8/13/2019 Tirant Lo Blanc SOLC

1/3

La novel. la de cavalleries. Curial e Giielfa . Tirant lo Blanc

Combat a cavall. Calendari flamenc de comencaments delseglexvr.

JoanotMartorellVidas molt possible ueJonNorMARToRELI-asqus Gandia 'any l4l 3 o 1414,enel si d'una noble famlia valenciana.El seuavi va ser conseller eial i el seupareexerc com a cambrer del rei Mart l'Hum. Fu llarguesestadesa Anglaterra,Portugal Italia com a conseqncia e diverses luites cavalleresques les quals,com a bon cavaller, raafeccionat.Mori I 'any 1468.ObraGuillem de VaroicEl Guillem de Varoics un relat inacabatque Martorell ampli i modific en elstrenta-nouprimers captols del Tiranl. El protagonistas un noble que, avorrit idesenganyat el mn, es retira en una ermita a fer penitncia.Mentrestant, elsmoros ocupenAnglaterra ell, esdevingutper uns estranysdesignis ap dels exr-cits anglesos,allibera el pas de I'ocupacisarraina. Acomplerta ta seva missi,torna a la vida ermitana aconsella n escuder obre es maneresde comportamentd'un cavaller.L'aspecte idcticdelGuillem de VaroicprocedeixdelLlibre de 'ordede cavalleria, trtentreque I'aspectenovel.lescprocedeixde la prosificaci francesadelGuy de Warwycke, elatanglonormanddel seglextlt.

8 5

8/13/2019 Tirant Lo Blanc SOLC

2/3

Tema 9Lletresde batallaLa lectura de les quinze lletres conservades ns mostren dues actitudsben dife-rents.que no s'exclouen in que es complementen: l tarann luitador de Marto-rell per tot all que afects ls seus nteressos el seu honor i una segonaactitud,ms subtil,ques el que Mario VargasLlosa anomena la passiper les ormes ,s a dir, la passiper I'ambientcreata I'entorn de la mort, el cerimonialestablertper la cavalleriamitjangant cartellsafixats a les ciutats, cartesentre els cavallers,etc. s la matangaentesa om a gran espectacle. n espectacle n el qual, probable-ment,el menys mportantsigui a presncianevitable e la mort.

Tirantlo BlancDataNo tenim una data segurade redaccide la novellapero semblaque Martorell I'es-crivi entreel 1460 i el 1468,any de a sevamort. El Tirant fou publicata Valnciael 1490 reeditata Barcelona l 1497.Les traduccions l castell a I'itali no esferen esperar.La versial francs ou molt Lardanaseglexvttt). A partir d'aques-tes raduccionsel Tirant aparegu om a material de ficci d'altresobres: 'Orlando.furioso 'Ariosto, Mucltadoaboutnothingde Shakespeare,lQuijotedeCervantes,etc.AutoriaIgnorem si Joanot Martorell en morir havia acabat a sevaobra; el que s sabemsegurs que quan es public a Valncia el | 494 fou ms o menys retocadaperMarti Joande Galba.El filoleg JoanCoromines opina que la intervencide Galbaes imit a,:d interpolaralgun episodidurant I'estada e Tirant a l'Imperi Grec:b)refer algunscaptolsde I'estada el protagonistaa Barbaria;c) ampliarI'epleg , d)dividir el text en captolsals quals posd tol. Fixem-nos, doncs,que el treball deGalba fou el d'un poiidor queen cap moment no alterde manerasubstancial lcontingut de la novel.la.ArgumentLa novel.la 'inicia amb les aventures el cavallerermita Guillem de Varoic, el qualrep la visita de Tirant. quees dirigeix a un torneig amb motiu de les nocesdel reid'Anglaterra.Alliqonatper I'ermitsobre a cavalleria. irant marxaamb els seusacompanyants Franqa.Siclia Rodes.on Tirant arriba a ser cap delsexrcitsbizantins.Desprs 'una sried'aventures l nord d'Africa. tornaa Constantinobleon es casaamb la filla de l'emperador,a princesaCarmesina, s nomenatCsarde I'lmperi. El matrimoni mor pocdesprs; irant victima d'una malaltia Carme-sinaa causadel dolor per la mort del seu marit.Al costatde I'acci militar de Tirant corre l'acci amorosa;acciamorosano ni-cament de Tirant i Carmesina sin la dels altres personatges:a de Diafebus iEstefania.a de I'emperadriu Hipolit. la de 'emperador lesdonzelles el palau, a8 6

8/13/2019 Tirant Lo Blanc SOLC

3/3

La novel. la de cavalleries. Curial e Gelfa . Tirant lo Blancdel princep Felip amb Ricomana i les extraordinries -per humanes-col.laboracions e Plaerdemavida la Viuda Reposada.Aquestamultiplicitat d'ac-cions mant el lector sempreatent evita de caure en l'avorriment que podrienprovocaralgunscapitolsmassa eixucs,a causadelsconvencionalismesetrics del'poca.Modernitatde a novel'laL'obra s el resultat de la suma de moltes novel.letes mb ms o menys entitatpropia cadascuna, ertebrades er la presnciadel protagonista,per una llenguacomuna per una visi totalitzadoradel mn. Es pot parlar, doncs,d'un cert frag-mentarismeestructuralque no afectael sentit unitari de la novel.la. , de a mateixamanera,podem parlar del trencamentque el Tirant representa especte e la nar-rativaanterior.En efecte, 'obra de Martorell suposa 'abandgairebdefinitiu delsideals medievals (religi, cavalleria). l'apropiaci rpida dels ideals burgesos(plaer, a, humor) per la qual cosano podemconsiderar l Tirant lo Blanc comuna novel.la e cavalleries onvencional.A ms.el seuprotagonistano sun caba-llero andante in un hdbil capitrin, om diu MenndezPelayo.Un altre signe de modernitat s, com en Curial e Gi.ielfa, 'explicitacidels fetsmitjangant a logica la ra i no mitjangant a fe i elsseusmisteris.Aix, la novel.las un compendiextraordinari d'estratgiamilitar i d'utilitzaci cientifica dels ele-mentsde la naturalesa.Ms importants que les escenes e batalles de festescortesanestan detallada-ment explicades-, sn les escenes e la vida diria. en lesqualsels protagonisteses mostren al i com sn realment,despullats e tot artifici. amb tota la senzillesaespontaneitat e qu els homes sn capagos. questesescenes nenrecolzades nel sensualisme e questd mpregnada 'obra, amb incursions reqentsen I'erotis-me, i per I'alternanqanarraci-dileg.La sensualitat l'erotisme responena unafilosofiavitalista otalmentallunyadade a immorahtat i a la condicid'adolescentsi joves delspersonatges rincipals.L'alternanganarracien tercerapersona/dilegrespon a la voluntat per part de I'autor de crear una atmosferade versemblangamitjangant a rapidesa, 'expressivitat,a ironia i la naturalitat.En el Tirant la cavalleriabaentraten crisi; en restenencara es ormes externes, lstorneigs,els dealsde la fe i de I'honor, pero ha desapareguta ficci per deixarpasa la historia contempornia la profanacide Santa Sofia de Constantinoble,elsnoms d'algunspersonatges,a geografiaprecisa.etc.). Tamb s nova la manerad'expressar-se, ra a segonses normes de la prosa renaixentista la qual era tanafecta 'altasocietat alenciana el segleXVi to solemne oratori, llargsparlamentsretorics, amentacions.ntercanvisde preguntes respostes, tc.Contrriament, 'i -deari burgs.modern,s expressat n un to col.loquial, inmic i mordaqquednaal lectors a pautade comportament la psicologia- delspersonatges.El Trant lo Blanc s.per tot el quehem dit. una fita important en la historia de laliteratura universal.iA cavall de la tradici artrica i la novella moderna,enspre-sentauna societatdesgavellada ue malda per escapar-se els ligams medievalss'afanyaa participarde a nova vida que i ofereix 'ideari burgs,perqu., Ioempsperdut no es pot cobrar.'

8 7