La Transició i la Democràcia (1975 86).

La transició i la democràcia (1975-86)

El final de la dictadura (1973-86).

El primer govern de Suárez. El camí cap a la democràcia.

La Catalunya autònoma (1977-1986).

La difícil consolidació de lademocràcia (1978-1982).

Tema 6: La Transició i la Democràcia (1975-86).

A) EL FINAL DE LA DICTADURA (1973-75).

• El govern d’Arias Navarro “el espíritu del 12 de febrero”.

• La reorganització de l’oposició.

• La fi del desenvolupament econòmic la crisi del petroli.

• La mort del dictador. 20 de novembre de 1975.

B) EL PRIMER GOVERN DE SUÁREZ.

EL CAMÍ CAP A LA DEMOCRÀCIA.

• La Llei de Reforma Política (LRP) eliminació dels òrgans de govern del

franquisme.

• Les primeres eleccions democràtiques. 15 de juny de 1977.

• L’estat de les Autonomies.

• La Constitució de 1978

1. Monarquia parlamentaria.2. Política de consens. Negociació i

acords.3. “Estat social i democràtic de dret”.4. Dret a l’autonomia. Oficialitat del

castellà a més de les llengües pròpies de les regions autònomes.

5. Exèrcit supeditat al poder civil.6. Declaració de drets fonamentals i

llibertats.7. Llibertat de mercat, possibilitat de

planificació econòmica.

C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA

(1977-1986).

GENERALITAT PROVISIONAL

(1977-80).

• Retorn de Tarradellas de l’exili.

• Restabliment de la Generalitat:

govern d’unitat.

• Estatut de Sau (1979).

• Primeres eleccions al parlament.

Victòria de J. Pujol.

GENERALITAT ESTATUTÀRIA

(1980-1986).

• Hegemonia de CiU fins 2003.

• El sistema de partits a

Catalunya.

D) LA DIFÍCIL CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).

• Context de crisi econòmica internacional.

• Els pactes de la Moncloa (1977).

• El segon govern de la UCD.

• Els obstacles de la democràcia (Involucionisme polític, colpisme militar, el

terrorisme i l’extrema dreta).

• El cop d’estat del 23-F.

E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA

(1982-1986...)

• Els governs del PSOE. Felipe González.

• Grans reformes: fiscal, econòmica, sanitat i educació.

• Política exterior: incorporació a l’OTAN i entrada a la CEE (UE).


A) El final de la dictadura (1973-75)

El govern d’Arias Navarro (desembre 1973 a juliol de 1976)



La reorganització de l’oposició.



La fi del desenvolupament: la crisi econòmica



La desaparició del dictador



La desaparició del dictador

Comandament de les forces armades.

Direcció del Movimiento Nacional

Potestat de sancionar decrets lleis

Capacitat de convocar referèndums

Capacitat de nomenar i destituir els presidents del govern.


A) El primer govern de Suárez.El Camí cap a la democràcia.

Opció immobilista.

Opció reformista

L’opció antifranquista


B) El primer govern de Suárez.El Camí cap a la democràcia.

Adolfo Suárez (1932)



La Llei de Reforma Política (LRP)

La peça clau del primer govern de Suárez va ser LA LLEI DE LA REFORMAPOLÍTICA, que pretenia legalitzar els partits polítics (encara que conteniaalgunes condicions –presumiblement per al PCE-), reconèixer els dretsfonamentals de les persones i preveia un sistema electoral democràtic.

Finalment la llei fou aprovada per les corts franquistes(a canvi de no demanar responsabilitats polítiques alsdirigents franquistes). El 15 de desembre de 1976 fousotmesa a referèndum i aprovada pel 81% delsvotants.



La Llei de Reforma Política (LRP)...els mesos següents....

Llibertat sindical

Amnistia de presos polítics

Legalització dels partits polítics

Dissolució del TOP

Dissolució del Movimiento Nacional

Excepte el PCE i ERC(legalitzats una mica més tard)

Convocatòria eleccions generalsal 15 de juny de 1977



Les primeres eleccions democràtiques. 15/6/77




UCD (Unió de Centro Democrático)

El seu líder era Adolfo Suárez. Més que un partit era una

plataforma o grup de diferents forces polítiques. Hi havia

des de grups de la dreta reformista del règim franquista

(Martín Villa, per exemple) a demòcrates cristians

(Landelino Lavilla) o a socialdemòcrates (Fernández

Ordóñez). Encara que aquest grup es va crear de forma

tardana (el 3 de maig) tenien avantatge ja que el seu líder

Suárez havia estat clau en el procés democratitzador.Resultat: 166 diputats (34.44% del sufragi).

Nou govern de Suárez de la UCD.

Partit dissolt l’any 1983.

Segon govern de Suárez de la UCD (1979).




PSOE (Partido Socialista Obrero Espanyol)

Es presentava com una alternativa renovadora. Grup polític actiu

durant l’antifranquisme. Les seves figures més destacables eren

Felipe González i Alfonso Guerra (escollits com a líders al Congrés

de Suresnes). Representaven els interessos de l’esquerra política.Resultats: 118 diputats (29.32% del sufragi).

Primer partit a l’oposició durant el govern de Suárez.

Obtindrà la majoria absoluta a les eleccions de 1982 gràcies al lideratge de F. González. Governarà Espanya durant el període 1982-1996.




PCE (Partit Comunista d’Espanya).

Els seus líders eren els antics dirigents comunistes que havien

tingut un paper important durant la guerra (Carrillo, Dolores

Ibárruri). Volien donar un missatge conciliador. També hi havia

joves polítics que havien lluitat en contra del règim dins el territori

espanyol en plena clandestinitat. Abans de l’arribada de la

democràcia, havien estat el grup més actiu i més influent de

l’antifranquisme espanyol.Resultats: 20 diputats (9.33% del sufragi).

Partit que defensava les idees comunistes. La gran majoria d’ells alineats a favor de les idees que defensava la URSS.

Durant els anys 90, el PCE formarà part de l’actual Izquierda Unida.




AP (Alianza Popular).

Presidida per Manuel Fraga Iribarne. Formaven part d’aquest

partit, antics procuradors de les Corts franquistes i fins i tot

ministres de Franco. Es presentà com a partit conservador i amb la

intenció de fer canvis graduals, reformant les lleis franquistes però

sense intenció de fer una constitució i una canvi important.

Resultat: 16 diputats (8.21% del sufragi).

Partit que defensava un canvi gradual cap un sistema democràtic, però sense cap mena de trencament amb el passat.

L’any 1989, Alianza Popular es convertirà en Partido Popular de la mà de José Maria Aznar.

José Maria Aznar fou el primer dirigent del PP en formar govern (1996-2004).L’any 2011 arribaria el govern del Mariano Rajoy.




Catalunya

resultats

Segona força 18.2%

Tercera força 16,8%

Última força 3,5%

Quarta força 16,8%

Sisena força 4,5%Cinquena força 5,6%

Primera força 28,4%

Coalició anomenada Socialistes de Catalunya.



La Constitució de 1978.

Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez Llorca i Miguel Herrero de Miñón de laUCD; Miquel Roca i Junyent de CDC; Manuel Fraga Iribarne d'AP; Gregorio Peces-Barba del PSOE, i Jordi Solé Tura del PCE-PSUC.

“els set pares de la Constitució”

La redacció de la Constitució i la seva posterior aprovació fou possible gràcies a la política de consens de la gran majoria de forces polítiques.L’objectiu era que el text tingués el màxim de suport possible. Per aquest motiu, la constitució presentava certa ambigüitat en temes cabdals.




• Monarquia parlamentaria. La corona té funcions representatives.

• Espanya es defineix com: “estat social i democràtic de dret”.• Dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. Oficialitat del

castellà a més de les llengües pròpies de les regions autònomes.• Exèrcit supeditat al poder civil.

• Declaració de drets fonamentals i llibertats.• Llibertat de mercat, possibilitat de planificació econòmica.

• Separació dels tres poders. Poder legislatiu Bicameral. Poder judicial independent. Sistema executiu clàssic.

• Caràcter No Confessional de l’estat, malgrat alguns matisos. • La Constitució preveu mecanismes per a la seva reforma, i la

instauració del Tribunal Constitucional.




Referèndum del 6 de desembre de 1978- 87% a favor- 33% d’abstencions.



L’Estat de les Autonomies

1r. La constitució va regular la possibilitat que totes les regions es convertissin en Comunitats autònomes.

2n. L'article 151 regulava que les regions històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) tinguessin accés a l’Autonomia.

“...café para todos...”

3r. L’article 143 ampliava les condicions perquè altres regions també tinguessin accés a un règim autònom.

Actualment Espanya està configurada per 17 CCAA i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).


C) LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1977-1986).

LA CATALUNYA PROVISIONAL (1977-1980)

Aprovació d’un Estatut d’Autonomia.

“...llibertat, amnistia, estatut d’autonomia...”

Retorn del president de la Generalitat a l’exili (Tarradellas) el 23 d’octubre de 1977.

“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí!”

Manifestació de l’11 de setembre de 1976 amb més d’1 milió de persones.

L’Assemblea de parlamentaris catalans (juny de 1977) volia:

Restauració de la Generalitat.

Retorn de Tarradellas.

Formació d’un govern provisional.

Suárez va permetre el retorn del president i el restabliment

provisional de la Generalitat.

Primer govern de la Generalitat presidit per

Tarradellas amb gairebé tots els grups polítics.

Elaboració d’un Estaut.




Estatut de Sau (1979-2006)

Comissió de 20 diputats catalans

Redacció de l’estatut al

parador de Sau

Aprovació per l’Assemblea de parlamentaris

Aprovat pel Congrés de Diputats de

Madrid.

Aprovat en Referèndum a l’octubre de 1979 pel poble

de Catalunya (88,1% a favor).





Algunes característiques de l’Estatut.

Catalunya és una nacionalitat que es constitueix en comunitat autònoma (CCAA).

El català és la llengua pròpia de Catalunya en cooficialitat amb el castellà.

El dret català té preferència sobre qualsevol altre.

La Generalitat és la institució que organitza l’autogovern de Catalunya. A partir d’aquesta es donen tres institucions:

a.- El Parlament (poder legislatiu elegit per sufragi Universal)

b.- El president (elegit pel parlament)

c.- Consell Executiu (tenia atribucions executives)

L’Estatut contempla com a òrgan judicial màxim dintre de Catalunya el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La Generalitat té competències (possibilitat de fer normes)exclusives .La Generalitat té competències compartides.





Algunes característiques de l’Estatut.

L’Autonomia catalana es finançaria a partir de les transferències de l’estat, i/o dels recursos propis que pogués generar la Generalitat . La clau de la caixa era de l’estat.

La Generalitat tindrà competències compartides (Estat-Generalitat) en treball, justícia, ports i aeroports, ordenació de transports, medi ambient, institucions penitenciaries, etc...

Generalitat tindrà competències (possibilitat de fer normes) exclusives en matèries de turisme, cultura, investigació, règim local, ordenació del territori, obres públiques, assistència

social i educació.




Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

Partit % Escons

CiU 27.7 43

PSC-PSOE 22.3 33

PSUC 18.7 25

CC-UCD 10.5 18

ERC 8.9 14

Partido Socialista Andaluz

2.6 2

Altres (AP i d’altres). 8.1 -

Total 100 135

Sistema de partits molt diferenciats amb la resta de l’estat. Amb noves

formacions i una correlació diferent.

El model bipartidista espanyol no s’ha consolidat a Catalunya. És un

sistema més pluripartidista.





Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) fou fundat

l’any 1974 a Montserrat de la qual Jordi Pujol n’era el

secretari general. S’havia coalitzat a l’any 1978 amb Unió

Democràtica de Catalunya (UDC) liderada per Miquel Coll i

Alentorn. L’objectiu d’aquesta coalició CiU era aglutinar tot el

vot nacionalista moderat amb un programa de recuperació

de la personalitat històrica de Catalunya i assumir el màxim

de competències admeses per l’estatut.

Guanyador de les eleccions. CiU.

President de la Generalitat de Catalunya durant el mandat

1980-2003.





El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Partit

creat a l’any 1978 i federat amb el PSOE espanyol, amb Joan

Reventós com a secretari General. L’objectiu polític del partit

sempre fou defensar les postures ideològiques de l’esquerra

amb un clar accent catalanista. Tenia un ampli suport de les

classes mitjanes catalanes i de sectors obreristes.

PSC-PSOE

El PSC no va arribar a la presidència de la Generalitat fins

l’any 2003 de la mà de Pasqual Maragall.

El segon president de la Generalitat de

Catalunya amb el tripartit fou el socialista

José Montilla (2006-2010).





En aquestes eleccions es van presentar formacions

històriques catalanes que tenien el seu origen en la

República, com per exemple: Esquerra Republicana de

Catalunya liderada per Heribert Barrera (ERC), el Partit

Socialista Unificat de Catalunya liderada per López

Raimundo (PSUC), o l’esmentada UDC (Unió Democràtica de

Catalunya).

Altres formacions històriques

Malgrat algunescrisis internes

d’ERC, esquerra va poder articular un

discurs nacionalista i millorar la seva

incidència electoral. Cinquena força

electoral.

L’any 1987 la crisi del PSUC va donar lloc a

l’actual formaciópolítica de Iniciativa per Catalunya-Verds.

Unió (UDC) havia estat una formació creada

l’any 1931. Defensaven les idees demòcrata-cristianes. Formació

integrada dins de Convergència. Liderada

per Coll i Alentorn.



LA GENERALITAT ESTATUTÀRIA (1980-1986)

• Consolidació definitiva de les institucions pròpies de Catalunya.• Recuperació de la llengua i la cultura catalana en tots o gairebé

tots els àmbits de la vida pública.• Millora de les infraestructures i dels serveis públics i/o la

reordenació del territori (41 comarques i creació dels ConsellsComarcals).

• Certa cohesió social de la societat amb la presència d’un importantsegment de població immigrant.



LA GENERALITAT ESTATUTÀRIA (1980-1986)

La millora de les infraestructures materials i dels serveis pública vaposar sobre la taula el tema del finançament autonòmic. Alguns sectorspolítics consideraven que Catalunya necessitava més recursoseconòmics.

L’aprovació de la LOHPA l’any 1982 (Llei orgànica d’harmonització delprocés autonòmic) va provocar que la transferència de competències esrealitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitatautònoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres.

Algunes dificultats.



Context de crisi econòmica internacional

• La Transició va néixer enmig d’una crisi econòmica (ques’arrossegava des de 1973) molt forta. Recordeu que lainflació estava molt alta i l’increment de l’atur (taxessuperiors al 20%) era constant.

Pactes de la Moncloa



Pactes de la Moncloa (1977).

• Es van realitzar a l’octubre de 1977, i amb el mateix esperitde consens amb què posteriorment s’abordaria la redacció dela Constitució, les principals forces polítiques del Congrés deMadrid, les principals forces empresarials i algun sindicatvan acordar una sèrie de mesures necessàries per aturar lacrisis econòmica.

Aquests són alguns dels personatges clau dela Transició espanyola i autors del Pacte de laMoncloa. Tierno Galván (PSP), SantiagoCarrillo (PCE), personatge no identificat, JoanReventós (PSC), Felipe González (PSOE),Adolfo Suárez (UCD), Fraga Iribarne (AP),Leopoldo Calvo Sotelo (UCD) i Roca i Junyent(CDC).



El Segon Govern de la UCD i els obstacles de la democràcia.

• Noves eleccions generals l’1 de març de 1979, ques’efectuaren segons les regles que marcava la novaConstitució. Els resultats van ser similars a les de 1977. Eltriomf va ser per la UCD (presidida per Suárez), seguida delPSOE i com a tercera força el PCE.

La UCD va formar govern en minoria parlamentària.

Va continuar la línia continuista que marcaven els

Pacte de la Moncloa.




La crisi de la UCD

Accions desestabilitzadores del terrorisme d’ETA, dels GRAPO i de grups d’extrema dreta vinculats a l’antic aparell

del franquisme.




La crisi de la UCD

El maig de 1980, el PSOE va presentar a les Corts una

Moció de Censura contra la UCD.

En aquell moment l’activitat governamental es va paralitzar.

El govern va agreujar la seva crisi degut a la poca força parlamentària.




La crisi de la UCD

Fraccionament absolut de la UCD.

Suárez presenta la dimissió el 29 de gener de 1981.

Leopoldo Calvo Sotelo (vicepresident segon amb Suárez) serà l’encarregat de substituir-lo.

Leopoldo Calvo Sotelo (1926-2008). Segon president de lademocràcia espanyola. El seu mandat va durar tan sols 9 mesos.

Discurs televisiu de Suárez on anuncia la seva dimissió (29/1/81)

Petició d’ingrés d’Espanya a l’OTAN.



El cop d’estat del 23-F.

• Ja sabeu que una amenaça al sistema democràtic eral’estament militar: tenien molts recels de la legalització delPCE, del procés autonòmic (estatuts d’autonomia) i delterrorisme d’ETA i d’altres grups de l’extrema esquerra.


E) ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA.

Els governs del PSOE. Felipe González.

Finalment, Calvo Sotelo (president del govern en substitució de Suárez)decidirà dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals. Aquestes es

celebraran a l’octubre de 1982 i donaran el triomf al PSOE. Podem dirque acabava la transició i es consolidava elrègim democràtic a Espanya.



Les grans reformes econòmiques, laborals i polítiques.

Grans Reformes

Política econòmica.

Política laboral.

Política de drets i llibertats.

Política antiterrorista.



La Política exterior.

Aquells anys es van intensificar les negociacions per entrar a la CEE. Això culminaràamb la signatura de l’acta d’adhesió el 12 de juny d 1985 i l’entrada l’1 de gener de1986. Espanya passava a formar part de la UE (12 països membres en aquellmoment).

Comunitat Econòmica Europea CEE. Actual Unió Europea UE.



La Política exterior.

Un altre fet important serà l’entrada d’Espanya a la OTAN (1986). Recordeu que FelipeGonzález estant a l’oposició es va manifestar contrari a entrada a l’OTAN i va manifestarla seva intenció de fer un referèndum. Doncs, una vegada en el poder i pressionat per laCEE (la majoria de membres també eren de l’OTAN), el PSOE va rectificar la seva posició iva fer el referèndum però demanant el vot positiu (l’esquerra política i sindicaldemanava el vot negatiu) amb una forta campanya publicitària. El resultat seria d’un52% dels vots a favor de l’entrada.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès NATO: North Atlantic TreatyOrganisation), a vegades coneguda també com a Aliança Atlàntica, és una organitzacióinternacional establerta l’any 1949 amb l'objectiu de col·laborar entre els seus membres enels camps polític, econòmic i militar. Fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat delsestats de l'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats en ple context de laGuerra Freda.

La Transició i la Democràcia (1975 86).

Documents

Transcript of La Transició i la Democràcia (1975 86).