L'Avanç 143

L’extremadreta es prepara per ales eleccionsLa ultradreta s’està reor-ganitzant. L’objectiu: acon-seguir resultats electoralssignificatius. Però l’intentxoca amb la seua tradicio-nal fragmentaciópàg. 08-10

ESTAT

“El rentat decervell és més eficaç en llibertat”El crític Noam Chomskyens parla del control delsmitjans de comunicacióper part dels estats i lesgrans multinacionalspàg. 06-08

INTERNACIONAL

Un ministre “indepe” en el govern de ZP?pàg. 16

+ Notícies

ELECCIONS/1

Els candidats parlenplanes centrals

4 DE FEBRERHivern 2008

2 euroswww.lavanc.com

#143

Lòpez Tena: “Una Ca-talunya independentfaria moure’s el PV”pàg. 20

Una mar de bicis per un delta verd del Túria

MOBILITZACIÓ! L’OPOSICIÓ A LA FÓRMULA 1 EN MARXA

Quan les protestes són un gran contrapoderEl Fòrum Social Català acull, a Barcelona, la primera trobada de veus ‘altermundistes’ d’arreu del país, quevol fer visibles i coordinar les alternatives locals que treballen per superar el sistema capitalista pàg. 18

Quadern

3,2,1... TOURBOLET 2008El Tourbolet Show, amb més grups i sorpreses,tornarà enguany i per tercera vegada a inundar elsescenaris del millor metal i hardcore cantat en català

Després de l’èxit d’assistència a la bicifestació per un delta del Túria verd i en contra de les obres delcircuit de Fórmula 1 a València, la plataforma Fórmula Cerda prepara més protesttes pàg. 13

9-M

02 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

“La unió fa la força”

EMILI OLMOS Professor i POETA

El 2007 acabà de la pitjor formaentre les moltes possibles: unacolla de miserables egoistes

facciosos indesitjables es manifestà aMadrid en les penúltimes hores del'any per exigir privilegis caducs decaire dictatorial ja en desús. A més esdedicà a insultar la democràcia i ferapologia de la família com si tingue-ren elles el dret d'autora sobre aquestinvent. Sí, estic parlant de la putre-facta religió catòlica que qual centralnuclear eterna ens ompli de residusviscerals. Aquesta gent viola tots elsarticles de la Declaració Universaldels Drets Humans a part de violar do-nes, xiquetes i xiquets. S'erigeixencom ames indiscutibles del momenti possessores de la Veritat més invio-lable i inqüestionable del Sistema So-lar o més enllà. És allò que abans esdeia xulos de merda. El dia anteriora l'acte Bernardo Álvarez, bisbe deTenerife, parlava d'adolescents de 13anys que estan perfectament d'acordamb les relacions sexuals, ho desit-gen i si et descuides et provoquen.Quanta misèria poden albergar les bo-ques humanes! Casualment la fraseterrorista del pocavergonya illencparla d'adolescents de 13 anys, i elnostre sistema jurídic contempla coma delicte les relacions sexuals d'unmajor amb xiquetes/xiquets de 13anys o edat inferior. La vida sexuald'una persona comença el dia del seunaixement i acaba amb la mort, pertant, el celibat -obligació eclesial catò-lica de no follar- és un càstig de mol-ta mala llet. No estic en contra de quèuna persona decidisca lliurementoblidar la seua sexualitat però prohi-bir-la és una brutalitat que té conse-

qüències tan insospitades com ferapologia de la pederàstia o voler lega-litzar-la. Frares i rectors catòlics del'univers, per què no us feu una pallaamb una foto o estàtua de la verge co-marcal més propera -la Geperudeta,la de les Angúnies o la mare de déudel Pecat- i deixeu en pau els/les ado-lescents? Fins a l'any 1800 i escaig alPaís Valencià existiren els senyorius,aquells territoris on manava un sen-yor que tenia tots els drets, des de vio-lar la núvia en la Nit de noces fins se-grestar una dona perquè alletara elsseus fills o matar un camperol que lihavia insinuat una injustícia. En aque-lla època hi havia senyorius reials,laics i eclesiàstics. Pep de l'Horta ex-hortà les camperoles per rebel·lar-sei ara encara no podem celebrar compertoca el 200 aniversari de l'ende-rrocament dels senyorius perquè l'es-glésia no ho accepta. Aquell dia dejustícia l'església pergué el delme, ladesena part de la collita que cada fa-mília camperola havia de lliurar-li.Però al 2008 tothom continua pagantel delme sota la disfressa d'exemp-cions fiscals i d'impostos que gaudeixla fraudulenta secta catòlica a més deles subvencions i sous que rebenmensualment. I per què llance tots elsdracs i els focs que tinc als budellscontra aquesta colla execrable?Doncs perquè en principi arruïnaren25 anys de la meua vida i de tantesaltres persones. També perquè no espot pactar amb elles, la II Repúblicaho intentà però no ho aconseguí, esnegaren. Elles no van amb tonteriesdemocràtiques, per això 32 anys des-prés de la mort del putrefacte dicta-dor vulneren la Constitució impe-

dint apostatar, i per si no queda clarla formulera i copera Ritera Barberàfa fill adoptiu de València el famós car-denal del xalet arquebisbal, aquellhome pel qual el pobre Camps no po-gué ni sopar a la Roma vaticanera. Iper això a Ofelia Vila, que intentàapostatar, l'arquebisbíssim li envià undiscurs del papa i una estampa delcardenal. Si m'ho hagueren fet a mi,jo -per motius ecològics- l'hauria uti-litzat com a substitut del paper hi-giènic i després per correu certificat-en sobre hermètic- li l'hauria enviatal fill adoptiu. Però no tota la collacatòlica és així de filofeixista. Fa unsdies al Club Diari Levante presenta-ven el llibre de Vicent Enrique i Ta-rancón. Un cardenal per la llibertat.Comentaren que fou impulsor de lareforma controlada de l'Església i laseparació del Règim. Era simplementuna persona amb seny que compren-gué com l'Església no tindria cap fu-tur si continuava donant suport a l'or-ganització criminal del feixismehispànic, però ara tot ha canviat tantque quasi sembla un revolucionari.Quintín García confia en què la cris-pació entre Govern i església desem-boque en la ruptura dels Acords ambRoma. Analitza en un article periodís-tic insuperable les brutalitats histò-riques del cristianisme, parla de comhan fet captiu un partit polític, es de-clara seguidor de Jesús de Natzaret,no vull imposar a ningú la meua fe,costums o valors. Visc en una socie-tat democràtica i laica. No em sentatacat ni perseguit, sóc dominic. Aixísí podríem deixar d'odiar i començara fer-nos estimar. Caramels de llima iblat.

Paper higiènic

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 [email protected] ! www.lavanc.org

Apesar de les manifestacionstranquilitzadores del govern socialista, lasituació econòmica segueix enfosquint-se

en gran mesura provocada per l’enfonsament delmercat immobiliari nord-americà que ha generatcaigudes en les borses de tota europa. A aquestacrisi immobiliària caldrà sumar-li la crisi tambéimmobiliària i de la construcció que pas a pas haanat asentant-se al País Valencià, provocat perl'excés d'oferta immobiliària, per la inestabilitathipotecària i agreujat per l'abans esmentada crisinord-americana. Però mentre els ministres d'economia europeuses reuneixen amb urgència a Brussel·les per aprendre mesures davant les perdudes de lesborses i del gran cabdal, es mostren impasiblesdavant l'augment de la carestia de la vida que diarere de dia asfixia l'economia quotidiana de lagent treballadora. En aquest context augmenta l'acomiadament i eltancament de fàbriques, darrere dels qualss'amaga en la majoria dels casos, ladeslocalització (trasllat de fàbriques al tercermón) promogut en part per les nostresinstitucions i per la falta de drets laboralsd'aquests païssos de acollida empresarial. EnNovelda, la plantilla de les empreses LAM 5 iLAM 12, propietat del grup Llevantinad'Associats i Minerals, ha hagut de plantar caraamb la seua lluita a l'intent de tancamentpatronal d'ambdues fàbriques, aconseguint demoment la paralització del tancament de la LAM5. I axiò només es el principi. Les polítiques que van provocar la precarietat enl'ocupació i les desigualtats salarials en èpoquesde bonança econòmica, s'accentuaran més si capamb l'arribada de la crisi. I seran els i lestreballadores les què hauran de pagar els costosd'una crisi provocada per l'afany desmesuratd'enriquiment ràpid de la nostra classeempresarial. En Catalunya la major part de sindicats del'ensenyament han convocat ja una vaga per alpròxim 14 de febrer contra la proposta de llei debases per una Llei d’Educació a Catalunya (LEC),en la qual es fomenta la gestió jeràrquica iempresarial dels centres, s'obrin les portes anoves vies de privatització dels centres públics is'aposta per la desregularització de les condicionslaborals del professorat. Amb aquesta llei“pionera a tot l'estat” es posa en relleu ladebilitat d'una classe política, ja siga d'esquerreso nacionalista, capaç de posar a tota la societat alservei del gran capital. La pregunta és: si en la dècada de l'España vabien i en els quatre últims anys de talante ibonança econòmica la ciutadania del carrer apenes perceberem aquestes milloreseconòmiques, perquè ara hauríem de sufragar lesdespeses de la seua resaca?

La crisi la pagaremnosaltres

Molts de nosaltres varem creure amb la capacitat i tenacitatd’una jove advocada laboralista de Comissions Obreres queal 2004 es presentava com a cap de llista d’IU per València

al Congrés dels Diputats. Una jove amb ganes i il·lusió que valluitar per fer realitat totes aquelles propostes que des del’esquerra alternativa al bipartidisme del PP i PSOE tenien cabudaa l’hemicicle de Madrid. Una jove que ha madurat políticament i haconreat un saber fer i estar entre la classe política senseabandonar les seues arrels d’esquerres, valencianes i ecologistes. En definitiva, una jove que ha acumulat un capital d’experiènciaque vol i deu de tornar a posar a disposició dels valencians ivalencianes que no veuen en la dreta i en la socialdemocràciaespanyola el referent del nostre País.Sense grans titulars, nipompositatpropagandística, IsauraNavarro ha presentatdurant els 4 anys delegislatura prop de 1.400iniciatives, ha fet unes 500intervencions i haparticipat en l’elaboraciód’unes 50 lleis. Ha superaten molt als seuspredecessors de la coaliciói molt més als portaveusvalencians dels granspartits d’àmbit estatal. Ha sigut una legislatura intensa, titànica id’aprenentatge, rodejada per innumerables associacions, foros,col·lectius, entitats, de les que s’ha fet ressò de les seuesdemandes i inquietuds. Ha sigut una persona versàtil, exigent iinfluent, determinant en molts casos, sense deixar de ser oposició,i clau en la redacció d’importants lleis com la de la dependència,memòria històrica, violència de gènere, matrimonis del mateixsexe, etc.., i singular en aconseguir guardons tant emblemàticscom la Copa de la República per al Levante.Valedora dels trets d’identitats valencians, ha estat l’únicadiputada valenciana que va proposar fer un Estatut de veritat, onPP i PSOE varen perdre l’ oportunitat per dignificar elreconeixement de la nostra identitat com a poble, democratitzarles nostres institucions d'autogovern, millorar la qualitat de vida atota la ciutadania i consolidar els valors de la solidaritat, la justíciai la pau com a base del desenvolupament sostenible del nostrepaís i per avançar en el model federal d'Estat que defensem.Ha sabut ser corresponsable i revolucionaria, tant en elrecolzament de propostes que venien del Govern com enposicionaments alternatius fets des de l’oposició a les polítiquesmés neoliberals de l’executiu de Zapatero.Isaura és una veu valenciana, possiblement l’única veu valencianaque ha donat i vol continuar donant un espai alternatiu al tàndembipartidista. Una veu que ha estat recolzada per les demandes dela societat, els sindicats de classe i les organitzacionsprogressistes, amb la ferma voluntat d’aconseguir nous reptes imaterialitzar noves propostes que necessita el nostre País.Esta veu i alternativa valenciana ens ha donat la paraula i laparticipació en els afers públics tots els dies de l’any, per això, aramés que mai necessitem la continuïtat del seu treball com acandidata a les eleccions generals del 2008 i revalidar eixe escórealment valencià, verd i d’esquerres que tenim els valencianes ivalencianes.

FALTA DE DEMOCRACIA A EUSKADI Sembla ser que en la seua lluita contra ETA, tot s’hival. I continuant amb el retall de llibertats tanhabitual al País Basc, ara tornen a la càrregailegalitzant totes aquelles sigles que puguenrepresentar a l’esqurra abertzale i no els importadeixar més de 100.000 persones sense drets.

EL COMEl col!lectiu de músics i cantants en valencià, nodeixen de collir èxits per allà per on passen. Jasiguen èxits individuals o col!lectius. L’associació haestat premiada per la seua defensa i impuls de lamúsica feta en valencià. Això si, els premis mai liels donen al nostre país.

03OPINIÓL’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

Isaura Navarro, veu i alternativa valenciana

LA MARJAL

PACO GARCIA

Valedora dels trets d’identitats valencians, ha estat l’única que va proposar fer un Estatut de veritat, on PP i PSOE varen perdre l’ oportunitat per dignificar el reconeixement de la nostra identitat com a poble

Fabra, sempre Fabra

MARINA ALBIOLDIPUTADA D’ESQUERRA UNIDA

VICENT LUNA I SIRERA

Tothom sap que de la inde-pendència, efectivitat i bonfuncionament dels poders le-

gislatiu, executiu i judicial depén labona salut de qualsevol sistema de-mocràtic.És per això que quanveiem en un estat que algun d'a-quest poders té problemes de cre-dibilitat, funcionament o qualsevolaltre tipus, pensem que alguna cosano hi va bé.La radiografia que li podem fer a l'es-tat espanyol és, al meu parer, la d'unestat que, malgrat la tensió políticaentre el Govern central, l'oposició ila resta de Governs que a alguns elshi agrada anomenar “autonòmics”,el poder legislatiu i executiu funcio-nen amb normalitat. Ara vostés emdiran que també hi passa amb el po-der legislatiu. I és veritat, doncs sino fos així el nostre sistema de-mocràtic estaria greument ame-naçat.Ara bé, també és veritat que cadavegada, almenys a mi em passa, sen-tim queixar-se a més persones quela justícia és molt lenta, que moltesvegades no és justa, que és molt per-missiva amb certs delictes, que hi hauna gran mancança de recursos hu-mans, que els informes dels casoss'amunteguen un d'arrere l'altre,que les instal·lacions i infraestruc-tures estan obsoletes, que no hi haprou jutges ni jutjats, que… Totesaquestes mancances ja fa massatemps que s'arrosseguen i els hihauria de preocupar als polítics.Ésveritat que en els darrers anys els

casos de denúncies, robatoris, dis-putes, litigis i conflictes entre ciuta-dans s'han vist augmentant consi-derablement, però el què no s'hi potpermetre de cap manera és que elsjutjats estiguen a vessar d'expe-dients que no se sap quan s'han deresoldre.És el què ha passat, per posar no-més dos exemple,amb el cas Ardy-til o el dels recents afectats per lafallida de la Caixa de Crèdit d'Alcoi.Aquests darrers, han hagut d'espe-rar 14 anys, quina vergonya ! perquèse celebrés el judici. El més curiósd’aquest frau és que els advocats de-fensors dels acusats van sol·licitar aljutge que suspenguera el judici tem-poralment, ja que segons ells no ha-vien tingut temps per estudiar unadocumentaciócomplementària.Quina barra, enca-ra com que el jutge no va caure enel parany i no acceptà la petició. I ésque els afectats, i els que no ho som,ens hi preguntem com és possibleque una fallida que implica a 1.500

comptes corrents i afecta quasi3.000 ciutadans no haja sigut consi-derat per la justícia com assumpteprioritari a resoldre. Quants casosmenys importants s'hauran resolten aquests 14 anys? Quantes ges-tions s'hauran fet per endarrerir almàxim aquest judici? Quants dinersi esforços s'hauran gastat els afec-tats per intentar recuperar el què elshi van robar? Quantes , pressions iconfidències s'hauran portat a capal llarg d'aquests anys? i el més tristi perillós, quants afectats, i els seusfamiliars i amics, hauran perdut laconfiança en la justícia ? Què pen-saran els familiars de les 32 perso-nes que al llarg d'aquests anys hanfaltat i no van poder cobrar ni uncèntim ?Tant si ho volem veure, com si no, larealitat és que el poder judicial té un( o més d'un) problema, i cal ques'ho facen mirar. Cada vegada hi hamés ciutadans i ciutadanes que pen-sen que precisament és en tot elcomplicat engranatge judicial onmenys justícia hi ha, i que aquest po-der en lloc de donar llum, moltes ve-gades dóna fum. En una societat de-mocràtica mai li hem de tindre pora la justícia, però tampoc mai l’hemde banalitzar ni perdre-li el respec-te, i fa la impressió que totes aques-tes mancances que apuntàvem mésamunt estan contribuint-hi i, al meuparer, les conseqüències poden sernegatives, si és que no ho són ja, pera la cohesió social i la bona salut delsistema democràtic.

Què li passa al poder judicial?

La llista electoral del PartitPopular a Castelló no hadeparat cap sorpresa, la

grossa li ha tornat a tocar a Fabra.I és que Carlos sembla jugar ambels números marcats. A SantIldefonso i a Rajoy els deu tenir asou i, per això, siga al Niño o alscomicis, sempre guanya. El temade la loteria tindria la seua gràcia,tal i com ho demostren els acuditsque circulen per tota la província,sinó fora perquè ja en van cinc(segons l’Agència Tributària).No serà Carlos qui ocupe directa-ment un escó al Congrés sinóAndrea, per suposat Fabra, qui hofarà en el seu nom. Un premi

suculent al que el cap (o com esdiga en italià) sabrà traure-li par-tit. Per cent, que de rebot quitambé guanya és Alfonso Ferrada.En efecte, l’exalcalde de Borrianaimputat per un presumpte delictede corrupció urbanística que pas-sarà a ser senador aforat en breu.I, parlant d’imputacions, amb elmajor dels Costa –Juan– com anúmero 1, també guanya Fabra,com sempre. Tots recordem elgreu problema que va afectar a lamemòria de l’exministre quan lajutgessa de Nules el va cridar adeclarar amb relació al cas Fabra.Doncs bé, tenir un amic bencol•locat a la vora de Mariano

sempre va bé, així tindrà qui l’a-companye quan haja de visitaralguna seu oficial de la ‘Villa yCorte’.Per cert, que amb la que estàcaient per la dreta, algú sap quefa el Bloc signant acords amb elPartit Popular? La foto deNomdedéu amb Moliner fa mal alsulls. Jo creia que ja havien escar-mentat després del càstig ambquè l’electoral havia recompensatel seu pacte de govern amb ladreta de la darrera legislatura.Però no ha estat així. Enric conti-nua insistint en la seua estratègiade deixar irreconeixible al nacio-nalisme.

El fitxatge pel PP del "galàctic"Pizarro (antic president d'Endesa)confirma que l'economia mana sobre

la política; quelcom que ja intuíem des quel'altre gran de la lliga electoral espanyola, elPSOE, supedita tot el seu joc a l'austeritatpressupostària de la seua estrela, PedroSolbes. La lluita pel títol presidencial d'estatemporada pareix que va a supeditar-semés a les estratègies d'estos dos fenòmensdels números que a la imatge dels respec-tius números un de cada esquadra,Zapatero i Rajoy. Soterrades les idees, amajor glòria del pensament únic i el neoli-beralisme econòmic, i faltat la classe políti-ca de projectes creïbles i imaginatius, eldebat entre els dos únics partits amb possi-bilitats de guanyar les eleccions se sol cen-trar a desqualificar el contrari, comptarmals acudits sobre el rival i prometre solu-cions que ni el més ingenu dels seguidors escrega; senzillament perquè ja les ha escoltaten més d'una ocasió i a més d'un candidat.Per tant, no cal ser un linx (i el que subscriutampoc presumix de ser-ho) per a endevi-nar què escassos temes estel·lars tindràesta campanya com a eix de les promesesd'uns i els insults d'altres. Es parlarà i cri-darà fins a l'afonia sobre el 11-M, sobre ETAi el seu entorn, sobre la guerra d'Iraq il'Aliança de Civilitzacions, sobre la semprediscutida seguretat ciutadana i sobre altrestemes igual de socorreguts i ambigus; però,sobretot, es parlarà d'economia.Si els partits no poden -ni volen- apel·lar almón dels principis, de l'ètica i de les idees,perquè solen considerar que els vells idealsde llibertat, justícia i solidaritat són un llastper a la modernitat i el desenvolupament, ellògic és que es dirigisquen directament a labutxaca dels electors. L'objectiu és que eldisputat votant veja quant millorarà la seuaeconomia familiar amb el líder més preparatper a impulsar el constant creixementeconòmic que viu el país. No importa quequi s'apunta el suposat èxit econòmic porteanys sense governar, els bons resultatsencara són una conseqüència de l'encertdels ara opositors en els llunyans anys enquè van estar al timó del país.I és que per molt que fingisquen discreparels irats candidats, la veritat és que en elbàsic solen estar totalment d'acord. Ja sigaper a pujar-se el sou o per a traure algunareforma laboral, la quasi unanimitat de laCambra dels Diputats està assegurada. Ésnormal (dins de la anormalitat de la nostrasituació sociopolítica) que sent l'economiauna font inesgotable de vots, tot el món s'a-grupe al voltant de les cotitzacions de laborsa i enarbore les pàgines sépia dels dia-ris com a bandera triomfal.Pareix una veritat inqüestionable (pel querepetix i mai contestada) que l'economiava bé. Així ha de ser per com estan de con-tents els grans empresaris i la banca, quesón -ningú ho negarà- els pilars bàsics de lanació. Els resultats dels últims anys sónaclaridors i deixen sense arguments alsquatre endevins que encara queden per ací,com a cosa residual d'èpoques ja periclita-des de vagues i assemblees: els nostres

amats magnats s'embutxaquen guanysanuals superiors al 20% en cada exercicicomptable. Si repartim eixos beneficisentre tota la població, incloent als que cadaany perden poder adquisitiu i als que nomésveuen pujar els seus salaris en la mateixaproporció que el IPC del govern, encara ensix un creixement mitjà superior de 3 o 4punts. Per tant, l'economia nacional va venten popa.No és científicament acceptable que tra-guem ara això del mig pollastre que s'hauriamenjat (en teoria) el que dejuna assentat ala taula amb un altre comensal que ha devo-rat un pollastre sencer, però eixa vella lliçóajuda prou a la gent sense màsters a enten-dre açò de l'economia. Perquè és difícil dedigerir que en els últims cinc anys els sala-ris dels treballadors hagen disminuït en un -0´3%, mentres els beneficis empresarialshan pujat un 73% en eixe mateix període, ique damunt ens continuen demanant mésflexibilitat i majors sacrificis per a millorarl'economia dels rics.Per més que ens sermonegen sobre comvivim de bé els espanyols de peu, no deixade preocupar-nos que els preus pugen demanera molt més vertiginosa que els salaris.En l'últim any els agent socials van tornar apactar uns límits salarials del 2% (el mateixpercentatge del IPC oficial previst per l'e-quip de Solbes). Recentment, eixos matei-xos interlocutors –entre els que es trobendos presumptes sindicats obrers- han reno-vat l'esmentat acord sobre negociaciócol·lectiva, sabent que el cost de productestan imprescindibles per a les classes popu-lars com el gas, la llum, el transport, elpollastre, la llet o el pa han experimentatpujades molt superiors. Si a esta carestia de

la vida li afegim els successius augments deles hipoteques, tindrem un panorama de l'e-conomia familiar molt menys falaguer delque ens compten en els mítings.Els dos candidats principals ja estan immer-sos en eixa guerra de números per a con-véncer-nos que, si els votem, ampliaran lesajudes i els servicis socials per als sectorsmés necessitats. Al mateix temps tambépugnen per aparéixer com els més liberals,prometent reduir impostos directes: elIRPF (per als mileuristas i la resta depobres) i els de societats i successió (perals mes rics). Tenint en compte que l'Estatpaga els servicis que presta a la societatamb els diners recaptats per mitjà delsimpostos, resulta poc creïble que reduintles càrregues fiscals es puga incrementar elgasto social. Gasto en què Espanya ocupaun dels últims llocs de la Unió Europea: elnostre PIB està en el 90% de la mitjana,mentres el gasto per habitant no arriba al62% de la mitjana europea.No és res estrany que amb tan pocs recur-sos (i donant prioritat en els pressupostosal gasto militar i a obres faraòniques coml'AU) tinguem la sanitat, l'ensenyança, lespensions i la resta de prestacions socials tanallunyades de la qualitat que disfruten en lagran majoria de països europeus. Sí, és certque a ells també se'ls volen retallar, però elsseus són molt millors i –pel que s'ha vist aFrança- els saben defendre millor del queho fan nostres modèlics i disciplinats sindi-cats majoritaris. En resum, que entre cita i cita electoral, ensqueden molts dies per a pensar i actuar enpro d'una societat on els drets i llibertatscompten més que les cotitzacions borsàriesi la brillantor dels diners.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

Eleccions 2008: Política o economiaLa Cartoixa de

Valldecrist jaés BIC

VICENT ÁLVAREZ

Un breu nota de premsa ens donavacompte del fet, per fi i després demoltes gestions aquest monestir

gaudeix de la condició més que merescudade bé d interès cultural. La notaesmentada afegia com la Generalitat,propietària del monestir des de 1990, haviainvertit 314.316,31 euros, tenint previstauna nova inversió per l’any 2008201.432,14 euros.La cartoixa de Valldecrist, esta situada enAltura, un poblet molt a prop de Sogorb, iconstituí al seu moment la quinta fundaciómonàstica de l’ordre de San Bru aEspanya, calculant-ne la seua fundació al’any 1385, durant el regnat en la coronad’Aragó de Pere IV, considerant-ne comfundador al seu fill l´Infant En Martí. Desd’aquell moment fins la desamortització,amb la posterior ruina, han passat moltsfets, i la cartoixa presenta una presènciahistòrica remarcable.Quan férem la visita al que avui restad’aquell cenobi, fa farà uns dos o tres anys,em vaig quedar sorprès de la grandiositatdel recinte, del extraordinari entornpaisatgístic que l’envolta, i de les granspossibilitats de recuperació que podiahaver-hi. L’església i les seues esculturesde la portada son impressionants, i permoltes raons resultava evident que aAltura teníem quelcom molt important iuna tasca a fer. Un rehabilitació adient ensmostraria com era la vida en un lloc comaquest , entre altres coses.Cal dir que ens trobarem amb unajuntament totalment a favor, amb una gentcol·laboradora entusiasta i que fins i tot enalgunes èpoques de l’any fan de guiesdebades. A més a més una important pratde la pinacoteca del monestir es va salvar iesta al Museu de Belles Arts de Castelló.Vincular-nos, doncs, a la feina d’insistir idemanar la declaració de BIC, fent elsinformes adients, ha tingut un primer èxitque celebre juntament amb la gent d’Altura.I dit això cal entrar al tema del que aravoldríem. Ja hem vist com la Generalitat hainvertit i diu que invertirà, les xifres sonprou insuficients, hi ha urgències aValldecrist, i bastant coses fer. Es cert quel’administració autonòmica no pot fer.-hotot, hi ha ,però d’altres instàncies, cas de laDiputació del Sr. Fabra per exemple.Tanmateix, reparem com a la demarcacióde Castelló hi ha bonança econòmica, fins itot es permeten el luxe de fer-se unaeroport. Per què no demanar alempresaris del taulell que cooperen, queimiten al seus homòlegs empresariseuropeus?.Amb la declaració de la cartoixa com BICs’ha donat una passa endavant, resta, però,invertir, fer un projecte, donant-li vida a totel seu voltant . Existeixen idees, hi ha unagent sensibilitzada, manquen espònsors iuna actuació institucional més forta.

DE PROPANTONIO PÉREZ COLLADO

SECRETARI GENERAL DE CGT-PV

05OPINIOL’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

El Pacte Internacional de Drets Civils iPolítics, de 19/12/1966, vigent al'Estat desde l'any 1977, inclou el

principi d'igualtat davant la llei i el dret aparticipar en la direcció dels assumptespúblics, directament o per mitjà de repre-sentants elegits lliurement.Els sistemes electorals tracten de donarefectivitat a aquests drets, però tots els ques'utilitzen es poden qualificar d'obsolets, jaque es varen desenvolupar quan no existienni les sofisticades xarxes de comunicació niles tècniques informàtiques de què dispo-sem hui en dia, que només els utilitzen per apresentar amb més rapidesa els resultats deles eleccions, i a més a més, i açò és el mésgreu, tots els sistemes de representaciórecolzen en el dogma que els vots dels repre-sentants dels ciutadans valen igual al si decambres com el Congrés, les Corts o elsajuntaments qualsevol que siga el nombre depersones que representen.Si afegim que la participació directa dels ciu-tadans en els assumptes públics està vetadaen la pràctica, i que els grans mitjans de

comunicació, sostinguts, diuen, per la publi-citat, només permeten que ens arriben elsmissatges que defenen els interessos de lesclasses dominants o, almenys, no els posenen qüestió, ja en tindríem prou raons per ademanar un canvi en aquesta matèria amb eldoble objectiu de posar-la al dia i establiruna societat democràtica avançada que enspermeta ser ciutadans i no súbdits delspoderosos.D'altra banda, les normes electorals espan-yoles son injustes perquè consagren la desi-gual distribució de les subvencions i elsespais de propaganda electoral en les cam-panyes, pel fet que hi haja barreres electo-rals, com la famosa del 5%, o per l'aplicaciódel mètode de d'Hondt per a l'assignaciód'escons, que permet gaudir de majoriesabsolutes amb menys del 45% de vots.A més de les objeccions exposades, el siste-ma electoral de llistes completes, tancades ibloquejades infringix tant els articles 25 i 26del Pacte Internacional de Drets Civils iPolítics com els articles 1, 10, 14, 18 i 23 dela vigent Constitució (en puritat, novena Lleifonamental de la rebel.lió militar de 1936).En efecte:

Primer.- Desconeix el principi d'igualtatentre candidats. No és el mateix ser cap dellista que cuer, ja que en el cas dels partitsmés importants del règim i en circumscrip-cions on s'escullen molts representants, elprimer de la llista té assegurada l'elecció,però l'últim és segur que no resultarà elegit.Segon.- Menysprea el dret dels electors aelegir lliurement els representants, ja quehan de limitar-se a elegir els candidats d'unasola de les opcions, encara que considerenels més idonis la senyora A de la llista 1, elsenyor X de la llista 2, etc.; limitació a la qualcal afegir-ne una altra: han d'acceptar l'ordreen què altres persones han col.locat els can-didats, la qual cosa convertix la seua eleccióen una elecció de segon grau.Tercer.- Ignora el dret dels electors a la prò-pia intimitat. La inalterabilitat de les llistesés possible que els situe davant la disjuntivade triar entre renunciar a exercir el seu dretde sufragi o trepitjar-se la pròpia dignitat,puix que pot succeir que troben candidats,situats als primers llocs de la llista de la seuaopció política preferida, que, pels motiusque siga, no mereixen la seua confiança. Sivoten, elegiran representants que conside-

ren indesitjables, violentant així la motivacióque s'ubica en allò més íntim de la persona,i si volen ser coherents no tindran més remeique renunciar al seu dret de sufragi actiu.Aquest sistema electoral es va establir enmarç de 1977 per a una sola elecció, abansde què el nostre Estat signara l'esmentatPacte Internacional i s'haguera elaborat lavigent Constitució. Després d'eixa elecció, elpoder financer, els grans empresaris, els par-tits majoritaris i els òrgans de direcció detots els partits s'adonaren que els resultavamolt útil. Per això es manté. Però cal can-viar-lo, així com altres normes connexes, finsi tot de màxim rang, si volem que la regula-ció electoral siga respectuosa amb la justicia,els dret fonamentals i les llibertats públiquesdels ciutadans, estiga a l'alçada dels tempsen què vivim i ens garantixca a tots el dret aparticipar en els assumptes públics, en el casque vulguem fer-ho, tant si preferim exercir-lo directament com si trobem més adequatdelegar-lo en representants, la qual cosa sig-nifica, ara mateix, donar-los un xec en blanctant a ells com als seus partits, que semblenhaver-se conjurat per a burlar-se de la ciuta-dania en aquesta matèria.

El 2 d'abril de 1982 va començar la què,possiblement, siga l'última guerracolonial del segle XX: la “guerra de

Malvines”. Va acabar el 10 de juny del mateixany, amb una derrota de conseqüènciesimpensades abans de succeir (sortida nego-ciada d'una dictadura que a aquesta altura nose sabia ni com ni quan podia acabar). I insis-tiré a parlar de les “Malvines” perquè així hande ser conegudes per tots els què van parti-cipar, van escoltar, van saber, van simpatit-zar, es van emocionar, amb el que allí va suc-ceir. Potser el la/lector/a es pregunte a què veavui, altra vegada, la memòria d'alguna cosatan llunyà i, possiblement, tan oblidat peltemps. Fa deu dies, 26 anys després d'acaba-da aquella aventura boja que havia emprèsl'encara més boja dictadura, en aquellsmoments amb el general Galtieri al comanda-ment, la nova presidenta dels argentins vasignar acords pels què es reconeix als“xiquets de Malvines” la categoria de ex com-batents, amb tot el que això comporta: pen-sions militars per als supervivents, transmis-sibles a les seues vídues i fills, beques d'estu-dis per als seus fills, préstecs hipotecarisespecials per a compra d'habitatge, desgra-vaments impositius, treballs afavorits a tra-vés de contingents especials, així com el seureconeixement pòstum com ex combatents(la qual cosa els va ser sempre negat)….i totallò que servesca a l'efecte d'afavorir el reco-neixement i la reinserció dels què van tornarde la guerra. Tot producte d'una lluita perti-naç dels ex combatents que van sobreviure ique van haver d'enfrontar-se des de la matei-xa fi de la guerra a l'oblit al que van voler sersotmesos per la resta de les seues connacio-nales pel simple fet de no haver guanyat laguerra a la qual una part de la població (nomolta, és cert) es va oposar per entendre queallò era un últim gest desesperat per partd'una dictadura que es veia a la vora del pre-

cipici i que va veure en aquesta guerra la pos-sibilitat de convocar i cohesionar a aquestsargentins que els eren renuents, opositors,entorn del nacionalisme que suposava defen-sar territori nacional ocupat per una potènciaestrangera (Gran Bretanya) des de mitjansdel segle XIX. Tots, governants i governats,van coincidir a convocar a la lluita als soldatsde les províncies més pobres, de fet van serles províncies de Corrientes i Santa Fe lesquè més batallons van aportar al desastre pervenir. Soldats que van ser ovacionats, enco-ratjats per multituds que, tres dies abans,enfrontaven en els carrers de Buenos Airesals esbirros de la dictadura. Mentre, les pro-víncies amb major poder adquisitiu no vanhaver de sofrir el dolor de veure als seus fillsprimer, enviats a una guerra a la qual van

acudir sense entrenament i logística adequa-da; després, sobrevinguda la derrota, els vanveure tornar d'amagat, de nit, sense si mésno rebre el mínim suport governamental(que ja no social) pels serveis prestats, men-tre els oficials (que abans i després vanpertànyer primer, als nefasts “grups de tas-ques” de la dictadura i després, ja endemocràcia, a la corruptela policial) eren fetspresoners de guerra i enviats a Anglaterracom a tals. Una guerra que va enfrontar alspacifistes amb els nacionalistes que veien enella la redempció de l'Argentina. Senseesmentar que l'esquerra i els sectors pro-gressistes van donar, en molts casos encaraque no en tots, la invasió de les illes. Així, unasocietat que no acabava d'assumir que unadictadura és nefasta per a tots i que moltes

(massa) vegades va mirar a un costat quan esduien al veí “perquè alguna cosa hauria fet”,es va veure submergida en una guerra que, amés d'enfrontar-la a un poderós enemicextern, l'enfrontava a les seues pròpies con-tradiccions i frustracions. Una guerra que vamatar a més de 600 soldats (xics de 18 anys)dels batallons de Corrientes i Santa Fe enl'enfonsament del creuer Gral. Belgrano (quees trobava fora de la zona pactada “d'exclu-sió”, o siga, fora de zona militar, per ordredirecta de la llavors primera ministra anglesaMargareth Tacher, per a “escarmentar” alsargentins), als què es pot agregar altre tantcaigut en combat. Un país que, ja endemocràcia, va seguir desconeixent les seuesresponsabilitats a través del temps i va per-metre que se suïcidaren més ex combatentsque els caiguts durant la lluita. Xics que, alretorn, no sabien què havia succeït, ni comenfrontar-lo, i que van anar fent-se homesenmig d'un país a la deriva. Per descomptat,mai es va plantejar el debat de fons que sub-jeia darrere d'aquesta guerra infame i injusta:la recuperació d'unes illes oblidades i llunya-nes, que estaven sent reclamades seriosa-ment pel govern argentí en fòrums interna-cionals i amb possibilitats de ser recuperadessense enfrontaments bèl·lics inútils, repre-sentaven alguna cosa tan transcendental enla memòria col·lectiva ancestral com per aexposar el més preuat tresor de qualsevolsocietat: els seus menuts?. Gran part de lasocietat argentina segueix tenint aquest deu-te amb els xiquets supervivents de Malvines,ja homes majors de 40 anys que, organitzant-se en associacions i comissions d’ex comba-tents han estat els veritables artífexs d'a-quest tardà reconeixement. Avui, fins als què no donem suport la guerra,li diem a aquests xiquets de la guerra, alsnostres xiquets de Malvines…PRE-SENT!!!!!!!!!!!!!

Els xiquets de la guerra

JOSEFINA JUSTEEXPROFESSORA UNIVERSITAT PLAZA MADRES DE MAYO

Règim electoral, Constitució i JustíciaJulio Sanz García


“El rentat de cervells en llibertat és més eficaç que en les dictadures”

DANIEL MERMET*

Comencem per l'assumptedels mitjans de comunica-ció. A França, al maig del

2005, en ocasió del referèndumsobre el tractat de la ConstitucióEuropea, la major part d'òrgansde premsa eren partidaris del “sí”,i no obstant això el 55% dels fran-cesos van votar pel “no”. Ambaixò, la potència de manipulaciódels mitjans no sembla absoluta.Aqueix vot dels ciutadans repre-sentaria també un “no” als mit-jans?El treball sobre la manipulaciómediàtica o la manufactura delconsentiment fet per Edgard Her-man i per mi no aborda la qüestiódels efectes dels mitjans en el pú-blic. És un assumpte complicat,però les poques investigacionsque aprofundeixen en el temasuggereixen que, en realitat, la in-fluència dels mitjans és més im-

portant en la fracció de la pobla-ció més educada. La massa de l'o-pinió pública sembla menys tri-butària del discurs dels mitjans.

Prenguem, per exemple, l'e-ventualitat d'una guerra contraIran: el 75% dels nord-americansestimen que Estats Units hauriade posar fi a les seues amenacesmilitars i privilegiar la recercad'un acord per vies diplomàti-ques. Enquestes portades a termeper instituts occidentals suggerei-xen que l'opinió pública iraniana ila d'Estats Units convergeixentambé en alguns aspectes de laqüestió nuclear: l'aixafadora ma-joria de la població dels dos païsosestima que la zona que s'esténd'Israel a Iran hauria d'estar com-pletament buida d'artefactes deguerra nuclear, inclosos aquellsque posseeixen les tropes nord-americanes de la regió. Ara bé,per a trobar aquest tipus d'infor-mació en els mitjans, és necessari

cercar molt temps.Quant als principals partits po-

lítics dels dos països, cap d’ellsdefensa aquest punt de vista. SiIran i Estats Units foren autènti-ques democràcies en l'interior deles quals la majoria determinararealment les polítiques públiques,el conflicte actual sobre el temanuclear ja estaria sens dubte re-solt. Hi ha altres casos així.

En el que es refereix, perexemple, al pressupost federald'Estats Units, la majoria de nord-americans desitgen una reduccióde les despeses militars i un aug-ment, per contra, en les despesessocials, crèdits atorgats a les Na-cions Unides, ajuda econòmica ihumanitària internacional, i final-ment, l'anul·lació de les baixadeesd'impostos decidides pel presi-dent George W. Bush a favor delscontribuents més rics.En tots aquests assumptes la polí-tica de la Casa Blanca és total-

ment contrària als reclams de l'o-pinió pública. Però les enquestesque revelen aquesta oposició pú-blica persistent rarament són pu-blicades en els mitjans. És a dir,als ciutadans se'ls té no solamentapartats dels centres de decisiópolítica, sinó també se'ls manté enla ignorància de l'estat real d'a-questa mateixa opinió pública.

Existeix una inquietud interna-cional relativa a l'abismal “dobledèficit” d'Estats Units: el dèficitcomercial i el dèficit pressuposta-ri. Ara bé, aquests sol existeixenen estreta relació amb un tercerdèficit: el dèficit democràtic, queno deixa d’aprofundir-se, no sola-ment als Estats Units, sinó de ma-nera més general en el conjuntdel món occidental.

Cada vegada que se li pregunta aun periodista estrella o a un pre-sentador d'un gran noticier televi-siu si pateix pressions, si li ha pas-sat que el censuren, ell contestaque és completament lliure, queexpressa les seues pròpies convic-cions. Com funciona el control delpensament en una societat de-mocràtica? Pel que fa a les dicta-dures ho sabem.Quan se'ls pregunta als periodis-tes, responen immediatament:“Ningú m'ha pressionat, jo escricel que vull”. És cert. Solament,que si prengueren posicionscontràries a la norma dominant, jano escriurien els seus editorials.La regla no és absoluta, per des-comptat; a mi mateix em succeeixque em publiquen en la premsanord-americana, Estats Units noés un país totalitari tampoc. Peròqualsevol que no satisfaga certesexigències mínimes no té capoportunitat d'arribar al nivell decomentarista amb casa pròpia.

Aquesta és per altra banda unade les grans diferències entre elsistema de propaganda d'un Estattotalitari i la manera de procediren les societats democràtiques.Exagerant un poc, en els païsostotalitaris, l'Estat decideix la líniaque s'ha de seguir i després totshan d'ajustar-se a aquesta. Les so-cietats democràtiques operen d'u-na altra manera. La “línia” mai ésenunciada per ella mateixa, se so-breentén. Es procedeix, d'alguna

NOAM CHOMSKYESCRIPTOR I PENSADOR CRÍTIC“

“Si Iran i els Estats Units foren autèntiques democràcies, el conflicte actual sobre el tema nuclear ja estaria resolt”

“Cap periodista admet rebre pressions, però si pren posicions contràries a la norma dominant no el deixarien escriure”

07L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008 INTERNACIONAL

manera, al rentat de cervells en lli-bertat. I fins i tot els debats apas-sionats en els grans mitjans se si-tuen en el marc dels paràmetresimplícits consentits, els quals te-nen en els seus marges nombrosospunts de vista contraris.

El sistema de control de les so-cietats democràtiques és molt efi-caç; instaura la línia directriu coml'aire que es respira. La gent ni espercata, i s'imagina de vegades es-tar enfront d'un debat particular-ment vigorós. En el fons, és moltmés rendible que els sistemes tota-litaris.

Prenguem per exemple el casd'Alemanya al començament delsanys 30. Tenim tendència a obli-dar-ho, però era llavors el país mésavançat d'Europa, estava al capda-vant en matèria d'art, de ciències,de tècniques, de literatura, de filo-sofia. Després, en molt poc tempsva haver-hi una reculada completa,i Alemanya es va tornar l'Estat mésmortífer, el més bàrbar de la histò-ria humana.

Tot allò es va realitzar destil·lanttemor: dels boltxevics, dels jueus,dels nord-americans, dels gitanos,en síntesis, de tots aquells que, se-gons els nazis, amenaçaven el corde la civilització europea, és a direls “hereus directes de la civilitza-ció grega”. En tot cas era el que es-crivia el filòsof Martin Heidegger el1935. Ara bé, la majoria de mitjansde comunicació alemanys que vanbombardejar a la població ambmissatges d'aquest gènere vanusar les tècniques de màrquetingposades a punt… pels publicistesnord-americans.

No oblidem com s'imposa sem-pre una ideologia. Per a dominar,no hi ha prou amb la violència, caluna justificació d'altra naturalesa.Així, quan una persona exerceix elseu poder sobre altra -tracte's d'undictador, un còlons, un buròcrata,un marit o un patró-, requereixd'una ideologia que la justifique,sempre la mateixa: aquesta domi-nació es fa “pel bé” del dominat.En altres paraules, el poder es pre-senta sempre com altruista, desin-teressat, generós.

Quan no hi ha prou amb la violència d'Estat Als anys 30, les regles de la propa-

ganda nazi consistien, per exem-ple, a escollir paraules simples, re-petir-les sense descans, i associar-les a emocions, sentiments, te-mors. Quan Hitler va envair els Su-dets (el 1938), va anar invocant elsobjectius més nobles i caritatius, lanecessitat d'una “intervenció hu-manitària” per impedir la “netejaètnica” patida pels germanòfons iper permetre que tots poguerenviure sota “l’ala protectora” d'Ale-manya, amb el suport de la potèn-cia de més avançada del món en elcamp de les arts i de la cultura.

En matèria de propaganda, si decerta manera res ha canviat desd'Atenes, hi ha hagut almenysquantitat de perfeccionaments. Elsinstruments s'han afinat molt, enparticular i paradoxalment en elspaïsos més lliures del món: el Reg-ne Unit i Estats Units. És allí, i noen un altre costat, on la indústriamoderna de relacions públiques,és a dir la fàbrica de l'opinió, o lapropaganda, va nàixer als anys1920

Efectivament, aquells dos païsoshavien progressat en matèria dedrets democràtics (vot de les do-nes, llibertat d'expressió, etcètera)a tal punt que l'aspiració a la lliber-tat ja no podia ser continguda sola-ment per la violència de l'Estat. Gi-raren, doncs, cap a les tecnologiesde la “manufactura del consenti-ment”. La indústria de les relacionspúbliques produeix, en sentit lite-ral, consentiment, acceptació, sub-missió. Controla les idees, els pen-saments, els esperits. En relació altotalitarisme és un gran progrés: ésmolt més agradable patir una pu-blicitat que trobar-se a una cambrade tortures.

Als Estats Units la llibertat d'ex-pressió està protegida fins un grauque em sembla desconegut a qual-sevol país del món. És molt recent.Als anys 1960 la Cort Suprema vaalçar la barra molt alt en matèriade respecte de la llibertat de pa-raula, el que expressava, segons lameua opinió, un principi fonamen-tal establit des del segle XVIII pelsvalors de la Il·lustració. La posicióde la Cort va ser que la paraula eralliure, tenint per única limitació laparticipació en un acte criminal.Si, per exemple, quan entre a unabotiga per a desvalisar-la, un dels

meus còmplices té un arma i jo lidic “Dispara!”, aquella finalitat noestà protegida per la Constitució.D'altra banda, el motiu ha de serparticularment greu perquè esqüestione la llibertat d'expressió.La Cort Suprema va reafirmaraquest principi a favor del Ku KluxKlan.

A França, al Regne Unit i emsembla que a la resta d'Europa, lallibertat d'expressió és definida demanera més restrictiva. Per a mi,la qüestió essencial és: l'Estat té eldret de determinar el que és la ve-ritat històrica i el de penar a quis'aparta d’ella? Pensar en això aca-ba ajustant-se a una pràctica prò-piament estalinista.

Als intel·lectuals francesos elscosta admetre que aqueixa és laseua inclinació. No obstant això,en el rebuig d'una aproximació aixíno han d'haver excepcions. L'Estatno hauria de tenir cap mitjà de cas-tigar a qualsevol que pretenguera

que el sol gira al voltant de la Te-rra. El principi de la llibertat d'ex-pressió té alguna cosa molt ele-mental: o es defensa en el cas d'o-pinions que es detesta, o no es de-fensa per res. Fins i tot Hitler i Sta-lin admetien la llibertat d'expres-sió dels quals compartien el seupunt de vista…

Jo agregue que és una mica pre-ocupant i fins i tot escandalós dis-cutir aquests temes dos segles des-prés de Voltaire, qui, com se sap,declarava: “Jo defensaria lesmeues opinions fins a la mort, peròdonaria la meua vida perquè vostèspogueren defensar les seues”.Adoptar una de les doctrines fona-mentals dels seus botxins, és fer-liun trist favor a la memòria de lesvíctimes de l'holocaust.

En un dels seus llibres, vostè co-mentava la frase de Milton Fried-man: "Produir guanys és l'essènciamateixa de la democràcia"…

Activista. Malgrat la seua edat avançada, Chomsky segueix participant activament en campanyes pels drets civils.

“El poder es presenta sempre com altruista, desinteressat, generós. La violència necessita sempre una justificació”

“A França, Regne Unit i a la resta d’Europa la llibertat d’expressió és més restrictiva que als Estats Units”

INTERNACIONAL08 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

Francament, les dues coses són detal manera contràries que ni tansols hi ha comentari possible… Lafinalitat de la democràcia és que lagent puga decidir la seua pròpiavida i fer les eleccions polítiquesque li pertoquen. La realització deguanys és una patologia de les nos-tres societats, adossada a estructu-res particulars. En una societat de-cent, ètica, aquesta preocupaciópel guany seria marginal. Pren-guem el meu departament univer-sitari (en l'Institut Tècnic de Mas-sachussets MIT): alguns científicshi treballen dur per a guanyarmolts diners, però se'ls consideraun poc com marginals, gent pertor-bada, quasi casos patològics. L'es-perit que anima a la comunitatacadèmica és més aviat el de trac-tar de fer descobriments per in-terès intel·lectual però també peral benestar de tots.

En l'obra que se li dedica en lesÉditions de L'Herne, Jean Zieglerescriu: "Hi ha hagut tres totalitaris-mes: el totalitarisme estalinià, elnazi i ara el TINA (inicials de ‘The-re is no alternative’, no hi ha alter-nativa), proposat per Margaret

Thatcher plantejant el caràcterineluctable del capitalisme neoli-beral, que no és una altra cosa queuna possible forma de globalitza-ció). Compararia vostè aqueixostres totalitarismes?Jo no els posaria en el mateix pla.Enfrontar-se contra el “TINA” ésafrontar una empresa intel·lectualque no es pot assimilar als campsde concentració ni al gulag. I, defet, la política dels Estats Unitssuscita una oposició massiva a es-cala planetària. Argentina i Ve-neçuela han expulsat al Fons Mo-netari Internacional (FMI). EstatsUnits hagué de renunciar al queera la norma encara fa vint o trentaanys: el colp militar a Amèrica Lla-tina. El programa econòmic neoli-beral que s'ha imposat per força atota Amèrica Llatina en els anys1980 i 1990, avui dia és rebutjat enel conjunt del continent. Es trobaaquesta mateixa oposició contra laglobalització econòmica a escalamundial.

El moviment per la justícia, queestà sota els focs dels projectorsmediàtics durant cada Fòrum So-cial Mundial, treballa en realitat totl'any. És un fenomen molt nou en

la història, que marca potser el co-mençament d'una veritable Inter-nacional. El seu principal cavall debatalla està en l'existència d'unasolució alternativa. D'altra banda,quin millor exemple de globalitza-ció diferent que el Fòrum SocialMundial? Els mitjans hostils ano-menen als que s'oposen a la globa-lització neoliberal els “antimundia-listes", quan en realitat ells comba-ten per una altra globalització, laglobalització dels pobles.

Es pot observar el contrast en-tre els uns i els altres perquè en elmateix moment té lloc a Davos elFòrum Econòmic Mundial, que tre-balla per la integració econòmicaplanetària, però en l'únic interèsdels financistas, dels bancs i delsfons de pensió. Potències que con-trolen també els mitjans de comu-nicació. És la seua concepció de laintegració global, però al serveidels inversors. Els mitjans domi-nants consideren que aquesta inte-gració és l'única que mereix, d'al-guna manera, la denominació ofi-cial de globalització.

Heus ací un bon exemple delfuncionament de la propagandaideològica en les societats de-

mocràtiques. És eficaç fins a unpunt que fins i tot els participantsen el Fòrum Social Mundial accep-ten de vegades el qualificatiu ma-lintencionat “d’antimundialistes”(o “antiglobalistes”). A Porto Ale-gre vaig intervenir en el marc delFòrum, i vaig participar en la Con-ferència Mundial dels Camperols.Ells sols representen la majoria dela població del planeta…

A vostè se’l situa en la categoriadels anarquistes o dels socialistesllibertaris. En la democràcia talcom vostè la concep, quin seria ellloc de l'Estat?Vivim en aquest món, no en ununivers imaginari. En aquest mónexisteixen institucions tiràniques,són les grans empreses. És el quehi ha més proper a les institucionstotalitàries. Aquestes no han, perdir-ho així, de rendir-li comptes alpúblic, a la societat; actuen a lamanera de depredadores les pre-ses dels quals serien altres empre-ses. Per defensar-se d'elles, les po-blacions només tenen un instru-ment: l'Estat. Ara bé, aquest no ésun escut molt eficaç, doncs en ge-neral està estretament lligat als de-predadors. Amb una diferència nomenyspreable: mentre que, perexemple, General Electric no ha derendir comptes, l'Estat de vegadesha d’explicar-se davant la població.

Quan la democràcia s'haja ei-xamplat a l'instant que els ciuta-dans controlen els mitjans de pro-ducció i d'intercanvi, participen enel funcionament i en la direcció delmarc general en què viuen, llavorsl'Estat podria desaparèixer a poc apoc. Serà reemplaçat per associa-cions voluntàries situades en elsllocs de treball i on viu la gent.

Els sòviets?Eren els sòviets. Però la primeracosa que Lenin i Trotski van des-truir immediatament després de larevolució d'Octubre van ser els so-viets, els consells obrers i totes lesinstitucions democràtiques. Lenin iTrotski referent a això van ser elspitjors enemics del socialisme alsegle XX. Mentre que els marxistesortodoxos van estimar que una so-cietat retardatària com la Rússiade la seua època no podia passardirectament al socialisme abans de

ser precipitada per força en la in-dustrialització.

El 1989, en el moment de l'en-fonsament del sistema comunista,jo vaig pensar que aquest enfonsa-ment, paradoxalment, representa-va una victòria per al socialisme.Doncs el socialisme tal com jo elconcep, o almenys el respecte, im-plica el control democràtic de laproducció, dels intercanvis i de lesaltres dimensions de l'existènciahumana.

De tota manera, els dos princi-pals sistemes de propaganda s'hanposat d'acord per dir que el siste-ma tirànic instituït per Lenin iTrotski, després transformat enmonstruositat política per Stalin,era el “socialisme”. Els dirigentsoccidentals no podien sinó estarencantats per aquest ús absurd iescandalós del terme que els hapermès durant dècades difamar elsocialisme autèntic.

Amb idèntic entusiasme, peròde sentit contrari, el sistema depropaganda soviètic ha intentatexplotar en el seu profit la simpa-tia i el compromís que suscitavenper a molts treballadors els idealssocialistes autèntics.

No és cert que totes les formesd'autoorganització segons els prin-cipis anarquistes han acabat en-fonsant-se?No hi ha “principis anarquistes” fi-xos, una sort de catecisme lliberta-ri al qual se li hauria de prestar fi-delitat. L'anarquisme, almenyscom jo l’entenc, és un movimentdel pensament i de l'acció huma-nes que cerca identificar les es-tructures d'autoritat i de domina-ció, demanar-les que es justifiqueni, atès que són incapaces, el quesucceeix amb freqüència, intentarsuperar-les.

Lluny d'haver-se “enfonsat” l'a-narquisme, el pensament llibertari,està florint. Està en la font de nom-brosos progressos reals. Formesd'opressió i d'injustícia que quasino es reconeixien, i menys àdhuccombatien, ja no s'admeten. És unguany, un avanç per al conjunt delgènere humà, no un fracàs.

*Publicat en Le Monde Diplomatique -Agost 2007. Traducció lliure de MabelSarco.

Polifacètic. Chomsky combina l’activisme polític amb la investigació lingüística. ARXIU


IGNASI PERELLÓ

Després de la autodisolució deFuerza Nueva, arran del seu estre-pitós fracàs electoral en 1982, la ul-tradreta espanyola no ha tingut niun partit ni un líder que aconse-guisca aglutinar el vot ultra. Ca-racteritzada per constants enfron-taments entre grups i monumen-tals bregues entre els seus líders,l'extrema dreta espanyola miraamb enveja els resultats dels seusamics del Front Nacional francès iel lideratge aglutinador de JeanMarie Le Pen. No obstant això lesdiferències persisteixen i en l'a-posta per la via electoral ja es per-filen diversos corrents claramentenfrontats.

Manuel Canduela, líder de De-mocracia Nacional (DN), aglutinaels residus neofeixistes més vio-lents i extremistes. En la seua òr-

bita pululen altres grups més mi-noritaris, com Alianza Nacional(AN), directament vinculada al te-rrorisme ultra, o Combat España,una coordinadora de neonazis ex-tremadament violents. Des de l'a-rribada de Canduela a la direccióde DN, fa quatre anys, el partit quenasquera com un intent d'imitar elspassos de Le Pen, ha degenerat enun grup filonazi.

Canduela, condemnat per asso-ciació il·lícita, veu ara amb cert ver-tigen el panorama que es presentaarran de l'assassinat a Madrid deljove antifeixista Carlos Javier Pa-lomino a les mans d'un soldat d'ex-trema dreta simpatitzant del seupartit.

El màxim enemic i competidorde Canduela, José Luís Roberto, lí-der d'España 2000 (E 2000), va tar-dar poques hores a condemnar l'as-sassinat del jove antifeixista refe-

rint-se a la culpabilitat de “qui haconvocat irresponsablement unamanifestació”, en clara al·lusió alpresident de DN.

España 2000I és que E 2000 “ha adquirit unavida i un rumb propi que l'hanallunyat progressivament de l'ex-trema dreta”, segons una declara-ció publicada després de les elec-cions municipals del passat 27 demaig. Eleccions en les quals el par-tit de Roberto va pujar en vots i vaobtenir representació en dues lo-calitats valencianes de més de15.000 habitants. El citat docu-ment, l'autoria del qual s'atribueixal nouvingut Ernesto Milá, anunciala nova estratègia dels ultres.Aquesta via lepenista pretén aglu-tinar a la Plataforma per Catalun-ya (PxC), que conta amb 18 regi-dors, i a Iniciativa Habitable (IH),

una candidatura ultra disfressadad'ecologista liderada pel ex falan-gista Manuel Leal Gil. Per a aixòpretenen, a imatge del FN francès,introduir el seu discurs fàcil i po-pulista contra la immigració en lesclasses treballadores, especial-ment en els cinturons industrialsde les grans ciutats. L'estratègia éssimple: adaptar el seu discurs alsnous temps, guanyar presència ins-titucional i visibilitat mediàtica iconvertir als immigrants en autèn-tiques bèsties negres. En el PaísValencià i Catalunya, el discurs delsultres s'allunya -encara que senseabandonar-lo ni de bon tros- del’anticatalanismei de l’espanyolis-me a ultrança i abandera la islamo-fobia. És el cas de les campanyesdel líder de PxC, ex membre deFuerza Nueva a Catalunya, contrales mesquites. En València el par-tit de Roberto sol organitzar mani-

L’extrema dreta s’organitzaFEIXISME! PARTITS XENÒFOBS PREPAREN UNA PLATAFORMA UNITÀRIA

La ultradreta espanyola s'està reorganitzant. L'objectiu: aconseguir resultats electorals significatius. Però els seus diferentsintents organitzatius xoquen amb la seua tradicional fragmentació. Els grupuscles dispersos es plantegen les eleccions demarç amb la mirada posada en el creixement dels seus companys d’ideologia a l’Europa occidental i els països de l’est

Democracia Nacional. Manifestació racista a Burgos.

Manuel Canduela, líder de Democràcia Nacional, aglutina els residusneofeixistes més violents i extremistes

España 2000 tracta de “centrar-se” allunyant-se dels clitxés típics de l’extrema dreta però mantenint els objectius

11COMARQUESL’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

festacions legals contra la immi-gració i partits de futbol “nomésper a espanyols” en barris de fortapresència estrangera caracterit-zats per una convivència pacífica.

L'arribada a E 2000, el passat ge-ner, d'Ernesto Milá ha consolidataquesta via. La seua aliança ambJosé Luís Roberto té un clar objec-tiu: articular la representació de lestres formacions -IH, PxC i E 2000sumen en total 30 regidors- i acon-seguir una candidatura unitària pera les eleccions al Parlament Euro-peu. Però el camí cap a la unitatestà ple d'obstacles. Un d'ells ésMadrid, on Roberto i els seus no te-nen tanta influència. En la capitalespanyola hi ha, a més, competi-dors.

Cal recordar que la nova marcaelectoral del tradicionalisme es-panyol, el Frente Nacional, es pre-sentava en una manifestació el 28d'octubre secundada, segons elsseus organitzadors, per 5.000 per-sones. El seu president, el falan-gista José Fernando Cantalapiedra,es va postular en una escenografiacuidada i moderna com el líder dela “Nueva España”. Madrid és tam-bé el camp de batalla que es dis-puten DN i el FN, ja que en diver-ses ocasions han posat a prova lesseues capacitats de convocatòriaamb actes simultanis. Per exemple,el 11 de novembre van convocar se-paradament marxes contra l'arri-bada massiva d'immigrants extra-comunitaris. Una pel barri de Sala-manca, organitzada pel FN; l'altra,de DN, en Usera, prop d'on moriaCarlos.

L'assassinat del jove antifeixis-ta va fer saltar totes les alarmes en-tre els ultres lepenistes. Les de-mandes d'il·legalització de les or-ganitzacions feixistes des d'amplissectors socials i polítics -incloental Partit Popular- poden entelar elsplans de la nova ultradreta espan-yola. La ràpida condemna per partde Roberto de l'assassinat preténdistanciar-lo de les agressions fei-xistes però el seu impressionanthistorial i el dels seus el delata. Lares discreta activitat dels feixistesque apadrina inclou pallisses,agressions, amenaces i acumulanombroses denúncies. A més, elseu partit E 2000, malgrat unaimatge renovada i a un ideari “po-

pulista social i democràtic” no as-soleix convertir-se en “la casa co-muna del patriotisme”.

Les seues connexions policials,així com les seues activitats em-presarials en la prostitució, fan re-celar dels seus projectes polítics amolts ultradretans, especialmental fonamentalisme catòlic, capita-nejats pel moviment Catòlic Es-panyol i Alternativa Espanyola, i alracisme sense embuts de DN i AN.Roberto és el cervell de ANELA, lapatronal de la prostitució i es lucraamb aquest negoci. Que nou decada deu treballadores dels clubsde ANELA siguen estrangeres tam-bé irrita notablement a sectors ul-tres. A més Roberto acull en lesseues llistes a propietaris de bor-dells, llocs que s'han convertit enautèntics centres culturals per alsultres valencians. I com líder té de-fectes: les seues aparicions televi-sives resulten desastroses.

Per la seua banda, el FN francèsreclama unitat als seus col·leguesperò al temps ha diversificat elsseus contactes. Malgrat preferir aDN, quasi totes les organitzacionsultres espanyoles participen en lestrobades del Front Nacionalfrancès. Alain Lavarde, el delegatde Le Pen en l'Estat espanyol, ob-serva als seus camarades des de laseua residència a Benidorm. Anticcapità paracaigudista de l'exèrcitfrancès a Algèria i ex membre del'organització ultra OAS, Lavardeés fonamental per als projecteselectorals ultres: pot ser la clau delapadrinament polític i econòmicdel FN francès..

L’arribada de Lorenzo Milá a E-2000 té per objectiu aglutinar una aliança amb altres partits lepenistes

El Front Nacional francès manté bones relacions bilaterals amb totes les forces del panorama ultra espanyol

EL CERVELL El projecte de renovar el movimentultra espanyol té, segons diversesfonts, com principal ideòleg a Er-nesto Milá Rodríguez. Nascut a Bar-celona fa 55 anys, ha estat un actiudirigent dels grups neofeixistes es-panyols més violents des de la Tran-sició. Estretament vinculat al terro-risme feixista europeu dels anys 70-era amic íntim del feixista italiàStefano Della Chiae, implicat ennombrosos atemptats-, la Policiaespanyola el va considerar l'ultramillor relacionat amb les tramesnegres internacionals. En 1995 in-gressa en la direcció de DN, peròuns anys més tard abandona la for-mació després de l'arribada de Can-duela. Al gener de 2007 s'integraen el partit España 2000, del queés responsable de premsa. Desprésde les eleccions municipals demaig, a Milá se li atribueix l'autoriade la declaració estratègica “Pre-parem la resposta identitaria delmoviment anti-inmigració”.

UN VERNÍS ECOLOGISTA Manuel Leal Gil, nascut a Madrid en1968, és el fundador de la platafor-ma electoral IniciativaHabitable/Madrid Habitable, de laqual és el coordinador per a tot l'Es-tat. Malgrat un nom amable quesona a ecologista i un programaaparentment de centre esquerra, ésuna plataforma xenòfoba. A més, el

passat de Leal el delata: número 12en la candidatura de Falange Espa-ñola per Madrid en 1996, candidatd'España 2000 al Congrés per Ma-drid en 2000, posteriorment apa-reix en les llistes del partit nazi Mo-vimiento Social Republicano (MSR)en les municipals de 2003 i esta-tals de 2004. El seu gran èxit, elsdeu regidors a Extremadura que Ini-ciativa Habitable aconseguia en leseleccions municipals de 2007, ambl'ajuntament de Miramontes i so-bretot la mateixa representació quePSOE i PP -cinc regidors- en la loca-litat de Talayuela, després de lide-rar una campanya contra la cons-trucció d'una mesquita.

EL TRADICIONALISMEEl corrent potser més dividida i es-perpèntica del panorama ultra es-panyol és la que agrupa al tradicio-nalisme. A més de l'avançada edatde bona part de les seues bases,són crònics els seus enfronta-ments. Per exemple, hi ha cinc or-ganitzacions que es reclamen fa-langistes. No obstant això, algunssectors del tradicionalismo prete-nen renovar el seu discurs espanyo-lista incorporant el rebuig a la im-migració. Així, el president del Fren-te Nacional (FN), José FernandoCantalapiedra, que recentment haabandonat La Falange, afirmava enl'acte de presentació d'aquesta ini-ciativa electoral voler defensar als

“treballadors espanyols enfront dela immigració”. La nova marca elec-toral tradicionalista, que conta ambel suport d’Infonacional, el portalultra de referència, pretén presen-tar-se a les eleccions de març i ales europees de 2009. Proposa“tancar les portes als immigrantsno europeus”.

PARLANT CATALÀ “En aquests moments a Catalunyano ens interessa relacionar-nosamb allò franquista, la bandera es-panyola, l'àguila, que les duem enel cor, però políticament no ens in-teressa”. Aquestes declaracions deJosé Anglada Ruis emeses fa unsanys per un canal de televisió valen-cià el retraten, perquè encara queAnglada parla català habitualment,té una llarga militància espanyolis-ta. Líder de Fuerza Nueva a Catalun-ya, després de la seua dissolució vapassar per diverses organitzacionsultres fins a formar part de la candi-datura de la Agrupación de Electo-res Ruiz Mateos al Parlament deCatalunya en el 92. Hereu del dis-curs del Moviment Patriòtic Català idel grup terrorista Milícia Catalana,que embolicava de catalanismeuna realitat feixista i espanyolista,és el creador del partit ultra PxC.Afirma que “l'Islam és un perill. Lagent del carrer està farta de la inva-sió”. En les passades municipals vatriplicar els seus vots a Catalunya.

Panorama ultra

ESTAT12 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

A.R.

El passat dissabte 12 de gener uncentenar de caps rapats feixistes esvan congregar en un lloc descone-gut de Barcelona per envalentir-seamb les cançons de Blue Max, de Hi-jos del Odio i de Disciplina Nacional.Tres de les formacions que, sota l’a-nomenat rock patriótico, RAC (‘rockcontra el comunisme’) o white noi-se (‘soroll blanc’), constitueixen labanda sonora del moviment nacio-nalsocialista espanyol.

Com en ocasions anteriors, elconcert estava organitzat pel col·lec-tiu Boxroom House, una marca cre-ada per elements vinculats a Alian-za Nacional (AN) amb el propòsit depromoure grups que li són afins. En-tre els més destacats, es trobenArma Blanca, de Barcelona, i els ta-rragonins Agresión Armada, queamb la formació alemanya Sachso-nia van compartir escenari en un fes-tival organitzat per Boxroom Houseel 6 d’octubre a la capital del Camp,i, anteriorment, en el concert queAlianza Nacional va celebrar el 17 demarç a València amb motiu de les Fa-lles.

En les lletres d’Agresión Armada,un dels grups capdavanters de l’es-cena RAC a Catalunya, no hi falta l’a-pologia de la violència, la defensa dela suposada supremacia de la raçablanca, ni tampoc les crides a elimi-

nar el poble jueu, els immigrants oels comunistes de la capa de la Te-rra. Un inventari de discursos exal-tats que es poden consumir a travésde les distribuïdores anunciades enel bloc d’Internet Oi! & RAC Nacio-nal, en diferents establiments de ma-terial neonazi, com la llibreria Euro-pa, de Barcelona, o la botiga EastEnd, de Sant Feliu de Llobregat, o apartir de la revista mensual Skinhe-ad Magazine. Oi! & RAC Nacionaldóna informació detallada dels 23concerts neonazis que durant l’anypassat es van celebrar al conjunt del’Estat –21 el 2006 i una trentena en-tre els anys 2000 i 2005–, la qual cosademostra la creixent expansió d’a-

questa escena gràcies a una xarxade contactes entre el moviment que,a partir dels concerts organitzats perAlianza Nacional, España 2000, De-mocracia Nacional, penyes ultres delfutbol i altres sectors de l’extremadreta, serveix d’eina per a l’expan-sió de Combat España i de Blood &Honour España. Dues organitza-cions semiclandestines en les qualss’aixopluguen els caps rapats feixis-tes i les bandes RAC d’arreu del món;d’aquí ve que no resulti estranya lapresència de conjunts alemanys, an-glesos, francesos, italians, danesos,serbis, alemanys o nord- americansen festivals que tenen lloc a l’Estat.

La música d’aquests conjunts es

pot comprar sense problemes a labotiga en línia Keltibur, de Demo-cracia Nacional, a Bicéfala, del por-tal ultradretà Infonacional.com –lli-gat al Frente Nacional–, i en altrescom Alternative-s, Ediciones NR,Falangista, Ideal Hool Wear, NSMRecords, Pit Records, Skrew You oVelsas Shop. A aquests punts de ven-da, s’hi pot arribar igualment a tra-vés dels portals neonazis Nuevo Or-den o Libre Opinión, que inclouenapartats dedicats a la música RACamb notícies sobre els concerts i elsdiscos que editen les bandes mésprolífiques d’aquest univers musical:Arma Blanca, Batallón de Castigo,Brigada Totenkopf, Ultrasur, Zetme88, Odal Sieg, Invictos, Klan o Estir-pe Imperial. Tot seguit, les seves par-titures apareixen en recopilacions isón entonades en festivals com Brot-herhood 28, Spaniard –celebrats aEspanya– o els que anualment con-voquen les delegacions internacio-nals de Blood & Honour o les joven-tuts de Democracia Nacional, d’A-lianza Nacional, dels italians ForzaNuova o dels portuguesos PNR.

Seguint el llarg camí d'Ian StewartCom passa amb altres estils, la mú-sica RAC o white noise beu cons-tantment dels seus pares espirituals,als quals ret homenatge en nombro-sos concerts. Dins d’aquesta escena,el principal referent és Ian Stewart,vocalista del grup anglès de punk-oi!Skrewdriver, militant actiu del par-tit neonazi National Front al princi-pi dels vuitanta i, alhora, fundadordel moviment skinhead Blood & Ho-nour a la meitat d’aquella dècada.L’ombra de Stewart, mort en acci-dent de trànsit el 1993 quan es diri-gia a un concert, impregna lescançons i inspira la lluita violentadels caps rapats feixistes arreu delmón.

CAPTACIÓ! ELS SEUS SEGUIDORS OMPLIN ELS PARTITS ULTRES

La música nazi ompli sales i es propaga a través d’InternetUna dotzena de bandesde RAC (‘rock contra elcomunisme’) constitueixel repertori dels joves‘ultres’ espanyols, queutilitzen locals i la xarxaper consumir iintercanviar-se les sevesmelodies

División 250. Grup del líder de Democracia Nacional, Manuel Canduela.

En les lletres no hi falta l’apologia de la violència, la defensa de la suposada supremacia ària i els atacs als jueus

Partits com Alianza Nacional, España 2000 o Democracia Nacional n’organitzen concertsper captar miitants

REDACCIÓ

Amb els lemes de “Sí al riu. Sí al Del-ta Verd”, “València no és un circuitde Fórmula 1” o “Per una ciutattranquil·la lliure de fums i sorolls”,milers de persones van participaren la bicimanifestació i posteriorconcentració organitzada per Fór-mula Verda el passat diumenge 27de gener. Segons els seus organit-zadors, l’elevada assistència va es-tar a punt de desbordar-los ja quees calculen en prop de 5.000 lespersones que van participat en laprotesta, ja siga en bicicleta en elllit del riu o a peu en la concentra-ció final

La bicimanifestació va partir a les11:00 del matí del Parc de Capça-lera a Mislata amb més d’un milerde ciclistes. Aquesta xifra va anarampliant-se a mesura que s’arriba-va als distints punt de concentració(12:00 baix el pont de Serrans o12:30 en l’eixida del Museu de lesCiències, junt a la rotonda Aqua)arribant a ser més de 3.000 els par-ticipants en la protesta que s’esti-raren al llarg de més de 2 quilòme-tres. Durant el transcurs els bici-manifestants cridaven eslòganscom ara “No al circuit urbà” “Fór-mula 1 a Xest” o “Fórmula 1 no, fór-mula verda sí”.

La bicimanifestació va finalitzaren el pont de les Drassanes cap ales 13:00 on varis centenars de per-sones esperaven als ciclistes. Elsorganitzadors llegiren un manifestal temps que actuava la batukadade Natzaret o es cantava l’himnecontra la Fórmula 1.

Els organitzadors i milers de par-ticipants criticaren durament a l’A-juntament de València per no do-nar cap cobertura a l’activitat, po-sant en perill irresponsablement laseguretat dels milers de personesde tota edat, xiquets i xiquetes in-closos, que participaren en la pro-testa. Ni un sol policia municipal vaaparèixer al llarg del recorregut i esvisqueren moments preocupantsquan la bicimanifestació va eixir delllit i va enfilar el carrer Menorca il’Avinguda del Port per dirigir-se alpont de les Drassanes. Els ciclistesi l’organització va haver de tallar eltrànsit per protegir la integritatdels participants a l’igual que en elPont de les Drassanes que va que-

dar bloquejat durant més de mitjahora mentre es realitzava la con-centració final i es llegia el mani-fest.

La comunicació a Delegació deGovern es va realitzar el dia 15 degener i la comunicació a l’Ajunta-ment de València el 23, sense quecap responsable s’haja posat encontacte amb els organitzadors niun sol agent haja aparegut per laprotesta. Els organitzadors estu-diaran denunciar l’Ajuntament perdeixació de les seues funcions i perposar en greu perill la integritatdels participants.

Raons per dir no al circuitEl manifest llegit incideix en lesmúltiples raons per oposar-se al cir-cuit urbà quan existeix des de fa 8anys un circuit a Xest on es podenfer competicions oficials de cotxesi motos amb un cost econòmic moltinferior. La seguretat o la incompa-tibilitat del circuit amb el desenvo-lupament sostenible i equilibrat delPla General són altres de les raons,junt als problemes de mobilitat quees crearan en els accessos al Port ials barris veïns.

Pel que fa al medi ambient la re-

alització del circuit urbà és una con-tradicció absoluta amb la pretensióde treballar contra el canvi climà-tic, mentre que l’impacte acústicserà insuportable. A més el mani-fest considera un retrocés educatiuen estimular la velocitat entre elsmés joves malgrat les conseqüèn-

cies de morts i dolor que causen elsaccidents de trànsit.

Finalment es denuncia l’absèn-cia de participació ciutadana en totel procés, negant fins la més míni-ma informació als denunciats.

Després de l’èxit de la bicimani-festació organitzadors han anunciat

que estudiaran la realització de no-ves mobilitzacions així com re-forçar la via jurídica per impedir larealització d’aquest projecte insos-tenible. Front el negoci d’uns pocsque volen València a la seua dispo-sició, hi ha una taca de gentada ver-da que comença a alçar la veu.

13COMARQUES L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

CAMPANYA! NO AL CIRCUIT D’ECCLESTONE, AGAG I CAMPS

Una mar de bicis contra la Fórmula 1 i per un delta verd del riu Túria

La crítica al circuit urbà que la Generalitat vol muntar a València a partir d’aquest estiu està començant a agafar força entre una ciutadania cada vegada més farta de la ciutat dels grans faustes del Partit Popular

Bicifestació. Els bicimanifestants van eixir del Parc de Capçalera per anar a Mislata. ARXIU

ESPECIAL14 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2008

1. La ciutadania del Po-ble Valencià és el subjec-te polític d’EUPV.

2. Hi ha hagut una to-lerància permissiva deles policies i la delegacióde Govern davant acti-tuts i manifestacionsxenòfobes i fascistes. Lafalta d’actuació de les fis-calies, ens han sumit enla indefensió. Les cridesa l’odi i la violència sóninconstitucionals i deuenser delictes tipificats iperseguibles.

3. La posició d’EUPV fouque aquell pla “no era elnostre”, però que haviad’admetre’s a tràmit i dis-cutir-se, perquè era legí-tim que el Govern Bascho plantejara. Lamenta-blement la diputadad’EUPV no va seguir lanostra orientació de vot.

4. Esquerra unida és unaorganització política so-birana, però que lliure idecididament s’inscriuen un projecte federal, eld’Izquierda Unida, en elgrup del qual s’adscriuenles nostres diputades idiputats.

5. En tot cas el que im-pedisca que, per la nos-tra acció o omissió, ladreta més reaccionàriadel Partit Popular pugagovernar.

6. El dret de la ciutada-nia i dels pobles a decidiramb qui comparteixenels seus drets polítics, ésuna garantia democràti-ca en la República Fede-ral solidària que defen-sem com a projecte es-tratègic.

7. Les consultes ciutada-nes, els referèndums,

són mesures de de-mocràcia participativapor les què apostem i quèhan de normalitzar-se enel seu exercici. Si a Que-bec es produeixen regu-larment, per què no hade ser possible ací?

8. L’Estat Autonòmicestà mostrant-se esgotati incapaç de recollir la re-alitat plurinacional. Re-fomar la Llei Electoral, lafederalització, la Repú-blica, transformar el Se-nat en autèntica càmeraterritorial, democratitzarel Poder Judicial, etc.,exigeixen reformesconstitucionals.

9. La reforma constitu-cional que suprimisca l’a-nacronisme de l’Exèrcitcom a garant. La nostraproposta és un Estat Fe-deral Republicà, que ésun signe d’identitat per aEUPV i IU. El nostrecompromís és que sesotymeta a referènduml’elecció del Cap de l’Es-tat.

10. Els concerts econò-mics són un “model decupo” bilateral: Estat-Comunitat. Preferim unacord de finançament“més federal” que con-temple les “variables” decada moment i sector(educatiu, sanitari, etc.).

11. Des de la transició,EUPV ha apostat per lacomarcalització i per re-formar profundament laLlei de Bases de Règi-men Local. Les CC.AA.deuen participar en totesles institucions de l’Es-tat.

12. Derogar-la. No solsés antidemocràtica sinótambé inútil.

1.Per descomptat, el poble va-lencià.

2. Continuaré el meu treballamb peticions dímplicació através d’entrevistes amb el mi-nistre de l’Interior i la delega-ció de govern i la presentaciód’iniciatives parlamentàriesper obligar els responsablespolicials a actuar sense demo-ra i per tal d’establir accionsconcretes encaminades a ga-rantir la llibertat d’expresió,ideològica que contrareste lesideologies feixistes. Estemfarts de la impunitat en la queactuen els grups feixistes alPaís Valencià.

3. El debat és la columna ver-tebral de la democràcia i la ciu-tadania, per tant, qualsevol plaemanat dels parlaments del’Estat ha de ser debatut sensecomplexos ni pors al Congrésdels Diputats. IU va decidir vo-tar en contra el denominat PlaIbarretxe, decisió que jo maivaig compartir com saben moltbé la gent dÉzker Batua.

4.Negociarem per a incriure’nsen aquell grup parlamentariplural que garantisca l’oportu-nitat de tindre una millor re-presentació dels interessos va-lencians, d’esquerra i ecologis-ta al Parlament, sense sucur-salismes.

5.Volem condicionar el treballd’un govern d’esquerres. Pertant, el nostre vot només potanar dirigit a un candidat quegarantixca polítiques més so-cials, més sostenibles i mésprogressistes, que reconega lesdiferents realitat nacionals quehi ha a l’Estat espanyol i espe-cialment un compromís amb elPaís Valencià. Lóbjectiu es queesta siga la legislatura del PaísValencià.

6.Nosaltres respectarem sem-pre i acatarem la voluntat de laciutadania, i per tant hem depoder preguntar. La gent és laque ha de marcar quin futurdesitja i en quin marc institu-cional i polític vol desenvolu-par els seus drets i llibertats.

7.Defensem el dret dels poblesa decidir lliurement el seu fu-tur i, per tant, treballarem per

aconseguir que la Constituciói les normes europees recone-guen que les nacionalitats del’Estat són dipositàries de la so-birania ciutadana i que aques-tes nacionalitats són subjectespolítics que tenen dret a triarlliurement el seu futur.

8. És el moment de posar enmarxa una revisió a fons delsdrets constitucionals per a in-cloure temes com un referèn-dum per triar entre monarquiao república, el dret a decidirdels pobles sobre la seua rela-ció amb lÉstat central, el pa-per del senat per tal de con-vertir-lo en una autèntica cam-bra de representació territo-rial, la supressió de la divisóprovincial i reconeixement delPaís Valencià com a circums-cripció única, entre tantes al-tres.

9. Cal modificar l’article 8.1 dela Constitució per tal que lamissió de les forces armadesno siga, en cap cas, entreban-car l’exercici d’un dret col·lec-tiu com el d’autodeterminació.Respecte al cap d’estat, s’had’obrir el debat sobre la formad’estat que volem els ciutadansi les nacionalitats que formeml’estat espanyol. En cap cas lasolució no pot ser assumir laMonarquia com l’única via pos-sible i com una institució queresta fora del debat polític.

10. Ja ho vaig fer en la reformade lÉstatut. El País Valenciàha de rebre els recursos sufi-cients per saldar el deute histò-ric de l’Estat amb els valen-cians. És imprescindible elconcert econòmic i la publica-ció de les balances fiscals per aconéixer les xifres reals d’eixedeute històric.

11. L’eliminació de les provín-cies ha de ser el primer pas peracabar amb el clientelisme po-lític i el caciquisme. Les comu-nitats autònomes han d’incre-mentar el seu paper amb veupròpia a Europa. Igualmentproposarem que es puguensignar convenis entre comuni-tats autònomes.

12. Mai hem compartit una lleirepressiva i antidemocràticacom aquesta. Caldria abolir-la.

1. El poble valencià, si esque alguna vegada vol és-ser, com deia el poeta, “l’a-mo de tot, no gos més ell,sinó l’únic senyor”.

2. És clar que al nostrePaís la violència ha estatexercida fonamentalmentper l’extrema dreta queha comptat, diguem-ne,amb la indolència delsresponsables d’aturar-los.Treballarem per a que s’a-cabe la impunitat.

3. El meu vot seria favo-rable a discutir parla-mentàriament i amb res-pecte, com toca, les pro-postes que provenen delgovern legítim i democrà-tic d’Euskadi.

4. Al Grup Parlamentaride la Confederació d’ElsVerds.

5. Sempre dependrà delprograma de govern quees pacte i dels mecanis-mes escaients pera con-trolar que es compleix l’a-cord.

6. Al si d’una Europa uni-da, amb moneda comunai sense fronteres per alscapitals i les persones, nohauríem de tenir cap pora que s’obriren debats po-lítics en eixa línia.

7. Al nostre programa de-fensen l’autodetermina-ció del poble valencià i,per tant, la de tots els po-bles de l’Estat Espanyol,encara que pensem que laurgència primera de totala política és la de lluitarcontra el canvi climàtictots plegats, que va mésenllà de les fronteres ad-ministratives entre els po-bles.

8. Sí, caldria aprofundir

en els mecanismes departicipació democràticaper tal d’evitar el biparti-disme, augmentar el nom-bre d’escons al Congrés,el Senat en profunditatper a convertir-lo en unacambra confederal, els re-ferèndums haurien de servinculants, introduir elsdrets dels animals, fer de-saparèixer la pena demort i la referència a laguerra de la Constitució

9. La reducció dels efec-tius de les Forces Arma-des Espanyoles a 80.000,i la reducció substancialdel pressupost de defen-sa. Democratització del’exèrcit i dret a l’associa-ció. Nosaltres estem perla pau de manera activa,proposaríem l’eixida deles bases de l’OTAN delterritori espanyol, la noparticipació en conflictesbèl·lics.

10. No veiem per les pers-pectives electorals massapossibilitats d’encetar undebat d’aquestes caracte-rístiques al nostre País. Jaens agradaria encetar elstreballs de reforma del’Estatut d’Autonomia.

11. Ens proposem queper a l’elecció del Senat si-guen les CCAA la cir-cumscripció única i que elSenat siga una Cambra dedebat territorial i, perexemple, on s’acorden elsmecanismes de finança-ment de les autonomies iles polítiques de solidari-tat interterritorial o con-federal. A Europa s’hau-ria d’anar molt més llunyque el Comité de Regions.

12. Cal una reforma im-portant d’aquesta llei pera que no es puguen per-seguir idees polítiques.

1. Nosaltres, com avalencians d'Esque-rra Republicana delPaís Valencià, volemoferir als ciutadanspertànyer a la Repú-blica Federal delsPaïsos Catalans, siaixí ho decideixendemocràticament.

2. El problema de laviolència feixista ésd'ordre públic, d'unministeri de l'Interiorque no fa la seua fei-na i d'una policia queno té cap interés enresoldre-la.

3. Si el tornara a pre-sentar, tornaríem avotar que sí.

4. En l'únic grup par-lamentari que hihaurà a l'esquerradel PSOE, el repu-blicà.

5. Nosaltres noméspropiciarem governsd'esquerres.

6. Favorable, de-mocràticament favo-rable.

7. Esquerra demanael dret a decidir; se-guirem treballant pereixamplar la base so-cial favorable aaquest dret.

8. Plantejarem untext alternatiu quecambie la monarquiaper la república; que

reconega que l'estatel composen diver-ses nacions; la refor-ma del Senat; la de-rogació de la prohibi-ció de federació decomunitats autòno-mes; que reconegal'autodeterminació ique elimine a l'exèr-cit com a garant de launitat de l'estat.

9. En aquesta legisla-tura ja hem presen-tat moltes propostesen aquest sentit, pera eliminar l'assigna-ció pressupostàriadescomunal que co-bra la Casa Reial; pera fiscalitzar els seusingressos i despeses,etc. Seguirem en la lí-nia republicana i de-mocràtica.

10. Sí, Esquerraplanteja el concerteconòmic com a mo-del de finançamentdel País Valencià,com tenen bascos inavarresos.

11. Demanem la de-saparició de les Di-putacions Provin-cials. Respecte a larepresentació direc-ta a Europa, segui-rem impulsant inicia-tives en aquesta línia.

12. Que desaparega.Només els ciutadanspoden posar o llevarals seus represen-tants amb el vot.

1.El poble valencià,d’Oriola a Vinaròs,per damunt del qualno pot haver un al-tre.

2. Denunciant quel’Estat espanyol éscòmplice d’aquestaviolència i propug-nant un Estat propivalencià: la Repúbli-ca Valenciana.

3. De la mateixa ma-nera que reivindi-quem un Estat Va-lencià defensem unEstat Basc.

4. En el nostre.

5. El candidat del Rei(article 99 de la seuaConstitució) mai potser el nostre candi-dat. A l’hora de la vo-tació ens anirem a unbar popular a pren-dre un cafè amb lleti uns xurros.

6. Totalment favora-bles. De total suporti impuls.

7. Caldria llegir moltbé la proposta. Noesperem res de bó del’Estat espanyol

8. No pensem en unareforma constitucio-nal. El que volem ésla nostra pròpiaConstitució Valen-ciana per damunt laqual no pot haveruna altra.

9. Una crida als po-bles castellà, gallec,andalús, basc, català,etc. a encetar pro-cessos sobiranistesper fer desaparèixerl’Estat espanyol(Regne o Repúbli-ca).

10. Impulsarem totallò que ens acoste aun Estat propi, a laRepública Valencia-na.

11. Impulsarem totallò que ens acoste aun Estat propi dinsd’Europa, a la Repú-blica Valenciana.

12. L’actual Llei departits polítics ésuna vergonya de-mocràtica . Natural-ment estem per eli-minar-la.

15ESPECIALL’Avanç Informació, 3 de febrer de 2008

Cap de llista per València alCongrès dels Diputats.Nascuda el 5 de novem-bre de 1973 en la ciutatde València (l'Horta). Lli-cenciada en Dret per laUniversitat de València iadvocada de la Federacióde Serveis i Administra-cions Públiques de Comis-sions Obreres del PaísValència. Diputada en elCongrés per la circums-cripció de València durantla VIII legislatura (2004-2008) al grup parlamenta-ri d'Izquierda Unida-Iniciati-va per Catalunya-Verds.Secretària cuarta de laMesa del Congrés. Militantd'Esquerra Unida del PaísValencià des de fa 19 anysi en els darrers anys mem-bre de la Presidència Fe-dereral d'IU. Decideixabandonar la formaciódesprés de guanyar lesprimàries per a encapçalarla candidatura al Congrésper València el 2008 i re-butjar la direcció d'IU quetorne a ser la cap de llistaper València. És membrefundadora i responsablede política estatal i interna-cional d'Iniciativa del PobleValencià, que en aquesteseleccions es presenta coa-ligada amb el Bloc i elsVerds-Esquerra Ecologista.

Cap de llista per València alCongrès dels Diputats. Vanàixer a Alcolea (pedaniade Còrdova) el 1946. El seupare va ser posat sota con-trol policial a una zona mi-nera prop de Manresa perla seua activitat en el PCE,però va escapar a València,on va establir-se clandesti-nament amb tota la famíliaa principis dels anys seixan-ta. El 1964 Antonio va serun dels fundadors de CCOOen el ram de la fusta, on vatreballar fins 1977. Va serdetingut en cinc ocasionsper la seua activitat com amàxim responsable deCCOO al País Valencià, senttorturat salvatgement per laBrigada Polític Social. Vaser secretari general deCCOO-PV entre 1978 i1996, ocupant-se del de-senvolupament del sindicaten la legalitat i organitzantla seua estructura confede-ral. Des de 1999 a 2007Antonio Montalbán va serregidor de Esquerra Unidaen l'Ajuntament de Valèn-cia. Milita al PCPV-PCE desde 1966 i a EUPV i IU desde la seua creació el 1987.

Cap de llista per València alCongrès dels Diputats. Nas-cut el 6 de setembre de1957. Veí de Gandia. Lli-cenciat en Geografia iHistòria en la Universitat deValència, especialitzat enHistòria Contemporània,donant classes en l’actuali-tat a l’Institut Tirant lo Blancde Gandia. Fou promotordel Moviment per la Reno-vació Pedagògica al AltoPalancia. Co-fundador i por-taveu de la CoordinadoraCívica del País Valencià “A-7 sense peatge” entre1989 i 1997. Regidor del’Ajuntament de Gandia desde 1995 fins el 200, ha es-tat. Regidor de Medi Am-bient, Serveis Urbans, Cul-tura i Festes i Cooperació iIntegració Social. Diputat ales Corts Valencianes i Por-taveu del Grup Mixt durantla V legislatura (1999-2003). Coordinador de Paísi Portaveu d’Esquerra Ver-da-Iniciativa pel País Valen-cià fins la unió amb elsVerds del País Valencià. Ac-tualment és, junt a Toni Ro-deric, Portaveu d’El Verdsdel País Valencià.

Cap de llista per València alCongrès dels Diputats.Joan Barres, nascut a Al-boraia, té 59 anys, és edu-cador social i treballa a laDiputació de València. Vaser alcalde del seu poblepel PSPV-PSOE i començàa militar a ERPV el 2001.En l'actualitat és el respon-sable de Política Municipald'Esquerra-PV.

Cap de lllista per Valènciaal Sentat. Victor Baeta Su-bias va nàixer a Barcelonael 1946 i viu a Benimacletdesde 1964. Enginyer agrò-nom i professor de ma-temàtiques, el 1995 vapresentar-se com a cap dellista de la UPV per a l'Ajun-tament de València. Éscreador de l'agència AnnaNotícies, va fundar l'asso-ciació cultural i republica-na Constantí Llombart.Promotor d’iniciatives comEl Singló-Espai Gremial Va-lencià, “un consolat delPaís Valencià a Barcelo-na”, pertany a laplataforma republicanaSobirania Valenciana. Vaser co-organitzador de laPrimera Convenció per laRepública al País Valenciài del Tren Repúblicà deCastellò a Alacant.

LA BATALLA PER MADRIDELECCIONS 9-M1/Qüestió nacional i model d’Estat Propera quinzena: Economia, drets socials i medi ambient

Antonio Montalbán. Esquerra Unida i Republicana (EUiR)

Isaura Navarro. Bloc-Iniciativa-Verds

Joan Francesc Peris. Els Verds-Los Verdes-European Greens

Joan Barres. Esquerra-PV

Víctor Baeta. Per la República Valenciana

1.- Quin és el seu subjectede sobirania?

2.- Al País Valencià, durantels darrers anys hi ha hagutuna escalada de la violèn-cia feixista, de quina mane-ra pensen combatre'l desdel Congrés?

3.- Si el País Basc tornara apresentar un pla sobiranis-ta, estarien disposats a de-batre'l en les Corts o vota-rien per a desestimar-lo?

4.- En quin grup parlamen-tari s'inscriuran els diputatsque puga traure el seugrup?

5.- De dependre el futur go-vern de l'Estat espanyol delseu grup, quin serà el signedel seu vot?

6.- Davant la possibilitatd'obrir processos sobiranis-tes als països de l'Estat es-panyol, quina serà la posi-ció del seu grup?

7.- El seu grup pensa dur osumar-se a una proposta delegislació a favor del dretd'autodeterminació per alspobles de l'Estat?

8.- Pensen donar suport aalguna reforma de l'actualtext constitucional de1978?

9.- Davant de la monarquia iel paper de l'exèrcit quesanciona la Constitució del78, pensen vostès llançaralguna proposta en el Par-lament espanyol?

10.- Van a impulsar el Con-cert Econòmic com a marcde relació econòmica entrel'Estat espanyol i els valen-cians en la pròxima legisla-tura?

11.- Pensem vostès dur al-guna iniciativa que modifi-que d'alguna manera l'orga-nització territorial de l'Estat(les províncies) i permeta larepresentació directa de lescomunitat autònomes en to-tes les instàncies institucio-nals de l'Estat i d'Europa?

12.- Faran alguna propostarespecte l'actual Llei departits polítics?

COMARQUES16 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

LLUÍS ADELL

Va ser pioner a l'Estat espanyolen investigar amb cèl·lules mare, enun moment d'obscurantisme en quèl'osadia va costar-li un expedient il'exili a l'Andalusia de Manuel Cha-ves. Més endavant, aquest valenciàde Carlet va ser cridat per Rodrí-guez Zapatero per dirigir el minis-teri de Sanitat, des d'on acaba d'im-pulsar el primer centre de clonacióterapèutica estatal, curiosament,en la terra que el va expatriar. No ésestrany, doncs, que Bernat Sòriahaja esdevingut el blanc de les iresdel nacionalcatolicisme hispà. Tam-poc ajuden el seu posicionament enfavor de la liberalització de l'avor-tament davant les darreres ràtziespolicials contra clíniques avortives,i el fet que haja acceptat encapça-lar la llista del PSOE per Alacant enles properes eleccions estatals.

Convertit en la béstia negra de ladreta religiosa, a la llista de greugesque se li atribueixen s'acaba afegirun d'insòlit: Sòria, com molts altressocialistes valencians, és soci d'Ac-ció Cultural del País Valencià. I això,per a la caverna espanyola, equivala ser independentista i amic del te-rrorisme. Poca broma.

El passatg 24 de gener, el sensa-cionalista diari madrileny El Eco-nomista alertava els seus lectorsamb una foto de Bernat Sòria i unrimbombant titolar en portada: "Elministro que apoya la independen-

cia". El pecat, pertànyer a una as-sociació que "apoya el independen-tismo de Cataluña, Valencia y Bale-ares unidas" i que té per lemes "cañaa España" i "viva Terra Lliure" (sic).

Els colps de pit dels descendentsde Pelayo no s'han fet esperar. San-tiago Abascal, president de la fosca

Fundación para la Defensa de la Na-ción Española (Denaes), ha sigut elprimer a disparar l'artilleria pesada,exigint-li a Sòria la baixa immedia-ta de l'associació proscrita. En cascontrari, el també secretari generalde Nuevas Generaciones (les jo-ventuts del PP) a Euskadi, amenaçaamb què quedarà demostrat que"haurà jurat en fals la Constitucióespanyola i el seu càrrec com a mi-nistre de Sanitat".

Denaes disposa d'un patronatd'honor on figuren vaques sagradesde l’espanyolisme més recalcitrantcom Sabino Fernández Campos iAlejo Vidal Quadras, juntament ambintel·lectuals de la mida de Jon Jua-risti, Gustavo Bueno, FernandoGarcía de Cortázar o Amando de Mi-guel. Aquesta fundació, sorgida del'entorn del PP, pretén judicialitzarl'atac als nacionalismes no espan-yols, i és coneguda per la seua cam-panya de pressió i querelles contraels ajuntaments que es neguen aonejar la bandera espanyola.

La campanya d'assetjament alministre "independentista" va coin-cidir amb la presentació del premi"Españoles Ejemplares", que la fun-dació pretén contraposar a "ejem-plares de españoles" exemplaritzatsper Sòria i altres traïdors a la pàtriacarpetovetònica.

Entre la carca llista de premiatshi ha elements com el president delSevilla C.F, José Maria del Nido,

guardonat per la seua iniciativa d'in-cloure la bandera d'Espanya en laindumentària de l'equip en les com-peticions internacionals. Del Nido,fill de qui fóra president de FuerzaNueva a Sevila durant la transició,militava en l'organització ultradre-tana Hijos de Cristo Rey i va ser pro-cessat per apallissar, el 1979, unjove d'esquerres que va restar greu-ment ferit. Tot un espanyol exem-plar.

Setge a Acció CulturalEn l’epicentre de la campanya con-tra el ministre Sòria hi ha en reali-tat l’odi africà que li professa la dre-ta espanyola i valenciana a AccióCultural. Impulsada a la transicióper defensar i promoure la llenguai la cultura catalanes a terres va-lencianes, la plataforma d’EliseuCliment mai ha tingut un posicio-nament polític explícitament inde-pendentista, i entre els milers de so-cis amb què compta n’hi ha de totesles ideologies i filiacions polítiques,fins i tot -això sí, ben pocsque sónpropers al PP.

El veritable pecat d’Acció Cultu-ral, a banda de la seua “molesta” ac-tivitat cultural, ha estat dinamitzarals anys 90 a través de les xarxes decasals Jaume I una part de l’oposi-ció nacionalista al PP, i convocarcada 25 d’abril una manifestaciócontra les polítiques lingüístiques iculturals de la Generalitat.

La dreta, des dels temps de Ma-ria Consuelo Reyna com a directo-ra de Las Provincias, sempre hatractat de criminalitzar aquestesmanifestacions, i per extensió al’entitat que les convoca, a través dela participació d’organitzacions in-dependentistes en un acte que sem-pre ha comptat amb la presència del’extensa i diversa esquerra valen-ciana, algunes organitzacions de lesquals, sobretot les de l’esquerra in-dependentista, sempre han estatcrítiques amb alguns aspectes de latasca d’Acció Cultural.

Vinculada estretament amb elmón universitari, Bernat Sòria és unde tants socis d’Acció Cultural pro-ducte d’aquesta associació. El mi-nistre del Govern socialista hacol·laborat amb l’entitat per impul-sar i formar part de la Societat Va-lenciana de Ciències de la SalutJoan Baptista Peset, un organismecientífic relacionat amb les univer-sitats on mai s’ha escoltat un critcontra Espanya.

Al País Valencià la polèmica demoment tan sols ha esclatat en elshabituals reductes anticatalanistes,tot i que el reconegut odi de les ins-titucions valencianes cap a tot allòque represente Acció Cultural,principal ‘leiv motiv’ de la seua cam-panya d’assetjament contra lesemissions de TV3, fa presentir quetindrà el seu espai en campanya.

Bernat Sòria. Blanc de les ires dels sectors més reaccionaris del PP

ESPANYOLISME! MÉS ENLLÀ DEL TANCAMENT DE TV3

Un ministre “independentista”en el govern de Zapatero?

La Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes) enceta una campanya contra el ministre de Sanitat,Bernat Sòria, per ser soci de l’organització “independentista” i “proterrorista” Acció Cultural del País Valencià


TRIBUNA VALÈNCIA

Com es veia venir, l'espai a l'es-querra del PSPV-PSOE, el nacio-nalisme i l'ecologisme concorreràals comicis estatals del 9 de marçabsolutament esmicolat. A di-ferència d'allò que ha succeït a lesIlles Balears, al País Valencià hanprimat els interessos partidistes i,sobretot, les rancúnies derivadesdels fluixos resultats obtinguts ales eleccions valencianes del maigproppassat.

El comitè polític federal d'Iz-quierda Unida decidia el passatdiumenge 20 de gener d'acceptarels candidats aprovats en l'assem-blea nacional d'Esquerra Unida delPaís Valencià -Antonio Montalbánper València, Miguel Ángel Pavónper Alacant i Concha Amorós perCastelló-, uns candidats ratificatsen el referèndum promogut perl'organització. Per contra, no esconsiderava el resultat de lesprimàries patrocinades per la di-recció federal, en sintonia amb elsector minoritari d'EUPV -princi-palment, el nou partit Inciativa delPoble Valencià i el corrent Projec-te Obert-, un resultat que era in-versament rotund al del referèn-dum.

Els segons ja havien acordat unacandidatura conjunta amb el BlocNacionalsta Valencià i Els Verds –Esquerra Ecologista, llistes que li-deraran, a les circumscripcions deCastelló i d'Alacant, els nacionalis-tes. Els primers, no volen ni sentira parlar de pactes amb el Bloc, do-nada la tensa experiència viscudaal si del grup parlamentari delCompromís.

Tot i que Gaspar Llamazares hamirat, fins l'últim moment, decol·locar almenys la diputada Isau-ra Navarro com a número 1 perValència, ha estat en va. De res noli ha servit, de fet, controlar la pla-na major del comité polític. Quanuna jutgessa va convidar que lesdues parts arribaren a un acord -per la complexitat de decidir, si no,de qui eren les sigles EUPV, que elsprimers s'adjudiquen per ser mésantics que no IU, i IU volia adjudi-car-se per tenir signat un protocolamb EUPV-, Llamazares no teniamés remei que propiciar l'entesa, iaquesta ha passat, no podia ser d'u-na altra manera, per atendre els de-sitjos de la majoria d'EUPV, mal-grat que no són els seus.

Immediatament que va conèi-xer-se la decisió final, Isaura Nava-rro va assegurar que encapçalarà la

llista d'Iniciativa del Poble Valen-cià (IPV), el Bloc i Esquerra Eco-logista. Tenint en compte que lagran majoria de militants d'IPV en-cara conserven el carnet d'EUPV,el morbo resulta evident: Llamaza-res haurà de donar suport aquellsqui odia, i a canvi els seus partida-ris lluitaran perquè IU es quedesense representació per València,que és l'única demarcació en quèfins ara no s'ha instal·lat el biparti-disme. Navarro, que va presentar-se oficialment el divendres 25 degener com a candidata d'un “Com-promís corregit i augmentat”, se-gons que ha dit, també ha comuni-cat que, en cas d'aconseguir l'actade diputada, voldria sumar-se algrup parlamentari d'Esquerra Ver-da -IU-ICV- al Congrés.

Al Bloc animen els membresd'IPV de donar-se de baixa d'EUPV

i, alhora, d'expulsar definitivamentels tres membres afins a la direcciód'aquesta formació que hi ha algrup del Compromís a les Corts.Els dos integrants del Bloc i lesdues diputades d'IPV podrien fercom al juliol, quan van descavalcarGlòria Marcos del càrrec de síndi-ca. Sumen majoria, i podrien dei-xar EUPV amb diputats no adscritsi, pitjor encara, sense els fons quecomporta la presència a l'hemici-cle amb grup parlamentari propi.Tant la baixa a EUPV com l'expul-sió dels diputats que els quedaranes produirà, tret de terratrèmols entot cas no descartables, en passarel 9-M.

Ben lluny de les Illes tot plegat,doncs. A més del bollit a EUPV idels intents del Bloc de fer miquesla coalició esquerrana, Els Verdsdel País Valencià -tradicionalment

progressistes- es presentaran coa-litzats amb Los Verdes Ecopacifis-tas. de tarannà obertament cen-tredretà. És l'enèsim intent deJoan Francesc Peris -ex fundadord'Esquerra Verda i ex aliat conjun-tural de Bloc, EUPV, PSPV-PSOE,el Compromís i, encara, d'ERPV-per tal de marcar perfil propi. Elsrepublicans, per cert, també anirana soles, si bé les esperances d'ob-tenir escons a Madrid són ben re-motes. El seu candidat al Congrésper València és l'exalcalde socia-lista d'Alboraia (Horta) Joan Ba-rres.

Al PP, mentrestant, la neteja dezaplanistes només ha arribat aValència, on solament podria salvarel coll Susana Camarero -que hi vaal número 9-. A Castelló Miguel Ba-rrachina va de número 3, que elspopulars tenen moltes confiancesa revalidar, mentre a Alacant hi hadues persones afins a l'exministreamb lloc assegurat, més un terce-ra que serà diputada a poc que elPP millore els seus resultats el 9 demarç.

Entre les sorpreses de les llis-tes conservadores hi ha la presèn-cia del president de Noves Gene-racions a àmbit estatal, el madri-leny Ignacio Uriarte, com a núme-ro 7 per València, d'elecció garan-tida. També, i de quina manera, éssorpresiva la presència d'AndreaFabra com a número 2 del PP perCastelló. El cognom no és gaire ca-sual, ja que es tracta de la filla de“l'amo” del PP a les comarques delnord del País Valencià, fins ara se-nadora. L'últim moviment de Fabrano ha estat aquest, però, sinócol·locar el jutge castellonenc Ma-nuel Altava i l'alcalde de Borriana(Plana Baixa), l'imputat AlfonsoFerrada, al Senat.

Per cert, que els populars valen-cians també han fer oïts sords alsestatuts del PP que recomanen lano presència d'alcaldes a les llistesal Congrés: les primeres edils Ma-ría José Català (Torrent, Horta),Adela Pedrosa (Elda, VinalopóMitjà) i María Ángeles Crespo (Car-let, Ribera Alta) tenen plaça ga-rantida al Parlament espanyol..! ! !

+info: www.tribuna.cat

Candidats. Isaura Navarro serà la cap de llista de Bloc-Iniciativa-Verds per València

Del Compromís al divorciCom es veia venir, l'espai a l'esquerra del PSPV-PSOE, el nacionalisme i l'ecologisme conco-rrerà als comicis estatals del 9 de març absolutament esmicolat, amb Esqurra Unida repre-sentant IU i un “Compromís renovat” representat per la coalició Bloc-Iniciativa-Verds

ELECCIONS! ELS PARTITS POLÍTICS PRESENTEN LES SEUES CANDIDATURES


ÀLEX ROMAGUERA BARCELONA

Aquest món és una innocentadaperversa. Malgrat el que puguen dirGeorge W. Bush, José Luis Rodrí-guez Zapatero, Mariano Rajoy, AnnaBotella o el Banc Mundial, la conta-minació amenaça la biodiversitat, lamonarquia encarna les desigualtatsentre les persones, el canvi climàticés un problema que afecta la soste-nibilitat del planeta, el franquismeva ser un règim feixista, el matri-moni homosexual és un dret fona-mental i els interessos de les multi-nacionals menyspreen les necessi-tats de la població. Amb aquestesconsignes, el 28 de desembre pas-sat es va presentar el Fòrum SocialCatalà (FSCat). L’acte, seguit perdesenes de persones, va consistir enuna cercavila de llufes per Barcelo-na que va escenificar les “innocen-tades” a les quals ens tenen acostu-mats determinats organismes i re-presentants de la classe política. Se-guint el mandat del Fòrum Social deNairobi de descentralitzar aquestsespais de discussió, diversos col·lec-tius es van reunir l’estiu passat perimpulsar l’FSCat amb l’objectiu defer visibles les lluites disseminadesarreu dels Països Catalans que com-parteixen la mateixa voluntat deconstruir un món més just, sosteni-ble i democràtic. “Volem donar aconèixer les experiències que, desde diversos àmbits del territori,plantegen alternatives a la grisorque l’actual sistema neoliberal ensvol imposar”, explica Josep Sabaté.Pel portaveu de l’FSCat, la trobada,que va fer-se els dies 26, 27 i 28 degener en el marc de la Universitatde Barcelona (UB), té el valor afe-git d’atraure col·lectius arrelats alseu entorn immediat, la majoria delsquals no havien participat mai encap reunió similar, cosa que “con-verteix l’FSCat en una iniciativa

construïda des de la base”.A l’hora de tancar el programa,

un total de 151 entitats i platafor-mes socials s’havien inscrit en la cin-quantena de tallers, de taules rodo-nes i de seminaris agrupats en qua-tre àmbits, cada un dels quals sin-tetitza les principals lluites, es-tratègies i campanyes emancipatò-ries: “Drets socials, laborals i econò-mics” (habitatge, precarietat, edu-cació, salut, gènere, discriminació,dret a la diferència, migracions i ciu-tadania); “Defensa de la terra”(medi ambient, sobirania alimentà-

ria, pagesia, agricultura, territori,consum i recursos naturals); “Con-tra l’imperialisme, la guerra i la glo-balització econòmica” (desarma-ment, deute extern, relacions Nord-Sud, desenvolupament i reforma deles institucions), i, finalment, “Peruna societat democràtica” (dretsdels pobles, repressió, cultura,memòria històrica, laïcisme, mitjansde comunicació, educació i religió).En aquests quatre àmbits va abor-dar-se la crítica a les problemàti-ques existents i es dibuixaren les al-ternatives que es poden vehicular

entre les diferents organitzacions ixarxes catalanes involucrades enaccions locals o d’abast internacio-nal. “Dels debats, en poden derivarmolts espais de treball conjunts icampanyes que superin el mateixàmbit sectorial”, subratlla Josep Sa-baté. Segons ell, tot i que cadacol·lectiu enfoca la seua lluita enfunció de les especificitats on actua,“moltes situacions ens afecten deforma transversal”. És el cas de ladegradació ecològica, de l’especu-lació urbanística, de la precarietatlaboral o del model de consum i d’e-

nergia, sobre el qual Sabaté indicaque “repercuteix a les Terres de l’E-bre amb la indústria tèrmica, alcamp de Tarragona amb el complexpetroquímic, a les comarques de Po-nent amb els parcs eòlics, en l’àreaprepirinenca amb les línies d’altatensió o quan una empresa extreugas i petroli en qualsevol altra partdel territori”.

Organitzat en un dens calendari,el reconeixement d’experiències iels debats de fons van conviure ambaltres activitats destinades a revisarel paper dels moviments socials da-vant les envestides del neoliberalis-me. No hi faltaren les projeccionsd’audiovisuals sobre la retallada dellibertats a l’Estat espanyol a partirde casos com el macrosumari 1/98,les denúncies pels maltractamentsdels cossos policials o la lluita con-tra la proliferació de cultius transgè-nics. “Hem de visibilitzar el que pen-sem i volem sobre cada aspecte, imostrar la creativitat enfront la ma-nipulació del ‘no hi ha alternatives’a la realitat actual”, resa un dels do-cuments de l’FSCat.

En paral·lel, el Fòrum també vaincloure tallers monogràfics peraprendre a invertir les pràctiquesquotidianes amb el propòsit d’evi-tar conductes masclistes, esquivarla manipulació informativa, posarels diners en entitats sensibles a lesproblemàtiques socials, combatrel’escalfament progressiu del plane-ta o trobar espais per participar ac-tivament en l’esfera pública. Tot ple-gat persegueix, segons Josep Saba-té, situar damunt la taula els greu-ges de l’actual globalització capita-lista però també aquelles alternati-ves socioeconòmiques, laborals, co-municatives i de desenvolupamentecològic que posen en marxa unmón més just, solidari, culte, no vio-lent i respectuós amb el medi am-bient, les persones i els seus pobles.

Activisme. Les jornades van cloure amb una manifestació.

CRÒNICA! HI HA ALTERNATIVES

Fòrum Social Català: quan leslluites són un gran contrapoder

Barcelona acull la primera trobada de veus ‘altermundistes’ d’arreu del país, que vol fer visibles i coordinar lesalternatives locals que treballen per superar el sistema capitalista i aconseguir un món més just i solidari


REDACCIÓ

ERPV de Simat de la Valldigna vaplantejar la darrera setmana al PSOEi Bloc una moció de censura i l'oferi-ment de l'alcaldia simatera al socia-lista David Mogort (número dos enla llista a les darreres eleccions mu-nicipals). Els nacionalistes han re-butjat aquesta proposta i reclamenl'acord al que arribaren el PSOE iBloc en novembre, acord que ERPVi EU, no van asumir. acord entrePSOE, Bloc, ERPV i EU-AI, que su-men set regidors enfront dels del PP,sembla encara lluny. Els partits d'es-querra no troben els termes d'unpacte que satisfaga a totes les partsi permeta un canvi de color en el con-sistori governat en aquests vuit me-sos pel PP en minoria. A hores d'aratot apunta que no existeix cap pos-sibilitat d'un mínim acord inicial si lasituació no canvia radicalment.

EU-AI no va assistir a la reunió deldimecres en la qual ERPV va propo-sar a socialistes i nacionalistes pre-sentar una moció de censura amb“un alcalde de consens”, per a pas-sar a oferir l'ajuntament de Simat alsegon de la llista municipal socialis-ta, David Mogort, en detriment delcandidat Eladi Mainar. El Bloc de Si-mat ha rebutjat una proposta oral deERPV per a presentar una moció decensura al PP i demanden que qual-sevol iniciativa en aquest aspecteprenga com punt de partida els

acords de novembre. L'assembleanacionalista reunida dissabte passatno va prendre en consideració la pro-posta al considerar que “no és creï-ble”, “ per no contemplar cap pro-grama”, i “ser una proposta oral, sen-se cap concreció pràctica en docu-ment i paper”. En el comunicat delBLOC de Simat s'afirma: "El Bloc volque qualsevol acord es faça amb labase del consens que els cinc regi-dors que ténen el PSOE i Bloc van as-solir i per tant qualsevol iniciativa hade prendre com a arranc els acords

de novembre. Consideren que ERPVque mai no ha volgut recolzar les pro-postes anteriors per fer un canvi alPP ara intenta simplement traure’sde damunt les crítiques ..."Després d'eleccions les conversesentre els diferents partits no van arri-bar enlloc, i va donar com a resultatun govern del PP en minoria. A finalsde novembre PSOE i PP, arriben a unacord programàtic que presentenper escrit a Esquerra i EU-AI i queaquest no arriben a acceptar. L'acordes va obrir a tot l'arc municipal de

l'esquerra per a garantir la governa-bilitat de Simat i contemplava quetots els partits formarien part de laComissió de Govern, el màxim òrgan,i el que és més important no es pren-dria cap decisió sense l'aprovaciómajoritària dels grups. S'establien 7grans àrees de govern, una per regi-dor del govern, i l'Alcaldia comparti-da entre els dos majoritaris, PSOE iBloc, mentre que els regidors deERPV i EU-AI serien els Tinents Al-caldes i triarien les àrees de la sevaresponsabilitat.

David Mogort. Portaveu dels socialistes a l’Ajuntament.

DIVISIONS! BLOC I ERPV NO ES POSEN D’ACORD

Fracassa novament la moció de censura a Simat

El PP governa en minoria Simat de la Valldigna des de les passades eleccions municipalsgràcies a les desavinences i els enfrontaments entre els diferents grups d’esqueres

Confidencial

! Escamots feixistes delGAV han intentat boicote-jar la presentació d’un lli-bre d’ERC a la seu nacio-nal de l’Intersindical Valen-ciana davant la total per-missibilitat de la policia es-panyola i de la Delegaciódel Govern espanyol. Laconvocatòria, feta públicade forma notòria des delGAV i la web ValenciaFree-dom durant tota la setma-na prèvia als incidents, for-ma part d’una escaladad’accions violentes que enles últimes setmanes hapassat per bombes enseus d’organitzacions polí-tiques valencianistes, apa-llissaments de ciutadansen València ciutat i poblede l’Horta, atacs i assalts adiversos locals d’entitatsculturals i grups d’esque-rra, i atacs a webs com Va-lencianisme.com. Entre el mig centenar deprovocadors, la majoria jo-ves que vorejaven la mino-ria d’edat, hi havia el presi-dent del GAV Manuel Lato-rre. Fonts d’Esquerra co-menten que a l’eixida del’acte el grup va començara cantar “Som i serem va-lencians”, un càntic al qualcomençaren a unir-se, da-vant la sorpresa dels ul-tres, una part dels assis-tents a la conferència, perla qualcosa començaren acantar directament el‘Cara al sol’. Malgrat lesamenaces i els intentsd’intimidació, la presenta-ció del llibre va ser un èxit.

‘Cara al sol’ contra la llibertatd’expressió


“Un procès d’independència a Catalunya faria moure les coses al PV”

AURORA MORALUCAS MARCO

Dissabte de vesprada. Arri-bem uns minuts tard a lacita que tenim amb Alfons

López Tena a l’Octubre. Ens repamb un somriure amable i amb ga-nes de conversar. S’explica de ma-nera clara, pedagògica, cosa que elfa diferent dels seus companys delCGPJ, impregnats d’una culturapolítica espanyola “molt agressiva,molt de blocs, concretament deconservadors i progressistes”,prou distinta al “plantejament molttípicament català de les explica-cions”.

Tot i que “la divisió entre els jut-ges és ideològica, conservadors iprogressistes”, allò ben cert és quesón “molt espanyolistes els uns iels altres” i que, a pesar de ser“més agressius en el sector con-servador”, “també hi ha elementsmilitants en el sector progressis-ta”. Així que López Tena és una so-

nada excepció dintre del Consejo. El seu independentisme decla-

rat, el convertí en el blanc d’unaagressiva campanya mediàtica rea-litzada, entre altres, per l’ABC, laCOPE i Onda Cero. Especialmentdurs van ser els atacs llançats con-tra ell durant els anys 2002 i 2003pels seus plantejaments catalanis-tes, mentre que “quan es tractad’un dels vocals que va ser funda-dor de la Fundació en Defensa dela Nació Espanyola, que és la quepresentà la querella contra Rubia-nes, ni quan altres estan al Forod’Ermua, o a l’Opus Dei o a la Fun-dació Olof Palme, per parlar desectors diferents, a ningú li ha cri-dat especialment l’atenció”.

Tot i la cacera de bruixes ence-tada per la dreta mediàtica, LópezTena porta més de cinc anys de-senvolupant el seu càrrec a Ma-drid, “entre altres coses per la prò-rroga que hi ha de l’actual CGPJ”,una situació que es pot qualificar“de total paralització” i molt pro-

blemàtica. Es tracta d’un CGPJ enquè, per primera vegada, “el PP hatingut i segueix tenint majoria ab-soluta. És la primera vegada queun partit passa de tenir majoria ab-soluta al fet que la renovació el fa-ria perdre aquesta majoria perquèno es correspon amb la composicióparlamentària actual”. Com queper a l’elecció dels vocals fan faltaels vots dels dos partits majorita-ris, el PSOE va pensar, amb certaingenuitat, que “es podria arribar aun enteniment en el qual el PPperdera l’actual majoria absoluta”.Evidentment no ha estat així i“després de les eleccions veuremsi hi ha o no renovació”. “En el casd’un govern del PSOE” segura-ment el Partit Popular no estarà“disposat a renovar el Consejo sen-se que, com a mínim, es dicten lessentències sobre l’Estatut de Cata-lunya o els matrimonis homose-xuals amb la composició actual delTribunal Constitucional”. “En can-vi, si hi ha un govern del PP es re-

novarà amb rapidesa perquè elPSOE no estarà en disposició debloquejar” amb la qual cosa, “el PPtindrà un CGPJ una altra vegadaamb majoria pròpia d’una maneradirecta o indirecta”. Les alternati-ves que estan barallant les distin-tes forces parlamentàries per ferfront a aquesta realitat després del9-M estan dirigides a limitar lesfuncions dels vocals i llevar-los laretribució en cas de què el PP novullga renovar, la qual cosa és pera López Tena “una bona mesura”,tot i no anar més enllà de ser unsimple pedaç, perquè al cap i a la fi“que siga necessari el vot delPSOE i del PP ix de la pròpiaConstitució”, és a dir, que “sensecanvi de Constitució deuria plan-tejar-se molt a fons la pròpiaexistència del propi CGPJ, no solsles majories per a triar”.

És difícil que davant aquest pa-norama la independència i la im-parcialitat del CGPJ no quedenmalmeses. Tal i com cita el propi

entrevistat, “l’Institut Fraser, unafundació del Canadà, realitza uninforme internacional i cada anybarema els països del món segonsuna sèrie de paràmetres”, delsquals dos d’ells “són la inde-pendència i la imparcialitat judi-cials. En l’últim informe publicat elsetembre de 2007, la posició es-panyola en matèria d’independèn-cia era la 64, i en matèria d’impar-cialitat, la 46. Estan per damunt noja els habituals, sinó també Bost-wana, Togo, Uganda i Nepal”. Tam-mateix per a López Tena no estracta tant d’un problema d’inde-pendència, sinó més bé d’impar-cialitat, o siga, “allò que va dirConde Pumpido referint-se als ques’envolten en la toga per a fer polí-tica de trinxera. Un fenomen que“ocorre sobretot a l’alta judicatura:l’Audiència Nacional, el TribunalSuprem, la Sala Civil-Penal del TSJdel País Basc”.

No sols això. Tampoc hi són totsels ciutadans representats, ja que

ALFONS LÒPEZ TENAVOCAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL“

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és llicenciat en dret per la Universitat de València i vocal del Consell General del Poder Judi-cial (CGPJ), el màxim òrgan de govern del Poder Judicial. Aquest jurista valencià és, a més, columnista i autor de nombrosespublicacions i conferències sobre temes jurídics; així com de l’assaig “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democrà-cia”, on es replanteja la relació entre Catalunya i Espanya des d’una sòlida formació jurídica, política i econòmica. L’agost del2007 va anunciar, juntament amb l’escriptor Hèctor López Bofill, la creació del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES), un thinktank que té com a objectiu explorar els diversos aspectes del camí de Catalunya cap a la consecució d’un Estat propi.

21COMARQUESL’Avanç informació, 3 de febrer de 2008

“aproximadament el 10% delsvotants globalment, voten perpartits no espanyols i paguenels seus impostos a l’Estat Es-panyol. Des del moment en quèla seua posició a l’Estat ésforçada i inclou pagar impostos,també han d’estar representats.En aquest cas “en un CGPJ onhi ha 21 membres deuria haverdos més representant la restade nacionalitats”.

El projecte políticEl plantejament del CES és el“d’importar a Catalunya una fi-gura que no existeix o que exis-teix molt poc a l’Europa conti-nental”, però que en canvi sí so-bresurt als “Estats Units i almón anglosaxó en general, queés el think tank, que fa delobby”. Aquest grup de pressió“té uns determinats objectius itreballa per aconseguir aquestsobjectius, fent els estudis,llençament d’idees, etcètera, ila influència que això pot gene-rar”. I quins són eixos objec-tius? Doncs la independència.“Des del moment en què no hiha, a la Unió Europea i en elcontext de la globalització, de-pendència del mercat i la mone-da espanyols, llavors la inde-pendència és factible i possible.Una minoria en un Estat al ser-vei de la majoria contrària nopot tirar endavant, ha de crearun Estat propi. La nostra pro-posta és dir-li a la gent que té lacapacitat de decisió i que trie”.

Ara bé, “això està plantejatcom a qüestió de Catalunya, pelfet que on hi ha condicions perconstruïr un Estat independentés a Catalunya. Perquè es pu-guen donar, entre altres coses,al País Valencià o a les Illes Ba-lears, és necessari que siga pro-mogut pels mateixos que estanallà”. “Per tant, el procès és unprocès exclusivament de Cata-lunya, entre altres coses perquèel marc legal és el que és i totaçò és per fer-ho justament dinsde la legalitat, perquè es pot ferdins el marc de la legalitat. Perexemple la qüestió de promou-re i de tirar endavant una llei dereferèndums es pot fer a Cata-lunya perquè està a l’Estatut deCatalunya, al País Valencià nohi és. I si no hi és, entre altrescoses, és perquè les forces polí-tiques majoritàries valencianessón unes forces polítiques es-panyolistes.

El plantejament del CES, pertant, és el de “fer uns planteja-ments viables, pragmàtics i rea-listes”. En eixe sentit, el seu ob-jectiu no “és fer un projecte po-lític d’independència en l’actua-litat, avui, de Països Catalans,perquè no es donen les condi-cions”. No obstant “també pre-veient una cosa, que normal-ment un procès avançat d’inde-pendència a Catalunya o la prò-pia constitució d’un Estat inde-pendent de Catalunya més aviatfarà moure les coses a Valènciaen un sentit favorable, és a dir,en un sentit contrari a la situa-ció de dependència espanyola.”

ANTONIO MARÍN

El visible desinterès de les institu-cions públiques valencianes a l’horad’encetar un veritable i coherent pro-grama de rehabilitació del llegat pa-trimonial existent en els barris, po-bles i zones rurals del territori na-cional valencià, es fa visible i doloro-sament palpable dia a dia, al con-templar com cauen els edificis méssingulars i importants, repartits pertot el territori.

A la ciutat de València, Rita Bar-berà segueix espoliant i destruint lahistòria i la cultura valenciana ennom d’un progrés que tan encerta-dament denunciava Walter Benjaminen la seues ‘Tesis sobre la filosofia dela Història’. Cal conservar i mantenirels vestigis del passat al costat delselements contemporanis, generantuna riquesa i estabilitat per a tots,sense distorsionar ni lacerar l’entornpaisatgístic, sense hipotecar el be-nestar i l’economia de tots els habi-tants presents i futurs. Pensem ques’ha d’afavorir sempre la conservacióefectiva de la nostra memòria histò-rica, cultural, arquitectònica, emo-cional, musical, paisatgística… totaixò perquè les noves generacionspuguen gaudir i conèixer de maneraclara i directa, l’enorme varietat cul-tural i històrica dels seus ancestres,dels seus avantpassats. València téun dels paisatges singulars, únics iirrepetibles del món; són espais na-turals que manquen d’una real i ve-ritable protecció, a pesar del munt delleis i normes que aproven les insti-tucions públiques valencianes. Po-dem afirmar que són les pròpies ins-titucions les que, després de redac-tar i aprovar lleis, les violen de ma-nera sistemàtica i sense que el poderjudicial prenga les mesures sancio-nadores que en qualsevol país míni-mament democràtic haurien d’apli-car.

La Ceramo de Benicalap i bombasGENS de Marxalenes, l’edifici, obrade Cayetano Borso di Carminati,igual que l’edifici del teatre Rialto,

elements singulars i representatiusde l’Art Decó són tres casos para-digmàtics. En el cas de l’antiga fàbri-ca de ceràmica de reflex daurat, laGeneralitat ha tancat, ara farà un any,l’expedient incoat a petició de l’as-sociació Cercle Obert de Benicalapen 1996. La Direcció General de Pa-trimoni Cultural de la Generalitat Va-lenciana, que es la administració pú-blica competent no sols incompleixen aquest i altres casos, allò establerten l’article 6 b) de la Llei 16/1985, de25 de juny, del Patrimoni Històric i lapròpia Llei valenciana de Patrimoni,sinó que a més respon amb una tem-pesta d’insults, improperis i menti-des a les denúncies formulades perCercle Obert de Benicalap única or-ganització independent que duu 11llargs i durs anys reclamant la recu-peració del llegat patrimonial exis-tent en els diversos barris i antics po-blats repartits en la perifèria deValència, atès que altres associacionsde veïns han estat “neutralitzades”pel poder i han oblidat els seus com-

promisos i obligacions amb els seusconveïns.

I amb això pase a la segona partdel meu escrit: Campanar, Marxale-nes, Torrefiel, Benimaclet, Benima-met… són barris que han estatanul•lats i desactivats gràcies a la po-lítica de compra de persones i vo-luntats, exercida amb total naturali-tat per Rita Barberà i els seus sicaris.

Perquè, pregunte, ja no hi ha pro-blemes de cap tipus en una zona ur-bana, replena de contrasts i man-cances, i que alberga a més de300.000 ànimes?

No hi ha problemes en un espaiurbà on els índexs de pobresa i mar-ginació s’han disparat, gràcies al’absència de programes destinats ala rehabilitació i reinserció de la po-blació exclosa i amb problemàtiquesgenerades per la falta d’expectativeslaborals, educatives… malalties crò-niques, comportaments i addiccionstòxiques, minusvalideses greus…?

Jo he nascut i viscut des de sem-pre en un districte que té el major

nombre d’emigrants, d’infraviven-des, de solars plens de fem, d’enor-mes taxes d’atur i precarietat labo-ral, una zona que gaudeix d’un ele-vat i intolerable analfabetisme, perno oblidar la falta de centres educa-tius i de formació professional. Nin-gú diu res, a pesar que hi ha cente-nars de persones pidolant i arreple-gant deixalles dels contenidors?. Siun passeja amb els ulls oberts per lesnits, pot veure a moltes personesdormint en caixers, en algun pati…

Ni la Copa d’Amèrica ni la Ciutatde les Ciències, projectada pel PSOEi executada pel PP, han aportat solu-cions als nombrosos problemes imancances que patim en els anticspoblats i barris de València. Aquei-xos esdeveniments han accentuat elsdesequilibris i la gran falta de centressocials, de residències públiques perals nostres majors…

Rita Barberà i Francisco Camps nohan invertit ni un euro per afavorir laconvivència amable, harmònica i dig-na en els barris perifèrics de la zonanord de València, polítics que hancomptat amb la connivència de lesassociacions de veïns i de la Federa-ció d’Associacions de Veïns que hanfet de comparses i palanganeros,amb les institucions i no han denun-ciat l’enorme quantitat de pro-blemàtiques que pateixen els habi-tants dels barris perifèrics. Per aixòalguns ja hem dit prou. De la reivin-dicació estrictament social i veïnal,de la que sempre s’aprofitava el par-tit de l’oposició de torn, germà bes-só del que està manant – en encer-tada metàfora del sobiranista JuanJosé Ibarretxe – ens hem decidit al’actuació política d’allò que semprehem estat reivindicant. A partir d’a-ra no reivindicarem res als nous Cà-novas i Sagasta. El seu redit s’ha aca-bat, el dels uns i el dels altres. De-manarem, en les urnes, el poder po-lític per poder fer allò que semprehem reivindicat. I ho farem amb unobjectiu:assolir la República Valen-ciana, l’ideal de societat justa, lliurei fraternal i amb un partit: RepúblicaValenciana- partit valencianista eu-ropeu.

Les antigues fàbriques La Ceramoi bombas GENS, des del testimoni dela vitalitat valenciana del passat, ensvenen reclamant ara, lluitar pel seupresent, pel benestar del conjunt delpoble valencià.

ANÀLISI! TESTIMONI D’UNA POLÍTICA MUNICIPAL

‘Bombas GENS’ i la Ceramo com a símptoma

Gens. Antiga fàbrica de Marxalenes.

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2008

REDACCIÓ

Aquest diumenge 3 de febrer elgrup alcoià presenta al Barnasantsel seu nou àlbum Sàmara. Segons elgrup, el significat d’aquest mot propidels fruits dels arbres, nodreix l’en-trellat de la nova proposta del grupd’Alcoi. Aquesta és una llavor ambales, que -com els orígens dels mem-bres d‘aquesta formació musical i ar-tística- pren el vol sent conscient dellloc de partida, experimentant ambel viatge, dispersant arreu pel ventles pròpies arrels i coneixences. Com la Sàmara, que fa llargs reco-rreguts o cau prop de l’arbre emis-sor; la cançó d’autor de VerdCel fil-tra l’essència de músiques moder-nes diverses, bevent del rock, delpop, i també la rítmica i línies melò-diques mediterrànies. Excavar als orígens de VerdCel sig-

nifica entrar dins les portes deltemps d’un poble paradoxal, entrenatural i industrial; de fàbriquesvora riu, sènies, fil de vint i drapai-res, metal·lúrgia i artesana manufac-tura, masos mecanitzats, amos i mo-viments sindicals, guerra i postgue-rra, república i dictadura, espaisd’arqueologia industrial. Amb un en-torn natural dibuixat de testimonisàrabs, pedregars, horts i bancals desecà, caves de neu, herbes aromàti-ques, salts d’aigua i barrancs. Unesarrels d’un poble que VerdCel ensmostra a través dels ulls dels avant-passats, gent que ha viscut i haconstruït aquest llegat; els proces-sos històrics del segle XX contatsara pel prisma vital dels seus habi-tants. Una dona nonagenària amb lesseues vivències deixarà impressionsals paisatges emocionals del nou tre-

ball dels VerdCel; com venen fenthabitualment a partir de cançons,imatges (videojeing), textos i inter-pretació. El recorregut des de l’àvia,passant per la mare, ens farà dava-llar fins trobar-nos amb el/la jove ac-tual.Les etapes d’una vida humana i lahistòria d’un poble units en un solarbre que creix a qualsevol indret; lasàvia que corre per dins seu en lesdues direccions (artèries i venes,passat i present), injecta aliment ala llavor per a què - conscient delquè és - es deixe caure, vole enllà, ion aterre, arrele.VerdCel i les noves cançons de Sà-marà conten- a través de diferentsmitjans -una història, d’una maneraaudiovisual: amb la música, el text,les imatges projectades i les reals.

+ info: www.verdcel.com

VERDCELSAMARÀ

JORNADES VINÍCOLES A PICASSENT AMB EL CELLER “ARS LOCA”

La Regidoria de Cultura, Joventut i Promoció Lingüística de l’A-juntament de Picassent comença esta setmana unes jorna-des vinícoles destinades al coneixement per part de tots elsparticipants del món de l’enologia. Des de dijous i fins el 14de febrer els participants tindran l’oportunitat d’assistir atres sessions de cursets al voltant del vi, així com a interes-sants tasts realitzats pel celler “Ars Loca” de Gandia. Des dela Regidoria s’ha estat conscient que el món del vi ha des-pertat en els darrers anys l’interés de gran part de la pobla-ció. Diversos sectors de la societat s’han interessat per l’uni-vers de l’enologia. Amb tot, el vi s’ha convertit en part de lanostra cultura, el vi pot arribar a ser un art.

Les jornades començaren ahir dijous 31 de gener amb tast devins negres, la segona jornada es produirà la setmana següentamb un de vins blancs i es tancaran les sessions el dia 14 defebrer amb un tast de caves. Els cursets, que es realitzaran ales dependències de la Biblioteca Municipal, tenen places li-mitades i el preu total per les tres sessions és de 20 euros.Els professionals del celler d’art “Ars Loca” de Gandia realit-zaran classes magistrals d’enologia i la biblioteca municipalposarà a l’abast dels assistents llibres sobre la ciència del viper a préstec.

“Amb este tipus d’iniciatives intentem ampliar el ventall cul-tural de les nostres activitats. Des de la Regidoria de Cultura,Joventut i Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Picassentvolem arribar a les preocupacions culturals dels nostres veïnsi veïnes, i és indubtable que últimament s’ha despertat un in-terés important pel món de l’enologia, i nosaltres volem po-sar-lo a l’abast de tots els picassentins i picassentines”, ha as-senyalat el regidor Artur Hernández.

En els pròxims dies la Casa de Cultura de Picassent es con-vertirà en un espai on poder gaudir del plaer de l’art i del vi, aparts iguals.

+ info: www.culturapicassent.com

SÀMARA ÉS EL NOU DISC DELS ALCOIANS VERDCEL QUE PRESENTARAN EL PROPER DIUMENGE 3 DE FEBRER AL BARNASANTS

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2008 23

REDACCIÓ VALÈNCIA

El Tourbolet Show, el primer festivalitinerant de rock creat per grups delPaís Valencià per donar a conéixerles seues propostes artístiques, tor-narà enguany i per tercera vegada ainundar els escenaris del millor me-tal i hardcore cantat en català. Des-pres de dos anys molt productius anivell de públic i concerts, amb mesde 40, tornen amb forçes renovadesa un bon grapat de comarques delPaís Valencià, expandint-se mes en-cara cap a Castelló i Alacant, i denou desplaçant-se cap a Catalunya.Més d’una vintena de concerts entrefebrer i maig que comencen i aca-ben amb dos festivals d’inauguració icloenda on mostraran tota la capaci-tat musical del Tourbolet. En aques-ta nova gira estaran tots els grups del’anterior: Gàtaca, d’Ontinyent (laVall d’Albaida), guanyadors del con-curs Sona 9 en l’edició de 2004 i pre-miats amb un guardó al festival In-quiet de Picassent pel seu videoclipEl show de la foscor; El CorredorPolonès, també d’Ontinyent; Inòpia,de Sueca (la Ribera Baixa); 121dB,de Valencia, guanyadors del premiOvidi Montllor al grup revelació2007 i un dels grups amb més pro-jecció dins del panorama del hard-core estatal; i Bakanal, que contaamb membres del Camp del Turia.Cinc joves bandes que ja s’han con-solidat en el panorama musical en lanostra llengua gràcies als discs quehan publicat al mercat: El show dela foscor, de Gàtaca (Picap, 2005);Latent, d’Inòpia (Comú, 2005) queestan preparant el que serà el seusegon disc: Les estacions de l’arròs;Catalunya Punks, d’El Corredor Po-lonès (Bullanga Records, 2005); Totper l’aire, de Bakanal (Autoeditatjunt a Comu, Útero Productions iProduktiones costrosas, sota llicèn-cia creative commons, 2007); i Equi-later, de 121dB (Gor, 2007). De nou,pretenen que aquesta iniciativa creeplanter i ajude als nous grups delPaís Valencià a tindre més facilitatsper a difondre les seues propostes

artístiques als escenaris. Així que in-clouen 5 nous grups de diversos es-tils dins del rock i del metall, i es re-noven amb nous estils com el hiphop. A més a m´´es, per primera ve-gada conten amb grups provinentsde Catalunya, creant nous lligamsque els ajuden a expandir-se totsplegats. Els grups que s’han unit alfestival 2008 són: Rapsodes: que jahavía col·laborat a nombrosos con-certs de la gira anterior. Aquest grupde hip-hop del camp del túria va co-mençar a fer els primers temes allàper l’any 2005. Però no serà fins el2007 quan es possa seriosament atreballar els temes i a donar-li canyaper a preparar el que serà el seu pri-mer cd autoeditat, que vorà la llum ala primavera del 2008. Han guanyatpremis com el de millor maqueta alspremis Ovidi Montllor 2007 o el demillor videoclip al festival Inquiet 07en Picassent. Rosa-Luxemburg: Vaser una de les sensacions del darrerSona 9, plantant-se a la final de lasalaRazzmatazz. El grup agafa laforça i el ‘groove’ del rock dur il’estètica i la filosofia de l’indie rock.En directe, ofereixen un show con-tundent amb unes cançons rocke-res, en què les guitarres i els ritmessincopats mouen al públic a suar lasamarreta. Aürt: El grup neix al fe-brer del 2006. Amb influències cla-res de grups que van des de BerriTxarrak fins a Muse passant perRATM entre d’altres, ens mostrenun metall intens i melòdic molt bendirigit per la veu d’Alba, dotant algrup d’una forta personalitat. EnMarç de 2007 guanyaren el premi

del públic al concurs Primavera perla llengua. Home Fòssil: neix a Quartde Poblet (València) l’any 1995.Després d’un canvi de formació esrebatejen amb Feria de Monstruos,grup de hardcore melòdic. De lescendre de Feria de Monstruos, tresdels seus components han tornat atocar junts amb el rock’n’roll delsseus inicis. Neuròtics: són una ban-da que es forma a finals del 2006. Laseua musica és una barreja d’estilsque van des del Stoner, el Grungefins el Punk... Siguent les seues in-fluencies grups com els Queens ofStone Age, Wolfmother, Nirvana,Smashing Pumpkins, Ramones, ... La gira la començem el proper dia16 de febrer amb un gran festival al’Àgora jove de l’Alcudia. En aquestconcert actuaràn pràcticament latotalitat del Tourbolet, ajudats perles presentacions de l’artista localToni de l Hostal i per els Tourbodjsque s’estrenen en aquesta nova eta-pa. I finalitza el 22 de maig a la salaEl Loco de València amb un nou fes-tival amb el millor rock i hardcore encatalà. En la vintena de concertsque anem a fer durant la gira Tour-bolet 2008, pasarem per localitatscom Sueca, La Pobla de Vallbona,Quart de Poblet, Castelló, Alcoi, On-tinyent, Ondara, Pedreguer, Ala-cant, Denia i Crevillent. I per segonany consecutiu pujarem a Catalunyaa tocar a Riuderenes (Girona) i Te-rrassa (Barcelona) on coincidiremamb els nous grupscatalans que s’a-fegisen

+ info: www.tourbolet.com

COMENÇA EL TOURBOLET 2008

JORDI MARTÍ FONTAmb Llunàtics vam tocar dos cops amb Obrint Pas. El primer, a laciutat de València, al Kasal Popular del carrer Flora, al costat delzoològic. Una nit intensa en què jo, després de l’actuació i de des-muntar, vaig aprofitar per recórrer els carrers dels poemes d’Este-llés. No en vaig trobar cap, eren les quatre de la matinada i la fes-ta no ens l’acabàvem... I gràcies a això, també, hi he tornat moltscops. Allí i en aquell moment, no els havia sentit mai, van fer unconcert discret, accelerat, ells sense dolçaina i nosaltres ambgralla. En acabar, vam xerrar amb el Xavi Sarrià, que no sabiaaleshores que es deia així, i ens va dir que havien provat de tocarla dolçaina amb el grup però no se n’acabaven de sortir. A la vistade “Benvinguts al paradís”, “En moviment”, “La flama” o “Terra”,els seus darrers discos, podem dir que la cosa ha canviat, i no no-més ha canviat sinó que, per mèrits propis i gràcies a la constàn-cia i la creativitat, s’han convertit en un dels grups més impor-tants i interessants del panorama musical català. Ja sé que ser“famoset” en àmbits petits com el nostre a vegades està mal vist,però jo crec que el que han aconseguit no és cap ‘bluf’ sinó tot elcontrari, el reconeixement a una feina honesta i musicalment im-pecable dintre del(s) seu(s) estil(s), amb el cap sempre obert afondre i infectar, lliures en música i paraules. Em vénen al capaquests pensaments després de llegir “Del Sud. El País Valenciàal ritme dels Obrint Pas”, dels periodistes Antoni Rubio i HéctorSanjuan. Un llibre que no us deixeu perdre si no enteneu encaraquè són això dels moviments socials en aquest país nostre, quisom i per on anem; ah, i algunes de les músiques que ens acom-panyen i ens empenyen. El llibre no és només “el llibre d’un grupde rock” sinó una documentada i viscuda trajectòria d’un grup id’un país que han crescut i lluitat junts fins a avui mateix. El pri-mer disc amb una cançó seva que vaig escoltar era “Un poc derock”, editat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat debaix, un recull de grups amb cançons en català. Contenia “AValència” i en un deteminat moment de la lletra, deien que “Notrobés ningú amb qui poder-te orientar. Ningú et guiarà cap a lallibertat”. Guiarà no, però sí que t’acompanyarà i segur que hisona Obrint Pas, com a mínim.

OBRINT PAS,COM A MÍNIM


MARC ANBTONI ADELL *

En el context dels 75 anys deles Normes de Castelló (1932-2007), que l’Institut d’EstudisCatalans –IEC- està promoventarreu del territori, amb la com-plicitat de diverses institucions–universitats, col·lectius, asso-ciacions...- haguera estat injustdeixar de retre homenatge alsmestres benemèrits, que prota-gonitzaren aquella renaixençapedagògica “d’abans de la gue-rra” a les terres valencianes: elsCarles Salvador, els Enric Soler iGodes, els Antoni Porcar…itants d’altres -“la generació delsanys 30”, com els ha anomenatFerran Zurriaga-, fins als que en-cara “desprès de la guerra” –elmateix Soler i Godes i Miquel Pe-ris- que feren de la seua vocaciópedagògica, una autèntica voca-ció cívica, en favor de la llengua idel País i que ens han esperonatfins al moment actual, amb lapresència activa de la Federaciód’Escola Valenciana –FEV-.

Perquè, efectivament, de noser per la FEV que treballa inten-sament i sense defallir, per la re-cuperació, dignificació i tracta-ment adient de la llengua al nos-tre sistema educatiu, estaríemsota mínims. Per què? Molt sen-zill, perquè l’administració edu-cativa mal anomenada ”valencia-na” i salvades honrosíssimes ex-cepcions de funcionaris cons-cienciats, no mou un dit per lanostra llengua i quan ho fa és perperjudicar-la.

Ara mateix les seues activitatsdepassen, en molt, la promocióde les “línies” i abasten la creaciódels premis “Sambori”, el fomentde la participació social i ciuta-dana –manifestacions, declara-cions, les “trobades” arreu delPaís etc.-, el voluntariat lingüís-tic... Les Trobades d’Escoles enValencià –per exemple-, sónaplecs lúdics i reivindicatius quehan esdevingut el projecte ambmés ressò de l’entitat, reunintfins a 220.000 persones, entrealumnes, mestres, familiars i pú-blic addicte. Una trobada és, enl’actualitat, la manifestació popu-lar més important d’estima perla llengua, al nostre País. Les tro-bades són un invent valenciàúnic a Europa i segurament a laresta del món. A més, en els da-rrers anys l’entitat ha eixamplatel seu radi d’acció a la normalit-zació lingüística en l’àmbit social:educació, música, cinema, litera-tura, cultura popular, multicultu-ralitat, voluntariat, sostenibilitati democràcia participativa. Perexemple, pel 2008 s’inauguraràel circuit de cinema en valencià,coordinat per Escola Valenciana.

Després de les jornades de debatcelebrades a Castelló el 2003, Es-cola Valenciana ofereix un con-junt de materials destinat a l’aco-llida de nouvinguts a les aules enun context multilingüe. El Volun-tariat pel Valencià és el projectede participació lingüística que téper objectiu crear nous parlantsde valencià etc. etc.

Tot això ha estat possible pelcoratge dels seu dirigents des deCarme Miquel –als inicis- a DiegoGòmez –en l’actualitat- i elsequips de col·laboradors entu-siastes que els recolzen. No en vahan rebut el reconeixementd’institucions, com la Generalitat-de Catalunya, clar, perquè la deValència té altres prioritats, coml’America’s cup o el circuit deFòrmula I...-, el premi “BaldiriReixach”, la distinció de l’asso-ciació “Josep Climent” de Caste-lló...

I una cosa –ara i abans- va lli-gada a l’altra: escola en valenciàequival a escola de qualitat pe-dagògica i humana. Més encara,de majors rendiments acadè-mics, perquè totes les investiga-cions han confirmat que elsalumnes escolaritzats en la nos-tra llengua no només són elsautènticament bilingües –fins itot amb millors notes en castellà,que els propis castellanopar-lants-, sinó que en la resta d’as-signatures esdevenen alumnesavantatjats. I és que –ara i abans-l’alumne apareix com a centred’atenció i dedicació, l’activitat

escolar com a eina per obrir i de-senvolupar el pensament, la mo-tivació esdevé el motor que fa lestasques més atractives i la llen-gua no només és treballa a tot elcurriculum, sinó que es fa pre-sent amb un ús social i comuni-catiu habitual..., afavorint fins itot l’aventura de la creació literà-ria. Com en aquells grans mes-tres, deixebles avantatjats delsmoviments pedagògics renova-dors de l’Europa del moment.Perquè, certament, les grans fi-gures de “l’escola nova” –De-croly, Montessori, Freinet...- fe-ren grans aportacions a la peda-gogia renovada, amb el conreude la llengua, l’estima de la natu-ra i l’amor al País. I els nostresmestres -Carles Salvador, Soler iGodes, Antoni Porcar, Serafí Sa-lort, Josep Francesc Boix...itants d’altres com documentaFerran Zurriaga- seguiren el seuexemple.

Efectivament, el belga Decrolya començament del segle XIX ien la seua escola de l’Ermitageamb el lema d’ “una escola de lavida i per a la vida”, adreçada asatisfer les necessitats naturalsdels infants. A saber: necessitatd’alimentar-se, de protegir-secontra la intempèrie de defensar-se dels perills i de fer coses, d’ac-tuar, de treballar...Els seus “cen-tres d’interès” foren proverbials idefensava tres moments o eta-pes: observació, associació i ex-pressió...Tot això en un contexteducatiu global i

globalitzador...també en la llen-gua que està en tot i ho animatot...

Montessori posà la medicina alservei de la pedagogia i fundà lescases dels bambini, a Roma, en1907. Recomanava l’educaciódels sentits, la llibertat de movi-ment i d’iniciativa dels infants,amb materials didàctics renova-dors i suggerents, que invitavena l’activitat i a l’ordre, en un con-text estètic i de laboriositat...Itot això des de la persuasió i nola imposició. Defensava l’estimu-lació de les capacitats dels in-fants, per afavorir el seu desen-volupament sensorial i intel·lec-tual. El tercer congrés del “mèto-de Montessori” tingué lloc a Bar-celona.

Freinet en Cannes fundà una“Cooperativa laica de l’ensenya-ment” que volia substituir l’edu-cació llibresca i memorística perl’aprenentatge de l’experiència.Especialment materialitzada enl’imprimeri à l’école i fins i totmitjançant la ràdio i elcinema...sense oblidar la forma-ció moral del caràcter, en lapràctica d’una disciplina accep-tada i interioritzada, on el mestreés guia i exemple i no vigilant.En 1933, a l’Escola d’Estiu de laGeneralitat de Catalunya, Céles-tin Freinet va donar dues con-ferències: Una tècnica nova d’es-cola activa i El cooperativisme alservei de l’Escola on, com alum-nes delerosos i amatents es tro-bava Soler i Godes i altres mes-

tres joves i il·lusionats.Heus ací tres protagonistes

destacats d’una escola nova i eu-ropea que viu el contacte amb lanatura i que l’experiència de l’in-fant és la base de la seua educa-ció intel·lectual i moral, en uncontext afavoridor d’una pro-gressiva autonomia personal. Elsprincipis de l’escola nova es tro-ben en la declaració de la LigueInternationale de l’EducationNouvelle, fundada en Calais en1921.

Aquelles estratègies meto-dològiques d’observació, d’esforçpersonal de recerca, de treballde grup col·laboratiu, de fomentde la intuïció i la manualització,on la reflexió es combinava ambla pràctica, on la correspondèn-cia escolar i la impremta eren ei-nes per a la coneixença mútua iel saber fer, on els itineraris perla natura i l’activitat física erenfreqüents...i fins i tot s’organitza-ven colònies d’estiu, com la deSant Pau, d’Albocàsser... foren el“catecisme” d’aquells mestresbenemèrits, on la llengua, la nos-tra llengua, ho amarava tot. Això,que fou la pràctica habitual d’a-quells grans patriotes i mestresalhora, ha estat recuperat per lesescoles valencianes d’ara mateix.Ells feren un esforç gegantí en-vers el tractament i la dignifica-ció de la llengua, més enllà de lasimple condició d’assignatura,gastant-la per a les altres matè-ries i el context relacional i socialde l’escola: la recerca de mots, laclassificació i la confecció de vo-cabularis, els exercicis ortogrà-fics, la redacció i la composició,la correspondència epistolar, lacreació literària, la recerca histò-rica, la dimensió cultural i social–com als actes lúdics i a les fes-tes...- Calia afegir, però, la col·la-boració institucional -al més altnivell- d’aquells mestres be-nemèrits, com ara en la signaturade les Normes del 32 –de les quèenguany commemorem el 75 ani-versari-, la contribució a l’elabo-ració del Diccionari català-valen-cià-balear, la participació en elstreballs lexicogràfics de l’IEC...Il’estima, finalment, de la cultura illengua pròpies i del País i de laseua gent. Al respecte FerranZurriaga es refereix a aquells be-nemèrits mestres, amb aquestesparaules... “Ells, seran a més amés de mestres, poetes, literatsautodidactes, impulsors d’inicia-tives cíviques i patriòtiques, ad-miradors del paisatge i amantsde la natura, cultivadors de l’a-mistat, lectors incansables quevan saber estar alhora que mar-cava el rellotge de la pedagogiaeuropea i amb passió la van apli-car sense descans a la seua tasca

LLENGUA L’escola i la recuperació de la llengua (II)

L’Avanç informació, 3 de febrer de 2008 25

JOAN S. SORRIBES

I

L’estació del Nord bull. La cuade llarga distància vibra, els pas-satgers van i venen, migdia ple, elcorridor comercial sorollós, elswàters bruts, dor borses de fem enun cantó i uns iaios a l’espera deno res, i uns ulls d’esguard perdut,cos menut de dona, pell bruna,rostre indígena dels Andes, em-penyent la cadira de rodes d’unadona blanquíssima… Quan arri-bes al teu nou país / besa la te-rra que t'acollirà / però no obli-des que jo t'esperaré ací/ junt ala gent que sempre has estimat(Si te’n vas –l’emigrant)…la pri-mera cançó del nou CD de CarlesEnguix (A dos quarts de cinc) nosona com a música ambiental al’estació, però jo la sent, la imagi-ne com fons sonor.

I per imaginar, imagine tambéun nom que posar-li a l’emigradaque té cura de l’anciana depen-dent. Li dic l’Isabel, mentre l’ob-serve en el seu quefer. L’Isabel,una dels més de vuit cents milemigrants que formen la poblaciódel meu país, vinguts d’allà, delluny…Sense bandera / sensecap nació / supervivencia / és laseua religió (Pobres, pobres)…,sense dret al vot, sense seguretatsocial sovint, sense contracte,sense drets…, m’acoste prop persentir la seua, la supose ambaquella dolcesa i cadència pròpiade l’altiplà, i quan parla, efectiva-ment, té el ritme i el timbre de lamúsica andina, mentre empenydecidida la cadira de rodes: Nopuc viure sense tu / digue's elrumb que he de seguir (Boiraespessa). No m’és difícil imaginarles raons que porten algú a deixarla seua terra i anar a parar a l’altrapart del planeta: sobreviure, alcapdavall. Però és més senzill en-cara, sorprenc una conversa de lesdues dones, i l’Isabel diu: “Hed’enviar els diners a la familia”: Ifins i tot la terra ja no blasma /contra tot allò que l'esclavitza / ila converteix en màrtir / Ja noqueden més paraules per men-tir... (Indefensió). L’Isabel és deCajamarca, una població menudaa 2.750 metres d’altitud al norddel Perú, una ciutat agrícola i mi-nera, sobretot.

No, a penes ja algú es conmouamb res que no siga un vídeojoc ouna pel·lícula. Ens han anat empe-drant els sentiments i la concièn-cia: I si algú de nosaltres / els hivol replicar / amb respostes dife-rentes / que no havien calculat /t'atropellen amb la ira / t'arra-conen a un costat / i et revisenl'expedient / per si et poden re-ciclar (Són uns bojos). I malgrat

tot, conmoure’s és a l’abast de tot-hom, conmoure’s amb la miradad’una Isabel, conmoure’s ambl’harmònica de Carles Enguix fentel contrapunt al baix del seu fillLluís i els teclats de Vicent LluísFontelles, mentre Narso Domingomarca el ritme de les cançons d’a-quest imaginari en l’estació, una iuna altra les cançons es van suc-ceïnt: Però tu sol no podràs /creuar l'horitzó / on més enllànaix el gran sol / els teus ullsbrillaran / en la fosca nit (In-fants). Com brillarà el sol a Caja-marca?

Vuit cents mil. Ho he dit abans?Més d’un 15% per cent de la po-blació valenciana. I sense drets so-vint. Deixant el seu món, per bus-car el món: perquè “el món” és elnostre. El seu encara està perconstruir, és aquell altre món queha de ser possible, perquè sinóningú tindrà cap món per viure.Però… A poc a poc et convencen/ d'abandonar-te a ells / a unavida globalitzada / emmanilla-da i tu sotmés (Se'n fuig). Així,l’Isabel empeny la cadireta de ro-des, amunt i avall de l’estació: ales portes fa bon sol, el carrer deBailén que fa costat bull de mes-tissatge, de ritmes i de colors, l’O-rient, l’Àfrica i l’Amèrica Llatinaconviuen amb una Valènciaesplèndida i radiant. Deixe l’Isa-bel: bona sort i benvinguda al teunou món.

II

Passeig de la Petxina, prop deles vuit: Ara al vespre / l'hanpintat de gris / i els arbres / els

han desvestits (La tardor). HuiCarles Enguix és la banda sonoradel dia, és una sort que la veu i elsacords càpiguen en la minúsculacapseta que és un mp3. L’IVAMtanca les portes i la València deltramvia (Galeria 8 del Centre JuliGonzález, ‘València del Tranvía’.Manuel Vicent versus Antoni Vi-cent, fins al 17 de Febrer) quedadarrere d’elles. La València quevaig xafant, vora riu, em duu a lesportes de la Casa de la Caritat: Es-claus i enganyats / pugem il·lu-sionats / una escala trencada /pendent de falcar (Desert).

A l’andana d’enfront de la Casade la Caritat, un grup d’indigents.El mestissatge de l’extrema po-bresa. Uns centenars, dicen, mal-viuen en els carrers de la capital.Ben mirat, el món que va deixarl’indígena Isabel per vindre entrenosaltres, no està ni lluny ni ocult.Dormir a un caixer, sota un pont,en un solar…, o fer nit en l’alberg,qui sap què els farà decantar-seper una o altra opció: ...no hopenses més / dona't l'oportunitat/ deixa fugir el tren (És unaconfusió). Vés a saber quina ésl’oportunitat i quin és el tren quanel trajecte du de misèria a misèria.

…la sort et dóna l'esquena /ningú et reconeix (Dolça Inés), icom a la dolça Inés, les ombres delcapvespre fan que el grup es difu-mine fins a quasi desaparèixer,una metáfora quasi perfecta decom la ciutat, la societat, nosal-tres, digerim les pròpies misèries.Una situació injusta no deixa deser-ho pel fet de fer-se invisible,però hui a penes ja ens conmouenuns pocs vídeojocs i algunes pel·lí-

cules. Ho havia dit això en algunmoment? L’Enguix m’acompanyatot el dia, bon amic, el seu pop ésmelangiós i còmplice, té ànima ne-gra, soul d’un raval que ja no somperquè som la metrópoli, bé la pe-rifèria de la metrópoli… Cau lanit: La cendra avança / s'apagael dia / naix la fredor (I això éstot).

La perifèria, una més, una detantes, una de les que estan enllista d’espera per ser engolides idesaparèixer a força de ser cen-tre, part del centre, zona grissad’un món grís que se’ns confessaimposible, insostenible, suïcida,letal… Perquè no em sents i etsents / i els dos units ho inten-tem (Fem les coses bé), m’etzibael Carles Enguix en una cançó.

i III

Són catorze cançons, catorzebelles cançons. Si teniu l’oportuni-tat vos recomane anar a sentir-loen directe. Però, no deixeu passarl’oportunitat de comprar A dosquarts de cinc, el darrer CD deCarles Enguix (www.carlesen-guix.com), val la pena. Jo, si m’hopermeteu, acabaré sentint la ver-sió de l’Enguix d’aquell vell temaque Josh White va arroplegar delfolk i que The Animals van popula-ritzar en els anys seixanta: Aratinc un peu a dalt del tren / il'altre en l'andana del temps /sols em resta / acabar el viatgeemprés (La casa del sol nai-xent). Potser hi ha alguna cosamés que vídeojocs i algunes pel·lí-cules que aconsegueixen conmou-re’ns encara a tots.

MÚSICAA dos quarts de cinc

escolar” I encara diu més: “Lapersonalitat d’aquella colla demestres els feu estar presentsi en primera línia en molts mo-ments de reivindicació social ieducativa. També les seuesamistats representen a un es-tol de persones que es feienassenyalar per la seua activi-tat intel·lectual i científica.Una mostra de tot això, perexemple, es la colla d’amicsdel mestre Enric Soler: El po-eta Bernat Artola, companyd’aventures juvenils, excur-sions pels Ports i el Maestrat ianimadors del joc de pilota icertàmens literaris; el compo-sitor Vicent Asencio i la seuamuller Matilde Salvador; elgeòleg Vicent Sos Baynat; elmatemàtic Frederic Alicart; elmetge Vicent Altava; el filòsofFerran Puig o l’arqueòlegFrancesc Esteve”.

Aquell temps i aquell País,traslladats al moment actualdels inicis del segle XXI, no estroba menys mancat d’iniciati-ves a favor de la renovació pe-dagògica i d’arrelament al te-rritori. I això és el que fa laFederació d’escola valenciana.Però no es troben del tot sols,els de la Federació, perquèinstitucions cíviques com aral’associació Josep Climent deCastelló –del bisbe Climentsabeu que hem celebrat, ambdiversos actes, el III centenaridel seu naixement-, tambétreballa a favor de la llengua ala litúrgia, a la catequesis, ales activitats culturals i musi-cals, a l’esbarjo dels infants iadolescents...La Fundació So-ler i Godes de la UJI, que con-voca els premis anuals de re-novació pedagògica; La Fun-dació Carles Salvador de Be-nassal, que publica materialsdel mestre i organitza troba-des d’estudiosos de la seua fi-gura, els responsables de laUJI que ha aixoplugat un con-grés medioambiental promo-gut per la Federació i ara ensofereix el magnífic marc de laLlotja del Cànem, els milers defamílies que porten als seusfills i filles a les línies en va-lencià, els centenars de mes-tres i professors de primària isecundària –hereus d’aquellscapdavanters: Carles Salva-dor, Soler i Godes, Antoni Por-car, Serafí Salort, Josep Fran-cesc Boix, Miquel Peris i Sega-rra...- que treballen a favord’una escola valenciana dequalitat i en la nostra llengua.I la gent d’aquest País que co-mença a sensibilitzar-se per laseua identitat... I ara l’IEC querecolza amb entusiasme lacommemoració dels 75 aniver-sari de les Normes de Castelló,amb actes com el present.

Així que no està tot perduto, millor encara, està tot perguanyar. Com diu l’eslògan dela FEV: “El futur és nostre”. Ijo vull afegir: “guanyem-lo”!

(*) Marc Antoni Adell és peda-gog i psicòleg.


PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

El Caiga treu els colors a CampsTele 5|www.telecinco.es/caigaquiencaigaEn la seua darrera emissió de la temporada el programa deTele 5 “Caiga quien Caiga” va realitzar un reportatge especialsobre el tracte que reben els periodistes valencians per partdels màxims representants de la Generalitat Valenciana quetan sols responen a les preguntes dels periodistes si aixó elspermet fer propaganda dels grans events projectats o de lacampanya electoral. Finalment, el Caiga tampoc va podertraure una declaració a Framcisco Camps a ls fira FITUR.

Comunicació

Dos milions de signatures contra el cànon digital de l’SGAETodos Contra el Canon| www.todoscontraelcanon.es

Todoscontraelcanon, laplataforma que té el suportde vint-i-set associacionsde consumidors,d'internautes, d'empreses ide diversos sindicats halliurat dos milions designatures en contra delcànon digital al secretari deComunicació espanyol,Fernando Moraleda. Laplataforma doncs, continuala lluita en contra del cànonque encareix tots aparells

amb capacitatd'emmagatzemar dades,des dels telèfons mòbils alsdiscs durs o elsreproductors d'MP3.Josep Jover, president del'Associació Espanyola dePetites i Mitjanes Empresesd'Informàtica va dir, abansde lliurar les signatures,que una societat del segleXXI no podia suportar uncànon pensat per al segleXIX, que per això havia de

desaparèixer i calia pensaruna nova manera deprotegir la propietatintel·lectual. SantiagoUreta, president del'Associació de Música aInternet, també ha dit queeliminar el cànon eraperfectament viable i quemilers de músics jagestionen els drets de lesseves cançons per la sevabanda, sense comptar ambl'SGAE.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 4 al 18 de febrer de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

L'Avanç 143

Documents

Transcript of L'Avanç 143