DÒSSIER INTRODUCTORI ALS TRASTORNS DEL LLENGUATGE

NOCIONS BÀSIQUES

INCLOU EL PROTOCOL DE DETECCIÓ DE LES DIFICULTATS COMUNICATIVO-LINGÜÍSTIQUES DELS

EAPS

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

Simplement escrivint les paraules un dau vermell, aconseguim una de les fites més sorprenents del llenguatge humà: probablement, en llegir-les, la teva ment ha generat la imatge que descriuen aquestes paraules. No cal

tenir poders mentals per a originar idees en la ment dels altres: n’hi ha prou de fer ús del llenguatge.

Els humans emprem llenguatge amb tanta naturalitat que ens costa adonar-nos de la seva complexitat. Quan som infants acceptem sense prejudicis

que els animals dels contes parlin. Seguim el fil d’una conversa en el telèfon mòbil en entorns sorollosos malgrat els problemes de cobertura. Som

capaços d’entendre què volia dir algú quan s’equivoca de paraula [...] En la nostra interacció amb els altres, farcim els diàlegs de bromes de doble sentit i ens fan gràcia els jocs de paraules. Sabem llegir “entre línies” i

també sabem entendre quan algú, malgrat que ens ha contestat, en realitat no té ganes de seguir la conversa.

En alguns moments, però, les dificultats d’aquests processos se’ns fan més evidents. L’adquisició del llenguatge per part dels nadons és seguida amb

embadaliment pels adults, incapaços molts cops d’imaginar-se en la mateixa situació uns quants anys enrere. I quines dificultats no tenim en

aprendre una nova llengua! Quants embolics ha provocat el fet de no saber interpretar quan potser vol dir ‘si’ i quan vol dir ‘no’? Qui no s’ha trobat

equivocant-se de paraula i dient justament aquella que no havia de dir en el moment més inoportú? En aquestes situacions és quan ens adonem que

emprar el llenguatge no és tan senzill com sembla.

(Psicologia del Llenguatge, 2006, UOC)

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?

2

L"Hospital de Nens de Barcelona" és un dels centres pioners en assistència, docència i investigació en el camp de la pediatria, té totes las especialitats per a pacients de 0 a 18 anys. A la seva WEB fan una introducció al concepte del llenguatge i les seves dificultats. L’hospital defineix el llenguatge com el conjunt de sons i paraules amb les que expressem el nostre pensament, és una de les conductes primàries dels éssers humans.La principal funció del llenguatge és la comunicació. Ens comuniquem amb els nostres interlocutors per tal de modificar la seva conducta o comportament, i obtenir-ne una resposta. El llenguatge és també una eina per pensar i aprendre. El llenguatge juga un paper essencial en l’evolució i el desenvolupament dels infants.Des de l’hospital es fa incidència al fet que l’audició és determinant en l’adquisició del llenguatge. La veu i la seva articulació, l’organització, sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla són els principals components que permeten l’adquisició i correcta expressió del llenguatge. El nen ha d'estar en condicions òptimes des del punt de vista neurològic, lingüístic i psicològic per a poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb normalitat.

ADQUISICIÓ I ETAPES EVOLUTIVES DEL LLENGUATGE

A la mateixa WEB de l’hospital s’assenyala que l’adquisició del llenguatge passa per una sèrie de fases evolutives que van des del moment del naixement fins que, al voltant dels 6 anys, el nen presenta ja un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura. La ’interacció amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial, així establir un vincle de comunicació verbal i gestual amb el nadó és molt important i la base per la maduració del llenguatge futur.

En un article escrit per A.M. Redondo Romero, logopeda del servei Psicopedagògic Escolar de Novelda (Alacant) i J.Lorente Aledo, pediatra del Centre de salut Cabo Huertas també d’Alacant, es diu que el llenguatge passa per una sèrie d’etapes en les que l’expressió i la comprensió tenen unes determinades característiques, i les recullen al quadre següent:

EDAT ETAPES EXPRESSIÓ COMPRENSIÓ

Etapa Prelingüística

Des del naixement a les 4-6 setmanes

Precursors prelingüístics

- Emissió de crits, sons vegetatius (badalles, sospirs, “ajo”, etc.)“quasi vocàlics”

- Capacitat per determinar entorn afectiu- Modificació de la succió al canvi de so

Des del naixement a les 12 setmanes

- Es sobresalta davant de sorolls forts- Es desperta davant de sons- Reflex de parpelleig o major obertura dels ulls davant dels

3

sorolls

Entre els 3 i 4 mesos

- Es tranquil·litza amb la veu de la mare- Deixa de jugar, escolta nous sons- Busca la font de sorolls nous que no estan a la vista

Entre les 6 setmanes i els 5 mesos

Gorgueig o Balbuceig no imitatiu

- Joc auditivo-verbal (gorgueig)- Emissió de vocals obertes-consonants- Entonacions corresponents a desigs

- Actitud d’entonació- Gorgueig quan se li parla (12 setmanes)

Entre els 5-6 mesos i els 10-12 mesos

Balbuceig imitatiu. Etapa clau en el desenvolupament lingüístic (5-10 mesos)

- Emissions fonètiques polisilàbiques i/o bisilàbiques - Emissions tonals ascendents (seqüències afirmatives) i descendents (crides d’atenció) (6 mesos)- Utilitza dos o més gestos associats a conceptes verbals “s’ha acabat”, “més”

- Gira el cap davant el so d’una campaneta (6 mesos)- Presta atenció al seu nom- Comprèn la paraula “no”- Respon a “donem”, “adéu”, etc.- Disfruta amb les joguines musicals

Etapa lingüística

Dels 10 als 18 mesos

Assignació de noms

- Monosíl·labs reduplicats amb valor referencial “mama”, “papa”, etc.- Primeres paraules (funció d’expressar, designar i ordenar) (12-15 mesos)- Pronuncia 20-25 paraules (18 mesos)- Comença a parlar amb argot (14 mesos)- Paraula-frase (18 mesos)

- Progrés ràpid- Comprèn el significat de “adéu”- Compleix consignes simples

Dels 18 als 24 mesos

- Coneix les parts del cos- Un 50% de la parla és intel·ligible pels estranys- Manipula objectes

Dels 18 als 36 mesos

Combinació de paraules

- Llenguatge telegràfic- Abandona l’argot (24 mesos)- Frases de 3 elements (14-30 mesos)- Frases de 4 elements (30-36 mesos)- Ús del pronom “jo” (consciència d’identitat i autonomia)- Repeteix dos nombres consecutius

- Comprèn: el meu, el teu- Respon a preguntes simples- Assenyala imatge de paraules soltes (18 mesos) i de frases (24-30 mesos)

Als 36 mesos - Utilitza: seu, meu- Repeteix tres nombres- Acaba l’aprenentatge fonèticFrase gramatical

- Compte amb un vocabulari expressiu de 500 paraules- Utilitza oracions de 4 a 5 paraules- Un 80% de la parla es intel·ligible pels estranys- Comprèn alguns verbs

Dels 3 als 5-6 anys

1ª expansió sintàctica

- Edat caracteritzada per les preguntes (4 anys)- Designa colors (4 anys)- Enriqueix el vocabulari i defineix paraules senzilles- Morfologia i sintaxis adequades

- Bon nivell de comprensió (comprèn contes i històries)- Realitza ordres cada vegada més complexes

A partir dels 6 anys

2ª expansió sintàctica

- Perfecció dels errors fonètics que poguessin persistir- Complexitat gramatical cada

4

vegada major d’un llenguatge madur

Glòria Marsellach Umbert, psicòloga, també parla a la xarxa de les etapes evolutives del llenguatge que es complementen amb les anteriors:

Fase del Pre-llenguatge:

0-6 mesos: allò que apareix primer és el crit al néixer. Durant el primer mes, aquest crit es transforma en un crit emocional. Això ja es considera una forma de llenguatge doncs fa que els demés intervinguin. Des del primer moment es deu parlar als nadons, fer-nos entendre, devem interactuar amb el lactant ja que la interacció mare-nadó és primordial per al seu desenvolupament normal. El nadó aprèn els primers sons vocalitzats. Cap als tres mesos es crea el balbuceig, ric i melòdic.

7-11 meses: El nen escolta molt i repeteix, és el que denominem “ecolalia”. Juga amb els sons, disfruta produint sons. Respon en escoltar el seu nom. A partir dels set mesos inhibeix més el balbuceig, parla menys i per això la denominem a aquesta etapa “mutisme”. La primera paraula pot donar-se als 8 mesos encara que el més normal és que sigui als 12 mesos.

Fase de les primeres paraules:

12-18 mesos: És l’etapa de les paraules. 18-24 mesos: ja és capaç de dir frases de dos paraules. Pel nen, això

és una frase.

24-36 meses: Estadi de formació gramatical.

El temps que transcorre entre la primera paraula i les primeres frases és molt important per avaluar un possible retard.

Fase del petit llenguatge:

Cap als 3 anys: És capaç de dir "Jo". El seu llenguatge parlat és bastant correcte. Molts nens en aquesta edat quequegen, això és normal. Aquesta és l’època en la que es llencen a parlar i per aquest motiu tendeixen a quequejar. Devem fer que parlin a poc a poc.

3-5 anys y mig: Progressen les construccions gramaticals. Es l’època de la vertadera comunicació.

5 anys y mig: A partir d’aquesta edat el nen assumeix ja un llenguatge correcte.

5

QUÈ SÓN ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE?

L’Hospital de nens diu que es pot parlar de trastorns del llenguatge quan un nen no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge. Els trastorns del llenguatge són més freqüents en nens que en nenes i les dificultats en la comunicació apareixen en els primers anys de la vida del nen, quan comença a parlar. El pronòstic d'aquest tipus d'alteracions en el llenguatge varia depenent de la gravetat del mateix.

L’hospital dóna pautes bàsiques a tenir en compte amb les infants per a detectar possibles dificultats, diagnosticar i intervenir el més aviat possible:

Durant el primer any de vida cal parar molta atenció als aspectes relacionats amb l’audició de l’Infant. Si no hi ha resposta motriu als sorolls o no hi ha presència de balbuceig, caldrà consultar amb el pediatre per valorar la necessitat d’una exploració de l’aparell otorinolaringològic. Al voltant dels 12 mesos de vida, la manca de llenguatge gestual pot requerir l’ajuda de professionals com el neuropediatra o el psicòleg.

Si al voltant dels 2-3 anys, l’infant presenta otitis de repetició, respiració bucal, no respon al seu nom quan se’l crida o repeteix de forma repetida “què?” davant una pregunta caldrà consultar l’otorinolaringòleg.

Si abans dels 2 anys no observem unes primeres paraules o no compren normes bàsiques com “no n’hi ha” o “no hi és” caldrà igualment realitzar una consulta amb el neuropediatra.

És cap els 4 anys que els nens presenten un llenguatge quasi adult. L’escola i la família són cabdals per detectar alteracions d’un llenguatge que, a nivell estructural, ja ha d’estar consolidat. El diàleg del pediatre amb el nen, ha de permetre identificar aquelles alteracions que precisen de la intervenció del logopeda. Expressions pobres, abús de les onomatopeies i un llenguatge que no s’entén són alguns dels principals motius de derivació a l’especialista de la parla. Frases llargues inconnexes i problemes de pronunciació d’algunes lletres són també problemes habituals tractats pel logopeda.

La Junta d’Extremadura, a través de la Conselleria d’Educació, ha editat una “Guía para la Atención Educativa del alumnado con Trastornos en el lenguaje oral i escrito”. Ha estat realitzada pel Servicio de Programas Educativos y Atención a la Diversidad amb la col·laboració dels logopedes dels Equipos de atención temprana de Cáceres i Badajoz. En aquesta guia es diu que: la problemática que se presenta dentro del campo de los trastornos del lenguaje es amplia y variada. Son muchas las alteraciones que pueden darse, con orígenes diversos y distintos grados de severidad. La presencia de un trastorno del lenguaje en un niño lleva asociado, frecuentemente, dificultades en la interacción con su entorno, rendimiento escolar deficiente, aislamiento, retraso en el desarrollo cognitivo...

6

Tot i la gran diversitat de classificacions existents actualment en relació als trastorns del llenguatge, en aquest dossier es pren com a referència l’elaborada per Redondo i Lorente en el seu article. Aquesta classificació és senzilla i clara i permet una primera aproximació als diferents trastorns del llenguatge que ens podem trobar:

En aquesta classificació es tenen en compte tots els trastorns, temporals o permanents i es classifiquen en funció de la veu, el llenguatge i la parla. Es considera indispensable per a fer-se un mapa mental inicial del trastorns del llenguatge tenir-los tots en compte, plasmant-los en aquest mateix esquema per a concebre’s en conjunt; tot i així, és important aclarir que el

7

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

TEMPORALS O PERMANENTS PERMANENTS

A LA VEU

Disfonía

Afonia

ORAL

El nen que no parla

Retard Desenvolupament del Llenguatge

Disfasia

Afasia

PER FLUIDESA VERBAL

Disfemia

Quequeig

Taquifemia

PER ARTICULACIÓ

Dislalia

Disartia

Immaduresa articulatoria

Deficiencia auditiva

Paràlisi Cerebral

Deficiencia mental

Autisme

ESCRIT

Dislexia

Disgrafía

Disortografia

DEL LLENGUATGE A LA PARLA

dossier es centra en aquells temporals i permanents en relació al llenguatge oral i la parla ja que són els que es relacionen de manera directa amb el CREDA i les seves intervencions a nivell logopèdic.

En el llibre “Logopèdia Pràctica” d’Antonio Sos Abad i Maria Luz Sos Lansac (2005) es parla dels trastorns del llenguatge i s’aporten idees importants que cal tenir en compte en relació precisament al llenguatge oral i la parla:

“...El primer problema al que ens enfrontem és el de precisar el límit d’allò “normal” i allò “patològic” en matèria de llenguatge. D’una manera intuïtiva, la generalitat accepta com atributs d’una parla “normal”: la utilització apropiada de les paraules segons el seu significat; la quantitat i qualitat del vocabulari, suficient i precís; la claredat de l’articulació; la forma gramatical adequada; el ritme i velocitat apropiat...Resumint, el concepte del llenguatge normal, reuneix una sèrie de característiques graduades i descrites per la generalitat, ajustades a les normes socials, que no obstaculitzen les relacions entre els individus que formen la col·lectivitat i no tenen una impossibilitat vertadera d’expressió. Tots els trets que s’oposen o surten d’aquest concepte entren en el camp de la patologia. Les anomalies del llenguatge són ,llavors, totes les diferències de la norma en quant a forma, grau, quantitat, qualitat, temps i ritme lingüístic que dificulten les possibilitats d’expressió interpersonal i que impliquen una deficiència més o menys duradora de l’habilitat lingüística.

En aquest mateix llibre es parla també de les diferents causes dels trastorns del llenguatge. A grans trets se’n diferencien 6:

- Orgàniques : en la producció del llenguatge intervenen una gran quantitat i varietat d’òrgans de diferents sistemes; en conseqüència, qualsevol anomalia o lesió anatòmica en aquests òrgans pot originar un trastorn del llenguatge. Es tracta de qualsevol anomalia de l’aparell fono-articulador i del sistema nerviós.

- Funcionals : aquestes causes de les anomalies del llenguatge són els defectes en el procés fisiològic dels sistemes que intervenen en la emissió de la parla, encara que els òrgans es trobin en perfecte estat. Les falles funcionals poden deure’s a processos mentals, auditius, psíquics o mecànics que determinen la implantació d’hàbits defectuosos que alteren l’emissió de la parla.

- Orgànico-funcionals : és complicat separar allò orgànic d’allò funcional i quasi mai es troben anomalies pures d’una categoria. És natural que un dany orgànic origini falles en la funció, i pot donar-se el cas contrari, que una alteració funcional causi una anomalia orgànica. Un altre punt important és el de precisar si predominen les causes orgàniques o les funcionals en la producció de la anomalia lingüística que s’estudia. A vegades però no hi ha una relació directa entre allò orgànic i allò funcional.

- Somàtiques : per existir una relació tan estreta entre llenguatge i pensament, és lògic que les alteracions d’aquest últim puguin causar una anomalia en l’expressió oral, així com els desordres de la parla poden afectar a la integritat del psiquisme.

8

- Endocrines : la relació entre hormones i processos mentals sembla ser bastant íntima. L’excés o deficiència en la secreció de les diferents glàndules es tradueix en canvis en la conducta. Les glàndules endocrines tenen un paper important en el desenvolupament psicomotor de l’individu, en el creixement, en la conducta adaptativa i sexual, en el funcionament i creixement normal del cervell i en el llenguatge, ja que aquest és un producte mental per excel·lència. El sistema endocrí actua en relació amb el llenguatge com l’element excitant o inhibidor en la producció de la paraula, i en ocasions pot influir o ser la causa decisiva de certes alteracions patològiques de la parla i la veu més o menys severes.

- Ambientals : el nen quan neix està subjecte a factors ambientals naturals, socials i culturals en que viu. Aprendre a parlar l’idioma que li ensenyen els adults, i el vocabulari que utilitza està en raó directa amb l’ambient sociocultural en que es desenvolupa. Si la família no li ha brindat la suficient estimulació lingüística, és natural que la seva parla sigui pobre i escassa. La relació existent entre els trastorns del llenguatge i l’ambient social pot actuar en dos sentits: per un costat, quan l’ambient familiar i social és advers al nen, crea conflictes i traumes en el seu psiquisme que poden alterar el procés del llenguatge i ocasionar indirectament un desordre en la parla. Per altra banda, el nen que pateix algun trastorn del llenguatge si rep la desaprovació dels seus semblants, pot causar en ell diferents reaccions i provocar-li problemes de conducta i desadaptació més o menys greus.

A continuació, es defineixen els trastorns del llenguatge i de la parla.

DEFINICIONS DEL TRASTORNS DEL LLENGUATGE

A la WEB cosasdelainfancia.com i a la pàgina WEB del Centre de Logopèdia PARLA de Girona es defineixen els diferents trastorns. El centre PARLA és un centre privat dedicat a la prevenció, el diagnòstic, la intervenció i la rehabilitació dels trastorns del llenguatge, la parla, la veu i l’audició, dirigida tant a població infantil com adulta.José Luís Cózar Mata, professor de psicopedagogia de la Universitat de Granada en un article sobre les dificultats del llenguatge en la pàgina WEB cyberpediatria.com, també en parla. En un bloc personal (referenciat a la bibliografia) també s’han trobat definicions entenedores que es prenen. Per últim, la Junta de Castella i Lleó a través de la Conselleria d’Educació i en l’Àrea de Programes Educatius estableix diferents definicions.En conjunció d’aquestes fonts, totes elles actuals, podem definir els diferents trastorns. Són definicions introductòries i que pretenen només donar una primera pinzellada.

9

El nen que no parla: mutisme

Consisteix en la inhibició de la parla en una, varies o moltes situacions socials, incloent l’escola, tot i tenir la capacitat de parlar i comprendre el llenguatge. Alguns poden comunicar-se mitjançant gestos, com afirmacions o negacions amb moviments de cap o, en alguns casos utilitzant monosíl·labs o expressions curtes. Allò més freqüent és que el nen no parli a l’escola, encara que si a casa i que es negui a parlar amb adults desconeguts.

El mutisme més greu és la inhibició de la parla en totes les situacions. Poden posseir habilitats normals pel llenguatge oral, encara que també poden patir un retràs en el desenvolupament del llenguatge i/o trastorns en l’articulació i la fluïdesa (dislàlies/Quequeig). El refús a parlar no és però degut a un dèficit greu del llenguatge o a altre trastorn mental. Podria parlar encara que ho fes malament, però no ho fa.

L’edat d’inici sol ser abans dels cinc anys, però criden l’atenció en entrar a l’escola. En alguns casos, l0alteració dura només varis mesos, encara que pot perdurar varis anys, si no s’inicia un tractament psicològic. Pot haver-hi un deteriorament greu del funcionament social i escolar.

Retard del Desenvolupament del Llenguatge

Es tracta d'una disfunció del llenguatge de tipus evolutiu amb desfasament cronològic. Afecta a nens que no tenen alteracions de tipus intel·lectual, motriu o sensorial i afecta als diferents mòduls del llenguatge.El retard es dóna en nens que no presenten cap malaltia però que per alguna circumstància triguen més en assolir la comprensió del llenguatge.

Aquest trastorn es caracteritza perquè:. les primeres paraules no apareixen fins els 2 anys d’edat . el nen no assoleix el pronom “jo” fins els 4 anys. el llenguatge telegràfic comú entre els 15 i 18 mesos, en aquests nens durarà fins els 4 anys. el seu vocabulari és molt limitat. te dificultats en els aprenentatges escolars

Disfasia (retard moderat del llenguatge)

És la pèrdua parcial de la parla degut a una lesió cortical en les àrees específiques del llenguatge.Aquest dèficit en el llenguatge oral es caracteritza, a més de per un retràs cronològic en l’adquisició del llenguatge per importants dificultats específiques per la estructuració del mateix produint-se així, conductes verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d’adquisició i desenvolupament del llenguatge.

És complicat establir la frontera entre el retràs del llenguatge i la disfàsia, moltes vegades el diagnòstic bé determinat per la falta d’evolució davant la

10

intervenció i el nivell de la gravetat de la simptomatologia. Els trastorns disfàsics tenen pitjor evolució amb una intervenció sistemàtica.

Afàsia (retard greu del llenguatge)

Constitueix un trastorn del llenguatge que afecta tant a l’expressió com o a la comprensió del mateix, després de que ha sigut adquirit, degut a lesions en determinades arrees del S.N.C. destinades a la seva elaboració. És una pèrdua total o parcial de la capacitat de parlar a causa de les lesions en les zones corticals del llenguatge.

Qualsevol causa que produeixi una lesió en les àrees de l’escorça cerebral destinades a la producció del llenguatge pot originar una afàsia. Les més freqüents són: problemes vasculars, traumatismes, tumors i infeccions. 

Es considera afàsia, amb més claredat, quan es produeix a partir dels 3 anys d’edat, aproximadament. És una alteració del llenguatge com a resultat d’una lesió cerebral, que pot afectar a altres capacitats cognitives, pel que és normal observar, junt als trastorns lingüístics, altres d’atenció o de memòria.

Es distingeix entre:

- Afàsia congènita: referida a la no aparició del llenguatge en nens que, a priori, no presenten altres síndromes. Es distingeixen tres tipus de lesions: prenatals, perinatals i postnatals

- Afàsia adquirida o infantil: aquella que té lloc una vegada que el llenguatge ja ha sigut adquirit total o parcialment. Segons les àrees del llenguatge més afectat es pot parlar de:

a)     Afàsia sensorial o receptiva: la lesió es localitza en la zona de Wernicke. Els nens que la pateixen no comprenen el significat de las paraules encara que poden parlar sense dificultat.

b)     Afàsia motora o expressiva: la lesió es situa en la zona de Broca. En aquest cas, el subjecte compren el significat de les paraules però no pot expressar-se.

c)     Afàsia mixta: es tracta d’una lesió més amplia que afecta tant a las àrees motores com receptives del llenguatge.

Disfemia

És una alteració funcional de la comunicació verbal sense anomalies en els òrgans de la fonació. Segons el criteri de la Societat Americana, les disfemies són alteracions del llenguatge caracteritzades per entrebancs, espasmes i repeticions degut a una imperfecte coordinació de les funcions ideomotrius cerebrals.

- Quequeig: Defecte de l’organització rítmica del llenguatge a causa de la condició dels músculs articulatoris. La seva presentació pot ser orgànica o funcional. Es caracteritza per la interrupció de la fluïdesa

11

de la parla, prolongacions, repeticions involuntàries o bloqueigs en els sons, síl·labes o paraules.

- Taquifemia : alteració de la parla, caracteritzada per una velocitat excessiva, omissió de les paraules, de sons i amb una articulació imprecisa de fonemes.

Dislàlia

És la dificultat per articular sons de la parla i/o per a seleccionar-los i combinar-los al formar paraules. És un defecte en la pronunciació tot i que la condició dels músculs articulatoris i l’audició sigui normal. Són anomalies de la parla freqüents en edats escolars, sobretot en alumnes d’educació infantil i els de primer curs de primària. Són alteracions en l’articulació dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de forma correcte determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua. Aquest trastorn pot afectar a qualsevol vocal o consonant, encara que la major incidència del problema pot observar-se en certs sons que requereixen de una major habilitat en la seva producció per exigir moviments més precisos.

Existeixen dislàlies de diferents tipus:

- Funcionals/ Orgàniques o disglòssia: és la més freqüent i es caracteritza per un funcionament incorrecte dels òrgans articulatoris. Consisteix en una alteració fonemàtica produïda per una mala utilització sense que pugui advertir-se causa orgànica alguna. Són diverses les causes que poden generar disglòssies, entre totes elles es constaten lesions o malformacions dels òrgans que intervenen en l’articulació del llenguatge. Segons l’òrgan afectat es pot parlar dels següents tipus: labials, linguals, mandibulars, dentals, palatals i velars. Les alteracions de l’articulació fonemàtica produïdes per lesions o malformacions dels òrgans perifèrics de la parla es denominen disglòssies o dislàlies orgàniques.

- Evolutiva o fisiològica: existeix una fase en el desenvolupament del llenguatge en la que el nen no articula o distorsiona alguns fonemes de la seva llengua com conseqüència d’un inadequat desenvolupament de l’aparell fonoarticulador: aquests errors reben els noms de dislàlies evolutives i normalment desapareixen amb el temps.

- Funcionals: Audiògenes: els nens que no senten bé tendiran a cometre errors en la seva pronunciació, produint-se un articulatòria denominada dislàlia audiogena. Les conducte d’atenció i escolta són necessàries per una bona discriminació auditiva.

Disartia

És un trastorn motor de la parla d’origen neurològic degut a debilitat o incoordinació de la musculatura implicada (respiració, fonació, mandíbula, llengua, llavis i vel del paladar.

12

La disartria és una alteració de la articulació pròpia de lesiones en el sistema nerviós central, així com de malalties dels nervis o dels músculs de la llengua, faringe y laringe, responsables de la parla. La anartria seria el cas més extrem y greu de la disartria. En funció de las lesions produïdes en el SNC es poden diferenciar diferents tipus de disartries:

         Disartria flàccida: localitzada en al neurona motriu inferior.         Disartria espàstica: localitzada en al neurona motriu superior.         Disartria atàxica: localitzada en el cerebel         Disartria hipocinètica: localitzada en el sistema extrapiramidal

Immaduresa articulatòria

Fa referència a les dificultats que afecten a la pronunciació de les paraules i frases tot i una correcta pronunciació de fonemes i síl·labes aïllades després del 4 anys. És el nen que parla molt però no se l’entén.

* Tota la informació de les definicions està extreta de la xarxa d’internet: pàgines de centres de logopèdia, hospitals, articles d’especialistes, blocs... actualitzats i d’arreu de l’Estat Espanyol.

PER QUÈ CONÈIXER ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE?

Tot i que des dels EAPS i el CREDA no es treballa en base a aquests trastorns, sinó a partir de determinats comportaments lingüístics derivats de dificultats en la comunicació i l’àmbit lingüístic, (Marc d’actuació dels CREDA, publicació del Departament d’Educació) és important tenir coneixements bàsics sobre els trastorns del llenguatge. Aquests coneixements donen un marc teòric general i possibiliten entendre i ubicar algunes de les dificultats comunicativo-lingüístiques dels alumnes amb els que es treballa, i que s’avaluen. En general permet emmarcar el treball que es realitza.

Els CREDA tal i com es diu a la WEB del Departament, són serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i famílies; centres i professorat; zona educativa. Es tracta d’un model d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials i al seu entorn propi de Catalunya. Actualment hi ha 10 CREDA, cadascun amb una zona d’actuació àmplia, generalment coincideix amb un Servei Territorial.

L’atenció dels CREDA està ordenada pel decret 115/1994, i regulada pels document "Marc d’actuació dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció" (1999) i "Ús del llenguatge a l’escola" (2003), amb la finalitat d’afavorir l’èxit escolar i l’equitat als alumnes amb dificultats d’audició i/o llenguatge que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular, fonamentades en:

13

Orientació de la intervenció a partir de les necessitats educatives que les dificultats auditives, lingüístiques i/o comunicatives generen en els alumnes.

Orientació de l’atenció en el marc de l’escola inclusiva i a partir de l’ús de recursos propis del centre i el suport al professorat.

Organització de la resposta educativa i l’atenció del CREDA als alumnes amb dificultats auditives i/o lingüístiques a partir de les competències dels alumnes i de les necessitats lingüístiques i educatives específiques que cal compensar.

Reserva de l’atenció a càrrec d’especialistes dels CREDA quan les dificultats auditives, lingüístiques i/o comunicatives dels alumnes els dificulten l’accés al currículum.

Els destinataris d’aquest servei són: Infants i joves amb sordesa (0-18a), i llurs famílies. Alumnat amb greus trastorns del llenguatge i/o la comunicació (3-12a),

i llurs famílies. Centres i professorat de l’alumnat amb greus dificultats d’audició,

llenguatge i/o comunicació. Professorat especialitzat (MALL) de la zona educativa de l’alumnat

amb greus dificultats d’audició i/o llenguatge.

Els objectius que tenen són:

Realitzar la valoració i seguiment del procés evolutiu audiològic, comunicatiu i lingüístic de l’infant amb sordesa.

Realitzar la valoració i seguiment de les necessitats psicolingüístiques i educatives de l’alumnat amb greus trastorns de llenguatge i/o comunicació.

Proporcionar atenció logopèdica específica a l’alumnat amb greus trastorns de l’audició, el llenguatge i/o la comunicació.

Orientar i assessorar a les famílies de l’alumnat amb greus trastorns de l’audició, el llenguatge i/o la comunicació.

Proporcionar suport i assessorament als centres i al professorat de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

Posar a disposició de la comunitat educativa materials, recursos, assessorament i formació especialitzada per a l’adequació de la tasca docent a les necessitats especials de l’alumnat amb dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

Donada la composició multiprofessional dels serveis educatius específics CREDA, cal concretar el seu ventall d’intervenció en tres grans àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat i entorn educatiu. En cada un dels àmbits, el CREDA té assignades funcions comunes a tots els professionals del servei, funcions específiques relacionades amb un determinat perfil professional, funcions relacionades amb els serveis educatius de zona, i funcions relacionades amb professionals d’altres serveis educatius específics, que es concreten en:

Alumnat i famílies Valoració i seguiment de les necessitats psicolingüístiques i

educatives de l’alumnat amb greus dificultats d’audició i/o llenguatge, en col·laboració amb el/la psicopedagog/a referent del servei educatiu de zona.

14

Atenció a l’alumnat amb greus dificultats d’audició i/o llenguatge que requereixin atenció logopèdica específica complementària a les mesures que es proporcionin a partir dels propis recursos dels centres.

Orientació i assessorament a les famílies dels alumnes amb greus dificultats d’audició i/o llenguatge.

Centres i professorat Suport a la tasca docent del professorat dels alumnes amb greus

dificultats d’audició i/o llenguatge que reben atenció logopèdica, per a l’adequació de la seva activitat, en col·laboració amb el/la psicopedagog/a referent del servei educatiu de zona.

Orientació al professorat dels centres d’agrupament per facilitar l’adequació a les necessitats educatives específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

Assessorament al professorat especialitzat (mestres d’audició i llenguatge o MALL) dels centres d’agrupament per facilitar el desenvolupament de programes d’adequació a les necessitats educatives específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

Orientació al professorat especialitzat (MALL i mestres d’educació especial o MEE) els centres educatius per facilitar el desenvolupament de programes d’adequació a les necessitats educatives específiques de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

Entorn educatiu Col·laboració amb el servei educatiu de zona en les funcions comunes

de formació permanent del professorat sobre processos d’ensenyament i aprenentatge i estratègies que facilitin l’adequació a les necessitats educatives específiques per a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

col·laboració amb el servei educatiu de zona en les funcions comunes d’assessorament, informació i préstec de materials didàctics i altres recursos educatius que facilitin l’adequació a les necessitats educatives específiques per a l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació.

S’accedeix al CREDA de dues maneres: Derivats per l’EAP de la zona a través d’un full protocol·litzat de

demanda amb les dades pertinents per valorar la idoneïtat i característiques de l’alumnat pel que es sol·licita atenció logopèdica.

Els infants de 0 a 3 anys amb diagnòstic de sordesa (ORL) la família, el CDIAP o l’EAP poden accedir directament al CREDA.

A continuació podreu trobar el protocol de detecció de les dificultats comunicativo-lingüístiques que s’utilitza des dels EAPs del Servei territorial Maresme-Vallès Oriental per a fer les valoracions dels alumnes i la posterior derivació al CREDA per a rebre atenció logopèdica.Aquest protocol ha estat revisat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre a partir de tres sessions de treball conjunt EAPS i CREDA.

15

PROTOCOL

El protocol està composat per 5 documents:

El primer es el FULL DE DEMANDA que fan els EAPS per a que el CREDA intervingui amb un alumne en concret.

El segon document és el protocol d’observació del professorat. Els professors fan arribar aquest document a l’EAP en el que es descriu a l’alumne i les dificultats que es detecten des de l’escola.

El tercer és el procés per avaluar la comprensió i l’ expressió verbal dels infants de 2 a 3 anys. Aquest procés s’utilitza amb els nens més petits.

El quart és el procés que es segueix per a avaluar la comprensió i l’expressió verbal dels alumnes de 3 a 8 anys.

El cinquè és el mateix procés, de la comprensió i l’expressió verbal que l’anterior, però per a alumnes de 9 o més anys.

I el sisè és el procés per a la valoració fonètica i fonològica per als alumnes de totes les edats. Aquest inclou una breu explicació de com s’ha de fer (instruccions).

DOCUMENT 1

DEMANDA D‘INTERVENCIÓ EAP- CREDAPEL CURS 2011-12

Data: Zona:

16

Professional de l’EAP:

Demanda per:Atenció logopèdica

Valoració i/o assessorament sobre un cas

DADES DE L’ALUMNENom i cognoms: Data naixement:

Centre i població: Curs (nivell) :

Llengua materna (si és nouvingut posar el temps d’escolarització a Catalunya):

Rep o ha rebut atenció logopèdica : Municipal Privada CDIAP Àmbit mèdic Altres

L’EAP ha fet valoració psicopedagògica i/o intervencions prèvies?

Rep suport d’algun altre SEE del Departament d’Educació? (motriu, CREDAV, SEETDIC)

Té certificat del CAD: Té dictamen:

Presenta un trastorn dellenguatge associat a dificultats:

AuditivesCognitivesOrgàniquesMotriusEmocionalsSocials / Poca estimulacióSense etiologia claraAltres (especificar)

Observacions (posar aquella informació mèdica, escolar, familiar i social necessària per comprendre el cas):

DESCRIPCIÓ DE LES DIFICULTATS DE LLENGUATGE QUE JUSTIFIQUEN LA DEMANDA

17

Comunicació (intenció i habilitats comunicatives):

Llenguatge (sintaxi, morfologia i organització del discurs)

Parla (Organització de les paraules, fonètica, fonologia)

Contingut (riquesa de lèxic, comprensió )

Descripció del Comportament Lingüístic que genera la demanda:

ACTUACIONS QUE ES REALITZEN A L’ESCOLA AMB AQUEST ALUMNE, AMB RECURSOS

PROPIS DEL CENTRE, PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE

Intervenció d’especialistes: MEE, MALL, mestre de suport...

Grups de conversa

Racons, tallers, grups flexibles...

Observacions (especificar el professional i el tipus d’intervenció realitzada):

S’ha informat a la família de la demanda que es fa en data……………

SignaturaATRIBUCIÓ DE COMPORTAMENT LINGÜÍSTIC

Comportament lingüístic: A SI NO

Aspecte: Afecta a la comunicació.Descripció: No manifesta les seves intencions comunicatives.

• No té iniciativa comunicativa, ni verbal ni gestual

• No fa cap demanda d’atenció, ni expressa les seves necessitats.

• No s’interessa per interaccionar ni amb companys ni amb adults.

• No reacciona quan se’l increpa.

Comportament lingüístic Aspectes Afectats

A, I COMUNICACIÓ

B, C, D, ELLENGUATGE

(Organització del discurs, sintaxi, morfologia)

F, GPARLA

(Organització de les paraules, fonetica, fonologia)

H, I CONTINGUTComportament lingüístic: B SI NO

Aspecte: Afecta al llenguatge (organització del discurs, sintaxi, morfologia)Descripció: Manifesta les seves intencions comunicatives només amb el gest o formes lingüístiques d’una o dues paraules.

• La seva comunicació pot ser molt reduïda i utilitzar només funcions comunicatives de resposta o seguiment.

• Les seves iniciatives comunicatives poden ser només gestuals o amb formes lingüístiques molt simples.

• En la seva producció hi poden haver molt poques expressions verbals d’elaboració "pròpia". Sol utilitzar estereotips.

• El seu rendiment pot variar segons el tipus d’activitat, si les tasques són verbals, individuals, o noves, solen aparèixer menys iniciativa comunicativa que en tasques no-verbals, col·lectives, o conegudes.

• Més del 50% de les seves produccions són gestuals o amb formes lingüístiques d’una-dues paraules.

• No es descarta que esporàdicament produeixi tres o mes paraules seguides.18

Comportament lingüístic: C SI NO

Aspecte: Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)Descripció: Manifesta intencions comunicatives amb frases de almenys 3 paraules però amb pocs elements morfosintàctics.

• El 50% de les produccions son de 3 paraules o més (també pot ser de 2)

• En els elements morfosintàctics bàsics (Flexió verbal, flexió nominal, i concordances (D+N i D+N+Adj) predominen les omissions i els errors per sobre els encerts.

Comportament lingüístic: D SI NO

Aspecte: Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)Descripció: Manifesta les seves intencions comunicatives amb frases de 3 o més morfemes mantenint l’estructura correcta,

amb presència d’elements morfosintàctics bàsics, encara que amb errors.Més del 50% de les produccions apareixen flexionades.

• Per valorar correctament la Flexió Verbal, cal que utilitzi formes personals en més de 2 ó 3 verbs diferents, i que aquestes predominin sobre les formes rudimentàries (infinitiu, gerundi i participi). L’ús d’imperatiu o 3a persona no es considera flexió.

• Per valorar correctament la Flexió Nominal, cal que utilitzi 2 ó 3 paraules de cadascuna de les categories gramaticals: nom, article, adjectiu i pronom. No és suficient si només flexiona el gènere.

• Per valorar correctament les concordances (Nom-Verb, Det-Nom-Adj) cal que respecti gènere i nombre.

Comportament lingüístic: E SI NO

Aspecte: Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)Descripció: Manifesta intencions comunicatives amb frases de 4 elements o més i una bona estructura sintàctica en les

oracions simples, encara que amb alguns errors en les oracions complexes.És a dir, mostra un domini de l’oració simple, predomina la correcció sobre l’error i és capaç de coordinar i subordinar –tot i que amb errors i omissions -.

• Per valorar correctament l’estructura bàsica simple, cal que respecti: Presència de S+V+O/Complement. Utilització de pronoms. Presència de preposicions.

Comportament lingüístic: F SI NO

Aspecte: Afecta a la Fonologia amb possibles conseqüències en morfologia.Descripció: La seva parla és inintel·ligible, amb presència d’alguna de les següents característiques:

• Presència sistemàtica d'un sol fonema consonàntic i manca de contrastos.

• Ús variable de processos dins una mateixa paraula, de manera que és imprescindible la seva realització per comprendre el que diu.

• Presència de processos idiosincràtics, inusuals, rarament presents en el desenvolupament normatiu.És considera que la parla és inintel·ligible quan el nen produeix un jargó propi. Només l’entén la família propera. Tot i que produeix paraules comprensibles, predominen les estones en que no l’entén ningú.

Comportament lingüístic: G SI NO

Aspecte: Afecta a la parla: Fonologia (esquema sensorial –t rets fonològics, mode articulació-; esquema rítmic -nº i qualitat, accent, de síl·labes-; esquema seqüencial -ordre de les síl·labes-; esquema pràxic -trets fonètics, punt articulació) amb possibles conseqüències en morfologia.

Descripció: La seva parla presenta força errors amb totes aquestes característiques:

• Persistència de processos de simplificació normals més enllà de l'edat corresponent.

• Desajustaments cronològics: presència de processos de simplificació més primerencs amb d'altres de més tardans.

• Dificultats amb l’estructura sil·làbica en paraules llargues.

Comportament lingüístic: H SI NO

19

Aspecte: Afecta al contingut de la comunicació i el llenguatge (conseqüències en habilitats cognitives, amb repercussió en els processos metalingüístics)

Descripció: El seu llenguatge es caracteritza per l'ús de paraules concretes, referents a entitats observables accions i atributs, amb pocs termes que indiquen espai o temps.

Comportament lingüístic: I SI NO

Aspecte: Afecta al contingut de la comunicació i el llenguatge (conseqüències en habilitats socials i conversacionals, amb repercussió en els processos metalingüístics)

Descripció: Mostra poques habilitats conversacionals

• En la presa de torns

• En tenir present l’interlocutor,

• En el manteniment del tòpic

DOCUMENT 2

PROTOCOL D’OBSERVACIÓ PER AL PROFESSORAT

NOM I. COGNOMS:     

Edat:      Data naixement:     

Escola:      Curs:      Població:      

Llengua materna:     

Data observació:       Nom observador/a:     

Resum de l’observació:

Atenció i comprensió

Comunicació

Parla i Llenguatge

ACTUACIONS QUE ES REALITZEN A L’ESCOLA AMB AQUEST ALUMNE, AMB RECURSOS PROPIS DEL CENTRE, PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE

20

Intervenció d’especialistes: MEE, MALL, mestre de suport...

Grups de conversa

Racons, tallers, grups flexibles...

Observacions (especificar el professional i el tipus d’intervenció realitzada):

Observacions a destacar:

     

21

1. ATENCIÓ I COMPRENSIÓ:

En les activitats preferides per l’infant

Té una atenció sostinguda suficient SI NO

En les explicacions orals a classe (ex. un conte)

Mostra moltes dificultats per atendre SI NO

Comença escoltant però es cansa de seguida SI NO

Escolta tota la història SI NO

Quan algú es dirigeix a l’infant

Respon sovint demanant “que”? o posant cara de sorpresa SI NO

L’adult té la impressió de no saber si l’infant l’ha entès o no SI NO

Quan se li demana que faci dues ordres senzilles

Realitza les dues ordres SI NO

Realitza una sola ordre SI NO

Necessita que acompanyin l’ordre amb gest SI NO

2. ÚS I COMUNICACIÓ

Partim del supòsit que el nen/a té una comunicació mínima amb el seu entorn.

Normalment participa en les activitats que es fan a l’aula amb bona comprensió SI NO

Normalment participa en les activitats que es fa a l’aula per imitació o per modelatge de l’adult.

SI NO

Té iniciativa per comunicar-se amb l’adult/professor/company, etc. SI NO

Es mostra molt inhibit o aïllat. SI NO

Té ganes d’explicar coses encara que no se l’entén. SI NO

Te dificultats per captar les situacions comunicatives i es comunica molt poc. SI NO

Només es comunica puntualment amb gest o amb poques paraules. SI NO

Precisa l’adaptació del context i els estímuls del interlocutor per comunicar-se. SI NO

Es comunica preferentment entre iguals SI NO

Es comunica preferentment amb adults SI NO

22

3. FUNCIONS, HABILITATS COMUNICATIVES I EXPONENTS LINGÜÍSTICS

Observació de l’alumne en situacions i contextos naturals:

FUNCIONS Habilitat comunicativa Exponents lingüístics

REGULACIÓ: capacitat de regular l’acció de l’altre i d’accions pròpies com ho manifesta?

SI NO Demana l’atenció de l’altre vers un objecte

Assenyalant, mirant, anomenant...     

SI NO Demana una acció determinada de l’altre

Demana que li doni, retiri, cordi, talli...     

SI NO Demana la presencia de l’altre

El demana anomenant-lo... , el segueix per tot arreu...     

INFORMACIÓ: capacitat d’informar i rebre informació      

SI NO Informa de com s’anomena una persona o objecte

Identificar-se, anomenar...     

SI NO

Informa sobre un objecte, acció o fet

Descriure, narrar, donar una explicació (sobre el que ha fet o vol realitzar), constata no existències ...

     

SI NO Expressa l’oposició/ acceptació als desitjos de l’altre

Diu que no/si, manifesta opinions, dubtes...     

SI NO Expressa les emocions i els sentiments

Expressa el plaer i desplaer     

DIÀLEG: capacitat d’interrelació amb els altres.      

SI NO Entén i realitza ordres      

SI NO Respon a les preguntes de l’altre

Respon a preguntes tancades/obertes...     

SI NO Sol·licita informació a l’altre

Fa preguntes: Que és?, que fa?.....     

SI NO Mostra interès i participa en situacions de diàleg

Inicia converses, demana aclariments...     

GESTIÓ SOCIAL: capacitat d’utilitzar formules de relació social      

SI NO

Compren i utilitza formules de relació social

Respon a les salutacions, saluda i s’acomiada, mostra agraïment, respon als

agraïments dels altres...

     

SI NO Utilitza les fórmules de relació social amb coherència en relació a situacions i

persones      

4. PARLA I LLENGUATGE: PRODUCCIÓ

SI NO Utilitza el llenguatge verbal en l’entorn escolar      

SI NO Fa ús del gest en substitució de la paraula      

SI NO Se l’entén quan parla      

SI NO Es mostra habitualment molt callat.      

23

SI NO Les seves produccions habituals són curtes: Una-dues paraules

     

SI NO Les seves produccions habituals són extenses: Més de tres paraules

     

Fes repetir les següents frases en la llengua materna del nen.

Català / Castellà Transcripció

He perdut els colors i la goma      

He perdido los colores y la goma      

Vull anar al pati a jugar a pilota      

Quiero ir al patio a jugar a la pelota      

Frases addicionals Transcripció

           

           

5. FITXA ALUMNES AMB LLENGUA MATERNA DIFERENT AL

CATALÀ/CASTELLÀ

Quina és la seva llengua materna?      

Té un bon domini de la seva llengua materna?      

Hi han hagut canvis de població/país?      

Quant temps fa que viu al nostre país?      

Quants anys porta d’escolarització?      

Quines llengües de relació hi ha entre els membres de la família?

     

Quina llengua parlen entre els pares?      

Quina llengua parlen entre els germans?      

Quina llengua de relació utilitza en altres contextos?

     

OBSERVACIONS:

     

24

DOCUMENT 3

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ VERBAL – INFANT 2 a 3 anys- EAP

Alumne:       Data de naixement:      Centre:       Curs:      Data Avaluació:       Psicopedagog/a:      

ESCALA DE LLENGUATGE PRE-ESCOLAR SECCIÓ III: 2 anys-2 anys i 6 mesos

Compresnió Auditiva:

1.- Entén el concepte d’unitat Dona’m un (ha de donar un dels 12 daus)

2.- Reconeix mides (dues culleres de diferent mida) On és la petita? (assenyala la cullera petita)

3.- Entén la utilitat de les coses (s’han de fer servir targes amb dibuixos adequats) Ensenya’m a) què fem servir per pentinar-nos? b) què fem servir per beure llet o aigua c) què ens posem als peus? d) què serveix per pujar-hi? (n’encerta tres) e) què fem servir per planxar la roba? f) què fem servir per tallar? g) què fem servir per escombrar?

4.- Segueix ordres senzilles (dotze daus i una caixa)a) fes una torre com la mevab) ara farem un tren (n’encerta dues)c) ara posa els daus dins la caixa

Habilitat Verbal

5.- Repeteix dos dígits: Digues “2” Ara digues: 4-7, 5-8, 3-9 (n’encerta una)6.- Anomena objectes: Què és això? a) sabata b) rellotge c) taula d) pilota e) cadira f) dau g) llapís h) terra (n’encerta cinc)7.- Repeteix frases:Digues el que dic jo: “sóc un nen/a gran”. RepeteixAra digues: a) jo nedo a l’aiguab) jo tinc un gos petitc) el gos caça el gat

(Repeteix una frase completa. Transcriviu la frase o anoteu el que es deriva)

ESCALA DE LLENGUATGE PRE-ESCOLAR SECCIÓ IV: 2 anys i 6 mesos – 3 anys

25

Comprensió Auditiva

8.- Identifica diferents accions (presenteu els dibuixos amb unes targes adequades) On és? a) juga b) renta c) corre (n’encerta dues)

9.- Reconeix i entén preposicions (un dau, una nina, i una cadira petita de classe) Posa el dau: a) a sobre la cadira SI b) a sota la cadira SI c) davant de la cadira SI d) al costat de la cadira SI e) darrera de la cadira SI (n’encerta dues)

10.- Entén la utilitat de les coses (aquest ítem és igual que el nº3. passeu-lo només una vegdada) Ensenya’m: a) què fem servir per pentinar-nos b) què fem servir per beure llet o aigua c) què ens posem als peus d) què serveix per pujar-hi e) què fem servir per planxar la roba f) què fem servir per tallar g) què fem servir per escombrar (n’encerta cinc)

11.- Distingeix parts d’objectes: Ensenya’m os és: a) les rodes del tren b) la porta del cotxe c) la cua del cavall d) la pota de la vaca (n’encerta tres)

Habilitat Verbal

12.- Repeteix tres dígits Digues: 4-2 I ara: 1-4-9, 9-6-1, 2-5-3 (n’encerta un)

13.- Fa servir els plurals (presenteu els dibuixos amb targes adequades) Què són això? a) sabates b) daus c) pollets d) nens (n’encerta dues)

14.- Entén necessitats físiques específiques (Feu la transcripció) Què fas quan a) tens son b) tens gana c) tens fred (n’encerta una)

15.- Manté una conversa fent servir frases (Feu la transcripció) Explica’m tot el que vulguis de les teves joqguines, dels teus germans, etc.

(Fa servir dues frases o més de quatre o cinc paraules. Cadascuna “SN-V-O” per explicar el que se li demana)

ANÀLISI VALORACIÓ Comprensió auditiva i expressió verbal alumnes de 2-3 anys

SECCIÓ III

26

Comprensió Auditiva Observacions, comentaris o transcripció

Noció quantitat SI

Noció mida SI

Noció d’utilitat: n’encerta tres SI

Segueix ordres senzilles: n’encerta dues SI

Habilitat verbalObservacions, comentaris o transcripció

Repeteix dígits: n’encerta una SI

Denomina objectes: n’encerta cinc SI

Repeteix frases: repeteix una frase completa SI

SECCIÓ IV

Comprensió Auditiva Observacions, comentaris o transcripció

Identifica accions: n’encerta dues SI

Reconeix i entén preposicions: n’encerta dues SI

Entén la utilitat de les coses: n’encerta cinc SI

Distingeix parts d’un tot: n’encerta tres SI

Habilitat verbalObservacions, comentaris o transcripció

Repeteix tres dígits: n’encerta una SI

Utilitza plurals: n’encerta dues SI

Manté una conversa utilitzant frases SI

DOCUMENT 4

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ VERBAL - ALUMNES DE 3-8 ANYS - EAP

Alumne/a:       Data naixement:      

27

Centre:       Curs:      

Psicopedagog/a:       Data Avaluació:      

A) DISCURS NARRATIU:

Comprensió–producció de narracions

Gènere discursiu: Conte: Narració dialogada en tercera persona.

Prova: Reproducció oral de conte.

Continguts: “La caputxeta vermella” amb el suport del conte i objectes del conte en 3D.

Procediment: 1r: Explicació del conte per part de l’adult fent referència a les imatges.

2n: Reproducció oral del conte per part de l’alumne, amb el suport de les imatges i/o principals personatges i objectes del conte en 3D.

Instrucció T’agraden els contes?, quins contes saps?. Mira, jo porto aquest conte, el coneixes?. Ara l’explicarem. Primer jo te l’explicaré, i després me l’expliques tu i ho gravarem amb aquesta gravadora. D’acord?”

Registre: Gravació de veu i anotacions sobre l’actuació del nen. Transcripció escrita d’algunes estructures que siguin representatives del llenguatge del nen/a (es pot substituir la gravació de veu per una filmació).

TRANSCRIPCIÓ: (10 línies aprox.)

     

El conte que es fa servir és:

28

També es pot utilitzar una altre conte de la caputxeta que es tingui a l’escola del nen i que li resulti més familiar.

Segons les necessitats de l’alumne es pot utilitzar també altres materials: imatge del PLON o la historieta temporal de 3 imatges del nen que compra un gelat.

Imatge del PLON

29

Historia temporal de 3 imatges

30

DOCUMENT 5

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ VERBAL - ALUMNES DE ≥9 ANYS - EAP

Alumne/a:       Data naixement:      

Centre:       Curs:      

Psicopedagog/a:       Data Avaluació:      

A) DISCURS NARRATIU:

Comprensió–producció de narracions

Gènere discursiu: Conte: Narració dialogada en tercera persona.

Prova: Reproducció oral de conte.

Continguts: “Historia del gat negra” (Joan Toug, 1987. El lenguaje oral en la escuela. Madrid:Visor) amb suport de les imatges.

Procediment: Explicació de la historia per part de l’adult fent referència a les imatges. Posterior reproducció oral de la historia per part de l’alumne, que manipula ell sol, sense ajuda de l’adult.

Instrucció Mira aquesta historia, la coneixes?. Primer jo te l’explicaré, i després me l’expliques tu, tal com la recordis, i ho gravarem amb aquest aparell. D’acord?”

Registre: Gravació de veu i anotacions sobre l’actuació del nen. Transcripció escrita de les estructures representatives del llenguatge de l’alume/a (es pot substituir la gravació de veu per una filmació).

TRANSCRIPCIÓ: (10 línies aprox.)

     

DOCUMENT 6

31

VALORACIÓ FONÈTICA I FONOLÒGICA - TOTES LES EDATS - EAP

Alumne/a:       Data naixement:      Centre:       Curs:      Psicopedagog/a:       Data Avaluació:      

TIPUS FONEMA PARAULA CURS ESPONTANI REPETIT SÍL·LABA DIRECTA*

NASALS

MA (P-3)             MA SI

NEN (P-3)             NA SI

PINYA (2n)             NYA SI

BANC (P-3)             ANG SI

OCLUSIVES

PA (P-3)             PA SI

TAP (P-3)             TA SI

CASA (P-3)             CA SI

BOTA (P-3)             BA SI

DIT (P-4)             DA SI

GAT (P-3)             GA SI

FRICATIVES

FOCA (P-3)             FA SI

SOPA (2n)             SSA SI

ROSA (2n)             ZA SI

XIULET (P-5)             XA SI

GELAT (2n)             JA SI

AFRICADESCOTXE (P-4)             TXA SI

METGE (2n)             JA SI

LÍQUIDES

PALA (P-3)             LA SI

LLUM (2n)             LLA SI

PERA (P-5)             RA, RE, RI SI

RATA (2n)             RRA, RRU, RRI SI

DIFTONGSPIANO (P-3)             IÀ SI

DAU (P-4)             ÀU SI

NASAL + OCLUSIVA TROMPA (P-3)             ÀMPA SI

NASAL + FRICATIVA PINÇA (2n)             ÀNÇA SI

/S/ + C + /S/ CASCS (2n)             ECS SI

C + /L/ PLATJA (2n)             PLA SI

C + /R/ TREN (P-4)             TRA SI

/L/ + C BALDUFA (2n)             ALDU SI

/R/ + C PORQUET (2n)             ORC SI

32

* Demanar la repetició de la síl·laba directa només quan no tenim clar que pot articular el fonema en qüestió. Si articula

correctament en la producció espontània o en repetició ja no cal demanar que faci la sil.laba directa.

NOMS LLARGSI NOMS COMPOSTOS

RECONEIXEMENT DENOMINACIÓ REPETICIÓ

COCODRIL                  

PAPALLONA                  

HIPOPÒTAM                  

SAMARRETA                  

RENTADORA                  

SABATILLES                  

SEMÀFOR                  

MAQUINETA                  

PALANGANA                  

PEIX ESPASA                  

ESTRELLA DE MAR                  

CAVALLET DE MAR                  

RAT-PENAT                  

PORC ESPÍ                  

AGUILA REIAL                  

OS BLANC                  OBSERVACIONS:

     

33

INSTRUCCIONS D’APLICACIÓ

Es tracta d’un instrument per a l’avaluació fonètica i fonològica de l’alumnat d’Educació Infantil i

Primària, mitjançant una activitat interactiva en Power Point.

Es presenta un conjunt d’imatges digitalitzades que activa el propi infant i són l’estímul per que

produeixi els sons de la parla a avaluar. S’acompanya de graelles de registre en suport paper que

faciliten el posterior anàlisi de les produccions de l’alumne.

La columna CURS de les graelles indica el nivell en el que els infants solen pronunciar correctament

el so a avaluar (edat ± 6 mesos), més enllà del qual es considera de risc.

PROCEDIMENT:

A) Fonologia

Situar l’infant davant de l’ordinador de manera que pugui veure bé la pantalla i prémer el botó

esquerra del ratolí o el botó “intro” del teclat, segons possibilitats i edat de l’alumne. Controlar

possibles reflexos de llum que puguin dificultar la bona visió de la pantalla, verificar posant el cap

de l’entrevistador a l’alçada del de l’infant.

- Instrucció: Mira, veus bé la pantalla?. Cada vegada que tu premis aquest botó (indicar: botó

esquerra del ratolí o botó “intro” del teclat) sortirà una cosa a la pantalla i tu m’has

de dir què és, com es diu. Si no ho saps no passa res, em dius ”no ho se” i jo

t’ajudaré. Preparat? Comencem!

- Registre: Transcriure exactament allò que diu i com ho diu l’alumne dins la casella “espontani”

o “repetit” de la graella de registre. Es aconsellable gravar les produccions de

l’alumne i completar fidelment la transcripció de sons que poden passar per alt en

l’escolta directa.

B) Fonètica

Després de la primera sèrie verificar la producció fonètica de l’alumne en repetició de síl·laba

directa.

- Instrucció: Ara has de repetir el que jo digui. Ho has de dir igual, igual, que jo. Preparat?

Comencem!(columna “SÍL·LABA DIRECTA”)

- Registre: Transcriure exactament allò que diu i com ho diu l’alumne a la casella corresponent

de la graella de registre i anàlisi.

C) Noms llargs i compostos:

Situar l’infant davant de l’ordinador de manera que pugui veure bé la pantalla i prémer el botó

esquerra del ratolí o el botó “intro” del teclat, segons edat i possibilitats de l’alumne.

Controlar possibles reflexos de llum que puguin dificultar la bona visió de la pantalla, verificar

posant el cap de l’entrevistador a l’alçada del de l’infant.

34

Reconeixement:

- Instrucció: Veus que hi ha tres dibuixos a la pantalla?.

Toca amb el dit el cocodril.

Ara, la papallona.

I, el hipopòtam.

- Registre: Correcte (+) o nom de la imatge que confon, a la casella “reconeixement”.

Denominació:

- Instrucció: Recordes com es diu aquest (senyalar el primer dibuix)?

I aquest, com es diu?

I aquest altre?

- Registre: Transcriure exactament allò que diu i com ho diu l’alumne a la casella

“denominació”. Es aconsellable gravar la producció de l’alumne i completar

fidelment la transcripció de sons que poden passar per alt en l’escolta directa.

Repetició:

Verificar la producció de l’alumne únicament en aquells noms sobre els que quedin dubtes de la seva

realització oral:

- Instrucció: Ho has fet molt be.

Ara has de repetir el que jo digui, igual, igual, que jo.

Preparat? Comencem: papallona, etc.

- Registre: Transcriure exactament allò que diu i com ho diu l’alumne a la casella

“repetició”.

35

BIBLIOGRAFÍA DEL DÒSSIER

Sos, A., Sos, ML. (2005). Logopèdia pràctica. Colección Educación al día. Madrid: Editorial CISSPRAXIS.

Aparici, M., Costa, A., Demestre, J., Llisberri, J., Sanz, M., Serrat, E., Riera, M. Psicologia del llenguatge. (2006). Barcelona: Editorial UOC.

"L'ús del llenguatge a l'escola. Proposta d'intervenció per a l'alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge" Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Abril 2003

www.hospitaldenens.com (2010)

http://www.sepeap.org/imagenes/secciones/Image/_USER_/Trastornos_lenguaje(1).pdf (2010)

http://rincones.educarex.es (2010)

http://.cosasdelainfancia.com

http://cyberpediatria.com

http://meriangonzalez.blogspot.com/2010/03/trastorns-del-llenguatge.html

http://www.apepalen.cyl.com/diversidad/diver/logodef.htm

http://usuarios.multimania.es/puntodevista/Pr/tema37/tema37.html

http://www.xtec.cat/creda/docs/marc_actuacio.pdf

36