TIRANT LO BLANC.pdf

#01TIRANT LO BLANC.EPISODISAMOROSOSJOANOT MARTORELL

TIRANT_LO_BLANC.indd 3 24/05/13 10:18

INTRODUCCI


11

LAUTOR I L POCA

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc: vida i novella

La vida de Joanot Martorell s tan fascinant com la de Tirant lo Blanc, el protagonista de la novella homnima. Cavaller, militar, bandoler, cortes, diplomtic, viatger. Lescenari de la seva biografia s panor-mic: Valncia, Barcelona, Mallorca, Sardenya, Siclia, Npols, entre els territoris de la Corona dArag; Londres i Lisboa, a loccident europeu, fins a Constantinoble (lactual Istanbul) a lextrem oriental. Tract monarques i grans dignataris, i compart experincies amb lladregots de cam ral. Va ser present en llocs de privilegi en moments decisius de la histria poltica dEuropa, i va haver de governar una famlia conflictiva i resistir el temporal de lendeutament econmic i la runa patrimonial. Va llegir molt, i an anotant i recopilant materials litera-ris fruit de les lectures. En els darrers anys de la seva vida, la memria literria i la de tota una vida sentremesclen en lescriptura. El resultat s una obra inslita, creativa, original: la novella Tirant lo Blanc.

La famL ia martoreLL

Els avantpassats de Joanot Martorell arribaren al regne de Valncia al segle xiii, arran de les conquestes de Jaume I. Provenien, amb tota probabilitat, de la vila de Martorell (a la comarca actual del Baix Llo-bregat) i devien formar part de la milcia senyorial o municipal, perqu no eren nobles. Sestabliren a la zona de Gandia (a la comarca de la Safor), on van rebre cases i terres de conreu. Jaume I recompensava els homes darmes que participaven en les conquestes amb la donaci


12

TIRANT LO BLANC

de propietats i privilegis als nous territoris ocupats. El repartiment, com sanomenava aquesta prctica, era al capdavall una poltica de colonitzaci. Els nous senyors (els colons) feien conrear les terres als musulmans i exercien una funci de vigilncia i control per impedir les revoltes o la fugida de la poblaci sotmesa.

Gandia senriqu rpidament i es convert en un important centre comercial. Ben aviat, els reis li concediren privilegis per organitzar fires i mercats, fet que contribu de manera favorable al seu desenvo-lupament econmic.

Des del temps de Jaume I, Gandia havia estat domini de la famlia reial. El 1323, Jaume II el Just lhavia transms en herncia al seu fill, linfant Pere dArag, comte de Ribagora i dEmpries, el qual, al seu torn, en fu donaci lany 1359 al seu fill Alfons. Alfons IV (1332-1412), conegut com el Vell, fou comte de Ribagora, senyor de Gandia, mar-qus de Villena i comte de Dnia. El 1399, a ms, Mart I lHum li conced el ttol de duc per compensar la prdua del marquesat de Villena, que va passar a Castella. Gandia no era nicament un nucli econmic prsper, tamb era una vila amb cort. Alfons el Vell hi reu-nia poetes i artistes, estmul cultural que, anys a venir, es consolid amb la famlia Borja.

Guillem Martorell, lavi de Joanot, es benefici daquestes circums-tncies. Limpuls econmic de la ciutat li va permetre enriquir-se i ocupar crrecs en ladministraci municipal, fets que li aplanaren el cam cap a la cort. Lavi Guillem ingress en la cort de Gandia, hi exerc distintes tasques (cavallers, dispenser, procurador, etc.), es convert en un home de confiana dAlfons IV i form part del seu consell privat. El marqus de Villena, senyor de Gandia, lenviava sovint a la cort reial per tractar assumptes poltics o jurdics relacio-nats amb els seus dominis. Grcies a aquestes missions, Guillem es-tabl estrets i continuats contactes amb la cort reial.

El 1399, Guillem Martorell renunci als crrecs que tenia al ducat de Gandia i pass al servei de la monarquia. Mart I el nomen receptor


13

INTRODUCCI

i collector general dels drets i els tributs de la corona al regne de Va-lncia (1401). En segona instncia, fruit tamb de la promoci social i la relaci amb la casa reial, Guillem va ser adobat a cavaller (1402), com ja ho havia estat el seu pare. Lingrs en la cavalleria comportava ladquisici duna srie de privilegis: formar part de les Corts i accedir als reglaments i a les prctiques jurdiques dels cavallers (lletres de batalla, cartells de deseiximent, combats i bregues diverses). Les noves funcions reials van ser probablement el motiu pel qual la famlia Martorell va deixar Gandia i es va traslladar a Valncia (1399-1400).

Per aquests anys, la situaci econmica dels Martorell era extraordi-nriament solvent, fins al punt que feien prstecs monetaris al mo-narca, el qual, en agrament i compensaci, els anava concedint crrecs administratius o judicials, que els reportaven ms beneficis. La pros-peritat econmica desvetll lambici per ascendir en lestament soci-al. Com tantes famlies enriquides i nouvingudes a la noblesa, el mit-j de qu disposaven els Martorell per a la promoci social era la compra de propietats a fi daugmentar el patrimoni (ttols i terres eren senyal de noblesa). A linici del segle xv, van iniciar un seguit dope-racions dadquisici de castells i senyorius que, a la llarga, es conver-tiren en un llast hipotecari que els va empnyer a la runa. Aix, per exemple, el 1402 obtingueren la possibilitat de comprar el castell i la vila de Murla, a la vall de Pop (Marina Alta), a un preu fora elevat, malgrat els privilegis que obtenien del rei Mart. Ats que no podien reunir tots els diners, es vengueren senyorius menors, gravaren amb censals (equivalents a les hipoteques modernes) altres propietats, con-tragueren deutes i, al cap duns quants anys, shagueren de vendre Murla, amb la consegent prdua econmica en loperaci de compra-venda. Anaren trampejant aquesta situaci fins que un fet histric inesperat, per determinant, naccelerar la caiguda.

El 1410 mor Mart I lHum sense descendncia directa. El seu fill Mart el Jove, hereu legtim al tron dArag, havia traspassat lany an-terior a Sardenya. Desprs duna etapa dinterregne, el 1412, lassem-blea de compromissaris reunida a Casp (Comproms de Casp) va pro-clamar Ferran I dAntequera, de la dinastia castellana dels Trast mara,


14

TIRANT LO BLANC

rei dArag. Amb el canvi de dinastia, els Martorell, com molts altres llinatges, es van veure privats dels crrecs administratius, una de les seves fonts dingressos ms lucratives. Els Trastmara van arribar a la Corona dArag amb la seva cort, amb cavallers i funcionaris de con-fiana i amb familiars. No bandejaren pas els curials que havien servit els reis del Casal de Barcelona, per s que hi havia ms personal dis-ponible i ms pugna per la promoci cortesana. Alguns ministe rials van sortir-hi guanyant i altres perdent, com s el cas dels Martorell. Sense crrecs, sense ingressos i oprimits per problemes econmics, lensulsiada de la famlia es precipit.

Joanot martoreLL

Joanot Martorell va nixer a la ciutat de Valncia el 1410. El seus pares, Francesc Martorell i Damiata Abell, shavien casat el 1397. El matri-moni va tenir nou fills. Galceran, el primognit, tenia un tarann ar-rauxat i bellics. Llus, canonge a Lleida, acumul deutes i es trob empaitat per creditors, arran de negocis foscos de sotam del captol

``Màrt l`Hum i`èl`seu`fill.`Detall`del`retaule`de`Sant`Sever`(1542),`de`Pere`NunyesìÈnric`Fernandes.`

`` Lès`torres`de`Quart`sn`testimoni`de`la`Valncia`medieval.


15

INTRODUCCI

de la Seu. Tan malament acab, que les autoritats lesborraren del necrologi de la catedral i li negaren els sufragis per la seva nima en laniversari de la mort. Joanot, el nostre escriptor. Guillem, que va ser patr de galera. Jaume, que es caracteritz per ser el ms pacfic i el negociador en els conflictes familiars. De Jofre, sen sap ben poca cosa. Pel que fa a les noies, Aldona es cas amb Galceran de Monpa-lau, amb qui tingu serioses desavinences conjugals. El marit la repu-di i ella abandon la llar enduent-se roba i diners. Isabel fou la pri-mera muller del poeta Ausis March. Finalment, Damiata fou seduda, deshonrada i abandonada pel seu cos Joan de Monpalau.

La trajectria professional de Francesc Martorell corre parallela a la del seu pare Guillem. Tamb serv en la casa senyorial de Gandia, fou adobat a cavaller, cambrer reial i exerc ambaixades diplomtiques per a Mart I, a ms de ser nomenat jurat de Valncia.

Francesc Martorell particip en la primera campanya italiana dAlfons el Magnnim per la conquesta de Npols (1420-1423), que reun alguns dels poetes ms importants del moment, com Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi i Ausis March, el qual aleshores iniciava la seva carrera com a poeta. Francesc sallist novament en la segona expedici itlica (1434-1435), ara amb els seus fills Galceran i Joanot. Aquesta operaci arma-da experiment un revs vergonyant el 5 dagost de 1435 a lilla de Pona, on els genovesos derrotaren la marina aragonesa. Alfons el Magnnim, els seus germans els infants Joan i Enric, i 246 nobles van ser fets presoners i conduts al duc de Mil, Filippo Maria Visconti. No ens consta que capturessin Francesc Martorell, Galceran i Joanot. Probablement les naus on anaven es dispersaren i aconseguiren dar-ribar a Sardenya. S que podem afirmar, per, que, de ben jove, Joanot es va familiaritzar amb la guerra martima, la qual posteriorment va descriure amb una extraordinria precisi en el Tirant lo Blanc.

A lilla de Sardenya, i pocs dies desprs del desastre de Pona, Fran-cesc Martorell, ferit en combat i malalt, va redactar un segon testament en qu, rellevant Galceran, institua hereu universal Joanot. El pare mor a finals dany.


36

E L S EP I SOD IS AMOROROS DEL T IRANT LO B LANC

Els cavallers de ventura

Tirant i els seus companys darmes arriben a Constantinoble per auxiliar la ciutat, encerclada pels turcs, i prestar suport militar a lemperador. Tirant, del llinatge de Roca Salada, de la Bretanya fran-cesa en la ficci, ja s un cavaller fams. Ha aconseguit anomenada en el pas darmes (justes i torneigs) convocat pel rei dAnglaterra a Londres amb motiu de les seves noces. Ha combatut valentament per la Mediterrnia i ha ajudat el gran Mestre de Rodes i els cavallers de lorde de lHospital en el setge que, turcs i genovesos, havien posat a lilla. Ha fet fora els enemics i els ha perseguit amb la seva flota naval. Pel que fa als seus orgens familiars i socials, sens en dna ben poca informaci, la qual cosa s significativa. Tirant ha adquirit prestigi i posici social amb lexercici de la cavalleria i de la vida militar, de manera que el currculum del personatge escau perfectament a la realitat cavalleresca del segle xv. Els cavallers mos-traven les seves capacitats i habilitats en els torneigs (i altres espec-tacles deportius), que esdevenien aparadors resplendents i notoris on adquirien fama. Tot plegat era una carta de presentaci per ser contractats posteriorment com a militars professionals la carrera amb qu obtenien beneficis econmics (terres i diners) i, tamb, per poder-se casar amb una hereva rica.

Tirant, requerit per lemperador grec i a precs del rei de Siclia, acudeix a Constantinoble com a capitost duna petita companyia de gent dar-mes (cent quaranta cavallers i gentilhomes, tots com a germans en voluntat). Tirant, Diafebus i els altres companys hi sn molt ben re-


37

INTRODUCCI

buts. La situaci de limperi s crtica, de manera que lemperador i la poblaci bizantina dipositen tota la confiana en aquests militars que desvetllen expectatives favorables per combatre els turcs. Aix no obstant, tothom sap que els estrangers sn cavallers de ventura que busquen fortuna amb lexercici de les armes. Els forasters no sn admesos a palau entre els familiars del clan imperial. No hi tenen casa, de manera que viuen en una tenda de campanya. Tirant, Diafe-bus, Hiplit van i vnen de palau, com Estefania i Plaerdemavida, que tamb es desplacen a la posada dels cavallers.

Cal tenir present la realitat de lpoca per entendre les relacions entre els cavallers i les dones en la novella. Roger de Flor (el cabdill dels almogvers en lexpedici catalana a Orient a linici del segle xiv), les peripcies del qual van ser tamb font dinspiraci per al Tirant lo Blanc i, en particular, per al seu protagonista, va pactar amb lempe-rador de Bizanci, Andrnic II Paleleg, les condicions de lajut militar. Aquestes condicions incloen la m de la princesa Maria, una neboda de lemperador. Ramon Muntaner ens ho explica en la seva Crnica. No obstant aix, s un error pensar que les dones eren un bot de guerra. Elles posaven el patrimoni i els cavallers, les armes amb qu defensar i mantenir aquests patrimonis. Aquestes eren les regles del sistema social: donaci de territoris, per tant, de dones en matrimoni, com a contrapartida al suport dels homes darmes. En aquest sentit, les dones eren la moneda de canvi de qu disposava un llinatge deter-minat per vincular els homes darmes al seu servei, els quals eren indispensables per a la defensa del territori i, si fos el cas, per a la guerra.

La relaci fulminant de Diafebus i Estefania s un bon exemple daques-ta prctica. El cavaller explora el terreny amb una retrica galant, inicia latac altrament dit festeig, la donzella es fa pregar un sol instant, la princesa surt al pas amb arguments cortesos dilatoris, Estefania sado-na que la princesa retarda latansament del seu pretendent, i s alesho-res que entra amb presses en una cambra, redacta lalbar pel qual fa donaci de les seves possessions a Diafebus, sel posa a lescot, surt de lestana i sofereix a lenamorat: el cos, la persona i totes les terres.


38

TIRANT LO BLANC

Estefania s rfena i el seu padrastre lha desposset de lherncia que a dreta llei li pertany. Arran de la mort del padrastre, lha recuperada i li cal urgentment alg per custodiar-la i defensar-la. Diafebus vol guanyar bns i Estefania necessita un cavaller valent; per tant, tots dos surten beneficiats daquesta relaci. El fet que sestimin o no s una qesti que ara no ve a tomb.

A Constantinoble, tothom s conscient que Tirant i els seus homes sn cavallers de fortuna, que faran la guerra, per que tamb buscaran la promoci social. Carmesina diu, en ms duna ocasi, que vol sub-vencionar Tirant perqu en aquesta terra [ell] no t bns ni heretatge. El que ning no sap s qu estan disposats a fer els cavallers de ven-tura per aconseguir els seus objectius, fins on arribar la seva ambici, ms enll de complir els encrrecs militars pels quals han estat reque-rits. Seran competents, honestos, cortesos, o, per contra, uns bergants, vils i abjectes caafortunes? Probablement, no ho sap ni el mateix novellista.

Paraula en acci

Aquest enjlit a qu ens referim ms amunt s present en tota la novel-la i afecta tots els personatges, masculins i femenins: de Tirant a Hi-plit, i de Carmesina a la Viuda Reposada. s un dels fils de la trama que, malgrat lambigitat, li dna cohesi.

En primera instncia, s present en la relaci entre Tirant i Carmesina. La princesa s lhereva de limperi grec. Tenia un germ, Hiplit, que va ser mort a traci, en ple combat, pel prfid duc de Macednia. Tamb t una germana, Isabel, casada a Hongria amb una bona dot per la qual renunci a la successi de limperi. Lemperador s vell, est cansat i li cal ajut per dirigir limperi. Carmesina, doncs, s lim-peri: qui shi casi obtindr la corona de Bizanci. Acceptem, per enda-vant, que Tirant i Carmesina shan enamorat. Tanmateix, des del pri-mer moment, aquest amor singular genera dubtes en els personatges que hi estan implicats (Tirant i Carmesina); tamb, per motius diver-


39

INTRODUCCI

sos, provoca recel en els altres (Diafebus, per exemple), i encara alguns, com la Viuda Reposada, sencarreguen destendre un clima de descon-fiana per tota la cort.

Tirant sap que estima, per dubta si ser estimat, ja que ha pujat en ms alt grau que no devia. Ho t complicat, tant per la dificultat de lempresa (la donzella ms important de la famlia imperial), com per la impossibilitat dimpedir que el vegin com alg ambicis que ni-cament vol limperi. Daltra banda, Carmesina no pot lliurar la des-pulla de la seva virginitat al primer perdulari o pervingut de torn, com li fa creure la Viuda que s Tirant, per tampoc no es pot com-prometre sentimentalment amb alg que no sigui capa de reduir els turcs. Limperi est en joc i la princesa ha de tenir la certesa que Tirant s un bon militar i que complir amb els seus objectius. Per tant, no pot assumir a la primera ocasi els consells dEstefania i, sobretot de Plaerdemavida, que li diuen que accepti Tirant i el faci el seu amant. I si Tirant fos com Json, que, un cop obtingut el que vol, labandona com una vulgar Medea? A ms, el comportament del cavaller s molt estrany: malenconis i sovint malalt, encadena caiguda rere caiguda (del cavall, del terrat) i acaba amb la cama trencada. Lamor ns la causa, per no pot confessar els seus sentiments i els ha de dissimular per fora, tal com li recomanen els seus companys. Per aix, encara que indirectament, tothom dubta de la seva vlua, fins al punt de sospitar que no shagi tornat foll.

La destresa de Martorell no consisteix nicament a deixar aquesta qesti inicial en suspens, sin a convertir-la en activitat per ordir la trama de la novella. Tots els personatges se serveixen daquesta incg-nita per als seus propis interessos: per defensar-se contra la desconfi-ana, per provocar temors i dubtes en els rivals i aprofitar-se de la situaci, o per satisfer interessos o necessitats personals. De vegades, intenten ajudar, per ho fan amb mentides i, doncs, encara provoquen ms ambigitat.

La bellesa de Carmesina ha captivat Tirant, el qual confessa, encara que a desgrat, el seu mal damors a Diafebus. El jove li ofereix consol


64

QUADRE CRONOLG IC

Joanot Martorell va nixer a Valncia el 1410 i va morir el 1465 a la mateixa ciutat. La seva vida va estar marcada pels conflictes familiars, deguts sobretot a deutes anteriors, i per la pertinena a la cort, cosa que li va permetre viatjar a les principals ciutats europees de lpoca (Barcelona, Londres i Npols, entre altres) on va adquirir una basta cultura i amplis coneixements del mn de la cavalleria.

Martorell va viure en una poca molt complexa i convulsa de ledat mitjana, tant en el context catal com europeu. Tot plegat li va propor-cionar motius infinits per a la redacci del Tirant lo Blanc.

El quadre cronolgic3 que hi ha a continuaci recull els fets biogrfics ms significatius de lautor, aix com els esdeveniments histrics i culturals que emmarquen la seva vida.

[3] c. indica que la data s aproximada.


65

QUADRE CRONOLGIC

1392-1405

1392 Guillem Martorell (avi de Joanot) es posa al servei dAlfons dArag, comte de Ribagora, marqus de Villena i duc de Gandia des del 1399.

1396 Batalla de Nicpolis. Els turcs consoliden posicions als Balcans.

Francesc Eiximenis, Llibre de les dones.

1397 Noces de Francesc Martorell i Damiata Abell, pares de Joanot.

1399 Jean II Le Meingre, mariscal de Frana, anomenat Boucicaut, funda lorde de cavalleria de lcu Vert la Dame Blanche.

Bernat Metge, Lo Somni.

La famlia Martorell deixa Gandia i sestableix a Valncia.

1401 Fundaci de la taula de canvi de Barcelona.

Guillem Martorell es posa al servei de Mart I.

1405 Christine de Pisan, Llibre de la ciutat de les dames.

1408-1414

1408 Mart I nomena el comte Jaume II dUrgell governador general dels regnes.

c. Livre des faits de Jehan le Meingre, dit Boucicaut.

1409 Mor Mart el Jove, fill de Mart I i hereu de la Corona dArag.

Mor Francesc Eiximenis.

1410 Mort de Mart I lHum i fi del Casal de Barcelona.

Neix Joanot Martorell a Valncia.

1412 Comproms de Casp. Entronitzaci de la dinastia Trastmara. Ferran I dAntequera, rei de la Corona dArag.

Francesc Martorell s nomenat jurat de Valncia.

1413 Rebelli de Jaume II dUrgell. Processat per traci, s condemnat a exili i pres perpetus.

1414 Concili de Constana (1414-1418) i fi del Cisma dOccident.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc


66

TIRANT LO BLANC

1415-1417

1415 Noces dAlfons, primognit de Ferran I i Elionor dAlburquerque, amb Maria, filla dEnric III de Castella, decretades pel testament del monarca castell.

Batalla dAzincourt. Victria dels anglesos sobre els francesos en la Guerra dels Cent Anys.

El reformador Jan Hus s cremat viu a Constana.

Francesc Martorell, administrador de la baronia dAlcoi.

c. Histria de Pars i Viana.

1416 Mor Ferran I dAntequera. Comena el regnat dAlfons IV el Magnnim.

1417 Enric de Villena, Dotze treballs dHrcules (primera versi en catal).

Poggio Bracciolini descobreix De rerum natura, de Lucreci. Recupera tamb moltes obres dautors antics (Cicer, Quintili, Vitrubi, Lactanci i Tertulli).

1418 c. Primeres impressions xilogrfiques als Pasos Baixos.

c. Guillem de Copons tradueix Tresor, de Brunetto Latini.

1419-1420

1419 Mor assassinat Joan II Sense Por, duc de Borgonya. La dinastia de Borgonya sescindeix de la casa reial de Frana.

Mor Vicent Ferrer.

1420 Expedici militar dAlfons IV a Sardenya, Siclia i Crsega.

Cop destat de Tordesillas. Amb el suport dAlfons IV, els infants dArag (Joan i Enric) prenen el poder a Castella. Joan II de Castella delega en el conestable lvaro de Luna.

Noces de linfant Joan dArag, germ dAlfons IV, amb Blanca, hereva de Navarra.

Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausis March i Francesc Martorell participen en la campanya militar italiana.

T. de Kempis, Imitatio Christi.

c. Nicolau Quilis tradueix al catal De officiis, de Cicer.

c. Versi primitiva de lAmads.


TIRaNT lO BlaNC.EPISODIS aMOROSOS


89

captoL cxvii

com tirant va arribar a constantinobLe i Les raons que Li don Lemperador

[...] Quan van ser a la sala gran del palau, lemperador agaf Tirant per la m i el va fer entrar a la cambra on era lemperadriu, i la van trobar de la segent manera. La cambra era molt fosca, no hi havia llum ni claror, i lemperador digu:

Senyora, aqu teniu el nostre capit major, que ve a fer-vos revern-cia.

Ella respongu, amb veu gaireb esmorteda:

Benvingut sigui.

Tirant digu:

Senyora, haur de creure, a bona fe, que aquella que parla s la senyora emperadriu.

Capit major digu lemperador, qualsevol que tingui la capitania de lImperi grec t la potestat dobrir les finestres, i de mirar totes les dames a la cara i treurels el dol que porten per marit, pare, fill o germ. I aix jo vull que vs exerciu el vostre ofici.

Tirant man que li portessin una torxa encesa i immediatament va ser fet. Quan la cambra sillumin, el capit va veure un dosser tot negre. Shi acost i lobr, i va veure una senyora vestida amb una roba gruixuda i amb un gran vel negre al cap que la cobria fins als peus. Tirant li va alar el vel del cap i ella es va quedar amb la cara descoberta. En veure-li la cara, el jove sagenoll i li bes el peu sobre la roba i desprs la m. I ella tenia a la m uns rosaris esmaltats dor; els bes i els va fer besar al capit. Desprs, Tirant va veure un llit amb cortines negres. I la infanta estava ajaguda damunt daquell llit amb


90

TIRANT LO BLANC

un brial1 de set negre, vestida i tapada amb una roba de vellut del mateix color. Als peus, damunt el llit, hi seien una dona i una donze-lla. La donzella era filla del duc de Macednia; i la dona era la Viuda Reposada, la qual havia alletat la infanta. A lextrem de la cambra hi va veure cent setanta dones i donzelles, que sestaven amb lempera-driu i amb la infanta Carmesina.

Tirant sacost al llit, va fer una gran reverncia a la infanta i va be-sar-li la m. Tot seguit an a obrir les finestres. I a totes les dames els sembl que eixien duna llarga captivitat, perqu feia molts dies que havien estat tancades a les fosques per la mort del fill de lemperador. Tirant digu:

Senyor, amb la vostra vnia i el vostre perd, dir a la vostra altesa i a la senyora emperadriu, que s present aqu, la meva intenci. Veig que el poble daquesta ciutat insigne est molt trist i adolorit per dues raons. La primera s per la prdua daquell valers cavaller, el prncep fill vostre, que ha patit la vostra altesa; per la vostra majestat no se nha de lamentar, perqu ha mort per servir Du i per mantenir la santa fe catlica; al contrari, heu de lloar la immensa bondat de Nostre Senyor Du, i donar-lin grcies, ja que ell us lhavia encomanat, i si ara us lha volgut prendre s per a major b seu, car lha collocat a la glria del parads. I per aix heu de lloar Du; i ell, que s misericor-dis i t una pietat infinita, us donar una vida prspera i llarga en aquest mn i, desprs de la mort, la glria eterna, i us far vncer tots els vostres enemics. La segona ra per la qual estan tristos s perqu veuen que una gran morisma2 sapropa i temen perdre els bns i la vida, i, com a mal menor, ser captius en poder dels infidels. Per la qual cosa, la necessitat requereix que la vostra altesa i laltesa de la senyora

[1] brial: pea de roba femenina, generalment de seda o de tela preciosa, que es posava sobre la camisa (interior) i sota la roba i anava lligada a la cintura.

[2] morisma: multitud de moros.


JOANOT MARTORELL

91

emperadriu facin cara alegre a tothom que us veur, per tal de conso-lar-los del dolor en qu es troben i perqu sesforcin a batallar viril-ment contra els enemics.

El capit dna un bon consell digu lemperador. I jo vull i mano que immediatament, tant els homes com les dones, tothom, deixin el dol.


92

captoL cxviii

com tirant va ser ferit aL cor amb una fLetxa que Li dispar La deessa venus perqu mirava La fiLLa

de Lemperador

Mentre lemperador deia aquestes paraules, les orelles de Tirant esta-ven atentes a les raons, per els ulls, daltra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I com que feia molta calor, i havia estat amb les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, mostrant al pit dues pomes de parads que semblaven cristallines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que dall endavant no trobaren la porta per on eixir, i per sempre ms foren empresonats sota el poder duna persona lliure, fins que la mort els separ tots dos. Per us puc ben dir, certament, que els ulls de Tirant no havien rebut mai un nodri-ment semblant, per molts honors i satisfaccions que hagus obtingut, com fou aquest, nic, de veure la infanta.

Lemperador agaf la seva filla Carmesina per la m i la tragu fora daquella cambra. I el capit agaf lemperadriu pel bra i entraren en una altra cambra molt ben emparamentada,3 tot a lentorn de la qual shistoriaven4 els segents amors: de Floris i de Blancaflor, de Tisbe i de Pram, dEnees i de Dido, de Tristany i dIsolda, i de la reina Gine-bra i de Lancelot,5 i de molts altres, els amors dels quals estaven molt

[3] emparamentada: guarnida o adornada amb paraments (tapissos, cortinatges, etc.).

[4] historiar: narrar una histria amb pintures murals o, ms probablement, amb tapissos.

[5] Parelles denamorats clebres de la literatura antiga i medieval, que es carac-teritzen per les dificultats i les infelicitats amatries, o per les funestes conse-qncies dels seus amors. Els joves Floris i Blancaflor estan predisposats a


JOANOT MARTORELL

93

ben representats en subtils i artificials pintures. I Tirant digu a Ricard:6

No hauria cregut mai que en aquesta terra hi hagus coses tan admirables com les que ara veig.

I ho deia ms per la gran bellesa de la infanta, per aquell no ho en-tengu.

Tirant deman llicncia a tothom i se nan a la posada, entr en una cambra i pos el cap sobre un coix als peus del llit. No tardaren gaire a venir-li a dir si volia dinar. Tirant digu que no, que tenia mal de cap. Per ell estava ferit per aquella passi que a molts enganya. Dia-febus, en veure que Tirant no eixia, entr a la cambra i li digu:

Capit senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu quin s el vostre mal, car, si jo us puc donar algun remei, ho far de molt bon grat.

Cos meu digu Tirant, el meu mal, de moment, no us cal sa-ber-lo; perqu jo no tinc altre mal sin de laire de la mar, 7 que mha trasbalsat del tot.

enamorar-se des del dia del seu naixement, per es veuran obligats a separar-se i a experimentar peripcies diverses per la condici social oposada de les seves famlies. Tisbe i Pram sn dos joves amants, protagonistes dun relat de les Metamorfosis dOvidi, lamor dels quals acaba trgicament per les malvolences de les famlies respectives. Dido s la reina de Cartago, que se sucida per Enees, indiferent a la seva passi, tal com llegim en lEneida de Virgili. Tristany i Isolda (esposa del rei Marc de Cornualla, oncle de Tristany) es veuen condem-nats a una passi desastrada, damor i mort, per haver pres per equivocaci un beuratge mgic. Lancelot del Llac s el ms singular cavaller artric, el qual senamora de Ginebra, lesposa del rei Arts. Aquest adulteri ser interpretat com a causa de destrucci de tot el mn artric en lobra Mort le roi Artu.

[6] Tirant coneix Ricard el Venturs durant una campanya contra els moros prop de Trpoli; inicialment tenen serioses desavinences, per desprs els uneix una gran amistat.

[7] El joc de paraules entre el mal de mar (de travessar el mar, navegar) i el mal damar (mal damors) s un tpic de gran vitalitat en la literatura medieval. Es basa en una adnominatio o paronomsia, la figura retrica que consisteix en la represa dun mateix lexema en paraules distintes (mara-mar).


94

TIRANT LO BLANC

Oh, capit! I voleu dissimular amb mi, que he estat larxiu de tots els mals i els bns que heu tingut, i ara, per tan poca cosa, em bande-geu dels vostres secrets? Digueu-mho, per pietat, i no em vulgueu amagar res que us afecti.

No vulgueu turmentar-me ms digu Tirant, que no he sentit mai un mal tan greu com el que ara sento, que em portar ben aviat a una mort miserable o la glria reposada si la fortuna no ms con-trria, car la fi de totes aquestes coses s el dolor, perqu lamor s sempre amarg.8

I es gir de laltra part, de vergonya, car no gos mirar Diafebus a la cara, i no li pogu eixir altra paraula de la boca, sin que digu:

Jo amo.

Acabant-ho de dir, els seus ulls destillaren vives llgrimes mesclades amb sanglots i sospirs. Diafebus, veient el vergonys capteniment de Tirant, conegu la causa per la qual Tirant reprenia tots els del seu llinatge, i encara aquells amb qui tenia amistat, quan venia al cas que parlaven damor. Ell els deia, burlant-se de tothom: Sou ben folls els qui estimeu. No us fa vergonya privar-vos de la llibertat i posar-la en mans del vostre enemic, que abans us deixar morir que us tindr pietat?. Per jo veig que ell ja ha caigut en el parany, per resistir al qual, no s suficient tota la fora humana.

I Diafebus, pensant en els remeis que aquest mal requeria, amb gest piads i afable comen aquest parlament.

[8] El tpic de lamor amarg, estretament lligat amb lanterior, es basa tamb en una adnominatio (maramaramarg). Lamor amarg, al seu torn, sobre ladno-minatio (amormors), anunciava la mort (maramaramargmort).


95

captoL cxix

raonaments de conhort que diafebus fa a tirant perqu eL veu pres amb eL LLa damor

La condici natural de la naturalesa humana s estimar, car diu Aristtil que cada cosa desitja el seu semblant.9 I encara que a vs us sembli que estar subjugat al jou damor s una cosa dura i estranya, podeu ben creure que no s en poder de ning poder-shi resistir. Per aix, senyor capit, com ms savi s lhome, amb ms discreci ha damagar els naturals moviments,10 i no exterioritzar la pena i el dolor que combaten el seu pensament, car la bondat11 de lhome es mostra quan, abatut per les contrarietats, sap sostenir les adversitats de lamor amb nim virtus. Per la qual cosa, alegreu-vos i davalleu daquest lloc de pensaments on us heu assegut, i que el vostre cor manifesti alegria, perqu ha estat la bona sort que us ha portat en aquest lloc tan alt en qu heu disposat el vostre pensament; i vs duna part i jo de laltra podrem posar remei al vostre novell dolor.

[9] Fa referncia a ltica a Nicmac (VIII, 1, 1155a) dAristtil: Les discussions que suscita lamistat sn nombroses: els uns la fonamenten en una mena de semblana, i diuen que assemblar-se s estimar-se. Dac provenen proverbis com el semblant s atret pel semblant. La literatura medieval trasllad aquest principi bsic que regeix lamistat al terreny de lamor.

[10] els naturals moviments: lapetit, les tendncies de linstint natural, la finalitat del qual s la satisfacci.

[11] bondat: fermesa moral.


96

TIRANT LO BLANC

Quan Tirant va veure el bon conhort que Diafebus li donava, es va sentir molt alleujat. Es va llevar, empeguet de vergonya, i tots dos se nanaren a dinar. El menjar ja el tenien preparat, i era molt esplndid, car lemperador lhavia fet portar. Tanmateix, Tirant menj ben poca vianda, en canvi, begu moltes llgrimes, perqu era conscient, amb ra evident, que havia pujat en ms alt grau que no devia. Per digu:

Puix que aquesta qesti ha comenat aquest dia, quan plaur a Du que en podr obtenir sentncia victoriosa?

Tirant no va poder menjar. I els altres creien que estava destrempat per la fatiga de la mar. I per la forta passi que tenia, Tirant es llev de taula i entr en una cambra acompanyat de molts sospirs, car la vergonya, per temor de confusi, li feia passar aquesta pena. I Diafebus i els altres li anaren a fer companyia fins que ell volgu reposar una mica.

Diafebus es fu acompanyar per un cavaller i tots dos van fer el cam del palau, no pas amb la intenci de veure lemperador, sin per veure les dames. Lemperador estava assegut al costat duna finestra. Quan els va veure passar, els fu dir que pugessin all on ell era. Diafebus i el cavaller van pujar a les cambres on era lemperador amb totes les da-mes. Lemperador li deman qu se nhavia fet, del seu capit, i Diafebus li digu que es trobava una mica indisposat. I quan ho sab, li desplagu molt i man que els seus metges lanessin a visitar de seguida.

Quan els metges hagueren tornat, van explicar a lemperador que Tirant es trobava molt b, que el seu mal no era sin pel canvi daires. El magnnim emperador preg a Diafebus que li relats totes les festes que havien tingut lloc a Anglaterra durant les bodes del rei amb la filla del rei de Frana, aix com tots els fets darmes que hi havien fet els cavallers i quins havien estat els vencedors del camp.

Senyor digu Diafebus, la vostra majestat em concediria una grcia i merc extraordinries si jo no hagus dexplicar aquestes co-ses, per tal com no voldria que vostra altesa tingus motiu per pensar que, per ser jo un parent de Tirant, lestic lloant en lloc de relatar els fets tal com van passar. I per major certesa, perqu la vostra majestat no hagi de creure el contrari, tinc aqu totes les actes signades de la


JOANOT MARTORELL

97

prpia m del rei i dels jutges del camp, i de molts ducs, comtes i marquesos, de reis darmes, dheralds darmes i de porsavants.12

Lemperador li preg que les hi fes portar a linstant, que ell recitaria els fets. Diafebus fu anar a buscar les actes, i desprs relat llargament a lemperador totes les festes per lordre en qu shavien celebrat, i semblantment per als fets darmes. Tot seguit van llegir totes les actes i van comprovar que Tirant havia estat el millor cavaller de tots. Lem-perador nestigu molt satisfet, i encara ms la seva filla Carmesina i totes les dames, les quals escoltaven amb gran atenci les cavalleries singulars de Tirant. Tot seguit van voler saber coses sobre el casament de la infanta de Siclia i lalliberament del gran Mestre de Rodes.

Quan tots els esdeveniments van ser explicats, lemperador se nan per tenir consell, que acostumava a tenir mitja hora cada mat i una hora desprs de vespres.13 I Diafebus el volgu acompanyar, per el valers senyor no ho volgu, sin que digu:

s sabut que els cavallers joves sadeliten ms entre dames.

Ell se nan i Diafebus es qued, i van parlar de moltes coses. La in-fanta Carmesina suplic a lemperadriu, la seva mare, que passessin a una altra sala perqu es poguessin esplaiar una mica, ja que feia molt temps que havien estat tancades pel dol del germ. Lemperadriu digu:

Filla meva, vs on vulguis, que jo estic contenta.

Van passar tots a una gran sala molt meravellosa, tota obrada de ma-oneria segons una tcnica artificial molt subtil: a totes les parets, treballades amb jaspis i prfirs de diversos colors, hi havia imatges que causaven admiraci a tots aquells qui les miraven. Les finestres i les columnes eren de cristall pur, aix com el paviment, el qual havia

[12] porsavants: oficials darmes, funcionaris vinculats a la cort dun rei o dun gran senyor, experts en els reglaments de la cavalleria i en herldica. El mot prov del terme francs poursuivant.

[13] vespres: una de les divisions del dia que correspon, aproximadament, a lhora en qu es pon el sol. Tamb s el nom de lofici div que es diu a la tarda.


98

TIRANT LO BLANC

estat tot fet a centells, que emetien una gran resplendor. Les imatges de les parets representaven diverses histries de Boors, de Perceval, i de Galas quan acompl laventura del Siti perills; i tota la conquesta del Sant Graal hi era representada.14 El sostre era tot dor i datzur;15 al voltant hi havia les imatges, totes dor, de tots els reis de cristians, cadascun dells amb la seva bella corona al cap i el ceptre a la m; i sota els peus de cada rei hi havia un permdol,16 en el qual hi havia un escut en qu estaven representades les armes del rei, i el seu nom sexposava en lletres llatines.

Quan la infanta va ser a la sala, ella i Diafebus sapartaren una mica de les donzelles i comenaren a parlar de Tirant. Diafebus, en veure la bona disposici de la infanta i com ella parlava de Tirant amb tant dafecte, comen a dir:

Oh, quanta glria s per a nosaltres haver travessat tanta mar i haver arribat sans i estalvis al port desitjat de la nostra felicitat supre-ma! I hem obtingut, com a recompensa especial, que els nostres ulls hagin vist la imatge ms bella, en carn humana, que de la nostra mare Eva en hi ha hagut, i crec que no hi ser mai ms, plena de totes les altes grcies i virtuts, benvolena, bellesa, honestedat, i dota-da de saber infinit! I no em dolen les penes que hem sofert, ni les que vindran, perqu hem trobat vostra majestat, que s mereixedora de senyorejar tot el mn; i aquesta no s altra sin la vostra altesa. I tot el que he dit o dir, preneu-vos-ho com a paraules de servidor fervent, i estotgeu-ho17 en els llocs ms secrets de la vostra nima: aquell fams cavaller Tirant lo Blanc ha vingut noms per la fama de vostra excel-lncia, en sentir contar tots els bns i virtuts de qu la natura podia dotar un cos mortal. I no pensi la vostra altesa que hgim vingut pels requeriments del valers rei de Siclia; i encara menys per les lletres

[14] Fa referncia a escenes de la Questa del Sant Graal, novella que forma part del cicle Lancelot-Graal o Vulgata artrica (segle xiii).

[15] atzur: color blau celeste.

[16] permdol: pedra, fusta o ferro que surt perpendicularment de la paret, per sostenir una biga, un prestatge, etc.

[17] estotgeu-ho: deseu-ho, guardeu-ho.


JOANOT MARTORELL

99

que lemperador, vostre pare, ha trams al rei de Siclia; ni pensi vos-tra excellncia que hgim vingut per exercitar-nos en fets darmes, que ja en som molt experimentats; i encara menys per la bellesa de la terra ni per veure els palaus imperials, ja que qualsevol de les nostres cases estaria b com a temple doraci: sn tan grans i tan belles que cadascun de nosaltres presumeix de ser un petit rei en la seva terra. I pot ben creure la vostra excellncia que el motiu de la nostra vingu-da no ha estat altre sin veure la vostra majestat i servir-la. I si es fan guerres i batalles, tot ho farem per amor i contemplaci vostra.

Oh, trista de mi! digu la infanta, i qu s el que em dieu? Em podr vantar que hgiu vingut tots pel meu amor i no per lamor del meu pare?

Sobre aix, us ho podria jurar per la fe digu Diafebus, perqu Tirant, que s germ nostre i senyor de tots, ens preg que volgussim venir amb ell a aquesta terra, i que li volgussim fer tanta honor de poder veure la filla de lemperador, la qual ell desitjava veure ms que tota la resta del mn. I s tan gran el plaer que ha tingut des de la primera vegada que us ha vist, que ha anat de cap al llit.

Mentre Diafebus exposava aquestes coses a la infanta, ella estava ali-enada i sumida en un intens pensament, no parlava i havia mig perdut la conscincia, i la seva cara anglica anava canviant de color, car la fragilitat femenina se nhavia ensenyorit, de tal manera que no podia parlar. Per una part, lamor la hi empenyia, per, per laltra, la vergo-nya lan retreia. Lamor lencenia a desitjar all que no devia, per la vergonya li ho vedava per temor de confusi.

En aquest instant va venir lemperador i crid Diafebus, perqu li agradava molt la seva manera de comportar-se. I van parlar de moltes coses fins que lemperador va voler sopar. Diafebus prengu llicncia de lemperador, sacost a la infanta i li digu si la seva majestat li manava que fes alguna cosa.

S va dir ella: preneu abraades meves, guardeu-ne per a vs, i doneu-ne una part a Tirant.

I Diafebus shi acost i fu el que ella li havia manat.


100

TIRANT LO BLANC

Com que Tirant va saber que Diafebus havia anat al palau i havia parlat amb la infanta, tenia el ms gran desig del mn que ell arribs per poder tenir notcies de la seva senyora. Quan Diafebus entr a la cambra, Tirant es llev del llit i digu:

Bon germ meu, quines notcies em porteu de la que s plena de virtuts i t la meva nima captiva?

Diafebus, veient lamor extrema de Tirant, labra de part de la seva senyora i li refer tota la conversa que havien mantingut. Tirant es qued ms content que si li haguessin donat un regne, i es recuper tant que menj b i recobr lalegria desitjant que arribs el mat per poder-la anar a veure.

Quan Diafebus es va separar de la infanta, ella es va quedar tan pen-sativa que es va veure obligada a llevar-se del costat del seu pare i entrar a la seva cambra. La filla del duc de Macednia, que es deia Estefania, era una donzella a qui la infanta estimava molt, perqu shavien criat juntes des de petites, i luna no tenia ms anys que laltra. Quan Estefania va veure que la infanta havia entrat a la cambra, es llev immediatament i li an al darrere. Quan fou amb ella, la in-fanta li explic tot el que Diafebus li havia dit, aix com la passi ex-trema que sentia per amor de Tirant:

I et dic que mha satisfet ms la vista daquest tot sol que de tots quants daltres nhe vist mai. s un home fornit i de complexi singu-lar, i mostra b en el seu gest el gran coratge que t, i les paraules que surten de la seva boca van acompanyades de molta benvolena. Crec que s ms corts i afable que qualsevol altre. I, doncs, tal com s, qui no lestimaria? I que hagi vingut aqu ms pel meu amor que per amor del meu pare! Certament, sento que el meu cor est molt disposat a obeir els seus manaments; i em sembla, segons els senyals, que ell ser la meva vida i la conservaci de la meva persona.

Digu Estefania:

Senyora, entre els bons hom ha de triar el millor i, sabudes les ca-valleries singulars que ell ha fet, no hi ha dona ni donzella al mn que no lhagi destimar de bon grat i sotmetres a la seva voluntat.


JOANOT MARTORELL

101

Estant en aquesta agradable conversa, vingueren les altres donzelles i la Viuda Reposada, que tenia molta ascendncia sobre Carmesina per les raons ja dites, car lhavia criada de llet. Ella els deman de qu parlaven. Digu la infanta:

Nosaltres parlem del que ens ha relatat aquell cavaller a propsit de les grans festes que tingueren lloc a Anglaterra i dels grans honors que van rebre els cavallers que shi van trobar.

I parlant daquestes coses i daltres, aix van passar la nit, de tal ma-nera que la infanta no va dormir ni molt ni poc.

Lendem, Tirant es vest amb un mantell18 dorfebreria. La divisa19 eren garbes de mill i les espigues eren de perles molt grosses i belles, amb un mot brodat en cada quarter del mantell que deia: Una en val mil i mil no en valen una. I les mitges i el capir,20 lligat a la francesa, amb la mateixa divisa. I a la m portava el bast dor de la capitania. Tota la seva parentela anava molt ben vestida amb brocats, sedes i argenteria; i vestits daquesta manera anaren tots al palau.

En arribar a la porta principal, hi van veure una cosa singular i admi-rable: entrant a la plaa, a cada llindar de la porta, per la part de dins, hi havia una pinya tota dor; eren de lalada dun home i tan grosses que ni cent homes no les podrien aixecar. Lemperador les havia co-manades en el passat, en temps de prosperitat, per exhibir la seva magnificncia. Van entrar a linterior del palau i van trobar-hi molts ssos i lleons lligats amb cadenes dargent molt grosses; i van pujar dalt a una gran sala tota obrada dalabastre.

Quan lemperador va saber que el seu capit havia vingut, orden que el deixessin entrar. Tirant va trobar lemperador que sestava vestint, mentre la seva filla Carmesina el pentinava, la qual tot seguit li don laiguamans,21 com acostumava a fer-ho cada dia. La infanta vestia

[18] mantell: vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles.

[19] divisa: figura emblemtica amb una sentncia concisa que lexplica.

[20] capir: caputxa de forma cnica.

[21] aiguamans: recipient per rentar-shi les mans.


102

TIRANT LO BLANC

una gonella22 dorfebreria tota brodada duna herba anomenada amorval,23 al voltant de la qual hi havia unes lletres brodades amb perles amb el lema: Mes no a mi. Quan sacab de vestir, lemperador digu a Tirant:

Digueu-me, capit, quin era el mal que senteu ahir?

Digu Tirant:

Senyor, la vostra majestat hauria de saber que tot el meu mal s de mar, perqu els vents daquesta terra sn ms prims que els de ponent.

La infanta respongu abans que lemperador parls:

Senyor, la mar no fa mal als estrangers si sn com cal, ans els apor-ta salut i llarga vida mirant constantment a Tirant de cara i somri-ent-li perqu sadons que ella lhavia ents.

Lemperador va eixir de la cambra parlant amb el capit, i la infanta va agafar Diafebus per la m, i latur i li digu:

No he dormit en tota la nit per les paraules que em vau dir ahir.

Senyora, voleu que us ho digui? Nosaltres hem rebut tamb la nos-tra part. Tanmateix, em consola molt que hgiu ents Tirant.

Com podeu pensar digu la infanta que les dones gregues siguem menys svies i de menys valor que les franceses? En aquesta terra sabran entendre b el vostre llat,24 per molt enrevessat que el vulgueu parlar.

Per aix, senyora, nosaltres obtindrem ms glria digu Diafebus com ms conversem amb persones molt enteses.

Ho veureu en endavant digu la infanta quan conversarem, i ja veureu si les entenem les vostres passades.

[22] gonella: vestit llarg, semblant a una tnica, cenyit a la cintura.

[23] amorval: nom de planta no documentat en el lxic catal. Podria tractar-se del marduix o moraduix (Riquer) o de la malva (Beltran). En qualsevol cas, llegiu: amor val.

[24] el vostre llat: la vostra manera de parlar.


JOANOT MARTORELL

103

La infanta man que vingus Estefania amb les altres donzelles a fer companyia a Diafebus, i a linstant en vingueren moltes. Quan la in-fanta el va veure tan ben acompanyat, entr a la seva cambra per acabar-se de vestir. Mentrestant, Tirant havia acompanyat lemperador a la gran esglsia de Santa Sofia, lhi deix dient les oracions i sen torn al palau per fer companyia a lemperadriu i a Carmesina. En arribar a la sala gran, hi trob el seu cos Diafebus enmig de moltes donzelles, el qual els estava relatant els amors de la filla del rei de Siclia i de Felip. I Diafebus es mostrava tan familiar i tan destre entre les donzelles com si shagus criat tota la vida entre elles.

Quan van veure entrar Tirant, totes es posaren dempeus i li donaren la benvinguda. El van fer seure entre elles i van parlar de moltes coses.

Lemperadriu va eixir tota vestida de vellut gris fosc. Sapart amb Tirant i li deman pel seu mal. I Tirant li digu que ja es trobava molt b. No pass gaire estona que la infanta va aparixer amb un vestit del color del seu nom,25 folrat de marts gibelins, amb un tall als costats i amb mniga oberta; i portava al cap, sobre els cabells, una corona petita amb molts diamants, robins i altres pedres de gran valor. B mostrava, amb el seu gest distingit i amb la bellesa infinita, que era mereixedora de senyorejar totes les altres dames del mn, si la fortu-na la hi hagus volgut ajudar.

Tirant agaf lemperadriu pel bra, per tal com era el capit major i precedia tots els altres. All hi havia molts comtes i marquesos, homes dalt estament, que van voler prendre la infanta pel bra, per ella els digu:

No vull que ning vagi al meu costat, sin s el meu germ Diafe-bus.

I tots la deixaren i aquell la prengu. Per Du sap que Tirant shauria estimat ms estar a prop de la infanta que no de lemperadriu. I anant a lesglsia, Diafebus digu a la infanta:

Miri vostra altesa, senyora, com se senten els esperits.

[25] De color carmes, s a dir, vermell fosc intens.


104

TIRANT LO BLANC

Digu la infanta:

Per qu ho dieu?

Senyora digu Diafebus, perqu vostra excellncia sha vestit amb una gonella de xaperia brodada amb perles grosses, i el cor sen-sible de Tirant porta el que la vostra gonella ha de menester. Oh, com em tindria per benaventurat si pogus aconseguir que aquest mantell estigus sobre aquesta gonella!

I com que anaven molt a prop de lemperadriu, Diafebus agaf el mantell de Tirant. Tirant, en sentir que lestiraven del mantell, fu un pas enrere, i Diafebus pos el mantell sobre la gonella de la infanta. Diafebus digu:

Senyora, ara la pedra s al seu lloc.

Ai, trista! Us heu tornat foll o heu perdut el seny del tot? Teniu tan poca vergonya que dieu aquestes coses en presncia de tantes perso-nes? digu la infanta.

No, senyora, que ning no ho escolta, ni ho sent ni ho veu digu Diafebus. I jo sabria dir el parenostre al revs, de manera que ning no lentendria.

Certament, crec digu la infanta que heu estat educat a lescola dhonor, com es llegeix en aquell fams poeta Ovidi, el qual ha parlat sempre damor vertadera en tots els seus llibres. I qui sesfora a imitar el mestre de la cincia, ja fa prou. I si sabssiu en quin arbre creixen lamor i lhonor, i sabssiu els costums daquesta terra, com en sereu dafortunat!

Acabada aquesta conversa, van arribar a lesglsia. Lemperadriu es pos rere la cortina, per la infanta no hi volgu entrar, amb lexcusa que feia molta calor; per no ho feia sin per poder mirar Tirant a pler. Tirant es colloc a prop de laltar, on hi havia molts ducs i comtes. Tots li van fer lhonor que es poss en primer lloc en consideraci al crrec que tenia. I ell sempre acostumava a oir missa agenollat. Quan la infanta el va veure agenollat, va agafar un coix de brocat dels que all tenia i el va donar a una de les seves donzelles perqu el ports a Tirant. I lemperador, que va veure com la seva filla feia aquesta gen-


JOANOT MARTORELL

105

tilesa, nestigu molt satisfet. Quan Tirant va veure el coix que la donzella preparava perqu ell shi agenolls, es pos dempeus i va fer una gran reverncia de genoll a la infanta traient-se el capir del cap.

No us penseu que la infanta pogus acabar de dir les oracions en tota aquella missa, mirant com estava Tirant i tots els seus homes tan ben vestits a la moda francesa. Quan Tirant va haver contemplat la singu-lar bellesa de la infanta, i mentre el seu pensament discorria fanta-siejant quantes dones i donzelles recordava haver vist, es digu que no havia vist mai, ni esperava veure, cap altra dama que la natura hagus dotat amb tants bns com aquesta, car ella resplendia en lli-natge, en bellesa, en grcia, en riquesa, acompanyats de saviesa infi-nita, car semblava ms anglica que humana. I mirant la proporci que tenia la seva femenina i delicada persona, es deia que la natura mostrava haver fet tot el que podia fer, que no havia fallit en res, ni en el general i encara menys en el particular; i estava admirat dels seus cabells, que resplendien en rossor com si fossin madeixes dor, els quals es repartien a parts iguals per una clenxa que, passant pel mig del cap, era de blancor de neu; i encara estava admirat de les ce-lles, una mica alades, que semblava que haguessin estat dibuixades amb pinzell, que no eren gaire negres per espessor de pls, ans eren perfectes segons natura; i estava ms admirat encara dels ulls, que semblaven dos estels rodons resplendents com a pedres precioses, que no giraven pas vagarosament, sin refrenats per graciosos esguards, que semblava que aportessin ferma confiana; el seu nas era prim i afilat, no gaire gran ni petit, proporcionat a la bellesa de la cara, la qual era duna blancor extrema, com roses amb lliris mesclades; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i juntes, que semblaven de cristall. I encara estava ms admirat de les mans, que eren duna blancor extrema i tan carnoses que no shi veia cap os, amb els dits llargs i afilats, i les ungles acanonades i rosades, que mostraven portar alquena,26 sense cap defecte natural.

[26] alquena: arbust les fulles del qual, redudes a polsim i dissoltes en aigua, sn emprades en cosmtica; tamb s anomenada henna.


106

TIRANT LO BLANC

Dita la missa, van tornar al palau en el mateix ordre. Tirant sacomia-d de lemperador i de les dames, i sen torn a la seva posada amb els seus homes. En arribar a la posada, entr a la cambra i es llan sobre el llit a pensar en la gran bellesa que possea la infanta; i el seu gest tan gentil li va fer augmentar tant el seu mal, que, duna pena que sentia, aleshores en sent cent, acompanyades de molts gemecs i sos-pirs. Diafebus entr a la cambra i va veure com Tirant tenia un posat molt trist i adolorit. Li digu:

Senyor capit, vs sou el cavaller ms desmesurat que hagi vist en la meva vida. Mentre que altres farien festa de nou llions,27 per excs dalegria dhaver vist la seva senyora i per les festes i els honors que us ha fet, ms que a tots els altres grans senyors que hi havia, i a ms us ha fet portar un coix de brocat, de qu sha desprs i us lha trams amb tanta grcia i amor que ho ha fet en presncia de tothom, i per tant haureu de ser lhome ms envanit del mn, vs fu tot el contra-ri, amb tan gran desordre, que mostreu estar fora de tota conscincia.

Veient Tirant el conhort que Diafebus li donava, amb veu adolorida li digu.

[27] festa de nou llions: festa solemne, gran festa. Lexpressi fa referncia a les llions o lectures de textos bblics (i altres textos religiosos) que es feien durant lofici de matines en festivitats assenyalades.


aCTIVITaTS


295

captoLs cxvii-cviii: tirant arriba a constantinobLe i senamora de carmesina

1) Tirant ha arribat a Constantinoble. Lemperador acompanya el cavaller a la cambra de les dames (cap. CXVII). Quines protagonistes hi troba? Com van vestides? En quin estat es troben? Per qu? Com s aquesta cambra? Explica el comportament de Tirant. Quins consells i recomanacions dna a la famlia imperial?

2) El pargraf inicial del captol CXVIII narra com Tirant senamora de Carmesina en contemplar la seva bellesa. Analitza els motius lite-raris amb qu sha construt lescena: els ulls, la dissociaci ulls-orelles, la pres damor, lamor com a nodriment, amor-mort, etc.

3) Les arts potiques medievals van establir els preceptes per descriu-re la bellesa duna dama. Era la tcnica de la descriptio puellae, que consistia a elaborar un retrat cannic, que, des del cap fins als peus, anava presentant (adjectivant i lloant) cada part del cos de la dama (cabells, cara, front, celles, ulls, nas, boca, etc.). Les dames cantades pels trobadors i les protagonistes de les novelles sn descrites segons aquest patr. Ara b, Joanot Martorell no fa un retrat cannic de Car-mesina. Aix, el focalitza en els pits, que no anomena directament, sin amb la metfora pomes de parads, una expressi idealitzada per la tradici literria. Comenta aquest doble procs de metonmia-metfora. Quin abast t en la novella aquesta ruptura provocativa?

4) La famlia imperial i els cavallers daventura passen tot seguit a una altra cambra decorada amb escenes de la literatura antiga i medieval. Explica qui sn i qu anuncien els personatges que hi ha representats.

5) El capteniment de Tirant ha canviat de manera radical. Enumera i descriu els smptomes del seu estat psicolgic.

6) A propsit de la relaci de Tirant i Carmesina, busca cadascuna de les etapes de lamor corts en lacci narrativa de la novella. Observa i explica els avenos en les relacions sentimentals dels personatges i la seva actitud en cada etapa.


296

TIRANT LO BLANCTIRANT LO BLANC

captoLs cxix-cxxi: tirant, maLaLt damor. diafebus, confident i mitJancer de tirant

7) Comenta el raonament que fa Diafebus a Tirant per consolar-lo del seu mal damor. Primer, exposa les idees contingudes (per exemple, la concepci aristotlica segons la qual lamor s un sentiment normal, perqu es basa en un impuls natural). Tot seguit, explica com Diafebus manipula aquestes idees per aconsellar Tirant de ser discret.

8) Diafebus manifesta a la princesa que aquell fams cavaller Tirant lo Blanc ha vingut noms per la fama de vostra excellncia [...] el motiu de la nostra vinguda no ha estat altre sin veure la vostra majestat i servir-la. La fama de les excellncies de la princesa ha portat els cava-llers a Constantinoble. Diafebus diu veritat o mentida? Intenta aplanar el cam a favor de Tirant? Vol procurar nicament per la bona acollida dels cavallers de ventura? Busca el pargraf corresponent al captol CXIX i comenta la lloana hiperblica que Diafebus fa de la princesa.

9) Lexposici de Diafebus ha tingut efecte. Comenta lenamorament de la princesa i, en especial, aquest fragment: Per una part, lamor la hi empenyia, per, per laltra, la vergonya lan retreia. Lamor lencenia a desitjar all que no devia, per la vergonya li ho vedava per temor de confusi.

10) Diafebus es mostrava tan familiar i tan destre entre les donzelles com si shagus criat tota la vida entre elles. s aquesta la competn-cia principal del jove? Sen serveix per obrir-se cam en la cort de Constantinoble? Quines sn les seves habilitats corteses i galants?

11) Explica el joc cortes que provoca Diafebus amb el mantell de Tirant i la gonella de Carmesina. La princesa hi alludeix com un en-giny digne de lescola del poeta Ovidi. Justifica-ho.

12) En el captol CXIX hi ha la descriptio puellae de Carmesina, elidi-da en lescena de lenamorament. Martorell segueix el retrat dHelena de Troia, elaborat i difs per Guido delle Colonne en les Histries troianes, tradudes al catal per Jaume Conesa. Llegeix-la i fes-ne una anlisi retrica.


297

ACTIVITATS

captoLs cxxvi-cxxvii: tirant decLara eL seu amor a carmesina

13) A partir dels motius de la literatura cortesa, valora la declaraci damor de Tirant a Carmesina. Quina funci hi fa lespill? Aconsegueix Tirant de vncer la timidesa o, per contra, tan sols s capa de dissi-mular-la perqu no la supera realment? s Tirant un amant tmid al llarg de la novella? Recorda que la princesa sadmir molt que hom pogus requerir damors una dama sense parlar.

14) Revisa els arguments que Estefania i la Viuda Reposada exposen a la princesa a favor o en contra de mantenir una relaci amorosa amb Tirant. Adonat que la Viuda fa bandera de lhonestedat, ben contr-riament a Estefania, que la incita a ser deshonesta.

15) El parlament de la Viuda Reposada sestructura a partir de con-ceptes com honestedat, castedat, lleial matrimoni i vergonya. La ver-gonya, una noci central en lunivers femen del Tirant lo Blanc, equi-val a laversi de la persona envers all que pot ofendre la decncia, i est relacionada amb la necessitat de mantenir lhonor dun clan. Des de pressupsits eclesistics, la vergonya es vincula als principis que regulen el matrimoni cristi i la Viuda Reposada acostuma a increpar Carmesina des daquest punt de vista. Llegeix els fragments segents, escrits pel francisc Francesc Eiximenis, i explica qu entn la Viuda Reposada per vergonya. Nota que la por (paor) s un dels instru-ments recomanats a fi que les dones tinguin vergonya:

Per la qual deus ac saber que nostre senyor Du, desprs que hagu creat lhome i la dona, aix s Adam i Eva al comenament del mn, per tal que entre ambds no hi hagus ninguna viltat ni lletgesa carnal, immediatament prove a cadasc de matrimoni i els fu marit i muller, i per especial grcia seva, desprs que ha-gueren pecat per desobedincia feta a Du don a la dona vergonya a la cara molt ms que a lhome en aquesta part; i aix perqu es preservs ella mateixa de tota viltat i lletgesa. I com diu lEscriptu-ra, quan les dones perderen llur puresa i la vergonya desprs de la


298

TIRANT LO BLANCTIRANT LO BLANC

primera edat del mn, i feien lletgeses de si mateixes, llavors nos-tre senyor Du tramet diluvi general en el mn...1

[...] la primera, damar lo marit e dhonrar los sogres, e de gover-nar si mateixa, e sa casa quant era en elles, e de servar castedat di-ent-los que natura no podia portar que un infant bord posses o qui era dun hom qui res no li atanyia, e fos tolt a sos fills daquell hom.2 E a fan les dones maridades qui no sn castes. E ac los posaven davant vergonya e paor, car per cascuna daquestes bones condicions de les dones se deuen esforar dsser castes, car fembra vil s con-fusi de si mateixa e de tota sa natura ms li valria fos morta!; s confusi de son marit e de sos fills, e s tradora a la fe promesa al marit en lo matrimoni.3

16) La delimitaci i classificaci dels tipus damor en funci de la volun-tat dels subjectes (els amants), la natura de lobjecte (lamor) i la finalitat que persegueix lacte damor, fou un dels temes predilectes dels tractats i dels textos terics sobre lamor a ledat mitjana. En la seva elaboraci, tractament i discussi confluren materials diversos: els tractats clssics sobre lamistat (Aristtil, Cicer i Sneca), la literatura cortesa i la filo-sofia escolstica. La divisi derivava, en ltima instncia, de la classifi-caci que Aristtil havia fet del b en honest, delitable i til. Busca una edici de ltica a Nicmac, dAristtil i llegeix lapartat 3 del llibre VIII, en qu sexposa la classificaci tripartida de lamistat. Explica com es traslladen les definicions de lamistat a lamor.

[1] eiximenis, Francesc. Lo llibre de les dones, vol. 1, naccarato, Frank (ed.), Barce-lona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona / Curial Edicions Catalanes, 1981, p. 10. Sha adaptat el text a lortografia moderna.

[2] posses... hom: posses el que era dun home amb qui no tenia cap parentiu, i els veritables hereus no ho poguessin posseir.

[3] eiximenis, Francesc. Dotz llibre del Cresti, II, 1, WitLin, Curt (ed.), Girona, Collegi Universitari de Girona, Diputaci de Girona, 1986, p. 169. Sha adaptat el text a lortografia moderna.


TIRANT LO BLANC.pdf

Documents

Transcript of TIRANT LO BLANC.pdf