NNúúmmeerroo 2222 AAbbrriill 22001100 11000000 eexxeemmppllaarrss

- El Sín-dic carrega contra els EBE i qüestiona la seva eficiència

- El fracàs de l’atemptat neonazi contra una mesquita de Reus arriba a l'Audiència Nacional

- Les Terres de l'Ebre en perill constant

- Multa de 180€ per parlar en català

- Sobre el cas de Jon Anza

- Pensament crític, esdevenir un mateix!

- L'Espina fa dos anys

Des de ben petits la nostra introducció a la societat, el nostre procés de socialització, ens ensenya a pensar i a defensar un model d’història que ens du a justificar el model social actual. La història sempre s’ha escrit des del poder i és aquest mateix poder qui controla els models d’aprenentatge i de socialització de les persones, per tant, per tendència natural busca defensar-se i legitimar-se. La classe dominant sempre busca tergiversar la història per tal de justificar el fet que sigui ella qui mantingui i controli el poder.

Durant els primers dies d’aquest mes es celebra la Setmana Santa, festa de tradició cristiana que ha mantingut la seva essència religiosa, que s’ha perpetuat fins als nostres dies a través del poder eclesiàstic, poder que fins l’any 1978 va mantenir un important poder formal i des de llavors ho fa de forma informal. Actualment, aquesta festa s’ha convertit en una font de legitimació política de tots els partits parlamentaris mitjançant les cessions d’espais i subvencions a l’Església per tal d’apropar-se a les cada vegada més minoritàries masses de creients. És una font de legitimar l’opressió que el poder realitza a través de l’administració i dels partits.

Mentre, podem veure com el poble ha sabut fer-se seva una festa, Sant Jordi, de tradició religiosa que ha perdut la seva essència per convertir-se en una festa popular cultural. Aquesta festa, imposada i estesa pel poder eclesiàstic durant segles per tal controlar les relacions socio-afectives entre les persones, ha perdut poc a poc el seu contingut de dominació a través de la relació entre dona-flor-puresa i home-llibre-sabiesa i cada cop és més usual veure homes gaudir de la bellesa de les roses i dones fruir del plaer de la lectura.

I, finalment, a finals de mes, tenim una mostra de com les classes populars s’han autoorganitzat per canviar la història, ja que, per molt que els partits polítics pretenguin dir que la ciutadania sols ha buscat fer una consulta, el sol fet que el poble s’organitzi a un nivell tan ampli, ja en si mateix és una revolució perquè sacseja el model polític i social actual, és a dir, busca trencar amb els models de dominació actual, models d’explotació de classe.

Setmana Santa, Sant Jordi, consultes... i altres peripècies

El Síndic de Greuges, ha demanat al Departament d’Educació que reguli millor els espais de benvinguda educativa per evitar possibles vulneracions del dret a l’educació. Aquestes regulacions servirien per evitar una possible infracció del dret dels infants a l'escolarització immediata en igualtat d'oportunitats. Segons el Síndic, les dues experiències pilot iniciades el curs 2008-2009 a Vic i Reus, i el curs 2009-2010 a Cornellà de Llobregat, poden perjudicar drets, i encara es podria agreujar en un futur si no se'n regulen d'una manera més precisa els objectius i el funcionament.

“Sense una regulació adequada, els objectius dels espais de benvinguda educativa (EBE) poden desvirtuar-se en la pràctica i esdevenir veritables espais de segregació escolar, per exemple, en contextos de dèficit d'oferta escolar de saturació de places, en què es podria allargar l'estada dels infants nouvinguts als EBE, o també en contextos de manca de corresponsabilitat dels agents educatius en l'acollida de l'alumnat nouvingut”, argumenta el Síndic de Greuges en una resolució.

Segons el Síndic de Greuges, la regulació dels espais hauria d'incloure informació sobre el seu caràcter no obligatori, el temps màxim d’estada dels infants nouvinguts als espais o les ràtios màximes per professional i la titulació acadèmica que se'ls exigeix. Altres consells, pel que fa a la regulació dels EBE, són concretar els protocols i els sistemes de derivació dels infants des dels espais fins a les aules escolars, amb una menció especial a la consideració de situació de segregació escolar en les assignacions de places, i tenir en compte els períodes del curs escolar preferents per a la incorporació dels nouvinguts als EBE.

Tot i que el Síndic de Greuges apunta que el temps limitat d'estada dels infants als EBE, uns dos mesos de mitjana, fa que els espais no puguin ser considerats “espais segregadors” del procés d'escolarització. “No obstant això, aquests dispositius sembla que representen un pas enrere en la normalització de l'acollida de l'alumnat nouvingut al sistema educatiu, i no sembla que tinguin una influència decisiva per evitar la segregació escolar als municipis on s'ubiquen. En general, la lluita contra la segregació escolar depèn més de la gestió que les comissions i les oficines municipals d'escolarització fan de la tramitació de la matrícula fora de termini”, aclareix.

En termes generals, el Síndic recomana que es dugui a terme una política d'acolliment i d'integració escolar de l'alumnat nouvingut el més inclusiva millor. Apostar per potenciar les aules d'acollida ja existents en l’actualitat, dotant-les de la flexibilitat necessària en funció de les característiques de l'alumnat, és, segons aquest, la mesura més eficaç des del punt de vista de la integració escolar i social de l'alumnat nouvingut i des de la perspectiva de la garantia de la igualtat d'oportunitats educatives.

El Síndic de Greuges carrega contra els EBE i qüestiona la seva eficiència Agenda

d'activitats9/04 Acte polític juve-nil pel Sí a la Inde-pendència, sopar popular més concert de N'crisi i Igitaia a la Palma

21/04 Acte polític dels col·lectius de l'EI de Reus 20:00 al teatre Bravium

23/04 Sant Jordi

25/04 Consultes so-bre la Independència

1/05 Manifestació unitària pel dia del treballador a Tarrago-na

Sobre el Punt de Mira

Revista mensual editada per:l'Associació Juvenil i Cultural el Sutge de Reus

Impresa per: Arts Gràfiques l'EstelDL: T-235-2010

ISSN: 2013-7281 (v. impresa)2013-729X (v. digital)

Contacte: info@puntdemira.cat

Web: www.puntdemira.cat

Segueix-nos també des del Twitter i del Facebook

“Representen un pas enrere en la normalització de l'acollida de l'alumnat nouvingut”, afirma Rafael Ribó

El 23 d’octubre del 2004, la Guàrdia Urbana de Reus va detenir nou neonazis acusats de danys, incendis a una mesquita i tinença d’arma, després de confiscar-los nou còctels molotv, una arma blan-ca, follets i material de propaganda nazi i feixista.

Els detinguts, tres dels quals eren menors, vestien amb sa-marretes de ti-pologia nacionalsocialis-ta, botes amb puntes de ferro i pantalons amb anagra-mes nazis.

El fiscal els va atribuir un possible delicte de tinença de substàncies incendiàries i un altre d'as-sociació il·lícita.

Després de sis anys, Tarragona ha fet arribar a l’Audiència Nacional de Madrid el cas, per tal que sigui un jutjat central d'instrucció el que continuï la investigació del succés. La Fiscalia de l'alt tribunal considera que els grups neonazis poden ser inves-tigats i jutjats en aquesta seu perquè els seus delic-tes s'emmarquen dins de l'establert en l'article 577 del Codi Penal, és a dir, que té les competèn-cies en la investigació de delictes comesos per per-sones pertanyent a un grup armat i, relacionades amb elements terroristes o rebels. L’Audiència Na-cional determinarà si els sis presumptes neona-zis detinguts quan anaven a atemptar contra la mesquita de Reus, poden ser jutjats per un delicte de terrorisme.

El jutge entén que "l'intent d'atac a la mesquita po-sa de manifest que es tracta d’un moviment d'ex-trema dreta violenta amb clara vocació d'atemptar contra corrents ideològiques antagòniques (...) po-sats de comú acord amb la fi d'alterar la pau públi-ca i formant part d'un grup organitzat".

Aquests fets que, sovint sembla que no siguin tant

propers a nosaltres, mostren un clar racisme que acaba sent un problema social que afecta a la vi-da quotidiana de molta gent, ja sigui per les per-sones que veuen els seus drets vulnerats, com les que pateixen discriminacions, veient agredida la seva dignitat, pel seu origen, color de pell, èt-nia, cultura, religió, etc.

La immigració ja és un fet estructural en la nostra societat, actualment més del 15 % de la població catalana són persones nascudes a altres països, i això es reflecteix en la diversitat present als cen-tres de treball, a les escoles i als barris. La immigració ha provocat un punt de fricció entre les persones d’una mateixa població. Sovint sen-tim a dir: “els immigrants ens envaeixen”, “no es volen integrar”, “ens treuen la feina”, etc. Amb la crisi econòmica la societat s’ha radicalitzat en con-tra de la immigració, i és que cada vegada són més els que pensen que hi ha massa immigrants. Aquest racisme s’alimenta i es normalitza amb el desconeixement i l’actitud d’indiferència per part dels ciutadans de no voler saber, per tant, es va consolidant i manifestant en nous espais i amb no-ves formes.

El fracàs de l’atemptat neonazi contra una mesquita de Reus arriba a l'Audiència Nacional

UUnn ttoocc dd''hhuummoorr......

Com ja és sabut per quasi tothom, actualment el món està patint una crisi energètica causada pel sistema de producció actual, extremadament dependent de fonts d’energia no renovables: petroli, carbó, gas natural... Davant d’aquesta situació, des de les èlits empresarials han sorgit diversos sectors condicionats pels seus interessos empresarials. Per una banda hi ha qui nega la crisi energètica, buscant així la forma de perpetuar mentre pugui les fonts energètiques actuals i així exprimir les seves inversions fins al final mentre que per l’altra hi ha qui, en vista de la situació actual, ha corregut a invertir en noves fonts d’energia per poder especular i obtenir grans beneficis, i per fer-ho, sembla que tots s’han fixat en gran mesura en les Terres de l’Ebre.

Les Terres de l’Ebre han sobreviscut les últimes dècades amb una economia basada en l’agricultura, la pesca i la petita indústria. Per tal de fer progressar l’economia de la zona, des del poder s’han entestat a modernitzar l’economia ebrenca a base d’indústria elèctrica de tot tipus, especialment amb la nuclear i l’eòlica.

Des del 1984 hi ha funcionat una central nuclear, la qual cosa ha suposat creació de treball, inversions en infraestructures, millora dels serveis, creació de noves empreses... no obstant, tot això, a quin preu? En els últims mesos hi ha hagut un intens debat sobre l’energia a causa de la decisió d’Ascó de presentar candidatura per tal d’optar per la construcció d’un cementiri nuclear dins del seu terme municipal, tot i la forta oposició social. Aquest cementiri generaria llocs de treball i diners a la zona, per contra, actualment no hi ha forma d’eliminar els residus nuclears, per tant, s’haurien d’emmagatzemar fins a descobrir una forma d’eliminar-los comportant això la possibilitat que hi hagi un accident i una fuita radioactiva. A més a més, les centrals nuclear, al igual que totes les centrals tèrmiques, són altament ineficients, ja que sols transformen en energia entre un 30 i un 40% del combustible que hi entra, ja sigui urani, carbó, gas... mentre que el 60 o 70% restant es perd en forma de calor, i, d’aquest 30 o 40% d’energia que es genera, encara se’n perd un 15% més durant el transport fins al lloc de

consum: l’Àrea de Barcelona i les zones turístiques. Finalment, cal destacar que en general, totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol tenen una curiosa tendència a patir accidents, especialment les de la zona de l’Ebre, dels 46 accidents registrats a les centrals nuclears de tot l’Estat l’any 2004, 22 foren a les centrals de l’Ebre i del Camp. Si sumem l’alta perillositat, els residus que generen, la baixa eficiència i la forta oposició social, com pot ser que encara s’aposti per l’energia nuclear? Senzill, cada central genera uns 600.000 euros al dia, una quantitat molt interessant per les empreses del sector.

Pel que fa l’energia eòlica, la gran salvadora davant de la nuclear i del final dels combustibles fòssils, s’ha acabat convertint en una energia renovable mal explotada amb la creació de grans parcs eòlics que destrossen el territori, el 65% dels parcs eòlics projectats a Catalunya es crearan a les Terres de l’Ebre, generant una massificació eòlica.

Podem veure, doncs, com la zona del Camp i, especialment, les Terres de l’Ebre, ens estem convertint en la gran fàbrica d’energia per la resta del territori, si mirem les dades (preses a partir del model administratiu espanyol) podem observar com la província de Tarragona produeix el 80% de l’energia que es produeix a Catalunya, tot i que sols en consumim el 12%.

Les Terres de l'Ebre en perill constant

Continua a la pàgina següent

Una sentència recent acaba de condemnar una ciutadana catalana a pagar una multa de 180€ per una "falta de respecte a l'autoritat" que es concreta en haver-se dirigit reiteradament en català a uns agents de la Guàrdia Civil, a l'aeroport de Girona.

La discussió entre la dona condemnada i els agents va començar quan els segons van voler obligar-la a parlar en castellà contra la seva voluntat, cosa que ella va desobeir d'acord amb els seus drets reconeguts legalment.

En una nota remesa dijous 25 de març, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua detallen que la seva clienta ha estat condemnada al pagament d'una multa de 180€, malgrat que el fiscal en demanava 200€, per una falta de l'article 634 del Codi Penal -falta de respecte a l'autoritat.Al respecte, el text subratlla que "cal tenir en compte la legislació vigent", que permet parlar sempre en català a Catalunya. No obstant això, i segons aquestes dues entitats, la discussió entre agents i clienta es va iniciar quan la segona es disposava a agafar un avió a l'aeroport de Girona, pel fet que en dirigir-se als agents ho va fer en català.

Els agents de la Guàrdia Civil van exigir a la dona que se'ls dirigís en castellà, i davant la seva reiterada negativa van decidir sancionar-la, amb una denúncia que ha desembocat en el judici que ara l'acaba de condemnar a l' esmentada sanció econòmica.

En aquest sentit, les citades entitats han anunciat que recorreran la sentència presentant un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Girona, entenent que es tracta d'una discriminació lingüística que cal reparar.No és la primera vegada que la benemèrita, com altres cossos policials, abusen del seu poder per encausar gent a voluntat pròpia per caprici o per pura represàlia política com és aquest cas.

Multa de 180€ per parlar en catalàDavant d’aquesta situació insostenible de producció i consum energètic, sorgeixen dos debats, un és quina alternativa econòmica hi ha per les Terres de l’Ebre mentre que l’altre és quina alternativa energètica existeix?

Pel que fa a les Terres de l’Ebre, es necessària una inversió en la millora dels serveis i en la creació de nous llocs de treball, evitant així que el jovent marxi cap altres zones en busca de llocs de treball.

Mentre que per l’alternativa energètica el debat serà llarg i difícil, no obstant, en línies generals hem d’apostar per les renovables a la vegada que hem de tendir a apropar les fonts de producció als llocs de consum, evitant així la pèrdua d’energia pel camí, i, dins del que es pugui, integrar aquestes fonts a l’espai urbà per tal d’evitar la massificació.

"Si no anem amb compte, els mitjans de comunicació us portaran a odiar els oprimits i estimar els opressors"

Malcom X

Durant l’etapa de la postguerra espanyola i, els posteriors anys de dictadura franquista; van ser molt habituals les desaparicions, tortures i assassinats per part del govern feixista. Ja fos per mo-tius purament polítics o bé, interessos econòmics, la impuni-tat d’acció estava servida.Un dels fets però que ha remo-gut la consciència i el record de la ciutadania ha estat la desapari-ció i mort de Jon Anza. Per aquells que no coneguin el cas, Jon Anza era un militant d'ETA que després de realitzar un des-plaçament fins a Toulouse va des-aparèixer.

Això succeí el 18 d’abril de 2009, quan Jon Anza havia de reunir-se amb l’organització, pre-sumptament per lliurar gairebé 300.000€ a la banda armada.

Al cap de pocs dies, la família de-nunciava la seva desaparició. ETA reconeixia uns dies després la seva pertinença a la banda, culpant les Forces de Seguretat de l’Estat (FSE) de la seva desa-parició ja que tenia constància que la gendarmeria francesa ha-via trobat les empremtes digitals de Jon en un “zulo” de Senpere, i es sospitava l’ hipòtesi, que esti-gués sota vigilància. Passades tres setmanes s’inicià una investi-gació policial en la que es dema-nava entre d’altres, informació de tota persona no identificada

que aparegués als hospitals de l’Estat Francès.

Gairebé un any després, l´11 de març de 2010 Jon Anza aparei-xia mort al dipòsit de cadàvers de l'hospital de Toulose, aparent-ment per una parada cardíaca. Totes les dades han anat aparei-xent amb comptagotes, però tot i així algunes són realment confu-ses i inquietants.

Per exemple, una notícia que poc ha ressonat als mitjans de co-municació: nou dies després de la mort de Jon Anza, un grup d’agents de la Guàrdia Civil aban-donaven un “aparthotel” precipita-dament, deixant-se dues pistoles a l’habitació (fet que no havia sortit a la llum fins ara); Jon Anza aparegué a l’hospital, amb només 500 dels 300.000€ que portava a sobre.

Moltes especulacions s’han fet sobre el mòbil de la seva mort, si aquesta resultés que no ha-gués estat natural. Diu la investi-gació que quan se’l van trobar a Toulose, en arribar a l’hospital te-

nia aspecte de rodamón, malaltís i al límit de la seva salut. Actualment l’estat del cos es tro-ba en elevada descomposició (segons el dipòsit de cadàvers, no s’ha conservat bé perquè les condicions no eren les adequa-des).

Perquè les autoritats no deixa-ren al metge de confiança de la família participar a l’autòpsia?Perquè no han permès ni a la família ni al metge veure el cos?On va ser Jon Anza els nou di-es, entre que va desaparèixer i va ser trobat mort?Hi tenen alguna mena de paper els despistats Guàrdies Civils, en tot això?

La familia, els amics i diversos col·lectius denuncien un nou cas de guerra bruta, un nou assassi-nat dels GAL, només que aquest ha estat sense firmar. Tal i com deia en una entrevista al “Diario Vasco” el director de la Policia Judicial de Burdeus, François Bodin; “No descarto res. No sóc un ingenu. Jo vaig contribuir en la lluita contra els GAL”.

Mentrestant, Alfredo Pérez Ru-balcaba, anuncia que “interpo-sarà querelles contra qui cometi injúries i calúmnies a les Forces de Seguretat Espanyoles relacio-nant-les amb la desaparició d’ Anza”.

Sobre el cas de Jon Anza

El que és característic d’una societat plural o heterogènia són les diferències existents entre els individus que la conformen. Diferències que responen a una identitat pròpia, formada per experiències tan personals com col·lectives que circulen de manera social i constel·laria per la gran xarxa.

Un dels factors que incideix directament a la manera de ser, desenvolupar-se i esdevenir, és el factor psicològic: la ment, com a motor del nostre organisme. Motor social, d’aprenentatge, de formació humana, de desenvolupament, d’opinió, de capacitat estratègica, d’imaginació... en fi, de les dinàmiques pròpies i socials de l’individu a qui pertany. Podem dir doncs, que les diferències que ens fan característics a cadascú de nosaltres són causades per la diversitat de consciències provocades sovint per un context social més que no pas per un mateix.

La consciència, a part de representar el coneixement que hom té de la seva pròpia existència, estats o actes; és la facultat que s’aplica a qüestions ètiques i judicis sobre el bé i el mal, en la interpretació d’allò que succeeix al nostre entorn. Conseqüentment, aquesta es veu íntimament lligada amb el pensament crític que cadascú pot desenvolupar, ja sigui a nivell individual o col·lectiu. Això és causat ja que el pensament crític ens permet analitzar els raonaments, les opinions o afirmacions que altra gent accepta dins el context de la vida quotidiana.

El “pensament crític” com a tal, sovint es troba molt diluït, o és gairebé nul en la societat que vivim. Això es pot observar per exemple en les homogeneïtzacions de pensament que es troben avui en dia, citem l’exemple dels centenars de milers de lectors que després de fullejar un diari comercial qualsevol; amb prou feines contrasten la informació que els és subministrada.

Aquest exemple senzill, està perfectament relacionat amb els valors ètics i morals que ens són ensenyats a través de l’educació. Valors que pel simple fet de ser els que tenim apresos, no ens els hem arribat a qüestionar mai. Qüestions sobre la sexualitat, rols socials, econòmics o polítics.

D’una manera o altra, el pensament crític és l’eina que origina qualsevol moviment o canvi en les estructures establertes. És el mètode que ha permès (i ha de permetre) avanços a la ciència, evolució literària, i a la política un canvi social. És lògic doncs que als grans estats els interessi eradicar la capacitat de pensament crític i els elements que puguin originar-lo a la població. Podem detectar un descens de l’ interès per la política en molts joves, dificultats administratives i burocràtiques per a accedir a la participació ciutadana… Un altre exemple, la desaparició de l’ensenyament del marxisme a l’assignatura de filosofia al batxillerat, i uns anys després (2005) el govern del PSOE intentava eliminar de l’ensenyament l’assignatura en la seva totalitat. No entrarem a debatre tampoc sobre l’important aparell mediàtic amb més ampli poder de manipulació, el televisor.

Si volem alliberar el nostre pensament, tinguem present que la voluntat del pensar no és tant sols l’atac a aquells valors homogeneïtzadors, sinó la voluntat d’aprendre, debatre, lluitar. Reconèixer que l’opinió més important és la dels individus socials, que sense caure en la individualització i fent col·lectives les seves problemàtiques, podran com a individus ser, créixer, i esdevenir. Per un canvi social és necessari un canvi econòmic, però no hem d’oblidar que sense un canvi individual no hi ha canvi social.

Maulets obre aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el

debat és més ampli i més enriquidor com més opinions i més participació tingui.

Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió al web www.puntdemira.cat o a info@puntdemira.cat

Pensament crític, esdevenir un mateix!Per Maulets Baix Camp

Des d'octubre passat les entitats i persones que integrem la Plataforma ciutadana intentem que el govern municipal de Reus i els partits amb representació al ple advertissin que el decret municipal 419 d'empadronament tenia requisits abusius que havien convertit l'empadronament en una carrera d'obstacles, a vegades insalvables, pels ciutadans de Reus.

El govern municipal va mantenir la norma durant uns altres quatre mesos més, acumulant dificultats i perjudicis a moltes persones, incloent –col·lateralment - la pèrdua de drets que els corresponien. Durant aquest llarg procés les entitats que integrem el col·lectiu, vam entrevistar-nos inicialment amb el primer tinent d'alcalde però els nostres arguments no van ser atesos. Després varem visitar tots els partits exposant amb raons i detalls la situació denunciada. Dos d'ells es van desmarcar del decret 419 i van donar suport als criteris de la Plataforma.

Posteriorment convoquem un debat públic, realitzem gestions davant la delegació provincial de l'INE, el Síndic de Greuges municipal i la Subdelegació del Govern de Tarragona, accions que van confirmar les nostres raons. Vam mantenir permanències davant l'oficina d'empadronament tots els dimarts, constatant i documentant les dificultats dels ciutadans.

Pronunciaments oficials diversos, entre ells l'informe de l'Advocacia de l'Estat arran de conflictes similars a Vic i a Torrejón de Ardoz, van avalar els fonaments dels nostres reclams. Però encara així, hi ha partits polítics que insisteixen en utilitzar l'empadronament com una eina per al control selectiu i discrecional de la població resident, introduint una càrrega demagògica i electoralista a les seves accions i declaracions.

Ara, per fi, el funest decret és reemplaçat per un altre que cita lleis i normes que des d'un primer moment van ser l'argument dels nostres reclams. Des de la Plataforma, vam complir el nostre compromís d'analitzar-lo i fer un seguiment de la seva aplicació. L'experiència demostra que els ciutadans podem i hem d'implicar-nos en les qüestions que ens preocupen, i en exercici dels drets democràtics revertir equívocs o injustícies. En aquest cas l'epíleg del llarg procés confirma que els ciutadans teníem raó.

Per Carlos Iaquinandi Castro, President del Centre Llatinoamericài membre de la Plataforma “Tots soms veïns i veïnes de Reus”

La raó dels ciutadans

La manera com l’Esquerra Independentista ha abordat fins ara les consultes per la independència permet constatar els avenços i les mancances del conjunt del moviment. Com a avenç es podria assenyalar el fet que la majoria de l’Esquerra Independentista ha vist la necessitat d’implicar-se a fons en la seva preparació, és a dir, d’estar amb el Poble amb majúscules. En alguns llocs fins i tot s’ha assumit el paper de ser al capdavant de la mobilització. En aquest sentit, doncs, es pot dir que el moviment, especialment la CUP, ha sabut reaccionar davant l’envit que suposa aquesta mobilització de masses per la independència sense precedents.

Aquest avenç, però, no ens ha de fer oblidar algunes mancances. Començarem per la menys important: encara existeix una part del moviment que amb graus diferents veu amb recel el moviment democràtic per l’autodeterminació i, en alguns casos, fins i tot l’hi nega el pa i la sal. Entre d’altres raons, aquests sectors addueixen que aquest moviment corre el perill de ser instrumentalitzat per CiU o ERC (i nosaltres hi afegiríem Carretero).

Aquest perill, però, no és nou i existeix sempre que hi ha una mobilització de masses, és a dir, una de protagonitzada per gent que no pertany al nostre cercle militant i simpatitzant. No fa gaires anys les mobilitzacions contra la guerra o contra el transvasament de l’Ebre van ser aprofitades electoralment pel PSOE o ERC, però no vam assistir a cap exposició pública de dubtes o recels cap a aquestes protestes. A ningú no se li va ocórrer escriure articles qüestionant la validesa d’aquestes mobilitzacions per avisar, talment com si fossin una reencarnació de Cassandra, que serien instrumentalitzades per les forces reformistes de torn.

Perquè la qüestió fonamental no és pas aquesta: el que, d’entrada, ha de preocupar un revolucionari és si una determinada mobilització ajuda a augmentar el nivell de consciència de les classes populars o no. És obvi que les consultes ajuden a augmentar la consciència independentista i, per tant, cap membre de l’Esquerra Independentista no pot restar-ne al marge ni encarar-les amb recel, en alguns casos esperant que el procés fracassi en una mena de profecia que s’autoacompleix. Ans al contrari, el seu deure és implicar-s’hi al màxim per garantir-ne l’orientació més adequada per als nostres objectius a llarg termini.

Des d’aquests mateixos sectors recelosos s’argumenta que la independència no és a la cantonada i que el problema de la lluita independentista és la manca d'organització. Ara bé, aquestes afirmacions, que compartim, són purs artificis retòrics buits de contingut si no van acompanyades de propostes concretes d’organització de la lluita independentista, més enllà d’apel•lacions genèriques a l’autoorganització popular.

Aquesta crítica buida de contingut enllaça amb la segona de les mancances del moviment que volíem comentar. Es tracta d’una de molt més greu, molt més important que el fet que hi hagi sectors que no s’adonin de l’augment de la consciència nacional, si més no en una part de la nació. Ens referim a la manca d’un full de ruta cap a la independència, que entre d’altres aspectes ha de contemplar com s’organitza la lluita independentista, és a dir, l’espai de la Ruptura Democràtica, que no s’ha de confondre amb l’organització de la Unitat Popular o de la mateixa Esquerra Independentista.

Perquè en un moviment en què hi predomina una concepció de l’acció política que la redueix sovint a “fer bullir l’olla”, hi ha el perill, i aquest sí que seria molt greu, que una part del nostre moviment cregui que la nostra tasca s’acaba un cop realitzades les consultes. L’Esquerra Independentista ha d’anar més enllà de l’agitació i la mobilització i s’ha de proposar com un repte prioritari organitzar la consciència independentista desvetllada en els darrers anys. No fer-ho sí que és facilitar la feina per al reaprofitament per part de les forces reformistes. És també oblidar que una de les tasques fonamentals de qualsevol agent que es pretengui revolucionari és organitzar en poble en lluita. [...]

Sortir del fora de joc, entrar dins el partitFragment de l'editorial de la Veu (núm. 90)

Us escric per comunicar-vos que els estudiants de secundà-ria de Reus tenim un altre motiu per lluitar: la Generalitat vol su-primir el Batxillerat del nostre institut.

L’IES Horticultura i Jardineria és un institut de referència pel que fa als cicles formatius, des de fa 11 anys té una línia de Batxille-rat amb la que han estudiat més de 260 alumnes.

Ara, el departament d'educació diu que és insostenible mantenir-lo econòmicament i ha decidit eliminar-lo: és un clar exemple de la privatització de l'ensenya-ment que comporta la LEC, ja previst pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans des d'anys ençà.

Fins i tot el director del centre està en contra d'eliminar-lo i ha sortit a la premsa argumentant-ho.

Per si no en tinguéssim prou, ara CiU ens utilitza per co-mençar la seva campanya elec-toral! Aquests polítics tan sols saben aprofitar-se de nosaltres quan queda poc temps per les eleccions, és que son una colla de barruts.

Per finalitzar, volia felicitar-vos per la revista i agrair-vos que m'ho publiquéssiu. Moltes gràcies.

L’Ateneu popular l’Espina, oku-pat ara fa dos anys, el dia 4 d’Abril del 2008, pretén ser un es-pai de llibertat col·lectiva, on fluei-xin tot tipus d’idees i propostes; un espai obert on individus i col·lectius puguin realitzar activi-tats, canalitzar les seves inquie-tuds socials, polítiques i culturals, sempre i quan respec-tin les normes decidides en comú per a poder conviure i avançar.

L’Espina és un espai autònom, creat i impulsat per gent jove amb l’ànim de construir una alter-nativa a la societat de consum ac-tual i a la suposada “llibertat” que aquesta ens ofereix. L’Espina, doncs, és un espai de debat, dinà-mic, obert, amb el qual pretenem qüestionar-nos el sistema en el que ens veiem immersos/es i combatre’l.

Així, a l’Ateneu s’hi realitzen acti-vitats de caire cultural (xerrades, teatre, exposicions, passis de ví-deo, debats, tallers), allunyades del caràcter memorístic i de la competivitat que envaeix les au-les dels nostres instituts, escoles i universitats. Apostem per la lli-bertat i l’autonomia intel·lectual i el raonament propi, i volem com-partir i intercanviar coneixe-ments. L’art i la cultura són un bé al qual tothom hauria de tenir accés i possibilitat de gaudir-ne plenament, sense les múltiples im-posicions i traves que impedei-

xen avui dia desenvolupar un pensament propi, lliure. L’Espina, doncs, també té un caràcter com-batiu. Aquest està estretament re-lacionat amb el cultural, ja que la creació de mentalitats lliures i crí-tiques és un requisit bàsic per a arribar a transformar radicalment la societat, millorar-la i substituir els criteris econòmics que avui dia regeixen la política per uns al-tres a favor de les persones i el medi ambient, a favor de la col·lectivitat. Des de l’Assemblea de Joves la Guspira, Les Briga-des Antifeixistes i l’Assemblea de Joves de Tarragona apostem per un projecte polític que impulsi aquest canvi radical. L’Ateneu és, a més, un espai festiu, lúdic, on es realitzen concerts, sopars, xocolatades, jocs i activitats di-verses.

L'ESPINA fa dos anys!Per l'Assemblea de Joves de Tarragona

Recorda que pots enviar els teus propis articles d'opinió entrant a

www.puntdemira.cat o bé enviant un correu a info@puntdemira.cat

Un que es queixaPer un estudiant