LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 3 • novembre 2002

Acció de la Plataforma a la fira de l'INCAVI davant l'incomplimentde la Llei de Política Lingüística en matèria d'etiquetatge

El passat 22 de setembre, mem-bres de la Plataforma per laLlengua es van concentrar a lamostra de vins i caves que cada anyorganitza l’Institut Català de laVinya i el Vi (INCAVI) a Barcelona.L’acció va començar en el momenten què s’estava presentant el car-tell de la setmana del cava i es vadesenvolupar amb pancartes quereivindicaven l'etiquetatge encatalà de diverses marques i amb lacol·locació, a continuació, d’una"llufa" gegant a una de les empre-

ses que en aquest àmbit discriminamés el català: es tracta de vinsTorres.

La primavera passada ja vamdenunciar la situació d’incompli-ment de la Llei de PolíticaLingüística al Principat pel que fa al'etiquetatge, a través de la presen-tació pública de l'estudi "El catalàen l'etiquetatge. Vins i caves".Arreu del món, com a garantia dequalitat del producte, els vins s’eti-queten en la llengua pròpia i oficialdel país, i així ho preveu la legisla-

ció actual amb la llengua catalana. Empreses com Torres, Chandon,

Bach, Parxet, Pinord o Castillo dePerelada, presents a la mostra,incompleixen la llei.

La Plataforma demana que s’a-doptin mesures perquè aquestesempreses s’adaptin a la legislacióaprovada pel Parlament deCatalunya, i que se les exclogui departicipar en certàmens com laMostra de vins i caves del país finsque aquestes empreses, d’acordamb la llei, etiquetin en català.

Llei 1/1998, de Política

Lingüística, article 34:

“Les dades obligatòries i lesinformacions voluntàriesaddicionals que figuren enl'etiquetatge de productescatalans que gaudeixen dedenominació d'origen, dedenominació comarcal o dedenominació de qualitat idels productes artesanalsque es distribueixen enl'àmbit territorial de Cata-lunya, ha d'ésser necessà-riament com a mínim encatalà.”

• 2 •

SUMARI

1

3

45566

7

8

101111

1212

13

14

1414

141414

15

16

PortadaAcció de la Plataforma a la fira de l’INCAVI davant l’incompli-

ment de la Llei de Política Lingüística en matèria d’etiquetatge Editorial

Catalanisme modern, catalanisme arnat

CampanyesConclusions de l’estudi sobre

l’etiquetatge en català de vins i cavesLes novetats d’“A taula, en català!”

La Plataforma renova la pàgina web El català a les universitats: perill!

La Plataforma colla la multinacional TelefónicaLa festa

Sopar de balanç de cursEntrevista

Entrevista a Macià Calafat, secretari de Joves de Mallorca per la Llengua

Actes i accions“I jo, què puc fer?”: el manual de l’activisme lingüístic

El Principat ja té AcampallenguaAcció de la Plataforma contra Telefónica al metro de Barcelona

OpinióVeu Pròpia: una nova veu a favor del català

AENA i el català Territori

El Correllengua de Ponent ja és una realitatI a més a més

El film El senyor dels anells surt més tard en català en la distri-bució de vídeo VHS i DVD gràcies a l’intel·ligent política empre-

sarial de la distribuïdora ColumbiaNeix Entitats.info, un web que agermana moltes entitats que

treballen per la llenguaDoraëmon arrassa només en català!

Neix el primer web que recomana i potencia els productes etiquetats en català

La Plataforma es reuneix amb Joves de Mallorca per la LlenguaFe d’errades

Passem comptesQuè s’ha aconseguit i què volem fer

ContraportadaTambé a Internet

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71plataforma@estelnet.com - www.plataforma-llengua.org

per aportacions econòmiques: 2059-0800-81-0000435183

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: M. Gasull, J. Manent i O. Pérez.Han col·laborat en aquest número: A. Cortils, J. A. Fernàndez, B. Gasull, P.Llorens, J. Milelire, L. Oliveras i V. Villatoro.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 298 16 39)Impressió: Offset Color

Ara fa uns anys, un amic de laPlataforma per la Llengua va tenirel gran encert de batejar un tipusde catalanisme que encara actua:es tracta, sens dubte, del “catala-nisme arnat”. Aquest es diferenciaclarament del “catalanismemodern”, amb el qual s’identifiquenels membres de la nostra entitat. Elcatalanisme arnat és, en líniesgenerals, molt poc eficaç en elsresultats, arnat en el contingut i enla imatge, pessimista –i de vegadesautodestructiu- en el to vital i ambun programa d’acció desfasat i vic-timista. El catalanisme modern, encanvi, té l’avantatge de ser pragmà-tic i realista –però molt ambiciós-en els plantejaments, molt eficaç idinàmic i que obté resultats,modern i innovador en contingut iimatge, optimista en el desenvolu-pament dels avenços de les cam-panyes i amb un programa preparatper afrontar els reptes del segle XXI.

Els que treballem a laPlataforma per la llenguasom noves fornades de jovesque, cansats del “farem,farem” que cau en el buit,treballem a la recerca clarade resultats. El catalanismemodern, si vol ajudar la llen-gua catalana, ha de tenircerta mentalitat d’empresa iproposar-se objectius a cata-lanitzar molt concrets. Unobjectiu concret no exclouhaver-se d’enfrontar a unapoderosa multinacional, commés d’una vegada han fet elsmembres de la Plataforma,sovint amb èxit. Els resultatsobtinguts donen autoestima iens inciten a preparar-ne denous. I així anar fent... Elcatalanisme no es pot per-metre el luxe de llançar

temps i diners i de caure només enaquelles típiques campanyes que nosurten del cercle habitual: manifes-tació, manifest, recollida de firmes,declaracions previsibles... I queconsti que no estem en contra delfet de manifestar-se o d’escriure unmanifest sempre i quan l’ocasió hodemani i tingui una repercussiófavorable de cara a fer acomplir lallei. La clau es troba entre el bon úsi l’abús. Un Acampallengua o unCorrellengua, per exemple, sónaccions útils si es fan amb l’objectiude fer caliu i alhora s’ensenyen lesnoves tècniques d’activisme lin-güístic.

El catalanisme en pro de la llen-gua catalana ha pecat, a més, d’es-tar excessivament atomitzat. Éscert que en aquest país hi ha unavocació excessiva per fer “capelle-tes”, sovint lligada als personalis-mes que entorpeixen el ritme detreball diari. La Plataforma, tal i

com indica el seu nom, pretén tot elcontrari: aglutinar tothom que creuen els nostres projectes i en el nos-tre estil. Hi ha massa entitats que,perdent energia i fent la feina demanera inconnexa, treballen per lallengua. Això provoca una granconfusió entre els catalanistes que,desconeixent el pati, no saben des-triar el gra de la palla.

En definitiva, allò que s’ha depreguntar tota entitat que treballaper la reconstrucció del país és si enrealitat ha aconseguit resultats i, alcap i a la fi, canvis. El nou activismelingüístic (nascut sobretot a partirde començament dels anys noran-ta), s’ha d’arriscar amb campanyesque valguin la pena (com per exem-ple enfrontar-se a multinacionals) iha d’obtenir èxits fora del propientorn. Cal recollir allò bo de la tra-dició, però també cal innovar cons-tantment i amb noves tècniquesd’actuació eficaces.

• 3 •

EDITORIAL

Catalanisme modern, catalanisme arnat

Fa dos mil anys, a casa nostra,ja ens arribaven àmfores de vi eti-quetades. A desgrat del pes especí-fic del llatí, el vi dut pels romans,per exemple, del territori de l’ac-tual Campània (Itàlia), portava elsegell de qualitat i productor escritexclusivament en osc. El fet d’a-parèixer la llengua d’origen erasímbol de qualitat i autenticitatd’aquell vi que li donava molt mésprestigi. Encara avui dia, aquestacontinua essent la visió dels pro-ductors de vins d’arreu del món,siguin de la Rioja, la Borgonya, deGrècia, de Portugal... i també de lamajoria de productors catalans.Diem la majoria perquè uns pocsproductors de casa nostra s’entes-ten a seguir polítiquesd’etiquetatge a contra-corrent de la resta delmón, en un cas únicque els permet des-prestigiar el producte através d’un inusualtractament lingüístic.

A principis d’aquestany la Plataforma per laLlengua va fer un estudisobre l’acompliment del’actual Llei de PolíticaLingüística en l’etique-tatge de vins i caves aCatalunya, per la quales regula allò que es fade manera espontània inormal en els vins d’a-rreu del món; segonsl’article 34 d’aquestallei, tots aquells produc-tes de denominació d’o-rigen fets a Catalunyahaurien de tenir lesdades obligatòries i lesinformacions voluntà-ries addicionals de l’eti-queta com a mínim encatalà. Això evident-

ment inclou tots els vins i cavescatalans amb denominació d’origen.

A grans trets, es va trobar que lamajoria de productors, i especial-ment aquells que basen la seva pro-ducció només en vins i caves d’altaqualitat i amb un alt percentatged’exportació, etiquetaven en català(concretament en aquest cas hofeien acomplint la llei, és a dir, ple-nament en català, el 87% dels pro-ductors). Per contra, l’acomplimentde la llei disminuïa dràsticamententre els productors de vins i cavesde gran consum, amb un alt percen-tatge de productes fora de la legis-lació (només un 9 % dels vins i un18 % dels caves estaven etiquetatsen català). Malgrat això, si des-

comptàvem els tres primers produc-tors (Freixenet, Codorníu i MiguelTorres), l’etiquetatge en català encaves i vins de gran consum d’em-preses catalanes pujava ja fins al 35 %. Hi ha diversos productors quetenen productes amb denominaciód’origen català i de tots aquests capcompleix la llei; cal destacar-neMiguel Torres, Castillo de Peralada(Caves del Ampurdán), Juvé yCamps, Pinord, Marquès deMonistrol (Arco Bodegas Unidas),Jaume Serra (J.García Carrión) iChandon. Potser la dada més con-trastada i fruit d’aquesta incon-gruència és el cas de Miguel Torresen comparació amb els vins d’altaqualitat amb més d’un 50% d’ex-

portació de la producciófora de l’Estat espanyol.Mentre aquests darrersel 87 % dels cellers eti-queten en català, dels16 vins de denominaciód’origen català deMiguel Torres ni un solproducte etiqueta encatalà.

La Plataforma per laLlengua està treballantper tal d’aconseguir lanormalitat en aquestscamp, tot i que volconstatar, una vegadamés, la poca fermesa deles administracions pertal d’aplicar les lleisvotades al nostreParlament.

Podeu consultar lesdades d’aquest estudi awww.plataforma-llen-gua.org dins l’apartat“Estudis”.

Bernat GasullComissió empreses

• 4 •

CAMPANYES

Conclusions de l’estudi sobre l’etiquetatge en català de vins i caves

DO No Sí; el català

Empreses Producte Denominacióacompleix la llei; és plenament

d'Origenno etiqueta present enen català l’etiquetatge

Viña Sol Penedès ✓

Miguel TorresSangre de Toro Catalunya ✓

Coronas Tempranillo Catalunya ✓

Viña Esmeralda Penedès ✓

René BarbierTradición Penedès ✓

(Freixenet)Classic Penedès ✓

Kraliner Penedès ✓

Bach Extrísimo Penedès ✓

Masia Bach Viña Extrísima Bach Catalunya ✓

(Codorníu) Bach Rosado Penedès ✓

Bach Extrísimo Seco Penedès ✓

Viña del Mar Azul

Jaume Serra(blanco-seco, tinto,

Catalunya ✓

(J.Garcia Carrión)blanco seco dulce, rosado)Jaume Serra Tinto Penedès ✓

Ramon Roqueta Pla del Bages ✓

Cabernet SauvignonBodegues Ramon Roqueta

Pla del Bages ✓Roqueta Tempranillo

Ramon Roqueta Pla del Bages ✓

CrianzaMarqués de Marqués de Monistrol (Arco Monistrol Blanc Penedès ✓

Bodegas Unidas) de BlancsAbadia Costers del Segre ✓

Raimat Clamor Costers del Segre ✓

(Codorníu) Rosado Costers del Segre ✓

Casal Costers del Segre ✓

PinordPinord Reynal

Penedès ✓Blanco-SecoBlanc de Blancs Catalunya ✓

Conde de Caralt Rosado Catalunya ✓

(Freixenet) Vendímia Catalunya ✓

Seleccionada

Castillo Perelada Blanc de BlancsEmpordà-

✓Costa Brava

Alella VinícolaMarfil Alella (Blanc

Can JoncSec, Blanc semi-sec, Alella ✓

Rosat)Juvé y Camps Ermita d'Espiells Penedès ✓

El català en vins de DO catalanes més presents en superfícies de lliure servei.

• 5 •

CAMPANYES

La campanya “A taula, encatalà!” té com a objectiu augmen-tar el nombre de productes etique-tats en català, i com ja sabeuaquells que ens aneu seguint hemcomençat centrant-nos en tres pro-ductes: aigua, vi i cava. L’objectiuno és altre que les empreses enva-sadores d’aquests productes canviïnla seva política lingüística en favorde la llengua catalana. Nosaltresutilitzem les tècniques de mercat, idemanem a institucions públiques ientitats privades que es comprome-tin a consumir aigua, vi i cava eti-quetats en català. D’aquesta mane-ra, i potenciant la demanda de pro-ductes etiquetats en català, acon-seguirem que aquells que etiquetenexclusivament en castellà es veginforçats a introduir-hi la nostra llen-gua.

En els darrers mesos hem obtin-gut aquestes noves adhesions:• El Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya; • La Mesa del Parlament deCatalunya; • Els Consells Comarcals de l’AltEmpordà, la Conca de Barberà, lesGarrigues i el Solsonès; • Més de trenta entitats privades,entre altres els Escoltes Catalans,els Minyons Escoltes i Guies SantJordi de Catalunya i la FundacióJaume Bofill; • El Partit dels Socialistes deCatalunya, que suposa que ja tin-guem el suport de tots els partitsamb representació al Parlament deCatalunya excepte el Partit Popular;

A més a més, hem mantingutdiverses reunions per assegurar-nosque els més de 200 ajuntamentsadherits i la resta d’institucionspúbliques adherides estan complintel seu compromís. També hem ini-ciat contactes amb entitats públi-ques i privades encara no adheri-des, com per exemple l’Institut Joan

Lluís Vives, gràcies al qual prete-nem fer conèixer la campanya atotes les universitats dels PaïsosCatalans.

En les reunions que s’havien duta terme amb les empreses envasa-dores d’aigua, vi i cava que no eti-queten en català, aquestes al·lega-ven motius de distribució pel fet deno etiquetar en català; vam volersaber si això era un impediment ouna excusa. Per aquest motiu, vamcontactar amb representants dediverses distribuïdores d’aquestsproductes i contràriament al queles envasadores ens havien afirmat,ens van dir que per a ells no els eracap impediment. Properament tor-narem a sol·licitar una reunió ambles empreses envasadores mésimportants que no etiqueten encatalà.

Pilar LlorensComissió “A taula, en català!”

Les novetats d‘“A taula, en català!”

Tot arriba! Des de la Plataformaestem molt contents de poder dis-posar de la nostra nova pàgina web,on trobareu d'una manera moltactualitzada totes les campanyes,accions i activitats de la Plataformaper la Llengua. La nova web renova-da és molt més atractiva en imatgei més completa i pràctica en serveisi contingut. La web té vuit apartats:una “Presentació”; un apartat de“Campanyes”; la secció “Contactes”,en la qual l’usuari pot omplir unabutlleta de col·laboració o bé unaaltra de “queixa” si en algunmoment s’ha sentit discriminat peruna empresa; la novetat de “LaCorbella”, la revista semestral de laPlataforma, que ara està penjada ala web; l’apartat dels “Estudis”, onhi trobareu aquells documentssociolingüístics que ha elaborat la

nostra entitat; el “Material gràfic”(fotografies i adhesius); l’apartat de“Territori”, on de moment hi surtenrepresentades les zones més actives:Barcelona, Ponent i País Valencià; ifinalment l’apartat d’”Enllaços”, ons’hi inclouen els linksde totes aquelles enti-tats que treballen enpro de la llengua cata-lana. Esperem queaquesta web siguimolt àgil i participati-va, ja que si bé d'en-trada apareix com unaeina informativa, nodeixa de ser en defini-tiva una crida a lamobilització i realitza-ció d'accions a favorde la normalització delcatalà. Sabem que el

català pateix una situació de discri-minació, que ens diuen que és unallengua de segona i que l'ús socialestà estancat, però, malgrat tot,nosaltres som optimistes i anem perfeina.

La Plataforma renova la pàgina web

• 6 •

CAMPANYES

Des de fa temps la Plataformaestà treballant per la millora de lapresència de la llengua catalana a lesempreses de telefonia, i enespecial, a Telefónica.Aquesta empresa represen-ta un cas clar de discrimi-nació del català: tota lapublicitat la fa íntegra-ment en castellà, i, en dife-rents graus, hi ha nom-brosos problemes lingüís-tics en els telèfons d’infor-mació al consumidor, a lesbústies de veu, al màrqueting, a lapàgina web, etc., com bé ho confir-men les nombroses queixes que enaquest sentit la Plataforma rep. Nooblidem la campanya “Mare, sócl’Anna i et truco per dir-te queTelefónica discrimina el català” o lesqueixes que periòdicament se’ls haenviat. L’estiu passat, però, ens vaindignar especialment una campanyaque l’empresa feia a les estacions demetro i en alguns OPIS aprofitant lacelebració de l’any Gaudí. La cam-panya era aclaparadorament en cas-

tellà, i lligava la modernitat, és a dir,Gaudí, amb la llengua castellana, irelegava el català a un tercer rengle,

després del castellà il’anglès. I això que AntoniGaudí (Antonio Gaudí perTelefónica) es negava aparlar en castellà a casanostra i havia estat portat acomissaria per temes comaquest.

El matí del 26 de juny, al’estació de metro dePasseig de Gràcia de la Línia

3 de Barcelona, Telefónica presentavapúblicament la seva campanya. A latarda membres de la Plataforma om-plien l’estació de cartells, adhesius imurals en una acció de denúncia queva tenir força repercussió mediàtica.Per si no n’hi havia prou, s’enviavencartes certificades als principalsdirectius de Telefónica del Principat ide Madrid, amb còpia a l’Ajuntamentde Barcelona i als responsables delsTransports Metropolitans.

Com a resultat de tot plegat vampoder mantenir una reunió amb el

director de relacions institucionals deCatalunya, el màxim responsable.Després d’un intercanvi d’impressionsvam acordar que la nostra organitza-ció redactaria una proposta de proto-col de normalització lingüística del’empresa, i que, un cop presentada,ells se l’estudiarien i en tornaríem aparlar. Ens van assegurar, tanmateix,que tinguéssim present queTelefónica estava disposada a fercanvis importants en tot allò quenosaltres demanàvem.

Vam lliurar l’esmentat protocol:s’hi demanava l’ús del català a lapublicitat d’una manera normal ihabitual, en els telèfons d’informació,a les bústies de veu i a la pàgina web.Tot en un mínim d’un 50%.Evidentment que també vàremdemanar l’acompliment d’aquestesmesures arreu de les terres de parlacatalana. En el proper número usinformarem de les novetats i elsresultats obtinguts.

Martí GasullMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

La Plataforma colla la multinacional Telefónica

El passat mes de juliol es pre-sentà públicament la Proposta d’a-vantprojecte de la Llei catalana d’u-niversitats. La llei aixecà un correntcontinu de debats i consideracionsper part de polítics, universitaris,estudiants, intel·lectuals i pedagogsa través dels mitjans de comunica-ció. La Plataforma per la Llenguatambé va mostrar el seu desacorden la regulació que fa sobre elconeixement del català per partdels professors universitaris.

La Plataforma creu que hi hauna gran contradicció en l’elabora-ció de l’avantprojecte. Aquest esta-bleix que el professorat universitarihaurà de tenir un coneixementsuficient del català per exercir lesseves tasques docents, però deixa al’arbitri de les universitats l’exigèn-cia o no d’aquest coneixement sufi-

cient. A més a més, és la pròpia uni-versitat qui determinarà el concretgrau de capacitació lingüística exi-gible al seu professorat. Això provo-carà que cada universitat exigeixiun grau diferent de coneixement decatalà.

També expressem la nostrarotunda oposició al requisit de tenirun coneixement suficient de catalàper accedir als complements retri-butius. Que el professorat universi-tari tingui un coneixement suficientde català escrit i parlat hauria deser una condició sine qua non peraccedir a la professió, i no com arequisit per accedir a les bonifica-cions una vegada ja ets professor.

Finalment, cal destacar que con-siderem ridícul el fet de premiar elprofessorat que imparteixi ladocència en català tot atorgant-li

un mèrit, ja que amb aquestamesura de discriminació positiva nos’està normalitzant el català, sinóque se l’està excepcionant.

Des de la Plataforma per laLlengua proposem que sigui la Lleid’Universitats la que reguli explíci-tament el grau de coneixement delcatalà del professorat universitari,ja que és l’única manera de garan-tir el dret que té tot estudiant uni-versitari a cursar els seus estudis encatalà; no podem permetre que unestudiant es vegi forçat a relacio-nar-se en castellà, ja sigui en lesrelacions escrites o orals, amb unprofessor universitari pel sol fet queaquest no està capacitat per enten-dre la llengua pròpia de Catalunya,que és, alhora, la llengua preferent-ment oficial (o de vegades única) detotes les universitats catalanes.

El català a les universitats: perill!

• 7 •

LA FESTA

Tancar el curs de la Plataformaés sempre una cosa satisfactòria: ésel moment de les valoracions i de lescrítiques amb una mirada objectivade tota la tasca realitzada. Cons-cients que en l’àmbit de lluita quehem triat hi ha molta feina a fer, ino ens l’acabem, el desglossem i ensdisposem a cosir-lo de la millormanera que sabem, intentant asso-lir objectius i plantejant-ne de nousper al proper curs. Per tant, cal anarsuperant els reptes que ens mar-quem any rere any, per petits quesiguin, i sempre hi ha d’haver unespai per a la reflexió, però tambéper a la celebració.

En aquest sentit, el passat 12 dejuliol es va convocar a totes aquel-les persones vinculades a laPlataforma, com ara socis, col·labo-radors, representants de les entitats,del Consell Consultiu, etc. en elmarc d’un sopar que va tenir duesparts: en primer lloc una valoraciópròpiament del curs per part delsmembres del Secretariat, que vanpresentar un petit informe de gestióde la tasca feta, del qual es va des-

tacar un considerable creixement del’entitat, tant pel que fa als sociscom a la presència pública de laPlataforma.

D’altra banda, també vam volerdestacar el canvi d’imatge, a partirdels nous dissenys de material edi-tat (adhesius, samarretes, etc.), lapàgina web i la mateixa Corbella.Dins les valoracions, representantsde les diverses comissions de laPlataforma van anar informantsobre la situació de les campanyesque estan en marxa.

En la segona part, els membresdel Consell Consultiu de laPlataforma van donar lloc al debatsobre les línies de futur que havia deseguir l’organització. Gran part delcol·loqui se centrà en l’àmbit delcinema i l’audiovisual en català.Així, Vicenç Villatoro i Josep M.López Llaví van confirmar que latasca de la Plataforma està ajudanta negociar amb les majors, les mul-tinacionals nord-americanes delcinema, tot i que la situació del cineno continua essent la més òptima.Altres membres del Consell

Consultiu, com Miquel Strubell,Miquel Sellarès i Jordi Porta van feruna bona valoració de les nostrescampanyes i proposaren nous plan-tejaments. Havent sopat, el debat secentrà en la necessitat de compotenciar i millorar la línia d’in-cidència de l’ús social, i es va plan-tejar la necessitat de fer més actescom l’Acampallengua de Ponent perla cohesió i repercussió que aques-tes activitats suposen, així com lanecessitat de col·laborar amb altresentitats per dur aquestes accions aterme.

Ara, i començat el nou curs,esperem continuar incrementant lafeina i d’esdevenir més grans perincidir més i poder aportar cadavegada més coses en favor de lallengua. Esperem que el sopar definal de curs d’enguany puguem sermolts més i tinguem importantsmotius de celebració.

Endavant!

Sònia LlinàsMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

Sopar de balanç de curs

Un moment del debat durant el sopar

• 8 •

ENTREVISTA

Jordi Manent: Enguany Jovesde Mallorca celebra els vuit anysdel seu naixement. Quin balançfeu de la vostra activitat?

Macià Calafat: Ha estat totmolt positiu. Cal tenir en compteque vàrem néixer en un momentd’una certa agressió contra la llen-gua catalana des de les institucionsautonòmiques de les Illes Balears.Vàrem tenir sempre la intenció defer un discurs en positiu, favorablea l’ús de la llengua catalana a totsels sectors de la societat, i espe-cialment dins l’àmbit juvenil, queés aquell a qui mos adreçam espe-cíficament. Durant aquests anyshem mobilitzat milers de personesen les nostres activitats, especial-ment en els Acampallengües i enels Correllengües, que han demos-trat que els joves mallorquins estana favor de la recuperació de la nos-tra identitat lingüística i cultural.També hem fet diferents campa-nyes d’activisme de carrer que hantingut un bon ressò, específica-ment en àmbits com el comerç, elcinema, el català a Europa, l’eti-quetatge en català, etc.

J.M.: Per què i amb quins objec-tius vau néixer?

M.C.: Vàrem néixer amb l’ob-jectiu de mobilitzar els joves afavor de l’ús de la llengua catalanai de promoure l’associacionismejuvenil que naltros pensàvem queen aquell moment no era gaire bo.L’objectiu també era implicar totes

les associacions que varen partici-par en els orígens en la plataforma.Actualment hi ha quaranta asso-ciacions de tot tipus: associacionsculturals, associacions de tempslliure com esplais i escoltes, joven-tuts de partits polítics, joventuts desindicats, associacions estudiantilsi un llarg etcètera. I l’objectiu és mobilitzar-nos en l’ús de la llengua.

J.M.: Com valoreu la recentenquesta del Govern Balear en laqual s’afirma que el castellà és lallengua més usada a les IllesBalears?

M.C.: La valorem amb preocu-pació. Pensam que l’ús social de lallengua està davallant, peròparal·lelament hi ha un augmentdel coneixement. Hi ha una genera-ció de joves que està més capacita-da per expressar-se oralment i perdominar registres lingüístics que els

seus pares, que no tenien capconeixement del català culte, elcatalà escrit, com a mínim. I pen-sam que és important incidir en l’ússocial, avançar cap a una políticade normalització que impliqui espe-cialment els sectors juvenils de lasocietat. En la nostra mesura inten-tam arribar en aquests sectors cas-tellanoparlants.

J.M.: I com hi incidiu perincrementar l’ús social? Quinescampanyes feu concretament?

M.C.: A través de la participacióde gent castellanoparlant en els

Entrevista a Macià Calafat, secretari de Joves de Mallorca per la Llengua

Macià Calafat i Martí Gasull intercanviant informacions

Vàrem tenir sempre laintenció de fer un discurs en positiu,

favorable a l’ús de lallengua catalana a tots

els sectors de la societatÉs important incidir en

l’ús social, avançar cap auna política de norma-lització que impliqui

especialment els sectorsjuvenils de la societat

• 9 •

instituts de Mallorca, en les nostresgrans activitats com l’Acampal-lengua; tenim un programa dexerrades als instituts que mos per-met també arribar-hi i a través deprojectes que tenim en marxa comles colònies lingüístiques quedurem enguany. I que consistiran enfer unes colònies que funcioniníntegrament en català creant dinà-miques perquè els joves castellano-parlants que hi participen se comu-niquin en català, ja que seran mino-ria entre els participants.

J.M.: Creieu que és bona la ges-tió duta a terme per Joan Melià,director general de Política Lin-güística del vostre govern?

M.C.: Naltros estam contents engeneral en la gestió de Joan Melià ipensam que és una persona moltpreparada per exercir el càrrec queexerceix; ara bé, pensam també queel pressupost que maneja és moltpetit i que seria necessari tambélegislar; a part de fer una política depromoció del català, també serianecessari legislar sobre el tema.Incidir en canvis lesgislatius.

J.M.: Veieu amb preocupació elfort creixement de població que haexperimentat el vostre país en elsdarrers dos anys, tenint present quela majoria dels nouvinguts són deparla no-catalana? Quines mesuresproposeu per integrar lingüística-ment i culturalment aquesta novagent?

M.C.: Sí, ho veiem amb moltapreocupació. Pensam que és impor-

tant incidir en tots els àmbitssocials, especialment pel que fa ainfants, joves... és necessari incidirdins l’escola. Altres nivells: ésimportant també crear una culturajuvenil que funcioni en català. Queaixò, en certa manera, ja s’hi fanpasses però no suficients... i dins elsàmbits com els mitjans de comuni-cació o el món laboral, especial-ment el món laboral seria un àmbitmolt important, però aquí si que nos’ha fet gaire cosa.

J.M.: Quants socis sou elsJoves de Mallorca?

M.C.: Naltors tenim una estruc-tura un poc peculiar en el sentit quefuncionam a través del voluntariat.Tenim 2000 voluntaris introduïts ala base de dades, dels quals venturauna vintena participen a les reu-nions i un centenar pot ser que par-ticipin en el dia a dia. Ara bé, elsaltres 1900 són gent que rep unainformació, que participa a l’activi-tat grossa, sigui Correllengua,Acampallengua i poca cosa més.

J.M.: Quins creieu que són elsàmbits que necessiten una inter-venció més urgent per millorar l’úsde la llengua?

M.C.: Jo pens que la situació onel català és pitjor és l’àmbit laboral,indiscutiblement. Es poden comptaramb els dits de les mans les empre-ses de Mallorca que funcionen encatalà com a tals, deixant de bandainstitucions públiques, que sí que téuna tendenci bastant clara cap a lanormalització. Després, i entre elsgrups d’edat, evidentment el gruixde la població infantil i juvenil:pensa que té un ús social de la llen-gua més preocupant i aquí seriaimportant de dedicar més esforços,especialment tenint en compte queen els darrers cinc anys han arribat a

viure dues-centes mil persones, queaixò és una quantitat considerable.

J.M.: Quines campanyes esteuduent a terme en aquests mo-ments?

M.C.: Estam duent a terme aramateix una campanya de coneixe-ment del català com a llengua deMallorca adreçada als turistes. Hemfet una postal, obra del dibuixantGuillem Marc, on hi ha una sèrie deparaules que introdueixen l’ús delcatalà en els turistes. Les hemcomençades a repartir i de momentestan tinguent un gran èxit. Estampreparant també la campanya depromoció de l’etiquetatge en catalàque vam començar l’any passat, queconsistirà en una campanya de sen-sibilització i en una de venda direc-ta de productes mallorquins queetiqueten en català, i també mosinteressa molt, i està en marxa, pro-moure la campanya “A taula, encatalà”. I que voldríem iniciaraquests mateixos mesos coincidinten la campanya d’etiquetatge, quehi té molta relació, i lligat en totaixò també hi hauria l’elaboraciód’un catàleg de productes etique-tats en català de l’àmbit de les IllesBalears.

ENTREVISTA

Entrevista feta perJordi Manent

Macià Calafat

És important tambécrear una cultura

juvenil que funcioni en català

• 10 •

ACTES I ACCIONS

Tots podem esdeveniractivistes lingüístics gairebésense adonar-nos-en. Ésmolt senzill, només fa faltaque tinguem present la nos-tra llengua i que l’exigimsempre que la trobem a fal-tar.

Arran d’aquest argumenttan elemental, la Plataformaper la Llengua va editar l’a-bril passat una guia pràcticaper promoure l’ús i lapresència del català, i el vapresentar públicament elpassat 23 d’abril. La guia “Ijo, què puc fer?” ens proposadiverses petites accions quees poden anar fent, dia a dia,per mantenir ben viva lanostra llengua.

Aquestes petites accionsimpliquen diferents graus de com-promís personal. Un primer nivellno comporta massa complicació,només es tracta de triar l’empresao entitat que t’ofereixi els seusserveis en català –atenció al client,publicitat o impresos-. O perexemple escollir la premsa, els lli-

bres, les pel·lícules, els mitjans decomunicació catalans, així comtambé seleccionar els productesetiquetats en català o els cerca-dors d’internet i programesinformàtics que tenen versionscatalanes.

Un segon nivell de compromísactiu implica una actitud més

ferma, això vol diromplir els fulls desuggeriments de lesbotigues, restau-rants, empreses, etc.demanant el serveien català; retornarla publicitat que noestigui en català(aprofitant el cobra-ment a destinació) oara bé demanar elscatàlegs, les factu-res i rebuts en lanostra llengua.

Un tercer nivellcomporta un graumés elevat de com-

promís perquè les accions que espoden fer tenen una repercussiómés gran. Es tracta de demanar elfull de reclamacions oficial enaquells establiments on es discri-mina el català; redactar els tre-balls de l’escola o la facultat encatalà o per exemple si has d’anaral jutjat procurar tenir un advocatque et representi en català.

Aquests tres nivells d’implicaciópersonal amb la nostra llengua ensserveixen per poder actuar indivi-dualment, segons les ganes quetinguem, per mantenir actiu elcatalà.

De fet, en aquesta guia noméshi ha idees o suggeriments que espoden anar fent quotidianament,però si tots les duéssim a terme lasituació del català milloraria con-siderablement.

Ara ja ho saps, només t’hasd’activar!

Anna Cortils MunnéPlataforma per la Llengua

“I jo, què puc fer?”: el manual de l’activisme lingüístic

• 11 •

ACTES I ACCIONS

El passat mes de juliol es va ferel I Acampallengua del Pincipat. LaPlataforma per la Llengua de Ponenti els Casals Jaume I de la Franja,amb el suport de moltes altres enti-tats, van ser els encarregats d'orga-nitzar un seguit d’actes, des dexerrades a concerts, a lalocalitat d'Arenys de Lledó,a la comarca - d'adminis-tració aragonesa- delMatarranya.

L'eix central del'Acampallengua era exigiral Govern d'Aragó que s'a-provi la Llei de Llengüesque garanteixi l’oficialitatdel català a les comarquesde la Franja de Ponentsense ambigüitats ni dis-fresses "xapurriadistes" que nomésbusquen d'eliminar-lo. Però al’Acampallengua també hi va haverun altre punt de reivindicació: l’o-posició a la divisió de la comarca delMatarranya, ja que trencar aquestacomarca -com pretén el govern ara-gonès- no és res més que accelerarla seua castellanització vinculantpobles que parlen català a localitatscastellanoparlants com Alcanyís.

Els dies 5, 6 i 7 de juliol van

constar com un cap de setmana fes-tiu i reivindicatiu alhora, on -abanda de la qüestió lingüística oadministrativa- es van tocar temescom el Pla Hidrològic Nacional, unproblema que afecta tant alPrincipat estricte com a la Franja.

De la mà del Dr. Ramon Sistac esva analitzar la presència del catalàoccidental als mitjans de comunica-ció nacionals i es va concloure que,per molt que vulguem uns PaïsosCatalans que formin una unitat lin-güística, cultural i nacional, hi pothaver diversitat dialectal al costatd'aquella unitat. Francesc Ribera(Titot) va fer la presentació del llibreHistòria de Catalunya al revés, delqual és coautor: amb ell vam refle-

xionar sobre què hagués passat enel nostre país si el 25 d'abril de 1707les coses haguessin anat d'una altramanera. Entre molts altres actes quepodríem citar, cal destacar-ne el“taller d'activisme lingüístic” que vadur a terme la Plataforma per la

Llengua, un taller que voliafer veure quina és la situa-ció real de la nostra llen-gua i quines estratègies calseguir per continuaravançant cap a una verita-ble normalització delcatalà.

Al llarg de tot el cap desetmana la música va arri-bar d'arreu dels PaïsosCatalans, amb Obrint Pas iPomada de caps de cartell,

acompanyats per grups de tota laFranja, que van aconseguir aplegarmés de 4000 persones (vingudes dePerpinyà a Elx) en un poblet delMatarranya: persones que, ambnomés tres dies, van ajudar a ferque un projecte tan jove coml'Acampallengua al Principat estiguija consolidat.

Lourdes OliverasPlataforma per la Llengua-Ponent

El passat 26 de juny, membresde la Plataforma per la Llengua vandur a terme una acció reivindicati-va a l'andana de la parada de metrode Passeig de Gràcia, tot just elmateix dia en què inauguraven elguarniment amb motius gaudiniansde tres estacions. Amb el patrocinide Telefónica, gran part de la publi-citat i text és únicament en cas-tellà, un greuge que s'uneix a totsels que aquesta empresa comet

contínuament envers el català. Amb una pancarta sota el lema

"Antoni Gaudí parlava català,Telefónica ens discrimina" i cartellsamb motius gaudinians per a l'oca-sió, la Plataforma per la Llengua vafer el seu propi guarniment per l'an-dana del metro com a primera accióperquè per part dels responsables del'exposició es replantegi el fet d'in-corporar el català. No descartemcontinuar amb altres accions.

El Principat ja té AcampallenguaMés de 4000 persones exigeixen l'oficialitat de la llengua

a les comarques catalanes d'administració aragonesa

Acció de la Plataforma contra Telefónicaal metro de Barcelona

La nit de l’Acampallengüa de Ponent

• 12 •

OPINIÓ

Durant els últims vint anys, elmoviment de defensa de la llenguaha tingut una mancança significa-tiva que molt probablement n’halimitat la capacitat d’èxit. Es trac-ta de la presència activa i compro-mesa dels nous catalanoparlants,aquelles persones que tenen unaaltra llengua primera però que hanadoptat el català com a llenguahabitual.

Actualment, el segon grup mésgros de parlants de català són elsque tenen el català central com allengua segona. I no cal ser clarivi-dent per adonar-se que el futur delcatalà va en aquesta direcció. Pertant, hem de dotar-nos d’uns dis-cursos que s’adaptin a aquesta

realitat. No és el mateix recuperaruna llengua malmesa i treballarper la seva supervivència que exi-gir i promoure el benestar d’unallengua guanyada. I el que estàclar és que als nous catalanopar-lants no se’ns ha perdut res: mésaviat, hem guanyat una llengua. Sihem de tenir un paper en la defen-sa de la llengua comuna, cal que hihagi uns discursos que sintonitzinamb la nostra experiència.D’entrada, hem fet un esforç peraprendre i adoptar el català, itenim dret a exigir que el nostreesforç rendeixi.

Ara, però, s’acaba de constituiruna associació que aspira a donarresposta a aquesta necessitat. Es

tracta de Veu Pròpia, els nouscatalanoparlants a favor de la llen-gua catalana. El nostre projecte ésuna organització estructurada engrups locals, present a tot el domi-ni lingüístic, i amb tres objectius:(1) ser una plataforma d’expressiódels nous catalanoparlants; (2)transmetre l’experiència d’adoptarel català, i donar suport a les per-sones que estiguin fent aquestprocés o se l’estiguin plantejant; i(3) fer campanya a favor de la nos-tra llengua comuna, el català, desdel punt de vista dels nous catala-noparlants. Veu Pròpia és indepen-dent dels partits polítics i nosol·licita ni accepta subvencions deles administracions públiques.

Creiem que Veu Pròpia pot aju-dar a canviar el panorama lingüís-tic a Catalunya. Per començar, apartir d’ara iniciatives demagògi-ques i manipuladores com el ForoBabel o Convivencia CívicaCatalana, que només aspiren amantenir privilegis de classe, hotindran una mica més difícil. Peròal mateix temps volem contribuir aenriquir els debats sobre la llen-gua, que simplifiquen massa lasituació. Per exemple, Veu Pròpiano es creu aquesta distinció tanneta i polida entre castellanopar-lants i catalanoparlants, perquè anosaltres nous catalanoparlantsens deixa en terra de ningú (i amés a Catalunya, agradi o no, tot-hom és castellanoparlant).

En definitiva, Veu Pròpia volque als nous catalanoparlantsse’ns vegi i se’ns senti, per tal decontribuir a transformar la realitatcomuna de tots els catalans i cata-lanes.

www.veupropia.orgveupropia@correu.vilaweb.com

Josep-Anton FernàndezPresident de Veu Pròpia

Veu Pròpia: una nova veu a favor del català

• 13 •

TERRITORI

AENA s’ha anticipat a les políti-ques internacionals d’aeroports enun fet totalment únic arreu del món,eliminant pràcticament la llenguaoficial i pròpia de Catalunya en lamegafonia de vols. AENA ha anat,però, encara, molt més enllà; com aempresa de servei públic ha deciditaplicar mesures que transgredeixenplenament la legislació. Així, aprofi-tant la poca voluntat de les admi-nistracions per fer complir la Llei dePolítica Lingüística vigent no impo-sant sancions als infractors, hadecidit no acomplir el capítol V de

l’esmentada llei, pel qual està obli-gada a emprar almenys el català enla retolació i en les comunicacionsmegafòniques. Però és que l’excep-cionalitat de la política lingüísticad’AENA ja fa temps que s’aplica.Només cal esmentar les pressions itraves insistents que reben les com-panyies internacionals (Luftansa,Swissair...) cada cop que volenintroduir el català en els seus ser-veis, inclosos la megafonia; o la nooficialitat dels topònims balears enles informacions de sortides i arri-bades de vols. Tanmateix, i segons

notícies d’última hora, AENA ha rec-tificat en la seva negativa d’usar elcatalà en la megafonia, i ara japodem escoltar els avisos de vols encatalà i amb tota normalitat.

AENA i el català

Per primera vegada laPlataforma per la Llengua dePonent, juntament amb els CasalsJaume I de la Franja, ha coordinat-amb el suport de moltes altresentitats, entre les quals la CAL iACPV- 21 correllengües de cap acap de les comarques de Ponent. ElCorrellengua ha constat d'una sèried'actes festius que han acompanyatla Flama de la Llengua per moltspobles de les nostres comarques alllarg del mes de setembre i octubre.Ha passat per Mequinensa, Fraga,Lleida, Alpicat, Castellonroi, Saidí,Torrent de Cinca, Nonasp, Favara deMatarranya, Arenys de Lledó,Mollerussa, Linyola, Seròs,Massalcoreig, Massalió, Balaguer,Calaceit, Queretes, Les BorgesBlanques, Juneda i Lledó d'Algars.Tots aquests pobles han rebut unaassistència habitual de públic queha superat -a cada localitat- el cen-tenar de persones i que -en algunscasos concrets- pot haver arribat adiversos centenars.

Cal destacar el pas delCorrellengua per les ciutats deFraga i Lleida. A Fraga es van aple-

gar més de 300 persones reclamantl'oficialitat del català, i l'acte, quees va desenvolupar amb tota nor-malitat, va ser eminentment festiusi deixem de banda alguns momentsde tensió produïts per un parell d'a-ragonesistes radicals que van inten-tar boicotejar la marxa sense èxit.

A Lleida, Edu Torres -entrenadordel Caprabo Lleida- va ser l'encarre-gat de llegir el manifest delCorrellengua 2002, que aquest anyvol reivindicar el català com a llen-gua d'Europa i fer-lo veure com unallengua molt més parlada que altresvarietats continentals que podenfins i tot ser oficials a la UnióEuropea. El Correllengua a Lleida varecórrer el centre històric de la ciu-tat amb un gran èxit de participació.La cercavila la van animar gegants icapgrossos, juntament amb la músi-ca dels grallers de l'Almodí. L'acte esva cloure a la Plaça Ricard Vinyesamb un concert del grup de músicatradicional d'Igualada “La Font de laCarota”.

Lourdes OliverasPlataforma per la Llengua-Ponent

El Correllengua de Ponent ja és una realitat

Algunes de les manifestacions

Aeroport de Barcelona

• 14 •

I A MÉS A MÉS...

La Plataforma es reuneixamb Joves de Mallorca per

la Llengua

El film El senyor dels anells surt més tard en català en ladistribució de vídeo VHS i DVD gràcies a la intel·ligent

política empresarial de la distribuïdora ColumbiaLa pel·lícula El senyor dels anells

es va estrenar el passat mes dedesembre del 2001 en català i cas-tellà a les diverses sales de cinemade tot Catalunya. Com ja és habi-tual, les sales on es projectava encatalà eren menys cèntriques, s’hidistribuí un número de còpies infe-rior a la versió castellana, i la publi-citat també fou menor. Doncs ara

resulta que Columbia, la distribuï-dora del film, continua amb aques-ta política empresarial tanintel·ligent. La comercialització delfilm en vídeo, format VHS, ha sortiten català un mes més tard que laversió castellana. I en format DVDdiuen que sortirà en català aquestmateix novembre. Felicitats, senyorsde Columbia! Algun dia canviaran?

Neix el primer web querecomana i potencia elsproductes etiquetats en

català

Neix Entitats.info, un web que agermana moltesentitats que treballen per la llengua

El passat 23 d’abril va néixer lapàgina web www.entitats.info. Fouuna iniciativa de diverses entitatsper tal d’agrupar en un mateix por-tal totes aquelles associacions quetreballen per la llengua, cultura inació catalanes arreu dels PaïsosCatalans. Evidentment, la Plata-forma per la Llengua hi és com a tal.En un inici el portal incloïa 9 enti-tats, entre les quals la Plataforma,però al cap d’uns mesos, a mitjanestiu, s’ha ampliat a 27. I segura-

ment s’ampliarà properament. Alportal hi trobareu les connexionsamb les pàgines webs de totes lesentitats que en formen part, aixícom un recull de premsa d’aquellesnotícies relacionades amb els temesde llengua i cultura. També hi tro-bareu una agenda, un apartat depublicacions, un fòrum i una pre-sentació, entre d’altres serveis. Elportal, tanmateix, es fa ressò de lesnotícies que generen les mateixesentitats.

Doraëmon arrassa només en català!El 30 d’agost d’enguany es va

estrenar a les sales del Principat ide les Illes Balears la pel·lícula d’a-nimació infantil En Doraëmon i elspirates dels mars del sud. La grannotícia és que el film només s’es-trenà amb còpia en català en untotal de 63 sales, 62 al Principat i 1a les Illes Balears. L’any passat ja esva passar En Doraëmon i les mil iuna aventures, amb un nombre decòpies inferior, 52 concretament,una de les quals projectada aPalma, i distribuïdes també només

en català. La seva productora, LukInternacional, juntament amb elClub Super 3, el responsable de ladifusió per televisió (a través delK3) de les aventures d’enDoraëmon, ha tingut la genial ideade distribuir-la només en llenguacatalana. I no ha passat res, no s’hatrencat cap plat. Ans al contrari: lapel·lícula ha tingut –i encara té- ungran èxit de recaptació. Esperemque aquest cas serveixi d’exemple aaltres productores i distribuïdoresde cinema.

En el número 2 de La Corbella, a la pàgina 11, dins l’a-partat d’actes i accions, explicàvem la presentació delConsell Consultiu de la Plataforma així com un gravat que l’artista Perejaume vacedir a l’entitat. El text va acompanyat d’una fotografia on surten 8 dels 14 mem-bres del Consell Consultiu que van ser presents a l’acte, entre els quals Fèlix Martí.Però al text no hi consta a causa d’un error. El Consell Consultiu, doncs, està for-mat per 14 persones, i en Fèlix Martí n’és una d’elles.

Fe d’errades

Fa pocs mesos diverses entitatsque treballen per la llengua bateja-ren una nova pàgina web quepotencia aquelles empreses que eti-queten en català. La web consisteixen donar un llistat de productes imarques de diverses empreses queetiqueten en català, tot recoma-nant-les. Per contra, es fa mala pro-paganda d’aquells productes que noetiqueten en la nostra llengua. Lacampanya s’inicià gràcies a la dele-gació d’Òmnium Cultural de l’Anoiai el col·lectiu L’Ou, i immediatamentrebé el suport de la Coordinadorad’Associacions per la Llengua (CAL),la Plataforma per la Llengua il’Associació en Defensa del’Etiquetatge en Català (ADEC). Elbar Jimmy Jazz col·labora en la dis-tribució. Podeu consultar aquestaweb a la següent adreça:www.compraencatala.org Recordeuque som 11 milions potencials deconsumidors.

A mitjan setembre membres dela Plataforma per la Llengua es vanreunir amb Macià Calafat, secretaride Joves de Mallorca per la Llengua.La trobada, que es fa regularmentdes de l’existència de les dues enti-tats, va ser tot un èxit: es vanestrènyer lligams, ens intercanvià-rem informació sobre les campa-nyes i es comentà la situació de lallengua catalana a cada banda delterritori. Fruit de la reunió s’acordàde col·laborar conjuntament amb lacampanya “A taula, en català!”. Sivoleu saber més informació deJoves de Mallorca només cal quellegiu l’entrevista dins aquestamateixa revista a les pàgines 8 i 9.

• 15 •

PASSEM COMPTES

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

QUÈ S’HA ACONSEGUIT?✓ Codorniu i Freixenet: etiquetatge parcialment en català per primeravegada des del Nadal de 2000.

✓ Coca-cola: tota la publicitat al Principat en català.

✓ Damm: etiquetatge en català de la llauna de cervesa Xibeca i de lesampolles de litre de la Xibeca.

✓ Normalització total o parcial de diverses empreses: Don Piso, Habitat, Becoven, Glories Diagonal, Tavernes Lizarran,Barcelona y mas, Metro directe...

✓ Elaboració i presentació pública dels estudis sobre grans superfícies, amb conseqüències com el conveni de normalitzaciólingüística de Carrefour amb la Generalitat de Catalunya, i la introducció del català a les pàgines web de Mercadona iHipercor.

✓ Disney i Warner: marxa enrera en llurs negatives de doblar les grans estrenes infantils al català.

✓ Sensibilització social per la necessitat de quotes de doblatge al cinema.

✓ Ser el referent en mobilització lingüística en diferents vessants de la ciutadania.

✓ Donar resposta pública regularment als atacs al català durant el debat de la llei 1/98, i en altres ocasions.

✓ Compromís de més de 250 ajuntaments per a consumir productes etiquetats en català.

✓ Repartiment de desenes de milers d’adhesius a favor de la normalització lingüística per tot el territori.

✓ Publicitat totalment o parcial en català d’Easyjet, Rénault i Nestlé.

✓ Gràcies a la campanya del “Harry Potter” hem contribuït al doblatge al català de les properes estrenes de les següentssagues: Harry Potter, El senyor dels anells i La guerra de les galàxies, entre d’altres films.

QUÈ VOLEM FER? ✓ Resposta pública als atacs constants contra la llengua

✓ Conscienciació lingüística a la ciutadania amb sensibilització a tots nivells…

✓ Implantació de les campanyes arreu del territori dels Països catalans.

✓ Normalitzar les principals empreses en matèria d’etiquetatge i comunicació, uni-versitats, comerços, jutjats...

✓ Incidir en les futures lleis de política lingüística que es facin en els diversosgoverns del país

Quan aviat farà vint anys es van crear Catalunya Ràdio iTV3, existia probablement una consciència generalitzadaque sense una ràdio i una televisió pròpies difícilment espodria garantir el futur de la llengua catalana. Certament,amb una televisió i una ràdio no n’hi havia prou, però enqualsevol cas era molt probable que sense tenir-ne el futurdel català com a llengua viva i apta per a tots els usos de lacontemporaneïtat estaria francament amenaçat. De lamateixa manera que és difícil la supervivència d’una llenguasense escola, en l’últim terç del segle XX ja començava a serinimaginable la supervivència d’una llengua sense mitjansde comunicació.

Amb el pas dels anys, em sembla que la decisió que vaportar a la creació de la Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió s’ha demostrat més que encertada, imprescindible.Hi han ajudat factors diversos. El primer, l’èxit d’aquestsmitjans. No estava escrit enlloc que la ràdio i la televisió encatalà serien un dia líders a Catalunya. Ho són. TV3 és latelevisió més vista i Catalunya Ràdio és l’emissora mésescoltada. Però amb aquests anys s’han vist altres coses, quehan confirmat la necessitat –des del punt de vista de la llen-gua- de tenir mitjans de comunicació propis. En primer lloc,han fet falta noves ofertes, més especialitzades. En segonlloc, s’ha vist clar que una cultura amb vocació de futurnecessita unes indústries culturals pròpies i un dels motorsd’aquestes indústries és precisament la ràdio i la televisiópúbliques.

Però també en aquests anys han aparegut terreny de jocnous, que representen riscos i oportunitats al mateix tempsper al futur de la llengua. Un terreny de joc molt importantés la xarxa, el món d’internet. Si fa vint anys calia crear unaràdio i una televisió públiques per ajudar a la presència delcatalà en terrenys comunciatius estratègics, avui cal garan-tir-ne també la presència al món de la xarxa, en condicionsde competitivitat pel que fa als continguts. Si la CCRTV vanéixer llavors per promoure la presència del català a la ràdio

i a la televisió, ara li toca també participar –al costat de tot-hom qui vulgui- a oferir continguts en català a la xarxa. Hoestem fent. Les pàgines de la CCRTV sumen més d’onzemilions de pàgines vistes al mes i són competitives, per tant,amb algunes ofertes importants en castellà. Ho és especial-ment la pàgina del 3XL.net, destinada al públic juvenil, queaporta sis milions de pàgines vistes al mes. Però és impor-tant també la contribució de la pàgina del Club Super 3, elsnous portals d’informatius –Telenotícies.com iCatalunyainformació.com- i un nou portal d’informaciómusical que es posa en marxa, amb una atenció especial ala música en català: Ritmes.net.

Però el futur del català a internet, com el futur del catalàa la ràdio i la televisió, demana que tinguem a la vegadaoferta i demanda. La funció de la Corporació Catalana deRàdio i Televisió és treballar per l’oferta, que es puguin tro-bar bones ofertes en català a cadascun dels seus àmbitsd’actuació: la ràdio, la televisió, la xarxa. Però això no és ressi la gent no s’ho fa seu, si no ho coneix, si no ho utilitza.L’èxit de TV3, del 33, de les emissores de Catalunya Ràdio nosón tan sols èxits dels seus programadors: són èxits de lagent que s’ho ha fet seu i ho ha impulsat al lideratge en ter-mes d’audiència i en termes de punt de referència social.Ara hauríem de fer el mateix amb l’oferta a la xarxa. La fun-ció de la nostra oferta no és competir amb els altres opera-dors en català. El nostre objectiu és garantir, al costat d’a-quests operadors, que hi hagi una oferta variada i de quali-tat, que la gent trobi a la xarxa allò que busca i que neces-sita i que li interessa, i que ho trobi en català. Ens heu d’a-judar. Perquè tenim un objectiu comú: poder viure en català,també en els espais de comunicació, també a la xarxa,també en els territoris associats a la idea de modernitat i deprestigi social. Allà ens hi trobareu.

Vicenç VillatoroMembre del Consell Consultiu

de la Plataforma per la Llengua

També a Internet

LA TIRA CÒMICA