La Corbella 11

La Corbella-11-DEF.fh11 28/5/07 17:53 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA1 1

Acollida lingüística. Guia pràctica d’acollida lingüísticaSant Jordi 2007. “El català, llengua comuna”Empreses. Document de conscienciació destinat a l’empresari: “Ja etiquetes en català?”Educació. “El català a l’ensenyament. Toca empènyer altre cop”Entrevista a Albert Branchadell, president de l’Organització pel Multilingüisme

juny 2007


Composici�n


En portadaGuia d’acollida lingüística per als agents educatius i socials

EditorialDe (possibles) retallades lingüístiques, a dreta i a esquerra

Acollida lingüística“El català, llengua comuna” / Entrevista a Maria del Mar Galceran (ITRAN)

EmpresesEtiquetatge en arrossos / Telefonia mòbil / Material imprès

TerritoriDarreres accions a Maresme, Vallès, País Valencià i Empordà

EntrevistaAlbert Branchadell, president d’Organització pel Multilingüisme

Educació“El català a l’ensenyament. Toca empènyer altre cop”

En el recordMor Carles Fontserè, gran cartellista i soci de la PL

JoguinesFesta per reivindicar joguines en català

ActivismeVist l’èxit de la guia “Què faig si...?”, en fem una segona edició

A més a mésRecull de notícies

Opinió“La llei del màxim esforç”, de Miquel Strubell i Trueta

03

04

05

10

14

20

24

27

28

30

32

34

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catSeu nacional: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 BarcelonaComisió empreses: C/ Rocafort, 242 bis. 08029 BarcelonaPlataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 SabadellPlataforma per la Llengua País Valencià: C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor) Plataforma per la Llengua Empordà: C/ del Mall 61, 2n. Pis. 17220 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

• Per aportacions econòmiques: 3025-0002-49-1433250493

Director: Jordi Manent. Consell de redacció: Francesc Reverté i Daniel Mundet.Han col·laborat en aquest número: Josep Abad, Tais Bastida, Albert Branchadell, Pere Campí, Teresa Casals,Maria del Mar Galceran, Bernat Gasull, Yvonne Griley, Gemma Ponsa, Joan Roca, Xavier Roca, David Sadurníi Miquel Strubell. Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: IMGESA.

Sumari

A més de l’edició en paper, podeu consultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella


Composici�n


>en portada

Editem una guia d’acollidalingüística per als agentseducatius i socials

L’arribada de població provinent d’una gran diversitat de països és, sens dubte, una oportunitatd’enriquiment cultural i lingüístic pel nostre país en la mesura en què en la nostra vida quotidianapodem interactuar amb llengües i cultures d’arreu del món. Però, a més a més, suposa una oportunitatper millorar el paper que tenen moltes institucions socials i educatives a l’hora d’assegurar l’exercicidels mateixos drets i deures a tota la població, i contribuir a la cohesió social. Precisament, un delseixos que permet millorar en aquest sentit la tasca d’acollida a la població immigrada és l’accés a lallengua catalana: possibilitar la pràctica i coneixement del català és garantir la igualtat d’oportunitats, ino permetre que aquest sigui un nou instrument d’exclusió social. La població nouvinguda ambcapacitació lingüística de català, a més de crear empaties amb les persones, augmenta les sevesoportunitats laborals i de mobilitat social i, entre altres qüestions, pot participar dels diversos àmbitsde la vida social amb més autonomia.Tanmateix, per a determinats col·lectius professionals com són els mestres, educadors, tècnicsmunicipals i altres agents que acullen l’alumnat nouvingut i les seves famílies, no sempre resulta fàciltrobar eines que permetin millorar l’atenció d’aquesta part de la població emprant la llengua catalana.Recollint la necessitat d’aquests agents, la Plataforma per la Llengua, amb el suport de la FundacióLluís Carulla, hem elaborat la Guia pràctica d’acollida lingüística on, a més d’exposar arguments per alcanvi d’actituds favorables a l’ús del català, ofereix informació de materials didàctics o de sensibilització,propostes d’activitats, cursos, campanyes sobre llengua i immigració i pràctiques dutes a terme per

diverses entitats del país. La guia s’ha estructurat en tres blocs quecorresponen a tres fases diferenciades de l’acollida: les primeresconverses i entrevistes (acollida inicial); el procés d’aprenentatge delcatalà en els àmbits educatius formal (escoles, instituts...) i no formal(esplais, casals...); i les relacions socials que tenen lloc des del primercontacte fins a l’aprenentatge de la llengua. Per últim, oferim algunsexemples de bones pràctiques que s’han portat a terme en diversoscontextos (centre de secundària, associació de veïns, casal d’infants,empresa privada, etc.).

Gemma PonsaCampanya Acollida lingüística

03

A més de l’edició en paper, la guia es pot consultar virtualment en el web de laPlataforma per la Llengua a l’apartat de “Guies i publicacions” o en l’enllaçwww.plataforma-llengua.cat/doc/guia_acollida.pdf

Per últim, si coneixeu propostes pertinents per a ser introduïdes en futures edicionsus agrairem que ens les feu arribar a: [email protected]


Composici�n


De (possibles) retalladeslingüístiques, a dreta i a esquerra

Aquest darrers mesos han succeït dos fets quehan tornat a situar la llengua catalana en un primerpla. Aquest fet per si sol ja denota la importànciai la fragilitat de la nostra llengua. Si es disposésd’un marc legal sòlid i d’un compromísinstitucional a tots nivells, com tenen la majoriade llengües de la Unió Europea, s’evitaria aquestainstrumentalització que regularment omple planesi planes de diaris. El primer fet que volemdestacar, amb preocupació, és l’enèsim intent deprohibir les emissions de TV3 al País Valencià.Tampoc no volem entrar, ara, a valorar el trist ilamentable oportunisme electoralista d’aquest fet.Voler tancar els repetidors que emeten el senyalde TV3, quan ja fa anys que estan actius, noméses pot entendre com un nou intent de minoritzaciód’una llengua amb milions de parlants. Limitantl’espai de comunicació de la nostra llengua és unaforma més subtil de laminar-ne la seva presènciai ús social. Disposar d’un espai de comunicaciócatalà que arribi a tot l’àmbit lingüístic ha de serun objectiu prioritari per a la normalització i progrésde la nostra llengua. Es poden trobar solucionsque amb més o menys temporalitat garanteixin lacontinuïtat de les emissions de TV3, ara al PaísValencià, demà a Andorra, demà passat a lesIlles... però potser és el moment de fer unplantejament de fons que permeti construir deforma sòlida un espai de comunicació català, encatalà i que no només arribi arreu dels Països

Catalans sinó que, gràcies a les noves tecnologies,tingui vocació i projecció global.Un segon aspecte sobre el que volem reflexionarés el debat sobre les possibles retallades que elTribunal Constitucional (TC) espanyol podria fer altot just aprovat Estatut d’Autonomia de Catalunya.Convé recordar que dels nous estatutsd’autonomia del País Valencià, les Illes Balears iCatalunya, només aquest darrer es troba sotal’amenaça de ser retallat al TC. L’estatut català ésl’únic que estableix el dret i el deure de conèixerla llengua catalana. Aquest fet contribueix deforma decidida a garantir els drets lingüístics i aajudar a solucionar una situació on la llenguacatalana s’ha trobat en una situació d’indefensióen molts àmbits. Ara bé, si a la manca dereconeixement i defensa explícita a la unitat de lallengua per part de l’Estat espanyol si suma unaretallada dels drets lingüístics dels catalans, enstrobaríem en una situació delicada. S’accentuariai perpetuaria una situació de discriminació, comés el cas de l’administració de justícia, que és unfet únic a la Unió Europea. Caldrà veure si hihauran retallades i, si hi són, fins a quina mesuraafecten la llengua catalana. El nou estatut noresolia totes les mancances que té la nostrallengua, però suposava millores importants. Si hiha canvis, no ens podrem quedar de braçosplegats, caldrà actuar i denunciar de formaenèrgica a totes les instàncies la nova situació.

04

Editorial


Composici�n


Pere CampíCampanya Acollida lingüística

05

Acollidalingüística

Per tercer any consecutiu, la Plataforma per laLlengua, conjuntament amb una vintena d’entitatsi associacions representants de la immigració aCatalunya, va organitzar, durant la diada de SantJordi, un seguit d’actes destinats a destacar elpaper del català com a element d’inclusió de lespersones nouvingudes i com a eina quecontribueix a la cohesió social. Els actes, quees van dur a terme el 23 d’abril a la plaça deCatalunya de Barcelona, pretenien mostrar lesdiferents cares d’una societat, la nostra, quetendeix cap a formes multiculturals i que prenla llengua pròpia com a eix vertebrador de ladiversitat.“El català, llengua comuna” va ser el lemasota el qual es varen aplegar els actesd’enguany i va resumir molt bé la filosofiaamb la qual les entitats organitzadores vanconcebre la celebració del Sant Jordi. Lanostra realitat sociolingüística és la d’un paísmultilingüe on, a part de les llengües pròpies (elcatalà i l’aranès), s’hi parlen més de 200 llengües,com l’anglès, l’àrab, el castellà, l’amazic o el wòlof.En aquest context de diversitat lingüística el catalàés la llengua que ens uneix a tots i a totes. Ésl’idioma que compartim i amb què ens entenem,és la llengua comuna.D’entre els actes que es van programar per aquestany, va destacar la participació de la cantantd’origen nord-americà Mònica Green, que viu alnostre país des de fa més de 20 anys. Tambévàrem comptar amb una bona mostra de cultures

d’arreu, ambl’espectacle de música i dansaafricanes del grup Kavocheva o la participació de lacoral mixta catalano-xinesa, entre d’altres. En totsels espectacles el català hi va jugar un paperdestacat. A la cloenda vàrem comptar amb lapresència d’Immigrasons, una formació de músicscatalans i argentins que tenen l’emigració com amatèria del seu repertori musical, i el conjunt Nour,el grup del catalano-algerià Yacine Belahcene (l’ex-cantant de Cheb Balowski), que ens va presentarel seu nou disc “Papier mullat”.

El català,llengua comuna


Composici�n


06


Pel que fa a la Mònica Green, la seva actuacióva significar un dels moments àlgids de ladiada, i la seva música va fer que elsespectadors que omplien la plaça de Catalunyaes belluguessin al ritme de jazz i soul cantatsen català. Un cop acabat l’espectacle, laMònica va posar la veu al manifest que lesentitats organitzadores van escriure per al’ocasió, amb el qual es va destacar el paperdel català com a eina d’inclusió i de cohesiósocials i amb què es va demanar que el catalàesdevingui la llengua d’acollida. Comaconseguir-ho? Ben fàcil, simplementutilitzant el català com a llengua de relacióamb les persones nouvingudes i recordantals poders públics que tenen l’obligaciód’establir les mesures necessàries perfacilitar l’exercici del dret d’usar el català alsqui vénen a viure a la nostra terra.

Entitats signatàries del manifestPlataforma per la Llengua, Casal Argentí a Barcelona,Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associaciód’Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Kavocheva (AssociacióCultural de Costa d’Ivori), Immi.cat, Associació deTreballadors i Immigrants Marroquins de Catalunya,Associació de Treballadors Pakistanesos, Asociación deMujeres Chinas de Catalunya, Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola, Llactacarú (Asociación deImmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridady la Cooperación), Centro Boliviano-Catalán, Centre CulturalCamí de la Pau, Cornellà Sense Fronteres (membre delgrup Agraw Amazic N’Katalunya), Tamettut (Associació deDones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament),Comunitat Palestina de Catalunya, Federaciód’Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT),El Mirador dels Immigrants, Veu pròpia, Els Altres Andalusosi Federació de Col·lectius d’Immigrants de Catalunya.


Composici�n


manifest de sant jordi 2007Avui, diada de Sant Jordi de 2007, nosaltres,representants de les associacions i entitats de laimmigració resident al país, volem compartir amb elconjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltantdel català i dels elements que faciliten el procés d’inclusiósocial de les persones nouvingudes. Són una sèrie depunts als quals la societat catalana no pot renunciar sipretén construir una societat justa i cohesionada. Per totaixò manifestem el següent:

L’arribada de gent de tot el món ha fet que en aquestaterra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivimtambé en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès,en gallec, en castellà, en amazic i en àrab. Oferim lesnostres llengües i cultures d’origen per enriquir aquestpaís, i aquest oferiment creiem que la societat catalanal’ha d’aprofitar.

Les administracions i institucions públiques, aconseqüència d’aquesta nova realitat sociolingüística, hand’apostar per un model educatiu multilingüe, en què elcatalà continuï com la llengua vehicular de l’ensenyamenti en què es promogui el coneixement d’aquestes novesllengües que ara també són catalanes.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és lallengua que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma quetothom comparteix i amb què ens entenem, és la llenguacomuna.

En aquest sentit, els poders públics encara poden fermolt més perquè tothom que vulgui aprendre el catalàho pugui fer. L’ús de la llengua pròpia és un dret querecull la llei. Els poders públics, per tant, han d’establirles mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquestdret als qui ens establim en aquesta terra.

La defensa del català és la defensa de totes les nostresllengües. Volem transmetre la importància que té parlarla llengua pròpia del lloc on es viu. Nosaltres també volemque en els nostres països d’origen la llengua pròpia siguicompartida per tothom.

El català és una eina d’inclusió social. Quan utilitzem elcatalà fem una aproximació real a la societat catalana i

propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els quivan arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim serreconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que siguisimbòlicament, el rang de ciutadans.

No hem d’oblidar, però, que per accedir a la categoria deciutadans adoptar la llengua pròpia no és suficient, sinóque també és indispensable l’adquisició dels drets socialsi polítics. Amb aquests drets podrem evitar esdevenimentscom els que han patit molts treballadors d’origen estranger,els quals, mancats dels drets laborals bàsics i sensegaranties d’acomplir la feina amb seguretat, han perdut lavida mentre treballaven.

Aquest país té el repte que ens incorporem a la societatcatalana i, així, participem en la creació d’aquest nouespai que junts hem de crear. Per fer-ho possible ésimprescindible que ho fem en condicions d’igualtat i, peraixò, és tan important que assolim els mateixos dretsque té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entresi. El dret a l’habitatge és inseparable del dret al treball,del dret lingüístic o del dret a votar o a ser votat. Tots vanen aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió sociali l’adquisició de la ciutadania catalana.

El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millorvehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitatcultural de cadascú. L’ús de la llengua és la millor manerai la més fàcil d’implicar-se en la societat civil catalana i deconstruir la millor societat per a tothom.

La llengua és una eina d’aproximació i no pas uninstrument de confrontació. Des d’alguns sectors es volutilitzar la llengua com a arma d’enfrontament polític. Lallengua no mereix aquest tracte. Creiem en la capacitatque té per trencar els murs de la incomunicació i perdesfer les fronteres que ens separen.

Ajudeu-nos a viure en català! Fem del català la llenguad’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut enun altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, queparticipem en la construcció d’aquest país que entre totsi totes estem edificant.

Barcelona, 23 d’abril de 2007

07


Composici�n


08

L’Associació d’Amics del Poble Marroquí(ITRAN) s’ha sumat a l’organització dels actesdel Sant Jordi, juntament amb la Plataformaper la Llengua i altres entitats representants dela immigració a Catalunya, que aquest anys’han aplegat sota el lema El català, llenguacomuna. ¿Quina contribució creu que fal’aprenentatge del català en el procés d’inclusiósocial de les persones nouvingudes?M.M.G. – És una eina fonamental per a una majorinserció laboral així com per a l’adequadasocialització. Afavoreix, sens dubte, una millorcomprensió i integració social que permet a lespersones nouvingudes una convivèncianormalitzada, un marc de relacions interpersonalsmés àmplies i, en definitiva, una projecció personali social més òptimes.

Expliqui’m a què es dedica la seva associació.M.M.G. – L’Associació centra la seva acció en elsuport a l’escolarització dels nens i les nenes deles zones més desafavorides del desert d’Erfoud(sud-est del Marroc) i a la promoció de la donacom a veritable motor del desenvolupament.

ITRAN ha posat en marxa una campanyad’escolarització que vol dur a terme en un pobledel Marroc, a Erfoud. Expliqui’m en quèconsisteix.M.M.G. – Bàsicament, la campanya consisteix enla dotació de material escolar bàsic (llapis, llibretes,gomes, carteres, llibres, etc.) i secundari (jocs,pissarres, ordinadors...) fabricat al Marroc i comprat

a la mateixa regió. Es beneficiaran de la campanyaun total de 7000 infants que corresponen a 39escoles diferents de la zona.

Com podem col·laborar amb la campanya?M.M.G. – S’hi pot col·laborar fent aportacionseconòmiques per a la compra d’aquest material ifent un ingrés al número de compte 2100 3964 690200012916 de La Caixa. També es pot col·laborarcom a voluntari de l’associació realitzant tasquesde suport organitzatives i administratives.

Com valora la tasca que fa l’àrea d’Acollidalingüística de la Plataforma per la Llengua?M.M.G. – Està duent a terme una molt bona tascaque permet connectar les diverses entitats quetreballem en el sector de la immigració i afavorirun millor treball en xarxa donant suport i recursosque permeten a les entitats orientar millor lespersones nouvingudes.

Maria del Mar Galceran

Entrevista feta perPere Campí


Per contactar amb ITRAN podeu enviar un correuelectrònic a [email protected]

Entrevista a

Pedagoga i directora del Projected’Escolarització d’ITRAN


Composici�n



Composici�n


El 20 de febrer d’enguany la Plataforma per la Llengua va presentar en roda de premsa l’estudi "La llenguacatalana en l'etiquetatge dels arrossos catalans". Entre d’altres aspectes, segons conclou l’estudi, laresponsabilitat social vers el client pel que fa a la llengua catalana es mostra desigual segons els productorscatalans d’arrossos: mentre les marques blanques de les distribuïdores tenen en compte de maneraaclaparadora aquest aspecte de la qualitat del producte, els altres tres grans productors catalans d’arrossos-Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre i la Cambra Arrossera del Montsià- ignoren el client en aquestaspecte en tots els productes de gran consum. Si analitzem els productes catalans amb denominaciód'origen i de qualitat, el fet és encara més sorprenent. Per a tots aquests productes el català és obligatorien tota la informació de l’etiqueta (Llei 1/1998 de política lingüística) i es preveuen sancions per a totesles empreses que la incompleixen (Llei 14/2003 de qualitat agroalimentària i Reglament de la Denominació

La Plataforma per la Llenguaanalitza la situació del català enl’etiquetatge dels arrossos catalans

10

Empreses

Podeu trobar l’estudi complet a: www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_arrossos.pdf

Acompliment de la Llei entre els arrossos trobats en l’estudi que tenen el segell de la Denominaciód’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre

Marques blanques Establiments Nom del producte Acompleixen la llei?

Alcampo Auchan Arroz Extra Delta del Ebro 1 kg NoBonpreu Bonpreu Arròs Extra 1 Kg Sí

Bonpreu Arròs Extra 500 g SíBonpreu Arròs Llarg 1 Kg Sí

Caprabo Caprabo Arròs Extra 1kg SíCondis Condis Arròs Extra 1kg Sí

Condis Arròs Extra 500 g SíEl Corte Inglés El Corte Inglés Arròs Extra 1Kg SíHipercor Arròs Extra 1Kg Sí

Elaboradors Productors Nom del producte Acompleixen la llei?

Cambra Arrossera del Montsià Montsia Arroz Bomba Extra 500 g NoMontsia Arroz Extra 1 Kg NoMontsia Arroz Extra 500 g No

Arrossaires del Delta de l’Ebre Bayo Arroz Bomba NoBayo Arroz Extra 1 Kg NoDeltebro- Bayo Arroz Extra 1 Kg No


Composici�n


11

Bernat GasullComissió empreses

El 2003 només Alcatel i Siemens incorporavenel català en els seus terminals, segons un estudide la Plataforma per la Llengua. Però la feinafeta des de llavors (en especial l’estiu del 2006)ja havia fet prou forat per començar a capgirarla situació: el setembre del 2006 Nòkia responiaa la nostra organització anunciant l’aparició almercat de nous terminals en català. Desprésvingueren els convenis de l’IEC amb Movistar iel signat entre el Departament de Governació iAdministracions Públiques, els fabricants Nokia,Motorola, Grundig i Alcatel (més tard Sony-Ericsson) i les operadores Movistar, Vodafone,Orange i Yoigo. L’acord té en compte laimplantació gradual del català en els menús i lesaplicacions, la comunicació amb els clients, elsmanuals i les guies, etc.Des de la Plataforma per la Llengua hem valoratmolt positivament aquest acord i recordem,alhora, que aquest pas és necessari per assolirun tracte digne i igualitari amb la resta decomunitats lingüístiques europees comparablesa la nostra. Per part de les empreses, aquestpas suposa modernitzar la seva relació amb elclient i assumir la seva responsabilitat socialempresarial, però també suposa complir la Lleide Política Lingüística i l'Estatut del consumidor.No obstant això, la Plataforma per la Llenguafarà un seguiment al llarg del 2007 i 2008 permesurar el grau d’acompliment d’aquestsacords, informar-ne el consumidor i esperonartant les empreses com l’administració perquèsegueixin en la bona línia.

Gran avenç en la telefoniamòbil: la tendència aincorporar el catalàarriba a tot el sector

Idiomes de l’etiquetatge dels arrossoscatalans trobats en els establiments de les10 primeres marques de supermercats ihipermercats de Catalunya

catalàcastellà

portuguèsanglès

francès

35

30

25

20

15

10

5

0

no

mb

re d

e p

rod

uct

es

de Qualitat Arròs del Delta de l'Ebre). Enaquest sentit, tots els productors de marcablanca trobats a l'estudi acompleixen la Llei,i només Alcampo té productes ambDenominació d'Origen Protegida Arròs delDelta de l'Ebre distribuïts en desacord ambla llei. La resta (fins i tot els productors nocatalans) l'acompleixen estrictament. Aquestés el cas, per exemple, de Bonpreu, Caprabo,Condis i El Corte Inglés. En canvi, tots elsproductes de gran consum que són propis dela Cambra Arrossera del Montsià id’Arrossaires del Delta de l'Ebre, i de maneramés significativa les marques Montsià i Bayo,no acompleixen els requisits de la legislació.


Composici�n


12

Empreses

Tais BastidaComissió empreses

La Plataforma per la Llengua ha editat el desplegable “Ja etiquetes en català?L'etiquetatge en català, una necessitat clau per a l'empresa moderna”.Mitjançant 10 preguntes bàsiques es pretén donar resposta als diferentsplantejaments i dubtes que pot tenir l’empresariat a l’hora d’afegir el catalàen l’etiquetatge dels productes. Per aprofundir en cada punt, i poder disposard’una manera més detallada de les diversos qüestions, s’ha elaborat undocument més extens, de 40 pàgines, amb el mateix títol, també descarregablea través d’internet. Tant el document com el desplegable resum (que s'haeditat en català i anglès per difondre'l a les seus de les empreses de fora del'àmbit lingüístic català) tracten qüestions com les raons per etiquetar en català,la situació legal pel que fa a l'etiquetatge, els drets del consumidor, el creixement

en el darrer temps molt notable de l'etiquetatge en llengua catalana, els beneficis d'aquesta inversió, larecepció per part del consumidor i altres qüestions diverses que poden interessar a totes les personesimplicades en l'etiquetatge. El document s'ha tramès, entre d'altres associacions empresarials, a l'Associaciód'Indústries d'Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA), la Cambra de Comerç de Barcelona,Foment del Treball Nacional, l'Associació Catalana d'Empresaris, la PIMEC, la Confederació de Comerç deCatalunya, l'AIJEC (Associació Independent de Joves Empesaris de Catalunya), l'Institut Ignasi Villalongad'Economia i Empresa, FemCAT i a més de 30 empreses capdavanteres en el seu sector i on l'etiquetatge

és important. Així mateix, el document és adisposició de tots els socis, col·laboradors o altresinteressats que ho demanin a la Plataforma per laLlengua i vulguin fer difusió dels continguts.

“Ja etiquetes en català?”:un nou document dirigit alsector empresarial per tal ques’etiqueti en la nostra llengua

Flagrants incompliments de la Llei: el cas DecathlonNi el document “Decathlon i el català” fet per la Plataforma per laLlengua el 2006, ni les converses mantingudes amb l’empresa, ni latendència general de presència majoritària del català en els catàlegsde grans superfícies, ni l’incompliment reiterat de la Llei de PolíticaLingüística. Per Decathlon res de tot això és un motiu suficient perintroduir el català en els catàlegs i en les targetes de preus. Esperemque properament l'administració actuï en conseqüència per tal quel'empresa operi dins la legalitat. Pots queixar-te des del nostre web a:

www.plataforma-llengua.cat/decathlon

El desplegable es pot baixar en format pdf des del web de la PL:www.plataforma-llengua.cat/doc/triptic_etiquetatge.pdfHi ha un document més extens a la vostra disposició a:www.plataforma-llengua.cat/doc/etiquetatge.pdf


Composici�n



Composici�n


14

Aquests últims mesos hem fet feina: tant la queté una incidència més pública com aquella que noes veu públicament l’acció de la Plataforma peròsí els seus resultats. En el primer grup hidestaquen la col·laboració en el VI Cicle de CinemaCatalà organitzat pel Consorci per a laNormalització Lingüística de Sabadell (únic en elseu gènere a tots els Països Catalans), laparticipació en la campanya nacional de laPlataforma per la Llengua “En català, jugues?” i laparada organitzada en motiu de la diada de SantJordi, així com la participació en el programa “Dedalt a baix” de Ràdio Sabadell o la publicació alsmitjans de comunicació sabadellencs decomunicats i articles.D’entre les accions que no són públiques però quecanvien la situació sociolingüística hi destaquenles queixes a diverses empreses i, en especial, lafeta als responsables del Mercat Central deSabadell arran de les queixes que havíem rebutper part de consumidors que ens denunciaven quemembres del servei de seguretat privada que sóna l’oficina d’informació desconeixen el català.Situació que es resolgué i, val a dir-ho, que comptàamb l’interès de la responsable municipal amb quiparlàrem.En motiu de les eleccions municipals presentemun llistat de propostes en pro de la normalitzaciólingüística als partits amb representació al’Ajuntament de Sabadell. En el proper número jaus explicarem què han assumit les diferentsformacions polítiques. Tanmateix, tenint en compte

que –com ens diuen- les llengües són meramentinstrumentals i que –com també ens diuen- totsels partits beuen de la tradició catalanista, nodubtem que ho assumiran íntegrament. Si no fosaixí, potser sí que hauríem de pensar que lesllengües tenen un valor de cohesió i d’identificaciónacional... inclosa la catalana!

Josep Abad i SentísPlataforma per la Llengua Vallès Occidental

Territori

La Plataforma delVallès Occidentalva fent feina

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental

F: J

OA

N R

OC

A


Composici�n


15

Especialitzatsen fotografia d'art

Ens trobareu al carrerSant Pere Més Alt 2, Prl. 2a08003 BarcelonaTel./Fax: 932680126A/e: [email protected]

La Plataforma territorial del Maresme ha aconseguitque s'utilitzi la toponímia catalana en quatre rètolsd'autopista: tres al Baix Llobregat (a l'AP-7) i un alBarcelonès (a la B-20). Afortunadament, no hacalgut denunciar cap rètol per aquest motiu a lanostra comarca: tots els rètols denunciats des delMaresme eren de fora. Animats per l'èxit, vamampliar l'abast de les denúncies a tot senyal queometés el català en el seu text, dins i fora de lacomarca, però incidint especialment a la N-II i al'autopista C-32. En tots els casos les denúncies esvan tramitar a través d'Internet tot utilitzant elformulari de l'Oficina de Garanties Lingüístiques.En general, la resposta de l'administració ha estatpositiva i s'han corregit els senyals.

David SadurníPlataforma per la Llengua Maresme

Millores en la retolaciódels topònims a lacomarca del Maresme

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/maresme


Composici�n


Territori

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/emporda

La Plataforma per la Llengua Empordà va fer laseva presentació el passat 17 de desembre del2006 a Sant Feliu de Guíxols amb la campanyaViu el Nadal en català. Una parada informativa ala Rambla Vidal de la població va ser el primeracte públic d’aquesta territorial nascudarecentment. Durant tot el matí es va animar ainfants i pares a tenir en compte la nostra llenguaa l’hora de fer la carta als Reis i a demanar lesjoguines en català. També hi va haver jocs i tallersper als més petits.A mitjan de febrer, i coincidint amb la celebraciódel Carnaval, es va editar un punt de llibre a favorde l’ús de la nostra llengua amb l’eslògan PerCarnaval tot s’hi val, menys amagar la llengua.La campanya de difusió va tenir lloc a la zona deSant Feliu de Guíxols i a la Vall d’Aro.La darrera activitat de la Plataforma per laLlengua Empordà va ser la parada informativa eldia de Sant Jordi a Sant Feliu, on es comptà ambla presència d’Èric Bertran, que va signarexemplars del seu llibre Èric i l’Exèrcit del Fènix.Al llarg del matí es va aconseguir fer molts nousvoluntaris per a la Plataforma, que permetran dura terme una major implantació de la territorial.Des d’aquí, volem agrair a totes les entitats iadministracions de la comarca per la bonaacollida que ha tingut la Plataforma per la LlenguaEmpordà.

La Plataforma perla Llengua Empordàinicia el camí Xavier Roca

Plataforma per la Llengua Empordà

16


Composici�n


El 24 de març del 2007 es creà la Plataformaper la Llengua del Vallès Oriental. Lespersones que ens hi apleguem compartim unmateix principi: volem col·laborar en unaentitat que té per missió única la protecció ila promoció positiva de la llengua catalanacom a llengua comuna i garantir la presènciade ple dret del català com a llengua decomunicació en tots els àmbits i a tot elterritori on es parla català.Dins d'aquest marc, basem la nostra acció enl'activisme personal i duem a terme accionssegons les necessitats lingüístiques de lacomarca del Vallès Oriental. La nostra atencióinicial se centra en els àmbits següents: lallengua en l'etiquetatge, la promoció de jocsi joguines en català, l'establiment de

compromisos específics per al foment de l'úsdel català amb les entitats municipals, elcompliment general de la legislació queprotegeix la llengua catalana i també, enconcret, l'increment de l'ús del català de lesempreses públiques i dels grans superfíciescomercials de la comarca.Som gent de l'Ametlla, Caldes, Canovelles,Cardedeu, la Garriga, Granollers, la Llagosta,Mollet, Parets, Sant Celoni, Sant Feliu deCodines, Palau, Sant Quirze, Sant Fost,Vallromanes... I tu, no hi ets? Apunta't acol·laborar amb nosaltres.

Nova Plataformaal Vallès Oriental Yvonne Griley

Plataforma per la Llengua Vallès Oriental

Per a més informació, consulteu el lloc webwww.plataforma-llengua.cat/vallesoriental

17


Composici�n


18

Territori

La Plataforma per la Llengua vafer públic el passat 26 d’abril laseva indignació davant elsintents del govern de laGeneralitat Valenciana d'impedirla recepció de les emissions deTV3 i dels altres canals de laCorporació Catalana de Radio iTelevisió (CCRTV) al PaísValencià, prosseguint així la sevacampanya sistemàtica en contrade la unitat i la normalització dela llengua comuna. En concret,l’organització va expressar laseva preocupació per l’intent detancament del repetidor de lamuntanya de la Carresqueta, aXixona, que finalment va seraturat pels ciutadans.Voldríem destacar que amb

aquest tancament l'Estatespanyol, a través de laGeneralitat Valenciana,incompliria l'article 11 punt 2 dela Carta de les llengüesregionals i minoritàries, tractatinternacional signat pel mateixEstat espanyol. Consideremmolt greu que l'Estat espanyolno compleixi els seus tractatsinternacionals perquè ésprecisament aquest elresponsable d’uns fets quecoaccionen la llibertatd'expressió a nivellinternacional.En aquest sentit, la Plataformaper la Llengua vol fer pública

l'exigència que s'aturinimmediatament els intents delgovern de la GeneralitatValenciana per tallar lesemissions de TV3, i que elsvalencians que així ho vulguinpuguin sintonitzar ambnormalitat els diferents canalsque s'emeten en català. Tambédemanem que en l'àmbit delPrincipat es puguin veure sensedificultats tots els mitjans decomunicació en català, encaraque pertanyin a d'altres territorisde llengua i parla catalanes. LaPlataforma per la Llenguaanuncia noves mobilitzacionsque més endavant concretarà.

La Plataforma per la Llengua exigeix a lesadministracions que intervinguin a favor dela llibertat d'expressió i evitin el tancamentde TV3 al País Valencià Plataforma per la Llengua País Valencià

Protesta davant del ParlamentEl passat mes de març, l'Espai País Valencià i la Plataforma per laLlengua van dur a terme un acte de protesta a l'entrada delParlament de Catalunya, coincidint amb la sessió plenària. LaPlataforma per la Llengua va plantar-hi una llufa gegant per mostrarel rebuig davant l'actuació de l’actual ministre d’Indústria, Sr. JoanClos, i del President català i antic ministre del ram, Sr. José Montilla,en l’afer de la recepció dels canals de TVC al País Valencià.

Per a més informació, consulteu el lloc webwww.plataforma-llengua.cat/paisvalencia


Composici�n


La Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya us ofereix 46 albergs, renovatsi adaptats a tot tipus de públic, ubicats en indrets de gran interès artístic, paisatgístici cultural. Gaudireu d’un concepte de turisme diferent, basat en la descoberta del’entorn, el respecte al medi ambient i la qualitat humana. Veniu a qualsevol delsalbergs de la XANASCAT i comproveu-ho.

Albergs de Catalunya.Hi ha molt per descobrir.

Alberg Empúries, L'Escala

Alberg

XANASCATXARXA NACIONAL D’ALBERGS SOCIALS DE CATALUNYA

dis

seny

@jo

taer

ra.c

om /

f: c

arle

s gu

inot

www.xanascat.cat93 483 83 63Per ainformaciói reserves:


Composici�n


Entrevista

Vosaltres vau néixer el 1999. De seguida em veal cap una pregunta òbvia: ¿per què vau crearuna enitat nova i no us vau adherir, en canvi, aalguna de les entitats ja existents que treballavenl’activisme lingüístic? No resten més que no passumen les capelletes?La nostra primera campanya ("Per un euro plural") lavam engegar l'any 1998 sota el paraigua d'una entitatja existent, l'Associació Voluntariat Lingüístic. Va serdesprés que ens va semblar que la nostra línia detreball (el multilingüisme estatal) requeria una entitatespecialitzada, sobretot considerant que les entitatsgeneralistes existents no mostraven gaire interèsper aquesta qüestió.

Quins van ser els motius que us varen empènyera crear l'Organització pel Multilingüisme? Quinsobjectius perseguiu?Com deia, vam crear l'Organització pelMultilingüisme perquè volíem impulsar elreconeixement del català/valencià, el gallec i el bascper part de l'Estat espanyol i ens semblava que lesentitats ja existents no se n'ocupaven ni se'n volienocupar.

Fins ara heu endegat cinc campanyes: Per uneuro plural, Segells plurals, Documents plurals,Correus plurals i Monarquia plural. Des de laPlataforma per la Llengua valorem els projectesd’activisme lingüístic si aquests aporten resultats.Quin balanç féu de les campanyes? Quinsresultats palpables o no tan palpables haaconseguit la vostra entitat?Totes les nostres campanyes han fracassat, en el

sentit que no han assolit íntegrament els seusobjectius específics. Però al mateix temps tenim laconvicció que la causa del multilingüisme estatal haentrat en l'agenda política i que això acabarà donantels fruits que no han donat les nostres campanyes.Una prova del que diem és que tant l'Acord per a ungovern i catalanista d'esquerres (2003) com elDocument programàtic de l'Entesa Nacional pelProgrés (2006) es refereixen de manera prominental multilingüisme estatal, de la mateixa manera queho fan els programes electorals de Convergència iUnió dels darrers temps. Per posar un sol exemple,l'any 2006 el programa de CiU deia exactament això:"Plurilingüisme a l'Estat espanyol. Apostem perquècatalà, basc i gallec se situïn en igualtat de condicionsque el castellà a nivell oficial". És el nostre ideari!

¿Us heu sentit incompresos per part d’algunssectors del catalanisme que us titllavend’espanyolistes? ¿Creieu que hi ha haguthipocresia en alguns d’aquests sectors que ushan “respectat” a partir del moment que algunspartits polítics catalans també han tret a lapalestra la necessitat del plurilingüisme estatal?Vols dir que ara ja no ens titllen d'espanyolistes?Certament, mai hem acabat d'entendre què hi hade dolent a defensar la presència del català/valenciàals símbols i les institucions de l'Estat. En general,ens intriga comprovar com entre les entitats culturalscatalanistes trobem molt més bona disposició areclamar el reconeixement del català/valencià a laUnió Europa que no pas a Espanya, com si la UnióEuropea ens concernís i Espanya no. Potser la clau

Entrevista feta perJordi Manent

20

Albert BranchadellPresident d’Organitzaciópel Multilingüisme


Composici�n


Albert Branchadell Gallo(Barcelona, 1964). És doctor enFilologia Catalana per la UAB ien Ciències Polítiques per laUPF. Treballa a la Facultat deTraducció i d'Interpretació de laUAB i és membre del'Associació de Sociolingüistesde Llengua Catalana i delcomitè d'experts del'Observatori de la LlenguaCatalana. El seu últim llibre ésL'aventura del català. Escriuocasionalment a La Vanguardia,El País i El Periódico.

Perfil

21

“És evident que tant Bèlgica com Suïssa,sense oblidar Finlàndia, tenen polítiqueslingüístiques que ens poden inspirar”


Composici�n


22

és precisament aquesta? Aquests sectors delcatalanisme que tens al cap sembla que apliquin lamàxima del "com pitjor, millor": com més malamentens tracti l'Estat més ganes tindrem d'anar-nos-en.Això, per nosaltres, és supeditar els interessoslingüístics de la gent, que són independents de lesseves preferències polítiques, a un projecte políticmolt determinat. Fora d'això, sí que és cert que lacausa del mutilingüisme estatal ha guanyat enhonorabilitat quan els partits polítics catalanistes s'hiha apuntat, però això no vol dir necessàriament quela nostra imatge particular hagi millorat als ullsd'aquests sectors del catalanisme que dius.

Tenim la sensació que un Govern aparentment irelativament obert com el del senyor RodríguezZapatero no li interessa gaire això delplurilingüisme espanyol. No és que s’hi oposi,però tampoc no mostra entusiasme. L’Estatespanyol és gaire receptiu a les vostresdemandes? De debò creieu que hi pot havercanvis a favor del multilingüisme en un futur?No és que creguem que hi pot haver canvis a favordel multilingüisme en un futur, sinó que els canvis jas'estan produint ara. El multilingüisme ja és al BOE,una circumstància que ningú hauria imaginat unsquants anys enrere ("és picar ferro fred", ens hauriendit). El multilingüisme també avança al Senat, i tardo d'hora ens el trobarem al Congrés. D'altra banda,el govern del senyor Rodríguez Zapatero és l'únicgovern espanyol de 1986 ençà que ha sol·licitat elreconeixement oficial a la Unió Europea delcatalà/valencià, el gallec i el basc i a més ho ha fet

amb una proposta molt seriosa de reforma del míticreglament 1/1958. La resposta del Consell de la UnióEuropea pot haver desvirtuat la sol·licitud, peròaquesta resposta no significa que la sol·licitud, ambtot el que representa, no es vagi fer. En qualsevolcas, és probable que una legislatura sigui massa pocper a jutjar les possibilitats del multilingüisme engeneral i la sensibilitat del senyor Rodríguez Zapateroen particular.

Quin suport heu rebut per part de les institucionscircumscrites en els territoris de parla castellana?Si per "institucions" entenem els partits polítics, larecepció de les nostres propostes sempre ha estatrelativament positiva. Per posar un sol exemple, a lanostra campanya "Per un euro plural" s'hi van adherir,a part de molts partits catalans, valencians i balears,partits tan allunyats de la realitat multilingüe de l'Estatcom el Partit Andalusista i Coalició Canària. Si per"institucions" entenem, per exemple, les assembleeslegislatives de les comunitats autònomes, tres quartsdel mateix, amb el benentès que aquí només hemtreballat amb les comunitats autònomes "bilingües".

Quin és el model lingüístic existent amb el quals’hauria d’emmirallar l’Estat espanyol? Per què?Amb el benentès que no hi ha cap model lingüísticque puguem copiar íntegrament i que estem parlantnomés dels símbols i les institucions centrals del'Estat, és evident que tant Bèlgica com Suïssa,sense oblidar Finlàndia, tenen polítiques lingüístiquesque ens poden inspirar. Un altre model que és digned'atenció és el de les mateixes institucions de laUnió Europea. En tots aquests casos hi ha uns

Entrevista

“Volem impulsar el reconeixementdel català/valencià, el gallec i elbasc per part de l'Estat espanyol”


Composici�n


mateixos principis d'igualtat entre les llengües id'acostament de les institucions als ciutadans en lallengua dels ciutadans que poden ser uns bonsreferents per a nosaltres.

Encara cal fer més pedagogia a l’Estat espanyol?Serveix d’alguna cosa? Teniu la sensació quehem avançat des del 1999?Nosaltres no diríem que cal fer "més" pedagogia,com si ja se n'hagués fet, sinó que cal començar afer pedagogia seriosament. El comitè d'experts quefa el seguiment de la Carta europea de les llengüesregionals o minoritàries ja ho va dir en el seu informereferit a Espanya encara no fa dos anys: la majoriade la població espanyola no és conscient queEspanya és un país plurilingüe. En tot cas, ésindubtable que el multilingüisme ha avançat aEspanya des de 1999. La població potser (encara)no, però les elits polítiques estan cada cop méspreparades per a assumir l'entrada delcatalà/valencià, el gallec i el basc als símbols i lesinstitucions de l'Estat. Per posar un sol exemple, lareforma del Reglament del Senat de l'any 2005 esva fer per ampliar les possibilitats d'usar aquestesllengües, no pas per reduir-les.

Com pot ajudar el multilingüisme en la vidaquotidiana d’un ciutadà català?Entenem que la pregunta es refereix almultilingüisme estatal. Al nostre parer, el ciutadàcatalà que usi habitualment el català se sentirà méssegur i serà més feliç si sap que el seu Estat emparatambé la seva llengua, i més concretament siconstata que les seves relacions amb l'Estat es

poden desenvolupar també en la seva llengua sensehaver de passar necessàriament per una llengua queno coneix tan bé o amb la qual senzillament nos'identifica. Francament, no veiem en quin sentitl'accés del català/valencià, el gallec i el basc alssímbols i les institucions de l'Estat pot perjudicar lespersones que usen habitualment aquestes llengües.

Per què aposteu per la terminologia català/valencià per referir-vos a la mateixa llengua?Hem d'aclarir que nosaltres fem servir el terme"català/valencià" quan el marc de referència ésEspanya, la Unió Europea o el món en general. Si noens movem de Catalunya, fem servir el terme "català"i prou, naturalment. Ho fem així per una raó bensenzilla: la nostra llengua té dues denominacionslegals, i els valencians tenen la legítima aspiració quela seva denominació legal tingui vigència més enllàde l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Ladenominació composta és una solució que satisfàles aspiracions valencianes i no perjudica ningú. Enparticular, no perjudica la unitat de la llengua, cosaque sí que fa, per més paradoxal que sembli, ladenominació "català".

La vostra organització té corda per a molt detemps?Fem-ho poètic: l'Organització pel Multilingüismepassarà; la causa del multilingüisme estatalromandrà.

“Tenim la convicció que la causa delmultilingüisme estatal ha entrat en l'agendapolítica i que això acabarà donant els seus fruits”

Si voleu més informació podeu visitar la plana webwww.om-plural.org

23


Composici�n


24

“El català a l’ensenyament.Toca empènyer altre cop” Teresa Casals

Àrea d’Educació i Universitats

Com bé sabeu, l’objectiu de la Plataforma per laLlengua és treballar per garantir la presència deple dret de la nostra llengua en tots el àmbits, imolt especialment en l’àmbit de l’educació on,d’acord amb la llarga tradició pedagògica del nostrepoble, la llengua catalana ha de ser l’elementvertebrador de tota l’actuació educativa. Això voldir que el català, com a primera llengua d’escola,ha de ser la llengua de la cultura escolar i de lavida educativa de tots els centres i la llenguad’acollida de l’alumnat que, procedent d’altrescultures i amb llengües de relació familiar diferentsdel català, s’incorpori a les nostres aules.L’hora afegida de castellà, imposada per Madrid ien principi acceptada pel Departament d’Educació,va encendre totes les alarmes per dos motius: pelfet que suposava una ingerència competencial del’Estat i perquè la implantació de la tercera horade castellà no resol cap de les greus qüestionsque pateix el català a les aules de primària, desecundària i al nostre sistema universitari.Amb l’acte “El català a l’ensenyament. Tocaempènyer altre cop”, la Plataforma va volercontribuir a fer possible una bona diagnosi de lasituació actual de la llengua catalana en l’àmbiteducatiu, perquè sense una diagnosi encertada nohi pot haver un bon pronòstic, ni bons projectes,ni bones teràpies, si fos el cas d’haver-les d’aplicar.Per això va demanar als components de la taula,autèntics referents en el món educatiu pel que faals aspectes lingüístics, que ens parlessin de lasituació del català en els diferents àmbits

educatius i en proposessin línies d’actuació per alfutur pròxim.A la sala d’actes del Col·legi de Periodistes, plenai amb la presència de molts mitjans decomunicació, els ponents Joaquim Arenas, RosaBoixaderas, Dolors Solà i Jordi Matas ens van feruna anàlisi realista de la situació del català aPrimària, Secundària, Immigració i Universitats, ivan coincidir que, sense caure en pessimismesestèrils, cal intensificar a partir d’ara les accionsdestinades a crear un estat d’opinió entre laciutadania per defensar la nostra llengua, sensemenystenir-ne cap altra i demanar al Govern que,sense ambigüitats, es posicioni i defineixi lesseves polítiques lingüistiques a favor de català,l’única llengua amenaçada a Catalunya.Hi ha molta feina per fer. Comptem amb tots itotes vosaltres!

Educació


Composici�n



Composici�n


25

Una quinzena d'entitats, entre les quals la Plataforma per la Llengua,han reactivat la campanya “Pel català a l'escola”, que es va endegarl'any 2003 amb l'aprovació de la Ley Orgánica de Calidad de laEnseñanza (LOCE), durant la legislatura del PP. L'adhesió en massaa l'antic manifest de la campanya “Pel català a l'escola” arran del'aprovació del decret de mínims i la imposició de la tercera horade castellà ha fet renéixer la iniciativa. La pàgina de la campanya jaha rebut més de 45.000 adhesions.Les entitats que han donat suport a la campanya són, a més de laPlataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià,l'Associació Cultural L'ateneu.org, la CAL, CDDLCC-Enllaç,CIEMEN, FAPAC, Federació Escola Valenciana, FOLC, Intersindical,Joves per la Llengua, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, SEPC,USTEC i Joves d'UGT-Avalot.

Per adherir-vos-hi, tant com a entitatcom a títol particular, i per llegir elmanifest visiteu el webwww.pelcatala.lateneu.org

26

Es reactiva la campanya“Pel català a l'escola”

Educació


Composici�n


En el record

El cartellista i dibuixant Carles Fontserè va morir el passat 4 de gener a l’edat de 90anys. L’artista fou una persona amb una vida plena de projectes, moguda i interessant.Nascut el 1916, als quinze anys ja es dedicà professionalment a l’art. En esclatar laguerra civil, destacà com a cartellista, d’on són molt conegudes algunes de les sevesobres a favor del bàndol republicà. Passà el seu exili a París, Mèxic i Nova York, onconeixerà la seva dona, Terry Broch, i on esdevindrà dibuixant de còmics, director

artístic, monitor d’escenografia a Harlem, taxista i fotògraf, entre d’altres oficis i hobbies. El 1973 tornàal seu país i s’establí a Porqueres, a la casa Can Tista, prop de Banyoles. Des d’aleshores ençà viuràsempre allí i hi cultivarà les seves activitats polifacètiques.La seva vida ha quedat resumida en tres volums de memòries: Memòries d’un cartellista català (1931-1939) (Pòrtic, 1995), Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial (Proa, 1999) i París,Mèxic i Nova York (Proa, 2004). Fontserè fou un dels primers socis de la Plataforma per la Llengua i unproblema aliè a ell i a nosaltres va evitar que fesun dels seus espectaculars cartells per a laPlataforma per la Llengua.

Record en la mort de CarlesFontserè, gran cartellistai soci de la Plataforma

F: C

ED

IDA

Pels qui vulgueu conèixer millor la vida i la trajectòria deCarles Fontserè, podeu consultar l’enlaç:www.plataforma-llengua.cat/noticies/noticia.php?n=298


Composici�n


28

El passeig de Sant Joan deBarcelona -en el tram entre elscarrers Mallorca i Còrsega- vaacollir el passat 16 de desembrela tercera edició de la Festa perla Joguina en Català, una jornadalúdica que té l’objectiu dereivindicar, precisament quans’apropen Nadal i Reis, que les

joguines que els infants rebencada any per aquestes datessiguin etiquetades i tinguin lesinstruccions en la nostra llengua.La festa va durar tot el matí, i vacomptar amb una fira dejoguines en català i amb diversesactivitats dirigides especialmentals més petits: un castell inflable,

ludoteques, tallers didàctics (demaquillatge, dibuix i coronesreials), actuacions dels grupmusicals i d’animació PicaPicarol i de la rondallaire SílviaLlorente, jocs mecànics ambGuixot de 8, jocs de PC i lapresència de dos patges reialsque han recollit les cartes delsinfants per portar-les als ReisMags. A més, com a novetat,enguany es va muntar al passeigde Sant Joan una exposiciósobre llengua i etiquetatge isobre la llengua en les joguines,que va tenir molt de ressò entreels centenars de persones quehi van passar durant tot el matí.La festa es va completar ambl’edició de prop de 20.000 cartesals Reis Mags que comencenamb el tradicionalencapçalament “Estimats ReisMags d’Orient” i que conclouenamb una petició per als tresReis: “Poder jugar en català”.Des de principis de desembre ifins al dia de Reis, les cartes esvan distribuir per escoles,ludoteques, biblioteques,ajuntaments, casals i botiguesd’arreu dels Països Catalans.

Torna la festaper reivindicarjoguines en català Francesc Reverté

Plataforma per la Llengua

JoguinesL

A P

ÍND

OL

AS

OC

IOL

ING

ÜÍS

TIC

A Joguines: hi ha nines que parlin o cantin en català?Sí, i com a mínim n’hi ha tres. Són les següents:1. Nina Dennis; canta tres cançons en català.Empresa Arias. Preu: al voltant de 30 euros.2. Nina Lea (caminadora i parladora); canta i parla encatalà. Empresa Arias. Preu: al voltant de 30 euros.Curiosament, les instruccions són en sis llengües, peròno hi ha el català.3. Nina interactiva; parla en català. Empresa NinesArtesanals d’Onil (fabricada a Onil, a la comarca del’Alcoià, al País Valencià). Preu: entre 30 i 35 euros.Aquesta nina fou la primera que parlà en català i sortí ala venda el Nadal del 2005. Diu frases com “mami, fes-me pessigolles a la panxeta que m’agrada molt”. Tambédemana que la pentinin, que l’abracin, que juguin ambella… La nina valenciana parla la variant oriental de lallengua amb algunes concessions a l’occidental. Es venen bona part del nostre àmbit lingüístic.

Podeu descarregar-vos la vostra carta als Reis Mags clicant sobre aquest enllaç:www.plataforma-llengua.cat/doc/carta2006.pdf


Composici�n


La festa s'engloba en lacampanya “En català,jugues?”, que té a grans tretsquatre objectius: conscienciarles empreses de laimportància de tenir encompte la nostra llengua al’hora de comercialitzarproductes orientats als infantsen el nostre país; demanar ales administracions unalegislació especial pel que faa la llengua de jocs, joguines,vídeos, videojocs i altresmaterials dirigits als nens ijoves que es comercialitzen aCatalunya; convidar tota lapoblació a tenir en compte lallengua a l’hora de comprar elsregals per als més petits; ipromocionar i donar aconèixer l’oferta existent dejoguines en català.

29


Composici�n


30

Arran de l'èxit de la primeraedició de la guia “Què faig si...?Alguns suggeriments que podenésser útils per afrontar situacionsquotidianes pel que fa a l'ús delcatalà”, que amb una tirada de3.000 exemplars es va esgotaren poc més de tres mesos, laPlataforma per la Llengua n'hapublicat una segona edició de10.000 exemplars. La nova edicióha estat millorada i actualitzada i,com la primera, també és a ladisposició de qualsevol qui hiestigui interessat. Es pot obteniren format digital per Internet itambé es pot passar a recollir

gratuïtament a les seus de lamateixa organització.La guia s'organitza mitjançant unseguit de preguntes i respostesper tal d'afrontar situacions en lanostra vida quotidiana pel que faa l'ús del català. A més, fa unrepàs dels drets lingüístics delsciutadans, ofereix informació útilsobre el català i sobre el seucontext històric i geogràfic, iconclou també amb tot un seguitd'adreces d'entitats i organismesoficials on ens podem adreçarper fer una reclamació o perdemanar informació sobrequalsevol dels aspectes tractats.

Vist l’èxit de la guia“Què faig si...?”, en femuna segona edició Francesc Reverté

Plataforma per la Llengua

Activisme

Reedició de dos tríptics per a l’acollida lingüísticaLa Plataforma per la Llengua es troba en un procés continu d’editarnous materials de conscienciació lingüística en els àmbits mésdiversos. Anualment, s’editen milers d’adhesius i d’altres materialsque responen a les diferents campanyes de l’organització.Darrerament, la Plataforma per la Llengua ha imprès una segonaedició de dos tríptics adreçats a l’acollida lingüística, que porten pertítol “Acull en català i ensenya'l” i “El català, llengua d’acollida”, queper primer cop compten amb el suport d'una vintena d'entitatsrepresentatives de la immigració, un suport que s'explicita amb lareproducció dels logotips de tots aquestscol·lectius en cada un d’aquests materials.

Podeu descarregar-vos la guia clicantsobre aquest enllaç:www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_qfs.pdf

Els podeu veure a:www.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacull.pdfwww.plataforma-llengua.cat/doc/tripticacollida.pdf


Composici�n



Composici�n


Windows Vista en catalàSembla que finalment l’empresa Microsoft té vista empresarial i jano posa traves a la llengua catalana. El mes passat va impulsar lacampanya “Fes un clic al català”. Es tracta d’una marató dedescàrregues de paquets de traducció d’alguns dels seus productes.Les sis persones que van descarregar-se o promoure la descàrregade més paquets de traducció al català dels productes de Microsoftvaren guanyar un ordinador portàtil amb els Windows Vista en català.Qui vulgui traduir l’Office 2003, l’Office 2007, el Windows XP o elmateix Windows Vista al català pot descarregar els paquetsnecessaris al portal www.microsoft.cat. Amb iniciatives com aquesta,Microsoft pretén que el nombre d’ordinadors amb el Windows encatalà passi de tres-cents mil a un milió en un any. D’altra banda, calrecordar que, a partir de l’1 de juny, començaran a arribar a lesbotigues els primers ordinadors amb el Windows Vista pre-instal·latal català (entre els fabricants d’ordinadors hi trobem Dell, HP iToshiba; és possible que se n’hi incorporin més marques). Font: Vilaweb

Encaixar la llengua catalana en el món globalEl sociolingüista eivissenc i membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua Isidor Maríacaba de publicar el llibre Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (Lleonars Muntaner editor,2007), un recull de 15 articles llargs que reflexionen sobre el paper que ha de tenir al món la llenguacatalana. L’autor proposa maneres d’interpretar críticament els tres conceptes que donen títol a l’obrai de gestionar-los democràticament, a la llum de les anàlisis i dels principis més universalment acceptatsi de les experiències més exitoses de gestió de la diversitat en altres contextos. Sens dubte, es tractad’una altra aportació de Marí, que amb aquest ja porta escrits més de sis llibres que parlen de políticai planificació lingüístiques, a més dels títols editats per ell i altres obres de temàtica política i cultural.

32

A més a més

Els podeu descarregar a:www.microsoft.com/spain/cat/fesunclic/descarregas.aspx o bé awww.microsoft.com/spain/cat/ordinador/default.mspx


Composici�n


El mestre de mestresde l’activisme catalanista

Poca gent deu conèixer elnom de Pere Figuera iSerra, i encara més si estracta de generacions joves,encara que siguin o haginestat activistes. Ja havíemrecordat en un númeroanterior la importànciad’activistes com Xavier Poloo Jordi Rodri, entre d’altres.Però Pere Figuera començà

abans que aquests i que molts altres. De fet, fouun mestre de mestres de l’activisme. Al llibrePere Figuera i Serra (1929-1970). Record ihomenatge a un líder de la clandestinitatantifranquista (Edicions Proa, 2007), els Amicsd’en Pere Figuera han recuperat els textos escritsi recopilats al llarg d’anys i n’han publicat aquestvolum d’homenatge que us presentem. Entre elsamics de Figuera hi destaquen personalitats comJordi Pujol, Joan Reventós, Josep Espar Ticó,Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, AntonCañellas, Joan Fuster i tants i tants altres, moltsdels quals deixebles seus en activisme. Fins a untotal de 60 familiars i amics parlen de l’anomenatPere Fi, que morí prematurament. Aquest llibre,doncs, és un homenatge a Pere Figuera, peròtambé una contribució a la història del’antifranquisme.

Totes les llengüesque es parlen a LleidaL’advocat i membre de la Plataforma per laLlengua Oriol Berenguer va publicar, a finals del2006, el llibre Les altres llengües a Lleida (Mapalingüístic de Lleida) (Òmnium Cultural, 2006).Ja ho va dir Carme Junyent a la presentació:“d'estudis com aquest, que fan inventari rigorósde les llengües d'un territori i dels seus respectiusparlants, només n'hi havia notícia, fins avui, sobreles ciutats de Nova York i Londres”. És a dir queLleida és la tercera ciutat important del planetaamb un estudi detallat i científic sobre la sevavitalitat multilingüística. L’estudi de Berenguerrevela que els 20.000 ciutadans empadronatsd’origen estranger parlen 67 llengües diferents.Un 26% ho fa en llengües pròpies deLlatinoamèrica; el 23% dels nous veïns han vingutde països amb llengües àrabs; un altre 22% deltotal prové de l’Àfrica subsahariana; i fins un 19%de la població immigrada és oriünda de l’Europade l’Est; a l’interior del 10% restant hi ha unagran diversitat geogràfica/idiomàtica, si bé se’ndestaca el creixent xinès mandarí. Un treball comaquest dóna novament la raó a la Plataformai a les nostres campanyes, en què reclamem elcatalà com a llengua comuna de comunicació ide cohesió social.

33


Composici�n


Opinió

Tinc un dilema, o si voleu, una temptació.M’explicaré. Com sabeu, el català és idiomaoficial a Catalunya, a les Illes Balears i, amb unaaltre nom, al País Valencià. L’admirat notari JosepM. Puig i Salellas explicà a la Revista de Llenguai Dret 1 que “es desprèn del marc constitucionali estatutari que la oficialitat és indivisible iautònoma”. “No pot limitar-se el caràcter oficiald’una de les dues llengües, per exemple, reduint-la a un determinat àmbit material o geogràfic dela comunitat”; i “cada llengua oficial ho és perella mateixa, de manera que una norma quenomés admetés la llengua autòctona si s’usa alcostat del castellà o, fins i tot, imposés aquestdoble ús, seria [...] rebutjable”. Per tant, calreconèixer “el dret dels ciutadans a expressar-seen la llengua escollida per ells mateixos”. Ésmés: el dret d'elecció lingüística del ciutadàimposa la disponibilitat de l’administració. Ara bé,l’Administració hauria de correspondre en lallengua usada pel ciutadà? O només hauriad’atendre’l, en la llengua oficial que fos, senseperò exigir al ciutadà un canvi de llengua? Elciutadà pot exigir l’ús d’una determinada llengua?La Llei catalana de Política Lingüística (1998) éstímida: “Tothom té dret a relacionar-se, oralmenti per escrit, amb l’Administració de l’Estat aCatalunya en la llengua oficial que esculli i a ésseratès...” (article 12.2). Són molt més clars, pel quefa a les relacions amb l’Administració de l’Estat,dos articles d’una llei estatal: la Llei 30/1992 2 derègim jurídic de les administracions i del

procediment administratiu comú: els articles 35 i36, modificats per la Llei 4/1999) 3. En cito nomésdues frases, consecutives, de l’article 36: “... Elsinteressats que es dirigeixin als òrgans del’Administració General de l’Estat amb seu alterritori d’una comunitat autònoma [...] podenutilitzar la llengua que sigui cooficial en aquestacomunitat. En aquest cas, el procediment s'ha detramitar en la llengua que hagi triat l'interessat”.Deixo de banda el rebuig que em provoca elterme “cooficial”. Triar el català com a llenguad’un procediment és el que fa un determinatciutadà, de forma reiterada, davant l’AgènciaTributària d’Hisenda. Cada any arriba eldesagradable formulari de la declaració de renda.Cada any, trio el del meu idioma. Emplenar-locosta Déu i ajuda, malgrat que pots baixar elprograma PADRE (la lletra “A” vol dir “ajuda”!)d’Internet, o bé només en castellà, o bé encastellà més alguna llengua “cooficial”, perexemple en català ... o valencià (que és el quefaig sempre!). A més, Hisenda envia un esborranyde declaració, que m’arriba sempre, amb un llargescrit que l’acompanya, només en castellà.Malgrat tot, fa dos anys, el ciutadà que comentova enviar la seva declaració de 2004 (en valencià)amb un error que l’administració li va fer veure...

La llei delmàxim esforç Miquel Strubell i Trueta

Membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua

34

1 “La doble oficialitat lingüística com a problema jurídic”, Núm. 1,Vol. 1 (juny 1983): 53-78.

2 Llei 30/1992, de 26 de novembre. BOE 285, del dia 27.3 Llei 4/1999, de 13 de gener (BOE 12, del dia 14; suplement núm.

4 en llengua catalana de 13 de febrer).www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/ae_llei30_92.pdf


Composici�n


amb un escrit en castellà. Ep! Que això no és elque diu la llei espanyola. Va parlar amb la cap delServei de la seva Agència Tributària, i ho vaconfirmar per escrit. A més, deia que eraimpossible demanar per Internet l’esborrany dela declaració en català, ni tan sols des del portalcatalà 4: l’enllaç de la “Sol·licitud de l'esborrany”remetia a una pàgina monolingüe5 que noadmetia triar entre llengües oficials i, per tant,enviava l’esborrany en castellà. A la cartademanava una versió en català de l’esborrany,versió que li va arribar al cap de poquessetmanes. Va comentar que tots els papers querebia de l’Agència Tributària continuaven posantmalament l’adreça de l’oficina: i la catalanitzaciódel carrer (“Avinguda del Príncep d’Astúries”) vaser una de les primeres decisions de l’ajuntamentdemocràtic... fa 25 anys! A més, li deia que a lespàgines d’AEAT a Internet, més de 10 adreces ala “Relación de direcciones de los CentrosDirectivos del Ministerio de Hacienda enBarcelona”6, tenien errors (el 30/4/2007, encaracontinuen iguals, com continua essent impossibledemanar l’esborrany per Internet!).Va reclamar que tota l’eventual correspondènciaposterior fos en la llengua oficial triada per aquestciutadà. En resposta (24/5/2006), el Cap de laDependència Regional de Gestió Tributària deiael següent: “...en la mesura en què durant eldesenvolupament dels tràmits corresponents alprocediment de “comprovació limitada” ushaguéssiu adreçat a l’Administració tributària encatalà, aquesta Administració havia d’havercontinuat la tramitació del procediment en català.Per tot això, us demanem disculpes pels errorsen què hàgim pogut incórrer ...”.Ara bé: demanant disculpes, s’arregla i s’arxivatot? No està l’Administració de l’Estat obligada aaplicar la llei? El mateix ciutadà va equivocar-sede nou en la declaració l’any següent, però lanotificació, novament, no va ser en la llenguaoficial de la declaració de renda! El ciutadà lliura

al registre de l’oficina (18/12/2006) unesal·legacions en què diu: “Us prego novament queexerciu l’especial respecte (CE 3.4) que mereixla meva tria de llengua oficial, i que la respostade l’AEAT i tota la documentació subsegüent siguien llengua catalana”. L’Administració de Gràciaenvia un escrit en què fa cas omís de la decisiódel ciutadà comunicada ja diverses vegades: ara,una “Notificación de acuerdo de imposición desanción por infracción tributaria” (21/3/2007). Ai!Ara li volen posar una sanció! El ciutadà escriuque en incomplir-se l’article 36, no considera quecorri cap termini per acollir-se al dret a l’eventualreducció per ingrés en període voluntari i perconformitat amb la sanció (que quedaria, així, en91 euros). Entre tant, rep una nova disculpa, arade Gràcia, (10/4/2007): “D’acord amb lainformació de què disposem en aquesta oficina,li podem dir que, ara per ara, encara no éspossible emetre tots els documents en lesdiferents llengües oficials...”. I més endavant:“Lamentem molt sincerament totes les molèstiesque li hagin estat ocasionades ...”.I aquí hi ha el dilema. Un amic advocat em diu quepagui i que recorri. I jo dic: recórrer contra un escrit,havent pagat com diu que haig de fer, no és tantcom acceptar que l’escrit ha estat emès d’acordamb la llei? Ah! I el 19 d’abril, és a dir 8 dies desprésde les grans disculpes, li envien una “Comunicacióny envío de datos fiscales” per a la declaració de2006! Novament les dades i el llarg escrit que lesacompanya són en castellà. Aquest ciutadà nomésvol que se li respectin els drets lingüístics, pagarels seus impostos (i si cal, les sancions!)... i dedicar-se a coses més profitoses. Però Hisenda ignora lallei (amb llargues explicacions, és a dir, fent un granesforç), i el ciutadà es demana: és l’únic entre 11milions de ciutadans que reclama els seus dretslingüístics davant d’Hisenda?

35

4 www.aeat.es/webcatalan/home.html5 www.aeat.es/webcatalan/campanyas/renta2005/borrador.htm6 www.meh.es/Portal/El+Ministerio/Directorio/ListaDirecciones?id=08


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Diputació, 276, planta baixa - 08009 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades decaràcter personal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003,d'1 d'octubre, per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per adifondre les activitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitatd'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Diputació, 276 baixos 08009 Barcelona).

La Corbella 11

Documents

Transcript of La Corbella 11