revista 133.qxp:Revista92CTP4.qxd 14/7/09 13:51 Página 1Estudi Freixes-El Petit Estudi Fotografies:...

revista 133.qxp:Revista92CTP4.qxd 14/7/09 13:51 Página 1

Quan el Consell editorial del Theknos em va demanar que col·laborésen l’Observatori del número que teniu a les mans vaig pensar que era una bona opor-tunitat per donar-me a conèixer a la majoria dels seus lectors (a una part més petita–companys de carrera i als companys en més de quinze anys d’activitat al Col·legi–, noera necessari). La meva col·laboració en les activitats col·legials s’ha centrat en la Comis-sió de Medi Ambient, Energia i Seguretat que avui presideixo, càrrec que combino,transitòriament, com a nou membre de la Junta de Govern arran de les darreres elec-cions. Permeteu-me que aprofiti per agrair públicament la confiança del degà Joan Ribói el seu equip en proposar-me formar part de la seva candidatura i, lògicament, tambéals companys que, per mitjà de les urnes, han jutjat que aquesta candidatura és la mésidònia per seguir dirigint el futur del Col·legi durant quatre anys més.

L’actual escenari econòmic genera incertesa. Des del punt de vista de la professió,l’aprovació de la Directiva de Serveis i la implantació efectiva de l’Espai Europeud’Educació Superior i els títols de Grau poden ser vistos com a inconvenients per al futurdel CETIB, si bé, i és una opinió compartida per l’equip de govern, han de ser tractatscom oportunitats per tenir un Col·legi més fort. La nostra institució gaudeix de la for-talesa i professionalitat dels col·legiats en tots els sectors d’activitat productiva, de la sevaversatilitat en tots els camps de la tècnica i de l’orgull de pertànyer a la professió. D’altrabanda, el Col·legi és sòlid des del punt de vista economicofinancer i patrimonial.

En moments de canvi la innovació i l’adaptació als nous escenaris són el que enspermetrà donar un nou impuls, combinant aquests valors amb, com deia, la fortalesadels seus membres i de la pròpia institució. El camí per recórrer ens ha de dur a millo-rar la qualitat en la professió, a cercar l’excel·lència en el seu exercici que ens protegeixidavant la competència, a ser reconeguts en l’àmbit laboral. ElCol·legi ha de contribuir millorant i augmentant l’oferta for-mativa i divulgativa per tal que el desenvolupament professio-nal i personal faci els col·legiats més competitius, formantopinió qualificada en temes que afectin la professió i la socie-tat i defensant els nostres drets sense oblidar els nostres deu-res i responsabilitats. La consolidació de l’obertura del CETIBa la societat, duta a terme amb una atenció i intensitat espe-cials per la Junta en els darrers quatre anys, ha de seguir sent objectiu ineludible perdonar a conèixer les accions que es desenvolupen. Es tracta que la societat tingui cons-ciència de l’aportació del nostre col·lectiu al seu desenvolupament econòmic i social.

Finalment, la participació en l’activitat col·legial per part dels seus associats és unaltre dels punts forts que convé assegurar fomentant l’oferta de “coneixement”. Així,vull aprofitar l’avinentesa per expressar un reconeixement explícit a tots els membres deles comissions tècniques i socials que treballen i col·laboren periòdicament en les dife-rents àrees de treball i sense els quals fóra difícil assolir les nombroses accions divulga-tives, formatives o de participació ofertes als col·legiats i que gaudeixen d’un rotundreconeixement per part del nostre entorn immediat. Anàlogament, vull fer una mencióespecial i destacada a tot el personal del Col·legi, un col·lectiu professionalment prepa-rat i qualificat, que fa que la maquinària de coordinació, tècnica, organitzativa i admi-nistrativa funcioni donant-nos seguretat i confiança per continuar desenvolupant iposant en pràctica noves activitats i serveis.

Com podeu veure són diversos els objectius que el Col·legi es planteja, encara quesempre serà el nostre amor a la professió allò que mourà en tot moment les nostresaccions, sense buscar, al cap i a la fi, res que no sigui la millora contínua en tots elsàmbits de la professió. Benvinguts a un futur engrescador.

Andreu Martínez I [email protected]

OBSERVATORI

Benvinguts a unfutur engrescador

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

3


TheknosNúm. 133 JULIOL-AGOST de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Xavier Corbella, Alfons Cornella, Javier Creus,Lorena Farràs, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Josep Grau, Ángel Hernández, IDES, Infonomia,Andreu Martínez, Joan-Marc Passada, Nuria Peláez,Albert Punsola, David Roman, Isaías P. Santamaría(Normativa), Pilar Senpau

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Ricard Cervantes, Xavier Corbella,Canetti Fotografia, Tamara G. Cisneros,Marc Javierre, Jordi Play, Edgar Ramírez,UPC, Victor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i no representennecessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, elsanunciants són els únics responsables del compliment, dela qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de lainformació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitatdavant els lectors de la publicació.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològic de 90 g. iestucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_28Temps difícils per al sector de la seguretat contra incendis

SUMARI

ENTREVISTA_34Joan Ribó, degà del CETIB, i Juan J. Gracia, vicedegà

RETRATPROFESSIONAL_20Alfredo Consolación

SOSTENIBILITAT_08

JORD

I PLA

YBO

MBE

RS D

E BA

RCEL

ONA

MAR

C JA

VIER

E

ARXI

U


J a ha arribat l’estiu i amb ell el darrer Thek-nos del curs. Els primers mesos de l’any han estat durs per alsprofessionals de l’enginyeria tècnica industrial i des de la revistadel CETIB hem intentat donar algunes claus per sortejar unasituació dura per a molts col·legiats.

Les perspectives que s’auguren de cara a setembre tampoc nosembla que millorin l’actual conjuntura; per això la revista con-tinuarà oferint, a banda de les seccions habituals, informacióque contribueixi al desenvolupament professional delscol·legiats del CETIB.

Aquest mes, Nuria Peláez explica les claus per presentar-se auna entrevista de feina. D’aquesta manera tanca una sèried’articles sobre la feina de buscar feina en què ha parlat de compreparar una estratègia per a la recerca d’ocupació, com redactaruna carta de presentació i com elaborar un currículum. Per alspropers números, es tractarà de les tècniques per posicionar-se aInternet com a professionals d’un determinat sector i els mecanis-mes per trobar clients a la xarxa.

El Theknos que ara llegiu també inclou una conversa entre JoanRibó, reelegit degà del Col·legi per als propers quatre anys, i JuanJ. Gracia, que repeteix en el càrrec de vicedegà. Tots dos encapça-laven la candidatura guanyadora de les darreres eleccionscol·legials, que es van celebrar els dies 3 i 4 de juny. En la xerradaparlen de com van viure les eleccions, del futur de la professió, elvisat i els col·legis. Vivim en un moment de canvi per al sector quetots dos analitzen en profunditat.

Encara amb la ressaca de les eleccions, i amb la voluntat de ferel procés encara més transparent, també dediquem dues pàginesde la revista a parlar de com s’organitzen unes eleccions al Col·legi:el paper de la mesa electoral, el calendari, les candidatures, elsinformes dels observadors externs al CETIB, etc. L’article posa demanifest la complexitat d’un procés que s’ha tancat amb un balançmolt positiu pel que fa a la seva organització.

Com és habitual a la revista del mes de juliol-agost, aquestTheknos incorpora un reportatge sobre el Dia del Col·legi que es vacelebrar el 8 de juliol al Col·legi. Aquest acte social és un dels méssentits per als seus protagonistes: els col·legiats que celebren els 25i 50 anys de vinculació amb el Col·legi. Enguany, la conjunturaeconòmica ha obligat a celebrar l’acte a les instal·lacions delCETIB, un canvi que ha estat molt ben acollit pels homenatjats,que han valorat aquesta ubicació com a molt acollidora i íntima.

Tanquem un curs, però continuem treballant per preparar-ne el proper. A l’agost no hi ha revista, però els pròxims núme-ros de Theknos ja s’estan gestant. Volem que us continuïn apro-pant els serveis que el CETIB presta als seus col·legiats i les notí-cies més destacades per a la professió. Mentre el nou curs noarriba, tots els qui fem la revista desitgem un molt bon estiu atots els lectors de Theknos.

Obert per vacances

OBSERVATORI_03Benvinguts a un futur engrescador

OPINIÓ_07Hisenda fa aigua per totes bandes

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_19Comissió d’Enginyers Jubilats

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_22

SOSTENIBILITAT_26Un sector sense renovables34 kg de CO2

La dada

INNOVACIÓ_38De l’e-commerce a l’e-management

ARTICLE TÈCNIC_40Peculiaritats del règim de neutre IT

NORMATIVA_43

SALUT_44La síndria. Una vida a mida

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_45El CETIB aposta per l’oficina verda

CULTURA_46Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VI)

EDITORIAL


INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESINSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESDE BAIXA TENSIÓ

ENLLUMENAT EXTERIOR

Manuals en venda al Col·legi

MANTENIMENT D’EDIFICIS

Els Manuals Tècnics del CETIBLa millor informació tècnica per al professional versàtil


Fins fa poc temps, el governde Madrid no ha volgut reconèixer lagravetat de la crisi espanyola i ens hanfet passar amb raons. De fet, fins a mit-jans de juny no han decidit canviar elquadre macroeconòmic per ajustar-loal nivell de caiguda de l’activitat queapunten totes les institucions des de fatemps. Aquest retard té conseqüències.És evident que en tota crisi –i més enuna de la importància d’aquesta–Hisenda deixa de tenir ingressos, per-què cau l’activitat i augmenta l’atur. Almateix temps, el govern ha de fer fronta les despeses corrents de sempre (sani-tat, educació...), a més de les derivadesde la mateixa crisi, és a dir, subvencionsa sectors (cotxes), més prestacions alsaturats... Això fa que la diferència entreel que entra i el que surt de l’Estat siguicada vegada més gran. És el ques’anomena dèficit públic.

Bé, ara resulta que han saltat totesles alarmes. Ens hem adonat que, entregener i maig, l’Estat ha gastat un 43%més de diners dels que ha estat capaçde recaptar. I a la despesa no es comp-ten encara els 19.000 milions perpal·liar els efectes de l’atur i altresobjectius del senyor Zapatero. ni els8.000 (?) milions addicionals per alfinançament de les autonomies. Si hocomptéssim seria més d’un 100%. Quèha passat? Doncs que la recaptació del’IVA cau un 28%; la de l’IRPF i Socie-tats, un 25%... mentre que la despesacorrent segueix creixent al 6,1%, lide-rada pel ritme d’augment de les nòmi-nes dels funcionaris en un 4,2% i perles despeses d’interessos. Sota la pressiódels números, el Govern es va veureobligat a augmentar el sostre de despe-sa autoritzat i les xifres de dèficit públic(sobre PIB) previstes: 9,5% el 2009 i8,4% el 2010... (Recordem que elmàxim de Maastricht és del 3%.)

Això ha fet que entrem de formaaccelerada en un debat nou. Ara es par-

la que cal augmentar impostos per ferfront a aquesta situació. Fins ara l’únicasolució que hi ha hagut és emetre deu-te públic, col·locar-lo al mercat i anargastant els diners que entraven. El pre-sident del Banc Central Europeu, elsenyor Trichet, va dir que Espanyahavia assolit ja un límit de deute. No teraó. Els italians, francesos, belgues... entenen més, però sí que és veritat quesom el país on està creixent més depressa. I això és molt perillós, perquè esgasta en despesa corrent, és a dir, ensalaris, prestacions de l’atur... ben dife-rent seria si es destinés a inversions eninfraestructures, per exemple.

El senyor Zapatero, després d’havernegat que pujaria els impostos, vahaver de fer marxa enrere al cap dequinze dies i va tirar amunt els delshidrocarburs i el tabac. Ara què ve?Llum? Alcohol? CiU va frenar en sec laintenció de ZP de pujar més l’IRPF

–argumentant la punyetera mania deles “rendes altes”, com van fer amb elsplans de pensions (les rendes altes deveritat, no paguen, senyor Zapatero,no se n’ha assabentat encara?)– en unpaís on ja tenim un marginal molt alt.

Cada expert diu la seva, encara quela majoria apunta la possibilitat depujar l’IVA –estem al nivell mínim dela UE–, aprofitant que la inflació es del-1%. Seria un bon moment per recap-tar més i destinar una part d’aquests arebaixar els costos empresarials de laSeguretat Social. Abaratir el treball ésnecessari, pensant en els quatre milionsd’aturats. Sens dubte aquesta serà ladiscussió que ve (les caixes d’estalvis enseran una altra) de cara a l’estiu.

Potser és moment de recordar, comfan els tècnics d’Hisenda, que a més dela caiguda de l’activitat, la baixada de larecaptació d’impostos ve donada perun augment ràpid de l’economia sub-mergida enmig de la crisi. Els càlculsque fan aquests tècnics apunten a uns240.000 milions d’euros com a xifrad’activitat econòmica que escapa aHisenda (un 23% del PIB), la qual cosavol dir uns ingressos menors de 90.000milions anuals. Un bon pessic que cal-dria no oblidar...

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Hisenda fa aigua per totes bandes

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S · N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

7


�Però hi ha aniversaris i aniversaris.Als 18 ja podem votar, als 35 deixemde ser demogràficament joves i als 65ja podem dir adéu-siau a la vista. En lavida d’un enginyer tècnic industrial,hi ha dues efemèrides més que quedengravades al cor, una amb lletres d’or i

l’altra, de plata. Es tracta de la celebra-ció del Dia del Col·legi, que cada anya principis d’estiu vol retre homenatgea tots aquells companys i companyesque compleixen 25 i 50 anys de vincu-lació amb el Col·legi.

Aquest any, el Dia del Col·legi ha

estat el 8 de juliol. Després que la cele-bració de l’any passat emplenés el PetitPalau de la Musica Catalana, ja quecoincidia amb les celebracions del cin-quantè aniversari del Col·legi, l’acted’aquest any ha tornat, com tempsenrere, a fer-se a les instal·lacions del

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

8

Homenatge col·legial

Un dia d’or i argentUn any no es compleix així com així. El sol ha hagut de nàixer 365 cops perquè puguem bufar una espel-ma més, tallar el pastís o aixecar la copa de cava. Per això fer anys és tan especial. Si cada setmana ho cele-bréssim acabaríem avorrint-ho i perdria tot l’interès. Qui ens faria regals cada setmana? És més: a quifaríem regals cada setmana? Els aniversaris són una cosa especial i només se celebren un cop l’any.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL


CETIB. Ha estat un Dia del Col·legimolt més “familiar”, tal com el descriuen Josep Maria Freixas, un dels 37homenatjats pels seus 25 anys de vin-culació amb el Col·legi. Freixas viu aTerrassa i, encara que la seva activitatprofessional no li permet venir gaireper la seu del Col·legi, no va voler dei-xar de compartir amb la seva esposa ila resta de companys un dia tan entra-nyable com el de la celebració d’unesnoces d’argent.

Per a molts, el Dia en què se cele-bren 25 anys de professió és una jorna-da sentida en la qual es retroben ambantics companys i recorden experièn-cies viscudes. “És una festa molt agra-dable, entranyable i emotiva”, assegu-ra el col·legiat Àngel Simon durant elrefrigeri posterior a l’acte d’homenat-

ge. Per als qui celebren els 50 anys decol·legiació té un sentit encara mésespecial. José Maria Zapata diu que,per ell, col·legiat fins i tot abansd’acabar la carrera, un acte d’aquestamena “representa molt”. Ara ja noexerceix professionalment, però grà-cies a la seva participació a les comis-sions de Jubilats i de Cultura i Esportscontinua vinculat a la professió.

Un acte íntim. El col·legiats homenat-jats –enguany tots eren homes–,acompanyats de les seves respectivesparelles, van emplenar la sala d’actesdel Col·legi. A partir de les 19 h vacomençar l’acte amb una benvingudaper part del degà a tots els assistents.Joan Ribó va explicar que la situacióeconòmica ha obligat el Col·legi areduir algunes despeses. Les financesestan sanejades i permeten mantenirtots els serveis, especialment els pro-fessionals i els dedicats a facilitar lainserció laboral dels professionals ques’han quedat a l’atur. Tot i això, va dir,

“actes com aquest els fem enguany enun ambient més íntim”.

El degà va continuar el seu discursagraint a tots els col·legiats el fetd’haver estat tants anys vinculats alCol·legi, demostrant d’aquesta mane-ra la seva implicació amb la instituciói el seu sentiment de pertinença iorgull a la professió.

Tot parafrasejant Esop, va recor-dar la força que té el CETIB gràciesa la unió que fan els 7.500 col·legiatsque el componen actualment. “Launió fa la força”, va dir, i va recordarque l’enquesta DYM realitzada aprincipis d’any revela que vuit decada deu col·legiats recomanaria a unenginyer tècnic no col·legiat ques’adherís al CETIB. “Ja ho sabeu:recomaneu el vostre Col·legi a altrescompanys perquè ningú millor quevosaltres per fer-ho”.

Les paraules del degà van donarpas a l’homenatge a cada un dels assis-tents. Jordi Català, secretari de la Jun-ta, va anar cridant un per un tots elscol·legiats amb 25 anys de vinculacióal CETIB. Cada un d’ells va pujar al’escenari de la sala d’actes acompa-nyat per la seva parella. Mentre puja-ven es projectava a la pantalla de la salala fotografia de carnet que havien lliu-rat en el moment de col·legiar-se, l’any1984. Les reaccions en veure la foto-grafia de l’expedient eren ben dispars,així com els canvis experimentats en

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

9

“Els col·legiats homenatjats,acompanyats de les sevesrespectives parelles, vanemplenar la sala d’actes”

La pantalla de la sala d’actes projectava la fotografia de l’expedient col·legial presa ara fa 25 o 50 anys

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

10


tots aquests temes. Canvis no nomésen la fisonomia, sinó també en lamanera de vestir. Uns, incrèduls,obrien els ulls de bat a bat; altres esposaven les mans al cap sorpresos decom es pot arribar a canviar en cinclustres.

A mesura que els col·legiats ana-ven pujant a l’escenari, Joan Ribó iMaria Cinta Pastor, vocal de la Juntade Govern, els lliuraven una insígnia,un diploma de reconeixement i unpetit obsequi. Primer van pujar totsels col·legiats amb 25 anys de vincu-lació, després va ser el torn per alsque en celebraven 50. En aquest cas,la pantalla de la sala mostrava imat-ges en blanc i negre amb joves vestitsamb americana i corbata. General-ment amb una bona clenxa. Cap bar-

ba i molts bigotis. Estem parlant defotografies fetes l’any 1959.

La Isabel, muller d’un dels home-natjats, comentava després: “Elscol·legiats de la quinta del meu maritsemblaven tots el Quico el Progre, encanvi els de 50 anys es veu que sónd’una època molt diferent”.

El toc dolç de la Maria Cinta. Quantots els homenatjats van haver passatper l’escenari de la sala d’actes, JoanRibó va donar pas a Maria Cinta Pas-tor, tot anunciant que les sevesparaules serien les més dolces de latarda. I així va ser. L’encarregada decloure l’acte va començar dient que“aquesta és la festa que més ens agra-da a tots perquè premia la gent nor-mal”. Pastor va definir el Dia delCol·legi com una celebració “entra-nyable” que “evoca molts records demoltes coses: pares, escola, les famí-lies que van fer un esforç perquè elsseus fills poguessin estudiar una car-rera, etc.”.

Les seves paraules van despertar elssomriures de l’auditori quan va reflexio-nar sobre els esforços en formació con-tínua que les generacions homenatjadeshan hagut de fer durant tots aquestsanys: “Hem hagut d’aprendre a encen-dre un ordinador, però hem viscut unsanys meravellosos perquè l’evolució dela indústria ha estat molt gran en totaquest temps”. També va tenir unesparaules de record per a les personesque no van poder assistir a l’acte i vaapel·lar a la condició d’enginyers delshomenatjats perquè no deixessin de

11 col·legiats van ser homenatjats pels seus 50 anys de vinculació amb el CETIB mentre que 37 celebraven 25 anys

“La pantalla de la salamostrava imatges en blanci negre amb joves vestitsamb americana i corbata”

Maria Cinta Pastor durant la seva intervenció

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

11

generar idees i suggeriments per fercada dia un Col·legi millor.

Maria Cinta Pastor, que acaba deser nomenada Dona Tech XII per laUPC, va cloure l’acte referint-se al degàcom un home “patidor”. Enmig delsomriure generalitzat, va assegurar quetant ell com la Junta treballen ambil·lusió per fer que els col·legiats trobinal CETIB aquells serveis que necessitencom a professionals i persones. Les dar-reres paraules van ser de felicitació pera tots els assistents abans de passar a laterrassa per gaudir d’un refrigeri.

El menjar. La terrassa del Col·legi vaser l’escenari del refrigeri posterior al’acte. El servei de cafeteria delCETIB va preparar un seguit de plati-

llos per a l’ocasió que van fer les delí-cies dels assistents: amanida de llen-ties amb salmó fumat, torradetes debrandada de bacallà amb salmó, pop ala gallega, mandonguilles amb sípia,fideuà i poma amb foie. Tot acompa-nyat de cava i refrescos. Es van buscarplats que permetessin menjar drets totfent petar la xerrada.

Les tertúlies es van allargar finsben passades les 21 h en un dia en quèel temps acompanyava per estar a lafresca compartint uns momentsentranyables amb familiars i amics.

“Les tertúlies es van allargarfins passades les 21 h en undia en què el temps convi-dava a estar a la fresca”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

12

Eleccions 2009

Com s’organitzen unes eleccions?La celebració de les eleccions al Col·legi és una tasca que involucra gran part de l’organització. Elsdepartaments de Comunicació, Secretaria General i Tecnologies i Instal·lacions van dedicar part de lessetmanes prèvies a les eleccions –el 3 i 4 de juny– a preparar tota la infraestructura necessària per-què els comicis fossin un èxit organitzatiu. Coordinació General va liderar el procés.

�Als recursos interns del Col·legi, calsumar-hi la inversió en la plataforma devotació i l’ajuda econòmica a les candi-datures presentades. L’objectiu: que totsels col·legiats poguessin expressar-sedemocràticament.

Tal com recullen els vigents Esta-tuts, les eleccions se celebren durant elsegon trimestre dels anys electorals. LaJunta de Govern va convocar-les for-malment en la reunió del 20 d’abril i eldia següent es va comunicar al web delCol·legi i al taulell d’anuncis. A més, esva enviar un comunicat per correuelectrònic i una carta per correu postal,juntament amb la credencial de votnecessària per poder votar. També es vapublicar la notícia al Theknos d’abril.Començava així el compte enrere d’uncalendari electoral que es tancava el 4de juny a les 20 h amb l’inici delrecompte de vots.

El calendari electoral recull totes lesfases del procés. Una de les primeres ésla constitució de la mesa electoral. Lamesa és l’òrgan col·legial que presideix icontrola el procés i que, a més, és inde-pendent de la Junta. Està constituïdapel secretari del Col·legi, els doscol·legiats més antics que es trobin enexercici i els dos últims col·legiats ques’hagin incorporat un any abans de ladata de la convocatòria de les eleccions,o els que segueixen en ordre si aquellsno poguessin. Després de la proclama-ció de candidats, la mesa es va ampliaramb un representant de cadascuna deles candidatures proclamades, queactuaven a mode d’inter-ventors. Comque el secretari del Col·legi era tambémembre d’una de les candidatures,aquest va renunciar i va ser substituïtper un altre col·legiat.

Així, la mesa electoral estava forma-

da pels col·legiats Alfredo Consolación,president, Manuel Casas, vicepresident,Francisco Granados, vocal primer, JordiCruz, vocal segon, i Carles Vives, secre-tari. Josep M. Segarra va actuar com ainterventor de la candidatura de JoanRibó i Jaume Bonet, de la candidaturade José Mª Rodríguez.

El Col·legi, neutral en el procés. Laconstitució de la mesa electoral com aòrgan rector del procés permet que tantel Col·legi com la Junta de Govern tin-guin un paper d’absoluta neutralitatsobre les decisions que es prenen. Lesinfraestructures i equips tècnics delCETIB estan a disposició de la mesaper tal de garantir unes eleccionsdemocràtiques.

Per facilitar al màxim la comunica-ció entre les candidatures i els possibleselectors, el Col·legi estableix una ajudade 3.750 euros a cada una de les candi-datures. Aquests diners es lliuren des-prés d’haver-ne justificat, mitjançantfactura, el seu ús amb la finalitat de ferpropaganda electoral. A més, el

Col·legi facilita dos jocs d’etiquetesadhesives amb el nom i cognoms delcens de col·legiats a cada candidatura.D’aquesta manera cada candidaturapot fer dues trameses postals amb laseva propaganda electoral. Són elsmembres de la candidatura els ques’encarreguen de la confecció i l’envia-ment del material informatiu.

En aquests comicis una de les candi-datures –tot i ser coneixedora del pro-cés– va recollir aquesta documentaciódies després d’haver-se proclamat. Aixòva suposar que alguns col·legiats rebes-sin la seva propaganda amb retard.

Facilitar la participació. El Col·legi,amb la voluntat de fer el més fàcil pos-sible la participació dels 7.500 col·le-giats i posicionar-se com un referenttecnològic, va establir fa quatre anys unsistema de votació telemàtica per Inter-net. Així es volia facilitar als col·legiatsque viuen més lluny de la seu central deBarcelona la possibilitat d’exercir el seudret a vot en igualtat de condicions.

Aquest avenç va comportar un can-


A banda de votar des de casa per internet, es van habilitar ordinadors per fer-ho a la sala d’actes

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

13

vi d’Estatuts que es va fer efectiu l’any2005. Aquell any va ser de transicióentre el sistema tradicional d’urna ipapereta i el format de vot electrònic,mentre que aquest 2009 ja s’ha usat unsistema totalment electrònic i telemàtic.Tot i això, també es va habilitar la salad’actes perquè qui ho desitgés poguésacudir a votar al Col·legi des dels ordi-nadors instal·lats amb aquest objectiu.

Aquest desplegament tècnic vacomportar la contractació dels serveisde Scytl, una empresa líder mundial ensolucions de vot per Internet. La tascade Scytl va incloure, entre altres coses,la generació de les credencials de votque van rebre tots els col·legiats al seudomicili, l’adaptació de la seva platafor-ma de votació estàndard als requisitsestatutaris del CETIB, l’allotjament dela plataforma en un centre de dades, elsuport presencial durant la creació itancament de l’elecció, etc.

El Col·legi també va fer un esforçper comunicar a tot el col·lectiu larealització dels comicis. Es va crear unpla de comunicació específic aprovatper la mesa electoral. Entre altresaccions, el pla va suposar la creaciód’una secció específica al web, es vainformar periòdicament al butlletíelectrònic de les novetats de tot el pro-cés, i el dia 3 de juny, poc desprésd’obrir-se l’urna, es va enviar un mis-satge de text al mòbil recordant l’inicide la votació. A més, es van fer falquesde ràdio durant els dos dies de les elec-cions, es va crear un bàner per al webdel Col·legi i es va instal·lar un rètol alsaccessos de la seu del CETIB i del Tec-noespai informant de la celebració delscomicis. Tant el dia 3 com el dia 4 esvan enviar correus electrònics recor-dant l’obertura de l’urna.

Entre les accions de comunicacióque es van implementar, també hi havial’adaptació de la sala d’actes a la imatgede les eleccions, amb la instal·lació derètols i de quatre cabines de votació dis-senyades per a l’ocasió.

Per altra banda, a petició de la can-didatura encapçalada per José MªRodríguez Torres, es va decidir destinar5.900 euros per incloure dos faldonspublicitaris en les edicions del diumen-ge 31 de maig als diaris Avui i La Van-

guardia comunicant la realització de leseleccions i les candidatures participants.Aquesta candidatura considerava que lagrandària i la disposició dels grafismes ala pàgina web del CETIB on s’infor-mava de les dues candidatures tenia lalletra molt petita i podia generar confu-sió. Després d’una reunió convocada pelpresident de la mesa i a proposta seva, esva decidir modificar el cos de la lletra alweb i fer les esmentades insercions.

Els observadors. Dos observadors inde-pendents van avaluar el procés de vota-ció de les eleccions. Miquel Soriano,catedràtic d’enginyeria telemàtica de laUniversitat Politècnica de Catalunya, iun equip liderat per Pilar Pérez, res-ponsable de l’Àrea de Processos Electo-rals del Departament de Governació iAdministracions Públiques de la Gene-ralitat, van elaborar –a petició delCETIB– dos informes independentsen els quals posen de manifest la trans-parència i bondat del procés.

L’informe de Soriano destaca que“durant el període de votacions, el sis-tema manté sempre els vots xifrats ambla signatura del votant. Per tant no espoden manipular ni afegir vots”. Afe-geix també que, “la plataforma de votguarda un registre de les transaccionsde l’elecció (logs) protegit amb tècni-ques d’encadenat i signatura digital(logs immutables). Aquest mecanismepermet detectar manipulacions delregistre per ocultar accions fraudulen-tes, com ara l’eliminació de vots”.

L’únic aspecte que Soriano fa palèsdel sistema emprat, que qualifica com“un dels millors”, és el que fa referènciaa la possibilitat de cedir el vot a un ter-cer, ja que un usuari podria donar-li aun altre les seves credencials. El mateixSoriano però, reconeix que aquest pro-blema també es dóna en la votació enpaper. Per evitar-ho es podrien usarcertificats digitals emesos per una auto-ritat de certificació de confiança, comara Firmaprofesional. Aquesta opcióperò, no serà possible fins a l’entradaen vigor dels nous Estatuts del CETIB,aprovats a la Junta General Extraordi-nària de l’abril passat.

Pilar Pérez s’expressa en termes moltsimilars en el seu informe. Entre elsavantatges del sistema destaca l’acces-sibilitat, la verificabilitat del vot, la ra-pidesa en el recompte sense marged’error i la facilitat del sistema per per-metre el vot en llistes obertes.

La mesa electoral és neutral i està integrada per representants de les dues candidatures

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

“Dos observadors indepen-dents van avaluar el procésde votació de les eleccionsals càrrecs de la Junta”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

14


Reptes de l’Enginyeria Tècnica Industrial

Universitat i empresa afrontenl’adaptació de l’Enginyeria a l’EEESL’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) començarà a ser una realitat el curs vinent, quan els pri-mers estudiants dels nous graus d’enginyeria iniciïn les classes. Per tractar del futur que espera aaquests estudiants, a la professió i a la societat en general, el passat 10 de juny el CETIB va acolliruna taula rodona amb representats de l’enginyeria tècnica industrial i de les escoles.

�Joan Ribó, degà del CETIB, vamoderar una jornada que va començaramb la intervenció de Vicent Martínez,president del Consejo General deColegios Oficiales de Peritos e Ingenie-ros Técnicos Industriales (COGITI).Martínez va fer un repàs de l’aplicacióde l’EEES a Espanya. El màxim repre-sentant de l’enginyeria tècnica indus-trial a l’Estat va afirmar no estar gairesatisfet amb el desenvolupament del’adaptació de les enginyeries. “Tal coms’ha plantejat finalment l’adequació deles enginyeries, es mantindrà una dua-litat dintre de la professió que no apor-ta cap benefici a la societat”.

Per Martínez, un dels aspectes méscriticables és la creació d’un “màsterintegrat” o “màster paraigües” sensevalor professional, que tindria com aúnic objectiu l’accés directe al màsteren enginyeria. D’aquesta manera, afir-ma Martínez, “es perpetuaria l’existèn-cia d’una dualitat en l’enginyeria, unfet que entra en clara contradiccióamb l’esperit de Bolonya, segons elqual el grau és generalista i el màsterespecialista”.

Javier Medina, expresident del Ins-tituto de Ingenieros Técnicos de Espa-ña (INITE), va posar de manifest laincongruència de l’adaptació a Bolonyaque s’està plantejant. “L’enginyeriaespanyola és l’única que no se situa enel grau. En canvi, titulacions com araarquitectura sí que seran grau”, va dir.Tot i això, es va mostrar confiat que eltemps posaria les coses al seu lloc i varecordar que tant des de l’enginyeria decicle llarg com des de l’enginyeria tèc-nica es podrà passar al màster.

La visió de les escoles. Carles Rubio,director de l’Escola Universitària Sale-sisana de Sarrià, va destacar el canvi deparadigma del model d’ensenyamentque suposa Bolonya. El nou sistema decrèdits –equiparables entre els més de40 Estats adherits a l’EEES– preveuque cada crèdit ECTS (Sistema Euro-peu de Transferència de Crèdits en les

sigles angleses) sigui equivalent a 25hores d’activitat. D’aquestes, un 50%de les hores seran d’activitat autònomade l’estudiant, un 40% dirigida ambpresència física del professor, un 5%avaluativa i el 5% restant, d’activitat su-pervisada. Segons Rubio, els enginyersespanyols tenen un gran prestigi inter-nacional i les portes que obre l’EEESs’han d’entendre com una oportunitat.També va destacar la introducció de laformació per competències (coneixe-ments i habilitats) i de sistemes degarantia interna de la qualitat docent.

José López, director de l’EscolaUniversitària d’Enginyeria TècnicaIndustrial de Barcelona, va destacartambé l’esforç que ja està fent i quehaurà de fer la universitat per adaptar-se al nou model. Més enllà d’un canvi

L’EUETIB, com totes les escoles d’Enginyeria, està fent un gran esforç per adaptar-se al nou model d’ensenyament

VICT

OR V

ALIE

NTE

“Els enginyers espanyols te-nen un gran prestigi interna-cional i les portes que obrel’EEES són una oportunitat”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

15

d’estructura dels cicles i de convergèn-cia amb tot Europa, Bolonya també ésun canvi del model educatiu. Això,segons el director, suposa un esforç tantper als docents com per al personald’administració de la universitat. Lópezva fer un repàs dels diversos models ques’han adoptat a Europa i va considerarque el sistema espanyol, basat en grausde quatre anys i màsters d’un (conegutcom 4+1) és una bona aposta, ja que elsistema de tres anys de grau i dos demàster (3+2) retarda la incorporació almón laboral. López veu una gran opor-tunitat en les noves possibilitats demobilitat per a la comunitat educativa.

Juan Antonio Gallardo, director del’Escola Universitària d’EnginyeriaTècnica Industrial de Terrassa, va sercontundent: “És una bestiesa que unestudiant de grau assoleixi totes les atri-bucions amb només 60 crèdits ECTSmés”. Igual que la resta de ponents,considera que el grau ha de conduir al’obtenció de les competències –i, pertant, atribucions– necessàries per al’exercici professional, mentre que elmàster ha de ser d’especialització.Davant d’aquesta situació, Gallardo vaexposar el que creu que pot fer un engi-nyer tècnic: “Continuar exercint la sevaprofessió com fins ara, ja que mai per-drà les atribucions professionals; adap-tar-se als estudis de Grau en Enginyeriaequivalents per millora de les atribu-cions; fer un màster universitari homo-logat amb atribucions o bé seguir laformació continua que sigui del seuinterès”. Gallardo veu en el nou engi-nyer un “híbrid” de l’actual, fet queobre un gran ventall d’oportunitats alsnous professionals.

La taula va cloure amb un tornobert de paraules entre els més de 120assistents a l’acte.

Informació i preguntes. Per consultarles ponències cal accedir al calendarid’activitats de la pàgina web del Col·le-gi (www.cetib.cat/agenda) i descarregarla documentació que hi ha junt amb lade la conferència del 10 de juny.

Tots els col·legiats que vulguin for-mular una consulta sobre l’EEES po-den adreçar un correu electrònic amb laseva pregunta a [email protected].

Prop de 120 persones, la majoria de les quals eren estudiants, van assistir al col·loqui sobre l’EEES

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Preguntes i respostes sobre l’EEES

Què és una titulació de grau?És un ensenyament que té com a finalitat l’obtenció d’una formació generalista orienta-da a la preparació per a l’exercici d’una professió o bé per continuar estudis de màster i,un cop superats, els de doctorat.

Què són els crèdits ECTS?ECTS són les sigles en anglès de Sistema europeu de transferència de crèdits (EuropeanCredit Transfer System). És un sistema que permet mesurar el treball que realitzen elsalumnes per adquirir els coneixements, capacitats i habilitats necessàries per superar lesassignatures del pla d’estudis. Un crèdit ECTS equival a unes 25 hores d’activitat del’alumne i inclou tant les hores lectives com les d’estudi, les tutories i els seminaris. En trac-tar-se d’un sistema unificat, facilita la mobilitat per tot l’espai l’EEES.

Els enginyers tècnics industrials mantindran les mateixes atribucions?Els actuals enginyers tècnics industrials mantindran les mateixes atribucions. Les atribu-cions són drets adquirits que no es poden perdre. El que no està encara definit és què pas-sarà amb els enginyers de grau i quines atribucions tindran.

Com podré convalidar els meus estudis amb els de grau?No estan definits els criteris que haurà de complir un professional per convalidar el seutítol. Pot ser que es demani un complement formatiu o bé una acreditació de l’experiènciaprofessional. Els actuals estudiants sí que disposen de taules de reconeixement dels crè-dits d’enginyeria tècnica industrial al sistema de crèdits dels títols de grau.

En quin cas m’interessa convalidar els estudis d’enginyeria tècnica industrialamb els de grau?Depèn dels interessos professionals de cada enginyer. Per exemple, aquelles persones quevulguin accedir a la funció pública podran accedir al cos A, mentre que els actuals engi-nyers tècnics tenen accés al cos B. També hauran de plantejar-se l’opció de convalidar elsseus estudis els qui vulguin treballar a altres països europeus on el títol de grau estaràreconegut i serà fàcilment homologable.


INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 133

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

09

16

El reconeixement a tota una carrera professional

La col·legiada Maria Cinta Pastorrep el primer premi Dona Tech XXIMaria Cinta Pastor, col·legiada i vocal de la Junta de Govern del Col·legi, ha estat guardonada amb elpremi Dona Tech XXI que atorga la UPC School of Professional & Executive Developement. El premiDona Tech XXI guardona la trajectòria professional en l’àmbit tecnològic de la dona que ha accedit acàrrecs de responsabilitat i que ha sabut conciliar de manera eficaç la seva vida laboral i personal.

�En la categoria Futura Dona TechXXI es va premiar Cesca Admetller, LaiaMartín i Alba Rosado per la seva inicia-tiva i empenta en l’inici de la carreraprofessional dins l’àmbit tecnològic.

La UPC va lliurar el premi el passat4 de juny. El jurat estava format permembres de la UPC, la Generalitat i laCambra de Comerç de Barcelona.

Els membres del jurat van valorar lareeixida trajectòria professional de Pas-tor i el seu ampli coneixement delsdiferents processos industrials en elsquals intervé l’aigua com matèria pri-mera estratègica i de la qualitat delsvessaments, com a directora tècnica delLaboratori Oliver Rodés, un càrrec queocupa des de fa 35 anys. Antoni Giró,rector de la UPC, va lliurar el guardó.Pastor va exposar el problema social ieconòmic que suposa el fet que lesdones titulades no s’incorporin al món

laboral per aportar-hi el seu talent:“L’home i la dona només tenen uncamí possible cap a la igualtat: ser

socialment equitatius, moralmentcomplementaris i existencialment soli-daris”, va assegurar.

Maria Cinta Pastor és una barcelonina de60 anys que està casada i té dos fills i tresnéts. A més de ser titulada en EnginyeriaTècnica Industrial i llicenciada en Química,és tècnica en Alimentació i enginyera euro-pea per la Federació Europea d’Associa-cions Nacionals d’Enginyeria.

Va iniciar la seva carrera al Ministerid’Obres Públiques com a analista de labora-tori de materials bituminosos. Als setanta, vacol·laborar amb l’empresa Dallant analitzantaliments i aromes, i va treballar a Frigo coma analista industrial. Des de l’any 1974 tre-

balla al Laboratori Oliver Rodés, un labora-tori independent fundat el 1902, que técom a activitat principal l’anàlisi química i

microbiològica de tot tipus d’aigües i que, amés, treballa en temes relacionats amb lamicrobiologia dels aliments, la cosmètica ialtres materials i additius. Maria Cinta ésdirectora tècnica del Laboratori i responsa-ble d’un equip tècnic de 40 persones.

Actualment ocupa els càrrecs de vocalde la Junta de Govern del CETIB, és vicepre-sidenta d’Aqua Espanya i col·labora ambl’IDES. Així mateix, ha format part de l’Inter2000, del Departament d’Agricultura de laGeneralitat, l’associació AEAS i diversoscomitès tècnics d’Aenor.

UPC

Xavier Carbonell, Antoni Giró, les guanyadores (Martín, Admetller, Pastor i Rosado), Marisol Marqués i Joaquim Olivé

Maria Cinta Pastor, tota una vida dedicada a l’enginyeria tècnica industrial

VICT

OR V

ALIE

NTE


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

�El Col·legi, en el seu afany per acos-tar la professió a l’àmbit acadèmic, hasignat un acord de col·laboració amb elConsorci Escola Tècnica d’Igualada(CETI) i l’Escola Universitària d’Engi-nyeria Tècnica Industrial d’Igualada(EUETII). Joan Ribó, degà del CETIB,i Joan Jorge i Rita Puig, vicepresidentdel Consorci i directora de l’Escola,respectivament, han acordat col·laboraren temes d’interès mutu com ara ladifusió tecnològica, la formació contí-nua, la inserció i l’orientació professio-nals, la vinculació entre els àmbits aca-

dèmic i professional i altres aspectesrelacionats amb l’enginyeria.

Un dels punts del conveni és ladifusió de les activitats organitzades percadascuna de les organitzacions. Aixímateix, el CETI, l’EUETII i el Col·legiorganitzaran cursos i conferències deconjuntament. Finalment, el CETIBconcedirà un premi per distingir el mil-lor expedient acadèmic de cada curs perfomentar els valors de l’estudi i l’esforç.

A més d’Igualada, el Col·legi mantéconvenis amb les escoles de Barcelona,Terrassa, Salesiana de Sarrià i Mataró.

El CETIB i Schneiderrenoven i milloren el seu conveni

El Col·legi signa un conveni de col·laboracióamb el Consorci i l’Escola d’Igualada

�El Col·legi i Schneider Electric,organització que desenvolupa, fabrica icomercialitza productes i solucions enel camp de l’automatització, el controli la distribució de l’energia elèctrica,han renovat i ampliat els avantatges delseu acord de col·laboració. Gràcies aaquest conveni, els col·legiats gaudirande condicions preferents en els serveisde la companyia:- Descomptes del 20% (grups de 10

a 15 persones) i del 30% (grups de16 a 20) en la realització de cursosno presencials o semipresencials alportal www.isefonline.es

- Descompte del 30% sobre les tari-fes de l’Institut Schneider de For-mació (ISEF) per als cursos queimparteixi al CETIB

- 10% de descompte en cursosimpartits a l’ISEF

- Lliure accés al web Conecta, exclu-siu per a clients de Schneider

- 25% i 10% de descompte, respec-tivament, en la compra a través deConecta de la Guía de diseño de ins-talaciones eléctricas i el Manual teó-rico-práctico, editats per SchneiderTrobareu més informació al web

www.cetib.cat/descomptes.

Joan Ribó, degà del CETIB; Rita Puig, directora de l’EUETII; i Joan Jorge, president del Consorci, clouen l’acord

CETI

B


18

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009


WWW.CETIB.CAT

El 40% dels internautes confia que el pla 2000 E ajudarà al sector

La pregunta de juny:

- Allargar deu anys la vida deGaroña només aportaria benefi-cis als propietaris de la central

- Les energies renovables són unabona alternativa a nuclears tanpetites com Garoña

- L’opció més raonable per a Ga-roña era la reconversió en ma-gatzem temporal de residus

- La central de Garoña s’hauria demantenir oberta perquè l’ener-gia nuclear és el futur

Què en penses de la decisiódel Govern respecte la cen-tral nuclear de Garoña?

60 vots

23%

13%

La crisi econòmica faimpossible una remuntadade les vendes

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

Havaneres i rom cremat al CETIB per celebrar la Festa Major

Què n’opines del plad’ajudes a la comprade vehicles?

Ajudaran al sector a remuntar les vendesNo serviran

de res perquè el sector necessitaun profundareconversió

�Com és tradicional pels volts de laMercè, la Festa Major de Barcelona, elCol·legi s’uneix a les celebracions ciuta-danes amb un espectacle a la salad’actes. Aquest any, a proposta de laComissió de Cultura i Esports,l’espectacle anirà a càrrec del grupd’havaneres Els Pescadors de l’Escala.

Més de quaranta anys de trajectò-ria, més d’una vintena de discs i propde quatre mil actuacions en directeconverteixen Els Pescadors de l’Escalaen un dels grups d’havaneres méspopulars de Catalunya. El vespre estaràamenitzat amb havaneres, cançonsmarineres, valsets, napolitanes i can-çons de taverna, i tindrà aquell regust aCosta Brava que deixa el rom cremat.Després del recital, i si el temps ho per-met, tots els assistents podran degustarrom cremat a la terrassa del Col·legi.

La celebració tindrà lloc el dimartsdia 22 de setembre a les 20 h i les ins-

cripcions es faran per telèfon (934 9614 20) a partir del dia 15 de setembre.

Com preparar un rom cremat. En unacassola de terrissa, hi aboquem unaampolla de rom, hi afegim sucre algust, un bocí de canyella i la pell de

mitja llimona. Seguidament hi acostemun llumí per encendre’l i anem reme-nant contínuament amb un cullerotfins que es redueixi el volum en unesdues terceres parts. Un cop reduït,l’apagarem tapant la cassola o bé afe-gint-hi un raig de cafè.

42%

Seran poc útils perquè no s’hanconsensuat entreAdministracions iagents implicats

22%

El popular grup d’havaneres Els Pescadors de l’Escala actuarà al CETIB el dia 22 de setembre a les 20 h

ARXI

U


19

COMISSIÓ DEL MES

Manuel Fernández Deu, secretari de la Junta Rectora de la Comissió d’Enginyers Jubilats del Col·legi; Josep M. Segarra, president; i Joaquim Riera, vicepresident

Comissió d’Enginyers Jubilats

“Encara a ple gas”

TAM

ARA

G. C

ISN

EROS

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

�Que la gent gran no és activa és un fals mite que els mem-bres d’aquesta Comissió poden testimoniar. En el transcursde 2008, han comptat amb l’interès dels col·legiats que pun-tualment els han acompanyat en els cafès-tertúlia i en lesmoltes activitats que han anat organitzant.

Satisfets per la reelecció de la Junta Rectora en els comi-cis de l’octubre passat, compten amb l’activa participaciód’un company, Juan Ramón García Soler, que els ha ajudaten l’organització de diverses activitats lúdiques i culturalsque s’han dut a terme. Encapçalant la presidència continuaJosep Maria Segarra, Joaquim Riera ocupa la vicepresidèn-cia, i Manuel Fernández, la secretaria.

Amb les sabates empolsegades encara pel viatge a Síria iJordània ja tenen en ment una altra sortida cultural aMadrid i Segòvia, de cara al mes d’octubre. “La gent respon:en aquest últim viatge érem quaranta companys”, explicaRiera. L’estiu passat van viatjar a les Repúbliques Bàltiques i,a la tardor, a Berlín.

Però no tot es limita a l’oci: “Ens preocupa especial-ment l’impost de successió”, puntualitza Segarra, unainquietud de la qual també s’ha fet ressò el Col·legi.L’anterior número del Theknos recollia una enquesta fetamitjançant la pàgina web del Col·legi sobre la possibilitatde suprimir aquest impost. “Hem vist la injustícia socialque suposa dins del nostre col·lectiu”, explica el presidentde la Comissió, “i volem resoldre aquestes situacions ambels mitjans de què disposem”. Passat l’estiu, volen encetarun cicle de conferències amb personatges públics quepuguin parlar de temes d’interès per als col·legiats, entred’altres activitats lúdiques que ja compten amb moltshabituals.

Els poden trobar reunits al cafè-tertúlia que celebren eltercer dimarts de cada mes a les 17 h, exceptuant els mesosde juliol i agost, a la sala d’actes.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 133

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

09

20

Qualitat indispensable d’un ETI: lacapacitat d’anàlisi sobre els temes amb quètreballa, perseverança per repassar tantscops com sigui necessari per corregir elspossibles errors i que no descuidi mai la for-mació: l’estudi ha de ser continu!

Una virtut: de virtuts en tinc poques... valmés que ho deixem córrer! Bé, sempre he

tingut una bona cohesió amb la gent queha treballat amb mi.

Un defecte: tots... m’agrada la bona vida.

Un lloc per viure: l’ideal seria viure enuna masia amb un camp de cultiu, igualque un cosí meu. I anar a caçar, a pescar...

Un viatge: gairebé sempre he viatjat perfeina. Recordo una estada a Suïssa i a Ale-manya on vam anar una sèrie de professio-

nals espanyols convidats pels governsd’aquells països. Tinc bones anècdotesd’aquell viatge.

Un llibre: la Teoria de les estructures deTimoschenko. No llegeixo gaire literatura.

Un desig: que els meus néts triomfin a lavida i ajudar-los en tot el que pugui.

A qui admira: la sinceritat i l’honradesad’algunes persones.

Etigrafia


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

21

Un home de nervi

Alfredo Consolación, empresari i president de la Mesa Electoral del CETIB

MAR

C JA

VIER

RE�Alfredo Consolación assegura que ha tocat “totes les tecles”, primer coma assalariat i després com a empresari, en el sector de la construcció, i quandiu “totes” vol dir, gairebé literalment, totes. A dia d’avui està pràcticamentretirat encara que segueix fent algunes cosetes i escriu un llibre sobre siste-mes de construcció de piscines: “Em diverteixo”, diu mentre s’aixeca perenèsima vegada. La seva feina, encara que ell mateix la inclogui en l’àmbitconstructiu, sempre ha estat estretament lligada a l’enginyeria. Està vincu-lat al Col·legi des de fa més de cinquanta anys i ha presidit la Mesa Elec-toral del CETIB en les darreres eleccions a la Junta de Govern.

Fill d’un mecànic que treballava a la Hispano Suiza, va estudiar Engi-nyeria Tècnica Industrial Química a Terrassa, malgrat que no l’ha exercidamai: “‘Lo’ meu era la mecànica”, diu. Mentre estudiava –“quan podia”,aclareix– treballava en una empresa de construccions mecàniques hidràuli-ques (comportes per a canals, turbines, edificis industrials...) on va apren-dre topografia i anivellació de precisió. A casa seva –un autèntic museu–,conserva alguns instruments d’aquesta època com ara diversos teodolitsque, malgrat l’aparent complexitat: “Són fàcils de manipular però necessi-tes un curs per ficar-lo a l’estoig!”, bromeja mentre s’acomoda de nou.

Després va estar set anys a la constructora Agroman, una època de laqual recorda dos projectes molt interessants que va dur a terme: un estudiper a la prolongació del metro de Correus amb sortida a l’Estació de Fran-ça, que no era econòmicament viable ja que hi va localitzar un pou ambuna bomba que proporcionava 60 metres cúbics d’aigua per hora, i la repa-ració dels danys provocats pel riu al canal de la Infanta mitjançant la injec-ció de ciment i serradures amb alta pressió. Durant uns anys va treballaramb un company a l’empresa que van fundar però, tal com va fer poste-riorment amb altres projectes que va engegar, un cop encarrilat el negoci,les seves inquietuds el duen a vendre les participacions i submergir-se en“alguna altra cosa nova”. Durant la major part de la seva trajectòria profes-sional va treballar per lliure en projectes molt diversos i es va especialitzaren piscines i dipòsits. Ha construït més de 200 piscines, entre elles la deDalí al castell de Púbol, la de Maradona quan jugava al Barça i la piscinaolímpica del Club Natació Reus Ploms on es va celebrar un campionateuropeu, i més de 200 dipòsits. Entre els seus treballs també s’hi inclou laconstrucció de ponts de ferrocarril, obra civil, cases, poliesportius, cons-truccions industrials, treballs portuaris, manteniment de fars a la costacatalana, construcció dels actuals fars del Cap de Creus i de Sant Sebastià(a Palafrugell), edificacions i escultures de formigó (com l’escultura en for-ma de flama d’Artigas a l’avinguda Diagonal), la primera fase de la xarxade dipòsits d’aigües del Ter, diversos treballs per al Ministeri de Defensa...

Aquest home –gairebé nonagenari– no pot parar quiet: “És que, si no,m’avorreixo...”. Li agrada sortir a prendre alguna cosa amb els seus néts,especialment amb el més gran, que és un “saltarín” com ell, i anar sopar“por ahí”, en definitiva, “la bona vida”. “Quan pari, serà perquè estiguihoritzontal”, conclou fent broma mentre torna a aixecar-se de la cadira.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nuria Pelá[email protected]

�Hem trobat una oferta de feina inte-ressant, hem enviat un currículum iuna carta de presentació especialmentadaptats per a l’ocasió i ho hem acon-seguit: ens han trucat per concertar unaentrevista. És l’últim pas però, proba-blement, el més important perquè perprimer cop l’empresa ens coneixerà enpersona i podrà valorar allò que elpaper d’un currículum no comunica.

Els nervis, però, poden arruïnaruna entrevista de feina decisiva, i peraixò convé preparar-la sempre abansper anar-hi amb més seguretat.“Durant la trobada, el candidat ha deser ell mateix i comportar-se de la for-ma més espontània possible, però aixòno treu que ens hàgim de prepararl’entrevista”, explica Anna Masvidal,responsable del Servei de Selecció Pro-fessional (SSP) del CETIB.

En aquest sentit, la Guia per a entre-vistes d’èxit, elaborada per Adecco,recomana als candidats recopilar tota lainformació possible sobre l’empresa enla qual aspiren a treballar, com ara laseva història, la seva situació en el mer-cat, la seva facturació o el nombre detreballadors que componen la sevaplantilla, entre altres dades. Internet, imolt especialment el mateix web del’empresa, pot ser una excel·lent fontd’informació per aconseguir aquestesdades, però tampoc no es poden des-cartar la consulta a coneguts que hagintreballat en la companyia o les publica-cions del sector.

“En l’entrevista, l’objectiu del selec-

cionador és conèixer el candidat en unspocs minuts”, recorda Masvidal i hiafegeix: “Si durant aquest temps el can-didat demostra tenir coneixementsobre l’empresa en la qual aspira a tre-ballar, projectarà una positiva imatged’interès, però si l’entrevistador notaque ni tan sols s’ha mirat el web de lacompanyia, veurà que es tracta d’unapersona que no s’implica prou”. JaimeAsnai González, director executiu dePage Personnel, considera “fonamen-tal” que el candidat recordi els requisitsque demanava l’empresa en l’anunci defeina. “Si el candidat acostuma a postu-lar-se per a moltes ofertes, convé impri-mir els detalls de cadascuna per facilitaraquest pas”, recomana.

La importància de cuidar els detalls. Enuna entrevista de feina, els detallscobren protagonisme ja que transme-ten molta informació sobre el candidat.El primer aspecte que s’ha de vigilar ésel de la roba que es portarà al’entrevista i és que, malgrat que puguisemblar una qüestió trivial, l’entrevis-tador farà una lectura de l’aspecte delcandidat. “L’estil recomanat varia,segons si es tracta d’un candidat júnioro sènior i del tipus de càrrec”, explicaMasvidal. Per exemple, els candidatsper a un càrrec comercial hauran demostrar una imatge molt cuidada i for-mal, mentre que per a un càrrecd’oficina tècnica s’admet un look mésinformal, dins d’uns límits (per exem-

El moment del cara a cara

Entrevista de feina, l’últim obstacle a superarL’entrevista personal és el moment clau per aconseguir una feina, però els nervis, la manca de preparacióo els errors a l’hora d’abordar temes clau poden fer que la porta es tanqui definitivament. Un candidat potpresumir d’un currículum envejable, però que aquest passi o no a formar part de la pila dels descartatsdepèn de la seva capacitat per saber vendre’s en els escassos 45 minuts que sol durar una entrevista.

MAR

C JA

VIER

RE

Als tallers de recerca de feina que organitza el CETIB se simulen entrevistes i es visualitzen per millorar els errors


ple, mai s’han de portar vambes). D’altra banda, sempre s’ha de dur a

l’entrevista un currículum imprès enversió ampliada, encara que l’empresaja el tingui, així com cartes de recoma-nació, diplomes de cursos que s’haginfet o mostres de treball que puguin serd’interès per a l’entrevistador. Això ofe-rirà una imatge d’interès i preparació.

El comportament durant els pri-mers minuts de la trobada també ésanalitzat pels entrevistadors: com elcandidat li dóna la mà per saludar-lo, siseu o no abans que el convidin a ocu-par una cadira... La comunicació noverbal és difícil de controlar, però hi hadetalls que sí que es poden vigilar, perexemple, seure en una posició recta iprofessional i mirar l’entrevistador alsulls. A més, cal recordar el seu nom perfer la conversa més personal i serexpressiu en tot moment, evitant elsmonosíl·labs ja que s’espera que sigui elcandidat qui s’expliqui.

En aquest sentit, s’ha d’aprendre avendre el propi currículum de la mane-ra més convincent possible. “Sovint,els enginyers tècnics industrials, espe-cialment els més joves, no saben treureprofit del seu currículum, i ells matei-xos treuen importància a les coses quehan fet, per exemple si són feines alie-nes al món de l’enginyeria”, lamentaIrene Durany, orientadora de l’SSP delCETIB. En lloc d’això, Durany reco-mana “destacar tots aquells aspectesque, sovint, no es veuen al currículumen paper, com ara les iniciatives que hatingut el candidat a les empreses on hatreballat, si ha col·laborat amb altresdepartaments, si ha anat a l’estranger,si ha participat en fires, etc.”.

La conversa. S’ha de deixar que siguil’entrevistador qui porti la batuta del’entrevista, però el candidat també potser proactiu i fer les preguntes quel’interessin. De fet, si al llarg de la tro-bada l’entrevistador no ofereix la possi-bilitat de plantejar dubtes, al final s’hande preguntar temes que no hagin que-dat clars, com ara les característiquesdel lloc de treball, si és de nova creació,si es basa en la feina en equip, etc.

Abans d’anar a una entrevista defeina, el candidat ha de preparar res-

posta per resposta les possibles pregun-tes compromeses que li poden formu-lar. Algunes de les més comunes sónper què s’està actualment a l’atur o perquè es vol canviar de feina, per què s’hatreballat a moltes empreses diferents,com va ser la sortida de cadascunad’elles, etc. No existeix una única res-posta vàlida, però pensar amb antelaciócom les podríem contestar ajuda aafrontar l’entrevista amb tranquil·litat.En tot cas, sempre s’ha d’evitar fercomentaris negatius sobre les empreseson s’ha treballat anteriorment. Encomptes d’això, convé subratllar elsaspectes positius, per exemple el ques’ha après, les responsabilitats que s’hanassumit i, sobretot, èxits quantificables,com ara un augment de la facturació del’empresa vinculat a la nostra feina.

Una altra pregunta clàssica és quinssón els punts forts i febles del candidat.Una autoanàlisi prèvia ajudarà a prepa-rar una resposta. Sempre serà millorrespondre “Em considero...” que nopas “Sóc...”, ja que es dóna una imatgemés humil. En el cas dels punts febles,convé demostrar que s’estan buscantsolucions als defectes plantejats: unexemple seria dir que som desorganit-zats, però que sempre utilitzem agen-des per compensar aquest problema.

S’ha de tenir en compte que algunsentrevistadors inclouen també algunade les anomenades “preguntes de xoc”,qüestions que, en principi, no tenen resa veure amb el contingut de la feina,però amb les quals es vol veure comreacciona el candidat davant de situa-cions inesperades. En el cas de les noies,és freqüent que se’ls pregunti sobre lasituació civil, la intenció de tenir fills,etc. Una possible resposta és dir que, acurt termini, no es pensa tenir fills,però que, en tot cas, quan arribin, nosuposaran cap impediment per a lasituació professional, perquè tenen lasituació familiar organitzada. És a dir,convé oferir solucions a l’empresari pera tot allò que pugui considerar un pro-blema en el candidat.

“Sempre s’ha de dur a l’en-trevista un currículum imprèsen versió ampliada encaraque l’empresa ja el tingui”

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

23

El dilema de la retribució

Un dels temes que sovint més preocupa als candidats en l’entrevista és conèixer la retri-bució del lloc ofert. És important saber-ho, però cal vigilar com es pregunta perquè nosembli que aquest és l’únic aspecte que ens interessa de la feina. En el cas quel’entrevistador no s’avanci, es pot preguntar al final de l’entrevista, deixant clar així queno es tracta d’un aspecte determinant.

Jaime Asnai González, director executiu de Page Personnel, reconeix que en la prime-ra entrevista que es fa als candidats s’acostuma a fer una primera presa de contacte percomprovar si les aspiracions econòmiques del candidat són compatibles amb el sou queestà disposat a oferir l’empresa, però afirma que la negociació definitiva no s’acostuma afer almenys fins a la segona entrevista. Per això, González recomana als candidats “serhonestos a l’hora d’explicar quant cobren en la seva actual empresa o en l’última on vantreballar, perquè els entrevistadors coneixen bé el sector i quines són les retribucions habi-tuals”. Si l’entrevista és per a un tipus de feina on no tenim experiència, podem reconèi-xer que en l’empresa anterior teníem un sou superior, però que estaríem disposats arenunciar a una part per tal de canviar de sector o posició.

En tots els casos, al final de l’entrevista el candidat s’ha d’interessar per com conti-nuarà el procés de selecció i, si és possible, aconseguir un contacte per saber com està laseva candidatura en cada fase. “D’aquesta manera –explica Anna Masvidal– demostra-rem el nostre interès i aconseguirem que no siguin ells els qui ens hagin de trucar”.


�L’estructura del fòrum es va dividiren tres blocs que anaven des del’anàlisi general fins a l’anàlisi d’algunselements en concret. El bloc dels prin-cipis volia fer una reflexió sobre elsprincipals models polítics i adminis-tratius que s’estan desenvolupant enaquest moment. Per això es va comp-tar amb Narcís Mir.

El segon bloc va consistir a realit-zar una comparativa. Primer, respectea Europa, Josep Ramon Fuentes vaexplicar el model alemany, desprésMaria Lluïsa Sarrias va exposar quèpassa en d’altres comunitats autòno-mes i, finalment, Albert Roig va expli-car els diferents models d’acreditacióexistents actualment.

El tercer bloc es va centrar en elselements clau del sistema. Per donarresposta a la pregunta de què s’ha detenir en compte en els elements clauper garantir el funcionament del siste-ma administratiu, Carles Padrós vaanalitzar el paper de les entitatsd’inspecció i control. A continuació,Pau Gavarró va exposar la directiva deserveis, que pot fer canviar molt el sis-tema administratiu respecte de com elconeixem ara. La darrera ponència vaanar a càrrec de Joan Carles Seuba,que va explicar què és la simplificacióadministrativa i quins són els seuslímits.

Elements a destacar. D’aquest fòrumes poden destacar dos aspectes: la pre-eminència de la Llei de seguretatindustrial i la directiva de serveis, i eldebat. Malgrat que els ponents vanrebre l’encàrrec de fer un treball

general, en les ponències i el debat vaestar sempre present el desplegamentde la Llei de seguretat industrial i lafutura aplicació de la directiva de ser-veis. La Llei de seguretat industrial,aprovada ja al Parlament de Catalu-nya, es troba en fase de desplega-ment. Això vol dir que s’estan prepa-

rant els decrets. Per això va serl’exemple més utilitzat per podercontextualitzar les ponències. Però almateix nivell es va col·locar la directi-va de serveis, ja que, encara que aca-ba d’entrar a les Corts, suposa uncanvi tan important i té tantes impli-cacions que també ha focalitzat partdels comentaris (a més de tenir unaponència dedicada).

Enguany el debat ha estat intens.Amb un públic format per represen-tants de l’Administració, els col·legisprofessionals, els projectistes, les enti-tats d’inspecció i control i les empre-ses, des de la primera ponència fins al’última els moderadors es van haverd’esforçar per no acumular retards enel programa.

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

24

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nous reptes en moments de crisi

Les principals conclusionsen el XII Fòrum de la SeguretatEl Col·legi va acollir el 18 de juny el XII Fòrum de la Seguretat, organitzat per l’Institut d’Estudis de la Segure-tat (IDES), fundació de la qual són patrons el CETIB i el Col·legi d’Enginyers Industrials. Sota el títol El modeld’intervenció administrativa a Catalunya i la gestió del risc i la seguretat. Estat actual i perspectives de futur,es van analitzar els sistemes d’intervenció de l’administració, claus per garantir el compliment de la legislació.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La Llei de seguretat industrial i la directiva de serveis van centrar gran part de les ponències i van generar debat

“En les ponències van estarpresents el desplegament dela Llei de seguretat industriali la directiva de serveis”


Conclusions. D’aquest fòrum es plan-tegen moltes qüestions i reflexions.Tot seguit se’n presenten algunes. Eltext complet es penjarà al web de lafundació (www.seguretat.org).

No existeix mercat sense inter-venció. Actualment no està molt benvist el mercat. La intervenció delspoders públics ha de ser eficient. Calveure en quin grau es combinen laparticipació del públic i el privat.

Es va posar de manifest les dife-rències de criteri sobre si la directivade serveis afecta o no la Llei de segu-retat industrial. Aquesta qüestió ésmolt important, perquè pot fer can-viar tot el plantejament que s’estàfent fins ara.

L’aplicació de la normativa perpart dels inspectors de les entitatsd’inspecció i control va generar unpetit debat entre projectistes i aques-tes entitats. Cal establir més meca-nismes per poder resoldre aquestesqüestions.

Seguint el debat respecte del con-trol de les entitats d’inspecció i con-trol es va plantejar que, en funció delmodel que es triï, es pot optar per unmodel on el que controla està a la sevavegada controlat per un altre organis-me extern i, per tant, no es pot con-trolar a l’organisme de control.

La directiva de serveis s’ha fet desd’una perspectiva anglosaxona, perònosaltres estem en una cultura medi-terrània. La directiva trasllada la res-ponsabilitat als operadors i això aca-barà recaient, al final, en les assegura-

dores. Per exemple, en el cas de lesactivitats es passarà a un règim decomunicació. Per fer una activitat, elpropietari encarregarà el projecte,s’iniciarà l’activitat sota la seva res-ponsabilitat, que traslladarà al projec-tista que li ha fet. A la seva vegada, enalgun moment se suposa quel’administració en comprovarà lacompatibilitat (amb la col·laboraciód’entitats externes). En tot el procéshi ha una simplificació administrati-va, però no és tan clar que es guanyiqualitat en el sistema. I el problema veen el moment d’aplicar-ho en el nos-tre sistema. Hi ha dubtes de si unrègim de comunicació millorarà elcompliment real de la normativa.

En aquest fòrum s’han plantejatun conjunt de qüestions i temes quecaldrà treballar en els propers mesosper tal de poder fer-hi front, com sónla directiva de serveis, l’aprovació dela Llei d’incendis o el desplegamentde la Llei de seguretat industrial.

“La directiva de serveis s’hafet des d’una perspectivaanglosaxona, però estem enuna cultura mediterrània”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

Albert [email protected]

�És una de les èpoques en què es famés visible que el transport de béns ésun dels factors que sosté l’economiaeuropea. Això fa créixer la consciènciaque danya el medi i la qualitat de vida.

La UE està revisant la directiva co-neguda com Eurovinyeta, que regulales taxes i peatges als camions. La qües-tió és que fa tres anys ja va revisar unadirectiva del 1999. El termini de trans-posició de la norma del 2006 als estatsmembres va acabar el juny del 2008 i elfet que s’hagi iniciat una nova revisiódemostra que els objectius no s’hanaconseguit. Entre ells cal destacar lamillora de l’eficiència del transport ter-restre de mercaderies amb una interna-lització dels costos directes d’infraes-tructura i d’operació. La consultoriaholandesa CE Delft va rebre l’encàrrecde fer un estudi sobre l’impacte

ambiental del transport per carretera afi de descobrir si les càrregues fiscalsque fins ara s’havien aplicat al sectorestaven pagant els costos que genera.

En l’aspecte ambiental, l’estudi pre-senta xifres per a la reflexió. Per exem-ple, els camions només representen un3% del total dels vehicles però són res-ponsables del 20% de la congestió, queté repercussions en la contaminació.Les emissions de CO2 creixeran un55% fins al 2030 si no es prenen mesu-res d’eficiència, però l’estudi constataque no s’han fet avenços significatius

en aquest camp en els darrers 15 anys.Aquestes dades són una clara amenaçaals objectius de reducció d’emissionsd’efecte hivernacle que s’ha marcat laUE. Un contrapunt positiu però insu-ficient per compensar la resta és que lesemissions de NOx i de PM han baixatde manera persistent des dels anys 90.

Quant al soroll, l’estudi indica que210 milions d’europeus estan exposats anivells superiors a 55 dB com a conse-qüència del trànsit i el 47% del sorolls’associa als camions. Per sobre d’aquestllindar es produeixen alteracions del soni afeccions cardíaques –l’informe fixa en21.000 els atacs de cor relacionats ambel trànsit de camions–. Igualment res-ponsabilitza aquests vehicles del 13%dels accidents mortals a les carreteres.

El tren en l’horitzó. Pel que fa a les càr-regues fiscals, CE Delft ha posat enrelleu que els 50.000 milions d’eurosque suporta el sector actualmentnomés cobreixen els costos de lesinfraestructures però no la congestió, lacontaminació o els accidents. Per aixòl’European Federation on Transportand Environment, formada per 49organitzacions de 23 països i que operacom a lobby per al transport sosteniblea Brussel·les, ha reclamat que es perme-ti als estats membres recuperar els cos-tos externs a través de noves taxes decarretera, sota el principi de qui conta-mina paga. El sector del transport sem-pre ha defensat que ja es paga prou.

La situació és difícil perquè la dis-tribució de mercaderies és un sectorestratègic sobre el qual es pot fer unapressió relativa i que, a més, no té alter-natives immediates fora dels combusti-bles fòssils. A banda dels canvis en lanormativa, el camí de la solució elmarca França amb la iniciativa de des-plaçar grans volums de transport delscamions als trens amb un sistema àgilde càrrega i descàrrega que ja fa tempsque funciona al centre logístic de SantCarles, prop de Perpinyà.

SOSTENIBILITAT

El veritable impacte del transport per carretera

Un sector sense renovables

26

La distribució de mercaderies per carretera amb camions de gran tonatge s’incrementarà en un 60% d’aquí al 2030

ARXI

U

Un estudi revela que la distribució de mercaderies amb camions aug-mentarà un 60% d’aquí al 2030, amb totes les conseqüències ambien-tals i sanitàries que comporta. Els qui viatgin per carretera aquestestiu hauran de conviure amb centenars de camions de gran tonatge.

“Els camions representenel 3% del total dels vehi-cles però són responsablesdel 20% de la congestió”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

27

�El títol d’aquest llibre es refereix a laquantitat de CO2 que s’ha emès per fercadascun dels seus exemplars. Aquestano és una obra més en el camp de lasostenibilitat. Els seus autors, els arqui-tectes Toni Solanas, Dani Calatayud iCoque Claret, han aconseguit, amb lacontribució de 46 experts, fer un veri-table compendi de tot allò que calsaber per entendre a fons el sentit deldesenvolupament sostenible.

L’exposició comença per la mateixahistòria de la vida a la Terra, continuaamb l’anàlisi del model econòmicvigent, la mesura de la insostenibilitatamb l’aprofundiment en conceptesfonamentals com la biocapacitat delplaneta, les anàlisis dels cicles de vida ila petjada ecològica de ciutats i països–amb una curiosa comparativa entreLondres i Barcelona– i una visió moltclara sobre àmbits clau com són la ges-tió dels residus i el sector de la cons-trucció. De fet, al llarg de l’obra es

toquen diversos aspectes que hi estanrelacionats com els paradigmes emer-gents al voltant d’aquesta activitat i lanecessitat urgent de rehabilitar com aautèntica alternativa a la nova cons-trucció, una opció que ve avalada perl’opinió de persones que es dediquen aaquest camp des de la teoria i la pràcti-ca quotidiana. Més enllà de l’escala edi-

ficatòria, també es consideren els eco-barris i les ecociutats amb l’anàlisi decasos d’Alemanya, Finlàndia, Espanya,França i Suïssa. L’obra presenta diversesreflexions sobre el paper de les perso-nes, la participació ciutadana il’actuació de les administracions. Caldestacar en aquest sentit l’apartat queporta per títol “Tots en som part impli-cada” on es remarca que no hi ha unaúnica solució per assolir la sostenibili-tat, sinó diversos camins que conviuen:“Vivim un temps de transició en quèels antics models no es mantenen i elsnous no han madurat encara. Època decrisi però també d’esperança creada perpersones, individus i grups que cer-quen amb diversos mètodes i nousenfocaments, les claus d’una novamanera de viure, una manera renovadad’habitar el món”. 34 Kg de CO2 haestat editat pel Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya.

34 kg és la quantitat de CO2 emesa per cada exemplar

34 K

G DE

CO2

La dada. 126 categories de matèries primeres són suscep-tibles de convertir-se en biogàs segons l’inventari realitzat en el marcdel projecte Probiogàs que té com a objectiu la producció de biogàsde forma sostenible i rendible en entorns agroindustrials de totl’Estat. Com a objectiu derivat, però no menys important, el projec-te pretén demostrar la viabilitat d’aquesta font renovable a Espanyai a la vegada promocionar-ne l’ús. Hi participen un total de 13 cen-tres de recerca, així com 15 empreses o institucions, que treballen enles diferents àrees de coneixement relacionades amb el biogàs. El projecte s’estendrà fins a finals de l’any 2011 i compta amb un

pressupost de 13 milions d’euros. En un primer inventari es van iden-tificar 95 categories, per tant, la comptabilització de 126 indica ques’ha produït un avenç significatiu en un dels àmbits de treball comés la quantificació de matèries que tenen el potencial de produir bio-gàs i que són principalment, però no exclusivament, residus orgà-nics. Pel que s’ha pogut comprovar fins ara, una producció basadanomés en fems procedents de la ramaderia és complexa i inviable.En aquest sentit, es tracta de trobar les millors mescles possiblesentre subproductes dels escorxadors, de la pesca, de fruites i verdu-res i residus de biodièsel.

126

Llibre sobre el desenvolupament sostenible

34 Kg de CO2

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��


EN PORTADA

Ara, més que mai, cal apostar pel valor afegit i la qualitat

Temps difícils per al sector de la seguretat contra incendisMalauradament, els incendis són una realitat que cal tenir sempre present a l’hora de construir qualsevoledifici. En els darrers anys, coincidint amb el boom immobiliari, el sector de la seguretat contra incendis haregistrat un gran creixement, però l’activitat s’ha vist perjudicada per la recessió econòmica i el conside-rable augment de la burocràcia. Malgrat tot, el potencial de creixement del sector segueix sent gran.

Lorena Farràs Pé[email protected]

�Una cigarreta mal apagada, unes ins-tal·lacions elèctriques defectuoses osimplement una espelma encesa en mallloc i sense cap vigilància. Les causesdels incendis són múltiples i les conse-

qüències, devastadores i, si no, pregun-ti-ho als anglesos, que han vist com endues ocasions la City de Londres erapràcticament consumida del tot per lesflames. La primera ocasió va ser el 1212i la segona, i la més coneguda, el 1666,en el denominat Gran Incendi de Lon-dres que va destruir 14.000 cases.

Però no cal anar tan lluny, ni en eltemps ni geogràficament, per compro-var les conseqüències devastadores delsincendis. L’any 2008, els incendis enhabitatges van costar la vida a propd’un centenar de persones en tot Espa-nya. Moltes d’aquestes morts espodrien haver evitat gràcies a la

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

28


implantació i l’adopció de sistemes imesures de prevenció.

Actualment, hi ha molts sistemesde prevenció i seguretat, tant actiuscom passius, que eviten aquestes dra-màtiques situacions o almenys en redu-eixen els riscos. L’oferta és àmplia però,com en tot, només s’acostuma aimplantar allò que és estrictament obli-

gatori. Una de les raons és l’encara pocaconscienciació existent sobre el parti-cular. “En general, som molt poc cons-cients del que tenim a dins de les nos-tres llars. Hi ha materials que són alta-ment inflamables. Hauríem de tenirmés cura amb el que posem a dins decasa o, almenys, ser conscients del risc”,adverteix Ana María Lacasta, professo-ra de la UPC i responsable del Labora-tori del Foc de la Universitat. Lacastatambé aconsella “vigilar amb els petitsdescuits. A les cuines, per exemple, hiha molts incendis”.

Però per molt que es vigili, els des-cuits sempre hi són. És per això que lesempreses del sector de la seguretat con-tra incendis estan constantment inves-tigant per treure al mercat noves tecno-logies i tècniques. Recentment, el dies8 i 9 de juny, va tenir lloc a Madrid elCongreso Internacional de Seguridadcontra Incendios SCI 2009. Organit-zat per la Asociación Española deSociedades de Protección contra Incen-dios, Tecnifuego-Aespi, el certamen vareunir més de 40 experts −el 30%internacionals− en tecnologies, tendèn-cies, assajos i certificacions, i desenvo-lupament i innovació de protecció acti-va i passiva contra incendis. El repte

d’aquesta edició va ser aportar les solu-cions més innovadores i avançades pera la protecció contra incendis de qual-sevol tipus d’edifici i obra civil.

Sistemes passius i actius. Existeixendos grans grups d’elements de protec-ció contra incendis: els actius i els pas-sius. Els primers consisteixen en unasèrie d’equips i sistemes per detectar iextingir un incendi. Aquests poden sermanuals o automàtics. Els més habitu-als són els extintors o les boquesd’incendi, els sistemes de detecció ialarma com els detectors de fum, o béels sistemes d’extinció com els ruixa-dors automàtics. Els sistemes passiusconsisteixen en una sèrie d’elementsconstructius o productes especials dis-posats per evitar l’inici del foc (ignifu-gació dels materials), per evitar que espropagui (compartimentació, tanca-ments, segellats i protecció estructural)i per facilitar l’evacuació de les personesi una actuació segura dels equipsd’extinció.

Segons dades de Tecnifuego-Aespi,instal·lar una sèrie de mesures quegaranteixin la protecció en casd’incendi només representa “una petitainversió”. Si l’habitatge està en fase deconstrucció el preu pot augmentarentre un 2% i un 3% i ja està constru-ïda, la inversió ronda entre els 1.000 iels 6.000 euros en funció de les ins-tal·lacions o equipaments que es vul-guin instal·lar i dels metres quadratsque cal protegir.

El mercat. El sector de la seguretat enmatèria d’incendis ha crescut de for-

“L’oferta de sistemes contraincendis és amplia, perònomés s’acostuma a im-plantar el que és obligatori”

RICA

RD C

ERVA

NTE

S


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 133

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

09

30

ma espectacular en els darrers anys,tot i que l’actual crisi econòmica hafrenat en sec aquest creixement.Alguns dels factors que han propiciataquest auge han estat la millora de laqualitat de vida, la major informació iconscienciació dels usuaris, la pro-mulgació de normatives espanyoles ieuropees sobre el particular i la pro-fessionalització i l’especialització deles empreses del sector.

Segons dades de l’últim estudi demercat realitzat per Tecnifuego-Aespi,la xifra de facturació del sector va ascen-dir a 2.538 milions d’euros l’any 2006.D’aquest total, 1.560 milions van cor-respondre al subsector de la proteccióactiva i 978 milions, al de la protecciópassiva. Una altra dada important atenir en compte és que, aproximada-ment, el 10% de la facturació va corres-pondre a la partida d’exportació.

Els professionals del sector estanagrupats sota el paraigua de les comis-sions de seguretat contra incendis delscol·legis professionals. Aquestes comis-sions tenen com a objectiu millorarl’eficàcia i el servei professional, aixícom representar els interessos de totsaquells que desenvolupen la seva activi-tat professional en el camp del’enginyeria de protecció contra incen-dis. També serveixen de fòrum comúd’informació, formació i debat sobre elstemes d’interès comú, noves disposi-cions legals, conflictes amb l’adminis-tració, noves tecnologies, etc. Aixímateix, també pretenen impulsar lapràctica adequada i ètica de l’enginyeriade protecció contra incendis i les sevesàrees afins.

El sector i la crisi. L’actual crisi econò-mica està afectant fortament el sector.La caiguda en picat de l’activitatimmobiliària n’és la principal causa,però la crisi financera i la industrialtambé en tenen part de culpa. D’altrabanda, les associacions de l’àmbit de laprotecció contra incendis denuncienque en els anys del boom immobiliarihi ha hagut molt d’intrusisme i ara elconjunt del sector n’està pagant lesconseqüències.

Són temps difícils, però el potencialde creixement del sector segueix sent

gran si es vol assolir el nivell de païsoson el negoci de la seguretat contraincendis està més desenvolupat, comAlemanya, el Regne Unit o els EstatsUnits. El sector és conscient que, aramés que mai, és quan s’ha d’apostar pelvalor afegit i per la qualitat. Els expertsopinen que el futur passa per unamajor ètica i una major professionalit-zació i especialització dels diferentsagents implicats.

Aquesta nova etapa que tot justcomença no serà fàcil però, com es diupopularment, “quan es tanca una porta

s’obre una finestra”. En aquest sentit,les noves tecnologies i el desenvolupa-ment del denominat disseny prestacio-nal representen grans oportunitats denegoci.

El disseny prestacional. Aquesta és jauna pràctica habitual en molts païsoson el negoci de la seguretat contraincendis està més desenvolupat. De fet,Espanya va ser un dels darrers païsosd’Europa a implantar-lo i això no va serfins a l’aprovació l’any 2006 del CodiTècnic de l’Edificació (CTE), que vaser la primera normativa espanyola depermetre i, fins i tot, impulsarl’aplicació de solucions tècniques dife-rents de les inicialment establertes sem-pre que aquestes impliquin un nivell deseguretat equivalent.

Segons explica Meritxell Pineda,directora de l’Institut d’Estudis de laSeguretat (IDES), el disseny prestacio-nal consisteix a “anar més enllà del

ARXI

U

Els sistemes passius consisteixen en una sèrie d’elements constructius o productes especials per evitar l’inici del foc

“Durant el ‘boom’ immobi-liari hi ha hagut molt d’in-trusisme i ara el sector n’estàpagant les conseqüències”


compliment legal, en fer enginyeria d’incendis. És a dir,usar les diverses eines d’enginyeria de seguretat contraincendis existents per realitzar un projecte que, sense se-guir estrictament el que diu la normativa, satisfaci els cri-teris establerts de prevenció i seguretat contra incendis”.

Pineda adverteix que el disseny prestacional −denomi-nació que prové de la traducció del terme anglès perfor-mance based design− implica “una major tecnificació delsprofessionals i també un major coneixement del sector perpart de l’Administració, que és qui finalment ha d’aprovarels projectes”. D’altra banda, Pineda demana més difusiódel concepte: “cal que tot això arribi als col·legiats, ja quede moment només fan disseny prestacional les gransempreses d’enginyeria”.

Un excés de burocràcia. La normativa sobre seguretatcontra incendis és força abundant. A grans trets, els edi-ficis estan regulats pel CTE, les indústries, pel Reglamentde seguretat contra incendis en els establiments indus-trials (RSCIEI) i les instal·lacions, pel Reglamentd’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI).

Pau Gavarró, enginyer tècnic industrial i president dela Comissió de Seguretat Contra Incendis i Emergènciesdel CETIB fins a l’any 2009, explica que, si bé inicialmentla promulgació de normativa sobre això va contribuir alcreixement del sector, actualment és més aviat un fre.“Dóna la impressió que el control administratiu, que cor-respon a l’àmbit local i/o autonòmic, contribueix desgra-ciadament al creixement de la burocràcia: més control detotes les administracions, més entitats de control i mésdificultat per a la creació de noves activitats. Només calrevisar el sense fi d’instruccions que es vénen elaborant desdel Departament d’Interior perquè ens adonem de l’estatde la situació”.

Gavarró afirma que les noves normatives que constant-ment van apareixent no contribueixen a augmentar laseguretat: “Es tendeix en exclusiva a passar l’examen docu-mental de la legalització. De fet, la nova Llei d’incendisque es troba en tràmit al Parlament representa el resultatdel fracàs de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental (LIIAA), però sembla que noaprenem i la burocràcia no disminueix”.

La nova Llei de prevenció i seguretat d’incendis deCatalunya −a què anteriorment feia referència Gavarró−“legislarà sobre com s’han de presentar els projectes i a qui-na administració”, explica la directora de l’IDES. Pinedatambé adverteix que “l’Europarlament està revisant ladirectiva europea de productes de la construcció perquè esvol que passi a ser un reglament en lloc d’una directiva.Però, de moment, els països membres no es posen d’acordi sembla que va per llarg, així que tot indica que tardarema veure el reglament”.

Més especialització. A mesura que el sector de la protecciócontra incendis va madurant, també es va tecnificant. Aixòimplica que cal que tots els agents que hi participen es


EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 133

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

09

32

comencin a professionalitzar i espe-cialitzar al màxim. “L’especialitzaciócada cop serà més important”, afirmaPineda. “Sé que fa de mal dir enaquests temps de crisi en què als engi-nyers no els queda altre remei queagafar els projectes que poden. Peròl’especialització és necessària tant perla tecnificació del sector com per lacreixent complexitat de la normativa.A més, també és una qüestió de res-ponsabilitat. Quan un s’especialitza,sempre fa millor la seva feina”, afirma.

Gavarró opina que l’especia-litza-ció és inevitable: “Entenc que aquestaespecialització requereix de la iniciati-va dels col·legis professionals, fet que,segons el que he pogut llegir, s’acabaràdefinint segons la Directiva de Ser-veis, que pot fer que apareguin unasèrie de lleis que tendeixin a reduir elscontrols i tràmits documentals.D’altra banda, s’ha de definir, i sensecomplexos, en noves disposicionslegals i en compliment de la Lleid’ordenació de l’edificació (LOE) (onja queda definit de manera clara) quiés el tècnic competent, i a més aquestenginyer s’ha d’especialitzar per oferirun millor servei”.

Qui és el tècnic competent? Aquestaés, sens dubte, una de les grans assig-natures pendents del sector. Segonsexplica Gavarró, “existeix un buitlegal en la definició dels tècnics com-petents en moltes disposicions legalsde l’àmbit de la seguretat contraincendis i emergències (projectesd’incendis, plans d’autoprotecció,atmosferes explosives), la qual cosacomporta l’existència de molt intru-sisme d’altres sectors. Ningú noentendria que una operació de cor fosrealitzada per un enginyer, un advo-cat o un farmacèutic, no?”.

Però aquest no és l’únic problema.Gavarró alerta que “les inspeccionsde l’administració creen una líniad’incertesa a l’hora d’aprovar i revisarprojectes elaborats pels enginyers,bàsicament com a conseqüència del’actuació dels inspectors que interve-nen per delegació en les entitatsd’inspecció, integrades per tècnicsmajoritàriament no formats en carre-

res habilitants per elaborar projectes.Podria un inspector que fos enginyer,advocat o farmacèutic, valorar coms’ha fet una operació de cor?”.

Formació. Avui per avui, són pocs elsprofessionals en actiu del sector quehan rebut en els seus centres universi-taris algun tipus de formació específi-ca en matèria d’enginyeria de segure-tat contra incendis. És cert que hi hamoltes universitats que imparteixenalguna assignatura sobre el particular,però els màsters o postgraus de segu-retat contra incendis són força escas-sos. Afortunadament, les cosescomencen a canviar.

Gavarró explica que, “en l’actua-litat, ja s’estan impartint màsters deProtecció Contra Incendis en centrescom la Universitat Politècnica deValència i la Universidad Carlos III deMadrid”. Per un altre costat, l’Asocia-ción Profesional de Ingeniería de Pro-

tección contra Incendios (Apici), con-juntament amb la Universidad Pontifi-cia de Comillas de Madrid, també téun màster d’Enginyeria de Protecciócontra Incendis.

Pel que fa a Catalunya, el primermàster en Seguretat Contra Incendiss’engegarà al proper curs 2009/2010,ha estat organitzat i impulsat pelCETIB conjuntament amb l’EscolaUniversitària Salesiana de Sarrià (ads-crita a la Universitat Autònoma deBarcelona, UAB) i s’anomena màsteren Enginyeria de Seguretat IntegralContra Incendis (MESI). El màster,que en un inici serà un títol propi,encara que l’objectiu és que acabisent oficial, començarà el proper mesd’octubre. Al web de la UAB n’hi hamés informació.

Finalment, per als que no es vul-guin embarcar de nou en el món uni-versitari, cal tenir en compte que elCETIB ja fa temps que desenvolupa

El Col·legi, juntament amb l’Escola Uni-versitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ads-crita a la Universitat Autònoma de Barce-lona, organitzen el primer màster enEnginyeria de Seguretat Integral ContraIncendis (MESI). El màster, de 70 crèditsECTS, és presencial, s’imparteix al Tec-noespai del CETIB i a la seu de l’EUSS, icomença el 19 d’octubre de 2009.

El MESI obeeix a la necessitat de lasocietat que, dins d’un marc normatiu,intenta pal·liar els efectes originats pelsincendis. A fi d’evitar els danys causatsper aquests, s’ha desplegat una àmplialegislació, disposicions tècniques, etc., peroferir seguretat en la protecció contra elsriscs d’incendis. Aquest màster té perobjectiu facilitar la formació completaque demana la societat actual, des de laperspectiva de la intervenció que realitzal’administració, i aporta els coneixementstècnics que possibiliten l’anàlisi globaldels riscos d’incendi, així com les solu-cions adequades per minimitzar-los.

Trobareu més informació a la pàginaweb www.cetib.cat/mesi. També podeusol·licitar-ne a través de l’adreça electrò-nica [email protected].

El CETIB organitza el primer màsteren Enginyeria de Seguretat Integral Contra Incendis


cursos modulars en Seguretat IntegralContra Incendis, en Càlculs de Protec-ció Activa, en Sistemes de ProteccióPassiva i en Investigació d’Incendis,entre d’altres.

El Laboratori del Foc de la UPC. L’EscolaPolitècnica Superior d’Edificació deBarcelona (EPSEB), centre que per-tany a la UPC, disposa en les seves ins-tal·lacions d’un equipament anomenatLaboratori del Foc. Tal com el seumateix nom indica, al Laboratoris’analitza, d’una banda, la reacció al focde diferents materials i productes i, del’altra, es fan estudis de propagació delfoc en incendis utilitzant programes desimulació.

Quant a la reacció al foc, actual-ment el Laboratori participa enl’anàlisi del comportament davantdel foc de materials de construcciócom formigons i morters; enl’obtenció de morters amb una majorcapacitat per actuar com a protecció

passiva en cas d’incendi; en l’assaig deformulacions d’ignifugants en plàs-tics, i en el desenvolupament de reco-briments per a fusta amb millor com-portament al foc, etc.

Pel que fa a la simulació, es treballaen l’aplicació de programes de simula-ció computacional per reproduirl’evolució d’incendis en espais tancats(habitatges, naus industrials...). Enparticular, s’utilitza el programa FireDynamics Simulator (FDS), desenvo-lupat pel National Institute of Stan-dards and Technology (NIST). Bàsica-ment, el programa resol numèrica-

ment un conjunt d’equacions mate-màtiques que descriuen, sota certesaproximacions, tots els fenòmensinvolucrats (equacions de mecànica defluids, de combustió, de transferènciade calor...). El resultat és que, partintd’un escenari inicial, el FDS permetconèixer, en funció del temps, elsvalors de diferents magnituds en cadapunt de l’espai. Per exemple, pot cal-cular les temperatures, les pressions,les concentracions de gasos...

L’equip de treball del Laboratoriestà format per professors dels departa-ments de Construccions Arquitectòni-ques II i de Física Aplicada. Per un altrecantó, el Laboratori compta amb lescol·laboracions externes de la DireccióGeneral d’Emergències i SeguretatCivil de la Generalitat de Catalunya,del Departament de Ciència de Mate-rials i Enginyeria Metal·lúrgica de laUniversitat de Barcelona (UB), i delCentro de Investigación y EstudiosAvanzados de Querétaro (Mèxic).

“Al Laboratori s’analitza lareacció al foc de diferentsmaterials i s’estudia la pro-pagació dels incendis”


Joan Ribó i Juan J. Gracia acaben de ser reelegits degà i vicedegà del Col·legi per als propers quatre anys.Tots dos tenen una llarga trajectòria al servei del CETIB. En aquesta conversa avaluen els resultats de leseleccions, plantegen els principals reptes del mandat que acaben d’estrenar i parlen sobre qüestions comara la crisi econòmica i l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i la Directiva de Serveis.

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

34

JORD

I PLA

Y

“El visat aportarà un plus de qualitat als treballs”

Conversa de Joan Ribó, degà del CETIB, amb Juan J. Gracia, vicedegà


ENTREVISTA

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

35

JORD

I PLA

Y

[email protected]

�Els resultats dels comicis del mes dejuny són aclaparadors. La seva candida-tura ha recollit el 79% dels vots. Quinavaloració en fan?Ribó: D’una banda, i parlo en nommeu però crec que ho puc fer extensiua la resta de companys de la Junta,estem molt contents pel suport que enshan donat els votants. Però de l’altra,també sentim un cert desencís, ja que,tot i els esforços del Col·legi per incen-tivar la participació, no vam aconsegu-ir sobrepassar el 10% de votants.Gracia: Jo diria que tenim una satisfac-ció agredolça. Dolça per la victòria iagra perquè la participació, malgrat sercom la d’institucions semblants i simi-lar a la d’altres comicis, hem de reco-nèixer que ha estat baixa. Hi ha moltsfactors que poden intervenir-hi i undels reptes que tenim com a Junta ésestablir nous mecanismes que potenci-ïn la participació a la vida col·legial.

Tampoc no hi ha hagut una oposicióvisible durant tota la legislatura. Pothaver influït en la baixa participació?R: No sé si hi haurà influït, però real-ment no hi ha hagut cap grup visible niabans de les eleccions ni durant la cam-panya. Em consta que el Col·legi ha fetmolts esforços per aconseguir que lesdues candidatures tinguessin exacta-ment les mateixes condicions de parti-da. No podia ser d’una altra manera.Totes les decisions sobre el procés hanestat controlades i supervisades i les hapres la mesa electoral, amb represen-tants de totes dues candidatures. G: Per nosaltres seria molt estimulanttenir opinions diferents i constructivesque, amb les seves propostes i iniciati-ves, milloressin la nostra gestió diària alcapdavant del Col·legi. El fet de notenir-ne té una doble lectura: que elscol·legiats estan contents amb la nostragestió o bé que ens cal establir nousmecanismes de participació de tot elcol·lectiu a banda dels ja existents: jun-tes generals, comissions, etc. A nosal-tres, com a Junta, ens encantaria teniruna oposició que participés per millo-rar entre tots el servei al col·legiat.

L’enginyeria s’enfronta actualment ados grans reptes: l’adaptació definitivaa l’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES) i la transposició de la Directivade Serveis. Quina estratègia està segu-int el CETIB?G: Jo diria que són tres reptes, perquèhi hem d’afegir la necessària reordena-ció –per dir-ho d’alguna manera– delstreballs professionals. Cada cop hi hamés pressió per part de les administra-cions públiques per millorar els projec-tes. Ens exigeixen complir amb unsestàndards de qualitat i d’eficiència quecomportaran canviar la forma de treba-llar dels professionals. A poc a poc hau-rem d’anar aplicant el visat d’idoneïtat,que dóna tot un altre sentit al visatactual.R: Pel que fa als futurs enginyers deGrau que podran exercir la professiód’enginyer tècnic industrial, podemdir gairebé amb seguretat que escol·legiaran als nostres col·legis, talcom es va aprovar en la modificaciód’estatuts en Junta General extraordi-

nària. Això mateix ho aprovarà elDepartament de Justícia segons ensha manifestat extraoficialment. Enrelació a la resta del desenvolupamentde l’EEES (passarel·les, atribucions,etc.), estem en permanent contacte icol·laboració amb el COGITI, desd’on es canalitza tot el procés. Pel quefa a la Directiva de Serveis, cal dir quetambé treballem plegats amb el Con-sejo i que estem en estret contacte. Defet, el Col·legi ja va presentaral·legacions a l’avantprojecte de Llei,com també ho va fer el COGITI, ialguns aspectes del projecte que ahores d’ara està pendent d’aprovacióal Congrés dels Diputats, com ara elvisat, han variat substancialment res-pecte de l’avantprojecte. Jo crec queaquest visat d’idoneïtat –o de quali-tat– que esmentava en Juan té moltarelació amb la Directiva de Serveis, entant que la proposta de Llei Òmnibusfa molt d’èmfasi en la protecció delsinteressos dels consumidors i delsusuaris i determina què ha de garantirel visat. Estem en contacte constantamb el COGITI i força amatents per-què quan s’estableixi l’anunciat en laLlei Òmnibus respecte a quines pro-fessions hauran de col·legiar-se perpoder exercir o quan es determiniquines hauran de visar els seus tre-balls, puguem actuar coordinada-ment. Tant el CETIB com el Consejohem d’estar ben alerta perquè elcol·lectiu no en surti malparat.

“Un dels reptes que tenimés establir nous mecanis-mes que potenciïn la parti-cipació a la vida col·legial”

JORD

I PLA

Y


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

36

ENTREVISTA

Perilla el visat amb la Directiva de Ser-veis?G: En funció de com derivi el tema delsvisats haurem de signar convenis ambles diferents administracions per a lasupervisió dels treballs professionals. Ésel que s’anomena certificat d’idoneïtat,que serà un complement o un annexque donarà un nou sentit al visat, talcom el coneixem avui en dia. I això éstot un repte que, tard o d’hora, enscanviarà la vida als professionals. Hau-rem de reaprendre els procedimentsque usem als despatxos, perquè en lamajor part dels casos quedaran obso-lets. Hi haurà un doble aprenentatge:en coneixements tècnics, d’una banda,i en els procediments de qualitat delsprojectes, de l’altra. Aquí és quan nova-ment entra en joc el paper del Col·legi,tant en formació com en suport. R: Jo afegiria que ni la Directiva ni laLlei Òmnibus no parlen en capmoment de l’eliminació del visat, alcontrari del que s’ha dit últimament.En un primer moment, la transposicióde la Directiva deixava obert el visat apetició dels clients o quan ho estableixiuna Llei i ara, enlloc d’una Llei, esrecorre a un reial decret a més de si hosol·licita el client expressament. En totcas, el que pot passar és que el visatexperimenti una redefinició. G: L’informe del Tribunal de Defensade la Competència, que és l’origen detota la polèmica, està fet des d’un des-coneixement de què és el visat, què

aporta i quant val. Si mirem el cost delvisat en qualsevol projecte, veurem queés una porció molt poc significativa deltotal. Per sort, sembla que la mobilitza-ció que s’ha fet des de les institucionscol·legials ha rebaixat aquesta pretensióinicial de suprimir-lo.

És a dir, podria ser que es potenciés?G: Efectivament. Jo crec que el visat, sies continua en aquesta dinàmica, fins itot pot ser que acabi potenciant-se. Siestem dient que el visat ja no nomésserà posar un segell amb un cost, talcom diu el Tribunal de Defensa de laCompetència, sinó que aporta un plusde qualitat, té molta més raó de ser. Toti això, els visats es mantindran nomésper a les professions de risc. Si volemuns serveis sense traves burocràtiques isense costos innecessaris, els visats hande ser un bé per a qui contracta i per ala societat. El que no pot ser és que hihagi visats que no aportin cap valor.Ara bé, si treballes en temes de segure-tat industrial o instal·lacions elèctri-ques, aleshores es requereixen unes

garanties de seguretat. Per tant, el visatés possible que es reordeni i certifiquitambé un grau de seguretat i de conei-xements i qualitat per part del profes-sional. R: Això també implicaria que elCol·legi fos responsable subsidiari encas que sorgís algun problema. Des delCETIB veiem en aquest repte una granoportunitat. Seria una clara constatacióde la nostra utilitat pública i del nostreservei a la societat. Als col·legis profes-sionals se’ns qüestiona contínuament.Hi ha qui ens titlla de lobby de poderquan el que fem en realitat és regular laprofessió i, per tant, defensar als usua-ris i a la mateixa societat.

Com es defensa la societat des d’unCol·legi?R: Per començar, garantint que elcol·legiat és un titulat habilitat per al’exercici de la professió. És qui diu seri sap fer el que diu saber fer. També cer-tifiquem que no està deontològicamentseparat de la professió, que té una asse-gurança de responsabilitat civil i que elsprojectes que visa compleixen unsmínims. I només mirem els mínimsperquè és el que ens deixal’administració. A més, oferim una for-mació que aquests professionals, quedesenvolupen la seva tasca en la socie-tat, difícilment podrien rebre en unaltre tipus d’institució.

És a dir, entenen el visat com unadefensa de la societat. Tot i això, quinaés la percepció social que es té?R: No és gaire bona, la veritat. Sempreque toca pagar tots ens queixem. Desdels col·legis potser no hem fet prouesforços per explicar la bondat del siste-ma i tot el que aporta. Podríem fer elmateix símil amb els impostos: a ningúno li agrada pagar-los, encara que sigu-em conscients que són necessaris.Podem entrar a discutir què rebem acanvi del que aportem, però la societates basa en un sistema contributiu.G: Realment hem de reconèixer que elscol·legis no hem sabut fer una bonatasca pedagògica. Fins i tot alguns delsnostres col·legiats posen dubtes al visat.I jo em pregunto: Si jo no em valoro elmeu treball, qui ho farà?

JORD

I PLA

Y

“Si els títols de grau s’a-proven com s’està plante-jant, l’adaptació a l’EEEShaurà estat un fracàs”


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

37

Un altre gran repte del Col·legi per aaquesta legislatura és l’adaptació al’EEES. Quin futur els espera als actualspèrits i enginyers tècnics industrialsamb l’aparició dels primers enginyersde grau d’aquí a uns quatre anys?R: M’agradaria transmetre un missatgede calma. Els pèrits i enginyers tècnicsindustrials, en cap cas, no perdrem atri-bucions. Són drets adquirits que man-tindrem fins a l’últim dia que treballil’últim enginyer tècnic. El gros de lafeina que ara estem fent és bàsicamentde cara als nous enginyers de grau quesortiran de les nostres universitatsd’aquí a quatre anys. Però hem de serconscients que encara no estan bendefinits tots els plans d’estudi, si tin-drem o no el mot “industrial”, quinsmecanismes es crearan per passar del’enginyeria tècnica al grau, etc. Talcom ja hem comentat, al CETIB treba-llem molt estretament amb el Consejo.G: Tot i això, cal dir que si els títols degrau i màster acaben aprovant-se talcom s’estan plantejant ara, l’adaptacióa l’EEES d’Espanya haurà estat un fra-càs i una excepció en el marc de totEuropa. El grau ha de ser professional igeneralista, i el màster específic. Nopodem dotar de falses atribucions elsmàsters. El màster ha de ser la superes-pecialització o la investigació, que ésl’esperit de Bolonya i de l’Acord de lesEnginyeries.

El nou enginyer industrial pot acabarsuposant la unió dels col·legisd’enginyeria en un de sol?R: Ho hauríem d’estudiar detinguda-ment però, a priori, en som favorables.Un Col·legi més gran, amb més mem-bres, pot donar més i millor serveis. Enalguns països tota l’enginyeria estàaixoplugada sota una mateixa institu-ció. Tot i això, som conscients que hiha interessos, o classismes, que ho fandifícil ara per ara.

Pel que fa la crisi econòmica, com l’estàvivint el Col·legi?R: El mes de juny sembla que el pen-dent en la baixada de visats no ha estattan gran. De moment estem complintles previsions que vam fer en la presen-tació dels pressupostos d’enguany, tantpel que fa a despeses com a ingressos. G: El CETIB té una economia moltsanejada i la política de contracció de ladespesa dels darrers anys ens ha permèsafrontar la crisi amb fortalesa. No hemhagut de retallar serveis, tot el contraripel que fa als serveis necessaris, ni ferreduccions de personal, i podem conti-nuar oferint tots els serveis amb nor-malitat. De fet, tot just fa uns mesosque hem estrenat el Tecnoespai.

Què es farà per donar suport alcol·legiat?R: Continuarem promocionant la pro-

fessió d’enginyer tècnic industrial a lasocietat. Entenem que és la millor ma-nera per ajudar tant als col·legiats quetreballen en exercici lliure, com a la res-ta, ja que l’eslògan “Professionals Versà-tils” no es exclusiu per a l’exercici lliure.Als companys que s’han quedat sensefeina els podem donar un seguitd’incentius, com ara l’exempció, l’elimi-nació de la quota col·legial o la subven-ció de formació. A més, estem promo-cionant la borsa de treball entre les em-preses i organitzacions per augmentar elnombre d’ofertes disponibles per alscol·legiats i, sobretot, potenciarem almàxim la formació continuada, tot ente-nent que és de la màxima importànciaper estar “viu” professionalment parlant. G: Per a casos d’extrema necessitat,existeix la Comissió d’Ajuts Socials queestudia els casos que li arriben i possi-bles ajudes. Per sort, no s’hi ha hagutde recórrer en gaires ocasions.

Es preveuen uns anys difícils?G: No crec que la recuperació arribidurant aquests anys, però em semblaque amb ganes, esforç, sacrifici i il·lusióens en podrem sortir.R: Des del Col·legi farem tot el queestigui al nostre abast per ajudar elscol·legiats, però els professionals tambés’han d’arremangar. Estic segur queentre tots sortirem d’aquest forat enfor-tits i abans del que ens pensem.

JORD

I PLA

Y


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

38

Alfons Cornella i Javier [email protected]

�Tanmateix, hi ha alguna cosa queno acaba de rutllar; alguna cosa fa quetot això que pot ser una realitat enalgun moment, estigui trigant més aser-ho de debò del que es podriad’esperar.

Possiblement, el més important queles empreses han d’entendre avui és queaquesta no és l’era d’Internet, sinó ladel client. El consumidor té accés amés informació que mai (fins i tot espodria parlar que ens estem acostant amercats informacionalment perfectes),és conscient del valor de la informacióque genera a través dels seus hàbits, espot agrupar amb altres consumidors afi d’aconseguir millors preus en el mer-cat, o fins i tot per forçar el desenvolu-pament de nous productes que millo-rin l’oferta estàndard dels seus prove-ïdors. Tractar aquest tipus de client ésben diferent de tractar el client que s’had’adaptar a una oferta presentada enuns llocs geogràfics específics (boti-gues, supermercats, hipermercats,etc.). El joc no consisteix ja només queles empreses hagin d’aconseguir la fide-litat dels seus clients, sinó que peraconseguir vendre’ls alguna cosa, hau-ran de demostrar-los que els són fidelsi, a més, hauran de fer-ho cada dia. Per-què en la Xarxa, la resta del món estànomés a un clic de distància, i allò real-ment important per a les empreses ésretenir l’atenció del client. I aquestaatenció el client la donarà a qui li donirespostes que li aportin veritable valor,a qui es guanyi la seva fidelitat a travésde solucions clares, i com més persona-litzades millor.

L’experiència ens està demostrantque a la Xarxa funciona allò que ésmillor que la realitat. Per exemple, seràdifícil que comprem el pa a través dela Xarxa si aconseguir-lo en la vida realés tan simple com baixar al carrer icomprar-lo a la cantonada. Però utilit-zem la Xarxa amb convicció quannecessitem adquirir un llibre nord-americà, quan busquem la millor ofer-ta per a un bitllet d’avió o quan volemaprendre a jugar a la borsa.

Sembla, doncs, que la pregunta de“què es ven” hauria de ser substituïdaper la pregunta “com es ven”, perquèla veritable clau de l’èxit resideix aentendre quina proposta de valor per-

cep el client, i en quin moment, per aell, aquesta proposta mereix ser utilit-zada perquè és millor que la realitat(perquè li estalvia temps, esforç,diners, espai, etc., o perquè li obrenoves perspectives, fa possible allò quefins llavors li era impossible, perquè liofereix un servei totalment personalit-zat, etc.). Aquesta és una lògica moltsimple, però que pocs entenen en totala seva extensió.

Hem d’entendre el mercat com unecosistema, en el qual tot depèn detot. La verticalitat és substituïda perl’horitzontalitat en molts àmbits. Dela dependència o independència espassa a la interdependència. De lacompetència a la col·laboració (o a lacoopetència, la combinació de coopera-ció i competència). L’estandarditzacióva sent substituïda per la personalitza-ció. Ja no hi ha un futur sinó futurs, elfutur de, per a i segons cadascun denosaltres. Ningú no té l’exclusiva de lacreació, tret que busqui el seu aïlla-ment. Ningú no sap tant com elcol·lectiu. No hi ha regles sinó princi-

INNOVACIÓ

Ha arribat l’era del client

De l’e-commerce a l’e-managementLa majoria de productes o serveis que una persona necessita durant un dia normal poden avui ser localit-zats, comparats i adquirits a Internet. Fins a tal punt això és així, que pot resultar fins i tot avorrit desig-nar com a “electrònic” aquesta forma de comerç a distància: d’aquí a molt poc es considerarà tan normalfer la compra en el supermercat a través de la Xarxa com ho és avui perdre un dissabte al matí per fer-la.

El rol de l’oferta ha canviat dràsticament: els mercats actuals es co-creen amb la demanda

INFO

NOM

IA

“A la Xarxa, la resta delmón està a un clic de dis-tància i el més important ésretenir l’atenció del client”


pis. I ningú no pot sobreviure contra-venint els principis del seu ecosistema.

Aquesta estratègia de sincronitzacióamb l’ecosistema consisteix, en el fons,a posar al comandament la nostracapacitat d’aprenentatge, d’adaptació,d’evolució. El típic enamorament delproducte sofert per les empreses ha deser substituït per la humilitat sistemàti-ca. Perquè triomfa en la Xarxa nomésqui està disposat a aprendre de i ambella, qui entengui que ara els mercatssón co-creats amb la demanda, que elrol de l’oferta ha canviat dràsticament.En altres paraules, té èxit qui aprèn adesaprendre, qui entén que aquesta ésuna economia de l’experiment, de laprova-error com a mètode.

Moltes vegades, les iniciativesd’èxit en la Xarxa consisteixen fona-mentalment a definir un nou modelde negoci. L’èxit d’una iniciativa decomerç electrònic no consisteix,doncs, només a vendre a través de laXarxa els mateixos productes o serveisque ara oferim. Consisteix a reenten-dre la relació amb el client, a aportar-li solucions millor que la realitat, peral qual, possiblement, sigui necessarisubvertir de vegades les formes tradi-cionals d’entendre un negoci. I hemde sentir-nos afortunats que, malgratque segurament encara no puguemliderar els desenvolupaments tecnolò-gics relacionats amb la Xarxa (cosa quequeda reservada a molt poques empre-ses), sí que podem convertir-nos enl’avantguarda en tot el que es refereix al’aplicació d’aquesta tecnologia en undeterminat mercat i, especialment, a ladefinició de nous models de negoci.

Pot ser que no siguem capdavanters endesenvolupament tecnològic, peròpodem ser-ho en aplicació intel·ligentde la tecnologia.

Com bé diuen Meyers i Davis en elseu molt recomanable text BLUR, elsnous factors d’èxit en aquesta econo-mia digital són la velocitat, els intangi-bles i les xarxes. La velocitat perquènomés podrà sobreviure qui sàpigaadaptar-se i respondre als ràpids canvisen l’ecosistema dels negocis. Per aaixò, el millor actiu seran els seusintangibles (el seu capital intel·lectual,les seves habilitats per explotar demanera intel·ligent el seu coneixe-ment), i només qui sàpiga manejar-lospodrà tenir opcions. Finalment, sobre-viurà només qui entengui el poder dela connectivitat, la possibilitat que ofe-reixen les xarxes de construir empresesvirtuals, federacions d’experiènciesunides per un objectiu pactat i aplega-des sota una marca comuna.

El canvi que això representa vamés enllà d’incorporar algunes inven-cions en la gestió de les empreses coma conseqüència de l’aparició d’Inter-net. Es tracta, més aviat, de la necessi-

tat de generar d’una vegada una res-posta a la crisi latent que representa latensió entre dues formes bastant dife-rents d’entendre una empresa.L’heretada del management científic(Taylor, Ford, etc.), segons el qual unaorganització és “una màquina percomplir objectius”, davant del’emergent de la teoria de l’agència,segons la qual l’organització és “unaxarxa de contractes entre els agentsimplicats”. En el primer cas,l’organització pot ser entesa a partirdels seus processos; una cosa que hafuncionat molt bé a l’era industrial.Però en el segon, la diversitat i sofisti-cació de la xarxa de contractes (legals,psicològics, emocionals, etc.) introdu-eix components en l’equació del’organització que la fan extraordinà-riament més complexa. Curiosament,pot ser que siguin les empreses que javiuen en el paradigma Internet, lesque funcionen sobre els factors críticsde velocitat, intangibles i connectivi-tat, les primeres que puguin plantejar-se la superació de la visió del’organització com una “màquina percomplir objectius”. Per a això, potserestan ja inventant l’e-management.

El que està en qüestió no és tan solsuna nova forma de vendre, un noucanal, sinó una forma totalment novad’interactuar amb el mercat id’entendre l’empresa. Aquest és unresum de l’article guardonat a l’any2000 amb el Premi Accenture dePeriodisme Electrònic. Deu anys des-prés, seguim aprenent a reinventarl’empresa, però no estem tan lluny delque passava fa una dècada.

“El típic enamorament delproducte sofert per les em-preses ha de ser substituïtper la humilitat sistemàtica”


Michel FanetDirector general d’Alpi

�La intensitat de defecte resultantd’una primera derivació té un valorprou reduït per garantir una tensió decontacte no perillosa (figura 1).

Si:U = 400 VRa = 10 WRb = 50.000 WRf = 0 W (resistència del defecte considerada0), tenim

La tensió de la massa respecte a terra és:

Uf = 10Ω x 0,008A = 0,08VEs compleix que

Ra x If < ULTensió límit segons els locals 50 V o 24 V.

En un segon defecte, el dispara-ment automàtic és obligatori en untemps (ITC-BT 24 - ITC-BT 24-4.1.3 taula 2); es podrà emprar la pro-tecció contra curtcircuits o un DDR(figura 2).

Es genera un corrent de defecte If en elbucle (A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K).

Suposant una Zf = 135 mΩIf g 2500A

Amb una tensió de contacte de160V aproximadament.

Podem comprovar, llavors, que enun segon defecte el corrent és un fort

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

40

ARTICLE TÈCNIC

El règim de neutre IT ofereix avantatges importants pel que fa a la continuïtat del servei en el cas de defec-te a terra, respecte als altres règims de neutre TT i TN. L’aparició d’un primer defecte no obliga al dispara-ment automàtic de la protecció del circuit, però sí a prendre mesures per evitar qualsevol perill en casd’aparició de dues fallades simultànies, com ara activar un senyal acústic o visual (ITC-BT 24-4.1.3).

Obligacions específiques per a la tria de l’aparellatge

Peculiaritats del règim de neutre IT

Figura 1

Figura 2

If = = 0,008 A40010 + 50000 + 0

If = U0,8Zf


corrent de curtcircuit i la tensió decontacte és mortal.

A canvi dels seus avantatges carac-terístics per a certs tipus d’instal·la-cions com quiròfans, grans ins-tal·lacions químiques, instal·lacionsmilitars (policia), de seguretat, etc.,l’esquema IT necessita:

- Un manteniment especialitzat ipermanent

- Obligacions en el dimensionamentde les proteccions que són l’objected’aquest article

Regles d’elecció d’aparellatge específical règim de neutre IT

1. Regla: Obligació de protegir el neu-tre. En el cas de no utilitzar DDR, la

protecció del conductor neutre és obli-gatòria. A la figura 3, podem apreciarque, en el cas d’un primer defecte(DEF1) sobre el conductor neutre, laimpedància del defecte és tal que el dis-parament no es provoca.

En el cas d’un segon defecte, la pro-tecció A no es dispara en no estar pro-tegit el neutre.

El conductor neutre de possiblepetita secció pot fondre’s amb el corres-ponent risc d’incendi.

El receptor està sotmès a la tensiócomposta a3U, per la qual cosa potarribar a la destrucció.

La solució a aquest problema és laprotecció del conductor neutre o l’úsde diferencials.

2. Regla: Poder de tall a IT. El poder

de tall últim dels dispositius ha decomplir que Icu > IkMax.

Aquesta regla s’ha estendre a unaregla complementària per a una Icusobre un pol.

- Icu en 1 pol, sota la tensió compos-ta > IfMax, essent IfMax el correntde doble defecte màxim presumit.

En el següent esquema, en un segondefecte, el dispositiu està sotmès a unatensió composta a3U a diferència delsaltres règims de neutre.

L’experiència demostra que aques-ta condició és, moltes vegades, pre-ponderant.

3. Com verificar concretament aques-ta regla del poder de tall sobre un pol?La norma ofereix la possibilitat d’asse-gurar-se:

3.1 Càlcul de la IfMax prevista. La nor-ma indica un valor d’aquest correntextrapolat de la Ik3Max (corrent decurtcircuit màxim trifàsic previst):

IfMax = k .Ik3Max

Amb:k = 0,15 si Ik3 <= 10.000 Ak = 0,25 si Ik3 > 10.000 A

3.2 Poder de tall sobre un únic pol.

Figura 3


Tres casos:

a. La Icu sobre un únic pol és donadapel fabricant.

b. El fabricant ha fer assaigs d’acordamb l’annex H de l’EN 60947-2,garantint un funcionament correcteen règim IT.

c. En absència de les informacionsanteriors, la norma permet conside-rar que aquest poder de tall sobreun pol és igual al del mateix aparellsobre la tensió composta

Atesa la complexitat de totesaquestes comprovacions, queda justi-ficat l’ús de programes de càlcul comCaneco BT.

4. Diferència entre protecció ambdiferencial comú i individual. Declara-ció del règim de neutre a Caneco:

A la figura 4 pot sorprendre que lasecció de circuit = cgbts1 sigui superiora la dels circuits = cgbt2 i = cgbt3,essent d’idèntiques característiques iestant tots protegits contra CI amb unDDR de 30 ma.

En efecte, a les sortides = cgbt1 i =cgbt2, és obligatori verificar que el cor-rent de defecte If sigui superior al valor

màxim del llindar de disparament (és adir, If > 10 In per tal que la corba C iIf> 5In per a la corba B), donat que enun doble defecte aigües avall no seràprevist pel DDR.

En el cas del circuit = cbgt2 la pro-tecció del qual a la corba B permet lasecció de 2,5 mm, obtenim una If=151A, essent 151A > 5IN (5*16A).

En el cas del circuit = cbbt1, la pro-tecció té una in= 16A i la seva corba ésdel tipus C, per això Caneco agumentala secció a 4 mm obtenint una If=240A (240A> 10IN (10*16A)), la pro-tecció contra contactes indirectesqueda assegurada.

ARTICLE TÈCNICTH

EKN

OS

· Núm

. 133

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

09

42

Figura 4


THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

43

LEGISLACIÓ EUROPEA

2354/133DOUE C 126 (05.06.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 90/396/CEE del Consell, de 29 de juny de1990, relativa a l’aproximació de les leg-islacions dels Estats Membres sobre elsaparells de gas.

2355/133DOUE C 126 (05.06.2009)Comunicació de la Comissió en el marcde l’aplicació de la Directriu 89/686/CEE del Consell, de 21 de desembre de1989, sobre aproximació de les legisla-cions dels Estats Membres relatives alsequips de protecció individual.

2356/133DOUE L 141 (06.06.2009)Directriu 2009/40/CE del ParlamentEuropeu i del Consell de 6 de maig de2009 relativa a la inspecció tècnica delsvehicles a motor i dels seus remolcs.

2357/133DOUE C 130 (09.06.2009)Comunicació de la Comissió de confor-mitat amb l’article 67, apartat 3, delReglament (CE) núm. 1907/2006 delParlament Europeu i del Consell relatiual registre, l’avaluació, l’autorització i larestricció de les substàncies i preparatsquímics (REACH).

LEGISLACIÓ ESTATAL

2358/133BOE Núm. 122 (20.05.2009)Resolució de 5 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria delMinisteri d’Indústria, Turisme iComerç, per la que s’amplien els anne-xos I, II i III de l’Ordre de 29 denovembre de 2001, per la que es publi-quen les referències a les normes UNEque són transposició de normes harmo-nitzades, així com el període de coexis-

tència i l’entrada en vigor del marcatCE relatiu a diverses famílies de pro-ductes de construcció.

2359/133BOE Núm. 124 (22.05.2009)Ordre PRE/1263/2009, de 21 de maig,del Ministeri de la Presidència per la ques’actualitzen les instruccions tècniquescomplementàries números 2 i 15, delReglament d’explosius, aprovat per ReialDecret 230/1998, de 16 de febrer.

2360/133BOE Núm. 140 (10.06.2009)Resolució de 21 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laqual es publica la relació de normes euro-pees que han estat ratificades durant elmes d’abril de 2009 com a normes espa-nyoles.

2361/133BOE Núm. 140 (10.06.2009)Resolució de 21 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publica la relació de normesUNE anul·lades durant el mes d’abrilde 2009.

2362/133BOE Núm. 140 (10.06.2009)Resolució de 21 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque es publica la relació de normes UNEaprovades per Aenor durant el mesd’abril de 2009.

2363/133BOE Núm. 140 (10.06.2009)Resolució de 21 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque es publiquen els projectes de normeseuropees i internacionals que han estattramitats com a projectes de normaUNE, corresponents al mes d’abril de2009.

2364/133BOE Núm. 142 (12.06.2009)Resolució de 22 de maig de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laqual es publiquen les normes harmonit-zades en l’àmbit del Reial Decret769/1999, de 7 de maig, pel qual es dic-ten les disposicions d’aplicació de ladirectriu del Parlament Europeu i delConsell 97/23/CE relativa als equips apressió.

LEGISLACIÓ AUTONÒMICA

2365/133DOGC Núm. 5392 (03.06.2009)Ordre TRE/278/2009, de 7 de maig, delDepartament de Treball, per la quals’estableix el calendari oficial de festeslaborals per a l’any 2010.

LEGISLACIÓ LOCAL

2366/133BOPB Núm. 128 (29.05.2009)Ajuntament de Vallromanes. Edicted’aprovació definitiva de la modificacióde l’Ordenança reguladora de la inter-venció integral de l’administraciómunicipal de les activitats i instal·la-cions.

2367/133BOPB Núm. 128 (29.05.2009)Ajuntament de Vilobí del Penedès.Anunci d’aprovació definitiva del’Ordenança d’aparells de climatització,ventilació, antenes i altres aparells i ins-tal·lacions a l’exterior dels edificis.

2368/133BOPB Núm. 139, annex I (11.06.2009)Ajuntament de Sant Joan Despí. Anuncid’aprovació definitiva de l’Ordenançareguladora de la intervenció administra-tiva de les activitats de baixa incidènciaambiental i de les activitats sense inci-dència ambiental.

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDFal Servei de Documentació Tècnica del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar presencialment al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.


�La Maria es va fer gran i el conte esva quedar hivernant a les golfes de casa.Un dia, quan ja havia complert l’edaten què tot el que se’t fa costa amunt vaquedant enrere, va pujar a fer neteja detrastos i va veure en un racó la capsa dequan era petita amb un rètol que deia:“Coses importants de la Maria”. Vaseure en un balancí brut i còmode i vaintentar esbrinar què hi ficaria a la cap-sa ara. Mentre pensava es va quedarmig adormida. Al cap d’una estona, unpetó suau la va retornar a les golfes iamb un somriure va veure el Lluís, elseu marit, que li deia que el sopar era ataula. De sobte es va adonar que en larealitat ara la bella dorment era ella...

Els contes ens serveixen per imagi-nar una vida a la nostra mida, una micacom ens passa amb una fruita quepodem tallar a la mesura de les nostresnecessitats: aquesta fruita és la síndria.

La síndria és una fruita grossa, téper fora una discreta aparença que nodeixa intuir ni per un momentl’extrema voluptuositat feliniana queamaga a l’interior: és la fresca de l’estiu.

A qui convé menjar síndria? A tots.Però especialment:- Als qui fan règims per aprimar-se,

no tan sols per les poques caloriesque té, sinó perquè a més la sevagran quantitat de potassi fa quesigui un excel·lent diürètic perreduir la retenció de líquids.

- Als qui tenen la pressió alta, la sín-dria, amb gairebé gens de sodi, elsajudarà a reduir la tensió arterial.

- A tots els homes, ja que si afegeixenal gaspatxo trossets de síndria mul-tiplicaran el seu efecte preventiusobre el càncer de pròstata.

- També la bona quantitat de fibraens millorarà el trànsit intestinalactuant com un excel·lent preven-tiu del càncer de budell.

- Als que tinguin l’aparell respiratoridelicat, totes les fruites que conte-nen carotens, com la síndria (tambéel préssec), els aniran bé ja que aju-den a recuperar la mucosa respira-tòria (asma, bronquitis...).

- I a tots els nens i nenes que anirana prendre el sol de platges i piscinesi ens demanaran un gelat. No obli-deu que dels làctics que contenenels gelats de qualitat, si es pren unafruita després, se’n potencia l’absor-ció de calci. Per tant, gelats sí, peròamb fruita. Bon estiu!

SALUT

La síndria

Una vida a mida‘La bella dorment’ era un conte que la Maria llegia sovint quan era petita. Cada nit, abans de tancar elllum, obria el llibre i deixava que per uns instants aquelles pàgines grans, de colors blaus i roses pastel,l’ajudessin a creuar el món dels somnis. Aquell espai intermedi, com el purgatori, li semblava que era elmillor lloc per deixar-se anar; allí era una mica nena i una mica princesa, allí es feia la vida a mida.

“La síndria els anirà bé alsqui tinguin asma o bronqui-tis ja que ajuda a recuperarla mucosa respiratòria”

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

44

‘Fruits de la vida’Pilar Senpau

www.proa.catwww.grup62.cat


�No es tracta només d’una qüestió decoherència –complir amb les certifica-cions–, sinó de principis. Entre elsvalors que propugna el CETIB hi ha elrespecte pel medi ambient, el qual,amb un mínim esforç per part de to-thom que hi està implicat, contribueixa reduir l’impacte de les persones enl’entorn que les envolta.

Avantatges de l’oficina verda. La im-plementació de pràctiques “verdes” enl’entorn dels despatxos professionals ténombrosos avantatges relacionats ambla reducció dels consums d’energia i dematerial, la generació de menys residusi la minimització de possibles proble-mes de salut a més de, en molts casos,l’estalvi de despeses econòmiques.

Un exemple de pràctiques més eco-lògiques que han contribuït a unareducció de despeses són la substitucióde les ampolles d’aigua per al personalper fonts dispensadores, que permetenomplir l’ampolla i generar així menysresidus plàstics. Una altra millora haestat la transició dels sistemes tradicio-nals de registre d’entrades i sortides ide gestió de recursos humans –impre-sos d’incidències, sol·licitud de mate-rial, justificants, etc.– per programesinformàtics que permeten fer aqueststràmits sense gastar paper ni tòner.

Pel que fa als serveis adreçats alscol·legiats, el CETIB incorporaaccions que també contribueixen a ferque els membres del col·lectiu estalvi-ïn material, energia i diners. Unad’aquestes accions és la promoció desde fa uns anys de l’ús del Tecnovisat, elvisat electrònic, que permet estalviardespeses materials i de desplaçament iredueix el consum energètic i la conta-minació atmosfèrica.

Consum conscient i responsable. Elpersonal del CETIB té molt interiorit-zades pràctiques sostenibles com araapagar els llums de les estances enmarxar i aprofitar la llum natural sem-pre que sigui possible, mantenir elsequips de climatització entre 17 i 24graus a l’hivern i 23 i 27 graus a l’estiui desconnectar-los quan no hi haginingú al despatx, tancar bé les aixetes,imprimir per les dues cares del paper ifer un ús correcte dels contenidors dereciclatge. En aquest sentit, fa unsanys que es va facilitar una papereraespecial per a cada treballador en què

hi ha diversos separadors: un de mésgran per al plàstic (embalatges, ampo-lles...), i tres per al paper: el de colorvermell per als documents que s’hande destruir, el de color verd per alsfulls que es poden utilitzar per impri-mir per l’altra cara i el blau, per alpaper que ja ha estat utilitzat i es potreciclar.

Així mateix, tot el paper ques’utilitza al CETIB –1.961 kg el 2008,250 menys que l’any anterior– té elcertificat Àngel Blau, que acredita queés 100% reciclat, procedent de la ges-tió sostenible dels boscos, blanquejatsense clor (total chlorine free, TCF), ique es compleixen les normes de qua-litat DIN 19309 (paper apte per afotocopiadores).

En definitiva, són pràctiques quetothom pot aplicar en el seu treballdiari sense que això suposi un granesforç i que contribueixen a preservarel medi ambient minimitzant els efec-tes de la nostra activitat.

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Un Col·legi responsable amb el medi ambient

El CETIB aposta per l’oficina verdaA banda de participar en l’Agenda 21, promocionar la sostenibilitat a través dels Premis CETIB i estar cer-tificat, des de l’any 2001, amb la norma ISO 14001 de gestió ambiental, el Col·legi aposta per l’oficinaverda. La recollida selectiva de paper, plàstic, consumibles informàtics i piles, l’ús de paper ecològic,l’estalvi energètic, l’optimització de recursos... són pràctiques habituals en el dia a dia dels treballadors.

EDGA

R RA

MÍR

EZ

“Són pràctiques que to-thom pot aplicar en el seutreball diari sense que aixòsuposi un gran esforç”

45


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�Ja no sorprèn abordar un gremi icomprovar que, intramurs del vellpolígon, en tenim diversos represen-tants. La tècnica dels banys electrolí-tics permet recobrir elements d’unafina pel·lícula metàl·lica, amb finalitatdecorativa o per prevenir-ne la corro-sió. Abans de tractar les peces cal unprocés de poliment, especialmentquan la destinació d’aquestes exigeixun bon aspecte (elements decoratius ode bany, embellidors...). Per això aCan Batlló hi havia, fins fa ben poc,quatre petites indústries de banys iquatre tallers dedicats al poliment depeces metàl·liques: sense sortir delpolígon, amb l’ajut d’un simple traspa-let, es podia realitzar el cicle d’acabatde components d’automoció, artesa-nia, decoració, sanitaris... En l’actua-litat sobreviuen, amb una mala salutde ferro, dos tallers de recobrimentselectrolítics i un de dedicat al polimenti acabat de peces. Encara ara, el soste-nible flux de feina “intra-batllenc” esmanté.

Artesania Argenta es dedica al’acabat de figures decoratives i escul-tures. És al polígon des de fa 12 anys,en els quals ha passat de la producciópròpia de figures per a decoració al’acabat sota comanda de peces en or,plata i bronze. Diversificar la feina,especialitzar-se en petites sèries i enfo-car el funcionament en part al servei,permet fer front a la crisi amb garan-ties i un cert optimisme. ArtesaniaArgenta ocupa dos petits locals conti-gus, que sumen 120 metres quadrats,funcionals i amb solucions provisio-nalment definitives, com és norma en

tantes empreses del polígon. Sovint estrasllada alguna activitat al carrer, entreles portes dels dos locals, si la feinaresulta més abellidora en modalitatoutdoor: és freqüent, quan el dia acom-panya, de treure a l’exterior les einesper preparar a mà alguna peça en latranquil·litat dels carrers del polígon.

A escassos metres, Dorycrom ensapropa a una vessant més industrialdels recobriments: la de les aixetes icomplements de bany, que requerei-xen cromats i daurats perfectes i resis-tents a la corrosió. El lloguer de dosdels tres locals que ocupaven ja ha ven-çut, i a Dorycrom es veuen forçats atreballar en un laberíntic taller ons’acumulen, encaixats amb la precisiód’un joc de “Tetris”, els dipòsits, elsrectificadors, els forns d’assecatge i lescaixes d’embalatge. L’enginy per com-batre la manca d’espai fa que les bi-gues del sostre esdevinguin els penja-

dors perfectes per als estris on es dispo-sen les peces que cal banyar. Ja fa 26anys que l’empresa funciona sota labatuta d’en Ricardo Girao, que afron-ta aquesta fase de crisi i trasllat ambuna barreja d’escepticisme i ganes (opotser inèrcia) per tirar endavant.

La tercera de les supervivents res-pon al nom d’Ingalcinc i treballa ex-clusivament per a l’automoció. És lamés gran de les indústries de banys delpolígon (té 19 treballadors) i està enfase de trasllat a unes noves naus deSant Andreu de la Barca. Sense gairebécrèdit dels bancs, amb uns marges debenefici cada dia més justos i lescomandes que no paren de reduir-se,el futur és ple d’incògnites. La primeraque han de resoldre és com aniran lescoses en les noves instal·lacions, quantcaldrà treballar perquè la història noacabi al barri de la Bordeta, juntamentamb la del vell polígon.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (VI)

El gremi dels banys

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Optimització de l'espai i ofici es combinen en el petit local del bloc 2 de Can Batlló on opera Dorycrom

La indústria dels banys electrolítics necessita una tecnologia senzilla: tancs d’electròlit i dissolucionsi rectificadors per aconseguir l’imprescindible corrent continu. També és essencial tenir molt d’oficiper dipositar adequadament els ions metàl·lics en la superfície de la peça-càtode. Al polígon indus-trial de Can Batlló hi ha tres representants del ram: Artesania Argenta, Dorycrom i Ingalcinc.

46

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009


47

THEK

NO

S· N

úm. 1

33 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2009

L’ús de subestacions de calefacció amb elsistema de Terminals Individuals de Cale-facció Centralitzada (TICC) en les xarxesde distribució de les instal·lacions centra-litzades de calefacció dels edificis suposauna millora en el funcionament, querepercuteix de manera favorable sobretots els components de la instal·lació.

La integració d’avançats sistemes decontrol en els components de les unitatsTICC fa possible la combinació d’un con-trol individual de cadascuna de les unitatsamb una gestió centralitzada de l’edifici,la qual cosa facilita el manteniment i lamillora del servei prestat a l’usuari.

El control permet la gestió individualde la demanda energètica de cada usua-ri. Això fa que el sistema sigui sensible alsaprofitaments energètics dels edificisconcebuts amb criteris bioclimàtics. Lesaportacions mediambientals es traduei-xen en una disminució dels nivells degeneració i transport d’energia, la qual

cosa repercuteix directament en unmenor consum energètic. Cada local deforma individual s’adapta a les seves prò-pies condicions de confort i genera lesseves particulars demandes d’energia.

El disseny de la xarxa és independentdel sistema de calefacció triat. Poden con-viure de forma simultània en una mateixaxarxa de distribució subestacions quedonin servei a sistemes diferents de cale-facció: radiadors, emissors de baixa tem-peratura, fancoil, sòl radiant, etc.

Les unitats TICC controlen tant elscabals circulants com les temperaturesdel fluid caloportador, per la qual cosal’energia consumida en la distribució és lamínima imprescindible per cobrir lademanda de cada moment.

A la sala de calderes tan sols cal ins-tal·lar els equips de generació de calor iles bombes principals. La resta de compo-nents són els imprescindibles per garantirla seguretat de la instal·lació.

Amb els diversos models d’unitatsTICC disponibles és fàcil integrar en ladistribució de l’energia els sistemes reno-vables com l’energia solar tèrmica, la bio-massa, etc. També es poden dissenyarinstal·lacions en què la font principal decalor sigui d’origen renovable. En una ins-tal·lació ben dissenyada, el sistema deTICC compensa les desviacions del pro-jecte que es puguin presentar en el fun-cionament real de la instal·lació per mitjàde la correcció individual i independentper a cada usuari de pràcticament tots elsparàmetres operatius de la instal·lació.

En resum, la instal·lació d’unitatsTICC a les instal·lacions de distribuciód’energia contribueix a optimitzar el fun-cionament de tots els components i haajustar de forma contínua els nivellsd’eficiència energètica.

Més informació: [email protected]

PUBLIREPORTATGE

Les Terminals Individuals de Calefacció Centralitzada

L’energia eficient

SALT

OKI


revista 133.qxp:Revista92CTP4.qxd 14/7/09 13:51 Página 1Estudi Freixes-El Petit Estudi Fotografies:...

Documents

Transcript of revista 133.qxp:Revista92CTP4.qxd 14/7/09 13:51 Página 1Estudi Freixes-El Petit Estudi Fotografies:...