Número 21 Març 2010 1000 exemplars

- El Síndic acu-sa l'Ajuntament de Reus de ser el més opac de Catalu-nya

- Consultes sobre l'in-dependència

- Bolonya, millora estudi-antil o tapadora econòmi-ca?

- L'estat d'Israel segresta una cooperant catalana

- Jutgen al propietari d'una llibreria nazi a Barcelona

- El patriarcat: una recensió històrica

- Entrevista a Carlos Iaqui-nandi

Des dels inicis de l’assemblea de Maulets a Reus, s’han dut a terme diferents formes de fer arribar el nostre missatge al jovent. Per aquest motiu s’ha creat primerament i, des de fa tres anys el butlletí del Punt de Mira, el qual va començar sent un full amb informació d’interès, després es convertí en un fulletó i finalment en una revista.A part d’aquesta, s’ha format també una pàgina Facebook, només i exclusivament del Punt de Mira, on es poden trobar dates, informacions i el mateix Punt de Mira de cada mes amb tota la informació addicional d’aquest.Però no és aquesta l’única eina de difusió que té la nostra organització, sinó que també informem des del web, creada des de fa cinc anys i l'espai web www.puntdemira.cat. A ambdós espais s’hi pot trobar informació i fets d’actualitat i, a més en el bloc un espai de debat. Per altra banda, Maulets duu la seva difusió molt més enllà de la transmesa a partir dels termes informàtics.Donem a conèixer els nostres ideals també a través de l’expansió al carrer com és el cas de les nombroses xerrades que duem a terme o activitats adreçades a la ciutadania. Un altre mitjà de reivindicació al carrer són els murals com els que es poden veure a l’antiga fira o al Carrer Dr Robert.No ens estanquem tan sols a Reus, sinó que volem i hem d’estar presents en altres poblacions per tal d’expandir la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Per això, des d’aquesta editorial animem al jovent de Cambrils, Almoster , Mont-Roig… en definitiva del Baix Camp, que s’uneixi a la lluita.Avançant en un gran bloc d’assemblees presents avui en dia a la majoria de ciutats catalanes, Maulets ens enfrontem dia rere dia a l’ordre polític i social establert. Perquè el món, el present i el futur és canviï; nosaltres en som els únics responsables i és per tant tasca aixecar la veu, i cantar a la lluita.

Canto a la lluitaCavaller d'un corser

qual crinera és de flames só jo l'incendiari de mots d'adolescent.

Blasmo els déus a ple vol: l'arraulit bestiari

tem el fuet del meu cant!

I he maridat la lluna... (Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys)

(Joan Salvat-Papasseit - Toti Soler)

Sobre els mitjans de comunicació

L'Ajuntament de Reus ha rebut un sever toc d'atenció per part del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, en el seu informe anual de 2009 presentat dilluns passat al Parlament. Ribó, a la pàgina 346 del document, assegura textualment que «aquest any, a més, cal destacar la manca de col·laboració que s'ha rebut d'una única administració, l'Ajuntament de Reus, que té en tramitació a la institució un nou expedient de queixa, sobre el qual no ha enviat la informació que se li ha requerit reiterades vegades ». Però l’ estirada d'orelles del Síndic al consistori de la capital del Baix Camp no s’acaba aquí. A la pàgina 397 del mateix informe anual de 2009, destaca l'apartat número 3 amb el títol: 'L'administració que no col·laboradora: l'Ajuntament de Reus'. En aquest apartat, Ribó afirma que és l'Ajuntament de Reus, ja que, malgrat les nombroses reiteracions realitzades per part del Síndic, segueixen sense resposta en el novè expedient ». Resposta del consistori: En una nota emesa ahir, l'Ajuntament de Reus es defensava d'aquestes afirmacions de l'informe del Síndic assegurant que «el fet que la Sindicatura mantingui oberts aquests nou expedients no vol dir que l'Ajuntament no hagi respost a les peticions, la qual cosa ha fet en més d'una ocasió ». El consistori també afirma que «la naturalesa d'aquestes queixes demostra que es tracta de casos puntuals i subjectius i que, en cap cas, poden posar en dubte ni la transparència ni la voluntat de col·laboració de l'Ajuntament amb la Sindicatura». Des de l'oposició no opinen el mateix demanant una major opacitat i transparència amb el treball del consistori.

El portaveu de la Cori, Ariel Santamaria, va mostrar la seva satisfacció perquè «fa anys que venim reclamant que ens deixin ser presents a Innova i no ens han fet cas. L'informe del Síndic ens sembla perfecte, perquè és una manera de donar-nos la raó. Sempre hem denunciat la manca de transparència, no només de l'Ajuntament, sinó també d'Innova ». Per la seva banda, des del Partit Popular qualificaven el resultat de l'informe de «molt greu» per tractar-se de la figura del Síndic de Greuges. A més, el portaveu del grup municipal, Miquel Àngel López Mallol, assegurava que "malmet l’imatge de l'Ajuntament com a institució i, sobretot, de la ciutat»

Tenint en compte aquest informe l’Ajuntament de Reus queda en total evidència davant les altres localitats catalanes les quals presenten una major transparència en el seu treball respecte el nostre municipi. El fet que el Síndic de Greuges ja hagi fet nou instàncies reiterades comporta una desobediència important per part del consistori, el qual parla de petits assumptes, posant els seus interessos per davant dels reclams ciutadans i nacionals

El Síndic acusa l'Ajuntament de Reus de ser el més opac de Catalunya

Agenda d'activitats

6/03 Festa i sopar popular a la Palma en motiu del dia de la dona treballadora

8/03 Manifestació feminista unitària a Tarragona (19:30 plç dels despullats)

17/03 Concentració al Campus Catalu-nya pel parking gra-tuït organitza SEPC

18/03 Projecció del-documental "Obrim l'esquerda" a orga-nitzat per Maulets Baix Camp

Sobre el Punt de Mira

Revista mensual edi-tada per:l'Associació Juvenil i Cultural el Sutge de ReusImpresa per: Arts Gràfiques l'EstelDL: T-235-2010ISSN: 2013-729X (internet)Contacte: info@puntdemira.catWeb: www.puntdemira.cat

Segueix-nos també des del Twitter i del Facebook

A l'informe anual del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el destaca com "l'administració no col·laboradora del 2009"

Semblava que fos llunyà, distant i gairebé un im-possible. Però des d’Arenys de Munt, població que destaca per les seves polítiques locals de par-ticipació ciutadana, arrel d’una moció que la CUP presentà s’estengué un fervor ciutadà que podem dir que feia dècades que no succeïa.

Estem parlant òbviament dels centenars de consultes que s’estan duent a terme als dife-rents pobles i ciutats d’arreu de Catalunya.

Des de Mau-lets, creiem que hi ha diversos

punts de vista a analitzar sobre aquestes. Primer de tot, i com a fet més destacable és la mobilitza-ció ciutadana, tangible, il·lusionada i valenta que ha creat tantes Plataformes com poblacions inde-pendentistes (gairebé totes) existeixen.

Podríem extreure’n diverses conclusions políti-ques, on destacaria la següent afirmació: l’autono-misme derrotat, evoluciona cap a l’independentisme. Els independentistes d’arreu han volgut posar el seu grà de sorra en la construc-ció d’aquesta màxima expressió d’identitat que són les consultes sobiranes.

Observem com fins ara cap partit polític (podríem discutir sobre si l’ús del terme ‘polític’ és massa adequat en aquest cas) ha mostrat una aposta clara per la independència. Corrupció econòmica i prostitució ideològica són també una causa de des-encant envers la política actual, motiu que ha fet sortir a més d’un de casa per plantar-se ja no tant sols davant l’Estat Espanyol, sinó que també da-vant de la política regionalista d’altres esferes soci-als de la política catalana.

Un altre dels fonaments bàsics d’aquestes consul-tes, ha estat el fet que en tot moment s’ha donat

veu i vot a la ciutadania no regularitzada. Aquest fet, mostra clarament una tendència molt positiva cap al que és la democràcia social. Les consultes l’han aplicat com a eina de “govern del poble”, por-tant-la a aquelles persones que no disposen de drets en aquest sentit es pot considerar quelcom més que just, legítim i democràtic.

Una altra qüestió també digne d’anàlisi han estat les diverses postures preses per les diferents agrupacions polítiques. Moltes s’han quedat des-concertades en veure com el poble català prenia iniciativa deixant-los en veritable ridícul. Alguns d’aquests i, per tal de situar-se al mateix nivell de l’empenta participativa, van optar per apropiar-se d’aquesta amb una actuació que al diccionari es defineix clarament com a “oportunista”.

Vegem: Oportunisme: [d’oportú] Actuació consis-tent en adequar una conducta segons les cir-cumstàncies del moment que siguin més afavoridores i, per tant, allunyant-se dels principis morals o d'un pla programat.

Observem ja per acabar, que desgraciadament les Plataformes tendeixen a desaparèixer quan s’ha realitzat la consulta (objectiu bàsic d’aques-tes). És necessari i imprescindible que aquestes prenguin consciència de l’enorme tasca que enca-ra ens queda per a dur a terme. Si des de l’Es-querra Independentista ja fa anys que es treballa en la construcció nacional dels Països, essent en l’actualitat l’únic referent polític de l’independentis-me, no és moment d’aturar-se, esgotats de la con-sulta.

Cal continuar treballant, fent teixit social des de les bases populars. Que no caiguin en el repòs quotidià les ganes de ser, esdevenir i créixer com a poble; participatiu i combatent en la lluita per l’alliberament social i nacional dels Països Cata-lans.

Consultes sobre la independènciaDemocràcia participativa i popular. Participació ciutadana i manipulació “política”

Etapa post-bolonya i crisiLes crisis econòmiques serveixen per crear oligopolis econòmics: les grans empreses es mengen bona part dels pressupostos públics generals. Alhora, compren les accions d'algunes mitjanes empreses estratègiques però altament endeutades (sense suport dels pressupostos públics) i que estan en situació crítica. I en conseqüència augmenten les seves quotes de mercat, i disminueixen la competència en el mal anomenat "lliure mercat".

Fent pagar les conseqüències d'una estructura econòmica "anàrquica" per al poble treballador que controla i beneficia els grans magnats de l'estatus quo econòmic. Mentrestant passa això, en plena època de desmoralització i desmobilització social, s'està aplicant "Bolonya" a la Universitat Pública. Primer, havia de ser a "cost zero", després de les mobilitzacions anti-Bolonya van exposar que hi hauria alguns increments, però amb l’ excusa de la crisi, finalment, serà a quasi "cost zero".

Crisi a la Universitat PúblicaEn plena aplicació de la LOMLOU i els Reials Decrets que implementen el mal anomenat "Pla de Bolonya", se’ls ha girat una altre excusa per reduir el seu irrisori finançament públic (en comparació amb la mitjana dels estats de la Unió Europea): la crisi. La Universitat Pública doncs, sembla ser un problema pel progrés. Pel "progrés" entès des del discurs post neoliberal. "Hi ha masses costos i entre tots cal que fem un esforç". Certament es podrien distribuir i utilitzar de forma més sostenible i justa els recursos dels que ja disposa la Universitat Pública; però per això, convindria fer-ho en temps de "glòria" econòmica (i per tant, de millora del seu finançament) i no, en temps de crisi.

Una economia antiquada i injustaAlhora, els pressupostos d'algunes facultats s'han reduït un 20% aproximadament. En alguns casos es disposava d'un superàvit de l'anterior curs que per algun motiu no es va gastar tot i la falta de

recursos per aplicar Bolonya. Però no només això, molts mitjans de comunicació ja es fan ressò de les campanyes del món privat per canviar el model d'Universitat Pública tradicional, que si bé no és perfecte, té orientació social i de servei públic “garantit”.

Com bé comentava Especial Bolonya, calen canvis en el finançament i el govern de les Universitats. Ens volen fer creure que som nosaltres els qui també hem de pagar la crisi: la Universitat Pública, no se suposava que al nostre Estat havia de ser el motor del nou model econòmic basat en una mala anomenada també "societat del coneixement"? La Universitat no ens havia de treure de la crisi? Amb aquest finançament públic? Convertint la investigació pública, amb els retalls de Ciència i Innovació, en una batalla al curt termini per obtenir resultats rendibles per quatre grans empreses en el marc dels parcs tecnològics i dels Campus d'excel·lència? Amb el deute històric de diverses de les grans Universitats Públiques espanyoles? Josep Ferrer, ex rector de la UPC, parlant sobre els objectius de la Campanya Universitat per Tothom ja avisava que els canvis que vindrien després de les lluites contra Bolonya serien pitjors.El problema és que ens han posat en un encreuament on no sorgeixen gaires discursos alternatius (que no de resistència) contra les reformes universitàries a nivell estructural.

Complementa la informació amb exemples clars sobre l’establiment del Pla Bolonya l’apartat d’Opinió realitzat pel SEPC.

Bolonya, millora estudiantil o tapadora econòmica?La recent normativa europea que s'aplica des d'aquest any a les universitats dels Països Catalans

implica un augment considerable dels preus coincidint amb una greu crisi econòmica.

L’editor i propietari de la llibreria "Euro-pa" de Barcelona, Pedro Varela, defen-sa davant en el seu judici que el seu local ven "tot tipus" d'obres, de les que són una minoria les vinculades al nazis-me, i que les seves publicacions obeei-xen a un criteri purament comercial.En el jutjat a Barcelona, s'ha celebrat el judici contra Pedro Varela, per a qui la Fiscalia i l'acusació particular, exercida per la comunitat israeliana a Barcelona, demanen quatre anys de presó per ven-dre llibres que justifiquen el genocidi na-zi i inciten a la segregació racial.El judici que afronta aquest llibreter, que compta amb una condemna prèvia de set mesos de presó per justificar l'Ho-locaust, és conseqüència d'un registre efectuat pels Mossos d'Esquadra al seu local de Barcelona, on van confis-car 4.793 llibres d'Edicions Ojeda , edito-rial de la seva propietat, que difonien la ideologia nazi.

No obstant això, Varela ha afirmat que la seva llibreria va dirigida "a tot tipus de gent" i que la freqüenten des d’uni-versitaris fins a alumnes de secundària enviats pels seus professors, ja que està "especialitzada en la Segona Guer-ra Mundial i el segle XX"."Ens adaptem al que demana la gent", ha mantingut Pedro Varela, que ha asse-gurat que els seus criteris per seleccio-nar els llibres que edita o ven són només comercials, en funció de si es-tan esgotats a Espanya o de si han tin-gut èxit internacional, sense que ell comparteixi "necessàriament" l'opinió de tots els seus autors.

Tot i que els Mossos que van inspeccio-nar la llibreria han insistit que és mono-temàtica, Varela ha recalcat que aquesta és una "percepció ideologitza-da" i que el seu establiment, que comp-ta amb més de 13.000 clients a Espanya i l'estranger, ven "llibres de tot tipus ".

Per això, en el seu dret a l'ús de l'últi-ma paraula, el llibreter ha insistit que al seu local estan a la venda prop de 5.000 volums, entre ells "El capital" de Marx i "El Diari d'Anna Frank" en una edició que qüestiona en el pròleg la ve-racitat de l'escrit, mentre ell està acusat d'enaltiment del genocidi només per una quinzena d'ells.En aquest sentit, ha opinat que els llibre-ters a Espanya pateixen un problema de "indefensió jurídica" permanent, en no existir censura prèvia ni un llistat de llibres prohibits: "A qui pregunto jo quins llibres puc vendre? On és l’ Inquisi-dor? Què faig jo demà? ", s'ha pregun-tat.

Segons Varela, a la seva llibreria va tot tipus de gent, des d'un públic catòlic, fins a persones que es solidaritzen amb ell perquè "no estan d'acord que es persegueixi una llibreria" o ex comba-tents de la División Azul, i les conferènci-es que s'imparteixen a la rebotiga del local, en les que els Mossos d'Esqua-dra van identificar a menors, també són "obertes a tot el món".

Varela va ser condemnat el 1998 a cinc anys de presó pels llibres que venia al

seu local, situat al carrer Sèneca de Barcelona, però el 2008 l'Audiència de Barcelona li va rebaixar la pena a set mesos després que el Tribunal Consti-tucional dictaminés que la negació del genocidi no és delicte.

Per aquest motiu, en les seves conclu-sions finals el fiscal ha proclamat que contra Varela "no n'hi ha prou el retret ètic moral, ja que l'únic llenguatge que entén és el de la presó", i ha recordat que el processat ha desaprofitat l'opor-tunitat que li va donar el dret penal de no ingressar a la presó per la seva pri-mera condemna.

Per al fiscal, que ha demanat que s'obli-gui Varela a comparèixer setmanal-ment davant el jutge i se li retiri el passaport mentre es dicti sentència, la llibreria Europa era "un autèntic niu de difusió" del nazisme i de justificació de "la major aberració que ha tingut l'ésser humà en la seva història ".

Per la seva banda, la defensa del llibre-ter ha mantingut que avui no es jutjava al nazisme o al racisme, perquè aques-tes ideologies "tenen cabuda dins de la llibertat de creences", i ha proclamat el dret a la llibertat d'expressió del seu client mentre protestava : "¿O és que el Ministeri Fiscal ve a determinar el pen-sament únic dels ciutadans?".

Jutgen el propietari d'una llibreria nazi a BarcelonaLi demanen quatre anys de presó per promoure la negació de l'holocaust

El passat dia 7 de febrer llegíem com Is-rael entrava per la força en un aparta-ment de Ramal·lah, a Palestina, i s’havia endut detingudes Ariadna Jove i Bridgette Chapell, voluntàries del Movi-ment Internacional de Solidaritat (ISM).

Aquesta, no és més que una mostra més del conflicte que viu Palestina. Aquest conflicte es generà a meitats del s. XIX després de les guerres euro-pees causades pels moviments nacio-nalistes quan líders jueus cregueren necessari crear un Estat nacional jueu, ideologia denominada sionista. Els ju-eus parlaren amb la potència imperialis-ta de l’època, Gran Bretanya, i aquesta els dóna suport i aposta per crear el nou Estat a Palestina, assegurant-se així la protecció dels seus interessos a la zona d'Orient, amb la creació del que més endavant seria Israel, Gran Breta-nya s’assegurava el control del Canal de Suez i obtenia un aliat al centre dels territoris àrabs.

A finals del s. XIX palestina estava sota domini Otomà i governada per cacics que vengueren les seves terres a baix preu als colons sionistes. Aquests pri-mers jueus crearen comunitats aïllades i un grup paramilitar per protegir-se, poc a poc, començà a generar-se tensi-ons amb els palestins quan els jueus sols contractaren treballadors jueus, ex-pulsant la resta.

Amb els pactes de finals de la Primera Guerra Mundial els palestins en sorti-ren derrotats perquè Anglaterra passà

a controlar Palestina, decantant-se pel bàndol jueu i donant-los grans privile-gis. Finalment, la tensió esclata el 1929 produint-se disturbis als carrer que es saldaren amb 300 morts. En aquell mo-ment aparegué Izzedin el Kassam, pri-mer líder popular que reivindicà la lluita armada i morí lluitant, convertint-se en símbol de resistència.

Després de la Segona Guerra Mundial els pols de poder es desplaçaren i els ju-eus substituïren Gran Bretanya pels EUA. El 1948 companyies jueves entra-ren en una petita vila i n’assassinaren més de la meitat de la població, tots ci-vils, produint-se una desbandada de ci-vils cap a Jordània, creant-se així les primeres bosses de refugiats. El 15 de maig de 1948, el mateix dia en que Gran Bretanya es retirava, el Con-sell Nacional Jueu proclamà la forma-ció de l'Estat d'Israel. Al cap de poc, els estats de la Lliga Àrab invairen Israel, però a causa de ser encara colònies es veieren limitats i Israel els guanyà.

A partir d'aquest moment i fins a l'actuali-tat, s'ha anat produint diverses negocia-cions, guerres, intifades... sent els fets més destacats la nacionalització del Ca-nal de Suez per part del president d'Egipte, Nasser; la creació de l'Organit-zació per l'Alliberament de Palestina, únic representant dels palestins, i d'Al Fatah, liderada per Iàsser Arafat i que actuà com a guerrilla; l'assassinat de 4.000 refugiats al sud del Líban sota la supervisió del general israelià Ariel Sha-ron, la primera i la segona intifada pales-

tina; i la victòria a les eleccions israelianes de l'ultradretà Sharon. Hi ha però, una sèrie de fets que es van repetint una vegada i una altra du-rant la història, per una banda, la traï-ció constant de les classes dirigents a les aspiracions populars. En diversos moments els terratinents i els burgesos palestins intentaren apaivagar els ànims de la població per por a perdre les seves quotes de poder enlloc d'usar aquesta lluita per iniciar un procés de negociació d'igual a igual amb Israel. Mentre que per l'altra, hi ha la gran di-ferència a tots els nivells existent entre la població israeliana i la palestina. Aquesta gran diferència es produeix en nivell econòmic, de vida, tecnològic...

A nivell econòmic es deu als diners que invertiren multimilionaris jueus en les primeres colònies i posteriorment amb l'ajuda rebuda per part d'estats occiden-tals, mentre, per la part palestina, el seu nivell econòmic s'enfonsà a causa de l'atur, de la destrucció de les seves infraestructures i fonts de riquesa i de l'impossibilitat de rebre inversions exte-riors. I a nivell tecnològic ve arrel de les grans onades migratòries que arribaren a Israel des d'Europa durant la Segona Guerra Mundial fugint de les persecuci-ons, aquesta migració estava altament qualificada.

Aquestes diferències s'han traduït en una tecnologia militar que ha creat el millor exèrcit del món i en un mur que separa israelians i palestins, rics i po-bres.

L'estat d'Israel segresta una cooperant catalanaAriadna Jové va ser victima de la repressió per part de l'estat d'israel per col·laborar amb el poble Palastí

La idea del feminisme, i en més concreció els fonaments del patriarcat, han traspassat més allà del camp de la ideologia. En al seva deliberació etimològica patriarcat significa “el domini del pare” una definició que ha traspassats camps com l’antropologia, la història, l’economia, l’art, la filosofia, la ciència i l’epistemologia, la tecnologia, la sexualitat, la psicologia, etc. com podríem negar encara una realitat que s’imposa per la ciència? I encara menys, com podríem desestimar que aquest canvi és possible i en millor terme real? No podem ignora aquest fets, el sistema patriarcal no és pas etern ni consubstancial a l'espècie humana, sinó que sorgeix en un moment ben curt en la llarga història de la nostra espècie i en un lloc ben precís i localitzat del planeta.

Aproximadament, és entre el -3000 i el -600 el que es defineix històricament com a Pròxim Orient on el sistema de castes comença a crear una desigualtat en la societat, la formada pel nucli real, els sacerdots-escribes i els militars, controlen i administren tant el producte social produït pel treball col·lectiu de les castes baixes com els plans d'inversió, consum ostentós, estalvi, etc. Es comença a crear un procés de dominació i subordinació tant del model de producció com dels valors, costums i normes que la cultura amb autoritat de poder va marcant en l'evolució històrica.

Però d’on prové aquesta desigualtat? Doncs d’una acumulació bàsica prèvia, que les originàries agrupacions humanes, reduïdes a ben poques desenes d'individus i després a clans, tribus i ètnies d'uns minsos milers de membres, van guardant i emmagatzemant de generació en generació petites coses materials i, com més va, més sofisticades tradicions culturals, sabers pràctics, interpretacions imaginàries i mitològiques, etc., que, malgrat totes les seves limitacions, reflecteixen a la seva manera les

seves relacions socials internes i les relacions externes amb la natura. Tanmateix, arriba un moment en el procés d'acumulació bàsica en què la contradicció sorgeix a l'interior mateix de la col·lectivitat encara no separada en castes, sinó només en clans i famílies —no pas en el sentit de família burgesa actual—, perquè les necessitats de la producció agrària i ramadera sedentàries faciliten —però no ho exigeixen pas— que els homes s'especialitzin en determinades tasques en detriment de les dones.

Les dones no només produeixen vida sinó que també produeixen coneixement i saber. Sabem que les dones aportaven al voltant de les tres quartes parts del total d'aliments i productes de tota mena que necessitaven els col·lectius humans; sabem que les dones participaven amb els homes en la caça i captura dels grans mamífers; sabem que van ser les primeres deesses i tot indica que les magistrals pintures rupestres i el control del foc eren obra seva. Tot i així, va arribar el moment en què van començar a ser desplaçades de la seva posició i recloses en el treball dins la casa camperola, per tenir més i més fills per poder talar boscos, esbrossar camps, llaurar-los, sembrar-hi i recol·lectar-hi; fills per ser soldats i pares; i més i més filles per ser canviades per objectes, o venudes com a béns preciosos, o lliurades com a regals, o com a bones mullers i mares, és a dir, com a força sexoeconòmica de treball que correctament administrada engrandia la riquesa de la família àmplia, del clan i de la tribu.

El cert és que cap a l'any –600 el sistema patriarcal estava ja consolidat i, alhora, consolida el sistema classista ja establert en els seus pilars bàsics. Tot i així, abans que les classes socials no apareguessin definitivament, va produir-se l'esclavització de les dones dels pobles vençuts per les guerres. Aquesta pràctica era coherent

Maulets obre aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el

debat és més ampli i més enriquidor com més opinions i més participació tingui.

Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió al web www.puntdemira.cat o a info@puntdemira.cat

El patriarcat: una recensió històricaPer Maulets Baix Camp

amb les necessitats del patriarcat en ascens, al qual li era urgent d'engrandir el seu poder mitjançant l'explotació de més dones. D'on podia obtenir-les? Doncs dels pobles amb els quals lluitava per a robar-los el bestiar, les fons d'aigua i els béns acumulats.

Així doncs, s'estableix una jerarquia de processos d'explotació i expropiació que començant a la base en la dona, s'estén cap a dalt en forma piramidal fins a arribar al cim, al vèrtex en el qual els homes de la classe dominant del poble dominant acaparen la immensa majoria de les riqueses.

En resum aquest serien la base i principis de la explotació de la dona fins l’actualitat amb el capitalisme. On la dona s'alieni definitivament en la seva capacitat de produir vida. En qualsevol poble, la dona continua sent decisiva en la socialització de la primera infància, en la transmissió i recreació del complex lingüístic-cultural en els primers i decisius anys de vida, i també conserva la seva influència en la segona socialització, en els anys de l'adolescència. Això ho sap molt bé el capitalisme i en la mesura que mercantilitza fins i tot la primera infància per ampliar els mercats, i mercantilitza fins i tot l'amor i la procreació per tal d'augmentar el consumisme i la financerització de l'existència, amb els comptes d'estalvi per a nounats i de crèdit per a nens, en aquesta mesura, l'alienació de la dona perquè produeixi éssers alienats des dels primers instants de la seva vida es converteix en una necessitat urgent per a l'acumulació capitalista.

També sap el capitalisme que la dona continua sent fonamental en la cura de les persones grans, raó per la qual crea mercats específics per a la seva comercialització, amb especial insistència en la indústria de la salut i de la drogoaddicció en totes les seves formes, sobretot en la televisiva, per la qual cosa ha de mantenir l'alienació de la dona durant tota la seva vida, perquè no lluiti contra aquesta explotació psicosomàtica total.

UUnn ttoocc dd''hhuummoorr......

Després de les successives mobilitzacions del moviment estudiantil durant l'any passat, enguany s'ha començat a aplicar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior o Pla de Bolonya a les nostres universitats. I tot i que encara està en fase embrionària ja es comencen a manifestar les seves conseqüències. Sobta però, que un pla que comporti tants canvis no hagi estat quasi objecte de debat a l'opinió pública, i que quan ho ha estat, sigui degut a una gran mobilització estudiantil. Sobta que des de les institucions es defensi tan fermament el Pla i que en canvi hi hagi informació en comptagotes.

La reforma d'alguns ensenyaments i la poca informació que s'ha proporcionat sobre aquests ha provocat confusió a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia. Enguany els alumnes que cursen 1r de Pedagogia i Psicopedagogia i que han començat amb el pla antic s'han trobat amb una broma de mal gust . En una circular, el Ministerio d'Educación tirava pel terra els drets d'aquests estudiants, al negar-ls'hi la possibilitat d'acabar amb els efectes del pla amb el qual havien començat. Mentre que la constitució de l'estat espanyol afirma que tot ciutadà té el dret d'acabar els estudis amb el pla que ha començat i amb tots els seus efectes legals posteriors. A més, a partir d'ara, enlloc de realitzar el CAP, els alumnes de Pedagogia i Psicopedagogia hauran de realitzar un Màster per poder exercir la docència a secundària. Els estudiants afectats creuen que el seu preu suposarà un filtre innecessari ja que molts opinen que al fer pràctiques en centres educatius de secundària ja estan preparats per poder-hi exercir la docència.

D'altra banda el català continua perdent terrenya les aules a favor del castellà o l'anglès. A través d'una bústia que ha col·locat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans al pati del Campus Catalunya de la URV, alguns estudiants han mostrat la seva preocupació pel poc nombre d'assignatures que feien en català (entre d'altres, un alumne de primer de filologia catalana), o per la impossibilitat de realitzar un examen o inclús assignatures d'un màster en català.

L'any 2010 ha començat d'allò més mogut a la URV, el personal del PAS (Personal d'Administració i Serveis) es va tancar a finals de gener al rectorat de la URV per reclamar una millora salarial prèviament pactada que no s'ha respectat.

I tant el PAS com el personal extern de la universitat (el personal de neteja...) i les estudiants, enguany hem de pagar més per tot. Els serveis de la universitat, bar i copisteria, així com també el preu de l'aparcament del Campus Catalunya s'han pujat pel nou curs. A través de la bústia la comunitat universitària ha mostrat la seva disconformitat amb el preu de l'aparcament, i amb el fet que molts dies no es pugui aparcar perquè està ple, ja que l'empresa Vicsan dóna també servei als veïns.

Si a aquest fet li sumem el precari transport públic arreu del Camp ens trobem amb un greu problema que afecta especialment als estudiants. Responent a aquesta necessitat el nucli del SEPC URV ha convocat pel pròxim 17 de març una concentració al Campus Catalunya per demanar la gratuïtat de l'aparcament per tota la comunitat universitària. Alhora exigirà la gratuïtat del transport públic per a tots els estudiants de la URV amb el carnet d'estudiant, i continuarà assenyalant els atacs a la Universitat pública.

Aquesta pretén ser només la primera mostra de força del moviment estudiantil ja que des del SEPC continuem advertint que el Pla de Bolonya tan sols es una de les moltes cares que té l'Europa del Capital i que a la universitat es plasma en contínues privatitzacions i en una reforma de l'ensenyament al servei de la producció i dels interessos econòmics de les grans corporacions enlloc d'apostar per la socialització del coneixement.

Des de les aules treballant per la INDEPENDÈNCIA i el SOCIALISME!

La URV a la BolonyesaPel SIndicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-URV)

Karl Marx, va ser i és present en l´actualitat com un dels grans pensadors, filòsof i sociòleg del segle passat. Va ser qui va pre-sentar, conjuntament amb En-gels, les primeres teories sobre la divisió de classes de la socie-tat, entre treballadors i propieta-ris. Teories que posteriorment foren aplicades al Manifest Co-munista de 1848, i que encara avui es debaten i s’interioritzen en els discursos de diversos mo-viments polítics i socials d’es-querres. Una de les facetes de Marx, i que sovint queda a l’om-bra de les seves teories socials, és la de filòsof i creador de l'ano-menat materialisme dialèctic, com a mètode per a l’aplicació de la doctrina marxista.

Conscient o inconscientment, tothom té una filosofia. Una filo-sofia és simplement una forma de veure el món. Sota el capita-lisme, sense la nostra pròpia filo-sofia científica, adoptarem inevitablement la filosofia domi-nant de la classe dirigent i els prejudicis de la societat on vi-vim. El materialisme dialèctic és una filosofia d’acció, explica les lleis de l'evolució i del canvi. Veu el món no com un complex de coses ja fetes, sinó com un complex de processos, que pas-sen a través d'una transforma-ció ininterrompuda d'esdevenir i deixar de ser.

Presenta un concepte plena-ment oposat a l’idealisme (que pren una concepció de la religió i d’un esperit – un Déu - supe-rior a la matèria) i el dualisme, considerats com a eina burgesa opressora de les classes treba-lladores.

Per contra, creu en l’existència d’una matèria independent al pen-sament, la matèria conscient. No és sols una filosofia, sinó una concepció del món que ha de sos-tenir-se en las ciències reals. L’ex-plicació dels fenòmens s’ha de buscar en altre fenòmens, en el món i no en instàncies alienes o superiors al món; el món ha d’ex-plicar-se per si mateix.

En aquest materialisme dialèctic queda “superada” la filosofia; superada pel que fa a la seva for-ma, i preservada en el seu contin-gut real.

Aquesta filosofia fou la primera que aplicà la ciència en les condi-cions socials, com a influents també en les possibilitats de revo-lucionar la societat.

El materialisme va ser un dels dos principis fonamentals dels que Engels anomenava “la con-cepció comunista del món”; l’al-tre principi era la dialèctica. Aquest segon principi fonamen-tal s’inspirava en les limitacions de la ciència, basada en una òpti-ca d’argumentació amb l’aplica-ció de la lògica.

Lenin fou un dels dirigents polí-tics que aplicà el materialisme di-alèctic com a camí per guia la societat cap al comunisme. Per a ell la dialèctica era “la doc-trina del desenvolupament en la seva forma més completa, pro-funda i lliure d‘unilateralitat, la doctrina sobre allò relatiu al co-neixement humà, que ens dona un reflex de la matèria en cons-tant desenvolupament”

Si al segle XVIII aquestes teories van revolucionar la filosofia i els pensadors de l’època, gairebé 127 anys després de la mort de Karl Marx, el març de 1883, tro-bem en la seva filosofia una ma-nera d’analitzar el món modern.

Una eina capaç de desenvolupar el pensament, la crítica i les ide-es de qualsevol persona que en vulgui fer ús.

Filosofia marxista: teoria i vigènciaPer Maulets Baix Camp

Recorda que pots enviar els teus propis articles d'opinió entrant a

www.puntdemira.cat o bé enviant un correu a info@puntdemira.cat

L'aplicació d'una normativa muni-cipal que amb els seus requisits abusius convertia l'empadrona-ment amb una carrera d'obsta-cles, va determinar que al més d’octubre passat més d'unavintena d'associacions de Reus, publiquéssim un manifest i ens constituíssim com una platafor-ma per defensar els drets ciuta-dans. Què és l'empadronament? L'empadronament és un dret i una obligació que tenen tots els ciutadans residents en un munici-pi. La Llei de Bases del Règim local especifica als seus articles que l'objectiu de l’empadronament és “deixar constància d'un fet, el qual, en principi, no ha de resul-tar distorsionat pels drets que pu-guin o no correspondre al veí per residir en aquest domicili”.

Més endavant afegeix: “ de la ma-teixa manera que la inscripciópatronal és completament inde-pendent de les controvèrsies juris-diccionalment privades sobre la titularitat de l’ habitatge, ho és també, de las circumstancies físi-ques, higièniques i sanitàries o d'alguna altra índole que afectin al domicili”.Queda clar que es tracta tan sols, d'un registre administratiu del domicili del ciutadà que hi resi-deix. És independent de la situa-ció legal o, fins i tot, de les condicions de l'habitatge. Neix la Plataforma Amb aquests i d'altres argu-ments, plenament documentats, la Plataforma “Tots som veïns i veïnes de Reus”, va iniciar l' octu-bre passat les seves gestions amb l'objectiu que el govern mu-nicipal corregís el decret 419.

Varem començar intentant que els nostres reclams fossin escol-tats, fet que no ens portà cap me-na de resultat, ni l'entrevista amb el primer tinent d'alcalde, ni el de-bat públic que varem convocar al Centre de Lectura, ni cap de les altres gestions posteriors. Durant algunes plantades realitza-des davant a l'Oficina d’ Empadro-nament varem comprovar els prejudicis que el decret munici-pal 419 provocava als veïns. De-mores, obstacles i, en alguns casos, la pèrdua de drets i d'aju-des obtingudes per no estar em-padronat.

Ens varem entrevistar amb repre-sentants de tots els partits polí-tics representació a l'Ajuntament. Dos d'ells, ICV-EUA i la CORI, es desmarcaren del decret qüesti-onat i es van adherir a les deman-des de la Plataforma. Més endavant ens varem entrevistar amb el delegat provincial de l'INE ( Institut Nacional d'Estadísti-ques) a Tarragona, amb la Sín-dic Municipal de Greuges i, fins i tot amb la Subdelegada del Go-vern de Tarragona. En tots els ca-sos va ser corroborada la raó dels nostres arguments, tots ells fonamentats amb lleis i normati-ves vigents. Finalment va sorgir el conflicte a Vic, on el seu govern municipal anuncià mesures restrictives pel que fa l'empadronament, fet que va determinar que el Consell d'Ad-vocacia de l’Estat elaborés un in-forme on precisava el marc legal de l’empadronament. Aquest dictamen, que coincidia amb les declaracions oficials, va ser decisiu per què finalment el govern municipal de Reus anun-ciés a principis d'aquest mes de febrer la seva intenció de “tor-nar” a un empadronament nor-mal.

Així ens ho va confirmar l'alcalde municipal. No obstant això, en el moment de realitzar aquesta en-trevista, ens trobem amb intenci-ons de partits opositors, que en el seu dia van callar i avalar els requisits il·legals aplicats, ara, amb total desconeixement del que disposen les lleis, insistei-xen en utilitzar l'empadronament com si fos un “filtre” i, no com el que és: un registre. Esgrimeixen arguments excloents i, amb una inamagable voluntat electoralista afirmen que “no hi cabem tots”.

Els immigrants, que varen ser útils com a mà d'obra barata en moments de bonança econòmi-ca ara, “sobren”. I aquests polí-tics pretenen que ignorant administrativament a centenars o milers de ciutadans que viuen a Reus, aquests “desapareixe-ran”. Epíleg pendent No sabem com acabarà aquest procés. Però estem convençuts que en aquest i en tants d'altres casos sempre serà necessària l'acció de la societat civil.

Al Reus contemporani moltes plataformes han fet una defensa eficaç dels drets ciutadans, des d'aquella antiga “La Palma pel poble”, fins aquesta, en defensa d'un empadronament sense re-quisits il·legals i excloents.

Es tracta simplement d’ exercir una autèntica participació de-mocràtica quan els polítics es distancien de la gent i es tan-quen en bombolles alternes i supèrbies.

L'empadronament no és una “arma d’exclusió selectiva”

"Pensin el que vulguin, però pensin!"F. Savater