LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 6 • juliol 2004

Des del setembre de l’any passat,la Plataforma per la Llengua ha anatrealitzant un seguit d’actes dins delmarc de la celebració dels deu anysque compleix l’entitat, des de la sevaprimera aparició pública amb unrècord Guinness que reunia milers dellaunes de Coca-cola a la PlaçaCatalunya de Barcelona. D’ençà d’a-

leshores s’han treballat diversosàmbits per tal de demanar i promou-re, com a societat civil, la normalit-zació del català en aquells espais onla llengua pateix situacions de dis-criminació. Al llarg de tots aquestsanys, un llistat considerable de per-sones ha fornit l’organització ambun esperit constructiu, realista i ori-

ginal envers la llengua i el país, vet-llant alhora per aglutinar gent iestendre arreu dels Països Catalansla manera de fer de l’organització...A tota la gent que ha col·laboratd’una manera o altra amb el projec-te, els volem dedicar aquestaCorbella especial com a petit home-natge. A tothom, moltes gràcies.

Més de 10 anys d’activisme lingüísticESPECIAL 10è ANIVERSARI

• 2 •

SUMARI

1

3

4

4

5

5

5

6

6

6

7

7

7

7

10

10

10

10

8 i 9

11

14

15

15

16

Portada

Més de 10 anys d’activisme lingüístic

Editorial

Per què participem a la Plataforma per la Llengua?

10 anys d’acció

10 anys d’acció

Desembre 1993

Gener 1997

Juliol 1997

Gener 1999

Gener 1999

Març 2001

Desembre 2001

Juliol 2002

Setembre 2002

Octubre 2002

Novembre 2002

Març 2003

Abril 2003

Desembre 2003

Febrer 2004

Entrevista

Entrevista a Roger Buch i Martí Gasull, membres fundadors de la Plataforma per la Llengua

10 anys d’adhesius

L’adhesiu com a mitjà d’expressió

Opinió

Les floretes que ens han tirat...

Passem comptes

Què s’ha aconseguit?

Què volem fer?

Contraportada

Salutacions ben formals

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71info@plataforma-llengua.org - www.plataforma-llengua.org

per aportacions econòmiques: 2059-0800-81-0000435183

Directora: Sònia Llinàs. Consell Redactor: J. Manent, D. Mundet. Han col·labo-rat en aquest número: C. Armentano, R. Buch, E. Climent, O. Escuder, B. Gasull, M. Gasull, T. Martí, J. Milelire, O. Pérez, J. Porta, T. Royo.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 298 16 39)Impressió: Offset Color

P r o b a b l e m e n tcadascú tindrà elsseus propis motiuspersonals que el por-ten a treballar pelprogrés i la normalit-zació de la nostrallengua. Però és segurque tots compartimun mateix entramat,unes mateixes moti-vacions bàsiques iessencials que fanque per nosaltres tre-ballar a la Plataformaper la Llengua siguiquelcom més quesenzillament partici-par en una de lesmoltes associacionsque hi ha al nostrepaís.

Sabem quina és lanostra nació, i no lasabem viure i entendre sinó és a tra-vés de la nostra llengua i els refe-rents que ens proporciona.Participar en el projecte que articu-la la Plataforma per la Llengua ésuna manera de ser coherents i com-promesos amb la societat de la qualformem part, perquè volem contri-buir-hi activament i positiva i perun sentit de responsabilitat amb lanostra llengua.

Som d’on som i no pas d’un altrelloc. Volem participar activament enel nostre entorn, en la nostra socie-tat. No volem i tampoc ens confor-mem a ser espectadors passius, sinóque volem ser actors actius i impli-cats. Amb tota llibertat i sense capmena de complexos volem dir-hi lanostra, quan sigui i on sigui i dema-nar, i si cal reclamar, el que és just i

necessari per a la nostra llengua iper a la nostra cultura. Encara quefa uns anys alguns pensaven i, pot-ser, desitjaven ‘viure plenament encatalà’, avui dia no és una utopia.Cal que ho tinguem clar i present.Una mostra d’això són els èxits iavenços aconseguits amb la feinaconstant, rigorosa i metòdica duta aterme en els darrers anys. La impli-cació de tots plegats ha permès queavancéssim en el progrés i normalit-zació de la nostra llengua. Potser ésoportú recordar que, de fet, nodemanem res que per pur sentitcomú i per normalitat democràticaes pugui negar.

Una democràcia és madura, i ésdemocràtica, en la mesura que elsseus ciutadans i el seu teixit asso-ciatiu hi participen activament: com

a interlocutors ambles administracions iinstitucions del país,expressant opinions,fent demandes, dina-mitzant i organitzantmoviments socials ifent propostes queajudin a la millora i alprogrés social. Totaixò sense oblidar ladimensió personal del’experiència de lesformes de participa-ció i decisió que s’higeneren. La demo-cràcia és molt mésque unes eleccions iun sistema parla-mentari. I és bo quela classe política i lesinstitucions de go-vern ho sàpiguen, iho assumeixin. Però

també, i sobretot, és bo que nosal-tres en siguem conscients i ho exer-cim. Els ciutadans tenim la respon-sabilitat de recordar als polítics queel vot no és un xec en blanc, iaquest fet es pot exercir de moltesmaneres, com per exemple la queduem a terme activament des de laPlataforma per la Llengua.

Aquesta és la nostra manerad’implicar-nos en el país i participaren la construcció nacional i d’unasocietat més democràtica, que reco-neix el valor i el paper actiu i parti-cipatiu d’organitzacions com laPlataforma per la Llengua. D’unasocietat que, com bé fan totes lessocietats del món, és conscient de laimportància del progrés normal ilegítim de la seva llengua, la nostrallengua.

• 3 •

EDITORIAL

Per què participem a la Plataforma per la Llengua?

• 4 •

10 ANYS D’ACCIÓ

10 anys d’accióLes accions públiques de la

Plataforma sempre s’han caracterit-zat per denunciar una situació moltconcreta de discriminació de la llen-gua i intentar crear debat entre lasocietat i, alhora, entre la classepolítica.

En totes elles hem buscat l’origi-nalitat i, sovint, la ironia per tal de

fer paròdia d’allò que considerem elmenyspreu cap als nostres drets lin-güístics. Així, ens hem disfressatd’Aspirina Bayer, d’ampolla de cava,de Pocahontas, d’Indiana Jones, deHarry Potter... Hem fet construir unallufa inflable gegant que lacol·loquem a qui no fa els deures encatalà, hem abocat mitja tona de

carbó davant d’uns magatzems dejoguines i n’hem col·lapsat les cai-xes de cobrament d’uns altres...Pensem que aquestes activitats handonat els seus fruits.

A continuació teniu una petitamostra del que han estat aquests 10anys d’activisme lingüístic.

Desembre 1993

Primera acció pública de la Plataforma per la Llengua,el 12 de desembre del 1993 a la Plaça de Catalunyade Barcelona, demanant, amb un rècord Guinness

(recol·lecta de 18000 llaunes), l’etiquetatge en català dela beguda Coca-cola. No es va aconseguir l’etiquetatgedels productes, però sí l’ús del català a la seva publicitat.

• 5 •

10 ANYS D’ACCIÓ

El menyspreu de la llengua cata-lana per part del Govern espanyolobviant-la en els fulls informatiusoficials que distribueix és total. LaPlataforma denuncià en més d’unaocasió, amb concentracions davantde la delegació de Barcelona, aques-ta manca de sensibilitat. La respostade la Sra. García Valdecasas, delega-da del Govern espanyol a Catalunyaen aquell temps, va ser de donar l’or-dre a sis furgons policials plens d’an-tiavalots de carregar contra els pací-fics manifestants de la Plataforma(periodistes inclosos).

Gener 1997

Seguint la nostra línia de denun-ciar aquells àmbits on la presènciadel català és ínfima o nul·la, aquestcop tocà al sector farmacèutic, con-cretament davant la seu catalana del’empresa Bayer. Membres de laPlataforma es disfressaren d’aspiri-na i demanaren l’etiquetatge delsproductes farmacèutics en català.

Juliol 1997

Carrefour, una de les multinacio-nals franceses més importants delmón en el sector alimentari, bande-java d’una manera escandalosa elcatalà. La Plataforma protestà per-què ni megafonia, ni retolació nietiquetatge de marques blanquescontenien la versió catalana. Una deles accions de la Plataforma consis-tí en omplir els carros de la compradels productes propis de Carrefour i,en arribar a la caixa i un cop elcompte en mà, retornar-los perquèno estaven etiquetats en català. Elcol·lapse va ser considerable. Carre-four ha millorat sensiblement lapresència del català a l’empresa, toti encara queda camp per córrer.

A la imatge, un activista disfres-sat d’ampolla de cava.

Gener 1999

• 6 •

10 ANYS D’ACCIÓ

Març 2001Acció davant la presentació del diari metropolità gratuït Metro directo.

Inicialment aquesta publicació era íntegrament en castellà. Ara es titulaMetro directe.

Desembre 2001Acció de queixa digital dirigida a

la central de la Warner als EstatsUnits per tal de demanar còpies encatalà del primer lliurament de lapel·lícula Harry Potter. La Warnerquedà col·lapsada de “postals digi-tals” i canvià mínimament la sevapolítica de doblatges.

Gener 1999

Una de les campanyes més espectaculars i que obtin-gueren més ressò va ser la de Pocahontas. Es demanava ala multinacional Disney que doblés al català la pel·lícula de

dibuixos animats. La primera manifestació grossa es va ferals Cinemes Maremàgnum de Barcelona. Les protestes s’es-camparen aviat per diverses ciutats catalanes i illenques.

• 7 •

10 ANYS D’ACCIÓ

Novembre 2002Acció reivindicativa, el 30 de novembre, per demanar cinema en català

davant dels multicinemes de l’Eix Macià de Sabadell.

Octubre 2002Acció simultània a diversos

punts del país, exigint la presènciadel català a la publicitat deTelefónica (novembre del 2002).

Setembre 2002Acció davant l’estand de Torres S.A a la fira de l’Institut Català de la Vinya

i el Vi (INCAVI) als espais oberts del Maremàgnum de Barcelona (22 desetembre del 2002).

Juliol 2002Acampallengua viscut a la Franja

de Ponent del 5 al 7 de juliol del2002.

• 8 •

ENTREVISTA

Sònia Llinàs i Jordi Manent –D’on neix la Plataforma per laLlengua?

Roger Buch – Neix d’una reflexió.Un cop es dissol la Crida l’any 1992-93 es nota que falta un buit, un grupque treballi per la llengua, i a partird’aquí sorgeixen diverses iniciativesd’entre les que ha acabat triomfantés aquesta, la Plataforma. L’origen ved’un petit grup, que és el Col·lectiul’Esbarzer que neix als Lluïsos deGràcia. Uns mesos més tard aixòanirà lligant amb una altra entitat,que és Joves per la Llengua, impulsa-da per diferents organitzacions juve-nils polítiques, i és el moment en quèes troben aquestes dues organitza-cions.

Martí Gasull – Jo potser hi afegi-ria el vessant més romàntic: destacaruna trobada d’un cap de setmana alCanigó, on es van posar les bases, nonomés de reflexió, sinó també demaneres de fer, de la futura platafor-ma. Això és previ a la convergènciaentre les diverses entitats.

SL i JM – Per tant, l’entitat quecrea la Plataforma és l’Esbarzer, i,al cap de poc temps, s’hi afegeixenaltres entitats que estaven dins deJoves per la Llengua.

RB – Hi ha un moment clau dinsla història de la Plataforma que ésl’acció del rècord Guiness de llaues

de Coca-cola a la Plaça de Catalunyade Barcelona. En aquest momentnomés hi ha l’Esbarzer i altra gentdispersa que fa l’acció sota el nom dela Plataforma per la Llengua. Enaquell moment es fa aquesta posadaen escena. Després, i a final d’aquestcurs, hi ha l’experiència de Joves perla Llengua. I el curs següent seràquan confluïran amb el nom dePlataforma per la Llengua. Ja no ésuna única organització sinó que sóndiverses les organitzacions que con-flueixen.

SL i JM – Cap a on dataríeu elsorígens de la Plataforma?

MG – Jo crec que l’origen és el1993. El rècord Guiness és el desem-bre de 1993. Tanmateix, els orígensmentals serien al juliol-setembre delmateix any, que és una preparació.

RB – Hi ha dos moments claus: unés el rècord Guiness i l’altra és la con-centració davant dels cinemesMaremàgnum, aleshores recentmentestrenats, per protestar que lapel·lícula Pocahontas que noméss’estrenava en espanyol. És en aquestmoment que s’ajunta o conflueixendiverses organitzacions, sobretot laJNC de CDC, les JERC, Cultura Cat,l’Associació per la Llengua, Joves perla Llengua i la Plataforma (Esbarzer)que en el nom de Plataforma per laLlengua convoquen. És a dir, que

aquesta és la primera actuació realque amb la participació de diferentsentitats es fa sota el nom dePlataforma.

MG – Sí, des dels orígens del’Esbarzer, quan encara no existia laPlataforma, sempre hi havia hagut lavoluntat d’intentar incloure a tot-hom.

RB – Sí... En canvi, Joves per laLlengua, creada el 1994 i que vadurar un any escàs, sí que tenia laconnotació d’haver estat impulsadaper gent de la Joventut Nacio-nalista, en concret pel seu secretarigeneral, que era el Carles Campu-zano, que de seguida va apostar perla Plataforma.

SL i JM – Què us va fer mourea crear una espècie d’ONG com laPlataforma per la Llengua?

RB – La necessitat i el fet de veureque hi havia un camp per córrer.Veure que hi havia idees per fer cosesi que hi havia una necessitat d’unagent que demanava fer una sèrie decoses, un potencial, i en canvi hihavia una baixada brutal de la mobi-lització.

MG – I després ganes. Hi haviamolta admiració per la Crida.L’Esbarzer i altres entitats tenen coe-xistencia temporal amb la Crida, peròla Plataforma no. Desapareix la Cridai apareix la Plataforma com a tal.

SL i JM – Quan es va crear laPlataforma, us haguéssiu pensatmai que l’entitat arribaria a ladècada de vida? Vau pensar en unacosa de present immediat o ambvisió de futur?

MG – Potser estava molt clarauna cosa, fos la Plataforma, fos elque fos... Que sí que es treballava enuns anys vista. S’havia dissolt laCrida, Òmnium estava com estava...

Entrevista a Roger Buch i Martí Gasull, membres fundadors de la Plataforma per la Llengua

Roger Buch, Martí Gasull i Jordi Manent al moment de l’entrevista

• 9 •

Hi havia ganes que hi haguessinorganitzacions potents de la societatcivil en el futur.

SL i JM – I que tingués unacerta continuïtat?

MG – La Plataforma com a tal nopensava en això...

RB – No, en un inici, no. En uninici més aviat el que es volia és quehi hagués reacció pel carrer organit-zada. Però no hi havia la decisió decrear una estructura forta, al contra-ri... Quan després la reflexió que hemfet és que sí que cal crear organitza-cions fortes que són les que donencontinuïtat.

SL i JM – Quines diferències hiha entre la Plataforma de 1993 i lad’ara?

RB – Diverses coses. Sobretot lasensació que un encara no està sol ique té complicitats. Hi ha mitjans decomunicació que estan amatents ales notícies de la Plataforma i unpotencial de persones que esperenque treballi. Només cal compararcom estàvem el 1993 i com està ara.I també el fet de tenir l’experiènciaacumulada de les coses que fas.Abans hi havia uns recursos mate-rials molt més dèbils. Només calmirar el material que s’editava ales-hores i ara. No hi ha color.

MG – Jo crec que hi ha unes líniesbàsiques que s’han mantingut. Peròque ara, per unitat d’esforç, som moltmés afectius. Ara se sap enfocar moltmés les coses per aconseguir unobjectiu.

RB – El que costa molt d’imagi-nar-se és la Plataforma per laLlengua sense Internet. Actualmentel 90% de la nostra activitat es basa,més que en la web, en el correuelectrònic.

MG – Abans es feia tot per telèfon!

SL i JM – Per tant la Plataformas’ha anat professionalitzant...

RB – Si estem professionalitzant enel sentit que hi ha més persones allibe-rades que donen una solidesa a l’es-tructura, sí. I si “professionalitzar” té elsentit de poder fer la feina millor,també.

SL i JM – La figura de l’activistaestà passada de moda?

RB – El 1993 algú deia que la figu-ra de l’activista no tenia futur. Els gransmoments de la Plataforma i de movi-ments semblants han comptat sempreamb la figura de l’activista. L’activistaque forma part d’un engranatgemediàtic i que aconsegueix la compli-citat de les persones en les accions quefa encara té molt de futur.

MG – Ho veig igual. L’activisme ésmolt important. Això no vol dir ques’hagi de fer el mateix tipus d’activismeque fa deu anys, però jo crec que ésmolt important. Ara hi ha l’activista deles noves tecnologies.

SL i JM – Com a activistes, quinsaspectes de la llengua creieu ques’haurien d’activar?

RB – Hi ha coses que passen elsanys i que no canvien. Segurament elprincipal activisme no és l’activismeorganitzat sinó el domèstic, el del dia adia, el de l’ús social, que es guanya ambels hàbits.

SL i JM – Penseu que la tascacontinuada de la Plataforma ha con-

tribuït a l’increment de la conscièn-cia lingüística de la gent, dels gover-nants, de les empreses, etc.?

RB – La conseqüència més gran éshaver animat a un sector de la poblacióa crear una sèrie de pressió que es potfer i que té una utilitat. És a dir, passarde la queixa destructiva a la queixaconstructiva. És a dir aquella pressiód’animar el ciutadà pel seu compte iorganitzadament perquè es queixi iaconsegueixi canvis.

MG – Home, hi ha una altre aspec-te d’haver influït. Per exemple, hi hacoses que han rebut imitació i n’estemmolt contents. És el cas del nostre lema“Volem viure plenament en català”,que tothom fa servir.

SL i JM – Creieu que la tasca dela Plataforma serà necessària d’aquí adeu anys? Li augureu un bon futur?

RB – Tothom diu que sí. El que totsvoldríem, lògicament, és que no cal-gués la Plataforma perquè el català jaseria una llengua normal i no és neces-sari treballar-hi... Però d’aquí a deuanys serà necessari que hi hagi lluitalingüística.

MG – Jo sempre he cregut que elgovern ha de fer molt per la llengua ique ha de tenir el seu paper. El tema deles lleis és molt important, però mal-grat això jo crec que sempre caldràsocietat civil. Jo crec que si el govern fauna cosa la societat civil n’haurà de feruna altra, però sí que sempre caldràque la societat civil s’apunti al tema dela llengua.

ENTREVISTA

Entrevista feta per Sònia Llinàs iJordi Manent

Roger Buch i Martí Gasull

• 10 •

10 ANYS D’ACCIÓ

Febrer 2004Desembre 2003

Carabassada davant la seu del Ministeri d’Educació a Barcelona, rebutjantla Llei de Qualitat del Partit Popular (febrer del 2004).Vessament de mitja tona de

carbó davant de l’empresa Toys’r’usexigint la presència del català a laretolació de l’establiment i dema-nant que les cases de joguines tin-guin present el català en els seusproductes per a la mainada.

Març 2003

Acció davant d’una delegació de Correus a Barcelona (16 d’abril del 2003).

Abril 2003

Actes de Sant Jordi: concentra-ció de petons i “llenguados” a laPlaça Catalunya de Barcelona sotael lema “Utilitza la llengua”.

Imprès el 1999, tot exigint l’oficia-litat del català a la Catalunya Nord.

Adhesiu editat el 1998, durant laredacció de la llei de PolíticaLingüística del 98 al Principat

• 11 •

10 ANYS D’ADHESIUS

Qui més qui menys en algunmoment determinat de la seva vidaha col·locat (o ho hagués fet si entingués un d’adient) un adhesiu perpoder-se expressar davant unasituació concreta. D’adhesius n’hiha de més i de menys enginyosos,però el cert és que un bon adhesiuha de contenir, com a mínim, unaidea o lema carregat de sentit i, si

pot ser, amb un disseny que cridil’atenció. Una enganxina pot sermolt poderosa si es col·loca en llocsestratègicament visibles per a tot-hom, ja que pot fer reflexionarmolta gent que dóna una ulladaràpida al seu contingut.

D’ençà dels seus inicis, la Plata-forma va adoptar l’adhesiu com undels canals habituals d’expressió, els

lemes dels quals han girat a l’entornde la denúncia i l’exigència de lapresència del català. Hem fet al vol-tant d’un centenar de dissenys dediversos tipus i característiques in’hem repartit milers amb la inten-ció de conscienciar i mobilitzar lasocietat civil. Tot seguit teniu unamostra representativa dels que hantingut més èxit.

L’adhesiu com a mitjà d’expressió

Adhesiu pioner i fruit de la primeracampanya corporativa de l’organitza-ció. Editat el 1996.

Imprès el 1998, en plena polèmicapel “decret de cinema” desenvolu-pat per la Generalitat de Catalunya

Adhesiu editat el 1997 promocionantl’ús del català

Adhesiu imprès el 1997, relacio-nant llengua i sentiments, editat endiverses variants dialectals: t’esti-mo, t’estimi, t’estime i t’estim

Editat el 1999, aquest adhesiusegueix el primer lema que donà aconèixer la Plataforma

Petit adhesiu, editat el 1999, desti-nat a aquelles bústies que nomésvolen rebre “correspondència encatalà”.

Adhesiu DIN-A4, imprès a partir de1999, per denunciar aquellesempreses que discriminen el català

Adhesiu editat el 2000 per pro-moure els drets lingüístics de laciutadania.

Versió mallorquina de l’enganxinat’estimo, del 2001.

Adhesiu editat el 2002, pocs diesabans de l’estrena de la pel·lículaStar Wars. Episodi II: L’atac delsclons.

Portada del tríptic destinat a lapoblació catalanoparlant. Preténconscienciar-la perquè no canviï dellengua davant d’un nouvingut.Imprès el 2002.

El català llengua d’acollida i decohesió social. Imprès el 2001.

• 12 •

10 ANYS D’ADHESIUS

• 13 •

10 ANYS D’ADHESIUS

Adhesiu editat el 2003; fa unacrida a veure la versió catalana delfilm Harry Potter.

Adhesiu editat el 2003, dirigit alsestudiants estrangers que vénen aestudiar a les universitats catalanes.

Editat el 2003, demanant l’actitudcompromesa dels catalanoparlantsa ensenyar la seva llengua a lespersones nouvingudes.

Adhesiu sortit de la segona cam-panya corporativa de l’organització,amb canvi de format el 2003.

Enganxina editada en la terceracampanya corporativa de l’organit-zació, amb el recent canvi de lemael 2003, a favor de l’ús del catalàen tots els àmbits de la vida.

Enganxina editada el 2003 quereclama l’etiquetatge en català.

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

• 14 •

OPINIÓ

Les floretes que ens han tirat...“Els joves que avui realitzen les

coses més meritòries ho fan sensexim-xim ni faramalla, tenaçmentperò modesta. Com a exemple emreferiré a una organització de grupsescampats per diferents llocs ano-menada Plataforma per la Llengua,de la qual no s’adverteix gaire l’e-xistència i, no obstant, treballa iobté resultats”.

“La feina de la Plataforma per laLlengua és la que expressa la sevadenominació: donar suport a la nos-tra llengua catalana, tan maltracta-da i amb tot tan vital, esforçar-seper estendre’n, arrelar-ne i vigorit-zar-ne l’ús escrit i verbal en tots elsàmbits {...}”.

Anna Murià. Escriptora(Barcelona 1904 – Terrassa 2002)

Article inèdit (30-11-1996) ititulat “La Plataforma per la

Llengua, feina de joves conscien-ciats” publicat dins Reflexions

de la vellesa, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,

Barcelona, 2003.

“L’activa Plataforma per la Llenguaha denunciat l’actitud de Microsoft, lacompanyia informàtica de Bill Gates,a la qual acusa de menysprear elcatalà. (...) Raonada queixa, per tant,la de la Plataforma per la Llengua que,de ben segur, avalaria qualsevol asso-ciació de consumidors”.

Redacció del diari ABC “Microsoft i els programes

en català”Dins la secció «Al detall» ABC,

24 de juliol de 1998“La Plataforma per la Llengua, no

vinculada a cap partit polític, té unsobjectius possibilistes i no es perd enproclames abrandades ni coordinantimpossibles. Són joves pragmàtics,amb una visió moderna de com caltractar cada sector de la societat perajudar-los a normalitzar”.

“Avui la Plataforma per la Llen-gua és un referent dinàmic, creïble iamb un actiu d’èxits en la recatala-nització del país. Troba suports, pri-vats i institucionals, però té projec-tes aturats per manca de recursos. Lical sobretot consolidar-se”.

Albert Manent. Escriptor“L’acció de la Plataforma per la

Llengua”. Avui, 16 de gener del 2003

“La Plataforma per la Llengua, encanvi, usa eslògans més moderns,cridaners i enginyosos, i en positiu,com Utilitza la llengua (amb eldoble sentit) per promocionar l’ússocial del català”.

“Em quedo amb l’activisme pro-vocador i estimulant de la Plata-forma per la Llengua!”.Mireia Puig Brasó. Lectora de l’Avui

“Dos estils diferents” Carta aldirector, Avui, 1 de maig del 2003

“Avui, Jaume, Òmnium Culturalés tan necessari com sempre, i laPlataforma per la Llengua, creadaara fa deu anys, mereix tot el suporti l’estímul del qual és mereixedor quitreballa al servei d’un ideal superior”.

Jaume Sobrequés. Director delMuseu d’Història de Catalunya

“La Plataforma per la Llengua”Avui, 5 d’octubre del 2003

“La Plataforma per la Llengua,çcida d’amor platònic per la llengua.Enguany en compleixen deu d’e-xistència i, tal com van les coses,s’estan fent imprescindibles”.

Lluís-Anton Baulenas. Escriptor“Erasmus i el català”

Avui, 19 d’octubre del 2003

”La gent de la Plataforma de-mostren sempre que poden l’eficà-cia dels seus mètodes, basats en lapressió negociada però continuada.O, com és aquest cas, en el fet d’en-senyar públicament mostres de con-tradicció –i per tant, d’hipocresia-en els usos lingüístics”.

Lluís-Anton Baulenas. Escriptor“L’exposició de la Plataforma”

Avui, 23 de maig del 2004

“Cal pregar a les entitats sensibi-litzades que es preocupen per can-viar mínimament una realitat tanhostil que no se’n cansin tampoc.per ara no ho fan. I fan bé. laPlataforma per la llengua -unainstància de siouxs actius-, perexemple, continua pressionanantàmbits diversos pretesamentempresarials perquè entenguin queen aquest país una part importantdels usuaris -l’autòctona idiomàti-cament- no és cap anomalia.”

Desclot, “Bravo, Motorola”, Entre parèntesis, AVUI,

4 de juny del 2003

“De tant en tant una minoriaesforçada, sortida de les entranyesde la societat civil o d’algunesinstàncies polítiques i sindicals,s’encarreguen d’assumir la tasca dedespertar el país d’un cert ensopi-ment general de caràcter lingüístic.Aquí hi trobem, per exemple, elsgrups que constitueixen la Plata-forma per la Llengua, amb una acti-vitat intensa i permanent”.

“Pel que respecta a la societatcivil, em sembla d’una gran impor-tància l’existència mobilitzadorad’organitzacions com la Plataformaper la Llengua”.

Josep-Maria Puigjaner. Escriptor i periodista

“Qüestió de convicció i coratge” La Vanguardia, 27 de febrer de 1997

• 15 •

PASSEM COMPTES

✓ Etiquetatge totalment o parcialment en català de la major part de les marques de vins i caves: Codorníu, Freixenet, Torres, Parxet, Joan Sardà, Montferrant, Castillo de Perelada, J. García Carrión i Bodegues Roqueta.

✓ Puixança espectacular en l’etiquetatge de vins i caves: en menys de dos anys, l’etiquetatge dels 30 vins i caves més venuts ha passat del 3% al 37%.

✓ Coca-cola: tota la publicitat al Principat en català d’ençà de la primera campanya el 1993.

✓ Mecca-cola: compromís d’etiquetar en català properament.

✓ Damm: etiquetatge en català de la llauna de cervesa Xibeca i de les ampolles de litre de la Xibeca.

✓ Etiquetatge en català de Llet El Castillo i compromís de Leche Pascual d’estudiar-ho.

✓ Etiquetatge en català dels Arrossos del Delta de l’Ebre.

✓ Normalització total o parcial de diverses empreses o ONG (en la retolació, publicitat, catàlegs i/o pàgines web): DonPiso, Habitat, Becovén, Glòries Diagonal, Tavernes Lizarrán, Punto Blanco, Ikea, Intermón, Mercadona, d’Easyjet, Rénault,Nestlé...

✓ Importants millores en la catalanització d’empreses que operen al País Valencià: ONO, Mercadona i Caprabo.

✓ Introducció del català a les empreses de telefonia fixa i telefonia mòbil (retolació, publicitat, contingut dels produc-tes, etc.): Telefónica, Vodafone, Amena i Nokia. Altres s’ho estan plantejant.

✓ Introducció del català als diaris gratuïts com 20 minuts i Metro directe, amb resultats desiguals.

✓ Elaboració i presentació pública dels estudis sobre grans superfícies, amb conseqüències com el conveni de normalit-zació lingüística de Carrefour amb la Generalitat de Catalunya, i la introducció del català a les pàgines web deMercadona i Hipercor.

✓ Disney i Warner: marxa enrera en llurs negatives de doblar les grans estrenes infantils al català.

✓ Gràcies a la campanya del “Harry Potter” hem contribuït al doblatge al català de les estrenes de les grans saguescomercials, com Harry Potter, El senyor dels anells i La guerra de les galàxies, entre d’altres films.

✓ Sensibilització social per la necessitat de quotes de doblatge al cinema.

✓ Fornir de material consistent als catalans preocupats per la integració dels nouvinguts amb la publicació del llibre Elcatalà i la immigració.

✓ Ser el referent en mobilització lingüística en diferents vessants de la ciutadania.

✓ Donar resposta pública i amb regularitat als atacs al català durant el debat de la llei 1/98, i en altres ocasions.

✓ Compromís de la Generalitat de Catalunya i de més de 250 ajuntaments per a consumir productes etiquetats encatalà. Gràcies a això, s’ha incrementat notablement les vendes d’aigües etiquetades en català.

✓ Repartiment de desenes de milers d’adhesius a favor de la normalització lingüística per tot el territori.

✓ Compromís de força empreses en introduir el català en els seus productes, etiquetatge, publicitat, retolació, pàginesweb, etc.

✓ Conscienciació lingüística a la ciutadania amb sensibilització a tots nivells…✓ Implantació de les campanyes arreu del territori dels Països Catalans.✓ Normalitzar les principals empreses en matèria d’etiquetatge i comunicació,

universitats, comerços, jutjats...✓ Resposta pública als atacs constants contra la llengua.✓ Incidir en les futures lleis de política lingüística que es facin en els diversos

governs del país.

QUÈ VOLEM FER?

QUÈ S’HA ACONSEGUIT?

Us felicite pels deu primers anys de funcionament dela Plataforma per la Llengua, que tant han ajudat a lamillora i normalització de la presència del català en totsels aspectes de la vida pública. Vull recordar, a més, que,des de fa dos anys, els acords de col·laboració que hemestablert entre la Plataforma i Acció Cultural, han servitper a estendre aquesta presència i aquesta actuació pertot el País Valencià, mitjançant la xarxa dels CasalsJaume I, i que aquest fet ha produït ja importantsavanços lingüístics per totes les comarques valencianes,

així com ha servit per a la plena incorporació dels valen-cians en les campanyes i actuacions genèriques a nivellnacional que es duen a terme des de la Plataforma.Felicitats, doncs, i endavant, perquè encara és molt eltreball que ens queda per fer, fins aconseguir fer realitatl’exigència irrenunciable de “poder viure amb tota nor-malitat la nostra vida plenament en català”.

Eliseu ClimentSecretari general d’Acció Cultural del País Valencià

La inèrcia de dècades de menysteniment de la llen-gua pròpia pot fer pensar que és natural la situacióactual de la llengua catalana i l'espontaneïtat del seuús. I en realitat no hi ha res d'espontani ni de naturalsinó condicionat per la persecució política i per l'intentde genocidi cultural perpetrat pel govern espanyoldurant segles. La recuperació de la normalitat lingüís-tica, per tant, exigeix una certa militància especialmenta favor de la presència del català en l'espai públic.Aquesta és una tasca que amb perseverància,intel·ligència estratègica i anàlisi minuciosa de la rea-

litat sociolingüística, ha portat a terme la Plataformaper la Llengua. Cal felicitar els seus components peraquests deu anys de dedicació incansable. Seria dedesitjar que en el futur no fos necessària la seva acti-vitat però tot fa pensar que caldran encara unes quan-tes dècades de la seva contribució en aquest treballcol·lectiu. És per això que cal desitjar-los: per moltsanys!

Jordi PortaPresident d’Òmnium Cultural

En nom de l'Obra Cultural Balear ien el meu propi us vull fer arribar una

càlida felicitació pel vostre desè aniversarii l'enhorabona per aquests més de deu anys de feina icompromís amb la llengua que compartim.

Han estat deu anys plens de treball en favor delcatalà, però també de petites satisfaccions de veure quela vostra feina, que moltes vegades hem compartit i que

sempre hem seguit amb interès, simpatia i complicitat,ha anat donant fruits.

Han estat deu anys de campanyes conjuntes, de tro-bades d'entitats juvenils i d'entesa i perfecta sintonia... Ique sigui per molts anys més!

Tomeu MartíCoordinador d’activitats de l’Obra Cultural Balear

SALUTACIONS BEN FORMALS

Amb la col·laboració de: