DIJOUS · 13 d’agost del 2020. Any XLV. Núm. 15450 - AVUI / Any XLII. Núm. 14320 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P6-9

Un 60% de geriàtrics,confinats de nou631 residències tenen prohibides les visites i els ingressos

Salut obliga a les restriccions encara que el risc sigui moderat

Foc real i 6.000 detingutsMembres de les forces militars especials bielorusses detenen un manifestant durant les protestes a Minsk per frau electoral ■ TATYANA ZENKOVICH / EFE

EUROPA - MÓN. Plana 22

Brutal repressió en les protestes per frau electoral a Bielorússia

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un tast de... ‘El zoo del Mengele’,de Gert Nygårdshaug PUNT DE VISTA. Planes 4 i 5

Protagonistes Jordi Amorós (JA) Ninotairei realitzador de cinema d’animació Nacional. Planes 18 i 19

Europa, unaeconomiaal servei dela ciutadania

L’opinió

Pere AragonèsVicepresidentdel govern

Plana 10

NACIONAL. Plana 11

Sánchez s’obreara a negociarel decret pelsromanentsLa por al fracàs al Congrésforça el presidentespanyol a la negociació

NACIONAL. Plana 14

L’estiu ambmenys boscoscremats des defa trenta anysLa meteorologia mantéfins ara a ratlla els focsforestals a Catalunya

La defensadels Pujoldemana elsobreseïmentde la causaNo veu cap indicid’organitzaciócriminal i qüestional’Audiencia NacionalNACIONAL. Plana 12

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’AGOST DEL 20206 |

A la demarcació deBarcelona tambéha crescut l’atur un9,4% entre elsmesos d’abril i juny

Els episodis depluges durant laprimavera han fetreduir al mínim elsfocs forestals

Baixadahistòrica delsincendisdurant l’estiu

Cauen un 10%de les empresesper la crisi de laCovidNacional

SALUT ELS EFECTES DEL CORONAVIRUS

Un total de 631 residèn-cies catalanes tenen pro-hibides les visites i tambéels nous ingressos. Aques-ta dada representa gaire-bé el 60% dels 1.073 gerià-trics que hi ha a Catalu-nya i es podria anar am-pliant en els pròxims dies,ja que el Departament deSalut ha decidit aplicar unnou barem per decidir siun centre ha de prendremesures restrictives o no.El nou criteri és que lesresidències s’hauran deconfinar quan el risc derebrot, que ve marcat perl’índex EPG, elaborat apartir de diferents indica-dors, arribi a 75, molt persota del llindar de 100, apartir del qual es conside-ra que hi ha un risc alt.

Actualment, el risc derebrot mitjà a Catalunyase situa en 139,16 i, con-sultant les dades que fapúbliques el Departamentde Salut en el web del’Aquas, només hi ha unaquinzena de municipis demés de 20.000 habitants–els més petits no hi apa-reixen– que tenen el riscde rebrot per sota de 75.

A banda de les restric-cions tant pel que fa a lesvisites com als ingressos,des del 15 de juliol, quanva començar a detectar-seun augment preocupantdel nombre de contagis,cap residència de Catalu-nya permet sortides cur-tes als residents ni tam-poc de cap de setmana.Únicament es permetenles sortides de més de tres

setmanes.El tancament de les

residències ha estat pro-gressiu i per zones. La pri-mera resolució es va dictarper a la regió sanitària deLleida i l’Alt Pirineu i Aranel 4 de juliol. El 17 de juliol,coincidint amb les res-triccions generals a Barce-lona i l’àrea metropolita-na, el confinament va arri-bar als centres geriàtricsde l’Hospitalet, Barcelonaciutat, Viladecans, el Pratde Llobregat, Sant Boi deLlobregat, Cornellà, SantJust Desvern, Espluguesde Llobregat, Sant JoanDespí, Montcada i Reixac,Santa Coloma de Gra-menet, Sant Adrià de Be-sòs, Badalona, Sant Feliude Llobregat, Figueres iVilafant. I, més tard, aCastelldefels, Gavà, Cer-velló, Corbera, la Palmade Cervelló, Molins de Reii Vallirana.

L’última resolució deSalut és del 4 d’agost i afec-ta les comarques del Mont-sià, el Baix Ebre i la Riberad’Ebre, així com els muni-cipis de Sabadell, Terrassai Ripollet, on justaments’acaben de fer cribratgesmassius per intentar tallarles cadenes de transmissiói aturar els contagis.

Alt Pirineu i AranDe tots els territoris ons’han pres mesures desdel 4 de juliol, ja han estatretirades a l’Alt Pirineu iAran, on s’han tornat apermetre les visitesd’acord amb la bona evo-lució de les dades epide-miològiques. En general,segons han explicat fonts

del Departament de Sa-lut, els territoris de refe-rència són les comarques,excepte en els casos delsmunicipis més grans. Elprocediment serà sempreel mateix. Els indicadors,segons Salut, es revisaransetmanalment “en coor-

dinació entre les delega-cions territorials del de-partament i Salut Públi-ca”. Serà en aquestes re-unions setmanals en quèes decidirà adoptar lesmesures o retirar-les.

El nou criteri, però, es-tà creant confusió en al-

guns casos. És el que pas-sa, per exemple, a la co-marca del Montsià, queahir havia rebaixat el riscde rebrot per sota de 70 il’Ajuntament d’Amposta,on en els últims dies habaixat molt el risc de con-tagi, no sabia encara si espodrien obrir les residèn-cies el cap de setmana.També hi ha ciutats, comés el cas de Sant Cugat, alVallès Occidental, on hapassat tot el contrari, jaque, amb un risc de rebrotbastant per sobre de 100,no s’ha decidit encara res-tringir les visites.

L’Associació de Recur-sos Assistencials (ACRA),

que aglutina el 75% de lesresidències d’avis catala-nes, no ha volgut fer capvaloració sobre la mesura,“ja que es tracta d’una no-va estratègia i una decisióepidemiològica del Depar-tament de Salut”.

En la primera onadadel coronavirus, els usua-ris de les residències vanser els més afectats. Peraixò ara la seva proteccióha estat un dels primersobjectius dels protocolsd’actuació. Així, les me-sures restrictives tambéafecten els centres de dia,que es tanquen fins queel llindar de risc de rebrotbaixi de 75. ■

residències conf

Virtudes PérezBARCELONA

MESURES Gairebé el 60% dels 1.073geriàtrics del país tenen prohibides lesvisites i els ingressos RISC Salut obliga aprendre mesures encara que el risc siguimoderat LLINDAR Situen el nou baremen 75 quan el risc alt de rebrot és de 100

El rebrot de la Covid-19 a les residències

VALD'ARAN

PALLARSSOBIRÀALTA

RIBAGORÇA

PALLARSJUSSÀ

ALT URGELL RIPOLLÈS

GARROTXA

ALT EMPORDÀ

PLA DEL’ESTANYBERGUEDÀ

OSONA

MOIANÈS

GIRONÈSSOLSONÈS

SELVA

MARESME

VALLÈSORIENTAL

BAGES

BARCELONÈS

BAIX LLOBREGATGARRAFGARRAFGARRAF

BAIX PENEDÈS

TARRAGONÈS

BAIXCAMP

BAIX EBRE

MONTSIÀ

PRIORATALT

CAMP

GARRIGUES

SEGRIÀ URGELLCONCA DEBARBERÀ

ALTPENEDÈS

ANOIA

NOGUERA

TERRAALTA

BAIXAIXEMPORDÀEMPORDÀBAIXEMPORDÀ

PLAD’URGELL

RIBERAD'EBRE

SEGARRA

CERDANYA

VALLÈSOCCIDENTAL

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Per sobre de 75

Per sota de 75

Sense risc

Comarques ambrisc de rebrot

1.073residències hi ha actualmenta Catalunya, i prop d’un 60% deles quals han prohibit les visitesi els ingressos.

75és el llindar de l’índex EPGque marca el risc de rebrotque s’agafa ara de referent peradoptar mesures restrictives.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’AGOST DEL 2020 | Nacional | 7

Bona notíciaL’APUNT sèrie històrica encetada l’any 1990 pel que fa a incen-

dis forestals. Aprofitant que els focs ens donen un res-pir, és un bon moment per recordar la importància detenir-ne cura i no fer-los servir d’abocador cada copque sortim a passar-hi el dia. Així no contribuirem aempitjorar la situació complicada que els espera acausa del canvi climàtic.Marta Membrives

El 2020 no s’està destacant per les notícies positivesque ens està deixant. Encara no ens havíem recuperatd’un inici d’any tempestuós a causa del Glòria, que lapandèmia de Covid-19 ens va obligar a confinar-nos.Ara que de mica en mica anem recuperant la normali-tat, podem gaudir dels nostres boscos sense grans en-surts. Aquest estiu està resultant el més tranquil de la

finades

GARRAF

BAIXEMPORDÀ

Baix EbreMontsiàRibera d'EbreGarriguesNogueraPla d’UrgellSegarraSegriàUrgell

SabadellTerrassaRipolletBarcelona ciutatHospitalet de LlobregatCastelldefelsSant Boi de LlobregatGavàViladecansCervellóCorberaCornellàEsplugues de Llobregat

La Palma de CervellóMolins de ReiSant Feliu de LlobregatSant Joan DespíSant Just DesvernValliranaBadalonaSant Adrià de BesósSanta Coloma de GramanetMontcada i ReixachFigueresVilafant

55 PACIENTSINGRESSATS 1 PACIENT

A LA UCI

Comarques:

Municipis:

S 1 PACIENTA LA UCI

MITJANA D'EDAT 82,97

On no es poden fer visites

Des que va començar la pan-dèmia per coronavirus, hanmort a Catalunya 6.354 usua-ris de residències de la gentgran. Dels quals, 1.848 hanmort en un hospital; 4.105, ala mateixa residència; 93, aldomicili, i la resta, en un llocno concretat.

Pel que fa a la situació ac-tual, segons l’última actualit-zació de les dades que publicael Departament de Salut en elweb de l’Aquas, encara hi ha44 pacients ingressats en uncentre hospitalari i un a la uni-tat de cures intensives. La mit-

jana d’edat de les personesafectades és de 82,97 anys.

Pel que fa a la poblaciógeneral, ahir es van registrar450 casos nous de corona-virus confirmats per PCR,fet que eleva el balanç a88.260. El registre total ésde 108.898 casos (548 més)amb totes les proves.

Quant al nombre total demorts, s’eleva a 12.837 perso-nes després que les funerà-ries hagin reportat vuit defun-cions en les darreres hores.La mitjana d’edat de positiusper PCR és de 38 anys.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

6.354 defuncions

Els tests massius entrela població per identificarles persones que tenen laCovid-19 però són asimp-tomàtiques i poder tallaraixí la cadena de contagiarribaran aquest cap desetmana a la ciutat deBarcelona. Els primersbarris on es faran aques-tes proves són Torre Barói una part del Besòs i elMaresme, i l’objectiu ésestendre els cribratges aaltres barris de la ciutat,segons va explicar ahirla regidora Laia Bonet,que va detallar que estracta d’un pla coordinatentre el Departament deSalut i l’Ajuntament deBarcelona del qual fa diesque es parla.

Les proves es comença-ran a fer als dos barris ons’han detectat més conta-gis en els últims dies. En

aquest sentit, a Torre Ba-ró es comptabilitzen 510casos per 100.000 habi-tants, mentre que al barridel Besòs i el Maresme laincidència és una micamenor, de 467 casos per100.000 habitants.

Els barris de Torre Barói del Besòs i el Maresmesón dues realitats urbanís-tiques molt diferents. Elprimer és un espai demuntanya on predominenels habitatges unifamiliarsamb espais propis per fer-hi estada i, per tant, on

s’afavoreix la distància so-cial. El barri té una densi-tat de 136 habitants perhectàrea, molt lluny dels590 de Barcelona. Tot i ai-xò, la Covid-19 hi ha fetniu, amb un increment im-portant del nombre de ca-sos que ara obliga a actuar.

Pel que fa al barri delBesòs i el Maresme, és laconcentració urbana ques’organitza a l’entorn del’eix de la rambla de Prim,que desemboca al Fòrumcom a espai central. Estàformat per blocs d’edificis

grans i té una poblacióque supera les 23.000 per-sones, amb una densitatmolt alta, de 839 per hec-tàrea. Les proves no es fa-ran a tot el barri, sinó no-més a una part.

Segons va detallar ahirLaia Bonet, la tria dels bar-ris per fer les proves s’hafet d’acord amb criteris sa-nitaris, demogràfics i so-cioeconòmics i els teststindran com a punt de re-ferència els CAP de cadabarri. Equips d’agents cí-vics recorreran els carrersde Torre Baró i del Besòs iel Maresme per explicar ala gent la importància defer-se la prova, ja que eltest és voluntari.

Fins ara, els tests ge-nerals per determinar lapresència de la Covid-19s’han fet a Granollers, Sa-badell, Terrassa, Ripollet,Torregrossa, Santa Colo-ma de Gramenet i Vila-franca del Penedès. ■

Els tests massius arribena Barcelona pels barrisde Torre Baró i el Besòs

J. PanyellaBARCELONA

a Aquest cap de setmana es començaran a fer proves de coronavirus a lapoblació de manera general a Els tests s’estendran a altres zones de la ciutat

La consellera de Salut, AlbaVergés, considera que elscribratges massius efec-tuats en diverses localitatscatalanes estan resultantútils per “perseguir” el virusde la Covid-19. Es tractad’una iniciativa “proactiva”,

Un infermer, fent un test de coronavirus a una dona, diumenge passat a Saragossa ■ EFE

amb la qual es “persegueix”el virus i s’anima la poblacióde determinades zones asotmetre’s a proves PCR,les més fiables, i que és es-pecialment útil per detectarcasos d’asimptomàtics, vadir ahir la consellera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vergés defensa el mètode

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’AGOST DEL 202010 | Nacional |

l 1950, Europa va veure néi-xer uns sis milions de nens inenes. Tota una generació

marcada per una difícil postguer-ra i pel conflicte latent entreblocs, però també pel naixementd’un projecte a escala europeasostingut sobre els valors de lademocràcia i els drets humans;sobre la llibertat, la igualtat i lajustícia; sobre el progrés, la pau ila solidaritat, i sobre la tolerància ila diversitat. Un projecte que bus-ca un futur compartit per a totsels pobles d’Europa.

Avui, però, aquest ideal euro-peista està en qüestió. El fracàsde la Constitució Europea, la ma-nera com es va girar l’esquenaa la ciutadania durant la crisi del2008 i el mateix Brexit han posaten dubte el projecte de la UE. Iara, la resposta inicial a la Co-vid-19, amb els estats competintpels recursos sanitaris, ha fettrontollar de nou els fonamentsd’un projecte amb unes expecta-tives de futur incertes.

Aquesta Europa d’interessosparticulars no ens agrada. Peròaixò no significa que deixem decreure en el projecte europeu. Alcontrari. Les nostres conviccionseuropeistes continuen intactes,convençuts que són essencialsper a la revolta del bé comú queplanteja Raül Romeva i en la qualla República Catalana ha de tenirun paper destacat.

La revolta del bé comú exigeixuna Europa d’escala humana i alservei de la ciutadania. I el primer

E pas és redirigir les prioritats de lapolítica econòmica. És l’hora dedur a terme una política centradaen les persones, centrada a ge-nerar prosperitat i benestar per atothom. Per això és l’hora que Eu-ropa aposti per un sistema eco-nòmic que, en lloc d’accentuarles desigualtats, la principal ri-quesa que generi es mesuri entermes de qualitat de vida.

En aquest sentit, si mirem comEuropa enfila la reconstrucciópost-Covid, sembla que algunacosa s’està movent. És cert quesom lluny de l’ambiciós pla delParlament Europeu, però l’acordfinal –malgrat les concessionsals països del nord i les llacunesque s’hauran de corregir en eltràmit parlamentari– és una bonanotícia. S’ha trencat el tabú del’emissió de deute europeu perfinançar la recuperació. I això ésun fet històric que, sense cap me-na de dubte, reforça el projecteeuropeu.

Les prioritats i objectius de laproposta europea coincideixenamb la voluntat de la Generalitatd’aprofitar la reconstrucció perimpulsar l’economia per a la vida,la revolució verda, la digitalitzacióplena i la societat del coneixe-ment, per la qual cosa és impres-cindible que puguem gestionardirectament els 30.000 milionsd’euros que corresponen a Cata-lunya. En aquest sentit, és impos-sible fer confiança a qui parla decogovernar però es queda elsfons europeus i no ens facilita els

recursos que ens corresponenper enfilar la recuperació.

Malgrat tot, cal ser més ambi-ciosos i identificar nous objectiusper reforçar un projecte compar-tit pel conjunt del continent. Fa70 anys es va apostar per la co-operació econòmica, en bonapart, per assegurar la pau. Ambel pas del temps, però, ens hemanat convencent que la pau estàmés garantida, i l’objectiu inicials’ha anat desvirtuant a mesuraque la lògica del mercat ha subs-tituït la lògica de la cooperació. Iavui recuperar i enfortir la lògicade la cooperació implica establir

una fiscalitat comuna que doniresposta a reptes que no obeei-xen a la dimensió local i que con-tribueixi a reforçar el sistema eu-ropeu de benestar.

Només a tall d’exemple: el can-vi climàtic no entén de fronteres,fet que obliga la UE a liderar unafiscalitat verda que ens ajudi aassolir els objectius de l’Agenda2030. I, com el canvi climàtic,l’economia digital tampoc enténde territoris, per la qual cosa noes poden continuar dissenyanttributs que tinguin com a princi-pal criteri el lloc on s’ubiquen lesgrans corporacions. Per això cal

un tribut europeu sobre les gransempreses digitals per tal que fa-cin una contribució fiscal justa.

Cal una nova fiscalitat comunai cal, també, una fiscalitat harmo-nitzada, especialment en impos-tos com el de societats, perquè eldúmping fiscal –la competènciadeslleial a l’hora d’abaixar els im-postos– i els tics de paradís fiscald’algun estat no encaixen ambun projecte europeu que té la se-va força en la cooperació i no enla competició.

El 1950, amb la DeclaracióSchuman, el projecte europeuiniciava el camí a través de la ges-tió compartida de la producciód’acer i carbó. Aquest és l’embriód’una UE que avui ha d’entendre

que el futur és impulsar un siste-ma econòmic al servei de la ciuta-dania, en què el BCE, per exem-ple, més enllà del control de la in-flació, tingui el mandat de vetllarper la plena ocupació. Perquèavui no n’hi ha prou amb la unifi-cació monetària. No n’hi ha prouamb la unificació del mercat. Caluna base comuna de drets queasseguri un mateix estàndardde dignitat i de qualitat de vidaa tots els europeus. I, en bonapart, això implica compartir unapolítica fiscal al servei del modelsocial europeu.

Aquesta ha de ser la llavord’una nova Europa econòmica-ment pròspera i socialment justa.L’Europa del bé comú que garan-teixi el futur dels cinc milionsd’europeus que naixeran aquest2020. L’Europa on Catalunya volfer sentir la seva veu com a estatindependent.

Europa, una economiaal servei de la ciutadania

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Una bandera europea, al centre de Londres ■ ARXIU

Pere AragonèsVicepresident del govern

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El canvi climàtic no enténde fronteres, fet queobliga la UE a lideraruna fiscalitat verda

Els lletrats del Parlamentvan expressar ahir, en unacarta tramesa a la mesa, elseu suport al secretari ge-neral de la cambra, XavierMuro, després que el presi-dent català, Quim Torra,n’hagi exigit la destitucióper haver mutilat, en pu-

blicar-les al butlletí oficialde la institució, part de lesresolucions aprovades di-vendres en el ple sobre lamonarquia. Muro va esgri-mir en una nota al final delBOPC de dilluns que lesparts omeses contrave-nien sentències del Tribu-nal Constitucional i quetenia l’obligació d’impedirque es publiquessin, per-

què havia estat requeritdirectament pel TC, fetque va provocar l’enuig deJxCat i de Torra.

Segons la junta de lle-trats, Muro va actuar amb“total independència i pro-fessionalitat”, perquè tél’ordre de “no realitzar ac-tes jurídics o materials”que contradiguin el TC. Lamissiva, que ahir va fer pú-

blica l’ACN, destaca que elsserveis jurídics del Parla-ment els integren funcio-naris públics independents“amb objectivitat en l’exer-cici de les seves funcions” ique han d’ajustar-se a la lleii a les resolucions judicials.A més del mateix Muro, sig-nen la carta el lletrat major,Joan Ridao, i els lletratsFerran Domínguez, ClaraMarsan, Miquel Lluís Palo-mares, Antoni Bayona, Es-ther Andreu, Mercè Arde-riu i Anna Casas. La diputa-da del PSC Alícia Romerotambé va expressar el seusuport als lletrats. “Hem dedignificar les institucions

respectant la separació depoders i la llei”, va piular.

En canvi, el diputat de laCUP Carles Riera conside-ra “imprescindible” que el

BOPC publiqui íntegra-ment les resolucions apro-vades, perquè els funciona-ris “han de respectar la de-cisió sobirana” del Parla-ment. “No ens hi oposaremsi passa”, va indicar, a Cata-lunya Ràdio, sobre una pos-sible destitució de Muro. Ai-xò sí, sense arribar a exigir-la, perquè Riera va respon-sabilitzar el president Ro-ger Torrent i la mesa per“aplanar-se” davant el TC, iva tornar a oferir la CUPper entrar a l’òrgan per “de-fensar que el que es deci-deix al Parlament arribifins a les darreres conse-qüències”. ■

Suport a Muro delslletrats del ParlamentRedaccióBARCELONA

Xavier Muro, secretarigeneral del Parlament ■ ACN

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’AGOST DEL 2020

8444

98-1

1985

04Q

1692

75-1

2321

08Q

Ajuntament dela Roca del Vallès

jsa/xrmExp. S.P. 5088/18 General 4346/18Ass: Aprovació modificació total del Regla-ment de participació ciutadana de l’Ajunta-ment de la Roca del Vallès

ANUNCIPer acord del Ple de l’Ajuntament, en sessióordinària de 23 de juliol de 2020, es va apro-var, per unanimitat, l’acord següent:PRIMER. Aprovar inicialment la modificaciótotal del Reglament de participació ciutada-na de l’Ajuntament de la Roca del Vallès se-gons el text publicat al tauler d’edicteselectrònic de l’Ajuntament.SEGON. Sotmetre a informació pública elpresent expedient i el text del Reglament peltermini de trenta dies hàbils, a fi que s’hi pu-guin presentar al·legacions, reclamacions osuggeriments, mitjançant la inserció delsanuncis corresponents al Butlletí Oficial dela Província (BOP), en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya (DOGC), en undels mitjans de comunicació escrita diària, alweb municipal i al tauler d’edictes de l’Ajun-tament. El termini d’informació pública co-mençarà a comptar l’endemà de la darrerade les publicacions oficials esmentades.TERCER. Disposar que, si no s’hi formulacap al·legació, reclamació o suggeriment du-rant el termini d’informació pública i d’au-diència als interessats, el Reglament queara s’aprova inicialment es considerarà apro-vat definitivament i el text del Reglament espublicarà íntegrament al Butlletí Oficial de laProvíncia.QUART. Facultar l’Alcaldia, tan àmpliamentcom en dret sigui possible, per al desplega-ment i execució dels presents acords.CINQUÈ. Comunicar aquests acords a lesdiferents àrees de l’Ajuntament de la Rocadel Vallès.La Roca del Vallès, 7 d’agost de 2020L’alcaldeAlbert Gil Gutiérrez

828205-1232107Q

Ajuntament deCanyelles

L’Ajuntament Ple, reunit en sessió ordinària

el dia 29/07/2020, va adoptar, entre d’altres,

l’acord següent:

SUSPENDRE potestativament l’atorgament

de llicències, comunicacions prèvies, decla-

racions responsables i altres títols adminis-

tratius habilitants o autoritzacions municipals

connexes establertes per la legislació secto-

rial, per a l’obertura, instal·lació o ampliació

de qualsevol activitat relacionada amb els

usos del sòl corresponent a les activitats

d’allotjaments i d’habitatges d’ús turístic.

Aquesta suspensió potestativa abasta tot el

terme municipal de Canyelles i per a tot ti-

pus d’allotjaments i habitatges d’ús turístic,

siguin rurals, urbans, unifamiliars, plurifami-

liars, aïllats, alineats o aparellats, fins a l’a-

provació inicial del Pla especial, instrument

urbanístic equivalent o de l’ordenança muni-

cipal que reguli els usos del sòl correspo-

nent a les activitats d’allotjaments i d’habitat-

ges d’ús turístic, i com a màxim per un any,

sens perjudici de la suspensió preceptiva

que s’acordi juntament amb l’esmentada

aprovació inicial. El termini d’un any es com-

putarà a partir de la publicació de l’acord de

suspensió de tramitacions i d’atorgament de

llicències al BOPB.

Canyelles, 10 / agost / 2020

Antoni Alsina Simal

Secretari interventor1407

32-1

2321

23Q

ANUNCI

La Junta de Govern Local, en data 23 de

desembre de 2019, va aprovar inicialment

el projecte d’Urbanització de l’Eix de la

Via, Àmbits 8 (Fase 1), 10 i 11 (tram c/

Comerç, des del c/ Santa Digna fins a l’av.

Barcelona) de Vilafranca del Penedès,

amb un pressupost d’execució per con-

tracte de 2.399.961,34 euros IVA inclòs.

Se sotmet al tràmit d’informació pública,

d’acord amb els articles 89.6 i 119 del TR-

LU, pel termini legal d’un mes a partir de

la data de publicació en el BOP, a l’efecte

de formulació de les al·legacions i recla-

macions que es considerin convenients.

En cas de no formular-se al·legacions, el

projecte s’entendrà aprovat definitivament

sense necessitat d’un nou acord exprés.

El seu contingut pot ser objecte de con-

sulta pública a les dependències d’Urba-

nisme i Serveis Tècnics de l’Ajuntament

(pl. de Jaume I, 8), en horari de 12 a 14 h,

a banda de trobar-se accessible per mit-

jans telemàtics a través del web de l’ajun-

tament (http://www.vilafranca.cat/html/in-

foiactualitat/anuncis.html).

Vilafranca del Penedès, 23 de gener de

2020.

L’alcalde, Pere Regull i Riba

AJUNTAMENT VILAFRANCA DEL PENEDÈS

No hi ha un incentiu millorper a la negociació que olo-rar una imminent derrotaparlamentària al Congrés.Després de constatar queel decret sobre la solucióals romanents municipalsha encès la metxa d’unarevolta d’alcaldes de totsels partits, Pedro Sánchezs’obre ara a la negociacióper evitar que l’oposició il’enuig de Podem tombinla necessària convalidacióal setembre de la mesuraamb la que cerca esquivarla llei d’estabilitat del 2012de Cristóbal Montoro, queimpedeix que els ajunta-ments puguin gastar elsexcedents dels estalvisdels seus veïns. “Semprehem tingut voluntatd’acord amb totes les insti-tucions i, singularment,amb els ajuntaments.Sempre hi hem tingut lamà allargada i continua-rem negociant-hi”, va ofe-rir Sánchez després delseu despatx estiuenc ambel rei Felip VI a Marivent.

L’acord imposat pelPSOE a la Federació deMunicipis (FEMP) gràciesal vot de qualitat del presi-dent i alcalde Vigo, AbelCaballero, pot descarrilarel setembre al Congrés sila convalidació del decretés rebutjada. Amb el noanunciat de PP, PNB,ERC, JxCat i En Comú Po-dem –té 7 dels 35 diputatsdel grup d’Unides Podem,presidit per JaumeAsens–, la via que s’obrepas és que el govern adme-ti la seva tramitació com aprojecte de llei i accepti es-menes dels socis d’investi-

dura. Més dura que Sán-chez és la ministra d’Hi-senda, María Jesús Monte-ro, que titlla l’acord d’“his-tòric” i que culpa el PP del’“estratègia de desgast”.“És una mesura voluntà-ria, no tindria sentit queno es convalidés al Con-grés”, diu Montero. La viade lliurar 15.000 milions al’estat a canvi de 5.000 mi-lions en dues entregues (el2020 i el 2021) és rebutja-da per alcaldies com ara lade Barcelona (En ComúPodem), Girona (JxCat),Lleida (ERC), Madrid (PP)i Bilbao (PNB). ■

a La por d’una derrota al Congrés força el president espanyola negociar el decret a Es pot tramitar com a projecte de llei

Sánchez allarga lamà als alcaldes en elxoc pels romanents

David PortabellaMADRID

L ’origen de l’atzucac dels ro-manents municipals és la lleid’estabilitat pressupostàriaideada per Cristóbal Montoroi aprovada el 2012 al Congrésamb el vot a favor del PP, CiU il’extinta UPyD de Rosa Díez.Tot i que és una llei del PP laque està en l’origen del caosque ara la FEMP –presididaper Abel Caballero, alcalde so-

Felip VI rep, ahir, Sánchez al Palau de Marivent pel despatx estiuenc anual ■ BALLESTEROS / EFE

cialista de Vigo– i Hisenda vo-len esquivar, el PP obvia Mon-toro i vol liderar la insubmissióde no entregar els 15.000 mi-lions d’excedent a l’estat.“Que Sánchez rectifiqui undecret que és discriminatori iun xantatge i una sort de cor-ralito de fons públics”, va dir elvicesecretari territorial del PP,Antonio González Terol..

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP: “corralito” i res de Montoro

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 D’AGOST DEL 2020 | Nacional | 15

El nou catàleg de faunasalvatge autòctona ame-naçada elaborat per la Ge-neralitat proposa incloure263 espècies d’animals,amb diferents graus de pe-rill d’extinció. La propostade document incorpora131 espècies que actual-ment no estan protegides,71 més que ja ho estan pe-rò que passen al graud’amenaçades, i 61 mésque ja figuraven com ame-naçades en el catàleg esta-tal i s’incorporen al català.A més, queden unificadestotes les llistes de protec-ció de fauna de les dife-rents normatives amb lesespècies i subespècies quees classifiquen en les di-verses categories en fun-ció del seu estat de conser-vació i grau d’amenaça es-pecífic a Catalunya.

El Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya(DOGC) ha publicat l’edic-te d’informació pública delprojecte del decret del ca-tàleg de fauna salvatge au-tòctona amenaçada. Eltext quedarà obert a la ciu-tadania fins el 30 de se-tembre perquè se’n puguimillorar la redacció i elcontingut.

El catàleg divideix lesespècies amenaçades endues subcategories: “Enperill”, que inclou 85 espè-

cies, amb un major risc, i“vulnerables”, amb 178espècies que tenen un risca mitjà termini. Tot i quetotes les espècies amena-çades són també protegi-des, la catalogació com aamenaçada implica ungrau de protecció supe-rior. D’aquesta maneraobliga l’administració arealitzar actuacions per

afavorir-les, reduint el seugrau d’amenaça priorit-zant els recursos per a laseva conservació.

Les espècies conside-rades en perill d’extinciósón aquelles la super-vivència de les quals és pocprobable si els factorsque provoquen la seva ac-tual situació continuenactuant, mentre que lesvulnerables són les quecorren el risc de passar ala categoria anterior enun futur immediat si elsfactors adversos que ac-tuen sobre elles no escorregeixen. En tots doscasos es poden incloureespècies que, tot i tenirpoblacions estables, dis-posen d’un nombre d’efec-tius baix, o poblacions

hivernants estables peròcrítiques pel que fa a la se-va població reproductora,espècies amb poblacionsrelativament abundantsperò molt localitzades,que les poden fer molt vul-nerables a un risc d’extin-ció, i espècies que reque-reixen un constant ma-neig per evitar-ne el riscd’extinció.

El projecte de decret es-tableix també les previ-sions sobre la llista d’espè-cies en règim de proteccióespecial; en regula el pro-cediment d’elaboració iaprovació dels plans de re-cuperació i de conservaciói el reforçament poblacio-nal; i estableix el procedi-ment per a la reintroduc-ció de les extintes. ■

a El nou catàleg de fauna salvatge amenaçada inclou 285 espècies, ambdiferents graus de vulnerabilitat a El document és en informació pública

M. MembrivesBARCELONA

Catalunya té 85 espèciesautòctones que estan enperill “greu” d’extinció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

30-9-20És la data límit per presen-tar al·legacions al catàleg, permillorar la redacció i el con-tingut del text.

El turó europeu és una de les espècies que apareixen al catàleg ■ EPA

La via excursionista queuneix l’estany Gento ambl’estació superior de lacentral de Capdella, a laVall Fosca, i que segueix elrecorregut de l’antic carri-let podria convertir-se enel traçat del Tren delsCims. Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya(FGC) ha posat a licitacióels serveis d’assistènciatècnica per a la redacció del’avantprojecte del Trendels Cims. El documentdefinirà tècnicament lesactuacions necessàriesper instal·lar una línia detren turístic que uneixi eltelefèric de Sallent i l’esta-ny Gento amb l’edifici de laCambra d’Aigües de Cab-della, seguint l’antiga tra-ça i algunes infraestructu-res de l’antic carrilet del’estany Gento.

L’avantprojecte estu-diarà totes les actuacionsnecessàries per a la im-plantació de la nova in-fraestructura, com sónl’adequació de la platafor-ma ferroviària existent, ladefinició de la tipologia devia i el seu traçat, el condi-cionament de murs i tú-nels existents i la implan-tació d’estacions, edificisauxiliars i instal·lacions

associades al traçat. L’oc-tubre s’acaba el terminiper a la presentació d’ofer-tes i els treballs de redac-ció tenen una durada pre-vista de sis mesos.

El carrilet de l’estanyGento es va construir l’any1911 per transportar ma-terials per a la construccióde la central hidroelèctri-ca de Capdella i el sistemade canalitzacions que co-muniquen els estanys lazona. El traçat, situat dins

el municipi de la Torre deCapdella, té 5,5 km i ac-tualment està en desús.Amb aquesta actuació,FGC vol contribuir al’equilibri territorial i aldesenvolupament de l’ac-tivitat turística al PallarsJussà, pròxima al parc na-cional d’Aigüestortes, in-cidir en el desenvolupa-ment de les àrees de mun-tanya i promoure el seuimpuls econòmic. ■

a FGC enceta els tràmits per a lacreació del Tren dels Cims per a lareactivació turística a la Vall Fosca

Primer pas perrecuperar l’anticcarrilet del’estany Gento

M.MembrivesBARCELONA

La via del carrilet a l’estany Gento, en una imatge d’arxiu ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

5,5quilòmetres té el traçat queuneix l’estany Gento amb l’es-tació superior de la central deCapdella.

L’impacte de la crisi del co-ronavirus encara es deixanotar als aeroports cata-lans. L’aeroport del Prat vamultiplicar gairebé per sisel nombre de passatgersdurant el mes de juliol, sicomparem les dades ambles del juny. Tot i això, els

872.924 passatgers que varebre són 83,7% menysque els del juliol de 2019,segons les dades fetes pú-bliques ahir per Aena. Elnombre d’operacions aBarcelona el mes passat esva multiplicar per quatre,però encara es manté del68,8% per sota dels volumsde l’any anterior. Les xifresacumulades del 2020 fins a

finals de juliol indiquen undescens del 69,9% en elnombre de passatgers i del61,4% en operacions. Pelque fa al tràfic de mercade-ries, des de l’aeroport esvan transportar 9.320 to-nes zl juliol, 40,8% menysen comparació del mateixmes del darrer exercici.

A l’aeroport de Girona,les baixes xifres de passat-

gers durant els mesos an-teriors han provocat uncreixement exponencial aljuliol. S’ha passat de 756viatgers al juny a 35.613 aljuliol, un xifra semblant ala del febrer, abans que es-clatés l’emergència sanità-ria, però que representa87,92% menys que el juliolde l’any passat.

L’increment va ser es-pectacular a Reus, que vatancar el mes de juliol amb14.513 passatgers, 92,5%menys que el mateix mesde l’any passat, però unsalt important perquè aljuny només hi va haver429 passatgers. ■

Remuntada gradual delsaeroports durant el juliolM.M.BARCELONA