Parelles de Tirant lo blanc:

L'EMPERADRIU I HIPÒLIT:

La mare de la Carmesina, l’Emperadriu, s’enamora d’Hipòlit, ja que li recorda al fill que li va morir. Tot i que la diferència d’edat era bastant gran, ja que l’Emperadriu podria ser la mare d’Hipòlit.

En el moment en que l’Emperador és mort, l’Emperadriu decideix casar-se amb Hipòlit ja que estava totalment enamorada. Després ella al morir, va deixar en herència el regne a Hipòlit,i aquest aconsegueix ser l’Emperador.

A la cambra de l'emperadriu hi havia un recambró on ella s'acostumava a pentinar, i al recambró hi havia una porta que eixia en un terrat, on Hipòlit estava. I un cop oberta la porta del terrat, veié que Hipòlit hi estava estès, sobre el terrat, perquè no pogués ésser vist des d'en lloc. Ho celebrà, pensant que ell guardaria molt bé el seu honor. Quan Hipòlit la veié, si bé cada vegada es feia més fosca nit, s'aixecà immediatament i anà cap a ella. I, agenollant-se, li besà les mans i també li volia besar els peus, però la valerosa senyora no ho comportà, sinó que el besà moltes vegades a la boca; l'agafà de la mà, mostrant-li un amor infinit, i li digué que anessin a la cambra. I Hipòlit digué:

-Senyora, la majestat vostra m'haurà de perdonar, perquè mai no entraré a la cambra fins que el meu desig no participi en la glòria esdevenidora.

I la prengué en braços i la posà a terra, i aquí sentiren l'última fi de l'amor.

ESTEFANIA I DIAFEBUS:

Estefania i Diafebus es coneixen a Constantinoble, degut a que l’Emperador demana Tirant per a que lluiti amb ell i Diafebus, cosí de Tirant, l’acompanya i com Estefania és la donzella de Carmesina, s’enamoren l’un de l’altre i es casen en secret. L'episodi fonamental d'aquesta relació amorosa té lloc al castell de Malveí i és explicat per Plaerdemavida com si hagués estat un somni.

Diafebus acaba sent anomenat Gran Conestable i comte de Sant Àngel per l'Emperador de Constantinoble.

TIRANT I CARMESINA:

Tirant i carmesina : és la parella protagonista del llibre de Tirant lo Blanc. El seu enamorament, comença amb la declaració d’amor que li fa Tirant. Més tard la parella es consolida amb el pacte que fan. Aquest consisteix en que Carmesina mantingui la seva virginitat fins el matrimoni, fet que Tirant no accepta massa bé, ja que abans d’estar casats, gràcies a Plaerdemavida, la parella dorm junta, però Carmesina aconsegueix complir el pacte.

Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa. 

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntant, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

Aquest fragment és el que fa referència a la declaració de Tirant. D’una manera original Tirant utilitza un mirall per declara el seu amor a Carmesina ja que li diu que la imatge que veu reflectida es aquella que li pot donar la vida o la mort, ella va a una cambra pensant que trobaria alguna cosa ja que Tirant s’ho diu, però es dona compte de que és ella la que es tenia que trobar reflectida en l’espill . Carmesina descobreix l’amor que sent Tirant per ella i es mostrà molt admirada.

Enamorament de carmesina per Tirant:

Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.

Aquest és el fragment on Carmesina accepta que està enamorada de Tirant. El joc de cortesia és un seguit de regals, cartes, i declaracions que consoliden el seu amor poc a poc.