NNúúmmeerroo 2277 OOccttuubbrree 22001100 11000000 eexxeemmppllaarrss

- Cròni-ca de la vaga general Pàg. 3

- El PP inicia a Reus una campanya crimina-litzadora de l'islam Pàg. 4

- Algú creu que necessitem 25.000 habitatges nous al Camp? Pàg. 5

- El cementiri nuclear anirà a parar als Països Catalans Pàg. 6

- Nou afer de tortures a l'estat espanyol Pàg. 8

- Augmenta l'ultradreta a ni-vell europeu Pàg. 9

- Noves masculinitats Pàg. 10

- Entrevista a Ro-ger Tugas Pàg. 12

Després de centenars de consultes, avui encara sembla que el 13 de setembre d’Arenys de Munt de fa un any fos abans d’ahir, i amb el mateix entusiasme que tingue-ren els regidors de la CUP d’Arenys quan començaren a treballar per realitzar la seva consulta, desconeixedors en tot moment del tsunami que estaven apunt de provocar, l’Esquerra Independentista (EI) segueix treballant per bastir un moviment que treballi per construir la República Socialista dels Països Catalans.

I, després d’anys de treballar poc a poc però amb pas ferm, l’11 de setembre demostrà que el treball ben fet sempre dóna fruits tard o d’hora, i mostra d’això foren les milers de persones que prengueren el carrer a Girona, Barcelona, Reus i a d’altres ciutats partici-pant dels diversos actes que l’EI havia convocat. Perquè nosaltres ho tenim molt clar, per construir els Països Catalans no necessitem partits que omplin la seva manca de discurs amb cares mediàtiques, sinó un moviment polític que treballi en tots els àmbits de la societat i on tothom, en un lloc o altre, hi tingui cabuda.Aquest treball ben fet també s’ha vist reflectit amb la vaga general, on la col·laboració entre sindicats i organitzacions polítiques ha permès que al Camp les forces anticapita-listes fossin els principals agents mobilitzadors, denunciant el col·laboracionisme exis-tent entre CCOO, UGT, la patronal i el Govern. La participació en la manifestació de Tarragona de 8.000 persones i a la de Reus de 1.500 són la prova que el sistema fa aigües i els treballadors no estem disposats a continuar sent explotats en els nostres llocs de treball. A principis d’any les xifres d’aturats als Països Catalans era de 1.415.000, ara sols ha fet que augmentar, fent que més d’un 20% de la població es trobi a l’atur, a més, amb el final de l’estiu, tot aquell jove que havia trobat una feina precària en el sector serveis i turisme, s’ha vist altre cop abocat a l’atur.Tots i totes hem d’anar més lluny. Les experiències de lluita dels darrers anys ens demos-tren que és inútil lluitar contra l’ofensiva o el polític de torn, ja sigui l’EEES o Reforma La-boral o Aznar o Zapatero, l’esquerra anticapitalista, i especialment l’EI, tenim el deure de saber vertebrar un moviment popular que vagi més enllà de lluitar contra una política o una institució en concret, ja que en cas de generar les mobilitzacions suficients per aturar-la, aquesta ens serà aplicada a un ritme més lent d’alguna altra forma. El problema no és una política X o una política Y, sinó les dinàmiques del sistema que duen a la mercantilització de les nostres vides, és per això que es necessari fer un pas revolucionari i treballar per saber vertebrar assemblees de barri, de pobles, ciutats i comarques per crear estructures de poder popular que facin de contrapoder a les institucions dels estats ocupants capitalistes.En aquest sentit, l’EI ha de saber dinamitzar i ajuntar les assemblees que es crearen arran de les consultes populars i les que es crearen a cada vila en motiu de la vaga general. Sabem que els camins per vertebrar uns Països Catalans són múltiples i diversos i el debat sobre l’estratègia és ben viu des de fa anys, tot i això, cal tenir en compte aquesta possibilitat com un camí llarg i difícil, però possible per tal de crear una estructura de contrapoder popular.

2

Com sempre, les dades de seguiment de la vaga ofertes pels sindicats i els mitjans de comunicació comercial varien molt. I, alhora, el seguiment d'aquesta vaga ha sigut molt desigual arreu del Camp. La comarca on la vaga ha tingut més èxit ha sigut a la Conca de Barberà, on el sector industrial ha quedat totalment paral·litzat. Mentre que a les grans ciutat, el seguiment de la indústria ha sigut molt alt, en contraposició, al seguiment del petit comerç.La vaga va tenir un alt seguiment a la indústria, a la petroquímica i també al Port de Tarragona. Aquests sectors van estar pràcticament aturats i només es van mantenir alguns serveis mínims. Els piquets informatius van tallar momentàniament diverses carreteres d'accés als polígons industrials de les principals ciutats del Camp.

La manifestació més gran que es recorda a Tarragona des de la Guerra d'IraqAl llarg del matí membres de la la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa van participar a diversos piquets informatius; entre altres van aturar, des de les 5 del matí, la sortida dels busos de l'estació de Tarragona. Es va tallar l'accés d'entrada i sortida de l'estació i tancar amb cadenes el Campus Catalunya de la URV, a la vegada que es van dissuadir als treballadors i estudiants que hi volien accedir. A més, es dugué a terme una manifestació espontània de mig miler de persones amb crits de “vaga general” per la Rambla Nova de la ciutat.

A Reus, els piquets de la Coordinadora van impedir que sortissin els autobusos urbans, van tallar la carretera de Falset, l'accés al polígon Agroreus i van bloquejar l'estació d'autobusos durant més d'una hora. Posteriorment, van impedir l'accés a l'Ajuntament i van paralitzar l'activitat del Pallol. A les 11 del matí la manifestació convocada per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa va aplegar, segons els mitjans, més de 1500 persones. Un cop acabada, la majoria de participants de la manifestació es van dirigir al Carrefour, protegit per un important desplegament d’antiavalots dels mossos, i van aconseguir el tancament del centre comercial, enmig d’enfrontaments i petites càrregues policials.

A les sis de la tarda ha sortit de la plaça de la Font una manifestació multitudinària de més de 8.000 persones. En aquesta marxa hi han participat la totalitat de sindicats que convocaven la vaga i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa va formar un bloc propi diferenciat del sindicalisme institucional, que representava la meitat de la manifestació, sota el lema "Contra les retallades socials i laborals: cap a la vaga general!" Al inici i al final, la Coordinadora ha fet lectura de dos manifestos, i durant la manifestació s'han marcat amb pintades els bancs com a culpables de la crisi. Al finalitzar la mobilització, la CGT va cremar un taüt, simbolitzant la mort del capitalisme.

Crònica de la vaga general Agenda

d'activitats17/10 Cinquena onada de consultes per la independència

23/10 Correllengua 2010 a Reus, al matí es pintarà un mural reivindicatiu, es faran accions descentralitzades pel centre de la ciutat i a les 19h es projectarà la pel·lícula Malcolm X en versió original subtítulada en català, a la seu d'Ómnium Cultural Baix Camp

7/11 Manifestació a Ascó en contra del cementiri nuclear

Sobre el Punt de Mira

Revista mensual editada per:L'Associació juvenil i Cultural el Sutge de Reus

Impresa per:Arts Gràfiques l'EstelDL: T-235-2010ISSN:2013-7281 (v. impresa)2013-729X (v. digital)Contacte:info@puntdemira.catWeb:www.puntdemira.cat

Segueix-nos també al facebook

3

El passat dilluns 20 de setembre Rafa Luna, cap de llista del Partit Popular de Catalunya per Tarrago-na es va traslladar a Reus per a reunir-se amb Ali-cia Alegret, presidenta del PP de Reus.

La visita no va ser trivial ja que Luna va aprofitar la seva estada per realitzar unes declaracions ani-mant a l’alcalde de Reus a deixar de subvencionar la mesquita del polígon Dyna perquè aquesta ha ge-nerat problemes al no poder pagar les darreres fac-tures i a la vegada a seguir el mateix exemple que l’ajuntament de Lleida i aprovar el famós Decret del Burka i el Niqab, decret que sota arguments falços fa una instrumentalització del feminisme per impedir l’accés de les dones vestides amb aques-tes peces de roba als serveis bàsics municipals.

Considerem essencial mostrar com aquests de-crets que suposadament busquen protegir la digni-tat de la dona no són més que uns decrets que restringeixen la llibertat, augmenten el racisme i la islamofòbia i tenen una finalitat purament electoral.

Es demostra falç l’argument que usen per defen-sar-se que diu que busquen protegir la dignitat de la dona perquè Reus està ple de símbols que l’ata-quen diàriament i des de fa anys, com són els anun-cis sexistes de moltes tanques publicitàries o de moltes botigues que fan apologia del culte al cos anorèxic o de la suposada eterna joventut de les do-nes. Per contra, augmenten el racisme i la islamofò-bia perquè busquen generar entre la població la percepció que és un problema real, quan, segons dades del Síndic de Greuges, a Barcelona no hi hauria ni 10 casos de dones que duguin niqab so-bre una població d’1.700.000.

Aquest augment interès per aprovar decrets restric-tius i que afecten sobretot a la població nouvingu-da no el podem treure del context de crisi econòmica que estem patint actualment. Les for-ces racistes d’extrema dreta estan usant la crisi econòmica per marcar l’agenda política mentre que el PP, el PSC, CiU i demés s’hi amollen per tal de generar una cortina de fum que tapi les retalla-des socials i les seves responsabilitats al respecte.

Exemple d’això en tenim en el fet que el PP i el PSC realitzin un discurs amb tics racistes per tal d’apropar-se l’electorat racista, així com que sigui el PSC qui hagi aprovat més decrets municipals d’aquest estil.

Cal tenir present que el PP, el PSC i demés partits que donen suport a aquest decret estan fent el joc a l’ultra dreta a canvi d’uns quants vots sense ado-nar-se que estan conduint la societat cap a un camí d’odi irracional amb un final incert però que ens espanta sols de pensar-hi.

Com ja hem dit altres vegades, la gran massa de nouvinguts planteja tota una sèrie de reptes a la nostra societat, que no problemes, als que hem de saber donar resposta entre tots, a més, és alta-ment hipòcrita posar ara el crit al cel perquè unes quantes dones duen un mocador al cap mentre que a casa nostra des de fa segles hi ha centenars de dones integrades a l’Església catòlica que també en duen i ningú protesta.

La nostra ha estat des de sempre un terra de mi-gracions i d’intercanvis culturals i, una vegada més, cultures diferents s’han trobat a casa nostra i per resoldre aquests suposats conflictes sols es ne-cessiten dues coses, integració dels nouvinguts, res de marginar-los ni criminalitzar-los, i temps.

El PP inicia a Reus una campanya criminalitzadora de l'islam

4

"No es pot concebre el capitalisme sense racisme"- Malcolm X

El dia 4 de setembre sortia al Diari de Tarragona una notícia que duia per titular “Constantí teme que creen una macro ciudad dormitorio en su término”. Però no només ho ha de témer a Constantí, sinó tota la ciutadania de la nostra vegueria. Aquesta macro ciutat dormitori és una Àrea Residencial Estratègica (ARE) dissenyada des de la Generalitat i emmarcada dintre del Pla Director Urbanístic.

Aquest projecte preveu la construcció de fins a 25.000 nous habitatges en un terreny de 200 hectàrees a prop del Centre d’Oci Les Gavarres, concretament al costat de la zona d’aparcament dels cinemes. Per a més inri, les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) marquen el cens actual de Constantí en de 6.373 habitants. Aquesta població veuria multiplicada per 4 el seu nombre d’habitants i passaria a ser un dels més grans del Camp. És fàcil deduir que la construcció d’aquesta ARE suposarà molts problemes per a la gent de Constantí i a la seva gestió pública, ja que veurà com part dels seus impostos aniran a parar a la construcció d’equipaments i a la prestació de serveis públics (policia, aigua, recollida de brossa...) per a aquestes 25.000 cases noves que, a sobre, no responen a cap necessitat dels ciutadans. En resposta a això l’alcalde de la ciutat ha presentat una al·legació al Pla Director denunciant que on es pretén edificar el barri artificial és terreny no ur-banitzable.

Vist que aquesta ARE no beneficia gens als habitants del Camp, a qui beneficia? Les ARE varen escenificar la claudicació del Govern de la Generalitat davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns moments abans de l'entrada en la gran crisi econòmica que patim, una crisi d'abast mundial i de tot el sistema productiu. La construcció d'habitatges de protecció oficial era l'excusa, però la finalitat encoberta no era altre que la creació de sòl residencial, de forma ràpida,

a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici dels promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una operació per legalitzar tots els possibles casos "Pretòria" existents. La gran crisi ha situat les coses en el seu lloc, el capital ha deixat d'apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els promotors privats no pot tirar endavant.

Les conseqüències més importants del Decret de les ARE però, tenen a veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la invasió de l'autonomia municipal. Per una banda elimina els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de planejament general dels municipis mentre que per altra banda es vulnera l'autonomia municipal garantida fins ara en matèria d'ordenació urbanística i anul·la l'autonomia municipal quan a la tasca planificadora i d'ordenació del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d'Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar

Algú creu que necessitem 25.000 habitatges nous al Camp?

5

El passat 17 de setembre, la Coordinadora Anti-cementiri Nuclear de Catalunya (CANC) avançava la filtració que la localitat valenciana de Zarra seria la favorita per acollir el polèmic cementiri nuclear. Paralel·lament, semblava que totes les jornades de lluita que s’havien dut a terme al Principat s’aturarien definitiva-ment: l’aprovació de mocions i resolucions contràries al cementiri en 147 ajuntaments, 12 consells comarcals, les diputacions de Tarrago-na i Lleida, i el Parlament de Catalunya, a més del posicionament contrari de més de 250 enti-tats, més de 500 membres de la comunitat uni-versitària de la URV, més de 10.000 signatures, i gairebé 7.000 al·legacions; havien donat fruit en la defensa d’aturar la contínua nu-clearització de les Terres del Ebre.

Però enfront tal filtració, quedava en dubte la seva veracitat. Tot i que el govern espanyol i el consell de ministres ja té tots els informes ne-cessaris per fer pública la ubicació del cementi-ri, no hi ha hagut cap pronunciament oficial sobre la ubicació.

Aquest conjunt de fets, sumats a la conjuntura política actual ens poden fer dubtar realment del joc net del govern espanyol: el silenci de CiU i el PSC que no han fet públic el seu posi-cionament per després de les eleccions catala-nes, malgrat haver contribuït a l'aprovació de la resolució del Parlament durant aquesta legis-latura. Amb els seus silencis alimenten els dub-tes entre la ciutadania, alhora que generen expectatives en el sí del govern espanyol per a que acabi imposant el cementiri a Ascó després de les eleccions al Parlament de Cata-lunya.

Tal i com va dir la CANC en el seu darrer comu-nicat, existeix i amb força possibilitats la proba-bilitat que aquesta filtració sigui una estratègia del govern espanyol per guanyar temps i dei-xar passar les eleccions al Parlament de Cata-lunya, i de pas intentar desmobilitzar el moviment contrari al cementiri a Ascó.

El govern espanyol esperarà a trobar un nou govern més dòcil i que no s’oposi al cementiri a Ascó, i aleshores prendre la decisió definiti-va. Segons diferents mitjans informatius, el go-vern espanyol pot considerar fàcilment la no validesa del posicionament contrari del Parla-ment de Catalunya a partir de l’inici de la pro-pera legislatura.

És per aquest motiu, que des de la CANC, i to-tes les entitats adherides a la lluita contra les nuclears, s’insta a CiU i PSC a ser con-seqüents amb el que han aprovat fins ara, i blindin el no al cementiri de cara a la propera legislatura.

Com a mesura de pressió, i fins que la candi-datura d’Ascó no estigui descartada definitiva-ment, la CANC convoca a tots els ciutadans de Catalunya a una manifestació a Ascó el diu-menge 7 de novembre.

El cementiri nuclear anirà a parar als Països CatalansTot i la filtració del possible emplaçament a Zarra (al País Valencià), encara no s'ha descartat que la localitat principatina d'Ascó l'aculli. Les entitats en defensa del territori de les dues àrees preparen

mobilitzacions com a mesura de pressió durant els propers mesos.

6

Tot i el rebombori constant, aquest mes de setembre no tant sols hi hagut la diada del Principat i la vaga general del dia 29. Un any més, i ja en son 28, del 10 al 19 de setembre es va celebrar la Setmana del Llibre en Català en diversos municipis del principat: a Barcelona tingué lloc al Parc de la Ciutadella, mentre que a Sant Cugat a la Plaça d'Octavià. A Lleida es realitzà al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i a Girona a la Biblioteca Ernest Lluch. Aquest esdeveniment serveix any rere any per potenciar la venda i la promoció de llibres en llengua catalana.

La Setmana del Llibre en Català es va començar a fer l'any 1983 a Barcelona, però des de l'any 1999 també s'ha realitzat a d'altres ciutats com ara Tarragona, Girona, Perpinyà, Palma, i fora dels Països Catalans, a Madrid o Nova York.

Aquest any ha rebut més de 81.000 visitants amb unes vendes de 21.000 llibres, essent la Bicicleta estàtica, de Sergi Pàmies el més venut. Tot i la promoció del esdeveniment, la xifra de visitants queda bastant lluny de la de l'any 2006 la qual va superar les 190.000 visites.

Un dels actes més participatius va ser el Dictat Obert, organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana, Aquest dictat es va realitzar simultàniament el dissabte 18 de setembre a les localitats de Barcelona, Girona, Lleida, Olot, Reus i Sant Cugat del Vallès.

A més a més, durant la Setmana del Llibre, des de 1997, s'atorga anualment el Premi Trajectòria a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat per la seva divulgació. Aquest guardó l'han guanyat, entre d'altres, Avel·lí Artís Gener "Tísner, Miquel Martí i Pol, Quim Monzó i Isabel Clara Simó. A aquesta edició el premi el va rebre Maria Barbal, escriptora i mestre.

Finalment, com a cloenda del acte es va poder gaudir de lectura i música en directe a càrrec de l’actriu Isabel Rocatti i el músic Nito Figueras.

XXVIII edició de la setmana del llibre en catalàMaria Barbal aconsegueix aquest any el premi Trajectòria, el guardó més

important de l'acte

7

Detingut un sacerdot al País Valencià per abusos a menors

El sacerdot detingut el passat 21 de setembre a la Ribera Al-ta després de les denúncies per abusos de familiars de dos adolescents ha estat imputat per un presumpte delicte d'abusos sexuals a menors, segons informa el TJ del País Valencià.

Des de fa un temps estan sor-tint a la llum casos d’abusos a menors per part de membres de l’Església catòlica. Sabem que es pot culpar a l’Església de torturar, matar, usar la fe per justificar crims, enriquir-se a costa de tots, imposar la se-va moral... actes que ha fet des de fa segles, no obstant, no s’ha de caure en la genera-lització de dir que tots els sacerdots abusen d’infants, ja que no es pot culpar a l’Esglé-sia com a institució de les ac-cions que fan els seus membres, en canvi, del que sí que es pot culpar a l’Església és de no denunciar-ho quan té constància d’aquests fets.El missatge que se li atorga a la figura de Jesús és bo, en tant que transmet un missatge d’amor entre les persones que pot ser vàlid com a guia ètica d’actuació, no obstant, l’Esglé-sia és una institució caduca des de fa segles que no sap estar realment al costat dels oprimits.

Nou afer de tortures a l'estat espanyolEl cas dels nou joves d'Ekin és un clar exemple de que la tortura segueix essent el pa de cada dia a les comissaries de les forces de “seguretat” de l'estat

Són 4 de la matinada del passat 14 de setembre a Euskal Herria, el silenci de la nit es trencat per diverses portes que són forçades per agents de la Guàrdia Civil armats. Ràpidament 9 persones són emmanillades i acusades de “formar la direcció d’Ekin”.

Dies més tard són conduits davant del jutge espanyol Fernando Grande-Marlaska i tots 9 denuncien el tractament rebut en el seu pas per comissaria i el seu trasllat fins a Madrid. Tots 9 expliquen que durant els interrogatoris els hi aplicaren diverses vegades “la bossa” (pràctica que consisteix en posar una bossa al cap fins a ofegar-te, fent un simulacre d’asfíxia), els insultaren repetidament, els hi tiraren una pols blanca que adorm els músculs i, en el cas de les dones, les tocaren i les amenaçaren de violació. A més, durant els interrogatoris foren obligats a desvestir-se i els pressionaren psicològicament mostrant-los fotomuntatges de familiars detinguts.

Amb aquests 9 casos ja són 21 els ciutadans bascos que han estat detinguts i que han explicat un relat semblant davant d’aquest mateix jutge, fent-ne aquest cas omís. Tot i aquestes denúncies repetides, el Govern espanyol i els mitjans de comunicació s’entesten a dir que tots els militants independentistes tenen un suposat dossier d’instruccions que els diu que en cas de ser detinguts han de denunciar tortures. No obstant, aquesta teoria descabellada cau quan podem veure que a principis de mes d’octubre el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’Estat espanyol ha pagar 23.000 euros a Mikel San Argimiro per no investigar les tortures que aquest havia denunciat davant del jutge.

Per una banda no entenem com un Estat que en l’article 1 de la Constitució es declara com Estat de Dret i en l’article 15 diu que “tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants” es negui a investigar una denúncia de tortura, a més, si el

Tribunal Europeu de Drets Humans ha declarat culpable a l’Estat espanyol vol dir que es presentaren proves que mostraven que la denúncia de tortura tenia una base fonamentada, és a dir, que no era una denúncia falsa.

Per proximitat geogràfica i perquè segueixen una lluita amb uns objectius similars als nostres però amb una metodologia diferent des de fa temps seguim la realitat política basca, i el que s’està fent palès és que s’ha iniciat un procés de desarmament real i definitiu per part de l’organització armada que l’Estat no es pot permetre ja que necessita de la violència armada per poder legitimar la seva repressió, il·legalització i detenció de tot allò que sigui independentista.

L’Estat busca, a través de les detencions, boicotejar la nova fase que l’Esquerra Abertzale busca iniciar després de mesos de debats interns, l’Estat té por que la societat basca parli lliurament.Mogut per aquesta por a la veu del poble basc que l’Estat, definint-se o no com de Dret, porta dècades detenint, reprimint i creant alguns dels casos més sonats d’il·legalitzacions, ja sigui de partits, organitzacions juvenils o diaris.

8

El passat diumenge 19 de setembre és celebraren a Suècia les eleccions legislatives que guanyaren la coalició de centre dreta tot i que perdé la seva majoria absoluta per tres escons. No obstant, aquests resultats tenen dos fets a ressaltar, per una banda que la socialdemocràcia ha perdut el control absolut de l’Estat, que ha tingut des de 1932 a excepció d’uns pocs períodes, per l’altra, que l’ultra dreta racista ha entrat al Parlament amb el partit Demòcrates de Suècia (DS).

El DS, sota un discurs antiimigració, ha entrat al Parlament suec obtenint 20 dels 349 escons, és a dir, 5,7% del sufragi. Amb aquests resultats l’ultra dreta es troba en una excel·lent posició per oferir la majoria absoluta a la coalició socialdemòcrata, no obstant, tota l’opinió pública sueca ha lamentat l’avanç d’aquest partit racista i ha demanat repetidament al primer ministre Fredrik Reinfeldt que superi les diferències i les dificultats i pacti un govern entre la coalició socialdemòcrata i els Verds.

Des de sempre Suècia, per les seves característiques socials i econòmiques ha estat molt flexible amb la immigració a nivell legal, buscant integrar les 100.000 persones que cada any hi arriben, fet que la diferencia de les polítiques antiimigració que han seguit i estan seguint altres estats europeus, que a vegades són, inclús, racistes. En aquest cas, Demòcrates de Suècia pretén usar la immigració per culpar-los de la crisi econòmica actual i així generar un sentiment racista entre la població sueca.

Les eleccions sueques i els seus resultats no són pas un fet aïllat dins de l’Europa de crisi, sinó que són una peça més del puzle de l’auge de l’ultra dreta. Els escons del Front Nacional Francès, del Britsh National Party, l’augment de vots del Partit de la Llibertat Holandès, així com l’estabilitat que el govern de Berlusconi obté de la Lliga Norte o l’entrada al govern d’Austria del seu propi Partit de la Llibertat són mostres clares que en els darrers anys l’ultra dreta ha sabut usar el context polític per obtenir rèdits electorals.

I els partits de dreta que estan al govern han sabut veure que si no es comporten com a partits d’ultra dreta possiblement perdin vots, com és el cas de l’Estat francès de Sarkozy, que ha implantat mesures contra el crim que criminalitzen el poble gitano i a la immigració, arribant fins a l’expulsió sistemàtica. I casa nostra la cosa no està massa millor, tot i seguir ritmes diferents. A la Catalunya del Nord s’estan seguint les mateixes polítiques que es segueixen a la resta de l’Estat francès, mentre, a la part ocupa per l’Estat espanyol, l’ultra dreta ha sabut desfer-se del discurs ultra espanyolista i feixista que arrossegava des del franquisme i ha sabut transmetre una nova imatge moderna que poc té a veure amb els caps rapats típics. És per això, que en els propers anys totes les organitzacions i persones antifeixistes haurem d’entrar en un debat profund i en una unitat d’acció que sàpiga plantar cara i eradicar el discurs feixista i racista

Augmenta l'ultradreta a nivell europeu

9

Quan a principis de segle XXI sorgeix el debat so-bre les qüestions de gènere i els rols establerts en-tre els dos sexes sembla que les noves generacions estan preparades per no repetir els errors passats i fer front al masclisme imperant des de fa tant de temps. Però això és realment així?L’evolució i la lluita dels moviments feministes des de les últimes dècades del franquisme fins a l’ac-tualitat han fet sortir la situació de la dona del pit-jors dels malsons fins a portar-la a un punt on l’ autoconsciència i la busca d’una nova posició so-cial són fites reals. Aquesta revolució ha sacsejat els fonaments que des de temps impensables re-gien les relacions humanes, socials i polítiques de la vida de les persones.És aquí on sorgeix la pregunta sobre quin paper han d’adoptar els homes en tot aquest procés i això és el que intentaré explicar en aquest article.

La posició inicial i totalment comprensibles és de desconcert. Moltes de les reivindicacions xoquen amb l’educació i els rols que s’han observat i aprés tant a casa com a l’escola i, desfer-se de tots aquests tics no és feina fàcil. A més, la vella masculinitat, definida com el senti-ment d’orgull cap als valors més intrínsecs de l’ho-me de les cavernes, està de cap a caiguda. Si a això li sumem la superació sexual i reproducti-va de la necessitat de les dones de trobar un mas-cle, la situació es complica.

La resposta més fàcil per no haver d’afrontar aquest canvi és tornar a l’armari, treure la pols de la bandera del masclisme i tornar a fer-la servir com escut protector. Una altre opció és pujar al carruatge del feminis-me més estètic i “glamurós” i fer gala del més pro-fund sentiment de solidaritat amb les companyes, però no tenir la suficient empatia ni voluntat per a voler-nos desprendre de la nostre subjectivitat de mascles dominadors. En aquest context, malaura-dament, tampoc és estrany trobar-nos amb acti-tuds reaccionàries per part d’aquells qui treballen a diari des de moviments de l’esquerra independen-tista o anticapitalista.

Sovint la lluita feminista és considerada una lluita de segones, com qui omple el seu temps amb un hobby personal; entenem que no tothom s’involu-crarà de ple en la lluita antipatriarcal, però el que no podem continuar tolerant són les bromes de mal gust i les actituds burletes i destructives vers les persones i els moviments que treballen per això. No estem essent coherents, ni solidaris, ni revolu-cionaris/es.

Què fer? La resposta per a superar com a homes aquest conflicte sense fer més mal a les nostres companyes i al mateix temps, desfer-nos del nos-tre ego ha de venir des de diversos sectors del nostre entorn.La primera i principal resposta és el replanteja-ment dels nostres valors adquirits fins al moment, analitzant quins són els que se’ns han imposat i quins altres formen part de la nostra naturalesa hu-mana. Anul·lar allò extern a la nostra essència és bàsic per a poder començar a construir sense pre-judicis. Els homes hem deixat de ser proveïdors, productors, protectors i potents. Aquesta fal·làcia és un risc emocional i físic que no hem d’estar dis-posats a continuar aguantant.Per a poder portar a terme aquest procés és bàsi-ca la creació de grups o assemblees on es puguin tractar tot aquest conjunt de temes sense prejudi-cis i amb tota sinceritat. Tothom ha sentit a parlar de grups de dones o assemblees feministes, però sobre els grups d’homes encara pesen moltes eti-quetes que cal desenganxar.Un altre factor fonamental és la lluita política. El sistema capitalista amb la seva teoria sobre el mà-xim benefici a qualsevol cost no deix espai per a plantejaments que posin en dubte estructures com el clàssic model de família o el patriarcat més fe-rotge, agents que van agafats de la mà per la per-petuació de relacions buides, desiguals i violentes entre les persones. Hem de superar aquesta enor-me pedra en el camí i buscar alternatives que no donin major importància a la fabricació en massa que a la recerca de l’essència vital de les perso-nes, que no pot ser altre que viure en cooperació i igualtat amb la companya del costat, sense im-portància de factors de raça o gènere.

Noves masculinitatsPer Marc Olivé Benages militant de l'AJT i del Grup d'Homes de Tarragona

10

Maulets obre aquest espai d’opinió a totes les organitzacions i col·lectius, com també a totes les persones que hi vulguin participar a títol individual ja que pensem que el debat és més ampli i més

enriquidor com més opinions i més participació tingui.

Així que, oberts a les vostres propostes, envieu articles d’opinió al web www.puntdemira.cat o enviant-ho a info@puntdemira.cat

La destrucció del territori, no tant sols es aquella destrucció ocasionada per les constructores quan especulen amb un terreny i comencen a construir edificis a tort i a dret. Em refereixo a la destrucció ocasionada pel negoci, beneficiar-se a canvi de la nostra terra i aquí entren tant l'estat com les empreses privades.

Quan ens referim a que els Països Catalans són el balneari d'Europa no ens hem de referir exclusivament a la costa, prou massacrada durant anys pel boom immobiliari, la muntanya per desgràcia també ho ha patit i el seu ressó ha sigut menor i per això ens trobem complexos urbanistics en llocs que ni ens ho podriem pensar, uns exemples són el macrocomplex turístic de la Vallfosca, on s'ha destroçat una de les últimes valls semiverges que quedaven al Pirineu o la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, que amb l'excusa del negoci de la neu i l'explotació del patrimoni artístic de la zona han fet que l'essencia d'aquesta zona, la tranquil·litat, desaparegui de gener a desembre any darrere any, amb tot el que comporta, l'especulació urbanística i la precarietat laboral.

Però alhora de fer aquest article d'opinió volia referir-me a com certes empreses han utilitzat l'excusa de declarar parc protegits les zones de muntanya per tenir un negoci i per tant mercantilitzar la muntanya. Mirant exclusivament el Pirineu català podem trobar els exemple d'Aigüestortes, on un paratge magnific, queda subjugat al poder pujar amb un 4x4. Trobo molt bé la prohibició a l'entrada de vehicles, però d'aquí a pagar per veure el paisatge del meu país hi ha un pas molt llarg o el fet que els refugis de muntanya siguin petits hotels de luxe. I Aixi al llarg de la serralada.

Tot i així no és l'únic problema aquest, ja que desgraciadament, en aquests autocars, puja molta gent que no té respecte per la natura i et trobes pel bosc, ampolles de vidre, plàstic, cigarretes apagades(només faltaria!) entre d'altres. I lo més graciós de tot, no tant sols la gent civil fa això, més d'un cop s'ha vist per zones dels parcs, llaunes, material malmès, restes de fogueres i excrements sense tapar, amb la marca de "Ejercito Español" no en tenen prou en ser una força d'ocupació, que porta més de 300 anys oprimint al nostre poble que ara també es dediquen a embrutar-lo.

En definitiva, no entrem al joc del capitalisme, aquell joc d'enrriquir a uns pocs i empobrir a uns altres, disfrutem de veure el Llac de St. Maurici, pel nostre esforç d'arribar-hi, que ja us asseguro jo, que és més bonic anar caminant i veure com arribes al llac que arribar-hi amb un cotxe que no has tingut temps de veure res.

11

La destrucció del territoriPer Roger de la Cruz, membre de Associació Excursionista Reus, federat a la FEDME i militant de Maulets

“La reforma afecta a qui està treballant ja actualment i a tot aquell que s’incorpori al món laboral en els propers anys”

En la situació de crisi i amb les dades Vaga general, per què?En la situació actual de crisi del capitalisme i de retallades dels drets laborals i socials els sindi-cats combatius reclamem una va-ga general des de fa 2 anys, però la realitat actual és que sen-se els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, ens és impossible convocar-la per falta de forces. Ells la varen convocar sols per rentar-se la imatge davant de la població, que ja està farta que no hagin fet res per defensar als treballadors en els darrers 2 anys, per contra, nosaltres va-rem secundar la vaga general que ells convocaren sabent que el nostre objectiu no era sols atu-rar la reforma laboral, que és un episodi més d’un procés més llarg, sinó posar sobre la taula del debat polític quin model so-cial i laboral volem pels Països Catalans.

La reforma laboral aprovada fa mesos pel Govern espan-yol, com ens afecta?La reforma afecta a qui està tre-ballant ja actualment i a tot aquell que s’incorpori al món la-boral en els propers anys. En el cas del jovent l’afecta espe-cialment perquè abarateix l’aco-miadament, fa un atac a la negociació col·lectiva i comença a privatitzar el sistema públic d’ocupació.

A més, amplia les àrees on po-den treballar les Empreses de Treball Temporal. No obstant, el que afectarà de forma més direc-ta al jove que estigui estudiant és l’ampliació dels contractes for-matius, fins ara aquests contrac-tes es podien firmar fins 2 anys després d’haver acabat els estu-dis i la filosofia era que l’estu-diant treballava igual que qualsevol altre treballador, cobra-va sols un 60% del sou i a canvi es formava, vaja, l’empresari ob-tenia un treballador més barat; ara, amb la reforma, aquests con-tractes es poden firmar fins a 4 anys després d’haver acabat els estudis.

Un cop passats uns dies de la va-ga general i tenint dades a les mans, quina és la vostra valora-ció?Abans de dir quina és la nostra valoració s’ha d’entendre el con-text del que partíem i quins ene-mics teníem enfront. La darrera vaga general es convocà al 2002 i amb Aznar al poder, feia anys que no es convocava cap vaga gran que permetés mobilit-zar treballadors de diversos sec-tors. A més, els mitjans de comunicació han actuat com a gossos de la patronal i dels em-presaris i des d’un primer mo-ment criminalitzaren als sindicats i posaren en dubte els motius de la vaga, actuant així com agents desmobilitzadors. No obstant, tot i partir d’aquesta realitat valorem els resultats de la vaga com a molt positius ja que s’han superat expectatives, per molt que els diaris l’endemà diguessin que no s’havia aturat tota l’activitat productiva.

Quina es la vostra previsió de futur?Les xifres de la vaga general del 2002 foren similars a aquesta i en aquell moment es va aconse-guir iniciar una negociació amb el Govern per tractar els temes més conflictius de la seva refor-ma. Ara s’espera que, com a mí-nim, es faci enrere, tot i que no serà així.El que realment fa falta es que s’obri un debat sobre el capitalis-me i quines són les millors eines per combatre’l. Independent-ment del que facin els sindicats grocs, els sindicats combatius vo-lem mantenir el nivell de lluita del dia de la vaga general, mar-car un calendari de mobilitza-cions i coordinar-se amb la resta d’agents socials fins a po-der arribar a incidir en les políti-ques que afecten al conjunt de la classe treballadora.

També veiem com es calendarit-zen diverses reformes des de el poder i que no podem restar pas-sius veien el que ve: Reforma del sistema de pensions: aug-mentar jubilacions als 67 anys i incrementar el període de cotitza-

ció necessari; sistema de nego-ciació col·lectiva: des de la patronal opinen que hi ha mas-ses convenis que protegeixen els drets dels treballadors i els volen recentralitzar per tal de prioritzar convenis d’àmbit esta-tal, sent aquesta una gran reta-llada social i nacional; retallar el sistema de prestacions per deso-cupació: volen limitar l’accés a la prestació de l’atur que ells ma-teixos han provocat.

Tot aquest seguit de retallades destrossaran el poc que queda de l’Estat del Benestar i agreu-jarà les diferencies socials.

Voleu afegir alguna cosa més?Sí, a Bolívia s’ha reduït l’edat de jubilació dels 65 als 57 anys, fet paradoxal si comparem el Pro-ducte Interior Brut de l’Estat es-panyol i Bolívia. Remarcar que aquesta vaga general és la pri-mera de molta gent jove i tot i això hi ha hagut presència de jo-ventut als piquets informatius i en d’altres formes de protesta que s’han organitzat al llarg dels Països Catalans.

Aquesta experiència de lluita confiem que revifarà el debat polític sobre la lluita obrera i que serà el millor garant de que aquesta lluita no desapareix.

12