NNúúmmeerroo 2255 AAggoosstt 22001100 11000000 eexxeemmppllaarrss

- Carta als i les lectores

- El 3r aplec del Camp ja arriba!

- El Pla es declara mo-ralment exclòs de la constitució

- La tauromàquia i la hipo-cresia parlamentària

- 30 anys i aquí no ha can-viat res

- Val d'Aran per sa lengua!

- Altres accidents nu-clears

- Individualisme i llui-ta col·lectiva

- Entrevista a Miren Etxeza-rreta

L'independentisme actualDia rere dia, festa major rere festa major l’estiu avança inexorablement, no obstant, aquest és un estiu que està sent especialment convuls a nivell polític. En poques setmanes hi hagut la sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació independentista més gran de la història, l’aparició de diverses candidatures independentistes al Parlament de Catalunya, acomiadaments massius... i tot això, en els darrers dies, amenitzat per la polèmica sobre els toros.

Sols algú amb intencions partidistes podria negar la realitat, l’independentisme català augmenta com l’espuma constantment i això es reflecteix en l’augment de candidatures independentistes, moltes d’elles, però, pequen de personalistes, és a dir, que estan construïdes al voltant de la figura mediàtica d’un líder salvador de la pàtria, llegeixis Carretero o Laporta. A més, últimament s’ha escampat una paraula força graciosa, el terme “transversal”, terme usat per l’independentisme neoliberal, el popularment conegut com de dreta, per tal de recórrer a una unió entre tots els independentistes deixant de banda tot tipus d’ideologia, argumentant que aquestes ja entraran en joc a l’hora de configurar l’Estat ja independent. Aquesta unió sense ideologia no deix de ser falsa, ja que, en cas de deixar de banda les ideologies, el futur estat català seguirà les pautes de l’Estat actual, és a dir, neoliberalisme pur i dur. Hem de ser conscients d’aquest fet per tal d’evitar que la burgesia s’aprofiti de nosaltres en la seva lluita per construir-se un Estat al seu gust, és a dir, un Estat controlat per ells. Prova del que diem és que cap d’aquests partits no et negarà l’existència dels Països Catalans, no obstant, sols reclamen la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya perquè saben que és aquí on ells tenen el poder econòmic, el poder polític, i, el més important, els seus negocis, que augmentarien els seus ingressos de forma espectacular en cas de tenir un Estat propi al seu darrera.

En front d’aquest fet, que sols podem entendre com una nova ofensiva liberal de la burgesia catalana que s’està preparant per agafar el poder del futur Estat català, considerem que les classes populars catalanes hem de continuar treballant conjuntament per crear dinàmiques que ens apropin a la Unitat Popular, és a dir, a la creació d’un contrapoder popular enfront de tot Estat capitalista que actuï als Països Catalans. És amb aquest objectiu, molt ambiciós però no impossible, que les organitzacions de l’Esquerra Independentista treballem dia rere dia en barris i viles.

Escrivim aquest breu perquè ara ja fa mig any que el Punt de Mira té el format actual i pensem que és hora d’explicar-vos tot allò que vosaltres no veieu, és a dir, tot el que fa possible que mes rere mes publiquem aquesta revista.

Aquesta revista és la publicació mensual de Maulets, el jovent independentista del Baix Camp, parlant en plata, un grup de joves entre 16 i 22 anys que pensem que la nostra societat necessita d’una revolució a tots els nivells. Per a fer-ho possible considerem com una cosa fonamental la socialització de les nostres idees a través d’actes, xerrades i publicacions.

Molta gent segurament pensarà que podem realitzar aquesta publicació cada mes perquè rebem diners o infraestructura d’alguna administració o d’alguna altra organització, cosa totalment falsa. Fins al dia d’avui sols hem rebut un ingrés per publicar aquesta revista, i és el que ens donen els col·lectius, persones o empreses que ens patrocinen, res més; i si agafeu qualsevol dels exemplars que hem tret, veureu que és més aviat escassa. Això fa, que amb els patrocinis sols puguem pagar una part petita del cost mensual final que té la revista. Us preguntareu, doncs, d’on traiem la resta de diners, no?La resposta és senzilla, la resta de diners surt dels concerts que muntem, de participar de Barraques, de vendre llibres i samarretes als diferents actes que es fan, de les quotes dels militants, d’organitzar sopars... és a dir, de les activitats que muntem setmana rere setmana.

I per què us expliquem tot això? Doncs per dir-vos dues coses, la primera és que sense vosaltres, els lectors, la revista no tindria raó de ser, i l’altra, és per explicar-vos un projecte força ambiciós que tenim en ment. Com tots sabreu, el mes de setembre hi haurà l’inici de curs escolar, la Diada de l’11 de setembre, la vaga general del 29 i, a més, en poques setmanes hi haurà eleccions autonòmiques. Per tot això, hem pensat que és hora de donar un pas endavant i tirar la casa per la finestra i realitzar un a edició especial del Punt de Mira que passes de format revista a format diari i fer un salt de les 12 pàgines actuals a les 16.Com comprendreu això implica un augment de la difusió però també implica un augment del cost. Per aquest motiu, em pensat demanar-vos a tots els lectors que si teniu un col·lectiu o una empresa, o vosaltres mateixos a títol personal, que ens ajudeu a fer-ho possible a través de patrocinis o de donacions.

Si hi esteu interessats ja sabeu que us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l'adreça de correu electrònic info@puntdemira.cat.

Atentament, Maulets Baix Camp

Carta als i les lectores del Punt de MiraAgenda

d'activitats7/08 Festa jove de Gratallops DJ's Keko, Kuru, Primeres Mans, batucada...

19,20 i 21/08 Aplec del Camp a Vilallonga. Tallers, activitats i concerts de Cesk Freixes, Pepet i Marieta, Extracto de Lúpulo i Punxadiscos.

12/08 Primera reunió oberta per organitzar el Correllengua a Reus. Lloc: Casal Despertaferro! a les 19h

Sobre el Punt de Mira

Revista mensual editada per:L'Associació juvenil i Cultural el Sutge de Reus

Impresa per:Arts Gràfiques l'Estel

ISSN:2013-7281 (v. impresa)2013-729X (v. digital)

Contacte:info@puntdemira.cat

Web:www.puntdemira.cat

Segueix-nos també al facebook

Des de fa anys els moviments polítics i socials de les nostres comarques reivindiquem l’existència d’una realitat pròpia per les nostres comarques, el Camp. Aquest inclouria les comarques del Baix i l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Gaià, aquesta última és una comar-ca natural no oficial que actualment està inclosa dins del Tarragonès.

Aquesta realitat actualment no és oficial, la màxi-ma aproximació que se n’ha fet actualment és la llei de vegueries del Parlament, sinó que ens tro-bem inclosos dins de la província de Tarragona jun-tament amb les Terres de l’Ebre. Tot i tenir moltes coses en comú amb la gent de l’Ebre, les seves co-marques viuen de cara a l’Ebre i el Delta, mentre que nosaltres hem viscut sempre de cara els camps i el comerç, encara que aquesta realitat en els darrers temps s’ha desvirtuat.

En les últims dècades el nostre territori ha vist com el seu litoral era massificat, les seves muntanyes atacades per pedreres i parcs eòlics, el seu aire en-verinat pel fum de les petroquímiques i els seus camps destruïts per polígons industrials mal planifi-cats. Exemple d’això és Reus, no fa pas masses anys, Reus estava envoltat per Camps de conreu i els polígons industrials eren escassos, actualment, hi ha algun jove que recordi aquesta imatge?Entenem que les urbanitzacions de costa, les petro-químiques, les pedreres, els polígons industrials,

els parcs eòlics... generen ingressos, llocs de tre-ball i, a més, alguns d’ells són imprescindibles per gestionar la nostra societat, no obstant, aquests s’han de gestionar de forma racional i ecològica, és a dir, mai deixar-los gestionar sota criteris espe-culatius i capitalistes, ja que llavors és quan se’n fa un mal ús.Per tal de reivindicar l’existència del Camp, l’Es-querra Independentista del Camp fa anys que es coordina i treballa conjuntament per impulsar i di-fondre iniciatives de caire ecològic, social, nacio-nal... i fruit d’aquest esforç des de fa tres anys s’organitza anualment l’Aplec del Camp com una iniciativa que permet a la gent del Camp coneixes entre ells i compartir experiències i emocions en mig d’un ambient festiu i reivindicatiu.Per l’edició d’enguany el poble escollit ha estat Vi-lallonga del Camp, al Tarragonès, i les dates el 20, 21 i 22 d’agost. Durant aquests tres dies hi haurà xerrades sobre la petroquímica, tallers de jotes i de murals, àpats populars i concerts. En aquesta edi-ció s’ha volgut seguir la filosofia d’acte popular que sempre ha tingut l’Aplec, i és per això que s’ha ha-bilitat una zona d’acampada gratuïta, a més, sa-bent la situació de precarietat per la qual molta gent està passant, s’ha decidit posar a la venda un abonament de 30 euros amb el qual es té dret als dos esmorzars, als dos sopars, al dinar i a l’entra-da del concert de Cesc Freixas i al de Pepet i Ma-rieta i Extracto de Lúpulo.Tres dies que, un any més, prometen, i molt.

El 3r Aplec del Camp ja arriba!

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres- Joan Fuster

L'Ajuntament d'El Pla de Santa Maria, va aprovar en el seu darrer Ple Municipal la declaració de "moralment exclòs de la Constitució", esdevenint així, el primer municipi del Camp que aprova una moció en aquest sentit.

Per contra, al Ple Municipal de l'Ajuntament de Valls d'aquest dilluns, una moció similar no va reeixir a causa dels vots negatius del PP, el PSC i de dos regidors de CiU. Així com, l'abstenció de dos regidors més de la formació regionalista, tot i els vots favorables d'ERC, CUP i de la resta de regidors i regidores de CiU. Per altra banda, fa dues setmanes la CUP de Reus, va instar als grups de municipals de l'Ajuntament a presentar una moció en la mateixa direcció, però cap d'aquests la traslladà al Ple. A dia d'avui, 31 ajuntaments del Principat, ja han aprovat aquesta moció que pretén mostrar el rebuig -de forma simbòlica- al marc jurídic espanyol. Una proposta, que el grup promotor de la campanya “100 anys d’estelada” pretén fer arribar a tots els consistoris principatins, tal i com va fer l'any passat aconseguint que desenes d'ajuntaments pengessin l'estelada al balcó per la Diada de l'11 de Setembre.

Arran de d'una moció per declarar-se "moralment exclòs de la Constitució", que s'aprovà a l'Ajuntament del Port de la Selva (l'Alt Empordà) el passat mes de juliol, diferents poblacions catalanes han volgut emular aquest gest simbòlic, per mostrar el seu rebuig al marc jurídic i polític que regeix l'Estat espanyol. Fins a dia d'avui, 31 ajuntaments han aprovat aquesta moció. Destacant ciutats com Vic, Vilafranca del Penedès o Molins de Rei.

No ha sigut, però, fins aquesta setmana que al Camp ha prosperat una moció d'aquest caràcter. Ha sigut al Ple Municipal de l'Ajuntament d'El Pla de Santa Maria (l'Alt Camp). Valls, aquest pogut esdevenir el segon municipi a aprovar-ho.

No obstant el vot negatiu del PP, PSC i de dos regidors de CiU (Martí Barberà i Roman Galimany), així com l'abstenció de dos regidors més del partit regionalista (Rocío Martínez i Albert Bigorra), ho impedí.

L'Ajuntament de Reus, hagués pogut ser el primer municipi de la vegueria en portar a terme aquest debat. Així ho pretenia la CUP, la qual presentar un esborrany de moció perquè els grups municipals que composen el Consistori, ho presentessin al proper Ple. No obstant, cap dels grups municipals ho va fer i, aquests, es van limitar a aprovar una declaració institucional de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut.

Vist l'empenta que ha pres aquesta proposta arreu dels ajuntaments principatins, el grup promotor de la campanya "100 anys d'estelada", ha emès un comunicat en què ha anunciat que trametrà a tots els ajuntaments catalans una proposta de moció, amb l'objectiu que s'aprovi al màxim d'ajuntaments possibles. Amb aquesta acció, pretenen aconseguir el ressò de fa dos anys, en motiu de la campanya que aconseguí que desenes d'ajuntaments catalans pengessin l'estelada als seus balcons en motiu de l'11 de Setembre.

El Pla es declara “moralment exclòs de la Constitució”

En les últimes setmanes el Parlament de Cata-lunya ha estat el centre d’atenció de molts mit-jans nacionals, estatals i internacionals perquè s’havia plantejat si és prohibia la tauromàquia a la nostra comunitat autònoma o no.

Aquest fet ha generat una polèmica molt inte-ressant que hem de saber destriar per tal d’ana-litzar-la correctament. Per una banda, hi ha el debat en si de prohibir o no la tauromàquia, per una altra el fet de no prohibir els correbous i per l’altra els atacs que s’han fet des de la ca-verna mediàtica espanyola per intentar confon-dre a la població.

La tradició de la tauromàquia, tot i que no vo-lem entrar en el debat de si és una tradició cata-lana, espanyola o de la Xina popular, el que tenim clar, més enllà de l’origen d’aquesta, és que es tortura als bous, és a dir, una salvatja-da força allunyada de tot allò que puguem con-siderar actualment cultura o art. Ara fa dos anys, un “artista” va organitzar una exposició a la Galeria d’Art Contemporani Códice de Mana-gua, a Nicaràgua, on exposava com un gos lli-gat moria de gana, si tothom en el seu moment va qualificar aquest fet com a barbari-tat, per què la tauromàquia no ho és també?

Pel que fa als atacs de la caverna mediàtica es-panyola vers els partits que han votat a favor de prohibir la tauromàquia, els considerem sim-ples atacs desesperats per intentar confondre la població fent pensar que el debat és un Cata-lunya-Espanya, quan no és pas així. Aquesta caverna argumenta que s’ha prohibit la tau-romàquia perquè és un símbol espanyol men-tre que els correbous no s’han prohibit perquè estan molt arrelats a la zona del sud del Princi-pat i es consideren un símbol català. Amb aquest argument entrem en el tercer factor, el dels correbous, i en la mostra d’hipocresia més clara que els partits de Catalunya han fet.

A diferència del que diuen des de la caverna espanyola, els correbous no s’han pas prohibit perquè són un símbol català, sinó perquè ICV, ERC i CiU tenen una bona bossa de votants a les Terres de l’Ebre i d’aquí poc hi ha elec-cions, així de senzill. Els parlamentaris han ar-gumentat que han prohibit la tauromàquia en pro dels drets dels animals, nosaltres fem un exercici de bona fe i també pensem que ha es-tat així, no obstant, aquests partits han posat uns vots molt per damunt dels drets dels ani-mals a l’hora de la veritat, i d’això se’n diu hipocre-sia, i de la grossa.No negarem que entre la població de molts po-bles els correbous compten amb un gran nú-mero d’aficionats i seguidors, més que no pas la tauromàquia i actualment prohibir-la genera-ria tot un moviment de resistència molt fort a arreu de les Terres de l’Ebre i a algunes parts de les zones del Camp. Tot i això, hem de tre-ballar poc a poc per fer palès entre la població que no podem permetre que es realitzin espec-tacles amb animals on aquests poden prendre mal.

La tauromàquia i la hipocresia parlamentària

Les forces independentistes han avançat i han evolucionat molt des del final del franquisme, ara fa més de trenta anys. Al llarg de tots aquests anys han evolucionat molt les organitzacions que es declaren independentistes, passant de la marginalitat a augmentar poc a poc fins a arribar inclús a penetrar les elits econòmiques del país.

A mesura que augmentava aquest progrés independentista i l’escletxa entre els Països Catalans i l’Estat espanyol creixia, també ho feia la repressió que, com a resposta, exercia l’enemic. Si durant els anys setanta, vuitanta i principis dels noranta es detenien independentistes acusant-los de terrorisme i de ser membres de Terra Lliure, si al 92 es realitzà una macro operació contra l’independentisme per tal de controlar-lo i sotmetre’l a les lleis del sistema a través d’ERC, si durant tota aquesta primera dècada del segle XXI s’ha enviat l’independentisme combatiu a l’Audiència Nacional; ara, l’Estat espanyol s’ha trobat amb un nou tipus d’acte de resistència. I com ha respost l’Estat? Amb més repressió.

A les passades eleccions espanyoles del 2008 en Marc Belzunces va ser cridat a formar part d’una mesa electoral al districte de Sant Andreu de Barcelona, no obstant, ell no s’hi presentà al·legant objecció de consciència a Espanya. Davant d’aquest fet, que fins ara no s’havia donat mai, l’Estat espanyol reaccionà acusant-lo d’un delicte electoral per no haver acudit al col·legi on l'administració estatal l'havia designat per ser membre d'una taula de votacions.

En un primer moment la Fiscalia demana una pena multa de vint-i-dos dies de presó o 792 euros; més una multa de 3.300 euros, més el pagament de totes les despeses del procés judicial i la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant 2 anys, és a dir, que no es podria presentar a unes eleccions.

Finalment, però, després de la celebració del judici, l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet pública una sentència que demana 14 dies de presó a substituir per 168 euros de multa, més una multa d’uns 540 euros, més el pagament de totes les despeses del procés judicial i la inhabilitació durant sis mesos del dret a vot.

Al ser la primera vegada que algú es declara objector de consciència per motius purament independentistes no existeix cap precedent judicial que hagi pogut guiar al jutge, és per això, que la sentència posada per l’Audiència Provincial ha marcat la línia a seguir pels futurs casos. Aquesta però podria ser recorreguda pel Tribunal Suprem, òrgan judicial que podria modificar la política a seguir per la justícia espanyola en els propers casos com aquest.

30 anys i aquí no ha canviat res

Val d'Aran per sa lengua!Des de l'any 1993 s'organitza aquesta cursa per l'occità que finalitza aplegan tota la gent de la Val d'Aran a la plaça dera Glèisa de Vielha, on s'organitzen actes de cultura i música popular occitana

Occitània es troba avui en un moment cabdal de la seva història. Des dels anys 70 el terme occità mai no havia estat a la boca de tanta gent. Una part considerable de la població, sobretot del jovent, pren consciència de la necessitat de defensar la terra i la llengua, una llengua que comença a treure's del damunt el pes pejoratiu creat per l'aparell d'estat francès des de fa segles.

En canvi, la nostra cultura passa per un moment molt delicat trobant-se en un veritable perill d'extinció. La nostra existència política en tant que occitanes i occitans és gairebé nul·la, pel fet d'haver existit massa temps com a poble mancat de consciència.

Els estats francès, espanyol i italià, tot provant d'eradicar el fet occità, així com totes les altres cultures que es troben sota la seva administració, responen a una lògica capitalista d'explotació i domini: l'imperialisme. A Occitània patim, des de fa segles, totes les formes de conquesta: militar, política, econòmica, social, cultural i artística.

Hem arribat a la conclusió que l'estructura política existent duta a terme per la militància revolucionària occitana no és encara suficient. Ens trobem, per tant, al final d'un cicle, i al començament d'un altre. De cara a aquesta situació, Anaram Au Patac, reunit en assemblea nacional el mes de juny passat va acordar definitivament la refundació del moviment occità.

Estem construint un projecte sobre la base de la unitat popular (comunistes, llibertaris, autònoms, etc.), sense cap mena de dogma ni model de concepte, lluitant contra totes les formes de domini i d'explotació (colonialisme, feixisme, patriarcat, capitalisme), i també oposant-nos

a qualsevol discriminació (feixisme identitari, xenofòbia, homofòbia, racisme, sexisme, etc.).

Volem viure i decidir al país. Treballem per a un país digne, en el que la nostra llengua i la nostra cultura contribueixin a enriquir la diversitat. Basem la nostra lluita en la reivindicació del dret a l'autodeterminació per a tota Occitània, així com la voluntat de dur a terme una reflexió profunda sobre el territori i la lluita per a la justícia social. Comencem també a preparar-nos per tal de poder-nos presentar a eleccions municipals, sobretot a l'estat francès.

El respecte del dret a l'autodeterminació, un món sense classes, la solidaritat internacional; són també part de les bases del nou moviment occità LIBERTAT, que federa tres estructures occitanes: Anaram Au Patac, Hartèra i Combat d’Òc. Al voltant de totes aquestes reivindicacions, LIBERTAT enceta aquest projecte que vol respondre totes les problemàtiques actuals del nostre poble.

+Info a www.libertat.org www.libertataran.wordpress.com

Maulets obre aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el debat és més ampli i més

enriquidor com més opinions i més participació tingui.

Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió al web www.puntdemira.cat o enviant-ho a info@puntdemira.cat

Després de llegir l'entrevista de la revista del mes passat, vaig reflexionar sobre els nostres coneixements sobre el risc de l'energia nuclear, ja que sembla que els poderosos hagin esborrat totes les proves dels accidents nuclears a banda dels que no han pogut evitar, com les bombes atòmiques de la segona guerra mundial i Xernòbil. Resulta que hi ha hagut molts més incidents dels que s'expliquen normalment, com ho són els següents. L'octubre del 1957 va ocórrer un accident a un reactor secret del govern britànic prop de Cumberland. El govern va aconseguir que no es filtrès l'accident i la seva única mesura va ser que 500km² al voltant no es pogués consumir llet durant 45 dies. Una investigació posterior va determinar que al voltant de 20.000 curis del gas radioactiu Yodo 131 van ser emesos, aproximadament 740 mil milions de becquerels van contaminar AnglaterraEl març de 1979 va haver-hi l'accident nuclear (conegut) més important dels EUA. Va ocórrer a la illa Three Miles a Pennsilvània, que en aquell moment tenia una població de 70.000 persones. Una pèrdua de refrigerant va fer augmentar la temperatura del nucli, el qual es va fondre, provocant una gran bombolla d'hidrogen que

podria esdevenir una gran explosió llençant al medi ambient un elevat nombre de tones de material radioactiu. Per tal d'evitar-la, es va alliberar una quantitat “indeterminada” de gas radioactiu que va afectar a la població. Encara no s'han fet públiques les dades (degut al context de guerra freda i per què un cop acabada “ningú” se'n va recordar), però s'han detectat malformacions genètiques, càncers i malalties psicològiques per l'estrès sofert a la població.Més aprop temporalment, trobem l'explosió l'any 1993 d'un contenidor a una planta secreta a Sibèria (Tomsk-7) de reprocessament de combustible nuclear, ubicada a 20 quilòmetres de la ciutat de 500.000 habitants, Tomsk. Aquesta explosió va contaminar uns 1.000 quilòmetres quadrats de diàmetre. El 1999 una fuga d'urani a la central japonesa de Tokaimura va provocar la mort de dos operaris i com a mínim 438 persones van quedar afectades per radiacions. Aquest va ser el pitjor accident nuclear del Japó i es va produir durant la mescla líquida d'urani.

Aquests són tan sols uns pocs exemples dels que s'han fet públics. Imaginem doncs, quants accidents i fuites radioactives ha ha hagut sense que la població civil en sabés res.

Altres accidents nuclearsEnviat per Pere

Primera Part. Divideix i venceràs, individualisme com a fragmentador de la resposta social

La societat actual, sota un capitalisme imperant, es troba amb una forta tendència a l’individualisme. Això és una realitat, que s’ha anat fent palpable cada vegada més des de la “transició”: la lluita pels drets dels treballadors ha passat a ser minoritària en ser absorbits CCOO i UGT pel ministeri, el PSOE renuncia a tota la ideologia socialista que el creà. Davant la voluntat general de voler substituir la dictadura per qualsevol cosa, la història patí una transició de mínims; tant mínims que fan dubtar de la pròpia transició.

A partir d’aquests fets històrics, i com ja hem dit abans, la desmobilització popular fou en augment, desapareixent tota mena de crítica, participació o combativitat política. Al cap d’uns anys, de certa quietud, començaren a reneixer moviments polítics i socials: es reorganitzaven sindicats de classe, i entre d’altres apareixen els primers nuclis de Maulets, la PUA, etc; que formaran en un futur l’Esquerra Independentista tal i com avui la coneixem. S’inicia una reorganització de la societat civil, que en el present té pren forma en la conscienciació ciutadana.

És la propia societat que vol tornar a prendre un rol constructiu a la societat, al voltant de la cultura, l’art, la política, o qualsevol altre àmbit. S’inicia el venciment de la “desmobilització per cable” (sàtira del control via televisor), tot i encara quedar molta gent cegada pel punt de vista de “la Caixa” al Telenoticies Vespre, els models de familia de qualsevol sèrie espanyola, o els militars israelis que féren una feina excel·lent bombardejant Gaza amb armes prohibides a nivell internacional –o és que us n’havieu oblidat? Deu ser cosa de “la Caixa”…-

I és així, companyes i companys com des de les més grans empreses, a través de pantalles d’alta resolució, als diaris on s’afirma que a la manifestació del 10 de juliol hi havia poc més de 56.000 persones, o a la mateixa publicitat –per cert, ingeniós invent la publicitat! Ens permet voler comprar coses que no necessitem, o amb uns euros de més, tindrem l’últim model d’aquell aparell que ja tenim a casa-. Són eines, mitjans al servei del capitalisme, que permeten definir la societat que més els interessi obtenint un benefici màxim, i això sí, al menor cost.

Segona Part. Organització, resposta, i victòria?

A la primera part d’aquest article, parlavem molt superficialment sobre algunes de les causes d’aquest individualisme, aillament de la realitat politico-social. El més important per combatre’l és assimilar el fet que no som nosaltres que som elements aïllats de la societat, sinó que són els poders político-economics que ens ho fan ser-ho. Dit d’una manera més entenedora, el model de societat natural per l’ésser humà és aquell que prioritza els factors socials enfront els economics. No ha de ser la societat que defineixi les persones, sinó les persones han de definir quina societat volen. I vulguin o no, la pròpia insostenibilitat del capitalisme salvatge (a nivell d’explotació de recursos naturals, desigualtats socials, etc) acabarà per fer-lo desapareixer donant lloc a la ‘societat de les persones’, o el que és el mateix una ‘societat socialista’. Com a pas previ però a tots aquests plantejaments, el fonament principal és la presa de consciència, i la organització. La organització permet unir el conjunt de persones enfront una causa comuna, ja sigui una retallada salarial, la destrucció dels paratges naturals, el sexisme, o una simple discriminació lingüística.

Individualisme i lluita col·lectiva, un breu repàs dels perquès de la societat present

Per Maulets Baix Camp

Recorda que pots enviar els teus propis articles d'opinió entrant a

www.puntdemira.cat o bé enviant un correu a info@puntdemira.cat

La suma d’individus, té una major capacitat d’actuació, i per tant la possibilitat d’assolir els seus objectius.

Per posar-ne un exemple proper, trobem el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El SEPC inicià una campanya fa uns mesos a favor de la gratuitat del transport públic per als estudiants de la URV, en una clara crida a la no-privatització dels serveis públics de la universitat. Coordinant-se els alumnes, professorat i personal universitari; el passat 16 de juliol l’equip de govern de la universitat arribava amb un acord amb l’ATM aconseguint així una reducció de les tarifes per als estudiants. La feina però fou exemplar: dues manifestacions, concentracions, milers d’octavetes, murals, i reunions amb el rectorat que quedaren amb paper mullat. La pressió de la comunitat estudiantil aconseguí així una petita victòria, contra una universitat que aquest any obria

les portes a la privatització dels seus ensenyaments.

Avui ens toca lluitar, cos a cos, i tots junts. Potser el dia de demà, veurem la victòria, potser no. Però realment, si no som nosaltres qui canviem aquest món, no ho faran els nostres actuals governs. Hi ha qui diu que és batalla perduda, però mentre quedin les ganes, l’esperança, la il·lusió, el creure en alguna cosa, s’ha de seguir endavant.

“Marxem en grup compacte, agarrats amb força de les mans, per un camí abrupte i intricat. Ens hem unit en virtut d'una decisió adoptada amb tota llibertat, precisament per a lluitar contra els enemics i no caure, donant ensopegades, al barranc contigu, els habitants del qual ens retrauen des del primer moment d’haver-nos separat i escollit el camí de la lluita i no el de la conciliació.” La faula del tonell buit, V.I.Lenin

“Quines pensions, quin futur”Podries donar-nos alguna idea que consideris fonamen-tal per entendre la crisi global i la incidència que està tenint a Espanya?

Bàsicament la crisi té una faceta financera i una faceta en el món de la realitat. Es parla molt menys d'aquesta segona perquè es basa principalment en la cai-guda dels salaris des de la crisi dels anys '70 fins ara. Tots els sa-laris en els països rics han dismi-nuït i això suposa una incapacitat de l'economia per ab-sorbir els béns que s'estan pro-duint. És a dir, una crisi de sobreproducció important. Men-tre hi ha hagut crèdit, el crèdit ha estat cobrint aquest buit, però en el moment en què s'ha aturat aquest crèdit s'observa cla-rament la incapacitat del con-sum per absorbir els béns produïts.

Com consideres que està afec-tant a les classes treballado-res?

Està claríssim que amb quatre milions i mig d'aturats, no hi ha cap dubte que les incidències són fortíssimes. A això cal afegir la congelació de salaris, fins i tot la disminució real de salaris que està tenint lloc a part de l'aug-ment de la precarietat laboral. També em sembla molt greu el te-ma dels desnonaments. Sembla que ens oblidem de la gent que està sent desnonada, quan per-dre el lloc on vius és un dels dra-mes més grans que pot passar.

Quins poden ser els fronts de lluita des d'una visió alternati-va?

La veritat és que un dels proble-mes que s'observa en aquesta crisi és que les classes populars no hem reaccionat. Estem tre-mendament debilitats i ens es-tan donant totes les coques que volen donar-nos. Així que parlar de què es pot fer quan estem in-dicant que no tenim voluntat o força per fer res és bastant quimèric. No creiem que amb la unió de forces actuals tinguem energia per exigir vies reals per sortir de la crisi.

Quines solucions proposeu des del seminari Taifa?

Hem donat algunes recomana-cions per avançar cap a aquesta sortida de la crisi. Principalment en tres eixos d'actuació: un subsi-di d'atur indefinit i d'una quanti-tat suficient per sobreviure; frenar els desnonaments, aguan-tant fins que es passi la crisi, ja que els bancs tenen beneficis com per poder-ho assumir i, que l'aigua, la llum , el gas i fins i tot el transport públic i una part de l'alimentació siguin gratuïts per a una família d'aturats.

El segon eix és un altre model de sosteniment del mercat finan-cer. Cal sostenir algun tipus de sistema financer perquè el capita-lisme ho necessita. Per sostenir el sistema financer, creiem que cal tornar a la banca pública, ba-sant-se en un sistema a partir del model de les caixes d'estal-vis i de la nacionalització dels bancs. Sostenir i crear una ban-ca bona, pública i, deixar caure els bancs que van malament, sal-vant els dipòsits fins a un nivell relativament reduït.

El tercer punt és que hi hagi molts elements d'actuació direc-tes de l'Estat. Per exemple, que sigui l'Estat el que crea ocupació directament en lloc de fer-ho a través de bancs que donen el crèdit a les empreses. Nosaltres creiem que hi ha moltes necessi-tats que pot cobrir l'Estat amb ac-tuacions públiques importants, fonamentalment creant ocupació i, invertint en les empreses peti-tes i mitjanes i, per què no en al-guns casos, tornar a les empreses públiques.

Però tot això suposa un planteja-ment de l'Estat molt diferent del que realment existeix. Ens sem-bla que s'ha de lluitar per un Es-tat molt més democràtic i molt més participatiu que, gradual-ment vagi potenciant una trans-formació del sistema, perquè estem convençuts que dins del sistema capitalista no hi ha solu-ció.

Quines potencialitats veus a l'economia alternativa i les ini-ciatives productives basades en criteris ecològics i socials?

No vull entrar en aquest últim àmbit, el conec poc i no vull fer un judici precipitat. Sí que estic convençuda que si els movi-ments socials tinguéssim una possibilitat de treballar junts, mantenint cadascú la seva iden-titat, però treballant en les línies del que acabo d'assenyalar, se-ria extremadament valuós.

Hi ha alguna cosa més absur-da?

Els fons de pensions privats són uns excel·lents negocis per al ca-pital financer (bancs i caixes), si la gent té unes pensions públi-ques decents no tindrà necessi-tat de fer-se fons de pensions privats, de manera que les insti-tucions financeres tenen tot l'in-terès en què la gent cregui que les pensions públiques no es mantindran, de manera que els que tenen possibilitats, es facin plans de pensions privats.

A més aquests fons gaudeixen d'importants desgravacions fis-cals. Es dóna la paradoxa que s'utilitzen diners públics per des-gravacions per les pensions pri-vades, mentre es diu que no hi haurà diners per pagar les pen-sions públiques... Hi ha alguna cosa més absurda?