Trastorn Obsessiu-Compulsiu

Albert Segarra

Xevi Domínguez

Característiques

• Les característiques que presenten són:

- Perfeccionisme excessiu - Gran preocupació pels detalls, normes, horaris i organitzacions - Insistència exagerada que els altres facin les coses tal i com ells

diuen - Dedicació excessiva al treball que no s'explica per necessitats- Gran indecisió pel fet que no són capaços de trobar la decisió

"perfecta" - Són persones excessivament escrupoloses i inflexibles

- Excessiu control de les seves emocions - Entre línies trastorn obsessiu-compulsiu

Tipus de trastornsDiferents Trastorns:

Netejadors Filosofals

Verificadors Turmentats o obsessius purs

Repetidors Sexuals

Ordinadors Orientació sexual

Acumuladors Numerals

Ritualitzats mentals

Símptomes

• Dificultats per decidir quines tasques són prioritàries o quin és la millor forma de fer alguna cosa concreta

• Solen trastornar-se en les situacions en les quals perden totalment el control.

• Mostren una resistència exagerada a una autoritat que no respecten

• Solen expressar afecte de forma molt controlada o molt ampul·losa i se senten molt incòmodes en presència d'altres persones emocionalment expressives

• Les seves relacions quotidianes són serioses i formals

Comorbilitat i altres problemes associats

Trastorns sobre l’humor• És la patologia més comunament associada al TOC.• 67% tenen història de “Trastorn Depressiu Major” en algun moment de la seva vida.• No obstant, existeix entre 20% i 30% de pacients bipolars que presenten criteris

DSM IIIR per a TOC.

Altres trastorns d’ansietat• Fòbia social (18%), trastorn de pànic (12%), fòbia específica (22%).• La similitud entre les preocupacions del pacient portador d’ ansietat generalitzada i

les obsessions mereixen una anàlisis particular. • 20% compleixen criteris del trastorn d’ansietat.• Més comú en les dones

Trastorn per Tics.• El vincle entre el TOC i el Trastorn per Tics és bidireccional.• 23% de 134 pacients amb el trastorn per tics compleixen tots els criteris per al TOC, i

un 46% varis dels criteris principals.• 20% dels pacients amb TOC tenen en algun moment de la seva vida múltiples tics, a

més que entre un 5% i un 10% presenten al llarg de la vida diagnòstic de Síndrome de Gilles de la Tourette.

Trastorns de l’alimentació• Anorèxia i Bulímia formen part de l’espectre obsessiu-compulsiu.• Aquesta prevalença es troba en el rang entre el 11% i 17 %.• Excessiva neteja, excessiu ordre, perfeccionisme, rigidesa, por al canvi, escrupolositat,

excessiva autoexigència.

Trastorns Psicòtics• La comorbilitat del TOC amb Esquizofrènia és destacada per diversos autors.• Esquizofrènia i TOC empitjoren l’ evolució de la primera i dificulten sèriament la

reinserció social.

Trastorns de la Personalitat• La coexistència de TOC i Trastorns de la Personalitat es troba entre el 36 % i el 75%.• Els diagnòstics més freqüents són: dependència, evitatiu, passiu agressiu i anancàstic. • Esquizotímic, paranoic i borderline s’ associen a un pitjor pronòstic, encara que la seva

comorbilitat sigui menor.• Presenta una àmplia evidència entre TOC i Trastorn de Personalitat Obsessiu

Compulsiu.

Gènesi i manteniment

• Gènesi:• Les persones amb T.O.C. presenten un augment bilateral del volum

de substància grisa en els nuclis lenticulars, estenent-se als nuclis caudats, mentre que una disminució del volum de matèria grisa en els girs frontal

• La concentració cerebral de serotonina és major en els barons que en les dones. Això fa que els psicofàrmacs (com un Inhibidor de la recaptació de serotonina, (I.S.R.S.) actuïn millor en ells.

• Encara que el nivell de serotonina sigui major en els barons, no és reflectit en el T.O.C ja que la incidència d'aquest trastorn no s'ha analitzat correctament sota les bases del IIS. medial dorsal anterior a les bilaterals.

• Manteniment:

• A un pacient li pot afavorir significativament una teràpia conductista (generalment aquells en els quals predominen les compulsions), mentre que un altre pot beneficiar-se de la farmacoteràpia (normalment receptada a pacients en els quals predomina un trastorn obsessiu incapacitant).

• Uns altres poden usar tant medicació com teràpia conductista. • També hi ha qui pot començar amb medicació per a guanyar control

sobre els seus símptomes i llavors continuar amb teràpia conductista.

• El tipus de teràpia ha de ser decidit pel psiquiatra o psicòleg clínic que diagnostiqui el trastorn, en qualsevol cas.

Criteris diagnòstics Per tal de diagnosticar a una persona si el problema que té és un trastorn

de personalitat obsessiu-compulsiu, ens fixarem amb:

• Preocupació pels detalls, les normes, les llistes, l'ordre, l'organització o els horaris, fins al punt de perdre de vista l'objecte principal de l'activitat.

• Perfeccionisme que interfereix amb la finalització de les tasques (per ex., és incapaç d'acabar un projecte perquè no compleix les seves pròpies exigències, que són massa estrictes).

• Dedicació excessiva al treball i a la productivitat amb exclusió de les activitats d'oci i les amistats (no atribuïble a necessitats econòmiques evidents).

• Excessiva tossuderia, escrupolositat i inflexibilitat en temes de moral, ètica o valors (no atribuïble a la identificació amb la cultura o la religió).

• Incapacitat per llençar els objectes gastats o inútils, fins i tot quan no tenen un valor sentimental.

• És reticent a delegar tasques o treball en d'altres, a menys que aquests es sotmetin exactament a la seva manera de fer les coses.

• Adopta un estil avar en les despeses per a ell i per als altres; els diners es considera una cosa que cal acumular amb vista a catàstrofes futures.

• Mostra rigidesa i obstinació.

EpidemiologiaPrevalença• La prevalença en molts estudis de camp, es troba ubicada entre el

1 i el 3%.

Edat• Tots els treballs actuals marquen una edat d' inici majoritari entre

els 25 i 35 anys• S' associa majoritàriament amb el sexe masculí

Sexe• Considerant la població en el seu conjunt, trobem que el trastorn és

lleugerament majoritariament en dones (45%-55%).• No obstant, s’ha de destacar que en el grup de menors d’edat, es

troba una majoria en el sexe masculí(60%-30%).

Tractament

• Els avantatges que el pacient ha de portar a terme són:

• Una teràpia conductista (generalment aquells en què predominen les compulsions)

• A un altre pot beneficiar-se de la farmacoteràpia (normalment receptada a pacients en els quals predomina un trastorn obsessiu incapacitant)

• Altres poden usar medicació com a teràpia conductista.

Tractament Definició

Farmacoteràpia El primer d'aquests psicofàrmacs va ser el antidepressiu tricíclic Clomipramina

Teràpia Cognitiu

Conductual

El pacient s'enfronta, deliberada o voluntàriament, a l'objecte o idea temuda amb la imaginació

Teràpia d'orientació psicoanalítica

Ha de donar èmfasi a indagar l'origen per mitjà d'associacions del pacient

Anàlisi d’un cas• El cas de la senyora Dolors:

La Dolors és una senyora de 36 anys que treballa com cap de laboratori en una empresa química. Des de fa un temps nota que s'ha tornat més escrupolosa. Sent sovint que es pot contaminar i que pot contaminar a uns altres. Això li obliga a rentar-se les mans cada vegada amb més freqüència, arribant als 30 rentats diaris. No obstant això, reconeix que la seva cautela va més enllà del raonable i acudeix a consulta psicològica precisament perquè tem que els altres puguin notar una mica i considerar que ella és rara. Per aquest fet vam indagar en la seva vida privada vam trobar que aquesta cautela també es presentava a casa: necessitava rentar-se les mans gairebé tantes vegades com en el treball, la dutxa durava uns 30-40 minuts i havia de seguir un ordre concret de manera estricta, cada rentat havia de realitzar-se d'una manera determinada per a prevenir el contagi de gèrmens que podien quedar en el lavabo. En ocasions els rentats havien de repetir-se més de l'habitual, fins a assolir una sensació de descontaminació completa. El que més li angoixava era versi tancada en una situació absurda: sabia que no s'estava contaminant amb no-res, però li produïa tanta ansietat no rentar-se que es veia obligada a això, una vegada i una altra.

•

Conclusions

• El Trastorn Obsessiu-Compulsiu és una malaltia més greu del que sembla perquè la gent que la pateix es pensa que simplement es una persona ‘maniàtica’, però realment està desenvolupant un trastorn de personalitat.

• El trastorn comença a una gran majoria de gent amb una obsessió per la neteja.

• Si no s’arriba a diagnosticar a temps, pot anar evolucionant fins a comportar greus problemes pel pacient, com per exemple, l’exclusió social o l’etiquetatge de ‘boig’.

• No s’acostuma a tractar amb fàrmacs, tot i que n’existeixen alguns.