Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament

1

3 – Problemes del comportament i

inadaptació al sistema escolar en Educació

Primària

Dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupamentTema 3.

2

Índex

1. Preliminars

2. TDAH

3. Trastorns de conducta:1. Trastorn negativista desafiant2. Trastorn de conducta

4. Inadaptació al sistema escolar

3

Preliminars 1Com han de comportar-se els xiquets al

col·legi?

Quan el xiquet entra a l’escola hi ha una sèrie de expectatives sobre la seua conducta:› Complir les normes de disciplina› Estar quiet durant períodes llargs de temps› Cooperar en grup› Manifestar certes aptituds motrius, cognitives,

etc.

4

Preliminars 2En l'actualitat ens trobem amb que el

nostre sistema educatiu no dóna resposta a molts dels nostres futurs ciutadans, com ho demostren les molt altes xifres de fracàs escolar que any rere any apareixen en els informes oficials, i en part per açò sorgeixen conflictes en els centres educatius, especialment de secundària.

5

Preliminars 3 Pot ser que el vertader problema en l'educació està en

l'AVORRIMENT que no solament pateixen aquells alumnes que no “volen estudiar”, sinó que és bastant generalitzat en tots ells, hagut de fonamentalment a dues causes:

› uns continguts descontextualitzats i irrellevants, › una metodologia obsoleta,

les quals originen en aquells xics que no estan disposats a acceptar-les/suportar-les conductes conflictives que posen a prova la paciència del professor i que solen portar a l'alumne al fracàs escolar i, a voltes, personal.

¿La solució? Dir que “tots presenten TDAH”Ken Robinson, Changing Paradigms

6

TDAH 1 – Concepte 1Distracció moderada a severa; períodes

d’atenció breu; inquietud motora; inestabilitat emocional i conductes

impulsives.

La hiperactivitat es manifesta com un problema en l’aula on es demana al xiquet una atenció adequada i que estiga assegut.

7

TDAH 2 – Concepte 2 Les dues característiques essencials del

TDAH són (APA, 2013):

› falta d'atenció i desorganització, la qual cosa fa que el xiquet siga incapaç de romandre fent una tasca durant un període més o menys perllongat de temps, no sembla escoltar les instruccions que se li donen i sol perdre llibres, llapis, etc.,

› hiperactivitat-impulsivitat, el xiquet és incapaç d'estar assegut, es ‘fica’ amb els seus companys, està inquiet i molt actiu (hiperactiu).

8

TDAH 3 – Concepte 3- A l’iniciar l’escolaritat el xiquet manifesta carències en:

- habilitats cognitives i motores, - complir normes, - estar quiet,- cooperar en grup.

Això fa que no aprenga (el que comporta en pares i mestres ansietat i percepció de fracàs).

- A meitat de la infància hi ha poca dedicació a les tasques, conducta difícil, pobres interaccions socials i baix rendiment.

- En la preadolescència apareix depressió, pocs amics, absentisme, agressivitat i baix autoconcepte.

- En l’adolescència continua el fracàs escolar. L’hiperactivitat motora va desapareixent però la inatenció i la impulsivitat es mantenen.

9

TDAH 3 – Concepte 3- Els xiquets amb TDAH són més propensos que els

seus parells sense TDAH a desenvolupar trastorns de conducta en l'adolescència i el trastorn antisocial de la personalitat en l'edat adulta, per tant augmenta la probabilitat de trastorns per ús de substàncies i l'empresonament (APA, 2013, p. 63).

- La prevalença del TDAH és d'aproximadament el 5% en xiquets i el 2.5 en adults. El TDAH és més freqüent en homes que en dones, amb una proporció d'aproximadament 2:1 en xiquets. Les dones solen presentar TDA sense hiperactivitat (APA, 2013).

10

TDAH 5 – etiologia 1 Aspectes neuroanatòmics i neuroquímics:

› disfunció del diencèfal o del lòbul central,› defectes en els processos d'activació i inhibició del sistema nerviós central,› dèficit en el nivell de catecolamines (neurotransmissor), que són les que

controlen la motivació i la conducta motora (controlable amb medicaments) Alteracions neurològiques, és immaduresa evolutiva que tendeix a

disminuir amb l'edat, signes d'ella són: dificultats en l'equilibri, pobra coordinació motora fina, malaptesa, reflexos asimètrics o moviments coreiformes (espasmes irregulars).

Factors perinatals: privació perllongada d'oxigen, naixement prematur, hemorràgies, hidrocefàlia.

Influències ambientals (agreujants):› Plom ambiental.› Aliments (additius, colorants, sucres, encara que no hi ha relació c-i).› Influències psicosocials (sembla que les característiques socioeconòmiques

i l'estrès influeixen en la gènesi de conductes hiperactives).

11

TDAH 6 – Factors de risc 2

Alguns factors de risc específics del TDAH són: sota pes en nàixer (menys d'1.500 grams), tabaquisme (en la mare) durant l'embaràs, episodis d'abús infantil, exposició a alguna neurotoxina (p.e., plom), infeccions (p.e., encefalitis) o exposició a l'alcohol en l'úter.

El TDAH apareix amb facilitat en els familiars biològics de primer grau de persones amb TDAH. La heretabilidad del TDAH és substancial però no és un factor causal necessari ni suficient.

Luke i Phil Danphe?

12

TDAH 7 – DSM-V 1Un patró persistent de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o

desenvolupament, caracteritzat per (1) i/o (2):1. Falta d'atenció: Sis (o més) dels següents símptomes han persistit almenys durant 6 mesos amb una

intensitat que és incompatible amb el nivell de desenvolupament i que té un impacte negatiu directe en les activitats socials i acadèmiques / professionals:

Nota: Els símptomes no són únicament una manifestació de la conducta d'oposició, desafiament, hostilitat o falta de comprensió de les tasques o instruccions. Per als adolescents majors i adults (17 anys o més), es requereixen almenys cinc símptomes.

A. Sovint no para esment als detalls o comet errors per distracció en les tasques escolars, en el treball, o durant altres activitats (per exemple, pansa per alt o es perd detalls, el treball és inexacte).

B. Sovint té dificultats per a mantenir l'atenció en tasques o activitats de joc (per exemple, té dificultats per a mantenir l'atenció durant les conferències, converses, o lectures llargues).

C. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament (per exemple, el seu pensament sembla que estiga en una altra part, fins i tot en absència de qualsevol distracció evident).

D. Sovint no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars, encàrrecs, o obligacions en el lloc de treball (per exemple, inicia tasques però ràpidament perd l'atenció i es desvia fàcilment).

E. Sovint té dificultats per a organitzar tasques i activitats (per exemple, dificultat per a la gestió de tasques seqüencials, dificultat per a mantenir els seus materials i les seues pertinences en ordre, el seu treball és desorganitzat confús; mala gestió del temps, deixa de complir amb els terminis).

F. Sovint evita, li disgusta o és *renuente a dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut (per exemple, treballs escolars o domèstics; per als adolescents majors i adults, preparació d'informes, completar formularis, revisar documents llargs).

G. Sovint extravia objectes necessaris per a tasques o activitats (per exemple, materials escolars, llapis, llibres, eines, carteres, claus, paperassa, ulleres, telèfons mòbils).

H. Sovint es distrau fàcilment per estímuls irrellevants (per a adolescents majors i adults, poden incloure pensaments no relacionats).

I. Sovint és descurat en les activitats diàries (per exemple, fer les tasques, fer manats; per als adolescents i els adults majors, retornar trucades telefòniques, el pagament de factures, acudir a les cites).

13

TDAH 8 - DSM-V 22. Hiperactivitat i impulsivitat: Sis (o més) dels següents símptomes han persistit almenys durant

6 mesos amb una intensitat que és incompatible amb el nivell de desenvolupament i que té un impacte negatiu directe en les activitats socials i acadèmiques/professionals:

Nota: Els símptomes no són únicament una manifestació de la conducta d'oposició, desafiament, hostilitat o incomprensió de les tasques o instruccions. Per als adolescents majors i adults (17 anys o més), es requereixen almenys cinc símptomes.

A. Sovint mou a l'excés mans o peus o es retorça en el seu seient.B. Sovint abandona el seu seient en situacions en les quals s'espera que romanga assegut (per

exemple, deixa el seu lloc en el saló de classe, en l'oficina o un altre lloc de treball, o en altres situacions que requereixen romandre en el lloc).

C. Sovint corre o salta en situacions en les quals és inadequat. (Nota: En els adolescents o adults pot limitar-se a sentir-se inquiet).

D. Sovint no pot jugar o participar en activitats d'oci en veu baixa.E. Sovint "està en marxa”, actua com si "tinguera un motor" (per exemple, és incapaç d'estar

quiet per un temps perllongat, com en restaurants, reunions, pot ser vist pels altres com a inquiet o difícil de seguir).

F. Sovint parla excessivament.G. Sovint dóna una resposta precipitada abans que una pregunta es complete (per exemple,

acaba les oracions d'una altra persona abans que aquesta ho faça, no pot esperar el seu torn en la conversa).

H. Sovint té dificultat per a esperar el seu torn (per exemple, mentre espera en fila).I. Sovint interromp o s'immiscueix (per exemple, es fica en converses, jocs o activitats; pot

començar a utilitzar coses dels altres sense demanar o rebre permís; per a adolescents i adults, podrà ficar-se o fer-se càrrec del que uns altres estan fent).

14

TDAH 9 - DSM-V 32. Diversos símptomes de falta d'atenció o d'hiperactivitat-

impulsivitat estaven presents abans de l'edat de 12 anys.3. Diversos símptomes de falta d'atenció o d'hiperactivitat-

impulsivitat estan presents en dos o més entorns (per exemple, en la llar, l'escola o el treball; amb amics o familiars; en altres activitats).

4. Existeix una clara evidència que els símptomes interfereixen amb, o redueixen la qualitat de l'activitat social, acadèmica o laboral.

5. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs de l'esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic i no s'explica millor per un altre trastorn mental (per exemple, trastorn de l'estat d'ànim, trastorn d'ansietat, trastorn disociatiu, trastorn de la personalitat, intoxicació o abstinència de substàncies).

15

TDAH 10 – DSM-V 4

• Especificar si:• Presentació combinada: Si es compleixen el Criteri A1 (inatenció) i el Criteri A2 (hiperactivitat-

impulsivitat) durant els últims 6 mesos.• Presentació predominant amb falta d'atenció: Si es compleix el Criteri A1 (inatenció) però no es

compleix el Criteri A2 (hiperactivitat-impulsivitat) durant els últims 6 mesos.• Presentació predominant hiperactiva/impulsiva: Si es compleix el Criteri A2 (hiperactivitat-

impulsivitat) i no es compleix el Criteri A1 (inatenció durant els últims 6 mesos.

• Especificar si:• En remissió parcial: Quan prèviament es complien tots els criteris, no tots els criteris s'han

complit durant els últims 6 mesos, i els símptomes segueixen deteriorant el funcionament social, acadèmic o laboral.

• Especificar la gravetat actual:• Lleu: Pocs o cap símptoma estan presents més que els necessaris per al diagnòstic, i els

símptomes només produeixen deterioració mínima del funcionament social o laboral.• Moderat: Símptomes o deterioracions funcionals presents entre “lleu” i “greu”.• Greu: Presència de molts símptomes a part dels necessaris per al diagnòstic o de diversos

símptomes particularment greus, o els símptomes produeixen deterioració notable del funcionament social o laboral.

16

TDAH 11 – Tractament mèdic 1

Dos tipus: psicoestimulants o antidepressius.

Psicoestimulants: augmenten determinats neurotransmissors en el cervell.› Avantatges:

Milloren l’atenció sostinguda. Milloren la concentració. Milloren el control d’impulsos. Redueixen la conducta disruptiva.

17

TDAH 12 – Tractament mèdic 2› Inconvenients:

Inhibició social. Reducció de la gana. Insomni. Irritabilitat. Dolor de cap i de panxa. Ansietat amb símptomes com onicofàgia (mossegar-se les

ungles). Locus de control extern (no control de la seua conducta) Efecte de conducta rebot. Supressió del creixement i augment de pes. Propensió a addiccions i depressió.

Antidepressius (només en alguns casos)

PER TANT: NOMÉS PER A SÍMPTOMES SEVERS I FRACÀS DE TRACTAMENTS PREVIS

18

TDAH 13 – Tractament mèdic 3Medicaments més habituals:Psicoestimulants: • Metilfenidat (classificat per l’Agència Antidroga dels EE.UU. com un

narcòtic de classe II: la mateixa classificació que la cocaïna, la morfina i les amfetamines).• Rubifén / Ritalín: El medicament més popular en Espanya per al tractament

del TDAH. Es presenta en comprimits de 10 mg. • OROS-Metilfenidat (Concerta). En els EE.UU. i Espanya.• Metilfenidat d’alliberació prolongada (Ritalin-LA). En els EE.UU.• D-metilfenidat (Focalin). En els EE.UU.

• Altres estimulants:• Dextroamfetamina (Dexedrine). La dextroamfetamina s’usa indistintament

de primera elecció o en aquells pacients que no responen al metilfenidat.• Mescla de sals d'amfetamina (Adderall). És una mescla de sulfat i sacarat de

dextroamfetamina i sulfat i aspartat d'amfetamina amb efecte modulador sobre la dopamina i noradrenalina que es comercialitza en EE.UU. També s’usa com a primera elecció, o en pacients que no responen al metilfenidat o la dextroamfetamina.

• Pemolina (Cylert). L’ús de pemolina està molt limitat i desaconsellat (alta possibilitat de problema hepàtic). En EE.UU.

19

TDAH 14 – Tractament mèdic 4Medicaments més habituals 2:Antidepressius:• Bupropió (Wellbutrin, Zyntabac i Quomen). El bupropió

és un antidepressiu amb efecte indirecte com agonista de la dopamina amb efecte noradrenèrgic. El seu efecte dopaminèrgic pot produir disminució del pes e insomni.

• Antidepressius tricíclics. Efecte inhibidor de la recaptació de noradrenalina i dopamina. Els avantatges d’aquestos fàrmacs inclouen una vida llarga (12 h), el que no fa necessari administrar-los en el col·legi. Ha hagut casos de mort sobtada.

• Agonistes noradrenèrgics alfa-2 (clonidina). El tractament amb clonidina té efecte principalment sobre el comportament en el xiquet desinhibit i agitat (en la hiperactivitat i comportament pertorbador o negativista), amb poca milloria cognitiva (en l’atenció). Ha hagut casos de mort sobtada.

20

TDAH 15 – Tractament mèdic 5En la majoria dels casos un estimulant (metilfenidato a Espanya) és la

medicació de primera elecció en el TDAH, donada l'experiència, el començament d'acció ràpid, l'ús en molts pacients sense produir problemes i el fet que, quan es presenten efectes secundaris, generalment són reversibles i lleus.

Aproximadament el 70% dels pacients respon al *metilfenidato o la dextroanfetamina individualment, i el 90% respon si es proven els dos estimulants, per la qual cosa si no s'obté una resposta després de la primera prova d'estimulant a dosi i durada adequades, es canviarà a l'un altre estimulant.

Desgraciadament, a Espanya és impossible dur a terme aquesta recomanació, ja que només es disposa del metilfenidato, per la qual cosa potencialment un 20% addicional de xiquets que no milloren amb aquest fàrmac i que podrien respondre a la dexedrina queda com a «resistents al tractament».

El gran problema a Espanya és la falta d'alternatives al metilfenidato, la qual cosa ens obliga a utilitzar abans altres medicaments potser menys eficaços i menys segurs, com els antidepressius tricíclices o la clonidina.

Soutullo, C. (2003)

21

TDAH 16 - Tractament conductual 1

El tractament es basa en: › tècniques de modificació de conducta (reforçament,

moldeament, encadenament, cost de resposta, temps-fóra), › tècniques d'autocontrol (autoinstruccions i autorrecompenses), › entrenament en habilitats socials (modelatge, role playing).

Algunes possibilitats:› Establir la línia base de la conducta a extingir (freqüència,

intensitat, antecedents, conseqüents, etc.).› Decidir el mètode a usar (tot molt conductista): › Per a adquirir conductes noves: reforç positiu, imitació o

modelatge, aproximacions successives i/o encadenament.› Per a mantenir conductes: reforç intermitent, reforç social,

economia de fitxes, contractes de contingències i reforç negatiu.

› Per a reduir o afeblir conductes: retirada de reforços positius, extinció, temps -fora, saciació, cost de resposta, càstig.

22


Pautes a seguir:› Evitar tota font d'estimulació que no siga el

material d'aprenentatge. › Asseure-ho lluny de llocs de l'aula on puga

distraure's.› Reforçar totes les conductes de manteniment

de l'atenció.› Estructurar i definir al màxim les situacions

d'aprenentatge.› Les tasques hauran de ser curtes (perquè puga

mantenir atenció).

23


• El material d'aprenentatge molt detallat i secuencialitzat (pas a pas)

• Facilitar al xiquet material molt estimulant (color, dimensions, etc.) per a millorar el seu nivell d'execució.

• Que el xiquet narre el que està fent (facilita la focalització).

• Supervisar amb freqüència el treball del xiquet per a orientar-ho i centrar-ho.

24

TDAH 19 - Conclusions• Els tractaments amb psicoestimulants es prescriuen ara més

freqüentment que fa deu anys, i que aproximadament 2/3 dels xiquets amb TDAH els prenen en algun període de la seua infància.

• La medicació psicoestimulant és efectiva per a millorar els símptomes conductuals manifestos del TDAH i per a potenciar el rendiment en mesures de les funcions executives. Per tant, els psicoestimulants actuen millorant el nucli del trastorn: el dèficit en la inhibició conductual. No obstant açò, altres dèficit que són centrals, com les dificultats en l'aprenentatge o la baixa competència social, no experimenten canvis amb l'administració de psicoestimulants i han d'esmenar-se mitjançant intervencions psicopedagògiques o psicosocials.

• Però les medicacions no ensenyen gens al xiquet, solament alteren la probabilitat d'ocurrència de comportaments que el xiquet té ja en el seu repertori. Per tant, han de potenciar l'eficàcia d'altres intervencions ajudant al xiquet a atendre i a respondre a l'ambient d'una manera més eficaç.

25

Trastorns de conducta El nucli comú d'aquests trastorns és la falta de

respecte, més enllà de l'esperable i admissible per al grau de desenvolupament del xiquet. Són xiquets i adolescents generalment descrits com a “agressius”.

En funció de la gravetat, i normalment, de l'edat, distingim:› Trastorn negativista – desafiador› Trastorn de conducta

26

Trastorn negativista – desafiant 1

Empipaments freqüents i descontrolats, Plantar cara a les figures d'autoritat i a les seues

ordres, Actitud victimista i susceptible

27


Encara que cada cultura (incloent en aquest concepte a les famílies) espera i tolera de forma diferent les extralimitacions dels seus fills, hi ha faltes de respecte considerades greus universalment.

Aquesta distinció és important, doncs per a emetre un diagnòstic s'ha d'haver constatat que la freqüència, intensitat i durada dels símptomes superen el normatiu, i a més que no es pateix una altra malaltia psiquiàtrica que justifique els símptomes i que les seues conseqüències socials, acadèmiques o laborals són notòries clínicament.

A diferència del TDAH, no és necessari que aquestes conductes perturbadores estiguen presents en diversos ambients.

28


En el moment de valorar la gravetat del quadre és important recordar que:› Les faltes de respecte a les a les figures d'autoritat

solen afectar primer a la mare, després al mestre, i finalment al pare.

› La intensitat dels símptomes depèn del grau de desenvolupament físic, emocional i intel·lectual del xiquet.

› El pronòstic és pitjor com més allunyat de “el normal” és el comportament (com més precoç, com menys socialitzat).

› Les repercussions d'aquest comportament s'aprecien en els àmbits familiars, escolars, socials i laborals.

29

Trastorn de la conducta 1

El Trastorn de la conducta inclou conductes agressives cap a persones o animals, robatoris, fraus o destrucció d'objectes, i fugides de la llar i/o del col·legi.

És més greu que el Trastorn negativista - desafiador.

30

Trastorn de la conducta 2 – DSM V 1A. Un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets

bàsics d'uns altres, les normes o regles socials pròpies de l'edat, la qual cosa es manifesta per la presència en els dotze últims mesos d'almenys tres dels quinze criteris següents en qualsevol de les categories següents, existint almenys un en els últims sis mesos:

Agressió a persones i animals› Sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres.› Sovint inicia baralles.› Ha usat un arma que pot provocar seriosos danys a tercers (p. ex., un bastó, una rajola, una botella

trencada, un ganivet, un arma).› Ha exercit la crueltat física contra persones.› Ha exercit la crueltat física contra animals.› Ha robat enfrontant-se a una víctima (p. ex., atracament, robatori d'un moneder, extorsió,

atracament a mà armada).› Ha violat sexualment a algú.

Destrucció de la propietat› Ha calat foc deliberadament amb la intenció de provocar danys greus.› Ha destruït deliberadament la propietat d'algú (però no per mitjà del foc).

Engany o robatori› Ha envaït la casa, edifici o automòbil d'algú.› Sovint menteix per a obtenir objectes o favors, o per a evitar obligacions (p. ex. “enganya” a uns

altres).› Ha robat objectes de valor no trivials sense enfrontar-se a la víctima (p. ex., furt en una tenda

sense violència ni invasió; falsificació).Incompliment greu de les normes

› Sovint ix a la nit malgrat la prohibició dels seus pares, començant abans dels 13 anys.› Ha passat una nit fora de casa sense permís mentre vivia amb els seus pares o en una llar

d'acolliment, almenys dues vegades o una vegada si va estar absent durant un temps perllongat.› Sovint falta en l'escola, començant abans dels 13 anys.

31

Trastorn de la conducta 2 – DSM V 1

B. El trastorn del comportament provoca un malestar clínicament significatiu en les àrees social, acadèmica o laboral.

C. Si l'edat de l'individu és de 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat antisocial.

Especificar si:› Tipus d'inici infantil: Els individus mostren almenys un símptoma característic del trastorn de conducta abans de complir

els 10 anys.› Tipus d'inici adolescent: Els individus no mostren cap símptoma característic del trastorn de conducta abans de complir

els 10 anys.› Tipus d'inici no especificat: Es compleixen els criteris del trastorn de conducta, però no existeix suficient informació

disponible per a determinar si l'aparició del primer símptoma va ser anterior als 10 anys d'edat.

Especificar si:› Amb emocions prosocials limitades:› Falta de remordiments o culpabilitat› Insensible, freturosa d'empatia› Despreocupat pel seu rendiment: No mostra preocupació› Afecte superficial o deficient

Especificar la gravetat actual:› Lleu: Existeixen pocs o cap problema de conducta a part dels necessaris per a establir el diagnòstic, i els problemes de

conducta provoquen un dany relativament menor als altres (p. ex., mentides, absentisme escolar, tornar vesprada a la nit sense permís, incomplir alguna altra regla).

› Moderat: El nombre de problemes de conducta i l'efecte sobre els altre so de gravetat intermèdia entre els quals s'especifiquen en “lleu” i en “greu” (p. ex., robatori sense enfrontament amb la víctima, vandalisme).

› Greu: Existeixen molts problemes de conducta a més dels necessaris per a establir el diagnòstic, o aquests problemes provoquen un dany considerable als altres (p. ex., violació sexual, crueltat física, ús d'armes, robatori amb enfrontament amb la víctima, atracament i invasió).

32

Inadaptació al sistema escolar 1

L'alumne que s'aparta del procés educatiu, en l'àmbit acadèmic i social, i adquireix conductes que s'enfronten a les normes de convivència.

Quin és la causa de la inadaptació escolar? › El fracàs porta al conflicte/ inadaptació i al contrari.› Hi ha dues situacions típiques: d'una banda

l'alumne que havent fracassat es dedica a emprenyar i, per un altre, l'alumne que a causa de la no acceptació d'una metodologia determinada provoca conflicte i aquest li porta al fracàs.

33

Inadaptació al sistema escolar 2

Una rondalla que pot ajudar a entendre el problema és la dels tres picapedrers medievals:› Un cavaller es troba amb un picapedrer al com li pregunta: Què estàs fent?, al que

el picapedrer respon: tallant una pedra, més endavant el cavaller s'ensopega amb un segon picapedrer al que fa la mateixa pregunta i del que obté la següent resposta: estic guanyant un jornal per a mantenir a la meua dona i als meus fills, finalment el cavaller fa la mateixa pregunta a un tercer picapedrer que li respon: estic fent una catedral.

Els tres picapedrers estan fent el mateix treball no obstant açò les motivacions són molt diferents. › Si traslladem el conte a l'escola, el picapedrer que està tallant una pedra és

l'alumne que fa el treball, si ho fa, prompte i malament ja que els seus interessos estan fora de la labor, quan puga l'abandonarà estiga com estiga feta. El segon picapedrer és l'alumne que solament treballa per la nota, o per un premi (la moto que li van a comprar els seus pares si aprova el curs), i una vegada aconseguit oblida tot, el correlat en el món adult és treballar per diners i no per la tasca ben feta. Finalment el tercer alumne/picapedrer treballa per que li agrada el que està fent i també per descomptat, encara que no és l'aspecte més important, per la recompensa que va a obtenir.

34

Inadaptació al sistema escolar 3 – motius 1

La igualtat de mètodes d'ensenyament, professors, programes i avaluació no garanteix que tots els alumnes tinguen les mateixes facilitats per a aprofitar-se del sistema educatiu.

El principi d'igualtat d'oportunitats ha de suposar proporcionar a tots els alumnes tractaments desiguals perquè desiguals són els alumnes.

35

Inadaptació al sistema escolar 4 – motius 2

Factors socioeconòmics: les diferents classes socials exerceixen influències diferents sobre el desenvolupament. › Falta de motivació cap al món escolar. › Diferència en el llenguatge de l'escola i el

familiar (codi restringit contra elaborat). › Tipus de cultura que es transmet. › Premi a llarg termini contra premi a curt

termini.

36

Inadaptació al sistema escolar 5 – tipus d’actituds 1

Tipus d’actituds o estratègies en relació a l’escola:› Acomodació: baixa identificació expressiva amb

l’escola i alta identificació instrumental (s'accepta com mecanisme de mobilitat social, però sense veure reflectits els seus valors). Baixa classe social que s'esforcen per progressar.

› Adhesió: Alta identificació expressiva i instrumental. Bons alumnes.

› Resistència: Baixa identificació instrumental i expressiva. Classe baixa que no es planteja l'escola com a element per a progressar.

› Dissociació: Alt nivell d'identificació expressiva i baix d'identificació instrumental. El subjecte es nega a acceptar les exigències de l'escola.

37

Inadaptació al sistema escolar 6 – tipus d’actituds 2

Així, dins del grup-classe es donen dos subgrups d'alumnes: prosistema i antisistema. Els primers formats per alumnes amb adhesió i acomodació, i els antisistema formats per alumnes amb dissociació i resistència.

Un alumne amb una actitud d'acomodació, si no aconsegueix bons resultats acadèmics tendeix a canviar a la de resistència que és la que prenen alumnes pertanyents a la seua mateixa classe social. En cas que els resultats acadèmics siguen bons, el xic tendeix cap a l'adhesió però lentament.

38

Inadaptació al sistema escolar 7 – Intervenció? 1

Per a prevenir i pal·liar aquestes situacions, des de la postura acadèmica hem de plantejar-nos:› Idoneïtat de l'organització de l'aprenentatge:

Els objectius i continguts del currículum són adequats?

› Idoneïtat de la metodologia de l'aprenentatge: Ensenyem d'una forma “pedagògica”?

› Relació amb la família: Quina relació tenim amb la família?

39


Els objectius i continguts del currículum són adequats?› Fa falta l'acumulació d'una gran quantitat

de dades amb poca o cap importància per al xiquet?

› En quina mesura és pedagògic l'aprenentatge memorístic?

40


Ensenyem d'una forma “pedagògica”?› L'Aprenentatge cooperatiu (AC) es diferencia de

l'aprenentatge tradicional que aquest últim es basa en la quantitat i qualitat dels coneixements del professor mentre que l'AC té la seua fonamentació en l'activitat de l'alumne en interacció amb els seus companys. En una organització cooperativa els alumnes han de treballar per a aconseguir resultats més significatius per a tots, és a dir cada xiquet obté els seus objectius si els companys també obtenen els seus.

› El problema dels “deures”.

41


Quina relació tenim amb la família? La funció tutorial no se circumscriu als

alumnes, també és important la família.

La família ha de considerar-se part activa del procés d'i-a.

Hem de comunicar-nos activa i assertivament amb la família per a solucionar possibles conflictes.

Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament

Education

Transcript of Dificultats d´aprenentatge i trastorn del desenvolupament