5.2 DIFICULTATS DEL

DESENVOLUPAMENT I

APRENENTATGE ASSOCIADES A

LA SUPERDOTACIÓ I A LES

ALTES HABILITATS

Dificultats d’aprenentatge i trastorns del

desenvolupament

Tema 5.2

ÍNDEX

1. Conceptes inicials

2. Models explicatius

3. Característiques

4. Dificultats en el desenvolupament

a) Disincronia

b) Aspecte emocional

c) Evolució acadèmica

5. Resposta educativa

CONCEPTES INICIALS 1

L’estudi de la superdotació presenta encara

importants punts de controvèrsia:

la definició d’aquesta,

el pes de l’herència i el medi,

la identificació i el diagnòstic,

l’estabilitat de les capacitats,

el repte d’un rendiment acord a les seues

possibilitats.

CONCEPTES INICIALS 2

Precocitat:

És l’excepcionalitat evolutiva.

Els xiquets precoços manifesten conductes

que no han adquirit els seus companys

d’igual edat.

És un procés evolutiu superior que no

justifica ni prediu una configuració cognitiva

excepcional.

CONCEPTES INICIALS 3

Talent:

És la capacitat focalitzada en un determinataspecte cognitiu o destresa conductual.

Hi ha tres tipus de talent: El talent matemàtic fa referència al domini de

continguts i als recursos concrets per a presentar imanipular la informació matemàtica.

El talent creatiu consisteix en un conjunt de recursosde processament de la informació (la creativitat).

Talent acadèmic que combina un conjunt de recursosintel·lectuals de tipus verbal, lògic i de gestió de lamemòria que permeten una alta competència enl’aprenentatge acadèmic.

CONCEPTES INICIALS 4

Superdotació: És la dotació, potencial o aptitud emanada de la

capacitat intel·lectual excepcional que caracteritza, demanera excel·lent i prioritària, alguns individus.

La definició d’aquesta depèn dels diferents enfocamentsteòrics.

Abans s'associava a la intel·ligència (per a laidentificació es mirava si les puntuacions de QI eren dedos desviacions típiques per damunt de la mitjana).

Més endavant es comença a considerar que el concepteés més complex i s’hi tenen en compte altres aptituds icapacitats.

CONCEPTES INICIALS 5

Geni:

S’usa per a designar les persones que a

més a més de ser expertes i creatives, fan

aportacions que tenen una transcendència

universal o quasi universal.

MODELS EXPLICATIUS DE LA SUPERDOTACIÓ 1

Hi ha una relació entre les teories de la intel·ligència i la superdotació, ja que són els models d'intel·ligència els que permeten fonamentar la noció de superdotació.

El tret més característic dels superdotats és l'elevat grau d'intel·ligència, però aquesta no és suficient per a decidir l'existència de superdotació, ja que hi influeixen altres elements, com la creativitat.

MODELS EXPLICATIUS DE LA SUPERDOTACIÓ 2

Models basats en les capacitats:

Defineixen la superdotació com un alt grau de talentespecífic de la persona encara que difereixen en elnombre, tipus o nivell dels distints factors intel·lectualsexigits.

Hi ha models unidimensionals i modelsmultidimensionals. El de Terman és unidimensional (fa referència a una sola

capacitat: la capacitat intel·lectual general).

El de Taylor, el de Gardner són multidimensionals (considerencapacitats diferents, 6 i 7 respectivament).

El de Cohn o el de Vernon són multidimensionals i jeràrquics(hi ha capacitats diferents organitzades segons una jerarquiade nivells).

MODELS EXPLICATIUS DE LA

SUPERDOTACIÓ 3

Models basats en el rendiment: Donar mostres d’un talent relativament estable.

Superdotat és el subjecte que combina els elements

propis d’un bon sistema de tractament d’informació

(intel·ligència elevada) amb l’aspecte cognitiu més

productiu del pensament (creativitat) i amb la motivació

suficient que li permet donar mostres del seu

potencial.

Exemples:

Renzulli (diapositiva següent)

Mönks i van Boxtel (Renzulli + context social)

Feldhusen (considera també l’autoconcepte)

MODELS EXPLICATIUS DE LA SUPERDOTACIÓ 4

Model dels tres anells o model de la porta giratòria(Renzulli): la superdotació està composta per tresgrups de característiques estretamentinterconnectades:1. Capacitat intel·lectual general per damunt de la

mitjana.

2. Creativitat elevada.

3. Compromís o motivació en la realització de tasques.

MODELS EXPLICATIUS DE LA

SUPERDOTACIÓ 5

Models de components cognitius:Teoria implícita pentagonal sobre la superdotació de

Sternberg: Parteix de la teoria triàrquica de la intel·ligència. Proposa cinc criteris per a la superdotació:

Excel·lència: en termes psicològics ha de ser superior a laresta dels companys de la mateixa edat.

Raresa: el tret en el que s’és superior és estrany oexcepcional en relació amb els companys de la mateixa edat.

Productivitat: ha de mostrar un potencial productiu en algunàmbit específic.

Demostrabilitat: s’ha de poder demostrar que es posseeixaquesta capacitat en diverses proves vàlides i fiables.

Valor: el rendiment superior ha de ser individualment osocialment valuós.

MODELS EXPLICATIUS DE LA

SUPERDOTACIÓ 6

Models socioculturals

Reconeix el protagonisme de les variables

contextuals, ambientals i experiència.

Model piramidal de les capacitats

excepcionals de Piirto:

CARACTERÍSTIQUES 1

Característiques generals (però no hem d’oblidar la granvariabilitat) Aprenen amb més rapidesa, necessiten menys temps, menys

pràctica i amb més nivell d'aprofundiment.

Es saben centrar en els aspectes essencials de la informació iorganitzar els continguts a aprendre.

Són capaços d'utilitzar diferents estratègies d'adquisició.

Saben usar la comunicació verbal per a expressar les seues idees icomunicar-se.

Realitzen redaccions clares, amb bona expressió, elaboració ifluïdesa.

Posseeixen una bona capacitat de memòria (visual i auditiva) irecorden amb precisió els detalls i les informacions.

Comprenen ràpidament la relació causa - efecte, conceptesd'orientació espacial (lateralitat i coneixement corporal d'un mateix ien relació a l'entorn), idees abstractes i termes difícils.

CARACTERÍSTIQUES 2

A nivell acadèmic (no oblidem la gran variabilitat): Alta motivació per a aprendre, ampli ventall d'interessos i interès per

a adquirir nous coneixements, desenvolupar noves habilitats i cercarnous desafiaments.

Poden concentrar-se en una mateixa activitat amb facilitat i durantperíodes de temps més llargs.

No cerquen un assessorament continuat del mestre, ja que duen aterme aprenentatges autònoms.

Tenen elevades capacitats de planificació, d'organització id'orientació per a les activitats, els problemes o aconseguir metes.

Són molt autocrítics i són capaços d’autoavaluar els seus treballs.

Prefereixen el treball individual i l'aprenentatge per descobriment,encara que també són capaços de treballar bé en grup cooperatiu.

CARACTERÍSTIQUES 3

A nivell creatiu:

Alta creativitat.

Gran flexibilitat a l’hora de presentar diferents alternatives i

aproximacions a un problema (donen solucions imprevistes).

Mostren gran originalitat, curiositat, imaginació creativa i

fantasia.

CARACTERÍSTIQUES 4

A nivell social (no oblidem la gran variabilitat): Gran sensibilitat emocional i ràpid coneixement social (alta

sensibilitat cap a si mateixos i davant les situacions dels altres, és adir, alta conducta prosocial).

Tenen bon ajust en el desenvolupament moral, maduresa emocionali relacions socials.

Mostren confiança en les seues possibilitats (autoconcepte positiu),encara que són autocrítics.

Capacitat per a adaptar-se amb facilitat (adaptació socioemocional)a nous ambients, situacions o persones (intel·ligència emocional).

Facilitat per a relacionar-se amb els altres (sobretot amb personesadultes).

CARACTERÍSTIQUES 5

A nivell social (no oblidem la gran variabilitat): Puntuen més alt en habilitats d'avaluació i regulació de les emocions,

mentre que puntuen més baix en habilitats d'expressió d'emocions i de l'úsde les emocions per a resoldre problemes.

Poden ser vulnerables a causa de la competitivitat, perfeccionisme,depressió, sentir-se diferents, conflictes interpersonals i complicacionsemocionals.

La societat pot exagerar les expectatives sobre ells (esperar que siguenexcel·lents en totes les àrees acadèmiques).

Manifesten majors índexs d’introversió.

Els agrada preservar el seu espai i el seu temps, i solen estar contents quanestan sols.

Prefereixen treballar de manera independent.

No els agrada ser el centre d'atenció.

Solen tenir millor comunicació quan ho fan personalment (u a u).

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 1 -

DISINCRONIA 1

Disincronia: Fa referència al fet que l'alumne superdotat potpresentar una falta de sincronització en els seus ritmes dedesenvolupament, del seu progrés intel·lectual, afectiu i motorque té efectes en diferents aspectes de la seua vida i que potproduir problemes psicològics.

Tendeixen a fer amics entre subjectes que posseeixen el seumateix nivell intel·lectual (xiquets majors o adults).

La distància entre el desenvolupament cognitiu i l'emocional potestar condicionada per l'ambient, que actua com mediador.

Al principi no saben discriminar tots els estímuls que reben, peraixò necessiten madurar la discriminació sensorial per a noreaccionar de forma hiperactiva i distreta.

Existeix la possibilitat que als 11-12 anys, comencen a tenirbaixos assoliments, actituds negatives antisocials i s'aïllen .

En l'adolescència (sobretot en les xiques) sorgeix el temor a l'èxit.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 2 -

DISINCRONIA 2

En l'adolescència tardana es dóna en les eleccions

professionals (se'ls requereix que trien carreres de gran

dificultat o prestigi social).

En aquells que mai s'havien enfrontat al fracàs, al fallar

malgrat a la seua auto imatge de perfecció, es senten

malament per no destacar i poc disposats a cercar

experiències noves si l'èxit no és segur.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 3 -

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Amb més alts nivells d'intel·ligència emocional mostrenmés habilitat per a identificar les emocions pròpies i lesdels seus iguals, utilitzen la informació sobre les emocionsper a guiar les seues actuacions, resisteixen millor lessituacions estressants i són més conscients dels seussentiments.

Poden desenvolupar problemes psicosocials a causa de laseua disincronia.

La comparació social ha demostrat influir sobrel’autoconcepte acadèmic i social i l'ansietat (exigència).

Les visions estereotipades sobre la superdotació elspertorben i realitzen grans esforços per a ocultar el seuestatus de superdotat.

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT 4 -

EVOLUCIÓ ACADÈMICAPossibilitat de:

Fallades en el rendiment acadèmic (baixa qualitat o rebuig en elstreballs, intranquil·litat i falta d'atenció a l'aula, baixa motivació...)

Dificultar l'acció del mestre (persistència en la defensa dels seuspunts de vista, formulació de preguntes més àmplies idesafiadores, impaciència i sentit crític enfront de les tasques...)

Rebutjar les repeticions, les rutines o els hàbits que se'ls sol·licitaen l'aula.

Problemes en les tasques seqüencials (no entenen la necessitatde passar per tots els passos).

Per ser creatius poden arribar a l'aïllament social. Un locus de control intern pot dur-los a una baixa autoestima i

sentiments de frustració (per la pressió). La por al fracàs se'ls crea quan es produeix un conflicte

d'expectatives davant la valoració de les seues realitzacions i elseu rendiment. També pot comportar que atribuïsquen els seusfracassos a la capacitat (el que afavoreix la renúncia al treball durper a evitar frustracions).

RESPOSTA EDUCATIVA 1

Programes d’intervenció

Acceleració o flexibilització curricular

Agrupament

Enriquiment

Mentoria

Adaptació curricular

RESPOSTA EDUCATIVA 2

Programes d'intervenció: Es centren fonamentalment en el xiquet però abasten

també la seua família.

No es limiten a tractar exclusivament continguts acadèmics, sinó que inclouen altres aspectes del desenvolupament (motivació, socioafectivitat, disincronia, etc.).

En el cas de la família (els pares necessiten formació i informació) es sol demandar: professionals que els ajuden; comunicació clara i oberta; ajuda per a entendre's amb l'Administració i informació sobre les característiques del seu fill.

RESPOSTA EDUCATIVA 3

Acceleració o flexibilització curricular:

Consisteix a situar l'alumne superdotat en un nivell més avançat al que li correspon per la seua edat escolar.

Pot consistir tant en l'anticipació del començament de l'escolarització obligatòria o en la reducció de la durada d'un cicle educatiu (com a màxim 2 anys i en diferent etapa).

RESPOSTA EDUCATIVA 4

Agrupament: Consisteix a agrupar els alumnes amb característiques

cognitives semblants en centres o aules especials.

L'agrupament total consisteix en la ubicació de l'alumnaten centres d'educació especial.

L'agrupament parcial consisteix en la ubicació en l'aulad'educació especial o aula de suport dins de l'escolaordinària.

En l'agrupació flexible es treballa en l'aula ordinàriadividint el grup - classe en diversos grups segons lescapacitats cognitives dels alumnes per a les diferentsmatèries instrumentals.

RESPOSTA EDUCATIVA 5

Enriquiment:

Consisteix a oferir programes i activitats de més

complexitat i abstracció als alumnes superdotats.

Permet ensenyar als alumnes superdotats dins de l'aula

ordinària, de manera que tots els alumnes es puguen

beneficiar de les activitats d'enriquiment, fins i tot els que

presenten un baix rendiment.

Es tracta de repartir i compartir el coneixement entre tota

la classe.

RESPOSTA EDUCATIVA 6

Mentoria: Consisteix a sol·licitar l'ajuda dels experts de la

comunitat educativa perquè ajuden el superdotat a aprofundir en algun tema d'interès que des de l'escola no pot ser satisfet.

El mentor és un professional expert en algun camp i col·labora per a atendre els interessos del xiquet.

El mentor no és professional de la docència, la seua missió és guiar i intervenir en l'aprenentatge més que no avaluar el progrés de l'alumne.

Amb aquest procediment es poden utilitzar els diferents recursos personals que té la comunitat educativa.

RESPOSTA EDUCATIVA 7

Adaptació curricular:

Consisteix a programar modificacions en els diferents elements del currículum bàsic per a adequar-lo a les diferents situacions, grups i persones per a les quals s'aplica.

Es refereix a la modificació d'objectius, continguts i criteris d'avaluació, encara que, com que es tracta d'alumnes amb superdotació, es pren com referència el currículum dels cursos posteriors, de manera que s’aparta de forma notòria del currículum i de la programació que correspon al cicle o curs de l'alumne.