Press Clipping jukenetbox

CLIPPING DE PRENSA LANZAMIENTO 2013

Infinimar Com www.infinimar.esy.es

EL MUNDO / AÑO XXIV / MARTES 2 DE ABRIL DE 2013 INNOVADORES 11

POP UPSNOTICIAS...

No son pocas las veces enlas que escuchamos que ladistancia entre lainvestigación y la vidacotidiana es muy grande.Nada más lejos de larealidad. Cada semanapodemos leer en medioscomo éste noticias sobre lasaplicaciones e implicacionesde tal o cual trabajo científicoy/o tecnológico en nuestrodía a día. Hace unos díasconocíamos otro ejemploligado a la actualidad: unproyecto conjunto entreinvestigadores de la UPV yBomberos de Valenciamejora la seguridad en lacremà de las fallas. Estetitular es el resultado de añosde trabajo; detrás de él hayhoras de computación ysimulación informática,escaneado láser demonumentos falleros,mediciones de temperaturascon cámaras térmicas ymucha investigación. Así,cuando quedan poco más de24 horas para que prendanlas fallas, aquellos quetengan el más mínimo atisbode duda sobre la conexiónentre la ciencia y la sociedad,sirva como respuesta esteejemplo.

Luis Zurano, UCC+i UPV

+100cia

...EN BREVE, ya se puedeelegir qué música sonará en tulocal de ocio; La Trobada cambiamenú por tiempo e implicación.

�� JUKENETBOXEsta nueva app parasmartphones permite quelos usuarios accedan a lalista de reproducción dellocal en el que seencuentran, ya sea un bar,pub, club, hotel o gimnasioy voten sus cancionespreferidas para que poco apoco vayan escalandoposiciones y acabensonando en su local de ocio.

�� LA TROBADAEl nuevo restaurante deTerrassa ofrece menú demediodía para clientes conrecursos económicos y paraaquellos que no están encondiciones de pagar condinero, por lo que puedencomer allí durante tres mesesy contribuir con su tiempo eimplicación en tareas delrestaurante como la limpieza,la cocina o sirviendo mesas.

China busca soluciones auno de sus principalesretos: la superpoblaciónen las ciudades. El masi-

vo éxodo rural ha provocado que,en tan sólo un par de décadas, elnúmero de habitantes en ciudadeschinas haya superado a los resi-dentes en el campo. Para 2020 seespera que la cifra aumente hasta800 millones de ciudadanos repar-tidos en 221 municipios de un mi-llón de habitantes como mínimo y23 megápolis con más de cinco mi-llones. Si las metrópolis no seadaptan a este cambio, China co-lapsará y su impacto medioam-biental puede ser desastroso. Laarquitectura, conjugada con lasnuevas tecnologías y lasenergías renovables, se pre-senta como la mejor alterna-tiva para el gobierno asiático.

El estudio francés VincentCallebaut Architects proponeuna idea: llevar el campo a laciudad. ¿El problema? En zo-nas tan masificadas no hayespacio para grandes planta-ciones. ¿O sí? El terreno estárestringido, pero el cielo no tiene lí-mites... ¿Por qué no entonces cons-truir granjas-rascacielos? Los ar-quitectos franceses proponen «re-patriar el campo y las técnicas de

agricultura al corazón de la ciudada través de la creación de pulmo-nes verdes, granjas en altura y de

la implantación de estaciones deenergía eólica y solar». Éstas sonlas claves de su ambicioso proyec-to Asian Cairns.

La ciudad china de Shenzhenestá atravesando un «espectacu-lar» desarrollo económico y de-mocrático. Junto a Hong Kong, seha convertido en la mayor metró-polis del país con más de 10 millo-nes de habitantes. Asian Cairnspropone la construcción de un po-lo urbano «multifuncional, multi-cultural y ecológico», tal y comoindican desde el estudio de arqui-tectura francés.

El diseño del proyecto se basa enel «biomorfismo», es decir, se inspi-ra en las formas de la naturaleza. El

conjunto está concebido bajola figura de tres espirales en-trelazadas que representan lostres elementos (fuego, tierra yagua), todas ellas organizadasalrededor del aire entremedio.Cada hélice se enrosca en dostorres megalíticas. En total, elproyecto recoge la construc-ción de seis de estos edificios,donde cada uno de sus pisos

tiene forma de piedra.El gran propósito de Asian

Cairns es «repatriar el campo a laciudad y reintegrar los métodos deproducción agrícola en los lugares

de consumo», apuntan VincentCallebaut Architects en su páginaweb. Con las granjas-rascacielosse podrá recuperar el empleo localen los sectores primarios y secun-darios a través del cultivo de pro-ductos frescos y orgánicos. Alplantar los alimentos en la propiaShenzhen, se recorta la huella

ecológica (las emisiones contami-nantes) porque la ciudad comien-za a autoabastecerse y se reducela necesidad de usar transportepara importar la comida.

El proyecto también contempla elreciclaje de los residuos orgánicossólidos y líquidos que se generan enlos edificios a través de su compos-taje anaerobio y de paneles con al-gas que producen biogás aceleran-do su fotosíntesis. Cada planta, ade-más, dispone de un espacio paracolocar células solares térmicas ofotovoltaicas, así como aerogenera-dores en los techos.

El diseño del proyecto Asian Cairns, para la ciudad china de Shenzhen, que ha elaborado el estudio francés. / VINCENT CALLEBAUT ARCHITECTS

> ARQUITECTURA

La granja trepa por el rascacielosUn estudio de arquitectura francés propone paliar el éxodo rural chino con cultivoselevados en edificios que permitan el autoabastecimiento de la ciudad. Por M. Climent

Las piedras (plantas) que formancada una de las torres de AsianCairns están fabricadas con unaestructura de acero en forma deanillo. Estos círculos estánunidos a una columna central através de vigas de estilo‘vierendeel’ (con diseño decelosía ortogonal). Estastraviesas forman una cruz y elestudio de arquitecturaaprovecha estos espaciosdisponibles para crear jardinessuspendidos en altura.

VERDEJARDINES EN CRUZ

� En 2020, más de 800 millones de ciudadanos chinos residirán en zonas urbanas� Asian Cairns busca repatriar el campo a la metrópolis y recuperar el sector primario� El proyecto se inspira en las formas de la naturaleza como los hitos o megalitos

>DESDE EL EXTERIOR / SHENZHEN (CHINA)

Las torres reciclaránresiduos orgánicos ogenerarán electricidadcon energía solar y eólica

Impr

eso

por

Qq

Gar

cia

Gar

cia.

Pro

hibi

da s

u re

prod

ucci

ón.


27l’entrevistaara DIJOUS, 25 D’ABRIL DEL 2013

“He anat tretzeanys descalç,però he trobatla llibertatque buscava”

ÀLEXGUTIÉRREZ

Va néixer a Extremadura però la fa-mília va emigrar a Sant Guim deFreixenet quan tenia tres anys. Apartir d’aquí, canvis constants i rep-tes autoimposats. I l’experiènciatraumàtica de veure com els teusamics moren en un atemptat.

Com vas guanyar el primer duro?Tenia set anys i buscava cargols quedesprés venia als bars del poble. Pe-rò la primera feina, feina, va ser als12 o 13. En Parxeres venia del portde Barcelona amb tones de carbó agranel per vendre’l al poble. Descar-regava la muntanya de carbó i l’ha-via de ficar en sacs.

Quan decideixes marxar del poble?El meu pare mor quan jo tenia 13anys i ell 33. Em vaig carregar pesosa les espatlles per als quals no estàsmai preparat. Merders a casa, dosgermans més petits, ma mare fentcatorze hores en un escorxador...dur. Vaig tenir clar que havia de can-viar això. I així, als 22, tenia ja trespisos i tres negocis: una sabateria,un negoci de finestres i un restau-rant. Però quan vaig tenir la mare iels germans arreglats, vaig fotre elcamp, perquè no era feliç. Un diavaig dir-li a ma mare que si allò erala vida que m’esperava, preferia di-nyar-la ja. Vaig renunciar a tot peragafar la motxilla i veure món.

I cap a Bali.Volia fer surf i allà era el lloc on te-nia més possibilitat de compaginar-ho amb algun negoci, per poder gua-nyar-me la vida i menjar, tot i quehavia decidit passar amb el mínim.I així vaig plantar-me a l’aeroport,plorós perquè no havia sortit maid’Espanya, i sol, perquè no volia queningú m’acompanyés. I vaig volarcap a Indonèsia, ara fa ja 13 anys.

Com va ser l’arribada?No parlava ni gota d’anglès. Vaig pu-jar en un taxi i li vaig dir “center, cen-ter”. Al centre vaig trobar una habi-tació amb dues finestres petitíssi-mes, un forat a terra com a lavabo,sense tele, sense ràdio, una làmparai un sortidor d’aigua que era una ca-nya ficada a la paret. Vaig aprendrea ser molt feliç sense res. He anattretze anys descalç, però he trobatla llibertat que buscava.

Com vas viure l’atemptat a la dis-coteca Sari del 2002?Hi anava cada nit, ho tenia a tocard’on vivia. Allò era el paradís dequalsevol surfista: churris, festes...Però aquella nit vaig dir d’anar-himés tard, perquè havia quedat perparlar amb ma mare per l’Skype. Emvaig salvar per això, però vaig perdretots els amics: els que no es va carre-gar la bomba van fotre el camp.

I per què tu sí que t’hi vas quedar?Amb 13 anys vaig veure el meu pa-re mort a terra; allò era el mateix,però amb 200 paios. I si allò no va

fer canviar la meva vida, doncs novolia marxar per haver vist el quevaig veure. Perquè totes les imatgesque van sortir dels primers mo-ments després de l’explosió les vaigfilmar jo. Portava la càmera a sobreperquè havia quedat que gravariauna de les festes a un amic, perquèho ensenyés al poble. Les imatgesles va acabar passant Telecinco sen-se permís. Jo no les volia vendre, ai-xí que les vaig regalar a un canal ale-many, amb la condició que no sor-tissin a Espanya. Gent carreganttrossos de víctimes... posant meitatde paios en camions d’escombrari-es... Eren coses que no volia que mamare sabés que jo havia vist.

Però vas sobreposar-t’hi.Vaig marxar del centre i vaig co-mençar a treballar en trading. Mol-ta gent venia a Bali a comprar el queallà en diem merdes diverses: làmpa-res, quincalla... però com que no te-nien temps, ho delegaven en gentd’allà de qui es fiessin. Els dinersque guanyava els invertia. Vaigmuntar un xiringuito i, més tard,vaig comprar una illa a Indonèsia.

Com es compra una illa?Jo tinc una llista imaginària de co-ses que vull fer abans de morir, comara creuar la Pampa en burro blanc.A la llista hi havia tenir una illa. Comque els negocis m’avorrien, allò su-posava un repte. I els inversors alsquals proposava de ser socis meusse’n reien, en veure’m descalç i ambrastes. Jo pensava: se’n riuen per-què no s’ho creuen o perquè és di-fícil. Doncs genial, serà un repte.

Quin és el següent pas, després decomprar una illa?He muntat JukenetBox, un serveiperquè els usuaris de locals d’oci pu-guin decidir quina música sona de laque té el bar. Jo volia crear un nego-ci que complís tres condicions: quefos d’abast mundial, que no tinguéslímits i que fes milionaris els meuscol·legues. Vaig apuntar en tres fullstot el que es feia servir diàriamentarreu del món. Aleshores em vaigpassar setmanes pensant com es po-dien millorar les coses de la llista.Però cap era un negoci que poguésser mundial i sense límits. Fins quevaig adonar-me que als locals com-partits s’havia perdut la figura deljukebox, allò de posar una monedai que soni la cançó que tu vols. I nos-altres ho millorem perquè ara tria-rà la majoria, i també perquè seràgratis per al client.

Has superat l’edat que tenia el teupare en morir. Tens menys pressióper viure sempre al dia?No és pressió. A Bali he après que lavida te l’has de prendre d’una altramanera. Filosofia budista: no potsgaudir de la vida si no acceptes lamort, perquè una cosa no és sensel’altra. Quan acceptes la mort, la vi-da és bastant més alegre.e

Inquiet A la llista de coses que voldria fer abans demorir hi ha, per exemple, fer la volta al món a peu otravessar la Pampa amb burro. Jesús Iglesias fatretze anys que viu a Bali, on va presenciar l’atemp-tat a la discoteca Sari, l’any 2002Emprenedor, creador de JukenetBox

Jesús Iglesias va visitar Barcelona per presentar la seva novaaventura: crear una aplicació d’abast mundial. CRISTINA CALDERER

JESÚS

IGLESIAS

MAGENTA

‘ELPERFUM’DEPATRICKSÜSKIND

un color

un llibre

BELGRAD

una ciutat


35GUIASEGREDijous, 18 d’abril del 2013 SOCIETAT

GuarderiesdeLleidacol·laborenambelBancd’Aliments

INFÀNCIA SOLIDARITAT

Alumnes de la guarderia municipal de Cappont entreguen productes al Banc d’Aliments.

❘ LLEIDA ❘ Les 18 escoles bressol dela ciutat de Lleida col·laborenfins al pròxim 23 d’abril en unacampanya amb el Banc d’Ali-ments de Lleida amb l’objectiu,fonamentalment, de recollir pro-ductes infantils, però també desensibilitzar la ciutadania de lesnecessitats de l’alimentació in-fantil. I és que habitualment, enles accions d’aquesta entitat, elsciutadans no acostumen a donarbolquers, biberons o llet infan-til. La campanya, que va comen-çar fa un mes, ja ha aconseguitrecaptar més de mil quilos deproductes, que s’entregaran a les120 entitats lleidatanes quecol·laboren amb el Banc d’Ali-

ITMAR FABREGAT

ments. Els voluntaris van reco-llir ahir una part de les donaci-ons en algunes guarderies.

El president de l’entitat, Jo-sep Maria Forné, va confirmarque després dels bons resultatsvolen exportar aquesta iniciati-

va a la resta de Catalunya. Coma clausura del projecte, l’AMPAgeneral ha organitzat una repre-sentació el 23 d’abril, a les 18.00hores alTeatre de l’Escorxador,amb entrada lliure fins a com-pletar l’aforament.

Per recollirproductes infantils

X. SANTESMASSES❘ GUISSONA ❘ Jukenetbox és una no-va aplicació per a mòbils idea-da per dos lleidatans que per-met que un client pugui escollirla música que escoltarà en al-guns dels pubs que s’han adhe-rit al servei. La iniciativa té certsparal·lelismes amb les antiguesmàquines de discos que hi ha-via als bars (Jukeboox) amb quèel client podia posar, pagant, lamúsica que sonava al local. Enconcret, Jukenetbox permet al’usuari sincronitzar amb la llis-ta de música d’un local i escollirles cançons que prefereix escol-tar de forma immediata. L’apli-cació és gratuïta per als usuaris

i, segons Jairo Serrano, veí deGuissona, que serà el represen-tant del producte a Catalunya,Andalusia iVeneçuela, de mo-ment només a Lleida “ja tenimuna trentena de locals que hancontractat l’aplicació”. El seudisseny i desenvolupament éspropi i està patentat internacio-nalment.

La va idear Jesús Iglesias, unveí de Sant Guim de Freixenetque viu des de fa vuit anys a l’illade Kanawa, a Bali (Indonèsia).

Música a la carta als pubsDos veïns de la Segarra dissenyen una aplicació per a mòbils que permet alsclients elegir la música dels locals || Operativa a partir del 27 d’abril

TECNOLOGIA INICIATIVES

“El Jesús tenia pensat fer un ne-goci a escala mundial i al disse-nyar aquesta aplicació també hiha implicat els amics”, diu el Jai-ro. Iglesias treballa en el projec-te des de fa dos anys. Del dis-seny de màrqueting i llançamentse n’ocupa l’empresa Ogilvy &Mather, dirigida per Lluís Bas-sat, i el llançament a Europa i alsEstats Units està previst per al27 d’abril.

Aquesta aplicació funcionaamb els iPhone o els Androidsi el client pot buscar a la xarxael pub en qüestió i consultar laseua llista de cançons o playlist.Es poden escollir tres cançonscada tres minuts i passaran a serles primeres de la llista. És unainiciativa pionera que permet alconsumidor escollir les cançonsque sonaran als pubs.

ENTREVISTA

«Escoltar la música quevols és un dret»

Jairo Serrano és un veí deGuissona de 34 anys ques’ha embarcat en aquest pro-jecte amb el seu grupd’amics.Abans del seu llan-çament ja compta amb 30locals adherits.És una aplicació pionera?No hi ha cap iniciativa sem-blant i penso que és molt ne-cessària perquè avui dia elsclients dels establiments no-més poden escoltar la músi-

ca que els posen. L’objectiués revolucionar la formade consumir la música, queés un dret que havíem per-dut.Com es finança aquest pro-jecte?El client que s’hi connecta iescull les cançons no paga,però l’establiment adherit,sí, en funció de l’aforamentque té. Fins a 100 personesel cost és de 23 euros al mes.Si té un aforament per a mésde 100, paga 54 euros, i pera més de 250, el cost ascen-deix a 115 euros. Els dos pri-mers mesos són gratuïts.

Jairo SerranoDISTRIBUÏDOR DE L’APLICACIÓ

XAVIER SANTESMASSES

Jesús Iglesias.

La Fira del Sabóde Montgai, aExtremadura

INICIATIVES

❘ MONTGAI ❘ La Fira del Sabó deMontgai, que se celebrarà el28 d’abril, ha servit d’exem-ple a uns escolars de la loca-litat extremenya de Cabezade Buey que van muntar unacooperativa per elaborarsabó a partir d’oli usat. Elsalumnes no van trobar capempresa interessada a asses-sorar-los i van contactar ambla directora de la Fira,Tere-sa Boladeres, que a travésd’una conferència els va mos-trar les tècniques que utilit-zen. Després d’això, diversesempreses extremenyes hancontactat amb els escolars.

La Marató rep318 projectesd’investigació

SALUT

❘ BARCELONA ❘ Un total de 318projectes d’investigació on-cològica, almenys una dese-na de Lleida, opten al finan-çament de La Marató deTV3,que en l’última edició va re-captar més de 12 milionsd’euros per a la lluita contrael càncer. En els pròxims me-sos, científics d’àmbit inter-nacional revisaran els treballspresentats al concurs d’aju-des i basaran l’elecció en cri-teris com rigor metodològico aplicabilitat.Al novembrees donaran a conèixer els pre-miats.

Més fruita iverdura alscentres escolarsdel Pirineu

SALUT

❘ BARCELONA ❘ La presència defruita als menjadors escolarsde l’Alt Pirineu iAran ha aug-mentat un 20 per cent l’últimany, mentre que la d’hortalis-ses, un 17 per cent, segonsvan informar la setmana pas-sada aTremp l’Agència de Sa-lut Pública de Catalunya i eldepartament d’Ensenyament.Un total de 2.899 alumnesmengen als centres escolars idestaca un elevat percentat-ge de compliment de les fre-qüències recomanades d’ar-ròs, llegums i verdura al pri-mer plat.

D’altra banda,Afrucat i eldepartament d’Agriculturavan firmar ahir un conveniper a la distribució de fruitesa les escoles dins del pla deconsum d’aquests alimentsper a aquest curs escolar.

La notícia, aLleida Televisió

Vegeu el vídeo almòbil amb el codi.

TRENTA PUBS

A la província de Lleidahi ha una trentena delocals que ja hancontractat l’aplicació


La Furgoneta Azul 15.03.13

El Suplement 17.03.13

Connexió Barcelona 18.03.13

Generació Digital. Cap. 67


MEN’S HEALTH MAY‐2013


Jukenetbox, elige la música que quieres escuchar en los bares con tu An... http://www.eresandroid.com/jukenetbox/

1 de 3 03/04/2013 18:55Infinimar Com www.infinimar.esy.es

Press Clipping jukenetbox

Documents

Transcript of Press Clipping jukenetbox