Revista .COOP - n4

2014www.cooperativestreball.coop

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

Col·laboracions dePhilippe FrémeauxFernando PindadoKoldo SaratxagaMichel Dreyfus

Balanç positiu del primer any de Municipi Cooperatiu——Primer pas cap a la fusió entre federacions de cooperatives

La cooperació és la resposta: Mondragon i Fagor Electrodomésticos

Cooperatives més vivesLa participació impulsa l’empresa del segle XXI

Seira, suport financer a les cooperatives

Ets cooperativa o vols ser cooperativa? Necessites finançament?Seira t’ajuda

formació

orientació financera

impuls al sector financer cooperatiu

accés al finançament

noves eines financeres

EDITORIAL La participació de les persones, tret diferencial del cooperativisme

4

interns coop ACTIVITAT Les principals notícies de la Federació 6

L’EQUIP DE L’ANY Inoxgrup 9

CRÒNICA Balanç positiu del primer any del programa Municipi Cooperatiu Guillem Perdrix

10

COOPERACIÓ Primer pas de les cooperatives de treball en el procés de fusió entre federacions Jaume Oller

14

ESTADÍSTICA Les cooperatives per sector d'activitat 16

CASOS D’ÈXIT Xarxa Coop. Junts per arribar on sols no es potGrup Clade. L’interès mutu com a motor de participació Col·lectiu Ronda. Quan la intercooperació es porta a la sang Paula Mateu

18

MEMÒRIA HISTÒRICA

Carrer de Premià, 15, l’empar del cooperativisme català Ivan Miró

27

móncooperatiu coop VALORS Cooperatives: la democràcia és una lluita! Philippe Frémeaux

La participació: sentiment i dret Fernando Pindado

Un nou estil de relacions (‘ner’) en l’organització de les empreses Koldo Saratxaga

30

ENTREVISTA Javier Creus: estem davant la gran revolució de la confiança Sílvia Cobo

38

ECONOMIA La cooperació és la resposta: Mondragon Corporación i Fagor Electrodomésticos Javier Goienetxea

El gegant busca un model més àgil Alberto Uriona

42

INTERNACIONAL Cooperatives a França: passat i present Michel Dreyfus 45

EN PROFUNDITAT Dels departaments estancs a la xarxa, de la jerarquia a les persones Jordi Garriga

50

SOCIETAT Quin impacte tenen les xarxes socials en la participació? Ismael Peña-López

56

MARC LEGAL Al·legacions a l’avantprojecte de llei de cooperatives Perfecto Alonso

58

GESTIÓ EMPRESARIAL

Decidir més i millor, entre tots Oriol Lladó 59

directori coop DIRECTORI Marketplace de les cooperatives de la Federació 62

•coopNúmero 32014Revista anual

Composició del Consell Editorial Perfecto AlonsoGemma GarciaNúria BallesterosMiquel CanetGuillem Perdrix Miquel MiróDavid VargasManel CendónOlga Ruiz

Contacte i publicitatFederació de Coope-ratives de Treball de Catalunya Tel. 93 318 81 62 [email protected]

L'edició d'aquest número s’ha tancat el 28 de febrer de 2014

Conceptualització i realització editorialÀrea de Desenvolupa-ment i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.)www.sapienspublica-cions.catImpressióGramagraf, s.c.c.l.

Director ÀreaGerard [email protected]. 936 347 612Coordinació David HerediaDisseny gràficXavier AlamanyDipòsit legalB. 31107-2012

Llicència Creative Commons

Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera espe-cificada per l’autor o el llicenciadorCompartir Igual — Si altereu o transfor-

meu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idènti-ca a aquesta.http://creativecom-mons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

coop

coop 2014

SUMARI

Al número de .coop que teniu a les mans hem volgut parlar d’un dels elements més significatius i més definitoris de les nostres empreses cooperatives, que sense cap

mena de dubte ens diferencia de la resta del món empresarial: la participació de les persones.

Hem volgut dedicar el tercer número de la nostra revista anual a aquest tret diferencial reflectint-lo a les diverses seccions, des de la selecció dels casos d’èxit fins a les reflexions de les signatures col·laboradores que, des de dins i des de fora del cooperativisme, aporten la seva opinió amb la finalitat d’aprofundir, renovar i projectar la participació, un valor essencial del cooperativisme.

Els valors poden ser viscuts com una font que ens ajudi a projectar-nos o bé com a lligams que ens impedeixen evolucionar. La diferència es troba en com decidim relacionar-nos amb aquests valors, com en definim l’actualització en els moments que estem vivint, així com la posició personal en l’abordat-ge del debat.

Les nostres empreses són organitzacions vives que es fonamenten en les persones. I, com les persones, les cooperatives de treball també evolucio-nen. De la mateixa manera, també l’entorn en el qual s’inscriuen les cooperatives evoluciona, es modifica i canvia impulsant que les nostres empreses s’hi adap-tin en tots els sentits per poder créixer.

PERFECTO ALONSOPresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

La participació de les persones, tret diferencial del cooperativisme

Redefinir el concepte participatiu, adaptar-lo, donar-li sentit actualment, és un fet enriquidor per a les nostres cooperatives.

coop 2014

4

EDITORIAL

La millor eina perquè l’adaptació al canvi sigui més àgil i eficaç és replantejar-nos, redefinir els valors que ens defineixen actualment per tal que el coope-rativisme pugui seguir aportant solucions a les noves situacions generades.

L’anàlisi i la reflexió per mitjà de publicacions com aquesta, com també a través d’altres espais de comunicació, ens ha de permetre adaptar a la reali-tat del món cooperatiu les noves circumstàncies de l’entorn, començant per les que afecten els nostres valors.

Vetllem per tal d’evitar que els valors es convertei-xin en vestits fets a mida de les nostres necessitats, perquè no desitgem que a ningú li acabi quedant petit i abandonat a l’armari. Per això, la voluntat d’aquest número de la revista .coop és aturar-nos un moment, reflexionar, compartir i continuar evolucio-nant i creixent.

De tots els valors que ens defineixen, el més identitari i diferenciador és la participació. En aquest sentit, justament, la participació de les persones a l’empresa és un dels temes que articula el debat en el moviment cooperatiu de forma àmplia. Aquest any 2014, el congrés de COCETA (la Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado) estarà centrat en el mateix tema. I, com a element definidor dels valors del cooperativisme, és així responent a una doble finalitat: pel que implica la participació en si mateixa i pels elements que inter-venen en la seva definició (la solidaritat, la igualtat, la transparència...).

La participació és, també, una eina de gestió empresarial que té la seva aplicació en la presa de decisions a les cooperatives, el seu paper en la im-

plicació de les persones sòcies en l’execució del pla de treball i la seva importància en la legitimació dels projectes respecte a la responsabilitat dels socis en la seva execució.

Actualment, és important poder definir el marc de la participació des dels diferents models i dimensi-ons del cooperativisme. És evident que no hi ha cap similitud entre definir la participació en una coopera-tiva amb 10 persones sòcies que fer-ho en una que en té 500. La participació es gestiona de forma molt diferent quan l’empresa només té una seu que quan la seva activitat està dispersa entre diferents centres d’activitat. Tractar sobre la participació ens reclama trobar una graella de màxims-mínims per poder defi-nir-la, sentir-la i fer-la nostra.

Redefinir el concepte participatiu, adaptar-lo, donar-li sentit actualment, en funció de la realitat i les necessitats culturals de les nostres cooperatives, és un fet enriquidor per a les persones sòcies, les empreses i els territoris on es desenvolupen.

La honestedat i la sinceritat del debat definiran la riquesa de les conclusions i repercutiran en el benefici, tant individual de la persona sòcia com col-lectiva per a les cooperatives i el seu entorn.

Mar

c To

rren

t

coop 2014

5

BIZ

Bar

celo

na

X. A

lam

any

L E X

Jord

i Pla

y

04/13 DEBAT SOBRE LA PROPOSTA DE LLEI DE COOPERATIVES

La seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Cata-lunya va acollir, l’abril de 2013, representants d’empreses, cooperatives i grups cooperatius, que van participar a la sessió de treball sobre la proposta de nova Llei de coopera-tives. Conjuntament, es van estudiar les al·legacions a la Llei rebudes per part de les empreses federades. Les diverses propostes van ser utilitzades com a base perquè el Consell Rector elabori un document que recollirà el posicionament de la Federació davant la proposta de Llei.

06/13 UN ANY MÉS, AL BIZBARCELONA La Federació de Cooperatives de Treball de Catalun-

ya ha tornat a estar present al BizBarcelona, la trobada de les persones emprenedores que se celebra anualment a la ciutat de Barcelona, per donar a conèixer la fórmula cooperativa des del seu estand, amb xerrades diverses i, de forma personalitzada, a l’espai Assessorament Empresarial.

05/13 LA SECTORIAL D’INICIATIVA SOCIAL CELEBRA L’ASSEMBLEA

La trobada anual de les cooperatives d’iniciativa social, cele-brada el 17 de maig de 2013, va presentar la Memòria 2012 i el Pla d’acció 2013. La sectorial juga un paper estratègic dins la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ja que representa un sector que dóna feina a 7.000 persones i factura uns 150 milions d’euros. El president de la Federació, Perfecto Alonso, va destacar el reconeixement que les coope-ratives d’iniciativa social estan obtenint per part del Tercer Sector i el conjunt de l’economia social a Catalunya.

07/13 ESTRENEM WEB El nou disseny de

www.cooperativestreball.coop aporta millores en l’arquitectura de la informació, la visibilitat del cooperativisme i la interacció amb les cooperatives federades. Elaborat amb Drupal 7, un gestor de continguts Open Source, el web ofereix una navegació sim-plificada a partir d’un menú que reflecteix l’acció de la Federació. Algunes oportunitats d’interacció per a les cooperatives són l’opció de penjar actes a l’agenda, la proposta de descomptes en productes i serveis per a altres cooperatives o la modificació de la fitxa de cada cooperativa.

coop 2014

6

interns coop ACTIVITAT

X. A

lam

any

11/13 NOVA DIRECCIÓ A SEIRA

Joana Gómez és la nova di-rectora de la Fundació Seira, l’entitat creada l’any 2008 amb l’objectiu de promoure eines de finançament i millorar la cultu-ra financera de les cooperatives de treball. Gómez és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona i fa més de 15 anys que treballa en el sector financer. Fins a la seva incorporació a Seira, la seva tas-ca professional l’ha mantingut vinculada a PIMEC i a l’entitat bancària Unnim.

Actualment, la Fundació Sei-ra dedica tots els esforços a la creació i l’impuls d’instruments que facilitin l’accés de les coo-peratives de treball a capital i serveis financers adaptats a les seves necessitats, associades a les diferents fases de creació, creixement i consolidació per les quals passa qualsevol em-presa cooperativa.

11/13 TRET DE SORTIDA A LA FUSIÓ DE FEDERACIONSUna sessió de treball va donar el tret de sortida al procés de fusió entre fede-

racions de cooperatives, prevista per a aquest any en curs. Representants de cooperati-ves de treball federades van tenir ocasió, el 27 de novembre de 2013, d’opinar i debatre sobre el procés de fusió, impulsat en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya als darrers mesos. La sessió forma part del procés participatiu engegat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer les etapes de la fusió i recollir les opinions de les empreses federades. Les aportacions fetes per part de les cooperatives de treball es van agrupar en un document, que s’ha fet arribar a totes les empreses associades a la Federació, com també a la resta de federa-cions implicades en la constitució de la futura organització unitària.

Jord

i Pla

y

Jord

i Pla

y

09/13 SUBVENCIONS COBRADES Més de 50 cooperatives federades

van cobrar les subvencions pendents de 2010 i 2011 gràcies, entre d’altres, a les gestions efectuades per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb els màxims responsables dels departaments d’Empresa i Ocupació, i d’Economia i Finances, de la Gene-ralitat de Catalunya. Conjuntament, l’import del deute pendent superava el 1.500.000 euros per a les cooperatives integrants de la Federació. En el marc de la seva tasca de suport i acompanyament a les cooperatives membres, la Federació és una interlocutora reconeguda pel Govern i l’Administració, i seguirà fent gestions perquè les cooperatives puguin cobrar el deute pendent de 2012.

10/13 NOVES INICIATIVES I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT ALTERNATIU A FINANCOOP 2013

Els principals agents de l’àmbit de les finances cooperatives es van trobar l’octubre passat a la 2a edició de la Jornada Internacional de Finances Coo-peratives, Financoop, amb la mirada posada en les possibilitats de creació d’ocupació que poden generar les formes de finançament alternatiu. L’acte, que va tenir lloc a l’idEC de la Universitat Pompeu Fabra, va servir per compartir coneixements i experiències, però també per posar de manifest la consolidació del sector de la banca cooperativa, que creix alhora en quota de mercat i en diversificació de productes, i per donar a conèixer altres iniciatives i instruments de finançament col·lectiu poc coneguts encara.

coop 2014

7

01/14 BONA ACOLLIDA DELS CAFÈS DE LA FEDERACIÓ

Durant més d’un any el Cafè de la Federació ha permès con-vocar, l’últim dijous de cada mes, representants de coopera-tives amb una persona experta en gestió empresarial, en un espai que afavoreix l’intercanvi i la relació entre els partici-pants. Al Cafè s’hi han presentat el mètode Canvas, l’Elevator Pitch, el treball col·laboratiu, tècniques per fer noticiable la cooperativa o les eines financeres al servei de la cooperativa, entre d’altres. A més, des de fa uns mesos hi ha la possibi-litat de tenir un moment d’intercanvi personalitzat amb el ponent a l’anomenat Face to Face.

02/14 NEIX EL DIARI DEL COOPERATIVISME

Nova iniciativa de difusió impulsada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, en aquest cas, a les pàgines del diari digital Eldiario.es, que cada setmana publicarà una informació d’actualitat sobre el món cooperatiu. L’acord de col·laboració amb la Fundació Ca-talunya Plural s’ha previst inicialment per a tres mesos. En les primeres publicacions, el Diari del Cooperativisme ha donat a conèixer les experiències de les cooperatives Drac Màgic, Primitive Films, L’Olivera i una entrevista a Perfecto Alonso, president de la Federació.

Jord

i Pla

y

12/13 RELLEU A LA

PRESIDÈNCIA DE LA CONFEDERACIÓ Els canvis al Consell Rector de la Confederació de Cooperatives de Catalunya fan recaure la presidència en Perfecto Alonso, pre-sident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, qui ja havia ocu-pat prèviament el càrrec. El relleu va ser acordat al Consell Rector de la Con-federació de desembre de 2013. La decisió s’emmar-ca en el procés d’integració de les federacions de coo-peratives i la Confederació en una única organització representativa del mo-viment cooperatiu, fusió prevista per al 2014.

01/14 LA SECTORIAL ARRENCA L’ANY AMB 114 MEMBRES

Un total de 114 empreses conformen la sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació. Amb un creixement regular, la sectorial executa una tasca de representació i interlocució amb entitats i organismes públics i privats que busca enfortir la posició de les seves empreses en el mercat, alhora que difondre els valors cooperatius a la societat. La seva transversalitat es reflecteix en una àmplia presència a tots els àmbits de l’atenció a les persones: a Catalunya, gairebé el 25 % dels Centres de Desenvolupament In-fantil i Atenció Precoç són gestionats per cooperatives, existeixen una vintena de centres especials de treball amb fórmula cooperati-va i més de 60 escoles bressol són gestionades per cooperatives.

12/13 BEN-VIN-

GUDA A LES NOVES CO-OPERATIVES FEDERADES AL 2013La Federació de Cooperatives de Treball de Catalu-nya ha acollit 48 noves empreses durant l’any 2013. Les cooperatives pertanyen a sec-tors tan diversos com la consultoria empresarial, els serveis informà-tics, la producció d’articles ecolò-gics, els serveis a les persones, la rehabilitació d’edificis, la comu-nicació i un llarg etcètera. Com ja és habitual, les noves incorporacions s’ubiquen, en un alt percentatge, a la província de Barcelona, seguida de Girona, Tarragona i Lleida. A totes elles, i a totes les persones que en són sòcies, benvingudes!

Una de les noves federades al 2013 és Musicop, cooperativa de Mataró dedicada a la gestió de projectes educatius, socials i culturals en l’àmbit de la música.

coop 2014

8

interns coop ACTIVITAT

La notícia ens alegrava doblement la recta final de l’any 2013: d’una banda, els nostàlgics recuperàvem Inoxcrom, una marca de plomes estilogràfiques i bolígrafs amb 70 anys d’història, i de l’altra, el cooperativisme guanyava una nova empresa de treball associat, Inoxgrup, «perquè creiem que [la cooperativa] és el format de soci-etat que millor pot ajudar a complir els objectius que perseguim», en paraules a aquesta revista dels socis fundadors.

Inoxcrom ressuscita de la mà d’exempleats amb l’objectiu d’ocupar en el mercat el nínxol que va deixar la marca catalana i recuperar la fabricació al nostre país. La cooperativa els ha per-mès potenciar la polivalència, si bé s’han establert unes funcions bàsiques, tenint en compte l’experiència i les aptituds de cadas-cun dels socis: Antoni Sánchez, gerència, producció, control de qualitat; Queralt Puchal i Juan Gala, comercial; Agustín Adan, administració, desenvolupament de productes i disseny; Enric Le-cina, muntura, magatzem, logística i expedicions, i Jordi Villanueva, coordinació general i representació.

Com els han rebut?: «Valorem molt positivament tant l’empatia mostrada envers el nostre projecte com l’acollida del nou catàleg».

� http://inoxcrom.cat

INOXGRUP

Una nova cooperativa amb 70 anys d’història

interns coop L’EQUIP DE L’ANY

Jord

i Pla

yJo

rdi P

lay

coop 2014

9

interns coop L’EQUIP DE L’ANY

Set municipis adherits, més de 30 actuacions i un total de participants que supera les 600 persones

Balanç positiu del primer any del programa Municipi Cooperatiu

Emmarcat en els àmbits estratègics de la Promoció i foment de la cultura d’empresa cooperativa i la Creació, creixement i consolidació de cooperatives, definits en el nostre pla de treball, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hem impulsat, al llarg de l’any 2013, el programa Municipi Cooperatiu a diverses poblacions catalanes.

Municipi cooperatiu és un programa de difusió i sensibilització sobre el coo-perativisme de treball a partir d’accions concretes de formació i orientació que

promou la implicació de les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la sensibilit-zació de l’economia cooperativa al territori.

Entre els principals objectius del programa Municipi Cooperatiu podem destacar el de pro-moure i fomentar la cultura d’empresa cooperativa a través d’exposicions sobre cooperativisme, tallers i xerrades de sensibilització cooperativa, així com jornades adreçades a potencials prescriptors de co-operativisme per tal que ajudin a visualitzar el model d’empresa cooperativa.

Un segon objectiu que persegueix el programa és el d’activar el creixement i la consolidació de les cooperatives de treball existents al municipi. En aquest sentit, podem destacar la impartició de sessi-ons formatives en matèria d’estratègia, de finances, de màrqueting i d’habilitats directives. L’accés al programa d’orientació financera de la Federació, la creació d’espais de trobada entre i amb les coope-ratives de treball del municipi, que permetin generar oportunitats per aprendre, connectar-se i compartir, l’ús preferent d’espais públics per a les coope-ratives, la incorporació de clàusules favorables a la contractació de cooperatives en les licitacions públiques per part del municipi, així com treballar per tal que els ajuntaments cooperatius ofereixin condicions especials per a cooperatives en les taxes i serveis públics, entre d’altres.

El programa també persegueix l’objectiu de gene-rar ocupació estable i activitat econòmica de base cooperativa al municipi. En aquest sentit, destaquen les accions d’informació, formació i orientació adre-çades a persones emprenedores per tal d’impulsar la creació de noves cooperatives de treball, així com

la transformació, per part d’altres formes jurídiques, cap al model cooperatiu.

Els principals beneficiaris del programa Municipi Cooperatiu són les cooperatives de treball del muni-cipi, així com les persones emprenedores amb una idea de negoci, els diferents organismes i entitats de promoció econòmica locals, les empreses, entitats o associacions amb voluntat de transformar-se en cooperativa i els estudiants universitaris i de cicles formatius residents al municipi. Cal destacar que els participants al programa es beneficiaran de sinergies amb la Federació de Cooperatives de Treball de Ca-talunya i tindran accés a la seva xarxa de contactes, eines, recursos, activitats, etc.

La valoració d’aquest primer any de programa Municipi Cooperatiu ha estat molt positiva i des de la Federació felicitem els set municipis que, amb la seva adhesió, aposten pel cooperativisme com a motor de generació d’ocupació i alternatives econò-miques amb valor. Durant el 2013, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Girona, Vilafranca del Penedès, Sant Boi de Llobregat, Sabadell i Sitges s’han sumat al programa, fet que representa més de 220 coope-ratives de treball associat i que faciliten la realització de més d’una trentena d’actuacions directes als municipis, amb un total de més de 600 participants.

Aquests resultats ens permeten ser molt optimis-tes i seguir treballant per tal que aquest any 2014 permeti consolidar el programa. Concretament, des de la Federació ens proposem ampliar el nombre de municipis cooperatius amb l’objectiu d’arribar al mà-xim territori català possible, incrementar-hi el nombre d’actuacions, visualitzar les empreses cooperatives en el seu entorn municipal, posicionar la marca cooperativa com un referent al municipi i situar el co-operativisme i els seus principis entre els principals valors de l’imaginari col·lectiu de la població dels municipis adherits al programa.

Al 2014 ens proposem ampliar el nombre de municipis cooperatius amb l'objectiu d'arribar al màxim territori català possible.

GUILLEM PERDRIX Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment,

és director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i professor associat del Departament d’Economia de l’Empresa de la UAB.

coop 2014

interns coop

10

CRÒNICA

Quina ha estat la motivació de l’Ajuntament de Girona per incorporar-se al programa Municipi Cooperatiu impulsat per la Federació de Cooperati-ves de Treball de Catalunya? Coincidint amb l’Any Interna-cional de les Cooperatives, al 2012, l’Ajuntament de Girona ja va impulsar activitats de difusió de la figura cooperativa. Arran d’aquesta primera col·laboració amb la Federació vàrem sumar-nos-hi com a Municipi Coope-ratiu. L’octubre passat, vàrem fer-ne la presentació oficial a la Fira de Mostres 2013.

‘Girona, Municipi Coopera-tiu’ preveu jornades tècniques adreçades a professionals del món de l’empresa; sessions específiques per a cooperatives existents, com ara instruments de finançament o màrqueting digital; xerrades de difusió de la fórmula cooperativa als IES de la ciutat de Girona i a estudi-ants de diferents facultats de la Universitat de Girona; sessions informatives a persones empre-nedores; sessions per a sectors estratègics o emergents i, fins i tot, un servei personalitzat d’assessorament individual.

De quina manera la parti-cipació al programa Muni-cipi Cooperatiu ha permès millorar el coneixement del cooperativisme a Girona? Sens dubte, el programa ‘Girona, Municipi Cooperatiu’ està ajudant a donar a conèi-xer la fórmula cooperativa. Un exemple n’és la jornada del

novembre de 2013 adreçada als professionals i assessors d’empresa, que va tenir un gran èxit de participació: més d’un centenar de gestories, advocats, economistes. És destacable, també, l’increment del nombre de sol·licituds per rebre asses-sorament sobre com crear una cooperativa que arriben a Giro-na Emprèn des que s’ha posat en funcionament el programa.

En quins sectors detecteu potencial de creixement per a les persones emprenedores amb una idea de negoci basat en la cooperativa? Encara és aviat per extreure conclusions. Sí que podem avançar que majoritàriament parlem del sector serveis; això sí, amb idees i oportunitats de negoci molt diverses. No és gens estrany en una ciutat eminent-ment de serveis com és Girona.

Quins són els passos següents que preveu l'Ajuntament? Les activitats programades ens permeten recollir suggeriments i necessitats que ens han de permetre dissenyar, si escau, noves actuacions. En relació a les cooperatives existents, el programa preveu identificar necessitats concretes de les cooperatives participants.

Com qualificaries el moment del cooperativisme a la ciutat de Girona? El servei Girona Emprèn, des d’on s’executa el programa ‘Giro-na, Municipi Cooperatiu’, es va posar en funcionament el 2009, i durant aquests primers 5 anys d’existència la fórmula coope-rativa ha estat minoritària. Els motius són diversos, el principal és que la majoria d’empreses creades des dels serveis s’han impulsat amb un únic promotor i en aquells casos que eren més d’un s’optava per fórmules com la societat civil. Programes com aquest ajuden a difondre i conèi-xer millor el cooperativisme, les seves característiques, idiosin-cràsia i avantatges.

ENTREVISTA A MARTA MADRENATinenta d’alcalde i regidora de l’Àrea de Promoció i Ocupació

de l’Ajuntament de Girona

coop 2014

11

coop 2014

Què destacaries dels tres projectes guanyadors del primer concurs d'Emprenedoria Social i Cooperativa? M'ha resultat gratificant descobrir com, dins d'un col·lectiu divers en edats, professions i itineraris bio-gràfics, la proposta de model empresarial amb valors i principis plens de respon-sabilitat que representa el cooperativisme ha despertat un grau tan elevat d'interès. La diversitat de les propos-tes ―agricultura ecològica (L'Ortiga), xarxa d'intercanvi de béns i serveis (Sinergia 360) o alimentació respon-sable (Sabor Afegit)― mos-tren que el cooperativisme és un model per a qualsevol iniciativa i sector.

De quina manera les cooperatives amb seu a Sant Cugat del Vallès us heu pogut implicar en el programa Municipi Cooperatiu? Com que la majoria d'activi-tats han girat al voltant de la difusió i la sensibilització a persones emprenedores, és aviat per fer una valora-ció de la nostra implicació, però la voluntat és que les properes accions s’obrin a la trentena de cooperatives que treballem a la zona. D'altra banda, des del Grup de Treball d'Emprenedoria Social de Sant Cugat, en el qual participa Doble Via juntament amb l’Ajuntament, la Fundació Sant Cugat Actiu, Sant Cugat Comerç, Sant Cu-gat Empresarial, la Cambra

de Comerç de Terrassa, ESA-DE Creápolis i altres entitats i empreses locals, estem plantejant una plataforma per visibilitzar el teixit cooperatiu local, promoure el suport a noves iniciatives i afavorir la intercooperació i el treball en xarxa.

Com qualificaries la implicació de l’Ajuntament en el programa? Hem iniciat amb aquest Ajuntament una relació molt satisfactòria. Des del primer moment, l’alcaldessa, Mercè Conesa, i el tinent d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocu-pació, Carles Burgaroles, han mostrat interès per impul-sar l'economia cooperativa localment, posant en valor el potencial empresarial, tant pel que fa a la promoció d'ocupació de qualitat, com a la seva contrastada capaci-tat d’adaptar-se per créixer i innovar davant d'escena-ris de futur més incerts i canviants.

Creus que ha millorat el coneixement del cooperati-visme a Sant Cugat?

Estem en la bona línia. Aquest és un programa que encara té recorregut a Sant Cugat i a partir del qual poden sorgir noves iniciati-ves de cooperació entre les plataformes de promoció del cooperativisme i els agents públics i privats del munici-pi, i per què no de municipis propers, per tal de facilitar l’emergència d'una conscièn-cia col·lectiva que afavoreixi la promoció d'un mercat més social i d'una economia més responsable.

De quina manera seguirà endavant el projecte Municipi Cooperatiu al 2014? Ja tenim previstes algunes accions formatives: un curs de gestió empresarial coo-perativa i sessions per donar a conèixer els instruments financers per al cooperati-visme de la Fundació Seira. Tinc la impressió que aquest pot ser un viatge de llarg re-corregut, donada la voluntat estratègica d'aquest Ajun-tament i d'aquest territori per esdevenir un referent en emprenedoria social.

ENTREVISTA A NINO RAMÍREZGerent de la cooperativa Doble Via i jurat al primer concurs d'Emprenedoria Social i Cooperativa 2013,

organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en el marc del programa Municipi Cooperatiu

Imatge de la jornada celebrada el 20 de novembre de 2013 al Palau de Congresos de Girona, dins el programa ‘Girona, Municipi Cooperatiu’, adreçada als professionals i assessors d’empresa. L’activitat va tenir un gran èxit de participació, amb més d’un centenar de gestories, advocats, economistes...

interns coop

12

CRÒNICA

som la 1a Societatde Garantia Recíproca de CatalunyaParticipada per la Generalitat de Catalunya i la gran majoria d'entitats financeres, associacions empresarials i cambres de comerç.

us avalem fins a 1.500.000 €*Per client o grup econòmic.

us oferim més solucions de finançament us assegurem condicions especials si la vostra és una Cooperativa FederadaTruqueu ara al 902 302 032 o entreua www.avalis.cat i informeu-vos-en!

Si la vostra cooperativao societat laboral és catalana, les millorssolucions de finançament són a prop, molt a prop.

Són a Catalunya.

Sí a les cooperatives catalanes!

*Per imports superiors a 1.500.000 € les operacions es faran a través del conveni signat amb l’ICF i amb les diferents entitats financeres.

L’economia social i, especialment, l’economia cooperativa tenen en la participació i en la presa de decisions col·lectives dos dels seus

principals elements característics. Ambdós formen part de l’ADN cooperatiu i han de ser presents en tots aquells processos de rellevància per a aquesta tipologia d’orga-nitzacions. La participació genera millora en la presa de decisions a diferents nivells:� En el resultat final de la decisió: parlant és com generem aprenentatge i innovació. S’assoleixen resultats col·lectius molt su-periors a la suma dels resultats individuals.� En la seva implementació: la incorpo-ració i la participació de tots els actors implicats en una decisió des d’un inici permeten assumir la implementació com a pròpia. S’incrementen proporcionalment les probabilitats d’èxit.

Sota aquests principis, i en el marc de la possible unificació de les organitzacions integrants de la Confederació de Coo-peratives de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va engegar, el passat mes de novembre, un procés participatiu entre les organitzacions federades. Des de Tandem Social hem tingut el privilegi d’acompanyar aquest pro-cés, que en les següents línies tractarem d’explicar breument.

El punt de partida va consistir en la faci-litació, a totes les organitzacions federa-des, de la informació inicialment treballada en el marc del Consell Rector de la Con-federació de Cooperatives de Catalunya. Aquest primer pas de traspàs d’informació clara i completa, clau per tal de garantir un procés de participació efectiu, es va realitzar mitjançant dues eines:� Una reflexió sobre la fusió en curs que va escriure el president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, al blog Ara Cooperatives

i que permetia emmarcar els passos realit-zats fins al moment.� Un document de conclusions que incorporava una proposta de model d’organització unitari de les cooperatives de Catalunya, que s’havia estat treballant durant els darrers mesos amb totes les organitzacions integrants de la Confedera-ció de Cooperatives de Catalunya. Aquest document inicial va ser la base sobre la qual les cooperatives de treball van poder treballar per contribuir-hi.

Un cop facilitada la informació, el 27 de novembre de 2013 es va dur a terme una trobada oberta a totes les cooperatives federades. La trobada es va realitzar evitant limitar la participació a aportacions individuals de cadascuna de les cooperati-ves, fet que no hagués permès completar el procés correctament, ja que un procés de participació es basa en un diàleg. Hi van participar 21 persones, representants de diverses cooperatives associades, amb les quals es van treballar diversos aspectes vinculats al possible model d’organització unitària. La metodologia de treball utilitzada per fomentar la participació de tots els assistents va consistir en una reflexió indivi-dual d’aportació d’opinions i idees sobre els diferents temes tractats, acompanyat d’un debat conjunt entorn a les aportaci-ons individuals. Els aspectes que es van treballar van ser:� La detecció dels punts forts i els punts febles d’un possible model d’organització unitària i les propostes per mitigar els se-

gons. Entre les fortaleses, es va destacar de forma positiva la generació de sinergies entre les diferents branques cooperatives, el major pes institucional davant l’Adminis-tració pública, l’augment de la capacitat d’incidència del moviment cooperativis-ta davant la societat i l’optimització de recursos i la millora de l’eficiència. Pel que fa als punts que requereixen una millora, es van esmentar diversos aspectes, com ara la possible generació de dificultats organitzatives a causa de l’augment de la dimensió, la necessitat d’atenció diferen-cial per branques, la possible reducció dels recursos econòmics per part de les administracions públiques, la necessitat de garantir la proximitat i la participació de totes les cooperatives (especialment les de mida reduïda).� La revisió de la missió, la visió i els valors. En aquest aspecte, els assistents van proposar la incorporació de conceptes molt intrínsecs al moviment cooperatiu, com ara la democràcia i la voluntat de transformació social, que tot i donar-se per sobreentesos, calia fer explícits.� Objectius i línies d’actuació principals. En aquest àmbit es va plasmar un consens entorn als quatre objectius principals del possible model de representació unitària: 1 Representació de les cooperatives catalanes2 Desenvolupament de la intercooperació 3 Potenciació de les cooperatives4 Promoció de noves cooperatives

Addicionalment, es va proposar la incorporació d’un altre objectiu vinculat a

Primer pas de les cooperatives de treball en el procés de fusió entre federacions

JAUME OLLER Soci cofundador de Tandem Social, s.c.c.l., cooperativa de treball d’iniciativa social dedicada a la consultoria per a emprenedors socials i empreses de l’economia social.

Les cooperatives participants en la primera trobada van treballar aspectes vinculats al model d’organització unitària.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va engegar, el passat novembre, un procés participatiu entre les organitzacions federades amb vistes a la unificació de les organitzacions integrants de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

coop 2014

interns coop

14

COOPERACIÓ

l’apropament del cooperativisme i l’econo-mia solidària a la societat.� El model d’organització unitària. El mo-del proposat va ser debatut pels assistents, els quals van aportar opinions diverses en-torn a la ponderació dels vots en l’Assem-blea general i a la presidència executiva.

Un cop finalitzada la trobada, el procés en-cara no es va donar per conclòs. Quedava pendent un element clau en la participació: la incorporació de les aportacions en l’infor-me inicial i el seu retorn a tots els assis-tents. Aquest procés es va dur a terme i, un

cop validat el retorn de la sessió per part dels assistents, es va posar a disposició de totes les cooperatives federades.

Aquest només ha estat el primer pas de les cooperatives de treball federades en el procés de fusió entre federacions. Un primer pas que ja ha permès identificar i proposar elements de millora sobre la proposta inicial. Un exemple més del fet que la participació col·lectiva, un dels eixos bàsics del cooperativisme, genera valor i ofereix, a tots els membres del coopera-tivisme, un aspecte diferencial enfront a altres models organitzatius.

estalvi , finançament ètic cooperatiu

Autogestió, confiança, proximitat, arrelament territorial, transparència i democràcia.

575 entitats i prop de 3.000 persones per construïr col·lectivament una eina financera.

Des del 2008, 950 préstecs concedits per valor de 35 milions d’euros.

Creixement en xarxa: Aragó, Andalusia, Astúries, Catalunya, Euskal Herria, Galicia, Madrid i País Valencià.

www.coop57.coopCoop57 SCCL · Carrer Premià, 15 baixos · 08014 Barcelona · Tel. 93 268 29 49

@coop57_catCoop57 Cinquanta-Set

Construïm una economia al servei de les persones,

treballem per la transformació social

Aquest primer pas exemplifica com la participació genera valor a tots els membres del cooperativisme.

La trobada es va desenvolupar a la seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

coop 2014

15

Una Federació àmplia i diversa Es multiplica per 3,5 l’afiliació de cooperatives des del 2007

La participació de les persones a les seves cooperatives és un dels eixos centrals que defineixen el moviment cooperatiu, com també ho és la cooperació entre em-preses. Fer créixer la xifra de cooperatives federades

permet augmentar la participació i multiplicar les oportunitats per cooperar entre les empreses membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, una organització empre-sarial caracteritzada, com es percep en aquesta infografia, per una enorme diversitat de sectors d’activitat econòmica.

El potencial que representa, en termes de relació i oportunitats de negoci, la diversitat de les societats que conformen la Federa-ció és enorme. Algunes estan federades des de fa 20 o 30 anys, existeix una gran quantitat de cooperatives en els sectors dels serveis a les empreses, l’atenció a les persones, la indústria i l’edu-cació i la formació, però també n’hi ha a l’agricultura, els esports, la comunicació o la salut.

La dimensió de les cooperatives correspon a la petita empresa i es manté el perfil de societat que es constitueix i opera a Catalu-nya. Més de la meitat de cooperatives federades tenen menys de 5 persones sòcies. Així mateix, la tercera part de les cooperatives federades s’ubica a la província de Barcelona.

Cada cop més serveisLa xifra de noves cooperatives que s’han acostat a la Federació s’ha multiplicat per 3,5 en els darrers 7 anys. Des del 2007, les co-operatives que s’han federat han arribat molt especialment des de les àrees de les consultories a les empreses, un terme que inclou, a l’ensems, assessories i gestories. Hem registrat una enorme pre-sència de noves cooperatives d’atenció a les persones, així com d’empreses del sector de la comunicació, l’educació i el lleure, les energies renovables, la informàtica o l’alimentació.

Destaca també que de les més de 200 noves cooperatives fe-derades des de l’any 2007, un elevat percentatge de les mateixes, entre un 15 % i un 20 %, correspon a empreses que han sorgit de transformacions empresarials, bé per causa del tancament total o parcial de les antigues societats, bé per la jubilació dels antics propietaris o bé perquè l’empresa cerca una forma d’orga-nització més afí al seu estil de gestió.

En tots els casos, ser membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és una forma d’obtenir suport per créixer, una veu col·lectiva, un impuls a la connexió i el coneixement, i la possibilitat de formar part d’un moviment ampli i divers, centrat en els valors i els principis democràtics.

107

50

46

8

11

2

8

11

15

17

3424

26

33

637

155

6

19

7

ALIMENTACIÓ

GENERAL

JUST - ECOLÒGIC

181

5

TRANSPORT MERCADERIES

TRANSPORT MISSATGERIA

TRANSPORT PERSONES

310

7

ALIMENTÀRIA

ARTS GRÀFIQUES

ELÈCTRICA - ELECTRÒNICA

1019

9

MANIPULATS I RETRÀCTILS

METALL

MOBLES - FUSTA

14

QUÍMICA - FARMACÈUTICA

TÈXTIL

LLIBRERIES - MÚSICA

111

96

ACTIVITATS EDUCATIVES - LLEURE

AUTOESCOLES

1 ESCOLES IINSTITUTS

15 LLARSD’INFANTS

1 FORMACIÓ ARTÍSTICA

2 FORMACIÓ EMPRESARIAL

CENTRES DE FORMACIÓ

EDUCACIÓ AMBIENTAL

1

35

15

3

BENESTAR PERSONAL

CONSULTORIES TÈCNIQUES

1ASSEGURANCES

1SERVEIS DE SEGURETAT

1SERVEIS FINANCERS

32ASSESORIES - GESTORIES

10SERVEIS

DE NETEJA,CÀTERING I CUINA

8SERVEIS DE JARDINERIA

INFORMÀTICA

PETITESREPARACIONS

5

17INTEGRACIÓLABORAL

5LLEURE

23ATENCIÓPSICOPEDAGÒGICA

ATENCIÓ A LAGENT GRAN

101

ESPAIS CULTURALS

2 SERVEIS TÈCNICS

4COMPANYIES ARTÍSTIQUESACTIVITATS

CULTURALS

14119REFORMES

SERVEISIMMOBILIARIS

SUBMINISTRAMENTS

EDICIÓ I DISSENY

SERVEIS DE COMUNICACIÓ

7

4TALLERS MECÀNICS

REPARACIÓ - VENDAMAQUINÀRIA3

12CASA DE

COLÒNIES

BAR - RESTAURANT

369

13

31

42

Barcelona

GironaLleida

Tarragona

291

129

1718

455

110

345

COOPERATIVES D’INICIATIVA

SOCIAL

COOPERATIVES

DADES FINS AL 31/12/2013

76 %

24 %

De 3 a

5 socis

De 6 a

25 socis

De 26 a

50 socis

Més de

50 so

cis

COOPERATIVES FEDERADES: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

COMUNICACIÓ

SERVEIS A LES EMPRESESI PARTICULARS

*Font: Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

SERVEIS A LES PERSONES

AGRICULTURAI RAMADERIA

HOSTELERIA

ESPORTS

MECÀNICAI AUTOMOCIÓ

SERVEIS CULTURALS

SALUT

ENERGIESRENOVABLES

COMERÇ

CONSTRUCCIÓ

DISTRIBUCIÓI TRANSPORTS

INDÚSTRIA

EDUCACIÓI FORMACIÓ

De les més de 200 noves cooperatives federades des de l’any 2007, entre un 15 % i un 20 % provenen de transformacions empresarials.

coop 2014

interns coop

16

ESTADÍSTICA

Infografia JULIANA ESLAVA

107

50

46

8

11

2

8

11

15

17

3424

26

33

637

155

6

19

7

ALIMENTACIÓ

GENERAL

JUST - ECOLÒGIC

181

5



TRANSPORT PERSONES

310

7

ALIMENTÀRIA

ARTS GRÀFIQUES


1019

9


METALL

MOBLES - FUSTA

14


TÈXTIL


111

96


AUTOESCOLES


15 LLARSD’INFANTS




EDUCACIÓ AMBIENTAL

1

35

15

3

BENESTAR PERSONAL


1ASSEGURANCES


1SERVEIS FINANCERS


10SERVEIS



INFORMÀTICA

PETITESREPARACIONS

5


5LLEURE



101

ESPAIS CULTURALS

2 SERVEIS TÈCNICS


CULTURALS

14119REFORMES

SERVEISIMMOBILIARIS

SUBMINISTRAMENTS

EDICIÓ I DISSENY


7

4TALLERS MECÀNICS


12CASA DE

COLÒNIES

BAR - RESTAURANT

369

13

31

42

Barcelona

GironaLleida

Tarragona

291

129

1718

455

110

345


SOCIAL

COOPERATIVES


76 %

24 %

De 3 a

5 socis

De 6 a

25 socis

De 26 a

50 socis

Més de

50 so

cis


COMUNICACIÓ





HOSTELERIA

ESPORTS


SERVEIS CULTURALS

SALUT

ENERGIESRENOVABLES

COMERÇ

CONSTRUCCIÓ


INDÚSTRIA


107

50

46

8

11

2

8

11

15

17

3424

26

33

637

155

6

19

7

ALIMENTACIÓ

GENERAL

JUST - ECOLÒGIC

181

5



TRANSPORT PERSONES

310

7

ALIMENTÀRIA

ARTS GRÀFIQUES


1019

9


METALL

MOBLES - FUSTA

14


TÈXTIL


111

96


AUTOESCOLES


15 LLARSD’INFANTS




EDUCACIÓ AMBIENTAL

1

35

15

3

BENESTAR PERSONAL


1ASSEGURANCES


1SERVEIS FINANCERS


10SERVEIS



INFORMÀTICA

PETITESREPARACIONS

5


5LLEURE



101

ESPAIS CULTURALS

2 SERVEIS TÈCNICS


CULTURALS

14119REFORMES

SERVEISIMMOBILIARIS

SUBMINISTRAMENTS

EDICIÓ I DISSENY


7

4TALLERS MECÀNICS


12CASA DE

COLÒNIES

BAR - RESTAURANT

369

13

31

42

Barcelona

GironaLleida

Tarragona

291

129

1718

455

110

345


SOCIAL

COOPERATIVES


76 %

24 %

De 3 a

5 socis

De 6 a

25 socis

De 26 a

50 socis

Més de

50 so

cis


COMUNICACIÓ





HOSTELERIA

ESPORTS


SERVEIS CULTURALS

SALUT

ENERGIESRENOVABLES

COMERÇ

CONSTRUCCIÓ


INDÚSTRIA


107

50

46

8

11

2

8

11

15

17

3424

26

33

637

155

6

19

7

ALIMENTACIÓ

GENERAL

JUST - ECOLÒGIC

181

5



TRANSPORT PERSONES

310

7

ALIMENTÀRIA

ARTS GRÀFIQUES


1019

9


METALL

MOBLES - FUSTA

14


TÈXTIL


111

96


AUTOESCOLES


15 LLARSD’INFANTS




EDUCACIÓ AMBIENTAL

1

35

15

3

BENESTAR PERSONAL


1ASSEGURANCES


1SERVEIS FINANCERS


10SERVEIS



INFORMÀTICA

PETITESREPARACIONS

5


5LLEURE



101

ESPAIS CULTURALS

2 SERVEIS TÈCNICS


CULTURALS

14119REFORMES

SERVEISIMMOBILIARIS

SUBMINISTRAMENTS

EDICIÓ I DISSENY


7

4TALLERS MECÀNICS


12CASA DE

COLÒNIES

BAR - RESTAURANT

369

13

31

42

Barcelona

GironaLleida

Tarragona

291

129

1718

455

110

345


SOCIAL

COOPERATIVES


76 %

24 %

De 3 a

5 socis

De 6 a

25 socis

De 26 a

50 socis

Més de

50 so

cis


COMUNICACIÓ





HOSTELERIA

ESPORTS


SERVEIS CULTURALS

SALUT

ENERGIESRENOVABLES

COMERÇ

CONSTRUCCIÓ


INDÚSTRIA


coop 2014

17

Xarxa Coop. Xarxa Gedi s’ha teixit al voltant d’una cooperativa que ha entès que algunes fites no les podia assolir sola, però sí sumant esforços amb d’altres. Ara, Xarxa Coop li pren el relleu amb l’objectiu de reforçar la intercooperació entre els nodes que en formen part.

CRAE El Petit Pont, Centre Residencial d’Acció Educativa gestionat per la Xarxa Gedi. Atén 25 infants i joves des dels 3 anys fins als 18, tutelats per la Generalitat.

Junts per arribar on sols no es pot

NOM

Xarxa Coop

TREBALLADORS

367

SOCIS

1.139

FACTURACIÓ 2013

13 milions d’euros

WEB

www.xarxagedi.coop

LA FITA

Desenvolupar, a partir d’una matriu, una xarxa de cooperati-

ves autònomes i independents, però que, a la vegada, creen aliances per arribar on soles no ho poden fer.

Autor PAULA MATEU Fotos JORDI PLAY

coop 2014

interns coop

18

CASOS D’ÈXIT

Gedi és una cooperativa de treball d’inici-ativa social que, des de 1990, gestiona projectes públics d’atenció a les persones amb criteris de qualitat, rendibilitat social,

transparència, democràcia, treball en xarxa i sosteni-bilitat. Amb una cartera que prové essencialment de l’Administració pública –amb clients com la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya o els ajuntaments de l’Hos-pitalet de Llobregat, Sabadell, Manresa, Granollers i Mataró, entre altres–, Gedi ofereix serveis escolars, acolliment residencial, atenció psicoterapèutica, inserció laboral, mediació comunitària i dinamització de joves i comunitats.

Però la cooperativa ha superat els límits del seu àmbit d’actuació i, del seu interior i a iniciativa d’al-gun dels seus 82 socis, han sorgit diverses petites cooperatives que, amb els anys, han anat constituint una xarxa. Un exemple és Frescoop, nascuda l’any 2008. És una societat mixta de treball i de con-sum que promou el consum de productes frescos de proximitat, sostenibles i ecològics. Gestionen menjadors escolars i col·lectivitats i dinamitzen el consum local en format cooperatiu. La relació entre Gedi i Frescoop no es limita al fet que comparteixin impulsors, sinó que també han treballat en projectes conjunts. Frescoop és qui proporciona els aliments als centres educatius i residencials que Gedi gesti-ona i que disposen de cuina. Una col·laboració amb la qual, segons els seus responsables, guanyen tots dos. Per una banda, Gedi disposa d’una cooperativa de confiança a l’hora de distribuir als seus usuaris aliments de qualitat i pot tenir formació i assessora-ment en matèria de manipulació d’aliments. Al seu torn, Frescoop ha pogut assolir solvència tècnica i també econòmica.

Frescoop no ha estat l’única a afegir-se a la xarxa sorgida al voltant de Gedi. I tampoc totes han nas-cut en el si de la cooperativa mare. Segons explica la portaveu de Gedi, Idoia Oca, en altres casos han

estat cooperatives que ja existien i funcionaven les que han decidit entrar a formar part de la xarxa. Això ha permès ampliar la cartera de serveis i els àmbits de treball i, el que és més important, segons l’opinió d’Oca: obrir un ventall de potencials col·laboracions i projectes compartits a través de la intercooperació entre les diferents societats. Una mostra d’això és l’acord entre Gedi i Actua, cooperativa de l’àmbit so-cioeducatiu que desenvolupa projectes d’atenció a infants i adolescents tutelats, d’acompanyament a la incorporació social i laboral de joves. Totes dues van iniciar una col·laboració al 2010 amb l’objectiu d’en-fortir la situació de la segona i traspassar solvència de forma bidireccional. Ara, els seus responsables defineixen la relació com de «transferència radi-cal». Han crescut repartint-se projectes, persones i territoris, i s’han fet costat quan les coses han vingut mal dades, passant-se tasques, deixant-se diners per poder pagar o compartint recursos humans per reduir l’estructura. De les col·laboracions entre els integrants de la xarxa, fins i tot ha sorgit un res-taurant, inaugurat a finals de 2013 a la Tossa de Montbui, un cim del municipi de Santa Margarida de

Un exemple: Frescoop proporciona els aliments als centres educatius i residencials que Gedi gestiona.

Frescoop aposta pels productes i els productors locals.

coop 2014

19

Montbui (Anoia), on l’oferta de restauració es com-plementa amb la gestió del patrimoni i de l’entorn a través d’activitats culturals, educatives, esportives i lúdiques, així com amb una botiga de productes de la zona.

Els impulsors de la xarxa Gedi no es volien que-dar aquí i s’han proposat fer un nou pas. Ho fan amb la constitució de Xarxa Coop, que és, segons Oca, «la nova cara de Xarxa Gedi». Hi ha una continuïtat amb l’experiència anterior. No obstant això, Oca comenta que també s’ha decidit fer alguns canvis organitzatius. Segons explica, algunes de les coo-peratives que formaven part de Xarxa Gedi no s’han sumat a la nova entitat i, en canvi, s’hi han afegit altres de noves, com ara Arada i +Més.

L’altra gran diferència amb Xarxa Gedi, segons Oca, és el fet que Xarxa Coop no serà formalment una cooperativa de segon grau, sinó una associació formada per cooperatives. Es justifica la decisió per la voluntat de facilitar procediments i perquè aques-ta forma jurídica lliga amb el fet que la nova entitat

EL SALT AL MARROC

Les cooperatives que formen part de Xarxa Coop ―totes caracteritzades pel seu arre-lament al territori― realitzen pràcticament tota la seva activitat a Catalunya i tenen com a client principal ―ja ho explicàvem al text central― l’Administració, tant local com autonòmica. Però hi ha hagut qui ha superat fronteres

i, fins i tot, ha saltat estrets. L’any 2006 es va constituir Gedi Marroc, la delegació al país magribí de la cooperativa catalana. Fer-ho va ser, segons Idoia Oca, un desafiament. Segons explica la portaveu de Gedi, al Marroc no hi havia experiència de cooperatives de treball d’iniciativa social i, abans de posar en marxa la societat, es va haver de fer una

tasca de formació in situ amb els socis marroquins potenci-als, en la qual va col·laborar personal de la xarxa i també de la Federació de Cooperati-ves de Treball de Catalunya.

Paral·lelament, Gedi es va registrar com a ONG ―va ser la primera cooperativa d’iniciati-va social catalana en fer-ho―, un fet que li ha permès operar en diferents projectes de cooperació al país nord-africà. Els socis de Gedi Marroc, treballant conjuntament amb les diferents cooperatives que integren la xarxa, han anat engegant diverses iniciatives connectades al cooperativisme marroquí i català. En primer lloc, destaca Servicoop, una

cooperativa marroquina d’ini-ciativa social que treballa en el sector de la neteja d’hotels i domicilis, així com del servei d’àpats. Per la seva banda, l’As-sociation d’Initiatives de Déve-loppement és una associació marroquina de treballadors del sector social que es dedica a donar suport, acompanyar i consolidar iniciatives que con-tribueixen al desenvolupament humà. Per últim, l’empresa d’inserció Gedi Tassyir Tasmin és una estructura empresarial marroquina constituïda per a la dinamització d’iniciati-ves empresarials socialment responsables que fomentin la inclusió de col·lectius en risc d’exclusió.

«Xarxa Coop ens permet funcionar independent-ment i alhora intercooperar per arribar allà on, sols, no podem.»

vol reforçar el seu caràcter de xarxa amb nodes. És a dir, l’objectiu és reforçar un espai d’intercanvi i de relació entre les diferents cooperatives que en formen part. «Una cooperativa de segon grau podria gestionar un únic servei per a totes les cooperati-ves, però la idea no és aquesta. No es preveu que Xarxa Coop acabi gestionant un únic servei per a les diferents integrants», especifica la portaveu. Segons Oca, allò que es vol potenciar més són els acords individuals entre les cooperatives. «El que agrada de Xarxa Coop és que permet a les cooperatives continuar funcionant de forma independent i treba-llar a la seva manera, però alhora creem aliances i intercooperem per fer-nos més grans i poder arribar allà on una cooperativa, de manera individual, no pot arribar», assegura.

En resum, el principi que justifica la reconversió de Xarxa Gedi en la nova Xarxa Coop, i el que en determina la seva ànima, és que seran moltes més les ocasions en què junts es podran superar barre-res i arribar més lluny.

coop 2014

interns coop

20

CASOS D’ÈXIT

Grup Clade. La intercooperació és un principi del cooperativisme. Però una cosa és parlar-ne en abstracte i l’altra, posar-lo en pràctica. Aquest pas l’han fet els impulsors del Grup Clade i els treballadors de les cooperatives que el conformen.

L’interès mutu com a motor de participació

NOM

Grup Clade

TREBALLADORS

3.841

SOCIS

1.784

FACTURACIÓ 2012 (2013 no disponible)

271,46 milions d’euros

WEB

www.grupclade.com

LA FITA

Treballar cada cop de manera més conjunta fent

de la intercooperació una eina i un potenciador de l’activitat i el creixement de tots els com-ponents del grup.

Autor PAULA MATEUFotos JORDI PLAY

Quan el passat mes de setembre el Govern va iniciar la tramitació de la reforma de la Llei de cooperatives, cadascuna de les nou societats que formen part del Grup

Clade va nomenar un representant per analitzar, de forma conjunta, la proposta de l’executiu català. Aquestes persones van constituir allò que el mateix grup anomena Grup d’Interès Mutu (GIM). S’hi apleguen directius, tècnics o treballadors de les diferents cooperatives del grup i que són expertes en un tema per discutir-lo, intercanviar informació, establir una estratègia o, si cal, una posició comuna. En aquest cas, va ser creat ad hoc per analitzar l’im-pacte que podia tenir la nova normativa en el món cooperatiu i en el mateix grup, però n’hi ha d’altres que són permanents, es reuneixen de manera peri-òdica i tracten assumptes del funcionament ordinari

coop 2014

21

de les cooperatives, com ara el de finances o el de gestió del personal.

Els GIM són un dels òrgans de participació i intercooperació previstos en els estatuts del Grup Clade. Segons el seu president, David Cos, els as-pectes col·laboratius i de participació han tingut un paper determinant en el funcionament del grup des de la seva fundació, l’any 2004. Aquell any, quatre cooperatives (Abacus Cooperativa, Grup Qualitat, Ecotècnia i La Fageda) i dues societats anònimes laborals (Telecsal i Lavola) van decidir unir-se per prioritzar aspectes comuns, com ara la gestió pro-fessionalitzada, el creixement i la voluntat d’incidir conjuntament. «Era qüestió no només de parlar d’intercooperació, un dels principis cooperatius, sinó de posar-la en pràctica de manera tangible», comenta Cos.

La participació i la col·laboració han estat pre-sents des del primer moment. I, segons Cos, des del principi es va entendre que això no es podia quedar en els àmbits directius, sinó que havia de traslladar-se a tots els nivells i portar a la pràctica a diferents escales. De fet, assegura que les societats integrants de Clade treballen cada cop de manera més conjunta. I els grups d’interès mutu han estat fonamentals en aquesta tendència. «Ens vam adonar que això calia estructurar-ho d’alguna manera, i va arribar un moment en què vam decidir crear aquests òrgans», explica el president de Clade.

«Som una cooperativa de segon grau. Si no hi ha una col·laboració entre les persones de les diferents societats, no anirem enlloc», afegeix.

Probablement, l’àrea en la qual la intercooperació ha arribat més lluny és en la gestió de personal. A di-verses empreses del Grup Clade ja s’han implantat polítiques de gestió de persones per competències. «Vam dissenyar competències professionals que qualsevol treballador de qualsevol empresa del grup hauria de tenir i ens van sortir 25 competències en sis nivells», comenta Cos, que explica que, un cop es va tenir això fet, el grup va comprar un programari conjunt per gestionar aquesta política. «Cadascuna de les cooperatives no ho hagués pogut adquirir per separat», sentencia. Aquesta intercooperació en recursos humans ha permès millorar els plans de formació dels socis treballadors, aplicar polítiques de contractació semblants i elaborar plans de car-rera que segueixen els mateixos criteris. L’objectiu final, el que hi ha a l’horitzó, és crear una borsa de treball conjunta i que sovintegin els moviments de treballadors d’unes cooperatives del grup a unes altres. De moment, però, només s’ha donat algun traspàs de manera puntual.

Amb tot, Cos reconeix que hi ha un factor clau que limita la capacitat d’intercooperar: el caràcter multisectorial del Grup Clade. De fet, entre els seus integrants hi ha cooperatives de sectors tan dife-rents com l’atenció a les persones, l’agroalimentari,

Clade organitza el que el mateix grup ano-mena Grup d’Interès Mutu (GIM).

Els GIM aple-guen experts de les dife-rents coo-peratives del grup per dis-cutir, intercan-viar informa-ció o establir una posició comuna.

Imatges d’Abacus, Plana de Vic i Suara, tres cooperatives que il·lustren la gran diversitat del Grup Clade.

coop 2014

interns coop

22

SICOOP, UN INSTRUMENT FINANCER PIONER A L’ESTAT

Tres anys després de la funda-ció del Grup Clade, va arribar el que, en paraules de David Cos, és un dels seus «plats forts». Parla així quan descriu l’experiència de SICOOP, un instrument de capital de risc, impulsat pel grup als seus inicis en col·laboració amb

l’Institut Català de Finan-ces, Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Sabadell, a més de Crédit Cooperatif i Esfin/IDES, dos instruments de finançament cooperatiu francesos. A finals de 2008, SICOOP va obtenir l’aprovació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i va poder iniciar la seva activitat com a entitat proveïdora de crèdit per a projectes cooperatius i d’economia social. Es conver-tia, així, en una experiència pionera no només a Catalunya sinó també a l’Estat espanyol, on no hi havia fins aleshores una societat de capital de risc amb l’objectiu bàsic de

finançar projectes i societats cooperatives.

SICOOP no atorga crèdits participatius per sufragar l’activitat ordinària d’una cooperativa, sinó que finança projectes concrets. Un exem-ple seria una cooperativa que vol engegar un procés d’inter-nacionalització que la porti a obrir-se un espai a l’estranger i exportar-hi els seus produc-tes o serveis. En aquest cas, es presentaria un projecte, que seria avaluat des de SICOOP. Cos explica que són diverses les societats que han presen-tat els seus projectes i que, gràcies al fet que se’ls ha con-cedit un crèdit de SICOOP, han

pogut portar a terme el seu projecte. El president de Clade aclareix que les cooperatives no han de ser necessàriament integrants del grup, sinó que s’han donat casos de finança-ment de projectes de tercers que, ni abans ni durant ni després de sol·licitar el crèdit, no n’han format part.

«És un dels temes que ens fa sentir més satisfacció», admet Cos. «En el conjunt de l’economia catalana som petits i la nostra capacitat per aportar capital és limitada. Però, com a mínim, hem estat capaços de liderar un instru-ment del qual n’han gaudit uns tercers», diu orgullós.

la formació o la promoció d’habitatges i equipa-ments. Aquesta diversitat fa difícil, per exemple, que es puguin fer compres comunes. Sí que se’n fan, però només en determinats serveis. La multisectoria-litat fa, però, que les cooperatives tinguin proveïdors diferents que, molt sovint, no es poden compartir ni, per tant, fer compres comunes. El màxim represen-tant del grup admet aquestes dificultats, però, no obstant això, també considera la diversitat com «la riquesa» de Clade. «Volem ser un grup representatiu del cooperativisme català, pràcticament tots els sec-tors estan representats a dintre del grup», assenyala Cos, i afegeix que, precisament el fet que hagin de treballar junts directius i tècnics d’empreses de sec-tors tan diferents genera un aprenentatge important per a tots ells, que acaba tenint una repercussió sobre l’activitat i el dia a dia del grup.

Els exemples de cooperació del Grup Clade no es limiten a projectes compartits entre les coopera-tives que en formen part, sinó que també es donen casos de participació d’empreses alienes. Per exemple, alguns dels GIM solen convidar experts en l’aspecte que es tracta a la reunió. «Som un grup obert, i tenim molt clar que, només mirant de portes endins, no faríem res de bo, i que, de portes enfora, hi ha molt de coneixement que podem adquirir», assegura Cos. «I nosaltres, a la vegada, també po-dem ajudar amb el nostre coneixement i les nostres experiències», conclou.

CASOS D’ÈXIT

coop 2014

23

LA FITA

Convertir la participació del personal i el treball

cooperatiu en favor diferencial i motor de l’activitat per acabar esdevenint referent entre els despatxos d’advocats.

Col·lectiu Ronda. La forma cooperativa no és habitual entre els despatxos d’advocats, però dóna bons resultats. Els treballadors del Col·lectiu Ronda participen activament en totes les decisions. I això genera la responsabilitat de saber-se part d’un projecte comú.

Quan la intercooperació es porta a la sang

NOM

Col·lectiu Ronda

TREBALLADORS

85 (entre socis i en proces de ser-ho)

SOCIS

62

FACTURACIÓ 2013

6,5 milions d’euros

WEB

www.cronda.com

Sis grups de treball profes-sionals orga-nitzen la in-tercooperació del dia a dia al Col·lectiu Ronda.

Autor PAULA MATEU Fotos JORDI PLAY

coop 2014

interns coop

24

CASOS D’ÈXIT

Ser una cooperativa no significa només tenir una determinada forma jurídica. Va més enllà, té a veure amb uns valors compartits i una manera singular de realitzar l’activitat.

Vol dir treballar de forma col·laborativa, intercooperar i fer partícips de les decisions, l’estratègia i l’acti-vitat de la societat els treballadors. I alguns cops la realitat s’imposa a la forma jurídica. És el que va passar al Col·lectiu Ronda, que va néixer com un despatx d’advocats al 1972, però no es va constituir com a cooperativa fins a la dècada següent. I ho va fer perquè, des de l’inici, havia basat la seva activitat en els principis del cooperativisme. «El funcionament fins aleshores ja havia estat cooperatiu: advocats, advocades i personal de secretaria funcionaven de manera assembleària. Per això se li va donar aquesta forma, perquè corresponia a la realitat del funciona-ment que hi havia», explica Carme Herranz, lletrada del despatx i membre del Consell Rector.

A més, el Col·lectiu Ronda sempre ha viscut de molt a prop experiències cooperatives. Als anys 70, el despatx es dedicava a l’assessorament laboral i de seguretat social de treballadors, i a l’assessorament antirepressiu durant la dictadura. Convertit en punt de referència per a les classes populars per la seva activitat al llarg d’aquells anys convulsos, va anar ampliant les seves línies d’actuació i va incorporar serveis d’assessoria jurídica sobre els drets de les persones i dels col·lectius en qualsevol aspecte antirepressiu, des de la defensa dels insubmisos fins a l’atenció als immigrants, passant per qüestions relacionades amb el dret penal, mediambiental, admi-nistratiu o fiscal. Seguint aquesta estratègia d’ampliar les línies d’actuació, aviat es va iniciar en l’assessora-ment en el camp del cooperativisme. La proximitat al món cooperatiu probablement va acabar de decantar la decisió de prendre aquesta forma.

Amb tot, el Col·lectiu Ronda és una excepció en l’àmbit dels despatxos d’advocats. Segons Herranz, hi ha algun despatx que s’ha constituït com a coo-perativa, però cap d’ells –ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol– tenen l’envergadura del Col·lectiu Ronda, que compta ja amb uns 80 treballadors i que, a part de les seus inicials de Barcelona i Mataró, ha obert despatxos a Mollet, Cerdanyola, Rubí i Granollers.

Malgrat el creixement de la societat, aquesta ha aconseguit mantenir una forma de desenvolupar l’activitat de manera col·laborativa i la intercooperació entre els treballadors és constant. Les assembles, en les quals participen tots els treballadors, se celebren cinc o sis cops cada any. Herranz assegura que no són concebudes com un mer tràmit formal, sinó que es produeix una discussió i un debat sobre l’activitat i l’estratègia de la cooperativa. L’Assemblea escull els membres del Consell Rector, que es reuneixen cada setmana per decidir qüestions que, segons Herranz, «marquen el camí» de la societat.

Més enllà de les discussions periòdiques a l’Assemblea i les decisions directives del Consell Rector, l’activitat diària també es fa de manera col·laborativa. Per organitzar la intercooperació del dia a dia, existeixen grups de treball professionals segons les diferents especialitzacions. Així, hi ha el grup de dret laboral, el d’economia social, el de salut i treball, el jurídic social, el de serveis generals i el grup de Mataró. Per tant, l’agrupació es fa en tots els casos per l’especialitat, excepte en el del darrer grup, que respon a un marc geogràfic.

coop 2014

25

CASOS D’ÈXIT

L’advocada del Col·lectiu Ronda afirma que l’agenda d’aquests grups és «molt viva» i que s’hi treballa de manera constant al llarg de la set-mana. «Es parla de qüestions com ara com ens organitzem, quins sous tenim, com treballem, com entomem un cas o quin programa informàtic fem servir», explica Herranz, que afegeix un altre òrgan de participació, el Consell de Persones Gesto-res, on hi ha un representant que cadascun dels grups escull de manera democràtica. Aquest equip gestiona el dia a dia de qüestions que afecten tots els grups de treball per tal que l’activitat tingui una lògica comuna.

Però, aquesta manera de funcionar té un reflex en els resultats socials, econòmics i professionals del despatx? Herranz no en té cap dubte: «Tots ens ho sentim molt nostre i molt comú. És el teu projecte de vida i, a la vegada, un projecte comú. Estem

PARTICIPACIÓ PORTES ENDINS I PARTICIPACIÓ PORTES OBERTES

A les instal·lacions del Col-lectiu Ronda transpira la participació. A més dels grups en els quals s’estructura l’acti-vitat diària, les assemblees, el Consell de persones rectores i el Consell Rector acullen una altra forma molt concreta de

participació: és la Jornada de reflexió, que té lloc un cop cada any i en la qual es debaten qüestions internes, que afecten l’organització cooperativa. Es creen grups que, durant dos dies, discuteixen sobre les temàtiques que es plantegen. I, finalment, s’elaboren unes conclusions que arriben a lloc, assegura Carme Herranz, ja

que el que es discuteix i deci-deix en aquesta jornada fins i tot pot motivar un canvi en els estatuts de la cooperativa.

Però la participació que té lloc a les seus del Col·lectiu Ronda va més enllà del des-patx. El Col·lectiu té voluntat de cooperar amb entitats, or-ganitzacions i persones que, al seu parer, treballin per aconse-guir una societat cada vegada més lliure i justa. Participa en moviments que pretenen un canvi global de la societat sobre la base del respecte, la dignitat i la cooperació, i dóna suport a iniciatives que pro-mouen la participació directa i activa de la ciutadania en la presa de decisions i l’exercici de la democràcia. La interco-operació del Col·lectiu Ronda amb aquests moviments i iniciatives pren forma, moltes

vegades, de cessió d’instal-lacions perquè hi realitzin ac-tes propis, sempre que aquests coincideixin amb l’ideari i la filosofia del despatx.

Això passa a la seu de Barcelona i també a Can Fulló, una masia del segle XVIII en-mig de la natura al Maresme, entre les localitats d’Òrrius i Argentona, comprada al 1986 i restaurada per la cooperati-va. Segons els seus responsa-bles, Can Fulló ha esdevingut la casa pairal del Col·lectiu, però, sobretot, un instrument fonamental en la tasca social i formativa que desenvolupa en profit dels moviments socials i el cooperativisme. Per això, molt sovint està ocupada per entitats i organitzacions afins que aprofiten l’espai per dur-hi a terme reunions i estades de convivència o treball.

Al Consell de Persones Gestores hi ha un repre-sentant que cadascun dels grups escull de manera democràtica.

molt entrellaçats perquè tots anem en la mateixa direcció. Això és com una comunitat de vida». Per tal de reforçar la imbricació dels treballadors en la coo-perativa, el Col·lectiu Ronda va decidir, fa uns anys, que tots havien de ser-ne socis. Quan un treballador fa un any que treballa al despatx, pot començar a participar a les assemblees i, després de dos anys prenent-hi part, pot demanar-ne ser soci. La lletrada deixa clar que la implicació dels professionals en l’activitat diària i en l’estratègia de la cooperativa és total. «Aquí tothom treballa amb molta entre-ga», comenta Herranz, que argumenta que el grau d’absentisme al despatx és molt baix. «El sentit de la responsabilitat del que portes entre mans profes-sionalment i en relació amb els teus companys és molt important, però no es viu en negatiu, sinó amb l’alegria de pertànyer a una comunitat on tot és compartit», sentencia.

coop 2014

interns coop

26

CASOS D’ÈXIT

Al 1905 neix la Sociedad Cooperativa Colectiva El Amparo del Obrero.

Carrer de Premià, 15, l’empar del cooperativisme català

Al barri de Sants, a inicis del segle xx, ja existien un bon grapat de cooperatives de consum i alguna de producció. La primera que hi reeixí fou la Formiga Obrera, inaugu-

rada al 1887 al carrer de Galileu. Després, l’eclo-sió de les entitats de consum en un barri popular, industrial i obrer com Sants fou constant: La Lleialtat Santsenca (1891), La Nova Obrera (1897) i El Mo-del del Segle xx (1901) apuntalaren una geografia cooperativa de primer ordre, un dels bastions –amb Poblenou i el Clot– del moviment. La rajolera La Redemptora (1897) o les hostafranquines Economia Social (1904) i la Balança Econòmica (1906) aca-baven de trenar una densa àrea d’autoorganització obrera, crescuda a l’entorn de les xemeneies de tèx-tils com el Vapor Vell, de la família Güell, i l’Espanya Industrial o Vapor Nou, dels Muntadas.

Les grans indústries foren, precisament, la causa de la urbanització moderna de Sants, al promoure l’acarrerament dels seus entorns i la construcció d’edificis on albergar la massa proletaritzada que arribava d’arreu. I, a la vegada, també expliquen perquè, en uns carrers plens d’ebullició obrera i necessitat econòmica, floriren les entitats que ha-vien de millorar la vida d’aquells grups socials que, com deien a l’època, «ho produïen tot i no tenien res». Així, tocant l’Espanya Industrial, en aquells carrers aixecats a l’ombra de la fàbrica, nou obrers encapçalats per Antoni Zaragoza fundaren una nova cooperativa de consum: L’Empar de l’Obrer.

Una pesseta setmanalLa Sociedad Cooperativa Colectiva El Amparo del Obrero fou una entitat original en la seva època, pel seu caràcter plenament col·lectivista. Fundada al 1905, els membres inicials pagaren una pesse-ta setmanal fins que aconseguiren, essent setze socis, llogar una botiga al carrer de l’Autonomia. Com escriviren, «l’un hi portà una cadira, altre una taula, i aixís, amb quatre o cinc cadires i una taula, obriren la Cooperativa». Al local hi anaven a prendre cafè, i no va ser fins que recolliren més diners que «compraren un bocoi de vi, començan aixís les operacions de compra i venta». Necessitats de més espai, es traslladaren al carrer del Masnou, i allà la

IVAN MIRÓ Sociòleg i docent d’Història del Cooperativisme en el Postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB. Amb La Ciutat Invisible ha publicat Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió prole-tària en un barri de Barcelona (1870-1939) i hi

Al carrer de Premià del barri barceloní de Sants, un edifici gairebé centenari sintetitza gran part de la història del cooperativisme català. Aixecat l’any 1924 com a seu de L’Empar de l’Obrer, avui és un centre de referència del moviment cooperativista del país.

desenvolupa les Rutes Cooperatives. Ha realitzat, amb la promoció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, l’exposició «Memòria co-operativa. El somni viscut de la cooperació social» i és coautor de Cooperatives / BCN: 1842-1939, del Museu d’Història de Barcelona.

cooperativa patí fortes tensions entre les tendències individuals i les col·lectivistes, que portaren l’enti-tat prop del trencament. Aquell debat, reproduït a totes les cooperatives catalanes, significava decidir si els beneficis derivats del consum –l’excés de percepció– s’havien de repartir a finals de l’exercici completament entre els socis (visió individualista) o bé havien de generar capitals col·lectius.

Esperonades per Joan Salas Anton i les organit-zacions federatives del moviment, que entenien la cooperativa com un mitjà de transformació social, la majoria de cooperatives catalanes abandonaren els

Socis de L’Empar de l’Obrer al 1913 al carrer de Premià, en una de les primeres seus de la cooperativa.

Font: Arxiu Històric de Sants

coop 2014

27

interns coop MEMÒRIA HISTÒRICA

«El local puede calificarse de soberbio. Consta de tres pisos y grandes sótanos. En la planta baja está instalado el despacho de artículos de consumo, constituido por una espaciosa sala, en el centro de la cual se ha construido un mostrador circular de mosaico (…). Otras secciones, bien especializadas, entre las que vimos el calzado, mercería, loza, vinos, horno de pan, elaboración de tocino, etc.; todo ello en superiores condiciones de higiene y perfección. La fachada del edificio es majestuosa al lado de la de las casas del resto de la calle, siéndolo en particular la entrada en la tienda. En el primer piso se halla el salón café, con sus dependencias, Salón de Juntas y Biblioteca. El ornato de estas salas es elegante y sencillo, estando alumbrado a profusión por una espléndida instalación eléctrica».Font: Acción Cooperatista, 5 de juny de 1924, núm. 87.

inicis individualistes i adoptaren mesures com els fons de reserva o els fons d’educació, iniciant polí-tiques socials autogestionades entorn a la vellesa o la malaltia. Si bé habitualment les entitats tingueren una orientació mixta, a l’Empar de l’Obrer la política col·lectivista –a l’època denominada ‘a la moder-na’–―fou implementada completament.

La cooperativa s’instal·là al carrer de Premià, en un edifici avui ja enderrocat, i al 1908 comprà el número 13 del mateix carrer per 10.000 pessetes. Al 1910 eren 38 socis presidits per Manel Loren, i repartien els excedents al fons col·lectiu (50 %), al d’instrucció (20 %) i al de resistència (30 %). A finals de 1914, iniciaren la mutualitat: en cas de malaltia, el soci cobrava 3,50 pessetes diàries; en cas de vaga o atur forçós, 2,50. Al llarg de 1915 es-trenyeren relacions amb la Cambra de Cooperatives Catalano-balear, i al 1916 Eladi Gardó hi presentava la Cooperativa de l’Habitació Barata.

Al 1917, acabaren de pagar l’edifici i s’incorpora-ven al Forn Col·lectiu de Sants. Al 1919, amb 120 famílies, cobrien l’educació a 25 infants i obrien una sucursal a Gràcia. Aquell any, la cooperativa afrontà amb èxit la vaga de la Canadenca i el posterior locaut patronal, pel caràcter solidari que permeté «desafiar les circumstàncies fins a esgotar tots els recursos». Després de la victòria obrera a la Canadenca, però, esclataren els anys del pistolerisme. S’il·legalitzà la CNT, i sindicalistes com Salvador Seguí o advocats com Francesc Layret eren assassinats. Les coopera-tives no foren ilegal·litzades, però no s’escaparen de la repressió. El 8 de gener de 1921, la policia assaltà L’Empar de l’Obrer, sota l’argument que s’hi «cotiza-ba para los sindicatos de varios ramos y se reunían significados sindicalistas», i hi detingué obrers com Ácrato Vidal, del Sindicat d’Arts Gràfiques.

Passada la tempesta, la cooperativa prosseguí l’expansió. Compraren el local annex i, després d’anys de reformes, al 1924, inauguraren la flamant seu de Premià, 15 [al requadre, vegeu com la prem-sa cooperativista de l’època el descrivia].

En el nou edifici, hi albergaren escola per a 120 alumnes, i hi foren molt actius el Grup de Cultura dinamitzat per l’anarquista Francesc Paradell (a les seves excursions naturistes hi assistien centenars de persones!) o el Grup Femení presidit per Neus Martí. La cooperativa buscà la fusió amb les coope-ratives santsenques, una realitat que només arribà amb la guerra, quan L’Empar de l’Obrer s’integrà a la Unió de Cooperadors de Barcelona com la sucursal número 28. Aleshores, tenia 260 famílies associades que, com explicà l’antiga sòcia Angelina Canyelles, pogueren alimentar-se perquè la cooperativa obrí du-rant tot el conflicte. Amb l’entrada de les tropes fran-quistes, l’activitat socioeconòmica decaigué i molts socis, com Francesc Paradell, foren empresonats.

Al 1947, passà a denominar-se la Popular Santsenca. Ramon Batlle, el seu president al 1954, intentava mantenir l’entitat amb activitats com el ball dels diumenges. No obstant això, la consigna del rè-gim era clara: «no mataremos las cooperativas, pero las dejaremos morir». I la Popular anà esmorteint-se amb el risc de perdre’s, com en molts d’altres casos, aquell patrimoni cooperatiu.

Per sort, al 2004, la Popular Santsenca arribà a un acord amb les Federacions de Cooperatives de Treball i Consum, que compraren l’edifici pel valor dels passius… i aquí ja comença un altre relat.

Des del 2005, l’edifici del carrer de Premià ha anat acollint entitats i empreses del món cooperativista.

Per aprofundir-hi:Dalmau, M.; Miró, I. Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). La Ciutat Invisible edicions.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 2008

Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya 2006

Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya2005

Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya 2012

Coop 57 2011

PB

P1

P2

coop 2014

interns coop

28

Sàpiens Publicacions 2013

Federació d’Habitatges 2012

Federació de Serveis i Transportistes de Catalunya 2006

Fundació Seira 2008

Aposta 2005

Gicoop 2012

L’Olivera 2011

Grup Clade 2006

Nova 2003 / Grup Cultura 03 2013

coop 2014

29

coop 2014

MEMÒRIA HISTÒRICA

coop 2014

interns coop

30

Les cooperatives s’enorgulleixen de la seva gestió democràtica. De fet, els socis prenen les decisions a partir del principi «una perso-na, un vot» i no en funció de la seva aportació

al capital. Però aquesta gestió democràtica és força específica i s’allunya, en gran mesura, dels objectius i els procediments de la democràcia tal com funcio-na a la societat de forma global. La democràcia, als nostres països, només és efectiva quan les visions oposades de l’interès públic s’incorporen lliurement, a partir del pluralisme dels partits i dels moviments socials. Implica un debat públic obert i la possibilitat d’una alternança.

Una democràcia específicaA l’inrevés, les cooperatives sorgeixen de la iniciativa de grups de persones que desitgen, des del moment de la seva creació, trobar una solu-ció col·lectiva a un problema al qual es trobaven confrontades: accés al crèdit per a banques i caixes cooperatives; voluntat d’escapar al poder de les comercialitzadores amb l’objectiu de fer un millor ús dels seus productes i reduir els costos de submi-nistrament a les cooperatives agrícoles; fugir de l’autoritat d’un patró i posar en valor el propi «ofici» creant una cooperativa de treball…

Les cooperatives estan, doncs, instituïdes al voltant d’un projecte comú i ben delimitat, en els seus objectius i en la seva forma d’aconseguir-los. En aquestes condicions, la vida democràtica ha de garantir, en primer lloc, la sostenibilitat del contrac-te social i una visió comuna de la seva evolució. La mateixa idea d’alternança, de qüestionament dels objectius que han definit les persones sòcies fundadores, està proscrita. A això s’afegeix el fet que, com totes les organitzacions que produeixen béns i serveis, les cooperatives requereixen una certa unitat per ser eficaces. Per aquesta raó, les eleccions als

Cooperatives: la democràcia és una lluita!

PHILIPPE FRÉMEAUX Editorialista a la revista cooperativa francesa Alternatives Economiques, autor de La nouvelle alternative? Enquête sur l’économie sociale et solidaire (Les petits matins, 2a edició, 2013).

consells rectors de les cooperatives es fan, de forma molt majoritària, amb llistes úniques on el nombre de persones candidates és igual a la quantitat de vacants. Hem de deduir-ne que les cooperatives exerceixen una democràcia purament formal? No. Però és clar que, per a una gran part de les persones sòcies, molt especialment dins les grans estructures, a les eleccions no s’hi juga massa res.

Garantir la sostenibilitat del projecte Els equips dirigents es renoven, a la majoria de cooperatives, a partir d’un model de cooptació. La qualitat de la vida democràtica depèn de la tasca prèvia per seleccionar les persones dirigents, a par-tir d’una pedrera relativament reduïda, segons una alquímia complexa de regles sovint implícites. Com a norma general, el procés té, sobretot com a objectiu, garantir que els futurs consellers compartiran els valors dels seus predecessors, sempre pensant a garantir la sostenibilitat del projecte. Una lògica que sovint juga en contra de les dones.

Quan el procés de selecció dels futurs càrrecs electes és relativament obert, quan reben una formació que els fa aptes per entendre els dossiers rebuts, les assemblees i els consells rectors poden revelar-se com a veritables llocs de debat i constituir l’escenari on es decideix l’estratègia de l’estructura i on s’exerceix un veritable control de la seva execució per part de la direcció assalariada.

A la inversa, quan els membres del consell rector deuen el seu lloc –i els avantatges simbòlics o eco-nòmics que hi estan relacionats– a la sola decisió del president, sovint estan satisfets mostrant una lleialtat indestructible a aquell que els ha fet reis, sobretot si pot decidir tornar-los a casa seva a les eleccions següents.

Amb això n’hi ha prou com per permetre a alguns líders carismàtics beneficiar-se d’un mandat renovat

30

Quan el procés d’elecció dels càrrecs és obert, assemblees i consells rectors exerceixen un veritable control de la direcció.

VALORS

coop 2014

31

ANÀLISI

qui decideixin. Només a les cooperatives de treball –conegudes a França amb el nom de les Scop, amb 42.500 assalariats dels quals 21.000 en són sòcies– aquests últims ostenten estatutàriament el poder. El principi democràtic «una persona un vot» afecta sovint només una part de les persones involu-crades a la vida de la cooperativa.

Sobre aquestes bases, seria desitjable anar cap a models de governança més multistakeholder, que associessin més estretament les diferents parts implicades començant pels assalariats de les cooperatives que no són de treball. Associar les per-sones treballadores o assalariades permet beneficiar l’estructura de la seva experiència, en comptes de recloure’ls a rols d’executors de missions definides per altres. Des d’aquesta perspectiva, l’experiència de les Societats Cooperatives d’Interès Col·lectiu (SCIC), un nou estatus de cooperativa creada a França fa dotze anys és interessant en la mesura que, a partir de projectes que presenten una utilitat

indefinidament o per facilitar una ossificació dels òrgans de gestió que permeti la captació de poder per part d’una direcció amb agenda pròpia.

Transmissió de valorsLa transmissió de valors dins d’un grup és un tema clau tenint en compte el control limitat que exerceix la base. Empreses de persones, les cooperatives només es poden mantenir fidels al seu objecte soci-al mentre aquells que l’encarnen hi segueixin creient i no es cansin de repetir un breviari sense relació amb les seves conviccions profundes o les seves pràctiques concretes.

Això no és evident, ja que els successors no sem-pre tenen el mateix perfil que els fundadors: sovint són més gestors que militants o més seguidors que no pas innovadors, amb la qual cosa es creen les condicions per a la banalització, especialment quan la direcció l’encoratja i ni socis ni membres plante-gen cap revolta.

Una gran diversitat de situacionsMés enllà d’aquesta observació general, podem veure que els actors del joc democràtic difereixen segons quina sigui la natura de la cooperativa. Així, als bancs o caixes cooperatives, el poder el mante-nen teòricament els beneficiaris del servei, ja siguin membres o socis. Als comerços associats a una cooperativa de serveis o a les cooperatives agràries, seran els comerciants o els productors agrícoles els

La democràcia a les cooperatives és exemplar quan càrrecs electes i dirigents creen les condicions per al debat.

X. A

lam

any

coop 2014

interns coop

32

social específica i es poden beneficiar de finança-ments híbrids, permet implicar en la gestió persones treballadores, voluntàries, usuàries o representants territorials. Actualment, existeixen a França unes 300 SCIC en sectors molt diversos.

Promoure una gestió participativa Associar més estretament les persones treballadores a la gestió és una forma d’obtenir-ne un compromís més fort. De fet, quan les direccions implementen una gestió participativa, respectuosa de les perso-nes, que dóna a tothom un ampli accés a la infor-mació i a la formació, les persones treballadores mostren una forta implicació i una gran lleialtat cap a l’estructura que els dóna feina. Aquesta exigència d’una gestió participativa és vàlida també per a les Scop o cooperatives de treball. El fet que les perso-nes treballadores, principal part implicada en la vida de l’empresa cooperativa, hi ostentin el poder condu-eix els observadors a considerar una mica ràpida-ment que podrien ser l’arquetipus de la democràcia social. Ara bé, fins i tot dins les Scop, el respecte als procediments estatutaris no és suficient per associar plenament els treballadors a la vida de l’empresa. Cal que també existeixi –i el paral·lelisme amb la democràcia a la societat sencera és pertinent– una «societat civil» viva dins la cooperativa, molt especial-ment a partir de l’existència de canals de representa-ció que dupliquin les instàncies electes. Començant per aquelles que preveu la llei.

Al final, la democràcia dins les cooperatives pot tenir un caràcter exemplar quan càrrecs electes i

dirigents creen les condicions per al debat, accep-ten la formulació d’opinions dissidents, associen diferents parts implicades al projecte, fan l’esforç de formar seriosament els càrrecs electes i n’amplien la selecció, especialment de dones, i accepten tenir dins les seves instàncies conselleres que no es deuen de cap manera al president.

Ens agradaria que tots els responsables cooperatius tinguessin sempre en ment aquestes exigències. La vida democràtica dins les nostres or-ganitzacions es viu massa sovint com una limitació estatutària, un ritus controlat per un grup reduït. És una llàstima, ja que és una experiència apassionant quan es planteja com un procés en construcció, que estableix una tensió permanent a les nostres organitzacions, una interrogació renovada sobre el sentit del nostre projecte i que els dirigents acceptin que un dia caldrà passar el testimoni a les generacions que segueixen.

Cal que existeixi una «societat civil» viva dins la cooperativa, a partir de canals de representació que dupliquin les instàncies electes.

coop 2014

33

VALORS

La participació: sentiment i dretFERNANDO PINDADO Actualment gerent de l’Ajuntament de Premià de Mar, va ser subdirector general de Participació Ciudadana de la Generalitat de Catalunya del 2004 al 2011. El podeu llegir a http://fpindado.wordpress.com

La part emocional, el sentiment de pertinença

Participar, de pars i capio (prendre part), és la relació d’una part amb un tot. Els éssers humans vivim en grups (conjunt d’individus vinculats per un sentiment de pertinença) i

ens hi sentim vinculats quan podem ‘prendre part’. Família, associacions, grups d’amics, sindicats, coo-peratives... són alguns exemples de grups amb cert grau de formalització. N’hi ha d’altres en els quals la relació no es busca específicament, sinó que sorgeix com a conseqüència del ‘contracte social’: veïns i veïnes d’un barri, ciutadans i ciutadanes d’una ciutat, treballadors i treballadores d’una empresa...El sentiment cohesiona el grup i li confereix identitat. Com més mitjans tingui la persona per relacionar-se amb el grup, més gran serà el seu grau de cohesió.

Les cooperatives són també un grup, organitza-des «amb plena autonomia i sota els principis de lliu-re adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica...».

Aquest article parla de ‘participació política’ o participació en la política, però el marc conceptual aquí plantejat és aplicable a qualsevol organització amb funcionament democràtic.

Llengua, llenguatges i marcs cognitiusUn pregunta a l’altre: «Perquè hem de parlar si ho podem arreglar a hòsties?» És un vell i gens sofis-ticat acudit que reflecteix una mena de rebuig al fet de conversar, compartir idees, argumentar. La veu, la paraula són atributs humans i marquen la diferència de l’ésser humà respecte dels altres animals, ja que permeten expressar, com diu Adela Cortina1, el que considerem bo o dolent, just o injust. Som capaços de transmetre el que pensem i el que sentim i, fins i tot, parlar de coses que no existeixen materialment, d’abstraccions (què són si no les matemàtiques o les creences religioses?).

Així ha evolucionat l’espècie humana, transmetent coneixements mitjançant el llenguatge (l’escriptura apareix més tard). Així despleguem la nostra humani-tat. Però atenció, les paraules serveixen per fer bonics poemes i desgraciats insults, serveixen per declarar l’amor i també la guerra. El llenguatge no és aliè a la ideologia, als sentiments, a les emocions i a la cultura de la persona i a la societat en la qual conviu.

Es pot parlar la mateixa llengua i no utilitzar el mateix llenguatge. Per això cal un esforç de comu-nicació. Quan dues persones parlen entre elles estableixen un diàleg, paraula nascuda de la fusió d’altres dues en el seu origen grec. El mot δια ‘dia’

(per) i λoγια ‘logia’ (paraules), ‘dialogia’ (per les paraules, a través de les paraules).

Els lingüistes cognitius (Georges Lakoff 2, per exemple) ens diuen que la manera com les persones entenem els missatges passa pel filtre dels nostres ‘marcs cognitius’, el conjunt de valors i interpretaci-ons ‘automàtiques’ de la realitat que, mica en mica, anem construint al llarg de la nostra existència. El cervell humà rep influències i idees de l’entorn i construeix aquests marcs de valors, causants de les respostes davant determinades situacions.

El dret: la trinitat democràticaEn el sistema democràtic podem distingir tres dimensions: representativa (actuació mitjançant intermediaris), directa (actuació sense interme-diaris) i dialògica (basada en el debat regular entre ciutadania i poders públics). És la trinitat democràtica, utilitzant el símil religiós de la trinitat cristiana: tres persones diferents i només un Déu. Tres dimensions de la democràcia, però una única democràcia. Tres formes diferents i un únic siste-ma. Les tres són necessàries i són compatibles i combinables. La millora del sistema democràtic necessita actuacions en les seves tres dimensions, i la participació cal desenvolupar-la i facilitar-la en les tres dimensions.

La dimensió representativa (amb intermediació)Consisteix en l’elecció de persones que actuen en nom d’altres. Es basa en el clàssic contracte de mandat encunyat des del Dret romà, mitjançant el qual una o diverses persones encarreguen a una o més que facin gestions en nom seu (que els representin).

Els humans vivim en grups i ens hi sentim vinculats quan en ‘prenem part’. Les cooperatives també són un grup.

1Cortina, A. Ciudadanos del mundo. Hacia una teoría de la ciudadanía. Madrid: Alianza, 1997.

2Lakoff, G. No pienses en un elefante. Madrid: Universidad Complutense, 2007.

coop 2014

interns coop

34

L’essència de la democràcia és la interacció de les tres dimensions: elecció d’intermediaris, diàleg amb arguments, i decisions directes de la ciutadania.

Coneixem algunes patologies:� Desviació de poder. La seva manifestació més dolorosa i més evident és la corrupció del represen-tant, la utilització del seu càrrec per a benefici propi o dels seus.� Opacitat i manca d’informació. Si l’accés a la informació no és fàcil o si les institucions repre-sentatives no són prou transparents, mostrant què, com i per què es fa el que es fa, es disminueixen les possibilitats de participació i seguiment de l’acció pública.� Canals limitats de diàleg. Les opinions políti-ques es contrasten principalment entre represen-tants (govern i oposició) o entre representants i mitjans de comunicació. La ciutadania pot intervenir poc en el debat públic fent propostes, iniciatives, crítiques...� Insuficiència i ineficiència dels mecanismes de control. Sovint, la seva composició depèn dels subjectes a controlar.

La dimensió directa (sense intermediació)És la dimensió de la democràcia en què la ciuta-dania decideix, mitjançant el seu vot, de manera directa, sobre temes de contingut polític que no siguin l’elecció de representants. És a dir, l’última decisió sobre una matèria no la té cap intermediari, sinó la ciutadania en el seu conjunt, expressada lliurement i democràticament. En l’àmbit social o de les cooperatives és, per exemple, el poder últim de l’assemblea.

No pot tenir caràcter consultiu, «...és, en ter-mes, una contradicció, es refereix a una decisió de l’electorat, que no és una decisió, sinó un consell 3». Aquesta mateixa opinió va mantenir l’any 1978 un dels ponents de la Constitució, Manuel Fraga, qui respecte de la regulació del referèndum (consultiu) va dir: «…pero ese referéndum lo hemos hecho, lo ha hecho la Comisión 4, consultivo. Esto me parece de una extraordinaria gravedad. Es evidente que si el pueblo se ha pronunciado a favor, qué Gobierno después, qué Jefe de Estado después, puede decir: “He oído al pueblo y ahora hago lo contrario”. 5»

El referèndum decisori va tenir una primera regulació en el projecte de Constitució del gener de 1978 elaborat pels seus ‘pares’ (no hi havia ‘mares’). Preveia aquesta modalitat en diferents supòsits, incloent-hi la derogació de lleis vigents 6, va caure en el tràmit parlamentari i va quedar tal com està ara, com un oxímoron, anomenat referèndum consultiu.

� No sempre es guanya. A Suïssa, el país del món en què més referèndums es fan, des del 1990, els convocants guanyen menys d’un 20 % 7.

� No té relació amb l’adscripció a la dreta o l’esquerra. «La màxima que la gent de l’àmbit polí-tic de l’esquerra o ecologista utilitza principalment la iniciativa popular (el pedal del gas), mentre que els cercles burgesos i de dreta tendeixen a utilitzar el referèndum facultatiu (el fre), no és del tot certa 8». L’experiència suïssa diu que no sempre la dreta és un fre i l’esquerra, un accelerador. El sentit comú ens diu que depèn del tema. En l’elaboració de la Constitució espanyola de 1978 va ser preci-sament la dreta d’Aliança Popular (Manuel Fraga) qui en va defensar apassionadament l’existència i l’esquerra del Partit Comunista (Jordi Solé Tura) qui s’hi va oposar 9.� Simplicitat de les alternatives. ‘Sí’ o ‘no’, ‘blanc’ o ‘negre’. Sempre hi haurà matisos que es poden escapar.� Pes emocional per sobre del racional. Quan es produeixen fets lamentables que provoquen una gran indignació, per exemple un atemptat o un crim amb molta repercussió. � Temptació plebiscitària. Per obtenir l’adhesió popular a determinats responsables polítics en situa-cions complexes, com imputacions penals.

Per desplegar aquesta dimensió cal una regulació del referèndum centrada en polítiques (accions) i no en polítics (persones), amb els drets humans com a llindar i condicionant i cercant mitjans de votació senzills i barats: vot electrònic, per correu...

La dimensió dialògica (contrast d’arguments)La podríem anomenar ni-ni. No és representació (no hi ha hagut un procés democràtic d’elecció) ni és decisió directa (no es fa per sufragi universal). És un tertium genus, la democràcia participativa, com l’anomena el Tribunal Constitucional en la sentència 119/1995 10.

En general, aquesta dimensió forma part de l’àmbit de les consultes que els poders públics haurien d’establir de manera ordinària. A França, per exemple, és obligatori convocar processos de debat públic sobre determinades actuacions amb impacte territorial o social. 11

En aquesta dimensió encabim els processos participatius o de debat públic per cercar el contrast d’opinions; els òrgans consultius, que volen mante-nir regularment el debat amb la ciutadania; fòrums, reunions, audiències públiques i la iniciativa popular per fer propostes sense poder decisori.

Aquests canals van néixer i es van impulsar des de les institucions, de dalt a baix. Són les polítiques de ‘participació ciutadana’ promogudes per molts ajuntaments i des d’alguna comunitat autònoma

3Guía de la democracia directa en Suiza y más allá. Bruno Kaufmann, Rolf Büchi, Nadja Braun. Initiative & Referendum Institute Europe. 2007.

4Es refereix a la Comissió Parlamentària que debatia el text constitucional.

5Intervenció de Manuel Fraga a la sessió del 13 de juliol de 1978. Diario de sesiones. Pàgina 4212.

6Es poden trobar els textos originals i el debat parlamentari a http://fpindado.wordpress.com/2012/10/21/sobre-referendums-i-democracia-directa/

7Op. cit, p. 150.

8Guidebook to direct democracy in Switzerland and beyond. Bruno Kaufmann, Rolf Büchi, Nadja Braun. Initiative & Referendum Institute Europe. 2010. Página 172.

9Més informació a http://fpindado.wordpress.com/2012/10/21/sobre-referendums-y-democracia-directa/

coop 2014

35

VALORS

(Catalunya, entre elles). S’ha intervingut poc o gens en les altres dimensions: la representativa i la directa i, com he insistit, calen les tres per enfortir el sistema democràtic.

Recentment, la Llei foral 11/2012, de transpa-rència i govern obert de Navarra; la Llei 4/2013, de govern obert d’Extremadura, així com els treballs per a l’elaboració de la Llei de participació ciutadana d’Andalusia 12 o el Llibre blanc de la participació i la democràcia del govern basc 13, són algunes propos-tes per avançar en aquest camí.

� Representativitat no és representació. Les persones que ‘participen’ no han estat triades per ningú, responen a un interès personal o una representativitat (o significativitat) del discurs o de l’opinió.� No cal el consens. No sempre és fàcil ni necessari arribar a conclusions; de vegades, no és ni recomanable. Es tracta de provocar arguments i aconseguir aportacions importants, però no cal assolir una conclusió única o principal. � Això és vinculant? Es considera que el ‘premi’ a l’assistència i participació suposa fer cas a les

aportacions, com si fos possible una única ‘conclu-sió’ o com si les persones participants tinguessin representació política.� Qui ha de decidir? O el govern elegit demo-cràticament o el poble convocat a referèndum. Des del punt de vista democràtic no es pot admetre la decisió de cap altre actor. � El risc del corporativisme. Provoca veritables processos de negociació o concertació amb pseu-dorepresentants ciutadans incardinats en deter-minades associacions que poden desincentivar la participació d’altres persones.

La revolució digitalLa utilització de les TIC per a l’accés i la difusió de la informació provoca una revolució sense prece-dents en els mecanismes de participació política. Tanmateix, cal tenir en compte el marc concret en el qual es despleguen aquests mitjans per tal de no provocar confusions ni banalitzacions.

Sigui quin sigui el mitjà, l’essència de la democrà-cia és la interacció de les tres dimensions: elecció d’intermediaris, debat i diàleg amb arguments, i decisions directes de la ciutadania quan calgui.

10“...no es tanto una manifestación del ejercicio de la soberanía popular, como uno de los cauces de los que en un Estado Social deben disponer los ciudadanos (...) para que su voz pueda ser oída en las decisiones que les afectan. (...) No estamos ante cauces articulados para conocer la voluntad de la generalidad de

los ciudadanos (...) precisamente en lo que tiene de general, sino más bien para oír, en la mayor parte de los casos, la voz de intereses sectoriales de índole económica, profesional, etc. Se trata de manifestaciones que no son propiamente encuadrables ni en las formas de democracia representativa ni en la

democracia directa, incardinándose más bien en un ‘tertium genus’ que se ha denominado democracia participativa” (STC119/1995. FJ 6º)

11Més informació a http://www.debatpublic.fr

12Més informació sobre el procés a http://www.juntadeandalucia.es/ administracionlocalyrelaciones institucionales/ocms/ocms/leyparticipacionciudadana/contactar.html

13Més informació a http://www.innobasque.com/home.aspx?tabid=20&idNoticia=1329&mostrar=P

X. A

lam

any

coop 2014

interns coop

36

Un nou estil de relacions (‘ner’) en l’organització de les empreses

KOLDO SARATXAGA Impulsor de ner group, un model semicooperatiu amb seu a Amorebieta (Bizkaia), al qual s’estan apuntant empreses de sectors diversos per tal de compartir recursos, projectes i solucions.

En un parell de dècades hem passat d’utilitzar només el terme ‘treballador’, ‘operari’, ‘obrer’ i, per rematar, el de ‘mà d’obra’, a emprar el de ‘persones’ per part de la majoria dels

empresaris i executius. No obstant això, quan es gra-ta una mica, de seguida es percep que darrere no hi ha cap canvi real, en la majoria dels casos, sinó més aviat l’adaptació a les formes i no al fons, una voluntat de ser una mica més actuals amb l’argot empresarial que no pas considerar les persones, en la seva totalitat, com el més valuós de l’univers i, per tant, com a actors principals del present i el futur de les seves organitzacions empresarials.

En el meu sentiment, pensament i afers diaris no concebo l’èxit d’una empresa, ni de cap activitat, sense que les persones, amb les seves actituds i aptituds úniques, facin seu allò en què participen; sense que l’èxit dels pocs que manen –del qual que-den al marge aquells qui, per por o cultura, només obeeixen– passi a ser compartit. Així també és més possible que aquest èxit no només tingui un caràcter econòmic i de creixement, sinó també el d’un Des-envolupament Humà Just i Sostenible.

Contràriament, en l’empresa actual, després de repetir moltes vegades que la innovació és el camí per assegurar el futur, encara no han canviat els models de gestió, caducs i inflexibles, per esdevenir projectes compartits per les persones participants, amb la finalitat d’aconseguir els salts qualitatius i quantitatius espectaculars que els permetin ser competitius, tant en l’exportació com en la reducció de les enormes importacions de països de ‘baix cost’, conseqüència de no tenir objectius interns comuns. Puc assegurar, després de dotzenes d’experiències, que la pime mitjana d’aquest país es troba al 60% en el ràtio de producció/persona a causa de la seva organització piramidal, que defineix la seva cadena de comandament i nivells de responsabilitat.

La realitat indica que la propietat i els treballa-dors transiten per vies paral·leles i en molts casos divergents; on a la propietat, unida als executius, li preocupen els resultats a curt termini; on els clients i l’eficiència no es comparteixen, i on els treballadors estan més preocupats pel seu horari i altres drets, sempre amb reivindicacions i buscant el suport dels sindicats, per tant, seguint un bucle que dura més d’un segle, alhora que entenen que això del futur de l’organització en cap cas és responsabilitat seva, sembla que tampoc de ningú, davant la manca ge-neral de lideratge. Bé és cert que com que no hi ha transparència ni llibertat, tampoc no és possible que

hi hagi confiança i responsabilitat. Per això preval la cadena de comandament; els processos i procedi-ments sota control; l’absència de comunicació, de transparència i ètica; la divisió arcaica de propietat, direcció i treballadors; la collita per a la propietat... i el projecte com a gestió únicament de la cúpula.

Hi ha, d’altra banda, una realitat des de fa 21 anys a Euskadi, iniciada a Irizar el 1991 i avui adhe-rida a ner group. És un nou estil de relacions (‘ner’) que, tot prenent la societat com una realitat que uneix, crea un projecte basat en les persones i foca-litzat en el client i l’eficiència, amb una clara decisió per un Desenvolupament Humà Just i Sostenible. Des d’aquests criteris que l’emmarquen, s’aposta per una ètica a tots els nivells i per la transparència i la llibertat com a necessitats per aconseguir la con-fiança i un compromís sentit, i tot això suporta una dinàmica d’equips autogestionats, capaços d’assu-mir plegats responsabilitats i decisions, i una visió de futur compartida; això implica no entrar en temes del passat ni descontrols com ara les hores extres indiscriminades; que només suposen focus d’im-productivitat i diferenciacions, a més d’una injustícia per a la societat. Aquest estil aposta, a més, per no acomiadar, per la responsabilitat de la bona marxa del projecte i, en conseqüència, el repartiment d’un 30 % dels resultats obtinguts cada any.

Algunes realitatsSi entenem que tot això que diem, que s’ha repetit durant anys, només sembla una teoria més sobre gestió empresarial, ha arribat l’hora d’exposar al-gunes realitats del ‘ner’, les que corresponen a ner group (www.nergroup.org).

De manera natural, ner group neix fa set anys i pren forma jurídica, com a associació, el 2009. Actualment està formada per 22 organitzacions de diversos sectors, de diferents mides (des de 6 per-sones fins a 600) i formes jurídiques (11 societats limitades, 9 cooperatives, 1 societat anònima i 1 associació sense ànim de lucre), amb més de 1.500 persones, que facturen aproximadament 325 milions d’euros, exporten a 60 països i tenen cinc implanta-cions a l’Índia, Mèxic i el Brasil.

Per tal de situar el ner, indicaré algunes dades que puguin aclarir la diferència entre una visió de creixement per creixement i una altra de desen-volupament en el seu sentit ampli, que és la que intentem impulsar. Aspectes rellevants són:a La distància salarial entre el 10 % que més percep i el 10 % que menys percep és de 2,25 vegades, quan a l’Estat espanyol és de 3,46.

Prenent la societat com una realitat que uneix, ‘ner’ crea un projecte basat en les persones i focalitzat en el client i l’eficiència.

coop 2014

37

VALORS

b El salari mitjà brut (dades de 2013) de les dones és de 26.850 € anuals, i sempre la mateixa feina, el mateix salari.c L’equip de pilotatge, que fa les funcions de l’equip directiu en les empreses en ús, el formen el 16 % de la totalitat de les persones, un 30 % són dones (en el conjunt total, són el 15 %) i un 30 % de persones directes (anomenades ‘obrers’ o ‘em-pleats’ en el sistema imperant).d Aquest equip de pilotatge es reuneix cada mes i decideix sobre el Pla d’Idees i Objectius de l’any, PIO, realitzat per totes les persones en actiu.e Multipliquem per tres el nombre de persones dedicades a relacions directes amb els clients, i per deu la presència real amb aquests, i posem l’accent en nous clients i, sobretot, en nous mercats.f El conjunt de les persones forma part d’algun dels 226 equips autogestionats que formen l’activi-tat il·lusionant dels projectes en qüestió.g Es reparteix el 30 % dels resultats obtinguts en cada exercici entre totes les persones en actiu.h S’incrementa cada gener el seu salari segons l’IPC corresponent a l’exercici anterior, amb l’ob-jectiu que les persones en període de cotització per a la seva jubilació no vegin minvades les seves retribucions per a la resta de la seva vida.i Pel que fa a la societat, aportem un 2,5 % dels resultats i dediquem un 2 % del temps de treball de les persones a projectes socials.

Això són realitats que tenen a veure amb les persones i la societat.

En l’àmbit econòmic, hem aconseguit que la mitjana de les organitzacions que s’acullen a aquest

canvi organitzatiu, aquest nou estil de relacions, du-pliqui la seva productivitat i multipliqui per deu els resultats de la seva activitat en els dos primers anys de canvi. També, en els sis anys de crisi induïda que es pateix, s’ha incrementat el nombre de perso-nes actives i en cap situació límit s’ha acomiadat cap persona. Cal assenyalar que compartim una organització d’estil lateral, que no existeix la figura de director, cap o encarregat, que no hi ha espais tancats per a usos particulars, que totes les perso-nes estan en un o més equips autogestionats i que en resum es tracta d’una organització basada en les persones, focalitzada en el client i l’eficiència, que conviu activament amb la societat, de la manera que he indicat.

Com salvar la indústriaPer tal que la indústria d’aquest país no es redueixi a un terç en la propera dècada, calen alguns canvis radicals, com ara:1 Acabar amb les diferències internes entre patro-nal i treballadors que no beneficien ningú.2 Millorar un 40 % la seva competitivitat a través del treball en equip i eliminant jerarquies.3 Multiplicar per 10 els esforços dedicats a la recerca de nous clients i mercats.4 Trobar aliances que sumin en coneixement i rela-cions, tant en l’entorn com en altres països.5 Veure la globalitat com una oportunitat i no com una única solució, per tal de veure també oportuni-tats properes.

No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure i espera que d’altres li solucionin la ceguesa.

En l’àmbit econòmic, la mitjana de les organitzacions que s’acullen a ‘ner’ multiplica per deu els resultats en els dos primers anys.

L’economia és per tot arreu. Entén-la amb

Subscriu-te!www.alternativaseconomicas.coop

Es parla d'economia 2.0, nova economia, economia en xarxa, economia col·laborativa... Com defineixes aquesta

nova tendència?Defineixo l’economia col·laborativa i oberta com un nou model de producció que està destinat a generar abundància absoluta o abundància relativa, inte-grant actius infrautilitzats o capacitats distribuïdes. Ha quedat demostrat que allò que tinc en propietat no ha de ser millor ni més eficient que allò que és compartit. En aquest marc estan sorgint comunitats que comparteixen recursos comuns mentre que les corporacions el que fan és compartir objectius. Les comunitats contribueixen a generar abundància per a tot el sistema, mentre que les corporacions el que busquen és satisfer només les seves necessitats. Pensem en Wikipedia o en el sistema operatiu obert Linux: els membres de la comunitat comparteixen un recurs comú i contribueixen al sistema generant valor per a tots. Aquestes idees sobre la propietat desafien bona part de l'educació que hem rebut: l'avantatge competitiu es basava en actius propieta-ris i a intentar crear monopolis de facto.

Com sorgeix la nova economia col·laborativa i oberta?Estem immersos en un gran canvi productiu que afecta els tres elements d'un sistema de produc-ció: el capital, el treball i els recursos disponibles. En primer lloc, el capital. D'una banda apareix un capital alternatiu, de manera que la confiança ja no es diposita en l'Estat sinó en les regles; ho veiem per exemple en la nova moneda bitcoin, una moneda virtual i descentralitzada (bitcoin.org/es). De l'altra, ha sorgit un capital distribuït, el crowdfunding, on ja pots aconseguir milions demanant petites quantitats de diners a 2.500 amics. I fins i tot es creen nous capitals intencionals i locals com l'Ecosol (www.mercatecosol.cat). Però, a més a més, el capital necessari per començar moltes activitats producti-ves és realment molt més petit, de vegades només cal un ordinador. Al treball també li passa el mateix: hi ha un nou ciutadà que posa en joc el que sap, el que té, o el que sap fer en un cercle de confiança,

sense demanar permís ni perdó a ningú, i a canvi de no-res, o de diners, o d'un altre tipus de recompen-sa. I finalment, els recursos. L'economia sempre s'ha basat en la gestió de l'escassetat, però ara tenim una abundància d'infomació en forma de bits. Hi ha escassetat de matèries primeres, però hi ha coses que són realment molt abundants i assequibles.

Què ha propiciat tots aquests canvis?En aquest canvi productiu hi ha tres pilars impor-tants: noves fonts de valor, noves fonts de confiança i noves capacitats dels ciutadans. En primer lloc, hi ha noves fonts de valor que no s'inclouen dins del PIB. Assecar la roba al sol no compta en el PIB, però si l'assequem a l'assecadora, sí. O el valor de Wiki-pedia, o de Linux, tampoc es valora dins el PIB... Tots som conscients que aquestes iniciatives generen valor, i no obstant això, els mecanismes que tenim avui per comptabilitzar el valor de les coses no ho reconeixen. Això succeeix perquè parlem de valors que no són apropiables per ningú. En segon lloc, hi ha noves fonts de confiança: en els sistemes oberts la confiança es diposita en les regles. És impres-sionant que gent que no es coneix cooperi perquè confia en les regles, com és el cas de Wikipedia. La segona font de confiança és la distribuïda: hi ha una confiança peer to peer, entre iguals. A Bla Bla Car (www.blablacar.es), per exemple, la gent comparteix el cotxe amb desconeguts per tal d'abaratir el cost del trajecte. Aquesta confiança entre desconeguts i a l'escala que estem veient és una innovació brutal. És la gran revolució de la confiança.

I què me'n dius de les capacitats del ciutadà col·laboratiu?Aquest és un altre dels canvis fonamentals: les noves capacitats individuals i col·lectives de les per-sones. Parlem d'una població educada, connectada; una població que, de forma més o menys espontà-nia, pot organitzar-se sorprenentment en moviments com el 15M o la PAH. Es tracta d'un altre nivell de ciutadania. Ho és en termes socials però també en termes polítics i econòmics. Aquest ésser ‘autònom’ posa en joc el que té o el que sap, col·labora amb

Javier Creus. L'economia col·laborativa i basada en sistemes oberts està suposant un gran canvi que desborda els marcs econòmics, socials i polítics establerts. La col·laboració, el valor de la confiança i els recursos compartits desafien el sistema econòmic tradicional i poden portar les empreses i els ciutadans molt més lluny.

Estem davant la gran revolució de la confiança

Ha quedat demostrat que allò que tinc en pro-pietat no ha de ser millor ni més efi-cient que allò que és compartit.

Fotos JORDI PLAY

SÍLVIA COBO Periodista i blocaire especi-alitzada en informació sobre mitjans i Internet. És autora del llibre Internet para periodistas.

Kit de supervivencia para la era digital (UOC) i ha ofert formació en habilitats digitals a redacci-ons de Barcelona, Madrid, Itàlia, Perú i Veneçuela.

coop 2014

38

móncooperatiu coop ENTREVISTA

Impressiona que gent que no es coneix cooperi per-què confia en les regles dels siste-mes oberts. Aquesta con-fiança entre desconeguts i a gran escala és una inno-vació brutal.

PERFIL Javier Creus és fundador d'Ideas for Change, una

consultora que dissenya estratègies de creixement accelerat per a empreses, institucions i ciutats, basades en sistemes oberts. Creus està considerat un dels pensadors més destacats sobre l'economia col·laborativa, els models de negoci oberts i P2P, la innovació ciutadana i la societat xarxa. És professor de màrqueting de serveis a ESADE i coautor del llibre No somos hormigas. És secretari de l'Open Knowledge Foundation i conseller global de Ouishare.

coop 2014

39

A la majoria de les nostres organitzacions hi ha molts actius i recursos que produirien més valor si es posessin en comú.

desconeguts... Tot això trenca amb el sistema actual. Hi ha un potencial de democratització econòmica: avui, hi ha la possibilitat real de crear una economia on n'hi hagi prou amb participar, encara que sigui de manera ocasional i no retribuïda, per ser part de la generació de valor.

Els governs, les institucions, les empreses... Estan preparades per aquests canvis?Totes aquestes noves fonts de valor i el nou ciutadà col·laboratiu desborden el marc institucional, polític, social i econòmic. No existeix una legislació que reguli totes aquestes noves possibilitats. Pot un particular llogar el seu cotxe un cop l'any? Pot intercanviar casa amb desconeguts? Intercanviar o vendre objectes? Intercanviar temps? Tot això ens porta a un escenari on es remouen els fonaments de la societat: el capital i el treball. Principalment és un problema de mentalitat. Hi ha algunes iniciatives ex-perimentals en el sector públic i en grans empreses, però en general em sembla que falta audàcia.

Per què es donen aquests processos ara i no abans? La tecnologia ha accelerat els canvis?Això passa perquè hi ha una ciutadania molt educa-da, que a més té una targeta de crèdit a la butxaca. Educació, tecnologia, mòbil, targeta... és un conjunt sincronitzat. Internet baixa al carrer gràcies al mòbil.

L'avantatge competitiu ja no es troba en les economies d'escala... On és, doncs?L'avantatge competitiu ara es troba a l'abast. Les economies d'escala estaven basades en els costos industrials, on el valor unitari disminuïa a mesura que augmentava la producció. Aquest sistema amb el

Les cooperatives en general han demostrat ser més resili-ents a la crisi que altres tipus d'empreses. No obstant això, moltes encara estan formu-lades organitzativament en termes industrials. Compar-teixen el risc empresarial, però per dins estan munta-des de manera molt tradicio-nal. La participació es limita a una participació política en

una assemblea un cop l'any... En realitat, l'autonomia per-sonal, la capacitat individual d'aportar o d'alterar el curs de decisió de l'organització és força limitada.

La forma cooperativa és una innovació, però l'organit-zació interna no depèn de la forma de propietat. Tu pots ser una gran empresa i estar correctament organitzada o

haver sortit del no-res com el 15M i tenir l'organització més eficient que existeix. Ser una cooperativa no implica necessàriament que en ter-mes de gestió siguin capaços de compartir recursos. En general, les cooperatives segueixen pensant en termes de propietat intel·lectual a l'antiga. Segueixen tenint processos d'innovació basats en els seus propis recursos interns i segueixen tenint models de gestió que no afavoreixen l'intraemprene-dor, l'emprenedor dins de la cooperativa. El que veig en les cooperatives és més un problema de gestió comú a altres empreses que un problema de propietat.

Es necessita que neixin noves cooperatives de l'era

del coneixement. Hi ha molta cooperativa de l'era industri-al on es donen cooperatives de consum, de distribució, de producció... però em sembla que les cooperatives de l'era del coneixement encara han d'arribar. En aquest sentit, una de les iniciatives més interessants que existeixen és la Compañía las Índias (grupolasindias.coop), que està liderant avui aquest moviment. Es tracta d'un grup dedicat a crear conei-xement, xarxes, productes i serveis ‘apoderadors’ per a les persones, les comunitats i les organitzacions, amb eines innovadores que reforcen la sostenibilitat i resiliència dels seus projectes.

Javier Creus

CAL QUE NEIXIN COOPERATIVES DE L’ERA DEL CONEIXEMENT

món digital ja no serveix… L'avantatge el tenen avui aquells que tenen una visió sistèmica. No d'empresa sinó del conjunt del sistema de negoci: proveïdors, clients, associats… Google va alliberar el sistema operatiu Android per competir amb Apple i va crear un sistema al seu voltant. La competència ja no és entre empreses, sinó entre sistemes. L'avantatge avui està en si ets capaç de proveir o de donar les eines perquè tot el teu sistema tingui un futur. Per-què per molt gran o bo que siguis, és molt difícil que tinguis dins teu tots els recursos per competir i totes les idees per innovar.

Si una empresa volgués repensar el seu model basant·se en estratègies obertes, per on hauria de començar?Hauria d'adoptar el que jo anomeno ‘estratègies de la contribució’. Tenen com a objectiu contribuir al sistema i alhora ser sostenibles. En primer lloc, cal revisar tota la cadena de valor i preguntar-se quins dels meus actius tenen més valor si són compartits. Què és allò que pot generar un partit de futbol en el qual jo també puc jugar? En segon lloc he d'iden-tificar aquells amb els quals puc cooperar, quin cercle de confiança més estreta puc generar per garantir que innovo per a tot el sistema? Finalment, decidir quina part del valor que genero em reservo per garantir la meva sostenibilitat, perquè la idea és dissenyar empreses i models de negoci que siguin capaços de generar més valor del que necessiten capturar per sobreviure. A la majoria de les nostres organitzacions hi ha molts actius i recursos que produirien més valor si es posessin en comú que no pas sota el perímetre de l'organització. Aquestes reflexions són necessàries per trobar oportunitats d'obrir-se i contribuir al sistema.

coop 2014

40

móncooperatiu coop ENTREVISTA

La cooperació és la resposta: Mondragon Corporación i Fagor Electrodomésticos

A finals de l’any 2013, després de l’entrada en concurs de creditors de Fagor Electrodomésticos –no s’ha de confondre amb les altres set cooperatives que tenen el nom de Fagor i diversos cognoms, que operen amb èxit en els seus respectius sectors– s’han sentit veus que qüestionen la validesa del model cooperatiu que representa Mondragon Corporación. Tal com sempre ha estat durant més de 50 anys, la resposta del grup tornarà a ser la solidaritat i la intercooperació.

KONFEKOOPLa Confederació de Cooperatives d’Euskadi engloba, des de 1996, les federacions sectorials basques. Actualment, representa 868 cooperatives que donen feina a més de 56.000 treballadors a Euskadi, dels quals 38.088 són socis de treball.

JAVIER GOIENETXEAPresident de Konfekoop.

Lagun-Aro ha decidit augmen-tar el fons d’ajut als socis de Fagor Electrodomésticos, afectats pel concurs.

© G

rupo

Mon

drag

on

coop 2014

42

móncooperatiu coop ECONOMIA

El gegant busca un model més àgil

La fallida de Fagor Electrodomésticos ha causat un xoc en el setè grup empresarial de l’Estat espanyol si bé la majoria de les seves 110 cooperatives ha sortejat satisfactòriament la crisi.

ALBERTO URIONAPeriodista del digital El Diario Nor-te. Va ser fundador d’El Mundo, a Madrid, i d’El Mundo del País Vasco, a Bilbao. El 1997 va recalar

a El País, en la delegació del País Basc. Ha estat també director de comunicació de les societats públiques del Departament d’In-dústria del Govern Basc.

En els prop de 60 anys d’existència de l’experiència coope-rativa de Mondragon, Fagor Electrodomésticos és la prime-ra empresa del grup que recorre al procediment concursal. Això en si mateix constata i reafirma la validesa d’un model

que ha sabut superar les diverses crisis econòmiques que hi ha hagut durant aquest període. No és el primer cas d’una cooperativa que té serioses dificultats, n’hi ha hagut d’altres que s’han hagut de fusionar, reajustar i fins i tot han hagut de plegar. Però en tots els casos, la Corporación, a través dels seus mecanismes i instruments d’intercooperació i solidaritat, ha sabut resoldre les situacions a través, principalment, de reubicacions en altres cooperatives. En la història de Mondragon Corporación cap soci de treball s’ha quedat a casa sense feina o una solució alternativa, malgrat que hagi desa-paregut la seva empresa, la seva cooperativa.

En el cas de Fagor Electrodomésticos la solidaritat de la resta de cooperatives del Grupo Fagor i de Mondragon s’ha anat plas-mant i fixant en diverses matèries que es concreten tot seguit.

En primer lloc, cal assenyalar que les diverses divisions en les quals es configura organitzativament la Corporación, i que engloben cadascuna diverses cooperatives, operen amb allò que s’anomena ‘reconversió de resultats’. És a dir, es crea una borsa comuna amb una part dels resultats de cada cooperativa, i els que aporten excedents veuen reduïts els seus resultats per un flux d’aquests a les cooperatives amb pèrdues, la qual cosa en permet la viabilitat i la continuïtat. En el cas de Fagor Electrodomésticos, els darrers anys ha estat perceptor de resultats solidaris provi-nents d’altres cooperatives.

També ha existit una solidaritat des dels socis de les coope-ratives del Grupo Fagor envers els de Fagor Electrodomésticos. Després de successives disminucions del nivell de bestretes dels socis d’aquesta última, s’havien situat al nivell del 80 % de referència de Lagun Aro (referència interna de la nostra Mútua de Previsió Voluntària a la qual estan adherits els socis de treball de la Corporación); i això per la solidaritat dels socis del Grupo Fagor (Fagor Ederlan, Fagor Arrasate, Fagor Industrial, Copreci, Fagor Automation, Fagor Electrónica, Fagor Minidomésticos), que tot i que es podien situar al nivell 100 de la referència esmentada, o fins i tot per sobre d’aquesta, s’havien situat al 89% d’aquest nivell per permetre als socis d’Electrodomésticos estar al 80 % (quan

per la seva situació econòmica s’haurien d’haver situat al 69 % aproximadament).

Una altra via de suport ha estat la dels préstecs intercoope-ratius, amb aportacions tant de cooperatives del Grupo Fagor com de la Corporación. El juliol de 2013, a instàncies de Fagor Electrodomésticos, es va aprovar una ajuda de la Corporación a la cooperativa per un import de 70 milions d’euros. L’ajuda fou aprovada, per unanimitat, en un Congrés Corporatiu celebrat amb aquest motiu. Part d’aquesta ajuda, aproximadament la meitat, suposa que tots els socis de les cooperatives de la Corporación aportaran l’equivalent a l’1 % de les seves bestretes (salarials) durant 5 anys. En total, i sense tenir en compte la solidaritat de bestretes esmentada anteriorment, Fagor Electrodomésticos ha rebut del conjunt de Mondragon Corporación 300 milions d’euros, que lamentablement no han estat suficients per pal·liar la caiguda del mercat i dels marges per mantenir quota en el sector.

I a partir d’ara, què? De la mateixa manera que fins ara, solidaritat i intercooperació. D’una banda s’ha creat una Oficina d’Ocupació Corporativa, amb la missió de salvar el màxim d’ocupació possible. S’espera que l’any 2014 se solucionin més de 1.200 socis de treball (dels aproxima-dament 1.800 que es poden quedar sense feina). En el primer mes des de l’anunci del preconcurs de creditors (el 16 d’octubre de 2013), més de 200 socis ja es van reubicar en altres cooperatives.

Lagun Aro, d’altra banda, va convocar el mes de desembre passat una Assemblea General Extraordinària que va aprovar una proposta de complements per als socis que vulguin adherir-se a un pla de prejubilacions que permeti oferir una solució a unes 600 persones de Fagor Electrodomésticos (més de 200 prejubilats actuals i més de 300 prejubilables de la plantilla actual). Els incre-ments de quota que comporta l’aprovació d’aquest complement repercutiran, de nou, en les quotes que les cooperatives abonen per als seus socis a Lagun Aro, la qual cosa suposarà un cost sa-larial superior per a tots, una despesa afegida per a uns comptes d’explotació, en molts casos, molt ajustats.

I no es descarta que en un proper Congrés Corporatiu s’apro-vin noves mesures que possibilitin solucions afegides a aquelles que estan previstes en les normes congressuals actuals.

Per al Grupo Mondragon el final del 2013 ha estat un dels pitjors moments del seu més de mig segle d’història d’èxits. La fallida de Fagor Electrodomésticos (l’embrió de tot el grup, perquè va ser la primera cooperativa fundada

el 1959 per cinc exestudiants de l’escola professional de Mon-dragon) ha sacsejat de ple el setè grup empresarial de l’Estat espanyol i el primer d’Euskadi, amb prop de 80.000 treballadors i una facturació de gairebé 13.000 milions anuals.

L’entrada en concurs de creditors, el mes de novembre passat, de Fagor Electrodomésticos, amb 1.800 treballadors afectats a Euskadi, ha arribat fins i tot a qüestionar en alguns sectors el model del cooperativisme, la font de riquesa més important al País Basc. Però ha estat més a causa del xoc del moment, perquè la realitat és que la majoria de les 110 cooperatives del conglomerat

coop 2014

43

empresarial està en una bona situació. El grup, de fet, va tenir uns beneficis el 2012 (les últimes dades oficials que s’han difós) de 1.289 milions d’euros, el 10 % de la xifra de vendes.

Es va realitzar una inversió de 331 milions d’euros, de la qual es van dedicar 160 milions a R+D+I. L’evolució de Mondragon es reflecteix en els llocs de treball que ha generat: el 2002 ascendien a 66.558 i el 2012 havien augmentat fins a 80.321.

I què va passar a Fagor Electrodomésticos? Ben pocs dubten que la clau va ser el retard en adoptar decisions dràstiques. El 2007 van començar a baixar les vendes i això va desembocar en una caiguda ininterrompuda fins a l’esclat de l’any passat: entre 2007 i 2012 la facturació va disminuir un 33 %, de 1.743 milions a 1.166. La solidaritat del grup amb la seva primera cooperativa, que s’ha traduït en l’aportació de 300 milions d’euros segons les dades de la companyia, no ha solucionat el problema en aquesta ocasió. La crisi i la competència han estat implacables. La coo-perativa va arribar a tenir 9.402 empleats el 2007 i, tot i que fins al 2013 la va reduir a prop de 5.000 treballadors (tant a Espanya com a l’estranger), tampoc no va ser suficient.

La cooperativa va voler aplicar un dràstic pla de viabilitat que a finals de 2012 preveia tancar 8 de les 12 plantes que posseïa, tras-lladar tota la producció a Polònia, associar-se amb la xinesa Haier i reduir la plantilla gairebé a la meitat (de 5.600 que tenia el 2012 a 3.000). Però la virulència de la crisi va capgirar els plans, tot i les discutides ajudes públiques del Govern Basc (40 milions que es van dedicar a tapar deutes i mai no es van aplicar en el pla de viabilitat) i en l’última injecció del Grupo Mondragon de 70 milions el maig de 2013. A mitjan 2013 aquest pla es va canviar en alguns aspectes, entre els quals hi havia més ajustament de personal, però ja no convencia els directius de més pes en el grup.

El 29 d’octubre passat, després de diversos dies de reunions maratonianes i en una decisió històrica, el Consell Rector del Gru-po Mondragon va acordar que no dedicaria més diners a salvar-lo i descartava aplicar un pla de viabilitat. Aleshores ja destacava que la crisi de Fagor Electrodomésticos «no afecta la resta de cooperatives de la Corporación, atès que ja no es tracta d’un hòlding empresarial, sinó d’una associació d’entitats independents i autònomes».

La realitat és que la majoria de les divisions del grup ha superat sobradament la crisi. «Automoció, màquina eina, components d’electrodomèstics o elevació són sectors que estan gestionant la crisi d’una forma molt positiva», asseguren fonts oficials del Grupo Mondragon. Aquí es troben els exemples de Laboral Kutxa, que en el primer semestre d’aquest any ha tingut 56 milions d’euros de beneficis; la pròspera Orona (dedicada als ascensors), amb un benefici net de 83 milions el 2012 i més de 4.000 treballadors; Danobat, de màquina eina, amb gairebé un miler de treballadors, que acaba de tancar tres contractes per 103 milions per a la indústria ferroviària d’Austràlia i l’Índia i que va acabar el 2013 amb una cartera rècord de comandes per 300 milions; Fagor Ederlan

(components d’automoció), amb gairebé 700 milions de facturació i més de 3.600 treballadors, o Fagor Arrasate (màquina eina), amb set plantes a Espanya i la Xina, 840 empleats i quasi 300 milions de xifra de negoci.

Amb aquest panorama, les perspectives són més blanques que negres, tot i que, a més de Fagor Electrodomésticos, s’està pendent de resoldre el deute de 2.500 milions del seu grup de distribució Eroski, que agrupa més de 38.000 treballadors.

Adaptar-se a la nova realitatNingú no qüestiona el model cooperativista en el grup però sí que s’ha obert un debat estratègic amb la finalitat que el model sigui menys rígid per seguir creixent. Un debat que, en realitat, es remunta més de dos anys enrere, quan José María Aldekoa era el president. La recent sortida del seu substitut, Txema Gisasola, com a primer executiu, pot accelerar les decisions, tot i que no és la clau per propiciar el canvi, segons fonts properes a la corporació.

El cooperativisme s’ha d’adaptar a la nova realitat: és una cosa que tenen clara els directius de Mondragon si bé, en un sistema on les decisions es prenen de baix a dalt i amb diversos filtres, és un assumpte complicat. El Grupo Mondragon ha vist com operaci-ons en expansió a l’estranger s’han frustrat pel seu sistema coope-rativista, que dificulta sobre manera aliances amb altres empreses. La fortalesa del grup rau en la balança positiva, amb la majoria dels seus negocis amb resultats positius fruit de la diversificació i la internacionalització.

«Per als propers anys hem establert un pla estratègic el repte principal del qual és transformar el nostre teixit empresarial per ser presents en activitats de més valor afegit, i amb unes línies d’actuació principals que són la internacionalització, la innovació, el dimensionament, la intercooperació i les senyes d’identitat coo-peratives», asseguren fonts oficials.

Directius de Mondragon admeten errors però els circumscriuen a l’absència d’instruments de més agilitat que permetin adoptar decisions ràpides, justament el que no s’ha fet en la crisi de Fagor Electrodomésticos. Koldo Saratxaga, el primer executiu de Ner Group i que va estar 21 anys al grup, ha assenyalat que el model cooperativista «no està en crisi» però sí que ho està «la manera de gestionar les empreses». D’altra banda, Antonio Cancelo, que fou president del Grupo Mondragon entre 1995 i 2001, ha assegurat que sense la caiguda de Fagor Electrodomésticos «no hagués es-tat possible posar en marxa aquesta renovació, de manera que s’ha d’aprofitar per realitzar les reformes que siguin oportunes».

Les tasques per als propers mesos s’acumulen. Primer s’ha d’elegir el nou president, la qual cosa no és fàcil. I, al mateix temps, s’ha d’escollir la comissió per dissenyar el nou model del grup. Es preveu realitzar el procés en la primera part de l’any 2014, abans de l’assemblea anual del Grupo Mondragon, que probablement se celebrarà el mes de maig i que serà una de les més importants en el més de mig segle de la seva història.

Antonio Cancelo, expresi-dent del grup: «la caiguda de Fagor Electrodomésticos s’ha d’aprofitar per fer les reformes oportunes».

© Grupo Mondragon

Fagor Ederlan és una de les set cooperatives amb nom Fagor que opera amb èxit al seu sector (components d’automoció).

coop 2014

44

móncooperatiu coop ECONOMIA

Cooperatives a França: passat i present

MICHEL DREYFUS Historiador francès especialitzat en el movi ment obrer, sobretot el sindica-lisme i el cooperativisme. És director de recerca al CNRS del Centre d’His-

tòria Social del Segle xx de la Universitat París I. El seu últim llibre es titula Financer les utopies. Une histoire du crédit coopératif (1893-2013). Arles: Actes Sud, 2013.

Les cooperatives tenen una llarga tradició a França. La histò-ria comença a la dècada de 1840, quan es creen les prime-res cooperatives com a reacció als excessos dels inicis de la revolució industrial, a partir de les idees desenvolupades

pel britànic Robert Owen. Les cooperatives evolucionen primer lentament, però, al tombant del segle xx, el moviment cooperatiu guanya impuls i s’estén de manera massiva. En aquest punt, cal fer una distinció entre els dos tipus de cooperativisme que conviuen des dels seus orígens: les cooperatives de consum i les de pro-ducció. El seu pes dins del moviment és molt desigual. Mentre que l’any 1914 les cooperatives de consum agrupen al voltant de 3,5 milions de persones, el cooperativisme de producció només en reu-neix 20.000. Les cooperatives de producció s’implanten, sobretot, a la indústria de la construcció, però també entre els pintors, els tipògrafs i els fusters. En global, el moviment cooperatiu s’inspira en concepcions intel·lectuals molt diverses: primer, en el socialisme utòpic; després, en el cristianisme i el liberalisme; i, en darrer lloc, cal esmentar el solidarisme proposat a la fi del segle xix per Léon Bourgeois, que ràpidament influeix el Partit Radical francès, una formació que donarà suport polític a les cooperatives de producció. El 1884, el moviment cooperatiu de producció es forneix d’una estructura nacional, la Chambre Ouvrière des Associations de Pro-

duction, que l’any 1937 es transforma en la Confédération Généra-le des SCOP (CGSCOP). Abans, al 1893, el cooperativisme de producció funda un banc que és l’antecessor del Crédit Coopératif actual. Durant el període convuls de la Segona Guerra Mundial, el moviment cooperatiu aconsegueix sobreviure a empentes i rodo-lons. Després de l’alliberament de França, les dues divisions del moviment viuen una època de contracció relativa, en contrast amb les grans reformes que tenen lloc al país, en particular les naciona-litzacions i la seguretat social.

Malgrat les dificultats, el cooperativisme aviat torna a guanyar força. Les cooperatives de producció mantenen una presència notable a la construcció, com també a les arts gràfiques. A poc a poc eixamplen el seu radi d’acció a sectors com la pesca, l’habi-tatge, els artesans i el comerç. Aquesta evolució, juntament amb la renovació del pensament cooperativista a partir de la dècada de 1960 de la mà d’Henri Desroches, Claude Vienney i Albert Meister, altera el paper predominant que les cooperatives de consum sempre havien tingut a França. Així, el pes específic de cadascuna de les dues variants de cooperativisme canvia a partir dels anys setanta fins que la relació de forces s’inverteix. Avui dia, les cooperatives de producció constitueixen la facció més dinàmi-ca del moviment cooperatiu.

ACOMEMortain, Basse-NormandieProducció de fils, cables i tubs de síntesi.

coop 2014

45

INTERNACIONAL móncooperatiu coop

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els membres del cooperativisme de producció i el seu pes econòmic gairebé s’han duplicat. El nombre de cooperatives no deixa d’augmentar des de fa una trentena d’anys: de 1.300 l’any 1985 a 2.000 en l’actua-litat. El nombre de membres de les cooperatives, en canvi, s’ha reduït: la xifra ha passat d’una mitjana de 45 persones a 20. Les cooperatives de producció (conegudes com ‘SCOP’) donen feina a 40.000 persones a França dins dels sectors següents: el 28 %, a la construcció; el 23,5 %, a la indústria; el 10 %, al comerç, els transports, l’hostaleria i la restauració; el 37 % restant correspon al sector de serveis. Les SCOP també es modernitzen. La creació de cooperatives compta amb el suport de l’organització nacional, la CGSCOP, que facilita sistemes de finançament adaptats que permeten consolidar la situació financera de nombroses societats cooperatives. L’any 1974, la CGSCOP constitueix una xarxa de delegats regionals i, onze anys més tard, situa aquests delegats sota la direcció d’unes unions regionals. A partir d’aquest moment, les cooperatives se sotmeten a inspeccions periòdiques. Els delegats s’encarreguen de comprovar que la cooperativa compleix les seves obligacions legals quant al repartiment dels excedents, l’organització interna, la informació de la situació econòmica als socis, etc. A més a més, el poder de la CGSCOP es veu reforçat a partir de 1998 en l’àmbit regional, cosa que permet millorar l’eficàcia d’aquest seguiment.

Des de fa uns trenta anys, els diferents governs francesos, sobretot els d’esquerra, han demanat ajuda en algun moment a les cooperatives de producció per tal de reduir l’atur. Amb aquest objectiu, van rebre subvencions en un primer moment, tot i que va resultar un suport insuficient. Per aquest motiu, les cooperati-ves de producció es consideren com una mena de crossa per a l’economia, entitats capaces de salvar empreses en dificultats, tal com ja ho havien fet a la dècada de 1930. Les societats coopera-tives van reaccionar i millorar la seva situació econòmica, i, alhora, van projectar una imatge més d’acord amb els ideals del moviment cooperatiu.

Neixen les societats participatives cooperativesEl 2001 s’aprova una llei que defineix un nou tipus d’estructura: la societat cooperativa d’interès col·lectiu (SCIC). Nou anys més tard, les SCOP es converteixen en societats cooperatives participatives (SCP), una denominació que descriu millor la seva diversitat. A les SCP, els treballadors continuen sent els socis majoritaris: posseei-xen com a mínim el 51 % del capital social i el 65 % dels drets de vot. Els beneficis se segueixen repartint de manera equitativa, però sempre prioritzant el manteniment dels llocs de treball i de la socie-tat cooperativa. I obtenen resultats més positius que les empreses de la competència, a més de resistir millor la crisi econòmica que des de 2008 afecta tant França com altres països. Els membres de les cooperatives creixen un 11 % entre 1997 i 2007, mentre que empreses dels mateixos sectors perden un 10 % dels efectius durant el mateix període. A més, el seu volum de negoci augmenta un 68 %, és a dir, 11 punts més que la mitjana nacional francesa. Una altra dada important és que el seu índex de supervivència empresarial puja fins al 57 %, mentre que l’índex mitjà de França no supera el 52 %. Aquests resultats s’expliquen pel gran compromís dels treballadors i per una gestió prudent. De fet, les cooperatives dediquen entre un 40 i un 45 % dels beneficis a consolidar els fons propis, unes reserves que es consideren indivisibles i irre-vocables. El 1990, el conjunt de les cooperatives representava prop de la meitat de les activitats del seu banc principal, el Crédit Coopératif. Dues dècades més tard, del 53 % dels crèdits que Crédit Coopératif concedeix a les empreses, el 45 % es destina a cooperatives, sobretot petites i mitjanes empreses.

La xarxa de SCP i SCIC, juntament amb les cooperatives d’activitat i ocupació, està coordinada per la CGSCOP, a la qual les SCOP s’afilien lliurement. La CGSCOP aplega, avui dia, tretze unions regionals, tres federacions gremials, a banda de diverses es-tructures de suport tècnic, sobretot financer. La CGSCOP és mem-bre del Groupement National de la Coopération (GNC), constituït l’any 1968, i de la federació europea de cooperatives de producció. Així mateix, la CGSCOP està associada a diverses entitats de l’eco-

Valors i preus cooperatius

ASSEGURANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES PER A PARTICULARS

www.arccoop.cat

Valors i preus cooperatius

ASSEGURANCES PER A EMPRESES I ENTITATS DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

www.arccoop.coop

Comppromís Ar

Av08037 Bar

rc Iris

v. Diagonal 442 bis,rcelona Tel 93 208

, 2n i 4t planta 8 07 32 Fax 93 59 088 41

46

móncooperatiu coop

nomia social, com ara l’Institut de Développement de l’Économie Sociale (IEDES) –per al finançament a través de títols participatius– i el Conseil Économique, Social et Environnemental.

La victòria de l’esquerra a les eleccions generals de 2012 ha propiciat la creació d’una secretaria d’estat per a l’economia social, encapçalada per Benoît Hamon. En aquest sentit, el govern de François Hollande va encara més lluny d’allò que ja havia aconse-guit l’esquerra a França a partir de 1981 amb l’arribada al poder de François Mitterrand, qui llavors va crear una delegació intermi-nisterial per a l’economia social (DIES) que va ajudar els integrants de l’economia social, i sobretot les cooperatives, a millorar la seva estructura. Ja fa anys que les cooperatives, les mútues i també les associacions –aquestes últimes creixien molt ràpidament– han pres consciència d’allò que les uneix. Això representa un pas endavant inaudit. Així va ser com, a partir de mitjan dècada de 1970, es va començar a parlar d’economia social. No obstant això, el concepte d’economia social i solidària no agafaria força fins a quinze anys més tard, en un context polític i social molt diferent, tant a França com a escala internacional.

Una nova llei per al desenvolupament cooperatiuEn l’actualitat, el govern de François Hollande s’implica més en aquest àmbit que els seus predecessors, en concret, a través d’una llei d’economia social i solidària (ESS) que es promulgarà aviat. En primer lloc, aquest instrument jurídic pretén definir què és exactament l’economia social i solidària. L’objectiu és acotar l’àmbit d’aplicació de l’ESS per evitar que aquesta quedi diluïda. Com era d’esperar, la definició que estableix la llei ha generat controvèrsia. Aquesta recull tres principis. Primer, les empreses de l’economia social han de respondre a un objectiu d’utilitat social. Segon, l’administració de l’empresa cal que sigui democràtica i participati-va. En tercer lloc, l’ànim lucratiu ha de ser específic i limitat. La llei té un altra vessant, en el sentit que preveu facilitar a les empreses de l’ESS, i en primer lloc a les cooperatives, recursos addicionals per al seu funcionament a través de la Banque Publique d’Inves-tissement (BPI). El govern d’Hollande va crear aquest banc al

començament de 2013 per tal d’afavorir el desenvolupament de les pimes, com també per ajudar les regions a fomentar el desenvolu-pament econòmic. La BPI dedicarà un fons de 20 milions d’euros a promoure i finançar la innovació social i un altre de 500 milions d’euros a sufragar les estructures de l’ESS. Encara és massa aviat per avaluar els efectes d’aquesta llei per al desenvolupament de les cooperatives, però tot fa pensar que seran positius. D’altra banda, les cooperatives comencen a organitzar-se, no sense dificultats, a escala europea i, fins i tot, internacional.

Hi ha, però, una qüestió de fons que afecta tant les cooperati-ves com d’altres entitats de l’economia social i solidària: pretenen fer-se càrrec de les necessitats socials que l’Estat cada vegada més rebutja assumir, com a conseqüència del retrocés del con-cepte d’Estat protector. L’ESS ha d’omplir ella sola les llacunes de l’Estat? No corre el risc de decantar-se massa per la tasca social en un moment en què a França hi ha vuit milions de persones per sota del llindar de la pobresa? Aquesta orientació portaria l’Estat a desempallegar-se, encara més, de tot allò que ja no vol fer i deixa-ria que l’ESS s’encarregués de les persones més maltractades pel sistema econòmic. A partir d’aquest moment, els sectors «rendi-bles» es regirien únicament pel liberalisme i l’ESS esdevindria el suport d’una societat a dues velocitats: per als rics, el liberalisme; per als pobres, l’economia social. A la inversa, també es pot considerar que l’economia social obre les portes a un projecte de societat que s’inspira en les idees autogestionàries que sorgeixen als anys setanta i que qüestionen la ideologia productivista. En aquest projecte de societat, hi són presents també la defensa del desenvolupament sostenible, la gestió democràtica i l’aposta per la dimensió local del territori. El projecte pretén transformar la societat esquivant l’Estat i, en aquest sentit, s’inscriu en les teories del socialista utòpic P. J. Proudhon, que s’oposava als marxistes en la qüestió del poder. Les idees de Proudhon van ressorgir amb

LE TEMPS DES CERISESParis, Île-de-FranceRestauració.

coop 2014

47

El congrés nacional de les cooperatives de producció franceses (Scop), que va tenir lloc al recinte de Futurosco-pe de Poitiers l’any 2008, va votar una resolució sobre comunicació per tal de moder-nitzar la imatge de les Scop i augmentar-ne la visibilitat.

La primera campanya de co-municació de 2011 va seguir una estratègia de marca que s’havia iniciat amb la refun-dació de la identitat d’aquesta federació de cooperatives al 2010 amb tot un seguit de novetats: nom (societats cooperatives i participati-ves), logotip, nom abreujat («Scop») i lema («La démocra-tie nous réussit», «La demo-

cràcia ens fa avançar») i que va continuar amb una segona campanya publicitària i la pu-blicació, l’any 2012, del llibre il·lustrat Ceux qui aiment les lundis (M’agraden els dilluns), que mostra la gran diversitat i modernitat de les Scop.

Com a part del pla de des-envolupament de les Scop, al 2013 es va llançar una nova acció sobre la transmissió de petites i mitjanes empreses als treballadors amb l’eslògan «Et si le meilleur des repreneurs était déjà dans votre entrepri-se?» («I si la solució fos dins mateix de l’empresa?»). La jubi-lació d’un empresari és la causa del traspàs de l’empresa en un de cada dos casos. Per aquest

motiu, les Scop es van mobilit-zar per afavorir que l’activitat i els llocs de treball es mantin-guin en les empreses solvents. La nova campanya es va adre-çar directament als propietaris de pimes i descrivia, amb un toc d’humor, el llarg camí que suposa escollir un comprador, la incertesa sobre la fiabilitat dels candidats i la proximitat d’una solució «evident»: els mateixos treballadors.

L’acció es va desplegar en dues fases (juny i octubre) en diversos mitjans: premsa eco-

nòmica i especialitzada (Les Echos, Le Moniteur du BTP, L’Usine nouvelle); Internet, amb el llançament d’un lloc web, i, per primer cop, televi-sió (a la cadena BFM TV), amb un anunci de trenta segons titulat «Les repreneurs» («Els compradors»).

La campanya de comunica-ció per la transmissió de les pimes entre els empleats s’ha reprès al 2014, des de febrer, ampliant l’espectre de mitjans escrits i TV. � www.jetransmetsamessalaries.fr

LES «SCOP» SENSIBILITZEN ELS EMPRESARIS QUE ES VULGUIN JUBILAR PERQUÈ TRANSFEREIXIN

L’EMPRESA ALS EMPLEATS

els projectes autogestionaris i potser tornin a estar d’actualitat en l’àmbit de l’economia social i solidària. Sigui com sigui, la disminu-ció del rol de l’Estat i els estralls socials provocats pel liberalisme expliquen el desenvolupament de l’ESS. Al començament del se-gle xx, Charles Gide va concebre l’economia social en una època en què l’Estat s’implicava cada cop més en la seva tasca social. Avui, l’ESS és una reacció a la retirada de l’Estat. Aquesta qüestió fonamental es planteja no només a França, sinó també a molts altres països d’Europa i més enllà.

Fotografies de JEAN-ROBERT DANTOU / CG SCOPLes dues fotografies de l’article central formen part del llibre il·lustrat Ceux qui aiment les lundis (M’agraden els dilluns), editat a l’any 2012 dins d’una campanya de comunicació de les SCOP, el qual mostra la gran diversitat i modernitat de les cooperatives franceses. � www.ceux-qui-aiment-les-lundis.coop

48

Les noves formes d’organització del treball

Dels departaments estancs a la xarxa, de la jerarquia a les persones

De sobte, tot canvia. Fins aleshores tot havia anat bé. Però a poc a poc la cotització a la borsa de la seva empresa emprenia un tímid però constant declivi. I ell, un home agosarat i amb la capacitat per veure la realitat d’una manera diferent, decideix que cal fer alguna cosa. Cal buscar un camí nou. Vet aquí una història exemplar.

JORDI GARRIGAPeriodista especialitzat en comunicació corporativa. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garriga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts. Col·labora en diferents organitzacions i col·legis pro-fessionals com a redactor.

FotografiesGOLDCORP IMAGE

ell és Rob McEwen, CEO de l’empresa minera canadenca Gold Corp. El seu era un bon negoci. L’extracció d’or, plata, coure, plom i zinc donava molt bons rendiments a la seva em-presa. Amb propietats minerals al Canadà, els Estats Units,

Mèxic i l’Amèrica Central i del Sud, res feia preveure els seus ac-cionistes que les coses poguessin anar mal dades. Però la realitat va ser que, a pesar de la feina dels seus immillorables geòlegs, van deixar de trobar-se nous filons. Les extraccions, a poc a poc, anaven davallant, i amb això el valor de les accions de la compa-nyia. Era un moment difícil i calia actuar. Però… què hi podia fer?

Rob McEwen havia de trobar un revulsiu. Calia innovar. Innovar, la paraula màgica. Però, com? En quina direcció? Amb quin objectiu? McEwen ho va trobar, i ho va trobar en la forma d’enten-dre on eren els límits de la seva empresa. De fet, va entendre que l’empresa, gràcies a Internet, no havia de tenir límits. I va efectuar un cop de timó que va deixar astorat més d’un.

Va decidir publicar a la xarxa tota la informació geològica de les explotacions mineres de la corporació (225.000 km2), fins aleshores la informació secreta més preuada de la companyia, i va obrir un concurs públic per sol·licitar ajuda a tots els geòlegs del món per trobar nous jaciments. D’un dia per l’altre, Gold Corp havia deixat de ser la Gold Corp de tota la vida. Ara, tothom en coneixeria les seves intimitats, cosa sempre perillosa i arriscada, però en contrapartida, McEwen preveia la possibilitat de sumar una quantitat infinita de col·laboradors recercaires que compartiri-en el seu mateix objectiu: trobar or.

I va passar el que Rob McEwen havia previst: en poques setmanes, més de 1.000 buscadors virtuals d’or de 50 països

Il·lustrem el reportatge amb imatges de la minera canadenca Goldcorp, que va publicar a la xarxa la informació geològica de les seves explotacions (225.000 km2).

coop 2014

50

móncooperatiu coop EN PROFUNDITAT

participaven en la cerca. Eren geòlegs, estudiants, aficionats, curiosos… La recepció i l’anàlisi de noves dades geològiques no parava de créixer!

La cosa no deuria satisfer gaire els geòlegs de la companyia. Però la realitat va ser que posar a l’abast de tothom la informació geològica de l’empresa va permetre elevar d’una forma exponen-cial la seva capacitat analítica. I amb les noves i multitudinàries aportacions, la companyia va aconseguir fer aflorar nous filons i, amb això, la seva valoració a la borsa es va disparar.

Por al canviAvui, quan ja han passat uns anys de la decisió de Rob McEwen, continua essent un exemple d’innovació. Però, què entenem per innovació en organització empresarial? Per respondre aquesta pregunta essencial, ens fixarem en el que s’escriu al Management Innovation Lab de la London Business School: «La innovació en el management és la capacitat de les empreses d’efectuar canvis fo-namentals en el seu model de gestió, estructura organitzativa o pro-cessos interns de treball. Suposa l’aplicació d’una nova pràctica, procés de negoci o estructura operativa que modifiqui, de manera substanciosa, la forma en què es realitza la labor de gestió.»

Però, tal com escriuen els especialistes en innovació Miquel Barceló i Sergi Guillot en el seu llibre Gestión de proyectos com-plejos, tot i que durant els últims 20 anys l’economia s’ha trans-format de forma radical, la realitat és que la forma de gestionar les organitzacions i la seva estructura no ha variat substanciosament. Al llibre The Future of Management, Gary Hamel argumenta que, a causa dels canvis que s’estan produint, el management ha quedat convertit en una tecnologia madura i, per tant, incapaç de resoldre els nous reptes als quals hauran d’enfrontar-se les organitzaci-ons en el nou mil·lenni. Hamel ens recorda que la majoria de les eines i les tècniques del management modern procedeixen de la primera meitat del segle xx, i van ser inventades per pioners que, en realitat, havien nascut al segle xix. I la pregunta que formula a continuació és lògica: per què ens costa tant innovar en l’àrea de l’organització i la gestió?

Potser, tal com indica José Cabrera, consultor expert en ma-nagement i innovació i exdirector de Sun Microsystems Ibérica, la resposta es trobi en la paradoxa del lideratge: «Com a directius, hem de canviar els nostres models mentals per fer front als canvis que vénen; però això se’ns fa difícil, perquè és precisament en els nostres models mentals on resideix la nostra experiència personal,

coop 2014

51

el nucli de les nostres competències com a líders operatius i, en definitiva, la nostra confiança i autoestima. En altres paraules, si volem ser els líders del futur, hem de renunciar al que fins ara ens ha servit per convertir-nos en líders.»

Això és, en definitiva, el que psicòlegs i coachs anomenen la por al canvi, és a dir, la por a sortir de la nostra zona de confort. Fugir d’allò que és estable i conegut. Però, sigui com sigui, les or-ganitzacions han de fugir de la seva zona de confort, ja que d’una forma o altra s’han o s’hauran d’adaptar a les noves formes de creació de valor. Com deia Haynes: «Si sempre fas el que sempre has fet, sempre aconseguiràs el que sempre has aconseguit.» I el perill per als gestors és que el que sempre s’ha aconseguit esdevingui obsolet.

L’hora de la veritatPer arribar a noves formes d’organització i de treball, el primer pas és la innovació en la gestió. I això comporta tant la invenció de nous models com la seva execució efectiva, de forma que generin realment resultats positius i avantatges competitius sostenibles per a l’organització innovadora. La innovació en la gestió suposa canvis significatius en l’organització que els adopta, de manera que la seva execució comporta un important grau d’experimenta-ció i risc.

Com a procés, la innovació en la gestió i l’organització té alguns elements comuns amb altres tipus d’innovació. Per a José Cabrera, alguns eixos clau són:� Fomentar la cultura de la innovació en general (això vol dir

fomentar el qüestionament de l’statu quo).� Desenvolupar les capacitats pròpies individuals dels gestors

com a innovadors en la gestió.� Buscar analogies i millors pràctiques en entorns diferents.� Experimentar amb la realitat.� Cultivar la simplicitat com a valor.

� Recordar que ‘menys és més’.� Crear organitzacions flexibles.� Mantenir el termini i el pressupost; és a dir, ajustar fins on volem

arribar.� Cenyir-se en el que és realment essencial.� Construir equips petits i àgils.� Evitar la temptació del creixement perquè sí.� Escurçar el temps; esbocinar els problemes fins que es puguin

digerir.� Testejar les idees en condicions reals. Escoltar i millorar.� Recordar que el difícil no és tenir noves idees, sinó deslliurar-se

de les velles.

Avui, podem afirmar que bona part de les noves formes d’organit-zació vénen determinades per les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i el web 2.0 com a eina col-laborativa de primer ordre. El ja assumit paradigma de la societat de la informació, doncs, està configurant els nous models de re-lació i d’organització, no només socials, sinó també empresarials. Definitivament, els experts consideren que, com més ens aferrem a les jerarquies tradicionals, més ens allunyem de les enormes pos-sibilitats que ens ofereix la nova era de la col·laboració per crear organitzacions obertes, àgils i flexibles.

La paradoxa del nou lideratgeExplicava Jeroen Boschma, autor de Generación Einstein i fundador de l’empresa Keesie, parlant dels adolescents nascuts a partir de finals dels anys 1980, que «per als adolescents d’ara, l’ordinador no és una màquina tecnològica, sinó una màquina social». Boschma ja va saber captar que per a aquesta joventut, avui anomenats natius digitals, la manera d’entendre el liderat-ge i la jerarquia és ben diferent. Això responia en una entrevista publicada al 2007, quan se li preguntava com creia que seria

coop 2014

52

móncooperatiu coop

el futur quan aquests joves fossin els directors d’empresa o els dirigents polítics del moment: «M’adono que tenen una manera d’entendre el lideratge i l’autoritat totalment diferent a la nostra. Per a ells, la jerarquia imposada no és indicativa de gaire cosa (...). Ells valoren els seus caps en funció que els demostrin que tenen valors per ser els seus caps. Això fa que, per exemple, no tinguin cap problema per enviar-me correus a mi directament comentant que tal o tal altra decisió els sembla desencertada, saltant-se els seus caps intermedis… Els joves de la Generació Einstein sí que tenen clara la comunicació horitzontal en les empreses! I ho tenen assumit com a totalment natural! Els més grans d’aquests joves ara tenen uns 19 anys, i d’aquí a un temps aquest tipus de coses configuraran un canvi gran en la societat. Són totalment interactius i proclius a compartir les idees i el coneixement.» Efectivament, aquest moment ja és aquí.

La innovació col·lectiva, el treball de totsEl sorgiment de nous conceptes d’organització del treball (que forçosament hauran d’anar de la mà d’un nou concepte de liderat-ge), estan molt més afectats per l’horitzontalitat i la col·laboració que no pas per la jerarquia, i van de la mà de les noves formes de creació de valor, com la xarxa, l’anomenada web 2.0, i la tasca col·laborativa (el que tan bé va saber intuir Rob McEwen) es converteix en protagonista. Perquè el que definirà els nous temps és la creació de valor basada en la col·laboració oberta entre co-munitats globals. Finalment, es tracta que la innovació en el model d’organització sigui generadora de nous models de negoci.

En el seu llibre Wikonomics, Don Tapscott i Anthony D. Willi-ams es refereixen a la col·laboració massiva com una economia on milions de persones cooperen a través de blogs, wikis i xats en un nou espai de flux de comunicació, coneixements i idees que anomenen blogosfera. Sorgeixen així nous entorns de treball en els quals els treballadors poden col·laborar i innovar més enllà de

les fronteres de les seves organitzacions. Els consumidors es con-verteixen en prosumidors (productors i consumidors a la vegada) i participen activament en la creació de béns i serveis. I les cadenes de valor i els models de negoci es tornen globals, amb socis que col·laboren en xarxa com a iguals des de qualsevol part del món.

Per altra banda, Chris Anderson, a L’economia Long Tail, ens mostra com Internet ha fet possible, no només nous entorns col-laboratius, sinó també nous conceptes de negoci. Per exemple, en el sector de consum de llibres, pel·lícules i música basant-se en el model Long Tail (cua llarga). L’essència d’aquest model és la següent: la combinació de milions de vendes modestes de títols minoritaris és capaç de generar més ingressos que les vendes dels grans èxits, fent-nos passar de mercat de masses a mercat de nínxols. És Internet, amb les possibilitats que obre quant a ampli-tud de catàleg, disminució de costos de distribució, noves formes organitzatives, etc., el que permet que la cua llarga sigui rendible.

La cooperativa, un model innovador?L’empresari i filòsof Salvador Pàniker és el pare del terme retropro-gressisme, el qual es refereix a la necessitat de ser capaços de fer una ullada al passat (a allò que és retro) per tal de poder progres-sar. Ho veiem, per exemple, en l’arquitectura, que avui es fixa en

Amb el secret més preuat al descobert, Goldcorp va obrir un concurs públic a la parti-cipació dels geòlegs del món per trobar nous jaciments.

coop 2014

53

EN PROFUNDITAT

models antics per aconseguir espais més equilibrats i ambiental-ment sostenibles.

Seguint aquest model, el cooperativisme és un bon exemple de sistema amb un important potencial innovador. I no només per la seva forma jurídica, sinó per la pròpia natura de la seva cultura organitzativa, l’estil de lideratge, el caràcter emprenedor compartit i les organitzacions flexibles en xarxa. Explica Miquel Barceló [vegeu l’entrevista] que el món cooperatiu estaria ben preparat per fer front als nous requeriments econòmics i socials i tindria un grau de

La resposta als reptes organit-zatius en el treball ja no està en una sola persona, sinó en la intel·ligència col·lectiva.

Què entén per innovació en la gestió?Innovar en gestió vol dir adequar els models i les tècniques de gestió als nous requeriments de la compe-tència internacional. Si la innovació és el factor essen-cial per a la competitivitat, la manera com gestionem les organitzacions i els projectes ha de ser també innovadora i canviar contínuament. Al-guns autors diuen que, avui, gestionar una empresa és gestionar la innovació.

Com està afectant el web 2.0 i altres formes de co-municació en l’organització de les empreses?Totalment. Les organitzaci-ons piramidals i jeràrquiques han de passar a la història

perquè són pròpies d’un model productiu industrial tradicional basat en una ma-joria de personal poc quali-ficat i uns pocs dirigents que tenen la informació i prenen decisions que traslladen al conjunt de l’organització. En un moment històric en què el talent i el coneixement són el factor clau de competitivitat, les organitzacions tradicio-nals són ineficients i el canvi passa per organigrames plans, compartir informació, prendre decisions ràpides properes al mercat i organit-zacions en xarxa. Això ja ho va dir fa molts anys el gran Peter Drucker.

En el llibre Gestión de proyectos complejos (Edi-ciones Pirámide, 2013),

escrit amb en Sergi Guillot, aporteu solucions i con-sells als problemes actuals del management. Quina és la proposta general que feu al llibre?Proposem un nou model de gestió de projectes, entesos com a organitzacions, que in-corpora elements nous en el seu plantejament en conjunt i altres de detall. Alguns seri-en: la necessitat de disposar d’un model conceptual sòlid i un relat atractiu i coherent; la necessitat de gestionar el temps, però també el tempo i el ritme; la gestió dels stakeholders i de la comuni-cació; aspectes relacionats amb la innovació en la gestió i la gestió de les crisis, etc. Són factors que et trobes en la pràctica de la gestió d’una organització, però que sovint no tractes ja que no estan relacionats amb cap dels departaments tradicionals de l’empresa.

Així, com podem gestionar tots aquests aspectes?Aplicant metodologies innovadores com les que proposem en el llibre. Però, sobretot, basant-nos en la cultura del projecte i no en la del Power-Point. Quan

algú presenta una idea en forma de Power-Point molta gent pensa que ja podem passar a executar-la, però allò no és un projecte, és tot just una idea més o menys ordenada. Si no desenvolu-pem el projecte amb ordre i rigor, quantificant recursos, objectius, mercats, etc., no serem capaços de portar a la pràctica aquella idea que podria ser bona.

Com estem a casa nostra, en termes d’innovació organitzativa?Francament, no estem gaire bé. Les grans organitzacions estan dominades per criteris exclusivament financers i no afavoreixen el canvi cultural, la innovació i la participació en les decisions. I les petites i mitjanes empreses es dediquen a sobreviure, que avui ja és molt. En general, treballem a curt termini i la innovació requereix visions a mig i llarg termini. Per altra banda, les administracions, des de fa molts anys, no han prioritzat la innovació ni en les seves organitzacions (avui les agències públiques són extraordinàriament ineficients) ni en les seves polítiques.

Miquel Barceló, president de B-Tec, president executiu d’Innoproconsulting i especialista en innovació«LES ORGANITZACIONS PIRAMIDALS I JERÀRQUIQUES HAN DE PASSAR A LA HISTÒRIA»

flexibilitat organitzativa molt interessant. El fre al canvi, considera Barceló, podria venir dels mecanismes de presa de decisions i dels sistemes d’incentius distribuïts al conjunt de l’organització real.

Sigui com sigui, el fet és que els reptes als quals s’enfronten les organitzacions avui són extraordinàriament complexos, i és obvi que no es poden resoldre actuant des de la cúspide de la piràmi-de. La resposta ja no està en una sola persona, per molt brillant que sigui, sinó en la intel·ligència col·lectiva, en les interaccions sorgides en col·laborar i compartir el nostre coneixement.

coop 2014

54

móncooperatiu coop EN PROFUNDITAT

La greu situació d’atur que estem vivint fa que la

nostra Fundació es converteixi en necessària

Ara més que mai necessitem la

col∙laboració de tots

Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.

Suport econòmic a l'ocupació,

empreses d’inserció i Cooperatives

www.acciosolidaria.cat

més de 30 anys





Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.




més de 30 anys





Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.




més de 30 anys





Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.




més de 30 anys





Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.




més de 30 anys





Ajuts puntuals a

situacions límits

Préstecs per a

eines de treball.




més de 30 anys

FEM BANCA ÈTICA

EL MILLOR INTERÈS ÉS L’INTERÈS COMÚ

516 cooperatives i entitats i 4.256 persones ja són sòcies de FiarePodeu fer-vos socis a: www. projectefiare.cat

e-Participació, ciberactivisme, política 2.0, voluntariat virtual, hacktivisme, proveïment participatiu, tecnopolítica... Durant els darrers anys hem anat arreplegant una bona colla de paraules que, en essència, expliquen conceptes associats a un concepte compartit: l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’acció col·lectiva. De tots aquests conceptes, se n’han promès des de miracles fins a les pitjors plagues, passant per la irrellevància o la total inutilitat. Però...

Quin impacte tenen les xarxes socials en la participació?

ISMAEL PEÑA-LÓPEZ Professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya i director d’Innovació Oberta de

la Fundació Jaume Bofill. S’ha especialitzat en l’impacte de les TIC en la societat, especialment en els àmbits de la democràcia, l’educació i el desenvolupament.

Comencem dient que la jerarquia té molt de sentit en un món analògic. Des de la revo-lució industrial, els homes hem estat bastint institucions caracteritzades per la con-

centració de capital, la concentració de funcions, la coincidència en l’espai i en el temps de tots els agents implicats en la consecució d’uns objectius, la planificació de les tasques i l’execució del pla sota el fort lideratge o comandament d’un coordinador, director o cap.

El sentit d’aquesta arquitectura de l’organització no és altra que l’eficàcia i l’eficiència: en un món amb escassetat de recursos (físics) i uns alts costos d’organització i de transacció, té sentit estructu-rar l’acció i la participació (política, de producció, d’aprenentatge) en el llarg termini, centrada en el col·lectiu com a ens necessari per engegar una gran inversió (de recursos materials, de capital, de temps) i dirigida i planificada per un coordinador o un intermediari. Així neixen o es (re)inventen pràcti-cament totes les institucions de la democràcia, de l’economia, de la cultura o del lleure que tenim en funcionament avui en dia.

Amb la digitalització de les comunicacions, tot allò relacionat amb el coneixement pateix un punt d’inflexió sense precedents: l’abundància de recursos (la informació es pot replicar i distribuir sense pràcticament cost) i la dràstica caiguda dels costos de comunicar-se i organitzar-se fan que ja no siguin necessàries per participar o per crear ni grans inversions, ni grans concentracions de recursos, ni coincidir en el temps o en l’espai.

Eliminades aquestes barreres, la participació pot ésser puntual i canviar d’objectiu de forma extrema-dament flexible, abandonant la filiació a llarg termini amb programes i institucions. La participació pot també iniciar-se de forma individual, esperant que el col·lectiu s’hi afegeixi després, però no neces-sàriament abans d’engegar una acció. Per últim, la menor necessitat de gestionar grans infraestructu-res i conjunts de persones minimitza la importància del coordinador i es fa més fàcil la proactivitat. En aquest entorn, la participació en xarxa pren una importància cabdal.

Participació i xarxaAquesta digressió inicial ha d’ajudar-nos a respon-dre, nosaltres mateixos, si les xarxes fomenten la participació. I la resposta és un rotund... depèn.

Sí: sabem, per exemple, que les persones que ja participen, dins o fora d’una organització, veuen en les xarxes socials unes eines i uns espais per participar més i millor. En els termes que ho hem exposat abans, les xarxes socials en general millo-ren l’eficiència i l’eficàcia de l’acció cívica i política: aconseguir més objectius, a menor cost (temps, re-cursos materials, diners), de forma més sostenible i compromesa, són qualificatius que sistemàticament apareixen a enquestes a voluntaris, simpatitzants i membres de partits polítics, sindicats i ONG des que Internet és d’accés públic i, molt especialment, a partir de l’anomenada web 2.0 (pels volts de 2003: blogs, xarxes socials i eines i plataformes similars).

Les persones que ja parti-cipen veuen en les xarxes unes eines i uns espais per participar més i millor.

coop 2014

56

móncooperatiu coop SOCIETAT

El que és segur és que la participació fomenta l'ús de les xarxes entre els qui comparteixen interessos.

Un primer motiu és que no estiguem canviant la participació, sinó només millorant-la. És a dir, estem evolucionant però no revo-lucionant: fem el mateix de sempre, més i millor, però el mateix. Sense canvi de paradigma en la participació no podem aspirar a un canvi social en profunditat. Si bé la transformació requereix d’una millora prèvia, no de tota millora en deriva un canvi social.

Un segon motiu és similar a l’anomenada paradoxa de So-low, quan aquest economista mesurava l’impacte de les tec-

nologies de la informació i la comunicació a la productivi-tat: com que ‘tothom’ utilitza les xarxes socials, no hi ha usos diferencials i, per tant, l’equilibri inicial es manté inalterat. Dit d’altra manera, la relació de poders no s’ha

alterat perquè totes bandes han adoptat les noves eines.

Els dos motius restants són, en la meva opinió, els més importants.

El tercer és que els canvis demanen temps, molt de temps, especialment per su-perar inèrcies del passat així com els entrebancs que en el present hi posen aquells que no desitgen cap canvi. Insti-tucions poc democràtiques o tancades a la participació, un marc legal i regulatori obso-let, els interessos econòmics i les relacions de poder de-sequilibrades són qüestions que demanen una adaptació

que sol ser extremadament lenta. Fins i tot amb bona disposició per les parts.

El quart motiu és que, potser, no estem mesurant bé. Atès que molta (nova) participació succeeix fora de les institucions (assemblees, ateneus, diverses platafor-mes en línia, una combinació de tot plegat), no apareix en el radar que fem servir per mesurar la participació (les urnes, l’afiliació a partits i sindicats, i poca cosa més). És, en canvi, en aquests nous espais on s’està esdevenint la transformació: afinem les orelles.

SI LES XARXES SOCIALS SÓN TRANSFORMADORES I LES MALES PRÀCTIQUES DISMINUEIXEN, PER QUÈ NO VEIEM UN CANVI SOCIAL?

Sabem, també, que no només es participa més i millor, sinó que també canvia notablement l’actitud de la participació: d’una participació més dirigida i partisana a una participació amb més espai per a la iniciativa i l’esperit crític. En aquest sentit, tot i que encara succeeix a petita escala, hi ha un creixent efecte de la participació en xarxes socials que expul-sa els individus de les organitzacions poc democràti-ques i els impulsa a formar part de xarxes extrainstitu-cionals. És a dir: es participa més, millor i, si l’esperit crític no té cabuda dins l’organització, s’obren espais de participació fora dels espais tradicionals. Això explica, en part, la crisi de filiació a partits, sindicats i ONG, així com la proliferació d’accions cíviques i creatives al marge d’aquestes institucions.

I a l’inrevés? És a dir, qui ja participava, participa més; però qui no participava, el fa participar més la xarxa? El que ens diuen els estudis més recents és que és molt aviat per trobar canvis significatius, però sí que sembla cada cop més evident que les xarxes socials –sovint basades en una comunicació boca-orella entre familiars i amics– sí que faciliten una major exposició a informació de tipus polític o cívic, cosa que costa més que succeeixi en institucions i mitjans tradicionals. Facilitada una major exposició a més (i més diversa) informació, pot deduir-se que, almenys en termes de probabilitat, és també versem-blant que hi hagi més propensió a participar (encara que sigui a la reactiva: p. ex. una manifestació) o que allà on es participava (p. ex. unes eleccions) es faci de forma més informada i crítica. La multiplicació d’espais i modalitats per participar en línia també fa que cada cop siguin més habituals petites participa-cions que, d’altra manera, no es donarien.

Així, les xarxes socials fomenten la participació?Depèn. La pregunta segurament hauria de formu-lar-se a l’inrevés: el que és segur és que la participa-

ció fomenta l’ús de les xarxes socials, que es veuen com una eina poderosíssima per aplegar persones al voltant d’interessos compartits. La inversa també és prou certa: el no ús de les xarxes socials és una barrera cada cop més important a la participació. Si la gent participa tendirà a recolzar-se en les xarxes socials, i si la gent no utilitza les xarxes socials tendi-rà a participar menys i pitjor.

Hi ha, almenys, quatre barreres a tenir en compte a l’hora de promoure la participació a partir de l’ús de les xarxes socials. La primera, i més evident, és la divisòria digital, tot i que no tan la divisòria d’accés sinó (i segona barrera) aquella relacionada amb la competència digital: saber moure’s còmodament a la xarxa, saber utilitzar-la, comprendre-la, trobar-li una utilitat. La tercera és l’anomenada hipòtesi del salt cognitiu: traurem rendiment de les xarxes socials (i dels diaris, i de les biblioteques i...) en funció d’allò que hi aboquem. En d’altres paraules: Internet no suma, multiplica. I si hom multiplica un número negatiu, el que té és un nombre més gran però igualment negatiu. Per últim, i tot i que es van desmentint a poc a poc, encara hi ha alguns riscos que poden materialitzar-se, com ara la balcanitza-ció del debat, escoltar o llegir només allò que ens agrada, o triar tan acuradament allà on participem que siguem immunes a qualsevol opinió dissonant. Diferents maneres d’anomenar la política de trinxera i la radicalització de l’opinió.

En el fons, doncs, el que possibilita o no la participació no són les xarxes socials o l’accés al coneixement, sinó qüestions tan elementals com conegudes: l’estatus socioeconòmic i tenir un cert marge per poder participar objectivament; el nivell educatiu i uns valors d’emancipació que permetin una participació subjectiva, i un entorn legal propici (democràtic) que permeti i fomenti una participació efectiva. La resta és accessori, com accessoris són els diaris, les ONG, els partits o els parlaments.

coop 2014

57

Al·legacions a l’avantprojecte de llei de cooperatives

L’any 2013, la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya va fer arribar al moviment cooperatiu un avantprojecte de llei

de cooperatives a través de les diferents estructures que el representen. Un cop vam tenir la proposta d’avantprojecte a les mans, el Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Cata-lunya va iniciar un procés amb l’objectiu de recollir al·legacions per part de les empreses federades. Per tal de canalitzar-les, al mes d’abril vam organitzar una sessió de treball sobre la llei de cooperatives. Nombroses cooperatives van assistir a la sessió d’anàlisi i aportacions, de la qual va sortir un docu-ment d’al·legacions a l’avantprojecte de llei que es va fer arribar a la Direcció General per al seu estudi.

Les al·legacions presentades es van formular en dos sentits. Unes de caràcter general i d’altres de caràcter singular.

Les al·legacions de caràcter general feien refe-rència al calendari escollit. Més específicament a la inconveniència d’haver presentat la proposta de mo-dificació de la Llei en un moment en què, en el marc de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, s’està treballant una proposta de fusió d’entitats representatives del cooperativisme, i tenint constàn-cia de les tensions que la proposta de llei anterior va produir en el sector. També es va manifestar la conveniència d’ajornar la Llei, ja que estàvem con-vençuts que el que s'havia demanat era una nova llei i no una modificació. En un moment de canvi i d’in-novació com el que vivim, no es pot pensar que una llei amb retocs servirà per solucionar la problemàtica del sector i dels mercats que s’ha produït.

La segona línia d’al·legacions, les dites singulars, es van plantejar d’acord amb el redactat proposat a l’avantprojecte de llei: flexibilitat, organització i finançament.

La flexibilitat de les cooperatives no radica només en l’existència de 2 o 3 socis, sinó en la simplificació burocràtica que haurien de tenir les cooperatives en el moment de la seva constitució, així com en l’agilitat en la gestió i tramitació davant el Registre de Cooperatives. En aquest sentit, es van proposar al·legacions que anaven en aquesta direcció.

En relació amb els òrgans de gestió, les al-legacions presentades recollien la idea que la figura de l’administrador no aporta res que faciliti la conso-lidació de les cooperatives, ni en la seva projecció ni en la seva constitució. Així mateix, el fet que la figura del gerent no tingui responsabilitat es valora com una pèrdua d’oportunitat per tal de donar solucions a les experiències com les de la cooperativa de l’Aldea, on el gerent no va tenir responsabilitat i va haver de ser assumida pel consell rector.

Respecte del finançament, durant la sessió de treball i posteriorment, les al·legacions presentades detectaven una certa contradicció i una manca de regulació de les noves situacions en el text de l’avantprojecte. La contradicció anava en el sentit que la modificació pretén facilitar la capitalització de les cooperatives i, a la vegada, possibilita la desca-pitalització del fons.

Igualment, la regulació respecte de la situació dels socis a qui no es retorna el capital en el mo-ment de la seva baixa no està prou clarificada. Si bé és veritat que el soci de baixa passa a ser soci col-laborador, no queden clares les condicions sobre el tipus de soci col·laborador, ja que la capacitat de negociar roman en el consell rector i, donada una situació de conflicte, és clar que la situació del soci pot quedar debilitada.

També es va valorar com a preocupant el fet que el destí del fons en el moment de la transformació o liquidació pugui ser decidit per l’assemblea. Si es vol facilitar la sortida de capital del model coopera-tiu, no és la manera més adient per poder afavorir que el moviment es pugui consolidar o projectar.

Actualment, l’avantprojecte de llei es troba en fase de tramitació i des de la Federació no creiem que es doni l’oportunitat de poder fer aportacions abans de la fase parlamentària. Esperem que, aleshores, quan algunes de les circumstàncies ja hauran canviat, es pugui obrir un procés que acosti la llei de les cooperatives catalanes a les necessitats plantejades en les nostres al·legacions.

Nota: les al·legacions presentades a la proposta d’avantprojecte de llei de cooperatives es poden demanar a la Federació.

En fase parlamentària, esperem que es pugui obrir un procés que acosti la llei a les necessitats plantejades en les nostres al·legacions.

PERFECTO ALONSOPresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

coop 2014

58

móncooperatiu coop MARC LEGAL

Decidir més i millor, entre tots

El concepte participació pot tenir diferents definicions en funció de l’objectiu que bus-quem: no és el mateix participar en la presa de decisions que fer-ho en el redisseny

d’un producte o servei. En tot cas, que qualsevol organització integri el fet participatiu en la pròpia cultura comporta conseqüències positives, de reforç del propi projecte, tant en un vessant estricta-ment pràctic com també des de la perspectiva de l’adhesió de les persones al projecte col·lectiu. Això darrer és particularment rellevant per a una cooperativa.» És la mirada de Jaume Albaigès (@jaume_albaiges), enginyer de telecomunicacions i consultor d’estratègia tecnològica per a organitza-cions no lucratives. En aquest sentit, «una decisió presa de forma col·lectiva, consensuada o tenint en compte les aportacions rebudes, sempre serà més ben implantada que quan ho és de forma unilateral, encara que la jerarquia, d’entrada, legitimi el procés i la decisió sigui encertada en termes generals», remarca Albaigès, que manté un blog de referència: tecnolONGia.org

La participació és un requisit«Fent un símil amb la participació a Internet, web 2.0 i xarxes socials, podem dir que participar per si sol no representa una millora, sinó més aviat un requi-sit.» Ho explica Jordi Jubany (@JordiJubany), mestre i antropòleg social i cultural. «Aportar en positiu –explica–, compartir i construir coneixement són un valor afegit que en el moment actual no podem de-saprofitar, i tenim a l’abast moltes eines que ens hi poden ajudar. Coneixent i apropiant-nos d’aquestes eines col·laboratives, aprendrem a compartir i crea-rem nous marcs conceptuals on poder desenvolupar i expandir la tasca de l’empresa, institució o entitat a la qual pertanyem. O sigui, canviant la manera d’actuar canviem la manera de pensar, i a la inversa, es retroalimenten.»

Xavi Pastó, de l’agència de disseny i comunica-ció Can Antaviana (@canantaviana), lamenta les

estructures massa jeràrquiques presents en molts entorns de vella (i també de nova) creació: «són un fre per a la motivació i generen un ambient de treball que no deixa aflorar el pensament positiu i la nostra capacitat innata de tenir iniciativa». En el seu entendre, «les cooperatives, o bé les empreses que tenen una estructura jeràrquica molt laxa o bé inexistent i que incentiven la participació, tenen un avantatge competitiu perquè s’esforcen a fomentar i canalitzar positivament les iniciatives de tots els que hi treballen».

Buscant els millors ‘recorreguts’«Hi ha moltes empreses i institucions on la infor-mació i les decisions que es prenen segueixen uns recorreguts molt jerarquitzats que fa que aquests processos esdevinguin lents i, sovint, poc eficaços. Per exemple, quan una idea inicial molt bona acaba esdevenint un projecte encarcarat o obsolet», apun-ta Jubany, que també és assessor TIC i autor del llibre Connecta’t per aprendre. Ell recomana l’adop-ció de tècniques cooperatives en l’aprenentatge que ajuden a que cada individu aporti i que el col·lectiu gestioni aquest coneixement i en faci un retorn. «Així, una bona idea creix i es perfecciona. Pràctiques més informals són utilitzades per l’associacionisme de base. Moltes xarxes formatives funcionen de forma bastant horitzontal, i esdevenen comunitats d’apre-nentatge. En l’àmbit de les empreses, és conegut el cas de Google: com alguns dels seus productes o serveis exitosos són idees de treballadors (en molts casos, aquests productes o serveis no tenien res a veure amb la seva feina), que dediquen una part del temps a desenvolupar idees pròpies que aporten a l’empresa. I l’empresa n’aprèn.» Jubany cita dues imatges «on tothom suma des de la diversitat cap a objectius comuns: els castellers, on cadascú té un rol definit i indispensable, i el nou paradigma del futbol associatiu».

«La nostra empresa —reconeix Pastó– sempre ha tingut una jerarquia molt laxa, gairebé inexistent,

Les coope-ratives tenen un avantatge competitiu: s'esforcen a fomentar les iniciatives dels treballadors.

ORIOL LLADÓ Periodista i assessor en comunicació ambiental i 2.0 per a institucions i empreses. Col·laborador habitual de Media.cat, observatori crític de mitjans, i actiu filtrador i comentador d’actualitats a @oriolllado i blog.oriolllado.cat.

Podem conjugar participació amb innovació i facturació, i també amb motivació. La participació és un capital, si la sabem convertir en un motor de canvi i millora a les nostres empreses i organitzacions. Les cooperatives tenen un avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada? Creiem que sí.

coop 2014

59

GESTIÓ EMPRESARIAL móncooperatiu coop

i ens hem esforçat per incentivar la participació de tothom. Tenir aquest valor al teu ADN (creure-te’l de debò) acaba generant molts aspectes positius. En el nostre cas, per exemple, la major part de millores que introduïm a la nostra manera de treballar neixen, sovint, de la iniciativa individual d’algú de la casa o bé d’una conversa de cafè entre dos o més mem-bres de l’empresa.»

La participació no acaba, és un procésNúria Escalona (@nuriaescalona), publicitària espe-cialitzada en comunicació digital i autora del llibre #Digitalk, del màrqueting directe a la comunicació 2.0, incideix en un aspecte clau: «Les bones pràcti-ques en participació són aquelles que permeten par-ticipar però que, un cop s’ha dut a terme el procés de participació, tenen un resultat que és comunicat i revisat.» La participació no acaba, és un procés que ha de definir l’organització, no es posa i es treu.

Recuperar el sentit comú«A vegades, es vol ser més que modern i no es té en compte la necessitat de fer més robustos els fona-ments participatius bàsics, com ara les assemblees i similars», assenyala amb un punt d’ironia Albaigès. Les noves tecnologies són una eina (votacions en línia, retransmissió en streaming de reunions i assemblees, documentació al núvol...), que cal refor-çar, quan convingui, amb canvis estatutaris perquè la participació estigui en el cor mateix del projecte.

«Cal aprofundir en els camins més formals de les tècniques cooperatives: reflexionar i registrar. Tothom pot participar activament, per exemple, en el disseny dels espais de treball, a detectar neces-sitats de formació, a suggerir alternatives de gestió del temps, d’optimització de tasques, a repensar els processos... Però difícilment donaran fruits si no hi ha una identificació i compromís amb els objectius de l’organització o si la persona no se sent recone-guda, recompensada o valorada», reivindica Jubany, que emfasitza que l’aposta per la participació serveix per estar alerta davant les amenaces i atents a les oportunitats que se’ns presentin en el dia a dia. «Fer-ho només per complir objectius no és un bon objectiu», rebla.

De quan a vegades... no ens en sortim«La causa més habitual del fracàs d’una política de participació té a veure amb la manca de convicció respecte del seu valor d’aportació real a l’organitza-ció», afirma Albaigès. En aquest sentit, cal anar més

enllà del ‘queda bé’, de l’‘està de moda’ o de l’‘ens ho han dit en un curs’ i assegurar-nos que després executem la política en els contextos apropiats, on es valoren adequadament les aportacions rebudes i se segueixen els procediments fins al final, etc. «En organitzacions que tenen un perfil marcadament so-cial, com és el cas de les cooperatives (o les ONG), en què se suposa que el valor de la participació és nuclear filosòficament parlant, una mala implan-tació de polítiques de participació pot ser encara més contraproduent que en empreses ordinàries», adverteix.

Núria Escalona ho té clar: «Sigui de forma convencional o digital, abans de proclamar a tort i a dret que s’és una empresa que té en compte l’opinió dels que la formen, cal ser conscient del marge de maniobra i la capacitat que es tindrà. Fer-ho així evitarà perjudicis.»

... i el cercle torna a començar«Es tracta d’un fet ben humà i ple de sentit comú –explica Pastó–: si aquell que proposa una millora o té una iniciativa no només és escoltat i respec-tat sinó que allò que proposa s’acaba implantant, se sentirà valorat, tingut en compte i motivat, la qual cosa alhora contribuirà a millorar l’ambient de treball, un clima laboral positiu que fomenta el debat i l’aparició de noves iniciatives. I el cercle torna a començar...»

Si les inicia-tives, a més d'escoltades, són implan-tades, el bon clima laboral en fa sorgir de noves.

coop 2014

60

móncooperatiu coop

1 El procés de participació té una doble perspec-tiva: per una banda,

serveix per ‘descobrir’ una nova idea o per desenvolu-par millor un projecte; per l’altra, serveix per incidir en la governança de l’organit-zació; és a dir, en la presa de decisions. La participació que enforteix de veritat les organitzacions és aquesta darrera.

2 La participació no té tan a veure amb la idea com amb el procés.

Les idees no poden acabar en un calaix: o bé es conver-teixen en projectes o bé cal tenir cura de ser processades adequadament per poder ser

utilitzades de nou en el cercle continu de la innovació.

3 La participació és un acte espontani que, amb tot, cal conduir

i governar amb un mètode conegut i compartit per tots els membres de la cooperati-va. Les organitzacions han de valorar la conveniència de fer un reglament o un protocol per canalitzar amb més efici-ència idees i aportacions. Un cop definit, discutit i validat, han de preservar un marge suficient de flexibilitat.

4 És interessant crear espais per facilitar l’intercanvi i la detecció

d’idees i és útil fer-ho des

d’una perspectiva doble, virtual (mur d’anuncis, votacions i enquestes, blog de debat...) i presencial (sala de reunions/descans/jocs; activitats extralaborals). Un i altre entorn són importants... i insubstituïbles.

5 La transparència és un valor. Cal afavorir la so-cialització del coneixe-

ment, però cal dotar-nos de bones eines de priorització i filtratge. Objectiu, evitar la sobreinformació.

6 Passi el que passi... passa comptes.

7 Valora bé quan inicies un procés participatiu: la pressa i la superfi-

cialitat poden condemnar la iniciativa i fer més difícil o ja impossible la següent. La participació es basa en el reconeixement i la confiança en què allò que es fa va de veres.

IDEES CLAU

X. A

lam

any

Il·lustració inspirada en el paradigma del futbol associatiu. O com la col·laboració entre treballadors ‘associats’ pot afavorir l’assoliment d’objectius comuns.

coop 2014

61

GESTIÓ EMPRESARIAL

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat.

Agritècnia, s.c.c.l.www.agritecnia.catACTIVITAT PRINCIPALExplotació de finques rústiques per produir cereals i farratges.PRODUCTES O SERVEISBlat, ordi, panís, cereal en gra, alfals, civada, festuca, raigràs. Prestació de serveis agrícoles amb tot tipus de maquinària.PERSONA DE CONTACTEVicenç Pascual i ReñéE-MAIL I TEL. DE CONTACTE: [email protected] 655 923 501ADREÇABellvís, 1025670 Térmens

Bolet Ben Fet – TEB Verd, s.c.c.l.www.boletbenfet.comACTIVITAT PRINCIPALConreu ecològic de bolets de qualitat. Especialitzats en xiitake i maitake.PRODUCTES O SERVEISXiitake: originari de l’Àsia, és

el segon bolet més consumit arreu del món a causa de la gran varietat de plats que s’hi poden cuinar i de les seves propietats beneficioses per a la salut.Maitake: és un bolet molt utilitzat en l’alta cuina, ja que dóna als plats un toc elegant i sofisticat. És molt preuat a l’Àsia i també a molts indrets de Catalunya, on es coneix com a gírgola de castanyer. PERSONA DE CONTACTECarles DíazE-MAIL I TEL. DE [email protected] [email protected] 871 34 43ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

FEM Ecologia de Muntanya al Polell, s.c.c.l.polell.blogspot.comACTIVITAT PRINCIPALAlberg de joventut, produc-ció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs

amb tracció animal (equins), serveis forestals.PRODUCTES O SERVEISEstades, activitats de natura i lleure, tallers i cursos rela-cionats amb la natura i l’et-nologia de muntanya, oficis, autosuficiència energètica i alimentària. Producció i venda de mel, hort i plantes aromàtiques i transforma-ció d’aquests productes. Treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals, de transport i treball agrícola. Producció i venda de llenya, carbó i fustes de qualitat de boscos del Montseny.PERSONA DE CONTACTEMarisa PelàezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 600 884 332ADREÇAEl Polell, veïnat de Santa Susanna 08458 Sant Pere de Vilamajor

La Garbiana, s.c.c.l.www.lagarbiana.catACTIVITAT PRINCIPALFarines ecològiques mòltes en molí de pedra de cereals de cultiu propi i de varietats antigues.PRODUCTES O SERVEISFarines integrals i semi integrals de blat, blat del cor, espelta, sègol i trio de blats en diferents formats: per a forners, restauració i al detall. Hort ecològic. Recuperació de varietats antigues de cereals i hort. Botiga de productes ecològics.PERSONA DE CONTACTENúria, Ignasi, Ramón i JordiE-MAIL I TEL. DE [email protected] 973 520 042ADREÇAPl. de la Gual, 125211 Tarroja de Segarra

SECTORAgricultura-ramaderia:agricultura

Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps

de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten cials i les oportunitats de negoci disminuint

els costos de gestió comercial.

ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia Agricultura 62Comerç Just-ecològic 63 Llibreries-música 63 Moda 63Comunicació Edició i disseny 63 Serveis de comunicació 65Construcció Reformes 66 Subministraments 66Distribució i transports Transport mercaderies 66 Transport missatgeria 66 Transport persones 67Educació i formació Educació ambiental 67 Formació artística 67 Formació empresarial 67 Llars d’infants 68

Energies renovables 68Hosteleria Bar-restaurant 69 Casa colònies-altres 69Indústria Alimentària 69 Elèctrica-electrònica 69 Manipulats i retràctil 70 Metall 70 Mobles-fusta 71 Química-farmacèutica 71 Tèxtil 71 Vidre 71Mecànica i automoció Reparació-venda de maquinària 71Salut 71Serveis a empreses i particulars Assegurances 72 Assessories-gestories 72 Consultories tècniques 74 Informàtica 76

Serveis de jardineria 77 Serveis de neteja, càtering i cuina 77Serveis a les persones Atenció a la gent gran 78 Atenció psicopedagògica 78 Integració laboral 79 Lleure 80Serveis culturals Activitats culturals 81 Companyies artístiques 81 Serveis tècnics 82

coop 2014

62

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ directori coop

Acció Cultural de Barcelona, s.c.c.l.www.acciocultural.org www.aldarull.orgACTIVITAT PRINCIPALLlibreria i difusió de la cultura llibertària. PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny, realització editorial i producció de lli-bres, revistes, memòries, fas-cicles, catàlegs, guies, fullets i tot tipus de publicacions impreses i digitals. Llibreria i distribució de tota mena de productes culturals. PERSONA DE CONTACTEMiquelE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 93 500 84 65ADREÇA Torrent de l’Olla, 72, baixos08012 Barcelona

La Caníbal, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALLlibreria especialitzada en humanitats i pensament crític.PRODUCTES O SERVEISLlibres i comerç just.PERSONES DE CONTACTEAmanda, Jesús i JuliaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 008 76 05ADREÇANàpols, 31408025 Barcelona

La Ciutat Invisible, s.c.c.l.www.laciutatinvisible.coopACTIVITAT PRINCIPALCreació i difusió de con-tinguts i imaginaris crítics vinculats a la transformació

social, l’economia cooperati-va i els moviments populars urbans.PRODUCTES O SERVEISLlibreria crítica, catàleg propi de roba urbana, disseny web-cartelleria-tèxtil, serveis editorials, investigació social, formació i organització de seminaris, intervenció comu-nitària.PERSONA DE CONTACTEIvan Miró E-MAIL I TEL. DE CONTACTELlibreria: [email protected] 93 298 99 47Administració: 93 551 86 54Twitter: @ciutatinvisibleADREÇARiego, 35-37, baixos08014 Barcelona

La Gralla, s.c.c.l.www.llibrerialagralla.comACTIVITAT PRINCIPALLlibreria i papereriaPRODUCTES O SERVEISVenda de llibres i e-books; material escolar: motxi-lles, fundes d’ordinadors, carpetes i llibretes de tot tipus, estoigs, etc.; material d’oficina (i mobiliari si ho sol·licita el client); objectes de regal: bosses, joiers, plomes, carteres-moneders, etc.; joguines didàctiques: trencaclosques, peluixos per a nadons, etc.PERSONA DE CONTACTEMayka CruzE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 879 49 70ADREÇAPl. dels Cabrits, 508401 Granollers

SECTORComerç:

llibreries-música

Alternativa 3, s.c.c.l.www.alternativa3.comACTIVITAT PRINCIPALComerç just i productes biològics, distribució i venda de productes d’alimentació per al desenvolupament cooperatiu a l’anomenat Tercer Món.PRODUCTES O SERVEISCafè mòlt, cafè en gra, liofilit-zat, en càpsules, monodosi, cacau soluble, cacau pur, xocolata, sucre de canya, pas-ta de quinoa com espagueti, macarrons, te, galetes, tèxtils i artesania, productes d’agricul-tura orgànica i de comerç just, de cooperatives d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.PERSONA DE CONTACTEAntonio BaileE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 786 93 79ADREÇACarretera Castellar, 52608227 Terrassa

Femmefleur, s.c.c.l.www.femmefleur.net www.lacopamenstrual.comACTIVITAT PRINCIPAL Comerç en línia de produc-tes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones.PRODUCTES O SERVEIS Higiene personal, higiene íntima, portapetits, bolquers de roba, envasos, etc.PERSONA DE CONTACTEEva PolíoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 760 903ADREÇA Vallirana, 49, 1r08006 Barcelona

Kviures Alimentswww.kviures.comACTIVITAT PRINCIPALServei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats.PRODUCTES O SERVEISFruita, verdures, làctics, carns, ous, pa i embotits exclusivament d’origen català i amb certificat ecològic. Ser-vei de repartiment per a men-jadors escolars ecològics, càterings, servei d’àpats i col·lectivitats. Venda a botiga i grups de compra.PERSONA DE CONTACTEAlbert FerreroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 667 04 49ADREÇAPujalt, 1, local 108033 Barcelona

Món Verd, s.c.c.l.www.monverd.netACTIVITAT PRINCIPAL Distribució a botigues i associacions de consum de productes ecològics d’alimentació i neteja. PRODUCTES O SERVEIS Productes variats com cere-als, farines, cremes, muslis, flocs, arrossos, pasta italiana, sucs, salses de tomàquet, xocolates i galetes, cafè i sucre del comerç just, vins, caves, most, infusions, espè-cies... en formats petits i per a la venda a granel.PERSONA DE CONTACTE Martí MajoralE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 93 713 11 40ADREÇACarretera de Sentmenat, 3108213 Polinyà (Barcelona)

SECTORComerç:

just-ecològic

Moltacte, s.c.c.l.www.moltacte.comACTIVITAT PRINCIPALBotigues outlet de primeres marques de roba i com-plements de dona, home, adolescents i infantil. Inserció laboral de persones amb trastorn mental sever.

PRODUCTES O SERVEISOutlet Social Shopping Center a Manresa: 1. Stradivarius Ambtacte (únic outlet a Catalunya) 2. Multimarca dona i home: Yerse, Jocavi, Naulover, Dik-tons, Ian Mosh, Messcalino, Anna Mora, Zero, Bonclar, Marcelinus, Co&Co, Peyton, Pierre Cardin, Demiim,

Slang, Donatzelli.3. Multimarca infantil: Cón-dor, Levis, Chipie, Catimini, Lili Gaufrette, Kenzo, Jean Bourget, 3 Pommes, Absor-ba, Beckaro.PERSONA DE CONTACTEAna Artazcoz, responsable comercial

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 77 52 27ADREÇAStradivarius AmbtacteDante, 13 (Av. de les Bases)08242 Manresa

SECTORComerç:

moda

Addenda, s.c.c.l.www.addenda.esACTIVITAT PRINCIPALTraduccions a tots els idio-mes, correccions, disseny, maquetació, digitalització d'imatges, impressió, edició llibres personals, commemo-ratius, etc.

PRODUCTES O SERVEISRedacció i correcció de textos, traduccions a tots els idiomes, edició, disseny gràfic i editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs,

etc., digitals (e-books) i impresos. Llibres a particu-lars, institucions, empreses. Impressió digital i òfset.PERSONA DE CONTACTELluís Morte i PiferrerE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 412 30 17ADREÇAPau Claris, 92, pral.08010 Barcelona

Ara Llibres, s.c.c.l.www.arallibres.catACTIVITAT PRINCIPALEdició de llibres amb els segells propis Ara Llibres, Amsterdam, Alisis i Now Books. Realització i creació de continguts per a tercers.PRODUCTES O SERVEISRealització i creació de continguts per a productes editorials que puguin neces-sitar institucions públiques i privades.

PERSONA DE CONTACTEMaite Ciruela AcostaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 634 63 35ADREÇAPau Claris, 96, 3r 1a08010 Barcelona

Barnaciber, s.c.c.l.www.barnaciber.comACTIVITAT PRINCIPALRegistre i hostalatge de domi-nis, creació de webs i webs amb comerç electrònic.

SECTORComunicació:

edició i disseny

�

coop 2014

63

PRODUCTES O SERVEISAssessorament i serveis tele-màtics (registre de dominis, hostalatge en servidor, cre-ació de llocs web i comerç electrònic) amb l’objectiu de donar suport a les empreses en la seva incorporació a les noves tecnologies.PERSONA DE CONTACTEEnrique Valenciano HortaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 295 54 41ADREÇACasp, 43, baixos 1a 08010 Barcelona

Claraboia Audiovisual, s.c.c.l.www.claraboia.coopACTIVITAT PRINCIPALProducció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-Ray, etc. PRODUCTES O SERVEISCreació, realització d'esde-veniments, publicitat, vídeo institucional, vídeo corporatiu, televisió, vídeo viral, web TV, videocurrículum, laboratori de vídeo, lloguer de material audiovisual, audiovisuals de suport a la formació, formació tècnica, vídeo per a instal·lacions museístiques o qualsevol format requerit pels nostres clients basat en el ví-deo com a eina comunicativa. PERSONA DE CONTACTEKiko MontoroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 188 40 16ADREÇAEscultor Damià Campeny, 2208301 Mataró

DeBarris, s.c.c.l.www.debarris.comACTIVITAT PRINCIPALEdició de publicacions periòdiques, edició de llibres, producció d’arts gràfiques, impressió digital, gestió publicitària, maquetació de llibres i revistes.PRODUCTES O SERVEISL’Independent de Gràcia, La Veu de Montcada, El But-lletí de Ripollet, L’informatiu de Santa Perpètua, L’Alba de Sant Fost, L’Informatiu de Badia. Edició: col·lecció Los libros de abrir, col·lecció Llibres d’altres, Agenda de la Dona, etc.PERSONA DE CONTACTEJoan LouE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 217 44 10ADREÇAPerla, 31, baixos 08012 Barcelona

Eivissa Associats, s.c.c.l.www.eivissa.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis i solucions en dis-seny i comunicació material i virtual.PRODUCTES O SERVEISDonem forma a les teves idees dissenyant i projectant la teva imatge.Fem impressions a mida, en òfset o en digital, depenent de les necessitats de cada feina. Qualitat en els aca-bats, posem a la teva dispo-sició multitud de possibilitats de finalitzar i presentar la teva feina.Desenvolupem creativitat, continguts i manteniment per a la comunicació i el màrque-ting dinàmic, per a suports de cartelleria digital.PERSONA DE CONTACTEFrancisco YáñezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 474 05 42ADREÇAParc Empresarial Colònia GüellEdifici Filatures, 2n 2a08690 Santa Coloma de Cervelló

Exlibris, s.c.c.l.exlibris.coopACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de treball as-sociat que ofereix un servei integral d’edició i creació gràfica des de l’any 1995. En els darrers temps hem ampliat la nostra feina en la creació de projectes i de continguts i en el món de la comunicació.PRODUCTES O SERVEISCreació de continguts, cre-ació literària, comunicació, comunicació gràfica, coor-dinació editorial, creació de projectes, disseny, disseny corporatiu, disseny editorial, edició, edició digital, entre-vistes i reportatges periodís-tics, tractament de la imatge, compaginació i impressió.E-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected]ÇA Casp, 4308010 Barcelona

L’Apòstrof, s.c.c.lwww.apostrof.coopACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa de serveis de comunicació social i creativa formada per periodistes, lingüistes, dissenyadors i docents, així com per una xarxa de col-laboradors habituals.PRODUCTES O SERVEISSom especialistes en la producció de continguts de ficció i no-ficció, l’edició de

textos, la traducció i la cor-recció de llengües, el disseny gràfic, els webs i les xarxes socials i la formació en eco-nomia social i solidària.PERSONA DE CONTACTEMarta SalinasE-MAIL I TEL. DE [email protected] 342 93 66ADREÇACasp, 43, baixos 08010 Barcelona

La Factoria Nàutica, s.c.c.l.www.nauticayyates.comACTIVITAT PRINCIPALEdició de la revista de nàuti-ca d'esbarjo Náutica y Yates Magazine.PRODUCTES O SERVEISComunicació i edició de pu-blicacions en el sector de la nàutica esportiva i d'esbarjo.PERSONA DE CONTACTEGermán de SolerE-MAIL I TEL. DE [email protected] 211 11 46ADREÇASant Gervasi de Cassoles, 7908022 Barcelona

Lamosca, s.c.c.l.www.lamosca.comACTIVITAT PRINCIPALConcebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions.PRODUCTES O SERVEISIdentitat corporativa, comu-nicació gràfica, senyalitza-ció, infografia, web, apps, exposicions, publicacions, motiongraphics...PERSONA DE CONTACTEXavier MortaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 441 01 00ADREÇAPl. Universitat 4, 3r 2a08007 Barcelona

Sàpiens, s.c.c.l.Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes de Sàpiens Publicacionswww.sapienspublicacions.catACTIVITAT PRINCIPALComercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publica-cions: història, gastronomia i viatges.PRODUCTES O SERVEISRealització de revistes corporatives i institucionals i continguts en qualsevol format (llibres, revistes, portals web, guies, catàlegs en paper o en línia) per en-

càrrec d'institucions, entitats, empreses o corporacions.PERSONA DE CONTACTEGerard BirbeE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 634 76 12 i 676 960 866ADREÇAPremià, 15, 2n08014 Badalona

Tigre de paper Edi cions (Cultura 21, s.c.c.l.)www.tigredepaper.catACTIVITAT PRINCIPALEdició de llibres en català de temàtica social. PRODUCTES O SERVEISRealització editorial i produc-ció de llibres.PERSONA DE CONTACTEArnau CarnéE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 742 26 83ADREÇAPl. Gispert, 4, 1r 08241 Manresa

Tinta Invisible, s.c.c.l.www.gravat.comACTIVITAT PRINCIPALEdició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comerci-alització i distribució.PRODUCTES O SERVEISEls relacionats amb ‘les arts del llibre’: el gravat calcogrà-fic, l’enquadernació artística, l’estampa digital giclée i el disseny gràfic.PERSONA DE CONTACTERicard IbernonE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 301 29 42ADREÇALleó, 6, baixos 08001 Barcelona

�

coop 2014

64

directori coop

Cevagraf, s.c.c.l.cat.cevagraf.coopACTIVITAT PRINCIPALImpressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris i agendes.PRODUCTES O SERVEISProduïm catàlegs corporatius i d’imatge, revistes corporati-ves, revistes d’associacions, llibres, fullets publicitaris (díptics, tríptics, quadríptics, desplegables...), calenda-ris murals i de sobretaula, agendes. Cobrim tot el procés gràfic (preimpressió, impressió i postimpressió).PERSONA DE CONTACTEAlbert AlcoverroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 586 04 20ADREÇAPraga, 22-24Pol. Ind. Cova Solera08191 Rubí

Contrapunt, s.c.c.l.www.contrapunt.catACTIVITAT PRINCIPALEdició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació.PRODUCTES O SERVEISPremsa de proximitat (Contra-punt Diari de Mollet del Vallès i Baix Vallès, www.contrapunt.cat i www.aravallès.cat). So-lucions globals de comunica-ció: edició de revistes, gestió de webs, producció audiovi-sual, disseny i impressió de tot tipus de materials (tríptics, banderoles, etc.) i explotació publicitària per a tercers (TDT, publicitat exterior, etc.).PERSONA DE CONTACTERamon TorrentsE-MAIL I TEL. DE [email protected] 570 52 59ADREÇARambla Pompeu Fabra, 32, baixos 08100 Mollet del Vallès

Copisteria El Punt, s.c.c.l.www.el-punt.comACTIVITAT PRINCIPALComunicadors gràfics, im-pressió, disseny, retolació. PRODUCTES O SERVEISImpressió digital i òfset, cartelleria, plànols, enquader-nacions, acabats, retolació i senyalística, disseny gràfic, marxandatge i estampacions tèxtils, segells, gravació de CD i DVD, etc.PERSONA DE CONTACTEMercè Solà Pons i Ramon Solà Pons E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 570 99 91 ADREÇARbla. Nova, 1608100 Mollet del Vallès

Drac Màgic Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisualswww.dracmagic.catACTIVITAT PRINCIPALGeneració de programes de sensibilització i dinamitza-ció, i creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals.PRODUCTES O SERVEISPublicacions, plataformes, cicles i mostres, programes de sensibilització, formació, etc. Tenim programes propis i treballem per desenvolupar programes d’altres institu-cions i entitats. Programes destacats: — Mostra Internacional de films de dones de Barcelona.— Construir Mirades. Forma-ció en llenguatges audiovisu-als de 3 a 18 anys.— Observatori de les dones en els mitjans de comuni-cació: portem a terme el desenvolupament d’aquesta associació d’ajuntaments.PERSONA DE CONTACTEMontse PellicerE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 216 00 04ADREÇASant Pere Mitjà, 66 08003 Barcelona

El Foli Verd, s.c.c.l.www.foliverd.comACTIVITAT PRINCIPALPreimpressió, impressió i postimpressió.PRODUCTES O SERVEISImpressió i acabats de papereria d’empresa (cartes, sobres, targetes, talona-ris, etc.), plegats (díptics, tríptics, etc.), carpetes, carte-lleria de diverses mides,entrades especialment en paper seguretat, flyers, fu-llets, revistes, llibres, postals, adhesius, butlletes de loteria, etiquetes, etc. Serveis d’im-premta en general.PERSONA DE CONTACTEJosep M. GasénE-MAIL I TEL. DE [email protected] / 93 457 15 31ADREÇALlibertat, 37, baixos 08012 Barcelona

Idetec Estudio, s.c.c.l. www.idetecestudio.comACTIVITAT PRINCIPALSubministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny i posicio-nament de webs, impressió digital en qualsevol material, rètols electrònics amb tecno-logia LED, retolació de vehi-cles, senyalització interior i exterior, imatge corporativa, marcatge tèxtil, articles

promocionals, publicitat, disseny gràfic, papereria. PERSONA DE CONTACTEJulián Núñez E-MAIL I TEL. DE [email protected] / 977 66 73 54ADREÇARomaní, 5, local 43700 El Vendrell

Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic, s.c.c.l.www.artfic.catACTIVITAT PRINCIPALEstem preparats per resoldre des del disseny i la producció fins als detalls dels acabats en tota mena d’impresos, tant corporatius com comercials.PRODUCTES O SERVEISDisseny i impressió en òfset, digital o plòter de catàlegs, fullets, díptics, tríptics, ca-lendaris, carpetes, talonaris d’entrades, memòries cor-poratives, revistes de festes, carnets, cartells, invitacions, targetes, portaretrats i par-ticipacions, cartes i tovalles per a restauració, sotaco-pes, displays, capses... i molt més.PERSONA DE CONTACTEJordi Sala i Anna SalvansE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 875 00 80ADREÇATres Roures, 608242 Manresa

La Cooperactiva, s.c.c.l.www.lacooperactiva.esACTIVITAT PRINCIPALComunicació digital per a pimes, comerços i autònoms.PRODUCTES O SERVEISDesenvolupament web per-sonalitzat, màrqueting en lí-nia, community management, disseny gràfic, e-commerce, assessorament TIC.PERSONA DE CONTACTELuis Benito GallE-MAIL I TEL. DE [email protected] 600 578 602ADREÇAMaresme, 175, 2n 2a 08020 Barcelona

Primitive Films, s.c.c.l.www.primitivefilms.esACTIVITAT PRINCIPALNascuts com a productora cinematogràfica, audiovisual i multimèdia, ara som un grup de comunicació social i transmèdia que oferim serveis audiovisuals a través de Compacto; produïm documentals a través del segell Primitive Films, i ficció a través de Niu d'Indi. Hem començat a fer jocs mòbils amb Apptivisme.

PRODUCTES O SERVEISOferim serveis de comunica-ció integrals, des del disseny estratègic de campanyes de comunicació, a la realització de continguts audiovisuals a mida passant per la gestió dels social-media.PERSONA DE CONTACTEAritz Cirbián CasadoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 624 19 86ADREÇAGran Via, 529, 6è 2a08011 Barcelona

SECTORComunicació:

serveis de comunicació

coop 2014

MARKETPLACE DE LES COOPERATIVES DE LA FEDERACIÓ

65

Climatización Les Punxes, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPAL Climatització i ventilació.PRODUCTES O SERVEIS Realització de projectes d’instal·lació de climatització i ventilació per a habitatges, locals comercials i garatges. Muntatge, manteniment i reparació d’instal·lacions de climatització i ventilació.PERSONA DE CONTACTE Emiliano Siles IbáñezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 518 50 07ADREÇASant Antoni, 17, baixos08923 Santa Coloma de Gramenet

Electricistes Terrassencs, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions, manteniment i projectes elèctrics. PRODUCTES O SERVEISManteniment i instal·lacions elèctriques en comunitats de propietaris, habitatges, locals, oficines, naus i zones industrials, zones esporti-ves, equipaments públics, enllumenats públics, treballs en xarxes aèries i soterrades de línies de baixa tensió, projectes i legalitzacions. PERSONA DE CONTACTEJosé María GonzálezE-MAIL I TEL. DE [email protected] / 93 784 17 14

ADREÇAMaresme, 46 08223 Terrassa

Newcemit, s.c.c.l.www.newcemit.comACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions i manteniment d’aigua, gas, electricitat industrial i domèstica.PRODUCTES O SERVEISInstal·lacions, manteniment i reparacions d’aigua, gas, calefacció, aire condicionat, lampisteria, recuperació d’aigües grises i pluvials, fabricació d’equips per al tractament d’aigües, elec-tricitat d’alta i baixa tensió, automatismes, desenvolu-pament de projectes ‘clau

en mà’, fabricació d’equips relacionats amb la producció d’energia, instal·lació i manteniment d’equips: de captació d’energia solar, equips de cogeneració, aigua calenta sanitària, foto-voltaica, climatització...PERSONA DE CONTACTEÀngel Requena MuñozE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 784 23 22ADREÇAAlbert Einstein, 21, nau B 08223 Terrassa

SECTORConstrucció: subministraments

Missatgers Trèvol, s.c.c.l.www.trevol.comACTIVITAT PRINCIPALMissatgeria, neteja i distribu-ció de productes de mercat social.PRODUCTES O SERVEISMissatgeria ecològica. Missatgeria nacional i internacional. Neteja ecolò-gica. Venda i distribució de productes ecològics i de comerç just.

PERSONA DE CONTACTEEduard SabadellE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 498 80 70ADREÇAAntonio Ricardos, 14, bxs. 08027 Barcelona

SECTORDistribució i transports: transport missatgeria

Trans Augusta, s.c.c.l.www.transaugusta.comACTIVITAT PRINCIPAL Transport nacional i interna-cional de mercaderies per carretera.PRODUCTES O SERVEIS Transport de tot tipus de mercaderies amb camions i tràilers, tant en l'àmbit nacio-nal com a qualsevol país de la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTE Joan Llaveria E-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 27 69 29ADREÇA Camí de Valls, 81-8743204 Reus

Transportes de Sabadell, s.c.c.l.www.transportesabadell.comACTIVITAT PRINCIPALTransport, emmagatzematge i distribució.PRODUCTES O SERVEIS Agència de transport de mercaderies en general, servei urgent, càrrega com-pleta, càrrega fraccionada, paqueteria, transport ADR, plataformes elevadores, camions grua, emmagatze-matge i distribució a Catalu-nya, resta de la Península i internacional.PERSONA DE CONTACTE Germán Barba

E-MAIL I TEL. DE CONTACTEgerman@transportesabadell .com / 93 728 46 46ADREÇA Polígon Industrial Can RoquetaMas Carbó, 108202 Sabadell

Transportes El Prat, s.c.c.l.www.transportesprat.comACTIVITAT PRINCIPALTransport, emmagatzematge i distribució.PRODUCTES O SERVEISMercaderies en general, ADR residus industrials, camions grua, plataformes elevadores, emmagatzemat-ge, dipòsit i distribució.

PERSONA DE CONTACTERafael VillenaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 658 21 33 678 43 62 00ADREÇAAndorra, 63-6508840 Viladecans

SECTORDistribució i transports: transport mercaderies

Cuin Factory Group, s.c.c.l.www.cfgroup.esACTIVITAT PRINCIPALFabricació de cuines i banys.PRODUCTES O SERVEISCuines, banys, armaris a mida, portes d’interior, refor-mes integrals de la llar.PERSONA DE CONTACTEAnabel Plans RosE-MAIL I TEL. DE [email protected] 818 10 05ADREÇA• Avda. Garraf, 21, P. I. Sant

Pere Molanta. Olèrdola Tel. 93 818 08 58

• Camí Ral, 2, nau 14,

P. I. Masia Frederic. Vilanova i la Geltrú Tel. 93 816 54 33

• Roselló, 32, nau 11, P. I. Les Salines. Cubelles Tel. 93 895 75 18

• Englantina, local 9-10, N-340, Coma-ruga Tel. 977 68 57 34

Decor System, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALEnvans de guix laminats, falsos sostres.PRODUCTES O SERVEISFalsos sostres: modulars, lineals, continus, acústics i fonoabsorbents; tabics:

sistemes de guix laminat amb estructura d’acer i aïllaments tèrmics i acústics; protecció passiva al foc; insonoritza-ció: segons normativa del Codi Tècnic de l’Edificació; revestiments antiradiació per a sales de rajos X i sales de ressonància magnètica.PERSONA DE CONTACTEJuan Antonio Quero Torres E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 350 11 82654 55 22 91 ADREÇAAv. Escolapi Cancer, 55 08033 Barcelona

Jal Fusters, s.c.c.l. ACTIVITAT PRINCIPALFusteria, ebenisteria i decoració.PRODUCTES O SERVEISTot tipus de treballs amb fusta com ara mobles a mida, portes, armaris, cuines. Col·locació de tarimes i par-quets. Fabricació i muntatge d'estands.PERSONA DE CONTACTEAntonio GallegoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 625 52 36 62ADREÇAGirona, 608290 Ripollet

SECTORConstrucció: reformes

coop 2014

66

directori coop

Ambulàncies Catalunya, s.c.c.l.ambulanciescatalunya.comACTIVITAT PRINCIPALCooperativa amb més de 30 anys d’experiència en el sector del transport i l’assis-tència sanitària.PRODUCTES O SERVEISTransport sanitari no urgent: •Trasllatcol·lectiudepacientsper a visites i tractaments•Trasllatsinterhospitalaris•IngressosialteshospitalàriesServeis preventius per a qualsevol tipus d'esdeveni-ment privat o públic.Trasllats sanitaris nacionals i internacionals: al servei de particulars i companyies d'assistència de viatges.PERSONA DE CONTACTEDavid López Romero

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 422 88 88ADREÇABegur, 36-3808028 Barcelona

La Pau, s.c.c.l. (Grup La Pau)www.lapau.catACTIVITAT PRINCIPAL Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i trans-port adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona.PRODUCTES O SERVEIS Trasllat de malalts i persones amb mobilitat reduïda, persones discapacitades (físiques o psíquiques), gent

gran, escolars, etc. Completa cobertura sanitària per a esdeveniments amb una gran afluència d’espectadors (curses populars, partits de futbol, de bàsquet, de rugbi, de futbol americà, concerts, curses de motociclisme, ral-lis, fires, jornades de portes obertes, festes privades) i per a mútues.PERSONA DE CONTACTE Jordi AlonsoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 395 51 61ADREÇA Camí de la Pelleria, 11-2108916 Badalona

TUS, s.c.c.l.www.tus.esACTIVITAT PRINCIPALConcessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès.PRODUCTES O SERVEISLínia regular de passatgers.PERSONA DE CONTACTEFrancesc LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE93 710 79 51ADREÇAPasseig Comerç, 6408203 Sabadell

SECTORDistribució i transports:

transport persones

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènicawww.eltimbal.orgACTIVITAT PRINCIPALAcció formativa professional i artística en el camp de les arts escèniques (teatre i dansa).PRODUCTES O SERVEISFormació artística personal per a nens, joves i adults; estudis professionals per a actrius i actors; monogràfics i intensius de cap de setmana; assessorament pedagògic a

centres educatius; difusió de les arts escèniques. PERSONA DE CONTACTEMireia FontE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 302 73 47 i620 107 582ADREÇAPortaferrissa, 13, pral. 08002 Barcelona

Musicop, s.c.c.l.www.musicop.catACTIVITAT PRINCIPALDisseny, desenvolupament i gestió de projectes d’edu-cació musical, tant des de la gestió pública com privada. Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat.PRODUCTES O SERVEISGestió d'escoles munici-pals de música. Projectes artístics, educatius i culturals en l'àmbit de la música. Pro-

jectes de desenvolupament cultural comunitari. Activitats de consultoria, formació i desenvolupament de projec-tes en l'àmbit de l'educació musical.PERSONA DE CONTACTEIgnasi GómezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 32 81 00ADREÇACLAPSerra i Moret, 6 (Pol. Pla d'en Boet)08302 Mataró

SECTOREducació i formació:

formació artística

Nusos, activitats cientí-fiques i culturals, s.c.c.l.www.nusos.netACTIVITAT PRINCIPALAcció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat.PRODUCTES O SERVEISCreació, disseny i realització de projectes educatius per

potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta. Treballem amb museus, centres de recerca, escoles, etc. Oferim tallers participatius, conferències, materials didàctics, progra-mes educatius, assessora-ment didàctic, continguts expositius, etc.

PERSONA DE CONTACTEEli MirallesE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 410 37 77695 872 653ADREÇACasp, 43 08010 Barcelona

SECTOREducació i formació: educació ambiental

Aposta, s.c.c.l. Escola Empresarial Cooperativawww.aposta.coop ACTIVITAT PRINCIPALContribuir al desenvo-lupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme, i prenent com a eix la persona.

PRODUCTES O SERVEISFormació contínua per a empreses i persones amb un enfocament pràctic i viven-cial en gestió empresarial, desenvolupament societari i habilitats personals i directi-ves. Consultoria de formació (elaboració de plans de for-mació, gestió de la formació bonificada, elaboració de plans d’incorporació de socis i desenvolupament societari). Difusió i foment del model d’empresa cooperativa a emprenedors, escolars, universitats.

PERSONA DE CONTACTEJordi DaumalE-MAIL I TEL. DE [email protected] 318 81 62Twitter: @apostaADREÇAPremià, 15, 1a planta 08014 Barcelona

SECTOREducació i formació:

formació empresarial

coop 2014


67

Col·legi Vernswww.escolaverns.catACTIVITAT PRINCIPALCentre d’educació infantil i primària.PRODUCTES O SERVEIS Ensenyament dels 3 als 12 anys.PERSONA DE CONTACTEMarta RomeuE-MAIL I TEL. DE [email protected] 313 50 51ADREÇACantàbria, 3108020 Barcelona

Escola Bressol del Bosc, s.c.c.l.www.ebmlesorenetes.catACTIVITAT PRINCIPAL La nostra escola acull infants de quatre mesos als tres anys i esdevé un veritable context de desenvolupament per als infants, ja que propor-ciona les condicions de:- Desenvolupar harmòni-cament les capacitats dels infants.- Oferir la primera experièn-cia de socialització fora de la família, tot proporcionant un

marc de relacions personals de qualitat.- Compartir amb la família l'educació dels infants en el marc d'una relació d'inter-canvi de criteris, opinions i experiències.PRODUCTES O SERVEIS Servei de menjador: cuina pròpia amb pruductes de proximitat.Servei d'acollida.Servei a la petita infància: espai familiar i espai nadó.PERSONA DE CONTACTE Rosa Roselló ClascàE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 842 40 65ADREÇA Carrer del Bosc, 3208430 La Roca del Vallès

Escola d’Infants Quitxalla, s.c.c.l.www.quitxallamollet.comACTIVITAT PRINCIPAL Educació Infantil. Escola bressol.PRODUCTES O SERVEISAtenció, cura i educació d’infants de 0 a 3 anys. Servei d’acollida als matins. Horari escolar i servei de menjador.

PERSONA DE CONTACTE Neus CodinaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 593 42 12ADREÇABalmes, 2308100 Mollet del Vallès

Escola Guinardó, s.c.c.l.www.escolaguinardo.catACTIVITAT PRINCIPALEnsenyament d’Educació Infantil, Primària i ESO.

PERSONA DE CONTACTEEduard Vilaseca BaróE-MAIL I TEL. DE [email protected] 435 39 40 i 696 110 624ADREÇADoctor Valls, 22-2608041 Barcelona

Escola Sant Gervasi, s.c.c.l.www.santgervasi.orgACTIVITAT PRINCIPALUn projecte educatiu fona-mentat en les persones, amb un marcat caràcter coopera-tiu, innovador, internacional i científic. Escola Sant Gervasi manté i construeix estrets vincles entre el món de la pedagogia, el del co-neixement i el de l’empresa per a la millora constant del seu projecte.PRODUCTES O SERVEISEducació infantil, primària, secundària i batxillerats, formació contínua i ocupaci-onal, activitats d’oci i salut, esportives i culturals. PERSONA DE CONTACTEDavid CosE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 579 54 30ADREÇA Sabadell, 4108100 Mollet del Vallès

SECTOREducació i formació: llars d’infants

Aiguasol (Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, s.c.c.l.)www.aiguasol.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis d’enginyeria, consul-toria i recerca. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte as-sociat al consum d’energia.PRODUCTES O SERVEIS Estudis, projectes i tasques de recerca i desenvolu-pament, amb un alt nivell d’especialització i expertesa en urbanisme, edificació, processos industrials i generació d’energia, amb un enfocament que preveu la planificació energètica, les mesures d’estalvi i eficiència, la integració de processos i la implementa-ció d’energies renovables. Aiguasol és un referent estatal en simulació dinà-mica de sistemes tèrmics, essent, alhora, distribuïdor exclusiu de programes com TRNSYS o TRNFLOW i de-senvolupador de TRANSOL, programes de referència en l’àmbit mundial i estatal.PERSONA DE CONTACTE Àngel CarreraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 342 47 55ADREÇARoger de Llúria, 29, 3r 2a 08009 Barcelona

Arkenova, s.c.c.l.www.arkenova.net ACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria, formació, distribució dins el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica.PRODUCTES O SERVEISDesenvolupament de projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica, eòlica, cogeneració, climatització, il·luminació i eficiència energètica. Formació en energia solar tèrmica, fotovol-taica, sistemes d’absorció, il·luminació. Distribució de productes per a energia solar tèrmica, fotovoltaica i il·luminació LED.PERSONA DE CONTACTEAngelo ZinniE-MAIL I TEL. DE [email protected] 690 983 205ADREÇA Carrer de l’Oblit, 62, local08041 Barcelona

Azimut 360, s.c.c.l.www.azimut360.coopACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de coope-ració internacional. PRODUCTES O SERVEISEstudis de viabilitat d’implan-tació d’energies renovables. Instal·lacions FV d’autocon-sum i connexió a la xarxa.

Instal·lacions FV autònomes i híbrides amb eòliques i hidroelèctriques de petita potència.Redacció i direcció faculta-tiva de projectes d’energia solar tèrmica.Auditories energètiques i assessorament per a la planificació energètica.Formació i capacitació de tècnics i instal·ladors d’ener-gies renovables.Projectes de cooperació internacional.PERSONA DE CONTACTEMireia GilE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 217 19 63ADREÇASanta Àgata, 7, local 2 08012 Barcelona

Cresol, Solucions Energètiques Locals, s.c.c.l.cresol.coopACTIVITAT PRINCIPALEnginyeria i consultoria eco-energètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, efici-ència energètica i energies renovables.PRODUCTES O SERVEISEnginyeria: Projectes. Llicències ambientals. Informes pericials. Direcci-ons d’obra. Certificacions energètiques. Estudis de biohabitabilitat.Assessoria: Consultoria tèc-nica i energètica. Auditories i estudis energètics. Gestió

d’explotació d’instal·lacions de règim especial. Sistemes de gestió ISO.Formació: Cursos, conferèn-cies i tallers.Instal·lacions: Execució i manteniment d’instal·lacions d’energies renovables, elec-trificació aïllada i connectada a xarxa.PERSONA DE CONTACTEJaume Castellà CarlosE-MAIL I TEL. DE [email protected] 678 438 995ADREÇAAP 175 43550 Ulldecona

Som Energia, s.c.c.l.www.somenergia.coopACTIVITAT PRINCIPALComercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables.PRODUCTES O SERVEISFacturació i gestió del con-sum elèctric per a consumi-dors/es de fins a 15 kW de potència. Producte d’inversió en projectes renovables.PERSONA DE CONTACTEMarc Roselló CasasE-MAIL I TEL. DE [email protected] 972 18 33 86ADREÇAParc Científic i Tecnològic de la UDGEdifici Casademont Pic de Peguera, 15, porta A, planta 1, despatx 16 17001 Girona

SECTOREnergies renovables

coop 2014

68

directori coop

E.I. Sambucus, s.c.c.l.www.sambucus.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa d'inserció, a través de les activitats següents:- Gestió de restaurants.- Gestió de cuines per a col-lectivitats.- Producció d'horta ecològica.- Producció d'infusions i her-bes ecològiques per cuinar.PRODUCTES O SERVEISRestaurant del mercat muni-cipal de Manlleu. Càterings. Horta ecològica. Infusions i herbes ecològiques per cuinar.PERSONA DE CONTACTEMireia Franch i Gallés

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 622 03 04 58ADREÇAPintor Guardia, 608560 Manlleu

Koitton Club, s.c.c.l. koittonclub.blogspot.com.esACTIVITAT PRINCIPALBar amb actuacions en direc-te, exposicions, conferències i d’altres formes de difusió cultural.PRODUCTES O SERVEISConcerts, sessions de DJ, espectacles infantils, mo-nòlegs, poesia, projeccions audiovisuals, xerrades, conferències, exposicions,

etc., amb la possibilitat de gaudir tot plegat degustant una bona cervesa o un tastet de croqueta.PERSONA DE CONTACTE Bernat SerratE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] ADREÇARossend Arús, 908014 Barcelona

Riembau, s.c.c.l.www.labarricona.catACTIVITAT PRINCIPALRestaurant.PRODUCTES O SERVEISMenú diari. Cuina de temporada amb canvi de

carta cada tres mesos. Cuina casolana. Cervesa artesana de producció pròpia.PERSONA DE CONTACTEAnna Mestres NualartE-MAIL I TEL. DE [email protected]ÇALa BarriconaCtra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,617500 Ripoll

SECTORHosteleria:

bar-restaurant

Els Caus de Mura alberg, s.c.c.l.www.elscausdemura.coopACTIVITAT PRINCIPALTurisme amb valors! Respon-sabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat.PRODUCTES O SERVEISAllotjament de 33 places (1 adaptada) al nucli urbà del

poble medieval de Mura. Pis-cina, teteria i sala polivalent apta per a cinema, ludoteca, tallers, reunions, presentaci-ons, espectacles, teràpies, etc. Activitats i excursionis-me al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.PERSONA DE CONTACTEFerran Martínez

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 831 63 15i 697 26 84 68ADREÇASol, 1 08278 Mura

SECTORHosteleria:

casa colònies-altres

Cal Nanot, s.c.c.l.calnanotcooperativa.comACTIVITAT PRINCIPALA l'obrador elaborem produc-tes carnis ecològics (porc, vedella, xai i pollastre) que ens ajuden a donar sortida a la nostra producció i a les produccions ramaderes de la comarca, que són 100% ecològiques i de proximitat.

PRODUCTES O SERVEISCarn ecològica de porc, vedella, xai i pollastre. Productes làctics i formatges ecològics. Embotits de pagès d'elaboració pròpia. Ous ecològics. Transport a domicili, servei a cooperati-ves de consum i botigues.PERSONA DE CONTACTEEduard del Valle

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 64 10 98ADREÇAMasos Baga Amunt, s/n17860 Sant Joan de les Abadesses

SECTORIndústria:

alimentària

Control Intel·ligent de l’Energia, s.c.c.l. (CINERGIA)www.cinergia.coopACTIVITAT PRINCIPALProducció d’equips d’elec-trònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialitza-ció d’equips d’electrònica de potència. R+D+I en enginye-ria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials.PRODUCTES O SERVEISDisseny propi de productes ba sats en electrònica de po-tència. Serveis per a la indus-trialització d’equips per a ter-cers. Serveis d’enginyeria en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica. Acompanyament personalitzat per a la millora de l’eficiència energètica de processos industrials.PERSONA DE CONTACTEJosep RafecasE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 486 43 58ADREÇALlull, 51-55, 1r 2a 08005 Barcelona

Elektro3, s.c.c.l.www.elektro3.comACTIVITAT PRINCIPALImportació i distribució de productes de ferreteria.PRODUCTES O SERVEISDistribució al major de productes d’il·luminació, electricitat i ferreteria en general.PERSONA DE CONTACTEJosep Maria Vidiella FolchE-MAIL I TEL. DE [email protected] 79 29 45ADREÇAPolígon Industrial Alba Barenys, 21 43480 Vila-seca

Handytec, s.c.c.l.www.handytec.esACTIVITAT PRINCIPALInstal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Homologats pel Departa-ment d’Indústria en totes les activitats que fem, hem treballat pràcticament a tot el territori de Catalunya en l’àmbit terciari, el comerç i domicilis.PRODUCTES O SERVEISInstal·lacions d’habitat-ges de nova construcció,

reparacions i manteniments relacionats amb la distribu-ció, el confort i l’eficiència energètica. PERSONA DE CONTACTEEmilio García HernándezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 693 740ADREÇA Menta, 13 Urb. El Castell 43761 La Pobla de Montornès

Laboratorio Electrotécnico, s.c.c.l.www.lescop.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kv. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics.PRODUCTES O SERVEISTransformadors d’intensitat i tensió baixa, mitjana i alta, to-roïdals, aïlladors en general, productes aïllats amb resina exposy, transformadors d’ex-terior aïllats amb porcellana, interruptors de mitjana i alta tensió, armaris metàl·lics.PERSONA DE CONTACTEMontserrat González

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 376 31 00ADREÇAPassatge dels Rosers, s/n08940 Cornellà de Llobregat

Uni.Co, s.c.c.l.www.unico.catACTIVITAT PRINCIPALTIC, col·laboració, traçabili-tat, BPM, Facility Services, eficiència energètica i energi-es renovables.PRODUCTES O SERVEISRealització de propostes de valor tecnològic per al client en l’àmbit de les noves tecnologies, la traçabilitat, l’autoconsum o l’eficiència energètica, que aportin valor al seu negoci, ja sigui mitjançant una reducció de costos o temps o a través d’un increment de la xifra de negoci.PERSONA DE CONTACTEBlai Garcia i SerraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 433 51 64ADREÇAOblit, 62, local 08041 Barcelona

SECTORIndústria:

elèctrica-electrònica

coop 2014


69

CIPO, s.c.c.l.www.cipo.catACTIVITAT PRINCIPALManipulacions de tot tipus: encapsats, embossats, muntatges, etiquetatges, termoenvasats...PRODUCTES O SERVEISManipulacions: encapsats, embossats, etiquetatges, muntatges diversos...Termoenvasats: blísters, skins, retràctils...Soldadura per ultrasons.PERSONA DE CONTACTERaquel AlarcónE-MAIL I TEL. DE [email protected] 723 44 37ADREÇAHimàlaia, 41-5908207 Sabadell

Grupdem, s.c.c.l.www.grupdem.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. PRODUCTES O SERVEISManipulats industrials i pro-mocionals, retràctil, envasats en flow-pack, servei de magatzem i servei de neteja. PERSONA DE CONTACTEMontse PuigE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 352 80 04

ADREÇAPtge. del Criadero, 14 P. I. Sota el Molí08160 Montmeló

Pretallers Sant Josep, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALManipulació i retractilat de colors i altres materials escolars.PRODUCTES O SERVEISTeràpia ocupacional a perso-nes amb discapacitat.PERSONA DE CONTACTE Pere BernalE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 330 12 46ADREÇATenor Massini, 67, baixos08028 Barcelona

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEISMuntatges electromecànics; fabricació d’etiquetes; blíster, encel·lofanat, retràctil, em-bossat, espiralat; envasat de productes alimentaris; fabri-cació i envasat de productes cosmètics.

PERSONA DE CONTACTE Esperança GradoE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 926 271ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

Taller Jeroni de Moragas, s.c.c.l. www.jmoragas.orgACTIVITAT PRINCIPALAtenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupa-ment intel·lectual i/o malaltia mental.PRODUCTES O SERVEISCentre ocupacional, llar-residència i centre especial de treball que ofereix els serveis següents: taller de manipulats industrials, neteja viària i brigades de serveis de neteja, bugaderia industrial, lloguer de vaixella i artesania.PERSONA DE CONTACTELluís VallèsE-MAIL I TEL. DE [email protected] 674 50 48ADREÇAAv. Villadelprat, 79. 08197 Sant Cugat del Vallès

TEB, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPAL20.000 m2 especialitzats en serveis industrials, orientats a la qualitat, el servei i la reducció de costos per als nostres clients. Treballem per a grans empreses dels sectors de l’alimentació, la cosmètica, l’editorial i la gran indústria.PRODUCTES O SERVEISCopacker (blíster, alta fre-qüència, flow-pack, sleever, retràctil…); manipulat i serveis logístics; muntatges; fabricació per a tercers; externalització de processos industrials; folrat de caixes; enclavaments in site.PERSONA DE CONTACTEManuel MoralesE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 360 03 87ADREÇA – Seu Barcelona:Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona– Seu al Vallès:Solsonès, 38-40P. I. de la Bruguera08211 Castellar del Vallès

SECTORIndústria: manipulats i retràctil

CIR, s.c.c.l. www.circarrocerias.esACTIVITAT PRINCIPALFabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries.PRODUCTES O SERVEISCarrosseries isotèrmiques i frigorífiques, isotermització de furgonetes homologades. Reparació de carrosseries. Xapa, pintura i electricitat per a tot tipus de vehicles, retolacions i canvis d’imatge. Especialitat en treballs de polièster, reparació de dipò-sits, sitges, recobriments de piscines i basses. PERSONA DE CONTACTEAnton RodríguezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 75 67 52ADREÇACtra. Constantí, km. 3,5 Ptda. La Grassa, 1P. I. Nirsa43206 Reus

Lazvi Mecanitzats, s.c.c.l.www.lazvi.comACTIVITAT PRINCIPALManteniment industrial. Me-canitzats. Fresadora i torn. Recanvis per a maquinària.PRODUCTES O SERVEISMecanitzats en qualsevol tipus de material, quantitats úniques i reduïdes. Treball artesanal tot i que també disposem d'un centre de mecanitzat. Partim d'un plànol, una mostra o una idea. Peces fetes a mida. Tractaments i rectificats subcontractats. Assesso-rament sobre els materials. Servei ràpid de reparació. Professionals amb més de 20 anys d'experiència.PERSONES DE CONTACTEDora Delgado, Rafael Pérez i Lorenzo CoronaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 588 57 85ADREÇAMestre Alonso, 5CiT 1B Can Jardí08191 Rubí

MEC-2010, s.c.c.l.www.mec2010.esACTIVITAT PRINCIPAL Mecanització especialitzada.PRODUCTES O SERVEIS Creació, a partir de la mecanització a les nostres màquines convencionals i de control numèric, de peces per a la fabricació de maquinària per als sectors del packaging, cartonatge, automoció, químiques, ro-bòtica, etc. També realitzem l’acoblament dels grups de peces.PERSONA DE CONTACTE Francisco Delgado MilanE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 777 439ADREÇA Raimon Casellas, 10808204 Sabadell (Barcelona)

Seriman Instruments, s.c.c.l.www.serimaninstruments.comACTIVITAT PRINCIPALManteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura.PRODUCTES O SERVEISManteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura (manòmetres, termòmetres, transmissors...); reparació, recuperació i subministrament d’equips de medició de pressió i temperatura; acoblaments de separadors de diafragma a instruments de medició de pressió i temperatura.PERSONA DE CONTACTEAntoni Ayala FerreroE-MAIL I TEL. DE CONTACTEseriman@serimaninstruments .com93 473 57 16ADREÇA Av. de Cornellà, 132, 6è 2aEdifici PERCO08950 Esplugues de Llobregat

SECTORIndústria: metall

coop 2014

70

directori coop

Cusó Tapissers Cooperativa d’artesans www.cusotapissers.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació i restauració de mobles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d'interiors molt personalitzats. Fabricació i serveis d'alta qualitat. PRODUCTES O SERVEISFabricació de tot tipus de moble entapissat a mida i personalitzat.Reentapissat, reparació i renovació de mobles entapis-sats antics, clàssics, de disseny i contemporanis.Entapissats de parets i tot

tipus de complements.Cortines, estors, screens i els seus suports i comple-ments.Tot tipus de teixits i textures, pell, Polipiel, ignífugs, hidrò-fugs, tècnics. Assessoria en l'elecció de teixits.PERSONA DE CONTACTEMiriam Arroyal i Emilio CusóE-MAIL I TEL. DE [email protected] [email protected] 93 490 34 50 i 93 491 05 36ADREÇACrom, 32 08907 L'Hospitalet de Llobregat

Els Nois, s.c.c.l.www.elsnois.comACTIVITAT PRINCIPALMobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de mobles a mida.PRODUCTES O SERVEISArmaris a mida, escales i baranes, portes i bastiments, pèrgoles, cuines, mobles per a bany i tot tipus de rehabi-litacions.PERSONA DE CONTACTEPere Font i PratdesabaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE93 887 02 96

ADREÇASerraller, 6 08551 Tona

SECTORIndústria:

mobles-fusta

Cooperativa Industrial de Gèneres de Punt John-Fil, s.c.c.l. www.john-fil.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca

pròpia o seguint els dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista.PRODUCTES O SERVEISPeces de gènere de punt en totes les diversitats i models, manufacturades segons les ordres de fabricació dels clients. Totalment acabades

i llestes per a la venda o distribució (jerseis, jaquetes, vestits, complements, etc.) o en qualsevol fase de fabricació: teixit en màquines cotton (galgues 9, 18, 21, 24), electròniques (galgues 5 i 12) i integral (galga 10); confecció, rentat i planxa.

PERSONA DE CONTACTEMontse Balcells E-MAIL I TEL. DE [email protected] 973 15 60 17 i 973 15 62 20ADREÇAPg. Mn. Joan Llort, s/n 25410 L’Espluga Calba

SECTORIndústria:

tèxtil

Tcolors – TEB, s.c.c.l.www.tcolors.netACTIVITAT PRINCIPALFàbrica de pintures per a ús escolar i manualitats. Fàbrica i distribució de netejadors d’olors.PRODUCTES O SERVEISTcolors: Fly&Flot, pintura que s’infla i flota; pintures de dits i imantada; Window Colors;

vernissos, acríl·liques setina-da i metal·litzada, tèmperes, pintura al tremp metal·litzada i anacarada, fluorescent, escolar i Glitter; gel Glitter.Todors és un producte alta-ment efectiu per trencar les mol·lècules que produeixen les males olors. Es tracta d’una solució per a cada mala olor que primer elimina l’olor desagradable i després

hi afegeix un perfum suau. La fórmula està basada en la reproducció del procés natural que tenen les flors per neutralitzar les aromes d’altres flors que competei-xen entre elles. Producte a base a d’aigua, respectuós amb el medi.PERSONA DE CONTACTEXavier Tendero

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 311 72 12ADREÇAAndana de l’Estació, 56 08030 Barcelona

SECTORIndústria:

química-farmacèutica

M5 Idees & Mercats, s.c.c.l.www.m5idees.comACTIVITAT PRINCIPALFabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Estem especialitzats en projectes a mida.

PRODUCTES O SERVEISArticles en vidre bufat, se-miautomàtic i automàtic per als sectors de l’hostaleria, decoració, jardineria, bany, il·luminació, etc. També treballem per a agències de comunicació, cellers, etc.

PERSONA DE CONTACTEArantxa RufiánE-MAIL I TEL. DE CONTACTE:[email protected] 93 384 76 79ADREÇATortosa, 8708918 Badalona

SECTORIndústria:

vidre

Frestorn, s.c.c.l.www.frestorn.comACTIVITAT PRINCIPALConstrucció i reparació de maquinària.PRODUCTES O SERVEISMecanització de peces

mitjanes-grans. Disposem de torns i fresadores CNC per fer qualsevol tipus de meca-nització sobre plànols. PERSONA DE CONTACTEMiquel López

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 886 14 21 ADREÇAPolígon Mas BeulóOlot, 2208500 Vic

SECTORMecànica i automoció:

reparació-venda de maquinària

Adartia Teràpies Naturals, s.c.c.l.www.adartia.coop ACTIVITAT PRINCIPALProporcionar serveis per al benestar de les persones d’acord amb la naturalesa i donar formació a les perso-nes interessades en el seu manteniment òptim de salut.PRODUCTES O SERVEISNaturopatia, homeopatia, MTC-acupuntura, osteopa-tia, quiromassatge, refle-xologia, drenatge limfàtic, reiki, kinessiologia, medicina ayurveda, ioga, tai-txi, coa-ching, gestaltisme, etc.

PERSONA DE CONTACTEEsther PardoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 327 14 98ADREÇARambla de Santa Mònica, 10, 2n08002 Barcelona

COS Cooperació i Salut, s.c.c.l.www.coos.coopACTIVITAT PRINCIPALTreballem des d’una visió integrativa i cooperativa de les diferents medicines

per millorar la salut de les persones, des del respecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida.PRODUCTES O SERVEISMedicina general, naturista, tradicional xinesa, homeo-patia, osteopatia, reflexo-logia, tècnica Alexander, fisioteràpia, fisioteràpia del sòl pelvià, psicologia, teràpia familiar sistèmica, drenatge limfàtic, massatge terapèutic, seguiment de salut i anàlisis clíniques.Preparació per a l'embaràs, part i criança, formació en salut infantil.

Serveis per a empreses: revisions mèdiques laborals completes, visites in situ, cursos a mida, servei de ‘La carmanyola saludable’ (de la mà de Barrinar), accions (de la mà de Concept).PERSONA DE CONTACTELaura RodaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 165 07 70ADREÇAMozart, 2 08012 Barcelona

SECTORSalut

�

coop 2014


71

Thau Ecosalut, s.c.c.l.www.thauecosalut.comACTIVITAT PRINCIPALTeràpies alternatives i formació.PRODUCTES O SERVEISHomeopatia. Naturopatia – Nutrició i dietètica. Osteopa-tia. Renaixement. Regressi-ons terapèutiques. Teràpia Gestalt i constel·lacions. Servei de Doula - Preparació al part, criança, escola de pares. Acupuntura japonesa - Teràpia tradicional xinesa. Psicoterapeuta. Addiccions, trastorns personalitat, etc.PERSONA DE CONTACTERosa M. Carrasco SalamóE-MAIL I TEL. DE [email protected] 889 19 29ADREÇAArquebisbe Alemany, 33, baixos, local 108500 Vic

Titània-Tascó, s.c.c.l.www.titania-tasco.comACTIVITAT PRINCIPALAssistència al part a casa, cur sos de preparació a la maternitat-paternitat i terà-pies naturals.PRODUCTES O SERVEISSeguiment de l’embaràs i assistència al part a casa, ginecologia natural, dietètica i nutrició, psicologia, refle-xologia podal, acupuntura, osteopatia, flors de Bach, homeopatia, fisioteràpia del sòl pèlvic, grups de criança i massatge infantil.PERSONA DE CONTACTEMireia MonllauE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 426 65 59ADREÇALlibertat, 47, baixos 2 08012 Barcelona

Vademames, s.c.c.l.www.vademames.orgACTIVITAT PRINCIPALAcompanyament, orienta-ció i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alleta-ment matern, i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xar-xes comunitàries de suport entre famílies, agents socials i serveis a la comunitat.PRODUCTES O SERVEISXerrades, conferències i tallers sobre salut, criança i maternitat/paternitat. Acompanyament, orienta-ció i suport en l’embaràs, postpart, lactància i criança. Activitats socioeducatives per a famílies. Grups de criança i lactància. Tallers de joc compartit, moixaines, etc. Formació per a professionals. PERSONA DE CONTACTEMarta Iraizoz Irurita

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 116 69 86ADREÇAPl. Josep Espona, s/n08550 Els Hostalets de Balenyà

Arç, Consum Responsable, s.c.c.l.www.arccoop.catACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa mixta de treball i consum que pro-mou el consum responsable i el mercat social. Formem part del projecte Arç.PRODUCTES O SERVEISOferim serveis propis: ser-veis d’assegurances, estalvi ètic, cotxe compartit i energia renovable. També oferim una botiga virtual de consum responsable, una borsa de professionals i un catàleg de serveis de mercat social.

Tots els serveis i productes formen part de l’economia social i solidària i estan ges-tionats a través de la compra col·lectiva.PERSONA DE CONTACTEIolanda PalmaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 425 06 88ADREÇACasp, 43, entresòl 1a08010 Barcelona

Arç, Serveis Integrals d’Assegurances, s.c.c.l.www.arccoop.coopACTIVITAT PRINCIPALSom una cooperativa cor-redoria d’assegurances es-pecialitzada en el sector de l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables.PRODUCTES O SERVEISFem serveis integrals d’as-segurances; ens ocupem dels programes dels nostres clients, oferint-los serveis especialitzats per cobrir les seves necessitats assegura-dores. Fem assessorament,

estudi, recerca, diagnosi i optimització de productes específics d’assegurances i gestionem la compra amb criteris col·lectius. Som el primer mediador d’assegu-rances d’Europa registrat per gestionar l’Assegurança Ètica i Solidària.PERSONA DE CONTACTEMariló ChamorroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 423 46 02ADREÇACasp, 43, entresòl 1a 08010 Barcelona

SECTORServeis a empreses i particulars: assegurances

ALC Assessors, s.c.c.l.www.alc-assessors.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial.PRODUCTES O SERVEISAssessorament laboral, fiscal i comptable. Creació d’empreses. Tramitacions administratives. Assessora-ment en prevenció de riscos laborals i medi ambient. Implantació de sistemes integrats de qualitat, medi ambient i PRL.PERSONA DE CONTACTEXavier Altadill FerrandoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 44 85 84ADREÇA Plaça Alfons XII, 9, entresòl 143500 Tortosa

Assessoria i Gestió Varon Associats, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALAssessorament integral d’empreses en matèria fiscal, comptable i laboral.

PRODUCTES O SERVEISConstitució de societats co-operatives, societats mercan-tils. Comptabilitat, impostos. Laboral, contactes de treball, nòmines i seguretat social. Capitalitzacions. Autònoms.PERSONA DE CONTACTERafael VarónE-MAIL I TEL. DE [email protected] 727 02 52ADREÇACosta i Llobera, 608206 Sabadell

Buch-Padrós consultors, s.c.c.l.www.bpcons.net ACTIVITAT PRINCIPALServei integral en matèria fiscal, laboral i comptable a l’empresa.PRODUCTES O SERVEISConstitució de cooperatives de treball, societats mer-cantils, autònoms. Capitalit-zacions i plans d’empresa. Assessorament laboral i la seva gestió. Assessorament fiscal i confecció de declara-cions per a la presentació a Hisenda. Realització integral i supervisió de la comptabilitat i assessorament comptable.

Confecció de llibres oficials. Realització de dipòsits de comptes. Auditories finan-ceres.PERSONA DE CONTACTEJosep Buch MartínezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 736 15 45ADREÇA Soler i Palet, 22, 2n 1a08222 Terrassa

Cegecop, s.c.c.l.www.cegecop.comACTIVITAT PRINCIPALGestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliaris: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc.PRODUCTES O SERVEISEspecialistes en societats cooperatives (treball asso-ciat, consumidors i usuaris, etc.)PERSONA DE CONTACTE Mario Andrés LópezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 93 814 14 17

ADREÇACa l’Escoda, 12, bxs., local 308800 Vilanova i la Geltrú

Ceprocoop, s.c.c.l.ceprocoop.netACTIVITAT PRINCIPALServeis integrals de consul-toria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis.PRODUCTES O SERVEISÀrees d'actuació: jurídica (mercantil, administrativa, penal, laboral, civil, família). Fiscal i tributària. Comptable. Laboral i Seguretat Social. Econòmica i financera. Pro-tecció de dades.PERSONA DE CONTACTEMª Rosa PeiróE-MAIL I TEL. DE [email protected] 323 34 22ADREÇAMallorca, 236, 1r 2a08008 Barcelona

SECTORServeis a empreses i particulars: assessories-gestories

�

coop 2014

72

directori coop

Col·lectiu Ronda, s.c.c.l.www.cronda.coopACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social.PRODUCTES O SERVEISActuem en l'àmbit del dret laboral, administratiu, penal, civil i de família, entre d'al-tres: accidents de circulació i treball, danys i perjudicis, reclamacions per abusos bancaris, pensions i malalties professionals. També som especialistes en la consti-tució i l'assessorament de cooperatives i altres entitats d'economia social.PERSONA DE CONTACTENúria BallesterosE-MAIL I TEL. DE [email protected] 268 21 99 ADREÇATrafalgar, 50 08010 Barcelona

Consultoria CoopdeMà, s.c.c.l.coopdema.catACTIVITAT PRINCIPALConsultoria que treballa en l’àmbit jurídic i econòmic per ajudar a estructurar, des del punt de vista organitzatiu i de gestió, entitats i empreses de l’economia social.PRODUCTES O SERVEISConstitució d’entitats sense ànim de lucre i de societats, molt especialment d’empre-ses cooperatives, i elabo-ració d’estudis de viabilitat econòmica; assessorament i gestió laboral, fiscal i comp-table als òrgans de govern i/o a la gerència a través d’accions de control econò-mic i dinamització jurídica organitzativa, generant una correspondència d’aquestes accions amb els seus acords i normes d’autoregulació.PERSONA DE CONTACTEJosep Pedrosa i DomènechE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 264 03 56ADREÇARambla Marina, 178, entl. 1a08907 L’Hospitalet de Llobregat

Embat Legal, s.c.c.l.p.loslaboralistas.wordpress.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament i defensa jurídica.PRODUCTES O SERVEISAdvocats especialistes en l’àmbit del dret laboral, mercantil i reclamacions d’autònoms. S’ofereix asses-sorament o defensa jurídica en casos d’acomiadaments individuals i col·lectius, reclamacions en matèria de salaris, liquidació i quitança, procediments monitoris, reclamació d’indemnitzaci-

ons per danys i perjudicis, TRADE, drets fonamentals, conciliació de la vida familiar i laboral, etc.PERSONA DE CONTACTEAlbert ForcadellE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 208 09 40ADREÇARoger de Llúria, 118, 3r 1a 08037 Barcelona

Escribà Assessors, s.c.c.l.www.embatlegal.comACTIVITAT PRINCIPALAssessorament a particulars i empreses en els àmbits laboral, fiscal, mercantil, comptable i jurídic.PRODUCTES O SERVEISConstitució i gestió de so-cietats, protecció de dades, vehicles, assegurances en general, serveis laborals de nòmines i assegurances so-cials per a pimes i societats, plans de prevenció de riscos laborals, pensions, herències, testaments, renda/patrimoni i tots els serveis relacionats.PERSONA DE CONTACTESandra LerínE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 725 35 74ADREÇAAv. Onze de Setembre, 83 08208 Sabadell

Gabinete Díaz, s.c.c.l.www.gabinetediaz.esACTIVITAT PRINCIPALAssessorament a parti-culars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer, i consultoria administrativa i organitzativa.PRODUCTES O SERVEIS– Fiscal: particulars (declara-cions periòdiques de l’IRPF, impost de successions i donacions); empreses (IS, IVA, intrastat, pagament fraccionat de l’IRPF).– Comptable: des de la implantació del sistema fins a l’entrada dels assentaments; confecció de diaris, balanços i comptes de resultats mensuals. – Laboral: jubilacions, assessorament i contractació de treballadores de la llar, contractació i prestacions; assessorament de pimes en l’obertura de centres de treball, contractació de treballadors i confecció de documents de la SS.– Mercantil: constitució, fusió, dissolució i liquidació d’empreses; preparació i presentació dels comptes anuals al registre.– Finances: planificació financera a curt i llarg termini.– Consultoria: implantació de processos, organització i sistemes, RH.

PERSONA DE CONTACTEJordi Díaz-BenitoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 430 90 00ADREÇA Aviació, 7-9 08029 Barcelona

Gestcoop, s.c.c.l.www.gestcoop.comACTIVITAT PRINCIPALCentre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals.PERSONA DE CONTACTECarlos Lorenzo ConzeE-MAIL I TEL. DE [email protected] 177 99 15ADREÇATorrent, 146 08225 Terrassa

Gestión Integral, s.c.c.l.WEB DE L’EMPRESA www.affectio.esACTIVITAT PRINCIPAL Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. PRODUCTES O SERVEIS Programa d’acompanyament integral a cooperatives compost de 8 mòduls o serveis que cada cooperativa personalitza: servei social (acompanyament al Consell Rector), servei fiscal, servei comptable, servei laboral, servei jurídic mercantil, servei econòmic financer i servei de millora comercial.PERSONA DE CONTACTE Cristina NicolaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 208 07 32ADREÇA Av. Diagonal, 442 bis, 2n 2a08037 Barcelona

GPA Assessors (GPA, s.c.c.l.)ACTIVITAT PRINCIPALBufet professional especia-litzat en l'assessorament de persones físiques i persones jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances i administració de finques. Comptem amb 10 anys d’experiència.PRODUCTES O SERVEISFiscal i comptable. Laboral. Jurídic. Assegurances. Admi-nistració de finques.E-MAIL I TEL. DE [email protected] 872 26 54ADREÇAMuralla Sant Domènec, 9-11, 1r 4a08241 Manresa

Nova 2003, s.c.c.l.www.nova2003.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa de serveis de ges-tió especialitzada en el món cooperatiu.PRODUCTES O SERVEISAssessorament comptable, pla de comptes, CCAA, Llibres oficials, negociaci-ons bancàries, previsions, gestió laboral i de Segu-retat Social, preparació, estudi i presentació de les declaracions periòdiques de tot tipus (IVA, IRPF, Impost de Societats…), compa-reixença en actuacions de comprovació i inspecció de l'Agència Tributària, factura-ció, tresoreria, subvencions, documentació...PERSONA DE CONTACTESònia GarciaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 634 64 05ADREÇAPremià, 1508014 Barcelona

Pelayo Consultors, s.c.c.l.pelayoconsultors.comACTIVITAT PRINCIPALAssessoria integral per a l’empresa en totes les àrees (comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica, etc.). Especialistes en coopera-tives. PRODUCTES O SERVEISConfecció de la compta-bilitat, impostos, nòmines i Seguretat Social; orientació i assessorament en totes les matèries.PERSONA DE CONTACTEPere MorenoE-MAIL I TEL. DE [email protected] / 93 265 31 05ADREÇAValència, 497, entresòl 4a 08013 Barcelona

SET-C, s.c.c.l.www.set-c.comACTIVITAT PRINCIPAL Assessorament jurídic empresarial. Especialitzat en cooperatives.PRODUCTES O SERVEIS— Jurídic:•Procedimentsjudicials:civil, mercantil, laboral, admi-nistratiu...•Societari:constitucionsdesocietats, fusions, absorci-ons, excisions, liquidacions, transformacions.•Mercantil:contractes,transports.•Successions:testaments,herències.•Procedimentsconcursals.•Duediligence.— Econòmic i comptable:•Assessoramentenlíniesdefinançament, ampliacions i/o consolidació delínies de negoci.•Anàlisidesituacionsfinan-

�

coop 2014


73

Alvent, s.c.c.l.www.alventsccl.comACTIVITAT PRINCIPALRealització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. PRODUCTES O SERVEISProjectes d’enginyeria, serveis topogràfics (aixeca-ments, replantejos, delimi-tacions de finques, càlculs de moviments de terres, etc.), realització de sistemes d’informació geogràfica i ser-vidors de mapes, restitucions virtuals d’edificacions, ma-nagement i control d’obres, informes pericials, etc.PERSONA DE CONTACTEAlex González RoyuelaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 590 64 85ADREÇACarrer de la Font, 29, 2a Les Planes 08196 Sant Cugat del Vallès

Ateneu Informàtic, s.c.c.l.www.ateneuinformatic.comACTIVITAT PRINCIPALConsultoria professional de privacitat de dades personals.PRODUCTES O SERVEISConsultoria: assessorament, gestió i manteniment tècnic i legal per a l’adaptació i actualització d’empreses a lleis i normatives de privacitat LOPD, LSSICE i GDPR.Gestor LOPD: software on-line dissenyat com a consul-tor/auditor virtual, que avalua les mesures de seguretat per al compliment de les norma-tives de privacitat i garanteix la idoneïtat del tractament de dades personals.PERSONA DE CONTACTEFrancesc CanaldaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 44 62 99ADREÇATeodor Gonzàlez, 31, baixos43500 Tortosa

Calidoscoop, s.c.c.l.www.calidoscoop.coop ACTIVITAT PRINCIPALAgència per a la dinamitza-ció territorial de l’economia social, l’emprenedoria i el cooperativisme.PRODUCTES O SERVEIS Programes de:•PROMOCIÓ:dinamitza-ció territorial, dinamització sectorial i clústers, generació i difusió de coneixement, dinamització de xarxes. •SENSIBILITZACIÓ:cul-tura emprenedora i finances ètiques. •CREACIÓ:itinerarisdecreació, gestió d’espais d’in-cubació, Impuls Cooperativa Activitats Emprenedores, i transformació d’empreses i serveis públics en models d’economia social.PERSONA DE CONTACTE Laura HernàndezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 395 048ADREÇACasp, 43, bxs.08010 Barcelona

Celobert Cooperativawww.celobert.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis tècnics en arquitec-tura, enginyeria, habitatge i urbanisme.PRODUCTES O SERVEISRehabilitació d'edificis i re-formes d'interior d'habitatge i oficines. Peritatges tècnics.Assessories en millora ener-gètica d'edificis i habitatges. Certificats energètics.Projectes d'equipaments i comerços.Projectes d’instal·lacions (llicències d'activitat, elec-tricitat, fotovoltaica, solar i tèrmica, biomassa).Planejaments urbanístics.Assistència tècnica a propi-etaris públics i privats per a l'activació de patrimoni en desús.PERSONA DE CONTACTEDiego Carrillo MessaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 302 68 82

ADREÇACasp 43, baixos 1a08010 Barcelona

CladeGrup Empresarial Cooperatiuwww.grupclade.comACTIVITAT PRINCIPALAcompanyar les empreses del Grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat.PERSONA DE CONTACTEMuntsa Turon BalcellsE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 332 07 93ADREÇAPremià, 15, 2n08014 Barcelona

COOP57, s.c.c.l.www.coop57.coop ACTIVITAT PRINCIPALPermetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària.PRODUCTES O SERVEISOferim la possibilitat d’estal-viar de forma responsable i que aquests fons es transfor-min en eines financeres per a entitats vinculades a l’econo-mia social, ja sigui per fer inversions com per avançar subvencions o establir pro ces-sos d’intercooperació. Una de les nostres prioritats és donar suport a noves inicia tives d’emprenedors socials. PERSONA DE CONTACTERaimon Gassiot BallbèE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 268 29 49ADREÇAPremià, 15, baixos08014 Barcelona

Creant, s.c.c.l.www.creant.orgACTIVITAT PRINCIPALConsultoria social, formació i acompanyament a l’empre-nedoria.

PRODUCTES O SERVEISAtenció i assessorament en autoocupació i em-prenedoria, formació en competències bàsiques de les persones, així com gestió integral de projectes, serveis de management i coaching a entitats del tercer sector, serveis d’investigació social i participació ciutadana.PERSONA DE CONTACTENuria Isanda CapellE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 302 06 26ADREÇAJoaquim Costa, 62, ent 1a 08001 Barcelona

e-S Healthwww.eshealth.euACTIVITAT PRINCIPALConsultoria tècnica i for-mació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evi-dència científica, elaborem documentació, assessorem, i fem recerca i desenvolupa-ment en l’àmbit farmacològic, dietètic, cosmètic i de la suplementació natural.PRODUCTES O SERVEISI+D. Assessorament per-sonalitzat als laboratoris de fàrmacs de síntesi química, fàrmacs a partir de plantes medicinals, suplements alimentaris, cosmètica, etc. Proposta de millora, formulació, disseny d’estudis i estratègies sanitàries i de mercat basades en l’anàlisi de l’evidència científica i presentació de productes.Educació sanitària i social. Formació tècnica presencial per a professionals sanitaris, programes de prevenció i promoció de la salut, de sensibilització alimentària, mediambiental i d'RSE. Esdeveniments de divulgació científica i formació online.PERSONA DE CONTACTEMònica MartínezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 702 32 32ADREÇAParc científic TecnoCampus Mataró – MaresmeAv. d’Ernest Lluch, 32

SECTORServeis a empreses i particulars: consultories tècniques

ceres, cerca de finançament i subvencions, suport en l’elaboració de pressupostos, projeccions i simulacions.•Confecciódecomptabi-litats, impostos i comptes anuals.— Fiscal:•Assessoramentigestiótributària.•Assistènciaeninspeccions.•Recursosiplanificacionsfiscals.— Laboral:•Assessoramentigestiólaboral: contractes, nòmines, afiliació i cotització SS, acci-dents de treball, retencions IRPF).

•Negociacionscol·lectives.•Expedientsderegulaciód’ocupació.•Prevencióderiscoslaborals.•Pensions,invalideses,viduïtat i orfandat.PERSONA DE CONTACTE Juan Francisco López RayaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 318 40 31ADREÇARonda Sant Pere, 19-21, 5è 5a08010 Barcelona

Vidal Piqué i Asso ciats, s.c.c.l.www.finquesmontane.cat/empreses-vidal-pique.phpACTIVITAT PRINCIPALAssessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, labo-ral, comptable i mercantil.PRODUCTES O SERVEISConstitució i dissolució de societats; tramitacions davant el Registre Mercantil, AEAT, ajuntaments i altres organismes; altes, baixes i modificacions d'activitats; impostos de societats i renda; pagaments a compte

trimestrals; IVA; successions i transmissions; impostos municipals; assessorament fiscal; nòmines; Seguretat Social; jubilacions, pensions i incapacitats; tràmits d'estran-geria; assessorament laboral; tenidoria de llibres; assesso-rament comptable.PERSONA DE CONTACTECarla Anna Montané MarmottanE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 811 52 11ADREÇAPlaça. de la Vila, 308800 Vilanova i la Geltrú

�

coop 2014

74

directori coop

TCM2, 4a planta, oficina 14 08302 Mataró

El Risell, s.c.c.l. www.elrisell.catACTIVITAT PRINCIPALConsultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge.PRODUCTES O SERVEISServeis de comunicació digi-tal per a empreses, projectes de rehabilitació, arquitectura, redacció de plans estratègics, paisatgisme, medi ambient, plans d’inclusió, participació i recerca, entre d’altres.PERSONA DE CONTACTEAndreu CamprubíE-MAIL I TEL. DE [email protected] 633 392 612ADREÇA Vall de Boí, 5025199 Lleida

ETCS, s.c.c.l.www.etcs.coop www.grupecos.coopACTIVITAT PRINCIPALFacilitem i promovem dinàmi-ques col·laboratives per aten-dre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de per-sones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. PRODUCTES O SERVEISAssessorament, acompanya-ment, formació i dinamització de persones, administracions, entitats, empreses i xarxes, utilitzant formats creatius i diferents llenguatges trans-mèdia (TIC, vídeo, imatge...). Gestió i canvi en les organit-zacions, promoció del mercat social, emprenedoria social cooperativa, desenvolupa-ment comunitari, participació ciutadana i transparència, intervenció social. Projectes propis: escola co-operativa de criança compar-tida, empresa híbrida, espai públic i habitatge, formació i coneixement compartit, TIC i transmèdia.PERSONA DE CONTACTEGuillermo Rojo E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 353 70 13ADREÇA Casp, 43, baixos08010 Barcelona

Gabinet d’Estudis Socials, s.c.c.l.www.gabinet.comACTIVITAT PRINCIPALRecerca i avaluació en temes com ara pobresa i exclusió, discriminació, racisme, im-migració i minories ètniques, drets humans, mercat de treball, gent gran i persones amb discapacitat.PRODUCTES O SERVEISInformes de recerca i avalua-

ció de programes i projectes socials, estudis de necessi-tats, assistència tècnica en la presentació de projectes a la Unió Europea. PERSONA DE CONTACTEXavier VallvéE-MAIL I TEL. DE [email protected] 487 38 16ADREÇAAragó, 281, 2n 2a 08009 Barcelona

GestCívic, s.c.c.l.www.gestcivic.coopACTIVITAT PRINCIPALServeis tècnics integrals re-lacionats amb l’arquitectura, l’energia i el territori.PRODUCTES O SERVEISRehabilitació i reconversió d’edificis i ITE. Bioconstrucció. Auditories ambientals i certificacions energètiques. Mediació comunitària. Programes de millora integral de barrisPlanejament urbanístic. Gestió de cooperatives d’ha-bitatges - Model de Cessió d’Ús (MCU).PERSONA DE CONTACTENúria Colomé, presidentaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 302 68 82ADREÇACasp 43, baixos, 1a08010 Barcelona

Hobest, s.c.c.l.www.hobest.catACTIVITAT PRINCIPALMillorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i l'autonomia de persones i equips.PRODUCTES O SERVEISReflexió estratègica, transfor-mació i activació organit-zativa, acompanyament a direcció i consells rectors, processos d’incorporació de noves persones sòcies, im-puls de la participació i l’acti-tud innovadora, dinamització de processos de cooperació i intercoperació.PERSONA DE CONTACTEEster Vidal E-MAIL I TEL. DE [email protected] 636 206 452ADREÇACasp, 43, baixos 08010 Barcelona

La Copa, s.c.c.l.www.lacopa.ccACTIVITAT PRINCIPAL Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambi-ental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de conei-xement del medi natural.PRODUCTES O SERVEIS — Àrea tècnica de consul-toria: processos d’avaluació ambiental de programes i

projectes, estudis d’impacte ambiental, estudis d’impacte i integració paisatgística, plans de mobilitat urbana, redacció i execució de projectes de restauració dels sistemes naturals, dictàmens pericials, informes de planificació ambi-ental, estudis de paisatge, disseny, producció i publica-ció de cartografia, projectes de desenvolupament rural, sistemes d’informació geo-gràfica, catàlegs de masies i de béns protegits, inventaris de camins, etc.— Àrea de comunicació i educació ambiental: campanyes de comunicació i participació ciutadana, for-mació, activitats d’educació ambiental a l’aula i a l’exte-rior, visites guiades al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, casals, camps de treball i campaments, etc.PERSONA DE CONTACTE Carme Dolz E-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 08 02 58ADREÇAJosep M. de Sagarra, 5, altell17190 Salt

OIKOSVIA, s.c.c.l.www.oikosvia.comACTIVITAT PRINCIPALEquip de professionals d’arquitectura, urbanisme, disseny, enginyeria i eficièn-cia energètica. Especial aten-ció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge assequible i edificació sostenible.PRODUCTES O SERVEISProjecte, direcció, urbanisme, interiorisme, rehabilitació.Estructures, eficiència ener-gètica, instal·lacions, legalit-zacions, activitats, incendis, climatització, energia solar, fotovoltaica, geotèrmia.Informes, patologies, expropi-acions, urbanisme, llicències, medi ambient, valoracions immobles, obres, tributs. Anàlisi de viabilitat.PERSONA DE CONTACTEEduard Suñén PonsE-MAIL I TEL. DE [email protected] 423 18 17ADREÇARocafort, 45, baixos esquerra08015 Barcelona

Projekt Results, s.c.c.l.www.projekt.catACTIVITAT PRINCIPALFacilitar a les organitzacions experiències planificades d’aprenentatge per a la millora.PERSONA DE CONTACTEFrancesc TeixidóE-MAIL I TEL. DE [email protected] 668 58 38 38ADREÇAPare Coll, 408500 Vic

QMP Integral, s.c.c.l.www.qmpintegral.coopACTIVITAT PRINCIPALFomentar la millora i innova-ció de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si ma-teixes i en tots els àmbits de la societat, amb la fi última de contribuir al desenvolupa-ment, competitivitat i benes-tar de les empreses. Qualitat Integral, en la seva actuació, s’ajustarà als principis de la qualitat total.PRODUCTES O SERVEISServei de qualitat: ISO 9001, EFQM; medi ambient: ISO 14001, EMAS, ISO 50000; alimentació: ISO 22000, IFS/BRC, HACCP; turisme: “Q” de qualitat turística, Quality Apartment Standard; petit comerç: UNE 175001; altres serveis: Ope-rador Econòmic Autoritzat (OEA); Lean manufacturing (millora contínua); Formació en empreses.PERSONA DE CONTACTEJapic Llop CausiE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 219 19 13 i 679 38 63 96ADREÇARonda Guinardó, 24, esc. D, àtic 1a 08024 Barcelona

Sepra, s.c.c.l.www.sepra.catACTIVITAT PRINCIPALServei de prevenció de riscos laborals amb especi-alitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb número de registre SP-063-B.PRODUCTES O SERVEISCobertura com a Servei de Prevenció Aliè de Riscos Laborals, dins de concert vinculant o com a assessora-ment extern. Sistemes integrats de la prevenció i promoció de la salut.Plans d'Autoprotecció PAU d'àmbit local i d'àmbit autonòmic segons Decret 82/2010.Plans de desamiantat.Plans de seguretat i salut per a obres de construcció.Implantació OHSAS 18.001.Estudis ergonòmics.Intervencions de caràcter psicosocial.Mesures higièniques a les empreses.Formació de PRL a particu-lars i empreses. Formació de Fundación Laboral de la Construcción.PERSONA DE CONTACTEGuillem Llorens GrageraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 457 41 45ADREÇATrinxant, 100, baixos08026 Barcelona

�

coop 2014


75

Tandem Social, s.c.c.l.www.tandemsocial.comACTIVITAT PRINCIPALCooperativa de consultoria per a projectes i empreses socials d'àmbit nacional i in-ternacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social. PRODUCTES O SERVEIS– Suport a l’emprenedoria i l’empresa social: creació i gestió de programes o pro-jectes de suport a l’empresa social; finançament: anàlisi i seguiment d’inversions, ges-tió de cartera, etc.; estratègia, pla de negoci i acompanya-ment gerencial; start-up: pla de negoci, pla de viabilitat,

creació d’empreses socials, acompanyament a l’emprene-doria; comercialització.– Suport a projectes socials: disseny, posada en funcio-nament, avaluació i gestió de programes/projectes; estra-tègia; avaluació d’impacte i acompliment social; definició de cartera de serveis; relació estratègica entitat/empresa.– Acció social empresarial: estratègia i execució d’una política de compra social; estratègia i execució de pro-jectes per a l’acompliment de la Llei d’inserció social del minusvàlid (LISMI); relació estratègica empresa/entitat.PERSONA DE CONTACTEJaume Oller Rosell

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 03 49 86ADREÇATrafalgar, 25, 2n 2a 08010 Barcelona

V&H Enginyers Consultors, s.c.c.l. [Grup V&H)www.vhec.netACTIVITAT PRINCIPALConsultora en sistemes de gestió (normes ISO) i es-tratègies de negoci; serveis TIC; centre de formació.PRODUCTES O SERVEISConsultoria en sistemes de gestió, especialment en sistemes integrats de qualitat,

medi ambient, seguretat, sa-lut, innovació i responsabilitat social RSE, amb normatives sectorials, de producte; estratègies de negoci, espe-cialment excel·lència EFQM i sostenibilitat; suport informà-tic TIC; formació associada.PERSONA DE CONTACTEJoan Ramon DalmauE-MAIL I TEL. DE [email protected] 757 48 24ADREÇA– Passatge El Miró, 7 08304 Mataró – General Pardiñas, 42 28001 Madrid Tel. 902 090 574

Alter Sport, s.c.c.l.www.altersport.catACTIVITAT PRINCIPALDisseny de software espe-cialitzat en l'àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars.PRODUCTES O SERVEISDisseny de software a mida per a ajuntaments, centres esportius, clubs i entitats. Aplicacions web per a mòbils (plataformes Android i Apple) i d'escriptori. Turisme actiu, cronometratge de curses, entrenament esportiu, gestió de centres. Serveis esportius i planificacions esportives i nutricionals a particulars. Assessorament i formació a centres esportius, clubs i ajuntaments. Organització d'esdeveniments.PERSONA DE CONTACTEAlbert Navarrete RuizE-MAIL I TEL. DE [email protected] 822 34 60, 667 675 264ADREÇAAurora Bertrana 9, baixos 08600 Berga

Btactic, s.c.c.l.www.btactic.comACTIVITAT PRINCIPALIntegració i desenvolupa-ment d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials.PRODUCTES O SERVEISBMAIL, solució de gestió de correu col·laborativa.BLIST, sistema de gestió de llistes de distribució i mail marketing.BLEARNING, solucions de formació online amb Moodle i Sakay.BWEB: disseny, allotjament, programació php/html, gestió de dominis, base de dades, CMS (Wordpress, Joomla, Drupal), posicionament SEO/SEM i tot allò relacio-nat amb el web 2.0.BCRM, solucions de gestió de clients, base de dades relacional, gestió d’incidèn-cies, etc.

BCLOUD, serveis de virtua-lització i gestió en servidors al núvol.BPROJECT, sistema de ges-tió de projectes per a web.Experts en sistemes LINUX en general, formació en pla-taformes ERP i consultoria empresarial de solucions de gestió, com ara recursos humans o facturació en línia.PERSONA DE CONTACTEÒscar OrtegaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 973 270 382 i 663 318 350ADREÇAComplex La Caparrella, CEEI 3.925192 Lleida

Efficens Waywww.efficensway.esACTIVITAT PRINCIPALConsultoria i desenvolupa-ment de software. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió.PRODUCTES O SERVEISServeis de consultoria, comercialtizació de progra-mes informàtics propis i de tercers, i venda i instal·lació de maquinària. El producte principal és el nostre propi programa de gestió (ERP) Efficens-ERP.E-MAIL I TEL. DE [email protected] 250 73 02ADREÇARbla. Catalunya, 43, 1r 1a08007 Barcelona

Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors, s.c.c.l.www.jamgo.esACTIVITAT PRINCIPALProjectes i productes tecno-lògics i d’innovació. Desen-volupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial i assolir els seus reptes de negoci.PRODUCTES O SERVEIS– Projectes 360º: assesso-

rament des de la conceptua-lització tècnica amb experts, tot passant per l’obtenció de requeriments o recerca de solucions de mercat; gestió del projecte, arquitectura de la solució; anàlisi, disseny i desenvolupament de solucions de programari i desplegament.– Serveis especialitzats en diferents àmbits de l’activitat informàtica: arquitectura i desenvolupament d’apli-cacions web o mòbils, consultoria o assessorament tecnològic i formació. – Construcció de solucions: mòbils: plataformes de geo-posicionament o localització (GeoSharing) i aplicacions empresarials de mobilitat; empresa: gestió del con-tingut empresarial (ECM), e-commerce, software programari Social Media.PERSONA DE CONTACTERicard Garcia MirayoE-MAIL I TEL. DE [email protected]@jamgo.es 691 243 186ADREÇABadajoz, 22, 2n08005 Barcelona

MAD Systemswww.madsystems.catACTIVITAT PRINCIPALProveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària, a la mida de cada client.PRODUCTES O SERVEIS– Integració de sistemes: contractes de suport tècnic prioritari i manteniment d'in-fraestructures, solucions de seguretat perimetral i dades, emmagatzematge massiu i solucions BigData, sistemes wireless, muntatge integral de centres de dades i sales de servidors, sistemes de publicitat dinàmica i vídeo-mosaic, subministrament de material informàtic.– Internet 2.0: consultoria estratègica de comunicació, registre i custòdia de domi-nis, gestors de correu, Social

Media. Programació d’espais i portals web, Cloud Servi-ces per BackUp, intercanvi d’arxius i aplicacions per videoconferència i formació, solució e-commerce integral, publicació i gestió de continguts, desenvolupament d'aplicacions.– Projectes corporatius: au-tomatització i optimització de processos de treball, soluci-ons de mobilitat i teletreball, creació d’intranets i entorns col·laboratius, digitalització i gestió documental, consul-toria tecnològica orientada a negoci, solucions corpora-tives o departamentals com ara gestió de talent, finances, fluxos comercials, logística, control de flotes, educació, atenció a les persones, etc.PERSONA DE CONTACTEDavid VargasE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 433 51 60ADREÇA Oblit, 62, local08041 Barcelona

Quatre Arroba, s.c.c.l.www.quatrearroba.catACTIVITAT PRINCIPALServeis informàtics per a empreses i particulars. Sistemes, venda, desenvolu-pament i disseny.PRODUCTES O SERVEISInformàtica per a empreses, implantació de programa-ri (som distribuïdors de QuerrySoft, software del Sol i KaisEVO), sistemes (som partners de Lenovo), subcon-tractació, desenvolupament a mida, disseny d’imatge cor-porativa i web. Particulars, venda de material, reparació.PERSONA DE CONTACTEÈric ZapaterE-MAIL I TEL. DE [email protected] 972 860 398ADREÇASorrall, 517401 Arbúcies

SECTORServeis a empreses i particulars: informàtica

�

coop 2014

76

directori coop

CIPO, s.c.c.l.www.cipo.catACTIVITAT PRINCIPALConstrucció i manteniment de jardins i zones verdes pri-vades i públiques. Desbros-sada de parcel·les.PRODUCTES O SERVEISTractament de la plaga del morrut de les palmeres. Manteniment de jardins particulars i d'empresa. Poda d'arbres. Desbrossada de parcel·les. Instal·lació de sis-temes de rec i de cobertes vegetals. Ajudes puntuals i assessorament.PERSONA DE CONTACTERaquel AlarcónE-MAIL I TEL. DE [email protected] 723 44 37ADREÇAHimàlaia, 41-5908207 Sabadell

GSIS-Verd de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l.www.gsisverd.orgACTIVITAT PRINCIPALDisseny, instal·lació i mante-niment d’espais verds per a particulars, empreses, enti-tats i organismes públics.PRODUCTES O SERVEISCol·locació de rec automàtic, plantes d’interior i d’exterior; producció i venda de planta Ophiopogon jaburan. Planta de compostatge vegetal. PERSONA DE CONTACTEJordi BautistaE-MAIL I TEL. DE [email protected]– Magatzem i vivers: 93 560 01 13 93 574 35 90– Oficines: 93 429 96 76ADREÇA– Magatzem i vivers: Camí de Can Gomis, s/n

Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda– Oficines: Escultor Llimona, 5008031 Barcelona

Jardinet, s.c.c.l.www.jardinetsccl.esACTIVITAT PRINCIPALInserció sociolaboral de col·lectius en situació d’es-pecial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social, amb seguiment i tutoria dels tre-balls de pràctiques realitzats en la mateixa empresa.PRODUCTES O SERVEIS– Disseny, realització i manteniment d’espais verds públics i privats.– Poda d’arbrat.– Assessorament tècnic a empreses i particulars.– Disseny i realització de projectes d’hort ecològic a escoles, altres col·lectivitats i particulars.PERSONA DE CONTACTEÀngels Blánquez CaballeroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 580 00 29ADREÇA Ctra. de Santiga, 96Recinte Viver-Casa Natura08291 Ripollet

La Mata Jardiners, s.c.c.l.www.lamatajardiners.catACTIVITAT PRINCIPALServeis de jardineria, engi-nyeria i floristeria.PRODUCTES O SERVEISJardineria: enjardinament d’obra nova i manteniment,

poda de grans exemplars, recs automàtics; enginyeria: valoracions i peritatges, projectes d’enjardinament, diagnosi i tractament de pla-gues; floristeria: subministra-ment de flor i planta natural, floristeria nupcial.PERSONA DE CONTACTEGràcia Busqué i BonamusaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 757 97 06ADREÇACarrer del Carme, 6 08302 Mataró

Nou Verd, s.c.c.l.www.nouverd.comACTIVITAT PRINCIPALInserció laboral de persones amb discapacitat, principal-ment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles.PRODUCTES O SERVEIS Serveis de jardineria inte-grals (disseny, manteniment i neteja de zones verdes, podes, tractaments fitosa-nitaris, regs, etc.). Gestió i comercialització de biomassa per a calefacció (estella de la vinya, pellet). Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics. PERSONA DE CONTACTE Juli SilvestreE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 890 47 32 ADREÇACamí d’en Morató, 4Polígon Domenys I08720 Vilafranca del Penedès

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEIS Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques.PERSONA DE CONTACTE Mercè Vera E-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 397ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

TEB Verd, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALDisseny i manteniment d’es-pais naturals i enjardinats. Neteja i desbrossament de boscos.PRODUCTES O SERVEISManteniment d’espais verds, tant públics com privats; manteniment de piscines; esporga i tala d’arbrat; esbrossat i neteja de solars; aprofitament de recursos i noves tecnologies; desbros-saments d’obertura, de man-teniment i selectiu; selecció de tanys; neteja i vigilància forestal; manteniment de vies de servei; serrada i retirada de troncs.PERSONA DE CONTACTEJoan BerruezoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 360 03 87ADREÇAFernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

SECTORServeis a empreses

i particulars: serveis de jardineria

CIPO, s.c.c.l.www.cipo.catACTIVITAT PRINCIPALServeis de neteja per a peti-tes i mitjanes empreses.PRODUCTES O SERVEISNeteja d'oficines, pàrquings, naus industrials, escoles, finals d'obra, vidres, etc.Disposem de maquinaria especialitzada (fregadores, hidronetejadores, aspira-dors, braç per a treballs d'alçada...).Servei de bugaderia per a petites i mitjanes empreses: residències, centres mèdics, laboratoris, vestuari laboral d'empreses, restaurants, etc.PERSONA DE CONTACTERaquel AlarcónE-MAIL I TEL. DE [email protected] 723 44 37ADREÇAHimàlaia, 41-5908207 Sabadell

Cuina Argentona, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALGestió de menjador escolar.PRODUCTES O SERVEISServir dinars a l’Escola Argentona.PERSONA DE CONTACTENúria RoviraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 72 98 97ADREÇAAv. Països Catalans, 608310 Argentona

Feines de Casa, s.c.c.l.www.feinesdecasa.comACTIVITAT PRINCIPALFacilitar la integració de persones en risc d’exclusió social mitjançant serveis de neteja.PRODUCTES O SERVEISServeis de neteja de resi-dències i centres, domicilis particulars, comunitats de propietaris, etc.

PERSONA DE CONTACTEElena FarréE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 442 37 31ADREÇAAurora, 11, local 2 08001 Barcelona

Garbet Cooperativa d’Inserciówww.garbet.coopACTIVITAT PRINCIPALOperador integral de serveis auxiliars per a clients públics i privats.PRODUCTES O SERVEISServeis de neteja, mante-niment d’edificis i instal-lacions, serveis d’higiene ambiental, rehabilitació i reforma d’edificis, bugaderia industrial, serveis de jardine-ria. Qualitat de servei amb un projecte cooperatiu d’inser-ció laboral de persones.PERSONA DE CONTACTEÀngels Cobo

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 254 76 90972 50 59 51ADREÇA– Rda. Universitat, 22B, 2n 08007 Barcelona– Sant Joan Baptista, 4 17600 Figueres

Gustauria, s.c.c.l.www.gustauria.comACTIVITAT PRINCIPALSolucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc.PRODUCTES O SERVEISMenjar transportat refrigerat; cuina de 1.000 m2 on, entre altres tecnologies, es desen-volupa la línia freda amb en-vasat al buit; servei d’àpats a domicili per a persones dependents; especialitzats en dietes per a la gent gran: basal, triturada, sense sal, hipocalòrica, de protecció

SECTORServeis a empreses

i particulars: serveis de neteja,

càtering i cuina

�

coop 2014


77

AEMA, s.c.c.l.www.aema.catACTIVITAT PRINCIPALCooperativa d’iniciativa social, sense ànim de lucre, dedicada als serveis d’atenció a les per-sones en l’àmbit de la infància en protecció, la discapacitat, les escoles, el lleure i la intervenció comunitària.PRODUCTES O SERVEISCRAE El Petit Pont, agents cívics, projectes d’esplai per a discapacitats, casals d’es-tiu, servei de patis oberts, projecte Fem ponts cap a l’institut, tallers d’estudi assistit, servei de menjador escolar i activitats.

PERSONA DE CONTACTEAntoni Martínez BioscaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 519 09 34ADREÇA Renclusa, 52, 3r08905 L’Hospitalet de Llobregat

Cedre, s.c.c.l.www.cedre.esACTIVITAT PRINCIPALTreballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adoles-cents i joves.

PRODUCTES O SERVEISDiagnòstics, tractaments psi-copedagògics, psicològics i logopèdics, assessorament a pares i escoles, orientació professional.PERSONA DE CONTACTEVictòria GamundiE-MAIL I TEL. DE [email protected] 211 06 05ADREÇAMandri, 38, entl. 1a 08022 Barcelona

Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró, s.c.c.l.www.cavalls-cadimoixero.comACTIVITAT PRINCIPALElaboració i execució de pro-jectes d’equitació terapèuti-ca adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenen-tatge, d’inserció social i/o laboral, així com dificultats físiques, intel·lectuals, men-tals i/o emocionals. Aquesta activitat consisteix en un tractament terapèutic, educa-tiu i recreatiu, que contribueix a millorar significativament les condicions de desenvolu-pament físic, psíquic i social

SECTORServeis a les persones: atenció psicopedagògica

Com a Casa Enlloc, s.c.c.l.www.comacasaenlloc.catACTIVITAT PRINCIPALOferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat, i amb necessitat de tercers. PRODUCTES O SERVEISTasques d’atenció perso-nal, ja siguin assistencials (higiene, aliments, deam-bulació, manteniment de l’ordre, substitució...) com educatives (adquisició d’hàbits, assessorament, pautes, observació, promoció d'activitats...) i tasques do-mèstiques (neteja, compres, habilitats...). PERSONA DE CONTACTENuria Roy BlascoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 666 21 88665 045 681ADREÇARoses, 77-79, 1r 2a 08980 Sant Feliu de Llobregat

Dignitae, s.c.c.l.www.dignitae.esACTIVITAT PRINCIPALServei d’atenció domiciliària (SAD). Oferim un servei que permet als treballadors i treballadores la conciliació de la vida laboral i familiar, tot prevenint i evitant l’absen-tisme laboral a través de la confiança en l’atenció de qualitat als seus familiars.PRODUCTES O SERVEIS•Dignitae Domèstica: Neteja de la llar. Ordenació de l’ha-bitació. Rentat i ordenació de la roba. Cuina: fer el menjar, etc. Altres tasques per acordar amb la persona contractant.•Dignitae Assistencial: Ajuda en la neteja personal. Ajuda i control de l’alimenta-ció. Control de medicació i de l’estat de salut. Acompa-nyament a compres o altres activitats a l’exterior de la llar. Altres tasques per acordar amb la persona contractant.•Dignitae Petits: Ajuda en la neteja personal. Ajuda i control de l’alimentació. Aixe-car-se i jeure, lavabo, dutxa i bany. Passejades. Altres tasques per acordar amb la persona contractant.

•Dignitae Reparacions a Do-micili: lampistes, paletes, etc.•Dignitae Serveis Addicio-nals: Tràmits i altres.PERSONES DE CONTACTEMary Luz Puerta Pulido, Stella Maris Palleiro Salvo i Silvia Tolosa LópezE-MAIL I TEL. DE [email protected] i [email protected] 666 11 41, 606 723 144ADREÇAJoan Batllori, 2-4, 4t 2a08980 Sant Feliu de Llobregat

Edat 3, s.c.c.l.www.edat3.comACTIVITAT PRINCIPALAjut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapa-citats, famílies, etc.).PRODUCTES O SERVEISTransport d’usuaris, neteges, acompanyaments (hospi-talaris, visites mèdiques, gestions diverses, etc.), ajut a domicili (en totes les AVD), fisioteràpia, assessorament (dependència, reformes a la llar, etc.) i tot allò que pugui facilitar el fet de seguir al domicili propi.

PERSONA DE CONTACTEAlbert Pérez E-MAIL I TEL. DE [email protected] 972 26 72 12ADREÇAPl. Pare Manel Marcillo, 3 17800 Olot

SersaServeis Socials i ADM, s.c.c.l.www.sersaonline.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció domiciliària. Forma-ció sociosanitària. Certificat de professionalitat.PRODUCTES O SERVEISFormació específica d’aten-ció a les persones en insti-tucions socials i a domicili (certificats de professiona-litat). Realització de serveis d’atenció domiciliària.PERSONA DE CONTACTEJosep Moreno MartinE-MAIL I TEL. DE [email protected] 21 43 43ADREÇA Valladolid, 1017005 Girona

SECTORServeis a les persones: atenció a la gent gran

gàstrica, astringent, vegetari-ana, diabètica, etc.PERSONA DE CONTACTEJordi MinguitoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 431 506ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

Nou Set, s.c.c.l.www.nouset.comACTIVITAT PRINCIPAL Inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió laboral, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sos-tenibles.PRODUCTES O SERVEIS Serveis de neteja (oficines, naus industrials, instal-lacions esportives, culturals, etc.). Serveis de consergeria per a espais públics i privats.

Recollida i tractament d’olis vegetals per fer biodièsel. Manipulats bàsics.PERSONA DE CONTACTE Juli SilvestreE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 890 47 32 ADREÇA Camí d’en Morató, 4Polígon Domenys I08720 Vilafranca del Penedès

Taller Àuria Cooperativa, s.c.c.l.www.taccat.catACTIVITAT PRINCIPALEmpresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors.PRODUCTES O SERVEIS Neteja d’escoles i equi-paments, manteniment

extern, oficines, gestió i manteniment de complexos poliesportius.PERSONA DE CONTACTEMercè Vera E-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 397ADREÇAPere Bosch i Soldevila, 1808700 Igualada

TEB Solucions, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALNeteja professional de cuines industrials, oficines, espais educatius i comuni-tats de veïns, així com naus industrials i plataformes logístiques.PRODUCTES O SERVEIS– Espais públics i serveis educatius: protocols de ne-

teja d’equips i materials del centre, productes adequats per a la desinfecció de cada servei.– Espais industrials, neteges de xoc i de posada en marxa d'activitats.– Cuines i filtres industrials: substitució del filtre existent per un de net (només s’atura el servei de cuina durant 30 minuts).– Interiors de tot tipus de vehicles (autobusos, flotes d’automòbils, taxis...).PERSONA DE CONTACTEMil·li RodríguezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 360 03 87ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

�

coop 2014

78

directori coop

de les persones amb algun tipus de dificultat motora, psíquica i altres amb risc d’exclusió social.PRODUCTES O SERVEISEquinoterapia natural a les nostres instal·lacions; capta-ció, doma (pròpia i d’altres) i venda de cavalls adients per a l’equinoteràpia; rutes gui-ades a cavall per la zona del Gurb i altres, apadrinament de cavalls.Programa campus d’equita-ció terapèutica per a joves amb risc d’exclusió social.Formació en l’equitació terapèutica per a professio-nals de la salut, l’educació, la integració social i altres professions afins al món del cavall i l’IAA (Intervenció Assistida amb Animals).PERSONA DE CONTACTETrini Barceló AlasE-MAIL I TEL. DE [email protected] 514 581ADREÇAMasia Cal Gitanet08695 Gurb

Delta, s.c.c.l.www.delta.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de CDIAP (centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. PRODUCTES O SERVEIS Activitats de detecció i prevenció, elaboració de diagnòstics biopsicosocials i d’un Pla d’Atenció Integral

als infants i les seves famí-lies, disseny de programes d’atenció especialitzada amb alumnes amb necessitats educatives, realització de se-minaris, cursos i conferènci-es adreçats a pares i mares, docència per a professionals (educadors EB, EAP, etc.), formació especialitzada en atenció precoç.PERSONA DE CONTACTEGemma GarciaE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 267 370ADREÇAAv. Lluís Moré del CastilloMasia Can Palmer, 1808840 Viladecans

Eines, serveis socio-educatius, s.c.c.l.www.eines.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes d'aten-ció socioeducativa, adreçats principalment a infants, adolescents i famílies, i inser-ció sociolaboral a diferents col·lectius.

PRODUCTES O SERVEISCursos, tallers i projectes socials a mida per a ajunta-ments, escoles, etc.PERSONA DE CONTACTEJudith PardoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 112 38 89ADREÇAMajor, 366, 1r 08759 Vallirana

Institució Balmes, s.c.c.l.www.instituciobalmes.orgACTIVITAT PRINCIPALEducació especial.PRODUCTES O SERVEISServei educatiu específic (SEETDIC Baix Llobregat) i 3 centres d’educació especial: Balmes I, Balmes II i Unitat medicoeducativa, que atenen alumnes de 3 a 20 anys amb problemàtica neurològica i de salut greu, trastorns del desenvo-lupament i trastorns de conducta. Concerts amb el Departament d’Ensenyament i contractes amb el Servei Català de la Salut. PERSONA DE CONTACTESacramento Sobrino (administració)E-MAIL I TEL. DE [email protected] 630 65 97ADREÇAEucaliptus, 33 08830 Sant Boi de Llobregat

Magroc, s.c.c.l.www.magroc.catACTIVITAT PRINCIPALAssistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència.PRODUCTES O SERVEISGestió del CDIAP Magroc Districtes 2-3-4-5-6 de Terrassa

PERSONA DE CONTACTEMaria Bueno EgeaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 733 39 70ADREÇAMajor, 40-42, entl. C 08221 Terrassa

TEB d’Habitatge, s.c.c.l.www.teb.orgACTIVITAT PRINCIPALGestió d’establiments resi-dencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual.PRODUCTES O SERVEIS– Llar-residència: habitatges amb el suport d’un monitor o responsable especialitzat les 24 hores; – Servei de suport a la pròpia llar: suport personal perquè les persones amb disminució psíquica puguin viure de la manera més independent possible al seu habitatge.PERSONA DE CONTACTEAlbert SolàE-MAIL I TEL. DE [email protected] 360 03 87ADREÇA Fernando Pessoa, 54-64 08030 Barcelona

Argos, s.c.c.lACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut.PRODUCTES O SERVEISDes del seu inici (a l'any 1995), gestió del CRAE (Centre Re-sidencial d’Acció Educativa) Xaloc. Aquest projecte acull 16 menors d’entre 3 i 18 anys, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infàn-cia i Adolescència.PERSONA DE CONTACTECarme Omella PascualE-MAIL I TEL. DE [email protected] 972 406 997ADREÇASant Medir, 75, local 3 17007 Girona

Cerc@, s.c.c.l.www.cercasccl.comACTIVITAT PRINCIPALAtenció de persones de-pendents a través del servei d’atenció domiciliària i la forma-ció de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis.PRODUCTES O SERVEISServeis d’atenció a la perso-na: SAD i auxiliars de la ne-teja, inserció sociolaboral per a persones en risc d’exclusió social, formació professio-

nal ocupacional, atenció a persones amb problemes de drogoaddicció.PERSONA DE CONTACTEBea CaballéE-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 24 51 31ADREÇA Baró de les IV Torres, 22 baixos A. 43002 Tarragona

Drecera, s.c.c.l.www.drecera.orgACTIVITAT PRINCIPALPrestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educativa, formativa, social, sanitària i laboral, amb la fi-nalitat de facilitar la promoció social de les persones i/o els col·lectius, especialment els afectats per qualsevol causa d’exclusió social, els que tenen limitats llurs drets socials i els que tenen dificultats d’inserció laboral. I també aquells professionals vinculats a l’acció social.PRODUCTES O SERVEISDisposa de dos Centres Residencials d’Acció Educa-tiva (CRAE), una Institució Col·laboradora d’Integració

Familiar (ICIF), tres Serveis d’Acolliment en Família Ex-tensa (SAFE), un Programa d’Acompanyament Educatiu de les Famílies (PAEF), un Servei especialitzat d’Atenció a la Infància, a l’Adolescència i les seves Famílies (SAIAF), un pis d’urgència per a ca-sos de violència de gènere, un servei de formació que ofereix formació privada, contínua i ocupacional, una agència de col·locació i un psicopedagog que fa aten-cions privades o finançades des de CaixaProinfància.PERSONA DE CONTACTEJoan MuntanéE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 663 33 32ADREÇAÀngel Guimerà, 11 08780 Pallejà

Eduvic, s.c.c.l.www.eduvic.coopwww.itinere.coop www.reditinere.blogspot.comACTIVITAT PRINCIPALTeràpia familiar socioeduca-tiva, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d'acolliment, diagnòstic i suport a les famílies.

PRODUCTES O SERVEIS CRAEKAIRÓS;ResidènciaMaternal Antaviana; Centre Acolliment Talaia; Programa de Seguiment Postinstitu-cional: Itaca, Plataforma Cruïlla, Serveis de Prevenció, Orientació i Suport Terapèu-tic i Educatiu a les Famílies; Servei d’Atenció Terapèutica i Educativa a les Famílies, SaTeF; Servei d’Infància; Programa mares i fills/es davant una mateixa realitat: la violència domèstica, Ajun-tament de l’Hospitalet de Llobregat; FutbolNet; Servei Tècnic Punt de Trobada, l’Hospitalet de Llobregat; Escola ITINERE.PERSONA DE CONTACTEAdela Camí i DealbertE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 332 00 12ADREÇACastelao, 124, baixos, local08902 L’Hospitalet de Llobregat

Fil-a-l’agulla, s.c.c.l.www.filalagulla.orgACTIVITAT PRINCIPALTallers, formacions, grups terapèutics i assessoraments que tenen com a objec-tiu generar i acompanyar processos de presa de cons-

SECTORServeis a les persones:

integració laboral

�

coop 2014


79

Arriant, s.c.c.l.arriant.orgACTIVITAT PRINCIPALFormació en títols homolo-gats de lleure, i realització i gestió de projectes de lleure i activitats educatives amb infants i joves.PRODUCTES O SERVEISOrganització i realització de cursos homologats de monitor/a i director/a d’activitats en el lleure infantil i juvenil; projectes educatius (colònies, treballs de síntesi, estades de fi de curs...) amb infants i joves (principalment amb centres educatius); projectes i serveis per a l’Administració en l’àmbit de la joventut; companyia jocs de fusta dimensionats.PERSONA DE CONTACTEAlbert SerraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 691 123ADREÇA Mas Gurt, s/n17176 Joanetes (la Vall d'en Bas, Garrotxa)

Artijoc www.artijoc.comACTIVITAT PRINCIPALGestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l'en-senyament. Especialització en el joc, el joc cooperatiu i l’educació per la pau. Botiga de joguines de fusta, didàcti-ques i jocs de taula.PRODUCTES O SERVEISOferim serveis i tallers educatius a mida, produïm i gestionem activitats vincula-des amb el joc i el joc coope-ratiu. Assessorem escoles i particulars sobre temes relacionats amb el joc, fem xerrades, venem i lloguem jocs i joguines. Oferim espais de joc per a les famílies i els infants, i oferim casals d’estiu i de vacances escolars.PERSONA DE CONTACTEMireia Riera SantE-MAIL I TEL. DE [email protected] 510 45 48, 635 441 175ADREÇASant Cristòfor, 508302 Mataró

Biciclot, s.c.c.l.www.biciclot.netACTIVITAT PRINCIPALFomentar i educar en l’ús de la bicicleta.PRODUCTES O SERVEISLloguer de bicicletes, servei de monitoratge, rutes en bicicleta per a grups tant d’escolars com de particu-lars. Venda de bicicletes de segona mà. Tallers de mecà-nica. Espai d’autoreparació de bicicletes.PERSONA DE CONTACTEEsther Cantos RuedaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 307 74 75ADREÇACarrer de la Verneda, 18 08018 Barcelona

Doble Via, s.c.c.l.www.doblevia.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de serveis d'atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis so-

cials, la participació, el lleure i la cultura i també serveis integrals de gestió de menja-dors escolars ecològics.PRODUCTES O SERVEISCentres cívics, menjadors escolars ecològics, serveis de dinamització i informació juvenil, escoles bressol, programes d’animació sociocultural i dinamització comunitària, centres oberts, punts de trobada, serveis de dinamització per a gent gran, casals infantils, campanyes de lleure infantil i juvenil, casals de gent gran, així com assessoria i processos par-ticipatius en aquests àmbits d’actuació.PERSONA DE CONTACTENino RamírezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 544 26 28ADREÇAPlaça. d’Aiguallonga, s/n08198 La FlorestaSant Cugat del Vallès

SECTORServeis a les persones: lleure

ciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos d’acord amb els valors cooperatius.PRODUCTES O SERVEISFacilitació de grups i conflictes, desenvolupament organitzacional i processos de participació.Educació: projectes per incorporar la perspectiva de gènere i la coeducació en l'acció educativa, gestió po-sitiva dels conflictes i atenció a la diversitat.Teràpia i creixement per-sonal: visites individuals, parelles, grups, tallers, etc.Assesories relacionades amb la gestió i treball amb grups, gènere, conflicte.Formació a professionals i públic en general: teatre de l’oprimit, treball de proces-sos, acompanyament integral de les persones.PERSONA DE CONTACTEHelena García, Sara Carro, Neus Andreu, Anna Espadalé i Joana BouE-MAIL I TEL. DE [email protected] 654 07 03 58ADREÇABlai, 17, 4t 2a08004 Barcelona

Impulsem, s.c.c.l.ACTIVITAT PRINCIPALOrganització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció, desenvolupament i suport a l’emprenedoria, dinamització del barri i el ter-ritori, suport i potenciació de la responsabilitat social per afavorir el desenvolupament del territori.

PRODUCTES O SERVEISCursos, tallers, xerrades, dinàmiques, realització d’estudis, servei d’asses-sorament a l’emprenedoria, facilitació d’espais per als emprenedors, treball en xarxa per assolir majors esforços, organització d’esdeve-niments, servei d’àpats, activitats dinamitzadores per generar convivència, etc.PERSONA DE CONTACTEFina Gràcia i Vanesa CayuelaE-MAIL I TEL DE [email protected] 93 443 65 83

Isom, s.c.c.l.www.isom.cat ACTIVITAT PRINCIPALCreació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. PRODUCTES O SERVEISServeis socials especialit-zats, infància, adolescència i joventut. Àrea residencial: Serveis re-sidencials d’acció educativa. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Minerva”. Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) “Sants-Medir”.PERSONA DE CONTACTEMarta GarciaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 408 59 77 i 682 726 245ADREÇAGarcilaso, 153, baixos, 2a 08027 Barcelona

L’eina, s.c.c.l.www.einacooperativa.coop ACTIVITAT PRINCIPALGestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió.PRODUCTES O SERVEISActivitats educatives en el lleure (activitats extraesco-lars, activitats de vacances escolars, dinamització esportiva, casals, colònies), activitats de serveis a les persones (gestió de centres oberts, servei d’ajuda a domi-cili, neteges i manteniments, manteniment i reformes) i serveis de dinamització (dinamització associativa, gestió de centres cívics i socioculturals).PERSONA DE CONTACTERicardo J. Ramírez E-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 736 47 22ADREÇAPamplona, 21 08227 Terrassa

Suara Cooperativa (Suara Serveis, s.c.c.l.)www.suara.coopACTIVITAT PRINCIPALGestió de serveis d’atenció a les persones per a clients de titularitat pública i privada.PRODUCTES O SERVEISEscoles bressol, serveis d’ajuda domiciliària, residèn-cies i centres de dia per a gent gran, centres oberts i centres residencials per a menors, pisos d’autono-mia, atenció a discapaci-tats, ocupació i formació, persones sense sostre, espais d’acollida i familiars,

atenció a persones amb sida i drogodependències, entre d’altres.PERSONA DE CONTACTEÀngels CoboE-MAIL I TEL. DE [email protected] 254 76 90ADREÇARda. Universitat, 22 B, 2n 08007 Barcelona

Tallers Blancs, s.c.c.l.tallersblancs.blogspot.com.esACTIVITAT PRINCIPALAtenció a persones adultes amb discapacitat intel-lectual.PRODUCTES O SERVEISCentre ocupacional amb l’objectiu de facilitar als usu-aris, mitjançant una atenció diürna i un programa indivi-dual de rehabilitació, la seva màxima integració social. PERSONA DE CONTACTEXavier SegarraE-MAIL I TEL. DE [email protected] 93 455 66 31ADREÇACastillejos, 281, baixos 08025 Barcelona

�

coop 2014

80

directori coop

Cia. d’Espectacles Pa Sucat, s.c.c.l.www.pasucat.catACTIVITAT PRINCIPALCreació i realització d’espec-tacles.PRODUCTES O SERVEISEspectacles d’animació i tite-lles per a públic familiar per ser representats en interior i exterior. Per conèixer el catà-leg, visiteu el nostre web.PERSONA DE CONTACTEJordi CartanyàE-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 613 097ADREÇA Ctra. de Barcelona, km. 243800 Valls

L’Estaquirot Teatre, s.c.c.l.www.estaquirot.comACTIVITAT PRINCIPAL Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles.PRODUCTES O SERVEIS Representació d’especta-cles de titelles en programa-cions familiars i infantils, així com també en campa-nyes escolars. Tenim a Vilanova i la Geltrú un petit local per fer repre-sentacions escolars i un taller on fem visites per ex-plicar les diferents tècniques de titelles i el procés per a la creació d’un espectacle.PERSONA DE CONTACTEOlga JiménezE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 893 36 16

ADREÇACa l’Escoda, 1008800 Vilanova i la Geltrú

Los Corderos, s.c.c.l.www.loscorderos.esACTIVITAT PRINCIPALCreació i representacions d’espectacles, formació es-pecífica per a professionals. PRODUCTES O SERVEISEspectacles de teatre, cursos de formació.PERSONA DE CONTACTEPilar LópezE-MAIL I TEL. DE [email protected] 972 16 00 03ADREÇACan Hosta, 113 17404 Riells i Viabrea

SECTORServeis culturals:

companyies artístiques

Encís, s.c.c.l.www.encis.coopACTIVITAT PRINCIPALCooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció.

PRODUCTES O SERVEISGestió de serveis d’atenció a les persones com ara escoles bressol, centres de dia per a gent gran o casals de joves i centres culturals. Disseny i construcció d’equi-paments tot participant en totes les fases del projecte: consultoria i assessorament, estudis previs de viabilitat, construcció, recerca de fi-nançament i gestió posterior.

E-MAIL I TEL. DE [email protected] 875 20 04ADREÇAAteneu les BasesCintaires, 30-3208242 Manresa

SECTORServeis culturals:

activitats culturals

GSIS Hípica de Grup de Serveis d’Iniciativa Social, s.c.c.l.www.gsishipica.orgACTIVITAT PRINCIPALEscola d’equitació: el nostre interès és apropar el món del cavall a totes aquelles persones que ho desitgin, sense que importi l'edat ni la condició. PRODUCTES O SERVEISClasses d’equitació. Capaci-tació, capacitació eqüestre – PQPI. Activitats, activitats i teràpies assistides amb cavalls. Coaching. Doma, coaching, doma natural. Aniversaris i casals. Visites, excursions i visites escolars.PERSONA DE CONTACTEPau GuillamonE-MAIL I TEL. DE [email protected] 574 35 90ADREÇA Camí de Can Gomis, s/n Castell de Can Taió 08130 Santa Perpètua de Mogoda

L’Esberla, s.c.c.l.www.esberla.catACTIVITAT PRINCIPALCreació, gestió i dinamització d'activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme.PRODUCTES O SERVEISTallers i formacions crítiques, viatges autogestionats, sortides Km 0 a l'entorn de

les escoles, campaments, dinamització de casals i grups de joves.PERSONA DE CONTACTEMariona Zamora JuanE-MAIL I TEL. DE [email protected] 06 31 51ADREÇAMossèn Joan Rebull, 11-13, Esc. A, 1r 3a08340 Vilassar de Mar

L’Esqueix, s.c.c.l.www.facebook.com/lesqueixACTIVITAT PRINCIPALGestió i realització de pro-jectes i activitats educatives i de lleure adreçades a infants i joves. Tot treballant per la democràcia, la participació i la transformació social.PRODUCTES O SERVEIS Accions educatives en el marc de sortides escolars d’un dia, activitats a les escoles, colònies, acompa-nyaments escolars, jocs al carrer, espectacles infantils, que permeten treballar diferents àmbits educatius com l’educació ambiental, l’educació per la ciutadania, la participació, la recupera-ció de les tradicions i de la memòria històrica.PERSONA DE CONTACTEIsrael Palacio i Marc RogeroE-MAIL I TEL. DE [email protected] 303 155651 493 812

ADREÇARambla Volart, 1108041 Barcelona

La Fera Ferotge, s.c.c.l.www.laferaferotge.catACTIVITAT PRINCIPALCooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les per-sones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. PRODUCTES O SERVEISDisseny i gestió de projectes comunitaris dins dels àmbits d’educació social, animació sociocultural i el temps de lleure, prioritzant una educa-ció en valors. PERSONA DE CONTACTE Laia Hernàndez i Jonatan IvorraE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 885 74 20ADREÇASeu social: El Molí de Baix, s/n17405 Espinelves

Mbici, s.c.c.l.www.mbici.catACTIVITAT PRINCIPALServeis amb bicicleta amb l'objectiu de promoure el seu ús com a vehicle i de donar a conèixer el nostre patrimoni.PRODUCTES O SERVEISTurisme, lloguer, transport i

missatgeria, cursos de me-cànica, reparacions i venda de components, venda de bicicletes elèctriques i kits elèctrics, venda de bicicletes de segona mà, activitats escolars, activitats per a empreses, etc.PERSONA DE CONTACTEVíctor MaesoE-MAIL I TEL. DE [email protected] 872 58 28ADREÇABruc, 59 08241 Manresa

Naïfar, s.c.c.l.www.naifar.comACTIVITAT PRINCIPALServeis educatius en l'esport, la cultura i el lleure.PRODUCTES O SERVEISActivitats extraescolars, mo-nitors de menjadors, casals d'estiu, campus esportius, consultors esportius.PERSONA DE CONTACTERuben BrotonsE-MAIL I TEL. DE [email protected] 56 66 57ADREÇAMassens, 31, 1r08024 Barcelona

coop 2014


81

Nemesis, s.c.c.l.www.nemesis-arq.comACTIVITAT PRINCIPALVisites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, in-tervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars.PRODUCTES O SERVEISVisites i rutes culturals guiades (web Patronat de Turisme de Tarragona). Seguiments, delimitacions i excavacions arqueològiques. Recreacions d’època romana per a jornades, fires, conven-cions, etc. Tallers i crèdits de síntesi de temàtica històrica per a escolars (INF-PRI-ESO-BAT-EE). Conferències i xerrades divulgatives sobre el patrimoni històric.PERSONA DE CONTACTEM. Reis Fabregat FiblaE-MAIL I TEL. DE [email protected] 977 24 91 07ADREÇACuirateries, 17, baixos 43003 Tarragona

TAT – Espais per a la Cultura, s.c.c.l.www.tatlab.comACTIVITAT PRINCIPAL TAT_lab és un estudi creatiu i de comunicació. Investiguem la realitat contemporània i desenvolupem processos creatius al servei de la trans-ferència de coneixement de les organitzacions.Ens organitzem en tres àrees interrelacionades:- TAT_minds- TAT_espais- TAT_objectsPRODUCTES O SERVEIS Creació de projectes expo-sitius, des de l'elaboració del contingut fins al disseny integral i la producció dels elements necessaris. Disseny, producció i muntat-ge d'exposicions.Creació d'estructures flexibles per a la implemen-tació de projectes culturals responsables.Atenció i serveis adaptats a la personalitat específica dels nostres clients, ja siguin institucions i organismes públics, entitats, empreses o corporacions, per extreure el màxim potencial de la col-laboració.PERSONES DE CONTACTE Tono FramisE-MAIL I TEL. DE CONTACTE [email protected] 98 99 43ADREÇACasp, 44, 3r 2a b08010 Barcelona

Tres Branques, s.c.c.l.tresbranques.catACTIVITAT PRINCIPAL Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de La General, la sala de festes i concerts de referència a la capital berguedana.PRODUCTES O SERVEIS Som programadors, gestors culturals, tècnics de so, llums i productors. Disposem d’equipament tècnic per al desenvolupament de qualsevol tipus de concert, obra de teatre, espectacles diversos i també jornades i conferències.PERSONA DE CONTACTE Sebastià PratE-MAIL I TEL. DE [email protected] / 664 410 427ADREÇAFrancesc Macià, 12, baixos08600 Berga

SECTORServeis culturals: serveis tècnics

coop 2014

82

directori coop

Per una societat inclusiva i promotora de l’autonomia

_Atenció domiciliària_Gent gran_Residències i centres de dia_Cases d’acollida_Infància i adolescència_Centres Residencials d’Acció Educativa_Escoles bressol_Espais educatius_Unitats d’escolarització compartida_Formació d’adults_Persones amb discapacitat_Inclusió social_Inserció laboral i promoció de l’ocupació_Serveis a les famílies

www.suara.coop | [email protected] | 93.254.76.90 | blog.suara.coop

Compromesos amb la inserció sociolaboralwww.garbet.coop | [email protected] | 93.254.76.90

10% de descompte en la contractació dels nostres

serveis de neteja i manteniment per a les cooperatives

federadesi els seus associats

Fem créixer el

moviment cooperatiu

i donem veu a les

cooperatives de treball

Federació de Cooperatives

de Treball de Catalunya

Premià 15, 1r pis

08014 Barcelona

933 18 81 62

www.cooperativestreball.coop

Presents a les xarxes,

segueix-nos a

Facebook i Twitter

Revista .COOP - n4

Documents

Transcript of Revista .COOP - n4