LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 5 • novembre 2003

Celebració dels 10 anys de la Plataformaamb una litografia de Guinovart

El passat 1 d’octubre es va inciarun seguit d’actes per a celebrar elsdeu anys de la Plataforma per laLlengua que tindran lloc durantaquest curs. La inauguració de l’ani-versari va començar amb la presen-tació de l’obra d’art que JosepGuinovart ha fet especialment per ala Plataforma per la Llengua. La lito-grafia és a la venda per a totesaquelles persones que, a través del’art, volen donar suport econòmic al’organització.

L’acte de presentació, que vatenir lloc al Museu d’Història deCatalunya, va comptar amb lesintervecions de Jaume Sobrequés,director del Museu d’Història, deSònia Llinàs, portaveu de laPlataforma per la Llengua i JosepGuinovart, autor de l’obra.Seguidament, en Fèlix Martí, presi-dent de l’Institut Linguapax, va dura terme una ponència molt realistatitulada "Consideracions sobre elfutur de la llengua catalana". L’acteva cloure amb l’actuació del grupEspiral d’Embulls, que va crear unaatmosfera idònia en el marc delMuseu d’Història.

• 2 •

SUMARI

1

3

4

4

5

6

6

7

8

10

11

12

13

13

14

14

15

15

15

15

15

15

16

Portada

Celebració dels 10 anys de la Plataforma amb una litografia de Guinovart

Editorial

La llengua en l’ensenyament: una incògnita del futur?

Campanyes

Gràcies a la Plataforma, Mecca-cola etiquetarà en català

Vins i caves en català: els que acaten la llei i els que no l’acaten

Presentació de l’estudi sobre l’ensenyament del català als adults extracomunitaris

Queixa't!!!

Preparem una exposició d’etiquetatge

10 anys de Plataforma

La Plataforma fa 10 anys!

Entrevista

Entrevista a Miquel Calçada i Olivella, empresari radiofònic iadministrador i accionista del Grup Flaix

Actes i accions

La llufa visita “Correos”

Per Sant Jordi, i sempre, utilitza la llengua!

Llufa cap al Parlament de Catalunya

Accions de la Plataforma per la Llengua - Vallès per a la catalanització de les agències de viatges

Reunió amb directius d’El Corte Inglés

La Generalitat Valenciana es guanya una llufa en els actes del 25 d’abril

Campanya: “Els contestadors d’ONO en valencià”

I a més a més

Surt el primer programa informàtic per llegir i escriure encatalà destinat a persones amb ceguesa parcial i total

Windows XP i Office 2003 en català

Leche Pascual i el català

El cinisme i l’engany de la Gaceta Universitaria

Neix l’Observatori de la Llengua Catalana

ERC col·labora amb la Plataforma

Contraportada

L’acció de la Plataforma per la Llengua

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71info@plataforma-llengua.org - www.plataforma-llengua.org

per aportacions econòmiques: 2059-0800-81-0000435183

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: A. Cortils, J. Manent, M. Gasull,D. Mundet, X. Crehuet. Han col·laborat en aquest número: P. Abad, B. Gasull, G. López, A. Manent, J. Milelire, J. Ponsa, R. M. Puig, T. Royo.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 298 16 39)Impressió: Offset Color

En els propers anys el catalàpodria perdre pistonada en l’àmbitde l’ensenyament, tant del primari isecundari com del superior. Ara ensha caigut al damunt un Reial Decretque preveu doblar les hores lectivesde llengua castellana. Per tant, espassarà de dues a quatre hores a lasetmana per als cursos de primer isegon d’educació primària (nensque tenen entre 6 i 8 anys) i queentrarà en vigor de cara al curs2004-2005.

No cal dir que les conseqüènciesd’aquesta aplicació posen en perilll’aprenentage del català, que estroba desafavorit davant del cas-tellà en molts àmbits de la societatcatalana, com per exemple enels mitjans de comunicació.

Davant d’aquesta situació,un conjunt d’entitats culturals idel món educatiu, com sónACPV, CAL, CEPC, CIEMEN,FaPaC, Joves de Mallorca per laLlengua, Òmnium Cultural,Obra Cultural Balear i laPlataforma per la Llengua,entre moltes d’altres, ens hemposat d’acord per engegar unacampanya de conscienciació ales escoles que l’hem anomenatPel català a l’escola. Durant lesreunions dutes a terme, ens hemplantejat les diverses problemàti-ques que ocasionaria un decret d’a-questes característiques.Principalment, creiem que si s’aug-menten les hores de llengua caste-llana, paral·lelament també s’hau-ran d’augmentar les hores de llen-gua catalana. Per tant, les matèriesque hi sortiran perdent seran lescomunes. És a dir, que els alumnesfaran menys hores de matemàti-ques, de ciències naturals o de l’s-signatura de tercera llengua.Conseqüentment, els únics perjudi-

cats seran els alumnes.Ara bé, finalment sembla que a

les comunitats dites històriques (lesque tenen llengua pròpia i compar-teixen oficialitat amb el castellà),aquesta suma total es reduirà dequatre a tres hores obligatòries i larestant anirà dedicada al reforç decatalà o castellà, depenent del cen-tre o dels professors. Per tant, no esmarquen uns paràmetres iguals pera tots sinó que es deixa la decisió enmans de cada escola.

Una resolució així no es potacceptar de cap manera, perquènomés portarà desordre i desequili-bri entre els centres i, en conse-qüència, no garanteix el bon apre-

nentatge de la nostra llengua. Mésaviat caldria reforçar les hores decatalà i no les de castellà, perquè elsalumnes catalans saben igual o méscastellà que els alumnes espanyols.

Malauradament, la situació de lanostra llengua encara no està nor-malitzada. És per aquest motiu ques’han de seguir aplicant els principisde la discriminació positiva,almenys en el camp de l’educacióprimària. L’ensenyament en catalàha de ser l’element compensatorique equilibri el clar desavantatgeque pateix el català en la resta dels

àmbits socials. Perquè, com va dirAristòtil, la igualtat consisteix entractar de manera igual allò que ésigual i de manera diferent allò queés desigual.

Per altra banda, l’ensenyamentsuperior o universitari en catalàpodria tenir, en els propers anys,una reculada espectacular a causade la presència dels estudiants d’in-tercanvi procedents de la UnióEuropea o de l’Estat espanyol.Aquests alumnes sovint desinfor-mats i desinteressats pel lloc onacaben d’arribar, fan canviar ladinàmica de les classes al·legantque només saben una mica d’espan-yol.

Si tenim en compte queaquests estudiants ja represen-ten més d’un 5% del total d’a-lumnes catalans, a la llargasegur que en cada aula hi hauràun o més estudiants d’intercan-vi. Per tant, si se segueix en lalínia d’aquesta suposada bonaeducació de canviar de llenguaa la classe perquè tothom l’en-tengui, s’haurà acabat l’ensen-yament superior en català.

Així, doncs, per a l’acollidad’aquests alumnes el que cal ésla implicació de tota la comuni-

tat universitària, des dels rectorsfins als professors i passant pelsmateixos estudiants catalans. Hemde fer entendre a aquests nouscompanys que la nostra llenguasempre ha estat un element cohe-sionador i d’integració fonamentald’aquesta societat. I que volemseguir estudiant amb total normali-tat com fins fa uns anys. A horesd’ara, no s’ha de caure en l’absurdi-tat d’amagar la nostra realitat i deno mostrar-nos tal com som. Ells jahan triat, ara ens toca a nosaltres.

• 3 •

EDITORIAL

La llengua en l’ensenyament: una incògnita del futur?

• 4 •

CAMPANYES

Gràcies a la Plataforma, Mecca-cola etiquetarà en català

La llei de Política Lingüísticaobliga a etiquetar com a mínim encatalà tots els caves i vins de deno-minació d’origen produïts i distri-buïts a Catalunya. Tot i que, lògica-ment, l’acompliment és majoritari,encara hi ha empreses que incom-pleixen la llei pràcticament en latotalitat dels seus productes. És moltimportant d’abstenir-se de consumirtots aquells productes que no com-pleixen els requisists bàsics d’infor-mació al consumidor: tant pel que faa la qualitat del producte com amb

la manera d’expressar-lo, en aquestcas la llengua d’ús que exigeix lanormativa, el català.

La majoria de grans marquestenen tots o bona part dels seus pro-ductes adaptats. És el cas de granscellers com Sumarroca, Raventós iBlanc, Albet i Noya, Codorníu, MasiaBach, Masachs, Alella Vinícola CanJonc, Joan Sardà, Mestres, Robert J.Mur, Oliveda, J. Sigüenza,Arvicaterey, Scala Dei... o bé l’estanintroduint (Miguel Torres, Parxet,Jaume Serra, Torelló, Montferrant...).

Tanmateix, encara hi ha alguns pocsproductors els quals -encara que sónmarques d’àmplia distribució- enca-ra és impossible de trobar cap delsseus productes complint els mínimslegals en qualsevol superfície de lliu-re servei. Aquest és el cas de Castillode Peralada, Pinord, Juvé y Camps,Freixenet, Rondel, Delapierre, Condede Caralt o Marqués de Monistrol;tots ells fora de la legalitat vigent.

Comissió empreses

Vins i caves en català: els que acaten la llei i els que no l’acaten

La Plataforma per la Llengua vareunir-se el passat mes de junyamb l’empresa Marco Polo Tradeand Marketing, distribuïdora deMecca-cola a l’Estat espanyol,arran de les moltes demandes que

hi va haver per tal que aquest pro-ducte s’etiquetés en català. La reu-nió va ésser prou profitosa, i hi hael compromís ferm d’introduir enun futur proper el català en l’eti-quetatge de les ampolles de Mecca-cola en tot allò que són les dades

bàsiques tal i com ara ho fa ambàrab, francès, alemany o anglès.

L’empresa Mecca-cola és unaalternativa als refrescos de colaamb un vessant empresarial i soli-dari al mateix temps, de manera

que una part delsingressos es desti-nen a projectes enpaïsos de desenvo-lupament; perexemple un 10%dels beneficis netsva destinat alsinfants de Pales-tina.

Al nostre paísMecca-cola estàtenint una bonaacollida entre elssectors més sensi-

bilitzats, i especialment arran de lapolítica internacional que estàduent a terme els Estats Units.Malgrat que encara no és un pro-ducte de distribució generalitzat ensuperfícies de lliure servei, sí que espoden fer comandes a la mateixa

distribuïdora o a entitats de vendade comerç just. Pel que fa a l’eti-quetatge en català dels productesde cola, cal recordar que laPlataforma per la Llengua l’any1993 ja va endegar una forta cam-panya per tal d’aconseguir l’etique-tatge de Coca-cola en català.D’entre les moltes accions, es vadur a terme una recollida massivade llaunes de Coca-cola amb unrècord Guiness amb 17.000 llaunesaplegades Amb aquestes llaunes,exposades al bell mig de la PlaçaCatalunya de Barcelona, es vaescriure la frase. “Etiqueteu encatalà”. Actualment només algunesmarques blanques de supermercatstenen refrescos de cola etiquetatsen català; aquest és el cas de laManhattan Cola de Condis.

Bernat GasullComissió empreses

Acció de la Plataforma per la Llengua

• 5 •

CAMPANYES

El passat 1 de juliol la FundacióJaume I i la Plataforma per laLlengua van presentar a la seud’Òmnium Cultural un estudi sobrela situació i l'oferta de l'ensenya-ment de català als adults extraco-munitaris. A la presentació hi vanintervenir Sònia Llinàs (portaveu dela Plataforma per la Llengua),Andreu Morta (director de laFundació Jaume I), Jordi Porta (pre-sident d'Òmnium Cultural) i MartaRovira (directora de l'estudi).

La sociòloga Marta Rovira vadestacar a la presentació que, en lesvuit comarques en què s'ha centratl'estudi, la demanda de cursos decatalà és "molt superior" a l'oferta.Per altra banda, Sònia Llinàs va

subratllar que lasaturació "es veuriaagreujada encaramés" si es fes méspublicitat dels cur-sos entre els immi-grants, una promo-ció que, segonsLlinàs, gairebé no esprodueix en l'actua-litat.

L’objectiu del’estudi era fer unaradiografia del que

està succeint en aquests momentsamb la nova immigra-ció que arriba al nostrepaís, quines són les ini-ciatives que s'han duta terme des de l'admi-nistració, quina efecti-vitat tenen i quinessón les mancances. Lametodologia va consis-tir en la confecció d'unventall molt amplid'entrevistes que vapermetre estudiar elsenfocaments de l'en-senyament del català aCatalunya i com estàestructurada l'ofertadel català.

L’estudi conclou que la demandade cursos de català per a immi-grants adults desborda del tot l'o-ferta existent, tant la promogudaper l'administració com la de l'asso-ciacionisme. A més, l’informe detec-ta la "poca flexibilitat" en l'ofertad'uns cursos "poc adaptables alshoraris laborals" dels immigrants,cosa que fa que molts deixin d'anar-hi.

Xavi CrehuetMembre de la Plataforma per la

Llengua

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

Presentació de l’estudi sobre l’ensenyament delcatalà als adults extracomunitaris

Jordi Porta i Marta Rovira ©ACN

• 6 •

CAMPANYES

Des de la web de la Plataformas'ha obert un nou espai per a totsaquells ciutadans que desitgem for-malitzar una queixa o denúnciadavant l'administració per motiusde discriminació lingüística.

En els actes de consum quoti-dians ens trobem massa sovintenmig de situacions discriminatò-ries vers la nostra llengua; el perso-nal no ens entén, els contractes decompra-venda, les factures, elsmanuals d’ús o les garanties noinclouen el català, i molts d’altresexemples que constaten el fet queles empreses, establiments i serveispoden vulnerar, i que efectivamentvulneren, alguns dels drets lingüís-tics que tenim com a consumidors isobretot com a ciutadans del poblecatalà.

Què podem fer enfront d’a-quests actes discriminatoris?Podem plegar-nos de mans i lamen-tar-nos en silenci, o podem actuarexercint els nostres drets i deurescom a catalanoparlants, denunciantel cas davant l'administració, pertal que la nostra denúncia es trami-ti formalment. L'administració posaa l'abast dels ciutadans els fulls ofi-cials de reclamació, una eina legal,

gratuïta i efectiva a la qual podemrecórrer per deixar constància d'unsincidents, tot sol·licitant una actua-ció o investigació per part delsòrgans administratius competents,així com una resolució justa.

Així, quan adquirim productes,béns o serveis en un establiment oempresa i ens sentim discriminatslingüísticament, podem exigir en elmateix lloc on està succeint laincidència l’esmentat full oficial de

reclamacions, el qual haurem decomplimentar tal i com aquest hoindica i seguir-ne les instruccions.També podem formalitzar la nostraqueixa posteriorment, dirigint-nosal Departament de Cultura o bé alDepartament de Treball, Indústria,Comerç i Turisme de la Generalitatde Catalunya, on farem la denúnciade la mateixa manera.

La Plataforma per la Llenguaassumeix amb aquesta proposta elpaper d’intermediari entre l’afectati l’administració, facilitant el proce-diment mitjançant la web i dirigintles reclamacions d'aquells ciuta-dans que es posin en contacte ambnosaltres als departaments corres-ponents que tinguin competènciesen aquesta matèria. Esperem que elfet d’activar aquesta via de recla-mació formal suposi, a mig termini,la disminució dels actes discrimina-toris vers la llengua catalana perpart dels establiments, serveis iempreses, i al mateix temps faciprevaler, per davant de tot, els dretsque tenim adquirits com a ciuta-dans de Catalunya.

Georgina LópezComissió queixes

Queixa't!!!

La Plataforma per la Llengua,amb la col·laboració de l’ADEC(Associació en Defensa del’Etiquetatge en català), organitzaràproperament una exposició d’eti-quetes de productes de gransempreses que estan presents enmolts països d’arreu del món. Lesetiquetes seran d’uns mateixos pro-ductes i provindran de països on esparlen idiomes amb unes condi-cions comparables al català, és adir, amb un nombre de parlants

igual o inferior a la nostra llengua,o bé que es troben en estats pluri-lingües. El propòsit de l’exposició ésmostrar com es comporten lesempreses multinacionals quan trienla llengua per etiquetar els seusproductes fora d’aquí, i comparar-ho amb el que fan als PaïsosCatalans. Per tal de donar a conèi-xer el seu contingut a tot el territo-ri català, l’exposició es farà deforma itinerant passant per casals,escoles, entitats i altres institucions

dels Països Catalans sensibles a lanormalització de la llengua catala-na. Per últim, us informem queencara s’està recollint material pera l’exposició, així que si voleucol·laborar en aquesta recol·lectad’etiquetes us podeu posar en con-tacte amb la Plataforma (empre-ses@plataforma-llengua.org; tel.:93-2848103).

Gemma PonsaComissió empreses

Preparem una exposició d’etiquetatge

Full oficial de reclamacions

• 7 •

10 ANYS DE PLATAFORMA

El 1991, un grup de joves provi-nents de caus, corals i esplais fun-daren, com aquell qui res, elCol·lectiu l’Esbarzer que, com afir-men els estatuts, es crea “en defen-sa de la llengua, la cultura i elsdrets nacionals de Catalunya”. Unade les primeres campanyes a la qualparticipà aquest grup barceloní foula del “Freedom for Catalonia” -enel context de l’espanyolitzadaBarcelona’92-, una campanya quehavien impulsat altres grups dejoves de la societat civil així comalgunes joventuts de partits polí-tics. Uns anys més tard, els mem-bres de l’Esbarzer cregueren conve-nient d’impulsar una entitat que,amb una vocació continuista i dellarg termini, es mogués exclusiva-ment en la defensa de la llenguacatalana. Cap al setembre de 1993(any de l’autodissolució de La Crida,un bon referent) es creava laPlataforma per la Llengua. La pri-mera campanya amb la qual esdonà a conèixer la Plataforma vaser la de Coca-cola, on es demana-va la presència del català en l’eti-quetatge de totes les llaunes del’empresa Cobega (que agrupa lesmarques de Coca-cola, Fanta iSprite). No s’aconseguí l’etiquetaten català, però sí que es notà uncanvi radical en la política lingüísti-ca duta a terme fins aleshores per lamultinacional: la publicitat, quealeshores era aclaparadorament encastellà, passava a ser majoritària-ment en català.

Durant tot el 1994 aparegué unanova entitat en defensa de la llen-gua anomenada Joves per laLlengua, que es creà de la mà de laJoventut Nacionalista de Catalunya(JNC), i en formaven part lesJoventuts d’Esquerra Republicanade Catalunya (JERC), el Col·lectiu

l’Esbarzer i la Plataforma per laLlengua. L’entitat, que tingué unavida efímera, donà un nou impuls ala Plataforma i ajudà a consolidar-la. Des d’aleshores, la JNC i lesJERC, juntament amb l’Esbarzer, elsindicat universitari Blocd’Estudiants Independentistes (BEI)i l’associació Cultura CAT, passarena formar part de l’estructura orgà-nica de la Plataforma per laLlengua. Un temps més tard s’hiincorporarien l’Associació per lallengua i la Federació Nacionald’Estudiants de Catalunya (FNEC).

Des d’aleshores laPlataforma no ha parat de créixer i,sempre mantenint la seva inde-pendència i apartidisme, ha sumatentitats com ADEC, l’extint Jovesdel PI, l’Avalot (les joventuts d’UGT)i altres. La nostra entitat es vadonar a conèixer encara més ambl’espectacular campanya de protes-ta de Pocahontas, on es reclamavade poder veure en català aquestfilm de dibuixos animats de laDisney. Una de les constants de laPlataforma per la Llengua ha estatla de sumar esforços i de col·laboraramb altres entitats que treballentemes concrets en l’àmbit de lallengua; així, hem col·laborat enalgunes campanyes i accions con-cretes amb la CAL (àmbit etiquetat-ge, entre 1996 i el 2000 i recent-ment àmbit ensenyament); amb laPlataforma pels DocumentsNotarials en Català i l’ACP(“Campanya pels documents nota-rials en català”, 1996-2000);l’ACCAT (campanya empreses, desde 1996); l’ADEC (campanya “Ataula, en català!”, des de 1997);amb el CIEMEN i la FOCIR (campan-ya “El català a Europa”, des de1997); amb la CEPC, antic BEI, (encampanyes d’àmbit universitari des

que aquesta entitat s’incorporà a laPlataforma), amb la FundacióJaume I (campanya “Immigració”,des de 1998) i amb algunes delega-cions territorials d’ÒmniumCultural. Darrerament s’ha col·labo-rat amb Softcatalà en l’extensió dela llengua catalana en els productesinformàtics. També s’han establertcol·laboracions amb el CentreUNESCO, el Club d’Amics UNESCOde Barcelona, Veu Pròpia i elConsorci per a la NormalitzacióLingüística. Paral·lelament, una deles constants de la Plataforma haestat la de crear Plataformes terri-torials per tot Catalunya i també enaltres territoris dels Països Catalans,sense fer competència a altres enti-tats d’aquells territoris. Així, exis-teixen Plataformes a Sabadell (ambcol·laboració amb l’Associació per laLlengua), Mataró, Blanes, Badalona,Vic, Reus, Tarragona i Girona (ambcol·laboració amb l’ADAC). LaPlataforma de Ponent, creada el2000, cobreix les comarques deLleida i de la Franja de Ponent. El1996 membres de la Plataforma delPrincipat varen proposar a entitatsde la Catalunya del Nord que hi cre-essin una Plataforma i ara és com-posta per diverses entitats d’allí. Apartir del 2000, la Plataforma deci-deix d’estructurar-se més professio-nalment, i treu al carrer la revistasemestral “La Corbella” i crea unConsell Consultiu plural. La nostraentitat s’implantà al País Valenciàel 2001, amb la col·laboració delsCasals Jaume I que aplega l’AccióCultural del País Valencià (ACPV). Ales Illes Balears la Plataformamanté una molt bona relació ambels Joves de Mallorca per la Llenguai també amb l’Obra Cultural Balear.A Eivissa, la Plataforma té contac-

La Plataforma fa 10 anys!

(continua a la pàg. 11)

• 8 •

ENTREVISTA

Anna Cortils i Jordi Manent:Què us va moure a tu i a CarlesCuní a tirar endavant, el 1992, elGrup Flaix, començant per la ràdioFlaix FM?

Miquel Calçada: Ens van empèn-yer tres coses: per una banda unrepte professional de muntar unnegoci com a tal, un repte personalde portar a terme una programació iuna ràdio com nosaltres la teníempensada, i en tercer lloc un reptecom a país, és a dir, que aquestaràdio fos totalment normal i en totsels sentits: programatiu, publicitari,etc.

A.C./J.M.: I des del primermoment teníeu pensat de construirdues ràdios i un canal de televisióamb un àmbit de difusió de PaïsosCatalans?

M.C.: No, en el primer moment elque sí que teníem ganes de fer erauna emissora d’àmbit nacional. Lanostra intenció era de fer una cade-na catalana de ràdio a nivell català.Això al principi de tot. Després ensvam anar ampliant.

A.C./J.M.: Des de l’inici sempreteníeu pensat de treballar en l’àm-bit Països Catalans, el nostre àmbitlingüístic?

M.C.: Sí, sí, totalment. En l’últimprocés concessional que ens vampresentar només vam aconseguir lafreqüència de Girona i, per tant, novam poder desenvolupar el projecteque ens hagués fet il·lusió i quepensàvem que estàvem capacitatsper tirar endavant després de vuitanys d’haver demostrat -en aquestcas a les institucions del nostre país-que ni ens havíem venut la ràdio nil’havíem llogat ni subrogat a ningú.Bé, tot això no es va creure oportú ien tot cas van sortir dues cadenesconvencionals: ONA catalana i RAC

1. Nosaltres volíem fer-ne una quees digués Catalunya 1 i que està aquíal calaix posada. Però en fi, algundia.

A.C./J.M.: Per què us heu mar-cat incidir en el sector jove?

M.C.: Primer, per una qüestiópurament d’edat, perquè fa deu anysérem més joves que ara, i després peruna qüestió econòmica, ja quenosaltres veiem factible tirar enda-vant una radiofórmula, amb els nos-tres recursos i endeutant-nos molt.En canvi no ho podíem fer amb elprojecte d’una emissora convencio-nal. Malgrat tot, des del primer dia javam sortir amb informatius. El quepassa que en el moment que nosal-tres creiem que estem preparats perposar en marxa una emissora detipus convencional, això no ens éspossible. A partir d’aquí és quanveiem clar que ens hem de centrar enla qüestió purament jove, temàtica omusical. I és quan destinem una partde la inversió a comprar emissores,unes quantes a Espanya i unes quan-tes al País Valencià.

A.C./J.M.: Quin és el secret quefa que les vostres emissores deràdio tinguin un 60% d’oientscastellanoparlants? Això és tot unèxit, no?

M.C.: No, no, jo no crec que aixòsigui un èxit. Jo sempre he dit queafortunadament la gent es basa pelproducte que compra. Si el producteés bo, no miren si és en català o encastellà. Això és així, i, d’altra banda,la gent no té d’entrada cap mena derebuig pel fet que sigui català, xinèso búlgar... o espanyol fins i tot. Amés, el cas de la ràdio només hi entrael fet d’haver d’entendre una llen-gua, i no saber-la llegir, que ja ésmés complicat, com és el cas d’undiari. I com que segons el censos de

política lingüística del 96 diuen quela població que entén el català ésd’un 95%, i dins de la franja d’edaten la qual nosaltres ens movem ésgairebé del 100%, és absurd pensarque si ho fem en català no ensentendran, o crearem rebuig. El quepassa és que pel tipus de música queposem atrau molt al jovent i potseraquest percentatge és el reflex de lagent castellanoparlant d’aquestafranja d’edat... Podria ser, eh? No ésque nosaltres haguem aconseguituna cosa excepcional. Hem aconse-guit la normalitat.

A.C./J.M.: Creieu que el vostregrup influeix en l’extensió de l’ússocial del català?

M.C.: Doncs nosaltres creiem queincidim en un petit, minso aspectede l’ús social que és el de la ràdio,com hauria d’haver-hi el de la televi-sió per a joves desacomplexats, el deles revistes, el del cinema, el de lessèries d’”Un pas endavant”, etc. Sí, hiincidim mínimament. És un gra desorra.

A.C./J.M.: El Grup Flaix té unaespecial sensibilitat per represen-tar els diversos parlars dels princi-pals dialectes dels Països Catalans.Creus que hi ha una manca d’in-tercomprensió dialectal? Per quèheu apostat per aquesta opció?

M.C.: De vegades nosaltres ensfem la següent reflexió: a TelevisóEspanyola, a Prado del Rey, ningú facap elocubració sobre si els locutorshan de tenir accent andalús i desprésun altre que parli lleonès, etc. No entenen cap mena de necessitat. I

Entrevista a Miquel Calçada i Olivella, empresariradiofònic i administrador i accionista del Grup Flaix

No és que nosaltreshaguem aconseguit unacosa excepcional. Hem

aconseguit la normalitat

• 9 •

nosaltres, que tenim molts més pro-blemes, perdem molt de temps pen-sant això. I ens preocupa el rebuigque hi pugui haver a València o aMallorca quan escolten locutorsamb un parlar barceloní. En canvides de Madrid això no s’ho plante-gen. Malauradament això sí quenosaltres ens ho hem de plantejar,perquè la nostra intenció des delGrup Flaix és acabar de fer una pro-gramació local segons les varietatsde cada territori o dialecte. En reali-tat, i segons la nostra experiència, aMallorca no hi ha cap mena de pro-blema, però també entenc que unsenyor d’Inca pugui estar cansatperquè tot el que li ve és deBarcelona. Però és curiós que aques-ta reflexió el senyor d’Inca no se la farespecte a Madrid, oi? I l’andalús,tampoc.

A.C./J.M.: En els vostres pro-grames primeu per recuperar unargot català genuí o per crear-nede nou? Accepteu l’ús d’argot cas-tellà, molt corrent en la parla delsjoves catalanoparlants?

M.C.: No, no l’acceptem. Jo nol’accepto i la policia lingüística téordres de no acceptar-lo. Almenysaquí a la ràdio no s’accepta. A latelevisió no hi sóc, però m’hi fixo. Lafeina que fa aquí la Unitat de ServeiLingüístic és sobretot una feina“post”. És a dir, pot fer coses amb elsinformatius, amb la publicitat i ambtota una sèrie de coses que s’hand’enregistrar, però la resta, la inte-racció amb els oients, les trucades,els locutors, etc., tot això forma partd’una altra qüestió que és anar-losescoltant, i a partir d’aquí fa unsinformes i els passa als locutors.

*A.C./J.M.: Què feu, crear nouargot, com “putrum-putrum”?

M.C.: Putrum-putrum és una

cosa que s’ha creat aquí.Però per exemple: el verb“pillar”. Bé, el senyorSalvanyà [assessor lin-güístic del Grup Flaix] elque fa un cop durantquinze dies és passar <<lasetmana del “pillar”>>. Elslocutors tenen un full onhi ha el verb “pillar” ambun seguit d’accepcionsd’ús correcte en català. Is’intenta fer d’aquestamanera. Però és compli-cat, perquè l’espanyol -perles sèries, per la televi-sió...- és generador d’ar-got, i abans el català, tot ique tenia moltes interferències del’espanyol, també en generava, i araja no en genera. Ara l’únic quepodem fer nosaltres és intentarrecuperar, llançar-lo entre els disc-joqueis i que se’l facin seu. Si hi haalguna paraula que els agrada, sel’han de fer seva. D’altra banda, unesparaules que ara estan molt de modao que estaven molt de moda ara faquinze anys ara ningú les diu, no? I

en diuen unes altres. Ara nosaltrestenim ganes de treure un llibre d’es-til de Flaix FM, perquè portem deuanys i perquè hi ha una sèrie d’exem-ples que ja els tenim mil·limetrats.

A.C./J.M.: Com veus la salut delcatalà en els diversos territoris delnostre àmbit lingüístic? Et preocu-pa? I en quina direcció recomanestreballar per millorar-la?

M.C.: Ho veig malament, franca-ment. Però, és clar, mentres hi havida hi ha esperança. La ciutat

d’Alacant està absolutament perdu-da. Solucions? N’hi ha moltes, ipenso que ens hem de dotar d’uncorpus jurídic, que ha de ser el quesigui, però el que sigui s’ha de posaren pràctica... El que no pot ser és quefem una nova llei de normalitzaciólingüística que permetrà seguir des-plegant tota una sèrie de regla-ments, i quan és el moment de des-pegar-los, els reglaments no es com-pleixin. Si tirem endavant hem defer-ho amb totes les conseqüències.Això per una banda. I per l’altra, perpart de la societat com a tal, a mim’empipa molt haver d’estar dema-nant encara actituds de militància al’any 2003. Hem de fer un esforç, enel cas de l’idioma, per no canviarcada dos per tres. Hem de tenir clarque a Catalunya els que som bilin-gües som els catalans. Per tant, elque hem de tenir clar és que nosal-tres hem de poder expressar-nos encatalà. Tenim el dret i jo crec que araja tenim el deure de fer-ho. Hemd’estar conscienciats que si no hofem nosaltres no ho farà ningú.Nosaltres a Catalunya parlemcatalà. No hi ha més.

ENTREVISTA

Entrevista feta per Anna Cortils i Jordi Manent

Miquel Calçada

No pot ser que fem una nova llei de

normalització lingüísticaque no es compleixi.

• 10 •

ACTES I ACCIONS

El 16 d’abril la Plataforma perla Llengua va presentar la llufa ensocietat. La llufa és un ninot infla-ble de 5 metres d’amplada i 6d'alçada que neix amb la intencióde ser col·locat davant dels orga-nismes o empreses que discrimininel català.

La llufa anirà voltant arreu delterritori nacional. La seva primeraplantada va tenir lloc a la sucursalde Correus del carrer Gran deGràcia de Barcelona. Aquesta ofi-

cina abans tenia rètols bilingües iara només els té en castellà. Enaquests moments, Correus estàrenovant nombroses sucursals,modernitzant-les o inaugurant-nede noves, i ho aprofita per a can-viar els rètols bilingües (“Correus iTelègrafs” al costat de “Correos yTelégrafos” a les oficines deCatalunya, les Illes Balears i el PaísValencià) per d’altres on només hiha el castellà (“Correos”).

Davant d’aquesta actitud, la

Plataforma per la Llengua il’Organització pel Multilingüismevan exigir-los que en cada novasucursal de Correus que s’obri hofaci en català, tant pel que fa a lacomunicació interna com a l’exter-na.

Xavi CrehuetMembre de la Plataforma per

la Llengua

La llufa visita “Correos”

Moment en què s’eleva la llufa davant de “Correos” de Gràcia, a Barcelona

• 11 •

ACTES I ACCIONS

El passat 23 d’abril la Plataformaper la Llengua va celebrar la diadade Sant Jordi sota el lema “Utilitzala llengua”. Un missatge subtil peròalhora enginyós idirecte. El cartell dei-xava ben clar quequan dèiem “utilitzala llengua” ens referí-em a parlar el catalàper anar a comprar,per parlar pel mòbil,per etiquetar, per lle-gir... a part de fer unbon “llenguado”! Endefinitiva, fer delcatalà una llenguanormal en l’ús social.

L’acte vacomençar a les 17:30de la tarda a la Plaça de Catalunyade Barcelona. Un miler de personesvan anar desfilant per l’acte que vacomençar amb la inflada de la lallufa gegant de la Plataforma per laLlengua com a reclam. Poc després,mentre la batocada-percussió ani-mava l’ambient, moltes personess’acostaven a la paradeta de laPlataforma.

A les sis de la tarda els actorsCarme Sansa i Pep Anton Muñoz (elPeris d’El cor de la ciutat) es vanencarregar de presentar i dinamitzar

l’acte. En el manifestque es va llegir es varecordar que “dema-nar les coses encatalà ha de ser unacte tan natural comfer-se un petó” i que“vivint, estimant iutilitzant la llenguaestàs fent la mésgran de les manifes-tacions”.

Un quart d’horamés tard es va pro-duir el petó col·lectiuamb llengua i per la

llengua. L’acte va ser molt divertit.Seguidament es van lliurar roses ienganxines als participants del petócol·lectiu. El poeta Miquel Desclotva escriure una poesia especialmentper a l’ocasió. Aquesta obra titulada“Gens i paraules” acaba recordantque “la mort d’una paraula és undesastre que empetiteix tota lahumanitat”.

Per Sant Jordi, i sempre, utilitza la llengua!

Seguint la línia d’anteriors oca-sions, en què artistes com JoanBrossa o Perejaume ens van fer unalitografia o gravat, volem continuarrelacionant la llengua amb el mónde l’art i enllaçar-la amb la moder-nitat. En aquesta ocasió l’artistaJosep Guinovart ha realitzat unamagnífica litografia. En general, l’o-bra de Guinovart es caracteritza perla seva expressió plàstica i el seu

entorn vital, sobretot constituït perla natura, el camp i la terra. Generaun diàleg viu, manifestat a través desímbols que formen part de la sevapoètica subjectiva.

Si voleu adquirir una litografiade Guinovart, i sou socis de laPlataforma, la podreu comprar per225 euros. Pels que no són socis del’organització el seu cost és de 325euros. Penseu-vos-ho! Val la pena!

Adquireix una litografia de JosepGuinovart i col·labora amb la

Plataforma

tes sovintejats amb la Plataformaper la Llengua d’Eivissa iFormentera des de 1996. Durant elnovembre del 2000, la Plataformafou una de les principals entitatsimpulsores de la I Trobadad’Entitats per la Llengua Catalana,juntament amb 6 entitats més. Ides de finals del 2001, laPlataforma per la Llengua ha estatuna de les entitats que ha treballatde valent a favor de la candidaturade Jordi Porta per a la renovaciód’Òmnium Cultural. Darrerament,la Plataforma s’ha incorporat dinsl’Observatori per la Llengua, forma-da per diverses entitats.

La nostra voluntat constructivai cohesionadora ha donat bonsfruits: la normalització de moltesempreses i l’entrada de la nostrallengua en molts àmbits on notenia cabuda. La creixent implanta-ció de la Plataforma ens anima iens dóna autoestima perquè vol dirque anem pel camí adequat. Tenim,però, encara, moltes fites pendents:hem d’anar lluitant i tenir espe-rança.

Jordi ManentMembre de la Plataforma per

la Llengua

(ve de la pàg. 7)

• 12 •

ACTES I ACCIONS

El passat 27 de juny una dotzenade membres activistes de laPlataforma per la Llengua es vanconcentrar a l’entrada delParlament de Catalunya. L’acció vaconsistir en inflar una enorme llufaamb el lema “Més compromís pelcatalà”. L’espectecularitat de l’acteva provocar una forta expectacióentre els diputats que es dirigien ala sessió parlamentària i entre elsmitjans de comunicació assistents.Tot plegat va provocar que diferentsdirigents polítics s’acostessin alsmembres de la Plataforma per inter-canviar opinions i interessar-se perles campanyes que s’estan duent aterme. Concretament foren elsdiputats de CiU (Meritxell Borràs,Joaquim Ferrer i Maria EugèniaCuenca) i els d’ERC (Josep Huguet,Josep Bargalló, Pere Vigo i FrancescFerrer).

Cal destacar que quan elPresident Pujol es disposava a entrara l’edifici, després de sortir delcotxe, un dels concentrats el va cri-dar i seguidament el President de laGeneralitat s’acostà als membres dela Plataforma per la Llengua. Pujolva comentar als concentrats que“les lleis no salven una llengua” i vamanifestar la dificultat d’integrarels nouvinguts amb “la pressiódemogràfica tremenda” que tenimal nostre país.

L’acte va tenir un bon ressómedàtic: entre d’altres mitjans, enparlaren el Telenotícies de TV3 i eldiari Avui, que hi posà el següenttitular de premsa: “La Plataformaper la llengua reivindica alParlament més compromís enversl’idioma”.

Daniel MundetMembre del Secretariat de la

Plataforma per l Llengua

Llufa cap al Parlament de Catalunya

Els parlamentaris discuteixen el lema de de l’acció

Activistes de la Plataforma col·loquen la llufa

©Xav

ier B

ertr

al /

Avui

©Xav

ier B

ertr

al /

Avui

• 13 •

ACTES I ACCIONS

Diverses agències de viatges deSabadell –i, malauradament, de laresta dels Països Catalans- discri-minen la llengua catalana i menys-tenen el ciutadà, malgrat està ple-nament comprovat que elcatalà afavoreix el consum iés un element més de quali-tat en l’oferiment de serveis.A més a més, aquestes agèn-cies de viatges incompleixendiverses disposicions legisla-tives segons les quals elcatalà ha de ser present coma mínim en la retolació icomunicacions orals i escri-tes, entre les quals s’incloul’oferta bàsica de serveiscom puguin ser els progra-mes de viatges i activitats.

Per tot plegat, membres de laPlataforma per la Llengua delVallès realitzàrem la proppassadadiada de Sant Jordi a la Rambla deSabadell una acció de protesta a

les cadenes Viatges Marsans,Ibéria Viatges i Viajes Ecuador coma inici d’una campanya amb l’ob-jectiu d’aconseguir que aquestesagències (més Halcón Viajes,

Nouvelles Frontières,Viajes Exóticos, Tejedor...)introdueixin la llenguacatalana en la seva activi-tat comercial.

L’acció consistí en eldesplegament d’una pan-carta amb el lemaQueixa’t, el lliuramentd’una carta de protesta alsdirectors de les agències,l’enganxada d’adhesius alsaparadors i el repartimentd’octavetes informativesals vianants.

Accions de la Plataforma per la Llengua - Vallès per a

la catalanització de les agències de viatges

A finals de la primavera i en elcontext de la campanya per cata-lanitzar les agències de viatges,ens vam reunir amb representantsde Viajes El Corte Inglés i de lacadena de grans magatzems ElCorte Inglés. Els representants del’empresa de viatges, partint de lapremissa que la seva intenció ésutilitzar al màxim l’idioma propi enel nostre país, van assegurar-nosque d'ara en endavant farien totsels prospectes i petits catàlegs deviatges en català, però van veuremassa complicat, i a curt terminiimpossible, fer-hi els catàlegsgrossos, tot al·legant l’alt costeconòmic que significaria. Pel quefa a la situació del català als gransmagatzems, van dir-nos que ja fan

servir el català en la megafonia, laretolació i la publicitat (juntamentamb el castellà), i que valoren queel personal que treballa de cara alpúblic s'hi pugui expressar. Pel quefa al mitjà Internet, el seu web i lesbotigues virtuals són uns puntsque no contemplen la versió cata-lana i que caldrà treballar devalent. Aquesta tardor hi ha unanova reunió programada per com-provar el que s'ha fet i concretarpossibles millores.

De la trobada, ressaltem l'in-terès que van mostrar per laPlataforma per la Llengua i pel seutreball, així com el seu compromísd’introduir i mantenir la llenguacatalana en tots els àmbits. Calrecordar que el fet de valorar com

a senyal d'integració, l’acostamental client i segell de qualitat la uti-lització del català seria una obvie-tat i ben natural en un país nor-mal, però ara per ara i aquí, esde-vé quelcom per agrair i que ensdóna ànims.

Tots podem aportar el nostregranet de sorra en aquesta cam-panya. Fem valer els nostres drets,exigim el català a les agències deviatges i contractem sols els ser-veis de les que empren el català enla seva activitat comercial!

Pep Abad, Gemma Ponsa i Maria Rosa Puig

Plataforma per la Llengua - Vallès

Reunió amb directius d’El Corte Inglés

Acció davant l’oficina de Viatges Marsans de Sabadell

• 14 •

ACTES I ACCIONS

La nostra llufa va ser present perprimera vegada al País Valencià–segur que no serà l’última- ambmotiu dels actes que Acció Cultural iels Casals Jaume I organitzaven pertal de commemorar el 25 d’abril,aniversari de la batalla d’Almansa. Lallufa hi va ser present responent a lainvitació d’aquestes entitats.

L’acció va tenir lloc el dissabte 10de maig. Es tractava de desplegar lallufa davant del Palau de laGeneralitat Valenciana, al carrer deCavallers, en el cor mateix de la ciu-tat. L’objectiu? Denunciar quela màxima institució autonò-mica valenciana no acompleixles seues pròpies lleis pel quefa referència a la normalitza-ció del català; tant és així que,molt sovint, les previsions del’anomenada “Llei d’Ús iEnsenyament del Valencià”,signada fa ja 20 anys a

Alacant, són en la pràctica papermullat. La manca d’ús del català perpart de la Generalitat Valenciana, anivell oral i escrit, que ja s’havia pro-duït durant els mandats socialistes,ha arribat ara, amb el PP al poder, anivells escandalosos.

El desplegament de la llufa va serseguit per molts periodistes de dife-rents mitjans de comunicació valen-cians, tant gràfics com audiovisuals;en canvi, una vegada més, no erapresent la televisió autonòmicavalenciana, Canal 9, que sistemàti-

cament ignora tots els actes i con-vocatòries d’Acció Cultural; sí que hiera, en canvi, el correponsal aValència de TV3, que va emetre lesimatges.

En l’acte hi van participar dife-rents entitats cíviques a favor de lallengua, dirigents sindicals i repre-sentants dels estudiants de les uni-versitats valencianes que treballenper la plena normalització lingüísti-ca dels seus centres.

A la vesprada, la llufa va sertambé present al final de la manifes-

tació organitzada per AccióCultural del País Valencià enreivindicació de les llibertatsnacionals, i en la qual van serpresents milers de persones.

Toni RoyoPlataforma per la Llengua

del País Valencià

La Generalitat Valenciana es guanya una llufa en elsactes del 25 d’abril

L’empresa Ono és la conces-sionària al País Valencià del serveide telefonia i recepció de televisióper cable. Quan aquesta companyiava començar a operar, però, elsusuaris que venien des de Telefònicaper tal de contractar els seus serveisvan poder comprovar amb sorpresaque no podien rebre en català elsserveis automàtics de contestador,informació, etc. Aquest fet va pro-vocar un gran malestar en moltespersones preocupades per la llen-gua, que es van posar en contacteamb Acció Cultural i la seva brancad’activisme lingüístic, la Plataformaper la llengua, per veure què caliafer.

Acte seguit, des dels CasalsJaume I i la Plataforma per laLlengua es va organitzar una cam-

panya de protestes, a base de truca-des a la companyia ONO, per partd’usuaris del servei, amenaçant dedonar-se de baixa si aquest proble-ma no se solucionava favorable-ment; d’altres els advertien que maicanviarien la seua línia telefònica sino els oferien “almenys el que araens dóna Telefònica lingüísticamentparlant”.

Aquesta campanya de protestes,que també es va dur a terme mit-jançant e-mails, va assolir l’èxit; desd’abans de l’estiu, ONO ofereix alsseus abonats la possibilitat d’accio-nar una tecla determinada i, a partird’aquell moment, rebre tots els ser-veis i informacions en català. Unavegada més, s’ha demostrat que lesactuacions conjuntes i decididesconvencen les empreses que, des del

punt de vista comercial, tenen mésa guanyar si respecten els drets lin-güístics del país on operen.

Ara, però, resta pendent un altretema: entre les cadenes de televisióper cable que ofereix ONO als seususuaris, a les zones de València iAlacant no es troba el Canal 3, queen canvi sí que els és ofert als de lazona de Castelló. Des d’AccióCultural s’està preparant una cam-panya, tant des del punt de vistalegal com de queixes d’usuaris, per afer possible la recepció d’aquestcanal a les persones apuntades alsserveis d’ONO de tot el PaísValencià.

Toni RoyoPlataforma per la Llengua del País

Valencià

Campanya: “Els contestadors d’ONO en valencià”

Durant l’acció davant la Generalitat valenciana

• 15 •

I A MÉS A MÉS...

Leche Pascual i el català

Després del boicot que els ciuta-dans de Catalunya varen fer, ara fauns mesos, a Leche Pascual perquèno volia comprar llet produïda aCatalunya, l’empresa es trobà, deforma consecutiva, amb una altraprotesta: la demanda que etiquetes-sin els productes en català. La pro-testa, impulsada des d’un bàner de lapàgina web de la Plataforma, semblaque ha tingut algun efecte positiu.Ens informen que a les parades delssupermercats i altres llocs on LechePascual fa propaganda dels produc-tes, l’ús en la retolació i els anuncisés exclusivament en català. Les eti-quetes, però, continuen essentnomés en castellà. Però ja hem acon-seguit un primer pas!

Surt el primer programainformàtic per llegir i escriureen català destinat a persones

amb ceguesa parcial i total

La Fundació de cecs ManuelCaragol ha tingut la bona idea decrear un programa informàtic quepermet poder llegir i escriure a aque-lles persones que són cegues o quetenen una baixa visió. De fet, el CD-ROM que us presentem és un con-junt de quatre programes que tenenles següents funcions: a) Magnificala lletra de la pantalla gràcies a unsistema de lupa; b) Aporta un suportde veu sintètica; c) Inclou les fun-cions d’“a” i “b” més una sortida dedispositiu braille; d) Veu sintèticaque llegeix les lletres de l’ordinador ibraille sol (per a cecs totals).Felicitem a la Fundació de cecsManuel Caragol perquè ajuden aintegrar en la nostra societat perso-nes discapacitades i els faciliten l’ac-cés a la llengua catalana. Les sevesdades de contacte són: www.funca-ragol.org (pàgina web) i webmas-ter@funcaragol.org (correu electrò-nic); l’adreça: c/ Girona núm. 78, 3r3ª, 08009 Barcelona; telèfon i fax:93-265 39 09

Neix l’Observatori de laLlengua Catalana

Després que s’acordés el passat10 de gener d’enguany la creació del’Observatori de la Llengua Catalana,el 14 de maig va tenir lloc la sevapresentació a la seu de l’Institutd’Estudis Catalans, a Barcelona. Lesfuncions i els objectius del’Observatori són dotar d’una veuautoritzada que amb criteris de rigoracadèmic pugui assumir el paper dereferent tècnic pel que fa a la llen-gua catalana, i elaborar i difondreun informe anual sobre la situaciódel català i l’acompliment de lalegalitat vigent. La Plataforma, quefou una de les entitats ideòlogues del’Observatori, en forma part junta-ment amb nou entitats més. Aviat esdifondrà la pàgina web del’Observatori.

ERC col·labora amb laPlataforma

Esquerra Republicana deCatalunya (ERC) ha editat un CD ones recopilen cançons d’una trentenade cantautors catalans, sota el títolMúsiques per la llibertat: Catalunya,la terra i el món. Els beneficis de lavenda d’aquest CD aniran a laPlataforma per la Llengua i a tresentitats més. Amb els beneficis d’a-quest CD no hi ha cap contrapartidapolítica, per tant, convidem a laresta de partits polítics a fer elmateix. Agraïm a ERC per haverpensat en nosaltres.

El cinisme i l’engany de laGaceta Universitaria

En aquest món hi ha gent que téun morro que se’l trepitja. Aquest ésel cas de la revista la GacetaUniversitaria, escrita des de Madrid iamb sucursal –mai tan ben dit- aBarcelona i a altres ciutats. L’efectede maquillatge que produeix aques-ta revista és sorprenent: tota la por-tada és en català, però mires lesnotícies interiors i el castellà és lallengua de referència aclaparadora.De les 32 pàgines que conformen laGaceta, només tres són escrites encatalà: la portada, la pàgina 15 i la30 (núm. 455, octubre del 2003).Però el cinisme arriba més lluny: a lapàgina 15, sota l’apartat “local”, hiha un reportatge encapçalat amb eltítol “Les matrícules en filologiacatalana baixen un 50%”. Entre lescauses d’aquesta davallada hi ha lapèrdua de prestigi de la carrera i lesdificultats per trobar feina, segons larevista. Evidentment, amb publica-cions com la Gaceta Universitaria nocaldrà la feina de gaires correctorslingüístics, i el català no tindrà pres-tigi entre aquest tipus de publica-cions si no se li dóna entrada. Cínics!

Windows XP i Office 2003en català

Gràcies a un conveni firmat entreMicrosoft i la Generalitat deCatalunya, la multinacional de l’in-formàtica comercialitzarà el WindowsXP i l’Office 2003 en català. LaGeneralitat mateixa podrà actualitzarles versions del Windows i Office per-què Microsoft cedeix gratuïtament laseva tecnologia LIP, que té aquestesfuncions actualitzadores. Cal agrair algovern català aquesta iniciativa, peròtambé els demanem que s’aconse-gueixi una distribució del tot normalentre les botigues així com una equi-valència de preus entre la versió cata-lana i castellana. Ah!, i que les actua-litzacions no surtin massa tard!

Vint-i-tants anys d’autonomia no ens han fet caure en elmiratge que la Generalitat i altres institucions públiques han dedur tot el pes de la normalització del país, sobretot el de la llen-gua. Pensar així és ésser molt ingenu i convidar inconscientmenta la desmobilització de la societat civil. El franquisme va deixarmoltes ruïnes i ròssecs que afeixuguen la normalització deCatalunya. No n’hi ha prou amb una llei de política lingüística,que té uns límits, imposats pel consens i perquè vivim dins lesnormes jurídiques d’un Estat, que també arrossega vicis i tics, devegades perillosos, d’abans del 1975.

Per això va néixer la Plataforma per la Llengua, fundada arafa deu anys per un grup de joves, que ha anat creixent amb mili-tants i amb molts col·laboradors, que són tan importants perquètinguin ressò les seves campanyes. La Plataforma, amb diàleg,pressió i accions de carrer defensa les postures majoritàries delscatalans amb un mínim de consciència nacional, allò que vol lanostra societat.

Evidentment que hi ha altres grups que treballen per lamateixa causa, amb mètodes diversos i no sempre concordants,però la feina pendent és molt abundosa i urgent. La Plataformaper la Llengua, no vinculada a cap partit polític, té uns objectiuspossibilistes i no es perd en proclames abrandades ni coordinantimpossibles. Són joves pragmàtics, amb una visió moderna decom cal tractar cada sector de la societat per ajudar-los a nor-malitzar.

Posaré alguns resultats dels seus contactes, precs i accions.Des del Nadal del 2000 dues grans empreses de cava ja etique-ten en català; al Principat, la Coca-cola fa tota la publicitat enla nostra llengua; Damm etiqueta en l’idioma propi del país lamarca Xibeca; unes quantes grans empreses s’han normalitzat,totalment o parcialment: Don Piso, Habitat, Glòries Diagonal, eldiari gratuït Barcelona y más...

Com a conseqüència de les moltes hores, parlant o escrivint-

hi, que hi han esmerçat els joves de la Plataforma per la Llengua,algunes altres grans empreses s’han apressat a fer convenis ambla direcció general de Política Lingüística, o bé Mercadona iHipercor han introduït el català a les pàgines web.

Especialment intensa i espectacular va ser la campanya dela Plataforma, amb molts ajuts, perquè les multinacionals Disneyi Warner doblessin les grans estrenes infantils en català. Tambéla Plataforma respon amb immediatesa qualsevol atac públiccontra la nostra llengua, i té el compromís de 250 ajuntamentsde consumir sobretot productes etiquetats en català. Gràcies ales accions de l’entitat normalitzadora Renault i Nestlé fan granpart de la publicitat en català.

Cal subratllar que la Plataforma té equips en bona part delterritori català i fa coordinació amb entitats d’altres llocs on esparla la nostra llengua. Avui la Plataforma per la Llengua és unreferent dinàmic, creïble i amb un actiu d’èxits en la recatala-nització del país. Troba suports, privats i institucionals, però téprojectes aturats per manca de recursos. Li cal sobretot conso-lidar-se. Penso que no costaria gaire que hi hagués mil catalansque es fessin socis de l’entitat, la qual cosa li permetria un res-pir econòmic i una estabilitat definitiva, més enllà de les mal-tempsades o les sequeres que puguin venir d’on sigui. Convido,doncs, els lectors a col·laborar-hi militantment, sobretot fent-se’n socis. La seva adreça és: Rocafort, 242 bis, 3r; el telèfon: 93321 18 03; el seu e-mail: plataforma@estelnet.com, i la pàginaweb: www.plataforma-llengua.org. La gent de la Plataforma perla Llengua són corredors de fons pragmàtics, enemics del derro-tisme, dels focs artificials i de les lamentacions jeremíaques. Quecadascú els ajudi amb el seu granet de sorra.

Albert ManentMembre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua

Article publicat al diari AVUI el 16 de gener del 2003.

L’acció de la Plataforma per la Llengua

LA TIRA CÒMICA