Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) -...

of 17 /17
Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) Llenguatge L’adquisició del llenguatge és una capacitat específicament humana. Això dependrà d’haver sentit parlar a altres, tenir una capacitat intel·lectual adequada i oportunitats de practicar la parla. El ritme de progressió pot variar d’ un nen a l’altre.

Embed Size (px)

Transcript of Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) -...

  • Trastorn Especfic del Llenguatge (TEL)

    Llenguatge

    Ladquisici del llenguatge s una capacitat especficament humana .

    Aix dependr dhaver sentit parlar a altres, tenir una capacitat intellectual adequada i oportunitats de practicar la parla.

    El ritme de progressi pot variar d un nen a laltre.

  • Llenguatge oral

    Capacitat per comprendre i utilitzar signes verbals com forma de comunicaci.

    s part d un complex sistema comunicatiu que es desenvolupa entre els humans

    Durant el procs daquest desenvolupament lingstic evolucionen diferents capacitats comunicatives: intencionalitat, intersubjectivitat, reciprocitat

    s un instrument de relaci social

    Desenvolupament normal del llenguatge

    Es desenvolupa segons unes etapes S inicia des dels primers mesos de vida Desenvolupament important durant els 5 primers anys

    de vida La comunicaci mitjanant el llenguatge oral sinicia al

    voltant dels 2 anys Els decalaixos cronolgics mereixen una especial

    atenci

    Perodes crtics

    0 12m 5 a 7 a 13a

  • Desenvolupament normal del llenguatge

    Es desenvolupa segons unes etapes S inicia des dels primers mesos de vida Desenvolupament important durant els 5 primers anys

    de vida La comunicaci mitjanant el llenguatge oral sinicia al

    voltant dels 2 anys Els decalaixos cronolgics mereixen una especial

    atenci

    Llenguatge oral als 5-6 anys

    Vocabulari extens, variat i clar Capacitat per utilitzar frases complexes espontniament

    en conversaci i per relatar histories orals ben estructurades

    Capacitat per entendre preguntes simples i abstractes i per seguir instruccions complexes

    Capacitat per seguir les normes de conversaci, mantenint un contacte ocular apropiat i esperant el torn

    Capacitat per reconixer vries lletres i sons i saber que la grafia t un significat

  • SIGNES DALERTA

    Falta de resposta al so Les primeres paraules apareixen ms tard s habitual del gest a partir dels dos anys Lxic inferior a ledat evolutiva dels nens Repetici espontnia escassa Absncia de frases de dos elements (2 anys) Llenguatge inintelligible per persones que no lescolten

    habitualment als 3 anys

    Absncia de joc imitatiu (als 2 anys) o simblic (als 3 anys)

    Manca d'inters per interaccionar Repeteix de forma automtica i sense finalitat

    comunicativa frases estructurades fora de context

    DSM-IV-TRTrastorn expressiu

    Trastorn mixte receptiu-expressiu

    Trastorn fonolgic

    TEL ?

    No respon a un enfoc

    neurolingstic

    No contempla amb suficient

    precissi les caracterstiques del

    nen

    Quequeig

    TEL- (disfsies)

    Trastorn del neurodesenvolupament

    Afecta al llenguatge oral (expressiu i/o receptiu) en el context d un desenvolupament normal en altres aspectes

    Nucli sintomatolgic extens: fonolgic, semntic, morfosintctic, comprensi

    Repercussi en relacions socials i aprenentatge

  • TEL- (disfsies)

    Absncia de trastorns neurolgics, retard mental, trastorns de conducta i deprivaciambiental

    Fenotip heterogeni i variable amb ledat

    Infradiagnosticat

    Prevalena al voltant dun 2-4%(depn dels criteris utilitzats)

    Falta de classificaci i conceptualitzaci

    Llenguatge

    Fonologia

    Errors inusuals i persistents

    Omissions, substitucions i assimilacions de fonemes

    Morfosintaxis Dificultats en s de

    temps verbals, nexes funcionals

    Reducci i desorganitzaci de la sintaxi

    Problemes de concordana

    Frases molt simples

    Llenguatge

    Semntica Vocabulari pobre

    Problemes daccs al lxic

    Incorporaci lenta de paraules

    Discurs entretallat

    Abundncia de pauses

    Pragmtica Comentaris

    estereotipats

    Torns ms curts o immediats

    Respostes poc coherents o inapropiades

    Narracions poc elaborades

  • Dimensions del llenguatgeFORMA CONTINGUT S

    TIPUS TELFontica/

    fonologia

    Morfosintaxi Semntica Pragmtica

    T. Programacifonolgica

    x

    Disprxia verbal x

    T. Fonolgic-Sintcticx x

    Agnsia Auditivax x x x

    T. Lxic-Sintcticx x

    T. Semntic-Pragmticx x

    Model integrador Uta Frith 1999

    Nivell biolgic

    Nivell cognitiu

    Nivell comportamental

  • Estudis gentics

    Lai 2001

    FOXP2Famlia KE

    Estructurals

    Funcionals

    Alteracions estructurals

  • 22 nois amb autisme(16 llenguatge alterat i 9 llenguatge normal)

    9 TEL

    11 controls

    Conclusions:-Inversi del GFI-Relacionat amb QI verbal

    Alteracions Funcionals

  • QI verbal

  • Habilitats fonolgiques

    Dislexia

    TDL

    No dificultas

    Comprensi

    alterada

    Habilitats no fonolgiques

  • Neuropsicologia ???

    rees cerebrals del llenguatge

    Expressi (rea de Broca) Comprensi (rea de Wernicke) Denominaci (rea de Wernicke)

    Repetici (fascicle arquejat, FA) Escriptura (girus supramarginal, GSM)

    Lectura (girus angular, GA)

    GA

    GSMFA

    Valoraci clnica

    Histria clnica Exploraci fsica neurolgica Exploraci neuropsicolgica Valoraci conductual Exploracions complementries

    ??

    DIAGNSTIC TELDIAGNSTIC TEL

  • HISTRIA CLHISTRIA CLNICANICA

    Antecedents perinatals Desenvolupament psicomotor Adquisici del llenguatge Aspectes conductuals (i de relaci) Aprenentatge Antecedents familiars

    Exploraci neuropsicolgica

    - obt el perfil cognitiu (punts dbils i punts forts)

    valorar funcions cognitives

    determinar les capacitats no verbals respecte a les capacitats verbals

    Valorar habilitats acadmiques

    FUNCIONSMOTRIUS

    HABILITATS ACADMIQUES:

    L-E

    CONDUCTA

    FUNCIONS EXECUTVES/

    ATENCI

    FUNCIONSVISOPERCEPTIVES,

    VISOESPAIALS,VISOCONSTRUCTIVES

    FUNCIONSLINGSTIQUES

    MEMRIA

    RENDIMIENTCOGNITIUGLOBAL

  • HabilitatsHabilitatsHabilitatsHabilitats acadacadacadacadmiquesmiquesmiquesmiques

    Fonologia

    Semntica

    Sintaxis

    Pragmtica

    Diagnstic diferencial

    RETARD DEL LLENGUATGE

    Afecta sobretot a lexpressi: Alt. Fonolgiques Poques habilitats narratives Baix nivell de vocabulari

    Evoluci parallela al desenvolupament normal

    Pre-llenguatge i 1 paraules sense problemes, dificultats en construcci de frases

    Trastorn maduratiu (transitori) sense repercussi final en els aprenentatges

    Bona resposta a la intervenci logopdica

    Sol corregir-se abans dels 6 anys

    Sovint diagnstic retrospectiu

  • Llenguatge i TDAHLlenguatge i TDAHLlenguatge i TDAHLlenguatge i TDAH

    Estalvien paraules o fragments sencers dinformaci i resulten incoherents

    Alterat lordre lgic de la frase i produeixen discursos confusos

    Dificultat en La organitzacidel discurs: salten duna idea a una altra

    Producci verbal excessiva Problemes per ser

    especfics i exactes en ls i selecci de les paraules

    Llenguatge i Dislxia

    Vocabulari pobre

    Dificultats en la denominaci

    TEA

    Allament social

    Interessos especfics

    No sesfora per comunicar-se

    TEL

    Bona capacitat per expressar-se gestualment

    Comparteix interessos

    Intenta fer-se entendre de qualsevol manera possible

    Joc simblic normal

    Si

    Diagnstic

    diferencial dubts

    Administrar proves especfiques de TEA i valoraci psicolgica

  • P3- P5 (Llenguatge): ):

    -- AbsAbsncia de llenguatge:ncia de llenguatge:-- Porta de la mPorta de la m a la ladult cap a ladult cap a lobjecte desitjatobjecte desitjat

    -- Crida o es queixa per aconseguir el que desitjaCrida o es queixa per aconseguir el que desitja

    -- Llenguatge peculiar (entonaciLlenguatge peculiar (entonaci, pronunciaci, pronunciaci, volum , volum neologismes):neologismes):-- s del llenguatge per fer demandes, no per compartir interessos os del llenguatge per fer demandes, no per compartir interessos o buscar buscar

    aprovaciaprovaci

    -- No fa No fa s del llenguatge per cridar ls del llenguatge per cridar latenciatenci de lde laltrealtre

    -- Llenguatge adequat (articulaciLlenguatge adequat (articulaci paraules, lparaules, lxic apropiat, xic apropiat, construccions gramaticals adequades)construccions gramaticals adequades)-- s del llenguatge per parlar dels seus temes d'inters del llenguatge per parlar dels seus temes d'inters (monlegs sobre s (monlegs sobre

    metros, planetes..)metros, planetes..)

    -- Llenguatge no utilitzat amb intenciLlenguatge no utilitzat amb intenci comunicativacomunicativa

    -- Interpretacions literalsInterpretacions literals

    Intrumentalizacion.wmvIntrumentalizacion.wmv

    Signes dalerta a l inici de l escolaritat

    Llenguatge/comunicaci

    Joc Simblic Relacions socials

    Primria Molts errors fonolgics

    Poc nivell lxic Errors gramaticals Comprensi ordres complexes

    Dificultats en llenguatge espontani i quan requereix esfor

    Repercussi mecnica i velocitat lectora

    Repercussi en comprensilectora

    Secundria Pocs errors fonolgics

    Poc nivell lxic Sintaxis simple Comprensi odres complexes

    Dissociaci llenguatge espontani i quan requereix esfor

    Repercussi en velocitat lectora

    Repercussi en comprensilectora

    Perfils TELPerfils TELPerfils TELPerfils TEL

    Dificultats persistents en el llenguatge oral i escrit

    No sn congruents amb la resta de les seves capacitats

    Perfil diferent amb el temps: sintaxis simple sense errors i poc nivell de vocabulari.

    No sempre realitzen errors fonolgics Dissociaci llenguatge espontani i quan

    requereix esfor A nivell escrit sobretot la repercussi en

    comprensi lectora

  • Informaci escola Informaci pares

    Diagnstic

    LOGOPDIA

    Conclusions

    Trastorn persistent. Perfils diferents

    Repercussi acadmica i en alguns casos a nivell social

    Importncia de la detecci preco i de fer un diagnstic diferencial

    Planificar un programa d intervenci individualitzat

    Adequacions escolares

  • [email protected]