TRASTORNS DEL SON

Natàlia Andreu

Berta Fernández

Clara Morell

Característiques de les parasòmnies

• Classificació del trastorn de la son: insomni: son insuficient. Hipersòmnia: dormir massa. Parasomnies: alteracions durant el somni.

Característiques de les parasòmnies

• Dins d’aquest grup trobem:

Despertar amb confusió: No ser conscient d’on et trobes quanDespertes.

Somnambulisme: Aixecar-se del somni profund sense que l’individuen sigui conscient.

Terrors nocturns: Estat molt profund del son on l’ individu presentapor i plora. No és conscient de res.

Característiques de les parasòmnies

Bruxisme: Hàbit inconscient que consisteix en el fregament de lesdents i la contracció constant del múscul de la mandíbula.

Malsons: Somni intranquil i angoixant.

Trastorn de la conducta a la fase REM: Repetició d’una accióviolenta que va acompanyat de l’acció del somni.

Característiques de les parasòmnies

• Què són?: Són fenòmens físics, no desitjats que acompanyen a la son i que impliquen una activitat de la musculatura o canvis en el sistema nerviós.

• Cada una de les parasòmnies diferents afecta a una part concreta del son.

-Despertar amb confusió durant i després de despertar. -Somnambulisme Fase abans d’entrar a estat REM -Terrors nocturns Fase amb la son a baixa activitat -Bruxisme Fase REM -Malson Fase REM -Trastorn de la conducta a ala fase REM Fase REM

COMORBILITAT I ALTRES PROBLEMES ASSOSIATS

Hi ha una freqüent associació entre l’epilèpsia i els trastorns del son.

10% d’adults i 20% dels nens amb epilèpsia pateixen algun trastorn del son.

També el 30% dels pacients epilèptics que són resistents als fàrmacs.

Relacions estretes entre:

TDAH tipus 1 trastorns del son Ansietat trastorns del son Drogues trastorns del son

EPIDEMIOLOGIA

• 50% dels preescolars i 37% dels escolars han experimentant algun problema del son.

• El 40% dels adolescents presenten queixes• Afecta al 30% dels nens fins als 5 anys. • Terrors nocturns: afecta al 5% del nens• Mal sons: 75% dels nens i 40% dels adults

EPIDEMIOLOGIA

• Mostra de 100 adults que pateixen lesions m'entres dormen: - 54% somnambulisme/terrors nocturnes - 36% trastorn del comportament, fase REM(en el somni més

profund) - 2% crisis epilèptiques nocturnes - 1% de moviments periòdics de les extremitats

EPIDEMIOLOGIA

EPIDEMIOLOGIA• 30% tenen lesions • 9% fractures • 95% equimosi(taca blava en la pell per acumulació de sang)

• Afecta més als homes que a les dones: 70% homes, 30% dones.

EPIDEMIOLOGIA

Temps que tarden en quedar-se dormits el nens

GÈNESI I MANTENIMENT

Explicació de perquè experimentem trastorns de la son:

- Una activitat mental excessiva al temps d’anar a dormir, preocupacions, pensaments intrusius, ansietat o depressió pot precipitar i mantenir algun dels trastorns de la son.

- L’excés d’activació (somàtica, cognitiva o emocional).

- El patiment i els conflictes emocionals.

CRITERIS DIAGNÒSTICS

Diagnòstic:

• Es realitza a través de testimonis familiars o persones que dormen amb la persona que pateix el trastorn la persona que li passa no recorda res.

• Mitjançant el diagnòstic clínic

• També amb vídeos que realitzen els familiars durant la nit per observar el comportament, les emocions, les percepcions que es produeixen mentre el pacient dorm.

Tractament

• El tractament dependrà del tipus de parasòmnia que pateixi l’individu. Tot i així algunes es pot realitzar intervenció mèdica i algunes altres no tenen ningun tractament.

• Exemples:Despertar amb confusió: Es recomana guiar a la persona al llit altre

cop vigilant no despertar-lo. També la hipnosi clínica i entrenament de relaxació són tractaments amb molta eficàcia.

Trastorn de la conducta a la fase REM: Primer fer un estudi polisomnogràfic per veure el comportament durant el son. Després és tractat amb clonazepam.

1. A França, hi ha un cas molt famós, d’un noi que es va aixecar del llit, va anar a la cuina i va agafar dos ganivets. Va matar a més de 100 punyalades al seu pare, i després a la seva mare. Després va sortir de la casa amb la roba plena de sang i el van trobar per la nit al mig de la carretera. El noi no recordava res, i això el va fer entrar en estat de shock. Era menor d’edat i no es sentia culpable, perquè per a ell res d’allò havia passat. Durant molt temps li van estar fent estudis, i quan va arribar el judici va ser absolt de tots els càrrecs i se li va posar un tractament psicològic adequat al seu trastorn de parasomnia. Al no recordar res costa molt més d’assumir, i per tant, el tractament és més llarg i complicat.

ANÀLISI DE DOS CASOS REALS

2. Un home casat, el qual la seva dona va explicar que ella era

testimoni de què el seu marit per les nits es despertava i començava a donar cops i a tenir comportaments estranys. Fins i tot, una vegada que la dona el va intentar tornar a portar al llit, l’home li va trencar el dit del peu perquè el va confondre amb un dels seus somnis. Des d’aquell moment van començar a dormir separats. Al cap d’un temps a l’home li van diagnosticar que tenia un tipus de trastorn que estava dintre les “Parasomnies”.

• Natàlia Andreu• Berta Fernàndez

• Clara Morell

• 2n Batxillerat