EL GALL FER

EL GALL FERGUILLEM IGLESIAS CABALL

1.INTRODUCCIQUE T DESPECIAL PER MI EL GALL FER?Vaig escollir el Gall Fer(Tetrao urogallus aquitanicus), perqu aquest estiu vaig veure una parella a lAran Park, a la Vall dAran, i vaig pensar que era un animal molt curis i poc conegut per la gent. Espero que desprs daquesta exposici, conegueu una mica ms aquest bonic animal que viu als nostres boscos.

C

2

2. EL GALL FERCOM S?El Gall Fer, s UNA GALLINCIA de grans dimensions. Pot arribar a fer entre 60 i 100 cm de longitud i entre 87 i 170 cm d'envergadura. s un au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaar-se caminant, tot i que quan vola ho fa duna manera dirigida i potent. NO sembla que pugui sobrepassar els 3,5 kilos de pes. s gil, silenics i recels.

2. EL GALL FERDIMORFISME SEXUALEs caracteritza per un clar dimorfisme sexual El mascle s d'un color gris pissarra amb una cua rodona i fosca amb taques blanques i amb el pit de color blau verds amb reflexes metl.lics. La femella s d'un color castany vermells. Tant en les femelles com en els mascles, les potes estan cubertes de plomes, i sobre l'ull tenen una zona vermellosa. El mascle jove s semblant a la femella, i no adquireix el plomatge definitiu fins els dos a

2. EL GALL FER

2. EL GALL FERQU MENJA?La seva dieta est constituda per substncies d'origen vegetal. A l'estiu, es comporta com un au terrestre i busca el seu aliment entre l'herba. Menja crislides de formiga, baies, i tamb sargantanes i petites serps.

A l'hivern, es comporta com un au arborcola, i passa la gran part del temps als arbres i salimenta bsicament d'accules de pi (folfag), alimentaci molt especialitzada. De forma regular, s'empassa pedres per facilitar-se las digesti.

2. EL GALL FER

QUIN S EL SEU HBITAT?s sedentari i local en els boscos subalpins de conferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebr.

2. EL GALL FER

COM SAPARELLA?Lpoca de zel comena al mes de mar per quan ms es manifesta s al maigi ho fan duna manera molt caracterstica. Sajunten tots els galls i gallines de la zona en un punt concret anomenat cantaderiall es on hi ha lexhibici dels mascles a dalt dels arbres i a terra, tant del cant com del plomatge, davant les femelles i sn elles qui seleccionaran el millor mascle per deixar descendncia.El mascle fa una mena de dansa a sobre dels troncs per fer-se vists i desplega una impressionant cua en forma de ventall.

2. EL GALL FER

COM SAPARELLA?En aquest punt s on hi ha les baralles de mascles que moltes vegades acaben amb la mort dalgun dells. Els mascles i les femelles canten des del trenc dalba fins a mig mat i el mascle ho fa fent un cloc-cloc-shifi-shifi- i la femella hoc-hoc-hoc-. En el moment que el mascle est cantant es diu que est en xtasi perqu, en aquest moment que dura pocs segons, s quan no hi sent ni hi veu, i antigament saprofitaven aquests moments dxtasis per acostar-se i poder-lo caar amb un tret descopeta. Fan el niu a terra com totes les gallincies i cada femella sol posar de 6 a 7 ous que incubar uns 24-26 dies. Sortiran els polls que estaran amb la mare fins als 3 mesos dedat i a partir daquest moment ja sindependitzaran.

2. EL GALL FER

PAREU ATENCI!

3. QUINES SN LES CAUSES QUE EL FAN ESTAR EN PERILL DEXTINCI? I LES CONSEQNCIES?El gall fer pirinenc ha vist disminuir una quarta part de la seva poblaci en els darrers 15 anys i el 95% dels exemplars es troben agrupats en un sol nucli allat, fets pels quals es considera una espcie en perill d'extinci segons els criteris de la Uni Internacional per la Conservaci de la Natura (UICN). Les amenaces per la seva conservaci sn els aprofitaments forestals, les infraestructures a l'alta muntanya (estacions d'esqu, parcs elics, pistes forestals, lnies elctriques...) i les molsties causades per excursionistes i esquiadors.

4. QU ES FA PER PROTEGIR-LO?Les tasques de conservaci que s'estan realitzant des de la Generalitat de Catalunya inclouen la preservaci de les seves rees vitals, un estricte seguiment poblacional, un control del furtivisme, actuacions de millora de l'hbitat i de regulaci de l's pblic, estudis per determinar la mortalitat i la influncia dels depredadors envers l'espcie i diferents mesures de sensibilitzaci.

5. CONCLUSIONSRealitzant aquest treball, he aprs que el Gall Fer s un animal emblemtic dels nostre pirineu, i que seria una prdua irreparable que s'extings del nostres boscos.

I sc el gall salvatge: mexalto de nit quan les estrelles vacillen, amb ronca veu anuncio laurora, tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales, i mestarrufo collinflat i danso, tot i saber que em guaiten els ulls del caador. Joan Vinyoli

6. BIBLIOGRAFIAAves terrestres (guia de naturaleza Blume)El gran libro ilustrado de los pjaros de Espaa y Europa (Pierandera Brichetti, Carlo Dicapi)faunacat.creaf.uab.cat/gall-fermonnaturapirineus.net/tag/gall-fer/El gall fer i la gesti del bosc per Carles Santana

GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI

Tetrao urogallus - UrogalloGuia sonora de las Aves de espaaVol1, track 651995Guia de cantos53158.406XXX - De Podicipediade a Otididae (83 sps)