Tirant lo blanc. episodis amorosos
27
TIRANT LO BLANC EPISODIS AMOROSOS
-
Upload
collegi-sant-miquel-dels-sants -
Category
Education
-
view
558 -
download
7
Transcript of Tirant lo blanc. episodis amorosos
TIRANT LO BLANC
EPISODIS AMOROSOS
TIRANT LO BLANC
TIRANT LO BLANC
• PARTS I-‐II preparació per a la gran gesta
• PART III SALVAR L’IMPERI GREC
ENAMORAMENT A 1ª VISTA CONQUERIR L’AMOR DE CARMESINA
ELS CAVALLERS• CAVALLERIA
institució d’origen feudal constituïda per homes d’armes a cavall
Es fixa al segle XII amb un cerimonial ple de religiositat
El cavaller ha de servar una fidelitat feudal, ajudar els dèbils i a les dames indefenses
ELS CAVALLERS
Segle XV: la vida cavalleresca està en declivi
El Tirant també és un alegat nostàlgic sobre els valors perduts de la cavalleria
El llibre mostra una cavalleria sense idealitzacions ni màgies
La 1ª part inclou un aprenentatge del cavaller. El contingut prové de R.Llull
La idealització es contrarresta amb un realisme directe i cruel: la violència i la mort de molts cavallers
SOCIETAT ARTIFICIOSA
Importància del luxe i el
refinament
Gust per la fastuosistat, els plaers i el luxe
Sensualitat artificiosa, no
existent ni abans ni després del Tirant
L’amor al principi és un element de joc i luxe, com el valor i l’honor
La disfressa: Plaerdemavida/
Lauseta JOC DE MIRALLS
EL SOMNI
És una disfressa de la realitat
El somni de Plaerdemavida: les bodes sordes
El somni de l’emperadriu: amor amb Hipòlit
L’AMOR
• L’amor de la literatura cavalleresca era l’amor cortès
• En canvi, a Tirant lo Blanc hi apareix l’amor corporal i lasciu: – Diafebus i Estefania – Emperadriu i Hipòlit: pretesa confusió Hipolit/fill – Tirant i Carmesina
• La novel·∙la és també un aprenentatge de l’amor per part del cavaller: inexperiència
L’AMOR: TIRANT
• S’enamora: descripció de l’amor com «el mal d’amar»
• És inexpert i vergonyós: només es deixa guiar per l’instint – La seva declaració es fa a través del mirall
• No té paraules i li falta acció: no sap com actuar • És desgraciat i maldestre i no té el comportament d’un cavaller: – fuig de la cambra de Carmesina, cau, es trenca una cama i el confonen amb una ànima en pena
L’AMOR: CARMESINA
• La princesa obeeix al model de noia que preserva la seva virginitat fins al matrimoni
• Aquest fet desencadena episodis amorosos i eròtics: – Els pits com a «pomes de paradís» – La sabata i la mitja – El bany de la princesa – El llit de la princesa
• La princesa oposa resistència fins al final: – «Ni vós us heu portat com un cavaller, ni jo he estat reverenciada com una princesa, raó per la qual sóc així de veritat ofesa.» (p. 228)
L’AMOR
• La metàfora final sobre l’amor és cavalleresca: COM TIRANT VA GUANYAR LA BATALLA I AMB LA FORÇA DE LES ARMES VA ENTRAR EN EL CASTELL
• Tema clau: – La diferència de llinatge, pedra de toc de la
història d’amor entre un cavaller de la petita noblesa i la filla de l’Emperador de Constantinoble
– L’amor entre classes socials diferents és propi de la literatura cavalleresca
L’AMOR I LA MORT
• La mort de l’heroi: – Com a tantes obres clàssiques, el protagonista mor al final de l’obra
– És la culminació del mite, el final tancat i la impossibilitat de 2es parts
– Influència de la mort de Roger de Flor
– Crònica de Ramon Muntaner
L’AMOR: PLAERDEMAVIDA I LA VIUDA REPOSADA
• Plaerdemavida i la Viuda Reposada coneixen l’amor i lluiten per atreure la princesa cap a bandes oposades
• Plaerdemavida representa l’amor lasciu: – Insinuacions eròtiques cap a l’emperador – És l’organitzadora de les trobades Tirant-‐Carmesina – Episodi de les bodes sordes: espia els enamorats
• La Viuda Reposada representa la gelosia i hipocresia amorosa: – Malparla a Carmesina de Tirant – Malpara a Tirant de Carmesina – Prepara l’episodi del doble joc de miralls
L’AMOR: EMPERADRIU I HIPÒLIT
• L’emperadriu s’enamora d’Hipòlit, un amor edípic que ella reconeix: – «-‐Com senyora! –va dir Hipòlit-‐. ¿Què he fet, jo perquè em puguin
tenir per heretge? -‐Certament-‐ va dir l’emperadriu-‐, sí que poden tenir-‐t’hi, perquè t’has enamorat de la teva mare i m’has demostrat que ets valent.» (p. 168)
• L’amor dels dos és libidinós – «I de tal manera i tan a gust va estar-‐se Hipòlit a la recambra per
tota una setmana. Quan va semblar-‐li a la senyora que ja l’havia espremut prou, va acomiadar-‐se’n dient-‐li que un altre dia, quan hagués descansat, podria tornar a la cambra i podria fer amb ella tot el que li vingués de gust.» (p. 175)
L’AMOR: HIPÒLIT
• Hipòlit és un personatge libidinós i interessat: – « I senyor, això serà poc premi al costat del que us mereixeu per
treballar la vostra mercè perquè jo mantnigui l’amor d’Hipòlit. Però tinc por que no m’agradi gaire quan comenci a veure cap on vol anar amb els seus passos degenerats. I per això em fa por el perill, perquè sé que ell serà bo amb l’espasa, que no mirarà d’atacar les cames, sinó que atacarà el cap. En sap més que no li he ensenyat jo.» (Plaerdemavida, p. 120-‐121)
– «…tot l’Imperi queda en poder y senyoria de l’emperadriu. Si bé la seva edat és avançada, algun senyor es casarà amb ella de gust, i amb aixó serà l’emperador…per això sóc del parer que seria bo que féssim un de nosaltres emperador i que tots l’ajudéssim, i aquest afavoriria tots els altres.» (p. 251)
EL NARRADOR
• Veu del narrador-‐ autor-‐ influència joglaresca, en 1ª persona singular o en 1ª del plural adreçant-‐se als lectors i fent aclariments: – «El conestable va entrar per la plaça gran de la manera que diré» (p. 111)
– «I de tals com aquestes que us he dit n’hi havia moltes» (p. 110)
– «Va anar de poc que no s’asseu a sobre el cap de Tirant. ¡Déu sap quina por no tenia Tirant de passar una gran vergonya!. (p. 107)
– «Perquè s’entengui: un home té una ferida a l’espatlla, ¿com la podrà veure? Que agafi dos miralls i que en posi un a la paret, i l’altre de cara a aquell mirall per poder-‐lo veure. I la ferida es reflecteis al primer mirall, i d’aquest es reflecteix a l’altre.» (p. 212)
EL NARRADOR
• Narrador en 3ª persona omniscient absolut. Ús de l’anticipació: – «…i van deixar entrar els ulls de Tirant, que a partir d’aquell moment ja no van trobar la porta per sortir-‐ne, i van ser per sempre presos en poder d’una persona lliure, fins que la mort els va separar tots dos.» p. 51
• Narrador omniscient que dóna pas als parlaments dels personatges: – «Quan la reina se’n va haver anat, la princesa es va adreçar a Tirant, que la combatia de més a prop, i li va dir aquestes paraules.» (p. 225)
EL LLENGUATGEELS PARLAMENTS • Extensos • Serveixen per exterioritzar els estats interiors • Estil retòric: frases llargues i estil llatinitzant
LES PARAULES • Ús de joc de paraules (mar/amar) • Ús de frases divisa: «Una val mill e mill no valen una» • Escriptura de cartes: Estefania a Diafebus
ELS REGISTRES • Llenguatge culte dels parlaments/ referents literaris • Llenguatge ple de referents eròtics i d’expressions
picaresques
PARLAMENTS(Diafebus explica el motiu de l’anada a Constantinoble i l’enamorament sobtat de Tirant) «¡Oh quanta glòria és per a nosaltres haver travessat tanta mar i haver arribat bé al port desitjat de la nostra felicitat! Per gràcia divina els nostres ulls han pogut veure la més bella imatge de carn humana que des de la nostra mare Eva hi hagi hagut i que no crec que mai hi torni a haver, plena de totes les més elevades gràcies i virtuts, gràcia, bellesa, honestedat, i dotada de saber infinit!...I tot el que he dit agafeu-‐ho com d’un fervent servidor, i guardeu-‐ho bé en els llocs més secrets de la vostra ànima, que aquell famós cavaller Tirant lo Blanc ha vingut només per la vostra fama, de sentir a dir de la vostra persona celestial totes les bondats i les virtuts que un cos mortal pugui arribar a tenir…» (p. 57)
PARLAMENTS
• ¡Oh quanta glòria és per a nosaltres haver travessat tanta mar i haver arribat bé al port desitjat de la nostra felicitat!: frase exclamativa
• Subratllat: una llarga frase subordinada amb una coordinada • Ulls: motiu literari propi de la literatura amorosa • La nostra mare Eva: comparació bíblica per subratllar les
virtuts de Carmesina • gràcies i virtuts, gràcia, bellesa, honestedat: enumeració amb
asíndeton • Agafeu-‐ho/ guardeu-‐ho: estructura anafòrica
LES PARAULES/EL LLENGUATGE
• Jocs de paraules: – «Cosí meu –va dir Tirant-‐, no cal que el sapigueu. No tinc cap mes mal que l’aire de la mar, que m’ha agafat» (p. 52)
– «I els altres pensaven que havia perdut la gana per culpa de la mar» (p. 55)
• Ús de frases divisa: – Tirant va vestir-‐se amb un mantell d’or i plata. L’emblema era tot de garbes de mill, i les espigues eren perles molt grans i belles, amb una paraula brodada a cada requadre del mantell, que deia: Una val mill i mill no en valen una.
– I la infanta anava amb una túnica d’or i plata tota treballada d’una herba que es diu amorval, i amb lletres brodades amb perles a l’entorn, que deien: -‐Mas no a mi
LES PARAULES/EL LLENGUATGE
• Escriptura de cartes: – Tirant a Carmesina – Estefania a Diafebus per declarar-‐li l’amor i el matrimoni: • «Havent obtingut la llibertat de fer amb mi el que jo vull…veuran i sabran com jo, Estefania de Macedònia, de gust i de ciència certa, ni obligada ni forçada…us prometo a vós, Diafebus de Muntalt, que amb aquestes paraules us prenc per marit i senyor i us dono el meu cos generosament sense frau ni engany.» (p. 89)
ELS REGISTRES: CULTE
• Llenguatge culte: – Els parlaments – Els referents literaris o culturals:
• «A les parets hi havia imatges de Boors i de Perceval i de Galeàs, quan va passar l’aventura del seient perillós, i s’hi mostrava tota la conquesta del Sant Grial….» (p. 56)
• «Amar és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que les coses desitgen el seu semblant» (p. 54)
– Les descripcions del luxe i la riquesa: • «I diré com la van trobar vestida: portava una túnica de tela de domàs verda, tota adornada a les vores i brodada amb perles grosses i rodones; duia un collaret tot de fulles d’or esmaltades, i de cada fulla no hi penjava res més que robins i diamants…» (p. 95)
ELS REGISTRES: CULTE
– Les descripcions físiques, amb ús de recursos estilístics: • «Perquè estava admirat dels seus cabells que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell……I estava més admirat de les mans, que eren d’una blancor extrema i tan carnals que no s’hi veia cap os, amb els dits llargs i afilats, i les ungles acanonades i de color rosat, que es veia que les duia pintades, i que no tenien cap defecte.» (p. 64)
TÒPIC: DESCRIPTIO PUELLAE COMPOSICIONS METAFÒRIQUES: en groc
ELS REGISTRES: LES INSINUACIONS
• Ús de referents eròtics i picarescos: – «Després vaig tenir la visió de com ell us besava molt sovint i us desfeia la peça dels pits i us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us ha ben besat, us voli aposar la mà a sota la faldilla per buscar-‐vos les pessigolles.» (pp. 98-‐99)
– «Ai, filla de mal pare! –va dir l’emperadriu-‐, això em dius?-‐I es va girar cap a l’emperador-‐: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-‐la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-‐li? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-‐la amb l’espasa plana!. (p. 129)
Tirant lo Blanc. Episodis amorosos Les eines, 72. Educaula, Barcelona 2012
Sílvia Caballeria i Ferrer Carme Codina i Contijoch
Departament de Filologia Col·∙legi Sant Miquel dels Sants Vic
EPISODIS AMOROSOS
