Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya, la fàbrica d’Espanya05

L’època de l’Imperialisme06

07

El període d’entreguerres (1919-1939)08

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim01

Liberalisme i Nacionalisme02

03

04

Temps de confrontació a Catalunya i Espanya (1902-1939)09

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències10

Un món bipolar11

Els anys del franquisme12

Democràcia i autonomia13

La Unió Europea14

El món actual15L’art del segle XIX

L’art del segle XX16

La industrialització de les societats europees

Catalunya i Espanya al s. XIX: La construcció d’un règim liberal

Democràcia i autonomia

4. L’etapa socialista (1982-1996)

3. La crisi del govern de la UCD (1979-1982)

2. L’Espanya de les Autonomies

1. La instauració de la democràcia

13

5. L’etapa del PP (1996-2004) i el retorn del PSOE

6. La Catalunya autonòmica (1980-2008)

7. La societat catalana i espanyola en el canvi de mil·lenni

Introducció13

A Catalunya i a Espanya, al llarg de les darreres dècades s’han recuperat les llibertats democràtiques, hi ha hagut una descentralització de l’Estat i s’ha configurat un país modern.

Aquests objectius s’han aconseguit per mitjà d’una sèrie de reformes legislatives: reformes polítiques, reformes en l’organització territorial i mesures socials i econòmiques.

1. La instauració de la democràcia13

El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques des de feia més de quaranta anys.

Observa els resultats de les eleccions i comenta quins van ser els resultats

1. La instauració de la democràcia13

Les mesures urgents de la UCD

-Redacció d’una Constitució

-Abordar la crisi econòmica (Pactes de la Moncloa + reforma fiscal.

-Augment del que aportarà l’Estat a la SS.

-Reforma tributària

-Amnistia pels presos polítics

1. La instauració de la democràcia13

La Constitució del 1978

Els trets essencials són:

Defineix l’Estat espanyol com un Estat social i democràtic de dret, que té en la monarquia parlamentària la seva forma política.

Reconeix l’existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en Comunitats Autònomes.

Declara que la sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals.

Recull la divisió de poders.

2. L’Espanya de les autonomies13

El franquisme no va aconseguir anul·lar els sentiments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia.

Després de la mort de Franco es van produir demandes d’autonomia en altres regions espanyoles.

Els primers governs de la democràcia van replantejar la conveniència d’una reorganització territorial de l’Estat.

2. L’Espanya de les autonomies13

CATALUNYA: L’any 1977, el president Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de l’exili del seu president, Josep Tarradellas.

L’Estatut de Sau. El nou Estatut (1979) definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució política de l’autogovern.

Les primeres eleccions autonòmiques. El 1980 van celebrar-se les eleccions autonòmiques i van suposar el triomf de Convergència i Unió i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat.

2. L’Espanya de les autonomies13

3. La crisi del govern de la UCD (1979-198213

• Després que va ser aprovada la Constitució, el 1979 es van celebrar eleccions generals, que van ser guanyades per la UCD: etapa marcada per la fi del concens i dificultats per governar. A les eleccions de 1980 PB i Catalunya van fer retrocedir la UCD

• La fragilitat de la democràcia espanyola es va evidenciar també per l’assetjament de grups d’extrema esquerra i de neofranquistes, que van fer servir la violència: ETA, que defensava la independència del País Basc, i el GRAPO o el FRAP, anticapitalistes, no acceptaven la Constitució.

• Grups d’extrema dreta nostàlgics del franquisme van protagonitzar aldarulls al carrer. Entre el 77 i el 81 augmenten els atemptats terroristes

3. La crisi del govern de la UCD (1979-198213

3. La crisi del govern de la UCD (1979-198213

EL COP D’ESTAT DEL 23F

Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo.

Però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d’Estat.

El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia.

L’actitud ferma del rei Joan Carles en el suport de la democràcia,

4. L’etapa Socialista (1982-96)13

El PSOE va guanyar les eleccions el 1982 i es va nomenar Felipe González president del govern.

CANVIS:

La UCD va anar desapareixent.

Alianza Popular es va consolidar com la primera força de l’oposició.

La lluita contra la crisi. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la inflació i una modernització de l’estructura econòmica.

Per reduir els efectes socials de la crisi, es van incrementar els serveis públics i les prestacions. Es van impulsar obres públiques.

Política interior. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit i es van prendre mesures contra el terrorisme.

Política internacional. El 1985 es va firmar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. Es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l’OTAN (1986).

4. L’etapa Socialista (1982-96)13

CAP A UN CANVI DE GOVERN

Es van produir casos de corrupció relacionats amb el finançament irregular del partit.

També es van descobrir casos de complicitat d’alguns cossos policials amb la guerra bruta protagonitzada pels GAL...

El Partido Popular va iniciar una dura oposició parlamentària contra Felipe González. Davant la debilitat del govern, es van convocar eleccions anticipades el març de 1996.

Los Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL fueron agrupaciones armadas parapoliciales que practicaron lo que se ha denominado terrorismo de Estado o "guerra sucia" contra el grupo terrorista ETA y su entorno. Estuvieron activos entre 1983 y 1987, durante el gobierno del Partido Socialista Obrero Español de Felipe González.Durante el proceso judicial contra esta organización fue probado que fue financiada por altos funcionarios del Ministerio del Interior.

5. L’etapa del PP i el retorn del PSOE13

1996 – PP EN MINORIA Va tenir una orientació centrista per donar una sensació de continuïtat en relació amb l’etapa socialista anterior, va mantenir una política social que assegurés l’Estat del benestar, va iniciar un diàleg amb els sindicats i una aproximació als partits nacionalistes. En política internacional, es va intentar la consecució de la integració monetària d’Espanya a l’Europa de l’euro.

2000 – PP EN MAJORIA Es van dur a terme reformes en matèria educativa, laboral, de política migratòria i de lluita antiterrorista. La bona conjuntura econòmica va ajudar a consolidar la disminució de la inflació i de l’atur, el creixement de la renda per habitant, etc. En política exterior, es va produir un apropament als Estats Units, que va comportar el suport d’Espanya a la guerra a l’Iraq (2003). El març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, un atemptat terrorista a Madrid, d’orientació islamista, va originar una situació de commoció nacional.

PSOE GUANYA LES ELECCIONS DE 2004

6. Catalunya autonòmica13

EL SISTEMA DE PARTITS: + plural que a Espanya. Cinc formacions amb representació parlamentària: Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V) i el Partit Popular (PP).

6. Catalunya autonòmica13

L’ETAPA DE CIU: durant vint-i-tres anys. El seu líder, Jordi Pujol, ha estat elegit president de la Generalitat en sis ocasions consecutives. Les principals actuacions del govern de CiU van anar dirigides a consolidar les institucions catalanes, a dissenyar un model sanitari i educatiu propis i a impulsar l’ús de la llengua catalana.

L’ETAPA TRIPARTIT: A partir de 2003 es va constituir un govern de coalició tripartit integrat pel PSC, ERC i IC-V i presidit pel socialista Pasqual Maragall. El govern es va proposar l’elaboració d’un nou Estatut d’Autonomia. La complexa elaboració de l’Estatut provocà una crisi en el govern de Maragall. Convocà eleccions anticipades el 2006 i es tornà a reconstruir un govern tripartit amb José Montilla com a president.

7. Societat catalana i espanyola13

PAUTES SOCIALS

Estat del benestar.

Canvis en l’estructura familiar

El descens de la natalitat.

Intenta contestar si és cert o fals...13

La democràcia no ha canviat la situació personal i professional de la dona.

Des de l’arribada de la democràcia s’ha consolidat l’Estat del Benestar.

Des que es va establir la democràcia s’ha incrementat la renda per càpita.

Espanya ha passat de ser un país emissor d’emigrants a receptor

d’immigrants.

El model de família a penes ha variat en els darrers trenta anys en el

nostre país