PROVADE NIVELL

DE LES UNIVERSITATSVALENCIANES

C2

COMPRENSIÓ ORAL I EXPRESSIÓ ESCRITA

Tot seguit escoltareu un text sobre la realitat virtual. El text l’escoltareu dues vegades. Després heu de fer-ne un resum que continga entre 140 i 160 paraules. Si voleu prendre notes o fer esborranys, podeu utilitzar les pàgines que hi ha al final de la prova.

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

1.

01

2016: l’any zero de l’era virtual

Explica la llegenda que l’any 1886, quan es va projectar per primer cop l’Arrivée d’un train

à La Ciotat –un dels primers films dels germans Lumière– el públic va córrer, aterrit, cap

al fons de la sala. La cinta, que dura a penes cinquanta segons, mostra un tren en arribar

a una estació, i malgrat no ser el primer film projectat davant d’un públic, en aquest cas

l’aprofitament de la profunditat de camp feia molt evident l’efecte tridimensional del nou

mitjà. Per això els espectadors, en veure que el tren s’anava aproximant, van tenir la

sensació que els envestiria i van fugir cames ajudeu-me.

Ara l’escena ens semblaria divertida, fins i tot ridícula, però d’aquí a uns anys, quan la

realitat virtual ja siga una part indestriable de les nostres vides, també riurem veient les

reaccions que avui dia té la gent quan s’immergeix en els mons virtuals. Quan algú es

col·loca un HMD –Head-Mounted Display–, que és un dispositiu a cavall entre un casc i

unes ulleres de soldador, entra en un món simulat tridimensional que pot explorar i fins

i tot manipular com si fos real. Les imatges no només apareixen en tres dimensions i en

360 graus, sinó que el sistema també permet seguir els moviments de l’usuari i per tant

ajustar les imatges perquè reflectisquen els canvis de perspectiva.

A banda de les simulacions visuals, la realitat virtual també pot incorporar altres efectes

sensorials que incrementen l’efecte immersiu. Per exemple, el so en 3D permet al

navegant sentir els sons d’una manera realista segons la seua orientació i moviments.

Amb la tecnologia hàptica –relativa al sentit del tacte–, fins i tot es poden sentir els objectes

virtuals que es toquen.

C2

COMPRENSIÓ ORAL I EXPRESSIÓ ESCRITA

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

02

Els dispositius de realitat virtual no sols es limiten als HDM. Amb l’ús exclusiu de les

ulleres, el navegant pot desplaçar-se dins del món virtual amb un comandament, però no

té la llibertat de moure’s en el món físic perquè acabaria estampant-se contra el mobiliari

o les parets de la sala on es trobe. Ja s’han inventat sistemes per superar aquesta

limitació. Per exemple, els anomenats sistemes ODT, unes plataformes similars a les

cintes de córrer que permeten a l’usuari moure’s lliurament en totes direccions. Els ODT

poden ser actius o passius. En els actius, la cinta està feta de parts movibles per mirar

de mantenir la persona al mig de la plataforma malgrat els seus desplaçaments. En els

passius, l’usuari porta un arnés i camina per sobre d’una superfície de baixa fricció o per

sobre d’un entramat de boles corredisses. Quan hi haja prou software creat, amb els

ODT es podrà, per exemple, fer footing per qualsevol paisatge del món sense moure’s del

menjador de casa. (457 paraules)

C2

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

03

Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga entre 330 i 370 paraules.

a. Sou periodista d’una revista especialitzada en cooperació al desenvolupament i heu assistit a la roda de premsa d’UNICEF en què s’ha presentat la campanya “Mortalitat infantil: dades per a l’esperança”.Redacteu una notícia que integre i expose les dades i el contingut del dossier que s’hafacilitat als mitjans de comunicació.Eviteu de repetir les expressions contingudes en el dossier, i que podrien aparèixer en altres mitjans de comunicació. Tingueu en compte que us adreceu a un lector especialitzat.

DOSSIER DE PREMSA: MORTALITAT INFANTIL: DADES PER A L’ESPERANÇAL’oportunitat d’acabar amb la mortalitat infantil està més a prop que mai. En les dues darreres dècades, el nombre d’infants que moren cada dia per causes que podem evitar s’ha reduït a la meitat. Això signifi ca que 100 milions de nens i nenes menors de 5 anys han sobreviscut a malalties com la pneumònia, la poliomielitis o la diarrea.Tot i això, malgrat que sembli increïble, encara 17.000 nens i nenes moren cada dia per causes que podem evitar amb mesures tan senzilles com una vacuna, una nutrició adequada o l’accés a l’aigua potable. 17.000 infants que no arribaran mai a celebrar el seu cinquè aniversari, que no acabaran mai l’escola, que no aconseguiran mai els seus somnis.

2.

C1C2

VacunacióVacunar un infant és una de les

mesures més efectives per reduir la mortalitat infantil. Les campanyes d’immunització eviten entre 2 i 3 milions de

morts cada any per diftèria, tètanus, tos ferina i xarampió.

El 2013, UNICEF va subministrar 2.790 milions de vacunes per immunitzar un terç dels nens i nenes del món.

NutricióLa desnutrició es pot prevenir i

tractar. Malgrat això, actualment 20 milions d’infants menors de 5 anys pateixen de desnutrició aguda greu. Si reben tractament immediatament els podríem

salvar la vida.

El 2013, només en emergències, UNICEF va proporcionar tractament contra la desnutrició aguda greu a 2,4 milions de nens.

SalutLa falta de recursos sanitaris

i l’accés difícil a centres de salut provoca que milers de nens i nenes morin cada dia. La prevenció hi juga un paper

clau, com en el cas de la malària gràcies a l’ús de mosquiteres.

El 2013, UNICEF va repartir 30 milions de mosquiteres per protegir els infants i les seves famílies de la malària.

AiguaL’aigua és vital per a la vida. Tot

i això, 748 milions de persones a tot el món no tenen accés a l’aigua potable, un problema que provoca que 1.400 infants menors de 5 anys morin cada

dia.

El 2013, només en emergències, UNICEF va contribuir al fet que 24,4 milions de persones tinguessin accés a aigua potable.

www.unicef.ad

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

04

C2

b. Redacteu un article d’opinió per a una revista especialitzada en consum en què valoreu la informació de la infografi a que us presentem sobre el “Cost total de la tarifa de l’aigua”.No oblideu justifi car amb dades els vostres arguments i tingueu en compte que us adreceu a un lector especialitzat

Llegiu el text següent i, per a cada espai buit, marqueu l’opció adequada al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Dos orígens, una família

“Conviure …0… una persona d’una altra cultura t’ajuda a trencar molts prejudicis”, diu Patrícia de Barcelona, que està casada amb Jujhar, indi. L’any 2011 a l’Estat en el 15 % dels matrimonis hi havia un cònjuge estranger, la xifra contrasta amb el 5 % que suposaven aquests matrimonis …1… 1996. L’any 1998 els naixements …2… un dels pares o tots dos eren estrangers no arribava al 6 % …3… en 2009 ja eren el 24 %. Però tot i que el fenomen és positiu, encara …4… moltes barreres: “la convivència amb algú d’una altra cultura ens obliga a ser més fl exibles perquè els referents culturals són diferents i amb aquests hi ha implícita la nostra manera d’entendre el món”, diu. Per a això, …5… la unió siga una suma positiva, s’han de compartir valors i mantenir vives les diferents cultures.

3.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

05

Un exemple d’això el donen Hannu, Meritxell i els seus tres fills. “Per ser una família multicultural no n’hi ha …6… amb ser de països diferents, que les complicitats es …7… és primordial per a la convivència, és una feina que s’ha de fer cada dia”, diu Hannu. És una casa multicultural en què els viatges són el més habitual. “Créixer així suposa molts avantatges per a les criatures perquè estan preparats per moure’s en cultures diferents”, diu el pare. De fet, els seus fills estan pensant …8… marxar a estudiar a l’estranger quan acaben el batxillerat.Però la realitat a vegades és problemàtica. Patrícia Morén es queixa que “les parelles mixtes són una realitat en augment, però les lleis no estan a l’alçada d’aquest canvi social, és necessària una reforma de la legislació que assegure …9… a aquest tipus de parelles”. Ella i el seu marit han patit en primera persona els problemes burocràtics que suposa haver-se casat a l’Índia. “A nosaltres ens tractaren malament quan vam tornar i volíem adaptar els documents oficials a la nova situació. …10… van confiscar fins que regularitzàrem la situació del meu marit. Vam haver de suportar una ingerència terrible en la nostra vida privada”, es lamenta. Tot i aquesta mala experiència, Patrícia recalca els aspectes positius de les cases multiculturals, com ara que “amb aquestes relacions aprens que pots estimar una persona de qualsevol lloc”. Ella …11… va fer un llibre –Parelles de colors–, on apel·la a no tenir por de les diferències, especialment en …12… com aquests.

Ara, http://www.ara.cat/premium/Dos-origens-familia_0_1328267186.html (adaptació)

RESPOSTES

C2

0 a. en b. amb c. d’1 a. a en el b. al c. el2 a. que b. en els quals c. en qui3 a. mentre b. mentre que c. mentrestant que4 a. estan b. són c. hi ha5 a. perquè b. per a què c. per què6 a. prou b. bastant c. gaire7 a. teixeixen b. teixen c. teixisquen8 a. en b. a c. Ø9 a. una ampara b. un ampar c. una ampara10 a. ens els hi b. ens els c. ens hi11 a. Ø b. hi c. en12 a. sectors clau b. sectors claus c. sector claus

06

sengles

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS C2

A continuació hi ha dotze parelles d’oracions. Transformeu l’oració inicial en una nova oració usant les paraules en negreta de manera que totes dues tinguen el mateix significat. El que escrigueu a cada espai buit de la segona oració no pot ser exactament igual al que hi ha a la primera. Si no cal posar-hi res, indiqueu-ho amb el signe Ø. Fixeu-vos en l’exemple.

Exemple El meu germà i jo portàvem un disc cadascun.El meu germà i jo portàvem ……………………………… discos.

a. No és autònom, treballa per a altres empreses. No és autònom, treballa a compte ……………………………… .

b. Correré moltíssim, fins que no podré més. Correré ……………………………… podré.

c. Estic tan satisfet amb el resultat de l’examen! ……………………………… estic amb el resultat de l’examen!

d. Què m’has dit del llibre? Que no el tragues de la caixa! Què m’has dit del llibre? Que no ……………………………… tragues!

e. Jo ja m’imaginava que al final no vindries. ……………………………… que al final no vingueres.

f. Al partit només van venir quatres jugadors. De jugadors, ……………………………… van venir quatre.

g. Sincerament, no sé si dir-te que ho has fet bé o malament. Sincerament, no sé si dir-te que està ……………………………… fet.

h. I tant que li ho diré quan el veja! ……………………………… que li ho diré quan el veja!

i. Amics, si no voleu fer-ho, ho heu d’intentar igualment. Amics, ……………………………… fer-ho, ……………………………… igualment.

j. Lluís estarà content si li envies algun missatge de tant en tant. ………………………… que li envies algun missatge de tant en tant, Lluís estarà content.

k. O ixes ja cap a l’estació o no agafaràs el tren. ……………………………… isques ja, no agafaràs el tren.

l. Li agrada acompanyar-me alguna vegada al cinema. Li agrada acompanyar-me de………………………… en ………………………… al cinema.

4.

07

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS C2

Reescriviu el text següent fent servir les majúscules i els signes de puntuació adequats. També hi trobareu 5 errors ortogràfics, detecteu-los i corregiu-los quan reescriviu el text.

francesc de paula burguera i escrivà sueca la ribera baixa 1928 2015 va ser un poeta dramaturc

polític i especialment periodista i assagista valencià va ser fundador del partit demòcrata liberal del

país valencià i més tard del partit nacionalista del país valencià

des de ben jove va sentir l’atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble

valencià i les qüestions politicossocials juntament amb joan fuster al voltant dels anys cuaranta va

iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit poeta en els primers

moments i autor teatral tammateix s’ha dedicat fundamentalment a la tasca periodística com a

comentarista polític levante-emv las provincias avui el país el 1959 publicà l’obra dramàtica l’home

de l’aigua com ell mateix ha dit en una entrevista no estic gens penedit perquè he fet allò que creia

que havia de fer i perquè tampoc no sabia fer una altra cosa.

Corregiu les errades gramaticals i lèxiques que trobeu en el text següent. Fixeu-vos en l’exemple.

Convertir els projectes dels estudiants de la UPV en empreses viables

Arrancat Ha arrancat ja a la Politècnica de València la sisena edició del programa Yuzz per a què

joves emprenedors, de la mà d’experts, convertisquen en realitat els seus projectes. La millor

proposta de la UPV viatjarà a Silicon Valley.

La Universitat Politècnica de València (UPV) acull una nova edició del programa Yuzz, una iniciativa

amb vàries seus a nivell nacional que ajuda als joves emprenedors a convertir els seus projectes en

empreses viables, prèvia avaluació de la universitat. El millor projecte viatjarà de la UPV fins a Silicon

Valley, on hi podrà accedir a fòrums d’innovació i contactar amb inversors. Enguany, el programa

reuneix aproximadament 900 participants, que pugnaran pels 60.000 euros de premi en joc.

La inauguració de la seu del programa a València –en la que han sigut presentats 20 projectes

aspirants– ha comptat amb l’assistència del rector, qui ha assenyalat que “l’estudiant necessita

d’ajudes, degut a la dificultat dels inicis”.

5.

6.

…………….

08

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS C2

Empleneu els espais buits amb un únic mot adequat, segons el que hi ha escrit entre parèntesis. Fixeu-vos en l’exemple.

Dades (informació sobre alguna cosa) sobre la ciutat de …………………………… (capital de cuba)

Capital de Cuba; té ……………………… (cultisme per a referir-se a l’estat o la condició) de província

independent i fa les funcions de capital de la província ……………………… (amb el mateix nom).

És situada al nord-oest de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la ……………………… (entrada del

mar a la costa) de la ciutat a la mar. La forta evolució ……………………… (de la població) començà

al segle xix, amb els colons espanyols emigrats d’altres països ……………………… (de l’amèrica

llatina) i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana. És un nucli

industrial important i les ……………………… (productes resultants d’un treball manual) de tabac i les

refineries de sucre constitueixen importants fonts d’ingressos. També són importants les refineries

de petroli, les indústries de la construcció i les químiques, les ……………………… (establiment on es

reparen vaixells) i la indústria paperera. El port és el més important del país. Té universitat, fundada

el 1728. És seu d’un ……………………… (arxidiòcesi). Hi ha l’aeroport internacional José Martí.

Fundada el 1514 pel governador de Cuba Diego Velázquez, el 1589 Felip II la féu fortificar. Port

clau per al ……………………… (intercanvi de mercaderies) comercial entre Amèrica i la península

Ibèrica, fou ocupada pels anglesos (1762-63). Del novembre del 1947 al març del 1948 hi tingué lloc

la conferència internacional del comerç i l’ocupació, coneguda amb el nom de Carta de l’Havana.

El document restà sense efecte real. Pel gener del 1966 s’hi reuniren representants de governs,

partits legals o en la clandestinitat i d’organitzacions guerrilleres d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina, per

formular una estratègia ……………………… (que va en contra de l’imperi) mundial. Hom hi acordà la

constitució d’una organització ……………………… (que inclou tres continents) de solidaritat.

http://www.enciclopedia.cat/ec-gem-5185xml (adaptació)

7.

…………

COMPRENSIÓ ESCRITA, EXPRESSIÓ, INTERACCIÓ I MEDIACIÓ ORALS

9

Aquesta àrea consta de dues parts. En la primera part haureu de llegir un text en veu alta i participar en una situació comunicativa amb una altra persona per defensar els arguments que us donem. En la segona part haureu d’explicar en valencià els continguts d’un text escrit en una altra llengua. En parelles. Llegiu en veu alta el següent fragment davant les persones que examinen i després tracteu de convèncer el vostre company o companya segons els arguments que us donem.

OPCIÓ A

Els científics han utilitzat profusament animals, principalment per a realitzar experiments amb ells.

Experimentar amb animals consisteix a provocar-los una alteració en el seu cos o en el seu entorn

i observar empíricament quines són les conseqüències del canvi amb una finalitat cognoscitiva,

per a adquirir coneixements, als quals després normalment se’ls poden donar diverses aplicacions,

algunes de molt útils.

Els eventuals efectes secundaris dels assajos amb animals queden normalment compensats pels

beneficis per al benestar humà que se’n deriven.

http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-retorn-del-planeta-dels-simis/Experimentar-amb-animals (adaptació)

Penseu que l’ús d’animals per a les investigacions científiques està plenament justificat pels beneficis que comporta. Disposeu de 4-5 minuts per intentar convèncer el vostre company.

OPCIÓ B

S’ha qüestionat la realització de certes activitats que infligeixen patiment als animals invocant raons

instrumentals de tipus antropocèntric. S’ha argumentat, així, que maltractar-los seria reprovable en

la mesura que això produeix un perniciós efecte educatiu que propicia comportaments o actituds que

poden redundar en perjuís per a les persones. Aquesta idea la trobem ja en Tomàs d’Aquino: «Si

algú s’acostuma a ser cruel amb els animals fàcilment ho serà després amb els seus semblants.»

S’ha assenyalat, per exemple, que l’experimentació amb animals pot incrementar, en els metges

que la duen a terme, la insensibilitat davant del dolor dels seus pacients humans.

http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-retorn-del-planeta-dels-simis/Experimentar-amb-animals (adaptació)

Penseu que l’ús d’animals en l’experimentació científica és reprovable des d’un punt de vista ètic i és injustificable. Disposeu de 4-5 minuts per intentar convèncer el vostre company.

8.

C2

10

Sou un guia turístic i heu d’explicar a un grup de turistes de visita a la ciutat què és el Mercat Central de València. Expliqueu-los en valencià i en un nivell formal el que diuen els textos següents.

El Mercat Central de ValènciaEl Mercat Central de València se ha caracterizado siempre por la calidad, variedad y frescura de sus productos, así como por el trato atento y personalizado de sus vendedores.El carácter innovador y comercial de sus vendedores ha hecho que este Mercado crezca y se supere día a día. En la actualidad es no sólo un importante espacio para la venta de productos frescos, sino también un gran atractivo cultural y turístico tanto para visitantes extranjeros como para los propios valencianos.El Mercat Central de València ocupa exactamente una superficie de 8.160 metros cuadrados, dividida en dos zonas o polígonos; el primero de ellos es irregular, con una superficie de 6.760 metros cuadrados; y el otro, octogonal, destinado a la pescadería, tiene una extensión de 1.400 metros cuadrados. El sótano es de 7.690 metros cuadrados; se dedicó a la subasta del pescado y actualmente se utiliza como aparcamiento.

The Mercat Central de ValènciaThe Mercat Central de València has always been known for the quality, variety and freshness of its products as well as the helpful, personalised service provided by its traders.In addition to the market’s main activity, the innovative and business-like character of the traders has made the market grow and improve day by day. Nowadays, it is an important place for the sale of fresh products and a major cultural and tourist attraction not only for foreign visitors but also for the people of Valencia.The Mercat Central de València covers exactly 8,160 square metres divided into two areas or zones. The first one is an irregular shape with a surface area of 6,760 square metres and the other, which is octagonal and covers 1,400 square metres, houses the fish market. The basement, which has 7,690 square metres, was previously a fish auction and is now used as a car park.

Le Mercat Central de ValènciaLe Mercat Central de València a toujours été caractérisé par la qualité, la variété et la fraîcheur de ses produits, ainsi que pour le traitement attentif et personnalisé avec lequel les commerçants s’adressent à leurs clients.Mais à part ses activités principales, le caractère innovateur et commercial de ses commerçants a permis au marché d’évoluer et de se surpasser quotidiennement. À l’heure actuelle, c’est un important espace pour la vente de produits frais et un lieu d’intérêt culturel et touristique pas seulement pour les étrangers, mais aussi pour les Valenciens eux-mêmes.Le Mercat Central de València a une superficie de 8.160 m2, divisée en deux zones: l’une, avec une superficie de 6.760 m2, est irrégulière ; et l’autre, avec une extension de 1.400 m2, est octogonale et est destinée à la poissonnerie. Le sous-sol occupe 7.690 m2. Il était autrefois destiné à la vente aux enchères du poisson et il est utilisé actuellement comme parking.

9.

COMPRENSIÓ ESCRITA, EXPRESSIÓ, INTERACCIÓ I MEDIACIÓ ORALS C2