Lcorts 86

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona 9 de setembre de 2014 · Núm.86 · www.linialescorts.catlínialescorts

Celebració pàg 10

Les Corts es preparaper a una nova edicióde la Festa Major

Ciència pàg 10

Xavier Vives, de l’IESE,formarà part del ConsellEuropeu d’Investigació

Comunicació pàg 11

Línia Les Corts renovaimatge i estrena un nou web aquest mes

Sostenibilitat pàg 16

El districte se suma al Park (ing) Day per una ciutat més verda

Comerç pàg 19

L’Eix Sants-Les Corts treules seves botigues al carrer

Esports pàg 21

Illias Fifa i Anna Bovéguanyen la Cursa Barça

El districte celebrarà la Diadacommemorant els fets de 1714Avui i demà tindran lloc els actes cortsencs que precediran la gran manifestació de l’Onze de Setembre pàg 3

Entrevista a Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

pàgs 8 i 9

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 9 setembre 2014línialescorts.cat

3 | En Portada 9 setembre 2014 línialescorts.cat

El ritme d’inscripcions ha crescutmolt en els darrers dies, però en-cara ho ha de fer una mica mésfins demà passat. Aquest és elmissatge que l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC) i Òm-nium Cultural, els organitzadorsde la V de l’Onze de Setembre quedijous es farà a Barcelona, hanllançat en les darreres hores.

Més de 470.000 persones jas’han apuntat a la Via Catalana2014, però encara queden al-guns trams per acabar d’omplir ifer possible, així, amb els colorsde la senyera, els onze quilòme-tres de recorregut de la V. Enaquest sentit, els organitzadors es-

tan convençuts que entre avui idemà les inscripcions faran l’úl-tima embranzida. De fet, així vasucceir l’any passat, quan sem-blava que els trams de les Terresde l’Ebre no s’acabarien d’ompliri finalment va sobrar gent. En-guany, el 15 d’agost només hi ha-via 150.000 persones inscrites i ahores d’ara ja s’ha més que tri-plicat la xifra.

UN MOSAIC IMPRESSIONANTTant l’ANC com Òmnium, agru-pades en la campanya Ara ésl’hora, han insistit en les darre-res setmanes que la inscripció ala V era i és molt important, finsi tot més que l’any passat, ja queés indispensable per poder or-ganitzar els manifestants perquèels colors de les seves samarre-tes formin dues senyeres al llarg

de la Diagonal i la Gran Via. Unmosaic impressionant que, sis’acaba podent materialitzar co-rrectament, es convertirà enuna imatge aèria que donarà lavolta al món. “Es tracta d’oferiruna imatge espectacular i clarasobre la nostra voluntat de vo-tar”, afirmen els organitzadors.Un mosaic que serà possible,també, gràcies a les diverses as-semblees territorials acollidores,que s’encarregaran de vetllarperquè cada tram de la V fun-cioni correctament.

La inscripció es pot fer des dela web araeslhora.cat i també pertelèfon trucant al 902 811 914. Pa-ral·lelament, els organitzadors es-tan buscant joves nascuts el 9 denovembre del 1998 perquè omplinel vèrtex de la V a les Glòries. Elcompte enrere ha començat.

Una altra cita per a la història» Més de 470.000 persones ja s’han apuntat a la V de la Diada que es farà a Barcelona l’Onze de Setembre» Els organitzadors recorden que encara queden alguns trams per acabar d’omplir i mantenen la crida

Arnau NadeuBARCELONA

REDACCIÓ4El districte se sumaa les commemoracions de laDiada amb dos actes que tindranlloc avui i demà.

Aquest vespre, a partir de lesset, se celebrarà la sessió divul-gativa sobre la Guerra de Suc-cessió amb l’historiador i filòlegJosep Moran. A la xerrada, Mo-ran explicarà com la guerra deSuccessió i particularment elssetges de Barcelona van teniruna incidència especial a lesCorts “tant en el sentit territoriali estratègic, com en el social”.D’altra banda, demà tindrà llocl’espectacle teatral de base his-

tòrica 300 anys: de la foscor a lallum, presentat per l’ACTAT (As-sociació de les Companyies de Te-atre de l’Auditori de les Corts) i di-rigit per Mo Llucià i Enric Estany.

L’espectacle, que té una du-rada de 60 minuts, fa un reco-rregut de tres segles a través d’u-na síntesi acurada dels esdeve-niments històrics que van co-mençar amb els fets de 1714 i queexpliquen el perquè de l’actuali-tat social i política. Sobretot,però, aborda les conseqüènciesque van comportar aquells fetsen el desenvolupament culturaldel poble català.

Teatre i una xerrada històrica,els actes programats a les Corts

| 4Opinió9 setembre 2014línialescorts.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.33380-2005

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Cada inici de curs s’escolta la ma-teixa tonada, que si cal començarabans les classes al setembre. Re-sulta que moltes associacions depares reclamen més hores d’o-bertura dels centres escolars.Igualar els horaris entre adults iestudiants sols és viable si assolimmés dotacions econòmiques.Amb més diners, més impostos,podríem obrir més temps els cen-tres i atendre el problema. Encerta forma, s’està instant quel’escola faci de casal d’estiu o finsi tot de guarderia.

El més paradoxal és que l’es-cola d’aquí és de les que més ho-res de classes anuals fa respecte ala resta del món. Però el més fla-grant és que els escolars més pro-blemàtics sorgeixen de llars onno es dedica suficient temps alsfills. Quina contradicció, uns vo-len més hores a l’escola, mentre elproblema real és la baixa atenciófamiliar. Un alumne només passaa l’escola el deu per cent de totesles hores de l’any, la resta deltemps? Cadascú sabrà. L’escolano pot fer-ho tot i educar no ésproposar que els centres facin dellar, sinó que tothom eduqui, lafamília la qui més. Si algú estàpensant encomanar-ne un, querumiï bé.

4Classes l’1?per David Rabadà

#ArcSantMartí#CensuraEstatal #DeMicaEnMica

4Una consulta molt seriosaper Joan Granollacs

Tot sovint es fa un judici sobrela joventut: No es preocupa deres, no treballa, no participa,està tot el dia de festa. Si homs’entreté una mica a estudiar-la, però, comprovarà que hi hamolts joves que es preocupend’altres coses, com ajudar aancians visitant-los a casaseva, uns que cooperen en unaONG, altres que col·laboren encasals per a infants, etcètera.

Ara resulta que, generalit-zant, es diu que per culpa dela pressió turística a Barce-lona han sobrevingut a la ciu-tat tots els mals possibles ihom es pregunta: Els cente-nars de gossos que es pixen icaguen, sense cap control, percarrers i places són de turis-tes? Les pintades i grafits queembruten façanes i mobiliariurbà són de gent de fora? Lesbicicletes que circulen per lesvoreres sense cap precauciósón totes pilotades per turis-

tes? Els que van pels carrersborratxos i pixant pels racons,són tots gent de pas? Els quetiren papers, objectes i deixa-lles fora de papereres i conte-nidors són forasters? Els quetenen la ràdio i la tele a la nit atot volum, al pis del costat,són tots ells estrangers?

M’hi jugo un pèsol que no,perquè jo visc en una ciutatque no és turística i actitudsincíviques, degradants i mo-lestes per a la gent tranquil·lan’he vist un munt. Hem de serjustos i no desviar l’objectiuen contra dels de fora, quetambé n’hi ha segur de maleducats i poca-soltes, peròque cada pal aguanti la sevaespelma. I no es pot generalit-zar així com així perquè és laforma de no arribar a solucio-nar el problema en el seu ori-gen. La culpa és dels forastersi ens quedem tan tranquils.Un mal diagnòstic!

per Jordi Lleal

4Generalitzar

És ben bé que el procés ho hacapgirat tot. És divertit com-provar com el centre polítics'ha desplaçat deixant l'esta-blishment, completament des-orientat, en el radicalisme. Elspartits tradicionals s'ensorren,mentre es configuren noves al-ternatives de futur que encarasom lluny de poder albirar bendefinides.

Som al bell mig d'un procésde transformació únic en lapolítica europea. Durant anys ipanys molts hem denunciat, ga-irebé en el desert, l'autonomi-sèria. Una mancança de mitjanscrònica per part del Governcatalà que l'impedia abordaramb solvència molts dels pro-blemes dels ciutadans. Hemparlat d'Estatut de fireta o d'Es-tatutet. I ens hem referit a la Ge-neralitat com la Gestoria, inca-paç de marcar autèntiques po-lítiques pròpies. Mentrestant,els qui no veien la necessitat imolt menys la urgència de can-viar l'status polític de Catalunya,jugaven a fer veure que érem unmini-estat. Em sorprèn aquestsdies l'afirmació que no podem

repetir una Consulta de FestaMajor. Suposo que fan un pa-ral·lelisme amb les Consultessobre la Independència cele-brades a més de mig centenarde municipis catalans entre2009 i 2010. És evident que arano volem fer un revival d'a-quella campanya, per cert, caldir-ho, tan absolutament claualhora d'articular les bases del'actual majoria social inde-pendentista!

Però no deixa de sorpren-dre'm el fet que els mateixosque durant trenta anys han fetveure que la Generalitat teniapoder real, ara afirmin que unaConsulta organitzada per lamateixa institució seria poc se-riosa. Que el seu segell no és su-ficient perquè sigui homologa-da als estàndards electoralsnormals en l'àmbit internacio-nal. Això, mentre els qui de-nunciaven les seves mancanceshem de sortir a defensar queuna Consulta organitzada pelGovern de Catalunya pot ser tanseriosa com qualsevol altra.Realment, com hem canviattots plegats!

@ritchiefmtw: Sembla que el govern es-panyol està a punt de patir un V_ictus,vista la prohibició de la presentació de#Victus, justament a Utrech!

@JaumeBarbera: Si guanya finalment elSí a Escòcia i, després d'un període detransició, és membre de la UE, què diran lacolla de Darth Vaders siderals?

@ssolerg: Entre el meteorit i l'arc de SantMartí gegant, crec que el cel ens està donantsenyals. Començo la setmana gran amb op-timisme!

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 9 setembre 2014 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014línialescorts.cat

@marccastells: El prestigiós diari ElMundo diu que Mossos independentistesfan les pràctiques de tir a Igualada. Si notenim camp de tir!! #etfelicitofill

@cristina_pardo: La Audiencia de Madriddice que Aguirre tendrá que ser juzgadapor un "delito", no por una falta. ¿Así tratana las pobres sexagenarias?

@Yeagov_CAT: Si Rajoy compra followersde Twitter a països d’Orient Mitjà, quan hihagi eleccions farà que el votin els de l'EstatIslàmic?

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Davant el procés sobiranista que viuCatalunya hi trobem bàsicament duesestratègies, la del Govern espanyol i ladels partits i entitats que donem suporta la consulta i al procés.

L’estat espanyol parteix d’una es-tratègia del tot errònia. No s’arriba asaber si és una fal·làcia que s’inventenper fer front al procés, o realment jas’han cregut les seves pròpies menti-des i per tant parlen des de la convic-ció. El cas és que consideren que l’o-rigen del procés és d’unes elits políti-ques concretes, que ho fan per tapar laseva suposada corrupció o suposadanegligència en la gestió del país. Coma Estat amb escassa tradició demo-cràtica que són, davant d’aquesta anà-lisi, el vot democràtic, el poble, els ciu-tadans, devem ser simples borrecsque seguim el que diuen els nostres lí-ders per enganyar-nos.

Amb aquest tipus d’anàlisi la so-lució per part d’ells és clara: si elimi-nen aquesta elit política acabaranamb el procés. D’aquí la persecucióque, de vegades amb arguments, de ve-gades sense, de vegades amb fons, devegades inventat... ha iniciat l’estat es-panyol sobre tot allò que identifiquencom a elits que han iniciat aquestprocés, bàsicament tot allò que té aveure amb Convergència i Unió. Ésuna estratègia que farà aigües sempre,perquè parteix d’una anàlisi del tot er-rònia. Simplement el procés és del po-ble, iniciat i protagonitzat pel poble.Aquesta estratègia no ens fa mal, no famal al procés.

D’altra banda, tenim l’estratègiaque, encapçalada pel president Mas,tenim la majoria de forces polítiquescatalanes junt amb la societat civil, li-derada, entre d’altres, per l’ANC iÒmnium Cultural. Després de 30 o

300 anys de lluitar per un reconeixe-ment de Catalunya, sent impossibleaquest reconeixement dins de l’estatespanyol amb el cop de porta al nouEstatut com a detonant, i assolida lamajoria social per la independènciaque ha estat sempre l’objectiu del ca-talanisme (sense majoria social no hipodia haver referèndum d’autodeter-minació ni per tant procés), creiem quel’única possibilitat de reconeixementreal com a nació de Catalunya és es-devenir un estat propi, o sigui inde-pendent. I la manera d’aconseguir-loés apel·lant al dret a decidir que tenen,no ja només els pobles, sinó els ciuta-dans en qualsevol democràcia, o siguivotant, consultant al poble català si volo no aquest camí.

Una estratègia i altra no es to-quen ni tangencialment, a no ser quedes de la part sobiranista, algú piqui al-gun ham llançat per part de l’estat es-panyol. Mira que són hams grossos,poc dissimulats, dels que es veuen delluny, amb un esquer que no amaga nide bon tros el ferro que se’t pot clavara la boca.

És en aquest sentit que el cas Pu-jol ha de seguir les necessàries i ur-gents vies judicials que correspongu-in, incloses les seves possibles deri-vades, però no té res a veure amb elprocés, no pot per tant tapar-lo, ni po-líticament ni mediàtica, i només el ta-parà si dels àmbits sobiranistes algúpica l’ham.

És possible que a algú li faci doncsmal la boca avui, tan fàcil com treure’sl’ham, escopir l’esquer i mantenir elcap fred, el cor calent, els punys fermsi els peus a terra i seguir endavant ambel procés. Si és així, el tenim guanyat,perquè la democràcia sempre gua-nya. Aquí a tot arreu.

4El procés i el cas Pujolper Carles Agustí Hernández

“El principal mèrit dels catalans ésque no tenim cap més mèrit especialque ser una societat obligada a defen-sar-se”. Això és el que vaig declarar fa3 mesos, pocs dies després de les dar-reres eleccions europees, a un periodistaa qui li havien encarregat un reportat-ge per a una ràdio de Madrid, sobre elnacionalisme català. Fou una entrevistamolt simple, de 20 o 25 segons, perquèla seva intenció era enregistrar-medient-li quatre frases que denotessinil·lusió i rauxa alhora, amb l’objectiu demostrar la convicció dels independen-tistes en relació al Procés. També ha-via de dir una frase que denotés dra-matisme per expressar de quina ma-nera viuríem la frustració de no poderfer la Consulta.

Després, encara ens vam quedarcinc minuts parlant, em va sorprendrela seguretat amb què proclamava que“Catalunya no té cap possibilitat de vèn-cer a causa de tres mancances fona-mentals”, que digué que sofrim. La pri-mera és que no comptem amb expe-riència militar per alternar els diferentsestira-i-arronsa del procés. La segonaés que no tenim amb què satisfer la clas-se social catalana interessada a ro-mandre dins d’Espanya, classe extre-madament poderosa. La tercera, i úl-tima, és que no tenim capacitat per sub-stituir el sentiment profundament es-panyol de dues terceres parts dels ca-talans.

Aquest darrer factor havia estatnotícia aquell mateix dia perquè di-versos polítics espanyols donaven perlimitat el sostre de l’independentismea només una quarta part dels catalans(atès que el sobiranisme s’havia es-premut al màxim i només s’havia acon-seguit que votés un 47% del cens, ja esdedueix que la meitat de la població n’ésrefractària, i si el suport a les forces quedefensaven la consulta a prou feines su-perava el 50% dels votants, el resultatronda un 25%). A més, les dades lin-güístiques situaven entorn d’un terç elnombre de catalans que es relacionenprincipalment (en família) en català. Ladeducció que en feien els espanyols eraque l’independentisme havia crescut ex-ponencialment sols fins a aconseguirabastar la quasi totalitat dels catala-noparlants (i també algunes excep-cions entre els que no ho són, excep-

cions situades majoritàriament en l’e-lectorat de la CUP i per tant poc signi-ficatives numèricament).

La pregunta concisa enregistrada,que no sé pas si va ser emesa, era: “¿To-dos los catalanes están convencidos delos derechos históricos con los que sepretende justificar un proceso inde-pendentista?” Li vaig respondre que “noens ensarronaran pas amb debats his-toricistes“ i que “la raó principal per laqual els catalans volem marxar és per-què estem fins als collons d’Espanya”.Ras i curt. Després preguntà: “¿Cómoreaccionarán ustedes si se les impidehacer el referéndum?”. Aquí li vaigcomençar a apuntar allò que després licomentaria amb més extensió, i ésque “les prohibicions d’Espanya són labenzina que alimenta l’independentis-me”.

En la conversa posterior em diguéque havia de preguntar a molta mésgent, que la majoria dels entrevistatsdonaven respostes més engrescades omés pessimistes, amb comentaris sobreque Catalunya havia estat un gran im-peri, o als símbols nacionals, com elburro, etc. però que la meva interven-ció potser no era útil perquè jo m’haviasortit “por peteneras”, atès que no ha-via fet referència a les característiquesde la “nación catalana” que, segons nos-altres (els independentistes), “obligana los catalanes a liberarse”. Afegitaquest comentari a aquells 3 punts con-crets pels quals aquest periodista ensaugurava malastruga, fou quan li vaigetzibar: “veureu Catalunya indepen-ditzar-se sense haver entès ni com niquan ni per què”.

Buscant els ADN, discutint sobre su-posats drets històrics, valorant queens manca experiència militar (que síque en tenim, i molta) o el caràcter de-terminant de l’oligarquia catalana, noestan veient una revolució popular, degent del carrer que està fins als nassosd’Espanya (incloent-hi dins d’Espa-nya en Jordi Pujol i tots els que s’hanbeneficiat d’un estat anticatalà a can-vi que fessin de mur de contenció delsobiranisme). Tampoc s’adonen que ésEspanya mateixa la que ens ajuda grà-cies a què les úniques formes que l’Es-tat té d’expressar-se són les tàctiquesde guerra bruta a través dels serveis se-crets i dels mitjans de propaganda.

4És la guerra... dels ximplesper Manel Fantassin

| 8 9 setembre 2014línialescorts.cat Entrevista

Per què Alfred Bosch serà millorcandidat a l’alcaldia de Barce-lona que Oriol Amorós?Perquè així ho han dit els militants,simpatitzants i amics d’Esquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per què hovan decidir així? Ho hauries depreguntar a ells. Però suposo queno té tant a veure amb el fet dequi és millor que l’altre, sinó ambels temps que vénen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat més ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

Es deia que el punt fort d’OriolAmorós era el seu coneixementde la ciutat, adquirit després demolts anys d’implicació directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix bé les problemàtiquesdels barris?Sí, jo crec que conec molt bé laciutat. Però penso que la qüestióno era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política munici-pal. I en aquest cas és evident queuna persona que ha estat més de10 anys treballant professional-ment en la política barcelonina laconeix millor que algú que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpolítica, i no municipal. Per tant, ésevident que no la conec tan bé.Però la ciutat, des d’altres àmbits,sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu nú-mero dos?Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...Crec que ell sí que va parlar de nú-meros, però jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, és que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vació i que, per suposat, compta-rem amb l’Oriol Amorós. Ara bé,no em facis parlar ara de llistes i decadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt dis-cretament. Una de les coses quehem promès és discreció absolutai, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia sercandidat a l’alcaldia de Barce-lona només dos dies després deles eleccions europees. La sevadecisió va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-tòrics per a ERC?És evident que un anunci d’a-questa importància no l’improvi-ses en dos dies. Per tant, és obvi

que feia molts mesos que hi tre-ballàvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps ques’estava preparant. El que sí quevam fer és frenar-ho i esperar quepassés el procés de les europeesper no interferir-hi. L’endemà nopodíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calenttot plegat, però al cap de dos diessí que ho podíem fer. Però el pro-jecte s’estava treballant des de feiatemps, com no podria ser d’altramanera.

Portabella apostava per Amorós,es deia que vostè era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova ésque a mi em van votar més mem-bres d’ERC en les primàries que al’Oriol Amorós. Per tant, aquest ésel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A més, el marge respecte a l’al-tre candidat no va ser estret, comes va dir. És una diferència superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidència dels EUA. Dit això, lesprimàries van ser un matx amistósentre companys de partit i amics. Iaixí és com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demòcrates,també de portes endins.

Parlant de portes endins, coms’organitzaran fins al maig? Por-tabella seguirà al plenari...És senzill. Hi ha una gent que téuna responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguirà tenint apartir d’ara. La meva funció d’arafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, ésanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem començar a fer després. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestióde l’Ajuntament. Això ho ha de ferel Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de l’opo-sició barcelonina...No ho sé. No es tracta tant de comfacis les coses, sinó de què facis. Noés tant el paisatge, sinó el contin-gut. Per tant, és clar que treballaréentorn de Barcelona i que opinarésobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Però, com hofaré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrésdels Diputats de Madrid?Quan m’ho digui el partit que m’hiva posar.

Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte té aveure amb què és més útil, si estar-

Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les d’abans del 1979”

“És evident que noconec tan bé la

política municipalcom l’Oriol Amorós”

9 | 9 setembre 2014 línialescorts.catEntrevista

me a Madrid durant aquests prò-xims mesos calents o no. S’ha de va-lorar, però aquesta decisió no la pucprendre sol perquè l’escó a Madridno és meu, és col·lectiu, del partit.Per tant, se n’ha de parlar amb lagent d’Esquerra i portar-ho als òr-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que és molt difícil, perl’últim partit del consistori, passara ocupar la primera plaça. Fins fauns mesos, a més de molt difícil,segurament era impossible. Peròdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim.És impossible? No, ja no ho és. Elsomni hi és i treballarem tan bécom puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creure’ns Barcelona com la capitald’una República catalana. La de-fensa que fem d’aquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gairebé des de sem-pre. I ara que això tampoc és im-possible, crec que som els més benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

Només imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dóna lacapitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no ésuna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com l’ha tingut sovint Bar-celona, és molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els méscreïbles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem d’aspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobira-nista, què proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent d’esquerres som nosaltres.Com a mínim pel que fa a l’es-querra d’anar per feina, l’esquerramés pragmàtica. No som dogmà-tics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la mà. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol és intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en té molts, de problemesgreus.

Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferències de rendacada cop més importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferència d’esperança de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Això és una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que s’ha de cosir. Ara el governmunicipal en comença a parlar,però fins fa poc tot això no li ha tretla son. És més, jo crec que fins i tothavia anat en la direcció contrària.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap al’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que hand’estar preparats per pactar ambqui calgui. Què vol dir exacta-ment aquesta afirmació?Amb qui calgui per millorar la si-tuació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb l’Ada Colau he pactat mésd’una vegada. Per exemple, quan la

Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacióen pagament al Congrés dels Dipu-tats. És clar que hem col·laborat, ésclar que hem pactat i és clar que enspodem entendre: està demostrat.En tot? Segurament en tot no, peròen moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiració és aconseguirl’alcaldia de Barcelona i si per aixòens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, és clar. Però lanostra aspiració no és, en cap cas,fer de crossa de ningú.

No m’ha respost la pregunta...És que no és una qüestió de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferència de renda fami-liar entre els barcelonins més rics iels més pobres és similar a la que hihavia fa més de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comença a ser conscient queaquest és un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gestió dels aparca-ments és política social? Omplir totsels carrers d’activitat privada, comsón les terrasses dels bars, és la polí-tica més social que s’ha fet en 32anys? Permetre l’ampliació de la Ma-quinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...Et diré com ha arribat a ser el queés Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turístics? No. Això havingut de més a més i en els últimsanys ens ha permès tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, d’acord. Però ara el que hemde fer és reequilibrar-ho i rellançarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: l’esperit tre-ballador de la seva gent.

“Amb l’Ada Colauhe pactat més d’unavegada. És clar que

ens podem entendre:està demostrat”

“No deixarem defer un pacte puntualamb algú de dretesperquè la doctrina

ho digui”

“Barcelona no ha arribata ser el que és ambapartaments turístics”

9 setembre 2014

Les Corts| 10

línialescorts.cat

A partir del pròxim tres d’octu-bre i fins al 12 del mateix mes lesCorts es tenyirà un any més deFesta Major.

Els veïns del barri trobaranun programa farcit de música,concerts, espectacles, balls, con-cursos, jocs, esport, cultura…Un gran nombre d’actes per atots els gustos i tots els públicsen una Festa Major que en-guany tindrà com a pregoner elmúsic Eduard Iniesta i un car-tell dissenyat per Jonhatan Cen-teno, sorgit d’un treball peda-gògic de l’Escola Groc de dissenygràfic.

Enguany la Festa Major seràmés interactiva que mai, ja queel nou web (www.bcn.cat/fmles-corts) “facilitarà la cerca de qual-sevol activitat i, a més del pro-

grama general, el web permetràl’obtenció de tota la informacióen llistats específics per dia, pertipologia d’activitat i per entitatorganitzadora”, tal com explica elDistricte. A això cal afegir-hi quetots els ciutadans que passin perla Festa Major podran fer visiblela seva participació a través de les

xarxes socials amb l’etiqueta#fmlescorts.

EDICIÓ ESPECIALLínia Les Corts publicarà el dia26 d’agost una edició especial de-dicada a la Festa Major, on el lec-tor podrà trobar tota la infor-mació d’aquesta celebració.

Actuació de l’any passat de l’Esbart Ciutat Comtal. Foto: Flickr Les Corts

El districte es prepara per a unanova edició de la Festa Major» Del 3 al 12 d’octubre, els cortsencs gaudiran de la seva diada

» Les xarxes socials faran que la celebració sigui més interactiva

Xavier Vives, de l’IESE, al Consell Europeu d’InvestigacióCIÈNCIA4El professor de l’IE-SE, Xavier Vives, ha estat undels set científics europeus es-collits per formar part el nouConsell Europeu d’Investiga-ció, que té com a principal tas-ca becar els projectes científicsd’excel·lència dels estudiantsde la Unió Europea.

Vives és titular de la càtedraAbertis de Regulació, Compe-tència i Polítiques Públiques del’IESE, amb seu a les Corts, i ésexpert en economia industrial i

economia financera. A més, hatreballat a diversos països de laUnió Europea i ha estat consellerdel vicepresident de la ComissióEuropea, Joaquín Almunia.

L’economista d’IESE ha as-segurat que no s’esperava el no-menament i que està molt con-tent de poder contribuir “al fo-ment de la investigació a Euro-pa”. La seva tasca serà proposarels candidats del Consell Euro-peu d’Investigació, del qual n’ésl’únic català que en forma part.

PARTICIPACIÓ4El Districte hadut a terme aquest passat agostun procés participatiu obert atots els barcelonins, i especial-ment als veïns de les Corts, pertal de recollir les seves aporta-cions a l’hora de definir les ne-cessitats actuals dels diferentscarrils bicis de districte.

Les opinions recollides hanestat un total de 689 i serviranper prioritzar les actuacionsque han de permetre millorar laxarxa de carrils bicis del dis-

tricte. El 22% dels enquestats vamarcar com a prioritats realit-zar, en primer lloc, el carril bicique enllaçaria l’avinguda Doc-tor Marañón i Arístides Maillol,una obra vinculada a les obresde la Línia 9. En segon lloc, ambun 19%, un carril al carrer deMarquès de Sentmenat, des del’avinguda Tarradellas fins aCarles II, que el Districte preveurealitzar aquest any. Com a ter-cera opció, amb un 17% de but-lletes, el carril que uniria el ca-

rrer Albert Bastardas, punt d’u-nió entre Can Rigalt i Parc Cer-vantes, amb el pas de vianantsproper a l’avinguda Diagonal.

L’enquesta també mostraque el 48,1% dels participantsutilitzen la bicicleta de manerahabitual, que prop del 59% tenenbici pròpia i que un 26% sónusuaris del Bicing. Pel que fa alsaspectes a millorar, el 36% con-sidera que es pot millorar la se-guretat, el 21% el paviment i el17% els senyals.

RedaccióLES CORTS

El professor d’Economia i Finances, Xavier Vives. Foto: IESE

En busca d’un carril bici millor

Prevenció | Finalitza la primera edició del ‘Jo controlo’El Districte ha tancat recentment la primera edició del programa ‘Jo controlo’, de prevenció

del consum d’alcohol i drogues entre els adolescents. El balanç d’aquesta primera edició ha estat qualificat de “positiu” per part del Districte. El regidor Antoni Vives ha remarcat

que “aquest treball s’aborda fent un pas endavant en la implicació de les famílies”.

Les Corts11 | 9 setembre 2014 línialescorts.cat

La llegendària formació de rockgòtic, Clan of Xymox, actuaràaquest divendres a la sala Biki-ni juntament amb Velvet Con-dom, que faran de teloners, apartir de dos quarts de vuit delvespre.

Clan of Xymox, nascuts aAmsterdam l’any 1984, són unabanda que no ha deixat d’evo-lucionar. Amb la música elec-trònica com a passió, van fer elseu debut el 1985 amb un dischomònim –sota la marca delprestigiós segell 4AD– i des dellavors es van convertir en undels grups de culte més repre-sentatius de la dècada dels 80.Amb el seu àlbum Hidden Fa-ces, produit per Dave M. Allen(The Cure) i John A. Rivers(Dead Can Dance), van assolirels primers llocs de les llistes demig món.

Divendres actuaran com acaps de cartell de l’edició d’en-

guany de l’Sturm PromotionsFestival. Liderats per RoonyMooring, presentaran el seunou i aclamat àlbum Matters ofMind, Body and Soul, que ha es-tat número u durant quatre set-manes consecutives en els Eu-ropean Alternative Charts. Elgrup també farà un repàs alsseus èxits ‘A Day’, ‘Louise’, ‘Mos-covite Musquito’, ‘Out of theRain’, ‘This World’, ‘Jasmine &Rose’ i ‘There's No Tomorrow’.

Els teloners de la jornada, elsberlinesos Velvet Condom, visi-taran Barcelona per primeravegada. El grup, que serà l’últi-ma vegada que actuarà ambaquest nom, tal com explica alseu web, aposta per un electropop dels 80 barrejat amb melo-dies contemporànies per acon-seguir un so molt especial. L’any2010 van fer el seu debut ambSafe & Elegant després del pri-mer EP anomentat VC.

El quartet és un referent del rock gòtic. Foto: Cal of Xymox

Clan of Xymox, llegenda del rock gòtic, a la sala Bikini

RedaccióLES CORTS

COMUNICACIÓ4El periòdicmensual Línia Les Corts, fundatl’any 2005, compta amb unaimatge renovada gràcies al seunou web www.linialescorts.cat.El lector hi podrà trobar la in-formació sobre el districte queapareix de forma mensual a l’edició impresa, la qual distri-bueix 15.000 exemplars. A més,tindrà accés directe a informacióde la resta de territoris de l’àreametropolitana i també a contin-guts de comunicació i cultura.

I és que Línia Les Corts for-ma part de les 20 capçaleres dela xarxa de periòdics gratuïts hi-perlocals Línia, dels quals se’n

distribueixen 175.000 exemplarsa través de les seves 14 edicionsmensuals, 60.000 exemplarsamb els seus 4 quinzenals i 8.000amb la seva capçalera setmanal.Línia és l'únic mitjà de comuni-cació local que cobreix els deu dis-trictes de la ciutat de Barcelonaamb 10 edicions diferents, laqual cosa permet potenciar i seg-mentar el missatge en tots els ba-rris de la capital catalana.

A més, distribueix edicionsamb continguts específics i di-ferenciats a Badalona, l'Hospi-talet, Cornellà, Castelldefels,Gavà, Viladecans, El Prat i l'en-torn d'Esplugues i de Martorell.

També disposa d'edicions espe-cífiques per a Sabadell i Cer-danyola. Finalment, cobreix totala comarca del Vallès Oriental.

DIFUSIÓ CERTIFICADAEls 327.000 exemplars men-suals acumulats, que des d’a-quest setembre passen a serauditats per OJD/PGD, es dis-tribueixen a través del teixit co-mercial dels municipis, gràciesa acords de col·laboració i suportamb més de 50 eixos comercialsque agrupen més de 30.000petits comerços. També es dis-tribueixen a tota la xarxa d'e-quipaments públics municipals.

Línia Les Corts renova imatgeamb l’estrena d’un nou web

| 12 9 setembre 2014línialescorts.cat

Amb el suport de

Segueix-nos a la web de l’Eixwww.eixsantslescorts.com

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 026

Els comerços adherits a l’eix comercialSants-Les corts estem de celebració. Fadeu anys, fruit de les inquietuds de les as-sociacions de comerciants del carrer Va-llespir, Galileu i Joan Güell, va néixer l’Eixcomercial Sants Les Corts per donar sentiti resposta a les necessitats que en aquellsmoments es feien paleses dins del can-viant mon del comerç, per allò que endiuen que la unió fa la força. En la nostrazona d’influència tenim una vocació clara-ment comercial, ja que engloba al voltantde quatre-cents comerços, una bona partdels quals adherits a l’eix, sent un autènticgran centre comercial a cel obert. Les tas-ques principals de l’Eix són retornar els va-lors de la proximitat, de la tradició, desaber fer, del tracte familiar i de la defensadel comerç. També treballem, la formació

continua dels associats i les relacions entrecomerciants i administracions per millorarcada dia, contribuint a crear un model deciutat única, mediterrània, de comerç, ones pot passejar, mirar, comprar, menjar igaudir d'activitats de lleure. Una ofertaplural i de qualitat de la qual estem ben or-gullosos.

La junta està amb contacte amb els co-merciants de la part de dalt dels nostrescarrers (més amunt de travessera de lescorts) per arribar a gaudir de la força querepresenta la integració de tot el comerçdels carrers Joan Güell, Galileu, Europa ivoltants en tota la seva expansió, ja quecom més siguem millor podrem treballarpel comerç de proximitat que dóna llum,alegria i seguretat als nostres carrers. Ani-rem informant-vos de les novetats.

T’esperem a Joan Güell el 4 d’octubre!Torna la tradicional Mostra de Comerç al Carrer

Al setembre, a l’Eix Comercial Sants-LesCorts seguim treballant amb l’objectiude donar a conèixer als veïns i veïnes delsnostres carrers els avantatges de realitzarles seves compres als establimentsassociats. Els nostres veïns i clients sabenque tenen 200 establiments al seu servei.La millor forma de què les persones delbarri comprovin de primera mà elsavantatges del comerç de proximitat éstreure les botigues al carrer, a peu pla,sense barreres. És per això que el pròximdissabte 4 d’octubre tornarem a sortiral carrer Joan Güell per ser més a prop detothom i gaudir d’una jornada lúdica iprofitosa en tots els aspectes. Tal com jahem fet aquest any als carrers Galileu iVallespir, els comerciants de l’Eix

muntaran els seus tendals al carrer JoanGüell per unificar el comerç de la nostrazona i fer barri.A aquesta mostra, com jatenim costum de fer, a més d’oferirproducte també posarem a l’abast detothom tallers gratuïts, demostracions,tast de productes, ofertes i novetats detemporada.

A més dels tendals de les botigues icomerços també hi haurà espais lúdicsamb la participació d’entitats esportives iculturals del barri, actuacions musicals iespais d’animació per infants entre d’altres.Us esperem el XX d’octubre com sempre,disposats a compartir una jornada demutu coneixement, de proximitat, a onaprendrem els uns dels altres i, perdescomptat, ens divertirem.

Deu anys treballant pel comerç de proximitat

El compromís de l’Eix comercial Sants-LesCorts és tenir cura del comerç de proximitataixí com tenir veu en les administracionspúbliques en allò que pugui afectar els nos-tres negocis sobre el desenvolupament dela ciutat . A més,som patrons de pledret a la FundacióBarcelona Comerçque aglutina els 17eixos comercials dela ciutat. Treballemper fer créixer l’asso-ciació, per què l’Eix sigui proper a la ciuta-dania i que la gestió sigui transparent. Peruna quota molt assequible, els associatsgaudeixen de diversos avantatges com par-ticipar en les promocions conjuntes que re-alitzem, mostres de comerç al carrer,

obtenir un 10% de descompte a l’impostdels residus de les escombraries, una res-senya gratuïta a la revista A cel obert o unespai a la nostra web on poden promocio-nar-se, entre d’altres. A més, disposen d’un

canal d’informaciópropi, un telèfon alqual poden trucarper qualsevol sugge-riment, per consultes,dubtes... També tenenaccés a cursos de Bar-celona activa i de ca-

talà gratuïts i al Nadal, tenen els llums deNadal. Des d’aquest espai convidem a tots elsassociats a formar part de la junta i ser partactiva de les decisions i funcionament delnostre eix. Sereu molt benvinguts!Imatge: part dels membres de la Junta.

Quina és la tasca de l’Eix comercial Sants-Les Corts?

Mostra de comerç al carrer Joan Güell 2013. Autor: Eix Comercial Sants-Les Corts.



13 | 9 setembre 2014 línialescorts.cat

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 026

El Marc Tartera és del barri, “de tota la vida –ens re-marca– i quin lloc millor per transmetre la mevapassió per la restauració”. Un 9 de juliol de fa cincanys, va obrir la porta de Pollastrissim, una completarostisseria al cor de Les Corts, al carrer Vallespir, 140.

L'equip de Pollastríssim va començar amb elMarc, la Verònica i l'Oscar i avui ja són un munt tre-ballant-hi.

El nom de la botiga és invenció de la dona delMarc Tartera, “Pollastríssim, que és la suma de po-llastre i boníssim. Fa cinc anys sonava estrany,però ara ja ens hem acostumat”. I és que Pollas-tríssim sona genial.

El Marc Tartera ve del negoci de la restauració,treballant al mateix temps que aprofitava el tempsestudiant en diverses escoles de cuina de renom. La

rostisseria Pollastríssim ofereix, per descomptat, po-llastre a l’ast “que m’encanta”, concreta Marc, i a lavegada podem degustar una extensa una llista dedelícies: “El pollastre és el nostre plat estrella, itambé fem patates fregides fetes per nosaltres,no són congelades; cinc varietats de croquetes,uns quinze plats de primer i uns altres quinze desegon: peixos i carns, conills, amanida russa, ale-manya, de col, pèsols amb pernil, favetes, espi-nacs, peus de porc...”, tot per no haver de cuinar acasa, amb la seguretat de menjar la millor qualitat.

Pollastríssim també ofereix menjar per encà-rrec i servei de càtering per aniversari, festes denadal, o qualsevol celebració que demani bonaqualitat. “Podem fer el que ens demanin”, asse-gura aquest xef.

L’Helena Rodrigo és molt coneguda al barri. Quanera petita corretejava pel local de Viatges Helena,propietat dels seus pares. Ara, l’agència de viatgescontinua en el mateix lloc de sempre només que a larebotiga. Avui, la zona més externa és d’aquellanena, ara una jove empresària encara a la vintena, alcapdavant d’Infinity Moda.

L’Helena Rodrigo sempre va voler dedicar-se a lamoda. Encara no fa un any , aquesta jove empresà-ria va obrir la porta d’Infinity Moda, la botiga dedi-cada a la moda per dones. “D'ençà que era petitam’agrada l’infinit, el símbol, el significat de la pa-raula –ens explica– i com porto talles des de la 36a la 60 i per encàrrec fins a la 70, el mot Infinity éscom abastar tot”.

Qualsevol dona pot trobar la roba que millor en-caixi al seu estil, perquè a Infinity Moda hi ha des de

dissenys més clàssics fins a peces actuals per donesjoves i modernes. “Cada setmana porto novespeces –explica l’Helena Rodrigo– i, a més, com labotiga és un comerç de proximitat, puc serviramb rapidesa el que les clientes vulguin, malgratque no ho tingui en aquell moment a la tenda”.

A Infinity Moda també es venen complements:bijuteria, bosses, mocadors... “si algú necessita unfulard per anar a un casament, també ho trobaràaquí”, ens diu la propietària de la botiga.

La nova temporada d’Infinity Moda començaràel 15 de setembre, amb la moda de tardor-hivern. Ésun bon moment per passar-hi, donar una ullada ales noves col·leccions i deixar-se aconsellar peraquesta dona, que porta a la sang la moda i que co-neix a la perfecció les necessitats i els gustos de laseva clientela.

Helena Rodrigo, empresària al capdavant d’Infinity Moda

“Cada setmana porto noves peces”

L’Helena Rodrigo a Infinity Moda, una botiga plena de moda i color.

Marc Tartera, xef i propietari de Pollastríssim

“El pollastre és el nostre plat estrella”

Marc Tartera amb la mascota de la botiga, un pollastre ben simpàtic.

GRAN ASSORTIMENT EN MENJARS PREPARATS

c/ Vallespir, 140, a prop de la Plaça del Centre Telèfon: 93 339 60 89

Obert de dijous a diumenge i festius, de 10 h a 15 hwww.pollastrissim.com

15 |

9 setembre 2014

Districtelínialescorts.cat

Una exposició itinerant explicatres actuacions de millora que s’i-niciaran al llarg de la tardor i quedotaran les Corts de nous equi-paments d’ús públic.

Aquesta mostra, que va passarprimerament per l’Espai Exposi-tiu de les Corts i es troba ara ma-teix al Centre Cívic Joan Oliver,avança a la ciutadania els detallsvinculats a tres actuacions desta-cades per al barri, com són la cre-ació de la nova biblioteca del dis-tricte i nou ateneu de fabricació,l’edificació d’un nou centre deformació d’adults i l’ampliaciódel mateix Centre Cívic JoanOliver ‘Pere Quart’. La mostra ro-mandrà al Joan Oliver fins al 19d’octubre, d’on passarà al CentreCívic Riera Blanca –del 21 d’oc-tubre al 30 de novembre–, al CCde les Corts –del 2 de desembrefins a l’11 de gener de 2015– i d’a-quí a Can Deu –del 13 de gener al15 de febrer del pròxim any–.

A partir del mes de novembrees desenvoluparan els tres pro-jectes que es traduiran en tresnous equipaments per a les Corts.Un d’ells serà la nova bibliotecai ateneu de fabricació del distric-te, que s’instal·larà a l’antiga fà-brica de filatures Benet i Cam-

pabadal, vestigi del passat in-dustrial de les Corts. Aquest pro-jecte de remodelació afecta tot l’e-difici, tot i que es mantindrà l’es-tructura de l’antiga fàbrica –inclòsel característic sostre de ‘dentde serra’–. Aquest nou equipa-ment disposarà d’una zona de lec-tura infantil i d’un fons docu-mental de 84.000 documents.

La segona actuació que esdurà a terme al districte és la cre-ació d’un nou centre de formaciód’adults que disposarà de 6 aulesper a alumnes, 3 per a usos es-pecífics i 5 sales per a mestres i ar-xius. Per la seva banda, el Centrede Normalització Lingüística dis-

posarà en aquest centre de duessales per a alumnes i 7 espais d’ús.Aquest equipament s’ubicarà a lesCristalleries Planell, i es conver-tirà en un edifici energèticamenteficient. A més, es reforçarà la vi-sibilitat dels elements decora-tius de la façana.

AMPLIACIÓ DEL JOAN OLIVERLa tercera actuació prevista al dis-tricte de les Corts és l’ampliaciódel Centre cívic Joan Oliver ‘PereQuart’, que tindrà lloc a travésd’un sistema d’estructura me-tàl·lica amb elements prefabricatque permetrà escurçar el tempsde les obres.

Una mostra itinerant explica tresfuturs equipaments de les Corts» L’exposició avança els detalls d’una futura biblioteca, d’un centre

de formació i de l’ampliació del Centre Cívic Joan Oliver

Les Corts escalfa motors per al Dia Mundial de la Visió

SALUT4L’Associació Disca-pacitat Visual de CatalunyaB1+B2+B3 ja prepara els actesde celebració del Dia Mundial dela Visió, que tindrà lloc el pròxim9 d’octubre. Aquesta entitat,que ha estat darrerament guar-donada amb la Medalla d’Orde la ciutat de Barcelona, refor-çarà de manera pedagògica l’a-firmació que “tots tenim o tin-drem discapacitat visual”.

Des d’aquesta associació esrecorda que gràcies a la investi-gació de les malalties que causenaquest tipus de discapacitat s’hananat trobant solucions per mi-llorar la situació de les personesafectades. D’aquesta manera,s’està evitant que aquestes pato-logies degenerin en ceguesa per-manent. Per seguir amb aques-ta línia, l’Associació DiscapacitatVisual de Catalunya posarà èm-fasi durant el Dia Mundial de laVisió en ensenyar a la població a

cuidar la vista i en millorar laqualitat de vida de les personesamb algun tipus de discapacitat.Un altre dels objectius de la jor-nada són també la col·laboracióamb les entitats que s’ocupen deles persones amb discapacitat vi-sual a tot el món.

UNA ENTITAT PIONERAL’Associació Discapacitat VisualCatalunya és una entitat públicaque té com a finalitat donar ser-vei a les persones amb discapa-citat visual de qualsevol grau, na-cionalitat o sexe. L’objectiu finalés aconseguir la integració socialmàxima d’aquestes persones.

La seva iniciativa en el des-envolupament de la culturaadaptada és pionera a Catalun-ya, especialment en el camp del’audiodescripció teatral, o envisites a museus. Aquesta entitattambé té un vessant de sensibi-lització social molt important.

RedaccióLES CORTS

La història amagadaRUTES4Estimar i conèixer el barri.Aquest és un dels objectius que l’Asso-ciació Conèixer Història s’ha marcat a lesCorts, amb cinc rutes temàtiques percinc punts rellevants del districte que or-ganitza de la mà dels seus historiadors.Aquests espais emblemàtics són el Palaude Pedralbes, la Facultat de Dret, la pre-só de dones de les Corts, l’Església del Re-mei i el monument a Josep Tarradellas.

Aquestes rutes es poden seguir a peui individualment gràcies a una aplicacióper a mòbils on es donen dades històri-ques sovint desconegudes per al gran pú-blic. A més, aquests recorreguts es podenrecórrer de manera guiada amb histo-riadors especialitzats. Segons els res-ponsables de l’Associació Conèixer His-tòria, aquestes rutes “reflecteixen la cro-nologia que va de la Segona República ala Transició, passant per la Guerra Civili la dictadura feixista del general Franco”.

El Palau de Pedralbes va ser projectatper l’industrial Antoni Güell a inicis del se-gle XX, amb l’objectiu de convertir-lo enla residència a Barcelona d’Alfons XIII.Tot i així, durant la dictadura Franco el vaconvertir en la seva residència a la ciutat.

Pel que fa a la Facultat de Dret, aquestedifici, d’estil marcadament racionalista,va guanyar el premi d’arquitectura FADi va ser un dels epicentres de l’antifran-quisme a la ciutat.

PETJADES D’UNA ÈPOCA CONVULSALa presó de dones de les Corts, l’antic Asildel Bon Consell, és un altre dels indretsinclosos a les rutes. Aquest edifici vafuncionar des de l’any 1937 com a presóde dones. Justament en aquella èpocal’Església del Remei va patir un incendique gairebé la va destruir. Pel que fa almonument a Tarradellas, aquest es va eri-gir el 1999 i és obra de Xavier Corberó.

Futur aspecte del centre de formació d’adults. Foto: Districte

Salut | Bons resultats del programa contra els trastorns psicòticsEl Programa d’atenció específica a les persones amb trastorns psicòtics ha permès millorar la detecció

precoç de pacients amb episodis psicòtics i pacients d’alt risc al districte de les Corts, a través d’una estreta col·laboració i coordinació entre els centres de salut mental i els d’atenció primària. Els resultats mostren que el 80% de les persones ateses continuen en el programa al cap d’un any d’haver començat.

9 setembre 2014

Districte| 16

línialescorts.cat

SOSTENIBILITAT4El pròxim di-vendres 19 de setembre el dis-tricte serà més verd que mai grà-cies a la celebració del Park(ing) Day, un esdeveniment queaposta per transformar tempo-ralment places d’aparcament decotxes en parcs i zones d’espaipúblic. Aquesta celebració su-posa que Barcelona se sumi aaquesta iniciativa nascuda a laciutat estatunidenca de SanFrancisco l’any 2005.

El Park (ing) Day se celebrade forma anual a més de 170 ciu-tats de tot el món, on diversesentitats ambientals, artístiques,socials i la ciutadania en generaluneixen esforços per treballar enfavor d’un model de ciutat mésverd, amb més parcs i jardins,amb més biodiversitat i ambun espai públic de qualitat dis-senyat per a les persones i no perals cotxes. També es busca quela ciutadania estigui més cons-cienciada i activa per a la re-ducció de la contaminació at-mosfèrica. En definitiva, unaciutat que aposti per una mobi-litat sostenible.

Al districte ja hi ha confir-mades les actuacions a les placesd’aparcament següents: una pla-

ça al número 211 del carrer JoanGüell, on es troba l’Aula Am-biental; dues places al número148 del carrer Numància, on hiha l’entitat Formació i Treball iDiagonal per a Tothom; i duesplaces al número 3 del carrerJohn Maynard Keynes, on hi haBarnamil i un col·lectiu rela-cionat amb la UPC. Els organit-zadors també tenen confirmadal’ocupació de 33 places depark(ing) a tot Barcelona, aixícom la col·laboració d’una qua-rantena d’entitats.

COM PARTICIPAR-HI? Tothom que vulgui participar enel Park (ing) Day es pot posar encontacte amb els promotors d’a-questa iniciativa a través del co-rreu electrònic següent: [email protected]. A més departicipar en l’organització co-ordinada de l’esdeveniment, lespersones interessades en aques-ta iniciativa també poden im-plicar-se de forma activa, com acol·lectius o a títol individual, enla coordinació de l’esdeveni-ment en l’àmbit de ciutat. Per amés informació, es pot consul-tar el web de l’entitat sense ànimde lucre Espai Ambiental.

Tornen els tallers als centres cí-vics de les Corts. Des de princi-pis de mes ja ha començat el pe-ríode d’inscripció (presencial oen línia) als tallers programatsper al trimestre octubre-desem-bre.

L’oferta d’activitats dels equi-paments cívics inclou tota menade propostes culturals i sortides,i pel que fa als tallers i cursos, elventall de possibilitats és moltampli. El Centre Cívic de CanDeu ofereix una àmplia oferta detallers, humanístics i socials,d’arts plàstiques, salut i benes-tar, música, familiars i per a in-

fants, llengües, activitats cultu-rals, recitals, concerts, confe-rències, exposicions i molt més.

El Centre Cívic Joan Oliver‘Pere Quart’ també ofereix pro-postes variades i interessantscom cicles de concerts, sortidesculturals, cinema a la carta igran varietat de tallers per atots els públics i específicamentper a gent gran, infants i ado-lescents. Al Centre Cívic RieraBlanca s’hi podrà trobar els ciclesde música clàssica, de cinema, elcinefòrum, un espai d’informà-tica, exposicions i un ampli ven-tall de tallers de ball, dansa,musicals, artístics i llengües. Fi-nalment, el Centre Cívic LesCorts ofereix cicles de teatre,dansa, cinema, exposicions, aixícom tallers de teles i trapezi.

Els Centres Cívics del districte,plens de tallers i cursos

» Des de principis de setembre ja es poden fer les inscripcions » Música, cinema, cultura o ball, entre les activitats protagonistes

» El districte se suma al Park (ing) Day, una celebració que advoca per una ciutat més verda i de qualitat» Es transformaran temporalment places d’aparcament de cotxes en parcs i zones d’espai públic

Per una transformació verda

RedaccióLES CORTS

Dues de les propostes d’una edició anteriro del Park (ing) Day. Foto: Ajuntament

Espai Ambiental | Objectiu: assolir la sostenibilitat de la societatEspai Ambiental és l’entitat sense ànim de lucre que promou la iniciativa del Park (ing) Day. Enfoca la

seva activitat en l’àmbit de la gestió i disseny de projectes i campanyes d’educació ambiental, adreçat al conjunt de la població per difondre els valors de la sostenibilitat. El seu objectiu és assolir la

sostenibilitat de la societat entesa en un sentit ampli, tant en els aspectes ambientals com en els socials.

19 |

9 setembre 2014

Comerçlínialescorts.cat

La ciutat de Barcelona se situaentre les 10 metròpolis europe-es més atractives per al comerçdetallista internacional i en el toptenmundial en marca global, in-versió estrangera i organitzacióde congressos. Aquestes són al-gunes de les conclusions que esdesprenen de l’Observatori Bar-celona 2014 presentat per l’A-juntament i la Cambra de Co-merç. L’estudi compara anual-ment la capital catalana ambles principals ciutats del món apartir d’un conjunt d’indicadorseconòmics i socials.

Aquest document permetconstatar que la capital catalanamanté un bon posicionamenteconòmic i empresarial en elsàmbits internacional i conti-nental.

Per altra banda, Barcelonatambé va ser considerada l’any2012 com la desena ciutat euro-pea amb més presència del co-merç detallista internacional aEuropa, segons un índex elabo-rat per Jones Lang LaSalle, a par-tir de l’anàlisi de l’activitat co-mercial al continent de 250 mar-ques importants en l’àmbit mun-

dial. Londres va ser la ciutatamb major presència d’aquestsoperadors, mentre que Barcelo-na va superar altres ciutats comBerlín, Hamburg o Viena.

Pel que fa al comerç detallis-ta de luxe, la capital catalana vapujar una posició i es va situar no-vena en l’àmbit europeu, per so-bre de capitals com Praga o Kíev.

La ciutat és un centre atractiu per al comerç detallista. Foto: Arxiu

Barcelona, entre les ciutats mésatractives per al petit comerç» La capital catalana és una de les 10 urbs amb més botigues de

proximitat, segons un estudi de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç

Dues noves botigues al ‘RisingStars’ de Pedralbes Centre

EMPRENEDORIA4En el marcdel projecte Rising Stars de su-port a l’emprenedoria i la creacióque es desenvolupa al PedralbesCentre, dues noves botigues ex-posen les seves propostes al cen-tre comercial cortsenc.

Es tracta d’Irema iFritz&Wood, dos projectes rela-cionats amb el món de la moda ide la llar. Irema neix de la mà deVerónica Larrain, que dissenyabosses combinant materials dediferents parts del món. Pel que

fa a Frit&Wood, aquest projectecreat per l’alemanya Júlia Frie-dericke destaca per l’elaboracióartesanal de taules, bancs, tam-borets i quadres de fusta nobles.

Aquestes dues propostes esvan instal·lar als espais reservatsper al Rising Stars a inicis de se-tembre. El passat dissabte dia 6,a més, van organitzar de mane-ra conjunta durant el matí un ta-ller familiar destinat a crear co-llarets amb trossos de fusta pin-tada i cuir.

L’Eix Sants-Les Corts celebra laseva tercera Mostra de comerçFIRA4L’eix comercial Sants-Les Corts sortirà al carrer pertercer cop aquest any durant laseva tradicional Mostra de co-merç al carrer.

El pròxim dissabte 4 d’octu-bre el carrer de Joan Güell aco-llirà durant tot el dia aquesta firacomercial, que en aquesta oca-sió tornarà a comptar amb unescenari que reunirà actuacionsi música. A més, l’associació decomerciants oferirà durant lamostra atraccions per a nens pe-tits com inflables i tallers per atota la família.

Les botigues participants enaquesta fira comercial són, ma-joritàriament, associades de l’eixcomercial, i segons indiquendes de l’associació, es calcula quehi participaran entre 150 i 200comerços, una dada que es man-té a cada cita.

Per altra banda, la Mostra decomerç al carrer Joan Güellcoincidirà amb l’Espai de Cer-vesa Artesana de les Corts –ontambé col·labora l’Eix Sants-Les Corts–, que tindrà lloc demanera paral·lela a la fira al ca-rrer de Can Bruixa.

La ciutat escalfa motors per al pròxim Mercat de MercatsMOSTRA4El mes d’octubre seràun mes de mercat a la ciutat deBarcelona. I és que la cinquenaedició del Mercat de Mercats jaescalfa motors per tornar a ofe-rir el bo i millor dels productesdels 39 mercats alimentaris ambquè compta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cuinadel territori. Les ponències del’Aula Gastronòmica tornaran a

tenir com a leitmotiv els pro-ductes que creen orgull de terri-tori, com el gall del Penedès o elmarisc del Delta.

Enguany el Mercat de Mer-cats tindrà una variació d’hora-ri –se celebrarà de les 11 delmatí i fins a les 9 del vespre–,però seguirà amb l’objectiu dereunir consumidors, productorsi comerciants en una fira quel’any passat va comptar ambmés de 260.000 visitants.

RedaccióLES CORTS

Verónica Larrain, d’Irema. Foto: Ajuntament

Projecte | Una campanya per promoure la bona alimentacióMengem sa, mengem de mercat és el nom de la campanya que l’Institut Municipals de

Mercats (IMMB) i la Fundació FC Barcelona posaran en marxa aquest curs escolar. Aquestainiciativa pretén ensenyar els escolars els avantatges d’una dieta sana i amb productes

frescos i de qualitat, com els que es poden trobar als diversos mercats de la ciutat.

9 setembre 2014

Cultura| 20

línialescorts.cat

Tots els amants de la memòriahistòrica que conserven els ar-xius ja es poden apuntar a l’a-genda una cita obligatòria pelpròxim dia 23 de setembre, enplena Festa Major de la ciutat, laMercè.

L’Arxiu Històric de la Dipu-tació de Barcelona, juntamentamb l’Arxiu Municipal del Dis-tricte de les Corts, organitzadins del marc de la Festa Majorde la ciutat unes visites guiadesa l’entorn d’aquests dos equi-paments culturals d’interès ge-neral. Aquesta serà una granoportunitat per als veïns de lesCorts i per a tots els barceloninsque ho desitgin per sensibilitzar-se amb la memòria històrica i elpatrimoni cultural del districte.La visita a aquests dos equipa-ments s’estructurarà a partir de

la documentació comuna queconserven els dos arxius de l’an-tic Institut Tomàs Dolsa, uncentre de salut mental situat a laGran Via Carles III conegut comel Frenopàtic de les Corts.Aquesta institució, amb 140

anys d’història, i que actual-ment ja no existeix, va destacaren el seu moment en el camp dela recerca i el tractament delsmalalts mentals. L’equidistànciafísica de l’antic Institut Freno-pàtic entre els dos arxius és unpretext excel·lent per fer una vi-sita-itinerari entre aquests dosserveis públics i presentar elstresors documentals que es

guarden al seu interior, els qualssorprendran a més d’un.

La primera part de la visitacorrespon a l’Arxiu Històric dela Diputació i seguidament elsvisitants es dirigiran cap als jar-dins de l’antic Institut de Dolsa,enfront de l’antiga façana, on re-bran una explicació amb mate-rial fotogràfic. Tot seguit la jor-nada finalitzarà amb la visita al’Arxiu Municipal de les Corts.

DIVULGAR LA MEMÒRIAL’objectiu de les visites és di-vulgar amb voluntat comunica-dora la memòria històrica del dis-tricte i la ciutat per tal d’intensi-ficar la relació del ciutadà amb elseu entorn i la seva comunitat,així com millorar la percepció dela seva herència cultural.

Raimon cantava “qui perd elsorígens perd la identitat”. Perquèaixò no passi, no hi ha res comfer una visita a un arxiu històric.Una oportunitat que ben aviattindran els veïns del districte.

Conèixer la memòria històrica» La Diputació i el Districte organitzen unes visites guiades als seus arxius durant la Mercè

» Els recorreguts s’estructuraran a partir de la documentació comuna que conserven els dos arxius

HISTÒRIA4 S’han programatdues sessions, de caràcter gra-tuït, per les quals cal inscriure’sprèviament, que tindran lloc elpròxim 23 de setembre i s’em-marquen dins el programad’activitats de la Festa Major dela ciutat. La primera d’ellescomençarà a les 11 del matí i lasegona, una hora més tard. Lasortida és des de la Travesserade les Corts, 131-159, la seu del’Arxiu Històric de la Diputació.Les visites als arxius són gra-tuïtes.

Si es vol fer la inscripció otenir més informació al res-pecte, també es pot trucar al te-lèfon 93 291 64 82 a partir deles nou del matí i fins a les duesdel migdia o bé escriure un co-rreu electrònic a l’adreça elec-trònica [email protected].

Com participar-hi

L’arxiu del Districte, on s’hi guarden imatges com la de la dreta, està situat a la plaça Comas. Fotos: Google Maps i Ajuntament

La primera part dela visita serà a l’arxiu

de la Diputació

RedaccióLES CORTS

Llibre | Les Corts i la preservació de la memòria històricaEl llibre Les Corts i la preservació de la memòria històrica fa un recull de tota la informació

històrica que es pot trobar a l’arxiu del Districte. Els barris del districte de les Corts atresoren unahistòria centenària, tant de les seves institucions de govern, socials i culturals, com també de leshistòries dels seus ciutadans, que han deixat un testimoni excepcional en molts dels documents.

21 |

9 setembre 2014

Esportslínialescorts.cat

L’atleta del FC Barcelona, IlliasFifa, va fer bons els pronòstics ies va proclamar campió de laCursa Barça, que va tenir llocabans-d’ahir als carrers de Bar-celona. En categoria femenina, latambé blaugrana Anna Bové esva imposar a les seves rivals.

Fifa va encapçalar un podiformat per esportistes del FCBarcelona –Ibrahim Ezzaydounyi Mohamed Zarhouni, segon itercer respectivament–, i vacompletar els 10 quilòmetres derecorregut amb què comptava lacursa en un temps de 30 minutsi 44 segons.

Pel que fa a Bové, l’esportis-ta culer va aturar el cronòmetreamb un temps de 38 minuts i 45segons, finalitzant per davant deMontse Carazo i d’Ingrid Pino.

Per altra banda, Jaume Bajo,Aniceto Rodríguez i Marta Ber-duque també van veure recom-pensat el seu esforç un cop fina-litzada la prova, i és que van serels tres primers classificats de lacategoria reservada als atletesamb discapacitat sensorial.

El president del FC Barcelo-

na, Josep Maria Bartomeu, vaser l’encarregat, conjuntamentamb Joan Villuendas, presidentde la Federació Catalana d’Atle-tisme, de lliurar els premis.

Més de 3.000 corredors vanparticipar en aquesta prova atlè-tica, que va començar i finalitzara l’esplanada del Camp Nou.

Fifa arribant a la línia de meta. Foto: Víctor Salgado / FCB

Illias Fifa i Anna Bové guanyenla cortsenca Cursa Barça

» Els dos atletes guanyadors pertanyen al Futbol Club Barcelona» Unes 3.000 persones participen en aquesta prova de 10 quilòmetres

El Mundial de bàsquet arriba aBarcelona amb la segona fase

BÀSQUET4El Mundial de bàs-quet ja ha aterrat a Barcelona.Des del passat cap de setmana elPalau Sant Jordi acull algunspartits de la segona fase de lacompetició, la corresponent alsvuitens de final, als quarts i a lessemifinals.

Dissabte passat la selecciódels EUA, actual campiona delmón i una de les favorites per re-validar el títol, va derrotar a vui-tens el combinat mexicà per 86punts a 63 al Sant Jordi, en el pri-mer partit que els estatunidencsdisputen a la capital catalana. Se-guidament, la República Domi-nicana i Eslovènia van disputar el

seu enfrontament de vuitens,que va finalitzar amb la victòriadels balcànics per 71 a 61.

L’endemà va ser el torn deNova Zelanda i Lituània, un par-tit a priori assequible per als eu-ropeus però que gairebé suposala seva eliminació. Més igualat vaser el partit entre Turquia i Aus-tràlia, que va finalitzar amb un 65a 64 a favor dels otomans.

Avui es disputaran al SantJordi els partits de quarts de fi-nal que enfrontaran els EUAcontra Eslovènia i a Lituàniacontra Turquia. Dijous es dispu-tarà la semifinal entre els guan-yadors d’aquests dos partits.

El RC Polo renova les sevesinstal·lacions durant l’agost

OBRES4Durant el passat mesd’agost, el RC Polo va aprofitarper realitzar actuacions a dife-rents parts de les seves instal·la-cions per tal de millorar-les iadaptar-les a les seves necessitats.

En concret, s’ha renovat la de-coració de la cafeteria del club, is’han habilitat 17 noves placesd’aparcament per a motos. Peraltra banda, també s’ha milloratla moqueta de la zona de mà-quines del gimnàs del club.

El Laietà escalfa motors per a les 12 Hores de Pàdel

PÀDEL4Els amants del pàdeltenen una cita obligada el pròximdissabte 20 de setembre, duranttot el dia, a les instal·lacions delCE Laietà de les Corts, que orga-nitza les seves 12 Hores de Pàdelper equips.

Aquest campionat serviràtambé per dur a terme la pre-sentació del nou cos tècnic de lasecció de pàdel del club cort-senc. Els premis i regals es lliu-raran a la nit, un cop s’hagi rea-

litzat el sopar. Per participar calinscriure’s com a parella. Un copregistrades, es realitzarà un sor-teig per formar diferents equips.Cadascú d’aquests equips estaràformat per diverses parelles, ques’aniran enfrontant a altres se-gons el seu nivell de joc. La sumade punts aconseguits a cada matxdeterminarà l’equip guanyadordel certamen. Tot plegat, unagran oportunitat de gaudir del pà-del en comunitat.

RedaccióLES CORTS

La selecció dels EUA és el combinat a batre. Foto: FIBA

Salut | Rutes verdes per CollserolaLa serra de la Collserola ofereix tota una sèrie de rutes verdes per gaudir de la natura

mentre es practica esport. Els punts principals d’aquests recorreguts són el camí de Finestrelles, el puig de Sant Pere Màrtir, el camí de les Aigües i el Mirador dels

Xiprers. Per conèixer els recorreguts es pot visitar el web del Districte.

Agenda| 22 9 setembre 2014línialescorts.cat

DIVENDRES 12 SETEMBRE17:30 Annie Hall, de Woody Allen, és la pel·lí-

cula que s’emetrà en el cicle de cinema a lacarta del Centre cívic Joan Oliver.

AVUI 9 DE SETEMBRE12:00 Vols trobar feina? Coneix els passos que cal

fer és un taller que ajuda els joves a trobar unlloc de treball. Organitza el Punt d’Informa-ció a la Joventut (PIJ) del carrer Dolors Mas-ferrer i Bosch.

DIMECRES 17 DE SETEMBREMatí-Tarda Relaxació: benestar psicofísic és

un taller d’aprenentatge de tècniques d’a-lliberament de la tensió per recuperar la fle-xibilitat, força i calma d’una manera fluïda isenzilla. / Centre cívic Joan Oliver.

FINS AL 29 DE SETEMBREMatí-TardaHereus. Rostres de l’Havana. Expo-

sició a càrrec de Victòria Rovira de fotografia,que recull un seguit de vint retrats fotogrà-fics capturats en aquesta ciutat al llarg del mesd’agost i setembre de l’any passat. / Centrecívic Can Deu.

FINS AL 30 DE SETEMBREMatí-Tarda Mirant a la natura. El Centre cívic

Joan Oliver ‘Pere Quart’ organitza aquesta mos-tra de fotografia a càrrec de Tomàs Mayral, Mi-quel A. Ramón i Manel Sánchez. / Centre cí-vic Joan Oliver.

DIVENDRES 19 SETEMBRE18:00 Pluja de mandonguilles 2. Una comèdia

d’animació en el marc del cicle de cinema in-fantil al Centre cívic Joan Oliver ‘Pere Quart’.Aquesta serà l’última pel·lícula d’aquest ci-cle, que ha durat tot l’estiu.

DIMARTS 23 SETEMBRE17:30 Taller de joguines de natura, una activi-

tat a càrrec de Natura Educació que engres-ca els més petits a construir nines i vaixellsde fusta. / Biblioteca Can Rosés.

26, 27 I 28 DE SETEMBRE12:00 El RC Polo acollirà els pròxims dies 26, 27

i 28 de setembre el Concurs Nacional de Saltsd’hípica.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Projecció del film d’animació Buscanten Nemo que servirà per introduir elsmés petits en el món dels animals ma-rítims com els peixos pallasso, prota-gonistes de la pel·lícula. / Centre cívicCan Deu.

Videofòrum ambientalBuscant en Nemo

Avui 9 de setembre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

El Centre cívic Joan Oliver ‘Pere Quart’organitza una nova sortida històrica perla ciutat de Barcelona. En aquestaocasió, els participants podran visitari aprendre la història dels Jardins deMontjuïc.

Sortida històricaJardins de Montjuïc

Avui 9 de setembre a les 10:30

Itinerari per descobrir aquest indret dela ciutat on s’explicaran històries sobreel convent de Framenors, les petjadesdel Quixot a Catalunya i sobre el pasdels templers per la ciutat. / Centre cí-vic Riera Blanca.

Descobrint el barride la Mercè

Dv. 26 de setembre a les 11:00

Durant tot el dia el CE Laietà de les Cortscelebrarà a les seves instal·lacions elseu tradicional torneig de pàdel perequips.

CE Laietà12 Hores de PàdelDs. 20 de setembre

| 24 9 setembre 2014línialescorts.cat Pròxima edició: 26 de setembre

Lcorts 86

Documents

Transcript of Lcorts 86