Orígens Narrativa i Tirant Lo Blanc

INDEX

1.- Orígens de la narrativa medieval

2.- Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

a) Contextualització

b) Joanot Martorell, escriptor i cavaller

c) Tirant lo Blanc datació, autoria i publicació

d) Definició de la novel.la

e) Tirant lo Blanc, realitat o ficció

f) Llengua i estil

1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA 1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVALMEDIEVAL

en llengua romànicaen llengua romànica LlocLloc: França: França ÈpocaÈpoca: s.XII: s.XII Autors:Autors: poetes anònims, classe intel.lectual poetes anònims, classe intel.lectual

coneixedora de la retòrica i la llengua llatina. coneixedora de la retòrica i la llengua llatina. ClerguesClergues

Públic Públic reduït, nobles i/o clergues adscrits a la reduït, nobles i/o clergues adscrits a la cort.cort.

FormaForma: : Noves rimades:Noves rimades: octosíl.labs-apariats octosíl.labs-apariats (art menor per tal de diferenciar-se de la (art menor per tal de diferenciar-se de la narrativa llatina)narrativa llatina)

DifusióDifusió lectura en petits grups lectura en petits grups

1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànicaen llengua romànica

Les primeres narracions en llengua no Les primeres narracions en llengua no llatina varen ser llatina varen ser traduccions *traduccions * de de poemes èpics llatins.poemes èpics llatins.

Escrites en Escrites en llengua francesallengua francesa Les dues Les dues primeresprimeres van ser: van ser:

Roman de TebesRoman de Tebes (s.XII) (s.XII) La TebaidaLa Tebaida d’Estaci (s.I dC)d’Estaci (s.I dC)

Roman d’EnnesRoman d’Ennes (s.XII) (s.XII) L’Eneida L’Eneida de Virgili (s.I dC)de Virgili (s.I dC)

*traducció entesa com l’acció de refer enterament donant nova forma i disposició


Concepte Concepte RomanRoman (evoluciona) (evoluciona)

Narració, Narració, TraduccióTraducció en noves rimades en noves rimades

Narració, Narració, original original en noves rimades en noves rimades TemàticaTemàtica, relacionada amb els gustos , relacionada amb els gustos

del públic cortesà:del públic cortesà:

1.- 1.- MatèriaMatèria de de BretanyaBretanya- - temes relacionats temes relacionats amb la matèria llegendària del rei Arturamb la matèria llegendària del rei Artur

1.-1.-ORÍGENSORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànicaen llengua romànica

La Matèria de Bretanya (Roman Courtois) La Matèria de Bretanya (Roman Courtois) serà un filó temàtic i creatiu fins el segle serà un filó temàtic i creatiu fins el segle XV.XV.

Altres tipus de narrativa medievalAltres tipus de narrativa medieval: :

- en versen vers: lais*, fabliaux*: lais*, fabliaux*

- en prosaen prosa: novel.letes exemplars, : novel.letes exemplars, sentimentals, d’aventuressentimentals, d’aventures

*Lais= poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista

*Fabliaux=poemes narratius breus de caràcter eròtic, humorístic i realista

11.-.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVALORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànicaen llengua romànica

A CATALUNYAA CATALUNYALa Matèria de Bretanya entra a Catalunya el mateix La Matèria de Bretanya entra a Catalunya el mateix

segle XII. En tenim un exemple en el poema del segle XII. En tenim un exemple en el poema del trobador Guerau de Cabrera trobador Guerau de Cabrera “Ensenhament”, “Ensenhament”, a a l’estrofa X on diu al seu joglar: l’estrofa X on diu al seu joglar:

“ “I de RotllàI de Rotllàsaps tantsaps tantcom això que mai no fou.com això que mai no fou.Del relat d'Del relat d'ArtúsArtúsno en saps mésno en saps mésni de la còlera de ni de la còlera de Marc.”Marc.”

L’obra més representativa d’aquesta influència a L’obra més representativa d’aquesta influència a Catalunya és :Catalunya és :

BLANDÍN DE CORNUALLABLANDÍN DE CORNUALLA (XIV-XV) (XIV-XV)

1.-1.-ORÍGENSORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llengua romànicaen llengua romànica

Els romans de la Matèria de Bretanya són Els romans de la Matèria de Bretanya són coneguts amb el nom de coneguts amb el nom de llibres de llibres de cavalleriacavalleria per les seves característiques per les seves característiques fantàstiques i inversemblants. fantàstiques i inversemblants.

Per altra banda sorgeix un gènere nou, Per altra banda sorgeix un gènere nou, variant dels llibres de cavalleria: variant dels llibres de cavalleria:

la novel.la cavalleresca la novel.la cavalleresca en prosa i de en prosa i de caràcter versemblantcaràcter versemblant


LLIBRES DELLIBRES DE CAVALLERIACAVALLERIA

- Personatges i elements Personatges i elements meravellososmeravellosos

- Exageració i truculènciaExageració i truculència- Espai: terres llunyanes i Espai: terres llunyanes i

exòtiquesexòtiques- Temps: passat remotTemps: passat remot- Ambientació misteriosa i Ambientació misteriosa i

màgicamàgica

NOVEL·LA NOVEL·LA CAVALLERESCACAVALLERESCA

- Absència de personatges i Absència de personatges i elements meravellososelements meravellosos

- Moderació i versemblançaModeració i versemblança- Espai conegut i Espai conegut i

localitzablelocalitzable- Temps properTemps proper- Ambientació creïble Ambientació creïble

2.-2.-

TIRANT TIRANT LO LO BLANCBLANC

Joanot Joanot MartorelMartorelll

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell

València és el nucli de la València és el nucli de la confederació catalano-confederació catalano-aragonesa, viu una època aragonesa, viu una època de progrés i prosperitat de progrés i prosperitat econòmica i política amb econòmica i política amb gran vitalitat respecte la gran vitalitat respecte la resta d’Europa que passa resta d’Europa que passa per una crisi important per una crisi important marcada per les pestes, les marcada per les pestes, les plagues o inundacions. plagues o inundacions.

CONTEXTUALITZACIÓ s. XV

•Punt de vista políticPunt de vista polític


València es recuperà de València es recuperà de la crisi fàcilment gràcies la crisi fàcilment gràcies a:a: L’estabilitat al campL’estabilitat al camp El creixement artesanal El creixement artesanal El creixement mercantil i El creixement mercantil i

financer que va atreure financer que va atreure capital forà. capital forà.


•Punt de vista socialPunt de vista social


• Punt de vista socialPunt de vista social Estructura socialEstructura social

Mà majorMà major: noblesa, : noblesa, cavallers, burgesos cavallers, burgesos de rang, ciutadans de rang, ciutadans urbans urbans

Mà mitjanaMà mitjana: : burgesos, professions burgesos, professions lliberals i mercantils lliberals i mercantils

Mà menorMà menor: poble : poble menut, oficis menut, oficis artesans, pagesos artesans, pagesos lliures o dependentslliures o dependents



Punt de vista social:Punt de vista social: La classe cavalleresca a la València del XV, La classe cavalleresca a la València del XV,

la la tardortardor de de l’edatl’edat mitjanamitjanaEl món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. Com El món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. Com

a classe es manté per uns codis que són forçats i a classe es manté per uns codis que són forçats i artificials en una societat que ha evolucionat.artificials en una societat que ha evolucionat.



• Punt de culturalPunt de culturalLa prosperitat política i econòmica La prosperitat política i econòmica

va facilitar l’expansió urbana i la va facilitar l’expansió urbana i la dinamització cultural:dinamització cultural:

Edificacions Edificacions arquitectòniquesarquitectòniques: La Llotja, el : La Llotja, el Consolat de Mar, escultures, Consolat de Mar, escultures, palaus, la catedral…palaus, la catedral…

Producció literària de qualitatProducció literària de qualitat: : A.March, J.Martorell, J.Roig, A.March, J.Martorell, J.Roig, J.Roís de Corella J.Roís de Corella


DEDICATÒRIADEDICATÒRIA “ “A honor, llaor e glòria de Nostre A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la lletra del present llibre apellat TIRANT LO BLANC, lletra del present llibre apellat TIRANT LO BLANC, dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal”sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal”

LLETRA:LLETRA: “…E perquè en la present obra altri no puixa “…E perquè en la present obra altri no puixa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada a no altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada a servei de molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectant servei de molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectant Don Ferrando de Portugal la present obra, e Don Ferrando de Portugal la present obra, e començada a dos de giner de l’any mil quatre-cents e començada a dos de giner de l’any mil quatre-cents e seixantaseixanta

DEO GRATIAS“ Aquí feneix lo llibre del valerós e estrenu cavaller Tirant lo Blanc,

príncep e Cèsar de l’Imperi grec de Constestinoble, lo qual fon traduÏt d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en llengua vulgar

valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller Mossèn Joanot Martorell, lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó

les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és estada traduïda, a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per lo magnífic cavaller Mossèn Martí Joan de Galba; e si defalt hi serà

trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància; al qual Nostre Senyor Jesucrist per la sua immensa bondat, vulla donar, en premi de sos treballs, la glòria de paradís. E protesta que si en lo dit llibre haurà

posades algunes coses que no sien catòliques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcció de la santa catòlica Església.

FON ACABADA D’EMPRENTAR LA PRESENT OBRAEN LA CIUTAT DE VALÈNCIA, A 20 DEL MES

DE NOEMBRE DE L’ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST 1490”

(llegir Dedicatòria, lletra, pròleg i capítol I)

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot de Joanot MartorellMartorell


DATACIÓ, AUTORIA I PUBLICACIÓDATACIÓ, AUTORIA I PUBLICACIÓ

- - 14601460 inici de l’obra inici de l’obra

- - 14681468 Mor Joanot Martorell, el manuscrit va Mor Joanot Martorell, el manuscrit va a parar a mans de Martí Joan de Galba a parar a mans de Martí Joan de Galba (qui, segons el Deo Gratias o colofó final, (qui, segons el Deo Gratias o colofó final, acabà el llibre)acabà el llibre)

- 14901490 Nicolàs Spindeler imprimeix l’obra Nicolàs Spindeler imprimeix l’obra

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell Autoria de la novel.laAutoria de la novel.la

J.FusterJ.Fuster(autoria compartida)(autoria compartida)

De 1468 a1490 el De 1468 a1490 el manuscrit inacabat manuscrit inacabat circulà per València circulà per València entre lletraferits, el entre lletraferits, el podien retocar i acabar.podien retocar i acabar.

Martí Joan de Galba Martí Joan de Galba apareix com qui l’acabà apareix com qui l’acabà definitivament.definitivament.

Martí de RiquerMartí de Riquer(autoria única)(autoria única)

Defensa l’única i exclussiva Defensa l’única i exclussiva autoria de Joanot autoria de Joanot Martorell.Martorell.

Martí Joan de Galba té el Martí Joan de Galba té el mèrit de preparar-lo per mèrit de preparar-lo per a la impressió. No nega a la impressió. No nega però que s’hi poden però que s’hi poden trobar retocstrobar retocs

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, JOANOT MARTORELL, escriptor i cavallerescriptor i cavaller

Gandia 1413-1414Gandia 1413-1414 Petita noblesa valencianaPetita noblesa valenciana 1433 documentat com a 1433 documentat com a

cavallercavaller Participà de la vida activa Participà de la vida activa

agitada del s.XV:agitada del s.XV: ViatgesViatges Lluites internes Lluites internes Duels per qüestions d’honorDuels per qüestions d’honor


Viatges: Viatges: ItàliaItàlia (col·laborà a la cort d’Alfons el (col·laborà a la cort d’Alfons el

Magnànim)Magnànim) PortugalPortugal (on devia conèixer el príncep (on devia conèixer el príncep

Ferran, a instàncies del qual escriu el Ferran, a instàncies del qual escriu el TirantTirant))

Anglaterra Anglaterra (amb l’objectiu de trobar (amb l’objectiu de trobar jutges pels seus afers conflictius. Influí jutges pels seus afers conflictius. Influí en la primera part del en la primera part del Tirant, Tirant, món món fastuós i cortesà que ell admirava)fastuós i cortesà que ell admirava)


Requestes de batalla:Requestes de batalla: Amb el seu cosí,Amb el seu cosí, Joan de Montpalau Joan de Montpalau, ,

per una qüestió d’honor: haver per una qüestió d’honor: haver deshonrat la seva germana Damiata. deshonrat la seva germana Damiata. Fou el conflicte més llarg i es resolgué Fou el conflicte més llarg i es resolgué amb dinersamb diners

Desavinences econòmiques amb Desavinences econòmiques amb Golçalbo d’HíxarGolçalbo d’Híxar, comanador de , comanador de MuntalbàMuntalbà

Amb Amb Felip de BohilFelip de Bohil, cavaller errant molt , cavaller errant molt famós documentat a Londresfamós documentat a Londres


Tots els episodis estaven voltats d’un Tots els episodis estaven voltats d’un formalismeformalisme i una i una retòricaretòrica allunyada allunyada de la realitat del XV. de la realitat del XV. Molts no es varen Molts no es varen arribar a executar, es van quedar en lletres de arribar a executar, es van quedar en lletres de batallesbatalles

El seu perfil és el d’un El seu perfil és el d’un cavaller bregóscavaller bregós que es mou amb desimboltura en les que es mou amb desimboltura en les més luxoses corts i més luxoses corts i destre en les armesdestre en les armes en combat singular.en combat singular.

Morí el 1468, solterMorí el 1468, solter

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LADEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA

1.- NOVEL·LA TOTAL 1.- NOVEL·LA TOTAL (Mario Vargas Llosa)(Mario Vargas Llosa)

És una novel.la: És una novel.la:

Política i MilitarPolítica i Militar

D’Ambients i de CostumsD’Ambients i de Costums Sentimental i eròticaSentimental i eròtica

CavallerescaCavalleresca

Abarca,doncs, diferents aspectes de la realitat, Abarca,doncs, diferents aspectes de la realitat, per això és una novel.la total, integralper això és una novel.la total, integral

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LADEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA 2.- 2.- NOVEL·LA MODERNANOVEL·LA MODERNA (Albert Hauf)(Albert Hauf)

Per la seva ironia i versemblança.Per la seva ironia i versemblança.

S’adapta a la situació històrica:S’adapta a la situació històrica:

Soluciona els problemes de la cristiandat, Soluciona els problemes de la cristiandat, redimeix la classe cavalleresca redimeix la classe cavalleresca

desencisada i en declivi desencisada i en declivi

però al mateix temps l’autor sap distanciar-però al mateix temps l’autor sap distanciar-se, amb ironia, de tot el món que se, amb ironia, de tot el món que

representa.representa.

.- .- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell DEFINICIÓ DE LA NOVEL.LADEFINICIÓ DE LA NOVEL.LA

3.- 3.- NOVEL·LA PRAGMÀTICANOVEL·LA PRAGMÀTICA (Albert Hauf)(Albert Hauf)

Té elements de Té elements de tractattractat i de i de manual:manual: Dels usos i costums dels cavallersDels usos i costums dels cavallers: :

Com presentar-se a la cortCom presentar-se a la cortCom tractar les damesCom tractar les dames

Com escriure una carta amorosaCom escriure una carta amorosa Com luitar i comportar-se en un torneig festiuCom luitar i comportar-se en un torneig festiu

Dels combats, les armes i les estratègiesDels combats, les armes i les estratègiesRituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals, Rituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals,

qui hi intervé…)qui hi intervé…)Les estratègies Les estratègies

Com fer un discurs en públicCom fer un discurs en públicCom escriure una lletra de batallaCom escriure una lletra de batalla

Dedicatòria i Lletra

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell ESTRUCTURA ESTRUCTURA

Pròleg

Tirant a Anglaterra

Tirant a la Mediterrània

SICILIA IMPERI GREC NORD D’ÀFRICA

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell LLENGUA I ESTILLLENGUA I ESTIL

EN CONSTRUCCIÓEN CONSTRUCCIÓ

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell LLENGUA I ESTILLLENGUA I ESTIL

NARRADORNARRADOR

EN CONSTRUCCIÓEN CONSTRUCCIÓ

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell TIRANT LO BLANC, TIRANT LO BLANC,

Realitat o ficcióRealitat o ficció EN CONSTRUCCIÓEN CONSTRUCCIÓ

2.- 2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorell de Joanot Martorell JOANOT MARTORELL, escriptor i JOANOT MARTORELL, escriptor i

cavallercavaller

Orígens Narrativa i Tirant Lo Blanc

Education

Transcript of Orígens Narrativa i Tirant Lo Blanc