PART AI\GLESA DEL TIRANT LO BLANC (capítols 1 a 97)

Lapxtanglesa del Tirant, anomenada el Guillem de Varoic, ocupa els

primers 97 capítols.

Capítols I a 4. "En la ftrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra" vivia un cavaller

de molta anomenada com a guelrer, el comte de Varoic. En arribar als

cinquanta-cinc anys decidí emprendre una peregrinació a Jerusalem per

¿emanar perdó detantes morts que havia fet. S'acomiada de la comtessa, la

q*t "r

pi*y de la seva partida, i li dóna mig anell que concorda amb el mig

que ell ós qü"¿u. Va fer ióo". la brama que era mort (la comtessa li fa fer

funerals, pénsant-se vídua) i torná a Anglaterra, vestit amb I'hábit de sant

Francesc, amb llargs cabells i barbes, i s'instal.la en una ermita, on viu de la

caritat.

Capítols 5 3 12. Passen anys i Abraim, rei moro de la Gran Canaria"

desembarca a Anglaterra arrb un gan exércit i guanya en nou batalles

seguides el rei d'Ánghterra, el qual s'ha de retraure a Londres. Aguanta fins

q,i" p"t la fam ha de sortir, i va a Varoic, on tarnbé I'assetgen els moros'

Ál"rhor", se li apareix una donzella que li diu: "lo primer home que veurás ab

llonga barbA qué et demanará per ¿tmor de Déu cantat besa'l en la boca en

,"ryut de par¿t prega'l gfaciosament que deixe I'hábit que port4 e fes-lo

"upit¿ de üta la Árñ". L-bndemátrobael comte-ermitá que li demana caritat, i

després de diverses excuses accepta el comandament de I'exércit. A la nit el

comte-ermitá es disfressá de moro i se n'aná al campament enemic, on llengá

les magranes, sobtant els enemics arnb I'incendi que se'n seguí, el qual, com

més ai[ga hi gitaven, més augmentava. Aprofitant el desordre, el rei

d'Anglaterr ao atacáeí campament dels moros i els feu fugir fins a recollir-se al

castell d'Alimburg.

Capítols 13 a 27.El rei de la Gran Canária tamet una lletra de batalla al

d'Anglaterra, reptarrt-lo a combat "rei per rei", i el qui venci será el rei

d'Anilaterra. Eicomte proposá el rei, encara jove, i feble, que cedís la reialesa

a un dels seus nobler, p"rdtots se'n trobaven mereixedors; aleshores el rei

disposa que el substiueixi l'ermitá. Aquest accepta idemana a la comtessq

q"á """*a

no I'ha reconegut, "1es armes de son marit En Guillem de Varoic,

aluelles ab qué ell acostumava entrar en les batalles". L'endemá combaté amb

eirei de la Gran canária i li tall¿ elcap. Els moros no es reteren i tornaren a

moure batalla, peró el comte també els venq i els fa fora definitivament'

Després es fa réconéixer de tothom com el comte de Varoic, renuncia a la

reiaiesa i després de romandre cinc mesos a Varoic amb la seva dona, es retira

a I'ermita definitivament.

Capítols 28 a 57.Temps després, el rei d'Anglaterra fa unes grans festes iexercicis d'arrnes p"t rél.br* les seves noces arnb la filla del rei de Franga.

Un jove bretó, anomenat Tirant lo Blanc decideix d'anar-hi amb molts d'altresjoves. S'adorm damunt el cavall i va aparar a I'ermita de Varoic, el qual es

meravella del desconeixement de la cavalleria que té Tirant; aquest li demana

que I'adoctrini i aquest ho fa i li deixa I'Arbre de batalles. Després de prendre

part a les festes, tornen a veure I'ermita i li conten les gestes i les festes. Tirantdiu de la dona del rei: "vos puc dir, senyor, gue com la infanta bevia vivermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e

tots quants hi eren n'estaven admirats".

Capítols 58 a 73. El cosí de Tirant, Diafebus, llegeix una carta en qué es diuque el millor cavaller que ha concorregut a les festes és Tirant lo Blanc.

Tirant, ja al seu primer combat, matá un cavaller lluitant a cavall. Una altra

vegada combaté a peu el senyor de Muntalt, el feu caure atena i el va matarperqué no es volgué retre. Pocs dies després una donzella, dita la Bella Agnés,

duia un magnífic fermall al pit, i Tirant li demana a canvi de servir-la icombatre per ella. Agnés li atorga. L'endemá es presenta a la cort un cavaller,

el senyor de les Vilesermes, el qual, en nom del seu antic amor per la BellaAgnés, repta Tirant mitjangant una lletra de batalla (capítol 62). Després d'unllarg combat de nit en un bosc, el senyor de Vilesermes és mort i Tirant cau

sense sentits i tot ple de sang. Poc després arriben a Anglaterra, d'incdgnit idesitjosos de prendre part en les festes, els reis de Frisa i d'Apol.lónia i els

ducs de Bavera i de Burgunyq els quals es presenten amb una sumptuositat iun luxe que meravellen tothom, sobretot a causa de quatre lleons domesticatsque els fan de portadors de missatges. Repten a lluitar amb qui vulgui. Tiranthi lluita i els veng i els mata els quatre en dies successius.

Capítols 74 a97. Kirieleison de Muntalbá, súbdit del rei de Frisa, decideixver{ar-se de Tirant. Per fer-ho, tramet una donzell4 la qual davant el reid'Anglaterr4rcptaTirant de traibió perqué ha mort dos reis i dos ducs, cosa

que sorprén tothom, ja que ningú no sabia qui eren aquells quatre cavallers;Kirieleison també li envia una lletra de batalla (capítol 77).Trarft accepta labatalla;Kirieleison hi acut, perd primer vol veure el rei de Frisa: "obrí lotabemacle e véu Son senyor en lo punt que estava, e pres-li'n tarúade dolor,mesclada ab extrema ira, que la fel li esclatá e aquí de continent morí". Aribaa Anglaterra el seu gerrná, Tomás de Muntalbü per substituir-lo. En el combatcau sota el poder de Tirant, i quan aquest el commina a retre's s'acull a la seva

benevolenga, la qual cosa el deshonra públicament; tant s'humiliá que es feufrare de I'orde de sant Francesc (cas similar al Sanglier del Curial e Güelfa).Amb aquests dos personatges, el gegantás Kirieleison que sembla que s'ha de

menjar tothom i mor de pena davant el seu senyor mort, i el seu geflna,

declarat públicament fals, deslleial i perjur per la seva covardia, Martorell es

burla de don Gongalbo d'Híjar, comanador de Muntalbü amb qui tinguédisputes. Un cop explicades les gestes, Tirant i els seus abandonen el lloc perno tomar-hi.

TIRANT A SICÍLIA I A L'ILLA DE RODES (CAPítOIS 98 A II4)Tirant i els seus acompanyants s'adrecen a Nantes, on són molt ben rebuts pelduc de Bretanya. Ariben cavallers de la cort del rei de Franga que diuen queel soldá d'Alcaire, amb ajuda dels genovesos, ha armat un estol p", "-p**-r"de I'illa de Rodes (eI1444les forces egípcies havien assetjat Roies). El rei,perd descobreix I'engany dels genovesos, i quan aquests entren, amb armesamagades, amb I'excusa de veure les relíquies que aquell dia es mostrer¡ els fadesarmar i els fa llangar en profundes sitges. Així i tot el soldi decideixcombatre-la. Hi desembarca tenta-mil homes i en poc temps es fa amb totaI'illa, exceptuant la ciutat, que és assetjada. Deman-en ajut, perd ni el papa niI'emperador ni els reis cristians no acudeixen a ajudar eh cávailers dé l'órde desant Joan de Jerusalem. Tirant, compra una nau per anar-hi, i un francésanomenat Tenebrós, quan ho sap, suggereix que l'acompanyi I'infant Felip,cinqué fill del rei de Frang4 que era persona ignorant i grossera. Desprésd'aturar-se a Portugal i de combatre algunes naus a Gibráltar van a SitiUa aproveir-se. Són rebuts pel rei de Sicília i la seva filla, la infanta Ricomanqdonzellade gran bellesa de la qual s'enamora Felip; peró a Ricomana elneguiteja I'estupidesa de I'infant.

El rei de Sicília també puja a la nau i van cap aRodes. Tirant aconsegueixrompre el setge de les naus i alriba al port. Encara quan les naus ¿et sol¿¿parteixen Tirant les hostilitza i en fa una gran destrossa. Tornat el soldá a laseva terra, és tancat en una gábia de lleons; el nou soldá refá les tropes i,conjuntament amb el Gran Turc, atacaGrécia, on conquereix moltes viles icastells. Des de Rodes Tirant i el seu acompany¿rment van a Jerusalem i aAlexandri4 on rescaten gran nombre de captius cristians, els quals passen aformar part de la seva host, i tomen a Sicília.

Ricomana vol fer una prova a Felip, el qual la continua festejant. El fa quedarun vespre al palau, sense Tirant, el qual sempre I'ajudava a sórtir-se del pas, ili prepara una habitació amb dos llits: un amb bells cortinatges i vd,noves icoixins brodats, laltre era tot blanc. Si té I'educació d'un p.íor.p triará el llitluxós, si és groller, triará el més senzill, pensava Ricomana.

"com Felip véu lo tan pompós llit, estigué admirat e pensá que més valia quees gitás en I'altre. E aquella nit, dansant, havia .o*p.,t .n, po, de la calga epensd que los seus no vendrien tan matí com ell se llevariá. E los patges erenmolt ben avisats per la senyora, i ella estava en lloc que podia bé vewe tot loque Felip faria."Dix Felip a I'u dels patges:"-vés, per amor de mi, e porta'm una agulla de cosir ab un poc de filblanc.[...]"Com Felip tingué I'agulla [...] aná-la a ficar en lo llit on havia deliberat dedormir. Llavors ell es despullá la roba e restá en gipó d'orfebreria. Comengd's

a descordar e segué's sobre lo llit. [...] Felip se llevá de lla on seia per pendre

l'agulla e cosir-se laca\g4 e pres-se a cercar d'un cap del llit fins a I'altre e

algá la vánova ab malencolia que en aquell cas teni4 e tant regirá la váurova

que caigué en terra. Aprés llevá los llangols e desfeu tot 1o llit que jamés

pogué trobar I'agulla. Pensá de tornar a fer lo llit e de gitar-se en elf peró comvéu que tot estava desfet, dix."-Com!, ¿no val més que em gite en aquest alfe que no tomar-lo a fer?

"Molt singular agulla fon aquella per a Felip. Gitá's en lo llit de parament e

deixá totalaroba en terra. LalrÉarfi4 que hagué vist tot l'entramés, dix a les

sues donzelles:

"-Miratl per vida vos&a, quant és lo saber dels estrangers, en especial lo de

Felip. Jo I'he volgut provar així com havia fet les altres vegades, en aquests

dos llits; pensí que Felip, si era grosser ni avar, no tendria animo de gitar-se en

tal llit com aquest ans se posaria en 1o més subtil. E ell ha tenguda alüla art,que ha desfet lo més subtil e ha llengadalaroba per terra, e és-se gitat en 1o

millor per mostrar que és fill de rei e li pertany."

Ricomana es casa arnb Felip. Tirant acompanya els reis de Sicília i de Franga

en una expedició contra els moros. Després de diverses batalles victorioses,prenen la ciutat de Tunis i tornen a Palerm. Tirant parteix amb el rei de Franga

cap aMarsella des d'on va a Bretanya per tal de visitar els seus parents. Poc

temps després, a precs del rei de Sicília, Tirant hi torna.

TIRANT, A L'IMPERI GREC (capítols 115 t296)

Vuit dies després d'haver arribat a Palerm, es rep una lletra de I'emperador de

Constantinoble, on diu que el Soldá i Gran Turc s'ha emparat de part del seu

imperi, i reclama la preséncia de Tirant lo Blanc, el qual, després de recollirvoluntaris parteix cap aConstantinoble. L'emperador li atorga la capitaniageneral. Després Tirant és presentat a I'emperadriu i ala infanta Cannesina, de

la qual s'enamora fortament; aquesta passió es manifestá en una profundamalenconia de Tirant. Carmesina s'enamora també i s'inicia entre els dos totun joc de cortesies. Tothom es preocupa per la tristesa de Tirant i el dia que

és enviat a Xipre per I'emperador, la princesa vol saber el motiu de la pen4 iTirant respon: "Senyora, puix I'altesa vostra me forga a dir-ho, no puc més dirsinó que ame". Carmesina insisteix a saber quina és la dama que estim4 alaqual cosa respon Tirant donant-li un mirall que porta amagat en una mánega idient-li que allí veurá la imatge d'aquella que li pot donar o mort o vida(capítol 127).

Un missatger diu que el Gran Turc i el soldü ajudats per certs cavallers

italians, ha derrotat I'exércit imperial manat pel duc de Maceddnia. El Soldá jaes fa intitular Emperador de Grécia. Tirant demana a I'emperador que recullivoluntaris, parteix de la ciutat i assoleix una gran victória i aixó encara enutja

més el duc de Maceddni4 del qual Carmesina li ha dit que no es fii. El ducvolia acceptar la treva de sis mesos que proposava el Soldá, peró Tirant decidífer-los fora de I'imperi grec. Per ordre de Tirant, Diafebus, I'amic de Tirant,se'n va a Constantinoble amb els presoners fets a la batall4 i pondera davantde Carmesina les gestes i I'enamorament del cavaller. Hi és present Estefania,la qual aprofita l'ocasió per demostrar el seu amor per Diafebus. En unaprimera ofensiva del Soldá Tirant s'ha de retraure al castell de Malveí i el ducde Maceddnia diu a I'emperador que Tirant ha estat vengut. Perd novamentobté la victória. El rei d'Egipte repta Tirant abatalla a ultranga.

Mentrestant ha mort el rei de Sicília i el nou rei és Felip, I'amic de Tirant, elqual li tramet un exércit. En una nova batalla el duc de Macedónia fereixtraidorament Tirant, peró poc després mor a mans del rei d'Afric4 un delssobirans enemics. Després de dos dies de lluita els cristians guanyen labatallagrácies al coratge de Tirant. Nous galanteigs entre Estefania i Diafebus iCarmesina i Tirant en les festes que es fan. Nou atac en ajut del Soldá i novavictória de Tirant. Per acabar amb la guera el Soldá demana el rescat d'algunspresoners destacats i el casament amb Carmesina. L'emperador s'hi nega. LaViuda Reposada, que havia estat dida de Carmesina, s'enamora de Tirant i diua Carmesina que Tirant malparla d'ella i que només vol robar limperi i marxaraltra volta cap acasa seva. Estefania es casa amb Diafebus. Plaerdemavidaajuda els amors de Carmesina i du Tirant al llit de la princesa, d'on ha de sortirprecipitadament, en fer-se un aldarull al palau, i es trenca una cama quan saltaper la finestra; fa creure a I'emperador que ha caigut del cavall. La ViudaReposada diu a Tirant que Carmesina manté amors secrets amb I'hortolá depalau. Peró Carmesinapren la má de Tirant i pronuncia aquests mots: "Perquéagó sia vertader matrimoni, dic jo ab paraules de present: -Jo, Carmesin4 dómon cos a vós, Tirant lo Blanc, per lleal muller, e prenc lo vostre per llealmarit". Peró la Viuda prepara una nova trampa: fa que es topin Carmesina iPlaerdemavidq que du una careta negr4 perqué sembli I'hortol4 i Tirantanagat amb la Viuda veu com es fan festes, i enrabiat, mat el negre Lauseta,I'hortolá. Nova envestida dels turcs, i Tirant parteix sense acomiadar-se deCarmesina; després Plaerdemavida li demanaper qué avorreix Carmesina iquan Tirant li diu, Plaerdemavida li explica el que realment vapassar.

Veim com en tots aquests capítols presenten dos aspectes intercalatsconstantment: les campanyes militars de Tirant d'una banda, i de I'altra elsseus amors amb Carmesina. Veim també com Tirant aquí, ja no es bat com uncavaller errant, sinó que s'ha convertit en un general, en un estrateg. Diversospersonatges de la novel.la duen noms o títols corresponents a personescontemporánies, amb una intenció determinada; per exemple, els italiansamics dels turcs, traidors a I'imperi, duen els noms dels partidaris que elsuccessor del Magnánim sigui Lluís d'Anjor¿ llinatge seculannent enemic delsreis catalans.

L'emperador demana a Tirant, trist pels seus amors:

"-Digau-me, Capitá, ¿quin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?-. DixTirant: -Senyor, la majestat vostra deu saber que tot lo meu mal és de mar, car

los vents d'aquesta terra són més prims que los de ponent. -Respds la Infanta

ans que I'Emperador padás: -Senyor, la mar no fa mal als estrangers si són

aquells que ésser deuen, ans los dóna salut e llonga vida.- mirant tostemps en

la carua Tirant, sotsrient-se perqué Tirant conegués que ella I'havia entés..."

TIRANT AL NORD D'AFRICA (capítots 296 a 407)

Mentre Tirant i Plaerdemavida parlen, en una galer4 de la intriga de la Viuda

Reposada, [a mar s'embraveix de tal manera que les naus se'n van mar endins i,u.rfrug,r", a les costes de Barbaria: Un vell moro s'endu Plaerdemavida a

,uru r"ru. Tirant és recollit per ul alt dignatari, anomenat cabdillo; vestit de

moro entra al servei del cabdillo, perd el frll d'aquest el fa empresonar. El

cabdillo el treu perqué ajudi el rei de Tremicén i la seva filla que es troben

assetjats per les forces d'Escariano, eue es vol casar amb la filla, Maragdina.

Temps després, grácies a un jueu, Escariano ariba a la ciutat de Tremicén,

matael reil s'endu Maragdina. Tirant aconsegueix entrar al castell on són i fapresoner Escariano; Maragdina manifesta el seu ¿tmor a Tirant, perd ell diu

que vol ésser fidel a Carmesin4 peró aprofitant el prestigi que té damunt ella,

liadocfina en el cristianisme. També Escariano és batejat per Tirant. Després,

amb l'ajut d'un frare valencid¡ emprén una rapidatascad'evangelitzacií que el

du a batejar més de quaranta mil moros. Maragdina, ara reina de Tremicén, iEscariano es casen i fan Tfuant capitá d'uns regnes africans que ja són

cristians. Molts volen romandre mahometans i s'esdevenen moltes batalles. En

una d'aquestes batalles retroba Plaerdemavida. Tirant envia un emissari a

Constan-tinoble per donar noves i retorna amb el missatge que torni prompte,

que Carmesina, creient-lo mort s'ha reclÓs en un monestir i que els turcs

ariben gairebé a la caPital.

La geografia del nord d'Africa que ofereix el Tirant respon, en gran part a una

realitat dels segles )OV i XV. Perd tot aquest realisme geográfrc se'n ve

sorollosament a terra així que Tirant evangelitza tot el Nord d'Africa.

Martorell atorgaal seu protagonista una extraordinária i fantasiosa labor

missional, en la qual recull un anhel del seu ambient.

DARRERA ESTADA A L'IMPERI GREC (capítots 408 a 471)

Tirant, demana un exércit a Escariano, rei d'Etiópia, i un altre a Felip, rei de

Sicília i va de canícap a Constantinobte. La Viuda Reposada, en saber

la imminent arribada de Tirant, pren una metzinai mor. El Soldá i el Gran

Turc, veient-se perduts, trameten una ambaixada demanant una treva. Tirant

7

arnba a Constantinoble, i Plaerdemavida el du al llit de la princesq on ésconsumat el matrimoni. Estefania demana a Tirant que rescati el seu home,Diafebus, presoner de fa anys de I'enemic, i aquest ho aconsegueix i és rebutcom a alliberador. Es fan grans festes i I'emperador atorga a Tirant la má deCarmesina i la successió de la corona. Tirant reconquereix tot el territori del'Imperi. Trobant-se a Andrinópolis, Tirant se sent malalt i coneix que la sevamort és próxima; mor mente el traslladen a Constantinoble.

Hi ha diverses semblances entre Tirant i Roger de Flor; aquest sou assass inat aAndrinópolis. Roger de Flor es casa arrb Mari4 neboda de I'emperador deBizanci i frlla del rei de Bulgdria. Etcétera.

DESPRÉS DE LA MORT DE TIRANT (capítots 472 a 487)

El cos de Tirant és dut a Constantinoble i exposat al temple de Santa Sofia.Carmesina besa el cos de Tirant i fa dolorosos planys. Tan fortament la punyel dolor, que s'adona que la seva mort s'acosta. L'emperador, mentrestant, hamort pel dolor de la fi de Tirant i de I'agonia de la seva filla. El nouemperador, Hipólit, ordena que duguin els cossos de Tirant i de Carmesina aBretany4 d'acord arnb la darrera voluntat on són enterrats en tombes ornadesi amb epitafis en vers