Classe 5 Tema 2. De la dictadura a la democràcia Part II ...tica Espanyola i Catalana Sílvia...

16
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench Universitat Pompeu Fabra 1 Classe 5 Tema 2. De la dictadura a la democràcia Part II. La transició a la democràcia: canvi polític i bases del nou sistema Les dificultats del consens Estat Democràtic: Monarquia/República: Conflicte històric basat en dos conceptes de legitimitat antagònics. - Situació 1978: o Oposició democràtica: majoritàriament republicana o UCD: monarquia amb legitimació democrática o AP: monarquia amb legitimació mixta: franquista i progressivament democrática o FFAA i altres sectors franquistes: Monarquia amb legitimació franquista - La manca d’acord sobre la forma política d’Estat impossibilitaria consens. Quina és l’alternativa a decidir? o Monarquia / República? o Democràcia/Autoritarisme? - La primera alternativa és més divisiva i l’oposició democràtica queda sola. - La segona permetria fer un bloc ampli al voltant de la “Democràcia” o Tema central: els poders de la Corona o Consens final: Monarquia sense poder (Oposició+UCD+Fraga) Estat Social Educació/Ensenyament: - Conflicte: perspectives contradictòries o Dret a l'educació (plantejament PCE i PSOE; èmfasi en l’educació pública com dret fonamental i política pública prioritària)

Transcript of Classe 5 Tema 2. De la dictadura a la democràcia Part II ...tica Espanyola i Catalana Sílvia...

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 1

Classe 5

Tema 2. De la dictadura a la democràcia

Part II. La transició a la democràcia: canvi polític i

bases del nou sistema

Les dificultats del consens

• Estat Democràtic: Monarquia/República: Conflicte històric basat en dos conceptes de legitimitat antagònics. - Situació 1978:

o Oposició democràtica: majoritàriament republicana

o UCD: monarquia amb legitimació democrática o AP: monarquia amb legitimació mixta: franquista i progressivament

democrática

o FFAA i altres sectors franquistes: Monarquia amb legitimació franquista - La manca d’acord sobre la forma política d’Estat impossibilitaria consens.

Quina és l’alternativa a decidir?

o Monarquia / República? o Democràcia/Autoritarisme?

- La primera alternativa és més divisiva i l’oposició democràtica queda sola.

- La segona permetria fer un bloc ampli al voltant de la “Democràcia”

o Tema central: els poders de la Corona o Consens final: Monarquia sense poder (Oposició+UCD+Fraga)

• Estat Social Educació/Ensenyament: - Conflicte: perspectives contradictòries

o Dret a l'educació (plantejament PCE i PSOE; èmfasi en l’educació pública com dret fonamental i política pública prioritària)

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

o Llibertat d'ensenyament (UCD, AP, PDC, PNB, Esglèsia catòlica; èmfasi en la llibertat de creació de centres amb ideari propi)

- Consens: incorporar ambdues → Queda un model obert que hauran de

resoldre en el futur plantejaments i correlacions de forces electorals. • Estat democràtic: Estat Autonòmic

- Gestació difícil. o Posicions confrontades sobre “principis” o No hi ha plantejaments organitzatius definits o No hi ha “mapa” de territoris

- Consens final: L’Estat Autonòmic o Bases (art. 2): Unitat, Autonomia i Solidaritat

o Organització § Quin mapa?

• Dispositiu: iniciativa “des de baix” • Vies i requisits d’accés a l’autonomia

§ Relacions Estat Central-CCAA

• Distribució de competències • Sistema de finançament

§ Organització CCAA: Estatuts (que definiran competències, institucions pròpies i finançament).

- Conflictes:

o Problemàtica redacció de l’article 2 CE (principis bàsics de l’organització territorial): “Indisoluble unidad de la Nación española”; “Patria común e indivisible”; “Derecho a la Autonomia de las

nacionalidades y regiones”; “Solidaridad entre ellas” o Dret d’ Autodeterminació

o Senat

- →El consens sobre l’Estat Autonòmic és més limitat que sobre el model

d’Estat i el règim de govern. El PNB es retira del consens.

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 3

El referèndum sobre la Constitució 6 de desembre de 1978

• Posicions dels partits polítics - SI: UCD, PSOE, PCE, PSP, CDC, UDC, PSC, PSUC, altres

- NO: Extrema Dreta, Extrema Esquerra, Independentistes (Xirinachs, HB/EE) - Abstenció: PNB, ERC, MCC

- Llibertat de vot: AP (desacords interns)

• Participació inferior al referèndum reforma política (68% vs 73%) - El referéndum del 6 de desembre té menys participacio que l’anterior de

reforma política • Resultats del referéndum per territoris:

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 4

Els desafiaments de la democràcia

• Intensa activitat terrorista - Extrema Dreta

- ETA - GRAPO

• Reaccions FFAA (Forces Armades) i FOP (Forces de l’Ordre Públic) - Feblesa del Govern:

o Crisi d’UCD

o Dimissió de Suàrez → Intent de cop d’estat 1981.

o Fracàs de l’intent → Significa el final de l’amenaça franquista sobre el

procés democràtic

Legitimitat i integració política en les bases del nou sistema

polític

• Legitimitat: - Sobirania popular i Principi democràtic - S'evita el conflicte Monarquia/República - No confessionalitat

• Integració política: - Sufragi universal

- Pluralisme polític: Partits - Llibertats polítiques i sindicals.

- Model socioeconòmic mixt. - Estat Autonòmic: mecanisme incomplert d’integració política.

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 5

Tema 2. De la dictadura a la democràcia

Part III. La democratització i els eixos de

desenvolupament del nou sistema polític

L’evolució política a la democràcia espanyola

• La CE és aprovada i entra en vigor - Acaba període “excepcional”. Inici període “normal”, de Govern de majories

- Suárez disol les Corts i convoca: o Eleccions generals: Març 1979. (vot >18 anys)

o Eleccions municipals: Abril-1979 - Desenvolupament constitucional i polític

• El context econòmic i social

- Cris - Conflictes laborals.

El context polític inicial

• Les eleccions: - Eleccions Generals 1-Març-1979:

o Baixa la participació (“el desencanto”) o Govern minoritari d'UCD

o Sistema de Partits: Pluralista. Competència centrípeta i simetria: § UCD-AP § PSOE-PCE

§ PANE: CiU, PNB, ....

- Eleccions Municipals 3-Abril-1979 o PSOE partit més votat (+aliança amb PCE) o Esquerra governa la majoria de municipis i especialment els més grans

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 6

o → Govern dividit"

§ no entra en conflicte amb el nivell central,

§ ajuntaments centrats en municipi: necessitat reordenament intern § nivell local feble § buscar credibilitat com a partit de govern

• La crisi de la UCD - Problemes d’UCD com a “canal de connexió"

o problemes de Suàrez amb el militars o problemes de Suàrez amb empresariat (crisi de la banca)

o problemes interns entre “barons” i entre sectors

o Referèndum Autonomia Andalusia per la via de l’art. 150.1 (28 febrer de 1980)

o → Dimissiò de Suàrez (gener 1981)

- Intent Cop d’Estat, 23 de Febrer de 1981 (Tejero irromp al Congrés) o El complot del General Armada o El paper del Rei Joan Carles o Altres intents fallits previs (Operación Galaxia, nov. 78 - Tejero)

- Govern de Calvo Sotelo (Febrer 1981-Octubre 1982) o Ingrés a la OTAN o Aprovació Estatuts Autonomia per la via de l’art. 143

o LOAPA (Juliol 1982). El TC va anul·lar 14 dels seus 38 articles l’any 1983.

• La victòria del PSOE: - Eleccions Generals 1982:

o Elevada participació (80%, 17 punts més que el 1979)

o Amplia victòria PSOE (48% dels vots) o Govern PSOE amb majoria absoluta (202 diputats)

- Eleccions autonòmiques i municipals 1983 o PSOE governa a la majoria de les Comunitats Autònomes (excepte

Catalunya i el País Basc)

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 7

o PSOE manté el govern de la majoria d’Ajuntaments, especialment les ciutats.

Eleccions generals de 1982

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 8

• El PSOE guanya a tot arreu (més poder del que ha tingut mai ningú)

Eleccions autonòmiques 1983

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 9

• El PSOE té majoria aplastant tant al congrés com a les CCAA a tots els llocs durant els 80s

Els eixos de desenvolupament del sistema polític espanyol

• Democratització: Assegurar i garantir l “status” de ciutadà (privat i públic; civil i polític) a la democràcia.

- Reconeixement i garantia de drets - Drets i estructures de participació (partits, eleccions,....)

- Transparència i rendiment de comptes en l'actuació de càrrecs i institucions

- Poder Judicial, Tribunals (accés i configuració, controls,...) • Descentralització:

- Una nova organització territorial del poder polític. - Passar d’un Estat absolutament centralitzat a un Estat amb

descentralització política - Passar de l’organització vertical jerarquitzada autoritàriament a una

organització basada també en el criteri competencial, de què correspon a

cada nivell. o la construcció i desenvolupament de l'Estat de les Autonomies o atorgar capacitat pròpia al nivell local.

• Modernització: - Els molt diversos aspectes relacionats amb la intervenció econòmica i

social de l'Estat o Impuls econòmic o Transformació social

• Internacionalització:

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 10

- Superar les seqüeles de l’aïllament i la subordinació/ Situar-se en el context

de la globalització

Democratització

• Desenvolupament constitucional: - drets i llibertats

o Defensor del Poble -81 o Dret Honor, intimitat, imatge – 82

o Dret de reunió-83 o Llei Poder Judicial-85 o Llei Habeas Corpus,-84 o Llei Forces i Cossos de Seguretat-86

- Configuració de les institucions; de les estructures i processos de canalització de demandes i suports o Llei de Partits Polítics (1978) o Llei del TC-1979 o Llei de llibertat religiosa-1980 o Llei de l'Estatut de RTVE-80 o Llei de la Defensa nacional-80

o Llei de referèndum-80 o Reglaments Congrés i Senat- 82 o Llei Iniciativa leg. Popular-84

o Llei Electoral-85 o Llei Finançament Partits-87

• Subordinació de l’exèrcit a l’autoritat civil - Procés de separació dels militars de les decisions polítiques.

o Reformes de Gutiérez Mellado (únic ministeri militar, reorganització

militar, abolició del “desfile de la victoria”) o Resistències dels militars, i altres sectors dels aparells d'Estat

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 11

- Exèrcit i FFAA, objectiu de l’activitat d’ETA

- → Intent de cop d'Estat del 23-F-81

- 1982: s'inicia un nou marc: o Judici militars 23-F i entrada a la OTAN o Reforma de l'Exèrcit (Segons la LO de1967 les FFAA integraven els

Exèrcits i les Forces d’Ordre Públic)

o Reforma Narcís Serra i transformació professional (1982-91) o Procés per situar el poder civil com a elaborador de la política militar,

de seguretat i de defensa; subordinar els militars a les decisions polítiques civils

• Principals problemes: - Terrorisme -busca la desestabilització

o ETA o GRAPO o GAL o les bandes d'extrema dreta de finals del 70 a mitjans dels 80

- Resistències de l’Exèrcit o Intents de cop d’Estat o Substitució de comandaments

- Corrupció i Finançament il.legal dels partits o corrupció (Roldán, Urralburu; directora BOE; ,.....)

o finançament il.legal (FILESA, Naseiro, Casinos, ...)

Descentralització

• Definició del mapa - Les preautonomies - Aprovació EEAA amb Referèndums a cada Comunitat Autònoma: País

Basc (PNB dóna suport) i Catalunya (25-10-79). Posteriorment, Galícia (21-12-80)

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 12

- Andalusia també vol avançar per la via del 151. (iniciativa 20-2-80);

- Desacords a l'interior d'UCD, canvi d'orientació i crisi (intent de cop

d’Estat)

• Pactes Autonòmics UCD-PSOE (juliol-1981)

- Estatut Andalusia (referendum: 20-10-81) - La polèmica LOAPA (30-juliol-82) - Creació de la resta de CCAA. Les darreres, Castella-Lleó i Madrid (febrer-

83)

• Nivell local - Llei de Bases Reguladores del règim local-1985 - Ley de Regulación de Haciendas Locales-1988 (de Medidas Urgentes-

1983)

• Configuració institucional CCAA - Primeres eleccions autonòmiques (1980 a 1983)

- Transferències i assumpció competències i serveis - Transferencies de Personal (450.000 entre 82-90 - Comissions Mixtes

Govern-CA)

• Finançament

- (cessions de tributs-83 / Llei Fons Compensació Interterritorial, 1984 / LOFCA 1985

- (pptos. CCAA: 1,8 bilions ptes. 1986-> 4,9 bilions ptes. 1991)

• Normes institucional i legislació de les CCAA Conflictes de competències i la

seva regulació ( TC)

• Participació en les institucions de l’Estat (Senat, comissions sectorials,...)

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 13

Modernització econòmica i social

• Context: - Entorn internacional: crisi i canvi profund (època de reaccions

conservadores: Thatcher: 3-maig-79, Reagan: novembre-80)

- Situació agreujada a Espanya: 10 anys sense política econòmica - Pactes de la Moncloa: compliment parcial;

• Problemes: - Retrocés econòmic

o elevada inflació (25%-1977 / 16%-1979 / 14%-1982 / 6%-1990) o sector públic molt deficitari o a partir de 1986 recupera producció industrial, ocupació

• Aspectes socials: - Elevat nivell d’atur:

o 1977: 6%; 1980: 12,5%; 1982 16,6%; 1985: 21% o 1986-90: reducció 16%; o 1992-94: crisi, torna a augmentar o 1994: 24%; 1996: 21,5; 2000: 13,4; 2004: 10,5; 2007: 8,6; o 2009: 18,8; 2011: 22,8; 2012: 26,2%);

- Gran endarreriment de “l’Estat del Benestar” a Espanya o endarreriment general en prestacions de benestar o creixents sectors perceptors de prestacions i no actius

Mesures: sanejament econòmic i modernització de

l’administració

• Sanejament econòmic: - Liberalització /privatitzacions

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 14

- Devaluació peseta - Augment preu gasolina

- Ajustar creixement salaris IPC o redistribució costos crisi

o Sistema fiscal (IVA-85, Impostos Especials-85; reforma IRPF-85; Fons de pensions-1987);

- reconversió industrial (construcció naval, siderúrgia, electrodomèstics (Llei de Reconversió Industrial de desembre de 1985) (cost social; despesa

pública pal·liativa; renovació industrial)

• Modernització de l ‘Administració Pública (Ley de Medidas para la reforma de la función Pública-1984)

- d’una Administració “de patronatge” a una “de servei” - garantir un millor servei al ciutadà - millorar la seva eficiència i reduir costos - impuls transparència (en la gestió, el reclutament, etc.) - modernització tecnològica

- descentralització

Estat del Benestar i política d’infraestructures

• Construcció de l’Estat Benestar - millora de les prestacions socials

- increment inversió social (educació, sanitat) - universalització assistència sanitària - reforma de l’ensenyament

o LODE

o increment escolarització o Increment alumnat universitari : 700.000-82 / 900.000-86 / 1,2 m.-91)

o Increment professorat 220.000 -82à330.000-91) o Increment despesa educativa (0,5 b.-82 / 1,3b.-1987 / 2,5 b. 91)

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 15

- pensions jubilació (increment dels beneficiats i del poder adquisitiu) - prestacions atur

- qualitat i sostenibilitat ambiental (llei d’Aigües-85 / de Costes-88

• Impuls infraestructures

• Impuls a la modernització tecnològica

• Política científica i d’investigació (llei ciència 1986)

Internacionalització

• Objectiu fonamental: La plena integració en les estructures europees i “occidentals”: - La integració militar : referèndum OTAN Març-86 (i nou paper de les Forces

Armades) - La integració (política i econòmica) a Europa com a gran objectiu

o Integració a la CEE el 1986 o Ratificació del Tractat de la UE el 1992 o Integració monetària (euro i BCE)

• Redefinició de la intervenció exterior en la Globalització

- → L'Estat com a instrument en la competència econòmica internacional

- L'estat com a instrument de captació de recursos

- Defensa dels recursos i les posicions pròpies

Dades del canvi social (1980-90)

• Demografia: - Moviments modestos en comparació a èpoques anteriors

Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 16

o baix creixement demogràfic o envelliment piràmide d’edat

o de l’emigració exterior a la immigració (inici procès) o retorn emigració exterior (150.000)

• Activitat productiva: - incorporació massiva de la dona al mercat de treball - progressiva concentració en el sector serveis (1990: 11-34-55 // CE

(mitjana): 7-32-61)

Tema 3. … Ppt no penjat