LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 4 • abril 2003

Ja és aquí... la llufa!Pensant en noves maneres de

denunciar públicament aquellesempreses, entitats o organismesque continuen bandejant la nostrallengua, va sorgir la idea de cons-truir una llufa gegant, que fos moltvisible i evidenciés una queixa per

part de la societat civil. La Llufa dela Plataforma per la llengua és unun ninot inflable, de 5 metresd’alçada i 4 d’amplada aproximada-ment, que neix amb la intenció devoltar arreu del país, plantant-seallà on calgui per tal que qui se la

trobi sàpiga de seguida que se l’hiha col·locat perquè no deixa que elcatalà avanci amb normalitat en elseu àmbit. Ben aviat la Llufa seràpresentada en societat: estigueuatents i atentes!

• 2 •

SUMARI

1

3

44

567

8

10

1111

12

1313

1414

14151515

15

16

PortadaJa és aquí... la llufa!

Editorial5 anys després de l’aprovació

de la Llei de Política Lingüística al PrincipatCampanyes

Estudi sobre la situació de la nostra llengua en la telefonia mòbil

Les llengües usades en els anuncis dels opisLa nova llei catalana d’universitats no garanteix

l’ensenyament del catalàUn pas més cap a l’etiquetatge en català de vins i caves

Un rigorós estudi sobre la resposta lingüística a la immigracióEntrevista

Entrevista a Lluís Jou, ex-director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Actes i accionsI love to speak catalan. El futur del català a

la nova universitat globalitzadaAcció de la Plataforma per la Llengua del Vallès

als cinemes de l’eix Macià L’experiència de Salt: el català, llengua d’acollida

OpinióEls “avis” de la Plataforma

TerritoriReunió amb Caprabo:

la cadena utilitzarà el català al País ValenciàEls orígens de la Plataforma per la Llengua del Vallès

I a més a mésLes televisions locals podran emetre gratuïtament pel·lícules

doblades al català cedides per TVCEl Correllengua de Ponent aplega 1200 persones a Balaguer

La Plataforma participa en el 3r Congrés de la Joventut de Catalunya

Pans & Company rep una carta de la PlataformaContactes amb Softcatalà

Neix MERCAT, “el mercat català a internet”La Plataforma es queixa a Jordi Vilajoana per la poca presència

del català al Festival Internacional de Cinema de SitgesContraportada

La llengua catalana, entre el cofoisme i la UVI

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71plataforma@estelnet.com - www.plataforma-llengua.org

per aportacions econòmiques: 2059-0800-81-0000435183

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: A. Cortils, M. Gasull i J. Manent.Han col·laborat en aquest número: P. Abad, J. Casals, L. Duran, B. Gasull, P. Llorens, J. Milelire, J. Porta, T. Royo.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 298 16 39)Impressió: Offset Color

Arran dels 5 anys de l’aprovacióde la Llei de Política Lingüística alPrincipat i de l’entrada en vigor delsdarrers terminis en l’aplicació, s’haparlat a bastament dels resultats ide l’avaluació d’aquesta llei. Des delconsell de redacció de La Corbella,la revista de la Plataforma per laLlengua, en volem valorar algunsaspectes. Quan treballem el dia adia a favor de la llengua, i provemd’utilitzar la llei i les seves disposi-cions amb el desig d’avançar, enstrobem amb la problemàtica de lamanca de garanties de complimenten molts dels seus aspectes, de talmanera que això provoca que mol-tes de les disposicions i reglamenta-cions previstes no es puguin com-plir. També en aquells punts queconstitueixen declaracions d’inten-cions molt vàlides (potenciarà, esti-mularà, etc.), però que no passend’això, ja que no tenen els mecanis-mes suficients de desenvolupamentnecessari per a reglamentar i execu-tar. És a dir, tot i que en determinatsàmbits considerem que la llei apun-ta en una bona direcció des del puntde vista de l’avenç de la llenguacatalana, no resta assegurat l’acompliment dels seus objectius acausa d’aquests impediments, laqual cosa en qüestiona la seva efec-tivitat. Volem destacar que tant lasocietat civil com les administra-cions necessiten instruments real-ment útils per acomplir els objectiusde normalització lingüística propo-sats i garantir, per tant, els drets lin-güístics dels ciutadans (notaries,administracions de l’estat, empre-ses, establiments, etc). Són sovinte-jades, però, les telefonades i correuselectrònics de persones que s’hanvist discriminades per qüestions lin-güístiques, i en la majoria dels casostrobem a faltar una empara legal

per donar una resposta a aquestesdemandes, encara que, com és bensabut, des de la Plataforma es pre-parin campanyes per tal d’ompliraquest buit.

Fins i tot en el camp de l’empre-sa (retolació, etiquetatge de certsproductes de denominació d’origen iartesanals, etc.), on sí que existei-xen possibilitats de garantia reco-negudes, existeixen encara greusincompliments i és en aquest sentitque demanem que es facin complirefectivament aquests preceptes ique les intencions expressades perl’administració d’aplicar-ho no que-din en paper mullat.

L’altra cosa que ens preocupa ésel tema del desenvolupament de lallei, i en voldríem comentar dosexemples: creiem que cal estendre,tal i com preveu l’article 34, l’obli-gació d’etiquetar també en català laresta de productes no esmentats enla llei, tenint en compte a més que

etiquetar en català afavoreix elconsum i pot beneficiar les empre-ses que operen al nostre país. Unaltre cas és el del cinema que, mal-grat els esforços, i tot i els darrersincrements quant a doblatge, lanostra llengua continua essentminoritària en el sector. Per aquestmotiu apostem de nou per unaimplicació del màxim nombre possi-ble de forces polítiques per tornar aregular el sector, després de l’expe-riència de la retirada del decret, pertal que productores, distribuidores iexhibidores deixin de rentar-se lesmans i progressivament tinguemuna oferta àmplia i en igualtat decondicions de pel·lícules doblades alcatalà.

Demanem que les disposicionslegislatives del català s’incrementintambé, sobretot en les diverses lleis,modificacions de lleis i decrets queen les diverses matèries i aspecteses vagin aprovant. Caldrà, però, quetant des dels ciutadans com desd’organitzacions com la Plataformamantinguem un paper actiu en l’e-xigència dels nostres drets lingüís-tics a les institucions del país itambé en la demanda, sovint enforma de queixa, que fan els ciuta-dans a l’hora de comprar productes,d’anar al cinema, de ser atesos encatalà... Aquesta és, en darrerainstància, la manera per garantirque la realitat social del català, lanormalitat amb que es viu en totsels nivells, quedi reflectida en elsàmbits en els quals volia incidir lallei i anar més enllà i tractar temescom els relacionats amb la immi-gració. Encara no podem viure ple-nament en català, però amb l’em-penta de tots plegats farem que elcatalà tingui el tracte que es mereixi assoleixi les condicions de norma-litat que tots desitgem.

• 3 •

EDITORIAL

5 anys després de l’aprovació de la Llei de Política Lingüística al Principat

La Plataforma per la Llengua havolgut posar en evidència, per mitjàd’aquest estudi, el greuge lingüísticque pateixen els usuaris decasa nostra pel que fa alsserveis de telefonia mòbil.Es féu una crida a través dela pàgina web i es recolli-ren més de 500 enquestes.L’estudi té present la situa-ció del català pel que fa alsfabricants de telèfonsmòbils i a les companyiesoperadores, i recopila lesdiverses observacions quereflecteixen aquestes difi-cultats. A grans trets,només Siemens i Alcatelincloïen el català com aopció idiomàtica en elmenú dels mòbils, mentrealtres fabricants, tot i incloure acasa nostra idiomes com l’estonià,el bielorús, el danès, l’eslovè, el letóo el lituà, no tenien en compte per

res el català. Pel que fa a les opera-dores (Amena, Movistar iVodafone), s’analitzava la situació

de la nostra llengua en el contrac-te, la factura, la bústia de veu, elsmissatges informatius o promocio-nals i el servei d’atenció al client.

En cap cas, i en totes les compan-yies, no hi ha més d’un 50% de res-postes afirmant que aquests serveis

són en català, quan la nor-malitat correspondria al100%. Aquests resultatsdemostren la precarietatde la situació, i comple-mentats amb les observa-cions, denoten que lesopcions en català nomésestan disponibles en certesocasions o bé són de moltdifícil accés per part de l’u-suari, el qual fins i tot potdesconèixer que existeixen.A partir d’aquesta situació,la Plataforma per laLlengua començarà unacampanya encaminada apressionar a les empreses

implicades denunciant aquestmenyspreu.

Comissió empreses

• 4 •

CAMPANYES

Estudi sobre la situació de la nostra llengua en la telefonia mòbil

Entre els mesos de setembre del2002 i gener del 2003 la Plataformaper la Llengua va seleccionar 116opis del centre de Barcelona delsquals va fer l’observació dels anun-cis presents durant 10 tongades

cada dues setmanes. Elresultat total és de 2025anuncis analitzats d’em-preses privades (81 dediferents) i organismespúblics. Els anuncis delsopis, pel fetd’ésser unap u b l i c i t a tcara, acullenun alt percen-tatge depublicitat pri-vada (en el

nostre estudi un 85 %dels anuncis) que a méscorresponen a gransmultinacionals o empre-ses grans. Alguns d’a-quests resultats repre-

sentatius de la situació del catalàen aquest tipus de publicitat elsmostrem en els gràfics següents.

Bernat GasullComissió empreses

Les llengües usades en els anuncis dels opis

92

11

4

162

3

11

0% 20% 40% 60% 80% 100%

altres

Govern espanyol

Generalitat de

Catalunya

Diputaci� de

Barcelona

Ajuntament de

Barcelona

catal�

espanyol

triling�e

L'�s del catal� per sectors d'anunciants p�blics

Dins les barres el nombre d'anuncis trobats en cada llengua

nombre

d'anuncis en %

62

38

49

13

50

52

126

135

56

66

307

110

29

20

101

25

9

13

70

1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

centres comercials i

grans superf�cies (3)

alimentaci� (no

begudes) (5)

begudes

alcoh�liques (9)

perfums (10)

roba interior (6)

roba no interior (10)

cinema i ind�stries

audiovisuals (14)

m�bils i operadores

de telefonia (6)

catal�

espanyol

marca o

ambivalent

angl�s

franc�s

biling�e

L'�s del catal� per sectors d'anunciants privatsEntre par�ntesi el nombre d'empreses anunciants de cada sector.

Dins les barres el nombre d'anuncis trobats en cada llengua

nombre

d'anuncis en %

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Contracte Factura B�stia de veu Missatges

informatius o

promocionals

Servei

d'atenci� al

client

resp

oste

s r

eb

ud

es

Amena

Movistar

Vodafone

Presència del català al contracte, a la factura, a la bústia de veu,als missatges informatius o promocionals i al servei d’atenció alclient dels telèfons mòbils estudiats.

• 5 •

CAMPANYES

El passat dimecres 12 de febrer, acausa de l’aprovació de la Lleid’Universitats de Catalunya (LUC) idels conseqüents debats i considera-cions que s’han pogut seguir durantels darrers mesos en diversos mitjansde comunicació del país, laPlataforma per la Llengua i laCoordinadora d’Estudiants delsPaïsos Catalans –la CEPC, juntamentamb sis entitats més: AlternativaEstel, Associació d’EstudiantsProgressistes (AEP), Coordinadorad’Associacions d’independents(CAD’I), Coordinadora d’Associacionsper la Llengua (CAL), CIEMEN, GrupIndependent de Magisteri (GIM) iÒmnium Cultural- van manifestar laseva disconformitat amb la llei,sobretot pel que fa al requisit deconeixement del català per part delsprofessors universitaris.

La Llei exigirà al professorat uni-

versitari un coneixement suficientdel català per exercir les seves tas-ques acadèmiques, però no concretaquin és aquest grau suficient deconeixement de català. Aquestaconcreció es determinarà en els pro-cessos selectius, d’accés i d’avalua-

ció; per tant, la deixa a l’arbitri decada universitat ja que només lesuniversitats tenen competència enmatèria de selecció de personal.Això pot provocar que cada univer-sitat exigeixi un grau diferent deconeixement del català segons elseu criteri.

Nosaltres, com arepresentants de lasocietat civil, entenemque el fet que no siguila mateixa llei la quedesenvolupi i concretiaquest requisit deixa elcamp obert a la dispa-ritat de criteris entreuniversitats i alhoracarrega la responsabi-litat de la regulació auns reglaments o normes -demoment, sense determinar- ambuna menor solidesa jurídica que unallei.

Queda palès que hi ha la neces-sitat d’una capacitació lingüísticadel professorat universitari adequat iproporcional a les tasques que ha dedesenvolupar, però amb aquestatimidesa (conseqüència parcial deles mancances de la mateixa Llei dePolítica Lingüística) no es garanteixsuficientment que en el futur tot elprofessorat contractat a les univer-sitats catalanes tingui el coneixe-ment suficient de les dues llengüesoficials.

Per tant, i davant d’aquestasituació, exigim al Govern de laGeneralitat de Catalunya i als equipsde govern de les universitats catala-nes que assumeixin les responsabili-tats que, malauradament, els carre-ga la Llei i assegurin una regulacióefectiva del requisit lingüístic quepugui garantir que tot el professoratque s’incorpori a les universitatscatalanes tindrà, efectivament, unconeixement suficient de la llenguacatalana (tal i com diu la Llei).

Aquesta garantia només podràser efectiva si s’estableix, com a cri-teri únic per tot el professorat, l’e-xigència d’acreditar, com a mínim, lapossessió del Certificat de Conei-xements Mitjans de la LlenguaCatalana (Nivell C) de la Junta

Permanent de Català o certificatsequivalents.

Només amb aquesta titulaciómínima es garanteix la competènciadel professorat per realitzar les sevestasques docents en llengua catalanai, per tant, és l’única salvaguardapossible dels drets dels estudiants aser atesos i expressar-se en catalàen l’àmbit universitari, així com de laconsolidació del català com a llen-gua vehicular de l’ensenyament uni-versitari.

Finalment, només afegir que desdel món universitari estudiantil ani-rem seguint aquest procés de desen-volupament de la Llei i que vetllaremperquè els nostres drets com a estu-diants catalans siguin respectats. Apart, pressionarem en la mesura quesigui possible per poder formar partdirectament del Consell Interuni-versitari de Catalunya o tenir-hi unpes important de decisió. Per tant,no descartem dur a terme alguntipus d’acció o reivindicació per talque se’ns prenguin seriosament.

Pilar Llorens i Anna CortilsComissió universitats

La nova llei catalana d’universitats no garanteixl’ensenyament del català

<< 4. D’acord amb la Llei 1/98, 7 degener, de Política lingüística, el profes-sorat universitari, llevat del visitant icasos anàlegs, ha de conèixer suficient-ment les dues llengües oficials, d’acordamb les exigències de les seves tasquesacadèmiques. El Govern de la Genera-litat, d’acord amb la normativa vigent imitjançant el Consell Interuniversitaride Catalunya, garantirà que en els pro-cessos selectius, d’accés i d’avaluació, esconcreti aquest coneixement suficient.

4 bis. El Govern de la Generalitat,d’acord amb la normativa vigent i a tra-vés del Consell Interuniversitari deCatalunya, procurarà perquè l’accés i laincorporació de nous membres a lacomunitat universitària no alteri elsnormals usos lingüístics docents i elprocés de normalització lingüística deles universitats >>.

• 6 •

CAMPANYES

Entre els mesos de novembre del2002 i març del 2003 la Plataformaper la Llengua, dins el context deles campanyes que està duent aterme per tal d’aconseguir l’etique-tatge en català de vins i caves, varealitzar diverses reunions amb elsprincipals responsables d’empreses ientitats vinculades amb el sector.En destaquem les reunions fetesamb el Consell Regulador del Cava,amb UVIPE (Unió Vinícola delPenedès) i amb l’empresa MiguelTorres. Val a dir que durant ladarrera campanya de Nadal hi hahagut un notable increment de lapresència del català en vins i caves,i de manera significativa en pro-ductes de gran consum (vins Bach,caves Codorníu...). Per bé que no enla mateixa velocitat en totes les

empreses, sembla que a poc a pocla cosa va avançant. Miguel Torres,per exemple, on fins ara el catalàera del tot absent en l’etiquetatge,l’està introduint subtilment en lesetiquetes frontals en una primerafase, i totalment normalitzat (en totel conjunt de les etiquetes) en elmoscatell o el vi Falconer, fàcils detrobar en superfícies de lliure ser-vei. Evidentment el camí per recó-rrer encara és molt llarg, ja que aixònomés és el principi; però és un pri-mer pas en l’etiquetatge dels altresgrans productes de Torres. La valo-ració per part de la Plataforma, toti que encara hi ha molta feina perfer, és molt engrescadora: l’any2003 marcarà un abans i un des-prés en el nombre de vins i cavesetiquetats en català. Precisament

per això estem elaborant un segonestudi a fi de quantificar aquestincrement i veure si realment ésgeneralitzat en totes les gransempreses. Caldrà vigilar, doncs,totes aquelles que no normalitzenla seva situació, alhora que us con-videm des d’ara a fer-los saber elsnostres drets. El nostre paper com aconsumidors, amb tot el dret d’exi-gir el català en l’etiquetatge mit-jançant les nostres demandes, ésmolt important per tal d’incentivaraquestes empreses a fi que intro-dueixin el català en tots els seusproductes, i com més aviat millor.

Bernat GasullComissió empreses

Un pas més cap a l’etiquetatge en català de vins i caves

D’ençà de la presentació de l’es-tudi elaborat l’any 2001, laPlataforma per la Llengua ha conti-nuat incidint per millorar la situaciódel català en els supermercats, tanten aquells llocs on era més menys-preat, com és el cas de Carrefour(Champion, Dia...) i Mercadona,com en d’altres cadenes catalanesque han reculat en el seu ús. En totsels casos el resultat ha estat bo,amb compromisos de millora.Tanmateix, i en el cas de Carrefour,l’increment ha estat claramentinsuficient, cosa que contrasta ambMercadona, on hi ha una claravoluntat d’avançar en l’ús delcatalà, i que el predisposa també amillorar la situació del català al PaísValencià. La taula que us presen-tem, a partir d’observacions delssupermercats de Barcelona, és prousignificativa.

Comissió empreses

El català en els supermercats

êndex global catal� escrit (mitjana entre: r�tols,

cartells, etiquetatge marques pr�pies, p�gina web)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

sense sig. Ling��stic

nom�s castell�

nom�s catal� o

biling�e

sense sig.

Ling��stic

0 2,5 2

nom�s castell� 73,1 35,9 32,5

nom�s catal� o

biling�e

26,9 61,6 65,5

2001 2002 2003

Evolució del català als supermercats Mercadona de Barcelona

• 7 •

CAMPANYES

Avui dia tenim plan-tejat un repte importantpel que fa a la integra-ció lingüística de lanova immigració.Pensem que el català hade continuar desenvolu-pant el paper cohesio-nador que històricamentl’ha caracteritzat, i és enaquesta línia que volemtreballar perquè esde-vingui la llengua comu-na al nostre país. És peraquest motiu que consi-derem important treba-llar en aquest sentit icontribuir a la sensibilit-zació de la població i ala difusió de les actua-cions que ja s’estanduent a terme. Des dePlataforma per laLlengua i la FundacióJaume I hem vist la necessitat deconèixer el tema en profunditat ivam creure necessari encarregaruna sèrie d’estudis per saber exac-tamanet que és el que està passanten aquests moments amb la novaimmigració que arriba al nostre país,

quines són les iniciatives que s’handut a terme des de l’administració,quina efectivitat tenen i quines sónles mancances.

En definitiva, parlar d’acollidalingüística és parlar d’ensenyamentde la llengua i és en l’àmbit de lapoblació immigrant adulta en què

s’ha centrat l’estudi: Elcatalà i la immigració, ésescrit per un ampli equip derecerca. Pensem que aques-tes dades ens poden ajudara dissenyar una campanyarealment efectiva.

Som conscients, però,que la integració lingüísti-ca d’aquestes personestambé passa per l’actitudque la població catalano-parlant adopti davant d’a-quests nous ciutadans, peraixò l’altra gran tasca pen-dent consisteix en la sensi-bilització de la població“autòctona” perquè emprievitualment la llenguacatalana quan es dirigeixi apersones nouvingudes, i nodoni per suposat que l’in-terlocutor no entén elcatalà, cosa que sovint no

és certa i a més fa més difícil laintegració lingüística d’aquestapoblació. En les properes setmanespresentarem l’estudi públicament.

Sònia LlinàsComissió d’acollida lingüística

Un rigorós estudi sobre la resposta lingüística a la immigració

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

Escena del nou tríptic de la campanya d’acollida lingüística

• 8 •

ENTREVISTA

Jordi Manent: Quin balanç fade la seva gestió al capdavant de laDirecció General de PolíticaLingüística (1996-2003)? Quinsèxits i quines mancances s’atri-bueix?

Lluís Jou: Els èxits són compartitsamb tot un equip. En el meu cas ambels dos consellers, Pujals i Vilajoana,que m’han fet confiança, i amb elscaps i la gent que ha estat amb mi ala Direcció General, al Consorci per ala Normalització Lingüística i alTERMCAT.

Estic satisfet, d’una banda, d’ha-ver contribuït a la redacció i aprova-ció de la Llei 1/1998, de política lin-güística, a l’elaboració d’una vintenallarga de decrets i a promoure elsconvenis amb les empreses i sectorson la llei tenia més incidència i, del’altra banda, d’haver facilitat elmarc de relació estable en matèriade llengua amb el Govern de les IllesBalears que resulta de l’acord de 17d’abril de 2000, la conseqüència mésvisible del qual és l’Institut RamonLlull.

També estic content d’haverredactat els informes sobre políticalingüística amb visió de conjunt iamb ambició, i d’haver contribuït alrellançament del Centre de termino-logia TERMCAT , a la commemoracióde l’Any Europeu de les Llengües, alcanvi d’orientació dels cursos decatalà per a adults que s’impartei-xen des del Consorci per atendre elrepte de la nova immigració i d’haverimpulsat estudis sobre l’ús real delcatalà, més enllà de sobre el seuconeixement. Igualment crec quehem facilitat unes primeres passesdel català, tímides però en la direc-ció que cal, per fer-se un lloc a l’o-ferta cinematogràfica, a la informà-tica, al món empresarial i al món deldret.

Em sap greu no haver aconseguit

una coordinació més efectiva de lafeina que fan els diferents departa-ments de la Generalitat en matèriade llengua, que és molta però sovintdispersa i poc coneguda.

J.M.: Des que vostè entrà a ladirecció general, i durant aquestssis anys i mig, creu que s’haavançat gaire en la normalitzaciódel català?

Ll.J.: És innegable que el catalàha guanyat presència social. Enpremsa nacional, ha passat del 9%al 25% d’exemplars venuts; enpremsa comarcal, del 45% al 54%;en emissores de ràdio que emeten en

català, del 38% al 48%; en docu-ments notarials i judicials en català,del 3% al 10%. En retolació comer-cial, en publicitat, en documentacióbancària, en espectadors de cinema,en llibres, en televisió, en pel·lícules.... en tots els camps el català haguanyat presència. També hemguanyat en coneixement i això mal-grat el creixement de la població enunes 400.000 persones en aquestssis anys.

Altra cosa és l’ús del català en lesrelacions menys formals, el creixe-ment del qual sembla estancat acausa, sobretot, del pes cada copmés gran de les televisions privades,de la cultura de l’audiovisual, de l’es-cala de valors predominant a lasocietat d’avui i de la immigracióestrangera.

J.M.: Hi ha intel·lectuals i enti-tats que afirmen que la Generalitatno ha fet ni fa prou en matèria de

Entrevista a Lluís Jou, ex-director general de PolíticaLingüística de la Generalitat de Catalunya

Lluís Jou

Hem guanyat en conei-xement i això malgrat

el creixement de lapoblació en unes

400.000 persones enaquests sis anys

• 9 •

Política Lingüística. Comparteixaquesta opinió?

Ll.J.: No hi estic d’acord. Sensel’acció de la Generalitat, impulsadasobretot pel president Pujol, avui elcatalà continuaria essent una llen-gua per parlar a casa els de sempre iper a usos literaris. És la Generalitatque l’ha fet entrar als mitjans decomunicació, que n’ha fet llenguavehicular a les escoles, que n’ha fetllengua d’integració i que s’ha cre-gut que és una llengua com les altresi ha procurat fer-lo competitiu a totsnivells.

J.M.: Té cap recepta per incre-mentar l’ús social del català? Quinés, al seu parer, la problemàtica defons?

Ll.J.: La realitat demolingüísticade la nostra societat, el paper sem-pre advers de l’Estat espanyol, lainhibició empresarial, la mundialit-zació, les “raons de mercat” i lesactituds acomodatícies dels cata-lans dificulten el progrés del català.Caldria poder canviar això.

J.M.: Quins són aquells àmbitsen els quals caldria incidir més enels propers anys per augmentar lapresència del català?

Ll.J.: L’audiovisual, els mitjans decomunicació, el món empresarial i laprojecció exterior.

J.M.: A grans trets, com veu elfutur del català en cada territoridel nostre àmbit lingüístic?Comparteix les tesis catastrofistesque tot està perdut?

Ll.J.: No hi ha res perdut i assegu-rar-ho, sense dades, com fan algunsés irresponsable i genera frustració idesencís. El català arribarà a la fi delsegle XXI millor que no hi ha entratperquè progressa en molts àmbits.

Els territoris on la situació ésmillor són Catalunya, que lidera elprocés i les Illes on, en els darrersanys, s’ha guanyat molt pel que fa aactituds, que és, precisament, el queés més feble al País Valencià. Lasituació a la Catalunya Nord és moltcomplicada i a l’Alguer difícil.Andorra és el contrapunt d’un terri-tori amb tot el reconeixement legalperò una pressió immigratòria iturística immensa, i la Franja és l’al-tre contrapunt sense cap reconeixe-ment legal però amb una poblacióen molts sentits encara monolingüecatalana.

J.M.: Creu que serà factible, enels propers anys, que el catalàesdevingui llengua oficial aEuropa? Quines creu que són lesvies per arribar-hi: cal passar perEspanya o haurem d’anar directa-ment a Europa?

Ll.J.: Estic segur que el catalàtindrà el reconeixement que licorrespon, semblant a l’hongarès, altxec, al finès o al danès. Les vies:pressió a l’Estat espanyol i a Europai, sobretot, molta didàctica. La pro-jecció exterior de la llengua i la cul-tura ha de ser un element clau enaquesta didàctica, i també comptaramb circumscripció electoral pròpia.

J.M.: Què n’opina de la feinaque fa la societat civil en matèriade normalització lingüística? Comvalora la feina duta a terme per laPlataforma per la Llengua durantdeu anys?

Ll.J.: És molt important i, a parermeu, cada cop ho serà més. Cal laimplicació social en tots els actes dela vida, des de demanar un cafè ambllet i comprar el diari al matí fins acomprar un llibre o una ampolla devi. Les entitats cíviques per la llen-gua són un referent d’aquesta impli-cació.

J.M.: Quines són les claus perpoder integrar lingüísticament icultural les noves migracions?

Ll.J.: Que la llengua sigui fortadins del nostre domini lingüístic, quela ciutadania entengui que cal parlarcatalà amb els nouvinguts, que laGeneralitat, el Govern de les Illes itambé la Generalitat Valenciana tin-guin competències decisòries enmatèria d’immigració, que es poten-ciïn molt els instruments d’ensenya-ment del català als estrangers i queels immigrats considerin que aquestés el seu país.

ENTREVISTA

Entrevista feta perJordi Manent

Lluís JouEl català arribarà a la fidel segle XXI millor queno hi ha entrat perquè

progressa en moltsàmbits

Cal la implicació socialen tots els actes de la

vida, des de demanar uncafè amb llet i comprar

el diari al matí fins acomprar un llibre o una

ampolla de vi

• 10 •

ACTES I ACCIONS

El dimarts dia 10 de desembrees va celebrar l’acte sobre el futurdel català a la universitat. L’AulaMagna de la Universitat deBarcelona es va omplir, a pesar dela pluja, amb persones d’aquí inte-ressades per la problemàtica itambé amb algun estudiant defora. Mentre el públic anavaseient, es va projectar un muntat-ge de diapositives on es podien lle-gir els lemes de la comissió acom-panyats d’il·lustracions amb dibui-xos i opinions de diferents estu-diants estrangers.

Seguidament van inter-venir els ponents. En BogdanBancescu (estudiantromanès) va explicar queabans de venir a Catalunyaja feia temps que estudiavacatalà, i que volia venir pre-cisament a Barcelona perpoder-lo practicar i apren-dre’l millor. Però un copaquí, sobretot al carrer, hatingut dificultats per practi-car la llengua perquè quanpregunta alguna cosa lagent li nota l’accent d’estranger i licontesta en castellà. A més, tam-poc pot parlar en català amb elsseus amics castellanoparlants per-què aquests no es passen mai alcatalà i, massa sovint, els mateixoscatalans se li dirigeixen en cas-tellà. Creu que no hi ha conscièn-cia de llengua.

En Francesco Ardolino (profes-sor d’italià de la UB), va respondreque el seu somni eròtic des de fatemps és que algun Erasmus lidemanés a la seva classe de can-viar d’idioma perquè no entén elcatalà. Per desgràcia seva, encarano s’hi ha trobat. Ell té molt clarque les classes han de ser encatalà. A més a més va aprofitarper comentar que aquí sovint fem

incorreccions quan parlem i fins itot quan escrivim, il·lustrant-hoamb un seguit d’anècdotes.

Després parlà Jordi Muñoz(estudiant de Ciències Polítiques),el qual va explicar el procés deglobalització que estan patint lesuniversitats, tot relacionant-t’hoamb la llengua. Va comentar que elneoliberalisme ja afecta les univer-sitats en la mesura que implicauna tendència a la retallada de ladespesa pública i de la garantia aldret de l’ensenyament en el sector

públic. Aquest fet comporta l’en-trada del capital privat en el nego-ci de l’ensenyament superior, isobretot en la introducció de lalògica de la competència en unsector que n’havia restat al marge.Aqueta tendència té l’origen enacords com ara la declaració deBolonya (endegat per unificar iti-neraris d’estudis a nivell europeu)o bé el districte únic universitari anivell espanyol. Davant d’aquestsprocessos, la universitat catalanaes veu sotmesa a les forces demercat, havent de competir aescala europea i també iberoame-ricana amb altres universitatspúbliques i privades per poder sub-sistir, i alhora lligada al controlcentral espanyol en qüestions tan

importants com la selecció delpropi professorat. Per tant, enaquest àmbit només podem garan-tir la presència de la nostra llen-gua si disposem d’un sistema uni-versitari propi fet per i per a lasocietat catalana i controlatdemocràticament per ella mateixa.

I finalment, en Jordi Matas(vice-rector de Política Lingüísticade la UB) va exposar tot el procésque s’ha dut a terme en l’avant-projecte de la LUC sobretot pel quefa al coneixement de català per

part del professorat con-tractat. Per tal de no caureen el desori de sempre, ellcreu que la nova llei hauriad’unificar criteris de sol·lici-tud de les dues llengües ofi-cials ja que la política lin-güística va més enllà que lapolítica universitària. Pertant, seria millor que horegulés la llei.

La conclusió que treiemde l’acte i de tota aquestaproblemàtica és que aquesttema, a part de ser compli-

cat, no té el suport suficient de lesinstitucions, ja que no fan el quehaurien de fer. Depèn una mica,doncs, de tots nosaltres i de lanostra actitud davant dels nouvin-guts. Per això és indispensableseguir treballant el dia a dia. Enprimer lloc, conscienciant els estu-diants catalans i el professorat i,en segon lloc, explicant als de foraque tenim una cultura i una llen-gua pròpia amb la qual volem rela-cionar-nos amb ells. Hem de sercapaços d’afrontar aquest reptetan gran per a la consolidació de lallengua catalana en un àmbit tantimportant com és l’universitari.

Anna Cortils MunnéComissió universitats

I love to speak catalan. El futur del català a la novauniversitat globalitzada

Aula Magna de la UB

• 11 •

ACTES I ACCIONS

El 30 de novembre del 2002 laPlataforma per la Llengua del Vallès,impulsada per l’Associació per la

Llengua de Sabadell, va fer unaacció als cinemes de l’Eix Macià deSabadell per demanar l’exhibició de

la còpia en catalàdel film Harry Potteri la cambra secreta,la segona part de lasaga. Es donava lacircumstància quenomés 12 de mésd’un centenar de lescòpies existents dela pel·lícula s’hanestrenat en català, imoltes poblacions

n’han restat excloses, per exempleSabadell. L’acció va consistir en unaenganxada de cartells i adhesius al’interior del cinema, una foto ambtres tipus de pancartes i un lliura-ment de fulls oficials de reclama-cions al cinema. Des de laPlataforma per la Llengua critiquemels exhibidors de cinema pel fet queadopten una postura negativa al’hora d’acceptar els doblatges encatalà, encara que fa un any lasocietat va deixar ben clar amb tottipus d’actuacions que volia cinemaen català.

Acció de la Plataforma per la Llengua del Vallès alscinemes de l’eix Macià

L’experiència de Salt: el català, llengua d’acollidaPossiblement qui va veure passar

la cercavila per la llengua recorre-guda a Salt l’1 de març d’enguany, liva semblar molt sorollosa de forma(anuncis a la premsa, comunicats ales televisions i ràdios, adhesions demés de 26 entitats del món associa-tiu, polític i sindical i força cartellsper la vila de Salt), però mancada deresultat pràctic; poca participacióde gent: amb prou feines una cin-quantena de persones van recórrerels carrers de la vila.

Potser hom va considerar lamarxa de la mateixa cercavila unamica surrealista quant al contingut.És a dir, en iniciar-la hi havia totesles “patums” polítiques locals, alcal-dables i regidors per a les futureseleccions, que pocs dies abans s’ha-vien afanyat a adherir-se a l’acte acor què vols. Però, malauradament,en el transcurs dels primers metresdel carrer Major de Salt, van anarescapolint-se discretament delgruix de la cercavila. Sortosament,amb l’adhesió espontània de xiquetsi xiquetes del poble, com molt bé vareflectir la foto del diari El Punt, vananar suplint la deserció discreta,però real, dels futurs polítics delconsistori saltenc.

Pot ser que algú es qüestioni quela lluita per la llengua ha d’estarexclusivament en mans dels polítics,de les denúncies mediàtiques a tra-vés dels mitjans d’informació o finsi tot de comportaments dignes depersonatges representatius de lasocietat. Creiem que aquestes con-jectures són errònies de cap a peus.L’experiència de Salt no pot ser dei-xada de banda. De fet, ha estat laprimera vegada que el catalanismemilitant ha sortit al carrer perdenunciar la precarietat de la llen-gua catalana davant les noves mas-ses de nouvinguts al nostre país.

En què va consistir aquesta cam-panya?

Per primera vegada es va tenircura d’apropar-se al nouvingut a tra-vés de les seves associacions i cen-tres de formació (CPNL i l’Escolad’Adults de Salt) per intentar quefossin ells mateixos els que dema-nessin poder “viure en català”.L’efecte va ser increïblement reeïxit.Al llarg de la cercavila, des de lesentrades als comerços i als locutorisde nouvinguts fins al contacte direc-te amb aquells que passaven causal-ment pel carrer, la recepció del nos-tre missatge va ser molt ben acollida.

Això fou així perquè, a diferènciade les comunitats no integrades decastellanoparlants a la vila de Salt,que sovint ens miraven com unsagressors a la seva pròpia cultura ials seus drets individuals, vam podercomprovar que aquests nouvingutsno tenen cap prejudici lingüístic nipolític envers el català com a llen-gua d’acollida. Per tant, tota accióque comporti l’apropament i com-prensió a la gent del poble sempreserà ben vista per la gent que hahagut d’instal·lar-se per força en unterritori que desconeix.

Amb tot, aquesta campanyaencara no està tancada i continuaràdurant la setmana del 21 al 27 d’a-bril d’enguany amb una exposiciófotogràfica del llibre didàcticParla’m en català publicat pel con-sell Comarcal de la Selva i de laxerrada pública a càrrec de l’ex-batlle de Salt, Salvador Sunyer, i deMohamed Houri, professor decatalà de l’Associació de laCooperativa Delta i l’associacióAtlas.

Jordi Casals i FernándezAteneu d’Acció Cultural (ADAC)

• 12 •

OPINIÓ

La densa història del catalanis-me cívic i cultural ens ofereixantecedents a les activitatsactuals. Evidentment les cir-cumstàncies canvien, però conjun-tament amb aquestes, hi ha unpòsit sovint silent d’experiènciesacumulades que s’interioritzen ifan la seva via més o menys explí-citament. En aquestes línies resse-guirem els antecedents, les orga-nitzacions i els grans objectius dela catalanització lingüística del’activitat econòmica en elPrincipat abans de 1939.

La mobilització prollengua té,al llarg dels anys vint i trenta delsegle XX, una trajectòria prouàmplia per ser resseguida. Són dosels aspectes que cal tenir en comp-te per entendre l’inici d’aquestaespecialització dins del catalanis-me cívic i cultural. D’una banda, ladifusió de les Normes de l’IEC i laconseqüent popularització, dins ifora de l’educació reglada, de l’en-senyament del català i, per l’altra,la instauració de l’autonomia i laconseqüent catalanització oficialde l’administració. Certament, comafirmava Antoni Rovira i Virgili,Josep M. Batista i Roca i, més tar-danament, Mn. Armengou, vista enperspectiva, hom té la sensacióque en el conjunt de la història delcatalanisme (polític i cívico-cultu-ral) el desnivell entre l’acció elec-toral i el de la difusió cultural decontinguts nacionals ha estat unabalança molt desigualment incli-nada vers el primer platet.

Feta aquesta necessària apre-ciació, s’ha de constatar que, tot ique hi ha un primer intent pocdocumentat d’acció per catalanit-zar els rètols de botigues barcelo-nines el 1913 per part del’Associació Protectora del’Ensenyança Catalana, sembla quedes de 1920 comença una activitat

més intensa en aquest sentit.Molts són els protagonistes, peròpocs els resultats assolits d’antuvi.Són dues –o segons com tres– lesiniciatives que abans de l’establi-ment de la Dictadura militar delgeneral Primo de Rivera vanimpulsar la catalanització de l’es-pai públic principalment de la ciu-tat de Barcelona. Una d’elles teniael fil conductor de l’ambient mer-cantil. Des del Centre deDependents (CADCI) era lògic ques’iniciessin les primeres mesuresper impulsar l’ús del català en lesbotigues i raons socials de la ciu-tat. Els dependents eren el perso-nal que duia el pes diari de moltsnegocis, i, per tant, coneixien deprimera mà l’ús del català en laseva propaganda i documentacióexterna i interna. Aquesta tendèn-cia va anar derivant cap a unatasca de denúnicia de les pàginesdel setmanari de combat La Tralla,que obrí una secció de denúncia ode reconeixement per aquellscatalanistes que no tractaven ambdignitat la seva llengua als seusnegocis, vinculats especialment ala Lliga Regionalista.

Per altra banda, sabem quel’entitat Nostra Parla també duguéiniciatives en aquest sentit, comoferir rètols en català a preu decost, mantenir obert un despatx deconsulta ortogràfica –com féu larevista que hem citat– i projectarles seves demandes des de lespàgines del diari La Veu deCatalunya. No s’arribà abans de1923 a cap proposta unitària iprou deslligada del combat políticper impulsar la catalanització.

La República va impulsar moltscanvis. El primer, la consideracióque amb l’autonomia ja no hihavia cap excusa per tractar comcalia la llengua pròpia. Després dediferents intents deslligats arreu

del territori, l’entitat juvenilPalestra i l’Associació Protectorade l’Ensenyança Catalana foren lesque més aviat començaren a tre-ballar abans de l’abril de 1931, desd’aleshores s’anaren ampliant elsdespatxos de consulta ortografica.Però no fou fins a mitjan 1932 queaparagué la primera aposta seriosaper treballar en aquest camp: vaser el Comitè pro Catalanització(CpC), format per Palestra, elCADCI, la Protectora, el FCBarcelona, la premsa catalana i elstres principals partits polítics delmoment: la Lliga, ERC i AccióCatalana. El CpC va aconseguircrear delegacions arreu del paísamb el suport dels diaris La Veu iLa Publicitat, i va aconseguir unnombre gens menyspreable decanvis de llengua en diferentsraons socials. L’any 1934 les duesanteriors entitats van impulsar unabreu campanya de catalanització:la de la guia telefònica de negocisi professionals liberals.

La maduració definitiva d’a-quests objectius es van produir a lafi de 1935 quan amb el suport dela Protectora es constituí elComitè de Catalanització (CdC),que constituí delegacions a dife-rents ciutats i viles de Catalunya,com també a la major part de dis-trictes de la ciutat. Mantenint elcaràcter plural quant a la sevacomposició, disposà d’un cartell depropaganda, d’un seguit d’objec-tius parcials molt estructurats i unplantejament de difusió i impactepúblic molt adequat a les tendèn-cies de l’època. Després de l’inicide la Guerra, va tenir una breurevifada a la fi de la primavera de1937.

Lluís DuranHistoriador

Els “avis” de la Plataforma

• 13 •

TERRITORI

Representants d’Acció Culturaldel País Valencià i de l’ADEC, con-juntament amb la Plataforma perla Llengua, es van reunir ambdirectius de l’empresa Caprabo perparlar sobre l’ús del català alsestabliments i a l’etiquetatge queaquesta cadena comercial téoberts al País Valencià. Es va ferarribar el malestar existent entremolts clients pel fet que aquestacadena, en començar a obrir esta-bliments al País Valencià, fins araho havia retolat tot exclusivamenten castellà, ignorant a més en laseva publicitat, etiquetatge imegafonia la llengua pròpia del

país. Pel que fa a la dis-tribucióactual al Principat dels seuspro-ductes, se’ls va demanar per quèalguns productes no eren etique-tats en català.

Els dirigents de Caprabo vannotificar que, efectivament, ellstambé havien rebut nombrosescartes i queixes des del PaísValencià, per la qual cosa havienestudiat la qüestió i havien acor-dat que, en un termni de dosmesos, introduiran també el catalàen tota la seva xarxa d’establi-ments arreu de les comarquesvalencianes, tant pel que fa a laretolació com a la publicitat i

megafonia. Pel que fa als produc-tes etiquetats en català per lamarca blanca de l’empresa, s’estu-diarà, més a llarg termini, la possi-bilitat que es distribueixin tambéal País Valencià, i que al Principates consolidi a l’alta la presència dela llengua a l’etiquetatge. Des de laPlatafoforma per la Llengua enscomprometem a fer un seguimentd’aquestes qüestions, i esperemque l’exemple de Caprabo serveixitambé per a altres cadenes.

Toni RoyoPlataforma per la Llengua

del País Valencià

Reunió amb Caprabo: la cadena utilitzarà el català al País Valencià

Els orígens de la Plataforma perla Llengua del Vallès es remunten amitjans de 1997. El nucli original elforma un petit grup de personessabadellenques interessades per lanostra llengua i la cultura –la majo-ria d’elles provinents d’Òmnium i dela ja dissolta La Crida- i que creuenque cal una acció més moderna idecidida en el camp de la normalit-zació lingüística i nacional.

Vam entrar a la Plataforma através de l’Associació per la Llenguai la Cultura i es creà, així, un grup aSabadell. El 2001 se’n creà un altrea Mollet del Vallès, grup que propi-cia l’edició, de manera conjunta, dela nostra revista Viure en català, quereprèn el nom de la revista que edi-taren en els anys vuitanta els Grupsde Defensa de la Llengua (GDL) i quepretén dur a terme una tasca divul-gativa i formativa, amb uns contin-guts molts clars de denúncia i rei-vindicació, a més dels de caire cul-

tural. L’any 2001 s’inagura la pàginaweb (www.estelnet.com/alc), la quals’actualitza regularment.

La Plataforma per la Llengua delVallès col·labora amb les campanyesde la Plataforma d’abast nacional(on cal destacar la recent acció afavor del doblatge en català alsmulticinemes de l’Eix Macià deSabadell), a més d’endegar campan-yes pròpies a nivell local a favor del’ús de la llengua en diferentsàmbits (cinema, empreses, mitjansde comunicació...). D’altra banda, hiha tres tipus de campanyes perma-nents:• Queixes a empreses que no utilit-

zen el català en la seva activitat.• Col·laboració amb empreses i enti-

tats per traduir els seus opuscles alcatalà.

• Publicació de cartes i articles a lapremsa (El Nou Punt, Diari deSabadell, Ordint la Trama, Avui,Contrapunt, Llengua Nacional…).

Com a entitat que també treba-lla per la cultura, s’organitzen con-ferències i hi ha col·laboracionsamb diverses entitats culturals iinstitucions. Així, per exemple, aSabadell es col·labora en el Cicleanual de Cinema Català que coordi-na el Consorci per a laNormalització Lingüística. Actual-ment s’està preparant la presenta-ció per l’abril del darrer llibred’Enric Larreula Dolor de llengua,presentació que, d’acord amb l’es-perit obert i de sumar esforços del’entitat, es farà conjuntament ambÒmnium Cultural, Nous Temps iOrdint la Trama, és a dir, amb totesles entitats que es mouen per lallengua i cultura catalana aSabadell.

Pep AbadPlataforma per la Llengua del Vallès

Els orígens de la Plataforma per la Llengua del Vallès

• 14 •

I A MÉS A MÉS...

Les televisions locals podran emetre gratuïtamentpel·lícules doblades al català cedides per TVC

Gràcies a un conveni signatentre Manuel Royes, president de laDiputació de Barcelona i presidentdel Consorci de Comunicació Local(CCL), i Jordi Vilajoana, conseller deCultura de la Generalitat, el 21 degener d’enguany, les televisionslocals del país podran disposar deforma gratuïta de les pel·lículesdoblades al català per Televisió deCatalunya. A més, el conveni tambéinclou l’oferta a les televisionslocals de fins a un màxim de deuhores setmanals de programes pro-duïts per TVC. Aquest punt era unareivindicació que des de fa tempsreclamaven les televisions locals,

que veien limitat l’accés al catàlegde pel·lícules subtitulades al català.La Plataforma per la Llengua jahavia expressat, ara fa uns mesos,la seva preocupació a VicençVillatoro, director de la CCRTV imembre del Consell Consultiu de laPlataforma, per la manca d’entesaen un punt tan important comaquest. Villatoro, home sensible ales reclamacions, ha actuatintel·ligentment. Esperem que apartir d’ara els responsables deBarcelona Televisió no tinguin capexcusa per no passar films doblatsal català, els quals brillen per laseva absència.

El Correllengua de Ponent aplega 1200 persones a Balaguer

El passat 5 d’octubre del 2002 vatenir lloc, a la ciutat de Balaguer, laprimera edició del Correllengua,organitzat en aquest cas per laPlataforma per la Llengua. Més de1200 persones van omplir la Plaçadel Mercadal i, posteriorment, elPasseig de l’Estació de la capital dela Noguera. L’acte va consistir enuna cercavila en la qual van prendrepart diversos grups excursionistes,de grallers i geganters. A continua-ció es llegí un manifest del

Correllengua 2002. AquestCorrellengua, organitzat a lescomarques de Ponent i de la Franjapels Casals Jaume I de la Franja i laPlataforma per la Llengua dePonent, ha recorregut més de 20pobles i ciutats d’aquests territoris iha aconseguit mobilitzar milers depersones. L’acte de Balaguer posavapunt i final al Correllengua dePonent, que ha aconseguit enguanyun gran èxit de convocatòria imobilització.

La Plataforma aconsegueix una millor coordinació entre la Direcció General de Política Lingüística i

la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Ara fa uns mesos, un soci de laPlataforma per la Llengua es quei-xava, amb raó, que en el programaCinema 3 del canal 33 sovint espassaven trossos de films en cas-tellà quan existia la versió catalanade l’estrena a les cartelleres cine-matogràfiques. Posava com a exem-ple el film El senyor dels anells: lesdues torres. Martí Gasull, membredel Secretariat de la Plataforma,

parlà amb representants de laCCRTV i explicà les deficiències lin-güístiques del programa. Des de laCCRTV se’ns respongué que es trac-tava d’un problema de coordinacióentre la Direcció General de PolíticaLingüística, responsable delsdoblatges de les estrenes cinema-togràfiques, i la mateixa CCRTV. Ensprometeren que a partir d’aleshoresevitarien aquestes mancances.

La Plataforma participaen el 3r Congrés de laJoventut de Catalunya

Membres de la Plataforma per laLlengua van participar, del 7 al 10de novembre del 2002, en el 3rCongrés de la Joventut deCatalunya. Diversos membres de laPlataforma muntaren una parada enla qual s’exposava material de l’en-titat. Alhora, altres membres aprofi-taren l’ocasió per fer un “taller d’ac-ció lingüística”, on s’explicaren lestècniques amb les quals actuar perfer activisme lingüístic de maneraeficaç i a la recerca de resultats.

Participació en la “Trobadad’Entitats per la Llengua

dels Països Catalans”Els passats 14, 15 i 16 de febrer,

tingué lloc a Barcelona una trobadad’entitats d’arreu del nostre territorilingüístic. L’entitat organitzadoraera la Coordinadora cap a laFederació d’Organitzacions per laLlengua Catalana (CFOLC). LaPlataforma havia d’intervenir en unade les ponències, però el seguit demanifestacions que es dugueren aterme aquells dies contra la guerrade l’Iraq, impossibilità que hi partici-pés i les jornades quedaren paralit-zades durant gairebé tot un dia.

Jordi Porta, nou presidentd’Òmnium Cultural, rep el Secretariat de

la PlataformaEl 4 de desembre del 2002 i el 10

de febrer del 2003, Jordi Porta imembres del Secretariat de laPlataforma es reuniren al PalauDalmases per tenir un canvi d’im-pressions i unir esforços en el temade la llengua. La bona predisposiciódel mateix Porta i de membres de lajunta de l’Òmnium, fan pensar quetard o d’hora hi haurà una relaciómés estreta entre totes dues entitatsi així poder fer campanyes conjuntes.

• 15 •

I A MÉS A MÉS...

La Plataforma es queixa aJordi Vilajoana per la poca

presència del català alFestival Internacional de

Cinema de SitgesLa Plataforma per la Llengua va

enviar una dura carta de protesta alconseller de Cultura de laGeneralitat Jordi Vilajoana el passat8 d’octubre. A la carta, amb còpia alDir. Gral. de Política Lingüística, Sr.Lluís Jou, al director general de laCCRTV, Vicenç Villatoro, i a l’alcaldede Sitges, Sr. Pere Junyent, es dema-nava explicacions davant el retrocéshistòric que havia sofert la presèn-cia del català en el subtitulat delsfilms. Tradicionalment, les pel·lícu-les exposades al festival es subtitu-laven en dues llengües (català-cas-tellà) i de vegades tres (català-anglès-castellà), segons l’origen delfilm. Enguany, el català desapareixiadel mapa de la major part del subti-tulat. Seguint la tònica del festival,el seu director Àngel Sala, va ferunes penoses declaracions en lesquals titllava d’”intolerants” aaquells espectadors que s’havienqueixat de la poca presència delcatalà en algunes presentacionspúbliques. Vilajoana va respondre lacarta de la Plataforma amb unaaltra que fugia d’estudi. Distingitconseller: no són maneres d’afrontarels problemes.

Reunions amb la CAL i la Plataforma per la Llengua d’Eivissa i Formentera

El 7 de gener d’enguany mem-bres de la Plataforma per la Llenguadel Principat es van reunir ambJordi Marí i Marí, secretari de laPlataforma per la Llengua d’Eivissa iFormentera. Durant la conversa,s’intercanvià informació i material, is’acordà col·laborar més estreta-ment entre ambdues entitats. Elpassat 17 de febrer, membres de laPlataforma del Principat tenien una

llarga conversa amb tres membresde la Coordinadora d’Associacionsper la Llengua (CAL). La Plataformatenia interès des de feia temps detenir un canvi d’impressions amb laCAL, una entitat important pel quefa a la defensa de la llengua.S’acordà que hi hauria noves reu-nions i possibles col·laboracions encampanyes concretes.

Neix MERCAT, “el mercatcatalà a internet”

Aquest abril del 2003 s’inaugurala pàgina web MERCAT, el portal dela petita i mitjana empresa catala-na. Si consulteu la pàgina webwww.mer-cat.net, us adonareu queMERCAT és un punt de trobada delsindustrials, comerciants, professio-nals i consumidors del país per apromocionar, vendre o comprar pro-ductes i serveis en català. Us horecomanem!

Telefónica i la Plataformacontinuen negociant

La multinacional Telefónica i laPlataforma per la Llengua van teniruna reunió per aprofundir en laqüestió de la presència i ús de lallengua catalana en els productesde l’empresa. Per part de Telefónicahi va haver bona predisposició, peròencara s’han de discutir algunspunts que mereixen una properareunió. Continuarem informant.

Pans & Company rep unacarta de la Plataforma

L’empresa catalana Pans &Company ha respost una carta de laPlataforma a la qual exigia a l’em-presa l’ús de la llengua catalana ambtota normalitat i, així mateix, l’a-compliment de la llei de PolíticaLingüística de 1998, que ja ha entraten vigor des de finals de gener del2003. La Plataforma, seguint lesqueixes dels seus associats, demanàa Pans & Company que introduís elcatalà en alguns dels seus establi-ments i franquícies on no hi és pre-sent. L’empresa ha respost amable-ment que ja han posat mans a l’obrai que ens els propers mesos regula-ran tots els seus establiments d’a-cord amb la normativa.

Contactes amb Softcatalà

La Plataforma per la Llengua iSoftcatalà, entitat independent isense afany de lucre que, com indicael seu nom, pretén incrementar lapresència del català en el món de lainformàtica, janhan tingut algunesreunions per tal de col·laborar enalguna campanya concreta del mónde la informàtica i de les noves tec-nologies. De moment no us podemavançar res, però s’hi està treballanta fons. Per als interessats, podeuconsultar la pàgina web deSoftcatalà: www.softcatala.orgD’altra banda, la Plataforma enviaràa tots els seus socis econòmics unCD-ROM amb un munt de programestraduïts al català per gentilesa deSoftcatalà. El diari AVUI ja va ajudara difondre’l en un dels seus tiratges.

La situació actual de la llengua catalana en el seu ússocial ha produït darrerament una polèmica a través d’arti-cles al diari i de manifestacions diverses que van des de laconstatació d’allò que s’ha avançat i de la justificació de lespolítiques públiques que han facilitat aquest avenç, fins auna visió molt més pessimista, i potser realista, que preveu-ria que la supervivència de la llengua catalana té els dies oels anys comptats. No cal dir que aquesta polèmica es vareproduint intermitentment des de fa una colla d’anys,almenys des que jo recordi, des d’aquell manifest aparegut ala revista “Els Marges” ja fa almenys dues dècades.

Sigui quina sigui l’anàlisi més lúcida i exacta de la situa-ció actual, allò que cal és veure quines són les mesures queadministració pública catalana i societat civil hem d’em-prendre per millorar la situació. Perquè almenys hi ha unacosa que tots, d’un costat a l’altre de la polèmica, compar-tim: la necessitat que la llengua catalana sigui la llenguahegemònica en els territoris on històricament va aparèixercom a evolució del llatí vulgar, és a dir, no només a laCatalunya estricta sinó al conjunt dels Països Catalans.

Les mesures de caràcter jurídic són necessàries i es pre-nen arreu del món, des de França fins a Quebec o Suècia. AFrança, per exemple, les escoles “Bressola” de la CataluyaNord no poden tenir els avantatges i la consideració d’esco-les públiques perquè el Consell d’Estat ha dictaminat que,d’acord amb la constitució, l’única llengua de la República ésel francès. A Suècia estableixen que els immigrants quevolen establir la seva residència al país tenen unes hores declasse gratuïtes però obligatòries en suec. Així faciliten quetinguin les mateixes oportunitats i que no consolidin la con-sideració de ciutadans de segona categoria. Igualment hopensem molts a Catalunya, però amb el català tothom s’hiveu amb cor i qualsevol mesura “coercitiva” sempre es veu

com un perill de cara a la convivència i a la cohesió social ide seguida es deixen sentir veus en contra d”imposicions lin-guístiques”.

Però és cert que no tot han de ser mesures legals. És lasocietat catalana, i els catalanoparlants d’una manera espe-cial, els que han de mostrar amb el seu comportament lin-güístic, diari i habitual, la voluntat que el català sigui llen-gua normal de comunicació. Sense prendre mesures decaràcter jurídic hi ha encara moltes coses que es poden fer ique no fem suficientment. Posaré un exemple concret: unesquantes delegacions territorials d’Òmnium Cultural han fetsaber que la demanda de cursos de llengua catalana per partdels col·lectius d’immigrants és superior a l’oferta i a la capa-citat de resposta per part dels organismes locals, públics iprivats. Aquest fet suposa una constatació positiva: hi hainterès per part dels nouvinguts a aprendre la llengua delnostre país, un interès superior a la nostra capacitat de res-posta. Suposa també que, abans de prendre mesures legals,encara hi ha molt camp per córrer. Però també indica que notenim prou capacitat de mobilització a favor de la llengua.

Una de les maneres de promoure aquesta mobilitzaciòés intentar portar a terme accions que facin més clara lapresència del català en la vida social i comercial. Des d’a-questa perspectiva mereixen encoratjament les activitatsportades a terme per entitats com la Plataforma per laLlengua, entitat que des de fa anys ha realitzat una collade campanyes que permeten veure el futur amb una con-fiança equilibrada entre les dues posicions que indicàvemal principi.

Jordi Porta RibaltaMembre del Consell Consultiu

de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana, entre el cofoisme i la UVI

LA TIRA CÒMICA