La corbella 21

La Corbella-21-DEF.fh11 9/8/12 10:24 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

21 setembre 2012

www.plataforma-llengua.cat

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

En portada: InformeCAT 2012, 50 dades sobre l'estat del catalàEmpresa i consum: El món de l'empresa diu “sí” al català en un acte al Cercle d'EconomiaAcollida lingüística: El Muralmob per la llengua enlaira mil globus pel catalàEntrevista: Lluïsa Celades, presidenta de la Fundació La RodaEntitat: L'assemblea de l'ONG del català tria nova Executiva


Composici�n


DL:

B-3

245-

2009

03

04

06

10

14

16

17

18

20

22

25

26

28

30

38

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita, 31.08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Sumari

A més de l’edició en paper, podeuconsultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella

Els articles d’opinió i les respostes a les entrevistes publicades a La Corbella expressen solament l’opinió dels autors o de les persones entrevistades.

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull i Roig i Daniel Mundet. Han col·laboraten aquest número: Josep Abad i Sentís, Marc Biosca, Eulàlia Buch, Marc Cristià, Laura Camps, Teresa Casals, Rafik El Mossaoui,Bernat Gasull, Àlvar Kuehn, Francesc Marco, Francesc Martín i Cubero, Carmen Pérez, Marc Piera i Pallàs, Gemma Ponsa, IsabelRomano, Eloi Torrents i Mapi Travessa. Fotos: Ajuntament de Tàrrega, Ajuntament de Vila-real, Astronaut Vídeo, Laura Camps,Fundació La Roda, Martí Gasull i Avellán, Xavier Hierro, Àlvar Kuehn, Ràdio La Bomba i Aleix Soler. Disseny i maquetació: .Impressió: Cevagraf S.C.C.L.

EditorialPer contrarestar l'ofensiva contra el català, més feina, més suports i més valentiaEn portadaInformeCAT 2012 / L'ONG del catalàEmpresa i consumL'empresa diu “sí” al català / Dos anys del Codi de consumAcollida lingüísticaAquest Sant Jordi, el Muralmob per la llengua / Voluntaris a ràdio La BombaCultura i audiovisualEstudi sobre les pel·lícules doblades al català als cinemes de BarcelonaArtEl món de l'art dóna suport a la tasca de la Plataforma per la LlenguaParticipació i voluntariatEl Voluntariat per la Llengua Juvenil, una eina bàsica per la nostra llenguaEntitatPlataforma per la Llengua, horitzó 2016Educació i universitatsReflexions des de Somescola / Compromís amb el model d’escola catalanaEntrevistaLluïsa Celades, presidenta de la Fundació La RodaEn el recordMor Antoni Tàpies, gran artista català i universalJocs i joguinesEstrenem el web dels jocs i les joguines en català!AdministracionsEl català, la llengua mitjana més desprotegida legalment d'EuropaTerritoriAccions al Tarragonès, al Vallès Occidental, al Maresme i al País ValenciàOpinió“Un comiat, després de 18 anys”, de Jordi Manent


Composici�n


03

Editorial

Arribem a l'equador de l'any i podem fer un primerbalanç de la feina que hem realitzat i de la situacióde la llengua catalana. Començàvem el 2012 ambincerteses, que en bona mesura s'han anattransformant en certeses negatives per a la llenguacatalana. S'ha mantingut i reforçat l'ofensiva judicialen l'àmbit de l'educació amb noves sentències quetenen per objectiu la politització del nostre modeleducatiu. En els darrers mesos l'ofensiva en contrade l'ús i presència de la llengua catalana s'ha estèsa les Illes Balears i a la Franja de Ponent. Al PaísValencià s'agreuja una ja de per si difícil situació ambuna proposta de decret sobre plurilingüisme. Aquestasimultaneïtat no és només efecte de l'ombraallargada de la sentència del Tribunal Constitucionalcontra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. És unreflex simptomàtic d'una actitud de manca derespecte cap a la llengua catalana i d'hostilitat cap aqualsevol pas que es vulgui realitzar per situar-la enun pla d'igualtat i amb un reconeixement oficial atots els efectes en tot l'àmbit lingüístic.

Davant d'aquesta situació la resposta de laPlataforma per la Llengua és mantenir la feina quefem i iniciar nous projectes. No podem quedar-nosaturats ni bloquejats. Un exemple d'això ésl'elaboració de l'InformeCAT, que vam presentar elpassat mes de febrer. Aquest informe té la voluntatde mostrar cada any un recull de dades sobre lallengua catalana. No és una tria exhaustiva, però sísignificativa d'aquells àmbits que tenen unainfluència més gran per a la llengua. L'objectiu ésposar sobre la taula un document de referènciaque ens permeti disposar d'un termòmetre sobre

l'estat de la llengua catalana. Les dades recollidesmostren que el català és una llengua mitjanad'Europa i no pas una llengua minoritària. Té unapresència molt notable en diferents àmbits, i fins itot en alguns casos molt per sobre del que licorrespondria pel pes demogràfic si ho comparemamb altres llengües. Però les dades tambéevidencien que hi ha una situació anòmala demanca de marc jurídic propi i de reconeixementoficial. No hi ha cap altra llengua comparable quees trobi en la situació de la llengua catalana.

En aquest número de La Corbella també usinformem de diferents campanyes que estemduent a terme. D'entre totes les que estem fent,que són moltes, és important destacar que un anymés, en motiu de la diada de Sant Jordi iconjuntament amb 23 associacions de personesnouvingudes, vam organitzar el primer Muralmobper la llengua. És una iniciativa innovadora quepermet destacar el paper del català com a elementd'inclusió de les persones nouvingudes i com aeina que contribueix a la cohesió social.

En moments difícils com els que estem vivint latasca de la Plataforma per la Llengua és mésimportant que mai. En la mesura que siguem mésforts, comptem amb més recolzament i base socialper fer les nostres activitats, podrem contribuir demanera efectiva a mantenir l'envestida contra lallengua i treballar per capgirar l'anomalia que pateixla llengua catalana. La nostra feina i el vostre suporti implicació és clau per poder superar aquestasituació adversa.

Per contrarestar l'ofensivacontra el català, més feina,més suports i més valentia


Composici�n


04

La Plataforma per la Llengua va llançar el passat mesde febrer l'InformeCAT, una nova eina amb la qual apartir d'ara radiografiarà cada any l'estat de la llenguacatalana. Ho farà a través d'un recull de 50 dadesdels àmbits que tenen una influència més gran per alcatalà amb l'objectiu de posar damunt la taula undocument de referència que s'actualitzi anualment ique es converteixi en un termòmetre sobre l'estat il'evolució de la llengua.

Amb l'InformeCAT 2012 a la mà, el català té bonasalut: 10 milions de persones el parlen i el 91% de lapoblació del domini lingüístic l'entén. A més, laprojecció internacional és considerable: el català estroba entre les 100 llengües més parlades del món iés la 14a més parlada de la Unió Europea. En sectorscom les noves tecnologies, té una puixançaespectacular: per exemple, és la 8a llengua mésactiva a la xarxa i dels 10 webs més visitats del món,6 ja tenen versió en català.

Més dades positives: 3 milions i mig deteleespectadors miren televisió en català regularment,i els lectors de diaris en català freguen el milió depersones. A més, el català és la 22a llengua méstraduïda de les 7.000 que existeixen al món. Enl'àmbit empresarial, el 90% dels vins i caves ambdenominació d'origen, més de 4.000 productes demarca blanca i totes les aigües catalanes de granconsum ja són en català. I és que el català es trobaen la 27a posició mundial pel que fa a la importànciaeconòmica, segons l'Índex Steinke.

Tanmateix, no només recollim avenços positius.L'actual context polític, sobretot després de lasentència sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya,evidencia dificultats en el procés de normalitzaciólingüística. Per exemple: només el 3% de lessessions de cinema a Catalunya són en català, encaraque el 24% dels espectadors catalans prefereix veurepel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana.O només un 6% de les joguines que es venen aCatalunya inclouen el català. A més, dels 30productes més venuts a l'Estat, només 1 esdistribueix a casa nostra etiquetat en català, malgratque una llei, el Codi de consum, hi obliga.

L'informe vol trencar tòpics al voltant de l'ús socialde la llengua: per exemple, s'hi explica que alsterritoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües,una xifra que trenca el mite del bilingüisme i ladicotomia català-castellà. O, en l'àmbit legal, unaaltra dada trenca el discurs expressat des d'algunssectors sobre la suposada imposició el català: benal contrari, actualment més de 500 lleis reforcen ladesigualtat existent entre el català i el castellà aCatalunya i obliguen a utilitzar el castellà ennombrosos sectors i espais. El català, doncs, és unallengua mitjana d'Europa, i no pas una llenguaminoritària. Si la comparem amb altres llengües, ésuna llengua dinàmica i en expansió, i té unapresència molt notable en diferents àmbits, enalguns casos molt per sobre del que li correspondriasegons el seu pes demogràfic.

La Plataforma per la Llenguaradiografiarà cada anyla salut de la llenguaamb l'InformeCAT

Bernat GasullÀrea d’Empresa i consum

>en portada

Podeu descarregar-vos l'InformeCAT 2012 a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/93


Composici�n


La Plataforma per la Llengua ha aprofitat lapresentació de l'InformeCAT per llançar una novai sorprenent campanya publicitària, que ha comptatamb la col·laboració de l'Agència Alícia, sota ellema "L'ONG del català". La campanya té com aobjectiu remarcar que l'entitat és, efectivament,una organització no governamental, amb ambiciói de referència en l'àmbit de la llengua. I que, coma ONG, necessitem disposar de recursoseconòmics propis per assolir els nostres objectius,que hem d'obtenir bàsicament dels nostres socis.

Hi ha moltes ONG que fan feina en àmbits tanvariats com el dels drets humans, la salut o la

cooperació internacional. Però la nostra llenguacomuna, el català, també és una causa justa imereix els nostres esforços. Per això tambénecessita una ONG. La idea creativa de la novacampanya és que la nostra entitat s'inspira en lapublicitat d'altres ONG, ja que no tenim recursossuficients per crear la nostra pròpia publicitat.L'espot viral de la campanya va obtenir més de2.000 visualitzacions al nostre canal de Youtube.Encara no l'has vist? Et sorprendrà!

050505

Pots veure'l a:www.youtube.com/PlataformaxLlengua.

L'ONG del catalàFrancesc RevertéPlataforma per la Llengua


Composici�n


06

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vinclevan reunir el 15 de maig passat més de 150persones al Cercle d'Economia en un acte a favordel català a l'empresa i en el marc de la presentacióde la guia A l'empresa, en català. L'acte va comptaramb els parlaments de representants del'administració -entre ells l'Hble. Sr. Francesc XavierMena, conseller d'Empresa i Ocupació de laGeneralitat de Catalunya, i la Sra. Yvonne Griley,directora general de Política Lingüística de laGeneralitat de Catalunya-, de representantsd'organitzacions empresarials del país (del Consellde Cambres de Catalunya, de la CECOT i de laConfederació de Comerç) i de quatre empresarisque són un model perquè apliquen una bonapràctica lingüística en relació amb la llengua (Moritz,Galetes Trias, embotits La Selva i RACC).Naturalment, també hi foren els representants deles dues entitats convocants i el vice-president delCercle d'Economia, el senyor Artur Carulla, que vadonar la benvinguda. Els quatre empresaris vanentaular un diàleg sobre la importància del catalàen els usos empresarials a partir de les preguntesdel periodista Carles Prats. El conjunt de l'acte vaser moderat pel M. Hble. Sr. Joan Rigol, ex-president del Parlament de Catalunya.

Durant tot l'acte es va plasmar una voluntat fermaper tal que el català tingui el lloc que li corresponen les relacions amb el consumidor i dins l'empresaper a acomplir la normativa i entendre lesoportunitats de negoci que significa el mercat dellengua catalana. L'acte es va cloure amb les

paraules del conseller: "L'empresa, amb la crisi, noté una altra sortida que projectar-se al món i peraixò cal el català", "La nostra llengua és el nostresenyal distintiu" i "La coneixença del català és unacompetència determinant per a aconseguir unafeina i ocupació al nostre país". Va tancar amb lafrase del manual que es presentava: "A l'empresa,en català!".

Empresa i consum

L'empresa diu “sí”al català en un acteal Cercle d'Economia

Bernat GasullÀrea d’Empresa i consum

FOTOS: MARTÍ GASULL I AVELLÁN


Composici�n


07

"Defensar la nostra llengua ésdefensar la nostra capacitat deprojecció. I hem de fer-ho sensepor i amb normalitat".Joan Rigol, ex-president delParlament de Catalunya.

"La gent té la necessitat desentir-se que forma part d'uncol·lectiu, i això fa necessari queet dirigeixis a ells en català".Josep Mateu, director generaldel RACC.

"El català és un tret diferencial,és una imatge moderna, és unplus i no un problema".Maria Trias, directora demàrqueting de Galetes Trias.

"L'ús del català fidelitza. L'úsexclusiu del castellà allunya".Marc Monràs, empresari delpatronat de la Fundació Vincle.

"El factor legislatiu és definitiu.Amb la militància no n'hi haprou. Cal que l'administraciófaci complir la llei que obliga aetiquetar en català".Xavier Albertí, administradorgerent d'embotits La Selva.

A l'empresa, en català.Manual per a una bones pràctiqueslingüístiques a l'empresa.Aquest és el títol de la nova einadestinada a les empreses, de la qualse n'han imprès 4.000 exemplars ique també està disponible en formatpdf a través del nostre web. Tresraons principals són les que hanmogut la Plataforma per la Llengua,juntament amb la Fundació Vincle ique ha tingut la col·laboració del'empresa La Selva, a elaborar aquestaguia: els dèficits legals detectats en les empreses que actuen enl'àmbit del català, la manca de consciència del que significa el nostremercat -inclosa l’oportunitat de negoci que representa- i el poc desen-volupament de la responsabilitat social de moltes empreses en relacióamb la llengua del consumidor. La guia té 52 pàgines amb la normativavigent als diversos territoris de parla catalana, amb propostes de bonespràctiques dividides en 12 capítols (atenció oral i escrita, publicitat,catàlegs i fullets, etiquetatge i instruccions, retolació i cartelleria,megafonia, webs, contractes i factures, llista de preus exposats, elpaisatge lingüístic, relacions internes a l'empresa i altres àmbits derelació amb el client) i amb un bon reguitzell de dades i respostes quepretenen ser un bon suport per a l'empresa que actua a casa nostra.El manual s'acompanya amb un desplegable resum que conté undecàleg de l'empresa responsable pel que fa als usos lingüístics. Mésenllà de les administracions, la publicació té el suport del Consell deCambres de Catalunya, de la PIMEC, de la Confederació de Comerç deCatalunya i de la CECOT.

Descarregueu-vos el manual a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/94


Composici�n


08

Dos anys delCodi de consum

Marc CristiàÀrea d'Empresa i consum

El 23 de juliol de 2010 es publicava la Llei 22/2010del Codi de consum de Catalunya. El 23 de juliol del2011 era el termini pel qual totes les empreseshavien de distribuir els productes a Catalunya ambles informacions bàsiques obligatòries del'etiquetatge en català. El 23 de juliol del 2012,segons els estudis i observacions que periòdicamentfa la Plataforma per la Llengua, poques coses hancanviat. Hi ha empreses que ja etiquetaven en catalài hi ha empreses que s'hi estan adaptant, peròl'incompliment encara és majoritari.

Aquesta podria ser la curta cronologia del Codi deconsum de Catalunya pel que fa als drets lingüístics.Aquesta llei no és res més que una adequació a unadeficiència legal de les normes del mercat pel quefa al català davant de les 202 disposicions que

actualment obliguen a etiquetar els productes“almenys en castellà”. Pel que fa la nostra llengua,hi havia fins ara un buit legal que comportava unasituació excepcional amb una clara baixa presènciadel català en l'etiquetatge de productes. L'any 2010vam omplir el buit legal, però l'eficàcia de la Lleiencara no és plena.

L'obligatorietat d'etiquetar en català estàdeterminada als articles 128-1 i 211-5 de la Llei22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum deCatalunya (publicada el 23 de juliol del 2010), peròa data d'avui molt poques empreses acompleixenaquesta normativa. La nostra entitat ha denunciatreiteradament l'incompliment d'aquesta normativa;a més, durant el 2011 i els mesos transcorreguts el2012 ha difós campanyes d'informació i de

Empresa i consum


Composici�n


09

sensibilització tant per als consumidors com per ales empreses. Alhora, per part de la Direcció Generalde Política Lingüística s'ha elaborat un tríptic queporta per títol “Català i empresa. Ja estàs al dia?”,en el qual s'informa dels drets dels consumidors ide les obligacions de les empreses en l'àmbitlingüístic. Potser un increment de demanda i

exigència per part dels consumidors sí que l'hemconstatat, però la resposta per part de les empresesencara és minsa. Nosaltres no defallim i continueminformant i exigint a les empreses que distribueixenels seus productes a Catalunya que ho facin encatalà, tal com diu la Llei 22/2010 aprovada pelParlament ara fa dos anys.

Més català a les empreses,gràcies a la Plataforma per la Llengua.

En els darrers mesos la Plataforma per la Llengua hadesenvolupat una intensa activitat per fomentar l'úsde la nostra llengua en el món de l'empresa. L'entitatés perfectament conscient de la importància d'aquestsector per a la plena normalització del català. Així,doncs, s'han interpel·lat nombroses empreses estatalsi multinacionals demanant normalitat en l'ús del català,i a continuació en destaquem algunes de les mésimportants. A través d'una comunicació de l'entitat, lacompanyia irlandesa Ryanair s'ha compromès a emprarel català després de l'anglès en les comunicacionsmegafòniques de tots els vols amb origen i/o destinacióa l'Aeroport de Barcelona, mentre que Easyjet, desprésde les interpel·lacions de la Plataforma per la Llengua,ha implementat una versió completa del web en català.Per altra banda, la popular marca de batuts Cacaolat,també va comunicar-nos que introduirà el català enl'etiquetatge dels seus productes després que laPlataforma per la Llengua fes pública una nota al weben què expressava la preocupació per la manca d'úsdel català en les etiquetes d'aquests productes.

L'àmbit de les noves tecnologies ha estat objected'una atenció especial. Així, s'ha intentat acompanyaralgunes campanyes engegades a Internetespontàniament per la comunitat catalana a la xarxa,com en el cas de Twitter, en què els internautesdemanaven la versió en català. Des de la Plataformaper la Llengua es va enviar, conjuntament amb elWICACC, una carta a la seu internacional demanantuna versió en català; es féu el mateix amb l'empresaSamsung, que va confirmar-nos per carta que ben aviatels seus smartphones incorporaran la nostra llengua.

No tot han estat èxits, però, ja que moltes empresesno han ni tan sols contestat les nostres peticions. Llunyde desanimar-nos, però, aquests fets refermen elnostre compromís per fer del català una llenguaplenament normalitzada en l'àmbit comercial iempresarial, i estem segurs que ho aconseguirem.

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum


Composici�n


Com ja és costum, un any més, la Plataforma perla Llengua i 23 entitats d'origen nouvingut vancelebrar conjuntament la diada de Sant Jordi.L'activitat central d'enguany volia mostrar demanera original i participativa l'ús de la llenguacatalana en l'acollida dels nouvinguts, ques'expressa en el treball conjunt amb les diferentsassociacions integrants de la Xarxa associativa dela immigració.

Una activitat d'aquest tipus ens permet, al nostreentendre, acomplir dos objectius. D'una banda,afavorim la participació de tothom que s'hi vulguiapropar, sigui qui sigui, perquè és un acte ambvocació participativa i obert a tothom. I, d'altrabanda, tractem de dur a terme una acció queperduri i sigui símbol del missatge. Per això, iseguint l'estela del Lip dub per la llengua, vamorganitzar un Muralmob per la llengua.

Gràcies a l'assistència de centenars de personesva ser possible crear el lema “El català, llenguacomuna” al terra, amb l'ajuda d'un miler de

globus. Aquest lema té l'objectiu de destacar elpaper del català com a element d'inclusió de lespersones nouvingudes i com a eina quecontribueix a la cohesió social. Vam donar cabudaa aquesta dimensió inclusiva mitjançant elsmissatges que van escriure els participants a cadaglobus. Així, els qui ens vam aplegar a la plaçadels Àngels de Barcelona, vam escriure-hi undesig personal per la llengua. Després, vamenlairar els globus tots alhora.

A l'acte no solament hi van participar ciutadansd'origen nouvingut, sinó que també vam podergaudir de l'ajuda i col·laboració de caresconegudes de la societat d'acollida. Per exemple,l'escriptor i periodista Màrius Serra, que vaprotagonitzar l'espot publicitari de la campanya. Itambé l'actor Quim Masferrer, que va serl'encarregat de presentar i animar l'activitat.

Enguany,el Muralmobper la llengua

10

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Acollidalingüística

Tot el procés es va enregistrar amb una càmera aèria, iara l'edició del vídeo del Muralmob ja es pot veure a lesxarxes socials. Si encara no ho has fet, aquí tens l'adreça:www.youtube.com/PlataformaxLlengua

FOTO

S: A

STR

ON

AU

T V

IDEO

, LA

UR

A C

AM

PS, M

AR

TÍ G

AS

ULL

I A

VEL

LÁN

I X

AV

IER

HIE

RR

O.


Composici�n


Si en la notícia anterior hem destacat el Muralmobper la llengua com un dels plats forts d'aquestSant Jordi, val a dir que aquesta no va ser l'únicaactivitat que vam organitzar. El mateix dia 23 vampoder gaudir d'un concert molt original -retransmèsen el sistema streaming per Internet- que partiad'Els fruits saborosos de Josep Carner, musicatsper Vicens Martín, del Taller de Músics, i amb laveu de Gemma Abrié. En algunes cançons tambéhi van col·laborar solistes d'origen nouvingut, comara Renzzo, el trio Sahara Band o les Veus per a laIntegració, dirigides per Pablo González.

D'altres activitats es van dur a terme en el marc del'escola Castella de Barcelona, on algunes entitatsde la Xarxa van treballar al voltant del concepte dela riquesa que suposen les llengües d'origen delsalumnes nouvinguts. En els tallers van aprendre aescriure el seu propi nom en àrab, urdú, armeni ixinès. Finalment, es va realitzar un gran trenca-closques amb la imatge de la diada i es va llegir, endiferents llengües, les frases més significatives delmanifest “El català, llengua comuna”.

Més i mésper celebrarel Sant Jordi

11


Composici�n


Joves voluntarisparticipen a laràdio La BombaEls mitjans de comunicació sónuna eina fonamental perfonamentar la cohesió social. Desde la Plataforma per la Llenguadonem suport a un grup de jovesque han engegat un projecte ambla ràdio La Bomba (100.3 FM), queespecialment tracta temesd'interès per a la comunitat llatinaa Catalunya, dins el programa "LaVeu del Poble". És un espai que,de dilluns a divendres, de 13 a 14

h, tracta temes d'interès social,d’ajuda a la comunitat, d’informa-ció, cultura, gastronomia, etc.conduïts per la periodista d'origenColombià Omaira Beltran. Elprojecte consisteix en unacol·laboració de mitja horasetmanal en què joves voluntarisdinamitzen, conjuntament amb laperiodista del programa, aquestespai en català. Entrevistes,debats i tertúlies amb diferents

convidats fan que aquest espairadiofònic esdevingui un referentlingüístic per als oientsmajoritàriament llatinoamericans.

Amb el suport del programaJoventut en Acció hem pogutengegar aquest projecte. Alhora,amb els voluntaris i oients hempogut fer una visita a laRepresentació de la ComissióEuropea i a l'Oficina del ParlamentEuropeu a Barcelona.

12

Eulàlia BuchÀrea d’Acollida lingüística

Acollidalingüística

FOTOS: RÀDIO LA BOMBA

Fe d'errades. En el darrer número de La Corbella, el 20 (gener del 2012), hi havia l'erradasegüent, que rectifiquem:

Pàgina 32 (peu de la primera foto): per un oblit, el peu de la primera foto queda buit, i calremarcar que la fotografia fou feta per Mercè Sentís.


Composici�n


1313

Ambdós llibrets tenen per objectiu apropar demanera amena la llengua i la cultura catalanes asectors de la població catalana d'origen immigrat.Guissona va ser la primera en acollir, a finals delgener passat, la presentació de Buna al català, unaguia publicada en català i romanès dirigida a lapoblació ortodoxa de parla romanesa de Catalunya.La presentació de l'acte va anar a càrrec de diversespersonalitats polítiques i de la societat civil que vanressaltar la importància del català en el procésd'inclusió a la societat catalana. Pel que fa a lesentitats religioses, es va comptar amb la presènciadel patriarca de la Comunitat Ortodoxa de Guissonai de Solsona i d'una representant de l'AssociacióRomanesa de Catalunya (ASOCROM).

D'altra banda, Salam al català, la publicació dirigidaa la comunitat araboparlant i musulmana deCatalunya, va presentar-se el mes de març a Tàrrega,a la comarca de l'Urgell. Aquesta presentació tambéva comptar amb una gran diversitat d'intervencionsdel món polític i d'entitats de persones de lacomunitat islàmica, com ara la del Consell Islàmic iCultural de Catalunya, de la comunitat islàmica deTàrrega i del president de l'Associació culturald'integració amaziga a Tàrrega.

La guia també es va presentar el mes de juny passata l'espai Marfà de Girona, en un acte multitudinarien què personalitats del món polític i civil van poderconèixer la publicació i van poder gaudir, alhora, del'art i de la rebosteria típica marroquina. En aquestcas, les entitats culturals i religioses que hi van

participar van ser el Consell Islàmic de Catalunya,l'Associació Cultural Annasr de Girona i Al MohajirenAl Magareba de la població de Salt.

Per últim, Salam al català també va ser motiu d'unaxerrada a Vilafranca del Penedès al mes de juny, queva comptar amb la participació de l'Associació LaLlum del Nord. Al final de l'acte es va fer el lliuramentde certificats als alumnes que van impartir cursosde català a La Llum del Nord de Vilafranca. A l'actetambé hi va participar el CNL de l'Alt Penedès.

Presentacions de Buna alcatalà a Guissona, i deSalam al català a Tàrrega,Girona i Vilafranca

Rafik El Mossaoui i Gemma PonsaÀrea d’Acollida lingüística

FOTO

: AJU

NTA

MEN

T D

E TÀ

RR

EGA


Composici�n


14

El passat 20 de juliol laPlataforma per la Llengua vapresentar un informe sobre lesestrenes als cinemes de la ciutatde Barcelona entre els mesosde febrer i abril del 2012. Percomençar, l'informe posava derelleu que una gran majoria depel·lícules estrenades durant eltrimestre estudiat, un 74,9%concretament, no tenia versióen català. L'informe se centravabàsicament en les 15 pel·lículesque s'havien estrenat almenysamb una versió en català perveure les condicions de ladistribució d'aquests films. Undels resultats destacats és quede totes les pel·lículesestrenades que tenien còpia encatalà, només es van projectar286 sessions en català (un14,5%) i 1.683 sessions de lamateixa pel·lícula en castellà (un85,5%). L'informe tambémostrava resultats per cinemes,sales, horaris, durada del film ipel·lícules en 3D. Per exemple,s'observava que encara hi haviaun total de 492 sales i 13

cinemes de la ciutat que noméshavien ofert la versió en castellàde pel·lícules que disposaven decòpia en català. El documentconcloïa que no només elcinema en castellà continuaessent sovint l'única opciólingüística de l'ofertacinematogràfica, sinó quel'oferta residual del cinema encatalà es veia afectada fins i totper una distribució i exhibiciódiscriminatòries que dificultal'assistència a les versions encatalà dels films. El documentes va enviar al Govern de laGeneralitat de Catalunya, partitspolítics, associacions i empresesdel món del cinema, i es vademanar als agents implicatsque s'incrementi l'oferta decinema en català, no només pelque fa al nombre de pel·lícules,sinó també pel que fa a la sevadistribució i projecció alscinemes. Aquestes dadestambé van servir per reforçar lapetició de la Plataforma per laLlengua al Govern d'avançar eldesplegament del reglament de

la Llei del cinema de Catalunyatal com preveu la mateixa llei.En aquest sentit, un mes i migabans, la Plataforma per laLlengua s'havia reunit ambmembres del Govern per tal delliurar un document depropostes amb criteris concretsque haurien d'aparèixer en elnou reglament. S'espera, doncs,que els resultats de l'estudirecent i les propostes per al noureglament influeixin de maneraefectiva en l'aplicació de la Lleidel cinema de Catalunya i del'acord signat el setembre del2011 entre el Govern i lesdistribuïdores i exhibidors per tald'arribar al 50% d'oferta decinema en català el gener del2018, que és el termini màximestablert per la Llei.

Gemma PonsaÀrea de Cultura i audiovisual

Cultura iaudiovisual

Es pot descarregar el document awww.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/102

Estudi sobre les pel·lículesdoblades al català alscinemes de Barcelona


Composici�n


15


Composici�n


Un cop més, el món de l'artdóna suport a la tasca de laPlataforma per la LlenguaEl 26 de gener passat es vapresentar a l'auditori del MACBAl'obra que l'artista català JordiAlcaraz, internacionalmentreconegut, va realitzar ara fa unsmesos per a la Plataforma per laLlengua. L'obra, que porta pertítol "Dejuni", juga amb la realitati la ficció, tot barrejant pedresreals amb la fotografia. Elmissatge és que la Plataformaper la Llengua, igual que lespedres, treballa amb força,aconsegueix resultats, impacta itransforma.

A més de la presència del propiartista, a l'acte també hi vaparticipar el crític i director delCentre d'Art Tecla Sala, AntoniPerna, el qual va interpretar l'obracom "una voluntat de crit i dedenúncia davant les agressionsque pateix i ha patit la llenguacatalana".

Després de Joan Brossa,Perejaume, Josep Guinovart iAntoni Tàpies, Alcaraz és elcinquè artista de prestigi que ha

creat una obra original per a laPlataforma per la Llengua demanera desinteressada. L'actees completà amb un interessantdebat sobre l'estat de la llenguacatalana, el qual comptà amb laparticipació d'Abelard Saragossà,professor de la Universitat deValència, i de Miquel Strubell,sociolingüista i professor de laUOC; tots dos són membres delConsell Consultiu de l'entitat. Elperiodista Marc Giró va conduirl'acte. Saragossà va explicar lescauses històriques que hanportat que la llengua catalanatingui tantes dificultats al País

Valencià, i va lloar la tascad'entitats com Escola Valenciana,que ha aconseguit augmentar un30% el nombre d'escolars ques'eduquen en valencià. Per laseva banda, Strubell va exposarla importància de la llengua fentun recorregut per diverses citesbibliogràfiques sobre art i llengua,i va concloure, a tall d'exemple,que el quadre "La Masia", deMiró, no pot entendre's sense lallengua del seu autor. Ambdósprofessors van elogiar la tasca dela Plataforma per la Llengua per"haver trobat un equilibri entreacció i reflexió".

Art

16

Carmen PérezPlataforma per la Llengua

FOTOS: MARTÍ GASULL I AVELLÁN


Composici�n


Participació ivoluntariat

17

Un munt d'activitats omplen l'agenda del Voluntariatlingüístic juvenil. La intenció sempre és la mateixa,però al mateix temps cada activitat dóna una espurnade frescor al contingut que es treballa. Els objectiussón clars: fer del català la llengua comuna. D'entretota la diversitat de participants, això sí, tots d'entre16 a 30 anys, n'hi ha que provenen de cultures moltdiverses: de Mali, de Navarra, de Bolívia, etc. Peròel vincle que ens uneix és sempre el català. Bé, elcatalà i les ganes de conèixer gent de la mateixaedat, d'obrir-se a la societat d'acollida i d'aconseguirtenir els mateixos drets i deures que qualsevolpersona que ha nascut a Catalunya, tal com afirmavael mateix Weber.

El 2005, la Comissió Europea va considerar elprograma de VL com un dels millors projecteseuropeus d'aprenentatge d'un idioma, i va inclourel'experiència del VL català en la llista de les 50 millorsexperiències pedagògiques que s'estan portant aterme a la UE. En aquest marc de reconeixement

creiem que és molt oportú aprofundir

en aquesta eina per tal de fer-la més eficaç i reforçar-la en aquells aspectes que poden millorar els seusresultats, especialment si es dirigeix a persones jovesi si compta amb la implicació directa d'aquests jovesen la seva preparació i dinamització. És per això queen cadascuna de les activitats que es realitzen alprograma comptem sempre amb la complicitat delsmateixos participants tant a l'hora de fer lespropostes com en la mateixa organització i execució.Així doncs, i a tall d'exemple, la darrera activitat haestat un taller de cuina: ha comptat amb lacol·laboració d'en Rodorick, de la Federació d'EntitatsEquatorianes de Catalunya, que ens ha ensenyat acuinar una “guatita”, i també hi ha col·laborat la Rais,que ens ha ensenyat a elaborar les delícies mésdolces. Entre tots no només hem après l'elaboraciód'uns nous plats en el nostre receptari, sinó també-i això és el més important- a ser cada dia un xic mésemancipats i més coneixedors de qui som. Perquèla llengua no és només un vehicle de comunicaciósinó l'expressió màxima del nostre poble.

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

El Voluntariat per laLlengua Juvenil, una einabàsica per ser el que somen la nostra llengua

FOTO

: ALE

IX S

OLE

R


Composici�n


Entitat

Plataforma per la Llengua,horitzó 2016: l'ONG dereferència per fer delcatalà la llengua comunaEl passat 3 de març l'assemblea de la Plataformaper la Llengua, l'ONG del català, va escollir una novaExecutiva, és a dir, junta, que té com a membres 20persones formades i motivades amb un programaque vol donar resposta als reptes que té avui lallengua. En els propers 4 anys l'Executiva treballaràtant per respondre les agressions lingüístiques quepateixen els ciutadans dels territoris on es parlacatalà com per continuar elaborant i difonent nousdiscursos que situïn el català com a llengua comunad'una diversitat que valorem i desitgem potenciar.El català suma i, per tant, aporta benefici, benestari valor als ciutadans en tots els àmbits. En aquestsentit la Plataforma per la Llengua potenciarà encara

més el seu rigor, fermesa i eficàcia per continuaraconseguint resultats positius en els diferentsàmbits: empresa i consum, acollida lingüística,arrelament i immigració, cultura i món audiovisual,joguines i lleure, educació i món universitari,administracions, legislacions i reconeixement delcatalà, consultes i assessorament ciutadà, justícia,internacionalització de la importància de la llengua ide l'anomalia lingüística catalana així com laconscienciació lingüística en general. En tots elsàmbits desenvoluparem projectes i actuacions queesdevinguin instruments pràctics i innovadors quecontribueixin a assolir, de manera gradual peròconstant i efectiva, els objectius de la nostra

18

ManuelCarceller i Safont

Maria TeresaCasals i Rubio

Òscar Escuderi de la Torre(president)

Josep-AntonFernàndez i Montolí

Maria del MarForcada i Nogués

CarmeForcadell i Lluís

NeusGabarró i Bartual

Martí Gasull i Roig(secretari)

Eva E.Inglés i Barroso

Josep MariaLópez i Llaví

FrancescMarco i Palau

DanielMundet i Cerdan

M. PurificacióPinto Fernàndez

DavidPoudevida i Vives

IsabelRomano i Farran

AntoniRoyo i Pérez

CarlesSolà i Serra

RosinaSordé i Martí


Composici�n


19

Daniel MundetMembre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

Martí Gasull i RoigMembre del Secretariatde la Plataforma per la Llengua

Jordi Manent, membre del'Executiva de la Plataformaper la Llengua, va sernomenat director del Centrede Normalització Lingüísticade Barcelona el passat mesde maig. Manent eramembre de l'Executiva del'entitat des del 1994, pocsmesos després del

naixement de la Plataforma per la Llengua. Des delprimer moment ha treballat activament en diferentsprojectes i campanyes i també era el director de larevista de l'entitat, La Corbella. La seva tasca hacontribuït a la consolidació i al creixement de l'entitat.Jordi Manent és llicenciat en filologia catalana per laUniversitat de Barcelona. Estudiós de l'obra dePompeu Fabra, ha estat professor de català, haexercit de traductor i de corrector i ha treballat alServei de Política Lingüística del Govern d'Andorra.Amb motiu d'aquest nomenament, Manent vaabandonar tots els càrrecs que tenia a l'entitat. Tot ique lamentem la seva marxa, des de la Plataformaper la Llengua desitgem que la nova etapa que arainicia sigui plena d'èxits i sobretot profitosa per a lapromoció i foment de la llengua catalana.

Jordi Manent, membre del'Executiva de l'entitat,nou director del Centrede NormalitzacióLingüística de Barcelona

organització. Per tal de satisfer les expectatives,desenvoluparem les polítiques estratègiques decomunicació, participació i organització que unaentitat amb 4.000 socis -però que cerca l'objectiudels 10.000 socis el 2016- 5.000 voluntaris i 21treballadors necessita.

La nova Executiva té com un dels principals objectiusconsolidar i fer créixer la Plataforma per la Llengua, iés per això que ens proposem comunicar cadavegada més la gran quantitat de projectes, actuacions,resultats i discursos innovadors no sovint prouconeguts que desenvolupa. Així, no només faremcréixer l'entitat sinó també la llengua catalana. Per totplegat, i tot encetant aquesta nova etapa, us animem

a fer-vos socis de la Plataformaper la Llengua aquells queencara no en sou. Perquè elsciutadans d'aquest país,catalanoparlants d'origen od'adopció, i aquells que encarano el parlen, necessiten que laseva ONG, l'ONG del català,l'entitat referent en temes dellengua, pugui ser cada vegadamés gran, poder respondreamb més força les agressionsi reptes que l'actual context ensdepara i aconseguir una situaciónormal per a la llengua catalana.

Roger Torrentsi Serra (tresorer)

JordiManent i Tomàs

(baixa l’1 de maig de2012; Marc Piera

s’incorporà el juliolde 2012)


Composici�n


Educació iuniversitats

20

Hem acabat un curs escolar que, des de tots elspunts de vista, no ha estat plàcid. Tampoc no ho haestat des del punt de vista lingüístic. S'han dictatsuccessives sentències, totes elles derivades de lasentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut,que han posat en qüestió el paper del català com aúnica llengua vehicular de l'ensenyament aCatalunya. Una altra molt mala notícia és que nomésuna quarta part de l'alumnat que acaba elsensenyaments obligatoris demostra una capacitatsuficient en coneixement i en ús de l'anglès tot i elsmolts esforços que s'han esmerçat darrerament enla formació del professorat de llengües estrangeresi en l'aplicació de les noves tecnologies al'aprenentatge de llengües.

La preparació dels nostres joves és clau per al futur.Per al futur del país i per al futur de la seva gent. Peraixò, una vegada més, afirmem rotundament:Somescola. Aquest fet demana de la ciutadania unaimplicació molt gran. Sabem que, tots plegats, estemal bell mig d'una situació difícil, molt difícil. Però,d'entre les possibles solucions a aquesta crisi, unaes perfila com a imprescindible. És el nivell educatiudels joves, que han d'estar preparats per tenir unpaper decisiu a Europa i al món i per ajudar a fer delnostre país un lloc de referència.

Somescola, organització que representa un conjuntmolt ampli d'entitats cíviques i ciutadanes de totl'àmbit educatiu, va néixer amb l'objectiu de coordinartotes aquelles persones, entitats i institucionscompromeses amb l'objectiu d'actuar de manera

activa en suport d'una escola catalana en llengua icontinguts, de qualitat, que no separi l'alumnat perla seva llengua d'origen i que ajudi a construir unasocietat més cohesionada, democràtica i lliure i quetingui veu pròpia en el conjunt de pobles del món.Aquest era l'objectiu de Somescola en el momentde la seva fundació i ho continua essent. Al llarg delsgairebé dos anys que treballem junts hem promogutaccions que han tingut ressò mediàtic però, sobretot,hem fet feina, molta feina de cara endins ambl'objectiu de cohesionar-nos i de plantejar-nosreflexions conjuntament per tal que la nostraaportació a la millora educativa sigui la més adequadai la més útil per aconseguir l'escola que volem i quenecessitem.

Les vacances escolars que acaben de començarseran, només, un parèntesi. El proper curscomençarà amb alumnat nou, amb noves proposteseducatives i, esperem-ho, amb noves il·lusions. Ésimprescindible que les il·lusions s'imposin per sobredel conflicte perquè el conflicte permanent desgasta,immobilitza i ens pren molta energia. I no ens hopodem permetre.

Somescola, com els claustres del nostres centres, haprogramat el proper curs. Estarem ben atents perquèni el català ni la qualitat educativa reculin ni un pas ales nostres escoles i us convoquem, ja des d'aramateix, per al proper dia 26 de setembre, Dia Europeude les Llengües, per celebrar, junts, una sèried'accions pedagògiques, acadèmiques i reivindicativesa favor de la nostra llengua.

Reflexionsdes de Somescola

Teresa CasalsPlataforma per la Llengua,entitat adherida a Somescola


Composici�n


21

El 8 de maig passat la Plataformaper la Llengua va organitzar, a labiblioteca Singuerlín de SantaColoma de Gramenet, un acteque va aplegar els directors,mestres i pares de les dotzeescoles on el curs 1982/83 es vaniniciar les primeres proves pilot delPrograma d'Immersió Lingüística.

Amb les intervencions de TeresaCasals (Plataforma per laLlengua), Josep Miquel Lacasta(Casal del Mestre de SantaColoma), Margarida Muset(Departament d'Ensenyament),Màrius Serra (escriptor) i Núria

Parlon, alcaldessa de SantaColoma, que va cloure l'acte i queva confessar que va rebre classesen les primeres aules d'immersió,es va contribuir a trencar moltstòpics que existeixen al voltant dela immersió lingüística i que esrecullen a l'Argumentari en suportdel català com a única llenguavehicular a l'escola catalana de laPlataforma per la Llengua.

Un dels tòpics que es vadesmuntar és que gran part delspares estaven en contra del'ensenyament en català. De fet,els pares van ser els primers aveure la necessitat que l'escolafos l'espai on els seus fillsadquirissin les competèncieslingüístiques necessàries encatalà, ja que difícilment a laSanta Coloma dels anys vuitantapodien trobar altres àmbits onaprendre'l i fer-lo servir. Un altretòpic al voltant de la immersiólingüística és que el professoratcatalà s'hi va apuntar sense capreticència. De fet, moltsprofessors i professores tenien

una por enorme a començar adesenvolupar la seva activitatdocent en una llengua que mésaviat associaven a l'àmbit privat.

Segons els participants a l'acte,el model d'immersió lingüísticaha estat un èxit durant aquests30 anys gràcies al fet que la granmajoria de les famílies el vanacceptar voluntàriament; gràcies,també, als claustres de mestres,que tenien la ferma conviccióque era el millor model per crearuna escola de país i pertransmetre la llengua a lesgeneracions més joves i a lesnoves promocions. I, finalment,també cal dir que tot plegat fouun èxit gràcies al Departamentd'Ensenyament, que va invertiruns recursos econòmics ihumans ingents per al reciclatgedels mestres. A començamentsdels anys vuitanta, tal com ensva recordar l'alcaldessa de SantaColoma, “defensar la llenguacatalana era treballar perconsolidar la democràcia”.

30 anys després, lesescoles de Santa Colomade Gramenet refermenel seu compromís ambel model d’escola catalana

Carmen PérezPlataforma per la Llengua

Descarregueu-vos l’argumentari a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/90


Composici�n


Entrevista

L'Associació La Roda va néixer el 1977. El 2003 es creala Fundació La Roda d'Accions Culturals i del Lleure,que és l'hereva de l'associació. Què us va portar a lanecessitat d'aquest canvi?Calia obrir nous fronts en la recerca d'altres fons definançament per tirar endavant els nostres programesculturals i socials de La Roda. La fundació és un modeld'entitat que permet oferir avantatges fiscals a les possiblesdonacions que poguéssim obtenir tant d’empreses comd’institucions o particulars.

Per què el nom de “La Roda”? Què significa?Des del començament l'esperit del projecte era i és portarals barris, de les entitats que inicialment van engegar-lo,activitats d'espectacles familiars i tallers que apropessinla cultura popular i la llengua catalana a la ciutadania. Senseoblidar que, a més a més, amb aquesta tasca s'afavoriala cohesió social. Aquesta voluntat de voltar, de rodar, vafer néixer aquest nom que ens identifica: La Roda.

Quins objectius perseguia l'associació i quins objectiuspersegueix la fundació en l'actualitat?Malgrat els anys que fa que treballem, 35 anys, els objectiuscontinuen sent els mateixos. Continuem treballant per lacohesió social als territoris a través de la cultura, l'art i lallengua, ja que la nova onada de nouvinguts ha fet quecontinuï sent necessari més que mai el treball que finsara hem fet de donar suport a les entitats que es trobenen els barris i en els municipis.

Tenim entès que La Roda està formada per 77 entitatsinfantils, juvenils i culturals de tot Catalunya. ¿Són,també, entitats que treballen per als nens i nenes ijoves amb risc d'exclusió social?Sí, les nostres entitats adherides ho estan en tant que elseu objectiu principal són educatius i el seu públic infantil

i juvenil. La seva feina la fan en els barris i en els municipisamb molts reptes, sobretot causats per la crisi i l'arribadade nouvinguts. L'altre aspecte important és que sónentitats que treballen en xarxa amb altres associacionsdel seu territori per afavorir la cohesió social.

Quins són els vostres projectes i activitats més coneguts?El projecte que ens fa ser més coneguts arreu de Catalunyaés la Tamborinada. Però durant tot l'any estem programantespectacles familiars i tallers als barris. Altres projectesnascuts des d'aquesta dinàmica que han agafat identitatpròpia són els projectes Actuem, Deslimita'm i Mosaic deColors.

Quants anys fa que celebreu la coneguda Tamborinada?La primera Tamborinada es va celebrar l'any 1977. Així,doncs, portem 35 anys amb aquesta gran festa major iamb moltes entitats adherides al projecte. Cal dir quenomés s'ha hagut de suspendre un parell de vegades. Elmotiu: la climatologia.

Des del principi sempre vau tenir clar que calia ajudara la integració social, cultural i educativa en el lleure,però en català. Per què? Creieu que l'ascensió social valligada a un bon domini de la llengua pròpia deCatalunya?Primer perquè era la llengua del nostre país. Molts veníemde la lluita a favor de la democràcia i dels nostres drets coma nació. Era normal que l'objectiu de la recuperació de lacultura popular portés associat l'aposta per la difusió de l'úsde la nostra llengua. L'ús de la llengua és un factor de cohesiósocial. No creiem tant en la llengua com un factor d'ascenssocial sinó com un element cohesionador i d'identitat depaís. El català ha de ser la llengua normal de comunicacióen tots els espais de la vida, no només a la feina, l'educacióo a les institucions, sinó també dins l'àmbit del lleure.

22

Entrevista feta perJordi Manent

Lluïsa CeladesPresidenta de la Fundació La Rodad'Accions Culturals i de Lleure

>>


Composici�n


23

FOTO: FUNDACIÓ LA RODA

Lluïsa Celades i Mediavilla (Barcelona,1940), té estudis en sociologia. Va estarvinculada a l'Esplai Montbau deBarcelona i va ser vocal de Joventut dela dona a l'Associació de Veïns delmateix barri. Va ser alumne a l'Escolael Timbal de Barcelona en cursosd'expressió corporal i de teatre. Entre1977 i el juny del 2012 ha estatdirectora de la Fundació La Roda, ararellevada per Anna Corbella. Actualmentés presidenta de la Fundació La Rodad'Accions Culturals i del Lleure, creadael 2003 i hereva de l'assocació amb elmateix nom nascuda el 1977. El 20 demarç del 2012 va ser guardonada,juntament amb Josep Fran, aleshorespresident de la fundació, amb el premiMemorial Francesc Candel de laFundació Paco Candel.

Perfil

“Des del començament l'esperit del projecte era iés portar als barris, de les entitats que inicialmentvan engegar-lo, activitats d'espectacles familiars itallers que apropessin la cultura popular i lallengua catalana a la ciutadania”


Composici�n


Entrevista

24

“Penso que els joves associen el català coma llengua d'estudi i de la feina. Personalmentpenso que el tema és general”

En quines comarques i en quins barris influïu més?El nostre àmbit d'actuació és Catalunya i sobretot treballemen aquells barris i poblacions on cal incidir més per a lainclusió social. És veritat que la nostra implantació principalés a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, però estempresents en moltes comarques de la demarcació deBarcelona així com a les ciutats de Girona, Tarragona iLleida. En aquests moments, i malgrat la crisi, treballemper ampliar la nostra presència a tot el territori.

¿És veritat que teniu monitors d'origen castellanoparlant,ex-vailets que en el seu moment gaudien delsespectacles de La Roda, que ara usen el català entre elsnens i nenes que vénen a les activitats de la fundació?Sí. Després de 35 anys molts d'aquells nens i nenes arasón educadors de lleure. La nova realitat immigratòria hafet que ara ells siguin els responsables d'estendre l'ús delcatalà entre els infants i els joves nouvinguts.

¿Des de La Roda sou optimistes amb els avenços enl'ús social del català entre les personescastellanoparlants i també entre els nouvinguts queparlen altres llengües?Sí, perquè al final són els més petits qui ensenyen a lesseves famílies a parlar el català i a prendre consciència dela necessitat i dels avantatges de familiaritzar-se amb lanostra llengua.

Quins usos lingüístics feu en els espectacles i en lesactivitats? Ho feu sempre tot en català? Heu tingut maicap queixa?Totes les nostres activitats es fan en català i mai no hi hahagut cap problema, ja que els professionals de l'animaciói els talleristes han estat capaços de resoldre sempre lessituacions correctament.

¿Com viuen, els barris castellanoparlants, la introducciód'espectacles infantils i juvenils en català?Bé, amb absoluta normalitat. Ni en els inicis del projecte,als anys 70, ni ara, hem tingut problemes. El fet de serespectacles familiars que habitualment es fan en espaispúblics i on l'assistència és lliure fa que la gent ho rebiamb il·lusió.

¿No creu que hi ha com una desconnexió o una mancad'associació entre oci i lleure (o algun tipus de lleure)i llengua catalana? A què es degut? ¿Per què moltsjoves catalanoparlants es passen al castellà en elsambients d'oci o davant d'amics castellanoparlantsque entenen i parlen el català?És veritat. Penso que els joves associen el català com allengua d'estudi i de la feina. Personalment penso que eltema és general, ja que m'he trobat en casos d'infants ijoves de barris o ciutats on es dóna per suposat l'ús delcatalà que quan estan entre amics gaudint d'espais delleure i oci ho fan en castellà.

¿Què més falta, a més de l'escola i de les lleis, permillorar la situació del català?Normalitzar l'ús del català a l'espai del lleure i de l'oci.Sincerament, és on cal fer una aposta molt més decidida.

El passat 20 de març la Fundació Paco Candel va lliurarels premis Memorial Francesc Candel. En l'àmbit socialva distingir Josep Fran i vostè mateixa, aleshorespresident i directora de la Fundació La Roda respectiva-ment. És un de molts premis que ha rebut l'associació/fundació. És un reconeixement a l'excel·lent feina feta?Estic convençuda que sobretot és un reconeixement a unatasca continuada i coherent a favor de la cultura i la llenguadel nostre país. Hem estat 35 anys dedicant moltes hores


Composici�n


“Cal normalitzar l'ús del català a l'espai dellleure i de l'oci. Sincerament, és on cal feruna aposta molt més decidida”

a un projecte en el qual hem cregut i que sobretot ha estatpossible gràcies a la complicitat de moltes institucions,entitats i persones que hem anat trobant pel camí.

¿Què n'opina de la feina de la Plataforma per laLlengua i concretament de la Festa per al joc i lajoguina en català?Era una feina que calia fer. Com he dit abans, és en

l'àmbit del joc, del lleure i de l'oci on encara hi ha moltafeina per fer.

Com veu el futur de la llengua catalana?És un moment complex, ja que a l'onada de nouvingutss'hi sumen les agressions des d'alguns sectors políticsde Madrid. Sincerament, crec que no hauríem de baixarla guàrdia.

25

En el record

El pintor Antoni Tàpies i Puig, nascut a Barcelona el 1923, morí el passat 6 de febrera la ciutat comtal. Cofundador del grup Dau al Set (1948), Antoni Tàpies inicià el seudesplegament exposant a Barcelona, Madrid i París. A partir de 1953 la seva famatravessà l'Atlàntic i l'artista exposà arreu dels Estats Units i per tot el món. A mésde pintor, l'artista també destacà com a il·lustrador de textos literaris i llibres debibliòfil i escultor. Tàpies fou un lluitador antifranquista, col·laborà a Destino, Serrad'Or, La Vanguardia i l'Avui, i publicà diversos llibres en què defensà el seu modelartístic, allunyat alhora de l'art tradicional i de l'extrema avantguarda conceptualista.

Cap a mitjan del 2005 l'escriptor Albert Manent i el fotògraf Martí Gasull i Avellán visitaren a casa seval'artista amb el prec que elaborés una obra original a benefici de la Plataforma per la Llengua. L'artista,acompanyat de la seva muller Teresa Barba, acceptà de gust la petició, i uns mesos després (2006) jahavia compost l'obra. Es tracta d'una litografia numerada i signada per l'autor, plena de força, en què lallengua catalana és atacada per un objecte misteriós. La Plataforma per la Llengua lamenta la seva morti li agraeix la tasca feta a favor de la llengua catalana, del país i de l'art.

Mor Antoni Tàpies, gran artista català i universali col·laborador de la Plataforma per la Llengua


Composici�n


26

Jocs i joguines

Des de la comissió de joguines de la Plataformaper la Llengua vam creure necessari poder oferirun web que reunís tots els jocs i joguines qued'una manera o altra inclouen la llengua catalana,ja sigui en les instruccions, l'embalatge o en lamateixa joguina, per tal de potenciar que lamainada jugui en català.

És a través del joc que aprenem a relacionar-nosamb l'entorn. Així, des d'un punt de vista educatiuconsiderem tan important la llengua en què esdesenvolupa el joc com els valors i els coneixe-ments que s'hi transmeten. És per aquesta raó quela passada tardor vam participar en la plataformad'Internet Verkami, un sistema de micromecenatgeque gràcies a les aportacions de més d'un centenarde mecenes que van creure en la nostra propostaens ha permès donar una empenta a aquestprojecte que feia temps que empaitàvem.

Finalment el web és una realitat. Ja podeu entrara l'enllaç www.jocsijoguines.cat, on trobareu nonomés les joguines que inclouen la nostra llengua,amb diferents cercadors per a facilitar la recerca,sinó també els fabricants responsables que,seguint la normativa vigent, etiqueten els seusproductes en català.

No cal dir que inicialment hi mancaran algunesjoguines, però de mica en mica i amb el vostre

suport de ben segur que aconseguirem que elweb sigui molt complet. És per això que usdemanem que si trobeu qualsevol joc o joguinaque no tenim a la llista ens ho feu saber per aaconseguir que aquest sigui el web de jocs ijoguines en català de referència. De ben segurque ho aconseguirem!

Amb aquest web volem facilitar als pares i a lesmares, i a tots els compradors en general, lalocalització dels jocs i les joguines en català queconsideren que són importants per aldesenvolupament de les nenes i els nens. D'aquía pocs mesos també incorporarem un llistat debotigues que es comprometen a tenir un estocatgede jocs i joguines en català. D'aquesta maneratanquem el cercle consumidor - botiguer - fabricant.

Estrenem el webdels jocs i lesjoguines en català!

Isabel RomanoÀrea de Jocs i joguines

Animeu-vos-hi. Entreu a www.jocsijoguines.cat


Composici�n


27

Com cada any, des de la comissió de joguines jaestem preparant la Festa per al joc i la joguina encatalà. L'edició d'enguany, la novena, se celebraràel dissabte 1 de desembre. Com tots sabeu, ambaquesta festa volem reclamar el dret que tots elsnens i nenes tenen a jugar en català i, per tant,ajudar a poder trobar en el mercat jocs i joguinesen la nostra llengua.

Conscienciar les empreses de la importància detenir en compte la llengua catalana a l'hora defabricar i comercialitzar productes orientats alsinfants en el nostre país, demanar a lesadministracions una legislació especial pel que faa la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs ialtres materials dirigits als nens i joves i convidartota la població -sobretot els pares i mares i elsReis d'Orient- ha tenir en compte la llengua a l'horade comprar els regals per als més petits, són algunsdels objectius que persegueix la nostra comissió.

Aquest any tenim un munt de novetats: la primerai més important és el canvi d'ubicació de la festa.Com a conseqüència del creixement experimentaten les darreres edicions, ens veiem obligats abuscar un lloc més adient per poder celebrar-la.¿Quin lloc millor, doncs, que l'Arc de Triomf delpasseig de Lluís Companys de Barcelona?Abandonat l'enyorat passeig de Sant Joan, el nouespai ens permetrà una millor distribució i

ampliació de totes les nostres activitats tantlúdiques com reivindicatives. En segon lloc, i atèsque la festa és l'única que celebra la Plataformaper la Llengua com a entitat, hi haurà unarepresentació de cadascuna de les àrees ocomissions: Empresa i consum, Acollida lingüística,Cultura i audiovisual, Educació i universitats, etc.Hi participaran amb la representació de contes, acàrrec de les nostres parelles lingüístiques, lesprojeccions de cinema en català i altres propostesque ja anirem desvelant. Finalment, una altra deles novetats destacables és que paral·lelament ala festa hem pensat d'organitzar la primera Firaper al joc i la joguina en català amb l'objectiu depotenciar el consum i la venda de jocs i joguinesen llengua catalana. Per aquest motiu ens estemposant en contacte amb diferents empreses ifabricants que incorporen el català en els seus jocsi joguines. Pensem que pot ésser una eina de granajuda per a les famílies poder trobar en un solespai la màxima oferta de jocs joguines en català,la qual cosa els facilitaria la seva adquisició.

Un any més, comptem amb la col·laboraciódesinteressada del l'il·lustrador infantil ValentíGubianes, el qual ens dibuixa la imatge gràfica dela festa i a qui li agraïm el compromís. Comenceua escalfar motors i apunteu-vos a la vostra agendala data de l'1 de desembre. No hi falteu!

Enguany, novetats a la novenaedició de la Festa per al joci la joguina en català

Mapi TravessaÀrea de Jocs i joguines


Composici�n


Convidats pel Parlament deCatalunya, tres representants dela Plataforma per la Llengua vancomparèixer el 30 de maig passatdavant la Comissió de Cultura illengua per exposar la situacióexcepcional que pateix la llenguacatalana en el context espanyol iper demanar als grupsparlamentaris les actuacionspertinents en els àmbitsd'educació, etiquetatge iempresa, cinema, acollidalingüística, justícia ireconeixement oficial del catalàper part de les administracionspúbliques.

La nostra organització considerafonamental que els diputatspreguin consciència i que siguinpart activa davant del fet que, enles situacions comparables, no hiha cap comunitat lingüística tanmaltractada legalment com lacatalana. La Plataforma per laLlengua va reclamar al Parlamentpolítiques per consolidar el marc

legal del català i per promoure lallengua catalana com a eina decohesió. Els plantejaments del'organització van generar forçainterès entre els diputatsassistents, amb nombrosespreguntes i fins i totinterpel·lacions mútues.

Entre els greuges comparatiusesmentats en la compareixençadestaquem les més de 500disposicions legislatives queafavoreixen el castellà aCatalunya en diversos àmbits oel fet que l'Estat espanyol ésl'únic estat de l'espai Schengen ide la Unió Europea que noreconeix com a oficial de l'estatuna llengua mitjana com el català.La Plataforma per la Llengua nonomés va destacar el fet de ferles polítiques necessàries alParlament, sinó també d'obrir eldebat sobre el reconeixement pledel català com a llengua oficiald'estat en igualtat de condicionsamb qualsevol altra llengua de

l'estat on es troba i, perdescomptat, maldar pelreconeixement oficial com allengua de les institucionseuropees. Cap parlamenteuropeu amb una llengua com lanostra acceptaria la situacióactual, i de ben segur que aquestseria el tema recurrent pel qualun govern com l'espanyol esveuria constantment interpel·latper incomplir un dret bàsic delsciutadans.

Administracions

28

La Plataforma per la Llenguaal Parlament de Catalunya:“el català, la llengua mitjana mésdesprotegida legalment d'Europa”

Classificació dels països de la UnióEuropea i de l'espai Schengensegons la consideració oficial deles llengües pròpies en funció delnombre de parlants


Composici�n


29

Bernat GasullÀrea d'Administracions públiques

Països que consideren llengües oficials de l'estat totesles llengües pròpies habituals parlades per més d'un5% de la població:

Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca,

Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia,

Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània,

Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega,

Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit de

la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Suècia,

Suïssa, República Txeca i Xipre (sud)

Països que consideren llengües oficials de l'estatnomés les llengües pròpies habituals parlades per mésd'un 10 % de la població:

Eslovàquia i Romania

Països que ni tan sols consideren llengües oficials del'estat totes les llengües pròpies habituals parlades permés d'un 10% de la població:

Espanya


Composici�n


Territori

Fruit d'un procés que va començar al final dels anys1990 mitjançant l'organització anual del Correllenguai que va acabar desembocant a Esparreguera en laconstitució d'un grup estable de treball sobre llenguacatalana, des del més estricte voluntariat, al llarg demés de 12 anys s'han anat duent a terme activitatssòlides i consolidades de normalització lingüísticaamb col·laboració amb entitats i administracionspúbliques. Arribats a un moment de reformulaciódels objectius i dels mitjans amb els quals cal afrontaruna nova etapa de normalització de la nostra llengua,aquest grup de persones va decidir trucar a la portade la Plataforma per la Llengua amb l'objectiu, si erapossible, d'establir-se com a territorial de l'entitat enaquesta vila del Baix Llobregat nord.

Confluint-hi, a més, socis de l'entitat de pobles de lacomarca i també d'Esparreguera, és així com per

primera vegada s'ha establert una territorial de laPlataforma per la Llengua a la comarca del BaixLlobregat, amb seu a Esparreguera. Aquesta novaetapa comporta bones dosis d'alegria i alhora d'honor,però també de responsabilitat, ja que treballarem alcostat de més de 3.500 persones d'arreu dels PaïsosCatalans que creuen en un projecte de normalitzacióplena de la nostra llengua i del seu estatus jurídic. Peraixò, a la jove territorial d'Esparreguera hi hemincorporat persones procedents d'arreu i hem elaboratun pla de treball que preveu dur a terme en elspropers mesos un acte de presentació oficial per laDiada Nacional, diferents actes a la Segona Setmanade la Llengua Catalana a Esparreguera i el Voluntariatper la Llengua Juvenil, entre d'altres activitats.

30

Marc Piera i PallàsPlataforma per la Llengua Baix Llobregat - Esparreguera

Neix a Esparreguerala territorial delBaix Llobregat

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA Hi ha algun videojoc comercial en català?

Encara que la indústria dels videojocs és pràcticament un desert pel que fa a la presència dela llengua catalana, no arriba als extrems de la indústria farmacèutica. De fet, són molt pocs elsvideojocs que es poden trobar en català al mercat, i la majoria són adaptacions fetes perpersones amateurs però bons professionals que han tingut una distribució o difusió més aviatlimitada perquè només s'ha pogut fer des d'Internet i sense cap empresa potent al darrere.

Tanmateix, i per primer cop a la història, apareix el primer videojoc per al gran públic encatalà. Es tracta de Les aventures de Tintín. El secret de l'unicorn, la primera superproduccióde Hollywood doblada al català. El videojoc, que té com a referent la pel·lícula, sortí al mercatel 20 de novembre de l'any passat i es pot trobar per a la videoconsola portàtil Nintendo3DS. L'empresa Ubisoft, que té filial a Sant Cugat del Vallès, ha creat el joc. El podreu trobara les botigues on venen aquests artefactes tan preciosos i tan addictius.

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/baixllobregat


Composici�n


31


Composici�n


-Roc, vés preparant la beguda que jo ja esticacabant de preparar el menjar! I crida la Carmeta.Mentre es va daurant la truita, repassa que no esdescuidi de res; les croquetes, les crestes detonyina i els llibrets ja són a la carmanyola; posatambé la truita a la carmanyola i agafa un grapatde cireres -d'en Roca, és clar- en una bossa.

En Roc agafa gel i les begudes i les posa en unanevera portàtil, juntament amb les carmanyolesque ha preparat la Carmeta. Les bessones correncom boges per tota la casa; ja porten lesxancletes i el banyador posat i apressen els seuspares: va, que arribarem a misses dites!

“No cal que agafeu les ulleres i les aletes”, elsdiu el pare, però tant sí com no elles les volenagafar i el pare, que no té ganes de discutir, lesdeixa fer. “Carmeta, afanyat!”, crida en Roc.“Que les nenes estan neguitoses!”.

Per fi ja ho tenen tot llest i, carregats amb lanevera i totes les andròmines que les nenes hanvolgut agafar, baixen al carrer on han quedat ambel germà d'en Roc i la seva família. Només arribarja els veuen venir, amb un gran cistell on deuenportar els entrepans i les begudes. Les nenescomencen a córrer per trobar els seus cosins.Mentre van Riera avall, els nanos van trobantcompanys de l'escola que també van a la platja i

tots enfilen cap a l'espigó. Quan hi arriben, ja hiha força gent, i tenen por que no hi hagi prouespai. Però la platja és gran i troben un bon llocper estirar les tovalloles.

Obren la nevera i el cistell i comencen a repartirel menjar. Mentrestant, els nanos corren amunti avall jugant i buscant més amics. I continuaarribant gent: grans i petits, amb tovalloles o ambcadires, amb carmanyoles o entrepans, tots esvan col·locant al voltant de la pantalla. La platjaes va atapeint i algú es posa un jersei, que aúltima hora ja refresca.

Quan la llum del dia ja gairebé s'apaga, s'encénel projector i comença la pel·lícula: ha tornat elCine-Pícnic de la Plataforma per la Llengua, idurant tres setmanes, cada dimarts, es repetiràel ritual de baixar en processó fins l'espigó igaudir d'una bona estona, a la fresca, veient unabona pel·lícula en català amb la família i els amics.

A la tornada les nenes s'han adormit i els pares,a més de carretejar la nevera portàtil i les joguines,han de dur-les a coll. Tanmateix, l'esforç paga lapena quan pensen en la cara de felicitat que feienmentre anaven cap a la platja i la il·lusió amb quèesperen la pel·lícula de la próxima setmana.

Territori

32

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/maresme

Francesc Martín i CuberoPlataforma per la Llengua MaresmeTorna el Cine-Pícnic


Composici�n


Arran de la polèmica generada davant la possibilitatque el nou Contracte Programa de Ràdio Sabadellno prioritzi el català com a llengua vehicular i d'úshabitual a la ràdio municipal, les entitats de defensade la llengua de Sabadell, la Coordinadorad'Associacions per la Llengua Catalana (CAL),Òmnium Cultural Sabadell i la Plataforma per laLlengua Vallès Occidental, redactaren un comunicatconjunt en defensa del català com a llengua d'úshabitual a Ràdio Sabadell.

En una reunió posterior dels representants de lesentitats de defensa de la llengua amb el regidor deCultura de l'Ajuntament de Sabadell, el Sr. Juan

Carlos Sánchez, i amb el director de Ràdio Sabadell,el Sr. Marc Sabater, el regidor, davant la inquietudmostrada per les entitats tant pel text tan genèric -iambigu- del Contracte Programa, com per algunesmanifestacions fetes durant el decurs del plemunicipal que qüestionaven el català com a llenguavehicular, es va comprometre a incloure un nou punten el contracte que serveixi per deixar clar que elcatalà és i continuarà sent la llengua vehicular a laràdio municipal de Sabadell. Concretament, un puntque remarqui que cal "prioritzar el català com allengua d'ús habitual i de cohesió social a laprogramació de Ràdio Sabadell".

Josep Abad i SentísPlataforma per la Llengua Vallès Occidental

33

L'Ajuntamentde Sabadell i la direccióde Ràdio Sabadell,compromesos pel català

Presentació de la guia El català també és meu, un llibret adreçatals nous i futurs parlants de català. El passat 18 de gener, la Plataformaper la Llengua, juntament amb l'Oficina de Nova Ciutadania i amb lacol·laboració del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell (CNL),va presentar, a la Biblioteca Vapor Badia, la guia El català també és meu.Es tracta d'una eina adreçada a totes aquelles persones que volenaprendre el català però que encara no han començat a fer-ho, a aquellesque encara no ho han decidit perquè tenen certa resistència i a aquellesque ja el saben però que encara no s'han llençat a parlar-lo.La presentació va anar a càrrec del senyor Quim Carné, regidor de DretsCivils i Ciutadania, i la senyora Carme Forcadell, coordinadora de laPlataforma per la Llengua Vallès Occidental. Com a cloenda, dosalumnes del CNL explicaren la seva experiència personal de fer-se seuel català, i recitaren “Corrandes d'exili” del poeta Joan Oliver "PereQuart" i “Venim del nord, venim del sud” de Lluís Llach.

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental


Composici�n


La ferma voluntat de la Plataforma per la Llengua deterritorialitzar el discurs d'acollida lingüística es fapresent, entre d'altres, a les comarques tarragonines.Si en el darrer número de La Corbella s'exposaval'inici de la campanya “Si us plau, parla'm en català”a la ciutat de Tarragona, la campanya no ha fet mésque expandir-se i amplificar el seu objectiu al llargdels darrers mesos. L'èxit inicial -amb l'edició de10.000 postals i més d'un miler de xapescorporatives en què diversos nouvinguts demanavenque la societat tarragonina els parlés en català- nonomés ha estat important sinó que ha tingut unacontinuïtat temporal gràcies a la diversificació delsàmbits d'incidència.

La iniciativa de la Plataforma per la Llengua, que vacomptar amb la col·laboració del Servei de PolíticaLingüística de l'Ajuntament i el Centre deNormalització Lingüística de Tarragona, i que obtinguéel suport de la Direcció General de Política Lingüísticade la Generalitat de Catalunya i la Fundació JaumeBofill, va desenvolupar-se en primer lloc a la ciutatde Tarragona. Durant els mesos següents elmissatge es difongué per les principals entitats de laConca de Barberà, el Baix Camp i l'Alt Camp. Així,entitats juvenils, associacions culturals iorganitzacions sindicals han anat rebent la propostaper sensibilitzar la població catalanoparlant de lanecessitat de dirigir-se en català als nouvinguts.

La campanya “Si us plau, parla'm en català” -lespostals de la qual també s'han distribuït per les 22biblioteques públiques de les comarques del Camp

de Tarragona, el Baix Penedès, la Conca de Barberài el Priorat- s'ha completat, també, amb actuacionsdirigides directament a la població nouvinguda. Perexemple, gràcies a l'edició de targetes multilingüesper als cambrers, des de la Plataforma per la Llenguas'ha volgut millorar l'ús de la llengua en el sector dela restauració, i també s'ha tingut cura en els dretslingüístics dels consumidors pel que fa a l'atenciódels restaurants xinesos de Reus.

Territori

"Si us plau, parla'men català", a Tarragona

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

34

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/tarragones


Composici�n


35


Composici�n


L'activitat de la Plataforma per la Llengua PaísValencià dels darrers mesos s'ha caracteritzatprincipalment per diversos encontres institucionalsi amb entitats així com amb la participació ambdiverses trobades comarcals d'escoles en valencià.En destaquem els encontres amb la Delegació del'Institut d'Estudis Catalans a Castelló, amb laUniversitat Politècnica de València, amb elsAjuntaments de Vila-real, Ontinyent o Agullent oamb entitats com la plataforma d'entitats Castellóper la Llengua. De fet, el treball amb sinergies ambd'altres institucions i entitats així com implicacióamb el treball, la defensa i promoció del valenciàamb les més diverses entitats és un dels tretscaracterístics de la Plataforma per la Llengua detreball en conjunt de promoció i acció del valencià.

D'altra banda, la participació més activa de l'entitatentre els mesos d'abril, maig i juny ha estat lapresència a diverses Trobades d'escoles en valencià.Enguany, la col·laboració ha estat amb les Trobadesde Castelló, Alacant, Vilallonga (la Safor) i Benitatxell(la Marina). La participació de la Plataforma per laLlengua ha consistit amb la distribució de lespublicacions i material divers, difusió dels nostresprojectes i el treball de l'entitat pel valencià, un tallerde contes tradicionals per als més menuts. Tambévam difondre informacions al voltant de la campanya"Joguets en valencià" amb la intenció de sensibilitzarindústria, comerços, pares i mares i els més menutssobre l'etiquetatge dels joguets.

Territori

FOTO

S: A

JUN

TAM

ENT

DE

VIL

A-R

EAL

/ ÀLV

AR

KU

EHN

36

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

Encontres amb institucionsi participació a les trobadesd'escoles en valencià


Composici�n


A més a més

37

Puixança i reedició del còmicfranco-belga en catalàDes de fa un parell d'anys que el còmic de la factoria franco-belga encatalà es torna a reeditar. I no es tracta d'un cas aïllat, sinó d'unsquants. Ens referim a les reedicions del famós futbolista del BarçaEric Castel (de Norma Editorial), del qual n'han sortit 15 volums, i dela col·lecció Yakari, també editat per la mateixa editorial, en què espubliquen dos àlbums en un mateix volum (fins ara n'han sortit 10, ésa dir, 20). De fet, els volums novè i desè mai no s'havien publicat encatalà. Per la seva banda, Editorial Base està editant totes les aventuresdels Barrufets, però també ha publicat 5 títols nous. Alhora, la mateixaeditorial ha reeditat la coneguda història de La flauta dels sis barrufets,en què hi apareixen els personatges de Jan i Trencapins, i tres històriesnoves d'aquest parell d'amics que o bé eren inèdites o bé només

s'havien publicat a la revista Cavall Fort,traduïdes pel mític Albert Jané.Aquestes noves publicacions i lesreedicions de les aventures d'Astèrix(Salvat) i de Tintín (Joventut) configurenun panorama força bo per al còmicfranco-belga en català. A tot això calsumar-li les reedicions de Les aventuresde Massagran (Editorial Casals) i de Bibii Tobi (Editorial Base), d’autors catalans.Podeu trobar els àlbums a les llibreries,a les llibreries especialitzades en còmicso als webs respectius de les editorials.

Neix el primerdiccionari jurídicen català a la xarxaA finals del 2011 es posà enmarxa el primer diccionari jurídicen català disponible a la xarxa através del web de l'Institutd'Estudis Catalans. JosepCruanyes, president de laSocietat Catalana d'EstudisJurídics, filial de l'IEC, vaexplicar que el projecte -iniciatper Josep Mas i Solench- hatrigat deu anys a tancar-se acausa de la manca definançament i de la complexitatde l'obra. L'edició compta ambuns 8.000 termes, i incloufraseologia, expressions llatines,història del dret i de juristesdestacats i l'explicació delsconceptes del dret civil català.Benvingut al món en català!

Pots consultar el diccionari en aquestenllaç: http://cit.iec.cat/DJC


Composici�n


Opinió

38

Va ser cap a l'abril-maig de 1994, quatre o cincmesos després del seu naixement (desembre de1993), que vaig entrar en contacte amb laPlataforma per la Llengua. Hi vaig contactar i jam'hi vaig integrar ràpidament, perquè de seguidavaig tenir clar que el projecte valia la pena i teniafutur. Recordo perfectament que qui m'hi vaintroduir fou el politòleg Roger Buch, que haviaestat monitor meu de colònies a l'escola i institutd'EGB i BUP; divuit anys més tard li torno a agrairel seu oferiment.

La majoria de lectors no ho deuen saber, però elpassat u de maig vaig haver de deixar la Plataformaper la Llengua amb l'objectiu d'evitarincompatibilitats amb la nova tasca que m'hanencarregat: dirigir el Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona, que depèn del Consorciper a la Normalització Lingüística. Així, des delpassat u de maig vaig fer efectiva la meva dimissiócom a membre de l'Executiva de l'entitat -el quealtres organitzacions anomenen “junta”- i, uns diesabans, vaig deixar de ser-ne treballador.

La meva vinculació amb la Plataforma per laLlengua no ha estat (pràcticament) maiinterrompuda. Ni una estada més o menys llarga al'estranger com a estudiant Erasmus ni tampoc elmig any que vaig treballar al Servei de PolíticaLingüística del Govern d'Andorra no van impedirque hi mantingués el contacte: ja fos en l'eficaçcampanya per poder veure els films de Harry Potteren català (2001-2002) o bé transportant la

“filosofia” de la política lingüística de la Plataformaper la Llengua en un Govern, l'andorrà, massapreocupat per la correcció lingüística i poc atent ales necessitats de la dinamització lingüística (2005).

El meu aterratge a la Plataforma per la Llengua emva permetre conèixer els fundadors (jo no m'hi hecomptat mai): Roger Buch, Guillem Carbonell, JordiChavarria, Bernat Gasull, Martí Gasull, Laia López,Jaume Llansó, Àlex March, Enric Massaneda, LaliMestres, Neus Mestres, Xavi Mora, Sara Nadal iElisabet Villalta. Aviat vaig ser el més jove del grup,ja que tots tenien entre quatre i vuit anys més quejo, però aviat vaig comprovar que l'arribada de gentnova m'equiparava amb persones de la meva edat.I el relleu i la renovació del personal ha estatincessant. De fet, tan sols són dos els fundadorsque continuen en actiu: Gasull i Gasull, a més dela reincorporació recent de Neus Mestres.

La Plataforma per la Llengua ha estat, per a mi,una escola de vida i d'aprenentatge. He après a ferde tot: des d'activisme de carrer a l'organitzaciód'actes passant per la confecció de pressupostos,la redacció de comunicats de premsa o el tracteamb polítics, empresaris o periodistes. He de dirque gairebé sempre m'ho he passat molt bé. Hihe fet bons amics i hi he tingut bons companys defeina. Dels 18 anys, 13 els he treballat com avoluntari, i tan sols 5 com a assalariat. Recordouna anècdota reveladora de la meva inexperiènciainicial. Devia ser vers 1995-1996. Havia redactat lameva primera nota de premsa i la vaig enviar per

Un comiat,després de 18 anys

Jordi ManentMembre de l'Executiva de la Plataformaper la Llengua entre 1994 i 2012


Composici�n


39

fax (sí, sí: aleshores es feia per fax) a diversosmitjans de comunicació per convocar-los en unaroda de premsa. Tot era correcte: el lloc i l'hora dela convocatòria, el motiu pel qual es cridava elsmitjans, etc. Cinc minuts després d'haver enviat elcomunicat a uns quants mitjans, vaig rebre latelefonada d'un periodista d'El Temps que empreguntava quin dia tindria lloc la roda de premsa.Pobre de mi, m'havia oblidat una dada essencial.

Són diverses les actituds i els valors de laPlataforma per la Llengua que m'han impregnat -o que he intentat que m'impregnesssin- com apersona i com a treballador: el realisme il'idealisme, el pragmatisme, l'altruisme, latenacitat, el rigor, la constància, l'eficàcia… I sóndiverses les campanyes de l'organització que ésl'ONG del català que han fet forat en el país i enpro de la llengua: l'etiquetatge de la Coca-cola encatalà, el doblatge dels films de la Pocahontas i deHarry Potter al català, el catàleg d'IKEA (aconseguiten català 10 anys després de la primera carta quese'ls envià), etc., etc.

Deia unes línies amunt que he deixat l'Executiva itambé el lloc de treball. Alhora, em veig obligat adeixar la direcció d'aquesta revista, La Corbella, dela qual he estat director entre l'octubre del 2005 iel setembre del 2012. En lloc meu em substituiràl'historiador i membre de l'Executiva FrancescMarco, que segur que millorarà el producte queteniu a les mans. Ara bé: la meva relació ambl'entitat no s'estronca, ja que continuaré essent-

ne soci i també amb algunes col·laboracions ambLa Corbella. Aquest número de setembre, que ésel darrer que dirigeixo, ja havia estat començatabans de la meva marxa.

Sens dubte, la Plataforma per la Llengua haconfigurat un model nou, renovador i imaginatiu al'hora de fer activisme lingüístic. Sens dubte laPlataforma per la Llengua ha ajudat a millorar i afer respectar l'estatus i la salut de la llenguacatalana. És una eina que val la pena i que calseguir potenciant entre tots (3.500 associats nosón suficients, amics i amigues). La seva eficàciaés gairebé immillorable, la qual cosa fa del'organització una eina de país indispensable. Joen tinc grans records. Ara la meva vida s'encaminacap a l'administració pública, des d'on confio a dur-ne a terme una bona gestió i influir-hi amb lesbones tècniques apreses a la Plataforma per laLlengua. És curiós que ara fa aproximadament unany i mig fos precisament Yvonne Griley, actualdirectora general de Política lingüística, qui deixésl'Executiva de l'entitat per a incorporar-se alGovern. És un bon senyal que les nostresinstitucions cridin a persones que han passat peraquesta entitat. Deu voler dir que les coses no esfan pas malament, oi? Per molts anys, Plataforma!Fins a la propera, amics!


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

La Plataforma per la Llengua ha trobat en les xarxessocials un canal immillorable per difondre les sevesidees i activitats i per interactuar i parlar amb el ciutadàsobre l'estat de la llengua catalana. La gran participacióde totes aquestes persones que ens acompanyendiàriament a través d'aquests mitjans ha fet que durantl'últim any el nombre de seguidors de l'entitat a lesxarxes socials s'hagi multiplicat exponencialment. Perexemple, durant el passat mes de maig, la nostrapàgina de Facebook va superar els 15.000 seguidors iel nostre perfil de Twitter els 7.000! Us donem lesgràcies a tots i totes per fer-nos créixer!

Avenç imparable de laPlataforma per la Llenguaa les xarxes socials

Podeu visitarla nostrapàgina

Podeu fer-vosseguidors delnostre canal@llenguacatplataformaperlallengua

La corbella 21

Documents

Transcript of La corbella 21