T6 se 2015 [mcap6]

6. Sociología del profesorado

SOCIOLOGÍA DE LA EDUCACIÓN

Índex

3

IntroduccióSociologia del professorat

El professorat com a categoria social: funcionalista vs. neomarxista El professorat com a grup d’estatusEl procés de socialització professionalEl professorat com agent educatiu

SíntesiBibliografia

La sociologia estudia al professorat des d’una doble perspectiva:

Categoria social: la seua posició a l’estructura social.

professionalització vs. proletarització; i estatus (funcionalisme vs. neomarxisme; weberiana)

Agent educatiu: la seua posició al sistema d’ensenyament.

4

Introducció

Segons el funcionalisme (Parsons) per a que una ocupació siga reconeguda com a professió ha de complir els següents requisits:Ha de donar un servei vital o bàsic.Justificació vocacional i activitat principal i a temps complet.Marc autònom i acotat, en base a una llicència (saber sistemàtic i especialitzat transmès per professionals i adquirit en anys d’estudis universitaris) i mandat per exercir la professió.Organització corporativa de dret públic que regula internament i protegeix externament. Compta amb una subcultura professional (terminologia i pràctiques comuns) i ideologia que justifica i defensa els interessos dels professionals front als clients.Prestigi social i emoluments elevats.

5

El professorat com a categoria social:professionalització

Dins també del funcionalisme trobem a Etzioni (1969), per a qui les semi professions complirien a soles part de les condicions establertes per les profesions, i es caracteritzen per:• una manca d’autonomia, • formació més curta, • menys estatus que els professionals, i • un cos de coneixements menys especialitzat.

Amés es caracteritzen també per una burocratització (manca d'exercici liberal) i feminització (manca de dedicació completa).

6


Per contra, i per tancar la perspectiva funcionalista amb Freidson, es considera professió a aquelles ocupacions que controlen el seu treball i compten en institucions que es sostenen parcialment per una ideologia de servei i qualificació experta (autonomia tècnica, diagnòstic i tractament, i no la burocràtica).

En educació per tant, i al contrari que en medicina, parlaríem d’amplitud estructural per que l’autonomia parcial respecte dels nivells professionals superiors es veu reforçada (ja que el treball es fa en centres separats).

A més del nivell de formació hi trobem la relació contractual i public vs. privat.

7


Per als neomarxistes hi ha un posicionament controvertit de les capes mitjanes:

• Gorz: nova classe obrera (formació especialitzada, allunyats del treball manual) paper protagonista al canvi social, juntament amb les classes obreres tradicionals.

• Pulantzas: fracció de la nova burgesia (assalariats que no produeixen plusvàlues i funcionaris). Els professors com intel·lectuals a càrrec de l’aparat escolar al servei de l’aparat ideològic del estat. Contribuint així a l’explotació.

• Wright: posició contradictòria de classe (professors i tècnics entre els obrers i la burgesia). Multitud de classes en funció de diversos criteris (propietat o no dels mitjans de producció, autoritat o nombre de persones a les que comanda, habilitats o credencials requerides).

8

El professorat com a categoria social:proletarització

Segons l'anàlisi neomarxista de Lawn i OzgaEl professionalisme (concepte complex i històricament canviant) del

professorat ha estat una estratègia de control d’una ocupació que requereix l’ajuda de l’Estat per obtenir el monopoli (a canvi, aquet controla al professorat i els exigeix més qualitat; i aquells l’utilitzen com a mitjà de resistència).

Els professors, al igual que altres treballadors del sector serveis, s'està proletaritzant (menys autonomia) al temps que s’està produint un procés de racionalització del treball (reforçament de les tasques organitzatives y supervisió del professorat, reforç de les estructures de carrera i nivells de promoció, director com a gerent,...). Les noves tecnologies de la informació impulsen encara més aquet procés requalificant alguns llocs de treball i desqualificant la majoria.

9


Segons l'anàlisi de Michael Apple,La intensificació, o erosió de les condicions laborals dels treballadors de

l’ensenyament, forma part de la desqualificació professional. I les seues causes les trobem en la reducció del temps de descans i d’actualització professional així com per la menor interacció amb col·legues (destrucció de la sociabilitat).

A més, la intensificació fomenta la dependència d’experts externs, redueix la qualitat del treball (diversificació de tasques i responsabilitats) amb una escassesa de temps de preparació. Reconeguda erròniament com una manifestació de professionalisme, es assumit voluntàriament per els professors (perill de burnout). Al donar-se més valor al quant i al què, en lloc de al cóm, la qualitat del treball disminueix.

Al cas de les dones professores, la doble feina fa que la intensificació afecte també al treball domèstic, a les relacions patriarcals, així com al humor necessari per ambdues.

10


Fernández de Castro, al igual que Lawn i Ozga, coincideix en que és la proletarització dels treballadors de l’ensenyament (que no professionals) la que els fa combatius.

Fernández Enguita apunta la situació contradictòria del professorat que en té característiques dels dos: proletarització (creixement del nombre, menys despeses, reglamentisme, etc.) i professionalització (difícil estandardització, rellevància social, nivell formatiu, ...).

Ortega i Velasco coincideixen amb Enguita i parlen de professió subordinada i no proletaritzada.

Burbules i Densmore diuen que a pesar de les demandes, els docents no es poden, ni haurien, de professionalitzar-se per feminització, origen social baix, personalisme i individualisme.

Gary Sakys defensa el professionalisme en tant que millora de formació inicial i permanent, accés i carrera professional.

11

El professorat com a categoria social:professionalització vs proletarització

El concepte de tancament social de Weber fa referència a procés pel qual els grups socials tracten de rendibilitzar al màxim els seus atributs, limitant l'accés als aspirants.

En general, l’ensenyament no conta en associacions corporatives de dret públic, si no que s’articulen en:• Associacions professionals (professionalisme - excloent) associacions

de classe mitjana que reforcen el corporativisme.• Sindicats (proletarització - incloent) organitzacions de classe obrera que

lluiten per millores laborals. Avui en dia els processos de canvi social han fet que els serveis públics

augmenten, incrementant la presència de professionals assalariats, i provocant la convergència de ambdós tipus d’organitzacions, sindicalisme i professional, conservant, però, valors de classe mitjana les primeres i de classe obrera els segons.

12

El professorat com a categoria social:Associacionisme vs. sindicalisme

Concepte de Weber desenvolupat per Randall Collins:

Tipus ideals constituïts com unitats bàsiques de la societat, mitjançant la integració de totes les persones que comparteixen un sentiment de igualtat de estatus social, basat en la participació en una cultura comú: llenguatge, vestimenta, decoració, modals, pràctiques rituals, temes i estils de conversa, opinions, valors, preferències esportives, artístiques i mitjans informatius.

Segons Weber els orígens poden ser deguts a diferències en:1. La situació econòmica (classe).2. Posició de poder (política o de dominació).3. Origen geogràfic, ètnic, religió, educació o cultura intel·lectual i

estètica. (Així les desigualtats socials no son degudes tan sols a diferències de classe).

13

El professorat com a grup d’estatus:el grup d’estatus

(Anàlisis de les diferencies entre estatus adscrit i adquirit).

L’ensenyament es una ocupació de classe mitjana i és una de les més importants per accedir-hi.

Varela i Ortega (1984) i Elejabeitia (1983) constaten que per als homes és més un mitja d’ascens social que per a les dones, ja que aquestes solen provenir de famílies en posicions més altes i per tant, per elles, seria una plataforma per assentar-se.

Guerrero (1993, 1997) parla d’una proletarització i urbanització de la procedència del professorat a partir de la generalització de l’accés a l’ensenyança, perdent l’hàlit rural i de petita burgesia rural per la nova classe mitjana i, sobre tot, obrera urbana.

14

El professorat com a grup d’estatus:origen i posició social del professorat

Dan C. Lortie (1975) parla del reclutament a l’ensenyament:

Atractius:• Contacte en la gent jove• Missió de servei a la societat• Institució coneguda• Compatibilitat temporal (tasques familiars o segona activitat laboral) i

beneficis materials diners, prestigi i seguretat

Facilitadors:• Identificació amb la figura del mestre• Etiquetament per altres significatius• Continuïtat familiar

15

El professorat com a grup d’estatus:els motius de l’elecció professional

Lortie (1975) parla també dels passos previs i posteriors a la seua incorporació professional:

L’escolarització (general i específica).

Absència d’una incorporació progressiva i escalonada (a soles unes poques pràctiques).

La formació en l'exercici prima l’experiència personal i l'intercanvi informal, i comporta pragmatisme i una concepció artística abans que científica del treball, així la socialització en l’ensenyament és principalment autorealització (afectant al estatus, als costs subjectius i al conservadorisme).

Respecte dels sobrecarregats plans d’estudi n’hi ha diverses visions: passat sense glòria (Ortega); relacions entre currículum, hegemonia social i professionalisme docent (Guerrero); del mestre per a tot al mestre híbrid (Elejabeitia).

16

El procés de socialització professional:formació general i especifica

L’ensenyament és una ocupació relativament sense carrera ni escales, més difícil al començament i l’accés:• Facilitat i caràcter massiu de l’accés• Generalista en el seu acompliment• Immersió immediata (absència de procés d’aprenentatge i presa gradual

de responsabilitats)• Pocs increments retributius

Segons Becker (1953) la carrera professional tendeix a la horitzontalitat (prestigi, influència i renda), els moviments tan sols proporciona millores en la proximitat al domicili o prestigi del barri.

Segons Tipton (1988) la correlació, entre absència de promoció i el desenvolupament d’actituds crítiques i articulació de respostes crítiques, influeix en el alt grau de frustració professional.

17

El procés de socialització professional:la carrera docent

Tant Waller (1932) com Becker (1953) parlen de la confrontació entre pares i professors.

El primer diu que el conflicte es natural e inevitable, però recomana la professionalització dels segons (autonomia, codi professional i motivació moral positiva).

El segon l’analitza en relació també amb els directors i col·legues i veu que la visió que tenen dels pares és de llecs i perillosos, fomentant la companyonia (sense qüestionament ni intromissió).

18

El procés de socialització professional:pràctica docent i procés laboral: satisfacció professional

Lortie (1975) parla de recompenses:• Extrínseques (objectives com el salari, estatus, poder social) son

negades o, en qualsevol cas, distribuïdes igualitàriament. • Intrínseques o psíquiques (subjectives, les recompenses importants

connecten esdeveniments de l’aula) son les més afavorides.• Subordinades (objectives i subjectives com ara l’horari, les vacances o

condicions de treball) prenen valor en comparació en altres feines (efecte dissuasiu que no de reforçament).

Tot plegat produeix el predomini del present sobre el futur, aïllament a l’aula, i separació entre compromís i satisfacció al treball. El sistema recompensa més als menys compromesos, i no afavoreix ni el compromís ni la retenció dels millors (manca d'elit professional) i subordinació (manca solidaritat).

19


Dreeben (1988) parla de la disposició espacial de l’aula rectangular (autoritarisme) amb el professor al mig, solitari, privat i indivisible, incomunicat dels companys, sense tecnologies apart del recitat (excepte per l’aclariment de dubtes) que serveix per dispersar el coneixement i de mecanisme de control.

L’experiència a l’aula convertida en un conjunt de creences pragmàtiques que contrasten en la pedagogia rebuda a la formació inicial.

20


Hatton (1988) parla del concepte de bricolatge de Levy-Strauss per explicar la manera de treballar del professor: improvisació al pla teòric i assentament en una teoria primària en lo especulatiu. Propiciant: • el conservadorisme, • creativitat limitada, • pragmatisme, • ús limitat de la teoria, • ús de mitjans sinuosos, • localisme i ....:• resistència al canvi de la cultura dels professors• socialització anticipada als cursos com alumne• conseqüències no desitjades de la formació inicial (practicum) ciència de lo concret,

pragmatisme, supervivència• fracàs de la formació inicial per a canviar-ho• absència de teoria educativa per fer front als problemes• naturalesa del treball docent que reforcen la supervivència

(la formació permanent eminentment pragmàtic dilueixen en el temps les perspectives de transformació)

21


22

(Ministerio de Educación, Datos y Cifras curso escolar 2011-2012)

El procés de socialització professional:La feminització docent: aritmètica, geometria i gènere

Les conseqüències de la desigual distribució de gènere van més enllà del prestigi dels cicles i s’observen a:• La intensificació del treball: a les etapes infantils major tendència a prendre

cursos complets (més intens, menys interrupcions i menys descans) a més les pedagogies invisibles pròpies de les primeres edats escolars (més atenció, ritmes continuats, etc.)

• Salaris: més baixos (per concentració en cicles baixos, i menys antiguitat per excedències per criança o per atendre a familiars)

• Inferior participació en càrrecs unipersonals i col·lectius de gestió dels centres

La feminització és part d’un procés de canvi social més ample i no implica desprofessionalització.

L’educació primària = via d'accés a altres nivells i professions.

23

El procés de socialització professional:La feminització docent: aritmètica, geometria i gènere

El col·lectiu de professors (primària, secundaria i universitat) és un component essencial del sistema educatiu amés de ser la figura més estable.

Però a més la seua importància ve del seu paper a l’organització escolar (càrrecs directius, pes corporatiu en la gestió dels centres) i en la relació educativa (paper dinamitzador).

Els treballs de Michael Young van significar la inclusió del currículum, entès com a construcció social, com objecte d’estudi sociològic.

24

El professorat com agent educatiu

Son els professors els que ocupen els càrrecs unipersonals de gestió (especialment en els centres sostinguts amb fons públics) als equips directius (director, cap d’estudis, secretari, etc.).

I també als col·legiats (del claustre als consells escolars) hi tenen la majoria assegurada front a alumnes, pares i PAS.

Rol del professor a l’aula: té el poder, posició única (reals i simbòlica) i central (controla els recursos de l ‘aula, tarima), únic adult (obligatòria), llenguatge elaborat (difícil per als alumnes).

Rosenthal i Jacobson (1969) digueren que el modelatge conductual del professor transmet les seues expectatives a l’alumne, a traves de actituds, valoracions o expressions verbals o corporals, influenciant així el rendiment dels alumnes.

En línia amb l’anterior, Rist (1990) desenvolupa la teoria de l’etiquetat, incloent en l'anàlisi els processos interactius i aportant un model d’anàlisi sociològic.

25

El professorat com agent educatiuel protagonisme en l’organització escolar

La selecció i classificació de les cohorts que arriben a secundària es faria mitjançant:

• Diferenciació (Parsons, 1990) separació i ordenació dels alumnes pels professors, mitjançant qualificacions i valoració de les actituds (ambdues son, de fet, interdependents) i produïda de forma polaritzada i gradual.

• Polarització (Lancey, 1970) s’origina per la diferenciació feta per el professorat, i fa referència al procés pel qual els alumnes s’agrupen en formes de resistència a la cultura dominant de l’escola, seguint la iniciativa diferenciadora docent.

26

El professorat com agent educatiudiferenciació i polarització

• La sala de professors paper rellevant en aquests processos per ser un àmbit de socialització docent amb les funcions de vàlvula de fuga, i espai de difusió informativa en els àmbits d’intervenció del professorat: professional, sindical, acadèmic i social (Barton i Walker, 1981).

27

El professorat com agent educatiudiferenciació i polarització

Bibliografía37

Carrasquer Moya, D. y Colom Ortiz, F. (2011) El profesorado y el alumnado. En Beltrán, J. y Hernàndez, F.J. (coords.) Sociología de la educación, McGraw-Hill, Madrid. Pág. 101-128 (Cap. 6)

Feito, R. (2003) Sistema de ensñanza y estratificación social. En Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 143-164 (Cap. VI)

Guerrero Serón, A. (2003) El profesorado como categoria social y agente educativo: sociología del profesorado. En Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 308-331 (Cap. XI)

T6 se 2015 [mcap6]

Education

Transcript of T6 se 2015 [mcap6]