Punt de Mira novembre 2011

número 33novembre de 2011

1.000 exemplars

ÉS NOTÍCIA // P4

REUS, UNA CIUTAT ENCARADA AL JOVENT?

FORMACIÓ // P5

EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES?

Text de Vicenç Navarro

OPINIÓ // P10

NO HI HA PAÍS SENSE FESTAPer Salvador Palomar

MARIA GARCIA

ENTREVISTA // P8

Portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països

Catalans

EDITORIAL // PÀGINA2

Apart, totes les opcions que es plantegen persegueixen o un reforçament del projec-te espanyolista o una sim-ple millora del marc autonò-mic a través del pacte fiscal sense fer una crítica profun-da al model polític i econò-mic actualment vigent.

No obstant, no podem cau-re en l’error de no implicar-nos políticament, sinó tot el contrari, cal que tots i to-tes treballem per estendre la unitat popular a través de reforçar la tardor calen-ta de mobilitzacions que s’està desenvolupant i que tindrà els seus punts forts en la vaga d’ensenyament del proper 17 de novembre i en les mobilitzacions del cap de setmana del 19 i 20. A quasi totes les univer-

sitats i a molts instituts del país, especialment al Camp, s’ha cridat als estu-diants i professors a vaga no només per protestar contra les retallades pres-

EL PROPER 20 DE NOvEmbRE Es TORNARAN A CELEbRAR ELEC-CIONs AL CONGRés I AL sENAT DEL REGNE D’EsPANyA, INsTITu-CIONs DEs D’ON Es fORmARÀ EL PROPER GOvERN EsTATAL I quE hEm DE TENIR mOLT CLAR quE és LA CONsTITuCIó EsPANyOLA I LEs LLEIs quE EN DERIvEN LEs quE ENs ImPOsEN LA DIvIsIó DELs PAïsOs CATALANs EN COmuNITATs AuTòNOmEs sENsE POssIbILITAT DE fEDERAR-sE I CONsAGREN uNA ECONOmIA DE LLIuRE mERCAT.

ELECCIONs, vAGuEs I PROTEsTEs sOCIALs

supostàries que han sofert instituts i universitats arrel de la crisi capitalista provo-cada per bancs i caixes, sinó també contra l’Estratègia universitària 2015, full de ruta de l’estat espanyol que acabarà de precaritzar i privatitzar la universitat; i contra els atacs a la nostra llengua que s’estan duent a terme a l’ensenyament que s’imparteix arreu de la nació.

I tots els atacs a la llengua, que no són pas pocs en el darrer mig any, han estat un dels temes més denunciats enguany al llarg de territori pel Correllengua, que finalit-za el 7 de novembre a Per-pinyà tot coincidint amb la diada de la Catalunya Nord, que una vegada més recla-mà que 352 anys després ja és hora d’esborrar el Tractat dels Pirineus i reunificar tot el Principat de Catalunya com a pas indispensable per tal de reunificar tot el país.

Punt de Mira, la revista del jovent de l’esquerra indePendentista Pot sortir al carrer gràcies als seus subscriPtors i subscriPtores, els i les Protectores i els anunciants.

vull subscriure’M a PuntdeMira en qualitat de :

subscriPtor/a (20€ a l’any) Protector/a ________ (indicar la quota)

noM (indicidual/col·lectiu) _____________________________________ telèfon ______________________

adreça _________________________________ Població _________________________ codi Postal ______________________ DaDes Bancàries

titular ______________________________ coMPte corrent ________________________________________________________

oMPle els buits, retalla aquesta butlleta i fes-la arribara qualsevol Punt de distribució del PuntdeMira o envia les teves dades a aquest correu: [email protected]

A través del procés de socialització que s’inicia tan bon punt neix una persona, cada època històrica i cada cultura del món ha assignat un rol diferent a les per-sones depenen de la seva edat, el seu sexe o el seu poder adquisitiu, i les persones, per tal d’adaptar-se a aquesta societat en general han assumit aquest rol.

El jovent hem vist com poc a poc ens han imposat el rol d’estudiar de dilluns a divendres en un sistema educatiu precari o de treballar cada dia en una feina mal pagada i sense poder decidir sobre com fer la teva pròpia feina tot esperant que arribi el cap de setmana per tal de sortir de festa fins altes hores de la matinada i així desinhibir-nos i escapar mentalment de la pressió diària, aconseguint tornar estar mentalment capacitats per tornar a començar una nova setmana de rutina tot esperant que torni a ser cap de setmana. Aquesta ru-tina però, acaba fent que no gaudim del dia a dia sinó que sols pensem en el cap de setmana per tal de sortir de festa i així escapar-nos de la rutina diària.

En aquesta dinàmica és molt important ressaltar el pa-per que hi tenen les drogues com a mecanisme útil per tal de desinhibir-se, el jovent no necessita les drogues per passar-s’ho bé, però sí que molts joves necessiten l’alcohol o altres drogues per desinhibir-se i així fugir de la pressió d’una feina o uns estudis precaris.

un cop més grans però, la societat ens inculca des de ben petits que fem el normal, el correcte, és trobar una persona de qui enamorar-se i amb qui comprometre’s

a passar-hi la resta de la vida i tenir mainada, cata-logant com erroni o anòmal qualsevol forma diferent d’entendre l’amor o estructurar-se la vida.

Davant d’això els i les joves hem de ser conscients que tenim alternatives reals que podem construir entre tots i totes. La societat no està en constat evolució i evoluciona a partir de les alternatives que dia rere dia entre tots anem construint, a partir de coses cataloga-des d’anòmales i incorrectes la societat avança. si ens imposen un sistema educatiu precari que no ens deix participar, el jovent hem d’organitzar-nos per recla-mar un sistema pedagògic de qualitat que ens permeti desenvolupar-nos com a persones, si ens imposen un treball alienador, hem de reclamar un treball sobre el qual nosaltres puguem decidir, si ens imposen un oci consumista o desinhibidor a través de drogues, em de ser capaços de construir un oci que ens permeti teixir relacions socials a través de les quals desenvolupar-nos i formar-nos com a persones.

una de les millors eines que tenim a mà per desen-volupar-nos a nivell humà i teixir una xarxa de rela-cions personals fortes al nostre voltant que ens ajudin a combatre tota la merda que el sistema capitalista i el patriarcat ens tira dia rere dia al damunt pel sol fet de ser joves és associar-se, organitzar-se, buscar perso-nes companys de feina o d’estudis, o amb qui tinguis interessos comuns i cooperar-hi per arribar on una sola persona no podria arribar.

El jovent hem vist com poc a poc ens han imposat el rol d’estudiar de dilluns a divendres en un sistema educatiu precari

NOvEmbRE_2011 PUNTdeMIRA 033

és NOTÍCIA // PÀGINA3

REUS: // ELS ROLS DEL JOVENT

Davant d’això els i les joves hem de ser conscients que te-nim alternatives reals que po-dem construir entre tots i totes

és NOTÍCIA // PÀGINA4


ELs ANuNCIANTs NO NECEssÀRIAmENT COmPARTEIXEN LEs OPINIONs DELs ARTICLEs PubLICATs A PuNT DE mIRA

A simple vista ens pot semblar que Reus és una ciutat que està equipada amb sales i llocs on el jovent pot realitzar diverses activitats, però; quins espais tenim el jovent reusenc per fer les activitats que volem fer? On podem organitzar concerts, tallers o xerrades? A quins llocs podem anar per gaudir del nostre temps d’oci i no haver d’alimentar aquesta bèstia que anomenem “consumisme”? Les institucions públiques ens volen fer creure que el jovent tenim tots aquests espais que demanen, però realment és així?

un dels millors exemples que podem trobar per de-mostrar aquesta falta d’espais, és que el passat mes d’octubre la nostra ciutat va acollir una reunió de dese-nes d’estudiants d’arreu dels Països Catalans organit-zada pel sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. si realment el jovent disposés d’algun espai on realitzar activitats, tots aquests estudiants haurien tingut un lloc on dormir i fer les seves activitats però tot el contrari, l’Ajuntament no va donar cap tipus d’ajuda i el jovent reusenc, un cop més, va haver de buscar solucions en una altra banda.

Això només és un exemple de molts, un cas més en que el jovent que intentem estructurar una oferta d’oci no-consumista com alternativa al que s’ofereix actual-

ment a la nostra ciutat ens trobem sense cap tipus d’ajuda. O potser és aquest el problema? I si enlloc de ser aquesta part del jovent la que demanava un es-pai, hagués sigut una altra part? Potser l’ajuntament hagués mostrat més interès per allotjar tots els assis-tents?

Només cal recordar que el passat mes d’agost un grup de peregrins cristians estrangers van fer parada durant uns dies a la nostra ciutat en el seu camí cap a madrid i llavors l’Ajuntament no va dubtar en fer mans i mànigues per donar-los totes les ajudes possibles. Així doncs, ens trobem davant d’un Ajuntament que no dóna ajuts al jovent o a una part del jovent? sigui com sigui, aquest és un fet que s’ha de solucionar per tal que tota persona o entitat que volgués realitzar una activitat seriosa pugui disposar de les facilitats que l’Ajuntament pot oferir des de les diverses regidories.

Ciu i el PP no poden tancar els ulls a la societat civil reusenca i molt menys als joves ja que aquests dos components són bàsics per mantenir una ciutat dinà-mica i cohesionada, la falta de facilitats per part de l’administració sols les podem entendre com una inten-ció política de silenciar veus i projectes crítics amb les forces que governen el nostre consistori.

Quins espais tenim el jovent reusenc per fer les activitats que volem fer? On podem organit-zar concerts, tallers o xerrades?

REUS: // REUS, UNA CIUTAT ENCARADA AL JOVENT?

fORmACIó // PÀGINA5

EN EL sEGüENT TEXT, DE TRADuCCIó PRòPIA, vICENç NAvARRO, CATEDRÀTIC D’ECONOmIA APLICADA PER LA uNI-vERsITAT DE bARCELONA I CATEDRÀTIC DE CIèNCIEs PO-LÍTIquEs I sOCIALs PER LA uNIvERsITAT POmPEu fAbRA, ANALITzA L’ARTICLE sTOP CODDLING ThE suPER RICh DE WARREN buffET, INvERsIONIsTA I PROPIETARI D’uNA DE LEs mAjORs fORTuNEs muNDIALs, PubLICAT RECEN-TmENT AL ThE NEW yORk TImEs. EN AquEsT ARTICLE bu-ffET fA uNA DuRA CRÍTICA A LA DIfERèNCIA D’ImPOsTOs quE PAGuEN PObREs I RICs ALs EuA I CRÍTICA A TOTs AquELLs quE ARGumENTEN quE NO EXIsTEIXEN LEs CLAssEs sOCIALs. NAvARRO APROfITA L’ARTICLE PER EsTAbLIR PARAL·LELIsmEs Amb LA REALITAT ACTuAL DE L’EsTAT EsPANyOL.

FORMACIÓ: // EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES?


Warren buffet és un dels rics més superrics dels Es-tats units d’Amèrica i del món. Es caracteritza per ser intel·ligent, per conèixer molt bé la realitat que el rode-ja i per parlar molt clar, freqüentment en contra de la classe social a la qual pertany. és, com The Wall street journal el defineix, un “traïdor a la seva classe”. Entre les seves declaracions, la més citada pels no rics és aquella en la que indicà que, en contra d’aquells que creuen que ja no hi ha classes socials als EuA (i que, per tant, assumeixen que el concepte de lluita de clas-ses és antiquat i irrellevant), la realitat que ell coneix és que sí que hi ha classes socials i que també existeix una lluita entre elles en la que la seva classe –els su-perrics- guanyen cada dia a costa dels interessos de

EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES?DE VICENÇ NAVARRO


la majoria de la població, que aconsegueix les seves rendes a partir del treball enlloc del capital.

Tal senyor va escriure recentment un article al The New york Times, stop Coddling the super-Rich (Prou de mimar als superrics, 15-08-11), en el que explicava els impostos que ell paga comprant-los amb els que paguen els treballadors de la seva companyia (ell és un inversor financer). senyala que aquest any va pagar en impostos 6.938.744 dòlars, xifra, assenyala, més que respectable. Però tal quantitat és menys del 17% dels seus ingressos anuals, un percentatge molt menor que el dels seus treballadors, que tenen un percentatge que varia des del 33% al 41%, amb un promig (dels tre-balladors dels seu despatx) d’un 36%. Considera, amb raó, que això no és just. I subratlla que els superrics no estan contribuent al sacrifici general que el Govern fe-deral dels EuA està demanant a tots els ciutadans per sortir de la crisi. A cap dels superrics se li ha demanat fins recentment que faci cap sacrifici, i això a pesar que –tal com senyala buffet- la crisi els ha anat molt bé als superrics.

I com pot ser que paguin molt menys en impostos que la classe treballadora i que la classe mitjana? buffet ho diu clarament. La majoria de la seva renda deriva dels beneficis que aconsegueix de les seves inversions (la majoria inversions financeres). és a dir, són diners del que abans s’anomenava capital financer. subrat-lla buffet que els impostos sobre la renda del capital (com l’Impost de societats) graven molt menys que les rendes del treball, cosa que li sembla una profunda in-justícia. segons ell, totes les rendes, tant les derivades del capital com les derivades del treball, s’haurien de gravar per igual, sense privilegis (com passa ara) a les rendes del capital, que es graven molt menys. En rea-litat, no sols graven menys, sinó que inclús han anat descendent més i més, sota l’argument que disminuir aquests impostos al capital facilita la creació de llocs de treball. La saviesa convencional en el coneixement econòmic –que, en general, està esbiaixat en favor de les rendes del capital- promou polítiques que afavorei-xen a aquestes darreres a costa de les rendes del tre-ball, argumentant que es necessari incentivar-les per aconseguir més inversió i més treball.

Warren Buffet és, com The Wall Street Journal el defineix, un “traïdor a la seva classe”

El fet que no es parli de clas-ses socials i lluita de classes a Espanya es deu precisament al seu enorme poder sobre les ins-titucions polítiques i mediàtiques


ELs ANuNCIANTs NO NECEssÀRIAmENT COmPARTEIXEN LEs OPINIONs DELs ARTICLEs PubLICATs A PuNT DE mIRA

FORMACIÓ: // EXISTEIX LA LLUITA DE CLASSES?


Però, com buffet assenyala en el seu article en el The New york Times, els ingressos derivats del capital han crescut astronòmicament pels superrics, a la vegada que els impostos sobre aquestes rendes han anat dis-minuint, no obstant, la creació de llocs de treball als EuA ha sigut menor que abans, quan les rendes del capital es gravaven més que ara.

En realitat, les polítiques fiscals que defineixen qui paga impostos i en quina quantitat no venen defini-des per factors econòmics, sinó per factors polítics, la qual cosa vol dir pel poder i influència que diferents col·lectius de persones tenen en la nostra socie-tat sobre les institucions polítiques (i mediàtiques). I d’aquests col·lectius, els rics i superrics (el que solia anomenar-se la classe capitalista o burgesa, termes avui abandonats per considerar-los antiquats) són els més influents. El fet que no es parli de classes socials i lluita de classes a Espanya es deu precisament al seu enorme poder sobre les institucions polítiques i mediàtiques. Com a conseqüència, la versió conven-cional de l’estructural social dels nostres països afirma que les classes socials bàsicament han desaparegut, ja que la majoria dels ciutadans pertanyen a la clas-se mitjana, acceptant que per sobre hi ha els rics –la classe alta- i per sota els pobres –la classe baixa-. Pel demés, parlar de classe capitalista o burgesia, petita

burgesia, classe mitjana i classe treballadora (la majo-ria de la població) es considera ser molt antiquat. Les ciències socials, no obstant, són ciències. I la classe social és una categoria científica. I en ciència no s’ha de confondre antic amb antiquat. La llei de la gravetat és molt antiga, però no és antiquada. si ho dubte, sal-ti des d’un quart pis i ho veurà. I això és el que està passat a gran part de les esquerres governants. Estan saltant del quart pis i estan caient en picat.

El famós dit del president zapatero del que “baixar im-postos és d’esquerres”, continuant unes polítiques ini-ciades a Espanya pel Partit Popular, ha afavorit enor-mement a la classe capitalista (és a dir, aquell col·lectiu que deriva les seves rendes del capital), que com bé diu buffet, existeix. I les dades de l’Agència Tributària espanyola així ho documenten. mentre que els ingres-sos a l’Estat derivats de la gravació a les rendes del treball han anat augmentant des del 2006 (passant de representar 430.428 milions d’euros el 2006 a 494.431 milions d’euros el 2010), les derivades del capital han anat descendent considerablement, passant de 75.027 milions d’euros a 53.455 milions d’euros, i això en gran part, com a conseqüència de les baixades d’impostos, sobretot a les rendes superiors i de l’Impost de socie-tats. On està la versió espanyola de buffet?


- Com ha afectat la crisi capitalis-ta al sistema educatiu?

El sistema capitalista ha provo-cat un deteriorament del nostres serveis públics, fet que ha gene-rat que el malestar entre les clas-ses benestants i els treballadors s’accentués. Així doncs, veiem com el sector de l’educació, junta-ment amb la sanitat, són els que estan patint les mesures dràsti-ques del govern i han d’assumir les retallades imposades per aquells que ens han portat a l’actual crisi. han optat per reduir costos en els àmbits que són els pilars de qual-sevol sistema econòmic i aquests han entrat en un procés de decrei-xement. un cop més, podem com-provar com els governants utilitzen l’educació per tapar els seus deu-tes i ens fan creure que aquesta crisi és de tots, però realment no tenen en compte les desigualtats econòmiques i per tant, ens fan pagar les seves hipocresies. I no només ho paguem els estudiants ja sigui amb les pujades de taxes o altres reformes de caire priva-titzador sinó que també pateixen les conseqüències el Personal d’Administració i serveis, el Per-sonal Docent i Investigador, els professors associats, etc. Així doncs, podem comprovar que la crisi capitalista provoca una des-estructuració del sistema educatiu català en molts sentits, per exem-ple, aprofiten aquest empitjora-ment del serveis per públics per introduir-hi empreses i acabar de restringir encara més els recursos públics que té la societat enlloc de solucionar el problema.

- què n’opina la comunitat educa-tiva de les retallades?

La comunitat educativa té molt clar que a part de treballar una resposta negativa envers les me-sures privatitzadores del govern, també ha de treballar un discurs constructiu que plantegi una alter-nativa a tot el que, fins a dia d’avui, s’imposa als nostres centres. ja sigui des dels sindicats de treballa-dors, assemblees d’estudiants, de PAs i PDI, o bé als passadissos, es respira un clima de malestar i ganes d’encaminar l’educació cap a un sistema totalment públic i per això cal evitar caure en actituds passives ja que és totalment con-traproduent. Les retallades, els acomiadaments, les pujades de taxes... són conceptes dels quals tothom en va ple, fet positiu per-què denota i fa palpables les in-tencions de la classe treballadora de voler canviar el que ens estan imposants grans empresaris i po-lítics corruptes. és per això que ja des de fa mesos, la comunitat educativa ha agafat embranzida i té molt interioritzada la necessitat d’una alternativa al model actual, però totalment contrari al que ens imposen des de fa anys.

- quines mobilitzacions es volen emprendre?

El compte enrere per la implan-tació total de l’Estratègia 2015 ja fa temps que va començar però l’amaguen i aprofiten que tots els sectors socials han centrat els seus esforços en aturar les reta-llades en la mesura que sigui pos-

sible, però el sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també treba-llem per construïr la universitat que volem i és per això que comencen unes fortes jornades de mobilitza-cions. Les assemblees de facultat i de PAs i PDI començaran per pro-tagonitzar una jornada de vaga a les universitats i instituts catalans però prèviament ja s’han anat con-vocant jornades de formació, ocu-pacions simbòliques... òbviament, no sabem del cert quin camí aga-faran les mobilitzacions a partir del 17 de novembre però sí que treba-llarem perquè no s’aturin aquí. vo-lem que tothom vegi la necessitat del canvi i que, concretament tot l’alumnat, perdi la por i comenci a treballar per assolir la universitat on tots i totes tinguem quebuda.

- A un estudiant de Reus, com li afecta tot això?

un estudiant de Reus, com a qualsevol altre dels Països Cata-lans, està afectat de manera direc-ta com a usuari de l’ensenyament. és important que prengui cons-ciència del que volen dur a terme amb l’educació per poder platejar-se quin model educatiu és el més just i si realment és lògic que ell, com a ciutadà, pagui i pateixi les conseqüències d’una crisi que no ha provocat ell. Des del sEPC po-tenciem que els estudiants d’arreu es formin i mostrin interès per mo-delar els seus propis objectius, així doncs, un estudiant de Reus pot evitar que tot plegat s’implanti per la força si enlloc de conformar-se amb els interessos empresarials i polítics, decideix sumar-se a les

Volem que tothom vegi la ne-cessitat del canvi i que es comenci a treballar per as-solir una universitat on tots i totes hi tinguem quebuda.

Com a organització estudiantil seguirem treballant i defensant, fins al final, el català a les aules.

L’ENTREvIsTA// PÀGINA8


MARIA GARCIA: // Estudiant de Ciència Política

i Gestió Pública a la UAB18 anys

mobilitzacions futures, com ja fan la majoria d’instituts de la zona i la universitat Rovira i virgili, i per tant, sumant esforços, encaminar-se cap a la universitat de tots i per a tots.

- Com valoreu tota la problemàti-ca que hi hagut al voltant de la im-mersió lingüística en les darreres setmanes?

La llengua és un dels eixos verte-bradors d’un país, és per això que valorem molt negativament aques-ta problemàtica sorgida arran de les sentències del Tribunal su-prem Espanyol. El model establert havia estat un èxit que garantia els drets dels estudiants i la seva igualtat moral, les competències plurilingües dels estudiants que servia per mantenir la cohesió so-cial i a més a més, aquest sistema en si ha permès la supervivència del català com a llengua pròpia de Catalunya. Aquí hem trobat a fal-tar una falta de pressió del govern català envers l’espanyol i una falta gravíssima de compromís per se-guir treballant per la vehicularitat del català a les escoles. En aquest sentit, com a organització estu-diantil seguirem treballant i defen-sant, fins al final, el català a les aules i tanmateix, encoratjant a tot el professorat i professionals de l’àmbit a no obeïr la sentència ja esmentada. si no evitem la pèrdua de la nostra llengua, les futures generacions ja no tindran conei-xença de la llengua que ha estat tants anys oprimida i que encara té molt terreny per recuperar, i tot això és feina de tots i totes.

Des del SEPC potenciem que els estudiants d’arreu es for-min i mostrin interès per mo-delar els seus propis objectius.

L’ENTREvIsTA// PÀGINA9



OPINIó // PÀGINA10

SALVADOR PALOMAR: // NO HI HA PAÍS SENSE FESTA

En un moment en que ens hem mobilitzat –i cal con-tinuar fent-ho– en defensa del català i per un model d’escola que no segregui els alumnes per raó de la llengua, convé també recordar i reivindicar la importàn-cia d’altres àmbits de cohesió social que possibiliten l’acollida i la inclusió de les persones, de forma ober-ta i participativa, en la cultura del país. La festa, sens dubte, n’es un.

La festa és un estat d’excepcionalitat respecte la nor-malitat diària, un temps no productiu que es viu neces-sàriament de forma col·lectiva, que trenca o transgre-deix la quotidianitat. un temps carregat de referents simbòlics, on es manifesten les creences, que identifi-ca un col·lectiu humà a partir d’uns referents comuns. Cada comunitat fa la seva festa i la comunitat es reco-neix com a tal en la festa. La festa reuneix la comunitat, la mostra davant els demés i, moltes vegades, també fa paleses les contradiccions existents dins seu.

és veritat que la nostra societat fabrica festa de con-sum, buida de continguts, o reduïda a la superficialitat,

que no té altre finalitat que el negoci; però també no és menys cert que moltes pràctiques festives, evolu-cionant i recreant-se des del passat, són plenament vigents en el present com a vehicle d’expressió d’una cultura viva.

La festa no és, per tant, pur divertiment inocu, perio-de de descans per a compensar les jornades laborals o entreteniment sense més. Considerar la festa com a pur esbarjo intrascendent, doncs, és menysprear el seu potencial. hem de reivindicar la festa com eina de construcció d’un país, amb el seu propi llenguatge –la paraula, la música, el ball…– amb una enorme riquesa de pràctiques que mostren la diversitat local i enriquei-xen el nostre patrimoni cultural. hem de defensar la fes-ta contra els reduccionismes de tota mena i potenciar el seus valos creatius. hem de reivindicar el carrer i la plaça com l’espai de trobada i reunió per execel·lència, en una cultura mediterrània com la nostra.

Les polítiques culturals en l’àmbit de la festa no es po-den mesurar només en funció de la quantitat: ni econò-

La festa reuneix la comu-nitat, la mostra davant els demés i, moltes vegades, també fa paleses les contra-diccions existents dins seu


OPINIó // PÀGINA11

mAuLETs ObRIm AquEsT EsPAI D’OPINIó A TOTEs LEs ORGANITzACIONs I COL·LECTIus, COm TAmbé A TOTEs LEs PERsONEs quE hI vuLGuIN PARTICIPAR A TÍTOL INDIvIDuAL jA quE PENsEm quE EL DEbAT és més AmPLI I més ENRIquIDOR COm més OPINIONs I més PARTICIPACIó TIN-GuI. AIXÍ quE, ObERTs A LEs vOsTREs PROPOsTEs, ENvIEu ARTICLEs D’OPINIó A WWW.REvIsTAPuNTDEmIRA.bLOGsPOT.COm O ENvIANT-hO A [email protected]

mica, ni de públic. El potencial d’una festa s’intueix a partir de com impregna el teixit social, motivant compli-citats, generant participació o associacionisme, posant en valor espais comuns o fent de determinats instants, patrimoni col·lectiu. La festa és un fenòmen complex que suma moments diverses i que implica de forma di-ferent a les persones, anant més enllà, més d’un cop, de l’estricte moment de la seva celebració. hem de rei-vindicar la nostra tradició festiva no com la preservació d’unes suposades essències del passat sinó com una forma de construir el futur.

Reus ha viscut en les últimes dècades un procés de creixement i d’impuls a la festa notable, que comença amb la reividicació de la cultura popular de la dèca-da de 1980 i que ha estat resultat de la suma de la iniciativa ciutadana –només cal seguir els aniversaris que van fent les entitats i grups festius– i la implica-ció de l’Ajuntament. La festa major de sant Pere, com a exemple, és reconeguda avui com un dels referents a nivell del país. és una festa que se celebra des de fa segles però que en les últimes dècades s’ha rein-ventat a partir de components històrics, recuperats i reinterpretats, o de nova creació. Però podríem posar molts altres exemples, si voleu, de menor volum, però

no menys interessants. La més que centenària rifa de panellets, per Tots sants, per exemple, que avui constitueix una pràctica singular de la ciutat, gràcies a l’esforç de diverses entitats. O el fet que conservem a la comarca formes específiques de fer el ball de Dia-bles.

En una societat on manquen, o no són possibles, els canals de transmissió familiar de coneixements i re-ferents simbòlics –allò que podríem anomenar tradi-ció– les manifestacions festives com els gegants o el bestiari festiu, danses i castells esdevenen un vehicle d’immersió –amable– en la cultura del país per als més joves que poden motivar, o no, als adults, però que en tot cas, ho sabran transmetre a futures generacions. són molt importants, doncs, els programes de divulga-ció, especialment de cara al públic escolar. Reivindi-car la festa és, a més d’una necessitat de present, una aposta de futur.

EL DIssAbTE 5 DE NOvEmbRE Es vA PREsENTAR A REus, LA GuIA LAbORAL PER A jOvEs: “EINEs PER A L’AuTODEfENsA LAbORAL” ELAbORADA PER jOvEs LLIbERTÀRIEs I CGT. LA GuIA PRE-TéN DONAR INfORmACIó D’ÀmbIT LAbORAL PER A jOvEs, jA quE AquEsT COL·LECTIu és juN-TAmENT Amb EL DE DONEs, EL més EXPLOTAT I EL quE Té LEs CONDICIONs més PRECÀRIEs DEL mERCAT LAbORAL. LA TAXA D’ATuR ENTRE ELs jOvEs suPERA EL 40%. ELs quE EsTAN TREbA-LLANT, hO fAN Amb CONTRACTEs PRECARIs COm sóN ELs DE fORmACIó O ELs DE PRÀCTIquEs. Amb LA jusTIfICACIó DE LA CREACIó D’OCuPACIó ENTRE LEs jOvEs, s’hAN DEDICAT A mERCA-DEjAR I A LLIuRAR mÀ D’ObRA bARATA A L’EmPREsARIAT, I vEIEm COm EsTEm EssENT LEs “CONI-LLETEs D’ÍNDIEs” DE LEs REfORmEs quE més TARD s’APLIquEN A TOTEs LEs TREbALLADOREs. Amb AquEsT PANORAmA, LEs jOvEs ENs hEm DE DEfENsAR I és AquEsT EL mOTIu DE LA GuIA. vOLEm TRENCAR Amb LA sENsACIó DE quE NO vAL LA PENA LLuITAR PELs NOsTREs DRETs LA-bORALs, I TENIR LA INfORmACIó DELs DRETs LAbORALs quE ENs EmPAREN COm A TREbALLA-DORA és fONAmENTAL, COm TAmbé hO és EL fET D’ORGANITzAR-sE I LLuITAR PER uN ObjECTIu. LA GuIA RECuLL LA sITuACIó ACTuAL DE LA jOvENTuT (ENsENyAmENT, TREbALL, CONTRACTEs DE fORmACIó I PRÀCTIquEs), EXPLICA COm hA AfECTAT LA REfOR-mA LAbORAL DEL 2010 AL COL·LECTIu DE jOvEs I què fER EN CAs D’ACOmIADAmENT. CREIEm quE és uNA EINA NECEssÀRIA PER TAL DE sER REsPECTADEs COm A jOvEs, PERò sObRE-TOT COm A PERsONEs.

EINES PER A L’AUTODEFENSA LABORAL

RECOMANEM...

........d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDA d’AGENDAd’AGENDA 5/11Manifestació a Perpinyà “Esborrem el trac-tat dels Pirineus”

7/11Diada de la Catalunya Nord

12/11Presentació de l’Assemblea de Joves del Priorat

17/11 Vaga general d’ensenyament

20/11Eleccions estatals

25/11Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona

PUBLICACIÓ EDITADA PER l’Associació juvenil i cultural el sutge de Reus · AUTOIMPRESA · ISSN V.IMPRESA 2013-7281 · ISSN V.DIGITAL 2013-729X · CONTAC-TE [email protected] WEB http://revistapuntdemira.blogspot.com SEGUEIX-NOS a facebook · AMB EL SUPORT DE: jOvENTuT i Ajuntament de Reus.

Punt de Mira novembre 2011

Documents

Transcript of Punt de Mira novembre 2011