2015www.cooperativestreball.coop

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

Col·laboracions deDaniel RomaníBruno RoelantsCarles Viñas

Financoop 2015: roda d’inversors per a projectes cooperatius——Clubs d’accionariat popular. Un altre futbol és possible

Parlem de marca amb Gabriel García de Oro, director creatiu d’OgilvyOne

Intercooperació empresarialGestió i creació col·lectiva per fer-ho possible

Financoop: El punt de trobada

de les financescooperatives

Obrim les portes del finançament

Entitats organitzadores

Amb la col·laboració

Inscriu-te a la jornada Financoopwww.financoop.org

Barcelona, 8 de maig de 2015

EDITORIAL Estat del procés d’integració de les federacions de cooperatives catalanes

4

interns coop ACTIVITAT Les principals notícies de la Federació 6

COOPERACIÓ La identitat cooperativa com a font d’avantatge competitiu Guillem Perdrix

10

El cooperativisme busca ser una sola veu Paula Mateu 12

GESTIÓ Les cooperatives tenen bona premsa Olga Ruiz 14

HISTÒRIA Sectorial d’Iniciativa Social: vint anys caminant junts Joan Segarra

16

EN PROFUNDITAT Quan 2 i 2 fan 5 Jordi Garriga 20

VALORS Cooperació i emprenedoria a l’escola Pere Losantos 28

Les fusions d’estructures cooperatives en l’àmbit mundial: tendències Bruno Roelants

30

CASOS D’ÈXIT Aposta. Formació feta a mida per al cooperativismeCompacto. Primitive Films passa a l’accióEfficens Way. Fer anar l’empresa com un rellotge suís Anna Pinter

32

L’EQUIP DE L’ANY New Executive Language Centre. Renéixer cooperant Ester Pinter

41

móncooperatiu coop CRÒNICA III Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). Assaborint l’altre món possible Ester Pinter

42

MEMÒRIA El model cooperatiu de l’Hospital de Barcelona, 25 anys d’èxit Daniel Romaní

46

ENTREVISTA Gabriel García de Oro, director creatiu executiu d’OgilvyOne Barcelona. Ester Pinter

50

ECONOMIA Financoop. Cita amb els inversors Paula Mateu 56

ESTADÍSTICA Qui són les persones consumidores de cooperatives a Catalunya?

60

SOCIETAT Aracoop, un programa per enfortir el sector cooperatiu Paula Mateu

62

Viatge per les cooperatives d’Europa Olga Ruiz 66

INTERNACIONAL Clubs d’accionariat popular. Una alternativa a la mercantilització del futbol Carles Viñas

70

directori coop DIRECTORI Directori de cooperatives federades 74

•coopNúmero 42015Revista anual

Consell Editorial Perfecto AlonsoGuillem Perdrix Olga Ruiz

Contacte i publicitatOlga Ruizolga@cooperativestre-ball.coop

Conceptualització i realització editorialÀrea de Desenvolupa-ment i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.)www.sapienspublica-cions.catImpressióGramagraf, s.c.c.l.

Director ÀreaGerard Birbegbirbe@sapienspubli-cacions.catTel. 936 347 612Coordinació David HerediaDisseny gràficXavier AlamanyDipòsit legalB. 31107-2012

L’edició d’aquest número s’ha tancat el 20 de abril del 2015

Llicència Creative Commons

Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera espe-cificada per l’autor o el llicenciadorCompartir Igual —

Si altereu o transfor-meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idènti-ca a aquesta.http://creativecom-mons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

coop

coop 2015

SUMARI

La Federació és un espai on es fomenten les oportunitats per intercooperar. En aques-tes pàgines detallem nombroses propostes per aprendre, connectar-se i compartir en-

tre cooperatives federades, amb l’entorn, entitats i també entre federacions. I, precisament, quan ens vam plantejar l’eix argumental d’aquest número de la revista .coop ens trobàvem en ple procés d’inte-gració de les entitats representatives del moviment cooperatiu com a culminació d’un procés d’interco-operació entre federacions. Avui, però, ens volem aturar i treure conclusions d’aquest procés.

La redefinició del marc representatiu de la nova entitat federativa va constar de tres moments.

Inicialment, en el marc del Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, les federacions van elaborar un primer document que es van comprometre a debatre internament per establir el model organitzatiu al qual volien arribar.

Tot seguit va arrencar la negociació, amb dos rit-mes diferents: un de via ràpida i un altre de via lenta. El model de negociació de via ràpida va ser plantejat per una de les entitats participatives que, a partir d’un document de síntesi, demanava un procés més accelerat per arribar a la redefinició de l’òrgan unitari de representació. Aquest model es basava en quatre punts: el representatiu, l’organigrama, els vots i les quotes.

Perfecto AlonsoPresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Estat del procés d’integració de les federacions de cooperatives catalanes

Actualment, seguim debatent amb l’objectiu de confeccionar el document conjunt definitiu que es presentaria a les diferents assemblees.

coop 2015

4

eDitoriAl

Des del principi, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) es va mostrar disposa-da a totes dues opcions. Per un costat, va participar en el procés ràpid d’integració, al costat de les fe-deracions d’habitatge i d’ensenyament. Mentrestant, vam obrir un procés participatiu per debatre amb les cooperatives federades els punts principals identifi-cats en el document de partida aprovat a la Confede-ració de Cooperatives de Catalunya.

Paral·lelament, la FCTC va demanar l’obertura d’una taula de negociació amb la Federació de Coo-peratives de Consumidors i Usuaris de Catalunya.

Hem de destacar que les federacions implicades en la via ràpida d’integració de seguida vam detectar una sincronia en els plantejaments. A les successi-ves reunions, vam comprovar que els diferents punts s’anaven consensuant sense gaire dificultat. La repre-sentativitat, l’organització interna, el vot... eren punts de debat que es van superar fàcilment i feien suposar que tot aniria a un bon ritme fins al final.

Així va ser fins arribar al procés de la quota d’in-tegració de les diferents federacions. La manca de consens, al darrer moment, va portar a la desaparició de la via ràpida que protagonitzaven les federacions de treball, ensenyament i habitatge, amb qui seguim mantenint una estreta col·laboració tècnica. Com a resultat, avui existeix una sola via per debatre la inte-gració, on es troben representades totes les federa-cions participants al procés.

Quin és l’estat del procés en aquest moment? Actualment, seguim debatent el document elaborat per totes les federacions, fent les aportacions neces-sàries des de cada federació amb l’objectiu de con-feccionar el document conjunt definitiu que es presen-taria a les diferents assemblees de les federacions.

El procés d’integració de les diferents federa-cions de cooperatives conté elements objectius i subjectius –objecte i voluntat– i la configuració d’un nou paradigma que ha de ser transparent, obert i participatiu.

La intercooperació no representa únicament la voluntat d’actuar sobre el paper, sinó també el procés emocional de deixar de ser per ser alguna cosa diferent i nova. Les resistències als canvis, les pors a les noves situacions i la responsabilitat de les representacions, són motxilles que ens fan fer passos lents i responsables amb la finalitat d’arribar a un port segur i envigoridor per a tots els que hi participem.

Aquesta és l’experiència que hem de treure de tot aquest procés d’intercooperació, la confiança en què tots hi sortirem guanyant en vèncer les pors i les inseguretats col·lectives i individuals. Aquest és el repte de la intercooperació, del qual esperem treure experiències i conclusions.

Dav

id M

artín

ez

coop 2015

5

X. A

lam

any

Jord

i Pla

y

04/14 Consell ReCtoR RenoVAtUn nou Consell Rector, presidit per Perfecto Alon-

so, va rebre la confiança de les cooperatives representades a l’Assemblea anual de la FCTC. Durant l’acte es va aprovar la memòria social i econòmica, així com la proposta de partici-par en un procés de fusió d’estructures representatives del cooperativisme. Format per representants de vint cooperati-ves, el Consell Rector integra dotze membres de cooperatives que ja en formaven part i vuit noves incorporacions.

06/14 RondA de pARtits polítiCs

Una ronda de contactes amb repre-sentants d’economia social dels grups parlamentaris catalans va permetre donar a conèixer el posicionament de les cooperatives de treball davant la nova Llei de cooperatives, en fase de tramitació. La FCTC va fer propostes en els àmbits de constitució de cooperati-ves, administrador únic o percentatges dels fons de reserva, entre d’altres.

05/14 CoopeRAtiVes de tRebAll més foRtes

Els resultats de l’enquesta anual indiquen que les cooperatives federades mantenen la seva capacitat de creixement. Gairebé un 60 % de les empreses afirmava haver mantingut o aug-mentat la seva facturació el 2013. A més, un 80 % reconeixia haver mantingut o augmentat la plantilla. L’enquesta assegura que el 60 % de cooperatives federades intercooperen.

05/14 en mARxA el GRup d’innoVACió Un taller amb cooperatives ha posat en marxa

el Grup d’Innovació a la FCTC, federació compromesa amb la generació d’oportunitats de coneixement i enfortiment per a les empreses que en formen part. El taller els trasllada la importància de la innovació per adaptar-se als canvis i garantir-ne la continuïtat. El Grup d’Innovació s’ha reunit en tres ocasions durant el 2014.

06/14 AssembleA de CoopeRAtiVes

d’iniCiAtiVA soCiAl Les cooperatives d’iniciativa social van celebrar els seus vint anys de representativitat en una assemblea presidida per la con-sellera de Benestar Social i Famí-lia, Neus Munté, qui va destacar “l’expertesa i la professionalitat” de les cooperatives que gestionen serveis d’atenció a les persones. La sectorial agrupa cooperatives que donen feina a més de 7.000 persones i que, conjuntament, sumen una facturació anual de 151 milions d’euros.

ABRIL MAIG JUNY

2014

coop 2015

6

interns coop ACtiVitAt

X. A

lam

any

07/14 seRVeis d’AtenCió A les peRsones:

quAlitAt AbAns que pReuEntitats, patronals i col·legis professio-nals reclamen que la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones es basi en la qualitat del servei ofert i no en el preu. La Federació participa en la reivindicació del tercer sector social i recorda que els serveis públics d’atenció a les persones són un àmbit d’actuació especialment sensible a causa de la vulnerabilitat dels col·lectius als quals es dirigeixen: nens, joves, ancians, discapaci-tats i grups en risc d’exclusió social.

08/14 tuRisme CoopeRAtiu euRopeu

Catalunya és una de les regions més representa-des al projecte Cooproute, una iniciativa europea per promoure el turisme sostenible a partir de propostes del món cooperatiu. Sis cooperatives federades i un territori cooperatiu formen part de la Ruta Europea de Cooperatives, que ofereix itineraris culturals i industrials a catorze països. (Més informació, a la secció soCietAt).

09/14 Rebem els muniCipis CoopeRAtius La primera trobada de Municipis Coopera-

tius va reunir representants de setze ajuntaments amb l’objectiu de generar sinergies i revisar conjuntament les propostes d’acció per al 2015. La cita va permetre concretar idees com ara la creació d’un fons de promoció, el disseny d’instruments locals de finançament, la generació d’espais web de promoció del cooperativisme i l’impuls a serveis de suport empresarial o a projectes en xarxa. Els participants van acordar repetir la trobada anualment.

09/14 CReixement RèCoRd

de l’oCupACió Al segon trimestre de 2014, la creació d’ocupació a les cooperatives cata-lanes va arribar a una xifra rècord, confirmant l’aportació del coopera-tivisme a la recuperació econòmica i laboral del país. L’augment de l’11 % en l’ocupació cooperativa va significar que 4.226 persones es van incorporar al mercat de treball durant el segon trimestre de 2014, quan globalment les cooperatives catalanes van ocupar 42.203 persones. Al conjunt de l’Estat espanyol, es va registrar un incre-ment d’ocupació cooperativa del 2,7 % respecte de l’any anterior.

07/14 92A diAdA

inteRnACionAl de les CoopeRAtiVes “Les empreses coope-ratives aconsegueixen un desenvolupament sostenible per a tothom”, va declarar l’Aliança Cooperativa Internacional amb motiu de la celebra-ció de la 92a Diada Internacional de les Cooperatives, el 5 de juliol de 2014.

JULIOL AGOST SETEMBRE

coop 2015

7

Jord

i Pla

y

10/14 en RespostA Als RetARds de pAGAments de lA GeneRAlitAt

Les cooperatives de treball federades es beneficien de la creació d’un fons d’un milió d’euros que permet operacions de cessió de crèdit pels drets de cobrament de factures i convenis amb reconeixement de deute de la Generalitat de Catalunya. L’operació és fruit de l’acord entre Coop57 i la Fundació Seira, dues entitats compromeses amb el suport financer a l’economia cooperativa, que van signar un conveni per respondre als retards de pagaments anunciats per la Generalitat.

11/14 ens Visiten d’itàliA Tres cooperatives italianes

van conèixer el model de coopera-tiva d’iniciativa social catalana amb l’objectiu de trobar pistes que les aju-din en el seu procés de diversificació de serveis. La trobada, coordinada per la Federació, va acollir les empre-ses Comunità Impegno, CREA i Uscita di Sicurezza, que van visitar les seus de Suara, Eduvic, TEB, Delta Coope-rativa, Encís i l’escola Petit Món.

10/14 el GRup de ComuniCACió

Rep AlbeRt ClosAs La segona trobada Premsa i Cooperatives va comptar amb la participació d’Albert Closas, cap d’economia dels serveis informatius de TV3 i director del programa Valor afegit. La in-tervenció del periodista davant d’una vintena de responsables de comunicació de cooperatives federades va permetre inter-canviar coneixements sobre les dinàmiques a la redacció d’informatius del canal de televi-sió i les necessitats de visualitza-ció de les cooperatives.

10/14 CAp de setmAnA d’eConomiA solidàRiA

Gairebé vuitanta cooperatives de treball van estar presents a la 3a edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona. La Federació hi va participar amb el seu tradicional estand i amb xerrades i espais de debat, en els quals es van presentar experiències i pràctiques de l’economia social del territori català. (Més informació, a la secció CRòniCA).

10/14 CloendA de l’ARACoop 2014

La primera edició del progra-ma Aracoop va permetre a unes cinquanta cooperatives de treball federades rebre assessorament professional expert per millorar-ne la viabilitat i el potencial de crei-xement. Aracoop va contractar una vintena de cooperatives de treball com a proveïdores en accions com l’elaboració de material audiovisual, la for-mació directiva o la divulgació del cooperativisme als centres educatius, entre d’altres.

OCTUBRE NOVEMBRE

coop 2015

8

interns coop

X. A

lam

any

12/14 CompAReixençA Al pARlAment La FCTC va explicar al Parlament el seu posicionament davant la

Llei de cooperatives, defensant-ne millores en els àmbits de la constitució de cooperatives, la regulació de la gestió, el finançament i la regulació de les persones sòcies. En la seva compareixença, el president de la FCTC, Perfecto Alonso, va reclamar una nova llei i no una reforma del text legal vigent.

02/15 més tRAnspARènCiA Compromesos amb la transparència com a valor

fonamental cooperatiu i responent a l’exigència de la legislació en la matèria, a la FCTC posem en marxa l’espai “Transparència” al nostre web, que recull informació institucional i econòmica.� http://www.cooperativestreball.coop/qui-som/transparencia

12/14 oRientACió finAnCeRA

Durant l’any 2014, una cinquantena de coope-ratives de treball han participat en el progra-ma d’Orientació Financera, executat per la Fundació Seira, amb l’objectiu de facilitar una millor diagnosi de les necessitats financeres de les cooperatives. El programa està a dis-posició de totes les empreses federades, i va iniciar-se al 2013.

DESEMBRE GENER FEBRER

12/14 noVes CoopeRAtiVes fedeRAdes

Donem la benvinguda a les 44 noves coope-ratives que es van federar al llarg del passat 2014, any en el qual gairebé una cooperativa es va donar d’alta per setmana a l’entitat que agrupa, representa i lidera el cooperati-visme de treball al nostre país.

Imatge de la cooperativa federada Cerveses Cornèlia.

2015

01/15 pRojeCtes peR A finAnCoop

El gener de 2015 es va obrir el període de recepció de projectes de cooperati-ves per a la ronda de finançament que promou Financoop, xarxa que agrupa les entitats compromeses amb el creixement de les cooperatives i l’economia social.

coop 2015

9

ACtiVitAt

En un context com l’actual, la interco-operació adquireix un protagonisme rellevant. El teixit empresarial valora de forma creixent les relacions ba-

sades en la confiança mitjançant, en gran part, la transparència i la col·laboració; allu-nyant-se d’intercanvis tradicionals basats en transaccions puntuals sense cap mena de continuïtat estable.

Aquests canvis de tendència es pro-dueixen per tal que les empreses enten-guin que, en un entorn dinàmic i sobretot competitiu com l’actual, l’acompliment dels objectius individuals passa necessàriament per estratègies col·laboratives de coopera-ció empresarial.

Cal apostar, doncs, per mecanismes que fomentin aquesta col·laboració, que permetin generar capacitats que difícilment serien possibles de forma individualitzada i que aquestes esdevinguin sòlides fonts d’avantatges competitius. Així, la interco-operació estarà molt vinculada a l’asso-liment d’objectius compartits de forma col·laborativa.

Un exemple pràctic d’aquesta interco-operació és la mateixa organització del sector cooperatiu, estructurat a través d’entitats representatives, com la mateixa federació de cooperatives de treball que, de forma col·laborativa, treballa amb l’ob-jectiu d’incrementar la capacitat d’incidèn-cia amb vistes a generar un marc favorable al desenvolupament de les cooperatives.

Conscients de la importància que en un context com l’actual té la recerca de sinergies de col·laboració i treball en xarxa, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya incorpora el foment de la intercooperació com un dels objectius estratègics del seu pla de treball.

En aquest sentit, la diversitat de sectors d’activitat i mides de les més de 3.000

empreses cooperatives que agrupa la Federació permet un ampli marc per a potencials col·laboracions.

Des de la Federació, a través de l’or-ganització d’activitats regulars i propostes puntuals, es promou la relació entre les empreses sòcies, per tal d’esdevenir l’es-pai natural d’intercooperació. Qualsevol de les activitats implica un espai d’intercanvi i relació entre cooperatives que permetrà, entre altres, descobrir sinergies i punts de connexió entre elles.

Específicament, a la Federació actu-alment s’articulen diversos espais que fomenten la relació i la participació, com la mateixa Assemblea, espai de trobada per excel·lència entre les persones sòcies de les cooperatives federades; les reunions del Consell Rector, on una representació de les cooperatives escollides democràtica-ment governen la federació; o la Comissió de Gestió de la Sectorial, òrgan executiu de les cooperatives d’iniciativa social.

Generar espais d’intercanvi també permet incentivar la intercooperació. Un exemple són els Cafès de la Federació, espais de trobada mensuals on, sota la dinamització d’un expert, es treballen temes d’interès per a les cooperatives. Concretament, al llarg del 2014 s’han organitzat un total de 10 sessions, on s’han tractat temàtiques d’àmbits diferents, com el finançament, la gestió empresarial, les habilitats directives o el màrqueting. Els Cafès han comptat amb l’assistència

de 84 cooperatives, la majoria de les quals han participat també al Face to Face pos-terior (espai on les cooperatives federades poden contrastar elements de la sessió amb el ponent).

Altres exemples de foment de la interco-operació són els grups de treball estables en els àmbits d’innovació, internaciona-lització i comunicació, que han permès, entre altres, consolidar col·laboracions entre cooperatives. Cal destacar també el programa Municipi Cooperatiu, que entre els seus principals objectius preveu la creació d’espais de trobada entre i amb les cooperatives de treball del municipi, que permetin generar oportunitats per aprendre, connectar-se i compartir.

Tot i que els resultats extrets del Baròmetre de la Federació de l’any 2013 conviden a l’optimisme, ja que un 60 % de les cooperatives federades afirmava que estava aplicant estratègies d’intercoope-ració, l’objectiu de la Federació passa per seguir apostant-hi per tal que aquesta xifra segueixi incrementant-se, tant quantitativa-ment com qualitativa. Des de la Federació se segueix treballant activament per incen-tivar que les cooperatives es coneguin, puguin explorar quines cooperatives tenen a prop, facilitar-ne el contacte, així com l’organització d’actes i esdeveniments que possibilitin les trobades.

Tal com ja ens va apuntar el fundador d’Infonomia, Alfons Cornella, en el marc de la sessió de CoCreativitat celebrada el

La identitat cooperativa com a font d’avantatge competitiu

La Federació incorpora el foment de la intercooperació com un dels objectius estratègics del seu pla de treball.

Emmarcada en el 6è principi cooperatiu, cooperació entre cooperatives, la intercooperació és un dels trets diferencials de les empreses cooperatives, les quals serveixen els seus socis i sòcies d’una manera eficaç i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

Guillem Perdrix Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

coop 2015

interns coop

10

CooPeraCió

passat desembre, la intercooperació no pot ser espontània sinó que resulta necessari que algú la dinamitzi mitjançant metodologi-es de treball específiques.

Cal fomentar que les cooperatives tin-guin una relació sistemàtica i periòdica per explorar la combinació de les seves capaci-tats. Treballar des de la visió compartida, la cerca d’oportunitats conjuntes i, sobretot, la col·laboració en la presa de decisions.

Conscients d’això, des de la Federació s’està treballant amb una metodologia més instrumental, més dissenyada i reflexionada,

per tal que experts en l’àmbit de la coope-ració puguin acompanyar les cooperatives, dinamitzant activitats que fomentin la pro-moció d’aliances i negocis conjunts.

Per aquest 2015, donant resposta a les valoracions i propostes rebudes de les cooperatives participants, es preveu la continuïtat de totes les accions descri-tes anteriorment, així com la creació de nous espais de treball estables vinculats a temàtiques com les finances cooperatives, el màrqueting col·laboratiu i la cocreativitat com a instrument de cooperació.

Es treballa amb una metodologia més instrumental per tal de promoure aliances i negocis conjunts entre cooperatives.

Generar espais d’intercanvi incentiva la intercooperació, com els Cafès de la Federació que se celebren mensualment.

Jord

i Pla

y

estalvi , finançament ètic cooperatiu

Autogestió, confiança, proximitat, arrelament territorial, transparència i democràcia.

650 entitats i més de 3.000 persones per construïr col·lectivament una eina financera.

Des del 2008, 1.200 préstecs concedits per valor de 45 milions d’euros.

Creixement en xarxa: Aragó, Andalusia, Astúries, Catalunya, Euskal Herria, Galicia, Madrid i País Valencià.

www.coop57.coopCoop57 SCCL · Carrer Premià, 15 baixos · 08014 Barcelona · Tel. 93 268 29 49

@Coop57CatalunyaCoop57 Coop57 Catalunya

Construïm una economia al servei de les persones,treballem per la transformació social

coop 2015

11

La suma d’esforços està en l’ADN del cooperativisme. I precisament això és el que estan fent les fede-racions de cooperatives catalanes

actualment, sumant esforços per crear una estructura que aplegui el conjunt del sec-tor i que l’ajudi a tenir una veu unitària i una força major. En els darrers mesos s’han fet passes cap a la integració sota un únic paraigua. El darrer ha estat la constitució d’una taula de negociació des de la qual discutir i debatre de quina manera i amb quins ritmes s’ha de fer el procés, així com definir l’estructura que ha de representar l’economia cooperativa a Catalunya.

A principis d’aquest any el procés va experimentar un canvi de velocitat. En prin-cipi, s’havia plantejat una integració a dues velocitats. Per un costat, les negociacions entre la Federació de Cooperatives de Treball (FCTC), la Federació de Cooperati-ves d’Ensenyament (FCEC) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge (FCHC) avançaven a un ritme més ràpid. S’entenia que totes tres tenien una visió i una cultura compartides, i això ajudava a imprimir una major velocitat. Per altra banda, les con-verses amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (FCCUC) eren més lentes. No obstant això, després d’uns mesos amb aquesta idea, es va optar per replantejar el procediment i apostar per una via comuna, encara que suposés una disminució de la velocitat.

Així, s’ha iniciat un procés de debat a fons sobre aspectes com ara la represen-tativitat, l’organigrama, l’organització, el vot o les quotes que hi ha d’haver en l’estruc-tura que aplegui les quatre federacions. Segons el president de la FCTC, Perfecto Alonso, les posicions són “bastant prope-res” i on més divergències existeixen és en allò relacionat amb l’exercici del vot i

la contraprestació de quotes. El president de la FCEC, Josep Maria López, afegeix també com a punt calent de les futures negociacions el del finançament.

Amb l’objectiu d’avançar en el debat, les federacions han constituït una taula de negociacions. La idea, segons Alonso i López, és tenir un punt de trobada de les quatre federacions que participen en el procés que esdevingui escenari del debat i, per tant, aporti els acords i la base sòlida sobre la qual construir la unió del coopera-tivisme català. Les altres dues federacions que integren la Confederació de Coope-ratives de Catalunya, la de cooperatives agràries i la de cooperatives de serveis i transportistes, no descarten afegir-se al procés més endavant, però, de moment, han preferit fer un pas al costat.

Alonso remarca que el procés que por-ten a terme les federacions de cooperatives catalanes és únic i que no hi ha un prece-dent similar. Al País Basc, des de fa alguns anys, les cooperatives de treball, les d’en-senyament i les de crèdit estan agrupades sota un mateix òrgan representatiu, Erkide. I les de consum es plantegen integrar-s’hi. Tot i això, deixa clar que el cas basc no ha influït en el català. “Allà, hi ha un model que és molt difícil de traslladar aquí”, afirma, i recorda que l’envergadura de Mondragon exerceix una força que no té translació aquí. “Nosaltres ens ho hem plantejat en condi-cions d’igualtat”, afegeix el president de la

FCTC. Fins i tot, segons diu, els protagonis-tes del procés d’integració català han estat convidats a altres comunitats autònomes per explicar com s’ha plantejat.

“Es tracta que, partint de la singularitat, arribem a la definició d’allò que és general”, resumeix Perfecto Alonso. De fet, entre les coses que ja s’han parlat en les converses que hi ha hagut fins ara, hi ha la possibilitat que la nova estructura única tingui, al seu si, sectorials on estiguin representades les diferents tipologies de cooperativa. També s’ha plantejat que el Consell Rector de la federació unitària tingui una part de repre-sentació política –escollida per l’Assem-blea–, i una altra de sectorial. S’ha tractat el tema, però encara no se li ha donat una concreció. Segons Alonso, tampoc s’ha definit si s’optarà per fusionar les federaci-ons actuals o si bé dissoldre-les i crear-ne una de nova. A aquestes dues opcions, Josep Maria López, president de la FCEC, fins i tot n’afegeix una tercera, que no és altra que canviar els estatuts de la Confe-deració i dotar-la d’una capacitat política de decisió que ara no té.

Vistiplau de la GeneralitatL’Administració catalana, tot i mirar-se el procés des de fora, no en perd detall. El director general d’Economia Social i Cooperativa, i Treball Autònom, Xavier López, deixa clar que veu com un fet molt positiu aquest moviment de les federacions

El cooperativisme busca ser una sola veu

Perfecto Alonso, president de la FCTC: «Es tracta que, partint de la singularitat, arribem a definir allò que és general.»

Una veu unitària, amb accents particulars. Aquesta és la idea que hi ha darrere del procés d’integració que porten a terme les federacions de cooperatives catalanes i que ja avança amb la constitució d’una taula de negociació per debatre sobre l’estructura que ha d’aplegar el sector.

Text Paula MateuFotos Jordi Play

coop 2015

interns coop

12

de cooperatives catalanes cap a una major integració. “Fins i tot l’encoratgem”, co-menta, aclarint, però, que la Generalitat de Catalunya respecta la plena sobirania de les federacions. “Tot fa pensar que una in-tegració o una major col·laboració portaria al fet que les cooperatives tinguessin una capacitat de lideratge millor, de lobby i de visibilització”. El director general assegura que a l’Administració li interessa tenir inter-locutors “forts, potents i amb capacitat de decidir” quan s’han de negociar temes que afecten el sector. I considera que així serà la veu del cooperativisme si només és una. "En el context actual, es dóna un missatge molt clar de capacitat per sumar esforços, d’anar plegats, i aquest és un missatge guanyador”, sentencia.

La integració de les fede-racions de cooperatives catalanes té un clar

objectiu: unificar el discurs perquè el sector tingui més visibilitat i força davant la societat i l’administració. Per explicar-ho, Perfecto Alonso posa com a exemple el que va passar quan el Govern català va anunciar la seva intenció de tirar endavant una nova llei de cooperatives. “Teníem cinc veus diferents per a la mateixa qüestió. Això ha posat de manifest la feblesa del discurs i s’ha vist clar que una posició única podria

tenir molta més força que no cinc veus diferents”, comenta. De fet, amb opinions més o menys allunyades, cada federació va establir quina era la seva posició davant l’avantprojecte de llei i no n’hi va haver una de comuna. La Confederació de Coope-ratives de Catalunya, com que no té capacitat política de decisió, no va emetre cap valoració sobre el tema. “La Confederació té una finalitat representativa, però no té capacitat política de decisió. Aquesta encara correspon a cadascuna de les federacions.

Amb una federació unitària, la capacitat de decisió la tindria el seu Consell Rector”, afegeix Alonso. Per tant, si ja hagués existit quan es va ne-gociar la llei, el món coopera-tiu sí que hagués donat una resposta única al projecte de normativa.

“El cooperativisme ja porta en si mateix una intenció d’integració”, recorda el pre-sident de la FCTC. “Al final, compartim una marca, que és la del cooperativisme”, diu, i considera que aquesta marca es veurà reforçada després del procés d’integració. En

la mateixa línia ―que també comparteix l’Administra-ció catalana―, Josep Maria López entén que el benefici d’aquest moviment no és altre que acabar visualitzant un moviment cooperatiu únic. El president de la FCEC entén, a més, que és conve-nient donar una imatge co-muna davant la societat. Tots dos desvinculen el procés de la crisi econòmica. “No té res a veure”, sentencia Alonso, que deixa clar que no estem davant d’una decisió “conjun-tural, sinó estructural”.

Més capacitat de decisió

El 4 de febrer del 2015, a la seu de la Federació, es va debatre sobre el model de presidència que ha de tenir la futura organització unitària del cooperativisme.

coop 2015

13

CooPeraCió

Una de les bones notícies més recents és la que celebràvem a finals de l’any 2014 quan el Ministeri de Treball i Seguretat Social xifrava en un augment del 5,6 % l’ocupació

generada a les cooperatives. Un augment que afa-voria particularment les persones joves en la recerca de feina. Fer visible la diferència cooperativa és essencial i creiem que els mitjans de comunicació són els nostres aliats en aquesta tasca.

Per fer-ho, a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) treballem a partir de les diferents eines i canals a la nostra disposició, poten-ciant relacions amb mitjans de comunicació a través d’espais propis, notes de premsa, visites a coopera-tives, xarxes socials o publicacions institucionals. En tots els casos, els exemples de les cooperatives són crucials, com també ho són les dades estadístiques que permeten documentar l’evolució de les coo-peratives i els missatges que exemplifiquen la seva aportació a la societat.

Les cooperatives tenen bona premsa perquè in-corporen històries de supervivència, de col·laboració, d’aprenentatge, de superació, de tenacitat o d’inte-gració a tots els sectors d’activitat, a empreses grans i petites, i a totes les comarques. Els valors positius que aporten les històries de cooperatives són reco-llits de forma regular als mitjans de comunicació a partir dels exemples concrets d’empreses federades que il·lustren la capacitat d’innovació, de transforma-ció o d’emprenedoria.

Any rere any creix a la premsa la presència de temes relacionats amb cooperatives, amb menció directa d’empreses federades o de la mateixa FCTC. Al llarg del 2014, els impactes detectats als mitjans de comunicació han seguit creixent amb almenys 127 aparicions en premsa escrita, ràdio, televisió i blogs. La xifra inclou la participació directa de la Federació o de les cooperatives membres a mitjans com els diaris Ara, El Periódico, El País, La Vanguar-dia, més Catalunya Ràdio, la SER o TV3.

Col·laboracions regulars als mitjansDes de fa uns anys, des de la Federació apostem per les col·laboracions regulars en determinats mitjans. Gràcies a aquest esforç, hem aconseguit

Les cooperatives tenen bona premsa

augmentar la visibilitat de projectes cooperatius que no són necessàriament considerats notícia però que tenen una dimensió que els confereix interès social i humà.

Aquestes col·laboracions s’iniciaren a ComRàdio el mateix Any Internacional de les Cooperatives, el 2012, amb l’espai quinzenal Veus compartides, on entrevistàvem membres de cooperatives. Al 2014, hem mantingut una col·laboració amb www.eldiario.es a través de la secció El Diari del Cooperativisme, en català i en castellà, que ha permès escriure reportat-ges i entrevistes sobre nombroses cooperatives fede-rades i, alhora, fer-se ressò de programes i iniciatives de la Federació.

Així mateix, des del mes de març del 2015, la Fundació Periodisme Plural, editora de la secció Catalunya de www.eldiario.es, ha posat en marxa un diari especialitzat en temes laborals. Amb el nom de Diari del Treball, l’espai segueix comptant amb el suport específic de la FCTC, com l’any passat es va fer amb el Diari del Cooperativisme. El nou suport parla del treball com un dels drets fonamentals, de les alternatives laborals que repre-senten les cooperatives, les persones emprene-dores, la lluita sindical, els drets aconseguits i les empreses amb voluntat social.

Al seu costat, el 2015 haurà vist néixer una nova col·laboració, aquest cop amb Crític, un diari especialitzat en periodisme d’investigació i impulsat per periodistes que han creat una cooperativa al 2014, ràpidament integrada a la FCTC. Serà un espai mensual d’entrevistes que reflectirà l’apor-tació de persones que aposten per una forma d’organitzar-se, de produir i de consumir basada en el cooperativisme. Podreu llegir-les a la secció Cooperactius d’aquest diari digital.

Iniciat el 2012, el blog Ara cooperatives, allotjat al diari Ara, es manté actiu com un espai obert a les contribucions de les cooperatives federades i de persones o entitats properes a les accions que emprèn la Federació. Aquest blog ha atret nombro-ses col·laboracions de cooperatives durant el 2014. Les persones que hi han contribuït n’han destacat el ressò generat i la possibilitat de publicar a l’entorn digital d’aquest diari.

Olga RuizResponsable de comunicació a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Les cooperatives són una bona notícia. A la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya cada dia som testimonis que es tracta d’empreses més resistents a les crisis i veiem exemples de la seva força en tots els sectors d’activitat. Per això, en el nostre pla de treball estem compromesos amb la promoció del cooperativisme en tots els àmbits.

coop 2015

interns coop

1414

Les contri-bucions en forma de post enviades per les cooperati-ves federades són ben re-budes al blog Ara coopera-tives.

gESTiÓ

Mitjans impulsats per cooperatives de treball com Alternativas Económicas o Crític es fan ressò de l’actualitat de l’economia social i cooperativa.

També la revista mensual Alternativas Económi-cas, dedicada a explicar l’economia i els seus efectes en la vida de les persones i editada per una cooperativa de periodistes membre de la FCTC, incorpora periòdicament temes i entrevistes relacio-nats amb el cooperativisme.

Espai d’aprenentatge i treball en xarxaEl grup de comunicació impulsat per la FCTC és un espai de trobada entre persones que gestionen la comunicació a les cooperatives federades. Normal-ment articulades a l’entorn de la visita d’una persona externa, especialitzada en mitjans de comunicació, les trobades del grup han comptat amb la participa-ció de membres de la redacció d’economia del diari Ara i de TV3, i han estat en tots els casos un èxit de participació. A més, han permès donar resposta a demandes concretes de les cooperatives, arribades a través dels Cafès de la Federació, sobre temes relacionats amb posicionament web, presència a les xarxes socials o com fer noticiable la cooperativa, respostes que després s’han traslladat a ajuntaments membres del programa Municipi Cooperatiu.

les xarxes socials: un espai per connectarMés enllà del ressò generat als mitjans de comuni-cació, cada vegada més cooperatives utilitzen les xarxes socials per donar-se a conèixer i promoure els seus productes, serveis o activitats. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya en fa segui-ment des de Facebook i Twitter, i us encoratgem a se-guir-nos i interactuar amb nosaltres per tal de fer més gran la comunitat de cooperativistes i, alhora, donar a conèixer la nostra diferència a més persones.

d

James Henry, experto en paraísos fiscales de Tax Justice Network

Enric González: el oráculo impertinente

ENTREVISTA CRÓNICA

P. 31P.66

24 ABRIL 2015PRECIO: 4,30 € - CANARIAS 4,50 €alternativaseconomicas.coop

ANÁLISISAcuerdo o ‘Grexit’, por Josep BorrellP.44

La crisis ha impulsado en España la banca ética o cooperativa. Ya es posible acceder a toda la cartera básica de servicios financieros al margen del circuito clásico

Cómo vivirsin la banca convencional

DossierEl pesado lastre de la corrupción

Entrevista con Jesús Lizcano, de Transparencia InternacionalIlustraciones de Perico Pastor

Més de 5.500 seguidors

Més de 1.200

m’agrada

coop 2015

15

L’existència de secto-rials és una aposta de la Federació per impulsar la intercoo-peració entre cooperatives federades.

Sectorial d’Iniciativa Social: vint anys caminant junts

La creació de sectorials és una de les apos-tes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per impulsar la interco-operació, tal com recull l’article 5 dels seus

estatuts, referit a l’objecte social, que indica, entre d’altres, els objectius de promoure i fomentar les iniciatives d’intercooperació i promoure mecanis-mes de participació de les cooperatives federades que responguin a necessitats sectorials i territorials. És en aquest marc que el 1994 naixia la Sectorial d’Iniciativa Social. El fet suposava la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sec-

Joan SegarraDirector de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L’any 1994 naixia la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Avui, cent disset cooperatives de diversos àmbits d’actuació en formen part. Vint anys després, seguim mirant endavant amb reptes importants.

tor social que es reunien regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera o Femarec van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial.

Des d’un principi, la tasca del grup va tenir una doble mirada. En l’àmbit intern, per reforçar i conso-lidar els diferents projectes empresarials. I exter-nament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava a ser una realitat. Això va fer que alguns dels responsa-bles cooperatius d’aquella època participessin en

En aquesta imatge, reunió de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social el 2008.

coop 2015

interns coop

16

HISTòrIa

la creació, primer, de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya —precursora de l’actual Confederació Patronal del Tercer Sector Social— i, posteriorment, en el naixement de la Taula del Tercer Sector Social.

Passades dues dècades, trobem una realitat ple-nament consolidada. Cent disset cooperatives for-men part de la Sectorial, amb una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el sector durant tots aquests anys. El cooperativis-me, que històricament ha sabut donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va saber ajustar les seves propostes a les ne-cessitats que la construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.

referents en el sectorEl sector de serveis a les persones és un dels reptes més actuals de la nostra societat. Les cooperatives hi donen resposta des d’una cultura empresarial que prioritza les persones, amb vocació democràtica i des de la responsabilitat i la transparència en la ges-tió dels recursos. No busquen el màxim rendiment a qualsevol preu, sinó que ofereixen un model de gestió de qualitat basat en la proximitat, la capaci-

tat d’autogestió i la vocació de servei públic que repercuteix de forma positiva i directa en el benestar de les persones usuàries dels serveis, les seves famílies i el seu entorn.

Coincidint amb el vintè aniversari de la Sec-torial, el programa Latituds de TV3 va emetre dos programes dedicats a les cooperatives que mostrava la seva acció i les seves propostes. Els reportatges “Cooperatives per atendre perso-nes” i “Economia social i solidària” van permetre conèixer de prop les cooperatives d’iniciativa social. Capacitat d’adaptació a la crisi i a les noves realitats, voluntat transformadora, aposta per les persones, participació i generació de valor social van ser alguns dels elements de reflexió que els diferents representants entrevistats aportaven durant les seves intervencions. Aquests aspectes són comuns al conjunt de les cooperatives del sector, que amb la seva feina diària, oferint serveis vinculats a l’educació, la sanitat i l’acció social, atenent milers de persones, treballen també en defensa d’un model, d’una manera de fer que cada cop genera més interès.

Existeix un creixent interès polític i social en els beneficis que aporta el model cooperatiu en la

La identitat cooperativa està marcada per set principis que verte-

bren l’acció de les empreses i generen unes pràctiques específiques que aporten riquesa i benestar a les per-sones sòcies i treballadores, fet que repercuteix en els usuaris, les seves famílies i l’entorn.

Set principiS bàSicS

principis cooperatius Gestió cooperativa de les persones

1 Adhesió lliure i oberta Sentir-se part d’un projecte augmenta la implica-ció i la responsabilitat de les persones membres i les capacitats per donar resposta amb una visió global dels agents implicats.

2 Control democràtic Les persones sòcies tenen veu i vot i disposen d’espais per parlar i ser escoltades, aportar idees i enriquir-se amb les de la resta de l’equip.

3 Participació econòmica Les persones sòcies coneixen, gestionen i plani-fiquen pressupostos i són coresponsables en els resultats de l’empresa.

4 Autonomia i independència La disposició a treballar plegats, ajudar i rebre ajut es reflecteix en un major grau d’autonomia dels membres i en l’apropiació conjunta del futur comú.

5 Informació, formació i educació

L’obligació legal de reinvertir part dels resultats en la formació dels integrants de la cooperativa repercuteix en professionals formats i en un servei de qualitat.

6 Intercooperació La cooperació amb altres cooperatives permet compartir eines de gestió, multiplicar el coneixement, fer economies d’escala o compres conjuntes.

7 Interès per la comunitat Les cooperatives són part d’un sistema i d’un entorn, estan arrelades al territori i compromeses en la generació d’iniciatives per mantenir-s’hi i beneficiar la societat.

coop 2015

17

gestió dels serveis públics d’atenció a les persones. En l’àmbit de la gent gran, la discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol o la inclusió social; les cooperatives es troben a l’avantguarda de les noves idees, són pioneres en el desenvolupament local i estan reconegudes per desenvolupar serveis personalitzats i amb capacitat d’innovació.

La Sectorial incorpora un element de transver-salitat que és el reflex de la vigència i l’actualitat del model. Això implica que la majoria dels àmbits d’actuació del sector dels serveis d’atenció a les persones a Catalunya tenen presència de projectes cooperatius:• Gairebé el 25 % dels centres de desenvolu-

pament infantil i atenció precoç (CDIAP) són gestionats per cooperatives.

• Existeixen una vintena de centres especials de treball cooperatius.

• Sis empreses d’inserció són cooperatives.• Més de 60 escoles bressol gestionades per coo-

peratives repartides per tot el territori.• La majoria de les empreses d’atenció domiciliària

del tercer sector són cooperatives.• El cooperativisme és referent en serveis d’atenció

a la infància i l’adolescència.• Les cooperatives de lleure educatiu són presents

a les activitats de moltes escoles catalanes amb serveis de menjador, extraescolars i colònies.

Les propostes Des de l’any 2010, la Sectorial i les cooperatives membres es presenten amb una imatge i marca pròpies que destaca el seu component empresarial i la seva vocació social, a la vegada que reforça la pertinença a la Federació.

A la seva darrera reflexió estratègica, els seus integrants es definien a partir dels principis coopera-tius i dels criteris següents:

• Àmbit d’iniciativa social • Propietat col·lectiva• Lideratge col·lectiu• Diferències limitades entre bandes salarials • Reinversió dels resultats econòmics en l’enfortiment

de l’empresa i la formació dels treballadors• Fins al 70 % dels ingressos provenen de la venda

de productes o prestació de serveis en un mercat concurrent

• Sense afany especulatiu

La tasca d’incidència política i social de la Sectorial a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es concreta en accions destinades a potenciar un marc legal i polític favorable al desen-volupament de les cooperatives d’iniciativa social, afavorir la contractació de cooperatives per a la ges-tió de serveis públics d’atenció a les persones, incidir en els marcs de negociació de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat per als professionals compatibles amb la viabilitat de les empreses, fomentar la formació com a element clau de la qualitat i ser presents als espais de representa-ció i interlocució de l’economia social.

Vint anys i mirant endavant. Amb reptes impor-tants: canvi d’època, noves necessitats, drets socials qüestionats, dificultats financeres... No dubteu que les cooperatives socials sabran estar a l’alçada.

Canvi d’època, noves necessitats, drets socials qüestionats, dificultats financeres... Les cooperatives socials sabran estar a l’alçada.

Moment de l’Assemblea de la Sectorial el 2014.

coop 2015

interns coop

18

HISTòrIa

EXCEL·LENCIASEGURETAT JURÍDICA

AVANTATGES

GESTIÓ DE RISCOS

CONFIANÇA

RESPONSABILITAT SOCIAL

QU

ALI

TAT

PR

OD

UC

TIV

ITA

TEX

CEL

·LEN

CIA

SE

GU

RE

TA

T J

UR

ÍDIC

A

TRANSPARÈNCIA

SEG

UR

ET

AT

IN

FOR

MÁ

TIC

A

ESTALVI

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

AVANTATGES QUALITAT

QUALITAT

CONFIANÇA

Assegurances per a optimitzar els programes d'assegurances per a renovacions i noves contractacions, millorant-ne les condicions tècniques i econòmiques.

Intervenció i Millora Constant per executar les accions establertes amb la màxima qualitat i sintonia amb els dissenyadors i vetllar pel seu manteniment i màxima durabilitat.

Disseny i Planificació per generar solucions i ajustar-les a la necessitat d’un tot que és diferent en cada cas i fer-les viables des de qualsevol mira, amb l’acord dels responsables de la presa de decisions.

Detecció i Avaluació per diagnosticar els punts dèbils, les possible amenaces i les conseqüències que se’n poden dimanar.

GIRcoop és la resposta holística a les diferents formes de risc que es poden presentar en una organització.

EMPRESES QUE COMPONEN EL GRUP GIRCOOP

C/ Trinxant, 100 - baixos (08026) Barcelona Telèfon: 934 594 790 E-mail:gir@gir.coop www.gir.coop

A banda de les propietats d’organització, funcionalitat i estructura, els sistemes complexos presenten una sèrie de propie-tats emergents d’alt nivell que no es troben

associades específicament a cap part determinada del sistema, sinó que resulten del funcionament del conjunt. Això és el que ens diu el diccionari científic sobre les ‘propietats emergents’. Per això hem de dir: sí, fem-ho, aprofitem les propietats emergents que la intercooperació empresarial ens pot oferir. Sumem. Sumem 2 + 2, però no per arribar a 4, sinó a 5.

Naturalesa intercooperadoraLa intercooperació és en l’arrel del cooperativisme. Com ens recorda la declaració de l’Aliança Coope-rativa Internacional del 1995 sobre la identitat coo-perativa, “la societat cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han agrupat voluntària-ment per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democrà-tica”. Però cal fer un pas més. Cal cercar sinergies, aprofitar al màxim les oportunitats i encarar amb més garanties d’èxit els reptes actuals i futurs.

Tal com s’exposa des del web de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CCC): “La mateixa existència [de les cooperatives] va molt lligada a la unió i l’ajut mutu per assolir unes finalitats comunes. La intercooperació en l’àmbit de la representació és un recurs sobradament superat en el cooperativis-me: des dels seus inicis el moviment cooperatiu s’ha organitzat i estructurat a través de les organitzacions representatives (federacions i confederacions) en l’àmbit nacional, estatal i internacional.”

I hi afegeix un pas més, la cooperació entre empreses: “Hi ha un altre tipus d’intercooperació que, ara més que mai, esdevé clau per a la gene-ració de col·laboracions que tinguin la capacitat necessària per operar en el mercat actual; parlem de la intercooperació empresarial. Cal apostar per una col·laboració entre empreses que permeti generar

capacitats que individualment seria impossible d’assolir i que, alhora, ens permeti una permanència competitiva en el mercat: gestió i creació col·lectiva de centres d’investigació, desenvolupament de la internacionalització, centres propis d’ensenyament i col·locació, instruments financers...”

Què és la intercooperació empresarial?A la Ponència d’Intercooperació del II Congrés de Cooperativisme Agrari del 1996 es va definir la intercooperació d’aquesta manera:

“El terme d’intercooperació equival bàsicament a integració, si bé amb un matís més pròpiament coo-peratiu. Intercooperació respon genèricament al con-cepte de cooperació entre cooperatives. És, per tant, un concepte més complex que el d’integració, que fa referència a una forma concreta de cooperació.”

Des del 1996, la intercooperació adquireix cate-goria de principi cooperatiu, amb una doble pers-pectiva: com a resposta als reptes del medi i com a conclusió de la idea de cooperativa. La mateixa ponència ens deia també:

“La cooperació entre cooperatives i altres empreses de l’economia social és un segon esglaó del fet cooperatiu. Es tracta d’un nou pas natural i imprescindible per assolir amb eficàcia els objectius propis. La intercooperació és el desenvolupament bàsic de la cooperació, ja que així com una coope-rativa existeix per l’acció conjunta dels seus socis i sòcies, la intercooperació entre cooperatives és la suma de la seva acció i s’uneixen per cooperar i cercar sinergies amb objectius comuns.”

La intercooperació empresarial es planteja com un pas més per a la consecució i consolidació d’objectius de més llarg abast. Actualment, a més, atès l’entorn econòmic cada cop més competitiu i clarament internacionalitzat, la intercooperació és cada vegada més necessària.

Tal com exposa el Manual d’intercooperació de la CCC, podem parlar de diferents tipus d’intercoo-peració empresarial:

Cal intercooperar per tal de fer emergir les potencialitats que la suma de projectes ens ofereix. Amb aquest objectiu, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya des de fa temps s’incentiva, ja sigui per mitjà de les sectorials, grups de treball o altres iniciatives, el contacte i el coneixement entre les empreses federades.

Quan 2 i 2 fan 5Intercooperació empresarial, oportunitats de negoci

Àngels Cobo, directora de Suara Coope-rativa: «Hi ha moltes ma-neres d’inter-cooperar i cada coo-perativa ha de trobar les fórmules que s’ajustin millor a les seves necessitats.»

Fotos Jordi PlayJordi GarriGaPeriodista especialitzat en comunicació corporativa. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garriga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts.

coop 2015

interns coop

20

eN ProfuNditat

HoritzontalTindrà lloc entre cooperatives del mateix àmbit d’actuació o sector econòmic. Generalment, els seus objectius seran concentrar oferta/demanda, completar o diversificar gammes de producció, o bé adquirir avantatge amb millors economies d’escala. D’aquesta manera, es reforça l’empresa resultant dins del mercat, tant pel que fa a la resta d’empre-ses competidores com d’empreses proveïdores. Així mateix, es disminueix la competència entre les mateixes cooperatives.

Aquest tipus d’intercooperació es pot assolir amb fórmules de vinculació patrimonial, fusions i escis-sions, amb la creació d’altres societats que agrupin les ja existents (cooperatives de segon grau, UTE, entitats mercantils, etc.), com també amb un simple conveni de col·laboració.

VerticalEs tracta d’integrar diferents subsectors dins del mateix sector d’activitat, des de la producció, trans-formació i comercialització fins a la distribució.

Aquest tipus d’integració s’ha produït a les cooperatives agràries com a part del seu desenvolu-pament natural i amb l’objectiu d’incorporar un valor afegit a les rendes d’agricultors en els processos industrials i/o comercials de la seva producció.

MultisectorialOn s’inclourien totes les formes d’intercooperació que es produeixin entre cooperatives de diferents sectors, tot cercant noves sinergies i oportunitats.

el paper de la federacióLa Federació de Cooperatives de Treball de Cata-lunya té unes 500 empreses federades; bona part de les quals són mitjanes o petites, de manera que es pot afirmar que existeix un gran potencial de col·laboració entre elles. És amb aquesta convicció que, des de les diferents sectorials i els grups de treball que s’organitzen periòdicament, la Federació vol potenciar el contacte entre cooperatives per buscar-ne sinergies i objectius comuns.

Com explica Àngels Cobo, directora general de Suara Cooperativa, “la Federació sempre ha treballat pel principi de la intercooperació entre les cooperatives, sigui al nivell que sigui. Hi ha moltes maneres d’intercooperar i cada cooperativa ha de trobar aquelles fórmules que s’ajustin millor a les seves necessitats”. Més explícit és Blai Gar-cia, gerent d’Uni.co: “Si no fos per la Federació nosaltres no existiríem. Li hem de donar les gràcies per haver-nos donat l’oportunitat de posar-nos en contacte entre nosaltres, acompanyar-nos en la creació d’aquesta visió i possibilitar la intercoope-ració entre nosaltres.”

Per a Adela Camí, directora general d’Eduvic, “els espais que ofereix la Federació a través de les sectorials i els grups de treball són clau, perquè és impossible generar afinitats si no hi ha coneixe-ment. El fet de treballar en conjunt pel bé comú és el que fa que hom surti del centrisme o endogàmia professional. Així, deixes de tenir la visió que la teva empresa és la millor. T’adones que n’hi ha moltes, de bones, i que si ajunten els seus esforços poden arribar més lluny”. En el mateix sentit s’explica Gem-ma Garcia, directora general de Delta Cooperativa: “Va ser a l’entorn de la Federació on vam conèixer el projecte de l’escola Itinere, de la cooperativa Eduvic. Un projecte de formació que ràpidament va desper-tar la nostra curiositat.”

Suara, Uni.co i Itinere són tres exemples clars d’èxit en intercooperació empresarial entre cooperatives, i per això ens hi hem fixat. Es tracta d’experiències sorgides en bona mesura gràcies al paper de la Federació de Cooperatives de Tre-ball de Catalunya com a plataforma de contacte i coneixement entre empreses, projectes i persones. Com explica el seu director, Guillem Perdrix, “el món cooperatiu ens ofereix constants exemples de col·laboracions profitoses impulsades per empre-ses que, ja per sistema, creuen en la cooperació. En aquest sentit, la Federació és un espai favorable a l’intercanvi entre empreses i, al llarg dels anys, hem estat testimonis dels centenars d’aliances, si-nergies, projectes o simples idees de col·laboració sorgides pel fet de disposar d’un espai de trobada establert i regular, com són les diverses convo-catòries, clústers, assemblees o grups de treball proposats a les empreses federades”.

En paraules de Marta Ribera, coordinadora de co-municació del programa Aracoop: “la intercooperació genera oportunitats de negoci”. Aprofitem-les.

� Vegeu article sobre aracoop a la secció SoCietat

Uni.co, coo-perativa de segon grau: «Si no fos per la Federació nosaltres no existiríem.»

formes d’intercooperació

La intercooperació no té perquè ser sinònim de fusió o altres fórmules sofisticades. El Manual d’intercooperació de la Confederació de Cooperatives de Catalunya ens en presenta diferents formes:

2+ 2———= 5

Econòmica Cooperativa de segon grau Sense vinculació patrimonial

Cooperatives de serveis

Grups cooperatius

Creació d’entitats mercantils

Altres formes de col·laboració

Agrupacions d’interès econòmic

Unions temporals d’empreses

Societats de garantia recíproca

Fusions / absorcions Amb vinculació patrimonial

Escissions

MixtesPoden o no tenir objectius econòmics

Convenis intercooperatius

Entitat amb qualificació especial

Representativa Unions de cooperatives

Federacions de cooperatives

Confederacions de cooperatives

coop 2015

21

Abans del 7 de juny del 2008 Suara no existia. Existien tres cooperatives (CTF, EAS i Escaler) dedicades a l’atenció a la gent

gran, famílies, joves i infants amb risc d’exclusió social, amb molta connexió entre elles, amb objectius comuns, però que treballaven de forma independent. Però aquell dia tot va canviar i va agafar un nou rumb. Així ho relatava Montserrat Camps, aleshores directora general de Suara Co-operativa, en el llibre que es publicava el 2009 per explicar i celebrar la fusió:

“El 7 de juny del 2008 va ser un dia molt important per a tots els socis que vam fer possible la fusió de les cooperatives CTF, EAS i Escaler i la creació de Suara Coo-perativa. Va ser el final de molta feina feta però, sobretot, va ser el principi d’un nou projecte empresarial d’economia social, d’una aposta ambiciosa per construir una cooperativa sòlida i capdavantera, oberta a nous mercats i noves oportunitats.”

I així ho referma avui l’actual directora general, Àngels Cobo, quan ens diu que “la creació de Suara a partir de la fusió de les tres cooperatives va ser la culmi-nació d’un camí natural després d’haver col·laborat conjuntament les tres organit-

zacions en diversos projectes. Totes tres cooperatives teníem clar que el més conve-nient era avançar cap a un camí ferm i sòlid, que passava per la fusió. El pas dels anys ens ha donat la raó: Suara ha seguit una línia ascendent, generant llocs de treball cooperatius (ara com ara som unes 900 persones sòcies), i nous projectes per a l’atenció a les persones”.

A més, des de Suara es destaca el gran paper del Grup Clade o de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya a l’hora de donar suport, acompanyar i impul-sar la creació de la nova cooperativa. Cobo explica que “la Federació va ser fonamental. Va ser l’espai natural de trobada i coneixe-ment de les cooperatives. Era on debatíem temes del nostre sector i això va permetre un coneixement al llarg del temps”.

Creixement i expansióAmb la fusió de les tres cooperatives, a Suara “hem guanyat solvència —afirma la directora general— i hem ampliat el coneixement tècnic que hi havia en el si de cadascuna de les cooperatives abans de la fusió. I això, al seu torn, ens permet obrir noves portes, fer créixer el model empresa-rial cooperatiu i incorporar més persones sòcies de treball”. Entre les noves portes, la que ha obert el procés d’expansió interna-cional de la cooperativa catalana, iniciat enguany a Xile amb la compra del 45 % de l’empresa local Serproen Home Care, es-pecialista en atenció sanitària domiciliària, que fa 37 anys que presta serveis en aquell país llatinoamericà.

Més enllà de la fusió, Suara du la intercooperació a altres àmbits de relació:

«La Federació va ser l’espai natural de trobada i coneixe-ment de les cooperatives, on debatíem temes del sector.»

� Quan 2 i 2 fan 5

Suara | Fusió i molt més

coop 2015

interns coop

22

és membre del Grup Clade, ha impulsat projectes com la Fundació Intermedia (conjuntament amb la Fundació IReS i la Fundació Surt) i juga un paper actiu a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a Aposta, a Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) o a la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Ado-lescència (FEDAIA), per posar alguns exemples.

“Totes aquestes iniciatives d’intercoo-peració —afegeix Àngels Cobo—, també ens permeten aprofitar sinergies, i aportar i rebre coneixements per millorar en la nostra tasca diària.”

Serveis d’atenció a les personesCTF, EAS i Escaler eren tres cooperatives amb molts anys d’experiència en l’atenció a les persones. Les tres van viure l’evolució d’aquest sector des de pràcticament els seus orígens, quan la prestació dels serveis es feia directament des dels organismes de l’Administració pública, local i autonòmica, així com des d’organitzacions de caire be-nèfic. A mida que va augmentar la demanda i aquests serveis es van dotar amb més recursos, va ser necessari que persones i entitats amb experiència en el sector es fessin càrrec de la gestió. En aquest entorn és on CTF, EAS i Escaler van trobar el seu espai dintre del mercat.

Amb l’explícit lema ‘El valor són les persones’, els serveis que avui els professi-onals de Suara ofereixen són, a grans trets:

La fusió els ha obert les portes del món: enguany Suara ha comprat el 45 % d’una empresa xilena.

• Serveissocials,queinclouenatencióadones, famílies, infants, joves i persones en situació de vulnerabilitat.

• Educacióiformació.• Benestarpersonal,ambserveisalallar

per a persones grans i persones amb necessitat de suport.

• Ocupacióitreball,ambserveisenalian-ça amb altres entitats i empreses.

� Per a més informació: www.suara.coop

coop 2015

2323

eN ProfuNditat

Unió de Cooperatives, Uni.co, és un exemple que expressa de forma excel·lent allò que ‘la unió fa la força’. I és que a Uni.co, avui,

hi cooperen empreses que han passat de ser competència a intercooperar per assolir objectius comuns. I tot gràcies a la iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb la creació i l’impuls del Clúster d’Empreses Cooperati-ves de l’àmbit de les noves tecnologies, les energies renovables i l’electricitat.

Uni.co, efectivament, és el fruit del Clúster, ja que va ser a partir de la seva consolidació que bona part de les coo-peratives participants es van convertir en empreses sòcies d’una nova cooperativa de segon grau.

Uni.co es defineix com una plataforma d’empreses cooperatives independents, multidisciplinàries i amb caràcter innovador, pertanyents als sectors energètic, tecno-lògic i industrial, unides amb l’objectiu de poder oferir al mercat projectes i solucions integrals d’eficiència i estalvi en el seu àmbit d’actuació.

Crear vincles, establir ponts i afavorir la generació de nodes d’interconnexió entre empreses que comparteixen activitat i territori per tal d’enfortir la seva proposta empresarial i aportar beneficis a totes les organitzacions que en formen part és l’ob-

jectiu d’un clúster. I tan potents i efectius van ser els vincles establerts, així com beneficiosos per a les seves empreses, que finalment van passar del clúster a la integra-ció com a cooperativa de segon grau.

Serveis integrals, clients satisfetsAvui, formen part d’Uni.co 10 empreses cooperatives: Arkenova, Cavima Consul-ting, Cinergia, Cresol, Amas4, Tefosol, Handytec, kWh Saving, Lescop i Mad Systems. Però el camí fins a la integració tampoc no va ser senzill.

Segons Blai Garcia, gerent d’Uni.co, “nosaltres existim gràcies al grup de treball i el posterior clúster impulsat per la Federació. No totes les empreses que van participar al grup de treball i al clúster avui formen part d’Uni.co. A l’inici ajuden les afinitats personals, però amb el temps els valors que emanen de les accions del dia a

dia amb les diferents empreses sòcies fan que aquesta cohesió sigui més forta i els projectes empresarials més grans”.

Aquest és un clar exemple de les possibilitats que obre la creació de grups empresarials cooperatius amb un interès conjunt malgrat ser, en alguns casos, competència. “Ja anem cap als 4 anys d’existència ―constata Garcia― i estratègi-cament hem variat el nostre enfocament. Primer, perquè els mateixos socis han canviat la seva orientació estratègica, però també perquè ha canviat la del grup. Inten-tem estar enfocats al que necessiten els clients des de diferents disciplines, totes integrades en un mateix paraigua i uns mateixos valors d’eficiència i estalvi.”

“Hem passat de la simple suma dels ser-veis i productes dels nostres socis –conti-nua Blai Garcia–―a la seva integració. Abans érem 1+1=2, ara ja estem en el 1+1=3.

S’origina al Clúster d’Empreses Cooperatives de l’àmbit de les noves tecnologies, les energies renovables i l’electricitat, una iniciativa de la Federació.

� Quan 2 i 2 fan 5

Uni.co | Del clúster a la integració

coop 2015

interns coop

24

Les sinergies entre nosaltres ens permeten abaratir costos i oferir serveis claus en mà i més integrals. El treball intercooperatiu aporta valor al servei, i això es tradueix en clients més satisfets.”

Visió i valorsAmb 160 enginyers i tècnics i 8 milions d’euros de facturació, Uni.co conforma un grup empresarial cooperatiu que combina l’impuls i la innovació de les noves tecno-logies amb l’experiència de 100 anys en el sector d’algun dels seus membres.

Amb això, Uni.co vol ser referent en els sectors d’energia i TIC, reconegut per les seves bones pràctiques, excel·lència i com-petitivitat en continu creixement. Altrament, pretén ser un dels eixos empresarials ver-tebradors dins del món del cooperativisme, promovent l’activitat econòmica a partir d’uns principis irrenunciables de sostenibi-litat i innovació tecnològica.

Així mateix, els seus principals valors són:

• Lainvestigació,eldesenvolupament i la innovació contínua com a motor de creixement.

• Laintercooperacióilacomparticiód’experiències com a via de creixement personal i professional.

• L’assumpciódetotselsvalors del cooperativisme.

• Lalliureadhesióisortidadelgrup.

� Per a més informació: www.unico.coop

«El treball intercooperatiu ens permet abaratir costos i oferir al client serveis claus en mà i més integrals.»

El cementiri de les Corts de Barcelona produirà el 90 % de les seves necessitats energètiques gràcies a un projecte executat i dirigit per Arkenova, cooperativa del grup Uni.co.

coop 2015

25

eN ProfuNditat

La cooperativa Eduvic s’ha alimentat de l’experiència de Delta Cooperati-va per crear Itinere. Es tracta d’una escola de formació universitària

ideada com un espai per a la socialització del coneixement. El projecte s’adreça a professionals que treballen amb la infància i la família. Dins l’oferta formativa, és avui un referent com a escola de teràpia familiar i infantil socioeducativa.

Itinere és una de les branques d’Eduvic, cooperativa especialitzada en serveis d’ori-entació a les famílies i prevenció socioe-ducativa, i és aquesta empresa la que dota l’escola de les noves tecnologies necessà-ries a l’hora d’oferir serveis tant de formació com de consultoria quant a processos de socialització del coneixement.

Per la seva banda, Delta Cooperativa està especialitzada en el treball amb els infants, i en els seus més de 15 anys d’existència s’ha centrat essencialment en la gestió de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP).

el treball interdisciplinari, millorPer a Adela Camí, directora general d’Edu-vic, el gran valor afegit de la col·laboració amb Delta Cooperativa és el fet de “tenir unides la dimensió de la intervenció familiar

amb la dimensió de la intervenció amb la petita infància. També, entendre que les sinergies professionals són reals i són pos-sibles, com també que el treball interdisci-plinari enriqueix molt més la intervenció que no pas el treball purament disciplinari”.

En el mateix sentit s’expressa Gemma Garcia, directora general de Delta Coo-perativa, qui afegeix que la consolidació del projecte conjunt aporta “garantia de qualitat a les formacions ofertes gràcies a l’alta solvència tècnica de les dues entitats, autèntics referents en els sectors en els quals operen. Eduvic, amb més de 20 anys de trajectòria en la prestació de serveis d’atenció a la família, infants i joves, i Delta en l’àmbit de l’atenció a la petita infància i família a Catalunya”.

“Per altra banda –afegeix Garcia–, la col·laboració també aporta l’experiència

en la gestió de serveis públics en el marc de la col·laboració pública i privada amb l’Administració, així com una mirada conjun-ta del projecte que fusiona perfectament les maneres de fer de les cooperatives, aportant el millor de cadascuna.”

L’escola, a més de formació, ofereix serveis de consultoria i supervisió, i té un departament d’investigació orientat a la detecció i l’estudi de necessitats. Itinere, sumant-se a l’esperit de servei i atenció a les persones com a objectiu principal de tots els esforços i dedicació de l’enti-tat i dels seus professionals, entén que “només esdevindrem una societat més justa, solidària i sostenible i una entitat més compromesa i (co)responsable, si som capaços de reconèixer, integrar i fer participar l’altre en l’exercici i la millora de la nostra pràctica professional”.

Eduvic dota l’escola Itinere de noves tecnologies en for-mació i Delta aporta el seu treball específic amb infants.

� Quan 2 i 2 fan 5

Itinere | Cooperar per formar

coop 2015

interns coop

26

Amb aquests objectius, ofereix un mo-del propi, viu, crític i participatiu, capaç de renovar-se i transformar-se per ajustar-se a les necessitats canviants d’una societat en evolució.

oferta formativaDins de la seva oferta formativa i de les sinergies que Itinere ha anat establint amb el seu entorn, destaca el conveni que es va signar el 2011 amb l’institut de formació contínua IL3 de la Universitat de Barce-lona per a la realització del Postgrau en Intervenció en Atenció Precoç: Infància i Família. Es tracta d’una formació en línia que ha tingut gran èxit i que aquest curs ja ha arribat a la seva cinquena edició.

Aquest programa se sumava a l’espe-cialització en Teràpia Familiar Socioeduca-tiva que ja tenia en marxa, tant en format postgrau com màster. Actualment, Itinere compta de forma oficial amb l’acreditació com a Centre de Formació en Teràpia Fa-miliar Sistèmica de la Federació Espanyola d’Associacions de Teràpia Familiar.

Avui, i fruit d’aquesta tasca d’intercoo-peració empresarial entre Eduvic i Delta, així com dels acords amb IL3-Universitat de Barcelona, els màsters i postgraus que Itinere ofereix són:

• PostgrauenIntervencióFamiliar Socioeducativa

• MàsterenTeràpiaFamiliar Socioeducativa

Préstecs i títols participatius

EL FINANÇAMENT DE GICOOP IMPULSA LES COOPERATIVES

info@gicoop.coop www.gicoop.coop

• PostgrauenPràctiquesTerapèutiquesSupervisades

• PostgrauenIntervencióenAtencióPre-coç: Infància i Família

� Per a més informació:

� www.itinere.coop

� www.delta.coop

� www.eduvic.coop

La col·laboració també suma l’experiència en la gestió privada de serveis públics de l’Administració.

L’escola Itinere va organitzar al març del 2015 una jornada de casos pràctics per a alumnes de màster i postgrau al Centre Cívic Cotxeres de Sants de Barcelona, que va ser retransmesa per streaming.

coop 2015

27

eN ProfuNditat

Touderba és un preciós poble del prepirineu català, 2.000 habitants, monestir romànic, petit claustre i dues escoles de primària. Els centres educatius de la comarca visiten

sovint el monestir a l’assignatura de medi o història, però les figures dels capitells del claustre estan tan amunt i malmeses pel pas del temps que gairebé res interessant surt de l’activitat, el mateix que els passa a les persones amb mobilitat reduïda o ceguesa: no poden gaudir d’aquest patrimoni cultural creat fa més de 800 anys.

Les dues escoles del municipi, en el marc d’un programa de foment de l’emprenedoria cooperativa a les escoles, aposten per fer inclusives les visites al claustre tot ajudant a conservar el patrimoni cultural de la comarca. El repte: dissenyar, recuperar i fabricar rèpliques dels capitells amb impressió 3D i codifica-ció Braille perquè tothom les pugui tenir a les mans, oferint-les a les visites que es fan al monestir.

Les dues escoles es reparteixen la feina: una digitalitza amb els mòbils, interpreta i recupera les figures originals. L’altra dissenya, fabrica i fa la promoció del nou producte. El projecte es defineix per impactar al territori: hi participa un artesà de la pedra de la comarca, que explica la tècnica i coneix la fabricació digital; una empresa els fa la web i la botiga en línia; l’Ajuntament inclou la inclusió com a reclam a la seva promoció turística; el telecentre de la capital de comarca, que es rejoveneix com a centre de producció digital incorporant la impressió 3D a petita escala; una associació de la comarca de persones amb discapacitat i el museu d’història comarcal, que revisa la història local.

En acabat, es crea una cooperativa impulsada per dues mares i un pare de l’AMPA, que hi veuen una oportunitat de negoci real escalant la idea per a tot el patrimoni de Catalunya d’entrada. Una llicen-ciada en Història de l’Art, un empresari local i una

Cooperació i emprenedoria a l’escolaPere LosantosAprenent de pare, col·laborador de la UPC i la UOC, i impulsor del projecte fabri.cat.

dissenyadora creuen que la reconstrucció digital i física de gàrgoles i capitells de petites meravelles romàniques és una oportunitat escalable —si més no a Europa—, amb sentit social i de territori i amb un model de negoci coherent.

Potser us preguntareu què té a veure aquesta història —que de fet és una de les que impulsa la iniciativa fabri.cat (http://fabri.cat)— amb la coope-ració i les xarxes empresarials d’aquest monogrà-fic. Ho justifico. És cert que cada cop estan més estesos els programes que aposten per introduir l’emprenedoria a l’escola posant en marxa una cooperativa de producte simbòlic. Tanmateix, pen-so que en molts casos aquests programes resten tancats a l’escola sense treballar la interacció amb l’entorn proper, que no és fàcil.

Si no aconseguim transmetre que l’organització empresarial de futur, en especial de les micropimes, passa per la gestió de les xarxes, el treball col-laboratiu, l’anàlisi de l’escalabilitat i conèixer que les oportunitats apareixen a les frontisses entre sectors i mercats, l’alumnat es quedarà només amb la idea que una cooperativa és una figura jurídica on tots decideixen i que al banc ens donen préstecs, i per-drà el gran valor que suposa la voluntat intrínseca de cooperació entre empreses i territori.

Hem d’aconseguir transmetre el gran valor que suposa la voluntat intrínseca de coopera-ció entre empreses i territori.

coop 2015

interns coop

2828

VaLors

X. A

lam

any

coop 2015

29

X. A

lam

any

Les fusions d’estructures cooperatives en l’àmbit mundial: tendències

Bruno roeLants Secretari general de CICOPA, l’organització internacional de cooperatives de treball, coo-peratives socials i cooperatives de producció actives en la indústria i els serveis, i de CECOP, l’organització regional de CICOPA a Europa.

Responent a la trucada de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya sobre el passat, el present i el futur de les fusions d’estructures cooperatives en l’àm-

bit mundial, cal destacar com a punt de partida que la tendència global en els darrers anys i dècades a les organitzacions federatives del moviment co-operatiu ha estat cap a la unió, la millor articulació i la coordinació, però no necessàriament cap a la fusió. Casos de fusió entre organitzacions sectorials dins d’una organització intersectorial, o d’absorció d’organitzacions en una organització intersectorial, semblen particularment rars.

En aquest sentit, l’únic cas que jo conec és l’Industrial Common Ownership Movement (ICOM, Moviment de Propietat Col·lectiva Industrial) l’exfederació sectorial de cooperatives de treball del Regne Unit, que va ser absorbida per la intersec-torial Co-operatives UK, al 2003. La raó principal

sembla haver estat financera, atès que ICOM tenia un dèficit important. No obstant això, el moviment cooperatiu de treball del Regne Unit ha patit un dèficit, però en aquest cas de pes polític, dins del moviment cooperatiu britànic. Només recentment, amb la greu crisi del sector de consum –històrica-ment amb gran pes dins del moviment cooperatiu al Regne Unit–, el cooperativisme de treball britànic ha tingut una mica més de perfil polític.

Una important fusió va tenir lloc al Canadà fa un any, l’1 d’abril del 2014. Les protagonistes van ser les confederacions intersectorials anglòfona i francòfona de cooperatives: naixia Cooperatives and Mutuals Canada (CMC, Cooperatives i Mutua-litats del Canadà). Una altra està en preparació des de fa uns anys a Itàlia entre les 3 confederacions intersectorials a l’Alleanza Cooperative Italiane: el projecte inclou també la unificació de les sectori-als que ara estan sota les tres confederacions en

La tendèn-cia global ha estat cap a la unió, la millor articulació i la coordinació, no neces-sàriament cap a la fusió.

coop 2015

interns coop

30

diversos sectors (indústria, serveis, agricultura, etc.) però mai no ha estat part del projecte eliminar les entitats sectorials.

En l’àmbit europeu, al 2006 s’ha creat Coope-ratives Europe com a fusió de dues estructures prèvies intersectorials, l’ACI-Europa i el Comitè de Coordination des Associations de Coopératives Européennes (CCACE, Comitè de Coordinació d’Associacions de Cooperatives Europees). En canvi, Cooperatives Europe no ha creat cap fusió entre les organitzacions sectorials europees, com per exemple CECOP, la confederació europea de cooperatives de treball, cooperatives socials i empreses propietat dels seus treballadors actius en la indústria i els serveis, de la qual sóc secretari general; aquestes tenen cadascuna un escó fix en la junta directiva de Cooperatives Europe.

En l’àmbit mundial, les estructures sectorials globals, com per exemple CICOPA, que estaven mal connectades a l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), van ser part d’un projecte de redefinició de l’estatut de l’ACI i s’hi van integrar molt.

En els últims 30 anys, s’han creat noves orga-nitzacions cooperatives nacionals sectorials en el nostre sector a: Espanya, Itàlia, Polònia, Finlàndia, Estònia, els Estats Units, el Canadà, el Japó, Corea del Sud, la Xina, el Brasil i l’Argentina. En una part d’aquests països (Itàlia, Polònia, els Estats Units, el Canadà, el Brasil i l’Argentina) existia una organit-zació intersectorial prèviament a la creació de la sectorial. Molts països també tenen estructures tant sectorials com intersectorials en l’àmbit regional: fora d’Espanya, existeixen de manera particularment sistemàtica a França i Itàlia.

Podem dir, a mode de conclusió, que el moviment cooperatiu ha anat desenvolupant-se tant a nivell sectorial com intersectorial; en àmbits geogràfics, des del regional, nacional, continental, fins al global. La tendència s’està mantenint malgrat la crisi eco-nòmica i la necessitat sempre més forta de reduir els costos. Els pocs casos de fusió s’han succeït o s’estan succeint entre estructures de la mateixa naturalesa: o intersectorial o sectorial. Hi ha una justificació funcional per a aquesta arquitectura i la seva consolidació. En tots aquests àmbits es percep una necessitat de diferenciar el treball sectorial del treball intersectorial, que són complementaris i no idèntics (tant en el treball de lobby, comunicació, treball en xarxa, desenvolupament, etc.); combinats, creen un valor afegit que es tradueix en una inversió important de la qual, a llarg termini, es beneficia directament el cooperativisme.

Els pocs casos de fusió s’estan succeint entre estruc-tures de la mateixa naturalesa: o intersectorial o sectorial.

coop 2015

31

VaLors

Aposta. La formació és l’assignatura pendent al teixit empresarial català. Mentre les grans companyies dediquen alts pressupostos a formar els seus empleats, a les pimes aquesta partida és inexistent. Aposta va néixer per trencar aquesta tendència en el món cooperatiu.

Formació feta a mida per al cooperativisme

NoM

Aposta, escola empresarial cooperativa

trebALLAdors

3

socis19 cooperatives sòcies més la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i dos socis de treball

web

www.aposta.coop

LA fitA

L’escola aspira a convertir-se en el partner de tota cooperativa que deci-

deixi incloure la formació en el seu dia a dia. i no és un repte fàcil, ja que haurà de con-vèncer el teixit empresarial que la formació no és una despesa sinó una inversió.

text AnnA PinTer fotos Jordi PlAy

coop 2015

interns coop

32

CASoS d’ÈXiT

Aposta és una escola empresarial crea-da l’any 2004 per donar resposta a les necessitats del cooperativisme en matèria de formació, capaç d’interpretar, com no

sap fer cap altra, les especificitats del cooperativis-me i fer millorar els seus coneixements tant a nivell individual com col·lectiu.

el cert és que el soci d’una cooperativa ha de tenir molts més coneixements sobre el funcionament d’una empresa, atès que participa de manera directa en la presa de decisions estratègiques de la seva organització. “evidentment no ha de ser un expert —explica toni oró, el director d’Aposta—, però ha de tenir una major cultura empresarial perquè la seva implicació va més enllà.” No és casualitat, doncs, com revela oró, que siguin la formació sobre te-màtica societària o les finances per a no financers els cursos estrella d’aquesta escola empresarial. “cada any es creen noves cooperatives i entren nous socis a les existents que necessiten apren-dre les qüestions més bàsiques de funcionament”, assegura el director d’Aposta.

L’escola té, a més, un àmbit formatiu tècnic en el qual s’imparteixen matèries especialitzades com en qualsevol altre centre, com serien el desenvo-lupament d’habilitats personals o la gestió laboral, per posar dos exemples. i, a més a més, compta amb una àrea de desenvolupament personal en el lloc de treball. “donem recursos a la persona per desplegar millor la seva feina; això sí, sempre amb un focus específic en el món cooperatiu”, explica toni oró. Així, en aquesta àrea hi ha també certes competències que són més necessàries si es forma part d’una cooperativa. el fet de tenir una estructura més participativa exigeix, doncs, una major capacitat comunicativa als socis. “No només has de saber explicar les idees, també has de saber escoltar, negociar i persuadir. en les cooperatives el lideratge és de consens i compartit, i es necessiten unes altres habilitats per guanyar-se’l”, assegura oró.

Aposta també està atenta a les modes en qüesti-ons formatives. tot el que fa referència a la intel-ligència emocional, per exemple, és entre els top ten dels cursos de formació continuada del moment. Una matèria que, a més, pren com a eix la persona, el mateix principi que mou el cooperativisme.

Actualment, aproximadament el 85 % de la for-mació que ofereix Aposta és feta a mida, realitzada a petició d’una cooperativa, empresa o entitat per respondre a uns objectius específics, i per norma general per a les persones que en són treballadores o membres; el 15 % restant són sessions obertes.

en paral·lel a la branca formativa, Aposta té entre els seus objectius l’impuls del cooperativisme. “Aquest model és el gran ignorat a les escoles i universitats, i nosaltres vam néixer per omplir aquest buit”, assevera el seu director. Per això, conjunta-ment amb la Universitat de barcelona van posar en marxa un MbA en empreses cooperatives i el Postgrau en economia cooperativa, que al 2014 ha fet un parèntesi per replantejar el seu enfocament. A més a més, l’escola participa i posa el seu conei-xement en esdeveniments que des de les diferents

El 85 % de la formació que ofereix l’escola és a petició d’una empre-sa i respon a uns objectius específics.

coop 2015

33

administracions s’engeguen per donar visibilitat al cooperativisme.

L’estructura organitzativa que fa possible tot això és el d’una cooperativa de segon grau que té al seu darrere 19 cooperatives —Abacus, col·lectiu ronda, doble Via o suara, entre d’altres— i amb un consell rector que es reuneix periòdicament per marcar les línies de treball de l’entitat. L’estructura d’Aposta és reduïda, formada per tres persones que gestionen i coordinen tots els programes de formació i les activitats. “Una estructura gran comporta massa risc, preferim establir aliances de col·laboració”, diu oró. de fet, l’escola empresarial disposa d’un grup de 40 docents que són col·laboradors externs, amb els quals tenen una relació estreta.

en el moment de la redacció d’aquest article, Aposta estava immersa en la definició del Pla estratègic 2015-2016. A mig-llarg termini tenen un objectiu ambiciós, com és convertir-se en el partner de tota cooperativa que decideixi incloure la forma-

FormACió CooPerATivA A l’eSColA

Arribar als més joves per garantir el futur. Amb aquesta aspiració neix Fescoop, un programa de foment del cooperativisme als centres de secundària i cicles formatius que forma part d’Aracoop, que, per la seva banda, és un programa marc de cooperació pública i privada, promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, per tal d’impulsar la creació i la redimensió d’empreses de l’economia so-

cial i cooperativa a Catalunya. (Més informació, a la secció societat).

El programa de treball va adreçat a estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius que vulguin participar en la creació de projectes empre-sarials; això sí, amb forma de cooperativa. Tal com avança Toni Oró, director d’Aposta, s’organitzaran tallers a les es-coles per guiar els aspirants a emprenedors en la posada en marxa del seu projecte. Tots els que es creïn el seu projecte entraran a formar

part d’un concurs que triarà els millors. Es preveu que els estudiants, organitzats en una cinquantena de grups de treball, aprenguin de manera molt pràctica com es madura una idea de negoci sota la fórmula empresarial coope-rativa i quines són les seves especificitats. I qui sap si cap d’aquests joves faran créixer la llista de noves cooperatives en els propers anys.

Iniciatives d’aquesta mena comencen a ser essencials per donar a conèixer el model cooperatiu, perquè sigui tan

present en el món de l’empre-nedoria com ho és una altra forma jurídica. Malaurada-ment, com descriu Oró, la cooperativa està poc estesa entre el teixit empresarial, tot i ser un model d’empresa més local, que està més atent a les persones i té un sistema de valors consensuat. “Se n’haurien de crear moltes més de les que surten ara, és el model d’empresa més na-tural”, diu Oró, i afegeix: “No dic cap exageració si asseguro que les cooperatives ajuden a fer un món millor.”

El dia a dia és tant exigent a les pimes que no troben el moment per formar-se, tot i haver-hi recursos i subvencions.

ció en el seu dia a dia. Aquest no serà un repte fàcil de complir ja que, com explica oró, primer s’haurà d’assumir entre el teixit empresarial que la formació no és una despesa sinó una inversió. “si les empre-ses petites no es formen no és per una qüestió de capacitat econòmica —diu el director d’Aposta— sinó de gestió. el dia a dia és tant exigent en les micro-pimes i pimes que no troben el moment per fer-ho, tot i haver-hi recursos i formació subvencionada”. Aposta, de fet, està especialitzada també a tramitar la formació bonificada a la qual poden accedir les organitzacions empresarials.

Així que s’han marcat el deure d’aconseguir la visibilitat suficient per tal d’ajudar les empreses a no tornar a suspendre en formació.

Jordi daumal, Gemma Huerta i toni oró conformen l’equip d’Aposta.

coop 2015

interns coop

34

CASoS d’ÈXiT

Compacto és la marca d’una productora que van engegar tres estudiants de l’escAc. el que inicialment semblava un projecte de final de curs ha acabat convertint-se en una companyia diversificada amb presència internacional i amb un ambiciós pla de creixement.

Primitive Films passa a l’acció

NoM

Compacto, segell de la productora Primitive Films

trebALLAdors

2

socis

10

web

www.compacto.coop

LA fitA

La productora s’ha marcat com a objectiu estratègic

ajudar a comunicar millor el model cooperatiu i fer d’aquest el mitjà mitjançant el qual donar un viratge al sector cultural.

text AnnA PinTerfotos Jordi PlAy

Aritz cirbián, Alberto bernad i Xavi ruiz eren els típics companys de classe dels últims cursos de l’escola de cinema i Au-diovisuals de catalunya (escAc) que van

posar en marxa una productora, Primitive films de raó social, per poder fer els seus projectes artístics. Poc després van crear el segell compacto per de-senvolupar feines més comercials, com ara publici-tat o produccions corporatives. “els projectes pro-pis tenien un ritme de cocció més lent i per poder pagar les factures cada mes ens calia una secció que generés ingressos.” Al 2012, dos anys després d’haver-se iniciat en el món de l’emprenedoria, Aritz cirbián va deixar la productora on treballava per dedicar-se exclusivament a la seva marca i donar-li un impuls. Poc a poc, van anar incorporant-se la res-ta de socis. Va ser l’inici d’una història prometedora.

coop 2015

35

Aleshores, van crear un nou segell, Niu d’indi, de cinema d’autor; van fer el seu primer llargmetratge, Tots els camins de Déu, i van acabar el primer docu-mental de la cooperativa, Sólo para supervivientes, sobre la mítica revista de còmics El Víbora.

com a bons cooperativistes, compacto va començar a cercar aliances amb d’altres organitza-cions i obrí així una nova porta cap a la diversifica-ció de la productora. L’any 2013, s’associen amb Verkami, el major portal de micromecenatge del sud d’europa, dedicat a finançar projectes creatius, que ha aixecat 15 milions d’euros en els últims quatre anys. els assessoren i capten projectes audiovisu-als, i alhora els fa reflexionar sobre el consumidor de cultura del segle XXi. cirbián explica: “L’audiovisual ja no és la gran expressió cultural, ara es consumeix cultura de moltes formes diferents i l’espectador vol interactuar, ja no és un usuari passiu.” compacto en-tén l’espectador com a part d’una comunitat i, com a tal, decideix encarar tots els seus projectes, tant els independents com els comercials, partint d’aquesta nova percepció de consumidor de cultura.

compacto també aspira a fer de la cultura un agent de canvi social. “en els nostres treballs utilitzem la narrativa per transmetre valors. No ens serveix només crear per vendre més, tenim el compromís d’assolir una millora social”, assegura. Aquesta carta de presentació, adobada sota la for-ma jurídica de cooperativa, permet que tothom pugui

decidir i ser coresponsable. “sóc un obsés del model cooperatiu”, reconeix cirbián, i no només des del punt de vista intern. “Permet que els creadors puguin ser partícips de les decisions que es prenen en relació amb les seves creacions, i és bàsic, ja que creiem en la creació com quelcom col·lectiu.” Aquesta mateixa filosofia de fer equip es converteix en el seu modus operandi en cada projecte nou que entra a la firma.

en els darrers dos anys, la companyia ha tingut dues fites clau que l’han ajudada a fer el salt com a organització i a adonar-se que té capacitat per convertir-se en un actor principal al sector. Una de les fites va ser engegar un departament d’agència de comunicació dirigit per blai Lindström i amb Josep Miquel Jové de creatiu, en el qual s’han marcat com a objectiu estratègic ajudar les cooperatives a redi-mensionar-se i poder créixer per tal de ser agent de canvi. i, en segon lloc, al llarg del primer semestre del 2014 van definir un Pla d’empresa que ha de posar les bases per enlairar-se. “Vam consolidar dues bran-ques diferenciades: una de producció independent i l’altra de producció per encàrrec.”

Per tal d’assolir el creixement i diversificar-se, compacto va buscar finançament en el grup d’in-versors cooperatius Gicoop i en la fundació seira; a més a més, va contractar una directora financera, beatriz Naranjo, que aportés coneixements a aques-ta àrea. “sabíem fer el producte i donar servei,

Com a empresa, han engegat una agència de comunica-ció per ajudar les coope-ratives a ser agents de canvi.

Com a productora, han conso-lidat dues branques diferencia-des: una d’independent i l’altra per encàrrec.

d’esquerra a dreta, imatges de dues de les últimes produccions de compacto: el llargmetratge El camí més llarg per tornar a casa i el documental Loba.

coop 2015

interns coop

36

deiXAr de Ser l’eXCePCió

En la darrera edició dels pre-mis Gaudí de cinema català, dues de les obres nominades tenien al darrere productores cooperatives. Una era Born, de la firma Acteon, que va estar seleccionada per a la categoria de millor pel·lícula del 2015, i l’altra, El último baile de Car-men Amaya, de la cooperativa Batabat, com a millor tvmovie. La realitat és que encara són molt poques les empreses cinematogràfiques i audiovi-suals que opten per aquest model empresarial, de fet es pot dir que són l’excepció a la regla. Des de Compacto s’han marcat la fita de donar la volta a la truita i fer més present el cooperativisme en aquest món, però no només a Cata-

lunya, sinó fer-ho extensiu a la resta d’Europa, que tampoc està en una situació gaire millor que a casa nostra.

En el darrer programa eu-ropeu d’Emerging Producers, en el qual Aritz Cirbián havia estat seleccionat com a millor productor emergent de l’any 2014, ell era l’únic que repre-sentava una productora amb forma jurídica cooperativa de les més d’una vintena que hi van participar. El mateix va passar quan uns mesos abans van rebre un altre premi, el Young Creative Entrepreneur, atorgat pel British Council, amb vuit participants de tot el món, i Cirbián no només era l’únic europeu sinó també l’únic que pertanyia a una cooperativa. “Són comptats els

casos —assegura― però no és un model totalment estrany, ja que als països anglosaxons són habituals les cooperatives d’actors que representen els principals professionals del moment d’aquest gremi.

Compacto s’ha engrescat, doncs, a fer créixer el coope-rativisme en aquest sector i treballa per a la creació d’una xarxa europea cultural que serveixi d’impulsora. Cir-

bián considera que el sector audiovisual europeu no pot competir amb el mateix model que el nord-americà, que té més del 70 % de la quota de mercat, i afegeix: “les produc-cions audiovisuals europees tenen l’obligació de buscar altres models, i un d’ells ha de ser el cooperatiu, que és més fort a mig i llarg termini”.

però de gestió empresarial en teníem poca idea”, reconeix cirbián.

Així que compacto s’ha fet gran en tots els sen-tits: en menys d’un any han passat de 4 a 10 socis i han establert mecanismes més formals de partici-pació. fins a l’octubre passat feien reunions pràc-ticament setmanals, sense diferenciar el que eren les assemblees de governança de les dels projec-tes audiovisuals. Ara, fan trobades setmanals sobre continguts, les mensuals del consell rector i qua-tre assemblees l’any, dues d’econòmiques i dues sobre projectes. A aquestes últimes, la productora preveu incorporar nous socis col·laboradors que no siguin necessàriament del sector i que aportin coneixements i capital. “Hem superat la nostra etapa inicial més naïf amb molts esforços; ara, estem creixent i tenim molts projectes interessants en marxa”, explica el jove productor.

de fet, a l’estiu esperen acabar la producció del seu segon llargmetratge, El camí més llarg per tornar a casa; a la primavera es projectarà a una vintena de sales de frança el documental Loba, un reportatge de la directora catherine béchard sobre el dret a decidir en el part, i, entre d’altres projectes, han fet la primera web-sèrie d’animació sobre cooperatives per a Aracoop. i tot això en un període econòmic poc favorable. “ens hem posat a muntar una cooperativa en un moment dolent, però som molt tossuts i podem dir que ho estem fent força bé”, conclou.

CASoS d’ÈXiT

rodatge a la cooperativa el timbal.

coop 2015

37

LA fitA

La consultora defuig de ser un simple proveïdor de noves

tecnologies. La relació amb els clients no acaba quan implanten la seva eina informàtica sinó que és aleshores quan comença.

efficens Way és una cooperativa de treball que ha desenvolupat un programa de gestió empresarial erP (enterprise resource Planning) que facilita el tractament de les dades que es mouen en una companyia, sigui de la dimensió que sigui, d’una manera integrada.

Fer anar l’empresa com un rellotge suís

NoM

efficens Way

trebALLAdors

7

socis

5

web

www.efficens.es

Són coope-rativa perquè “fiscalment ens afavoria, era senzill engegar-la i ens quadrava amb el treball en equip”.

text AnnA PinTer fotos Jordi PlAy

coop 2015

interns coop

38

CASoS d’ÈXiT

al març del 2013, aquest grup d’informàtics van començar a donar forma a efficens way i dos mesos després van aconseguir registrar-la. “Junts havíem fet un bon equip en una altra empresa i no volíem perdre aquest valor”, recorda Vilaubí.

el seu model de funcionament és un paradigma dels principis del cooperativisme: l’autonomia en el lloc de treball, en un espai de consens i la presa de decisions conjuntes de manera democràtica. “res a veure amb la manera amb què havíem estat treba-llant fins que vàrem posar en marxa efficens way”, assevera francesc Vilaubí.

Ara com ara, els socis funcionen via teletreball. Han creat una xarxa informàtica que els permet estar connectats permanentment, de la mateixa manera que ho estarien si cadascun d’ells estigués a una

mateixa seu però a despatxos diferents. i, tot i que es comuniquen a diari per videoconferència, tenen reservada una trobada cara a cara un cop per setma-na. Aquell dia comparteixen un àpat junts i posen en comú moltes idees i problemes que no formen part necessàriament de la gestió diària. “ens hem adonat que fer les reunions entre plat d’amanida i plat d’arròs fa fluir més les converses”, confessa Vilaubí. Paral-lelament, tenen establertes reunions periòdiques anuals i mensuals per revisar temes de tresoreria i la marxa de l’empresa. Així mateix, cadascun dels socis té autonomia total en la seva àrea per desenvolupar-la i fer-la créixer el màxim possible. Amb aquest model del treball el soci s’autoresponsabilitza del seu camp, tenint present, això sí, les altres àrees. “treballem amb molt de consens i les decisions es prenen a partir de trobar un punt d’acord entre tots”, diu Vilaubí.

Que efficens way sigui una cooperativa i no una sA o una sL és més una casualitat que una opció escollida per endavant. Quan els cinc socis de treball que en

formen part van optar per crear la seva pròpia firma, van topar amb un assessor —centre de càlcul saba-té, també cooperativa— que els va recomanar aques-ta forma jurídica. A mesura que van anar coneixent tots els paràmetres que exigia posar en marxa una cooperativa es van adonar que era el que més els encaixava. “fiscalment ens afavoria, ens resultava molt més senzill per engegar-la i, una vegada vam conèixer més a fons el sistema de funcionament, ens quadrava molt més amb les nostres aspiracions de treball en equip”, explica el director d’operacions i un dels socis fundadors, francesc Vilaubí. Així que,

coop 2015

39

CASoS d’ÈXiT

efficens way pertany a un sector, el de la informàti-ca, que en els anys del boom econòmic i la bombolla tecnològica va fer que sortissin moltes empreses de tecnologia disposades a fer diners sense massa ètica. “L’informàtic era un simple proveïdor que sovint inflava la factura excusant-se en el desconeixement generalitzat de les noves tecnologies”, lamenta Vilaubí, i d’aquí es van anar guanyant mala premsa. trencar aquesta imatge exigeix un esforç i moltes hores de pedagogia. en els darrers anys, aquesta cooperativa de treball, i moltes altres firmes, han anat demostrant que hi ha una altra manera de funcionar. “tal com està canviant l’economia, el paper de la informàtica és cabdal en l’organització de l’empresa”, explica Vilaubí, i afegeix: “de la mateixa manera que

lA Por A lA màquinA

L’ERP que ha desenvolupat Efficens Way aporta sim-plificació de la paperassa, permet conèixer la salut de l’empresa en només una ullada i automatitza tot el procés del producte. És a dir, permet controlar i coordinar en temps real què ocorre a cada cantonada de l’empre-

sa i sense necessitat de fer servir desenes d’aplicacions diferents.

Ara bé, tots aquests avan-tatges poden quedar-se en no res si les persones que hi ha a les organitzacions no estan motivades i no utilitzen amb bon criteri el programa. “Els projectes no poden anar bé si hi ha resistència d’algun

usuari”, assegura Francesc Vilaubí, director d’operacions d’Efficens Way. Al darrere de tots aquests avenços tecno-lògics, doncs, hi ha persones i aquestes són la clau perquè tot s’implementi i funcioni. Així que saber transmetre els avantatges de les noves tecnologies és una tasca que necessita el seu temps, i que es converteix en una qüestió essencial. I no només per a qui dirigeix l’empresa sinó per a totes les persones clau d’una organització empre-sarial. “Molts cops, que el nostre projecte tingui èxit depèn d’una persona que està desmotivada i que ho veu com una amenaça per al seu lloc de treball”, explica Vilaubí, i afegeix, “per això hem de ser capaços d’explicar que les màquines són eines”.

Justament aquesta eina ajuda al fet que les plantilles es mantinguin i que les feines siguin més agraïdes i de més responsabilitat. Perquè l’ob-jectiu final de la implemen-tació de l’ERP és augmentar l’eficiència del negoci. “La principal limitació a l’empresa és que es dediquen massa hores a la gestió. I són hores que no es destinen a produir, a investigar o al màrqueting”, assegura Vilaubí.

Per tot plegat, abans de posar en marxa el programa, Efficens Way organitza forma-ció per ensenyar als empleats les particularitats de l’eina i transmetre els beneficis globals que els aportarà. “Som persones disposades a tractar amb persones cara a cara”, conclou qui també és soci fundador de la cooperativa.

La seva especialitat són les em-preses amb problemes per controlar qua-litat, costos i traçabilitat.

les organitzacions empresarials tenen el seu gestor, els informàtics hem de ser vistos com un profes-sional de confiança”. La manera de fer d’efficens way és, doncs, fer entendre que la relació amb els seus clients no acaba quan implanten la seva eina informàtica sinó que és aleshores quan comença. “el nostre programa és versàtil i permet fer multi-tud de tasques d’una manera integrada i amb una mínima intervenció, però a més a més el fem créixer de manera progressiva”, d’aquí la importància de no voler ser considerats un simple proveïdor de noves tecnologies. “Nosaltres ajudem les empreses perquè funcionin com un rellotge suís”, exemplifica el seu director d’operacions. el cert és que un canvi de pro-grama informàtic suposa un trasbals organitzatiu molt important dintre de les empreses i per això mateix han de tenir garanties de la continuïtat del proveïdor. “Nosaltres aportem el plus de ser una empresa local i de proximitat”, insisteix francesc Vilaubí.

tot i que el programa informàtic és aplicable a qualsevol sector, efficens way ha assolit una forta especialització en les empreses de distribució i producció, sobretot quan aquestes tenen proble-mes per controlar qualitat, costos i traçabilitat. Les companyies d’alimentació, per exemple, que tenen unes exigències molt altes de control de qualitat i de recorregut del producte, troben en el seu programa informàtic l’eina per poder complir la normativa i no perdre’s entre la paperassa. “recent-ment, una empresa d’olis de Lleida ens va fer arribar una felicitació perquè havien passat una inspecció alimentària amb nota brillant i en poc més de mitja hora”, il·lustra el director d’operacions.

enguany, la cooperativa complirà només dos anys de vida i Vilaubí assegura, orgullós, que estan fent progressos d’una manera ascendent. “els clients ja comencen a entrar-nos pel boca-orella i aquesta és una clara demostració que estem fent bé la nostra feina”, etziba.

coop 2015

interns coop

40

CASoS d’ÈXiT

el juny del 2013, esAde presentava un ero i decidia clausurar el seu executive Language center per les pèrdues que, segons l’escola de negocis, reportava. Només un mes després, qua-tre dels professors acomiadats decidien aixecar de les seves cendres aquell centre especialitzat en l’ensenyament de l’anglès a professionals i empreses, però amb una filosofia de gestió totalment nova. “Per a nosaltres era i és molt important treballar en equip, i ser cooperativa és la millor opció”, explica John Power, president de New executive Language centre (NeLc), respon-sable de les finances i professor d’anglès, com els altres sis dels ja set socis que té la cooperativa, a part dels tretze treballadors contractats. “Hem hagut d’aprendre molt en molt poc temps perquè, a més de fer classes, ens encarreguem de tota la gestió, i hem comès errors, però ara ja som rendibles i anem a més.” on és, per tant, el secret de la resurrecció d’aquesta au fènix? Power ho té clar: “ara, els gestors, com a professors, estem en contacte amb el client i sabem el que realment vol”.

� http://newexecutivelanguage.com/ca

neW eXeCuTive lAnGuAGe CenTre

renéixer cooperant

text eSTer PinTer fotos nelC

www.arccoop.coop/fctc/projectearc /arc_coop

Assegurances per a empreses i entitats de l’economia solidària

Valors i preus cooperatius

anunci coop.indd 1 7/4/15 18:03coop 2015

41

interns coop l’equiP de l’Any

III Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC)

Assaborint l’altre món possible

coop 2015

42

móncooperatiu coop CròniCA

les quals eren cooperatives i la resta fundacions, empreses d’inserció, associacions i sindicats, entre d’altres. Un any més, quedava palès que l’econo-mia solidària és un sector capaç d’oferir opcions per al dia a dia a fi d’avançar cap a un model econòmic més just, democràtic i participatiu. Un gran aparador de productes per tal de, com resava l’eslògan d’aquesta edició, viure amb ells una aven-tura d’un cap de setmana o descobrir el projecte de tota una vida apostant per un canvi integral cap a l’economia solidària. Les necessitats humanes es poden satisfer des d’un altre model econòmic, i per això hi havia tot un recorregut d’ofertes per re-plantejar-se on posar els nostres diners, on habitar, com vestir, com alimentar-se, com culturalitzar-se, educar-se, comunicar-se, fer ús de les tecnologies, cuidar-se, divertir-se o aconseguir serveis per a la nostra empresa.

Xavi Palos, secretari de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i coordinador de la FESC, insistia

Deu anys després d’aquell Primer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, Brasil, celebrat el 2001 amb el premonitori es-lògan “Un altre món és possible”, la I Fira

d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) obria les seves portes a Barcelona per demostrar que a l’altra banda de l’Atlàntic, a més de ser possible, un altre món s’hi podia veure i assaborir. Era un primer tast, al 2012, al qual seguirien un segon, el 2013, i un tercer el passat mes d’octubre, els dies 24, 25 i 26. En aquesta darrera edició, a més, es va incloure un espai d’intercooperació a fi de donar resposta al desig que s’havia expressat a les en-questes dels assistents: que el bon sabor de boca que deixava la fira entre les entitats que entraven en contacte no es quedés només en aquests tres dies sinó que continués tot l’any.

Organitzada a l’antiga fàbrica de filatures Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu, hi van parti-cipar 17.000 persones i 184 entitats, el 75 % de

L’edició del 2014, a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, va reunir nombrosos expositors cooperatius.

La III Fira d’Economia Solidària de Catalunya, organitzada el passat octubre a Barcelona, va evidenciar que l’economia solidària és un sector, amb una forta presència de cooperatives de treball, que s’està consolidant i que ofereix alternatives pràctiques molt serioses per assolir un model econòmic més just, democràtic i participatiu.

Com a novetat, i amb la intenció de potenciar la intercooperació

entre entitats, la III Fira d’Economia Solidària de Catalunya va organitzar una sessió específica, conduïda per dinamitzadores, que va comptar amb la participació de 80 organitzacions agru-pades per sectors, a fi que es coneguessin i busquessin la possibilitat de treballar ple-gades. A més, es va crear un espai permanent, els tres dies que va durar la fira, perquè aquestes entitats es trobessin vis à vis i poguessin posar en comú les seves demandes i necessitats. Com explica Xavi Palos, secretari de la Xarxa d’Economia Solidària de Cata-lunya (XES) i coordinador de

la FESC, “la intercooperació, en lloc de la competència, és vital i és una alternativa claríssima a la crisi”.

L’objectiu de tot plegat era fer créixer els projectes compartits i augmentar-ne la incidència social. I així va ocórrer en el cas de dues organitzacions del món de la comunicació i les noves tec-nologies com Som Connexió i Eticom, que a partir d’aques-tes fires han decidit treballar conjuntament. Però no va ser aquest l’únic fruit intercoo-peratiu de l’encontre. Catorze organitzacions del món de la restauració cooperativa van crear una xarxa a fi de poder beneficiar-se de descomptes a l’hora de fer comandes con-juntes o d’obtenir formació.

Intercooperar per guanyar

Text EstEr PíntErFotos XArXA d’EConomiA solidàriA (XEs)

coop 2015

43

en el que és clau: “a més de ser crítics amb el sistema actual, oferir alternatives per a una gestió democràtica”. A la fira, en la qual hi van col·laborar un centenar de voluntaris, s’hi van organitzar vora 70 activitats paral·leles proposades per empreses i entitats participants que tocaven temes com la creació de cooperatives, les finances ètiques, els territoris cooperatius o la legislació.

A la FESC també s’hi va parlar del projecte de la nova llei de cooperatives tot defensant que, en paraules de Xavi Palos, “més que mercantilitzar les cooperatives, com es vol fer, el que cal és coopera-tivitzar la societat”. Al mateix debat, s’hi va defensar la promulgació d’una llei de l’economia social i solidària en la qual, de fet, ja treballa una comissió de la XES.

L’articulació de territoris cooperatius va ser una altra de les taules rodones que s’hi van organit-zar. “No ens podem conformar a reunir-nos un cop i ja està, ara que ens coneixem necessitem ajuntar-nos”, resumia el coordinador de la FESC. També s’hi van exposar, en diversos actes, els models existents de consum agroecològic —des de la cooperativa que s’ho fa tot fins als diversos tipus de franquícies— així com noves iniciatives d’empre-nedoria col·lectiva.

A més, sis persones de Grècia, nació convidada —una novetat de l’edició del 2014—, van explicar ini-ciatives de cooperativisme que s’han dut a terme al país hel·lènic per fer front a les polítiques d’austeritat i les privatitzacions, com ara la gestió d’un hospital entre els mateixos pacients o la recuperació d’una fàbrica. Així mateix, representants del País Basc hi van parlar del futur de Mondragon després de la

crisi de Fagor i de l’experiència de cooperativització de la vall de Debagoiena.

nit de l’Economia solidària Una altra novetat de la FESC va ser la celebració de la I Nit de l’Economia Solidària que, a través d’una votació popular, va reconèixer en primer lloc la tasca de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57, precisament en un moment de manca de tresoreria en què es fa molt difícil aconseguir crèdits de les entitats tradicionals. La cooperativa de producció i consum d’energies renovables Som Energia, que ja té 17.000 socis, i la cooperativa de vins i olis L’Olivera, de Vallbona de les Monges, que ara ha complert 40 anys, en van ser les finalistes.

“La quarta edició de la FESC repetirà el format d’èxit ja consolidat de la tercera”, preconitza Palos. I és que, a jutjar per les 324 enquestes que van omplir els participants, aquesta darrera edició va rebre una puntuació de 4,3 sobre 5, una nota gens menyspreable. A més, un 97 % dels enquestats va assegurar que tornaria al 2015.

El gran nombre de ciutats que han copiat el format de la FESC, com ara Madrid, Bilbao, Sara-gossa, Pamplona i pròximament Còrdoba, confir-men també l’èxit d’aquesta convocatòria made in Barcelona. Ara per ara, l’única novetat que barallen els organitzadors per a les pròximes edicions és dur l’encontre a altres comarques, com els han demanat molts assistents.

L’edició del 2015, però, seguirà degustant-se, per a plaer dels comensals, un octubre més a la Fabra i Coats de Barcelona.

Amb una nota de 4,3 sobre 5, un 97 % dels enques-tats assegura que tornarà a l’edició de la fira del 2015.

L ’ecosol va tornar a ser la moneda social alter-nativa i única forma

de pagament al recinte de la FESC, vàlida per a totes les transaccions. Al llarg dels dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 hi van circular un total de 30.500 ecosols.

L’ecosol, però, és un pro-jecte de la XES que va més enllà de la fira. El mercat ecosol vol ser una comunitat de compravenda i crèdit

pròpia de l’economia social i solidària catalana, forma-da per persones, empreses i entitats productores i consumidores que mantenen relacions econòmiques entre elles mitjançant aquesta moneda pròpia.

Actualment, a Europa hi ha ja més de 400 monedes socials, sobretot a països com França, Alemanya o Anglater-ra, i algunes disposen, fins i tot, de caixers automàtics.

Mercat ecosol

coop 2015

móncooperatiu coop

44

coop 2015

45

CròniCA

El model cooperatiu de l’Hospital de Barcelona, 25 anys d’èxit

Daniel Romaní Escriptor i periodista, és redactor en cap de la revista Compartir, que edita la Fundació Espriu.

L’Hospital de Barcelona és una experiència única en el món hospitalari de gestió compartida entre metges i usuaris que al llarg de 25 anys no ha perdut vigència; al contrari, s’ha consolidat.

Fotografies cedides per l’Hospital de Barcelona i la Fundació Espriu.

coop 2015

móncooperatiu coop

46

memÒRia

dels pacients, que és el propòsit de tot bon hospital, amb la fórmula cooperativa, l’Hospital de Barcelona cerca l’eficàcia en la gestió, desfer-se del pes de la burocràcia tan feixuga com la que hi ha a la sanitat publica, i reduir-ne el cost. A causa de l’augment de l’esperança de vida i dels tractaments mèdics cada cop més tècnics i sofisticats, el cost de la sanitat no para de créixer; si els ciutadans es fan conscients del cost de la sanitat i participen en les seves deci-sions, la gestió d’aquests costos millora. Aquí rau un dels èxits del cooperativisme sanitari que “practica” l’Hospital de Barcelona.

D’altra banda, la fórmula de la cogestió valora el treball dels metges, que s’intenta retribuir el màxim de bé possible, i el treball dels socis de la coope-rativa. A més, la fórmula cooperativa esquiva molt millor la crisi que les iniciatives privades hospita-

Els darrers anys han nascut a Catalunya diverses cooperatives en l’àmbit de la salut. Entre moltes altres, cal destacar Pedia-tria dels Pirineus, que ofereix una atenció

pediàtrica —primària i hospitalària— a la comarca de l’Alt Urgell; Cos Cooperativa, en la qual participen especialistes de nombroses àrees mèdiques —mol-tes malalties, tant en la cura com en la prevenció, requereixen l’atenció de diversos especialistes— i té una important implicació dels usuaris i els respon-sables dels serveis mèdics, i la Comunitat Terapèu-tica de Malgrat, totes tres federades.

Però el cooperativisme i l’àmbit de la salut ja fa molt de temps que fan bona parella. Una de les iniciatives d’èxit, consolidada, nascuda ara fa poc més de 25 anys, és la de l’Hospital de Barcelona.Cada dimecres de l’any, s’apleguen a l’Hospital de Barcelona els representants de la cooperativa de metges propietària d’Assistència Sanitària i els representants de la cooperativa d’usuaris SCIAS. En aquestes reunions, anomenades Comissions de Grup, es prenen totes les decisions que afecten el funcionament de les dues entitats i del centre hospi-talari (inversions, tarifes...).

Aquest model de cogestió entre metges i usuaris, que va idear el doctor Josep Espriu, és un dels fona-ments del funcionament de l’Hospital de Barcelona. A més de l’objectiu d’assolir l’excel·lència en la cura

Cada dimecres, s’hi apleguen els representants de la cooperativa de metges i els de la cooperativa d’usuaris.

Quan sentim el nom d’Espriu, la majoria de seguida pensem en el

poeta, Salvador Espriu. Però bona part dels professionals de l’àmbit de la medicina i del cooperativisme també l’associen al seu germà Josep [en la imatge, en un concert d’homenatge al Palau de la Música al 2002], el qual va impulsar el cooperativisme sanitari a casa nostra, en plena foscor del franquisme, quan no tothom tenia accés a la sanitat com avui dia.

L’any passat, el 2014, Josep Espriu (1914-2002) va ser notícia perquè se celebrava el centenari del seu naixe-ment. Nombrosos actes van recordar la seva trajectòria. Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barce-lona, va fundar l’any 1957 l’entitat Assistència Sanitària Col·legial, i va participar en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona. El seu objectiu

era assolir una millor salut per a tothom.

Tossut, perfeccionista, emprenedor i de caràcter afable —una característica que és, sens dubte, una eina imprescindible per al treball en equip—, Josep Espriu va posar en marxa una model sanitari reeixit, actualment reconegut en molts països.

En el seu pensament hi ha-via una idea bàsica: vincular professionals de la medicina i usuaris sense que hi hagués intermediaris. I, si era possi-ble, sense que el lucre hi fos present de cap manera.

Ell pensava que calia, per damunt de tot, una relació de confiança entre el metge i el pacient. Espriu sostenia que si la relació metge-malalt es basa en la confiança, el pacient participa activament en el tractament, i en molts casos se’n beneficia.

Dissortadament, en força hospitals públics, els metges han anat “substituint” amb fàrmacs i proves la im-possibilitat d’establir una relació de confiança amb

cada pacient. Això no passa a l’Hospital de Barcelona. Precisament s’ha investigat la despesa farmacèutica, en mitjana, dels clients d’ambu-latoris de la Seguretat Social i d’un col·lectiu d’Assistència Sanitària Col·legial (ASC). Les dades posen de manifest que ASC gasta en farmàcia ambu-latòria menys de la meitat del que gasten els pacients de la medicina pública.

El poeta Salvador Espriu va deixar una empremta, en cer-cles intel·lectuals i també més enllà, però el seu germà Josep

també, en l’àmbit de la me-dicina i del cooperativisme. En són testimoni les institu-cions del grup de la Fundació Espriu, que alberga quinze clíniques i hospitals privats, hi treballen més de trenta mil persones i té una factura-ció anual de mil set-cents seixanta milions d’euros. Un milió i mig d’assegurats se’n beneficien actualment.

Avui, la Fundació Espriu —que el mateix Josep Espriu va dirigir en dos períodes— certifica que el seu llegat té plena vigència.

El llEgat dEl doctor Espriu, En plEna vigència

coop 2015

47

làries, que han sofert els darrers temps força alts i baixos. A l’Hospital de Barcelona no s’ha deixat d’invertir, no s’ha reduït personal, no s’han abaixat sous, malgrat els anys de contenció econòmica.

Situat a la concorreguda avinguda de la Diagonal de Barcelona, l’Hospital de Barcelona va obrir la primera història clínica el 1989. Milers de pacients han passat per aquest centre en aquest quart de segle, incloent-ne uns quants d’il·lustres, com Boris Ieltsin, que va ser president de Rússia, i que va operar-se d’una hèrnia discal.

El doctor Josep Espriu va començar a planificar l’hospital als anys 70 del segle passat per tal d’ofe-rir atenció als assegurats d’Assistència Sanitària. L’edifici es va adquirir al 1978; era un edifici en construcció, que havia d’acollir un hotel de la ca-dena Hilton, però per motius financers el projecte d’hotel no va tirar endavant. El juny del 1989 es va obrir parcialment l’Hospital de Barcelona, a l’octu-bre del mateix any va obrir urgències, i el 1993 ja estava obert tot l’hospital.

L’hospital s’ha anat adaptant a la manera com s’exerceix la medicina. Abans hi havia més llits; la reducció de llits és un fenomen generalitzat als centres hospitalaris, perquè molta de l’activitat que abans es feia amb ingrés convencional actualment es fa de manera ambulatòria, aquí i arreu del món. Per tant, això requereix una adaptació dels espais.

L’Hospital de Barcelona és un hospital fonamen-talment quirúrgic. L’activitat maternoinfantil s’ha reduït molt, i l’activitat quirúrgica no deixa de créixer. D’altra banda, els darrers anys hi ha hagut menys demanda d’obstetrícia.

Membres de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut, IHCO, a la seu de la Fundació Espriu.

Acte d’homenatge al Dr. Josep Espriu coincidint amb el centenari del seu naixement. D’esquerra a dreta, el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona; el Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària; el Dr. Boi Ruiz, conseller de

Salut de la Generalitat de Catalunya; Teresa Basurte, presidenta de la Fundació Espriu; el Dr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona; Cristina Iniesta, presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i el Dr. Francisco Ivorra, president d’Asisa.

coop 2015

móncooperatiu coop

48

Un dels aspectes que més ha canviat és el temps d’estada dels pacients. Si abans un malalt quan s’operava d’una cataracta, per exemple, estava dos dies ingressat, actualment hi està 50 minuts; vint minuts de cirurgia i mitja hora per recuperar-se.

A l’Hospital de Barcelona no hi ha consultoris mèdics, no hi ha despatxos de metges; només s’hi fa l’activitat d’hospitalització o tractament ambula-tori per alguna patologia. No es fa visita mèdica o consulta. Això el fa singular, però pel que realment se’l reconeix —i se l’admira— és per haver complert el primer quart de segle funcionant eficaçment amb la fórmula del cooperativisme sanitari.

L’Hospital de Barcelona, avui fonamen-talment qui-rúrgic, obrí la primera història clínica el 1989.

L’Assemblea General és el moment de màxima expressió del cooperativisme, també a l’Hospital de Barcelona, i quan els socis (en aquest cas els compromissaris escollits en cada assemblea preparatòria) voten les decisions més importants.

coop 2015

49

memÒRia

Està d’acord amb el fet que avui dia són més importants les marques que els productes?

No, no gaire. A l’era digital i de la usabilitat les mar-ques i els productes convergeixen molt. En les noves creacions de marques importants, com Youtube, WhatsApp, Facebook, el producte o experiència del producte i la marca gairebé es fusionen i la construc-ció de marca ve per la construcció del mateix pro-ducte. Productes digitals, la majoria. Però si no tens un bon producte no tindràs marca. Pots ser una gran marca com Coca Cola però si el producte comença a no agradar, si li canvies la fórmula i l’aspecte, s’ha acabat la marca. La marca t’ajuda i nosaltres podem construir, però una marca top sobre un producte no top té data de caducitat. Podem estirar una miqueta, però en l’ús i l’experiència s’acabarà.

Les xarxes socials han apropat la marca als consumidors fins al punt de ser deter-minants per al seu futur?Jo no sóc tan optimista, crec que hi ha una mica d’engany en el fet que les xarxes tenen el poder. Sí que permeten que la gent opini i que hi hagi certs canvis en el producte, però és també un lloc molt

propici per a la rumorologia, perquè es magnifiquin moltes coses, i de vegades són injustes. Hem de ser madurs, encara que crec que la gent ara és més madura que al principi de les xarxes socials.

Com es crea una gran marca una vegada tens un bon producte? Un cop tens un producte conegut i que a la gent li agrada ja pots anar més enllà i construir certs valors, empatitzar amb la gent, crear engagement i construir sobre l’emoció. Si tens un producte que destaca so-bre la resta, si el construeixes bé i generes valors de marca, si aconsegueixes fer més enllà del producte una experiència amb la qual tu entres a la vida del consumidor, quan aparegui una altra marca que com-peteixi amb tu, perquè a la fi tot s’iguala, la gent et preferirà perquè hi ha una connexió emocional. Com diu Lluís Bassat [el fundador de l’agència], mentre no tinguis la pastilla que cura el càncer, que aleshores la teva diferenciació respecte a la competència serà brutal, has d’aportar valor afegit.

Per això creu que han sobreviscut moltes marques tradicionals a l’onada de marques blanques que hi ha al mercat?

Gabriel García de Oro, director creatiu executiu d’OgilvyOne Barcelona. Si la cara és el mirall de l’ànima, la marca n’és, sens dubte, el de l’empresa. També el de les empreses cooperatives, llastades per uns estereotips generats fa massa dècades. La publicitat, però, pot ser un bon aliat per eliminar-los i crear-ne de nous. "Mentre tinguis un bon producte tot és possible", ens diu el publicista.

«Si s’explica bé potser la gent prefereix, en igualtat de condicions, comprar a una cooperativa que a un altre model d’empresa»

Fotos JOrdi PLay

ESTEr PinTEr Ester Pinter és periodista. Escriu a El PuntAvui (abans a l’Avui) des del 1999 i col·labora a altres mitjans. S’ha anat especialitzant en temes d’economia, recursos

humans i noves tecnologies. Des de fa 10 anys compagina el periodisme escrit amb la do-cència, ara a ESERP Barcelona i anteriorment a la Universitat Politècnica de València.

coop 2015

50

móncooperatiu coop EnTrEViSTa

Si ja tens un producte conegut vés més enllà, empatitza amb la gent, crea engagement i construeix sobre l’emoció.

PErFiL Gabriel García de Oro, nascut a Barcelona el 1976, llicenciat

en Filosofia i director creatiu executiu de l’agència de publicitat OgilvyOne Barcelona, té publicats més de 40 llibres de literatura infantil, juvenil i de no ficció. Col·labora a El País Sema-nal, on, com a molts dels seus títols, escudella fines lliçons de saviesa pràctica. Per a ell, escriure és com cuidar el seu jardí, un moment de pau i tranquil·litat, un moment que contrasta amb el seu dia a dia a un vesper de creatius i de clients a un modern edifici del 22@. I fent brainstormings? No sempre, en el món de la publicitat, confessa García de Oro, potser està massa idealitzada aquesta eina. Ell prefereix passejar, sortir a la terrassa o dibuixar gargots per inspirar-se.

coop 2015

51

«La gent no hi pensa massa, en les marques. No està pensant com han canviat. Els ho has d’explicar en una història.»

Sí, però no oblidem que les marques blanques són una marca també. Hacendado [una de les marques blanques de Mercadona], per exemple, ho és. I sí, hi ha marques que proporcionen, més enllà del paquet d’arròs, uns valors afegits més emocionals, i això no t’ho compensen uns cèntims de menys. Sí que és veritat que les marques blanques triomfen en un context de crisi, però un cop ens recuperem hi haurà gent que tornarà a comprar aquella marca que connecta amb ell emocionalment. Per què la gent es gasta 1.000 euros en un iPhone 6 quan hi ha telèfons mòbils que funcionen igual i en costen 300? Perquè creuen que connecta amb les seves emocions, motivacions, aspiracions, i si connectes amb tot això, la teva experiència va més enllà del producte, d’allò físic.

S’entén el branding (construcció d’una marca) sense que hi hagi una agència de publicitat al darrere?Les agències som especialistes a construir aques-ta marca, a construir una història més enllà del producte, una història que connecti amb la gent. Jo sempre dic, i em remeto a un vers de Neruda, que nosaltres donem veu als qui no la tenen, donem veu a marques. La paraula ve de paràbola, paràbola d’història, i nosaltres oferim històries. Les grans construccions de marca, no dic que el cent per cent sigui d’agència, però ajuden bastant. L’empresa que

faci el producte, i nosaltres el farem parlar, comuni-car, enganxar a la gent.

i amb la comunicació 2.0 les tasques de les agències s’han multiplicat?Sí, encara que els pressupostos no. Ara es tracta de generar converses. La campanya pot ser un espot de televisió o un bàner, però que tingui, per natu-ralesa, alguna cosa social. En el sentit que pugui generar conversa a les xarxes socials. Que la gent el faci seu. Per això s’ha de ser sincer, honest i fer coses que connectin més amb els valors.

Ha canviat el llenguatge de la publicitat amb l’era internet?S’ha ampliat. S’ha desespecialitzat per especialit-zar-se més. Ja no pots fer només una falca de ràdio o un espot a la televisió. Ja no hi ha dos canals. Ara, la publicitat la pots veure a Youtube. Ja no es tracta d’estar a casa teva i jo entro i et tragues l’anunci. Ara has d’interessar. Allò intrusiu ja no agrada. O en tot cas ets més conscient que mo-lestaràs perquè l’espot es veurà diverses vegades i ha de ser agradable. Però sobretot has d’explicar històries. I no ens en cansem d’això, perquè la gent tenim ganes d’escoltar històries, coses que ens interessin. L’experiència de la publicitat ha canviat moltíssim. Ara has d’aconseguir que et vagin a buscar. Ser estimat més que ser intrusiu.

coop 2015

52

móncooperatiu coop

Què en pensa d’exemples, com Mercadona, que no fan publicitat als mitjans?Els odio per això (ha, ha, ha). Ells proporcionen una experiència de preu competitiu. Collen molt les marques i arriben a acords per aconseguir preus competitius. Jo estic en contra dels preus baixos perquè és una trampa. Si abaixem el preu algú no cobra, això nosaltres ho patim també. Però és un tema complex. Com superar la imatge que, fora del món cooperatiu, es té de les cooperatives, segurament més pròpia encara dels anys 80 del segle passat que d’ara?Fent campanyes de comunicació on s’englobi publicitat i relacions públiques, on s’expliqui com han canviat les cooperatives, què signifiquen avui. Tot per evolucionar aquesta imatge estancada. La gent no hi pensa massa, en les marques, les utilitza i ja està. No està pensant com han canviat. Els ho has d’explicar en una història. Una campanya de comunicació amb més o menys creativitat i que siguis capaç que la gent, a través d’un audiovisual, experimenti aquest canvi.

Com aconseguir tenir marca quan s’és una microempresa, com passa a tantes cooperatives?Mentre tinguis un bon producte tot és possible. El que millor funciona i el secret d’aquest negoci és el boca-orella. Tracta d’aconseguir que els teus amics, el teu entorn provi el teu producte i que el difonguin. És una bona manera de començar.

E l suport a l’Any Internacional de les Cooperatives el

2012 va permetre agrupar el moviment cooperatiu global darrere d’un sol missatge i una sola imatge: “les cooperatives construei-xen un món millor”. A partir

d’aquest èxit, l’Aliança Co-operativa Internacional ha desenvolupat una identitat cooperativa global a partir d’una marca que identifica totes les cooperatives i les diferencia d’altres formes d’empresa. Existeix una guia d’aplicació de la marca i materials disponibles en diferents idiomes com ara un pòster, un editorial, bàners, tutorial en vídeo i botons per a webs i butlle-tins electrònics.

Més informació:� http://ica.coop/en/co-operatives-adopt-co-operative-marque

Marca cooperativa internacional

Seven reasons to adopt theglobal co-operative identity

Register at identity.coop

Be proud Show you’re part of a global movement, and that you support co-operation around the world.

1 Use the global identity to show you align with co-op values. It says you’re different from investor or privately owned businesses.

2 You can have a .coop domain as your ‘online identity’ and use the Marque in your ‘visual identity’ if you are a co-op, or serve co-ops.

3 A .coop extension on your web pages and emails sparks off great business conversations. No need to hide behind a generic .com, .org or .net address.

4 A .coop domain and the Marque on your homepage, email signature, advertising, products and packaging means your co-op brand is visible 24 hours a day, 7 days a week, 52 weeks a year.

5 .coop is a restricted domain, so it’s easy to choose a name that’s memorable, unique, relevant and short.

6 With an automatic listing in directory.coop, it’s easy for people to find you.

7 Find a great .coop name using the domain checker at domains.coop. At less than 2 USD per week, it’s a fantastic investment.

Designed and printed by calverts.coop on 100% post-consumer recycled paper.

Marketing power

It’sethical

Be recognised

Stand out on the web

Only co-opscan use it

Be discovered

A domain to suit you

coop 2015

53

EnTrEViSTa

Com milloraria la difusió del model d’em-presa cooperativa, que té més en compte les persones i parteix d’un sistema de valors consensuat?Això està molt en línia amb la tendència actual de major conscienciació social i connecta amb anhels, esperances; tot i que és veritat que una cosa és proclamar-ho als quatre vents i l’altra, comprometre-s’hi. Però sí que crec que existeix i que la coopera-tiva pot recollir tot aquest consens. Hi ha un altre model organitzatiu possible i hem de mirar nous models o readaptar-ne d’altres. Si s’explica bé potser la gent prefereix, en igualtat de condicions, comprar abans a una cooperativa que a un altre model d’empresa.

Sí, la crisi semblava que comportaria una redefinició de valors i que l’economia social prendria el lideratge, però finalment no ha estat tant com s’esperava. Ha fallat la mar-ca cooperativa?Jo, des del desconeixement, des de fora, crec que no s’ha explicat, que no s’hi ha entrat, que la gent ho veu com que això és dels anys 80, no crec que hagi fallat la marca sinó que no s’ha tingut present en el debat.

El moment de recessió econòmica que es-tem vivint, amenaça la creativitat?No hauria de fer-ho, però en depèn. Hi ha més por. Nosaltres tenim la sort de ser d’un país que

és creatiu per naturalesa, com tot el sud d’Europa. Una altra cosa és si sabem convertir la creativitat en negoci, cosa que correspon més al nord.

de quines fonts beu i quines són les seves influències en publicitat?M’inspiren alguns professionals com Ramos, un creatiu brasiler d’Ogilvy Brasil i que ara mateix és qui més premis ha rebut, però intentem no mirar-ne d’altres. De fet, la retroalimentació és un dels grans pecats de la publicitat. S’ha de fugir d’això. El cap d’un creatiu és com un hort. Si tu tens només tomàquets, els teus plats només tindran gust a tomàquet. Si ets capaç de tenir més coses, els teus plats seran més rics. Del nostre equip hi ha qui llegeix poesia, hi ha a qui li agrada la pintura. Tots aquests altres mons en col·lisió amb la publicitat poden donar bons fruits. La retroalimentació, a part d’avorrida, és perjudicial per a la creativitat.

Crea publicitat tan ràpidament com escriu? Té vora 45 llibres...Ah, no ho sé, no els compto. Diuen que el bon beve-dor no compta les copes i jo no compto els llibres. Tinc la sort que me’ls publiquen. Intentem treballar ràpid aquí perquè és un dels mals del nostre temps. Aquesta immediatesa a la qual convida el mòbil o la tauleta, el client també la demana. No et deixen tant de temps com abans. El ritme de creació també ha canviat i has d’estar sempre a tope, sempre fresc, sempre brillant. I ho intentes.

L’empresa fabulosa. Els contes populars i les faules poden... ...amenitzar qualsevol tertúlia en el terreny professional.

La vida fabulosa. Els contes, les faules i les anècdotes històri-ques poden... ...orientar-nos a la vida.

Escuela de super héroes. Tots tenim un súper do però......de vegades no sabem ni reconèixer-lo i, per tant, no el podem utilitzar. Has de mirar dins teu i ser valent per treure’l.

Éxito. El més important que podem aprendre de mo-tivadors d’equips com Guardiola i del Bosque és......que són sincers, que saben que depenen de l’equip per triomfar, que de vegades se senten molt sols a dalt, però saben trobar una relació ni massa propera ni massa llunyana amb l’equip. És el que deia Schopenhauer de la granja dels eriçons, que si s’ajunten molt perquè tenen fred es fan mal i si se sepa-ren es congelen.

Matrícula de error. El camí cap a l’èxit de la majoria dels mortals passa per......aprofitar el fracàs. L’error té tres R, i si les sabem utilitzar esdevindran l’autopista cap a l’èxit. Reconeixement: admetre que t’has equivocat.

Responsabilitat: assumir que l’error és només teu. Revolu-ció: agafar l’error i transfor-mar-lo en una oportunitat.

Érase esta vez. Els grans hem de tornar als contes infantils per-què......quan més creixem és de petits, i creixem amb una sèrie d’històries. Jo, en con-cret, amb dibuixos dels 90 com D’Artacan o Songoku, amb uns valors i aspiracions. Tornem a recuperar aquells valors per tornar a créixer.

i insistir, i insistir, als teus llibres també insisteixes molt en les mateixes idees.Sí, s’ha d’insistir. De petit pensava que el Coyote tenia bons plans però els aban-donava de seguida, i jo pen-sava: si gairebé t’ha sortit, per què no insisteixes?

ajudi’ns a coMpletar aquestes frases a partir d’alGuns dels seus llibres...

«Existeix una tendència de major consciencia-ció social i la cooperativa pot recollir tot aquest consens.»

coop 2015

54

móncooperatiu coop

www.nauticayyates.com www.facebook.com/NauticayYatesMagazine

@nauticayyates

Regalo de funda

multiuso aquapac

Suscripción 6 números al año por 24 €

De venta enquioscos

Per què escriu per a nens i joves?M’agrada, tinc més llibertat creativa. Si utilitzo un nen que es menja un dònut sencer i veu un forat negre i fa un salt quàntic i aquestes fricades... és més difícil fer-ho per a adults. Però més que a qui va dirigit, per a mi això és un gènere. És un terreny més vast, més verge.

a les seves biografies també es diu que escriu llibres de no ficció. no li agrada dir-los llibres d’autoajuda? Bé, és un eufemisme, de no ficció, inspiracionals, però sí, és el que tothom coneix com llibres d’auto-ajuda.

Els autors de llibres d’autoajuda llegeixen llibres d’autoajuda?Jo sí, és un altre gènere. A mi m’interessa més la vessant de filosofia. El que seria la filosofia pràctica. Epicur ja escrivia llibres d’autoajuda i hi ha autènti-ques joies com Stephen Covey, que són inspirado-res. Hi ha poca-soltades també, però bé, no fan mal a ningú i alguna bona frase pots treure-hi.

Quina frase o eslògan faria de vostè mateix?Això és complicadíssim. “No es oro todo lo que reluce” (ha, ha, ha).

i un sobre cooperatives?Intentaria, a priori, jugar amb el terme etimològic de cooperar, sobre què pots tu, com a individu, aportar a la societat, i una mica, les arrels de la cooperativa, projectar-les cap al futur. Aquest ‘coop’ de cooperar, de cocrear, en seria la pista.

coop 2015

55

EnTrEViSTa

Financoop. Cita amb els inversors

Cooperatives que necessiten finançament i entitats que busquen projectes on invertir. Aquests són els dos actors que es veuran les cares a l’edició 2015 de Financoop, que se celebrarà al maig, i que enguany vol ser un espai de trobada que alimenti el dinamisme del sector.

L’accés a finançament és sovint la barrera que separa una idea d’esdevenir una llavor de negoci, que fa possible tirar endavant un projecte o que, fins i tot, determina si una activitat pot continuar. Per això, des del sector coopera-

tiu fa anys que s’impulsen iniciatives que busquen solucions en aquest àmbit. És el cas de la Fundació Seira, nascuda gràcies als fons aportats pels antics socis d’Ecotecnia quan la cooperativa va ser comprada per Alstom, i que col·labora directament amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). La seva tasca està orientada cap a tres punts bàsics: millorar la cultura financera de les cooperatives catalanes, potenciar les fonts de finançament i impulsar un nou sistema financer al servei de l’economia social i cooperativa.

La directora de la Fundació Seira, Joana Gómez, apunta que mol-tes mancances de les cooperatives tenen a veure amb la mida. Com passa amb autònoms o microempreses, la gestió comptable i fiscal

es posa en mans d’experts externs, però, en canvi, es deixa més de banda l’anàlisi dels comptes, un element clau a l’hora d’afrontar des de processos de creixement a través de la innovació o la interna-cionalització fins a negociacions per captar inversions, sigui o no bancària. Per això, la fundació fa un especial èmfasi en la sensibilit-zació i la formació sobre la gestió econòmica i financera.

A la vegada, Seira treballa per millorar les relacions de les cooperatives amb la banca comercial, intentant que aquesta confiï en el model d’empresa cooperativa. No obstant això, Gómez afirma que no es pot dependre exclusivament dels bancs i, per això, s’ha de potenciar la diversificació de fonts de finançament, un terreny en el qual encara queda molt camí per recórrer, ja que, mentre a Europa el 75 % del finançament és bancari, a Catalunya i l’Estat espanyol la xifra arriba fins al 90 %. I amb la crisi, quan s’ha tancat l’aixeta de les entitats tradicionals, aquesta necessitat encara s’ha fet més palesa.

PAULA MATEUPeriodista especialitzada en informació econòmica. Actualment, al setmanari L’Econòmic (El Punt Avui), on escriu, entre altres, sobre economia social i cooperativa.

La Fundació Seira, impulsora de la xarxa Financoop, fa un especial èmfasi en la sensibilització i la formació sobre la gestió econòmica i financera. En la imatge, primera reunió de les entitats que formen Financoop.

coop 2015

56

móncooperatiu coop ECONOMIA

2012, neix la xarxa FinancoopMés enllà d’intentar millorar la relació de les cooperatives amb el sistema financer vigent, Seira té com a objectiu impulsar un nou sistema financer que estigui més d’acord amb les necessitats i els valors de l’economia social i cooperativa. Per contribuir a aquesta ambiciosa fita, l’any 2012 va tirar endavant, juntament amb les entitats financeres amb les quals havia signat acords per donar resposta als reptes financers de les cooperatives, i amb el suport de la FCTC i la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, la xarxa Financoop. En formen part, a més de la Fundació Seira, que la coordina, la Fundació Caixa d’Enginyers, Cajamar, el Departament d’Empresa i Ocupació, Acció Solidària Contra l’Atur, Avalis, l’Institut Català de Finances, Coop 57, Fiare, Gicoop, Oinarri, Laboral Kutxa i Finançament Ètic i Solidari.

Raimon Gassiot, coordinador adjunt de Coop 57, una de les entitats involucrades, destaca el fet que la xarxa permeti tenir un espai de trobada entre les diferents organitzacions dedicades a les finances en l’àmbit cooperatiu, sigui perquè tenen aquesta forma jurídica o perquè hi aboquen recursos. Segons diu, resulta interessant perquè ajuda a “afinar molt més” les eines que es po-sen en marxa en benefici de les cooperatives. Per la seva banda, el director de Responsabilitat Social Corporativa i Comunicació de Caixa d’Enginyers, Víctor Cardona, assegura que a l’entitat li inte-ressa molt participar-hi perquè, en ser una cooperativa de crèdit, se sent “molt propera i identificada amb el món cooperatiu”. “Tenim una mateixa filosofia a l’hora d’entendre el negoci. Així com a altres entitats els costa més entendre el món cooperatiu, nosaltres som també una cooperativa, i ho tenim claríssim”, declara Cardona.

Aquesta proximitat, complicitat i valors compartits fa que cada cop més cooperatives busquin i trobin finançament en entitats del mateix sector. És el cas d’El Timbal, una escola de teatre de Barce-lona que aquest any s’ha enfrontat a un gran repte: la necessitat de canviar de local. Segons Mireia Font, una de les sòcies fundadores, el trasllat és indispensable per complir amb els requisits normatius

La fita: crear un nou sistema financer més d’acord amb les necessitats i els valors de l’economia social i cooperativa.

Primera edició de Financoop, l’any 2012. En la imatge de dalt, hi intervé Francesc Xavier Mena, aleshores conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

coop 2015

57

establerts per a l’activitat docent —el proper curs vol convertir-se en una de les primeres escoles on s’imparteixi el grau superior en tèc-niques teatrals d’actuació. Quan van estudiar la possibilitat es van adonar que la inversió requerida era molt alta per al coixí financer de la cooperativa. Però, entre ells, l’assessorament de Coopdemà i l’orientació de la Fundació Seira van posar en marxa un pla financer que implicava algunes de les entitats que formen part de Finan-coop. Després de mesos de preparació, treball i negociacions, l’operació s’ha tancat amb èxit i El Timbal ha aconseguit la inver-sió que necessita per adaptar el nou local als requisits normatius. Les obres començaran en els propers mesos. La previsió és que el proper curs pugui començar ja a les noves aules de l’escola.

Cooperativa ofereix projectePerquè l’exemple d’El Timbal no sigui un cas aïllat, sinó que hi hagi moltes més cooperatives que trobin el finançament que els permeti tirar endavant els seus projectes de creixement, la xarxa Financoop ha canviat el model de la seva jornada anual. Si fins ara

eren les entitats les que explicaven els instruments que podien fer servir les cooperatives en la recerca de finançament, aquest any seran les mateixes cooperatives les que prendran la paraula per donar a conèixer els seus plans de negoci i projectes per als quals necessiten diners. De fet, El Timbal serà una de les cooperatives que participi a la jornada com a cas d’èxit, per explicar a altres empreses com ha aconseguit el finançament que li ha de permetre donar una empenta al seu negoci.

Aquest gir en la jornada anual que organitza Financoop també està lligat als canvis en el context. Gassiot argumenta que, en els darrers anys, la crisi ha comportat un tancament de l’aixeta del crè-dit bancari, cosa que ha fet que moltes cooperatives que necessi-taven finançament es trobessin sense accés als préstecs. Per una altra banda, continua el coordinador adjunt de Coop 57, el conjunt del sector de les finances cooperatives i ètiques ha tingut més ca-pacitat de recollir estalvi, perquè el descrèdit de la banca tradici-onal ha portat a molta gent a posar els seus diners en entitats del sector. “Hem tingut més capacitat de recollir estalvi que projectes ens han vingut per finançar-se”, afirma. “El repte és aconseguir convertir aquest passiu en actius per a les cooperatives”, afegeix Gassiot, que assegura que aquest plantejament és a la base de la jornada d’enguany. “Més que fer difusió en genèric del que són les finances cooperatives i ètiques, volem que surtin projectes, perquè hi ha recursos per finançar-los. Sobretot, es tracta de valorar que les finances cooperatives tenen recursos i eines i, per tant, si se’ns plantegen projectes interessants els podem finançar. Hi ha gent que vol que els seus estalvis serveixin per potenciar el model cooperatiu i seria una llàstima desaprofitar-ho”.

En la mateixa línia, Cardona, de Caixa d’Enginyers, remarca que aquest any tindrà més importància “la pràctica que no la teoria”. Segons diu, el fet d’introduir casos d’èxit i la ronda d’in-versió ajudarà les entitats de finances cooperatives a conèixer més reptes i a estar més a prop del sector cooperatiu. “Seurem i buscarem una solució conjunta. I això és positiu perquè significa anar directes al problema.”

Jord

i Pla

y

Joana Gómez, directora de la Fundació Seira, preveu que enguany participin a la ronda d’inversors unes deu iniciatives.

A la jornada Financoop d’enguany coincidiran les entitats financeres

de la xarxa i també les més convencionals amb l’objectiu d’obrir les portes al finança-

ment dels projectes coopera-tius. La ronda de finançament que se celebrarà el 8 de maig del 2015 és una oportunitat per fer coincidir en un únic espai totes les oportuni-

tats pel finançament de les empreses de l’economia social i cooperativa. Durant la jornada es presentaran els projectes seleccionats i les diferents solucions proposa-des per les entitats membres de la xarxa.

Jornada Financoop 2015• Quan: divendres 8 de maig del 2015, de 8 a 15 h• On: edifici Media-TIC, carrer de Roc Boronat, 117, 1a planta, de Barcelona (és a la cantonada amb Sancho de Ávila).• Inscripcions: www.financoop.org

Programa provisional• Acreditacions• Benvinguda institucional• Presentació de Financoop• Ronda de finançament: primer bloc d’exposició de projectes participants• Cas d’èxit• Pausa cafè i Punt de trobada co-operatives – entitats financeres • Presentació del Programa de capitalització de cooperatives amb fons europeus• Ronda de finançament: segon bloc d’exposició de projectes participants • Cas d’èxit• Cloenda institucional• Dinar i Punt de trobada coope-ratives – entitats financeres • Durant la jornada: Les entitats financeres membres de Financoop atendran les empreses cooperati-ves a l’Espai Cara a Cara.

EDICIÓ 2015: obrInt lEs PortEs al FInançamEnt

Jord

i Pla

y

coop 2015

58

móncooperatiu coop

En el marc del programa d’orien-tació financera de la

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), la Fundació Seira, que el coordina, va atendre l’any passat 50 coope-ratives. El programa les ajuda a fer els balanços i a elaborar el diagnòstic eco-nòmic i financer, així com

a detectar les necessitats i a buscar les solucions. A més, les posa en contacte amb les entitats finance-res que poden aportar-hi recursos i, en alguns casos, es presten garanties.

Per facilitar encara més les coses, aquest any la FCTC i Seira han preparat una eina de planificació financera.

ProGrama D’orIEntaCIÓ FInanCEra

L’edició 2015 de la xarxa Financoop serà un espai de trobada total entre entitats financeres i empreses cooperatives. “Obrirem les portes del finançament a cooperatives que estiguin en procés de creixement i expansió, i que necessitin imports de préstecs una mica grans”, avança Gómez, directora de la Fundació Seira. Amb aquesta definició encaixa Compacto, una productora i agència de comunicació que participarà a la ronda d’inversors. Aquesta cooperativa, que dóna serveis a empreses i institucions –el darrer projecte ha estat una web sèrie per al programa Aracoop– i que ja ha produït dos llargmetratges, va treballar al llarg de 2014 amb la Fundació Seira per millorar el seu pla de negoci.

Ara, segons un dels socis fundadors, Aritz Cirbián, entren en la segona fase, que passa per la maduració del pla i la captació de finançament. “La producció audiovisual en necessita bastant per arrencar”, comenta Cirbián, que argumenta que no té sentit que una productora jove pretengui viure només del mercat català i espanyol, on la cosa, diu, està bastant complicada. Per tant, Com-pacto s’ha d’internacionalitzar i anar a buscar projectes fronteres enllà. Segons Cirbián, és el moment d’apuntar cap a projectes més ambiciosos, però, per això, les necessitats de finançament són importants. “És un sector molt interessant perquè hi ha moltes oportunitats i perquè mou una quantitat de calés molt elevada, però també significa que, per poder entrar-hi amb força, es necessita un coixí financer considerable”, conclou. Per aquesta raó, busca finan-çament extern a través de socis col·laboradors que s’incorporin a la cooperativa i també d’entitats i fons financers. Dels 300.000 euros que necessita, ja n’ha captat 50.000, i espera que la ronda d’inver-sió li serveixi per avançar en la consecució de l’objectiu.

Com Compacto, altres cooperatives han sabut que es feia la jornada pels contactes amb les entitats de Financoop o a tra-vés del web, des d’on s’hi podien inscriure fins al març. La idea, segons Gómez, és que participin a la ronda d’inversors unes deu iniciatives. “Per presentar-se, han de tenir el projecte ben preparat, haver rebut un assessorament previ i haver definit bé el pla de negoci”, explica la directora de la Fundació Seira, que avança que,

Un projecte ben preparat, assesso-rament previ i un pla de negoci ben definit, requisits per presentar-se.

com que els imports dels préstecs que necessiten són elevats —a partir de 100.000 euros— el més probable és que es doni una solució conjunta entre diferents entitats.

Al maig, està marcada en vermell a l’agenda la cita entre les cooperatives que busquen finançament i les entitats que busquen projectes on invertir.

10 anys ajudant les persones a créixer 10 anys amb el cooperativisme

Solucions formatives des dels valors cooperatius

Consulta la nostra oferta formativa a www.aposta.coop Tel. 93 318 81 62 :: Fax. 93 302 18 85 :: www.aposta.coop :: info@aposta.coop

Emprenedoria col·lectiva · Eines per l’emprenedoria · Elaboració del pla d’empresa · Networking · Ser soci d ’ u n a c o o p e r a t i v a · P l a d’incorporació de socis · Gestió social i econòmica de la cooperativa · Funcions i responsabilitats del consel l rector · Postgrau en economia cooperativa · Gestió del conflicte en l’entorn laboral · Intel·ligència emocional · Motivació i direcció d’equips · Estratègies i habilitats comunicatives · Lideratge · Elaboració de projectes · Gestió de l’estrès · Gestió eficaç del temps · Gestió laboral · Gestió eficaç de les xarxes socials · Dinamització de xarxes amb eines 2.0 · Creativitat i innovació · Gestió de la tresoreria · Direcció i gestió de reunions · Intervenció educativa · Formació de formadors · Intercooperació com a b a s e d e d e s e n v o l u p a m e n t cooperatiu

Emprenedoria col·lectiva – Gestió social cooperativa Desenvolupament personal – Gestió empresarial

coop 2015

59

ECONOMIA

Qui són les persones consumidores de cooperatives a Catalunya?

Quin és el perfil de la persona consumidora de productes de cooperatives? I, més concretament, quins hàbits de consum té? Què és el que més valora a l’hora d’adquirir un producte o contractar un servei? Quin és el conei-

xement que té de l’economia cooperativa i de les seves carac-terístiques? Consumeix a partir del dictat dels seus valors, o les motivacions econòmiques tenen el protagonisme principal?

Aquestes són algunes de les preguntes que vol resoldre un estudi impulsat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i coordinat per la cooperativa i-LabSo. Aquest projecte vol, per sobre de tot, esdevenir una eina pràctica per a les empreses cooperatives a l’hora d’enfocar les seves estratègies comercials. L’estudi es compon de diverses etapes en les quals es recull un gran volum d’informació sobre les preferències de con-sum, els canals de compra habitual, l’ús comercial de les xarxes socials, el coneixement sobre les característiques de l’empresa cooperativa, el reconeixement dels seus productes o les principals barreres d’accés, entre molts altres indicadors.

Aquesta informació, recollida a través de diversos qüestionaris en línia i concretada en grups de discussió, s’ha complementat amb una enquesta, elaborada a principis d’any, adreçada al con-junt de la població de Catalunya, que permet identificar un retrat robot de la persona consumidora de cooperatives.

Com podeu llegir al requadre inferior, destaquen tres elements d’aquesta enquesta:

En primer lloc, la majoria de les persones, concretament el 60,9 %, consideren que el model de les cooperatives de treball és el que defineix millor el concepte de cooperativa, per sobre d’altres com les agràries o les de consum. Fins i tot, fora de l’àm-bit metropolità aquest és un dels tipus de cooperativa amb els quals més s’associa la paraula cooperativa.

En segon lloc, cal destacar que la meitat de la població catalana (el 49,2 %) afirma haver adquirit recentment productes o serveis a través de cooperatives. El gran valor d’aquesta dada rau en el fet que aquesta compra obeeix a un procés conscient sobre un model empresarial determinat. Tant sols el 12 % no sap identificar si ha consumit a través d’una empresa cooperativa, mentre que un 38 % afirma clarament que no.

Finalment, la importància i força de l’economia cooperativa també es confirma i es posa de relleu en el 72,5 % de la població que assegura que els productes de les cooperatives responen a criteris de responsabilitat social.

1Quina de les següents afirmacions considera que defineix millor el que és

una cooperativa?a És una empresa en la qual els propietaris són els treballadors i les decisions es prenen de forma col·lectiva: 60,9 %b És una associació per a la venda de productes agrícoles i ramaders: 11,4 %c És una unió de consumidors per beneficiar-se de millors preus pels productes: 9,6 %d És una empresa que treballa per aconseguir un desenvolu-pament social del seu entorn: 6,4 %e És una organització sense afany de lucre: 4,5 %f Totes les opcions defineixen diferents tipus de cooperatives: 3 %g No ho sap / No contesta: 4,2 %

2 En la seva opinió, les empreses cooperatives ofereixen productes

responsables socialment o productes que no responen a valors de responsabilitat social?a Responsables socialment: 72,5 %b No responsables socialment: 5,9 %c No ho sap / No contesta: 21,6 %

3 En els darrers sis mesos ha adquirit vostè algun servei o ha consumit

algun producte d’una empresa cooperativa?a Sí: 49,2 %b No: 38,0 %c No ho sap: 12,8 %

CONEIXEMENT DE L’EMPRESA COOPERATIVA

TèCnICA d’InvESTIgACIóEntrevista telefònica assistida per ordinador

ÀmbIT gEogrÀFIC Catalunya

UnIvErSPoblació de 16 i més anys resident a llars amb telèfon i que porti almenys un any vivint a Catalunya

dImEnSIó dE LA moSTrA 1.600 entrevistes

TIpUS dE moSTrEIgAfixació no proporcional a raó de 400 entrevistes a cadascun dels següents àmbits geogràfics: Barcelona ciutat, resta de l’Àrea Metropolitana, resta de la Regió Metropolitana i resta de Catalunya. Mostra estratificada per districtes a la ciutat de Barcelona i per dimensió de municipi als altres àmbits. Selecció aleatòria de les llars. Quotes creuades de sexe i edat per a la selecció final de la persona a entrevistar. Per a l’obtenció dels resultats, les dades s’han ponderat d’acord al pes real de cadascun dels àmbits territorials

Error dE LA moSTrAL’error mostral és de ± 2,5 % per al total d’entrevistes, per a un nivell de confiança del 95,5 % i p=q=0,5. Per a cadascun dels àmbits territorials l’error mostral és de ± 5,0 %

TrEbALL dE CAmpS’ha realitzat entre el 26 de gener i el 3 de febrer de 2015

Fitxa tèCniCa

La majoria és capaç d’identificar la forma em-presarial de l’economia cooperativa i l’associa a un model responsable socialment.

Infografia JULiana ESLaVa

coop 2015

60

móncooperatiu coop EStadíStiCa

PERFIL DEL CONSUMIDOR DE COOPERATIVESA CATALUNYA

Sí:No:

No ho sap:

46,541,112,4

De 60 i més anysDe 45 a 59 anysDe 30 a 44 anysDe 16 a 29 anys

Sí: 39,7 No: 44,1No ho sap: 16,2

Sí: 56,2 No: 33,1No ho sap: 10,7

Sí: 53,7 No: 32,6No ho sap: 13,7

Sí: 43,4 No: 44,5No ho sap: 12,1

Sí: 59,9No: 30,5No ho sap: 9,6

Català

PER GRUPS D’EDAT PER LLENGUA HABITUAL

Sí: 52No: 34,7No ho sap: 13,3

HomeDona

Baix

Sí: 37 No: 48,4No ho sap: 14,6

Mitjà

Sí: 45,4 No: 41,5No ho sap: 13,1

Alt

Sí: 64,5 No: 24,4No ho sap: 11,1

Sí: 45,8No: 40No ho sap: 14,2

Barcelona ciutat

Sí: 41,8No: 41No ho sap: 17,2

ÀreaMetropolitana

Sí: 45,5No: 40,8No ho sap: 13,7

Resta RegióMetropolitana

Sí: 59No: 32,7No ho sap: 8,3

Resta Catalunya

PER RESIDÈNCIA

PER NIVELL D’ESTUDIS

Sí: 38No: 45,8No ho sap: 16,2

Castellà

Sí: 45,8 No: 40 No ho sap: 14,2500 mil i més habitants

Sí: 42,1 No: 44,3 No ho sap: 13,6De 100 mil a menys de 500 mil habitants

Sí: 52,9 No: 35,9 No ho sap: 11,2Menys de 10 mil habitants

Sí: 53,1 No: 34,6 No ho sap: 12,3De 10 mil a menys de 100 mil habitants

Sí: 43,4No: 41,8No ho sap: 14,8

Centre dreta

Sí: 36,9No: 49,3No ho sap: 13,8

Dreta

Sí: 52,8No: 36,7

No ho sap: 10,5

Esquerra

Sí: 56,1No: 30,6

No ho sap: 13,3

Centre esquerra

PER IDEOLOGIA

Sí: 28,6 No: 58 No ho sap: 13,4Únicament espanyol

Sí: 36,5 No: 54,6 No ho sap: 8,9Més espanyol que català

Sí: 42,9 No: 42,6 No ho sap: 14,5Tan espanyol com català

Sí: 55 No: 35,7 No ho sap: 9,3Ni espanyol ni català

Sí: 53,6 No: 33 No ho sap: 13,4Més català que espanyol

Sí: 64,2 No: 25,7 No ho sap: 10,1Únicament català

PER IDENTIFICACIÓ NACIONAL

PER GRANDÀRIA DE MUNICIPI

Font: i-LabSo, sccl (www.ilabso.net)

CONSUM PER SEXE

Sí: 52,2No: 31,6

No ho sap: 16,2

Centre

(XIFRES EN %)

coop 2015

61

Visualitzar, renovar, enfortir o ampliar l’economia social i cooperativa. Aquests són alguns dels objectius del programa Aracoop, que ha tancat la primera experiència amb èxit de participants i una bona valoració general. És el torn, ara, de la segona edició.

Aracoop, un programa per enfortir el sector cooperatiu

Les de Fent País no són com la majoria de capses de regal que tant han proliferat en els darrers anys. Les seves propostes de tu-risme i oci segueixen criteris de responsabi-

litat. La idea, la van tenir cinc nois de Manresa que, convençuts que podia tenir sentit connectar amb un segment de públic i fer-se un espai en el mercat, van decidir tirar endavant la iniciativa a través d’una cooperativa de treball. Això va ser l’any 2013. Segons un dels fundadors, Nil Camprubí, ganes, il·lusió i empenta no els en faltaven, però experièn-cia, sí. Per aquesta raó, quan mesos després van conèixer, a través de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’existència del programa Aracoop, no van dubtar a inscriure-s’hi.

En concret, Fent País va participar en la línia d’enfortiment a cooperatives d’entre zero i sis anys, que preveu l’acompanyament de l’empresa per part d’experts en gestió empresarial, estratègia comercial o finançament, i que es fa a través de sessions col-lectives i individualitzades. “Ens va semblar que seria una bona manera de posar en ordre el que teníem sobre la taula”, comenta Camprubí. Durant uns me-sos, els impulsors de Fent País van treballar amb el seu tutor, sobretot per intentar recopilar el màxim de dades possibles sobre els seus clients per tenir clar quin era el seu perfil. La segona part de l’assessora-ment els va ajudar fonamentalment en el camp eco-nòmic i financer, com diu Camprubí, “a posar ordre en els números”. El treball els va servir, segons ell, per prendre consciència que havien d’ampliar les línies de negoci. “Com que som intermediaris, aconseguim poc marge. I, perquè funcioni, necessitem que hi hagi moltes vendes”, afirma. Per això, a Fent País ja estan buscant aquestes oportunitats, que passen, sobretot, per la comercialització a Internet.

Nil Camprubí fa una valoració bona de la partici-pació de Fent País al programa Aracoop. “A banda d’ajudar-nos a posar en ordre les nostres idees, va ser una injecció de moral”, assegura. “Veus que hi ha gent a diferents llocs que comparteix amb tu una manera de treballar”, afegeix, que recorda que les sessions col·lectives els van anar molt bé per “fer xarxa”. De fet, l’empresa ha incorporat a les seves propostes els productes d’una de les cooperatives amb les quals van coincidir a la formació, i les cap-ses de regal ara es venen a una llibreria que també va assistir al programa.

El cas que exemplifica Fent País és només un dels àmbits d’actuació d’Aracoop, un programa de cooperació públic i privat que va tenir la seva primera edició l’any passat i que persegueix tres objectius bàsics: renovar, ampliar i enfortir l’econo-mia social i cooperativa. Ho diu així Maravillas Rojo, coordinadora del programa. Aquests objectius s’han fixat, segons Rojo, perquè tots els que formen part d’Aracoop volen “demostrar que és possible canviar la manera de consumir, produir i gestionar”, que l’economia social i cooperativa “incideixi més en el conjunt de l’activitat econòmica” i que sigui “part imprescindible del futur que cal construir”. En línia amb aquests objectius, hi ha una idea transversal a totes les activitats, eines i materials del programa, que no és altra que mostrar que l’empresa social i cooperativa és “viable i transformadora”.

Entre les entitats implicades en la iniciativa hi ha la Confederació de Cooperatives de Catalunya i les diferents federacions. El director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Guillem Perdrix, destaca que Aracoop permet “refor-çar i insistir” en la tasca de difusió del cooperativis-me que la FCTC fa des de fa anys: “Per a nosaltres, és un instrument de visualització que serveix per donar a conèixer què és el cooperativisme”. Perdrix estén la utilitat del programa a altres tasques de la Federació, com el foment de la creació de coopera-tives o l’enfortiment de les existents.

Cinc àmbits d’actuacióEls objectius d’Aracoop es concreten en cinc àmbits d’actuació: el territori, les escoles, les universitats, les empreses de l’economia social i cooperativa que estan en un procés de millora de la seva viabilitat o de creixement i, finalment, les persones que formen part del sector per tal que millorin les seves capa-citats professionals i directives. I les actuacions, activitats, eines i materials del programa acosten a aquests cinc àmbits els tres objectius de visualitzar, créixer i enfortir.

1 Al territori es fa una actuació d’acompanya-ment a la viabilitat de 25 nous projectes, alhora que s’imparteixen tallers de formació als col·legis professionals en l’àmbit jurídic i fiscal per tal de promoure que els professionals s’organitzin com a cooperatives de serveis.

Fent País, cooperativa nascuda al 2013: «Aracoop va posar en ordre les nostres idees i va ser una injecció de moral.

Text Paula MateuFotos araCooP

coop 2015

62

móncooperatiu coop SoCIetat

La primera edició d’Ara-coop, la del 2014, va arribar a més de 6.500

persones a través de les 300 activitats que es van portar a terme. Hi van participar 57 empreses associades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, sumant-hi les beneficiàries i les proveïdores de serveis. La coordinadora del progra-ma, Maravillas Rojo, que fou

Secretària General d’Ocupa-ció del Ministeri de Treball i Immigración dels anys 2008 al 2010, en fa una valoració “molt positiva”, tant per aques-tes xifres com per la resposta dels participants, els quals, segons diu, van posar una nota global de “notable alt”.

Des de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el seu director, Joseba Polanco, reconeix que, en l’àmbit de la

difusió del cooperativisme, Aracoop ha fet una tasca im-portant i “ha anat molt lluny”. També hi ha hagut, diu, un alt nivell de satisfacció en les co-operatives que han participat en les línies d’enfortiment. Respecte a l’objectiu de fer créixer el sector, considera que s’han assolit les fites marcades en el programa, però remarca que les xifres de cooperatives creades

l’any 2014 a Catalunya són inferiors a les de 2013. “No hem assolit l’objectiu d’influir de manera genèrica perquè es creïn més cooperatives”, lamenta. Per tant, Polanco creu que s’ha d’intentar incidir més en aquest aspecte. Amb tot, admet que no només depèn de les eines que es posin sobre la taula, sinó també de la dinàmica general de l’activitat econòmica.

La primera edició

Al voltant de 300 activitats es van dur a terme en la primera edició d’Aracoop. I enguany la xifra es vol superar. En les imatges, primera sessió col·lectiva “Acompanyament expert per millorar i enfortir la viabilitat de 25 empreses”, que va tenir lloc al març del 2015 a l’Escola Industrial de Barcelona.

coop 2015

63

En l’edició d’enguany s’ha fet un esforç important en la difusió d’Aracoop

per mitjà d’eines dissenyades per al web del programa, les xarxes socials i el canal de Youtube. D’aquesta manera, s’han posat a disposició de tothom qui ho vulgui consul-

tar fins a 70 materials de tot tipus, des de vídeos a interac-tius, passant per entrevistes i, fins i tot, una web-sèrie d’animació, El món cooperatiu de l’Ara i la Coop.

També es treballarà més la cocreativitat entre empreses de l’economia social i coope-

rativa ―l’any passat es va fer només una gestió i enguany en seran tres. Aquestes ges-tions persegueixen que es generin projectes compartits entre diferents empreses del sector, siguin noves coopera-tives o noves línies de treball conjunt.

Les novetats deL 2015

2 En el cas de les escoles, també es fan tallers, s’organitzen visites a empreses del sector i es fomenta la creació de cooperatives d’alumnes. 3 Pel que fa a les universitats, s’hi treballa perquè els estudiants facin pràctiques a empreses del sec-tor. A més, s’estan dissenyant tant un curs en línia, massiu i obert (Mooc, pel seu acrònim en anglès) com una jornada interuniversitària d’àmbit internacio-nal que tractarà sobre com incrementar la presència de l’economia social i cooperativa en els currículums universitaris.4 Les empreses poden optar a la línia d’acompa-nyament a iniciatives d’entre zero i sis anys, a més de seguir un programa d’acompanyament expert per fer el pla de creixement i/o internacionalització o per a l’elaboració de les memòries de sostenibilitat. 5 En l’àmbit de la formació a les persones, s’im-parteix un seminari de millora de les competències directives, un taller en temes de governança, parti-cipació i finançament, així com altres tallers sobre creació de cooperatives de treball, de serveis i de consumidors i usuaris. A més, al web del programa (www.aracoop.coop) es pot accedir a un interactiu que instrueix sobre participació en un consell rector, sobre competències clau de gestió i sobre gover-nança cooperativa.

Més de cent entitats formen part d’Aracoop en l’edició de 2015, entre els ens locals, les universi-tats i escoles de negoci, les institucions financeres, associacions, fundacions i federacions, cambres de comerç i col·legis professionals. Totes ajuden a estendre els principis del programa cap als vessants que els són més propers.

Els ajuntaments, per exemple, són molt impor-tants per traslladar el programa al territori. Entre els que hi participen hi ha el de Terrassa, un municipi amb 148 cooperatives, 106 associacions i funda-cions que fan activitat productiva i 55 societats laborals, segons el consistori vallesà, a més de ser Municipi Cooperatiu. El tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, remarca que, entre les cooperati-ves existents a la població, n’hi ha algunes, com ara Teixidors i Alternativa3, que “ocupen persones de la ciutat i operen al mercat global”.

“A Terrassa tenim potencial i, com gairebé tots els municipis, mai prou recursos per ajudar totes les iniciatives de persones que volen emprendre dins l’economia social”, afirma Aguado. “Per això, ens incorporem a un programa com el d’Aracoop, per tal de sumar recursos que ajudin aquestes iniciatives i, per tant, millorin la nostra ciutat”, afegeix. Al llarg de l’any passat, al municipi s’han realitzat quatre grans accions amb la participació de 57 persones i s’han assessorat 17 idees de negoci. “L’edició del 2014 va ser un punt d’arrencada”, comenta el tinent d’alcalde, segons el qual el consistori egarenc es va centrar més a donar suport a l’emprenedoria social i cooperativa. “Durant el 2015 ens agradaria que les accions siguin d’ajuda a empreses i entitats que ja estan en funcionament i necessiten consolidar-se o créixer”, conclou Aguado.

Ajuntament de Terrassa: «Aracoop suma recursos als emprenedors i millora la nostra ciutat.»

El 25 de març del 2014, al Palau de la Generalitat, va tenir lloc la presentació pública del programa Aracoop. En la primera imatge començant per l’esquerra, el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso; en la segona, Maravillas Rojo, coordinadora del programa.

coop 2015

64

móncooperatiu coop

La participació de les cooperatives en aquest programa no es limita a les que reben formació o assessorament. També n’hi ha que es beneficien a través de la prestació de serveis, és a dir, que són proveïdores d’Aracoop. És el cas d’Hobest, una coo-perativa de treball que ofereix serveis de desenvolu-pament estratègic organitzatiu, impulsant models de gestió basats en les persones, formació en gestió cooperativa, acompanyament a consells rectors i equips de direcció, així com de processos participa-tius per construir el règim intern de la cooperativa. Hobest, que té tres treballadors a Catalunya i es va fundar l’any 2010 de la mà de la basca Hobest Consultores, és l’encarregada de gestionar el projecte de pràctiques professionals d’universitaris. “L’objectiu és enfortir el vincle entre les empreses d’economia social i cooperativa i el món universitari”, afirma Ester Vidal, d’Hobest.

Les pràctiques professionals d’universitaris “enriqueixen el projecte de les empreses”, explica Ester Vidal, que posa de manifest que aquestes es comprometen a formar els estudiants. El paper de Hobest es fonamenta en tres eixos: informar i facilitar la feina a les empreses cooperatives que vulguin incorporar estudiants en pràctiques, obrir el camí amb les universitats i fer una formació bàsica introductòria en el model cooperatiu als estudiants. “Aquest any estem explorant un quart eix, que tracta de buscar un espai de trobada permanent després de les pràctiques, és a dir, que des del moviment cooperatiu generem espais perquè els estudiants que han fet estades a les cooperatives puguin ser talent que s’hi acabi incorporant en el futur.”

Participants que repeteixenLa primera edició d’Aracoop es va tancar amb èxit, segons coincideixen a dir les entitats i empreses participants. I hores d’ara ja està en marxa la segona, en la qual hi tornarà Alter Sport, una cooperativa nascuda a Berga que ofereix serveis i desenvolupa aplicacions informàtiques per al món de l’esport. L’any passat ja va assistir a una sessió d’assessora-ment sobre finançament. Segons Albert Navarrete, un dels socis, “tota la formació per a start up o companyies emergents està pensada per a societats mercantils”, així que els va anar bé tenir un asses-sorament específic. “Vam veure quines possibilitats tenia una cooperativa com la nostra, que pogués ne-cessitar una inversió important per desenvolupar una tecnologia, però mantenint la nostra forma jurídica”, argumenta Navarrete.

Enguany, els socis d’Alter Sport no han tingut dubtes a l’hora d’inscriure’s en la línia d’enfortiment i en la de formació als directius. “Necessitem un acompanyament per ser una empresa sòlida i esta-ble”, assegura Navarrete. Durant els propers mesos, aquesta cooperativa tindrà un tutor que els ajudarà en el desenvolupament de l’estratègia empresarial. “Té molt a veure amb posar ordre”, explica el mateix Navarrete quan se li pregunta per la necessitat que espera cobrir i que concreta en “un pla que acosti a la realitat la nostra idea de negoci”. Més enllà d’aquest acompanyament, els socis també rebran formació per tal de millorar les seves competències. “És una formació per a mi, però que després reverti-rà en la cooperativa”, sentencia.

L’acte també va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i de les entitats promotores i col·laboradores que contribueixen al desenvolupament del programa.

 

Comppromís Ar

Av08037 Bar

rc Iris 

v. Diagonal 442 bis,rcelona    Tel 93 208

, 2n i 4t planta 8 07 32 Fax 93 59 088 41

coop 2015

65

SoCIetat

Sis cooperatives de treball federades i un territori cooperatiu formen part de la Ruta Europea de les Cooperatives, Cooproute, que identifica fins a 80 destinacions turístiques que reflecteixen la diversitat cooperativa a Europa.

Viatge per les cooperatives d’EuropaCooproute, turisme responsable i sostenible amb segell cooperatiu

El turisme és a l’actualitat un sector clau de l’economia europea. I pel seu model empre-sarial centrat en les persones i els valors, les cooperatives representen una important

font d’inspiració per a un turisme responsable i sostenible. Amb l’objectiu de donar valor a expe-riències de cooperatives que ofereixen propostes sostenibles i innovadores per a un turisme dife-rent, el projecte Cooproute reuneix fins a vuitanta destinacions a onze països diferents en un web interactiu dissenyat per CECOP –la confederació que agrupa les cooperatives de treball en l’àmbit europeu– i altres socis del continent, entre els quals hi ha administracions públiques o entitats de suport al cooperativisme.

La Federació de Cooperatives de Treball de Cata-lunya s’ha implicat en el projecte Cooproute des dels inicis a través de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, oferint a les cooperatives federades l’oportunitat de participar en el projecte de Cooprou-te o Ruta Europea de les Cooperatives.

El projecte és una iniciativa pionera que uneix el turisme sostenible i alhora difon entre els viatgers els valors i principis cooperatius amb l’objectiu de donar a conèixer propostes vinculades al cooperati-visme en una “ruta” que les identifica i les agrupa.

Cooproute ofereix als viatgers destinacions sin-gulars a partir de projectes empresarials consolidats.

Entre les destinacions hi ha experiències tan diverses com les proposades per una empresa de filadores de llana al sud de França, una cooperativa d’arte-sans italiana o un alberg amb activitats de natura per a famílies a Catalunya, sense oblidar restaurants, hotels o altres propostes d’interès lligades al turisme responsable.

Les destinacions turístiques cooperatives apa-reixen reunides a www.cooproute.coop, un web específic per a la Ruta Europea de les Cooperatives, on s’endrecen per ubicació o per sector d’activitat. Totes mantenen un compromís amb la conservació de la història local i l’herència industrial, així com amb la promoció dels valors del moviment coope-ratiu. Les propostes són projectes empresarials amb trajectòria que, alhora, representen un model d’inspiració per tal d’oferir una experiència turística sostenible mentre difonen els valors cooperatius d’autonomia, responsabilitat personal, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.

“La cultura cooperativa és positiva per a Europa, perquè s’inspira en el desenvolupament sosteni-ble, presenta un esperit empresarial que manté la solidaritat i, sobretot, disposa d’una gran capacitat per detectar les noves necessitats de les persones i garantir el respecte als seus territoris”, declara-va Silvia Costa, presidenta de la Comissió de la Cultura i l’Educació al Parlament Europeu, durant la presentació oficial de Cooproute a Brussel·les el passat 24 de febrer de 2015.

Des de La Ciutat Invisible, una de les coopera-tives catalanes acceptades al projecte Cooproute, Ivan Miró feia una lectura crítica del turisme de mas-ses: “El model actual no és sostenible. Del projecte Cooproute ens interessa l’aportació que el coope-rativisme pot fer al turisme des de l’intercanvi, el viatge o l’experiència de proximitat.” Des de la seva cooperativa, la proposta que es farà als visitants coincideix amb l’activitat quotidiana, que ja incorpora les rutes per conèixer el patrimoni cooperatiu als barris de Barcelona.

Hi ha propostes tan diverses com una empresa de filadores de llana de França, una coope-rativa d’artesans italiana o un alberg amb activitats de natura per a famílies a Catalunya.

Text Olga Ruiz

coop 2015

66

móncooperatiu coop

La idiosincràsia de l’empresa cooperativa, la posa en un punt de partida privilegiat per a un turisme més responsable, basat en les persones. Les acti-vitats de les cooperatives participants a Cooproute contribueixen a la conservació i a l’increment del va-lor del patrimoni de la seva regió. D’aquesta manera, no només fan que la seva regió sigui atractiva sinó que promouen activament valors i principis.

Com a sector clau de l’economia europea amb capacitat per connectar ciutadans, el turisme és un àmbit molt eficaç per tal de preservar el patrimoni. “En el moment de trobar-se amb els turistes, les cooperatives poden transmetre fàcilment la seva cultura i els seus valors, que juguen un rol clau en la construcció de la societat europea”, assegurava Luca dal Pozzo, president de CECOP, l’entitat impulsora del projecte.

Diversitat cooperativa Les cooperatives que participen a Cooproute han passat per un procés de selecció en el qual s’han validat les seves propostes. Un cop aprovades, cadascuna disposa d’un compte propi al web del projecte des del qual poden actualitzar la informa-ció de la seva fitxa, així com presentar les seves activitats i aparèixer a l’agenda i al mapa central que identifica les destinacions Cooproute.

Entre les vuitanta destinacions existents avui, hi ha cooperatives i museus que ofereixen experiències de turisme sostenible i innovador a tot Europa: pre-serven el patrimoni cultural i industrial local mentre

promouen la història i els valors del moviment coo-peratiu, amb un accent particular en els joves.

La diversitat de les destinacions és total. La majoria són llocs històrics i naturals mentre d’altres proposen activitats de lleure, allotjaments o serveis directament relacionats amb el turisme. També hi ha cooperatives actives en el camp de l’educa-ció, l’agricultura, el treball social o la producció artesanal que proposen una important experiència turística. La majoria són cooperatives de treball i també cooperatives d’iniciativa social.

“Cooproute serveix per descobrir i donar valor als projectes que ja existeixen, tenint en compte la situació en què està Europa. Hi ha recursos artístics, culturals i socials que no estan en explotació. Amb l’excusa de Cooproute els hem de posar en valor. Aquest és un itinerari turístic basat en la sostenibi-litat, que permet treure a la llum el que ja existeix”, afirmava Manuel Mariscal, vicepresident de COCE-TA –Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat– i també president de CICOPA –Organització Internacional de les Cooperatives de Producció Industrial, Artesanal i de Serveis.

Entre els projectes presentats hi ha el de la cooperativa Ardelaine, amb seu a Lió, França. Iniciada per set companys compromesos amb la revitalització d’un territori quasi abandonat, disposa de 50 persones ocupades en un projecte ampli que comprèn un hostal, un museu de la llana, un restaurant, producció artesanal de teixits i venda de matalassos, entre d’altres.

Cooperativa Sambucus, de Manlleu. Amb un projecte que combina activitats d’hostaleria amb la gestió d’un hort i un altre d’integració de persones en risc d’exclusió, la participació a Cooproute els aporta “visualització”.

coop 2015

67

SOcietat

A Itàlia, la cooperativa Viseras, que també forma part de la ruta, va ser impulsada per joves de Mamo-iada, un poble de l’illa de Sardenya. Iniciada al 2001 amb l’obertura de tres museus, avui la petita localitat sarda ha viscut una important revifada social i eco-nòmica a l’entorn de la cooperativa.

A Catalunya, la cooperativa Sambucus, de Man-lleu, és una de les destinacions de la Ruta Europea de les Cooperatives. Amb un projecte divers que combina activitats d’hostaleria amb la gestió d’un hort, un projecte d’agricultura propi i un altre d’inte-gració de persones en risc d’exclusió, la participació a Cooproute els aporta “visualització”, segons Anna Arisa, una de les sòcies, qui explica la importància que pot tenir el cooperativisme en la dinamització d’un territori de forma sostenible: “Estem compro-mesos amb el desenvolupament territorial sosteni-ble, en totes les seves versions. Ens dediquem a l’agricultura sostenible, a cuinar productes de proxi-mitat i de temporada i a oferir oportunitats laborals. Així doncs, entenem que les activitats turístiques han de ser també sostenibles i respectuoses amb les activitats del territori.”

Cooproute és un projecte pilot que es troba encara en fase de desenvolupament. El finança-ment inicial per part de la Unió Europea ha permès identificar destinacions amb una oferta turística responsable i innovadora, promovent un model cultural i empresarial cooperatiu, així com elaborar una guia en línia.

Actualment, les entitats sòcies estan valorant quina forma prendrà Cooproute en un futur proper amb l’objectiu de garantir la continuïtat de la feina feta fins ara. És per això que el principal repte és consolidar el projecte per tal de presentar-lo al Consell d’Europa i obtenir el reconeixement de Ruta Cultural Europea, que permetria el més alt grau de visualització i un camí per a la difusió d’un turisme “diferent”. Segons Leire Luengo, responsa-ble de premsa de CECOP, els ingredients a favor d’aquest reconeixement són “un grup fort d’entitats sòcies i un excel·lent grau de connexió i coordi-

Deu cooperatives catalanes formen part a l’actualitat de Cooproute, la Ruta Europea de les Cooperatives. Sis de les propostes turístiques del nostre país han estat presen-tades per cooperatives que són membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Es tracta d’empreses que acrediten expertesa en l’activitat del turisme i que es concentren en cinc comarques. Els seus noms són:

· Els Caus de Mura (Bages)· Biciclot (Barcelonès)· La Ciutat Invisible (Barce- lonès)· Sambucus (Osona)· La Garbiana Pagesa (Segarra)· L’Olivera (Urgell)

La llista catalana de Cooprou-te es completa amb l’Agència de Desenvolupament Local del Berguedà, que representa les cooperatives de treball presents a la seva comarca, i tres cooperatives agràri-es: Agrícola Falset-Marçà, l’Apícola el Perelló i Adernats Vinícola de Nulles.

EtapEs dE CooproutE a Catalunya

nació amb les organitzacions cooperatives en els àmbits nacional i regional”.

Una altra expectativa de les entitats sòcies és fer créixer la ruta i incorporar-hi noves funcionalitats bàsiques per als turistes. “Desitgem que Cooprou-te pugui actuar com a central de reserves per als viatgers que decideixin fer una ruta cooperativa. El potencial d’un projecte així és enorme”, assegura Ivan Miró des de la cooperativa La Ciutat Invisible, de Barcelona.

territoris altament cooperatiusEl país amb més destinacions a la ruta hores d’ara és Itàlia, d’on va sorgir la idea del projecte Cooproute; allà, la regió d’Emilia-Romagna concentra fins a tretze destinacions. Segueix en la llista Catalunya, que n’ha proposat deu, la majoria de les quals de cooperatives membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (vegeu requadre). La resta de l’Estat espanyol, el Regne Unit, França, Malta, Portugal i Bulgària també hi estan representats.

El projecte està obert a noves incorporacions que es poden vehicular a través del web de Cooproute: � www.cooproute.coop

Biciclot, de Barcelona, és una de les sis cooperatives federades que forma part del projecte Cooproute.

Cooperativa L’Olivera.

coop 2015

68

móncooperatiu coop

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la 

nostra Fundació es converteixi en necessària 

Ara més que mai necessitem la 

col∙laboració de tots 

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys

1 Contribuir a diversificar l’oferta de productes i serveis de turisme a

Europa, donant valor a una herència cultural compartida, la de la Cultura Cooperativa Europea, que permeti crear un conjunt de destinaci-ons crítiques i coherents, enfortint el potencial turístic d’aquestes experiències, amb èmfasi en l’herència del territori i la diversitat.

2 Contribuir a la rege-neració econòmica i a la creació d’ocupació

a regions postindustrials en declivi mitjançant una iniciativa de cooperació interregional i transnacio-nal en el camp del turisme, promovent el model cultural i empresarial cooperatiu, així com les activitats econò-miques amb arrels locals dirigides per cooperatives, especialment les de persones

joves que contribueixin a modernitzar i conservar tèc-niques i productes locals, o bé transmetin i desenvolupin productes turístics europeus materials o immaterials

i, per tant, contribueixin activament a generar riquesa local i desenvolupament sostenible i a conservar i generar ocupació sostenible i tècniques locals.

objECtius dEl projECtE

Presentació del projecte Cooproute a Brussel·les, el 24 de febrer del 2015.

coop 2015

69

SOcietat

Clubs d’accionariat popular. Una alternativa a la mercantilització del futbol

Resseguint l’exemple dels anglesos, pioners del model de club de futbol propietat dels seus seguidors, un seguit de clubs de l’Estat espanyol, dits d’accionariat popular, pretenen intensificar els vincles amb la comunitat local, instaurar una política de preus accessible a totes les butxaques i evitar la comercialització de les entitats. Objectiu: fer viable que un altre futbol és possible.

La celebració de l’Eurocopa el 1996 a Anglaterra accele-rà el procés de comercialització del futbol iniciat amb la creació de la Premier League quatre anys abans. Diverses empreses van veure en el torneig una oportunitat per

donar-se a conèixer mitjançant grans campanyes de publicitat, xifrades en 100 milions de lliures.

A aquestes inversions s’afegiren els 45 milions derivats dels drets de televisió i els 120 productes de l’explotació del marxan-datge generats pels més de 250.000 aficionats arribats al país. A banda dels rèdits financers, l’Euro’96 afavorí la progressiva transformació de la fisonomia de les graderies. L’augment del preu de les entrades, a recer de la popularitat del futbol entre la classe mitjana, provocà l’exclusió dels aficionats associats a la classe obrera, un vincle existent des que el futbol esdevingué un esport de masses a Anglaterra a les darreries del segle XIX. Els temps en els quals els seguidors tenien veu en la vida dels clubs comença-ven a formar part del passat.

Els factors exposats, però, no foren els únics que determinaren l’allunyament de les classes populars dels camps de futbol. En la seva marginació incidí també la remodelació dels estadis, amb la desaparició de les graderies dempeus proposada a l’Informe Taylor ―publicat al 1990 arran de l’auge del hooliganisme i de la tragèdia d’Hillsborough―i el control dels drets televisius per part de la cadena Sky (el primer contracte signat al 1992 assegurava uns ingressos als clubs de 305 milions de lliures per 4 anys).

Des d’aleshores, arran dels diversos entrebancs econòmics que van dur molts clubs de futbol anglesos a la fallida o, fins i tot, a desaparèixer, el model de gestió es transformà. Així, mentre entre 1982 i 2010 els casos d’insolvència ascendiren a 67, només durant la temporada 2010/2011 foren 36.

CARLES VIÑASÉs doctor en Història Contemporània de la UB, professor a la mateixa universitat i membre del GRENS de la UPF. Col·labora a l’Ara, la revista especialitzada en futbol Panenka, L’Esportiu i http://fotlipou.com.

Imatges cedides pel FootbALL CLub unItEd oF MAnChEStER (FCuM)

Supporters Direct, fundada al 2000, promou que els clubs anglesos comptin amb una base de propietaris lligada als seguidors i la comunitat.

coop 2015

70

móncooperatiu coop IntERnACIonAL

El futbol esdevingué un negoci i els seguidors tradicionals foren reemplaçats per còmodes consumidors. Grans magnats i multi-milionaris exòtics, alguns dels quals sense cap mena d’interès en aquest esport, assumiren el control de molts clubs en esdevenir els seus màxims accionistes. Per a ells, convertir-se en propietaris d’un equip era una inversió. Els clubs passaren a ser moneda de canvi, una mena de franquícies que es venien al millor postor una vegada recuperada la despesa i augmentat el seu valor de mercat. Una metamorfosi que deslocalitzà entitats tot provocant el desar-relament de les seves comunitats.

Anys noranta, els primers supporters’ trustsLa postergació dels espectadors comportà el sorgiment de les primeres plataformes de protesta. Més enllà de les mostres d’un major activisme, evidents en les temptatives de coordina-ció mitjançant la Football Supporters Association (FSA) o les campanyes contra el racisme; no fou fins a inicis de la dècada dels noranta quan es concretaren els primers supporters’ trusts. Així, al gener de 1992 es gestà el Northampton Town Supporters Trust (NTST), en resposta a les dificultats econòmiques per les quals passava l’equip de les East Midlands. El seu objectiu era recaptar fons per fer viable una entitat que arrossegava un deute d’1,6 milions de lliures. Els seus 600 membres decidiren aportar capital per salvar el club i assegurar-se alguna representació. Per aconseguir-ho, el grup s’organitzà legalment com una mutualitat de prestació (Industrial and Provident Society, IPS). L’NTST recollí 30.000 lliures en donacions i intercedien la negociació amb els creditors. El seu exemple el seguiren aficionats d’altres clubs, com el Bournemouth, mitjançant l’AFC Bournemouth Trust Fund, que reeixí en el seu intent per convertir-se en el màxim accionista de l’entitat. D’aquesta manera s’erigí en el primer equip anglès controlat majoritàriament pels seus aficionats.

L’any 2000 es creà Supporters Direct amb la intenció de promoure que els clubs esportius comptessin amb una base de propietaris lligada als seguidors i la comunitat. Una concreció que evidencià el major activisme dels fans. L’entitat fomentà la creació de 104 supporters’ trusts, entre els quals hi havia el gestat al 2002 pels aficionats del Wimbledon FC.

Com en altres casos, els seguidors d’aquest conjunt del sud-est de Londres es mobilitzaren per evitar el seu trasllat a Milton Keynes, una new town aixecada als anys seixanta a 85 km de la ca-pital. La proposta generà una reacció hostil vers la temptativa dels propietaris i solidària cap als seguidors per part d’altres aficions del país temoroses de seguir les seves passes.

En paral·lel a les maniobres dels màxims accionistes, els segui-dors engegaren, mitjançant la Wimbledon Independent Supporters Association (WISA), una campanya per recollir fons per evitar la relocalització del club. Després de diversos intents per eludir el trasllat s’organitzaren al voltant de The Dons Trust, una plataforma per crear un nou equip, l’AFC Wimbledon, que inicià la seva activi-tat al juny de 2002. En poc temps, articulà una estructura organit-zativa, contractà un mànager i fitxà els seus primers futbolistes. Dos mesos després començà a competir. La seva fita era aconseguir que el club fos sostenible econòmicament. Després de reconvertir la nova entitat en una companyia, The Dons Trust manté el 77 % de l’accionariat. Malgrat que s’hagi alterat la idea inicial, els seguidors continuen sent els propietaris majoritaris del club.

L’exemple de l’AFC Wimbledon fou seguit per altres equips en situacions financeres complicades, com l’Exeter City, el Chesterfield o el Brendtford, entre d’altres. Aquest model de gestió supervi-sat pels seguidors també va interessar els aficionats d’equips de més renom, com el West Ham United, l’Arsenal, el Liverpool o el Manchester United, que mitjançant associacions de seguidors inde-pendents (Independent Supporters’s Associations, ISA’s) tractaren de coordinar-se per fer front a la irrupció de grans inversors. En alguns casos, com succeí al Swansea, els seguidors aconseguiren formar part del seu consorci administratiu en esdevenir un dels principals accionistes del club. Al 2002, després d’invertir 50.000 lliures, el Swan Trust es garantí el control del 20,4 % de les accions del conjunt gal·lès, fet que li suposà poder nomenar dos càrrecs rellevants: els directors executiu i associat.

Quan el poder d’incidència d’aquestes plataformes ha estat escàs atesa la migrada participació accionarial obtinguda, la majo-ria s’han erigit en garants dels valors dels clubs o bé han procurat garantir l’existència de l’estadi davant hipotètiques operacions especulatives, com succeí en el cas de l’Arsenal (on una acció té un cost de 16.000 lliures).

Football Club united of Manchester, el modelSense cap mena de dubte, però, si a Anglaterra hi ha un referent en el model de gestió alternativa dels clubs de futbol, aquest és el Football Club United of Manchester (FCUM). El tercer conjunt de la ciutat s’ha erigit en el màxim exponent del poder real de les aficions. La seva història comença al 2005 quan el milionari nord-americà Malcolm Glazer es convertí en el màxim accionista del Manchester United. L’empresari, propietari de l’equip de futbol

coop 2015

71

americà Tampa Bay Buccaneers, invertí gairebé 1.000 milions d’euros per obtenir el control dels reds. La seva arribada reac-tivà la Independent Manchester United Supporters Association (IMUSA), creada al 1995. També s’organitzaren grups de pressió similars, com Shareholders United o Not For Sale Coalition. Mal-grat les campanyes de protesta que protagonitzaren, com “Love United, Hate Glazer” (Estima el United, odia Glazer), no van poder evitar la deriva comercial del club, evident per exemple en l’aug-ment del preu de les entrades. El fet que el nou propietari ignorés les mobilitzacions va abocar centenars de fans a prendre una dura decisió: deixar d’animar l’equip de la seva vida. Els seguidors se sentiren exclosos i allunyats del nou tarannà d’una entitat cada

vegada més interessada a obtenir rendiments econòmics. Així, de l’entorn de publicacions com Red Issue, Red News o United We Stand sorgí el col·lectiu promotor del FCUM. El mateix any 2005 aquest grup, format per una quinzena de persones, començà a debatre la possibilitat de crear un nou club. Finalment, després de vuit setmanes, el juny es concretà el desenvolupament del pla de viabilitat, la cerca de jugadors i la seva constitució legal als organismes federatius competents. Com altres clubs controlats per seguidors, el FCUM es constituí com una IPS, fet que permet a qualsevol persona convertir-se en membre del club abonant no-més una quota anual mínima de 12 lliures. A canvi, cada soci rep una acció que li permet emetre un vot a les assembles.

FC TarraCo, una experiènCia pionera a CaTalunya

E l novembre de 2012, una desena d’aficio-nats es troben al Bar

Niza de Tarragona per posar les bases d’un club d’acci-onariat popular. Després de setmanes de reunions, aquella trobada esdevingué cabdal per a la fundació del

FC Tarraco. Prenent com a referent l’experiència del CAP Ciudad de Murcia i altres equips similars, el FC Tarraco es convertí en el CAP pioner a Catalunya. El club s’arti-culà limitant l’adquisició d’accions a una per perso-na per, d’aquesta manera, preservar un poder decisori equitatiu. Un cop superats els entrebancs administratius per legalitzar l’entitat, que obligaren a desestimar noms com FC Olímpic Tarragona (precedent del Gimnàstic existent a inicis del segle xx), i després de decidir els colors i l’escut, iniciaren la recerca de futbolistes. La crida a les xarxes socials fou un èxit

i gairebé mig centenar es presentaren al primer entre-nament. Aleshores, tractaren d’aconseguir més accionistes mitjançant una estratègia de proximitat. Les quotes del mig centenar d’accionistes i els beneficis de la venda de marxandatge són els únics ingressos del club.

Actualment, el conjunt milita a Quarta catalana i dis-puta els seus encontres a l’es-tadi Municipal de Torreforta. Entre els seus objectius, més enllà de consolidar el projec-te i estendre el seu model al-ternatiu de gestió, trobem la creació d’una escola de futbol base i un equip femení. Més enllà de la vessant esportiva,

ha organitzat tot tipus d’acti-vitats benèfiques i culturals i s’ha sumat a iniciatives com la campanya Lliga Arc Iris contra l’homofòbia impulsa-da per la Federació Estatal de Gais, Lesbianes, Transsexu-als i Bisexuals. Pel respecte mostrat pels seus jugadors en la primera temporada en actiu, la Federació Catalana de Futbol els atorgà el Premi al Joc Net. I és que els diners no ho són tot al futbol. El FC Tarraco resisteix els embats del procés transformador que pretén anorrear els valors tradicionals d’aquest esport. Al Camp de Tarrago-na segueixen creient que el futbol és el joc del poble.

Imatge cedida pel FC Tarraco

coop 2015

72

móncooperatiu coop

En la seva estratègia per eixamplar la seva futura base social, el club establí uns preus d’entrades assequibles (vuit lliures per als adults i dues per als menors de 18 anys) i accentuà els lligams amb la comunitat per intensificar el seu arrelament amb l’entorn. El FCUM també col·laborà amb entitats com Street Soccer Aca-demy, especialitzada en la rehabilitació i reintegració de persones en risc d’exclusió social.

Poc a poc, el club consolidà el seu suport i la seva estructura. En l’actualitat, deu anys després de l’inici de la seva activitat, el FCUM té més de 3.200 socis. Aquesta és la seva veritable força, la que li ha permès afrontar un repte encara major: la construcció del seu propi estadi. Després d’arribar a acords amb l’Ajuntament i di-verses institucions oficials, que es comprometeren a finançar dues terceres parts del cost total de l’obra, projectada en 5,5 milions de lliures, els seguidors del FCUM es posaren a treballar per fer realitat el projecte. Finalment, aquest 2015 s’inaugurarà Broadhurst Park, el camp del FCUM amb capacitat per a 4.500 espectadors. La seva construcció no serà només un èxit de la seva massa social sinó també d’aquells aficionats que ambicionen un altre model de gestió. El camp serà la prova més palpable que un altre futbol és possible i que existeix una alternativa a la seva mercanti-lització salvatge. Per això, els èxits del FCUM són compartits per milers de seguidors arreu del vell continent, fet que l’ha convertit en tot un referent.

El primer club d’accionariat popular espanyolEl model del FCUM també s’ha intentat implantar a l’Estat espanyol. A les darreries de 2010 es fundà el Club de Acciona-riado Popular (CAP) Ciudad de Murcia, el primer club de futbol espanyol propietat dels seus seguidors. L’equip es reclama hereu del Ciudad de Murcia, conjunt creat al 1999 que després de diversos entrebancs va acabar desapareixent per impagaments al 2010. Precisament, una vuitantena dels seus seguidors foren els promotors d’aquest CAP pioner a l’Estat. S’organitzà de forma assembleària i els seus membres només poden adquirir una acció

Hi ha vuit clubs d’accionariat popular a l’Estat. Tots refusen el model econòmic de gestió del futbol i prioritzen un ús més responsable dels recur-sos controlats pels socis.

per persona (per un valor de 100 euros). Resseguint l’exemple del FCUM, pretén intensificar els vincles amb la comunitat local, instaurar una política de preus accessible a totes les butxaques i evitar la comercialització del club. L’entitat roig-i-negre es definí com una organització sense ànim de lucre, de propietat horitzon-tal que, tot i acceptar patrocinadors, no permet que apareguin els seus logotips a la samarreta.

Esportivament, el CAP Ciudad de Murcia debutà al setembre de 2011 al grup segon de la Segona Lliga autonòmica de Múrcia. Després de tres temporades, el conjunt juga a la Primera Divisió Territorial tot esperant assolir l’ascens a Tercera Divisió. Durant aquest període, el CAP murcià ha esdevingut un model de refe-rència a l’Estat, on actualment existeixen vuit clubs d’accionariat popular. A banda de l’equip murcià trobem l’Atleti Club de Socios, l’Unión Ceares, el CD Palencia, l’Unionistas de Salamanca CF, el Xerez Deportivo FC, la SD Logroñés i el FC Tarraco, l’únic club d’aquestes característiques a Catalunya. Tots ells refusen el model econòmic de gestió del futbol i prioritzen un ús més responsable dels recursos controlats pels socis. Ara per ara són una minoria, però anhelen escampar la llavor i que la seva viabilitat faci evident que un altre futbol és possible.

FIAREBANCA ETICAFiare Banca Etica neix gràcies a l’impuls de persones i organitzacions que volen construir una cooperativa de crèdit inspirada en els principis de les finances ètiques: la transparència, la participació, el treball en xarxa, l’eficiència i l’impacte social de l’activitat econòmica.

Participa a Fiare Banca Etica.

Trobaràs més info a www.fiarebancaetica.coop

SEGUEIX-NOS A TWITTER@fiareBE

Foto © Francesco Zizol

coop 2015

73

IntERnACIonAL

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat.

Agricultura-ramaderia

Agritècniawww.agritecnia.catExplotació de finques rústiques per produir cereals i farratges.Térmens

Cal Nanotwww.calnanotcooperativa.comA l’obrador elaborem productes carnis ecològics: porc, vedella, xai i pollastre, que ens ajuden a donar sortida a la nostra producció i a les produccions ramaderes de la comarca, que són 100 % ecològiques i de proximitat.Sant Joan de les Abadesses

Fem ecologia de muntanya al Polellwww.polellmontseny.comAlberg de joventut, producció i venda de productes agríco-les i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals.Sant Pere de Vilamajor

Granja RosinachAvicultura. Granja d’ous.Juneda

L’Olivera www.olivera.orgPromoció social: activitats agrícoles. Activitats agroalimen-tàries. Activitats artesanals i de qualitat: olives arbequines, vins i oli.Vallbona de les Monges

La Central BiològicaAgricultura ecològica.Mataró

La Garbianawww.lagarbiana.catAgricultura ecològica. Elabora-ció de farines ecològiques amb molí de pedra. Producció de cereals, llegums i horta.Tarroja de Segarra

mas GranerExplotació comunitària de la ter-ra. Aprofitament de bestiar, mo-dernització de les explotacions agràries, criança i elaboració de producte porcí. Ramaders.Santpedor

PecuariusCria de bestiar porcí.Sant Miquel de Campmajor

Tarpuna www.tarpunacoop.orgAcció social. Promou projectes amb finalitats socials i ambi-entals.Barcelona

Comerç-venda: alimentació

AbundantiaForn de pa amb degustació 100 % ecològica anomenada tabló vivant.Barcelona

Agrícola LesginesViticultors DO Montsant.Ginestar

Cervesa Artesana de Badalonawww.dimonibadalona.catProducció i distribució de cerve-sa artesana.Badalona

el Cafè del FornerVenda de productes de fleca i pastisseria per a l’hostaleria, per

a serveis d’àpats i esdeveni-ments.Torredembarra

Frescoop http://frescoop.coopDistribució alimentària i gestió de cuines.Barcelona

Sabor Afegitwww.bvegetables.comSant Cugat del Vallès

Ya Distribucioneshttp://sites.amarillasinternet.com/yadistribucionesVenda i distribució de productes alimentaris llatins frescos i congelats.L’Hospitalet de Llobregat

Comerç-venda: altres

Ad + medicalwww.admasmedical.esComerç al detall d’articles dentals.Barcelona

Anima Quarzwww.animaquarz.comDistribució d’instruments musicals.Porqueres

Biciclot www.biciclot.netFomentar i educar en l’ús de la bicicleta. Comerç de recanvis, accessoris i bicicletes. Reparació i lloguer de bicicletes. monitors de temps lliure i per a escoles.Barcelona

Centro Canino Top Dog (centre Caní La masia)www.rclamasia.comEnsinistrament i altres serveis d’atenció a animals domèstics. Residència canina i felina.Mataró

Ceresnaturalwww.ceresnatural.catAlimentació biològica i consci-ent, amb productes exclusius de proximitat. Solucions terapèuti-ques complementàries.Barcelona

Copisteria el Puntwww.el-punt.comComunicadors gràfics, impres-sió, disseny, retolació.Mollet del Vallès

Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps

de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten cials i les oportunitats de negoci disminuint

els costos de gestió comercial.

El Directori de cooperatives federades es renova contínuament. Podeu consultar-ne la versió actualitzada a la seva versió digital: � http://www.cooperativestreball.coop/cooperatives

ÍNDEX DE SEctorS

Agricultura-ramaderia 74Comerç-venda 74 Alimentació 74 Altres 74 Comerç just-ecològic 75 Llibreries-papereries-música 75 Petites reparacions 75 Regals-llar 75Comunicació-disseny Audiovisuals 75 Comunicació 75 Disseny gràfic 75 Edició 75 Multimèdia 75Construcció Altres serveis relacionats 75 Alumini-vidre 75 Electricitat-calefacció-aire-gas-aigua 76 Fusteria 76 Promotores de construcció 76 Reformes-construcció 76 Revestiments-acabats 76

Distribució-transport Missatgeria 76 Transport mercaderies 76 Transport sanitari 76 Transport viatgers 76educació Autoescoles 76 Centres formació 76 Escoles-llar d’infants 77energies renovables 77espectacles Companyies 77 Serveis tècnics 77Hosteleria Bars-restaurants 77 Cases colònies-altres 77 Menjar per a col·lectivitats 77Indústria Alimentària 77 Arts gràfiques 77 Elèctrica-electrònica 78 Manipulats 78 Metall 78 Mobles-fusta 78 Tèxtil 78 Tèxtil: confecció 78

Informàtica 78mecànica-automoció Reparació-venda de maquinària 79 Tallers mecànics 79Serveis a empreses i particulars Altres 79 Assegurances 79 Assessories-gestories 79 Consultories tècniques 80 Estètica-bellesa 80 Serveis de jardineria 80 Serveis de neteja 80 Serveis de neteja: cuina-catering 80 Serveis de seguretat 81Serveis d’atenció a les persones Ajut a domicili 81 Atenció psicopedagògica 81 Inserció social-laboral 81 Salut 81Serveis socioculturals Activitats culturals 82 Activitats educatives-lleure 82 Educació ambiental 82

Cooperatives d’iniciativa social

coop 2015

74

DIReCTORI De COOPeRATIVeS FeDeRADeS directori coop

Corvalhttp://juguettos.comVenda al detall de joguines.Olesa de Montserrat

equimar, equipaments Oficina maresmewww.equimar.comVenda i servei tècnic de màqui-nes i mobiliari d’oficina.Mataró

Fentpaíswww.fentpais.catComercialització d’experiències turístiques a Catalunya. Caixes regal d’experiències en petit format per conèixer el país d’una manera autèntica i respectuosa.Manresa

Fish OnFabricació i comerç a l’engròs i detall: articles d’esport, vehicles fluvials i marítims de vela, motor i esportius. Per correu. Catàleg de productes diversos. Especia-litat en pesca esportiva.Olesa de Montserrat

manresana de Serveis amb Bicicleta www.mbici.catServeis amb bicicleta. Rutes turístiques guiades, activitats educatives, lloguer, venda de bi-cicletes elèctriques, missatgeria i transport, aules-taller.Manresa

medipack Solucioneswww.medipacksoluciones.comComercialització de cartró i cartrons especials.Barcelona

mercaferwww.mercafer.comVenda al detall fora d’un establi-ment fix (mercats i fires).Sabadell

musicomAcadèmia musical i comerç d’instruments. Gravació i edició musical, servei tècnic.Girona

Novacerwww.novacer.catComercialització i venda de ferros i acer.L’Hospitalet de Llobregat

Servicadeshttp://servicades.comComerç al major de ferralla.Barcelona

Sis Farmawww.sis-farma.comDistribució de productes farmacèutics.Sant Andreu de la Barca

Comerç-venda: just-ecològic

Alternativa 3www.alternativa3.comComercialització de productes de comerç just i alternatius.Terrassa

Cal Fideuer Dalt la Vilahttp://calfideuer.org/webVenda i divulgació de productes comestibles de proximitat.Badalona

Femmefleur www.femmefleur.netComerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones.Barcelona

Kviures Aliments www.kviures.comServei de venda i distribució de productes ecològics i de proxi-mitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats.Barcelona

món Verdwww.monverd.netDistribució de productes ecològics. Membre de la Coordinadora Antitransgènics. Suport i assessorament a la Coordinadora Estatal i Catalana d’Associacions i Cooperatives Consumidores de Productes Ecològics.Polinyà

N’klôwôwww.nklowo.comComercialització de roba de llit i de la llar i serveis associats.Barcelona

Comerç-venda: llibreries-papereries-música

Acció Cultural de Barcelonawww.acciocultural.orgLlibreria. Venda i edició de llibres i música.Barcelona

Alfa...omegaPapereria i llibreria: enquader-nació de tot tipus (s’arreglen llibres), revelat fotogràfic, foto-còpies i plastificació, carpetes a mida; impremta.Sant Joan Despí

Buc de Llibreswww.bucdellibres.catVenda de llibres i serveis culturals.Mataró

el LlibreVenda de llibres, revistes, prem-sa i objectes d’escriptori Montcada i Reixac

els Nou Ralswww.elsnourals.catVenda de llibres, joguina peda-gògica i organització de tallers culturals.Viladecans

La Caníbalwww.lacanibal.netLlibreria-centre sociocultural, especialitzada en humanitats i pensament crític.Barcelona

La Ciutat Invisiblewww.laciutatinvisible.coopCreació i difusió de continguts imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans.Barcelona

La Grallawww.llibrerialagralla.catVenda de llibres al detall, músi-ca, vídeo i papereria.Granollers

Comerç-venda: petites reparacions

BarsatReparació i venda d’electrodo-mèstics.L’Hospitalet de Llobregat

Copelectrowww.copelectro.comReparació d’electrodomèstics i venda de recanvis.Manresa

Indelsitwww.indelsit.comServei tècnic oficial del fabricant d’electrodomèstics de línia blanca Indelsit i Ariston.Barcelona

Comerç-venda: regals-llar

moltacte www.moltacte.comBotigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de per-sones amb un trastorn mental sever.Manresa

Comunicació-disseny: audiovisuals

Batabatwww.batabat.catProducció audiovisual de pro-grames, documentals…Barcelona

Oop!www.oop-coop.ccAgència de comunicació integral. Oferim serveis de co-municació en i fora de línia per a empreses i entitats.Barcelona

Primitive Filmswww.primitivefilms.esProducció cinematogràfica, au-diovisual i multimèdia. Produïm documentals a través del segell Primitive Films, i ficció a través de Niu d’Indi; oferim serveis audiovisuals a través de Com-pacto, i hem començat a fer jocs mòbils amb Apptivisme.Barcelona

Comunicació-disseny: comunicació

Ample-24www.ample24.comMitjans de comunicació (prem-sa, ràdio, TV). Publicitat.Arenys de Mar

Bonobowww.bcommunity.esDiferents disciplines del sector de les arts gràfiques i multi-mèdia: dissenyadors gràfics, programadors, informàtics, editors, fotògrafs...Barcelona

Críticwww.sentitcritic.catEdició i publicació de contin-guts periodístics, així com la comunicació en qualsevol mitjà o format.Barcelona

Cultura 03www.cultura03.comGrup cooperatiu que ofereix serveis integrals a la indústria cultural i de la comunicació.Barcelona

esplugues Televisiówww.llobregat.tvEmissions de televisió local.Esplugues de Llobregat

Serveis Associats de ComunicacióServeis de comunicació impresa i digital.www.comcom.catBarcelona

Comunicació-disseny: disseny gràfic

L’apòstrofwww.apostrof.coopServeis de comunicació social i d’ecodisseny. Cooperativa formada per professionals del periodisme, les noves tecnolo-gies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes.Barcelona

Comunicació-disseny: edició

Alternativas económicaswww.alternativaseconomicas.coopEditorial. Revista que explica l’economia de forma senzilla, amb rigor i independència del poder polític i econòmic.Barcelona

Ara Llibreswww.arallibres.catProducció editorial; gestió inte-gral de projectes editorials.Barcelona

Contrapuntwww.contrapunt.catEdició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació.Mollet del Vallès

Cultura 21www.tigredepaper.catEdició de llibres en català de temàtica social.Manresa

Debarriswww.debarris.comEdició de publicacions periòdi-ques, edició de llibres, produc-ció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes.Barcelona

La Factoría Náuticawww.nauticayyates.comEdició de publicacions, serveis editorials i màrqueting. Creació de continguts web i serveis.Barcelona

Lettera edicioneswww.athanor.esProducció, edició, difusió, venda i distribució de publicacions (re-vistes, llibres, catàlegs), ja sigui imprès o digital, i d’audiovisuals. Porqueres

Pol·len edicionshttp://pol-len.catEditorial. Empresa editorial de-dicada a la publicació de llibres de pensament crític.Barcelona

Sàpienswww.sapienspublicacions.catComercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publica-cions: història, gastronomia i viatges.Barcelona

Comunicació-disseny: multimèdia

Barnaciberwww.barnaciber.comRegistre i hostalatge de dominis, creació de llocs web i webs dinàmiques amb comerç electrònic.Barcelona

Claraboia Audiovisualwww.claraboia.coopProducció i realització audiovisu-al i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-ray, etc.Mataró

Lamoscawww.lamosca.comConcebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions.Barcelona

Construcció:altres serveis relacionats

Abastecedora de la Construcciónwww.abastecedora-sccl.comMajorista de materials per a la construcció.Barcelona

montajes y mantenimiento del PenedèsEstructures metàl·liques. Serralleria.Santa Margarida i els Monjos

Construcció: alumini-vidre

Cristalería AguilóVenda i instal·lació de vidres plans, vidres de claraboia, instal-lacions Securit, instal·lacions de tancaments d’alumini. Vidres artístics i tot tipus de miralls.Barcelona

coop 2015

75

Construcció: electricitat-calefacció-aire-gas-aigua

Aro ForjatsSerralleria, electricitat, fontane-ria i calefacció.Castell d’Aro

Cemidhttp://newcemit.com/index.phpInstal·lacions i manteniment d’aigua, gas i electricitat indus-trial i domèstica.Terrassa

Handytecwww.handytec.esInstal·lacions elèctriques, fontaneria, climatització. Energia solar.La Pobla de Montornès

Instalaciones Sant FeliuReparació i instal·lació de línies telefòniques. Instal·lació de xarxes i configuració d’equips.Sant Feliu de Llobregat

Sant GervasiInstal·lació i reparació d’aigua, llum, gas i electricitat.Barcelona

Construcció: fusteria

envasos de Fusta La FontConstrucció de caixes de fusta per a cava, vi, pernil. Taller de fusteria.Granollers

Jal FustersFusteria i ebenisteria. Portes, parquet, cuines, finestres, estands, decoració...Ripollet

Construcció: promotores de construcció

Grup Qualitatwww.grupqualitat.comImmobiliària.Barcelona

Project-Hauswww.project-haus.comPromotora, constructora immo-biliària. Assessoria comptable i d’enginyeria.Vilassar de Mar

Urbanitzacions Gironahttps://sites.google.com/site/urbanitzacionsgironaObres en urbanització.Girona

Construcció: reformes-construcció

Cardonina de la ConstruccióConstrucció d’edificis i reha-bilitació.Cardona

Construberhttp://construber.netObres i reparacions de noves edificacions urbanes.Berga

Construccions del Baix Llobregatwww.coopebaix.comConstrucció d’obra pública.Cornellà de Llobregat

Construccions RibagorçaConstrucció en general: obra pública, edificis, restauració, etc.Balaguer

CosafelConstrucció.Sant Feliu Sasserra

Integral de Construcciónwww.integraldeconstruccion.comRehabilitació d’edificis. Façanes, cobertes, impermeabilitzacions, treballs verticals...Barcelona

LabolConstrucció completa (obra nova, reformes i manteniment).Terrassa

maclaConstrucció i rehabilitacions.Tortosa

montiventwww.montivent.comFabricació i muntatge de con-ductes metàl·lics d’aire.L’Hospitalet de Llobregat

Construcció: revestiments-acabats

Decor SystemInstal·lacions d’aïllament tèrmic i acústics. Envans de guix laminats, falsos sostres.Barcelona

GalindoPintura.Barcelona

Instal·lacions i Serveis Cooperatiuswww.instalcoop.comInstal·lació de plaques de guix laminat i altres.Cerdanyola del Vallès

Reusense de YeserosEnguixadors. Decoració amb escaiola.Reus

SlupinPintures i estucats en general.L’Hospitalet de Llobregat

Distribució-transport: missatgeria

missatgers Trèvolwww.trevol.comMissatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social.Barcelona

Distribució-transport: transport mercaderies

Asociación de Transportes Sol y Padríswww.tsp.esTransport de mercaderies.Barberà del Vallès

CoforTransport de formigó. Lloguer de camions formigoneres.Girona

Furgo-traylerwww.furgotrayler.comTransport de mercaderies per carretera d’àmbit nacional i internacional.Bellvei

Leader TrsTransport de mercaderies per carretera.Caldes de Montbui

melyser TransTransport.Sant Boi de Llobregat

montsianell Transportswww.montsianell.catTransport de mercaderies per carretera.Amposta

QuattrologistTransport públic de mercaderies per carretera.Mataró

Sbs ServeisTransports, servei de neteja, pastisseria creativa i reformes en general.Sabadell

Trans Augustawww.transaugusta.comTransport nacional i interna-cional de mercaderies per carretera.Reus

Transcaviwww.transcavi.esTransport de mercaderies per carretera.Vilanova i la Geltrú

TranspaTransport de mercaderies per carretera.Sarrià de Ter

Transporte VertransTransport per carretera de tot tipus de mercaderies.Santa Coloma de Gramenet

Transportes Generales del Baix Llobregatwww.cotransba.esTransports.Viladecans

Transportes La Francawww.la-franca.comTransport de mercaderies per carretera.L’Hospitalet de Llobregat

Transportes Sabadellwww.transportesabadell.comTransport, emmagatzematge i distribució.Sabadell

Transports CongostTransports de mercaderies, en especial de plàstics.Lliçà d’Amunt

Transports el Pratwww.transportesprat.comTransport, emmagatzematge i distribució.Viladecans

TrucktransTransport de vehicles.Llers

Distribució-transport: transport sanitari

Ambulàncies Baix ebrewww.ambulebre.comTransport sanitari.Roquetes

Ambulàncies Catalunyawww.ambulanciescatalunya.comTransport sanitari i assistència sanitària.Barcelona

La Pauwww.lapau.catTransport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona.Badalona

Distribució-transport: transport viatgers

Transportes Trans - Radiowww.taxivalles.comTransports públics amb taxi i microbús.Mollet del Vallès

Transports Urbans de Sabadellwww.tus.esConcessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès.Sabadell

educació: autoescoles

Autoescoles FretaEnsenyament de conducció de vehicles.Mataró

educació: centres formació

Academia de Formación Los Sauceswww.academialossauces.comCursos en l’àrea de la sanitat, informàtica, gestió empresarial i comercial.Pineda de Mar

Apostawww.aposta.coopContribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les ca-pacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al

mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme.Barcelona

Barabara educació http://barabaraeducacio.orgServeis de desenvolupament competencial per a empreses i entitats. Programes socioeduca-tius en el marc del desenvolupa-ment competencial. Elaboració de materials didàctics i propos-tes pedagògiques.Barcelona

Classe Awww.classea.catEscola de reforç.Girona

Didactic Serveis de Formaciówww.didacticformacion.comServeis de formació de tot tipus i també la formació del contrac-te formatiu.Sabadell

el Timbal, Centre de Formació i Creació escènicawww.escolateatre.comFormació professional i artística d’arts escèniques (dansa i teatre).Barcelona

elasticFormació professional d’habili-tats en anglès.Barcelona

escola de música del Palauwww.escolademusicadelpalau.comEscola de música.Barcelona

Formatecwww.formatec.esFormació i consultoria.Barcelona

Informa’t http://academiainformat.catReforç escolar i preparació de proves d’accés.Lliçà d’Amunt

Labcoopwww.labcoop.coopProjectes d’emprenedoria social cooperativa.Barcelona

musicarGestió i dinamització de projectes d’educació musical, gestió musical, organització esdeveniments i comerç.Sant Cugat del Vallès

musicopwww.musicop.catDisseny, desenvolupament i gestió de projectes d’educació musical, tant des de la gestió pública com privada. Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat.Mataró

New executive Language Centrehttp://newexecutivelanguage.comCentre d’idiomes creat per professors de l’antic Executive Language Center d’Esade i especialitzat en l’ensenyament de l’anglès per a professio-nals, empreses i la comunitat universitària.Barcelona

coop 2015

76

directori coop

Nous GravatsEnsenyament i difusió de la música.Sant Quirze del Vallès

Slp ServeisServeis lingüístics integrats: formació, traducció i proves de nivell d’idiomes i altres. Centre d’ensenyament d’idiomes per a adults i infants.Reus

educació: escoles-llar d’infants

Agrupació d’educadores Escola bressol.Sabadell

Centre d’educació espill de manresa www.escola-espill.catEnsenyament infantil i primari (0-12 anys).Manresa

Col·legi Vernswww.escolaverns.catEscola d’educació infantil i primària.Barcelona

edcreawww.edcrea.catCentre de suport familiar de 0 a 3 anys.Vallirana

el Cargol de molins Educació infantil.Molins de Rei

el CargolLlar d’infants.Sant Pere de Ribes

el Gegant del PiLlar d’infants.Argentona

ensenyament del Garraf - escola La Pauwww.escolalapau.catEnsenyament obligatori (infantil i primària). Educació infantil i primària, una línia.Vilanova i la Geltrú

escola Bressol del Bosc www.ebmlesorenetes.catEscola bressol.La Roca del Vallès

escola d’Infants Quitxalla mollet del Vallèswww.escolaquitxallamollet.comEducació infantil. Escola bressol.Mollet del Vallès

escola Guinardówww.escolaguinardo.catEducació infantil, primària i secundària.Barcelona

escola Sant Gervasiwww.santgervasi.orgUn projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. L’escola manté i construeix estrets vincles entre el món de la peda-gogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora.Mollet del Vallès

espai Obert La Serra, eos www.espaiobertlaserra.orgEscola d’infantil, primària, secundària i batxillerat. Escola

d’innovació pedagògica basada en l’autodidactisme.Sant Pere de Ribes

L’escoleta de RiellsEducació. Escola de bressol.Riells i Viabrea

La Casa dels Nins www.lacasadelsnins.comEscola bressol.Castelló d’Empúries

Llar d’Infants el Petit Avet www.elpetitavet.comLlar d’infants (0-3 anys).Ripoll

Petit mónwww.petitmon.catEducació infantil, primària i secundària.Castelldefels

Piagetwww.xtec.es/escola-piagetEnsenyament: cicles d’educació infantil, primària i secundària.Barcelona

energies renovables

Arkenovawww.arkenova.netEnginyeria de projectes relacio-nats amb l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), cogeneració i fred solar. Distribució d’equips per a la captació d’energia solar tèrmi-ca i energia solar fotovoltaica.Barcelona

Azimut 360www.azimut360.coopEnginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’ener-gies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional.Barcelona

Control Intel·ligent de l’energiawww.cinergia.coopProducció d’equips d’electrò-nica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+d+i en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials.Barcelona

Cresol, Solucions energètiques Localswww.cresol.coopEnginyeria i consultoria ecoener-gètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables.Ulldecona

emelcatElectricitat per a energies eòliques.Barcelona

Oikosvia Arquitecturawww.oikosvia.comProjectes d’arquitectura, enginyeria, disseny, urbanisme i eficiència energètica. Especial atenció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge as-sequible i edificació sostenible.Barcelona

Sistemes Avançats d’energia Solar i Tèrmicawww.aiguasol.coopServeis d’enginyeria, consultoria i recerca. Promoció de soluci-ons innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia.Barcelona

Som energiawww.somenergia.coopComercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables.Girona

Tefosolwww.tefosol.comEnergies renovables. Empresa dedicada a l’estudi, l’elaboració i execució d’instal·lacions solars fotovoltaiques amb modalitat de claus en mà.Sant Andreu de Llavaneres

Uni.cowww.unico.coopEficiència energètica, instal-lacions elèctriques, calefacció, gas, informàtica i energies renovables. TIC, col·laboració traçabilitat, bpm, facility service.Barcelona

espectacles: companyies

Companyia d’espectacles Pa Sucatwww.pasucat.catPreparació, execució i represen-tació d’espectacles dirigits a tot tipus de públic. Companyia.Valls

L’estaquirotwww.estaquirot.comCreació i representació d’espec-tacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles.Vilanova i la Geltrú

Los Corderoswww.loscorderos.wordpress.comCreació i representacions d’es-pectacles, formació específica per a professionals.Riells i Viabrea

Totartwww.solistesdelacosta.com/solistes/cat.phpEspectacle fora d’establiment. Grup de música.Barcelona

espectacles: serveis tècnics

De Reshttp://de-res.comConstrucció, realització, muntatge d’esdeveniments, pel·lícules, etc.Barcelona

músics de Gironawww.musicat.catTramitació facturació artistes.Girona

Hosteleria: bars-restaurants

Cafè del Centrehttp://ateneuelcentre.blogspot.com.esServei de restauració, general-ment en projectes d’entitats on calgui dinamitzar l’espai social. Actualment gestionem el Cafè de l’Ateneu Centre Democràtic i Progressista i estem negociant la gestió de l’espai social de la Cooperativa70 de Caldes de Montbui.Caldes de Montbui

Dosotreswww.lamolleta.catTeteria-restaurant. Servei d’esmorzars, dinars, berenars i sopars en un entorn relaxat on es fusionen cultura i gastrono-mia a base d’exposicions, teatre, llibres, etc.Mollet del Vallès

e. I. Sambucus www.sambucus.catEmpresa d’inserció, a través de les activitats següents: gestió de restaurants, gestió de cuines per a col·lectivitats, producció d’horta ecològica, producció d’infusions i herbes ecològiques per cuinar.Manlleu

el miralletRestaurant.Granollers

Flama Rojahttp://cancapablanca.word-press.comEsmorzars, menús, sopars, actes i activitats culturals.Sabadell

Illot 2010Explotació d’un hotel restaurant a la capital del Priorat. Elabora-ció de cervesa artesanal.Cubelles

L’Arietwww.cafedemar.coop/espai-culinariCooperativa que gestiona l’espai culinari del Cafè de Mar, un cafè cultural a l’històric edifici del Cafè de Mar, antic cafè dels pescadors i seu de la Unió de Cooperadors de Mataró.Mataró

La CereriaVenda de pa amb degustació.Barcelona

La matrioskaBar-restaurant el Velòdrom: es-pai de trobada, oci i cultura per a persones de totes les edats.Sabadell

La Sargantana Dalt de la Vilawww.lasargantana.orgCuina de qualitat amb produc-tes de temporada que es con-reen i s’elaboren amb valors de sostenibilitat i compromís social. Activitats culturals. Promoció de projectes de desenvolupament social i cultural.Badalona

Pica-tapaBar-cafeteria.Mataró

Hosteleria: cases colònies-altres

Can Perewww.canpere.catGranja-escola. Tallers de granja, horta, apicultura, formatgeria i itineraris pel Garraf.Sant Pere de Ribes

els Caus, Turisme Sostenible i Cooperatiuwww.elscausdemura.coopTurisme amb valors, responsa-bilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat. Allotjament.Mura

Granja escola L’Aurówww.auronatura.orgColònies inclusives i turisme familiar.Torà

Hosteleria: menjar per a col·lectivitats

Cuina ArgentonaGestió de menjador escolar.Argentona

Riembauwww.labarricona.catMenú diari. Cuina de temporada amb canvi de carta cada tres mesos. Cuina casolana, cervesa artesana de producció pròpia.Ripoll

Indústria: alimentària

Cervesa CornèliaFabricació i distribució de cervesa.Cornellà de Llobregat

CondialimentIndústria càrnia. Sacrifici de bestiar.Barcelona

L’ObradorFabricació i distribució de pastisseria per a hostaleria. Pastisseria.Arenys de Munt

Indústria: arts gràfiques

eivissa Associatswww.eivissa.coopServei integral de disseny i arts gràfiques.Santa Coloma de Cervelló

el Foli VerdPreimpressió, impressió i postimpressió de tot tipus de documents.Barcelona

Futurgràfichttp://futurgrafic.comArts gràfiques.Molins de Rei

coop 2015

DIReCTORI De COOPeRATIVeS FeDeRADeS

77

Gramagrafwww.gramagraf.catImpremta, enquadernació, fotomecànica.Badalona

Idetec estudiowww.idetecestudio.comSubministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients par-ticulars, empreses, institucions i organismes públics.El Vendrell

Indústria Gràfica i de la Retolació Artficwww.artfic.catDisseny, producció i detalls dels acabats d’impresos, tant corpo-ratius com comercials.Manresa

Inoxgrupwww.inoxcrom.esFabricació i distribució de plomes estilogràfiques, bolígrafs, llapis i complementsBarcelona

La ComercialArts gràfiques.Molins de Rei

Indústria: elèctrica-electrònica

CopelecMuntatge d’equips electrònics.L’Hospitalet de Llobregat

elektro 3www.elektro3.comImportació i distribució de pro-ductes de ferreteria.Vila-seca

Inydelwww.inydel.esDisseny de circuits impresos per a la confecció de plànols, documents, etc.Cerdanyola del Vallès

Lesco, Laboratorio electrotécnicowww.lescop.comFabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kW. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics.Cornellà de Llobregat

Sat - Servicewww.satservicesccl.comReparació i instal·lacions elec-tròniques.Barcelona

Suministros Aumerhttp://suministrosaumer.comVenda al major de material elèctric.Barcelona

Tres Sat Instal·lacions electròniqueswww.tressat.comXarxes informàtiques. Centrals telefòniques. Sistemes de seguretat i control d’accessos. Megafonia.Vilanova i la Geltrú

Indústria: manipulats

el Taller Del Priorat Serveis de teràpia ocupacional. Centre especial de treball. Serveis ocupacionals d’inserció. Manipulats diversos.El Masroig

G.s.i.s., Grup Serveis d’Iniciativa Social www.gsiscat.orgTaller de disminuïts psíquics.Barcelona

Grupdem www.grupdem.comAtenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social.Montmeló

matagallsManipulació, envasat i venda d’herbes per cuinar.Barcelona

Pretalleres San José Centre ocupacional. Taller de disminuïts psíquics: manipulats.Barcelona

Taller Àuria www.taccat.catEmpresa especialitzada en ser-veis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors. Jardineria, mobiliari urbà, entari-mats, manteniment i instal·lacions hidràuliques.Igualada

Taller Jeroni de moragas www.jmoragas.orgAtenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental.Sant Cugat del Vallès

Teb Barcelona www.teb.orgAtenció a persones amb dismi-nució psíquica. Envasats i mani-pulats per a tercers (clients de diferents sectors i mercats: edito-rials, alimentació, electrònica, recanvis d’automòbil, cosmètica, petits béns de consum…).Barcelona

Teb Vallès www.teb.orgGestiona diferents centres i serveis al Vallès Occidental (Cet Teb Castellar). Les persones amb disminució psíquica fan tasques d’envasat i manipulat per a tercers (editorials, alimentació, electrònica, recanvis automòbil, cosmètica…).Castellar del Vallès

Teb Verd www.boletbenfet.comGestiona serveis a Barcelona, a través del Cet Verd (manteni-ment i conservació, construcció, decoració de jardins, activitats de neteja, neteja industrial, pintura, manteniment d’espais públics, de mobiliari urbà, cultiu de bolets…).Barcelona

Indústria: metall

C.i.r.Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries.Reus

Construcción de maquinaria de Tratamiento de Superfícieswww.cmts.esFabricació d’estructures metàl·liques.Barcelona

Frestornwww.frestorn.comConstrucció i reparació de maquinària.Vic

GalarMecanització de peces. Disseny i fabricació d’utillatge, prototipus i petita maquinària.Sant Andreu de la Barca

GamiplasFabricació motlles de bufat.Badalona

Inenpre, Industria del engranaje de Precisiónwww.inenpre.comEngranatges de precisió i rectifi-cat de flancs.Sant Andreu de la Barca

Lazvi mecanitzatswww.lazvi.comManteniment industrial. Mecanit-zats. Fresadora i torn. Recanvis per a maquinària.Rubí

Llorigràficwww.llorigrafic.comFabricació de maquinària per a arts gràfiques.Molins de Rei

mec-2010www.mec2010.esMecanització especialitzada.Sabadell

melvenwww.melven.esFabricació de manòmetres de contacte elèctric, etc.Sant Boi de Llobregat

metall Tecnològicwww.metalltecnologic.catTransformació del metall.Cercs

metal·lúrgica de Camallerawww.metal-lurgicadecamallera.comFabricació de moble metàl·lic. Accessoris de motocicleta.Camallera

mol-matricwww.molmatric.coopFabricació de motlles i matrius per automoció.Barberà del Vallès

Rectificadora Jswww.rectificadorajs.comReparació de maquinària industrial, rectificats. Rectificats industrials, rectificats de motors d’explosió, reparació general de maquinària industrial.Igualada

Rectificats Alt Penedèswww.rectificatsaltpenedes.comMecànica general. Rectificadors. Soldadura d’alumini.Vilafranca del Penedès

Repulsados, estirados y mecanizadoswww.repulsadosrem.comRepulsat industrial. Conformació de peces metàl·liques, amb desenvolupament cilíndric.Rubí

RiudacarrConstrucció de carrosseries per a vehicles i remolcs.Maçanet de la Selva

Seriman Instrumentswww.serimaninstruments.esManteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura.Esplugues de Llobregat

Tot metallPlanxisteria industrial.Santa Perpètua de Mogoda

Indústria: mobles-fusta

Alberawww.albera.coopFabricació de mobiliari infantil.Barcelona

Cuin Factory Groupwww.cuinfactory.comCuines. Assemblatge de mobles de cuina. Venda de mobles de bany, electrodomèstics i reformes.Vilanova i la Geltrú

Cusó Tapiceros Asociadoswww.cusotapiceros.comFabricació i restauració de mo-bles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d’interiors molt personalitzats. Fa-bricació i serveis d’alta qualitat.L’Hospitalet de Llobregat

els Noiswww.elsnois.comMobiliari per a la llar, comerç i in-dústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de moble a mida.Tona

L’estoc www.lestoc.comVenda de mobles. Producció de mobles de disseny propi a partir de materials i mobles en desús.Barcelona

Lienzos de moiawww.lienzosmoia.comFabricació de cavallets.Moià

mobles Pirineushttp://moblespirineus.comMobles a mida i fusteria en general.Tona

Nou Indretwww.nouindret.comFabriquen mobles de fusta a mida. Venda al detall. 2 botigues.Santa Coloma de Farners

Santiago ApòstolFabricació de teles per pintar. Bastidors. Cavallets.Moià

Indústria: tèxtil

Teixidors www.teixidors.comTeixits amb telers manuals (cen-tre especial de treball). Comple-ments de vestir (xals, bufandes, mantes de viatge...).Terrassa

Indústria: tèxtil: confecció

CopertexMollet del Vallès

Industrial Gèneres de Punt John Filwww.john-fil.comFabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especial-ment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista.L’Espluga Calba

Indústries Waldeswww.waldes.esFabricació de fornitures i peces metàl·liques. Fabricació de botons, fornitures, traus, etc. Per al tèxtil i peces de metall per a automoció.Barcelona

Parselonawww.parselona.comDisseny i producció de calçat i complements exclusius, amb materials originals i sostenibles. Producció de proximitat i 100 % europeus.Barcelona

Informàtica

Ac Ulldeconawww.aculldecona.comVenda i instal·lació, manteniment i reparació d’equips informà-tics. Venda de consumibles informàtics.Ulldecona

Aida - Setwww.aida-set.comEnginyeria informàtica. Desenvo-lupament de programari.Barcelona

Alter Sportwww.altersport.catDisseny de programari especia-litzat en l’àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars.Berga

Ateneu Informàticwww.ateneu.comConsultoria professional de pri-vacitat de dades personals. TIC.Tortosa

Btacticwww.btactic.comIntegració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials.Lleida

coop 2015

78

directori coop

Datumwww.datum.catSuport informàtic empresarial. Manteniment. Xarxes estructura-des. Instal·lació i equipaments. Consultoria i projectes.Mataró

ecoom ConsultingExplotació electrònica per a comptes de tercers. Gestió i manteniment de continguts per a pàgines web.Cerdanyola del Vallès

Grup de Serveis Informàtics - GimmProgramació i venda d’equi-pament informàtic. Reparació i venda d’aparells, lloguer... Bellpuig

Incod enginyeria Industrialwww.incod.esSolucions d’identificació i tra-çabilitat. Etiquetatge i marcatge de productes. Assessorament a empreses i formació específica d’identificació.Mataró

Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadorswww.jamgo.esProjectes i productes tecnolò-gics i d’innovació. Desenvolupa-ment de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial, per asso-lir-ne els reptes de negoci.Barcelona

La Cooperactivawww.lacooperactiva.esComunicació digital per a pimes, comerços i autònoms.Barcelona

mad Systemswww.madsystems.catProveïdor de serveis TIC: tecno-logia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraes-tructura tecnològica necessària a la mida de cada client.Barcelona

Quatre Arrobawww.quatrearroba.catServeis informàtics per a parti-culars i empreses, desenvolu-pament, disseny web i imatge corporativa.Arbúcies

Regla de 3www.reglade3.comServei tècnic oficial Apple. Assessorament informàtic.Barcelona

SantcusatReparació i manteniment d’equips informàtics.Sant Cugat del Vallès

mecànica-automoció: reparació-venda de maquinària

electro AsecorBobinatges de motors i electrici-tat industrial.Vilanova i la Geltrú

Omegawww.guillotinasomega.comReparació de guillotines. Compra i venda de guillotines.L’Hospitalet de Llobregat

mecànica-automoció: tallers mecànics

Auto Talleres Nou CarTaller mecànic.Badalona

Coperauto St. VicençTaller mecànic.Sant Vicenç dels Horts

Industrial Auto-mecánicaReparació general de vehicles industrials. Servei oficial Bosch, Kienzle. Servei autoritzat Iveco-Pegaso.Tarragona

Reparación General del Camiónwww.renault-trucks.net/reparaci-on-general-del-camionReparació de vehicles industri-als (mecànica i electrònica).Tarragona

Sant Cristòfol 82Reparació de planxa i pintura d’automòbils. Retolació, venda de vehicles.La Bisbal d’Empordà

Serveis del Vehicle Industrialwww.viserveis.catReparació de vehicles indus-trials (autobusos, camions, furgonetes, vehicles urbans).Barcelona

Tecnoutilwww.farrier.esTaller mecànic. Utillatges i calibres industrials per a l’automòbil.Montornès del Vallès

Serveis a empreses i particulars: altres

Calandra www.cooperativacalandra.comBugaderia (inserció social de persones amb disminució psíquica).Vic

Control d’Assistència i TelegestióServeis de teleoperació i tele-gestió de missió crítica.Barcelona

ecos Grup Cooperatiuwww.grupecos.coopCompletar, promoure, coordinar, reforçar i integrar l’activitat eco-nòmica de les entitats que en són membres, a través de la re-alització en comú d’operacions encaminades al seu millorament econòmic i tècnic.Barcelona

Folgado Piscineswww.folgadopiscines.comManteniment de piscines.Calella

Nou Set www.nouset.comServeis de neteja, consergeria, botiga de segona mà i altres serveis per a empreses i admi-nistracions.Vilafranca del Penedès

Serveis a empreses i particulars: assegurances

Arç Corredoria d’Asseguranceswww.arccoop.coopCorredoria d’assegurances especialitzada en l’economia so-cial i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.Barcelona

Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

Àgil Assessoramentwww.agilasesores.netAssessorament fiscal i laboral.Barcelona

Assessoria i Gestió Varon AssociatsAssessorament i gestió fiscal, laboral, comptable per a empre-ses i persones físiques.Sabadell

Assessoria Integral del Vallèswww.aivpolinya.comAssessorament empresarial i particular.Polinyà

Assessors Coordinatswww.assessorscoordinats.comServeis financers i comptables.Manresa

Buch - Padrós Consultorswww.bpcons.netAssessoria fiscal, laboral i jurídi-ca. Especialitzats en cooperati-ves. Formació. Auditories.Barcelona

Cegecop - Centre de Gestió Cooperatiuwww.cegecop.comGestió i assessorament empre-sarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliari: operacions de com-pravenda, lloguer, permuta, etc.Vilanova i la Geltrú

Ceprocoophttp://ceprocoop.netServeis integrals de consultoria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis.Barcelona

Col·lectiu Ronda, Assessoria Jurídicawww.cronda.coopCooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social.Barcelona

Consultoria Coop de màwww.coopdema.catConsultoria d’economia social. Assessorament en l’àmbit jurídic, laboral i econòmic per a empreses i organitzacions de l’economia social.L’Hospitalet de Llobregat

Dpg Consultorswww.dpgconsultors.comServeis d’assessorament fiscal, comptable i laboral.Santa Coloma de Gramenet

ebbe’s Assessorswww.ebbes.esAssessoria jurídica, laboral, fiscal i comptable.Barcelona

embat Legalwww.embatlegal.comActivitats jurídiques. Assesso-rament jurídic a treballadors i empreses en l’àmbit del dret laboral i la seguretat social.Barcelona

escribà Assessorswww.escriba1971.comAssessoria d’empreses fiscal, laboral, comptable. Assessora-ment a particulars i empreses, a persones físiques i jurídiques en els àmbits fiscal, comptable, laboral, jurídic; assegurances en general, plans de prevenció de riscos laborals.Sabadell

espai AssessorAssessorament fiscal, laboral i comptable per a pimes, coo-peratives i entitats sense afany de lucre.Santa Maria de Palautordera

Fgc AdvocatsServeis d’assessorament i defensa jurídica a terceres persones. Serveis de consultoria empresarial i d’entitats.Barcelona

G P Awww.gpa-assessors.comBufet professional especialitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques.Manresa

Gabinet d’Assessorament i GestióAssessoria fiscal, laboral i comptable.Barcelona

Gabinete Díazwww.gabinetediaz.esAssessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer. Consultoria administra-tiva i organitzativa.Barcelona

Garrido H. AssessorsAssessors de comerç exterior.La Jonquera

Gestcoopwww.gestcoop.catCentre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals.Terrassa

Gestión Integralwww.affectio.esAssessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives.Barcelona

Grup de Gestió ConfigestServeis financers i comptables. Activitat d’assessoria fiscal, laboral, comptable, serveis administratius, assegurances i serveis jurídics.Mollerussa

Iacta Sociojurídicawww.iacta.coopAssessorament sociojurídic a entitats, associacions i particulars.Barcelona

La Gestió ResponsableAssessorament personal i empresarial.Badia del Vallès

Labora Sinapsiswww.sinapsis.catServeis empresarials. Asses-soria fiscal, laboral, comptable, assessoria empresarial, tecnolò-gica i mediambiental.Porqueres

Nova 2003www.nova2003.catEmpresa de serveis de gestió especialitzada en el món cooperatiu.Barcelona

Pallarols i Associatswww.pallarols.netAssessorament comptable, fiscal i laboral.Girona

Pelayo Consultorswww.pelayoconsultors.comAssessoria a empreses en matèria laboral, comptable, fiscal, mercantil. Especialistes en cooperatives.Barcelona

Premià Assessorswww.premiavng.comAssessoria.Vilanova i la Geltrú

Servigesthttp://servigestsccl.esServeis de gestió administrativa.Castelldefels

Set-cwww.set-c.comAssessoria jurídica, fiscal i comptable especialitzada en empreses cooperatives.Barcelona

Sip Consultorshttp://sip.catAssessorament i gestió compta-ble, fiscal, laboral i financer.Vic

Vidal Piqué i Associatswww.vidalassociats.catAssessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, compta-ble i mercantil.Vilanova i la Geltrú

coop 2015

DIReCTORI De COOPeRATIVeS FeDeRADeS

79

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

1000001 Labswww.1000001labs.orgCiències ambientals i intel·ligència artificial. PIME especialitzada en sistemes avançats d’ajuda a la decisió i recomanació.Barcelona

A+4www.amas4.comConsultora especialitzada en estratègia, cooperació i dinamit-zació empresarial.Barcelona

Addere Consulting Groupwww.addere.netAssessorament a empreses i formació no reglada.Mataró

Alc Assessorshttp://alc-assessors.comAssessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial.Tortosa

Aloja e+3Consultoria energètica i asses-soria ambiental.Barcelona

Alventwww.alventsccl.comRealització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori.Sant Cugat del Vallès

Barcelonya Creatividad & Comunicaciónhttp://barcelonya.com/in-dex_es.htmlConsultoria i gestió de projectes de comunicació, educació i sostenibilitat.Barcelona

Calidoscoopwww.calidoscoop.coopConsultoria social. Agència per a la dinamització territorial de l’economia, l’emprenedoria social i el cooperativisme.Barcelona

Catalizawww.cataliza.orgServeis de coaching, assessora-ment i formació empresarial.Barcelona

Celobert, Arquitectura, enginyeria i Urbanisme www.celobert.coopServeis tècnics en arquitec-tura, enginyeria, habitatge i urbanisme.Barcelona

Clade - Grup empresarial Cooperatiuwww.grupclade.comAcompanyar les empreses del grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat.Barcelona

Colectivo Ius Dignumwww.colectivoidi.orgIntermediació en serveis d’as-sessoria jurídica i formacions a

empreses, institucions públiques i privades i a particulars.Barcelona

Coop 57www.coop57.coopPermetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària.Barcelona

e-spira mirabilis Healthwww.eshealth.euConsultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, asses-sorem, fem recerca i desenvolu-pament en l’àmbit farmacològic, dietètic i cosmètic.Mataró

efficens Waywww.efficensway.esConsultoria i desenvolupament de programari. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió.Barcelona

el Risellwww.elrisell.catConsultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge.Lleida

etcs, estratègies de Transformació Comunitària Sostenible www.etcs.coopFacilitem i promovem dinà-miques col·laboratives per atendre necessitats comparti-des. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i me-canismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu.Barcelona

Gabinet d’estudis Socialswww.gabinet.comRecerca i avaluació en temes com la pobresa i l’exclusió, la discriminació, el racisme, la im-migració i les minories ètniques, els drets humans, el mercat de treball, la gent gran i les perso-nes amb discapacitat.Barcelona

Hobestwww.hobest.esInnovació. Contribuïm a millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i l’auto-nomia de persones i equips.Barcelona

I-labso, Scclhttp://ilabso.netInvestigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanes.Barcelona

Innovació i economia Social en La mediterrània - Iesmedwww.iesmed.euPrestació de serveis de suport a entitats de l’economia social i solidària, així com a tercers no socis, sempre que estiguin ubicats en qualsevol país de la conca la mediterrània occidental.Barcelona

La Copa www.lacopa.ccDues línies de treball: una tèc-nica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de co-

municació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural.Salt

Logística Pimecatwww.logistica.coopFomentem la cooperació i el coneixement entre les empreses carregadores de mercaderies (exportadores i importadores), amb la finalitat de reduir els costos logístics i aconseguir una major seguretat en la cadena del transport internacional.Barcelona

m5 Idees & mercatswww.m5idees.comFabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Especialitzats en projectes a mida.Badalona

Ops Factoria de Serveiswww.opsneo.comPrestació de serveis: investiga-cions, assessorament i aplica-cions en gestió organitzacional, formació a mida i gestió de projectes.Barcelona

Ortogan Serveiswww.ortoganserveis.esAssessorament a empreses d’atenció a les persones.Barcelona

Qmp Integralwww.qmpintegral.coopFomentar la millora i la innovació de la gestió mitjançant la promo-ció de la cultura de la qualitat to-tal dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la finalitat última de contribuir al desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses.Barcelona

Samba Healthwww.sambaaccel.comServeis especialitzats de gestió i consultoris per empreses de salut. Tasques de comercialitza-ció, comunicació, màrqueting, formació...Barcelona

Sepra, Servei de Prevenció Integralwww.sepra.catServeis de prevenció de riscos laborals amb especialitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb el núm. de registre sp-063-b.Barcelona

Social Talent Work Centerwww.socialtalentworkcenter.orgAllotjament empresarial de freelance i microempreses, for-mació, consultoria, conferències i esdeveniments de caràcter professional i lúdic.Molins de Rei

Tallers de Formació Taller de control de qualitat de taps i d’altres productes de per-fumeria. Organització de cursos de formació ocupacional de la branca de manyà (ajustadors mecànics). Muntatges diversos.Sant Vicenç de Torelló

Tandem Social www.tandemsocial.comConsultoria en projectes i empreses socials en l’àmbit nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social.Barcelona

Teb Gestió empresarial www.teb.orgPresta els seus serveis de gestió empresarial i formació al conjunt d’entitats que confor-men el grup cooperatiu TEB, i també per a la resta d’entitats de l’entorn TEB.Barcelona

Terregada.netwww.terregada.netPermacultura; jardineria i agricultura ecològica; formació especialitzada en medi ambient; compostatge casolà.L’Armentera

Serveis a empreses i particulars: estètica-bellesa

Blau maríCentre de perruqueria i estètica.Barcelona

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Cipo www.cipo.catConstrucció i manteniment de jardins i zones verdes privades i públiques. Desbrossada de parcel·les.Sabadell

e. I. Foresterra Creació, seguiment i execució de projectes dins del medi natural.Vilajuïga

entra! www.entra.catJardineria i treballs forestals.Tarragona

Jardinet www.jardinetsccl.esInserció sociolaboral de col-lectius en situació d’especial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes forma-tius per a col·lectius de joves en situació de risc social.Ripollet

La mata Jardinerswww.lamatajardiners.catDisseny, construcció i mante-niment d’espais enjardinats. Servei de floristeria.Mataró

Nou Verd www.nouverd.comInserció laboral de persones amb discapacitat, principal-ment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.Vilafranca del Penedès

Rebrot Jardinerswww.rebrotjardiners.catServeis integrals de jardineria.Barcelona

Xarxa Ambiental Manteniment de mobiliari urbà i serveis.Barcelona

Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja

Coperhabitat Treball assistencial a favor de les persones dependents.Girona

Cor Cooperatiu Terrassenc La finalitat de Cor Cooperatiu és proporcionar un lloc de treball digne a dones en situació de risc d’exclusió social. Va ser cre-ada a iniciativa de l’associació Activa Dona.Terrassa

Garbet, Neteja i manteniment Integral, empresa d’Inserció www.garbet.coopNeteja i manteniment. Serveis a domicili. Jardineria. Bugaderia. Higiene ambiental, prevenció de legionel·la. Tractament d’aigües. Control de plagues. Conteni-dors higiènics.Figueres

Idària www.idaria.catNeteja d’edificis. Atenció domi-ciliària per a nens i gent gran, higiene ambiental, manteniment d’edificis i instal·lacions, reha-bilitacions i reformes, jardineria, treballs forestals, serveis de planxa i arranjament de roba.Llagostera

Net Neteja i Altres Serveis de mantenimentPrestació de serveis de neteja i manteniment. Elaboració de menjars. Serveis d’atenció a la tercera edat.Barcelona

Teb Solucions www.teb.orgNeteja, serveis de proximitat i altres, sempre com a centres especials de treball per a perso-nes amb discapacitat.Barcelona

Serveis a empreses i particulars: Serveis de neteja: cuina-catering

Gustàuria www.gustauria.comSolucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.Igualada

coop 2015

80

directori coop

Serveis a empreses i particulars: serveis de seguretat

SerdesetServeis de seguretat, instal·lació i manteniment de sistemes de seguretat i detecció d’incendis.Barcelona

Serveis d’atenció a les persones: ajut a domicili

Baix empordà Assistència a Domicili www.assdom.comAssistència a domicili. Atenció a la gent gran i discapacitada de les diferents àrees socials del Baix Empordà.Palafrugell

edat-3 www.edat3.comAjut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapaci-tats, famílies, etc.).Olot

Serproas, Servei Professional Assistencial Prestació de serveis assisten-cials a favor de la gent gran discapacitada i persones amb risc d’exclusió social.Girona

Sersa www.sersaonline.comAtenció domiciliària, formació sociosanitària. Certificat de professionalitat.Girona

Trafad www.cooperativatrafad.esServeis d’ajut a domicili.Blanes

Serveis d’atenció a les persones: atenció psicopedagògica

Aema www.aema.catNeix de l’Associació Educativa Meritxell Adán. Infància, adoles-cència i família. Concretament en àrees residencials (CRAE el petit pont), atenció als infants/adolescents amb discapacitat intel·lectual (menjadors i casals estiu) i d’atenció comunitària.L’Hospitalet de Llobregat

Agalma www.agalma.catAtenció precoç per a infància.Barcelona

Cdiap de Sant Boi www.cdiapsboi.catServeis d’atenció precoç per a la petita infància.Sant Boi de Llobregat

Cedre www.cedre.esTreballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i lo-gopèdia amb nens, adolescents i joves.Barcelona

Centre d’Atenció a la Primera Infància del Vallès Oriental Prevenció, diagnòstic i tracta-ment d’infants amb dificultats, fins a 6 anys. La cooperativa gestiona el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç).Granollers

Centre de Dia i Serveis Nous Avis www.nousavis.comServeis socials gent gran.Barcelona

Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Baix montseny www.cdiapbaixmontseny.catAtenció a les famílies. Treball amb les famílies de nens menors de 6 anys amb dificultats en el desenvolupament.Sant Celoni

Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Sant Andreu de la Barca Atenció precoç.Sant Andreu de la Barca

Centre Solc Centre d’educació especial.Tarragona

Coopintegradors www.coopintegradorssccl.blogspot.com.esAtenció a les persones amb discapacitat física a la comarca del Maresme.Mataró

Dapsi Cerdanyola www.dapsicerdanyola.catAtenció precoç.Cerdanyola del Vallès

Dapsi montcada www.dapsimontcada.catAtenció precoç.Montcada i Reixac

Dapsi Rubí www.dapsirubi.catAtenció precoç a infants de 0-6 anys.Rubí

Dapsi Sant Cugat www.dapsisantcugat.catAtenció precoç.Sant Cugat del Vallès

Delta, Col·lectiu de Professionals del Desenvolupament Infantil www.delta.coopGestió de CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol.Viladecans

eines, Serveis Sòcio-educatius www.eines.coopGestió de projectes d’atenció socioeducativa, adreçats princi-palment a infants, adolescents i famílies, inserció sociolaboral a diferents col·lectius.Vallirana

equip-40 Centre d’atenció precoç. Activi-tat dirigida a infants menors de 4 anys amb dificultats en el seu desenvolupament.Sant Feliu de Llobregat

escola Guimbarda www.guimbarda.comEducació especial per a dismi-nuïts psíquics. Centre de dia.Barcelona

Institució Balmes www.ibalmes.orgCentre d’educació especialitza-da en atenció i salut mental.Sant Boi de Llobregat

magroc www.magroc.catAssistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i for-mació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència.Terrassa

Nadis http://fundacionadis.orgDonar una alternativa integral al tractament de l’alumne amb dis-capacitat amb greus afectacions neuromotores i de comunicació. Tasques d’assessorament i tractament a infants de 0 a 20 anys i a adults.Barcelona

Som espai de Psicologia Cooperativawww.sompsicologia.coopActivitat psicològica i psicote-ràpia. Atenció a persones que volen iniciar un procés psicote-rapèutic i/o orientació per mi-llorar el seu benestar personal. Atenció a la salut mental.Barcelona

Taller escola Barcelona www.teb.orgGestió immobiliària i patrimonial. Atenció a les persones amb disminució.Barcelona

Teb Habitatge www.teb.orgGestió d’establiments resi-dencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual.Barcelona

Serveis d’atenció a les persones: inserció social-laboral

Actua http://actuasccl.coopServei d’atenció a les persones: intercooperació, promoció social i projectes per al desenvolu-pament comunitari; promoció social de les persones mitjan-çant l’acció educativa; creació d’ocupació.Vilafranca del Penedès

Argos Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut.Girona

Avancem Santa Clara http://qualitatdeserveis.jimdo.comServeis assistencials, culturals i de lleure; mitjançant la realització d’activitats d’atenció domiciliària, educativa , culturals i d’altres de caràcter social (manteniment i neteja a orga-nismes oficials, institucionals, empreses i particulars).Girona

Centre Ocupacional Grans Disminuïts Ciutat Vella www.cosinia.catServei de teràpia ocupacional per a persones amb discapaci-tat física.Barcelona

Cerc@ www.cercasccl.comAtenció de persones depen-dents a través del servei d’aten-ció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis.Tarragona

Drecera www.drecera.orgPrestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educatives, formatives, socials, sanitàries i laboral amb la finalitat de facilitar la promoció social de persones en risc d’exclusió social.Pallejà

eduvic www.eduvic.coopTeràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioedu-cativa, centres residencials i d’acolliment, diagnòstic i suport a les famílies.L’Hospitalet de Llobregat

el Caminet Inserció en el món laboral de persones i col·lectius en risc d’exclusió social.El Catllar

Gedi www.gedi.orgGestió socioeducativa a nens i joves amb marcada dificultat d’integració social i cultural, mitjançant centres de tallers, ludoteques, esplais, colònies i activitats extra-escolars. Atenció social.Barcelona

Impulsem http://impulsem.blogspot.com.esOrganització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció.Barcelona

Insercoop www.insercoop.comSuport i assessorament edu-catiu per a la recerca de feina i l’orientació professional.Barcelona

Integració Social de menors - Isom www.isom.catCreació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció soci-al que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn.Barcelona

més i més Serveis www.mesimesserveis.comEnvasament i empaquetat.Sant Llorenç d’Hortons

Rauxa www.rauxa.orgTractament integral de l’alco-holisme per a indigents crònics alcohòlics. Furgoneta al carrer (6 lliteres). Comunitat terapèuti-ca (18 llits). Pisos de reinserció social.Barcelona

Suara Cooperativa www.suara.coopAtenció a les persones: des de les llars d’infants fins a la depen-dència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i a l’adoles-cència en risc i les persones amb discapacitat.Barcelona

Taller el Xop www.elxop.comDiscapacitats intel·lectuals. Inte-gració social dels discapacitats intel·lectuals.Barcelona

Tallers Blancs www.tallersblancs.blogspot.com.esAtenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual.Barcelona

Serveis d’atenció a les persones: salut

Adartia, Teràpies Naturalswww.adartia.coopProporcionar serveis per al benestar de les persones i donar formació a les persones interessades en el seu manteni-ment òptim de salut.Barcelona

Centre equinoteràpia Cadí moixeró Elaboració i execució de pro-jectes d’equitació terapèutica adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge i d’in-serció social. així com dificultats físiques, intel·lectuals, mentals i emocionals.Gurb

Com a Casa enlloc Oferta de serveis d’atenció inte-gral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat i amb necessitat de terceres persones.Sant Feliu de Llobregat

Comunitat Terapèutica de malgrat www.ctm-salutmental.comAssistència psiquiàtrica a la co-marca del Maresme amb serveis concertats amb el Servei Català de la Salut.Malgrat de Mar

Cos Cooperació i Salutwww.cos.coopTreball, des d’una visió integrati-va i cooperativa, de les diferents medicines per millorar la salut de les persones, des del res-pecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida.Barcelona

Pediatria dels Pirineuswww.pediatriadelspirineus.orgAtenció pediàtrica a l’Alt Urgell (especialitzada a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell i primària a l’Institut Català de la Salut).La Seu d’Urgell

SersaludAssistència sanitària. Serveis de ginecologia, metge de família, podologia, psicologia infantil i adults, logopèdia, dermato-logia, infermeria, fisioteràpia, odontologia.Badalona

coop 2015

DIReCTORI De COOPeRATIVeS FeDeRADeS

81

Tascowww.titania-tasco.comCursos i preparació del part natural i assistència al part a casa, salut infants, salut dona, teràpies naturals.Barcelona

Tecnofarhttp://tecnofar.esSubministrament, instal·lació, serveis i equips per a la indústria hospitalària i farmacèutica.Barcelona

Thau ecosalutwww.thauecosalut.comNaturopatia, homeopatia i altres activitats.Vic

Vademames www.vademames.orgAcompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern i difusió d’estils parentals respec-tuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials.Hostalets de Balanyà

Serveis socioculturals:activitats culturals

Alambarwww.alambarsinapsis.esComunicació i organització d’esdeveniments.Barcelona

Cisec www.cisec.orgLa nostra activitat principal és la gestió de serveis vinculats a les polítiques de joventut.Barcelona

Desenvolupament Comunitari www.desenvolupamentcomu-nitari.catServeis culturals.Barcelona

Koitton Clubhttp://koittonclub.blogspot.com.es/Bar on s’hi fan actuacions en directe, conferències i d’altres formes de difusió cultural.Barcelona

Nemesiswww.nemesisarch.comVisites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció histò-rica, didàctica per a escolars.Tarragona

Promoció i Difusió Cultural al Barri GòticBar on es duen a terme activitats culturals: cinema, contes, presentacions de llibres, monòlegs, exposicions, titelles, documentals...Barcelona

Promotora de la Cultura i la Solidaritat Artgentwww.artgentcultura.comPromoció i gestió de projectes culturals. Assessorament sobre projectes culturals. Tenen l’Asso-ciació Lapsus.Barcelona

Promotora de mitjans Audiovisuals - Drac màgicwww.dracmagic.catGeneració de programes de sensibilització i dinamització, creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals.Barcelona

Propaganda Pel Fetwww.ppf.catEdició fonogràfica i manage-ment de grups musicals. Des de 1996 han editat 70 referències discogràfiques. La línia editorial ha estat treballar bandes catala-nes compromeses socialment.Manresa

Serveis a les Persones encís www.encis.coopCooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció.Barcelona

Tatwww.tatlab.coopGeneració i desenvolupament de projectes expositius i disseny integral d’entorns de comunicació.Barcelona

Tinta Invisiblewww.gravat.comEdició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpe-tes de gravat. Comercialització i distribució.Barcelona

Tres Branqueswww.tresbranques.catManteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de la General, la sala de festa i concerts de referència a la capital berguedana.Berga

Serveis socioculturals:activitats educatives-lleure

Artijoc www.artijoc.comGestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’ensenyament. Ens especialitzem en el joc, l’art i la interculturalitat. Botiga de joguines didàctiques i productes de comerç just.Mataró

Concep-t www.concep-t.comServeis lúdics, de serveis i educatius i edició de materials didàctics.Tona

Doble Via, Serveis Socioeducatius www.doblevia.coopGestió de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la participació, el lleure i la cultura, i també serveis integrals de gestió de menjadors escolars ecològics.La Floresta

Donavol www.donavol.catActivitats de temps lliure (casals d’estiu, activitats extraescolars, colònies). Serveis de menjadors escolars i per a la tercera edat.Sant Joan Despí

Drala Gestió integral de conflictes, processos de diàleg i mediació.Sabadell

eduxarxahttp://eduxarxa.catFormació i edició de materials didàctics.Barcelona

el Tamboret www.eltamboret.orgGestió de serveis i projectes socioeducatius per a escoles (menjadors, extraescolars, ca-sals...), per a l’administració.Barberà del Vallès

Fil-a-l’agulla www.filalagulla.orgTallers, formacions, grups terapèutics i assessorament que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions asser-tives i formes d’organitzar-nos amb valors cooperativistes.Barcelona

L’eina http://einacooperativa.coopGestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis soci-als, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconò-mica de les persones en risc d’exclusió social.Terrassa

L’esberla www.esberla.catCreació, gestió i dinamitza-ció d’activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme.Vilassar de Mar

L’esqueixhttp://lesqueixcooperativa.wordpress.com/Gestió i realització de projectes i activitats educatives i de lleure adreçades a infants i joves. Tot treballant per la democràcia, la participació i la transformació social.Barcelona

La Cuppwww.lacupp.netEducació ambiental. Formació i assessorament social i ambiental.Olot

La Fera Ferotge www.laferaferotge.catCooperativa sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les per-sones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa.Espinelves

mas Franch www.masfranch.orgCasa de colònies. Turisme rural. Cursos i tallers.Sant Feliu de Pallerols

més, més eficiència Social www.mesmes.catServei d’alimentació i monitorat-ge a les escoles.Terrassa

Naifarwww.naifar.comServeis educatius en l’esport, la cultura i el lleure.Barcelona

Natturísticwww.natturistic.catGestió de projectes de dina-mització i desenvolupament turístic, d’oci i lleure, orientada principalment al medi natural i a petites poblacions.Vallirana

Reflexes, Reforç Local per l’Èxit escolar www.reflexes.catReforç escolar i suport a l’estudi amb especial atenció a l’alumnat de primària i secundària. Enfocat al sector públic i privat. Treballem conjuntament amb l’administració educativa local dels municipis, amb les escoles i AMPA dels municipis.Barcelona

Sombici www.sombici.catActivitats relacionades amb la bicicleta pel riu, el delta del Llobregat i pel Baix Llobregat. Actualment rutes guiades amb bicicleta i biciescola.Sant Boi de Llobregat

Serveis socioculturals: educació ambiental

Arcadia Sinapsiswww.arcadia.catCentre mediambiental de difusió i formació sobre sostenibilitat, energies renovables, respecte pel medi ambient, consum responsable, i valors humans i socials.Porqueres

Cepa, Centre d’ecologia i Projectes Alternatiuswww.cepa.catEstudis, projectes i campanyes d’educació ambiental.Barcelona

Cimaewww.cimae.coopServeis d’educació ambien-tal: gestió centre educació ambiental de Can Déu (Caixa de Sabadell); tallers per a escolars; tallers per a gent gran; elabora-ció de material didàctic.Barcelona

L’escola del ParcEducació ambiental. Interpre-tació ambiental. Treball amb escoles i altres col·lectius.Deltebre

Nusos Activitats Científiques i Culturalswww.nusos.netAcció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat.Barcelona

coop 2015

82

directori coop

Per una societat inclusiva i promotora de l’autonomia

www.suara.coop | suara@suara.coop | 93.254.76.90 | .

SERVEIS SOCIALS · EDUCACIÓ I FORMACIÓ · BENESTAR PERSONAL · OCUPACIÓ I TREBALL

Cada persona i cada família és única

www.garbet.coop | garbet@garbet.coop 93.707.00.60 | .

Compromesos amb la inserció sociolaboral

10% de descompteen la contractació dels

serveis de neteja i manteniment per a

les cooperativesfederades

i els seus associats

Residència per a gent gran

Estades temporals

Centre de dia

La Federació, un espai

per intercooperar

Premià 15, 1r. 08014 Barcelona. 933 188 162. www.cooperativestreball.coopcooperativestreball.coop

Segueix-nos a les xarxes: Facebook i Twitter

Connectar

Aprendre

Compartir

Descobriu sinèrgies i punts de

connexió entre cooperatives a

partir de les diferents activitats

proposades a la FCTC

Informeu-vos, formeu-vos i

projecteu-vos per fer créixer la

vostra cooperativa

Som un espai d’intercanvi on

cada cooperativa federada pot

beneficiar-se de l’experiència

d’altres membres de la FCTC.