Co rrespcndéricia

But Soc Cat Pediatr 1994;54: 73-80

J. S.lasot LlevadotHose/tal Sant Rafael. Barcelona

Trastorns del llenguatge de la parla*

Resum

El Ilenguatge és el producte d'una activitat nerviosa complexa que facilitala comunicació del pensament mitjançant una expressió gestual, gráfica overbal.

Aquest treball té com a marc conceptual el desenvolupament del llen-guatge oral i escrit del nen i de la nena en les seves etapes d'educació infan-til i d'educació primària.

Es descriuen les menes més freqüents de trastorns del Ilenguatge oral iescrit, com són així els trastorns específics del desenvolupament del llen-guatge expressiu, els trastorns funcionals de la parla i les dificultats en l'ad-quisició de l'aprenentatge lector.

Valorant l'actual coneixement de la relació existent entre els trastorns delIlenguatge i les dificultats en l'aprenentatge escolar, és obvi l'interès per prac-ticar un diagnòstic precoç satisfactori.

Amb aquest fi es citen les variables més significatives de l'infant amb défi-cits en el desenvolupament del Ilenguatge oral i escrit.

Paraules clau: Trastorns del Ilenguatge. Transtoms de la parla.

Resumen

El lenguaje es el producto de una actividad nerviosa compleja que facilitala comunicación del pensamiento mediante una expresión gestual, gráfica overbal.

Este trabajo tiene como marco conceptual el desarrollo del lenguaje oral yescrito del niño y de la niña en sus etapas de educación infantil i educaciónprimaria.

Se describen las formas más frecuentes de trastornos del lenguaje oral yescrito, como son los trastornos específicos del desarrollo del lenguaje ex-presivo, los trastornos funcionales del habla y las dificultades en la adquisi-ción del aprendizaje lector.

Valorando el actual conocimiento de la relación existente entre los trastor-nos del lenguaje y las dificultades en el aprendizaje escolar, es obvio el inte-rés para practicar un diagnóstico precoz satisfactorio.

Con esta finalidad se citan las variables más significativas del niño condéficits en el desarrollo del lenguaje oral y escrito.

Palabras clave: Trastornos de/lenguaje. Trastornos del habla.

XXXII Curs de Divulgació de la Societat Catalana de Pediatria. Barcelona, 1993

73

But Soc Cat Pediatr 1994;54

SumrnaryLanguage is the product of a complex nervous activity which facilitates con-

munication of thought by means of gesticulative, graphic or verbal expression.

This study reviews the development of oral and written language in thechild during kidergarten and primary education.

We describe the most frequent forms of oral and written language disolders, such as specific disorders of expressive language, functional speech dsorders and difficulties in learning to read.

Keeping in mind the relationship between language disorders and learningdifficulties at school, a satisfactory early diagnosis is clearly of great interest

With this aim in mind we describe the most significant variables in thechild with deficits in the development of oral and written language.

Palabras clave: Language disorders. Speech disorders.

IntroduccióEl Ilenguatge és el producte d'una activitat nerviosa

complexa que facilita la comunicació del pensamentmitjançant una expressió gestual, gráfica o verbal.

Aquest treball té com a marc conceptual el desenvo-lupament del llenguatge oral i escrit del nen i nena enles seves etapes d'educació infantil i primaria.

Llenguatge oral

El desenvolupament del Ilenguatge oral i de la parlaen l'infant pateix retards i/o desviacions en un 5% de lapoblació i presenta una incidència de 4:1 a favor delsmascles.

Hi ha múltiples classificacions dels trastorns del Ilen-guatge oral i actualment destaquen les del Diagnosticand Statistical Manual of Mental Disorders III Revised(DSM-III-R) 1 i la classificació francesa.

En la práctica clínica és útil de diferenciar quatregrups 2:

1. Déficits instrumentals d'aparells perifèrics (hipoacú-sies, disglòssies i disartries).

2. Trastorns específics del desenvolupament del llen-guatge (antigues disfäsies).

3. Trastorns funcionals de la parla.

4. Trastorns acompanyants en patologia psiquiátrica(retard mental, autisme, patologia psiquiátrica, etc.),que no desenvoluparem, per la seva extensió, enaquest treball.

1. Dèficits instrumentals d'aparells perifèricsPer la seva incidència cal citar la hipoacúsia se-

cundària a otitis serosa en la primera infancia. Hipoacúsia intermitent que facilita un trastorn en l'adquisició dela parla i del llenguatge i, en conseqüència, una altera-ció en la dinámica educativa de l'alumne.

2. Trastorns específics del desenvolupa-ment del IlenguatgeSón retards específics la base deis quals consisteix

en una incapacitat innata de diversa severitat per a ladecodificació i/o codificació verbal.

Aquests trastorns, coneguts en la literatura clàssicacom a disfäsies, poden ser receptius, expressius o mixtos

En aquest treball faig menció especial als trastorns específics del desenvolupament del Ilenguatgeque presenten una major incidència en l'aprenentatge escolar.

En els darrers anys ha augmentat el coneixement dela relació entre els trastorns del Ilenguatge i de l'aprenentatge en els infants d'edat escolar. Aquest fet s'hareflectit en l'interès que el tema ha desvetllat en la in-vestigació, i s'estima que entre el 40% i el 60% deknens escolars que presenten trastorns de l'aprenentatge no atribuibles a retard mental, alteracions emocionals o carències d'instrucció, manifesten alteracionsprimàries del llenguatge.

En l'escolar, els trastorns del Ilenguatge es podenveure reflectits en un o més nivells del llenguatge. Teóricament se'n diferencien tres 3:

74

But Soc Cat Pediatr 1994;54

1. Nivell sintàctic: Capacitat d'adquisició de les reglesgramaticals per a la formació de frases.

2. Nivell semàntic: Capacitat d'adquisició a atorgar unsignificat a les paraules que componen una frase.

3. Nivell pragmàtic: En aquest nivell intervenen factorscom a rols socials i influencies culturals que matisenel Ilenguatge segons el context quotidià i educatiu.

Aquests tres nivells intervenen en les aptituds lin-güístiques reals, raó per la qual constitueixen el mitjàmás adequat per valorar els trastorns específics del de-senvolupament del llenguatge.

Els nens amb un desenvolupament normal del llen-g uatge posseeixen una base fonamental per a la trans-missió adequada de les seves capacitats del Ilenguatgeoral a les tasques d'aprendre a Ilegir i a escriure correc-tament en acabar el segon curs d'educació primària. EnCo mparació, els nens amb trastorns del Ilenguatge estroben limitats en el seu context acadèmic i social. ÉsConegut que al voltant d'un terç de tots els nens ambtrastorns del llenguatge en la primera infància i/o enl 'etapa d'educació infantil, presenten dificultats en lesseves adquisicions instrumentals lecto-escriptores. S'haObservat que el retard en l'adquisició d'un satisfactori ni-vell sintàctic en el Ilenguatge oral es correlaciona direc-tament amb el grau de comprensió lectora a partir deltercer curs d'educació primària.

Escolar normal - Escolar amb trastorns delHenguatge oral: Estudi comparatiu 4,5,6

La clínica de l'escolar amb trastorns del llenguatgees modifica amb el curs del desenvolupament.

És habitual que al començament els trastorns delllenguatge siguin Ileus i passin desapercebuts durantsis quatre primers anys de vida. En altres nens que pre-senten tardanament trastorns del Ilenguatge, el desen-volupament inicial del llenguatge pot seguir pautes nor-mals i assolir en alguns aspectes nivells adequats.

En els primers anys, aquestes criatures diuen les se-ves tres primeres paraules, a part de papà i mamà,abans dels 18 mesos, emeten expressions de dues pa-raules abans dels 24 mesos i són loquaços i donen la im-pressió de normalitat. En el període entre els 2 i els 3anys d'edat augmenten les seves expressions incloent-bi paraules funcionals (en, sobre, etc.), articles i tempsdel verb « ser», i comencen a fer preguntes amb «que...?1 a elaborar frases amb subjecte, verb i predicat.

No és fácil d'apreciar, en la majoria d'aquests nens,retards significatius abans del tercer any de vida.

En el període entre el tercer i el cinquè any de vida,ei nen amb un desenvolupament normal del Ilenguatgefa u n salt espectacular. En aquesta edat les frases te-

nen 5 paraules i incorporen regles gramaticals. Aparei-xen pronoms reflexius, preposicions, conjuncions i infini-tius, i també una gran diversitat de preguntes (quan?,com?, per que?). Són capaços de modificar la manerade parlar segons que l'oient sigui la seva mare, un es-trany o una nina.

Els trastorns en aquest període s'observen en l'ad-quisició d'articles, preposicions, pronoms demostratius,temps verbals i conjugació del verb «ser». El nen potmostrar també signes inicials de disnomia (dificultatssignificatives per trobar les paraules adequades).

L'etapa entre els 5 i els 7 anys d'edat és un períodede maduració de les regles de nombre (plurals), posses-sió (possessius), comparació (comparatius i superlatius)i conjugació (verbs). En aquest període es desenvolupentambé les regles sintàctiques per a la combinació de fra-ses. En acabar aquesta etapa, l'escolar normal es potcomunicar satisfactòriament i és capaç d'utilitzar les for-mes educatives en les seves interaccions interpersonals.

Els infants d'aquesta edat amb trastorns del Ilenguatgepresenten algun retard en l'adquisició de les regles queels permeten fer preguntes sobre lloc i temps, i en la com-binació de frases amb conjuncions (si, quan, abans i des-prés). Són evidents els problemes pel que fa a la recercade la nominació de la paraula adequada (disnomia).

Entre els 7 i els 11 anys d'edat es desenvolupa un refi-nament en les capacitats psicolingüístiques infantils.Aquests nens tenen capacitat per tractar amb frasescomplexes estructuralment, metafòriques, de doble sentiti acudits. En comparació, els escolars amb trastorns delIlenguatge presenten dificultats en el desenvolupamentde les seves estratègies verbals i psicolingüístiques.

En la pràctica clínica pot ser útil la utilització de laTaula I, on es recullen les variables teòriques i pràctiquesque presenten els escolars amb trastorns del llenguatge.

3. Trastorns funcionals de la parla 2

Són alteracions de la capacitat expressiva verbal,sense que hi hagi defectes anatórnico- fisiològics i subja-cents. La major part d'aquests trastorns consisteixen enla persistencia o exageració anómala de certes mani-festacions que són, en principi, normals (dislälia fisioló-gica i distemia evolutiva transitòria).

Les dislälies són entrebancs en la realització d'unsdeterminats fonemes. El nen dislälic desenvolupa el seuIlenguatge expressiu amb normalitat cronológica i ambadequada complexitat morfosinfäctica. El distrubi és lapersistencia d'emissions fonémiques immadures, prò-pies d'un infant més petit. Cada dislália es denomina se-gons la Iletra grega corresponent al fonema pronunciatdefectuosament. Per regla general, les distälies solenser molt agraïdes al tractament logopedia

75

But Soc Cat Pediatr 1994;54

TAULA 1CARACTERÍSTIQUES TEÓRICO-PRÀCTIQUES DE L'ESCOLAR ARAS TRASTORNS DEL LLENGUATGE ORAL

Edat

Característiques teòriques Característiques practiques

• Hi pot haver retards en l'adquisició d'estratègiesmnemotècniques.

• El nen, en parlar, repeteix sons, síl . labes, paraulesfrases, fa pauses prolongades i revisions.

• El nen pot conèixer l'ús de cedes preposicionscomunes (en, sobre, sota), però no interpretar-ned'altres (al costat, darrera, a través, al voltant).

• El nen pot confondre ell/ella (genere), jo/tu inosaltres/ells (persona).

• El nen pot confondre aquest/aqueix (distància) i

això/aquests (nombre).

• El nen pot ometre articles (pape tornà a feina).

• El nen pot confondre els temps de present/pasat/futur¡fallar en emprar-los en la seva parla.

• La parla del nen pot contenir repeticions de paraules ide frases, altres de prolongades amb/sense termesd'ompliment (hum..., be..., ai...) i correccions.

• El nen pot dir vaca a un cavall, etc.

• Hi pot haver retards en l'adquisició dels tempsregulars i irregulars verbals i auxiliars. El nen potpronunciar malament noms plurals i possessius (perexemple, «dues tisorasses» en comptes de «duestisores», etc.).

• El nen pot pronunciar malament els passats regulars iirregulars i ometre auxiliars (per exemple, «ell anat»en comptes de «ell ha anat»).

• El nen pot confondre el comparatiu i el superlatiu outilitzar "molt» com a l'exemple següent: «aquest ésmolt molt molt gran».

• El nen pot confondre on, quan, com, per que, en lespreguntes.

• El nen pot confondre passius com a actius (perexemple, «el tren fou colpejat pel cotxe» estransforma en "el tren colpejà el cotxe») imalinterpretar les relacions de condició i temps.

• El nen pot substituir paraules, fer marrada (perexemple, «la cosa» per allisar els meus cabells, encomptes de « la pinta») i corregir expressions.

• El nen pot interpretar paraules de significat múltipleamb el significat més comú i concret, i fracassar en eldomini dels conceptes abstractes (per exemple,substracció).

• El nen pot no ser capaç de facilitar la memoritzaciórecitant o agrupant paraules i conceptes.

3 1/2 - 5 • El període de falta de fluïdesa normal es potprolongar sense que es desenvolupi quequeig.

• Hi pot haver retards en la interpretació i l'ús delstermes espacials (per exemple, preposició).

• Hi pot haver retards en la interpretad() i l'ús depronoms personals.

• Hi pot haver retards en la interpretació i l'ús dedemostratius (d'espai/nombre).

• Hi pot haver retards en l'ús d'articles (un, una - el, la).

• Hi pot haver retards en la interpretad() i l'ús de temps

verbals.

5 - 7 • El període de falta de fluïdesa pot persistir amb prevescada cop més grans d'un trastorn en la nominació(disnomia).

• La nominad() d'objecte(s) pintats pot ser inadequada.

• Hi pot haver retards d'aprenentatge de les regles pera noms plurals i possessius.

• Hi pot haver retards en l'adquisició de temps regularsi irregulars, verbals i auxiliars.

• Hi pot haver retards en l'adquisició de formescomparatives i superlatives dels adjectius.

• Hi pot haver retards en l'adquisició de formesinterrogatives.

• Hi pot haver retards en l'adquisició de regles depassius i ús de conjuncions (si, quan, abans,després).

7 - 12 • Falta de fluïdesa que pot persistir, amb problemescridaners per trobar les paraules i falta de precisió enla nominació.

• Hi pot haver retards en la interpretad() de paraulespolisémiques i conceptes abstractes.

76

But Soc Cat Pediatr 1994;54

El retard simple de la parla consisteix en una apari-ció tardana y sense trastorns qualitatius de l'expressióverbal, i les funcions cognitives i de comprensió del llen-guatge són totalment normals. És una variació extremaquant al temps d'aparició normal de la parla que, d'altrabanda, és normal en els plans fonològic i morfosintactic.Es freqüent que existeixin antecedents familiars, la qualcosa facilita el diagnòstic i un pronòstic favorable.

Entre els trastorns disrítmics de la parla cal citar la ta-quilália, una parla excessivament rápida que es pot ins-criure en un context comportamental hipercinétic i impul-siu, i el quequeig o disférnia, que consisteix en un disturbide la conjugació respiratòria/articulatòria amb bloqueigde la paraula (forma tónica) o amb repetició d'una alabaO g rup de síl . labes (forma clónica), i en els casos més se-vers o persistents es poden combinar tots dos tipus. D'al-tra banda, en la disférnia o quequeig existeix una entitatC línica que, per la seva freqüència, cal citar: la disfémiatransitòria evolutiva del tercer i el quart any de vida, mani-festació benigna que remet per ella mateixa.

Trastorns del llenguatge oral:aproximació diagnóstica

El procés diagnòstic inclou la práctica d'una com-P l eta anamnesi i entrevista inicial amb els pares. Poste-rio rment cal fer una entrevista personal al nen, practi-cant una completa exploració física amb estudi de laseva agudesa auditiva mitjançant audiometria i/o impe-ganciometria. D'altres exploracions complementariesmes especifiques, com ara la práctica d'electroencefalo-grama amb potencials evocats auditius, poden ser útilsen processos de diagnòstic difícil.

F inalment, cal fer una completa avaluació del desen-vol upament i un satisfactori estudi del llenguatge, senseOb lidar en cap moment la valoració de la conducta delnostre pacient en la seva interrelació educativo-afectivaare els seus pares i en l'entorn sócio-cultural i escolar.

Trastorns del Ilenguatge oral:aproximació terapèutica

La práctica d'un diagnòstic satisfactori és una peçaMotr iu en l'elaboració d'un programa terapèutic en elpre-escolar i escolar amb trastorns del Ilenguatge oral.

El tractament, per bé que fonamentalment logopédic,ha d 'oferir una solució integral al trastorn del IlenguatgeOral, valorant en tot moment la dinámica afectiva familiar.

Llenguatge escritEn els trastorns del Ilenguatge escrit em referiré ex-

clusivament a les dificultats de l'escolar en l'adquisicióde l'ap renentatge lector.

DislèxiaPer dislèxia és designada la dificultat d'aprendre a

identificar mecànicament i comprensivament la paraulaescrita.

La dislèxia no és un trastorn que segueix la Ilei de toto res, sinó que es manifesta per graus.

No existeix un quadre disléxic independent, sinó unconjunt de dificultats en l'aprenentatge de la lectura quees caracteritzen pels déficits neuropsicológics que elscondicionen.

El nen o nena disléxic és un nen o nena intel . lectual-ment normal i sense evidència de trastorns neurològicsni dèficits en l'agudesa visual o auditiva.

Dificultats en l'adquisició del'aprenentatge lector: etiologia 8,9

Tot i que és encara desconeguda, hi ha diverses teo-ries. Les més fonamentades són aquelles que es basenen el déficit neuropsicolágic conseqüent de la dislèxiaen qüestió.

Teoria visual-espacialLes investigacions conclouen que hi ha diferències

fisiològiques i estructurals entre els sistemes visualsdels subjectes disléxics i no disléxics. Recentment s'hantrobat cedes diferències en el sistema visual dels dislé-xics que ajudarien a explicar per qué tenen més dificul-tats per processar la informació visual que reben.

És conegut que les imatges que arriben als nostresulls són captades a la retina i transmeses per les viesnervioses fins a l'escorça cerebral, on són processadesi es fan conscients. Després de recents investigacionses va confirmar que el sistema visual humà utilitza dostipus de cèl . lules nervioses diferents per transmetre alcervell les imatges captades per la retina. Per unabanda, les cèl . lules grans que formen l'anomenada sub-divisió magnocel . lular i són responsables de transmetreels estímuls considerats ràpids (moviments, sensacióde profunditat i localització espacial), i, per l'altra, lescél . lules de mida més petita, que formen la subdivisióparvocellular, responsables de la transmissió dels estí-muls lents (la forma, la mida i el color).

Aquestes darreres investigacions conclouen que el sis-tema magnocellular dels disléxics és més lent del que éshabitual. A més, aquests experts van estudiar al micros-copi zones específiques del cervell de subjectes diagnosti-cats prèviament de dislèxia, ja morts, i van observar que lasubdivisió magnocellular dels cervells disléxics és moltmés desorganitzada que la dels normals.

77

But Soc Cat Pediatr 1994;54

Teoria lingüísticaSegons Vellutino, només els factors verbals, i no

tots, són els responsables de la dislèxia. Segons les ex-periències fetes per aquest autor amb nens disléxics, escomprova que són les propietats lingüístiques de les pa-raules les que condicionen la memòria dels signes vi-suals que les representen. Segons aquest autor, ladislèxia és més un símptoma d'una disfunció produïdadurant l'emmagatzenament i recuperació de la informa-ció lingüística que no pas la conseqüència d'una pertor-bació dels sistemes de percepció visual. Aquesta teoriatambé explicaria el fet que els nens japonesos presentindislèxia rarament, en contra dels anglesos, que ho fanen una gran proporció. Segons Aaron 10 hi ha una rela-ció inversa entre la relació fonema-grafema i dislèxia.En el japonés hi ha una participació correcta de la co-rrespondència fonètica-logográfica en la lectura, amb laqual es minimitzen les dificultats d'altres Ilengües.

Dificultats en l'adquisició del'aprenentatge lector: simptomatologia 11

A partir del segon trimestre de l'actual Primer Cursd'Educació Primaria, els símptomes disléxics són extra-ordinàriament variats. La lectura es caracteritza per faltade ritme, lentitud, unió de paraules, no marcar la pun-tuació i equivocacions en el pas d'una línia a una altra.Es confonen sovint les Iletres que tenen una configura-ció anàloga com ara la «a» i la «e», i la «a» i la « o» en-tre vocals. Entre les consonants, són la « p » i la « b » , la« d» i la «p » , la « p » i la «q » , i la «g » i la «p» les que mésconfonen. També es fan confusions entre vocals i con-sonants, com ara la «u» i la «n». El nen o nena semblenno distingir unes formes de les altres o diferenciar-lessegons la seva disposició en l'espai. També es trobenomissions en la lectura d'algunes Iletres, preferentmentles que es troben al final de les paraules. Pel que fa ales síl . labes, trobem inversions de sírlabes dins de lamateixa paraula (saga per gasa) o de les lletres que for-men la síl . laba (frabica per fabrica). També s'ometensíl . labes o, contràriament, es reitera la seva lectura (ca-mimisa per camisa). El nen o nena disléxic mostra, ensíntesi, una capacitat de lectura mecànica alterada, i estroben confusions, omissions, inversions i reitera-cions en la lectura de Iletres, sírlabes i paraules.

Hem d'afegir a aquests errors les dificultats consegüentsen l'establiment d'una comprensió lectora satisfactòria i lesfreqüents alteracions disortográfiques i disgráfiques.

Dificultats en l'adquisició del'aprenentatge lector: diagnòstic

És important la detecció precoç. El diagnòstic de difi-cultat en l'aprenentatge lector requereix la practica

d'una anamnesi correcta i una entrevista personal ambels pares, professors i pacient. Posteriorment cal iniciarel passi individualitzat de proves estandarditzades queestudiïn els aspectes següents:

a) Detecció del nivell intel . lectual (MSCA, Escales deWechsler, Rayen, etc.).

b) Detecció de maduresa neuropsicológica, del llen-guatge i psicomotriu:

- Organització perceptiva i orientació visual-espacial(Bender, Frostig, Reversal, etc.).

- Organització temporal-seqüencial (Mira Stamback,etc.).

- Organització de la lateralitat (Head-Piaget, etc.).

- Atenció (Caras, Tolouse Pieron, Rey, etc.).

- Memòria (Rey, etc.).

- Organització del Ilenguatge receptiu i expressiu(ltpa, etc.).

- Organització psicomotriu (Picq-Vayer, etc.) i adqui-sició de la dominancia lateral (Harns, etc.).

c) Detecció del nivell pedagògic (Tea, Inapp, Inizan,Tale, Cloze, etc.).

d) Personalitat (Entrevista. Tests projectius. Qüestiona-ris). La practica d'un diagnòstic planteja les dificultatssegüents:

- Cal diferenciar sempre les dificultats en l'aprenen-tatge escolar de les variacions normals en els asso-liments escolars.

- Cal valorar sempre el moment del desenvolupament.

- Cal pensar que la recerca d'una etiologia específicaen els nens o nenes amb trastorns de l'aprenentatgeescolar poques vegades dóna resultats positius.

- Cal recordar que hi ha una gran incertesa sobre lamillor manera de classificar els trastorns de l'apre-nentatge escolar.

La practica d'una aproximació diagnóstica pel pedia-tre als 6, 7 i 8 anys d'edat, coincidint amb l'inici i el de-senvolupament de les tècniques instrumentals lecto-es-criptores, s'hauria d'incloure en tot bon esquema depediatria preventiva 12,13.

Per això és útil l'Estudi del Quocient d'AprenentatgeLector (Q.A.L.) 14 (Taula II). El Quocient d'AprenentatgeLector és un mitjà de detecció precoç que permet identi-ficar un nen o nena amb dificultats en l'aprenentatgelector.

Per bé que dins de l'avaluació de la lectura cal distin-gir el mode lector, la rapidesa lectora i la comprensiólectora, la practica d'aquesta prova és prou rellevant per

78

But Soc Cat Pediatr 1994;54

TAULA IIESTUDI DEL QUOCIENT PER A L'APRENENTATGE DE LA LECTURA

(Q.A.L.)

Q.A.L. = {Edat de lectura (1) Edat expectant (2)1 x 100

Edat expectant = {Edat mental (Escales Rayen) + Edatcronològica + Edat de grau (2)1÷ 3

(1) Edats de Lectura6 anys 6 mesos 30-50 paraules/minut

7 anys 50-80 paraules/minut

7 anys 6 mesos 80-100 paraules/minut

8 anys 100-115 paraules/minut

8 anys 6 mesos 115-130 paraules/minut

(lectura en veu baixa, comprenent 90-100%)

(2) Edats de Graulr Educació Primaria (2n i 3r trimestre)

6.5 anys

2n Educació Primaria (1r trimestre)

7 anys

2n Educació Primaria (2n i 3r trimestre)

7.5 anys

3 r Educació Primaria (lr trimestre)

8 anys

3r Educació Primaria (2n i 3r trimestre)

8.5 anys

Adaptat de Myklebust

discriminar la presència o l'absència d'una probable difi-cultat lectora.

Quan el Q.A.L. es troba per sota de 90, es fa l'aproxi-rnació diagnóstica del nen o nena amb dificultat per araprenentatge lector. El Q.A.L. ens valora també unPossible retard en l'aprenentatge escolar global, en tenirvariables que hi mantenen una alta correlació, PeròManca de moltes d'altres que sí que han de ser tingu-des en compte, però ja en la pràctica posterior d'undiagnóstic especialitzat.

En els estudis del Q.A.L. l'edat mental es pot practi-car amb les Escales de Rayen, i és aconsellable quel'avaluació de la lectura es faci amb els materials (ih -bres, etc.) que el nen fa servir habitualment.

bificultats en l'adquisició deraprenentatge lector: tratament 8,9,11

La utilització d'un mètode determinat en l'ensenya-rnent de la lectura facilita la presència de diversos tipusde trastorns en els nens disléxics. Tot i que existeixen

altres tècniques, actualment i fonamentalment s'en-senya amb les metodologies global i/o fonética. El mè-tode global parteix de la comprensió dels mots sencers,en els quals el nen ha d'aprendre a desglossar i a inte-rrelacionar els grafemes amb els seus fonemes. El mè-tido fonètic parteix de l'aprenentatge deis fonemes, apartir dels quals el nen ha de formar les síl-labes i lesparaules. El mètode global necessita un més gran es-forç en memòria visual, amb la qual cosa els errors mésfreqüents són les inversions i les substitucions. Els in-fants que treballen exclusivament amb el mètode fonètici no utilitzen els trets visuals ni el significat de les parau-les en el seu context poden tenir més dificultats per Ile-gir fluidament i comprendre amb satisfacció alió que es-tan Ilegint.

De tot el que hem exposat es dedueix que el que éscorrecte és l'aprenentatge amb mètodes mixtos, que in-cloguin l'aprenentatge de fonemes (codificació) ambprocessos d'aprenentatge de paraules senceres, des-glossant-les en els seus elements (decodificació).

El tractament de la dislèxia s'ha de basar en un en-senyament personalitzat que inclogui l'habilitació deispossibles instruments neuropsicológics deficients ambun programa d'ensenyament directe i reforçat de la lec-tura, que inclogui les metodologies global i fonética.

Cal destacar que qualsevol tractament és directa-ment rendible a un inici precoç. A més edat, menys re-sultats obtindrem amb l'habilitació dels possibles instru-ments neuropsicológics deficients, i més útil seré lapràctica d'un ensenyament directe i reforçat de la lec-tura mitjançant un mètode mixt.

Dificultats en l'adquisició del'aprenentatge lector: pronòstic 15

Existeix la creença que la dificultat per a la lecturaanirà minvant amb el temps. Aquest tipus de raonamentha fet de la dislèxia un quadre sempre «heu», del quales pot esperar un bon pronòstic a «curt termini».

Les coses no passen així. La realitat és que un cer-vell troba dificultats a organitzar-se i que tendeix a conti-nuar mostrant aquests déficits amb major o menor in-tensitat durant l'etapa escolar.

Finalment, és molt important valorar que el pacientdisléxic, amb els seus corresponents déficits lingüístics,ha d'orientar els seus estudis cap a professions que norequereixin aquestes capacitats excessivament. Ambaixò, els seus resultats seran més satisfactoris.

79

But Soc Cat Pediatr 1994;54

Bibliografia1. Diagnostic Criteria from DSM-III-R. American Psychiatrie

Association. Washington, D.C. Edició espanyola. Barce-lona. Masson. 1989.

2. Narbona Garcia J. Trastornos funcionales del habla y dellenguaje. Anales Españoles de Pediatría, 1986; 24: 26-38.

3. Miranda Casas A. Introducción a las dificultades de apren-dizaje. Valencia. Promolibro. 1986.

4. Wiig EH. Psycholinguistic Aspects of Learning Disorders:Identification and Assessment. Pediatr Clin North Am1984; 31: 321-334.

5. Wiig EH, Semel EM. Language Assessment and Interven-tion for the Learning Disabilities. Ohio, Columbus. 1984.

6. Parrill-Burstein M. Problem Solving and Learning Disabili-ties. Nova York. Grune-Stratton. 1981.

7. Shaywits SE. Pediatría al día: Dislexia. MTA-Pediatria1992; 7: 384.

8. Vellutino FR. Dislexia. Scientific American 1987; 5: 12-20.

9. Valett RE. Dislexia. Barcelona. Ceac. 1989.

10.Aaron PG. Neuropsycology of Developmental Dyslexia.Nova York. Academic Press. 1982.

11. Romeu Bes J. Trastornos psicológicos en Pediatría. Bar-celona. Doyma. 1990.

12. Levine, MD. Developmental Variations and Learning Disor-ders. Cambridge. Educators Publishing Service. 1987.

13. Nelson WE, Behrman RE, Vaughan VC. Tratado de Pedia-tría. Madrid. Interamericana McGraw-Hill. 1990.

14. Myklebust HR. Progress in Learning Disabilities. NovaYork. Grune and Stratton. 1967.

15. Monedero C. Dificultades de aprendizaje escolar. Madrid.Pirámide. 1989.

Sasot Llevadot J. Trastorns del llenguatge i de la parla. But Soc Cat Pediatr 1994; 54: 73-80.

80