(història llenguatge)

download (història llenguatge)

of 18

Transcript of (història llenguatge)

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    1/18

    Lalfabet i lescriptura en occidentLalfabet i lescriptura en occidentLalfabet i lescriptura en occidentLalfabet i lescriptura en occidentSempre mhe preguntat: Perqu el russos escriuen tan rar? Per

    segur que ells pensaran el mateix de la nostra escriptura. Comva sorgir lescriptura?Els nombrosos dibuixos deixats en les cavernes pels homes

    prehistrics, els petroglifs, indiquen que des de els temps ms llunyans, lsser hum ha sentit la necessitat de dir el quepensava per escrit. Primer va fer servir els animals i les flors que lenvoltaven, tant per expressar idees, com per triar elscolors.Lhome del neoltic, va fer servir les pictogrames per representar

    certes coses que podia dibuixar. En un segon pas, va comenar a combinar dibuixos per expressar idees (el ideogrames).Posteriorment, lhome va evolucionar cap a signes que

    expressaven una sllaba i combinada amb una altra, formavenuna paraula.El poble egipci, va fer servir el jeroglfic com a tipus descriptura.No van inventar un alfabet de carcters independents, i

    consideraven lescriptura jeroglfica com a cosa sagrada. Egipte

    va tenir tres tipus descriptura: la jeroglfica, la hiertica, fetaservir exclusivament per sacerdots, i la demtica, que s la quees feia servir per a coses ms quotidianes i senzilles.La hiertica, fou una escriptura adoptada per les cultures

    mediterrnies, i que la van anar adaptant fins a convertir-la enun sistema de sons purs.Fou el poble dels fenicis, el primer en modificar lescriptura

    jeroglfica. Primer van comenar a introduir carctersindependents, i van formar un alfabet de 22 signes en el que noshi trobava cap vocal i sescrivia de dreta a Esquerra.No es coneix b el seu origen, per es calcula que va existir a

    lany 1000 a. c. i va influir en totes les llenges del mediterrani.Segons algunes llegendes, entre els segles VIII i IX a. c. un rei

    va introduir lalfabet a Grcia per tal de difondre la cultura i el

    progrs. En lalfabet fenici, cada signe representa un s.Ideogrames:Ideogrames:Ideogrames:Ideogrames:

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    2/18

    En la prehistria, el mitj ms accessible que tenien els homesper comunicar-se, o deixar rastres de fets, van ser els dibuixos.(ideograma: imatge convencional o signe que representa un sser

    o una idea, per no paraules o frases fixes que els signifiquin. suna representaci grfica duna idea o paraula. En determinades escriptures, com la xinesa, la japonesa o la nsibidi, alguns smbols representen paraules o idees complertes, el que vol dirque lescriptura est basada en ideogrames o idees grfiques. Pertant, lideograma, no s ms que una representaci grfica dunaidea).Escriptura cuneforme:Els textos ms antics que es coneixen, tenen vora 500 anys.JeroglficsJeroglficsJeroglficsJeroglfics egipcis:egipcis:egipcis:egipcis:Cada signe expressa una paraula. Els jeroglfics egipcis, es van

    descobrir a ran duna troballa duna lpida en roseta. Les frasesque all shi trobaven, estaven escrites en jeroglfics, en demtica(escriptura popular egpcia) i en grec, que va ajudar a desxifrar i

    comparar aquests escrits.(jeroglfic: es diu de lescriptura en que no es representen les

    paraules en signes fontics o alfabtics, sin en figures o smbols)Entre els segles VII i V aC., al voltant de 300 anys aC, el grec

    va substituir lescriptura egpcia.Alfabet llat:Alfabet llat:Alfabet llat:Alfabet llat:Els romans escrivien fent servir diferents tipus descriptures: la

    capital quadrada (es feia servir en els escrits dels monuments) laUncial elegant (es feia servir en els ttols ornamentals escrits en

    ploma) i la lapidria (de motlle).El llat es va expandir per Europa, amb lexpansi de limperirom.El llat va evolucionar barrejant-se amb llenges existents de

    cada zona de limperi. Daquesta manera el llat va perdrecontacte amb Roma, i per tant va anar canviant.A partir de la caiguda de limperi Rom, van anar apareixent

    altres llenges modernes. Per exemple: les llenges romniques,com sn el Francs, el castell, el catal, el portugus, litali i elromans.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    3/18

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    4/18

    Comunicaci per signes:Comunicaci per signes:Comunicaci per signes:Comunicaci per signes:Hem estat parlant sobre algunes histries de la Terra, com es

    va fer, com viuen les plantes i els animals, i com vancomenar els humans a viure sobre la Terra.La histria que us vull explicar avui, parla del temps en que

    homes i dones, nens i nenes, ja estaven vivint a la Terra. Nosabem exactament que va passar, per si que sabem que va serfa molt, molt, molt, de temps.Potser no sabrem mai quan va ser, per limportant s que aix

    s una histria de veritat.Quan els homes, dones, nens i nenes, van comenar a viure

    sobre la Terra, necessitaven menjar per alimentar-se. Com que aix fa molts, molt, anys, no hi havien supermercats. Per laTerra estava preparada i per aix van trobar moltes coses

    bones per menjar. Aix hagus funcionat b, per es vapresentar un problema. Suposem que vull explicar-li a alg que no est aqu, ni est prou a prop per poder-lo cridar, compodria comunicar-me amb aquesta persona?Alg, no sabem qui, va decidir fer un dibuix.

    Aquest dibuix deia el que la persona hagus dit amb paraules auna altra persona si hagus estat all. Aix s, provablement el que la gent va fer durant molt de temps. Aquests dibuixosmostraven fets importants o coses que la gent volia explicar a altres. Per exemple; si el caador volgus explicar que havia caat 10 animals, potser hagus dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota. Va passar el temps i la gent continuava fent

    aquests dibuixos. Els coneixem perqu shan trobat alguns dinsdalgunes coves.Seguint amb la histria, trobem un grup de persones que

    sanomenaven egipcis, que vivien al nord dfrica a la riba delriu Nil. Aquest grup de gent, va fer moltssims daquests dibuixos, alguns picats sobre pedra, daltres pintats sobre la pedra. Peraquesta gent va fer alguna cosa ms: duna planta que creixia a

    la vora del riu, van fabricar el paper. Al principi, feien serviruna espcie de pinzell, per desprs, feien servir una mena dellapis per escriure els seus missatges sobre aquests papers.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    5/18

    Com podeu imaginar, alguns daquests dibuixos, eren confusos, doncs cadasc linterpretava a la seva manera, aix el mateix dibuix, el podies entendre tu duna manera i jo duna altra, distorsionant el missatge inicial que shavia registrat a travs daquest dibuix. Aix va passar especialment quan la gent va comenar a utilitzar l mateix dibuix per representar ideesdiferents, com van fer els egipcis. Per exemple; el dibuix dunacama podia representar:

    a)Una cama, la part del cos que es diu cama.b)Una idea, crrer, doncs les cames susen per fer-lo.c)Una s corresponent a rpid.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    6/18

    Histria del llenguatgeHistria del llenguatgeHistria del llenguatgeHistria del llenguatge(nomenclatura(nomenclatura(nomenclatura(nomenclatura)

    Sons i lletresSons i lletresSons i lletresSons i lletres

    Quan els primers homes, dones, nens i nenes van comenar a habitar la Terra, necessitaven menjarper alimentar-se i llocs per protegir-se del clima i delsanimals salvatges.Com la Terra ja estava preparada, van trobar coses

    bones per menjar i llocs per viure. Aleshores van

    voler explicar als dems les seves troballes i els perills que havien trobat. Com que no tenien llenguatge, un so agut o greu i una senyal amb la m, el cap o qualsevol altre part del cos els hi permetia comunicar-se, per aquest tipus de comunicaci, no els hi servia per explicar coses a

    una persona que no hi era o estava molt lluny.

    PictogramesPictogramesPictogramesPictogrames

    Alg, no sabem qui ni quan, va decidir fer un dibuix.Aquest dibuix representava lo que la persona volia

    dir en aquell moment. Aquests dibuixos illustraven les coses ms importants que les personesnecessitaven saber o dir. Per exemple; si el caador volia explicar que havia caat 10 animals, potserhagus dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota.Durant molt de temps, la gent va seguir dibuixant.

    Aix ho sabem perqu shan descobert molts dibuixosen coves a Espanya, Frana, Itlia i el nord dfrica.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    7/18

    IdeogramesIdeogramesIdeogramesIdeogrames

    Ms endavant, un grup dhomes que vivien a la riba del riu Nil a Egipte, van haver dinventar algun registre per portar les comptes i el pagament dimpostos. Aix, al voltant de lany 3000 a. C. Van desenvolupar un sistema descriptura que servia per

    representar idees. Per exemple: dibuixaven el cap dunbou per representar la idea de bestiar o un ocell perrepresentar la idea de volar.Van inventar ms de 700 signes que van anomenar

    jeroglfics. Aprendrels era molt difcil per aix hihavia molt poca gent que sabs llegir i escriure, amb

    el temps es va fer llarg i complicat utilitzar aquestsistema.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    8/18

    Elcircha arribat

    Per que ha arribat al circ?Com ha arribat el circ?

    El tigrepassaper lanella.

    Per que passa el tigre perlanella?

    Com passa el tigre per lanella?

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    9/18

    Lelefantfaequilibri

    Per que fa equilibris lelefant?

    A on fa equilibris lelefant?

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    10/18

    Orca.

    Les grans orques.

    Les grans orques neden rpid.

    En loce Atlntic van trobar duesorques que nedaven a gran velocitat

    perseguint el peixos per dinar.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    11/18

    Guepard.

    El guepard atent.

    El guepard atent vigila la sevapresa.

    A les planures dfrica el guepardvigila atent la seva presa perqus lhora de dinar i t gana!

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    12/18

    Coala.

    El coala menja.

    El coala menja fulles de bamb.

    El coala pe dinar, senfila als

    arbre per poder arribar a lesbranques i poder menjar fulles debamb.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    13/18

    Gorilles.

    Baralla de gorilles.

    Els gorilles es barallen per unafemella.

    A la primavera s lpoca de celdels gorilles i s aleshores quanels mascles es barallen peraconseguir la femella que elsagrada.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    14/18

    Cangur.

    El cangur petit.

    El cangur petit salta alt.

    El cangur s un animal tpicdAustrlia i es desplaa fent saltsmolt alts perqu t molta fora aales potes del darrera.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    15/18

    Histria del paper que parlaHistria del paper que parlaHistria del paper que parlaHistria del paper que parlaFa molts anys, quan no existien els cotxes, els trens, els avions

    ni els autobusos, els pobles estaven molt separats, els uns delsaltres i els vens per mantenir lamistat, es regalaven alimentsde les collites.Un dia, un pags que vivia a on hi havia un hort molt gran i

    molts arbres fruiters, va collir 10 de les millors peres per enviar-les a un amic. Per fer-ho, va cridar al seu fill, perqu al nen liagradava jugar pels camins, i com no era gaire lluny, li vademanar que li ports les peres al ve. Les va posar en uncistell amb un sobre. Per poder arribar a laltre banda del poble,tenia que caminar un parell dhores. Quan el nen estava a migcam, tenia molta set i estava molt cansat aix que es va seurea lombra dun arbre i li van venir ganes de menjar-se una deles peres. Primer va mirar al seu voltant per comprovar quening el veis, i quan va acabar la pera, va seguir el seu cam.Per fi va arribar a laltre banda del poble, va saludar al seu ve

    i li va donar el cistell. El ve va agafar el sobre del cistell, i vallegir el paper que hi havia a dins, i desprs de llegir-lo, va

    comptar les peres i va dir: thas menjat una pera!.El nen es va quedar parat perqu estava segur de que ning

    lhavia vist... aquest paper te alguna cosa a veure! va pensar-.Va tornar molt pensatiu, i passat alguns dies, el seu pare el va

    tornar a cridar per demanar-li un altre cop el favor; el cistelltenia ara 20 peres, i una altra vegada un sobre. Sen va anar ia la mig cam, va parar a descansar, i li va tornar a venir

    ganes de menjar-se una pera (es que feia molta calor i noportava aigua!) tenia set i estava cansat ara son ms peres va pensar- no es notar!. Va mirar ben b pel seu voltantper assegurar-se de que ning el veis i recordant-se del sobre,el va agafar i lamag. Al tornar va agafar una pera i se la vamenjar, i quan va acabar, molt content va recollir el sobre donlhavia amagat i va seguir el seu cam.

    Quan va arribar i li va donar el cistell al ve, aquest vatornar a llegir el paper, va comptar les peres i li va dir: unaaltra vegada thas menjat una pera!.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    16/18

    El nen bocabadat, va obrir uns ulls com unes taronges i vapensar: aquest home t un gran secret, un paper que senseparlar, parla.Des daquell dia, es va interessar tant que va aprendre a llegir

    com moltes altres persones del seu poble.

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    17/18

    Histria del nom:Histria del nom:Histria del nom:Histria del nom:Fa molt de temps, desprs que lhome desenvolups el llenguatge,

    es va haver dinventar noms per totes les coses que existien,perqu encara que existissin les plantes i els animals, no podienfer sons amb les cordes vocals com fem els homes.Els sons, son les lletres que tu ja coneixes, si les combinem

    podem fer milions i milions de paraules; va haver-hi alg queva fer un estudi sobre les paraules que es poden formar amb els27 signes de lalfabet, s un nmero tan gran que s difcil

    dimaginar 600.000 quatrilions, o sigui, 600 amb 21 zeros aldarrera.Totes aquestes combinacions de signes ens han perms formar

    paraules i determinar el seu significat. La paraula s importantper lhome, a travs della ha pogut comprendre, comunicar-se iunir-se, entre daltres coses (es pot explicar la histria de la torrede Babel o algun altre conte que expliqui la diversitat dellenges i la necessitat dels humans de trobar maneresdentendres i comunicar-se).Totes les coses tenen un nom, tots els objectes, les plantes,

    animals ,pasos. Tot el que lhome ha conegut o creat t unnom.Quan lhome va aprendre a navegar, cada forma i cada part

    del vaixell va tenir un nom, i quan les tempestes del mar liposaven obstacles, tamb a aquests els hi pos un nom: cicl,tempesta, maremot,... i quan els elements del cel i la Terra,lespantaven tamb els hi pos un nom: tro, llamp, tempesta...

    Quan lhome va comenar a identificar els seus sentiments,tamb els hi va posar nom: amor, tendresa, dolor,... Tamb elsseus gustos i desitjos, tots els sentiments tenen un nom. Lhometransmet aquests noms de generaci en generaci, i aix vanaugmentant i formant els idiomes dels pobles.Veiem com lidioma de cada poble te noms pels seus

    descobriments, les seves experincies i les seves feines. La

    paraula entrep, que s el pa que mengem amb alguna cosaentremig, es va inventar perqu sn dos trossos de pa ambalguna cosa al mig. I penseu que hi ha idiomes que lhome

  • 8/3/2019 (histria llenguatge)

    18/18

    encara no ha pogut desxifrar, i per aix no sabem el secret deles civilitzacions que ja no existeixen, per exemple, els etruscs,poble que va viure a Itlia, la cultura maia a Amrica central ila inca a Amrica del sud.A travs dels noms tamb ens podem adonar de la histria. Per

    exemple a Amrica, aquest continent es diu aix perqu porta elnom de lItali que va ser conscient de que aquella terra eraun nou continent, es deia Americo Vespucio.Hi ha altres noms de ciutats o pobles, com Piera, que segons

    alguns historiadors, ve del nom llat apiarium que significaabellar, perqu era un indret on es practicava lapicultura. Ocom la ciutat de Barcelona, que du aquest nom, perqu lapersona que la va fundar, es deia Amilcar Barca, daqu es vapassar a dir Barcino i posteriorment Barcelona. Tamb elsnoms de les persones ens expliquen com eren els pobles i lesseves costums. Antigament, susava sols un nom, no existia elcognom, per al crixer el nombre dhabitants, es donava el casque hi havia molts noms repetits i per distingir-los, es vacomenar a dir, per exemple, Jordi el Fuster, Jordi el Gros,

    Jordi lAlt (buscar exemple a la guia de telfons).Els noms que deriven del nom del pare, els patronmics: els fills

    de Pere, els hi deien Peris, aquesta forma derivativa s usual encognoms de diverses llenges, com per exemple, enanglses vautilitzar-son (Johnson, fill de John), enalemany-sohn(Mendelsohn o Mendelssohn, fill de Mendel), encastell-ez(Snchez, fill de Sancho), endans-sen (Andersen, fill d'Ander), en

    rus-ov (Kasprov, fill de Kaspar). D'altres llenges fan servirprefixos: enescocsMac (escritMc, amb la c minscula)(McArthur, fill d'Arthur),irlandsO' (O'Donnell, fill de Donnell).Hi ha productes que porten el nom del lloc dorigen: la tela que

    es diu moselina, ve de Mossul a sia, el tabac s originaria deTobago, illa dAmrica. Els noms cientfics, molt dells venen del

    grec, per exemple, geometria, que significa mida de la Terra, vol

    dir que els grecs van donar nom a aquesta cincia, i aixpodrem seguir anomenant mil exemples ms, per vosaltrestamb podreu descobrir molts ms...