3EDITORIAL

L’ACUDIT

Tornem a tenir un altre número de la revista Rodalies a les mans. Aquest curs arriba més tard perquè se n’editaran només dues. El motiu no és altre que reduir la despesa, però això no vol dir que també reduïm les ganes que continuï sortint.

En la xerrada que Sebastià Serrano va fer a l’alumnat de Batxillerat va afirmar que “allò que es valorarà molt en el futur és el talent, però també la creativitat, la imaginació i la innovació”. És per això que en aquest primer número hem decidit d’incloure a la nostra revista unes entrevistes a tres persones dedicades al món de l’art: Álvaro de la Peña (coreògraf i ballarí), Albert Ausellé i Xavier Boada (actors).

També hi trobareu notícies relacionades amb el centre; reportatges diversos, com un sobre la Ruta Literària Miquel Martí i Pol; l’escrit de l’AMPA i altres.

Esperem que passeu una bona estona llegint aquesta revista que tot l’alumnat de 4t ha elaborat.

4NOTÍCIESELS ALUMNES DE 4T PARTICIPEN A LA MARATÓ DE TV3

El diumenge 18 de desembre del 2011 va ser el dia de la Marató de TV3, aquest any dedi-cat als trasplantaments d’òrgans i teixits. Els alumnes de 4t d’ESO de la franja artística van participar al concurs Pinta la Marató, en el qual es tractava de crear un murals on s’expossés el tema del programa amb una mica d’humor i alegria. Els murals que hi han participat es poden veure a la pàgina de la Marató de TV3.

Mélani Martín4t d’ESO A

5

va ser molt poc seguida, potser perquè la set-mana va coincidir amb la festa major de Roda. La classe més participativa va ser 1r A i, en segon lloc, 2n B.

A més, des de l’àrea de plàstica es va treba-llar la conscienciació tot fent murals que s’han penjat en els suros dels passadissos.

Al nostre centre ha estat organitzada per la co-missió d’Escola Verda i la CIATE (encarregats d’altres activitats esportives).

La comissió d’Escola Verda, l’alumnat de 4t i totes les persones implicades us animen a participar-hi el pròxim curs. Arnau Alba Mohamed Chouchou

Sergi Rueda4t d’ESO A

SETMANA SoLIDàRIA

La Setmana Solidària es va fer del 21 al 26 de novembre i va ser organitzada per l’ajuntament de Roda i Càritas. La Setmana consisteix a recollir aliments per a la gent necessitada. Al nostre centre, per incentivar aquest projecte,

durant aquesta setmana hi va haver una com-petició entre totes les classes i els professors per veure qui duia més menjar. Es van fer unes

SETMANA DE LA MoBILITAT SoSTENIBLE

La Setmana de la Mobilitat Sostenible és una d’aquelles iniciatives mundials per a cons-cienciar la gent sobre els avantatges que pot proporcionar l’ús dels mitjans de transport no contaminants i que afavoreixin la salut. Un dels punts forts d’aquesta iniciativa és potenciar l’ús de la bicicleta mundialment.

Roda de Ter també es va sumar a aquesta ini-ciativa, i el nostre institut va apostar per animar l’alumnat a venir al centre amb bicicleta. Es van adequar unes tanques al pati per aparcar-hi les bicicletes, i es van fer unes graelles per apuntar quants alumnes de cada classe venien amb aquest transport. Però aquesta proposta

NOTÍCIES

6

INICI DE CURS

Aquest curs l’IES Miquel Martí i Pol ha augmentat el nombre d’alumnes, i en total n’hi ha uns 430; de professors, n’hi ha 48. Hi ha quatre primers d’ESO, tres segons, cinc tercers, tres quarts, dues aules de primer de batxillerat i una de se-gon.

Les novetats d’aquest curs són, per una ban-da, que no hi haurà re-cuperacions pel juny, sinó que seran pel set-

embre, en concret els dies quatre i cinc; per l’altra banda, el projecte EduCat 2.0 ja està implantat a primer, segon i tercer d’ESO. Una altra novetat és que aquest any els alumnes de quart també farem les proves d’Avaluació de la Generalitat. Pel que fa al Pla Català de l’Esport, al centre s’ofereixen 2 esports: volei-bol femení i futbol sala.

Els professors que han entrat nous al centre són: Rocio Poyato, Roser Matas, Guillem Sán-chez, Roger Casanoves, Gemma Sensadora, Núria Gallifa, Mercè Coromina, Maite Vall, Ra-mon Ripoll i David Gallardo, Manel Gallart. Aquest any totes les aules tindran un ordina-dor fix.

Txell SerrabassaMaria Vilar4t d’ESO A

NOTÍCIES

graelles per apuntar cada dia quants productes portaven els alumnes de cada classe. Aquest curs, igual que el passat, el professorat és qui va dur més aliments, però no participaven al concurs. Les classes que van quedar primeres van ser 1r ESO A i 2n ESO B, amb 29 paquets cadascun; segon va quedar 1r ESO B, amb 27 paquets i tercer, 4t ESO C, amb 22 paquets. L’últim va ser 3r ESO A, perquè no van portar cap aliment, per tant, tenien 0 punts.

A més a més, el mossèn de Roda de Ter, Ra-mon Bufí, va venir voluntàriament a fer una xe-rrada a tot l’alumnat de 4t sobre el tema de la probresa a casa nostra.

Aquests aliments es porten amb furgonetes a uns magatzems i d’allà es reparteixen a les fa-mílies necessitades de Roda. Càritas assegura que ara hi ha moltes més famílies inestables econòmicament que abans.

Ariadna BatlleKonstantin Valentinov

4t d’ESO A

7

L’espectacle anava acompanyat d’imatges di-verses, sobretot referents a l’explotació infan-til.El dijous 1 de desembre, es va repetir l’espectacle per a tots els pares de 1r d’ESO: a més del recital, el concert i el ball, altres alum-nes d’aquest curs van tocar la flauta.

DIADA MIQUEL MARTÍ I PoL A L’INSTITUT

El dia 10 de novembre del 2011, els alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol vam fer diferents activitats per commemorar el 7è aniversari de la mort del poeta que dóna nom al nostre cen-tre.

DANSA, MÚSICA I POESIA A 1r D’ESOUns 26 alumnes voluntaris de 1r d’ESO van participar en un espectacle de ball, música i poesia per commemorar la Diada Miquel Martí i Pol. Fou organitzat pel professor de socials David Gallardo amb l’ajuda de la Montse Ca-ñellas, la professora de música. En primer lloc es va recitar el poema l’Elionor, de Miquel Martí i Pol, i seguidament, el van ballar. Es va continuar amb la recitació de dos poemes més, més balls i un concert amb alumnes que tocaven els seus instruments.

NOTÍCIES

8

2n I 3r D’ESO

Els alumnes de 2n i 3r d’ESO van celebrar la Diada Miquel Martí i Pol anant a Can Planoles a sentir una xerrada d’un dels actors que surt a la sèria de TV3 La Riera: el manlleuenc Xavier Boada. Enre altres coses, els va explicar com va arribar a ser actor i com es re-cita i representa la poesia sobre un escenari. A part dels proble-mes tècnics que hi va haver, va poder explicar també com era el món del cinema.

4t D’ESO: RUTA MIQUEL MARTÍ I POL

Els alumnes de 4t d’ESO vam anar a fer una ruta literària pel poble de Roda de Ter, passant pels punts més importants de la història del poeta.

Mélani MartínMiacela Omaza

Íngrid Vila4t d’ESO A

NOTÍCIES

9

divertida i ben treballada història en què sor-tien tot de contes clàssics enllaçats per un fil conductor.

El segon premi, se’l va endur 4t d’ESO A, que va fer un bon espectable d’imitació de videoclips.

1r d’ESO A va que-dar tercer, amb un espectacle de ball en què es reproduïa un videoclip.

Pel que fa als guarni-ments de les aules –el concurs de nadales– es va endur el premi

a la nadala més divertida 4t d’ESO B; el de la més original, 3r ESO C, i la més treballada va ser per a 1r de Batxillerat A.

Cília ComellaKonstantin Valentinov

4t d’ESO A

Com cada any, el nostre centre va celebrar el Nadal l’últim dia abans de les vacances, aquest any el dijous 22 de desembre de 2011. A les

dues primeres hores, es va fer l’amic invisible entre els companys/es de classe i una mica d’esmorzar; després es va deixar una estona

perquè tothom pogués veure els guarniments de cada una de les classes. Però el plat fort de la diada era el concurs de gags. Gairebé totes les classes hi van participar amb gags engin-yosos, divertits, musicals...

La classe que va guanyar el primer premi va ser el 1r de Batxillerat B. Van representar una

NOTÍCIES

L’INSTITUT CELEBRA EL NADAL

10REPORTATGES

Encara que no ho sembli, Roda de Ter està envoltat de camins que recorren el seu entorn amb relleus molt variats i aptes per seguir-los amb bicicleta. Com que ja fa uns anys que te-nim aquesta afició, coneixem un gran nombre de recorreguts per fer, de curts, de llargs, on hi ha baixades bones o plans per anar-hi a l’estiu sense suar gaire. N’explicarem els detalls, les curiositats, les coses a tenir en compte i el millor moment per fer-les. Totes comencen des de la Plaça Catalunya de Roda. Només cal seguir els mapes que hem elaborat amb el Google Earth.

-RODA - SALOU - SANTA MAgDALENA -CAMP DE TIR -TRENCANT ST FELIUET - TAvèRNOLES - RODADificultat: mitjana-altaEtiquetes: propietat privada, bici a coll, camins poc concorreguts, baixada ràpida amb salts. Requisits mínims: portar el mapa a sobre ja que el camí és bastant perdedor.Si hi ha pressa es pot baixar contra direcció pel carrer Ramon Martí fins al final del Pont Vell i anar fins al Serrat. L’opció legal és travessar el riu pel pont Nou i seguir la carretera fins al trencant que porta a Salou. Es passa per les roques on s’hi fa escalada i al final del trencant de l’esquerra, després d’un pontet, hi ha una tanca que sol estar tancada però amb una porta per a vianants. No hi passeu amb la bici perquè els plats toquen amb el ferro i es fan malbé. Cal travessar-la a peu i just darrere la porta, al cos-tat esquerre, hi ha un interruptor com el d’una bombeta. El premeu i la porta s’obrirà. Penseu a deixar-la tancada quan hagueu passat. Se se-gueix el camí de la dreta. Allà es pot contemplar com el pantà inunda els prats. Hi ha uns gossos que poden sorprendre algú però no cal patir ja que són tant vells que són totalment inofensius. Al final de les últimes cases, ens desviem cap amunt. El camí es va enfilant fins a arribar a un punt en què ja no puja més. Llavors cal saber veure un petit camí que puja per l’esquerra. Allà costarà molt avançar sense haver de baixar de la bici. Per fer el tros final recomanem pujar la

bici a l’espatlla. Un cop a dalt, es veuen unes llo-ses planes i pelades molt originals. Llavors amb el camí de la dreta s’arriba a Santa Magdalena. Entrem per la porta amb la bici, fem dues vol-tes pel claustre i continuem la ruta. A la baixada es pot agafar molta velocitat però cal anar en compte perquè els revolts són tancats i hi ha perill de continuar en línea recta si no es frena prou. Després d’una altra pujada, s’arriba a un camp de tir mig abandonat. Cal agafar un camí que passa just per la dreta del camp. Haurem d’obrir una tanca per al bestiar. La continuació no té més secret fins a un curiós encreuament entre 4 camins. Els dos de davant porten a l’ermita de Sant Feliuet, tot i que si s’hi vol anar amb bici és millor agafar el de l’esquerra. Nosaltres hem d’agafar el de la dreta que baixa pronunciadament. A baix de tot s’arriba a una casa de pagès molt ben acabada i ordenada. A partir d’allà és necessari mirar bé el mapa ja que és un tros molt perdedor. La cosa no té més secret fins a arribar a Roda un altre cop.

Tot i això, quan es passa per una casa de pa-gès on 20 metres abans hi ha una bassa, cal frenar perquè hi ha perill d’atropellar algun gat. Ho diem per experiència. Si voleu descarregar les rutes amb mapes po-deu trobar-les al blog:www.rutesbiciroda.blogspot.com

Òscar ArumíPere Girbau4t d’ESO B

RUTES AMB BICI PELS VoLTANTS DE RoDA

11REPORTATGESESTADA A L’EMPRESA

“A mi m’agradava anar a treballar perquè es-tava envoltada de xocolata” ens diu l’Andrea Ruiz, alumne de 2n de Batxillerat que és una dels alumnes que han participat en el crèdit “Estada a l’Empresa”. Aquest crèdit es fa per donar una formació complementària als alum-nes de batxillerat, serveix per tenir una expe-

riència laboral i per fer el treball de recerca. No compta nota però és un valor afegit per al cur-rículum. Segons la Mercè Palau, que és la pro-fessora que coordina el crèdit “els resultats de l’estada a l’empresa dels últims alumnes han estat molt positius, les notes han estat molt bones i les empreses ho han valorat molt bé”. Els alumnes trien el sector o empresa on vo-len per fer les pràctiques i la Mercè hi contacta directament. Després, si l’empresa ha accep-tat, planifica les tasques que l’alumne ha de fer a partir de les seves necessitats. En alguns casos hi ha hagut alumnes que han continuat

treballant o fent pràctiques a les empreses que van triar. Aquest crèdit es fa a partir del tercer trimestre, o durant l’estiu. Es necessiten com a mínim 70 hores d’estada. Són pràctiques for-matives però no són retribuïdes.Normalment, els alumnes trien la feina depe-nent del que es volen dedicar en un futur o bé per la comoditat de tenir-ho a prop de casa. Tots els alumnes estan contents del tracte que

han tingut amb l’empresa, tot i que alguns van remarcar que preferirien haver cobrat. Reco-manen fer el crèdit a les pròximes promocions per omplir currículum, per aclarir una mica el seu futur i perquè és una experiència que t’acosta a la vida real.

Aina MayorgaVioleta Casadesús

Sohad IfkiranPaolo MearelliHelena Jordà

4rt.B

12REPORTATGESXERRADA D’ARCADI oLIVERES

D’entre els actes duts a terme durant la se-gona Setmana Solidària cal destacar la xe-rrada-col·loqui que amb el títol Pobresa local, pobresa global va fer el dia 1 de desembre Arcadi Oliveres, professor d’Economia de la UAB i president de Justícia i Pau a la qual una colla d’alumnes d’Economia i de Revista vam assistir. Digué coses com aquestes:

La més gran pobresa és la més antiga: la cri-si alimentària, la fam. Quantes vides humanes s’emporta la fam? Unes vuitanta mil perso-nes moren de gana cada dia. En el terratrè-mol d’Haití moriren 360.000 persones. En tres dies moriran la mateixa quantitat de persones a causa de la fam.

La FAO, en una cimera al juny del 2008, de-manà als països rics cinquanta mil milions de dòlars per satisfer la fam durant un any. No hi van donar suport. Per altra banda, al setem-bre del mateix any esclata la crisi financera. Els governs donaren diners a la banca per valor de quatre bilions sis-cents milions de dòlars. Amb aquests diners s’hagués pogut eliminar la fam noranta-dues vegades. Per què els governs te-nen diners per a la banca i no per eradicar la fam? Perquè la banca i el govern són el mateix.Hi ha altres pobreses: Les retallades. Cada dia n’hi ha alguna. L’argument és que falten diners; es podrien, però, tenir més diners. Se-gons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra el frau fiscal a Espanya és d’uns 80 mil milions d’euros. Amb aquests diners es podrien estal-viar les retallades.

A França es va processar la propietària d’Oréal. És la primera evasora d’impostos, però va do-nar diners a la campanya de Sarkozy i un De-partament del mateix govern la va assessorar per fer l’evasió. A Espanya hi ha les SICAV. Conjunt de cent grans fortunes que només tributen l’1% en l’impost sobre societats i no

el 30% que paguen les empreses. Els més be-neficiaris són Emilio Botín del Banc de Santan-der, Amancio Ortega… Per tant no tenim di-ners perquè s’ha ajudat la banca. Els bancs no s’han de salvar perquè els protegeix el Banc d’Espanya, s’han de deixar caure com qualse-vol altre negoci que no va bé. En general, els polítics són servils dels banquers.

Algunes alternatives: Fer créixer la banca èti-ca perquè no especula mai, no va a borsa ni negocia amb armes, ni drogues, ni res d’il.le-gal. Aposta per inversions destinades a gene-rar ocupació, a millorar el medi ambient o a l’educació i cultura. Lluitar contra l’atur; no es pot donar feina a tothom. Una solució seria re-duir la jornada laboral a 35 h i mirar de superar la crisi sense créixer més; ja hem consumit el 70% de recursos disponibles. La crisi, va dir, tampoc no l’han de pagar els immigrants. I no només per raons humanitàries. Tant a França, com a Itàlia o Espanya hi ha un envelliment de la població; no hi ha prou gent que treballi. Ens fa falta la immigració perquè ens aporten sis mil milions d’euros l’any de benefici. És un tre-sor econòmic i cultural.

Òscar ArumíPere Girbau

4t ESO B

13REPORTATGESRUTA LITERàRIA MIQUEL MARTÍ I PoL

El 10 de novembre del 2011, els alumnes de 4t d’ESO de l’institut vam anar a fer una ruta literària pel poble de Roda de Ter, passant pels punts més importants de la història del poe-ta que dóna nom al nostre centre. És arran d’aquesta sortida que hem decidit fer un re-portatge sobre la Ruta Literària Miquel Martí i Pol.

CASA NATAL DE MIQUEL MARTÍ I POLLa Ruta sol començar a la casa on Miquel Mar-tí i Pol va néixer el 19 de març de l’any 1929 i on va viure durant 27 anys. És al carrer Sòl del Pont, número 18.

Allà va escriure diferents poemes referents a la tarda (el seu moment del dia preferit), a la malaltia que va patir quan tenia 20 anys (una tuberculosi) i a la soledat que li portava aques-ta malaltia. Alguns d’aquests poemes estan aplegats sota el títol “Paraules al vent”, recull amb el qual va guanyar el premi Óssa Menor.

LA BLAVA (fundada al 1925 per Tecla Sala)La fàbrica la Blava és un lloc important per a Miquel Martí i Pol, ja que la seva mare treba-llava a la part tèxtil i ell va entrar-hi a treba-llar quan tenia 14 anys i s’hi va estar fins l’any 1972. Ell estava a les oficines, perquè era dels pocs en la seva època que sabia llegir i escriure.

A la Blava hi treballaven 410 treballadors i en aquells temps era la major part de la pobla-ció. Sembla ser que era de les fàbriques de la comarca que pagaven més bé els seus tre-balladors. Pel que fa a la sirena, a més a més d’avisar els treballadors del principi i el final de cada torn, feia de rellotge al poble i avisava dels bombardejos aeris.

Hi ha tres teories que justifiquen el nom la Blava: una és perquè les finestres de la seva façana eren blaves; l’altra és perquè les bates que portaven les treballadores com a uniforme eren blaves, i per últim perquè deien que el co-lor que utilitzaven per tenyir era el blau.

Durant aquesta època Miquel Martí i Pol va anar a viure a una casa del carrer de sobre la

14REPORTATGESBlava, amb la seva dona i els pares d’ella. A l’any 1970 li van detectar l’esclerosi múltiple, una malaltia que el va fer plegar al cap de 2 anys de la feina.

Molts dels poemes més coneguts d’ell parlen del temps treballat a la Blava.

L’ESgLÉSIA MARE DE DÉU DEL SÒL DEL PONTUn altre punt de la Ruta és l’església de la Mare de Déu del Sòl del Pont. Miquel Martí i Pol s’hi va casar el maig del 1956 amb la seva primera dona, la Dolors.

ESgLÉSIA gRANAbans, al costat de l’església, hi havia l’escola del mossèn Espinalt, on Miquel va anar quan tenia 4 anys, va aprendre a llegir i a escriu-re i on va agafar la passió per la literatura i l’escriptura. En aquells temps formava part del centre catòlic, perquè al principi era creient, però amb el pas del temps, va anar perdent les seves creences; alguns afirmen que pel fet que la seva dona morís abans que ell, quan era ell el que tenia la malaltia i havia assumit morir abans.

PLAÇA MAJORÉs el centre del poble, on se celebraven totes les festes importants de Roda. La plaça estava envoltada d’edificis de gran importància com ara el teatre, l’ajuntament o la biblioteca, on

Miquel Martí i Pol anava sovint. Per això ara, quan anem a la plaça Major de Roda de Ter, trobarem una placa amb una ins-cripció d’un tros del poema seu El poble.

PLAÇA DEL POETAMossèn Espinalt i Josep Clarà van crear La Penya Literària Verdaguer per tal de fomen-tar l’estudi i promoure la literatura catalana. Miquel Martí i Pol en formava part. És on es reunien per fer-hi xerrades i on van celebrar el premi Óssa Menor que va guanyar el nostre poeta.

CEMENTIRIMiquel Martí i Pol va morir l’11 de novembre de 2003. Està enterrat amb la seva primera dona, la Dolors, i els pares de la Dolors, al cementiri de Roda de Ter, tal i com ell havia demanat.

Ester GutiérrezJúlia Prats

4t ESO A

15ENTREVISTES

Xavier Boada neix a Manlleu l’any 1961. La seva formació com a actor està vinculada al grup de teatre independent El Rusc des del 1976 fins al 1980. Des del 1986 al 1997 realitza tasques de direcció, programació i gestió al teatre Centre de Manlleu. El 1997 ingressa a la companyia Els Joglars i participa com a actor en vuit es-pectacless d’Albert Boadella, com Daaalí i la trilogia: Ubú, Pla, Daaalí, entre altres.

-Com es va començar a interessar pel teatre?Als 11 anys, quan estudiava al col·legi de la Salle de Manlleu. La gent de la meva edat feia futbol o bàsquet i els altres anàvem al teatre Centre de Manlleu. Allà hi havia un senyor que es deia Carles que ens va introduir al món del teatre. I jo, la veritat, és que faig teatre des d’aquell moment.

-En quin moment va arribar a la convicció que podria professionalitzar-se en això de la interpretació?Jo sempre havia pensat que el teatre era una cosa de més a més, un hobby, una afició. Era funcionari de la Generalitat, em vaig cansar de fer de funcionari i em vaig assabentar que feien unes proves per entrar a la companyia Els Joglars. M’hi vaig presentar, més que res per saber com funcionava. Mai pensant que

m’agafarien, i em van agafar. A partir d’aquí, ja m’he anat dedicant això.

-Quina preparació psicològica, física i emo-cional fa abans de cada actuació?Alguns estiraments sí que els faig, sobretot es-calfar la veu. És una tècnica de fer uns sons amb el coll, així la veu no es trenca. També faig estiraments perquè el cos estigui en con-dicions, i, sobretot, concentrar-me. També és molt important tenir una hora de concentració abans de cada actuació.

-En quin personatge se sent més còmode?N’he fet molts, però m’agrada molt fer de ca-pellà.

-Algun paper ha estat especialment difícil per a vostè?Sí, vaig haver de fer de toro una vegada. Era difícil perquè era un toro que parlava, i ho feia d’una manera molt especial. Va suposar un treball amb el cos, havia de fer uns moviments que recordaven l’animal.

-Hi ha algun paper o obra teatral que li agra-daria interpretar?Sí home, n’hi ha molts. Espero arribar als 80 anys i poder fer el Rei Lear de Shakespeare. Si no hi arribo, mala sort, però encara em queda molt temps.

-Ha pensat a dedicar-se a una altra cosa?Sí. En aquesta feina hi ha molts moments de crisi; a vegades no et contracten i no arribes a final de mes. En aquests moments et pre-guntes per què no em vaig dedicar a una altra cosa. A vegades sí que tens la temptació de deixar-ho, però mai és una temptació prou im-portant perquè en el fons això és la teva pro-fessió i com que t’agrada molt penses que cal passar aquesta època i que ja en vindran de més bones.

“ESPERo ARRIBAR ALS 80 I PoDER fER EL REI LEAR”

16ENTREVISTES-Què sent quan la gent el reconeix pel car-rer?Fa gràcia. Passa, però, que a la llarga es fa una mica pesat perquè hi ha gent que és molt res-pectuosa, però n’hi ha d’altres que quan estàs menjant o fent alguna cosa en privat et vénen allà a xerrar i és clar, aquell no és el moment.

-Hi ha alguna escena o personatge que no interpretaria per qüestions morals, principis o senzillament perquè no vol?Segurament que hi hauria personatges que no interpretaria per raons morals, sobretot si el discurs de l’obra busca una finalitat immoral. Quan el discurs és immoral no ho faria. En can-vi, quan els personatges són immorals, però la finalitat de l’obra és una altra, sí que ho faria.

-Quins vincles manté amb la comarca, amb Manlleu?Hi tinc la meva mare. Jo estic casat, la meva dona també és de Manlleu, però vivim a Bar-celona. Per tant, aquí hi tinc la meva mare, el vincle emocional més gran que hi tinc. També hi tinc amics de l’època d’estudiant i tot això, que encara ens veiem de tant en tant i recor-dem batalletes.

-Quins consells donaria a algú que vol co-mençar interpretació?Aconsello que s’ho agafi com un ofici, que no estem parlant de l’èxit per l’èxit ni la fama per la fama, que són coses que van bé perquè et contracten, però que és un ofici que es fa bé a mesura d’anys i anys d’anar-lo practicant.

Iris ParésJudit Soler 4t d’ESO C

“No S’HA DE PARAR MAI D’APRENDRE”

L’Albert Ausellé Croses és actor. Va néixer el 23 de setembre de 1976 a la Cellera de Ter. Ac-tualment resideix a Barcelona. És una persona alegre, però sempre ha estat bastant indecís, ja que abans d’estudiar teatre va fer un curs d’Humanitats i un de Disseny gràfic; és hipo-condríac.

-Com es definiria? Doncs normal. A vegades la gent es pensa que els que treballem en aquesta professió som di-ferents, però jo crec que no, jo em trobo nor-mal, si és que hi ha algú normal. Bé, hi ha de tot, com a tot arreu. Crec que sóc introvertit, vergonyós. Encara que sembli estrany, però conec molts actors vergonyosos.

-Quan era petit ja volia ser actor? No, no volia ser actor. Crec que ni m’havia passat pel cap, però tampoc recordo què volia ser. Sempre he estat molt indecís.

17ENTREVISTES-Què el va motivar per estudiar teatre? Em vaig posar a estudiar teatre amb dos amics del poble, amb qui fèiem teatre junts ... I ens ho passàvem tan bé que volíem aprendre’n més. I un cop comences, és un món tan fas-cinant que ja no pots parar. Posar-te a la pell dels personatges, viure moltes vides. Cada personatge és una vida. Els personatges et fan aprendre, et fan entendre coses de la vida que potser tu no ho entens d’aquella manera. Pots viure moltes coses que a la vida real, segura-ment, no et permets viure.

-Quin va ser el seu primer contacte amb el teatre? El primer contacte van ser Els Pastorets. Des de petit els feia perquè els meus germans en feien. Després ells van anar a una escola a Gi-rona a estudiar teatre i quan vaig tenir 18 anys vaig fer com ells. Amb uns amics del poble vam fer una companyia de teatre i vam començar a fer-ne. Ens dirigia el meu germà... Ens ho pas-sàvem molt bé!

-Quina va ser la seva primera obra de teatre i quin paper va protagonitzar?La primera obra professional que vaig fer va ser Panorama des del pont al Teatre Nacional de Catalunya. El personatge es deia Rodolfo. Era un immigrant italià que arribava a Nova York als anys 50, buscant un futur, una vida millor. Allà m’enamorava d’una noia però el seu pa-drastre s’hi oposava perquè ell també n’estava enamorat...Llegiu-la, que és molt interessant!!

-Quines són les obres més importants que ha fet? Nit de Reis, de W. Shakespeare, al Teatre Na-cional de Catalunya;Nunca estuviste tan adorable, de Javier Daulte, al Teatre CDN Madrid i al Festival Grec;El senyor Perramon, de JM de Sagarra, al Tea-tre Romea;Conte d’hivern, de W. Shakespeare, dirigi-da per Ferran Madico, al CAER i al Festival

Grec’07; Panorama des del pont, d’Arthur Mi-ller, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya, entre altres.

I de televisió:Club Super 3, personatge: Fluski. Càsting, personatge: Ivan; Via Augusta, perso-natge: Horaci; Jet Lag, sèrie de TV3.

-Ha fet cap paper de dolent?No. Però m’encantaria! Els dolents són els millors.

-Quins són els seus actors predilectes? Sean Penn, Kate Winslet i d’aquí, Pere Arqui-llué i Rosa Renom.

-Canviaria de professió? Tal i com està tot plegat, no sabria quina triar. Sí que tinc clar que no s’ha de parar mai d’aprendre. Cada any faig d’un a tres cursos per aprendre més. I em penedeixo de no ha-ver fet uns estudis en paral·lel als estudis de teatre. Que la vida del teatre és molt insegura, i complicada.

Andreu SerranoMarc Serrallonga

Joel Capdevila4t ESO C

18ENTREVISTES

“LES CoSES S’HAN DE fER PER PLAER”

Álvaro de la Peña Munoa es dedica professionalment a la dansa des de fa més de 20 anys. És titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de Barcelo-na (Institut del Teatre) i especialitzat en pedagogia de la dansa. Ha participat a les obres: La boda (1978), El sopar (1977) i El consumidor (1978). Després, va co-mençar a coreografiar amb els seus mateixos com-panys i fora de l’escola.

-Es dedica professionalment a la dansa?Sí, ja fa més de 20 anys que m’hi dedico.

-Què significa per a vostè ballar?Quan vaig començar a ballar, per mi era un repte ja que veia dificultat en els moviments de la gent que ballava. Després, vaig veure que la dansa era una manera que tenia de comunicar-me i d’expressar-me. M’agrada cantar, escriure i xerrar, però on millor penso que ho faig és amb la dansa, amb el movi-ment.

-Quins projectes ha fet últimament?Fins fa dos anys, treballava en espectacles, però com que el món de l’espectacle va minvar, vaig co-mençar a fer projectes de dansa social que ja ha-via fet anteriorment. La idea destacada en aquest projecte és que es dóna l’oportunitat de mostrar la dansa en un espectacle. D’aquests projectes en dic: “danza para cualquiera”. Sempre he tingut la sort de col·laborar en altres coses.

-Com i quan li va sorgir l’interès per la dansa?Quan vaig venir a Barcelona, tenia pensat estudiar a la universitat. Però vaig fer un curs de teatre, em va agradar molt i vaig començar a fer-ne. Llavors, em va semblar que era molt teòric i molt psicològic, i jo, que ja m’agradava l’esport, sentia que hi faltava una mica de moviment. Sovint, anava a veure uns amics que feien dansa, i va ser quan m’hi vaig aficionar.

-Quines qualitats ha de tenir una persona per po-der-s’hi dedicar?A diferència del ballet clàssic que es necessiten uns requisits molt determinats, la dansa no requereix cap qualitat específica. L’única qualitat important que considero que ha de tenir una persona per fer dansa, és el voler.

-Quan es va crear la companyia “Iliacan” i amb quins objectius?La companyia la vam forma a l’any 93 i la idea era fer espectacles i és el que més hem fet. O sigui la vam crear per casualitat, perquè en aquell temps ningú de nosaltres, els de la meva generació, teníem la in-tenció de crear companyies o crear empreses; el que volíem era fer coses. Però l’administració t’obliga a una formalitat oficial. Els objectius eren els que es-tem fent des de no sé quants anys; fer espectacles i fer projectes.

-A quins llocs ha actuat?A molts llocs, hem actuat molt a Catalunya i tam-bé a Espanya. A l’estranger sempre ens ha costat una mica més. Hem actuat a Portugal i a llocs més exòtics, com Armènia, Bulgària, una mica llunyans. També a Suïssa o Alemanya.

-fan servir només el llenguatge del cos o l’oral també?Depèn de l’espectacle. En general no parlem, si cri-des, cantes. Ho podem fer i de fet ho hem fet, però la nostra base és el moviment. Encara que la paraula és un element més que tens.

-Què creu que és el més important per fer dansa?Voler, la voluntat. Això no vol dir que no siguis exi-

19ENTREVISTESgent amb tu mateix, però has de voler, n’has de tenir ganes, perquè les coses s’han de fer perquè en tens ganes.

-Què en pensa del fet que la dansa sigui conside-rada com un art més aviat femení?Jo crec que això té a veure amb un prejudici social. Perquè la dansa té una sensualitat amb el cos i una sublimació que no encaixa en les nostres societats “repressives”. Les noies tenen molta més facilitat per moure les caderes, en canvi els nois, si ballen, normalment mouen les caderes com si fossin un ar-mari. Encara que això no els passa als cubans ni als dominicans. Però aquí, en aquesta societat sí perquè crec que considerem que la sensualitat és per a les dones. Com deia el llibre de Vocé “LOS HOMBRES NO LLORAN”. També és un tema cultural d’aquesta societat; perquè quan diuen “-Què farà el nen? -fut-bol o tennis -I la nena ? -Ballet”.

-Quins són els principals problemes físics que comporta fer dansa?Un és el quotidià. Un metge especialitzat en balla-rins me’l va explicar. Una persona normal doblega els genolls uns 400 cops, per exemple, i un ballarí 1000; hi ha una desgast major, tant de les articula-cions com de la musculatura i els tendons. Això pot generar lesions menors com esquinços, pot accele-rar l’artritis...Per altra banda, els ballarins en tenir el cos molt preparat físicament també el tenen més protegit. I també les dones que han estat mares tenen una re-cuperació més ràpida.

-Quantes hores assaja? A la pràctica, en aquest projecte que estic fent ara són tres hores al dia. Però el meu cap treu fum, ja que has de fer molt treball previ, molta preparació; per saber com va la música, quan entra cada perso-na, etc. Per tant, en total hi dedico unes deu hores diàries.

-És veu de seguida si una persona té aptituds per la dansa?Jo crec que sí, també que hi ha persones que et

poden sorprendre o et poden defraudar. Però en ge-neral, ja es veu.

-Quin tipus de dansa sol ballar més?Jo formo part de l’Escola de la Dansa Contemporà-nia Catalana. Personalment, dins la dansa contem-porània, sempre he estat molt eclèctic, m’he basat en tot. Vaig estudiar molt clàssic i vaig aprendre molt, però el treball que faig és com resoldre en moviment una idea o una emoció.

-I fan servir molts objectes per expressar aquests conceptes?Depèn, però en general no. No és com en una obra de teatre que se sol usar molta escenografia i es fa molta “parafernàlia”. Potser de vegades fem servir algun element que en un moment determinat, però normalment no.

-Aquest projecte que fa ara on el representen?El projecte és aconseguir fer moure persones que no han fet mai res. Ho representem als mateixos po-bles. Ara per exemple ho estem fent a Canovelles i a Cardedeu.Quan vam fer el projecte a Osona va coincidir amb la festa major de Vic i de Sant Hipòlit i vam aprofitar per incloure-ho al programa de les festes.

-Quina música solen fer servir més?Una mica de tot. Personalment tinc una predilecció per la música popular.Per exemple, en el projecte Santa Coloma-Osona hi ha músiques que m’han passat la gent i que m’han agradat, hi ha semiflamenc, una cançó d’ECDL. O al poble de Cardadeu hi participa el cor del poble i hi ha cançons de Brams i de Glucs. Això està bé per-què tens una visió musical molt àmplia.

Raquel Masmitjà MarínAnna Parera Boixasa

Alba Vidal García4t d’ESO C

20OPINIÓCoP DE RoCKEl director de l’obra teatral Cop de Rock inicia la presentació descrivint-la com a “missatge d’amor, d’admiració i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del rock català”. I és que no hi ha millor manera que aquesta per descriure l’obra, ni millor ma-nera d’homenatjar la música del nostre país.

L’obra són les cançons, i al seu entorn han creat l’argument; una trama que potser no és gaire profunda, però sí que ho és allò que ens vol fer sentir a través de la música. Els personatges que hi apareixen són força plans, però molt reals i, tot i que la història no fa referència a cap personatge del rock cata-là ni a cap grup existent, sí que podria haver estat verídica. El grup Cop de Rock podria haver estat real, els seus components ho po-drien haver estat, i els seus sentiments, més que dir que podrien haver estat reals, crec que puc afirmar que ho són. Els personatges estan molt ben interpretats: els actors treballen amb molta expressivitat corporal i gestual, també a l’hora de cantar els temes.

Vull parlar concretament de la llengua dels per-sonatges ja que és un aspecte que crec que està molt ben aconseguit i acurat; tots parlen català de la zona central, exceptuant quatre personatges. El pare del protagonista, pel fet d’haver viscut molt de temps a ses Illes, té aquell accent tan particular que els caracterit-za. I les tres noies, que representen ser de la zona del Delta de l’Ebre, també tenen la fonèti-ca del parlar occidental molt ben aconseguida. És un aspecte molt positiu i a tenir en compte de l’obra, ja que així agrupa tot el territori que, d’una manera o altra, va restar sota l’encant del rock català.

La decoració està molt treballada, sense ésser recarregada ni barroca. Constantment es juga amb tres grans rocs penjants, els quals sem-blen reals, i que simulen les escenes d’exterior.

D’espais interiors hi ha el magatzem, on es veu clarament la participació econòmica de l’empresa Estrella Damm en la producció de l’obra; el bar, amb una barra; l’oficina, i la casa de la protagonista. Aquests espais, doncs, els identifiques ràpidament, però sense la utilitza-ció de gaire decoració. La informació de la si-tuació de cada escena ens la proporciona molt la il·luminació i els fotogrames que es projec-ten a l’escenari tot representant un paisatge o una mateixa pantalla. El vestuari i l’atrezzo són també molt acurats i detallats, però alhora molt naturals.

La música té el paper protagonista en aques-ta obra teatral i, a cada escena, s’hi veuen re-presentades algunes de les mítiques cançons del rock català. Crec que se situa en un punt d’equilibri perfecte, ja que la varietat de cançons fa que l’obra sigui amena i, sobretot, també que només en representin fragments; aquells que més s’adiuen amb l’argument, ja que si interpretessin les cançons completes, l’argument perdria el fil. La selecció de temes considero que ha estat molt encertada i molt ben encaixada en la trama argumental.

Finalment, com a valoració global de l’espectacle, diré que m’ha emocionat. M’ha

21OPINIÓemocionat perquè he crescut en un ambient on han estat aquestes les cançons que m’han acompanyat, unes cançons amb les quals em sento identificada, no només pel que diuen, sinó amb la llengua amb què ho diuen. I per acabar, dir que jo també “canto en la llen-gua en què somio!”

Ariadna Freixa2n BATX.

RETALLADES SoCIALS

El dia 15 de juny es van començar a debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupos-tos de la Generalitat per a l’any 2012. Amb la crisi, la classe política havia de triar entre reta-llar els drets socials de la ciutadania o seguir afavorint el benefici empresarial i de la banca, i per descomptat, ha triat les retallades socials que carreguen sobre els ciutadans la sortida d’una crisi que ells no han creat. I a més a més, tenen la cara de dir que això no és culpa seva, que això s’ha de fer, i donen altres excuses per provocar més retallades.

Les retallades estan afectant a tota la pobla-ció, tant pel cantó de l’educació com pel de la salut (llargues llistes d’espera per ser atès per un dels pocs metges que han quedat, ja que els altres han sigut despatxats per culpa de les retallades). Les retallades també fan que gent marxi del país per trobar un lloc amb més bo-nes perspectives laborals.

Nosaltres demanem un pressupost sense reta-llades en el servei social. Protestem perquè la crisi no l’hàgim de pagar nosaltres.

Estanislao Ortiz 4t A

EL MÍNIM D’EDAT

El mínim d’edat és una mesura de seguretat de cara als menors per evitar que facin activitats o freqüentin llocs que, socialment, són inapro-piats per la seva edat. Crec que, pel que fa al treball i al permís d’entrada a locals com les discoteques, la res-tricció d’edat s’hauria de reduir als menors de catorze, ja que tant per poder guanyar un petit sou treballant a l’estiu o aprenent un ofici com per poder assistir a concerts i altres activitats, els catorze són més que suficients.

Els pares són els que han de decidir si els fills poden o no assistir a activitats per a majors i, per tant, si un fill enganya un pare per fer activitats de les quals no té permís hauria de quedar dins l’àmbit familiar, sense que la llei hi estigués implicada. Per altra banda, també és cert que el mínim d’edat serveix per evitar l’explotació infantil, però en el país en què vi-vim, en el qual això no és gens freqüent, una reducció d’aquest mínim aportaria un gran benefici per a tota la població adolescent, ja que en aquesta etapa de la vida moltes famí-lies ja consideren que els fills s’han de guanyar els diners per a les seves necessitats menys importants (roba, saldo del mòbil, diners per a l’autobús, cine, etc.), i si l’Estat no dóna la possibilitat que els joves comencin a fer els seus propis estalvis, després, de més grans, aquests han de començar de zero i amb més necessitat de la que tindrien si haguessin po-gut començar abans.

En canvi, crec que el mínim d’edat s’hauria d’aplicar més estrictament en la venda de pro-ductes com l’alcohol i el tabac, ja que més que treballar o assistir a festes, aquestes són les coses més perilloses per als joves i que s’haurien de moderar a la població de totes les edats.

Clara Teixidor4t d’ESO A

22

NAVEgANT PER BARCELoNA

El passat 30 de novembre els alumnes de 1r d’ESO van fer la sortida Navegant per Barce-lona. Aquesta excursió té per objectiu que els alumnes se sàpiguen orientar per la ciutat mi-tjançant plànols, que utilitzin el transport pú-blic, treballin de manera cooperativa, es com-portin de manera civilitzada i que vegin alguns dels llocs més emblemàtics de Barcelona. El recorregut va començar al castell de Motjuïc, va continuar pel barri Gòtic i van acabar a la Sagrada Família.

Judith CrousLaia Jordà

4t d’ESO A

SORTIDESSoRTIDA DE BATXILLERAT

El dimecres 9 de novembre els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van fer una sortida a Bar-celona, més concretamente van anar a veure l’obra de teatre anomenada Cop de Rock. Se-gons el director, Joan Lluís Bozzo, l’obra és un missatge d’amor, d’admiració i agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el mira-cle del “rock català”. En aquest musical surten temes compostos per grups catalans, com els Pets, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Gossos, Sau, etc.

A la tarda van assistir a la Universitat de Bar-celona (UB), a una xerrada sobre la comuni-cació, a càrrec de Sebastià Serrano. Ell és un famós lingüista català, doctor en lingüística matemàtica, catedràtic de lingüística general i de teoria de la comunicació a la UB.

Laia ArenasMarta Bruguera

4t d’ESO A

Sebastià Serrano

23AMPAPENSAR AMB LES MANS

Vivim sovint amb el cor partit, entre allò que pensem i allò que sentim, allò que diríem i el que acabem dient. Ens passem la vida en permanent batussa interior, procurant que s’entenguin el cervell i el cor, harmonitzant la raó i els sentiments. Fent un paral·lelisme -salvant totes les distàncies- ens passa una cosa semblant a l’hora d’encarar la vida en la vessant professional, primer acadèmica i finalment laboral. Estudiem per aprendre, per formar-nos, per instruir-nos, convençuts que aquells estudis són el germen de l’ocupació professional de la nostra vida. Això és el que sovint transmeten els adults quan aconsellen els joves sobre la via d’estudis a triar, gene-rant, de retruc, unes expectatives sobre la sortida professional que, a l’hora de la veritat, costen déu i ajut d’assolir. Tot, òbviament, amb tota la bona fe i a fi de bé però oblidant, alhora, que la realitat és fluctuant, variable, inestable i, fi al cap, tossuda. I que per més que ens obs-tinem a creure que obtenint tal o qual titulació tindrem garantit un lloc de treball on desenvo-lupar els nostres coneixements i ens pagaran en conseqüència, pot molt ben ser que ens ha-guem de conformar a trobar una feina que no tingui res a veure amb el que hem estudiat, ni en especialització, ni en rang, ni en sou. I en-cara gràcies. El mercat laboral està supeditat a l’oferta i la demanda i subjecte a uns vaivens imprevisibles, que s’infla i es desinfla i provoca sotragades.

No escric això per desanimar ningú, ans al contrari. Ni pretenc que mares, pares i pro-fessorat declinin responsabilitats, ni deixin de fer el paper de mentors que els pertoca i fills i alumnes esperen d’ells. Ni, menys encara, vol-dria desmoralitzar la gent jove que tenen al da-vant un horitzó, pel cap baix, prou ennuvolat. Ara bé, potser fóra bo, sense tirar aigua al vi, advertir-los de tot plegat i que anessin prenent consciència de quin pa hi donen. Animar-los

a estudiar ara i a seguir formant-se més en-davant, maldant per no perdre mai el cuc del saber.

I posats a parlar clar, dir-los també que hi ha moltes sortides professionals a la vida –qui sap si cada vegada més- que no tenen res a veure amb els estudis superiors. Que hi ha oficis que perviuen, d’altres que ressusciten de les cen-dres i algun de nou que treu el nas. Comencen a donar-se casos, sortosament, de noies i nois molt joves que es guanyen la vida molt digna-ment en sectors que experimenten una revifa-lla, amb el valor afegit del prestigi social. Hi ha gent ben jove que presumeix de treballar de cuiner o de cambrer, o que va amb el cap ben alt fent formatge o pa, per posar alguns casos. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure, pen-sem també que tenim mans.

Pep Palaupeppalau.blogspot.com

24PUNT JOVE

Abans de res, desitjar-vos més que mai un molt bon any 2012 a totes i a tots!

Segurament que ja estareu al cas: aquest tor-na a ser un any de traspàs, ho marca el ca-lendari...Felicitats per avançat als que hagueu nascut el 29 de febrer!!

Que estem en crisi ja fa un temps que ens ha quedat molt clar; el que molts voldríem saber és quan en sortirem. A L’Espai no ens n’hem pas salvat, però sabem agafar-nos les coses amb optimisme quan cal i hem decidit que es-

tem també de traspàs. No, no tanquem bar-raca, que ens ha costat molt d’aixecar! Diem que estem de traspàs perquè sabem que les crisis són oportunitats que porten el canvi i de ben segur que ara aquest canvi fa falta... Com diu el refrany: “renovar-se o morir” i és que el filòsof espanyol Unamuno ho tenia molt clar: el progrés consisteix a renovar-se. Ens adonem, doncs, que ho tenim tot a favor, així que ens toca arromangar-nos!

Un dels primers canvis que ja es va anunciar a la tardor passada és la figura del dinamitzador/a de L’Espai. A finals del passat mes d’octubre ens vàrem haver d’acomiadar de l’Alba Pa-rareda i volem aprofitar aquestes ratlles per donar-li les gràcies per tota la feina feta i els moments que vàrem compartir amb ella. En-guany comptem amb en Jesús Hoyo, el nou dinamitzador que trobareu a L’Espai cada tar-da de dimarts a divendres. Amb ell reactivarem el punt d’informació de L’Espai a l’Institut, els dijous a l’hora del pati. El trobareu al passadís de l’entrada de l’IES, on podeu acostar-vos per

demanar informació de qualsevol tema que si-gui del vostre interès o bé per fer inscripcions, propostes d’activitats, etc.

Com dèiem, és un any de traspàs i des de L’Espai estem treballant ja per encaminar la re-novació, però necessi-tarem també l’aportació de tots/es vosaltres, de tots els joves de Roda per definir cap on hem d’encarar aquest canvi i per dur-lo a terme. Es-perem poder comptar

amb vosaltres, que el futur és cosa de tots, i els joves hi teniu molt a dir!

I ho deixem aquí. Recordeu d’encarar les co-ses amb esforç i optimisme. Ens veiem per Carnaval!!!

2012, ANy DE TRASPàS... TAMBÉ A L’ESPAI

25ESCOLA VERDA

Les Nacions Unides són un ens intergoverna-mental d’abast mundial dedicat a promoure la cooperació entre els països, mantenir la pau i vetllar pel respecte dels drets humans. Ha-bitualment, l’Assemblea General, el seu prin-cipal òrgan de govern, proclama una diada, any o dècada amb la finalitat de sensibilitzar la societat sobre temàtiques diverses d’interès mundial. Val a dir que la dedicatòria anual no és excloent d’altres propostes. Per exemple, l’any passat va ser declarat per les Nacions Unides l’Any Internacional dels Boscos per sensibilitzar sobre la conservació i gestió de tots els tipus de boscos, en el marc del des-envolupament sostenible (http://www.un.org/en/events/iyof2011/). Alhora, el 2011 no no-més estava dedicat als boscos, també a altres qüestions com la química, els afrodescendents o el voluntariat.

Enguany l’Assemblea General de les Nacions Unides tot reconeixent la importància de l’energia per al desenvolupament sostenible ha proclamat l’any 2012 com l’Any Interna-cional de les Cooperatives (http://www.sustai-nableenergyforall.org/ ) i Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom (http://www.un.org/es/events/sustainableenergyforall/).

Aparentment, hom pot creure que són dues temàtiques força diferenciades. Però si ens hi fixem bé tot el conjunt de sinergies que es des-envolupen en el treball cooperatiu tenen molt de sostenible. De tota manera, la temàtica de l’Energia Sostenible ens toca més de ple com Escola Verda que és l’Institut Miquel Martí i Pol.

Què voldrà dir això? O dit d’una altra mane-ra, quines implicacions ens pot suposar com a centre o, a nivell particular, com a persona? Com a Escola Verda que som, algunes de les propostes per a aquest curs aniran encamina-

des en aquest sentit, a banda de les habituals programades. Una d’aquestes serà oferir i re-comanar la realització d’un treball de recerca dedicat a fer un estudi sobre l’optimització energètica del centre. A nivell personal, més enllà d’entrar a valorar si funciona o no, si con-vé o no, si és escaient o no; simplement què hi puc fer jo independentment del que facin els altres. És a dir, aportar el meu granet de sorra col·lectivament o individual. Sense anar més lluny, i continuant amb la setmana de la mobilitat, podem fer més racionals els nostres desplaçaments, cosa que es tradueix en un ús més sostenible per a tots. Va, penseu com hi podeu contribuir; segur que trobeu la manera!

Per si esteu interessats en els propers “Anys Internacionals”. http://www.un.org/en/events/observances/years.shtml

Comissió d’Escola Verda

2012: ANy INTERNACIoNAL DE LES CooPERATIVES I ANy INTERNACIoNAL DE L’ENERgIA SoSTENIBLE PER A ToTHoM

26

TÍTOL: Si tu em dius vine ho deixo tot...Però digue’m vine.AUTOR: Albert EspinosagèNERE: novel.laEDITORIAL: Rosa dels VentsNÚMERO DE PÀgINES: 203

ARgUMENT: El llibre ens explica la història d’en Dani, un noi que es dedica a buscar nens desapareguts. Al princi-pi de la història a en Dani l’ha deixat abandonat la seva dona i torna a reviure la seva infància mentre busca un nen desaparegut. Aquest cas el portarà fins a Capri on va ser-hi quan era petit i recorda dos dels personatges que van marcar la vida i li van ensenyar moltes coses: el Sr. Martín i en George. Tornarà a viure el passat i el portarà a una reflexió sobre la seva vida, sobre la seva història d’amor i sobre coses importants en la seva vida.

RECOMANEM aquest llibre perquè fa reflexionar sobre la vida i pots aprendre’n molt. Fa entendre com se sen-ten les persones que han patit la mort d’algun membre de la seva família. A partir de petites coses del present pots arribar a reviure escenes del passat. És ràpid de llegir, fàcil d’entendre i està destinat a tots els públics.

Elisabeth Raya Sayago 4t ESO B

RECOMANEM

TÍTOL: El Club de los Corazones SolitariosAUTOR: Elizabeth EulbergEDITORIAL: AlfaguaraNÚMERO DE PÀgINES: 333

ARgUMENT: Penny Lane és una noia a punt de co-mençar 1r de batxillerat. Durant l’estiu ho ha passat molt malament per culpa d’un noi i veu que l’únic que li han portat tots els nois amb qui ha estat són tristeses. Per això decideix crear un club de solteres; no voldrà tornar a anar amb cap noi fins al cap de molt temps.A l’institut les noies se n’assabenten i de mica en mica es van afegint a les trobades i festes que organitzen. El grup anirà canviant i totes van descobrint que el més im-portant són les amigues i que hi ha nois que es merixen una altra oportunitat.

RECOMANO aquest llibre a la gent de la nostra edat per-què parla sobre com n’és d’important l’amistat. És un llibre fàcil de llegir i d’entendre.

Marta Pla4t ESO-B

27RECOMANEM

TÍTOL: Un Funeral de MuerteDIRECCIÓ: Frank OzANY: 2007gèNERE: ComèdiaDURADA: 90 minuts

ARgUMENT: Una família anglesa prepara el funeral del pare. La tensió va creixent de mica en mica quan les antigues baralles sorgeixen de nou entre els fills; a més, l’aparició d’un desconegut que afirma que el difunt ocul-tava un secret obscur empitjora les coses. Això obliga la família a prendre mesures dràstiques per evitar que l’enterrament es converteixi en un desastre absolut.

RECOMANO aquesta pel·lícula a tothom que tingui ganes de fer-se un tip de riure i passar una bona estona mirant aquesta comèdia que ha tingut tantes bones crítiques.

Helena Jordà4t ESO B

TÍTOL: The Hurt Locker.(En tierra hostil)DIRECTOR/A: Kathryn Bigelow.ANY: 2008.ACTORS: Jeremy Renner: Sergent William JamesAnthony Mackie: Sergent JT SanbornBrian Geraghty: Owen Eldridge

En terra hostil (títol original en anglès The Hurt Locker) és guanyadora de 6 premis Oscar, incloent-hi els de millor directora i millor pel.lícula.

ARgUMENT: Durant el període posterior a la invasió de l’Iraq de 2003, el sergent de primera classe William James (Jeremy Renner) es converteix en el líder d’una unitat EOD (desactivació d’explosius) amb la companyia Bravo de l’exèrcit dels Estats Units, reemplaçant el ser-gent en cap, Matt Thompson, el qual va morir a causa de l’explosió d’un artefacte improvisat a Bagdad. L’imprudent comportament d’aquest farà que els seus dos subordi-nats, el sergent Sanborn (Anthony Mackie) i l’especialista Eldridge (Brian Geraghty), valorin seriosament el risc que corren en el seu treball i es plantegin si realment els val la pena continuar. Quan una missió rutinària en una ciutat es converteix en una autèntica ratera per James i els seus homes, la veritable personalitat del sergent es mostrarà.

RECOMANO aquesta pel·lícula perquè em va agrada molt, està molt ben feta i sembla que hagi passat de veritat. És veu perfectament com trebllen, com viuen i com se sen-ten els militars de l’exèrcit de nord-americà.

Ivan Contreras4t B

28ENTRETENIMENTS

Nom d’animal

OHE COMPLERT

NORANTA ANYS!

29ENTRETENIMENTS