L'Avanç 152

L’escola en valencià, vetada a milers d’alumnes

Llum verda a la jornadalaboral de 65 horesEls neocon europeusimposen la seua força a laComissió Europea i apro-ven una mesura queesborra un dret històricaconseguit per la classetreballadora pàgs. 22

ECONOMIA

Creixen elsproblemes a l’actualSudàfricaEl canvi que va suposarla fi de l’apartheid potquedar-se en papermullat si no se li acom-panya de mesures trans-foemadores pàg. 06-07

INTERNACIONAL

Webs ministerialsdiferencien entre‘català’ i ‘valencià’pàg. 11

+ Notícies

ENTREVISTA

David Segarrapàgines centrals

ESTUDI HI HAURIA 200.000 MATRICULATS SI L’OFERTA S’ADEQUARA A LA DEMANDA

Occitània pren la paraula La llengua d’oc, una de les parles d’Europa més menystingudes institucionalment, rep bones notícies amb l’esmena de la Constitució francesa que protegirà els "idiomes regionals” pàg. 16

13 DE JUNYTardor 2008

2 euroswww.lavanc.com

#152

Miguel Romero, cap de comunicació d’Acsur-Las Segoviaspàg. 08-09

Quadern

GOSSA ASSAONADAEls pegolins la Gossa Sorda ens parlen sobre laseua nova aventura discogràfica, ‘Saó’, i de la giraque els conduïrà pels millors escenaris de l’estiu

Actualment el 55,2% dels centres no oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que pro-voca que la matriculació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes pàgs. 12-13

TERESA ROIG

02 L’Avanç informació, 13 de juny de 2008

OPINIÓMAHATMA GANDHI

“A la terra hi ha suficient per satisfer les necessitats de tots,

però no tant com per a satisfer l’avarícia d’alguns”

EMILI OLMOS Professor i POETA

LLlig a un diccionari delsPaïsos Catalans: combregar,rebre el sagrament de l'euca-

ristia. Mire després les notíciescontundents d'Alacant: 9000xiquetes es queden sense comunióenguany. La secta catòlica ha pujatde 2 a 3 els anys de catequesiimprescindibles per ingerir l'hòstia.Aquesta mida ja s'ha posat en pràc-tica a la diòcesi de les comarquesmeridionals. Tot començà al 2004quan es detectà en unes enquestesque les xiquetes tenien dificultatsde comprensió lectora i aleshoresl'arquebisbat cregué oportú adap-tar-se al nou sistema educatiu. Siles combregandes no controlen béles matemàtiques podrien ingerirmés hòsties de les permeses perdia. Les xiquetes combregaran unany més tard, i açò és un caos:manifesta una mare que les xique-tes ja seran molt majors i l'acteperdrà el marcat caràcter infantil,és que són ja quasi unes donetes,alguna no vol ni vestir-se perquè esveuen disfressades, apunta unaaltra mare catòlica integrista. Peròel problema és molt més greu. Nocombregar és no comprar el vestitni les sabates, no fer banquet nifotos, no rebre regals ni tirar la tra-ca al portal, no fer les estampetesni les invitacions. Això representauns 20 milions d'euros que no cir-cularan, més crisi, malestar laboral,comiats. La patronal està moltenutjada. García-Gasco és un anti-capitalista de por. Les xiquetes queno combreguen enguany ho faranal 2009, diu la secta mes no con-venç. Potser Zapatero hauria d'in-

tervindre però com és agnòstic dei-xarà perdre els 20 milions que vancontra ell. I és que vivim en unasocietat que ha perdut els valors.La gent atea viu molt feliç ignorantles angúnies d'una mare que el ves-pre del dia assenyalat té la filla amb40 de febre o s'ha trencat la cama ihaurà d'utilitzar crosses que per lapressa del moment no estan nibeneïdes. Una família es gasta uns3000 euros en l'esdeveniment iestaria bé que tinguera compensa-cions: prendre la 1ª comunió podriadesgravar en la declaració de larenda. I no estaria de menys quel'església aprofitara la globalitzacióper abaratir costos a les famíliesaquest dia irrepetible. Per què nocompra les hòsties en alguna missióde països llunyans? La producciód'hòsties a la Xina resultaria moltbarata. Però siguem serioses, resd'hòsties transgèniques. Unes lle-tretes sobreimpreses en el cos decrist tranquil·litzarien molt: Madein China without transgenics. Jorealment, si he de posicionar-me enaquest tema tan cru hauria de dirque estic a favor de la moguda.Crec que és bo que combreguenmés tard per saber on estan i sirealment volen continuar pertan-yent a la secta obscurantista catòli-ca a la qual van ser introduïdesil·legalment. En realitat a penestenien unes hores de vida quansense permís les varen adscriure ala secta. Això viola la DeclaracióUniversal dels Drets Humans.Article 5: cap persona serà sotme-sa a tortura ni a penes o tractescruels, inhumans o degradants.

Com a persona violada per l'article5 vull manifestar que a penes tenia5 anys quan ja anava xafant-medits a posta i torturant-me peraconseguir tot allò que em manavaaquesta religió obscena. Tambévull indicar que són inhumanes lesmisèries que pateixen les xiquetesde col·legis de monges davant dequalsevol fet important: pubertat,arribada de la regla, forma d'abor-dar la mort del pare i altres. Peròno totes les xiquetes són violadesper aquest article, eixien un diadues alumnes d'un col·legi inte-grista catòlic amb una samarreta alcos que deia: Pecas conmigo?Article 12: ningú serà objecte d'in-tromissions arbitràries en la seuavida privada ni en la de la seuafamília. Amb quin dret capbussenla xiqueta en la pica de l'església? Ia més a més sense socorrista.Article 18: tota persona té dret a lallibertat de pensament, conscièn-cia i religió. És amb la majoria d'e-dat -18 anys- quan la xiquetapodria ingressar o no en la sectaque li vinguera en gana. Per tantcaldria empresonar a cardenals,arquebisbes, bisbes iclergues/monges per permetre l'a-bús infantil i la manipulació incon-trolada de ments. A Benet XVIcaldrà portar-lo al Tribunal PenalInternacional. Però també vullcol·laborar en superar la crisi:inventar-se la 2ª comunió amb unaparafernàlia semblant per aconten-tar la penya capitalista o inclúsdonar-li la mateixa categoria comu-nional a la confirmació. Udols dellop i corca violada en flor!

La segona comunió

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL·LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Cada vegada que hi ha una vaga tantl'administració pública afectada com lapatronal, intenten traure el pitjor dels

ciutadans. El primer és titllar d'insolidaris alsvaguistes que no tenen en compte als usuaris quedeixen amb el cul a l'aire, després, si hi ha disturbis,se'ls acusa de provocadors i incontrolats radicals, demanera que el ciutadà acaba identificant-se amb lesopinions de l'administració i la patronal queaboquen a dolls en els seus mitjans de comunicació.Poc importa que una vaga, com les últimesprotagonitzades pel transport públic, simplementreclamara més mesures de seguretat per als trensdel metro. S'amaguen les causes i s’accentuen elsefectes perjudicials que té sobre l’usuari. Despréspassen accidents i mai apareixen els responsablesamb els quals, com a simples corders, s'hasolidaritzat el ciutadà poc informat.Be, doncs amb el cas de la vaga de transportistespassa exactament el mateix. Els mitjans decomunicació parlen d'atur patronal, els cerclesempresarials de descontrolats que amenacen elsllocs de treball dels seus assalariats. Res més llunyde la veritat. Els transportistes, per norma general,són autònoms no empresaris. Contracten els seusserveis a grans empreses que els paguen per fer elsports. I que passa quan el preu de la gasolina pujaun 30%? Doncs molt senzill, que aquests patitstransportistes cobren el mateix de sempre perrealitzar el seu treball mentre perden un 30% mésque es va en gasolina. Que treballador no faria vagasi de la nit al dia li rebaixaren quasi un terç de sou?.També es parla de violents i radicalitzats piquetsperò fins al moment l'únic mort que hi ha hagut eraprecisament un membre d'un piquet atropellat perun esquirol.I el govern lluny de cercar una solució envia alsantidisturbis per a garantir el proveïment de lesnostres ciutats. Els perjudicats per la pujada del petroli són molts.Els pescadors i els agricultors seran els següents enmanifestar-se contra un govern que ha permèsl'abús dels intermediaris que especulen amb elsaliments que arriben als nostres mercats pagant perells vint vegades menys del que ens fan pagar alsciutadans. I a aquest abús consentit per les nostresdiferents administracions, ara caldrà sumar-li laperduda d'ingressos d'aquests sectors fruit de lapujada del cru. Tenim un sector primari empobritper pràctiques especulatives, un sector deltransport copat per autònoms, ja que a les gransempreses els ve millor contractar els seus serveisque tenir-los en el règim general de la seguretatsocial. Mentre l’economia anava bé no hi ha hagutexcessius problemes, ara amb “la desacceleració”econòmica no s’albira un final satisfactori. Veuremsi aquest govern té el “talante” suficient per a posard'una vegada per sempre les solucions precises pera què els què no es van enriquir durant la bonançaeconòmica, no hàgen de pagar ara la crisi.

Vaga, mentides iempobriment

ATorrent no es recordava un dispositiu policial semblant alque va desplegar-se el passat 7 de juny. Entre 150 i 200agents van prendre els punts clau de la ciutat: les dues es-

tacions de metro i tots els accesos a la Plaça Moralets, on estavaprevista la concentració antifeixista sota el lema “Torrent per ladiversitat. No al racisme. No al feixisme”.Així, totes les persones que, des de les 18:10 hores anaven acos-tant-se a la concentració alternativa i en repulsa a la marxa racis-ta i xenòfoba d’Alianza Nacional, van ser identificades pelsagents de policia, que, amb l’excusa de que l’acte no estava auto-ritzat per la Delegació de Govern, van dispersar a molts dels as-sistents, a més de confiscar la pancarta amb el lema de la con-centració. Finalment però, degut a que cada vegada hi anavaarribant més i més gent a la Plaça Moralets, van permetre que elsantifeixistes es concentra-ren. Pau Alabajos no va po-der tocar, però sí almenysllegir un manifest quearrencà els aplaudiments detots els assistents. En acabarde llegir el manifest, que de-nunciava l’historial criminald’Alianza Nacional i la impunitat amb què gaudeix el feixisme ales nostres viles i ciutats, la policia nacional va procedir a confis-car també el megàfon.Uns quinze minuts després, els assistents a la marxa d’Alianza Na-cional, van passar per davant de la Plaça Moralets, a uns escassosvint metres, escoltant els crits de rebuig i les proclames en recorddels joves assassinats Guillem Agulló i Carlos Palomino per partdels antifeixistes. Entre uns i altres, però, hi havia un corredor poli-cial que no va permetre l’enfrontament directe. La desigualtatnumèrica era ben evident: uns 50 neonazis front uns 150 antifeixis-tes. La victòria dels segons era clara, i així ho recull avui la premsa.Una vegada la marxa xenòfoba va continuar el seu recorregutcap a la Plaça d la Llibertat, els antifeixistes congregats van ini-ciar la dispersió, però la policia va retenir-los durant almenys unahora més, amb l’excusa d’evitar desordres públics.Per la seua banda, l’acte final d’Alianza Nacional va ser un autèn-tic fracàs. Juan Manuel Soria, condemnat a presó per extorsionarun capellà, va llegir un manifest deplorable davant els 50 ultresque havien acudit a la manifestació.Però tot i que la convocatòria nazi puga qualificar-se d’absolutfracàs i que, afortunadament, més d’un centenar de persones noes deixaren intimidar per l’assetjament policial i acabaren fentde la concentració antifeixista un èxit democràtic, és molt preo-cupant que grupuscles perillosos com Alianza Nacional puguenmarxar per l’artèria principal i alterar la normalitat d’una ciutatcom Torrent, gaudint de total impunitat. En aquest sentit s’ha deremarcar l’actitud hipòcrita, lamentable i irresponsable de lesinstitucions, especialment de la Delegació de Govern, que ha fetoïdes sordes a totes les crides que se li han fet per a que prohibi-ra la manifestació. Mentre al País Valencià augmenten de manerapreocupant les agressions neonazis i els crims d’odi, tal i comdestaca el Moviment contra la Intolerància al seu informe Raxen,els nostres representants polítics els donen ales per a què es pas-segen pels nostres carrers amb consignes, símbols i gestos racis-tes. Els antifeixistes, pel contrari, són intimidats, identificats isancionats per la policia nacional en acudir a un acte per la di-versitat, contra el racisme i el feixisme. Com diria el gran escrip-tor Eduardo Galeano: “¡Vayan pasando señoras y señores! ¡Vayanpasando! ¡Entren a la escuela del mundo al revés!"

RICARDO PERALTA El nou delegat del govern no podia haver-seestrenat pitjor. Ha permés una marxa nazi pelscarrers de Torrent a un partit que està sent jutjatper associació il·licita. En l’escorcoll de la seud’aquest partit es trobaren quantitat d’armes.Canviem de gos però no ens llevem les puces.

FÒRUM PER LA MEMÒRIAL’associació ha editat un llibre i un documentalsobre els descobriments fets durant els últimsanys al voltat de les fosses comunes delsassassinats pels franquistes, entre elles la fossadel cementeri de València amb més de 25.000soterrats.

03OPINIÓL’Avanç informació, 13 de juny de 2008

Fracàs absolut d’AlianzaNacional a Torrent

LA MARJAL

AURORA MORA

Els antifeixistes representenmés del doble que els manifestants tot i els problemes posats per la policia

VICENT LUNAUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Definitivament el Govern tripar-tit basc, format pel PNB, EA iEB, ha aprovat la desitjada i

esperada llei amb la que pretén do-nar “cobertura jurídica,claredat itransparència” a la consulta que volfer al poble el proper 25 d'octubre.Desque l'any passat el lehendakari JuanJosé Ibarretxe fera públic la intencióde convocar l'esmentada consulta, iposara damunt la taula una oferta ins-titucional de Pacte Polític a Zapate-ro, els partits espanyolistes i els mit-jans de comunicació se n'han fet unfart de criticar, demonitzar, insultar idir tota mena d'improperis sobre l'es-mentada proposta, així com de la seuapersona.Però la realitat no és la mateixa vistades d'Espanya que des d'Euskadi i, sino hi ha cap improvís, el proper 27 dejuliol el Parlament Basc podrà aprovarel text que, com diu el mateix Ibarret-xe “ és una consulta de caràcter au-tonòmic i sabem de la seua no vincu-lació jurídica, però de la seu plena vin-culació política i democràtica”. És unaconsulta fonamentada sobre dos prin-cipis que contenen les preguntes: elprincipi ètic de “rebuig a la violència”d'ETA, i el principi democràtic de “res-pecte a la voluntat de la societat bas-ca”.I és que els hi agrade o no a al-guns, la consulta que el lehendakari volportar a cap podrà ser criticada per di-versos motius, però mai per antide-mocràtica. Les dues preguntes queIbarretxe vol proposar als bascos i bas-

ques són impecables. Per un costat elshi pregunta si estan d'acord en donarsuport a un procés final dialogat, tot isi prèviament ETA manifesta la seuavoluntat de posar fi a la violència d'u-na vegada per sempre. Ja em diran ami que té d'antidemocràtic demanarun final dialogat del conflicte basc, si amés a més s'explicita que ETA aban-done definitivament la lluitaarmada.Doncs no, el PSOE i el PP nohi estan d'acord i recorreran davant elTribunal Constitucional. Argumentenque no condemna expressament i d'u-na manera directa la violència d'ETA.Demanar que aquesta organitzaciópose fi a la violència d'una vegada persempre no és suficient? No han con-demnat sempre aquests tres partitstots els atemptats ? Què més volen? ElPSOE i el PP s'han quedat sense ar-guments, clar que sempre tenen el re-curs de dir que la consulta és anticons-titucional. Clar que si, anticonstitucio-nal!!, una parauleta que s'ha convertiten un autèntic comodí per als partitsespanyols. Quan el Govern de torn, delPSOE o del PP, s'hi troba sense argu-ments democràtics, i veu “perillar” elsseus interessos, doncs trau del barretel comodí de l'anticonstitucionalitat is'ha acabat el bròquil.La segona pregunta fa referència quetots els partits bascos, sense exclu-sions, inicien un procés de negociacióper aconseguir un acord democràticsobre l'exercici del dret a decidir delpoble basc. I afegeix que aquest acord

democràtic s'hi pose a la consideraciódel poble mitjançant un referèndum.Què més s'hi pot demanar? Per unabanda que ETA abandone la violència,i per un altre cantó que el poble deci-disca quina relació vol tindre amb l'Es-tat espanyol. On està el problema? Quèés antidemocràtic? Si, ja ho sé, la sa-crosanta Constitució no contemplaque una comunitat autònoma convo-que cap referèndum. Però, que jo sà-piga, la Constitució tampoc ha contri-buït a resoldre definitivament el con-flicte polític basc, més aviat és el veri-table problema. Ni els Governs d'UCD,ni del PSOE ni del PP han resolt aquestconflicte, i ara el tripartit basc hallançat una proposta seriosa que po-dria contribuir a posar fil a l'agullad'una vegada per totes. El veritableproblema del PSOE i del PP és que te-nen por, pànic!, a que els bascos, de-mocràticament, decidisquen el seu fu-tur.La proposta d’Ibarretge és trans-gressora, i els actes transgressors po-sen nerviosos l’estat.El PSOE i el PP podran recórrer la pro-posta de consulta al TC, i aquest ambtota seguretat, faltaria més!!, els hi do-narà la raó. Diran que és anticonstitu-cional, que el poble basc no vol aven-tures, que són una minoria i no sequantes bajanades més, però el full deruta del lehendakari Ibarretxe està fi-xat. El poble basc és intel·ligent, pa-cient i té molt clar el què vol. Noméscal esperar, com la fruita, el punt ido-ni de maduració.

Endavant Ibarretxe!

El divorci Catalunya-Espanya

GUILLEM FONT

El títol d’aquest article ha si-gut manllevat i no precisa-ment de cercles independen-

tistes radicals. El periodista Fran-cesc-Marc Álvaro escrivia el passat2 de juny a La Vanguardia que “seha convertido en algo absolutamen-te normal en la agenda pública deCatalunya el debate sobre la hipóte-sis soberanista o independentista”.De fet, una recerca recent de la Uni-versitat Oberta assenyala que el36’5% dels catalans votarien sí a laindependència en un hipotètic ple-biscit, un 27’1% s’abstindria, un22’1% votaria no i un 11’7% no sapquè faria.Per què ha crescut l’independen-tisme? Bàsicament perquè Españavol ser finalment España ens diu

Álvaro. I té tota la raó. No vol esde-venir de cap de les maneres un es-tat multinacional. El model suís, bel-ga o canadenc ha sigut descartatcompletament per les elits i, tam-bé, per les classes populars castella-no-espanyoles.La paradoxa del nacionalisme es-panyol és que la seua negativa ro-tunda a reinventar-se i a anar mésenllà de l’autonomisme no sols no in-tegra sinó que exclou ni més nimenys que a la majoria social i polí-tica de Catalunya i del País Basc. LaConstitució esgrimida com a llançacontra el canvi és una invitació a laruptura.L’arrogància espanyolista, però, ja nova de la mà del militarisme sinó dela modernitat econòmica i cultural,

és dir, de ser la uietena potènciaeconòmica i el segon idioma d’ús aescala planetària. Madrid s’imaginacom una capital de la globalitzacióalhora que menysprea identitats po-lítiques percebudes com provincia-nes. Madrid locuta, causa finita.El problema és que no sempre volemconviure amb una parella que s’im-posa i que no et respecta. Per mésque tinga un àtic amb reforma de dis-seny i servici domèstic. Que se’l con-fite! La submissió no casa bé ambtots. La majoria del País Valencià estàencantada, però cada vegada més ca-talans (la violència és un factor quecomplica la cosa entre els bascos) estroben molt incòmodes i desplaçats.S’estan posant les bases del divorcientre Catalunya i España.

La Plataforma Iniciativa Animalistaneix a València per un procés decoincidència d’unes quantes per-

sones preocupades pel tema dels dretsdels animals, que durant un temps hemparticipat en diferents actes de diversesorganitzacions animalistes: Folgança,Libera!, Defensanimal.org, PACMA...En tots aquestos actes hem pogut cons-tatar una sèrie de mancances i feblesesque ens han sorprès:Hi ha moltes organitzacions de defensadels drets dels animals i contra l’espe-cisme, però es deixa vore cert sectaris-me entre elles, de manera que nocol·laboren entre elles i tampoc quanuna convoca a un acte participen lesdemés. D’aquesta manera, la lluita decadascuna de les organitzacions estàdesconnectada del treball i la lluita de laresta, donant la imatge de grups minori-taris i dispersos. Els seus missatgesdoncs, no poden arribar a la gent engeneral.Existeix un gran desconeixement per lapoblació en general sobre el tracte quereben els animals a tots els àmbits de lanostra vida: granges industrials, circs izoos, botigues i criadors d’animals per ala venda, laboratoris, festes i tradicions,animals domesticats...No s’educa alscol·legis sobre aquestos temes i sols lespersones més sensibilitzades obteneninformació pels seus propis medis.Malgrat les campanyes d’aquestes orga-nitzacions la gent no coneix el treballque realitzem els grups antiespecistes.Per tot allò que hem pogut vore, lesorganitzacions animalistes no tenen enconter el context en els que es troben, lanostra identitat nacional ni la nostrallengua. Així, hem pogut vore com a ciu-tats com Barcelona o València utilitzenen les seues consignes el castellà ol’anglès, marginant una qüestió que ésuna causa justa i sobre la qual és sensi-ble molta gent.

EEll ppeerrqquuèè ddee llaa PPllaattaaffoorrmmaa IInniicciiaattiivvaaaanniimmaalliissttaa..Per tot açò, els i les components de laPlataforma Iniciativa Animalista no enshem pogut quedar quietes i hemcomençat aquest projecte en el que pen-sem que poden sumar-se moltes lluitesperquè no són excloents la defensa delsdrets humans i els drets dels animals, ladefensa de la nostra terra i la nostrallengua, la lluita feminista, el treball sin-dical... De fet, entre les persones que lacomponem hi ha gent provinent del monsindical, de la política, de la lluita anima-lista, de la lluita nacional, professionalsque treballen en diferents àmbits i per-sones d’arreu de la geografia: Londres,Catalunya, País Valencià...Pensem que per a que una lluita sigaescoltada ha de tenir molta força i peraixò cal unificar tot el treball que realit-zen les organitzacions animalistes jaexistents, sense que ninguna perda laseua identitat ni autonomia, amb uns

mínims per a treballar junts. Ambaquesta nova plataforma podem agluti-nar també a persones individuals queamb un mínim d’informació podrà sensi-bilitzar-se i sumar-se per aconseguir elcanvi que desitgem en la societat i l’ad-ministració.El nostre objectiu a llarg termini seriaarribar a l’abolició de l’especisme, és adir a la no utilització ni explotació de lavida dels animals no humans per al nos-tre profit: menjar, roba, cosmètics,diversió, maltractaments...però tambéconsiderem que cadascú i cadascunapot optar per assumir el grau de com-promís que considere, segons les seuespossibilitats i conviccions.En la Plataforma que estem construintcaben organitzacions i persones que solssiguen antitaurines, vegetarians, perso-nes que sols opten per no consumir pro-ductes testats en animals, persones queno porten als seus fills a circs amb ani-mals...i per suposat vegans i veganes.Però per arribar al grau de consciènciaque portarà al veganisme cal moltainformació i molta formació que avui lapoblació no tenim. Es un procés pro-gressiu i dialèctic que cal treballar.No exclourem a cap persona per ser d’u-na sensibilitat o d’altra, el que pretenemés sumar forces. En cap moment volemocupar l’espai que ja ocupen altres.

EEll nnoossttrree ààmmbbiitt..L’àmbit geogràfic natural de laPlataforma Iniciativa Animalista son elsPaïsos Catalans i la nostra llengua natu-ral de comunicació serà el català, sensemarginar cap altra llengua ni rebutjar lacol·laboració i la participació en lluitesd’altres zones geogràfiques del mon.

OObbjjeeccttiiuuss ddee ttrreebbaallll..Entre els objectius que ens plantegempodem destacar:Informar a la població de tots els tipusd’explotació i maltractament als quesometem als animals i com aquest trac-te cap a ells perjudica la nostra salut ideteriora el nostre planeta. Sabem elque mengem? Sabem de que estan fetesles cremes que ens untem a la cara? Quèestà passant amb les vaques boges?

Sabem com contaminen les grangesindustrials? D’on ve el gosset que hemcomprat? Que passa als laboratoris?Com s’entrenen els elefants del circ?...Denunciar tots els actes de crueltat quees realitzen contra els animals nohumans en tots els fronts: festes i tradi-cions cruels, experimentació, grangesindustrials, zoos i circs, comerç i tràficd’animals, abandonament d’animalsdomèstics...Implicar a l’administració pública, ajun-taments, sindicats, partits polítics etcper a que posen en marxa els mecanis-mes necessaris per acabar amb aquestespràctiques indignes d’una societat ques’anomena avançada.

TTrreebbaallllaarr eenn ddiiffeerreennttss ffrroonnttss::Finançament públic per a les protecto-res d’animalsDeclaració dels nostres pobles i ciutatscom a antitaurinsPromoció del consum de productes notestats en animalsProhibició de les festes i tradicionscruels amb els animalsPromoció dels circs que treballen senseanimalsEducació alimentaria

Fer que la lluita animalista siga un tematransversal que abarque tots els àmbits:educatiu, sanitari, cultural, polític, delluita nacional, promoció de la dona,associacionisme juvenil...Traducció a la nostra llengua de publica-cions cabdals del mon animalista per a laformació dels membres de la platafor-ma.Per començar a treballar ens hem dotatd’estatuts, pàgina web, correu electrò-nic, quotes de socis...i presentarem laPlataforma en diverses rodes de premsaa València, Barcelona, Mallorca,Perpinyà, Alacant, Castelló, Elx...Tenim previst convocar i recolzar lesconvocatòries de tot tipus d’actes dedefensa dels drets dels animals. Si algú oalguna vol posar-se en contacte ambnosaltres pot fer-ho en l’apartat decorreus 5066 Avda Constitució 46009ValènciaI en [email protected]

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 13 de juny de 2008

Neix la plataforma “IniciativaAnimalista”

ENCARNA CANETPRESIDENTA DE LA PLATAFORMA INICIATIVA ANIMALISTA

Sometre a l’Estat

JOSEFINA JUSTE

Fa ja algunes setmanes escrivirem,en aquestes mateixes pàgines,sobre l’atur massiu i estés que es

duia avant en Argentina amb motiu deles retencions fiscals que el govern dela presidenta Cristina Kirchner voliaimposar-li als productors de soia.L'atur, temporalment, es va alçar, peròdes de fa uns dies les coses han tornata complicar-se, ha seguit la vaga delcamp, els aturs i els talls de ruta perpart dels agricultors compromesos i,finalment, el passat 9 de juny, ha tornata desconvocar-se sine die. Amb totsaquests problemes a la vista, s'hatornat a plantejar no només la legalitatsinó també, la legitimitat de l'atur. Itambé les responsabilitats socials detots els involucrats en el mateix. Ningúsembla pensar en la resta dels milionsd'habitants que estan veient-se afectatspels talls de ruta amb el conseqüentdesproveïment de mercaderies a lesciutats (i el seu previsible encariment).Argument que, per descomptat, éssempre el més emprat per les dretesper a minar i intentar frenar les vaguesi les seues conseqüències. Però algunacosa que es planteja en menor mesura ique, quasi segur, ningú pensa, és en lesrepercusions polítiques a nivellgovernamental d'aquests legítims?aturs. Les patronals i els amos de lesgrans propietats i dels cultius estàssempre darrere de l'agitació,convertint-se així en els ocultsbeneficiaris de les conseqüències ques'arriben a (ja que, a la llarga, lapoblació no implicada tractarà d'influirde diverses maneres per a la seuafinalització). Avui, no són necessarismoviments militars com anticipaciód'un colp d'estat, només és necessaripressionar prou a la població civilperquè els governs s'acaben avenint(sense tombar-los). La pregunta és: quipressiona i qui ho permet. La primera,està contestada més amunt, la segonaté una resposta menys evident ja quecosta prendre consciència que és elpropi govern qui permet que la pressióexistisca. És lamentable que, altravegada, un govern legítimament triat nopuga o no vulga prendre les actitudsadequades argumentant que "nopermetrà que li torcen el braç". La Sra.Kirchner hauria de saber que si isqueraa parlar-li a la gent i li demanara el seusuport, l'hi donarien...però hauriad'obrir el poder al poble (la qual cosal'enfortiria encara que aqueix poderminvara) i desfer els compromisosinternacionals que continuen sotmetental país. L'última pregunta/dubte és sil'Estat està disposat a sotmetre's a lavoluntat popular. Si pensa que aqueixEstat li pertany, la resposta estàdonada en els últims esdevenimentsque estan posant contra les cordes a lapresidenta Kirchner.

L’AMÈRICA

05OPINIÓL’Avanç informació, 13 de juny de 2008

Una cridada a la rebel·lió, aqueixaés la definició que ens hem tro-bat aquests dies de les paraules

de l'Alcaldessa de València.Una crida del poder a regirar-se contraaltre poder; sembla mentida que“L'alcaldessa d'Espanya”, batejada aixíper alguns pròxims amics polítics de lanostra Alcaldessa, llance al vol aquestasoflama il·legal i revolucionària.Corren uns temps que cal veure comestan els nostres dirigents polítics, que abanda del càrrec concedit per la confiançadels ciutadans obtenen un títol amb dub-table sentit, de qui ix i qui ho rep.

- De l'Alcaldessa de València a regalarun llibre de Tomás Moro al seu convi-dat, l'Alcalde de Madrid (alies ElRevolucionari) perquè l'hi llija i no lipasse el mateix que al personatge(Patró de la classe política), que va serdecapitat.- De l'Alcalde de Madrid, D. AlbertoRuíz Gallardón que després de regalar-li una maquineta (perquè prenga bonanota de tot) inclòs el que en els barrisvenim recordant-li anys, nominant-la“Alcaldessa d'Espanya”.Així doncs, si la millor Alcaldessa queduu el títol “d'Espanya” vol ser unainsubmisa i deixar de pagar els impos-tos hauríem de seguir aqueix exemple ialçar-nos totsi totes en contra de pagar

impost municipals sobretot en barrisque no s'ha invertit quasi gens o gensen aquests últims vuit anys.Fem doncs un acte de rebel·lia com “lamillor d'Espanya” proposa i trenquemamb les nostres obligacions de pagarimpostos municipals, taxa d'escombra-ries, de circulació, etc… ja que anem aestar emparats per una revolució con-sentida, una revolució llançada pelpoder de la més gran d'Espanya. Aixíque “Valencians, valencianes, tots a nopagar impostos”. Aquest és el crit quellançaria avui dia un personatge quecompleix 200 anys de lluita contra elpoder opresiu, el crit del Palleter.Fem açò en el seu honor i en el nostrebenefici.Així siga.

Un mail a JosepVicent Marqués

VICENT PARTAL*

Ja ho veus, company, has hagut de morir-te just eldia que el fuel omplia la Malva-rosa i poques horesdesprés que un negre pacifista esdevinguera elcandidat favorit a la presidència dels Estats Units.El món va molt rebolicat i l'esperança bé pot sorgird'on menys esperàvem. Diu Canal9, aquella TV quemai no et féu cas, que mai no fa cas de tantsvalencians, que, a la platja, hi han hissat la banderaroja, però no et faces il·lusions: no és la quenosaltres volíem. El detall, això sí, m'ha fet riure,quan l'he oït. Et propose que t'ho prengues com unhomenatge a tota la vida que has protagonitzat,encalçant sempre el somni i descontent de tot i pertot. I de tots. De tu mateix inclòs. Minuts després de saber, Josep Vicent, que haviesdecidit d'anar-te'n, una central nuclear eslovena,com la nostrada de Cofrents, ha eriçat els cabellsde mitja europa i t'he recordat, al trinquet de Pelai,cridant allò de 'ni fam, ni fum, ni fem!', en aquellacampanya surrealista del 79. No hi reeixírem, proute'n deus recordar. Els del PSOE ja s'havien fetforts, gràcies a la traïció d'Ernest Lluch, i allò querestava del vell Partit Socialista Valencià i de lanova esquerra no donava per a més. Però tu hodeies tot tan claret que semblava factible i possibleel país que havies començat a posar dempeus ambFerran Zurriaga, amb Vicent Àlvarez, amb Cèlia,amb Eliseu, amb Valerià, amb Quico Mira... Abans i després d'aquell estrany episodi, no vasparar mai de pensar i d'escriure coses quepareixien rares, desconcertants de vegades. No vasparar de fer-nos obrir les orelles: un homefeminista, un ecologista quan no n'hi havia, unvalencianista que no es conformava amb la bíbliadel respectat Fuster... Tu sempre tenies aquellapunyetera mania de mirar les coses amb els teusulls i no amb els dels altres. Fins i tot quan hopassaves malament -i mira que ho has passat molt,malament... Si avui et dic que estic perplex per la teuaabsència, no és pas per fer un joc amb el títol delteu llibre, aquell que no vam entendre ningú.Simplement constate allò que em diu el cap. AValència, allò que Vicent Bello solia anomenar el'bloc social reaccionari' mana molt. Ho han sabutfer, i el fem, el fum i la fam, intel·lectual i no tant,ens assetgen. Hi ha dies que tot sembla moltcomplicat. Però, saps?, un negre d'un suburbi de Chicagocamina decidit cap a la presidència dels EstatsUnits, dels mateixos Estats Units que ara governaeixe criminal que es diu Bush. I la gent l'aclamaquan diu que cal acabar la guerra i que cal parlaramb els enemics i que no pot ser que els directiusde les empreses guanyen tant i que els bancs enscollen tant. I eixe xicot es diu Barack i Hussein,poca broma. Tu ja feies política, pintaves ambquitrà parets clandestines o ensulfataves ambherbicides el camp de golf aristòcrata del Salerquan Luther King i Malcolm X queien a trets i elscompanys d'opressió del pròxim president delsEstats Units no tenien ni el dret d'anar al vàter, ellloc (recordes?) de l'única cadena acceptable. I ara,mira. No crec, sincerament, que canviar València sigamés difícil que canviar el país de Bush. Però, sensetu, sí que serà un poc més pesat. Dit això, sàpies que vetllarem pel país que tant hasestimat. No et preocupes.

DE PROP

La InsubmisaAntonio Pla Piera

PRESIDENT DE L’AVV DE PATRAIX

La pèrdua de Josep Vicent m’haafectat sentimentalmen, reacti-vant-ne preocupacions i algunes

reflexions sobre la nostra tasca genera-cional. Situats en un moment històricdeterminat, visquérem l’inici del valen-cianisme dels anys 60, alhora que totaixò, estava vinculat al l’antifranquis-me i el rebuig del sistema de vida quealeshores hi havia. En gran part la nos-tra vivència, doncs, esta molt basadaen els qüestionaments així com en ferpaís.El canvi al marc democràtic, ambavanços i , tanmateix, amb noves inèr-cies conservadores, representades alnostre cas per aquest poder del PPdesindentitàri, alhora,depredador,amb una ciutadania pocactiva, ens obliga a reconsiderar elfutur del valencianisme que encetaremals anys 60, la qual cosa, doncs, no voldir abandonar, o renunciar.El cas de Marqués resulta, aleshores,prou significatiu. Possiblement sigal´exemple més conegut de fideelitats ales nostres utopies, als desitjos insatis-fets, que en certa mesura, ambvariants, son patrimoni del valencianis-me esquerrà. Personalment, semprem’he considerat a prop de les idees delcompany que ens ha deixat, , així i tot,sols en una primera etapa hem com-partit afiliacióAl meu parer en la conformació i tra-jectòria del moviment dins del qualsestem, vivim una diversitat filla d´aque-lla posició “anti” o de critica. Insistimmés en la diferència, en les discrepàn-cies, i poc en allò que compartim.Mirem, si més no, la realitat delCompromís a les Corts. Certamen, lavisió crítica ha ajudat a que avancem,en moltes coses, i que un bon nombrede millores sirguen el resultat de lapressió i la lluita.M’interroge si avui, caldria passar aaltre tipus d’estratègia, si es possible,diguem oportú , passar a un estadinou, en el qual l’insatisfacció - que noes gratuïta ni infundada- vinga acom-panyada d’uns missatges més alterna-

tius i positiu. Es tractaria de redefinirallò de fer país, situant-lo al segle XXI.Tinc la sensació de que encara estemexcessivament basats en la contesta-ció. Fins avui hem vingut carregant lespiles en base a la critica, a la confron-tació, pot, però haver-hi altres formesd’ampliar el camp d’actuació sensepassar-se a l’enemic?. Sols podem serresistents?. Òbviament, la societatmajoritàriament es troba satisfeta, elsvalencianisme esquerrà representa unelement de contestació, en gran mesu-

ra distanciat de la ciutadania. Em dona l’impressió que podem tindrecorda per prou temps, ara bé, fer país,generar canvis de situació, implicariauna ampliació tant en quantitat com enqualitat. Recorde un comentari deFuster, el qual ve com anell al dit,quan en va escriure” el problema de lanostra gent és de quantitat i qualitat”.Doncs ,be, acabe, hem contribuït a lamillora, ,i l’amic Josep Vicent, malgrattot, també va contribuir, si volem, peròseguir estem obligats a repensar lascoses.

Fer País

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

06 L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

TXENTE REKONDO*

El passat 25 de maig era una dataamb gran significat per a les forcesdel panafricanisme, aquest dia escommemorava l'aniversari de la for-mació de l'Organització de la UnióAfricana, antecessora de l'actualUnió Africana. I aquest símbol hacoincidit en el temps amb l'última sè-rie d'atacs de caràcter xenòfob ques'han succeït en diferents ciutats deSudàfrica.

Els defensors de la idea panafri-cana en el seu sentit més progres-sista han alçat les seues veus per arepudiar aquests esdeveniments,que com bé assenyala un dirigent delCongrés Nacional Africà ANC: “ésuna tràgica contradicció que el po-ble sud-africà, o parts del mateix, esllance a aquests atacs contra con-ciutadans d'altres països, ara refu-giats en el nostre país, però que enels anys més difícils de l’apartheidvan saber donar el seu suport a lalluita de l’ANC i del poble de Sudà-frica”.

El rebuig de les forces progres-sistes sud-africanes no s'ha fet es-perar, i ha mobilitzat les seues ba-ses per posar fre als atacs contra im-migrants africans. “Som part integrald'Àfrica, i el nostre destí està intrín-secament lligat al dels nostres veïnsdel continent”. Al mateix temps,aquests mateixos actors no han dub-tat a realitzar una seriosa reflexió,crítica i autocrítica, tant de la situa-ció interna del país com de les prò-pies organitzacions que sustentenl'actual govern.

Els atacs contra comunitats d'e-migrants d'altres països africans noés quelcom nou en la Sudàfrica pos-

terior a l’apartheid. Ja el 1994 algu-nes bandes van llançar la campanya“buyelekhaya” (que se’n vagen acasa), fent responsables de l’onadad'assalts sexuals, crims i atur alsimmigrants. Des de llavors algunssectors no han cessat d'advertir del'auge xenòfob en alguns sectors dela població més desfavorida de Sudà-frica. En aquesta dècada un delscol·lectius que més ha sofert elsatacs és el de la població somalí, i enels últims temps s'hi han unit les bor-ses de refugiats de Zimbabwe.

També és important destacar elpaper d'alguns mitjans de comuni-cació que des de fa temps han pre-sentat el fenomen de la immigraciócom quelcom “il·legal, OVNIS o ex-traterrestres”, representant aques-tes comunitats com “l'altre” i en mol-tes ocasions com “criminals”. De l'a-tac i insult verbal s'ha passat enaquesta ocasió a una campanya d'a-tacs de majors dimensions, i al critde "Makwerekwere" (terme despec-

tiu per a l'estranger africà) s'ha des-fermat la violència.

Les imatges de les “lluites entrepobres” és l'afirmació de l'importantdèficit estructural que afronta Sudà-frica, que després de l'heroica lluitaper acabar amb el tirànic règim del’apartheid no ha sabut o no ha po-gut culminar la transformació que lamajoria de la societat demanda.

El gir post-apartheid de la dèca-da dels noranta va suposar tambéuna porta entreoberta per a moltespersones dels estats veïns, que veienamb esperança que el canvi suda-fricà podia significar en certa mane-ra també millors possibilitats per ales seues pròpies vides. No obstantaixò les pressions internacionals,materialitzades pels programes del’FMI i altres institucions, han estatincapaces de corregir l'alta taxa d'a-tur (avui dia aquest augmenta sen-se parar), i han erosionat la capaci-tat del govern per a desenvolupar elsassoliments necessaris en sanitat,

educació, alimentació o accés alsserveis bàsics com aigua o electrici-tat.

La crisi ha afectat tota la regió, iaquesta s'ha vist incrementada ambels esdeveniments de Zimbabwe. Amés, ja dintre de Sudàfrica, han si-gut les comunitats més pobres lesque han hagut d'acollir els nouvin-guts, al mateix temps que el capitallocal i estranger maniobrava amb lasituació, “regionalizant la mà d'obra",i duent els immigrants a treballar encondicions properes a l’esclavisme.

Els avanços també s'han vist obs-taculitzats per una política de co-rrupció i desmobilització de bonapart de l’ANC. Alguns sectors no handubtat a aplicar el projecte d'aliançaentre “sectors del capital global i lo-cal, la petita burgesia negra emer-gent i alguns quadres polítics in-crustats en l'administració de l'es-tat”. Per a alguns sectors compro-mesos amb el canvi real, la situaciós'assembla a una clara “desmobilit-

zació de les forces de l’ANC i la co-lonització del mateix per part d'es-tructures estatals”.

Finalment tampoc podem oblidar-nos dels qui assenyalen que darrerede tot això podrien confluir tambéinteressos polítics molt marcats, jaque les eleccions del pròxim any sónun objectiu per als diferents sectorsque busquen el seu acomodament al'ombra del poder. Aquests sectorsno haurien dubtat a explotar les frus-tracions dels sectors més pobres dela societat i desacreditar al governde l’ANC al mateix temps, i fins i totfomentar les divisions en l’interiorde l'organització sudafricana. Hi haqui assenyala que l'actual situacióguarda certa similitud amb els es-deveniments i maniobres que van te-nir lloc al començament de la dèca-da dels noranta.

A principi del mes de maig ha tin-gut lloc a Sudàfrica la “Cimera de l'A-liança”, on s'han reunit l’ANC, el Par-tit Comunista Sudafricà (SACP), elCongrés de Sindicats de Sudàfrica(COSATU) i l'Organització CívicaNacional Sudafricana (SANCO), i onhan mostrat els principals reptes queha d'afrontar el país per poder apro-fundir en els canvis requerits.

L'augment dels preus (aliments,combustible i altres necessitats bà-siques); els alts nivells d'atur, po-bresa i desigualtat; sanitat, educaciói seguretat; la crisi elèctrica; les elec-cions del 2009 i la situació de Zim-babwe han estat els eixos sobre elsquals ha girat la cimera i als quals se-gons aquestes organitzacions urgeixdonar una resposta immediata.

Aquests sectors de la societat su-dafricana s'han compromès a re-construir les estructures fallides del’ANC, combatre la corrupció i les po-lítiques d'influències i acabar ambels moviments xenòfobs. Tots ellssón conscients que el gir de canvique va suposar la fi de l’apartheid aSudàfrica pot quedar-se en papermullat si no se li acompanya de me-sures i polítiques que transformenles condicions de la major part de lasocietat, i la bomba de rellotgeria quepot convertir-se la realitat sud-afri-cana, si acaba per explotar, arribariaa amb la seua ona expansiva a bonapart dels estats del continent africà.

*Gabinet Basc d'Anàlisi Internacional(GAIN).

INTERNACIONALANÀLISITORNA EL RACISME AL PAÍS QUE VA ABANDONAR L’APARTHEID

Els problemes de l’actual SudàfricaEl canvi que va suposar la fi de l’apartheid a Sudàfrica pot quedar-se en paper mullat si no se li acompanya de mesu-res i polítiques que transformen les condicions de la major part de la societat; lla bomba de rellotgeria que pot con-vertir-se la realitat sud-africana arribaria a amb la seua ona expansiva a bona part dels estats del continent africà

Els atacs contra comunitats d'emigrants d'altres països africans no és quelcom nou en l’era posterior a l’apartheid

Les imatges de les “lluites entre pobres” és l'afirmació de l'important dèficit estructural que afronta Sudàfrica

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

PAULA ELGUEZABAL

Un document elaborat pel governfrancès circula en les mans dels Vint-i-set estats membres de la UE. Pro-posa reforçar les fronteres exteriorsde mà de la tecnologia, amb docu-ments biomètrics que començarien ausar-se a partir de 2011; l’agilitzacióde les expulsions dels “sense papers”;la selecció d'immigrants, i l'educacióen “els costums i valors europeus” aaquells que siguen acceptats dintrede les fronteres. Això últim correspona l’anomenat “Contracte d'integració”,mitjançant el qual els immigrants esveurien obligats a prendre classes d'i-dioma i de moral local, per a compro-metre's amb la igualtat de gènere i latolerància religiosa.

Resulta curiós que Europa es pro-clame la mare i defensora d'aquestsvalors, quan fa tot just unes setmanesel president d'Itàlia, Silvio Berlusco-ni, va criticar públicament José LuisRodríguez Zapatero per tenir un ga-binet “massa rosa”, fent al·lusió a lagran quantitat de dones en els llocspolítics espanyols.

Quant a la tolerància religiosa, no-més per esmentar una dada, des de

2001 els informes elaborats per l'Ob-servatori Europeu contra el Racismei la Xenofòbia testifiquen el creixe-ment d'actituds i comportamentsanti-musulmans.

El Pla francès busca unificar a Eu-ropa la criminalització contra la im-migració. Va haver crítiques cap a Ità-lia, per actuar “en solitari” al dictar re-centment la llei que va convertir endelicte ser un immigrant sense regu-laritzar. No obstant això, Il Cavalierino ha estat un pioner en la matèria:el govern laborista britànic va llançarun pla que accelerarà les expulsions,i a Alemanya, la immigració clandes-tina ja constitueix un delicte penatamb multes o fins un any de presó.

Segons estimacions de la ComissióEuropea, la UE té 8 milions d'immi-grants il·legals,. Más de 200.000 vanser detinguts en la primera meitat de2007, i al voltant de 90.000 van ser ex-pulsats. De la resta, un gran nombreroman detingut en centres situats alllarg del continent, en condicions in-humanes i de tipus carceràries.

França pretén unificar en tot elcontinent aquestes mesures per tan-car les fronteres, sobretot a partir del’1 de juliol, quan inaugurarà la seuapresidència rotativa de la UE. El pre-sident francès vol arribar a un acordcom més aviat millor, i signar el do-cument en el Consell Europeu, ja que–com enuncia el text- “Europa no téels mitjans per acollir amb dignitat atots aquells que veuen en ella un ElDorado".

En ple debat sobre el Pla Sarkozy,el president d'Espanya Rodríguez Za-patero va negar que la solució al pro-blema de la immigració fora una le-gislació més dura. Durant la campan-

ya electoral, el PSOE es va mostrar to-lerant cap a la immigració i va criticardurament les propostes del Partit Po-pular, entre les quals es trobava unamesura idèntica al “Contracte d'inte-gració” francès. El ministre de l'Inte-rior espanyol, Alfredo Pérez Rubal-caba, va afirmar llavors que aquestamesura desprenia un "tuf xenòfob".

No obstant això, Espanya s’ha mos-trat amatent i favorable a donar su-port a les polítiques en bloc per a de-portar immigrants il·legals, i ha pro-posat augmentar el mínim de dies dedetenció –de 40 a 60 - perquè l'admi-nistració tinga el temps suficient d'e-laborar la paperassa d'expulsió. Hifuncionen actualment 6 centres dedetenció, denunciats per nombrosesONGs a causa de la seua falta de trans-parència i pel maltractament que re-ben molts detinguts. Amnistia Inter-nacional assegura que els centres es-panyols no s'ajusten a les normes in-ternacionals de drets humans. Des defa temps, la privació de la llibertat ésla resposta europea cap a la pro-blemàtica de la immigració.

Zapatero va buscar diferenciar-sede França i Itàlia en les seues decla-racions, i va defensar la política es-panyola de cooperació amb els païsosemissors d'emigrants, que és el quepermet la seva repatriació. El que nova explicar és que la cooperació capals països en desenvolupament estàen reculada, i que la Confederaciód'Organitzacions No Governamentalseuropees, Concord, va denunciar l'in-compliment de l'ajuda per part delsgoverns europeus. A pesar de les pro-meses d'increment realitzades en2005, l'ajuda per al desenvolupamentes va reduir de 0,41 per cent del pro-

ducte intern brut del bloc en 2006 a0,38 per cent l'any passat.

D'altra banda, Amnistia Interna-cional denuncia el fracàs de la Decla-ració dels Drets humans, 60 anys des-prés del seu dictat, i fa un cridat d'a-tenció sobre l'estat de la qüestió im-migratòria a Espanya. Va criticar lesmesures repressives que s'estan pre-nent en contra dels immigrants, enlloc de fomentar la tolerància, la inte-gració i la diversitat. Els seus informesindiquen que en els últims anys hi hahagut a Espanya un augment de de-núncies d'abusos i discriminació con-tra ciutadans estrangers i membresde minories ètniques.

També es va incrementar el nom-bre de casos de tortura i maltracta-ments a immigrants per part d'agentsde l'Estat. L'estudi anual d’AI publi-cat els últims dies assegura que el pro-tocol esmenta instruments com “cin-turons i peces inmovilizadoras” quepodrien causar “un tracte cruel odanys físics” a la persona traslladada.Posa l'exemple del nigerià OsamuyiaAkpitake, que va morir per asfíxia eljuny passat en el vol que el duia deretorn a Lagos, on era acompanyat perdos agents espanyols. Aquest, asse-gura, no ha estat l'únic exponent detortura i maltractaments per part d'a-gents encarregats de fer complir lallei. Gran part dels casos segueix im-pune, com la mort dels 13 subsaha-rians que el 2005 van intentar creuarcap a Ceuta i Melilla.

L'informe documenta a més 6morts en guarda en els últims anys, 5casos de violacions o assalts sexualsen comissaries, maltractament, de-tencions il·legals o expulsions massi-ves de menors.

AI va posar l'accent que “Espanyatendeix a negar el racisme”, encaraque en una enquesta de l'any 2005 esva evidenciar que a quatre de cadadeu entrevistats els molestaria tenircom veïns a una família gitana, o quesis de cada deu associaven d'algunamanera la immigració amb la delin-qüència. D'altra banda, el Govern es-panyol tampoc es fa càrrec del pro-blema: encara no ha ratificat 10 trac-tats internacionals contra la xenofò-bia i el racisme.

El racisme existeix, encara que noes troben dades oficials. Segonsl'Agència de Drets Fonamentals dela Unió Europea, Espanya és un delscinc estats membres que no publicadades sobre denúncies o processospenals relatius a delictes racistes.Aquesta invisibilidad aparent dificul-ta conèixer la magnitud del problemai elaborar polítiques eficaces per arevertir-lo.

En aquest panorama, el directord'Amnistia Internacional a Espanya,Esteban Beltrán, ha criticat el Pla Sar-kozy i les seues “polítiques curtes demires que sembren el temor i la divi-sió”. Ha demanat, a més, que els eu-roparlamentaris dels 27 països mem-bre no donen suport el text de la Di-rectiva de la Tornada en el ParlamentEuropeu al juny, on es fixarà en 18 me-sos la durada màxima de detenció delsimmigrants clandestins abans d'ex-pulsar-los cap als seus països. Per aBeltrán, la directiva suposa “una pro-gressiva deterioració dels drets hu-mans i de les garanties de personesen circumstàncies irregulars”.

Europa es prepara a debatre el PlaSarkozy, mentre l'escenari per als im-migrants pot enfosquir-se més.

França encapçalal'enduriment de lesmesures contra laimmigració, i buscaasseure-les com baseper a la seuapresidència rotativa enla Unió Europea, quecomençarà el juliol

Sarkozy. El president de França advoca per més mà dura a Europa contra la immigració

IMMIGRACIÓUNA HORITZÓ DE REGRESSIÓ A EUROPA

El Pla Sarkozy espera el seu torn

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

LLUIS ADELL

Miguel Romero treballa en l’ONGDAcsur-Las Segovias com a coordina-dor de l'Àrea d'Estudis i Comunica-ció. Forma part de la redacció de larevista Viento Sur i col·labora a Pue-blos, Diagonal i altres publicacions.Va començar a militar en organitza-cions de l'esquerra radical als 18anys més o menys. I en això està. As-segura que mai li han faltat raons(“es troben moltes cada dia en qual-sevol periòdic”), ni ganes, encaraque en aquests temps, diu, les ganescal treballar-se-les cada matí. Esconsidera un periodista militant o unmilitant periodista. Lluitar contra elcapitalisme li sembla el millor puntde vista per a intentar comprendrela realitat i saber contar-la honesta-ment, que és com entén l'ofici de pe-riodista.

EEnn eellss úúllttiimmss aannyyss ss''hhaa ppaassssaatt ddee llaaddeeppeennddèènncciiaa ii eell ccoonnttrrooll ddee lleess OONNGGaa ttrraavvééss ddeellss ffoonnss ppúúbblliiccss,, aa uunnaa ccrreeii--xxeenntt pprriivvaattiittzzaacciióó ddee ll''AAjjuuddaa OOffiicciiaallaall DDeesseennvvoolluuppaammeenntt.. QQuuiinn hhaa eessttaatteell ppuunntt dd''iinnfflleexxiióó ii eenn qquuiinn mmoommeenntteennss ttrroobbeemm??Permet-me que matise la primerapart de la pregunta. Crec que unaalta dependència de fons públicscrea problemes molt seriosos depèrdua d'autonomia per a les ONGque estan en aquesta situació, quesón la gran majoria. Però no hauriade ser així, perquè els fons públicsno són propietat de les autoritatspúbliques, sinó que provenen delsimpostos i haurien de ser gestionatsrespectant les opcions ideològiquesde les organitzacions socials res-ponsables que reben subvencions.Així ocorre en moltes ocasions, en-cara que aquesta no siga la norma.En canvi hi ha altres dependènciesde les quals es parla menys, malgratque no admeten excepcions, que su-bordinen estrictament a les ONGque hi entren a dictats exteriors: perexemple, la jerarquia de l'Esglésiacatòlica o els criteris de rendibilitatdel mercat publicitari. Quant a la privatització de l'Ajuda alDesenvolupament, en realitat és unapressió que ha estat sempre activaen la cooperació al desenvolupa-ment; en el nostre país neix amb elscrèdits FAD (Fons d'Ajuda al De-senvolupament) el 1976, fins i totabans que existís formalment unapolítica de cooperació al desenvolu-pament. Crec que aquesta pressió

pren la forma d'un procés coherenti acumulatiu des del Consens deWashington i les polítiques d'ajusta-ment dels anys 80. I es converteixenen la tendència dominant de la coo-peració al desenvolupament des quel'Organització Mundial del Comerç(OMC) per mitjà de l'Acord Generalsobre el Comerç de Serveis (AGCS)dóna un impuls decisiu a la privatit-zació dels serveis públics. L'any2002, el Banc Mundial en el Cim del'Aigua de Johanesburg llança l'ei-na fonamental de l'operació: l'A-liança “Públic-Privada (APP)” queconverteix, de fet, a les transnacio-nals en l'agent privat fonamental dela cooperació al desenvolupament ia la cooperació al desenvolupamenten una nova àrea de negocis. Aques-ta eina està sent adoptada per la ma-joria dels països donants i tot indicaque ho serà pròximament en el nos-

tre país.

DDee qquuiinnaa mmaanneerraa ppaarrttiicciippeenn ii ss''iinn--ttrroodduueeiixxeenn lleess eemmpprreesseess ttrraannssnnaa--cciioonnaallss eenn ll''aajjuuddaa aall ddeesseennvvoolluuppaa--mmeenntt??La via més visible és “l'ajuda lligada”a la compra de béns i serveis en elpaís donant. Però aquesta visibilitates converteix en un problema en lamesura que és difícilment defensa-ble fins i tot sota el mínim discurs so-lidari i, per altra banda, s'utilitza perafavorir les empreses del país do-nant en el molt competitiu mercatexterior, la qual cosa origina proble-mes entre els propis donants. Peraixò mateix, tendeix a ser substituï-da per procediments que entrenmés còmodament en l’anomenat“nou consens internacional” sobre lacooperació al desenvolupament, es-pecialment quan són legitimats per

especialistes acadèmics i per ONGs.El millor exemple és l’APP, que ocul-ta la privatització de serveis públicssota la forma d'una “gestió conjun-ta” entre transnacionals i governsdel Nord i del Sud.

SS''hhaa ccoonnvveerrttiitt llaa ssoolliiddaarriittaatt eenn uunnpprròòssppeerr nneeggooccii ppeerr aa aallgguunnss?? Que l'hi ho pregunten a les gransconstructores espanyoles, com perexemple, ACS; a les empresesenergètiques, com Endesa; a les detelecomunicacions, com Telefònica;a les filials espanyoles de l'oligopolide l'aigua, com Agbar...

HHii hhaa aaccttuuaallmmeenntt ccaapp ccoonnttrrooll ppúúbblliiccssoobbrree eellss FFoonnss dd''AAjjuuddaa aall DDeesseennvvoo--lluuppaammeenntt?? AA qquuii eess ddeeddiiqquueenn rreeaall--mmeenntt aaqquueessttss rreeccuurrssooss ii qquuii eess bbee--nneeffiicciiaa ddeellss mmaatteeiixxooss??Existeixen els controls públics ha-

MIGUEL ROMEROCOORDINADOR DE COMUNICACIÓ D’ACSUR-LAS SEGOVIAS““Crec en la gent que sap conjuminar

el treball rigorós en l'oficina amb el compromís militant en el carrer”

“La filantropia empresarial és una barreja d'evasió d'impostos i màrqueting, units freqüentment amb operacions polítiques”

“La traducció d'un sentiment solidari en un acte de consum és coherent amb el sistema de valors socials dominant”

09INTERNACIONALL’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

bituals, lleugerament millorats peruna millor informació sobre les dife-rents partides, especialment, laquantia dels ingressos per devolu-cions dels crèdits FAD. Els fons esdediquen a les aportacions espan-yoles als Organismes InternacionalsFinancers (el grup del Banc Mundialfonamentalment) i no Financers (elPNUD i altres agències del sistemade Nacions Unides) i als crèdits FADdestinats a afavorir els negocis de lesempreses espanyoles en l'exterior.En aquest últim cas, no hi ha dubtede qui es beneficia dels mateixos. Enles altres dues partides del FAD,tampoc cap dubte sobre l'estratègiadel Banc Mundial. Pel que fa als Or-ganismes Internacionals No Finan-cers cal estudiar cada cas, però engeneral, l'ús dels fons pot ser cohe-rent amb fins solidàries.

AAllss EEssttaattss UUnniittss llaa ffiillaannttrrooppiiaa ddee ccoorr--ppoorraacciioonnss,, uunniivveerrssiittaattss,, ffuunnddaacciioonnssii ggrruuppss rreelliiggiioossooss jjaa ttrriipplliiccaa ll''AAjjuuddaaOOffiicciiaall aall DDeesseennvvoolluuppaammeenntt.. QQuuèèaammaaggaa aaqquueesstt aallttrruuiissmmee??No té res a veure amb l'altruisme. Ésuna barreja d'evasió d'impostos imàrqueting, units freqüentmentamb operacions polítiques al serveidels interessos generals dels EE UUi/o de les institucions “altruistes”:Naomi Klein ha escrit textos molt in-teressants sobre aquests temes enrelació, per exemple, a la FundacióRockefeller.

HHii hhaa hhaagguutt uunnaa ssuubbssttiittuucciióó ddee llaa ssoo--lliiddaarriittaatt iinntteerrnnaacciioonnaalliissttaa ppeerr uunn nnoouummoorraalliissmmee bbaassaatt eenn aappaaddrriinnaammeennttssii tteelleemmaarraattoonnss ddee ffaammoossooss??El passat 17 de maig es van celebrardos megaconcerts simultanis a Mè-xic DF i Buenos Aires, promogutsper la Fundació Alas per “concien-ciar” sobre la pobresa infantil a Amè-rica Llatina. Van participar-hi MiguelBosé, Alejandro Sanz, David Bisbal,Shakira, Ricky Martin i altres figu-res, que seria molt interessant saberquants impostos paguen i on els pa-guen. La Fundació Alas té entre elsseus patrons a dos dels megamilio-naris llatinoamericans: Carlos Slim iEmilio Azcárraga; el traçat d'aques-tes immenses fortunes seria un do-cument impressionant sobre l'ex-propiació econòmica del poble me-xicà. Fa falta ser molt ingenu o moltcínic per creure que això té res aveure amb la solidaritat. Quant als

apadrinaments són el producte mésrendible de la “solidaritat de con-sum”: a canvi d'una determinadaquota, compres l'afecte fictici d'unfillol no menys fictici. La traducciód'un sentiment solidari en un actede consum és coherent amb el sis-tema de valors i pràctiques socialsdominant i, clar, dóna ingressos con-siderables a qui manegen aquestescoses. Però és completament con-tradictori amb el desenvolupamentd'una ciutadania solidària, basada enmotivacions ben informades i valo-rades. I sense que existisca una ciu-tadania així, no podran canviar-se lesrelacions Nord-Sud en sentit solida-ri.

EExxiisstteeiixx uunnaa ccrreeiixxeenntt pprrooffeessssiioonnaa--lliittzzaacciióó ddee lleess OONNGG ii eell ppeerriillll dd''uunn ttrree--bbaallll ssoottmmèèss aa ccrriitteerriiss ttèèccnniiccss ii eemm--

pprreessaarriiaallss??La professionalització es presentade vegades com a sinònim de treballde bona qualitat, i també com a su-peració de “l'activisme militant” queva caracteritzar als primers tempsd'algunes ONG. Està clar que cal tre-ballar bé, però en l'acció solidària,“treballar bé” no incorpora només,ni fonamentalment, competènciatècnica, sinó també compromís mo-ral. No crec en la qualitat d'aquestsprofessionals de la cooperació fasci-nats amb el món de l'empresa priva-da, convertida en el paradigma del'eficàcia i l'eficiència. Crec en lagent que sap conjuminar el treballrigorós en l'oficina amb el compro-mís militant en el carrer.

FFiinnaallmmeenntt,, hhaass eessccrriitt qquuee eellss ““FFòò--rruummss SSoocciiaallss MMuunnddiiaallss”” ii eell MMoovvii--

mmeenntt AAnnttiigglloobbaalliittzzaacciióó eess ttrroobbeenn eenn““uunn eennccrreeuuaammeenntt ddee ccaammiinnss””.. AAqquuiinnss eett rreeffeerreeiixxeess ii qquuiinn ppoott sseerr llaassoorrttiiddaa??Crec que el moviment antiglobalit-zació ha de plantejar-se el sentit dela seua acció política a llarg termini,en la lluita contra el capitalisme i to-tes les modalitats de l'imperialisme,com ve a dir la Carta Fundacional delFòrum de Porto Alegre. I la cruïllaestà entre subordinar-se als governsconsiderats progressistes i als blocspolítics que encapçalen o desenvo-lupar una política pròpia, autònoma,encara que amb tots els ponts decol·laboració, crítica, diàleg, pressió,etc., que siguen necessaris ambaquests governs.

QQuuèè tt''hhaa dduutt aa eessttuuddiiaarr llaa ffiigguurraadd’’AAnnddrreeuu NNiinn,, ccoomm vvaalloorreess llaa sseeuuaa ffii--

gguurraa,, ii qquuèè ssiiggnniiffiiccaa ““LL''eenniiggmmaa ddeeNNiinn””.. Crec que l'esquerra tendeix a veureles grans figures històriques com“herois” o com “traïdors”. És una vi-sió processal de la història que nocompartisc en absolut, perquè im-pedeix comprendre la trajectòriareal d'aquestes persones que, ambdiversa legitimitat, formen part de lamemòria del moviment obrer. A miel que m'interessa és intentar apro-ximar-me als revolucionaris del pas-sat, ran de terra, amb els seus dub-tes, les seues angoixes, els seuserrors. Tinc un enorme respecte perAndreu Nin i per això he intentatbuscar una explicació a decisionsseues que em semblen molt equivo-cades, però que no entelen en abso-lut la seua condició de militant re-volucionari intel·ligent i honest.


ESTAT

REDACCIÓ

Sens dubte, la pujada del preu del ga-soli ha suposat un problema molt se-riós per a aquests professionals per alsquals el combustible suposa més d'unterç dels seus costos operatius però,des del propi sector es reconeix quehi ha altres factors que també provo-quen importants conflictes que aflo-ren en temps de dificultats afegides.La primera d'aquestes qüestions, tot ique entre els professionals del trans-port no es reconega de forma unàni-me, és l'excés d'oferta.

Fa ja alguns anys des de la Confe-deració Espanyola de Transport deMercaderies (CETM), que no dóna su-port a l'atur, es va dir que a l'Estat es-panyol sobraven camions, i fins i tot esvan atrevir a xifrar aquest excedent enunes 50.000 unitats.

Ara també es reconeix que sobrenvehicles, no només com a conseqüèn-cia de la desacceleració de l'economia,sinó també perquè disminueix l'acti-vitat en alguns sectors com el de laconstrucció que requereix menortransport dels materials relacionatsamb aquesta activitat.

Aquest excés de camions és con-seqüència directa de la reconversió in-dustrial que es va portar a terme perqui va ser ministre d'Economia de

Felipe González, Carlos Solchaga, jaque amb les indemnitzacions que esvan pagar molts van adquirir un camiói van dedicar-se al transport. Ja ha plo-gut des de llavors.

Anys després, una de les reivindi-cacions del sector va ser que no es con-cediren tan alegrement les targetesque autoritzen a l'activitat del trans-port.

Així es creu també en el Ministeride Foment, que demana al sector quees reestructure i es reorganitze peradaptar-se a les noves situacions pro-vocades pel mercat. Almenys així s'haposat de manifest durant les negocia-cions de les últimes setmanes.

El transport a l'Estat espanyol (amb108 vehicles per cada 1000 habitants)sofreix una important falta d'estruc-turació. Encara que s'ha millorat enaquest sentit, són molt poques lesgrans empreses del sector que esta-rien en millor situació per suportar elsriscos d'una desacceleració o crisieconòmica més o menys perllongada.

Encara hi ha un percentatge moltalt de transportistes autònoms, quecom a màxim té dos vehicles i que de-penen totalment per a la seua activi-tat dels carregadors, qui marquen lestarifes.

El transportista autònom no es potpermetre el luxe de tenir el vehicle de-

socupat massa temps perquè és un im-mobilitzat que costa molt mantenir i amés, en moltes ocasions, està llastratper un fort endeutament.

L'adquisició d'un vehicle suposa undesembors molt important que s'ha definançar en la major part de les oca-sions.

Un camió aturat produeix la ruïnade l'autònom, mentre que el flotistapot reduïr la seva activitat, sense queaixò repercutisca tan greument en laseua estabilitat empresarial.

I és aquest un dels principals escullsals quals s'enfronten els 'camioners',que cada vegada volen estar menystemps en la carretera, per evitar unasèrie important de malalties profes-sionals, i desitgen, en definitiva, mi-llorar la seua qualitat de vida.

Finalment cal tenir en compte unaltre aspecte important, com és el deles càrregues. Els professionals esqueixen que no poden aplicar tarifesautomàticament sobre la base de lesoscil·lacions del combustible i volenque s'apliquen tarifes mínimes obli-gatòries.

No sembla fàcil la solució, perquèdes del Ministeri de Foment no s'ac-cepta aquest extrem, i des d'Econo-mia no es va a tocar la fiscalitat del ga-soli, amb el que semblen bloquejadesles dues principals eixides.

CARLOS MARTÍNEZ

Són, en general, votants de dreta idemanen “menys impostos i menysestat”. No obstant això, quan baixenels seus beneficis reclamen ajudes isubvencions del “papà estat”.El passat diumenge vuit de juny, enel programa Hora 25 de la CadenaSer es van escoltar les reclamacionsd'un grup de transportistes que for-maven un piquet. Demanaven unes“tarifes mínimes per llei”, subven-cions i/o baixades d'impostos sobreels carburants i insultaven Zapate-ro perquè en la recent cimera del'OMC havia promès 500 milionsd'euros per pal·liar la crisi que asso-ta als més pobres del planeta, argu-mentant que eren “els seus diners”recaptats amb “els seus impostos”.Si hi ha un grup social caracteritzatper conservador i liberal en la seuaideologia és el dels autònoms. Ca-mioners, pescadors, taxistes, agri-cultors són, en general, votants dedreta i demanen “menys impostos imenys estat”. No obstant això, quancauen els seus beneficis reclamenajudes i subvencions del “papà es-tat”, per exemple els agricultors pro-pietaris de la terra i ramaders podencontinuar produïnt gràcies a les sub-vencions que reben de la Unió Eu-ropea, ja que sense aquestes ajudesdirectes i indirectes no podrien com-petir amb els costos de producciódels agricultors i ramaders del sud.Els agricultors i ramaders també de-manen aranzels per a impedir l'en-trada de productes estrangers, noobstant això exigeixen que l'estatsubvencione el gasoli que també s'a-consegueix en el mercat interna-cional. Quan els treballadors es ma-nifesten els transportistes i taxistessón els primers a reclamar de la po-licia perquè deixen la via públicaperò cap piquet de treballadors éstan violent com els protagonitzatsper ells.Les enormes contradiccions d'a-quest col·lectiu sorgeixen de la seua

doble condició, són alhora empre-saris i treballadors, això sí, petits em-presaris, pel que l'única forma de so-breviure en el mercat és l'explota-ció de la seua força de treball per ellsmateixos. Potser no hi ha forma méseficaç d'alienació capitalista queaquella que s'aconsegueix ambaquest tipus de subcontractació.L'empresari ja no necessita “vigilar”el treballador perquè aquest pro-duisca, ja que a l'estar relacionats di-rectament els seus ingressos ambla producció, el treballador es con-verteix en pres i carceller simultà-niament.A més, l'empresari s'estalvia unsbons diners, doncs a un treballadorli ha de pagar les càrregues socials,mentre que l'autònom ha de de-semborsar la Seguretat Social de laseua pròpia butxaca, pel que sem-pre es tendeix a la cotització mésbaixa i per tant rep unes prestacionsclarament insuficients. Igualment, apesar de comptar la majoria d'ellsamb un sistema fiscal amb menor cà-rrega impositiva que la resta dels tre-balladors (IRPF per mòduls), el fetde ser ells els que hagen de pagar di-rectament a Hisenda en lloc queaquesta quantitat vinga ja des-comptada per l'empresari, no fa mésque exacerbar el seu “pensament”liberal.Els transportistes han ajudat a cau-re governs democràtics que van in-tentar aplicar polítiques socialistes(recordem l'atur previ al cop d'estatcontra Allende a Xile) però mai s'-han sumat a mobilitzacions dels tre-balladors o altre tipus de movimentssocials. Dues són les conclusionsque podem obtenir d'aquestes pro-testes: la primera que mentre que elsistema econòmic social permeta l'e-xistència d'aquest tipus de treba-lladors, les classes dominants tin-dran un gran aliat en ells. La segonaés que la dreta o els liberals no vo-len “menys estat” sinó un estat en-cara més servil als seus interessosprivats.

ANÀLISIELS PROBLEMES DEL SECTOR ESCALFEN L’ÀNIM DELS CONDUCTORS AUTÒNOMS

Els transportistes en vagaL'atur dels transportistes convocat per la Plataforma de Defensa del Sector al qual s'hi han sumat els professionals afiliats a laFederació Nacional de Transportistes (Fenadismer), enfonsa les seues arrels en un problema estructural que s'arrossega fa temps

Transportistes en vaga. El conflicte segueix en marxa

Les enormescontradiccionsde l'atur

11ESTAT L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

ELOI LATORRE VALÈNCIA

La Constitució espanyola diu que"la riquesa de les distintes modali-tats lingüístiques d’Espanya és unpatrimoni cultural que serà objec-te d’especial respecte i protecció"(article 3.3 del títol preliminar).Sembla, però, que la majoria d’ins-titucions públiques de l’Estat es-panyol no fan tot el que poden perfomentar aquesta diversitat dellengües, tasca que ha deixat enmans de les comunitats autònomeson hi ha altres idiomes propis ofi-cials. En canvi, ha prevalgut l’altrearticle de la Carta Magna que be-neeix "el castellà" com a "llenguaespanyola oficial de l’Estat".

En la política comunicativa delGovern espanyol i d’altres organis-mes estatals, el català, el basc i elgallec continuen en general discri-minats respecte a l’espanyol. I aixòes constata, igualment, en un àm-bit cada cop més utilitzat pels ciu-tadans per consultar informacionsi per fer gestions: Internet.

El lloc web de la Presidència delGovern Espanyol (<www.la-mon-cloa.es>) només es pot consultaren llengua espanyola; ni tan solsofereix la possibilitat de visualitzar-ne els continguts en anglès. I el ma-teix passa amb el de la Vicepre-

sidència del Govern, comandadaper María Teresa Fernández de laVega (<www.mpr.es>). El Ministe-ri de Defensa (<www.mde.es>), amans de la catalana Carme Chacón–ara de baixa maternal–, tampocno ofereix cap altra opció idiomà-tica al seu web que el castellà.

Altres webs ministerials, però, síque tenen en compte la diversitatde llengües de l’Estat; ara bé, sen-se una unitat de criteris clara, demanera que ens trobem amb totamena de combinacions. Així, perexemple, el ministeri que dirigeixCelestino Corbacho, Treball i Im-migració, ofereix al seu lloc d’In-ternet (<www.mtas.es>) un com-plet menú de llengües: castellà, ca-talà, gallec, basc, anglès i francès,que permeten consultar tots elscontinguts del lloc en cadascunad’aquestes llengües. Altres minis-teris segueixen la mateixa estratè-

gia lingüística als seus webs, comara el de Justícia (<www.mjusti-cia.es>) –aquí sense el francès–, eld’Exteriors (<www.maec.es>), eld’Economia i Hisenda (<www.min-hac.es>) o el d’AdministracionsPúbliques (<www.map.es>).

Altres llocs d’Intenet, com el delMinisteri de l’Habitatge(<www.mviv.es>) o el de l’Interior(<www.mir.es>) també tenen lamateixa oferta idiomàtica si bébona part de continguts nomésapareixen en castellà.

La cosa es complica en algunsministeris que, a més de totesaquestes opcions, distingeixen en-tre la versió en català i una altra–diferenciada però a la pràcticaidèntica– en valencià. Això passaamb el Ministeri de Foment(<www.fomento.es>), el de MediAmbient, Medi Rural i Marítim(<www.mma.es>) o el de Cultura

(<www.mcu.es>). El web del Mi-nisteri d’Educació, Política Social iEsport (<www.mepsyd.es>) tam-bé disposava de versió en valenciàfins fa una setmana, però s’ha eli-minat.

En altres institucions de l’Estattampoc no es té en compte el ca-talà i la resta de les llengües esta-tals en la seua presència a la xarxa.Els webs del Congrés (<www.con-greso.es>) o el del Senat(<www.senado.es>) es poden con-sultar en espanyol i en anglès. I elmateix passa amb el de la CasaReial (<www.casareal.es>). Tambéhi ha altres dependències estatalsels webs dels quals són monolin-gües en espanyol, com ara el delButlletí Oficial de l’Estat(<www.boe.es>), el de l’InstitutCervantes (<www.cervantes.es>)o el de la Confederació Hidrogràfi-ca de l’Ebre (<www.che.es>).

QQuuaann ffaa aannyyss vvaaiigg ccoonnèèiixxeerrll''eexxiissttèènncciiaa dd''aaqquueesstt ppoobbllee

aannddaallúúss,, nnoo eemm ppooddiiaa ccrreeuurreeaaqquueesstt ooaassii.. AAllllàà eellss ii lleess cciiuuttaaddaa--nneess tteenneenn ppllee ddrreett aall ttrreebbaallll,, ll''--hhaabbiittaattggee (( aammbb llaa ccoonnssttrruucccciióóddee VVPPOOss qquuee rreessuulltteenn ssoobbrree uunnss115500 eeuurrooss mmeennssuuaallss ddee qquuoottaa )) iillaa ppaarrttiicciippaacciióó eenn llaa ppoollííttiiccaa ii llaarreeaalliittaatt qquuoottiiddiiaannaa ddeell ppoobbllee.. AAmmééss,, aall ppoobbllee eennccaarraa eellss qquueeddeennddiinneerrss ppeerr eesstteennddrree llaa ssoolliiddaarriittaattccaapp aa lllluuiitteess qquuee rreeaallmmeenntt vvoolleennllaa mmiilllloorraa ddee lleess ccoonnddiicciioonnss ddeevviiddaa ddee lleess ppeerrssoonneess,, ii nnoo ll''aall--mmooiinnaa hheerreevvaa ddee llaa ttrraaddiicciióó ccrriiss--ttiiaannaa..EEllss sseerrvveeiiss ssoocciiaallss,, ssóónn mmiilllloorrssqquuee eellss ddee qquuaallsseevvooll ppoobbllee.. LLaagguuaarrddeerriiaa ééss ppúúbblliiccaa,, ccaaddaa aannyy,,ll''aasssseemmbblleeaa ddee ppaarreess ddeecciiddeeiixxeennqquuaanntt ppooddeenn ppaaggaarr,, ccoossttaa,,aapprrooxx.. aammbb mmeennjjaaddoorr uunnss 1122 eeuu--rrooss mmeennssuuaallss.. LL''aabboonnaammeenntt aa llaappiisscciinnaa ddeell ppoobbllee ééss ddee 11,,8800 eeuu--rrooss aannuuaallss (( ii ppeerr qquuèè nnoo aaffiirrmmaarrqquuee uunnaa ppiisscciinnaa ppúúbblliiccaa éésseeccoollòòggiiccaa ii ffoonntt ddee ggaauuddii ssoocciiaall??)),, lleess ppeerrssoonneess mmaajjoorrss tteenneenn aass--ssiissttèènncciiaa aa ddoommiicciillii,, hhii hhaa ppaarrccssnnaattuurraallss,, iinnssttaall··llaacciioonnss eessppoorrttii--vveess,, ccaassaa ddee llaa ccuullttuurraa,, eeqquuiipp ddeerrààddiioo ii tteelleevviissiióó llooccaall......PPeerr aa mmii,, llaa pprroovvaa mmééss eevviiddeennttddee qquuee tteenniimm rraaóó,, ééss qquuee ll''oorrggaa--nniittzzaacciióó ccooll··lleeccttiivvaa,, ll''aapprrooppaa--mmeenntt ddeellss òòrrggaannss ddee ddeecciissiióó aa lleessppeerrssoonneess,, ii lleess ppoollííttiiqquueess ssoocciiaallssrreeaallss,, mmiilllloorreenn eennoorrmmeemmeenntt llaaqquuaalliittaatt ddee vviiddaa ddeellss hhaabbiittaannttssdd''aaqquueessttaa ppoobbllaacciióó..MMoolltteess vveeggaaddeess,, eennss qquueeiixxeemmqquuee nnoo ppllaanntteeggeemm aalltteerrnnaattiivveessccaapp aall ssiisstteemmaa iimmppeerraanntt,, qquuee nnoohhii hhaa mmooddeellss ddee ssoocciieettaatt qquuee eemm--pprreennddrree ffrroonntt aa aaqquueesstt ccaappiittaalliiss--mmee ssaallvvaattggee qquuee eennss aalliieennaa ii eennssffaa eessddeevviinnddrree ppaarrtt ddee llaa rrooddaa ddeell''eexxpplloottaacciióó ii llaa ffaamm.. QQuuee,, ssii aall--gguunn ddiiaa aaccoonnsseegguuíírreemm llaa iinnddee--ppeennddèènncciiaa,, ffoorrmmaarrííeemm uunn eessttaattiigguuaall dd''iinnjjuusstt qquuee ll''aaccttuuaall.. JJooccrreecc qquuee qquuaann mmééss pprrooppeerr aa nnoo--ssaallttrreess eessttiiggaa eell ppooddeerr,, mmééss ffààcciill--mmeenntt ppooddrreemm iinncciiddiirr eenn llaa nnoossttrraassoocciieettaatt,, ii ttrraannssffoorrmmaarr--llaa ppeerrqquuee aaqquueessttaa ssiiaa mmééss jjuussttaa.. ÉÉssmmééss ffààcciill rreeccllaammaarr rreessppoonnssaabbiillii--ttaattss (( oo ssuubbssttiittuuiirr )) aa uunn rreepprree--sseennttaanntt qquuee ccoonneeiixxeess,, ssaabbeerr qquuèèeessttààss mmeennjjaanntt (( ii ccoomm ss''hhaa ffeettaaqquueesstt mmeennjjaarr )) ssii ss''hhaa pprroodduuïïtt aallaa tteeuuaa ccoommaarrccaa,, ccoommpprraarr eellsspprroodduucctteess aa ppeerrssoonneess,, ii nnoo aa ccaa--ddeenneess.. AAqquueessttaa ééss llaa iinnddee--ppeennddèènncciiaa qquuee ppoott ttiinnddrree ffuuttuurr,,llaa qquuee hheemm dd''aapplliiccaarr eenn eellss ppoo--bblleess oo aallllàà oonn ss''oobbttiinnggaa rreepprreesseenn--ttaacciióó.. UUnnaa iinnddeeppeennddèènncciiaa qquueemmiilllloorree llaa vviiddaa ddee lleess ppeerrssoonneess,, iieellss ddoonnee llaa ppoossssiibbiilliittaatt ddee ppaarrttii--cciippaarr--nnee.. SSii lleess CCUUPP tteenneennaaqquueesstt mmooddeell,, ii eess ppoott ccoommeennççaarraa iimmppllaannttaarr,, eell ffuuttuurr ééss nnoossttrree..

desdelilla.blogspot.com

Des de l’illa

MARC PERISDocent valencià a les Illes

AMBIGÜITATLA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DEL PSOE SEGUEIX SENSE ACLARIR-SE

Webs ministerials segueixen diferenciant valencià i catalàPàgines web com lesde la Presidència delGovern, la del Congréso la de la Casa Reialno es poden consultaren català, gallec nibasc. Però hi haministeris –com el deFoment o el deCultura– que ofereixenversió catalana ivalencianadiferenciades


COMARQUES

REDACCIÓ

Els pares i mares valencians sónsabedors que l’ensenyament en va-lencià és l´únic que garanteix l’igualdomini de valencià i castellà i facili-ta l’aprenentatge de l’anglés. Peraixò, allà on poden triar, matriculenja, en major mesura, els seus fills envalencià.

Aquesta és una de les conclusionsde l’anàlisi sobre la demanda d’en-senyament en valencià per al prò-xim curs escolar que Escola Valen-ciana - Federació d’Associacions perla Llengua ha fet públic aquest matíal CP Cervantes de València. A lapresentació han assistit també duesmares del CP Nou d’Octubred’Alcàsser, on la demanda d’ensen-yament en valencià duplica l’oferta;una mare del CP Raquel Payà deValència, on no eixisteix l’ensenya-ment en valencià i molts pares vo-len que s’establesca; i el directord’un col·legi concertat d’Algemesíque oferta ensenyament en valen-cià.

L’estudi d’Escola Valenciana ana-litza la preferència de les famílies enaquelles escoles on es possible triarl’opció de matrícula als programesd’ensenyament en valencià. En to-tal, Escola Valenciana una mostrade dades representatives extreta de600 centres escolars de més de 150municipis amb població superior a3000 habitants. L’anàlisi se centraen la matrícula del alumnes d’edu-cació infantil, en el període inicialde l’etapa escolar.

La dades de preferència de les fa-mílies oscil·len entre el 51% deValència ciutat a al més de 60 % decomarques com la Marina Alta o laRibera. En total, al País Valencià hiha 774 centres que ofereixen pro-grames d’ensenyament en valencià,el que implica un 44,8% dels 1726centres públics i privats d’infantil iprimària que hi han a l’actualitat.

L’estudi demostra que els pares imares trien en primera opció valen-cià, lògicament sempre i quan laConselleria oferta aquesta possibi-litat en el seu districte. Això de-mostra que si existira oferta d’en-senyament en valencià en tots elscentres, la demanda potencial se si-tuaria en un 52% del total, això és222.406 alumnes. Aquesta xifracontrasta amb els 128.706 actuals, i

implica que amb la planificació ioferta adequada la matrícula en va-lencià augmentaria en 93.700 alum-nes.

Com a dada genèrica, als tres nu-clis urbans valencians amb més po-blació la demanda de valencià su-pera el 100% el mes de maig, i totaixò sense comptar amb la reober-tura de matricula el mes de setem-bre. Les escoles que ofereixen en-senyament en valencià a València,Alacant i Elx tenen l’oferta satura-da amb 2022 sol·licituds per 1988places. Si en aquestes tres ciutatsles famílies pogueren triar valenciàa tots els centres, la matricula es si-tuaria en una xifra que superaria les7000 sol·licituds, donat que a Valèn-cia, Elx i Alacant només un 26%,això és 80 centres de 306, ofereixenla possibilitat de triar l’opció de va-lencià. Actualment s’està frenant la

demanda potencial en valencià, per-què els pares trien sovint l’escolapropera al seu domicili on general-ment no s’oferta valencià.

Pel que fa a l’ensenyament con-certat i privat, hi han escassosexemples d’oferta d’ensenyamenten valencià. Tan sols 31 centres d’a-quest tipus l’ofereixen en tota lanostra geografia. Tot i això l’estudidesvela que aquells centres concer-tats que tenen ensenyament en va-lencià tenen també l’oferta satura-da. Un exemple és el cas del CC SanAgustín d’Alacant, amb 32 sol·lici-tuds de matrícula per 25 places. Unaltre cas és del Maria Auxiliadorad’Algemesí, que oferta 20 places i té30 sol·licituds. Segons Escola Va-lenciana això ha d’animar els cen-tres concertats “apuntar-se al va-lencià” perquè la situació és la se-güent:

31 centres privats i concertatsoferten ensenyament en valencià atot el territori. D’ells, 7 a València, 1a Alacant, 1 a Castelló, 0 a Elx.

En total 745 centres públics d’in-fantil i primària oferten ensenya-ment en valencià. A molts nuclis ur-bans la manca d’oferta d’ensenya-ment en valencià a l’educació públi-ca és patent. A València només hofan 47 centres públics dels 95 exis-tents. Alacant només té 10 centrespúblics de 57 existents. A Castellóhi ha 33 dels 37 centres públics exis-tents. Per la seua banda, Elx tan solsté 15 centres públics de 36 exis-tents.

Escola Valenciana ha afirmat quel’estudi li ha servit per conèixer larealitat exacta de la majoria de cen-tres valencians, a l’hora ha anunciatque recolzarà en tots els àmbits lesprotestes que arriben diàriament a

l’entitat, i que en aquells centresamb greu falta d’oferta l’entitat re-alitzarà campanyes locals de mobi-lització dels pares i mares.

El president d’Escola Valencianaha fet un balanç de la dades d’ofer-ta tot assegurant que “hi ha un abis-me entre la demanada de la socie-tat valenciana i l’oferta de valenciàde la Conselleria. Des que Font deMora és conseller d’educació, l’any2004, les dades de matrícula en va-lencià han crescut a un 2’5 % anual,el que representa un 10% en quatreanys. Les dades d’aquest informe si-tuen la demanda potencial actual devalencià en 220.000 alumnes, el queimplica que en el mateix període lamatrícula haguera tingut que aug-mentar en més d’un 20% anual, o elque és el mateix en un 89% en tot elperíode”. Gómez ha reiterat el queEscola Valenciana està demanant

90.000 drets violats

DDiissccrriimmiinnaacciióó.. La manca d’oferta en valencià obliga milers de joves a matricular-se en castellà. TERESA ROIG

EESSTTUUDDII 220.000 ALUMNES ESTUDIARIEN EN VALENCIÀ SI L’OFERTA S’ADEQUARA A LA DEMANDA

Actualment el 55,2% dels centres no oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que provoca que la matri-culació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes. En els centres amb oferta bilingüe les famílieses decanten ja, en un 52% dels casos, pels programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL).

13COMARQUES L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

durant totes les Trobades: “Un en-contre amb el Conseller, en positiu,ja que si la Generalitat escolta Es-cola Valenciana assegurem que lamatrícula en valencià superarà els220.000 alumnes en un període in-ferior a 5 anys”.

El cas del CP Nou d’Octubred’Alcàsser és un reflex de la situa-ció de moltes famílies valencianes.Mar ha sol·licitat la matriculació dela seua filla de 3 anys en un centreon l’oferta és de 25 places i han es-tat 43 famílies les que volen que elsseus fills reben ensenyament en va-lencià: “13 famílies teníem la matei-xa puntuació i ha calgut fer un sor-teig per a 4 places. Els qui no hantingut sort, han perdut el dret a quèels seus fills puguen rebre l’ensen-yament en valencià i no romandremimpassibles”. De fet, després de laroda de premsa han anat a la Con-selleria d’Educació a presentar unescrit signat per totes les famíliesafectades amb la intenció que els do-nen una solució.

La situació d’Irma i 38 pares i ma-res més del CP Raquel Payà deValència és també molt significati-va: “Som pares convençuts que l’en-senyament en valencià garanteix eldomini de les dues llengües oficials,ajuda a aprendre una tercer llenguacom l’anglés i és sinònim de quali-tat, per això des de fa mesos estemfent tots els possibles perquè òbri-guen una línia d’ensenyament en va-lencià al centre per al pròxim curs

escolar i finalment Conselleria ha fetun informe desfavorable”. Tantaquest cas com el del centre d’Alcàs-ser estan en mans del gabinet jurí-dic d’Escola Valenciana, un serveique l’entitat posa a disposició de to-tes les famílies que vulguen presen-tar al·legacions des de hui fins a l’11de juny respecte a les resolucions deles llistes provisionals de places.

D’altra banda Carmel Ferragut,director del col·legi concertat MariaAuxiliadora d’Algemesí ha comen-tat que “l’educació privada i con-certada hauria d’apostar per l’en-senyament en valencià, nosaltres fó-rem un centre pioner i el resultat ésque les famílies trien el nostre cen-tre perquè oferim ensenyament devalencià, un ensenyament de quali-tat on també en el nostre cas la de-manda supera l’oferta”.

TERESA ROIG

REDACCIÓ

Alejandro Font de Mora arribà a laGeneralitat de la mà de FrancescCamps. Eren temps de la declara-ció d'Ares, en què el primer execu-tiu de l'era postzaplana es compro-metia a potenciar l'ús del valencià.Una declaració d'intencions queprompte va esdevindre paper ban-yat. Escola Valenciana calcula quesota el mandat de l'actual consellerd'Educació l'ensenyament en va-lencià ha viscut el seu període demenor creixement, des que va ins-taurar-se l'any 1983. No hi havia ha-gut tants impediments ni sota elsgoverns del cartaginès Eduardo Za-

plana.Font de Mora, per contra, afirma

que l'oferta és "suficient" i que l’en-senyament en valencià "ha crescutun 180 per cent en els darrers 12anys”. La realitat no casa ambaquestes xifres. Segons dades d'Es-cola Valenciana, des del curs 2003-04 l’ensenyament en valencià hacrescut una mitjana d’un 3 per centanual. En total, en aquest períodela matrícula d’ensenyament ha pas-sat de 114.000 alumnes a 128.000,el que implica una xifra de creixe-ment d’un 12 per cent en quatreanys. A aquesta xifra cal restar lesvariables de creixement de pobla-ció escolar. El número d’alumnes enel mateix període en el sistema es-colar valencià ha passat dels681.000 als 733.000 actuals, el querepresenta un 7.5 per cent més,sent el període comprés entre l’any2003 i 2007 en el que menys creixl’ensenyament en valencià.

Demanda potencialMai hi havia hagut un creixementtan baix de l’escolarització en va-lencià. I això que la demanda no dei-

xa de créixer. Cada curs hi ha mi-lers de xiquets i xiquetes que esveuen forçats, per la manca d’ofer-ta, a estudiar en castellà. Una reali-tat que la Generalitat ignora i que éssilenciada per tots aquells grups po-lítics i mediàtics que s’omplin laboca a denunciar una suposada“persecució del castellà” a Catalun-ya.

Actualment el 55,2% dels cen-tres no oferten cap línia d’ensenya-ment en valencià, el que provocaque l'escolarització es mantingacongelada en els vora 130.000 alum-nes. En els centres amb oferta 'bi-lingüe' les famílies es decanten ja,en un 52% dels casos, pels progra-mes d’ensenyament en valencià(PEV i PIL). Una investigació d'Es-cola Valenciana demostra que siexistira oferta d’ensenyament envalencià en tots els centres, la de-manda potencial se situaria en un52% del total, això és 222.406 alum-nes. Aquesta xifra contrasta amb els128.706 actuals, i implica que ambla planificació i oferta adequada lamatrícula en valencià augmentariaen 93.700 alumnes..

DDEENNÚÚNNCCIIAAEL PITJOR DE LA HISTÒRIA

El conseller Font de Mora,zero absolut en valenciàSota el mandat del’actual consellerd’Educaciól’ensenyament envalencià ha viscut el seuperíode de menorcreixement des que vainstaurar-se l’any 1983

En total 745 centres públics d’infantil i primària oferten ensenyament en valencià a tot el territori valencià

Tan sols 32 escoles concertades i privades aposten per oferir educació en valencià alsseus futurs alumnes

15L’ENTREVISTA L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008L’ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

REDACCIÓ

CCoomm aarrrriibbaa uunn vvaalleenncciiàà ccoomm ttuu aaffeerr tteelleevviissiióó ii vvííddeeoo aa CCaarraaccaass??La meua trajectòria en el món del'audiovisual és un poc atzarosa ino sé si molt habitual. La primeraqüestió és que jo no vaig estudiarcinema o televisió en cap escola niuniversitat. Va ser a través del tre-ball d'imatge i comunicació ambels moviments socials com em vaigintroduir primer en la publicitat idisseny, més tard en el periodismeescrit i finalment en el documen-tal. Així és com vaig aprendre:amb la pràctica i sempre prop delsconflictes socials. Per descomptatvaig realitzar quants cursos i ta-llers vaig poder a València, a Cata-lunya i a Veneçuela. I, clar, seguiscdevorant tots els llibres i vídeosque cauen a les meues mans. Pas-sió, dedicació i formació perma-nent creo que són les claus. Penseque estem en un aprenentatgecontinu. Hem d'aprendre delsclàssics i tambien dels nous ta-lents.

CCrreeuuss qquuee eell vvííddeeoo ééss eell ffuuttuurr ddee llaaiimmaattggee??No se si serà el futur, però segurque és el present. L'explosió decreadors i la competició globalestà alterant el desequilibri tradi-cional que solament va donar ac-cés al cinema i la televisió als paï-sos occidentals. Avui la creació espopularitza i s'expandeix per totsels racons i barris del món. El jocestà sumant jugadors.

VVeeiieenntt lleess pprroommooss qquuee hhaass ffeett ppeerraa ÁÁvviillaa TTVV mm''aaddoonnee qquuee hhii hhaa uunnaaaappoossttaa nnoovvaa aa nniivveellll ccrreeaattiiuu qquueettrreennccaa aammbb eellss eessqquueemmeess ttrraaddiicciioo--nnaallss ddeell vviiddeeoo ii llaa TTVV.. CCrreeuuss qquuee ééssaaiixxíí?? HHaa eessttaatt aaqquueessttaa llaa tteeuuaa iinn--tteenncciióó??Tracte, al costat del meu equip,d'innovar i aprendre amb cada tre-ball. I pense que Ávila TV és unsdels canals que ha encertat a l'a-postar per un llenguatge dinàmic,popular, juvenil i urbà. El canalestà aconseguint que els joves deles zones populars de Caracas s'i-dentifiquen per primera vegadaamb algú que és com ells. Espe-rem que arriben a una difusió na-cional, perquè sincerament conju-

minen creativitat i comprensió dela realitat. Per mi ha estat una sor-presa trobar una televisió que téuna aposta estètica similar i quem'ha donat l'oportunitat de treba-llar al costat d'ells. I m'imagineque molts altres han sentit el ma-teix. La meua visió tracta de con-juminar contingut, investigació,compromís al costat de bellesa,creació i innovació.

QQuuiinnaa ii qquuii rreepprreesseenntteenn ll''aavvaanntt--gguuaarrddaa ddeell vvííddeeoo aa VVeenneeççuueellaa??Crec que a Ávila TV s'està donantla major innovació estètica i artís-tica i està plena de ‘chamos’ i ‘cha-mas’ que són el futur del cinema ila televisió d'aquest país. Així ma-teix, TeleSur està oferint una pla-taforma molt important a tota lacreació llatinoamericana. I final-ment cal destacar les productoresindependents com Panafilms oHumana que realitzen periodismed'investigació.

EEnntteenncc qquuee tteennss uunnaa ccooooppeerraattiivvaaddeeddiiccaaddaa aa llaa pprroodduucccciióó ddee mmaattee--rriiaall aauuddiioovviissuuaall.. CCoonnttaa''mm llaa tteeuuaaeexxppeerriièènncciiaa aammbb aaqquueessttaa mmaanneerraaddee ttrreebbaallllaarr..Realment no treballe en una coo-perativa. En cada producció heconformat un equip amb personesd'Espanya, Colòmbia, Mèxic,França i Veneçuela. És ara que alcostat del meu company VicentChanzá vam començar a consoli-dar un grup de producció més es-table i que serà en un futur unaproductora. Ara estem realitzantuna sèrie de reportatges per aVTV on anem a tractar de trencarcertes regles del joc preestabler-tes, tant en forma com en contin-gut.

TTeennss uunnaa ggrraann qquuaannttiittaatt ddee ddooccuu--mmeennttaallss eenn eell tteeuu hhaavveerr.. EEss ttrraaccttaadd''uunn ttrreebbaallll iinnddeeppeennddeenntt oo rreeppss ffii--nnaannççaammeenntt dd''aallgguunn oorrggaanniissmmee??El meu primer documental va serrealitzat amb una molt xicotetaajuda de Vive TV. La resta han es-tat projectes presentats a ÁvilaTV, TeleSur i VTV. Però cal teniren compte que moltes vegadeshan estat realitzats al 100% ambels nostres propis mitjans i des-prés comprats pels canals.

CCrreeuuss qquuee ééss ppoossssiibbllee ffeerr vvííddeeoo iinn--ddeeppeennddeenntt aa VVeenneeççuueellaa.. CCoomm??La pregunta és: què és vídeo inde-pendent? Hi ha l'empresa privada ihi ha l'Estat. Ambdós són qui te-nen la capacitat financera. Laqüestió és si un treballa amb crite-ris propis i tracta d'evitar les im-posicions. Això és una lluita i sem-pre serà així: la lluita per la inde-pendència i la llibertat. Ara bé, caltenir en compte que a Veneçuela,a pesar de molts problemes, esdisposa d'una diversitat periodísti-ca i política molt major que a Eu-ropa o els Estats Units. Cal saberque allà tots els grans mitjans sónde tendència conservadora i pertant les visions progressistes nosón reben cap suport ni per partde les empreses ni per part del'Es-tat. En definitiva, la clau és esta-blir xarxes, no deixar-se atrapar itenir clar el camí: sempre al costatde la gent.

EEllss tteemmeess ddeellss tteeuuss ddooccuummeennttaallssiimmpplliiqquueenn uunn ssuuppoorrtt aall pprrooccééss rree--vvoolluucciioonnaarrii qquuee ppoorrttaa aa tteerrmmee eellpprreessiiddeenntt CChháávveezz.. EEss ttrraaccttaa dd''uunnaammeerraa ccoonnjjuunnttuurraa oo ééss aaiixxòò eell qquueesseemmpprree hhaass vvoollgguutt ffeerr ccoomm ccrreeaa--ddoorr??Aquesta pregunta serveix tambéper explicar la meua trajectòria.Jo sóc de València, una terra ambun poble i una cultura diferent a laresta d'Espanya. La nostra llenguai cultura pròpia és la valenciana icatalana. La cultura espanyola ensva ser imposada com també ho vaser a Amèrica. Allà sempre vaigtractar d'estar prop de la defensade les arrels pròpies i els movi-ments populars. Per això, quan el1998 el moviment bolivarià guanyales eleccions per a mi va suposarun xoc. Cal recordar que el 1989va caure el bloc soviètic i es va es-tablir com únic poder global elbloc occidental. L’any 1994 es vaproduir l'alçament zapatista i el 98irrompen siumltàniament Seattle iChávez. Mentre als Estats Units i aEuropa els joves clamen que altremón és possible, a Veneçuelaaquest mateix crit accedeix el po-der. Des d'aquest moment m'ena-more d'aquest país i tracte de se-guir el que passa dia a dia compuc. Quan es va produir el Copvaig sentir una enorme impotència

ja que a Europa ningú tenia el mésmínim interès. Però recorde quequan la meua mare em va cridar iem va dir que Chávez ha tornat,vaig sentir que era un miracle. El2003 vinc per primera vegada tra-vessant Colòmbia. Des d'aquestany vaig regressar en moltes oca-sions fins que el 2006, per una pe-riodista holandesa, vaig decidir ra-dicar-me a Caracas. Pense que aValència el meu treball era similar:periodisme crític i art social. Peròtrobe que el meu compromís estàara al costat del poble veneçolà iAmèrica Llatina. No obstant aixòsempre és dur deixar enrere lesteues arrels i la teua família. Lavida en un barri de Caracas tambéha suposat un canvi importantrespecte al dia a dia a València,una ciutat costanera mediterrània.

CCrreeuuss qquuee eenn eellss tteeuuss tteemmeess hhaassddeeiixxaatt ddee ccoossttaatt ll''aallttrraa ccaarraa ddeell''eessppeeccttrree ssoocciiaall,, rreepprreesseennttaaddaa ppeerrll''ooppoossiicciióó aall pprrooccééss rreevvoolluucciioonnaarrii??Sí, estic d'acord. Els meus docu-mentals van ser en un inici de di-fusió a Europa de la realitat cen-surada sobre el procés bolivarià.Ja vivint ací han seguit una líniade confrontació amb les estratè-gies colpistes o desestabilitzado-

res. Aquesta és la meua visió delperiodisme d'investigació i el do-cumental polític: arriscar en favorde mostrar l'altra cara de la veritati els aspectes ocults de la societat.Ara bé, crec que més que preocu-par-se per l'oposició el que cal ferés preocupar-se pels veritablesproblemes de la gent: el drama dela violència i la delinqüència, el ra-cisme i la discriminació que sofrei-xen els negres i que es nega, la si-tuació d'abandonament de tantesdones, els assassinats d'indígenesi camperols, entre altres temes. Id'altra banda mostrar la bellesa ila dignitat dels afroveneçolans deChuao, dels indígenes Barí o Yuk-pa, de les mares del Guarataro ode la cultura juvenil de La Vega. Hiha molt treball per fer. Hi ha mas-sa cases, selves i carrerons plensde gent extraordinària amb quiaprendre i compartir.

CCrreeuuss qquuee eell ggèènneerree ddooccuummeennttaallttéé uunnaa ffii nneettaammeenntt ssoocciiaall??Social en el sentit que parla sobrela societat. Però no crec en deter-minismes, crec que qualsevol en-focament pot ser interessant.

QQuuiinn ééss llaa tteeuuaa iimmpprreessssiióó ddeell cciinnee--mmaa qquuee ss''eessttàà ffeenntt aa VVeenneeççuueellaa

aavvuuii ddiiaa??He de dir que tracte de no per-dre'm cap estrena. Crec que hi hauna evident millora tècnica i majorfinançament però que encara calmadurar bastant. Crec que tots es-tem en estat embrionari. Penseque estem en una fase d'aprenen-tatge i de col·laboració internacio-nal, especialment entre els païsosd'Amèrica Llatina per millorar iper rear una imatge i una paraulapròpies. Crec, com deia l'arquitec-te català Gaudí que: “per ser origi-nal cal buscar en els orígens”.Amèrica Llatina mereix un espaipropi en la cultura i la geopolíticamundial i això solament es pot ferrespectant les arrels pròpies. Iaprenent també les tècniques mésmodernes clar. Tractem de cami-nar en un difícil equilibri entre ellocal i global, buscant l'harmoniaentre forma i contingut, entre tra-dició i modernitat. Però definitiva-ment el nord és el passat i el sudel futur.

QQuuèè ooppiinneess ddeell ffeennoommeenn ddee llaa ppii--rraatteerriiaa??Inevitable. A Amèrica Llatina esven en els carrers i a Europa esbaixa d'internet. L'encariment dela cultura ha fet que nasca la pira-

teria. Gràcies a la pirateria jo vaigpoder conèixer el que passava aVeneçuela i difondre'l allà. La pira-teria descarrega els meus docu-mentals i els difon. I els hi doneles gràcies. Crec que la solució ésbaixar els preus dels DVD origi-nals i oferir bons productes. I pen-sar que el finançament no ha devenir d'ací. A mi m'ha beneficiatmolt la pirateria i a tots els qui co-nec tambien, incloent documenta-listes i músics. Gràcies a la pirate-ria hem pogut veure les millorspel·lícules. Però la millor respostaés preguntar als nostres lectorscom accedeixen a la cultura au-diovisual. En els carrers estan lesrespostes.

EEllss tteeuuss ddooccuummeennttaallss hhaann eessttaattttrraadduuïïttss aa ddiivveerrssooss iiddiioommeess.. AA qquuèèccrreeuuss ss''hhaa dd''aaiixxòò??Cal tenir en compte que a Ve-neçuela hi ha mitjans xavistes iantixavistes. Però a Europa i Es-tats Units tots els mitjans són vio-lentament antixavistes i tergiver-sen tot el que succeïx ací. Peraquesta raó existeix una enormesèt d'informació sobre el que hiesdevé. De la mateixa manera quees va demostrar que ens van men-tir amb les famoses armes de des-

trucció massiva a l'Iraq, moltagent fora de Veneçuela intueixque se li està tractant d'enganyarpel que fa a Chávez. D'altra banda,no podem oblidar que el monopolide la informació per part d'Occi-dent està arribant a la seua fi.CNN i BBC ja no són les úniquesfonts d'informació per a la huma-nitat. AL Yazira, TeleSur, RussiaToday, Press TV, CCTV o NDTVemeten a nivell planetari des de laperifería del món. I cada vegadasón més. Els documentalistes hau-ríem d'entendre que totes aques-tes noves televisions són un mónper descobrir. Xina, Índia, Rússia iel món àrab poden emetre els nos-tres treballs. El planeta s'està tor-nant més gran i divers. La compe-tició s'està tornant veritablementglobal: el Sud i l'Est estan contraa-tacant.

OOnn eess ppooddeenn aaccoonnsseegguuiirr eellss tteeuussddooccuummeennttaallss??S'emeten per televisió, es projec-ten en ocasions i estan per a veu-re’ls on-line a internet. Alguns es-tan a l’Emule i anirem pujant-loscom a Torrents tambien. L'objec-tiu és que qui vulga els puga veureo descarregar gratuïtament des dela xarxa.

DAVID SEGARRAPERIODISTA““A Veneçuela hi ha

una major llibertat informativa que aEuropa o els EUA”

"La clau és establir xarxes, no deixar-se atrapar i tenir clar el camí: sempre al costat de la gent"

“"Hi ha massa cases, selves i carrerons plens de gent extraordinària amb qui aprendre i compartir"

“La meua visió tracta de conjuminar contingut, investigació, compromís al costat de bellesa, creació i innovació”

“A l’igual que amb Iraq, molta gent fora de Veneçuela intueix que se li està tractant d'enganyarpel que fa a Chávez"

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

ELOI LATORRE BARCELONA

De Montluçon a Viella, de Baiona aTorí. En una extensió geogràfica queocupa pràcticament el terç meridio-nal de l’actual Estat francès, i ambramificacions als estats espanyol i ita-lià, s’hi desplega una realitat lingüís-tica, cultural i identitària que ha so-breviscut al centralisme parisenc, a lamanca de reconeixement institucio-nal, a la dispersió territorial, a la difi-cultat per cohesionar un nacionalis-me comú i al perill d’esdevenir unaanècdota folklorista: és el país d’oc,Occitània.

L’occità, llengua romànica gairebémil·lenària que va donar esplendor ala lírica dels trobadors medievals,encara es parla avui en aquest vastàmbit d’uns 200.000 quilòmetres qua-drats que s’estén des de l’oceà Atlàn-tic fins a la Meditèrrània, dels Pirineusals Alps, una formidable àrea geogrà-fica que conforma un decisiu motoreconòmic i cultural del sud d’Europa,clau sobretot en la conformació del’Euroregió Pirineus-Mediterrània,amb ciutats del pes i de la història deLlemotges, Tolosa de Llenguadoc,Albí, Carcassona, Avinyó, Nimes,Montpeller, Marsella o Niça; indretsde gran atracció turística com la Valld’Aran (a Catalunya) o les valls alpi-nes del Piemont (a l’Estat italià); i finsi tot un anècdòtic estat independent:el glamurós principat de Mònaco.

Situació alarmantPerò, malgrat aquest evident poten-

cial –el seu domini lingüístic és trescops superior al de la llengua catala-na–, la salut de l’occità és més queprecària. D’una comunitat potencialde 13 milions de persones, es calculaque només tres milions l’entenen i elpoden parlar i tan sols dos milions eltenen com a llengua d’ús comú.

El principal motiu és sens dubte lamanca de protecció i reconeixementlegal que té, particularment a França.La Constitució francesa de 1958 con-sagra el francès com a única llenguaoficial. I aquest estatus s’ha mantin-gut immòbil fins al passat 23 de maig,quan l’Assemblea Nacional va apro-var una esmena del projecte de Lleide reforma de la Carta Magna per laqual es consideren les diverses «llen-gües regionals» com a part del «pa-trimoni» de la república.

Aquesta disposició, que afectarà,entre d’altres, el català de la Catalun-ya Nord, el bretó, el cors o l’èuscar–França és potser l’Estat europeuamb més minories lingüístiques–, téun evident caràcter simbòlic, però nosembla que hagi de representar uncanvi essencial de polítiques en l’Ad-ministració parisenca. Iniciativa perOccitània –entitat que es defineix comun laboratori d’idees del movimentoccitanista– valora l’esmena com «unprogrés històric», però critica que s’-hagi apostat pel terme «llengües re-gionals» i que no s’hagi tocat la partde l’article 1 que proclama Françacom a «república indivisible» ni l’ar-ticle 2, que consagra el francès com a«llengua de la república». Segons Ini-

ciativa per Occitània, «el terme “llen-gües regionals” és acientífic i implicala subordinació de la nostra llengua alfrancès». Aquesta entitat creu que resno canviarà fins que França no ratifi-qui la Carta europea de les llengüesminoritzades –que la majoria d’estats,incloent-hi l’espanyol, han firmat– ifins que l’occità no tingui «un estatutlegal de llengua oficial».

Amb tot, la llengua d’oc ha estatpresent, de forma més aviat precà-ria, en el sistema d’ensenyamentfrancès, arran de l’anomenada llei Dei-xonne, de 1951, que n’autoritzaval’ensenyament a les escoles públiquesa nivell de secundària. Però no va serfins als anys noranta que es va de-senvolupar un cos d’ensenyants qua-lificat, conformat avui per uns 200mestres. Els resultats són migrats, en-cara: segons la Federació de LlengüesRegionals per a l’Ensenyament Pú-

blic, el 2005 uns 4.336 alumnes del’Estat francès van estudiar matèriesd’occità o en occità.

De la seva banda, a Itàlia, a les dot-ze valls alpines de les províncies deTorí i Cuneo –les Valadas Occitanas–,la llengua autòctona tampoc no hi téespecial protecció oficial, però l’oc-cità –juntament amb el sard, el friülà,l’eslovè o l’albanès, entre d’altres– síque és inclòs en el grup de parles a lesquals la Llei de minories lingüístiquesde 1999 atorga «tutela» per part dela República italiana. Però aquesta tu-tela ha tingut un desenvolupament le-gislatiu quasi nul.

Aquesta situació de desempara-ment legal té l’excepció a la Vall d’A-ran, l’únic territori del domini de l’oc-cità on compta amb reconeixementinstitucional, si bé no per part de capllei estatal espanyola, sinó mitjançantl’Estatut de Catalunya que –en la sevaversió actual, aprovada en referèn-dum el 2006– reconeix l’aranès (de-nominació de l’occità a l’Aran) com a«llengua oficial» amb el mateix rangque l’espanyol i el català. Una novaLlei general de l’Aran, que s’ha co-mençat a tramitar al Parlament de Ca-talunya, haurà de fixar quina ha de serla implicació de la Generalitat catala-na en la protecció de l’aranès.

El referent aranèsTal com apunta el síndic d’Aran (pre-sident del Conselh Generau, òrgand’autogovern de la vall), FrancésBoya, «ens proposem que Aran es-devingui una referència per a totes les

persones de cultura occitana». I enefecte, tot i que històricament la vallha viscut d’esquena a la resta dels te-rritoris occitans, actualment s’ha con-vertit en un punt on emmirallar-se peral moviment occitanista.

Aquest fet explica que les diversesentitats occitanes hagin escollit la ca-pital aranesa, Viella, com a seu del’Acadèmia de la Llengua Occitana,que s’acaba de constituir (vegeu eldesglossament) i que neix amb el rep-te de fixar uns criteris ortogràfics, le-xicogràfics i gramaticals que siguin re-ferents per a les diverses variants dia-lectals de l’occità. Aquesta tasca finsara ha estat duta a terme per l’Insti-tut d’Estudis Occitans (fundat el 1945i que té seu a Tolosa) i pel Consell dela Llengua Occitana (creat el 1997 iestablert a Nimes), òrgan reguladorde la normativa de l’occità clàssic, quebusca un model de consens entre elsdiversos dialectes. Però la manca desuport oficial d’aquests organismes iles feixugues disputes entre els lin-güistes occitanistes han dificultat so-vint el camí.

L’occità té cinc grans variants dia-lectals: el gascó a l’oest (del qual l’a-ranès és una expressió), l’alvernès iel llemosí al nord, el llenguadocià alsud, i el provençal i l’alpí a l’oest. Mal-grat l’enorme dispersió geogràfica d’a-quests territoris, molts dels quals hanviscut durant segles sense cap menade contacte mutu, el fet que s’hi ha-gin mantingut una parla i uns refe-rents culturals comuns sembla un mi-racle.

ANÀLISIEL JACOBINISME FRANCÈS SE SUAVITZA

Occitània pren la paraulaLa llengua d’oc, una de les parles d’Europa més menystingudes institucionalment, rep bones notícies amb l’esmena de laConstitució francesa que protegirà els «idiomes regionals» i amb la creació d’una Acadèmia de la Llengua Occitana amb seu a Viella

Castell de Carcassona. La nació occitana ocupa practicament el terç meridional de l’Estat francès.

La Vall d’Aran és l’únic lloc on la llengua i la toponímia occitana té reconeixement oficial i és present als indicadors viaris

Segons Iniciativa per Occitània, el terme “llengües regionals” és acientífic i implica submissió al francès


FRANCESC RÀFOLS

El coordinador europeu per a la líniade molt alta tensió (MAT) entreFrança i Espanya, Mario Monti, va as-segurar el 13 de juny passat a Giro-na que «és del tot impossible soterrarla línia més enllà de Santa Llogaia».Monti es va reunir amb els alcaldesafectats pel projecte –que uneix ambuna estesa elèctrica de 400 kV Sent-menat (Vallès Occidental) i Baixàs(Catalunya Nord)–, els ecologistes iels sectors empresarials de les co-marques gironines. El mitjancer dela UE va respondre algunes de les rei-vindicacions dels seus interlocutorsi va afirmar que el cablatge submarítransfronterer «no és possible» i queel soterrament només es pot fer deBaixàs fins a Santa Llogaia (Alt Em-pordà) «perquè més avall no és fia-ble». Els únics satisfets van ser els re-presentants de les organitzacionsempresarials que van assistir a la tro-bada, que només van exigir més ce-leritat en la construcció de la línia.

A hores d’ara, el conflicte per laMAT només fa que radicalitzar-secada dia que passa. Més enllà de lesmobilitzacions de protesta que puguihaver-hi, el projecte té cada cop més

flancs oberts, tant judicials com po-lítics. La línia ha estat denunciada jaal Síndic de Greuges, a l’Ombudsmaneuropeu i també a la Unió Europea,ja que la plataforma No a la MAT en-tén que «es vulneren diverses direc-tives comunitàries», segons afirma elseu portaveu, Joan Martí.

En la trobada de Girona, al margede l’entusiasme dels empresaris pelprojecte, Monti va haver de bregaramb alcaldes i ecologistes. Els pri-mers van deixar molt clar al repre-sentant de Brussel·les que, si se so-terrava la línia fins a Santa Llogaia,s’havia de fer, no solament fins a Bes-canó, sinó també fins a Sentmenat.Els batlles consideren que és el quecorrespon «si es vol donar un tracteequitatiu a tothom», segons van afir-

mar en la reunió de divendres passat.Monti apel·la a suposades dificultatstècniques per descartar aquesta op-ció, però els representants munici-pals repliquen que aquestes sempresón solucionables. Martí ho resumeixafirmant que tot plegat «respon a unadecisió política més que no pas tèc-nica».

Polèmic inici d’obresEl tram Sentmenat-Bescanó de la lí-nia ha estat denunciat davant el Tri-bunal Suprem (TS). En la demandaes qüestiona la declaració d’utilitatpública. Martí confia que després del’estiu aquesta qüestió avanci i els jut-ges comencin a dir-hi la seva. Però noserà aquesta l’única acció jurídicaque hauran d’afrontar els responsa-

bles del projecte. En diversos puntsdel traçat, l’empresa Red Eléctricade España (REE) ha iniciat algunesde les obres, fet que ha comportatconsiderables tensions.Les comarques d’Osona i del Gironèssón les més afectades per aqueste ac-tuacions. Els alcaldes, fins on han po-gut, han aturat obres, han obert ex-pedients. La Diputació de Barcelonatambé les ha paralitzat a Osona per-què afectaven zones protegides. L’A-juntament de Seva ha portat REE da-vant els tribunals. La plataforma Noa la MAT ha fet un recull de tots elstreballs fets fins ara –a partir dels di-ferents informes municipals– per ti-rar endavant les obres i en els prò-xims dies l’entregarà a la Fiscalia«perquè actuï en conseqüència», ex-

plica Martí.El pròxim 30 de juny se celebrarà

una cimera hispanofrancesa a Sara-gossa en la qual s’haurien de prendredecisions sobre el soterrament.Abans, s’hauran d’analitzar els dife-rents informes elaborats. Monti vapresentar a Girona el que es va en-carregar a l’empresa italiana CESI,que avala el soterrament. El vicedegàdel Col·legi d’Enginyers Industrialsde Catalunya, Josep Maria Rovira, enunes declaracions a El Punt, opinaque l’estudi de CESI «té errors i éstendenciós i obvia altres aspectes».La plataforma va entregar a Monti al-tres informes, «que confiem que tam-bé se’ls estudiï abans de la cimera».

El turisme rural, perjudicatEl conseller d’Innovació, Universitatsi Empresa, Josep Huguet, es va reu-nir la setmana passada amb diversesassociacions empresarials de turis-me rural que volien transmetre-li laseva preocupació pels problemesque la MAT els pot ocasionar. Els por-taveus de les entitats van demanar-lila seva mediació amb els departa-ments d’Economia i de Medi Am-bient, en un procés marcat «per laprepotència de l’empresa beneficià-ria del projecte». Huguet, però, no vaassolir cap compromís concret al·le-gant que «no hi té competències».Les associacions asseguren que«com a petits empresaris, ens sentimindefensos, però tenim la conviccióque el turisme rural i sostenible és unvalor afegit al territori i un factor d’e-quilibri que cal preservar». El tramSentmenat-Bescanó –diuen– «posaen perill la viabilitat de diverses em-preses d’hostaleria, lleure i turismerural per la proximitat de la MAT».En zones on encara no han començatles obres «ja s’hi ha produït un de-vastador efecte d’inhibició cap a la in-versió».

La història de MAT acabar

Protesta davant el Síndic de Greuges de Girona.

ECOLOGISMELES OBRES TIREN ENDAVANT ENTRE PROTESTES

La línia elèctrica de moltalta tensió (MAT) entreSentmenat (VallèsOccidental) i Baixàs(Catalunya Nord)ensopega amb alcaldesde municipis afectats iecologistes. Ha estatdenunciada al Síndic deGreuges, a la UnióEuropea i al’Ombudsman europeu

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

JORGE VELANDIA VALÈNCIA

Els polítics es queixen moltes vega-des de l'ètica periodística, així que elfet que un periodista vulga contras-tar la informació abans de publicar-lahauria de ser d'agrair, més encaraquan es tracta d'un possible escàndolde corrupció. Doncs no és així. L'al-tre dia vaig anar a l'ajuntament d'Ala-quàs, València, a contrastar informa-ció sobre l'alcalde, el Sr. Jorge Alarte,que es postula com secretari generaldel Partit Socialista del País Valencià.Vaig tenir la sort de trobar-me'l a l'es-cala i poder parlar-li sense interme-diaris, però no vaig passar de la pri-mera qüestió quan l'home va posar-semolt nerviós començant a dir tot tipusde barbaritats sobre el meu treball decamí al seu despatx, per acabar fent-me fora “del seu ajuntament” ambl'amenaça de querelles judicials si con-tinuava preguntant sobre “aquesttema” i la de cridar a la policia per fer-me detenir. Sorprès per la reacció, vaigpujar a l'oficina del Gabinet de Prem-sa per intentar contrastar la informa-ció, però als pocs segons s'hi va pre-sentar l'alcalde, nerviós i alterat, quea crits li va ordenar al cap de premsaque a mi “no se'm donés cap informa-ció”. Tot seguit em va dir que o emmarxava de l'ajuntament o li ordena-ria a la policia que em detingueren.Em vaig haver de marxar. L'alcaldeduia posat un elegant vestit groguenca l'estil Oscar Wilde, encara que perun segon em va semblar un negre uni-forme a l'estil alemany dels anys qua-ranta.

Però per què es va posar tan ner-viós? Per què va dir que li estava acu-sant d'un “delicte”? Per què va emprarla paraula “delicte”? Jo mai la vaig usar,

mai vaig esmentar la paraula frau ni livaig preguntar per cap assumpte il·le-gal… De què tenia tant por? Solamentvaig voler esbrinar si era cert el rumorque a la seua família li havia tocat laloteria en dues ocasions, justificantaixí els ingressos amb què van fer cer-tes inversions immobiliàries.

Però el simple fet de preguntar és,segons Alarte, acusar-lo d'un delicte.Tinc prohibit preguntar. Una actitudexemplar i democràtica per a un ser-vidor públic.

Si tot el que es diu a Alaquas és cert,la família d’Alarte deu ser una famíliaamb sort en els negocis, des d'un barfins als assumptes immobiliaris, a mésde la carrera política de Jorge que éssens dubte la joia de la corona. Elgermà de l'Alcalde també ha prospe-rat molt amb un servei de grues queés casualment el que utilitza l'Ajun-tament. Intentem contrastar tambéaquesta informació i a l'empresa ensdiuen que no, que mai treballarien aAlaquàs, limitant-se als ajuntamentsde les poblacions de l'entorn. El cu-riós és que en aquest mateix momentveiem com el germà de l'Alcalde sem-bla ficar amb la grua un vehicle en elgaratge de la policia municipal d'Ala-quàs.

Com m'hagués agradat poder pre-guntar-li a l'alcalde sobre aquests te-mes, però… la seua única resposta haestat tirar-me del que ell anomena “elseu ajuntament” i en veritat el portacom si fóra de la seua propietat, ex-cepte pel fet que gairebé mai hi és. Desque vol ser secretari general del PSPVpassa més temps a València, dissen-yant les seues estratègies i afilant elsganivets, que resolent per exemple elterrible deute que arrossega aquestmunicipi que ascendeix un dia rere

l'altre. Diuen que està gairebé en els26 milions d'euros comptant un altrecrèdit acabat d'atorgar.

No entenc com aquest alcalde pre-tén ser capdavanter d'una oposicióque assenyala amb el dit els deutesmunicipals aliens.

Segons Alarte no hi ha deute, sola-ment préstecs per realitzar més obrespúbliques. Eufemismes. Hi ha perso-nes que han treballat per a l'Ajunta-ment i que duen anys volent cobrar,rebent com excusa que estan en la ruï-na. En què quedem? Hi ha o no hi hadiners? Si hi ha diners llavors estan en-ganyant a aquesta gent, i si no ho hi haestaran enganyant a tots els altres.

Pla va reconèixer en Alarte un pe-rill imminent i va tractar d'allunyar-lodel seu camí oferint-li un lloc a Madrid,però no va poder. Alarte tenia ambi-cions fixes i no eren negociables. Pocdesprés l'obstacle de Pla va desa-parèixer per culpa d'un escàndol quealgú va filtrar a la premsa sobre unesreformes realitzades en la seua casa.Alguns dits van assenyalar Alarte comla mà negra que va moure els fils. L'ú-nica cosa que puc afirmar és que Alar-te somreia alegrement en la porta delPSPV el dia que Pla va dimitir, almenysfins que em vaig acostar a preguntar-li per què estava tan content. Li va can-viar el rostre. Es va donar la volta i esva marxar sense contestar.

És aquesta l'alternativa que oferix"l'esquerra"? L'alternativa socialistaper a València? Alaquàs ha de ser undigne exemple per al PSOE o almenysaixò ha de pensar Leire Pajín, se-cretària d'Estat de Cooperació Inter-nacional i membre de l'Executiva Fe-deral del PSOE que al seu torn és sò-cia en la carrera cap a les altures d'A-larte. Potser volen que els ganivets en

l'esquena i les pedres llançades permans amagades siga la línia a seguir,un comportament en política tampocseria estrany.

Deuen els votants del PSOE ac-ceptar i resignar-se amb un elementnegatiu, simplement perquè és delpartit? S'ha de defensar qualsevol ac-titud per negra que siga, de qualsevolalcalde, només per que és socialista?La democràcia i la llibertat tenen cu-rioses barreres.

El cas és que em vaig quedar ambles ganes de preguntar-li a l'alcalde so-bre tant punts i tants assumptes… Novaig poder preguntar-li sobre les sos-pites en la compra-venda de terrenys,o sobre el curiós assumpte del monu-ment a l'entrada del poble, un massa-cot retorçat que va costar 50 milionsde l'època i pel qual els ciutadans d'A-laquàs han de pagar milers d'eurosen concepte de lloguer tots els mesos,ja que van aixecar-lo erròniament(erròniament) en un terreny propie-tat d'un municipi confrontant. Unexemple d'estalvi pressupostari en unajuntament endeutat. Preguntar-li perquè hi ha dones maltractades a Ala-quàs que duen més d'un any esperantque les reba i a les quals ignora percomplet. Preguntar-li pel futur po-liesportiu que es construirà amb di-ners públics però que serà de paga-ment, segons el contracte de l'em-presa designada per a la seua gestió.Preguntar-li també pels arrendatarisdel Mercat, avui en peu de guerra con-tra les ordres dictades des de l'Ajun-tament, i que pot arribar a ser d'ací apoc el primer mercat que desaparegaal País Valencià. I ja en el tema, m'ha-gués agradat aclarir el rumor de cer-ta relació sospitosa del seu regidor (elmateix que vol derrocar el mercat)

amb el supermercat Consum… O lespolèmiques places de garatge a preusastronòmics, gestionats també perempreses privades però construïtsamb diners públics. En fi, la llista dedubtes és interminable. Tant de bo ha-gués tingut temps de parlar de tot aixòamb l'alcalde, amb el seu cap de gabi-net o amb qualsevol, encara que sola-ment fóra per dissipar les ombres,però segons sembla això és ja impos-sible. L'Alcalde em llença fora, em sac-seja les mans i es queda tan ample. Re-solt el problema. Aquest és ja el seuconegut estil.

Si aquest senyor arriba a ser se-cretari general del PSPV expulsarà dela seu del partit a tot periodista que noli acaricie les oïdes? Vetarà els mitjansque no parlen bé d'ell? És aquesta lapolítica que desitja la Sra. Pajín per ala resta del partit?

Espere que Alarte no siga l'exem-ple de polític que prepara el PSOE peral seu futur perquè si és així, el partitestaria sembrant sal. Tant de bo pren-guen bona nota de tot això en els seuscongressos.

Segur que Alarte somia, com tantsaltres polítics amatents a créixer comtrepadores agressives per sobre demurs i parets, amb arribar a presidentdel Govern espanyol. Em preguntequina actitud tindria amb la premsauna vegada arribat al tron. Si ara, sentun simple alcalde es creu la reina d'An-glaterra... Els deliris de grandesa sóncomuns a esquerres i dretes, i l'àni-ma de dictador no va en l'uniforme.Caldrà cuidar-se dels llops disfressatsd'anyells.

World Image Press [email protected]

DENÚNCIAÉS AQUEST EL FUTUR DEL PSOE?

L'aspirant al títol del PSPVL’autor es queixa del tracte rebut per part de l’alcalde d’Alaquàs i aspirant a secretari general del PSPV-PSOE, Jotge Alarte, qui s’ha negata parlar dels rumors que circulen pel poble sobre els negocis de la seua família i a rebatre les crítiques sobre la seua gestió al municipi

El candidat Jorge Alarte. QUIM PUIG


REDACCIÓ

Franki ja ha tornat a Terrassa,desprès de 44 dies a la presó, on vaingressar per ultratge a la bandera.Des d’aquest dimarts ja té el tercergrau en règim obert que li permetsortir de la presó, reprendre els es-tudis d'Història a la Universitat Autò-noma i la seva activitat laboral en unaempresa d’arqueologia.

Franki ha explicat en una roda depremsa que “no s’ha fet cap excep-ció amb mi, han complert la llei, peròla pressió que s’ha fet amb la cam-panya ha pogut accelerar el procés”.El jove terrassenc, empresonat perultratge a la bandera, s’ha reafirmaten la seva innocència “jo mantinc elque he dit sempre, que jo no ho vaigfer”. Per això ha tornat a dir que nopagarà la multa “perquè significariaacceptar el delicte i jo no ho vaigfer”.Per Franki tot el procés ha estatpolític “va ser un judici polític, unacondemna política, he estat un prespolític el temps que he estat a la pre-só i ara son un represaliat polític,però soc un dels molts que estan allàdintre”.

Des de la plataforma de suport aFranki s'ha explicat que " el tercergrau no és ni molt menys el que no-

saltres demanàvem, està en semi lli-bertat i segueix cumplint la condem-na. Nosaltres volem la llibertat sensecondicions". El mateix portaveu tam-bé ha denunciat "l'assetjament quehan patit alguns voluntaris, que araestan pendents de judicis".

Més de 250 cartes de suportA partir d’ara, Francesc Argemí, mésconegut com Franki, haurà d’anar adormir quatre dies a la presó, de diu-menge a dijous. Tal com ha explicatell mateix “he d’estar a la presó unes8-10 hores, per tant vaig sobre les 7o 8 del vespre i surto entre les 8 i les9 del matí”. Del temps que ha estat ala presó destaca els primers diesquan estava a ingressos “van ser elmes durs, només podia sortir dueshores al dia al pati”.

També ha apuntat que “el ritme devida es militar; recomptes, revisió decel·les, mirar al terra. Es un sistemabastant opressiu”. Per tota això, eljove ha remarcat que “ha estat unasituació dura”. Però també ha volgutagrair el suport rebut des de l’exte-rior “en 44 dies he rebut més de 250cartes de suport, i les he contestat to-tes”.

Denunciar les injustíciesFranki ha remarcat durant la roda depremsa que el col·lectiu va “en el boncamí”. Segons el jove “per mes queens detinguin, ens desallotgin i enspuguin posar a la presó no servirà deres”. Franki ha afegit que continuaràanant a les manifestacions i “denun-ciant les injustícies que es produei-xen”.

LLIBERTAT EL JOVE SEGUEIX MANTENINT LA SEUA INNOCÈNCIA

Franki ja té el tercer grau i ara dormirà 4 nits a la presóFranki ha explicat en unaroda de premsa que “nos’ha fet cap excepcióamb mi, han complert lallei, però la pressió ques’ha fet amb la campanyaha pogut accelerar elprocés”

En el carrer. El jove terrassenc celebra la seua llibertat parcial.

Mobilització. Una gentada va protestar davant la presència dels ultres.

REDACCIÓ VALÈNCIA

Unes cent cinquanta personesacudiren a la concentració queamb el lema "Torrent per la diver-sitat, no al racisme, no al feixis-me" havia convocat a la Plaça delsMoralets la plataforma Antifeixis-tes de Torrent, recolzada per unatrentena de col·lectius de la co-marca, en rebuig a la marxa orga-nitzada ahir a la capital de l'Hor-ta Sud pel partit neonazi AlianzaNacional. La convocatòria antifei-xista fou un èxit malgrat la fortapressió policial a la qual fou sot-mesa, sobretot a l'inici, amb iden-tificacions, requisament de lapancarta, del megàfon, i d'altrematerial agitatiu. De fet, molts im-migrants i persones grans del po-ble, marxaren del lloc davantaquestes intimidacions, que ana-ren minvant conforme més i mésgent se sumava a la protesta. Perla seua banda, la ultradreta va

congrefar uns seixanta ultres, querecorregueren l'Avinguda País Va-lencià, custodiats en tot momentpels dos-cents membres dels cos-sos de seguretat mobilitzats ahirper l'Ajuntament i Delegació deGovern. Una protecció que, aillà ala manifestació de la gent de To-rrent, en tot moment. Tanmateix,no pugueren evitar que els neo-nazis sentiren a només vint me-tres de distància els rotunds critsde "nazis no", "assassins" o "gui-llem agulló ni oblit ni perdó", queacalleren els seus slògans contrala immigració.La marxa neonazipugué concloure, però, amb rela-tiva calma, entre la estupefacciódel veïnat, el tancament massiu decomerços i bars, i l'insult d'algunsveïns des de les balconades de sacasa. En canvi, els antidisturbis,impediren als i les antifeixistes ei-xir de la Plaça dels Moralets finsmés d'una hora després de serdesconvocada la concentració.

ANTIFEIXISME RESPOSTA A ALIANZA NACIONAL

Torrent li planta cara ala manifestació nazi


REDACCIÓ

El Consell Europeu de ministresaprova una nova directiva en matè-ria laboral. Aquesta directiva cons-titueix un nou pas en el paper de laUE com a ens neoliberal. Després del'aprovació d'una norma que permetretenir les persones en situació irre-gular durant 18 mesos, ara la set-mana laboral podrà arribar a un mà-xim de 65 hores. Així, com si res, elsgovernants europeus es carreguen150 anys de lluites obreres.La justificació és la mateixa en amb-dós casos: la norma suposarà unavanç per a certs països amb unescondicions pitjors. Aquesta argu-mentació no obstant això no s'apli-ca per a la convergència econòmicaen la qual o es baixa el dèficit públic,es privatitzen els serveis públics i esreconverteix la indústria obsoleta ono s'entra en la UE.

És necessari dir que el govern del'estat espanyol s'oposa a la matei-xa i que l'entrada de Berlusconi aItàlia ha propiciat l'aprovació d'a-questa directiva que es venia discu-tint des del 2005

El gabinet de Zapatero també hadeclarat que canviarà l'estatut delstreballadors, llei que regula una set-mana laboral de 40 hores. No obs-

tant això l'aprovació de l'ampliacióde la setmana laboral té dues deri-vades extremadament perillosesper als interessos dels treballadors.La primera és l'aprofundiment deldúmping social dintre de la UE. Lesmultinacionals pressionaran als go-verns per a incrementar la setmanalaboral per dues vies: l'amenaça dedeslocalització o la possibilitat d'im-plantació sempre i quan augmentela jornada laboral.

La segona derivada cal analitzar-la en el marc de la directiva Bol-

kenstein (que encara que no va seraprovada s'aplica de facto). Ambaquesta directiva els tecnòcrates deBrussel·les pretenien que en el casque una companyia d'un país X des-place treballadors a un país Y, el dretlaboral aplicat siga el del país d'ori-gen encara que aquest incompliscales normatives locals. Així treballa-dors de l'est d'Europa podran sercontractats en el seu país d'origenper a treballar en qualsevol paísd'Europa. D'aquesta manera podriadonar-se el cas que en la SEAT tre-

ballés un subcontracta amb un sala-ri màxim de 300 al mes, etc.. Doncsbé, encara que aquesta directiva nova arribar a ser aprovada a causa dela victòria del No en el referèndumsobre la constitució europea aFrança i a Holanda; la Cort Europeade Justícia ha dictat tres sentènciesfavorables en els quals els sindicatss'enfrontaven a subcontractes queexercien el dúmping a Alemanya,Suècia i Finlàndia (casos Laval i Vi-king). En virtut d'aquests prece-dents, si un país incrementa la set-

mana laboral fins a les 65 horespodrà "exportar" treballadors aqualsevol punt de la UE, per tant enuns mesos podrem veure com com-panys de treball contractats per di-ferents empreses tindran una di-ferència de 25 hores laborals. Algús'atreveix a manifestar que els em-presaris no aprofitaran aquest avan-tatge?

Per si no fos poc el text de l'ac-tual directiva també inclou la noequiparació dels treballadorsd'ETTs fins als 4 mesos de treballaren el mateix lloc, això és dir que gei-rebé mai cobraran igual que els seuscompanys.

En moments de crisis econòmi-ques els governants i els lobbies cor-poratius es mouen ràpid, al principiles persones estem desorientades,els auguris de desastre econòmic, lapor a perdre el treball i la casa ensparalitzen en certa mesura. En duessetmanes s'han aprovat sengles di-rectives que suposen una enormereculada en els drets civils i laboralsdels treballadors i la resposta socialha estat pràcticament inexistent. Enparaules de Naomi Klein ens troba-ríem davant una nova aplicació de lateràpia del xoc. La por impedeix a lapoblació actuar.

Entre l'1 i el 3 de maig de 1886 unnombre indeterminat de treballa-dors va ser assassinat per la policiade Chicago (per aquest motiu l'1 demaig és la data escollida per com-memorar el dia de la classe treba-lladora), la seva reivindicació les 8hores diàries de jornada laboral. 132anys més tard anem a deixar que es-borren la seua memòria? Anem adeixar que calcinen els nostresdrets?

Europa aprova la jornada laboral de 65 hores, un retorn al segle XIX

ECONOMIA

La presidenta d’Alemanya, Angela Merkel, i el president de la Comissió Europea Jose Manuel Barroso

REGRESSIÓCOLP IMPORTANT CONTRA ELS DRETS DELS TREBALLADORS

Els neocon europeusimposen la seua força ala Comissió Europea iaproven tota una bateriade mesures que esborrendrets històricsaconseguits per la classetreballadora

Soul Atac es queda a les portes deguanyar el concurs “Sona la Dipu”

Soul Atac han expressat l’enhorabona als guanyadors i han su-bratllat que en aquesta ocasió el factor sort no ha estat de laseua part. “L’ordre d’actuació es va sortejar i ens va tocar pujara léscenari en primer lloc, sent pràcticament de dia i ambmolt poc públic al camp de futbol”. Malgrat les dificultats, SoulAtac opinen que van oferir un bon concert. “Podríem haverapostat per repetir el repertori de la semifinal de Xàtiva peròdecidírem mostrar al públic i els espectadors dels dos concertsel major número de temes possible”. A més a més, aquestsdos concerts han servit per reafirmar el valor que dóna el grupvalencià a la posada en escena: “La música és lélement mésimportant, però els músics tenim l’obligació d’oferir un espec-tacle total, on el component visual tinga també molt de pes”.D’una altra banda han assegurat que l’elecció d’una localitatestrictament castellano-parlant com Utiel per a cel!lebrar la fi-nal no ha estat de gran ajuda en el seu cas: “Tinguérem moltsdubtes a l’hora de triar la llengua en la què presentar els te-mes. Al final optàrem per parlar en valencià, ja que supossà-rem que el públic no hauria de tindre problemes per entendre-nos”. El jurat del concurs va destacar l’elevada qualitat de totsels participants a la final i Soul Atac corrobora aquesta afirma-ció. “Esperem que aquest tipus d’iniciatives servisquen per re-cordar a la gent que hi ha moltíssims músics al nostre voltantque estan fent música d’una qualitat excel!lent però que nosón coneguts en absolut” Com a balanç de la seua participa-ció, afirmen que “ha estat una gran experiència. Hem conegutaltres grups molt interessants i hem tingut l’opotunitat de tocara Xàtiva i Utiel, dos localitats que per diferents circumstànciesse’ns havien resistit”. Pel que fa a futures edicions, desiten lacontinuació del concurs. “Tot el que siga poder donar a conèi-xer el treball que estan fent els músics és positiu. Seria interes-sant que a aquesta iniciativa enfocada als grups novellssáfegiren altres de promoció de músics més madurs i d’alt ni-vell que encara no gaudeixen de l’impuls necessari per ser co-neguts pel públic”

+info:www.soulatac.com

L’Avanç Informació, 13 de juny de 2008

REDACCIÓ

El cantantautor català Joan ManuelSerrat serà l’encarregat d’acompa-nyar els cantants i grups finalistesde la III Edició dels Premis de Músi-ca en Valencià Ovidi Montllor. Lagal·la se celebra el proper dimarts17 de Juny a les 22.30 al Paranimfde la Universitat Politècnica deValència. Serrat rebrà un guardó enreconeixement a tota la seua trajec-tòria artística. En roda de premsasimultània en Alcoi i València, elsorganitzadors de la III Edició delsPremis Ovidi Montllor de Música,van anunciar qui són els finalistesde la “collita” de 2007, així com elsdetalls de la gal·la d’entrega delsguardons. El COM amb lacol·laboració de la UPV, a través delServei de Normalització Lingüística,Escola Valenciana, L’Avanç, el Cen-tre Ovidi Montllor d’Alcoi i la Socie-tat Coral el Micalet, han treballatper a enllestir una nit, en la que espremia la música feta ací i en valen-

cià. La gal·la estarà amenitzada perl’artista i monologuista valenciàHéctor Arnau i presentada perNúria Cadenes i Alfons Cervera. Caldestacar que el guardó que es faràentrega als guanyadors i guanyado-res és obra del reconegut artistaalcoià Antoni Miró. Miró, qui va seramic personal d’Ovidi Montllor, havolgut així col·laborar amb els pre-mis, que a poc a poc van consoli-dant-se com una referència destaca-da dins el panorama valencià i de lamúsica feta en català. Els guardonsdestaquen en la present edició perser tots ells diferents. En total s’hanpresentat 70 propostes amb un altnivell totes elles, el que denota, tal icom s’ha destacat, “el bon estat desalut de la música feta en català alPaís Valencià”. Cal recordar que lamajoria d’aquestos grups i cantantstoquen a la resta de l’Estat i que és,precisament, al País Valencià, onmenys presència tenen. Des d’a-quest punt de vista, “els premis sónun reconeixement a aquests artistesi grups qui, tot i l’escàs recolzament

per part de les institucions públi-ques valencianes, treballen per unade les manifestacions culturals mésimportants de qualsevol societat”.Des d’Escola Valenciana d’hadenunciat, en aquest sentit, “l’in-compliment sistemàtic de la Lleid’Ús del Valencià, que ja ha complit25 anys de vigència” i s’ha demanatque la música feta ací, en valencià,“tinga una major presència en elsmitjans de comunicació autòctons”.De les categories s’ha de destacarque els premis especials SGAE iEscola Valenciana premien maque-tes originals. Per últim cal destacarque el Jurat, compost per; EduardGuillot, Gemma Pasqual, Joan Cer-veró, Josep Vicent Frechina i Juan-ma Játiva no té cap vinculació ambl’organització dels premis, fet quegaranteix la seua independència irigor a l’hora de designar els finalis-tes. Les categories dels premisrecorren un ample ventall d’estilsmusicals.

+info: www.musicaenvalencia.org

SERRAT

CANTA EN VALENCIÀ


Fotografia: Sara Faus Text: Sara Faus/ Xepo W.S. El passat 7 de juny el po-ble de Beniarjó va acollir els concertsde les Trobades d'Escoles en Valenciàque havien estat suspesos per pluja elcap de setmana anterior. A mitjanit, lamúsica de Raça Borda omplia elcamp de futbol ja ple de públic,aquest jove grup de Gandia desprènenergia i creativitat! Després de noparar de ballar, i amb els motors jaben calents, una bengala encenial’espectacle de la Gossa Sorda. Elsde la Marina Alta, veterans ja delsescenaris, no deixaren de fer ballara un públic generós i festiu. Com arecord emotiu cal destacar la dedi-cació de la cançó "Ball de rojos" alDirector de l'Escola d'Almoines,Baptiste Malonda, amb lacol!laboració dalt de l'escenari delguitarra del grup "La Raiz". Un anysmés tots junts passarem una nitagradable units per un mateix mo-tiu: Defensar la Llengua.

En defensa de la llengua a Beniarjó

L’Avanç informació, 13 de juny de 2008 25

XAVIER MARTÍNEZ

Perquè heu titulat aquest noudisc "Saó?Bé és una metàfora de moltes co-ses, en primer lloc és un missatged'esperança per oposar-nos a lasequera cultural que patim. D'al-tra banda si l'anterior disc eramés de resposta , més dur, enaquest disc hem intentat ser méspositius i sense renunciar a resplantejar noves ideees, noves es-tratègies per plantar cara al de-sert. Aquesta actitud en les lle-tres pensem que també es notaen les melodies i ritmes d'aquestdisc.

On heu fet la gravació de "Saó"?Com ha anat? La gravació l'hem feta als estudisRPM de València i ha comptatamb la producció de Jaume Fa-raig. Jaume és el nostre produc-tor de sempre, des de la primeramaqueta hem anat creixent juntsmusicalment. Junts vam plannifi-car el treball cinc mesos abansd'entrar a gravar Saó, i la veritatés que per nosaltres ha estat unaexperiència molt gratificantpoder parir un disc d'aquesta for-ma, pas a pas i amb el tempssuficient per exprimir el millor de

cadascun de nosaltres.

Què trobarem de nou en aquestdisc?Supose que una de les coses queés nota en aquest disc és que enshem deixat portar per estils musi-cals que estem escoltant bastantúltimament com el reggae i anemdeixant de banda altres com elpunk-rock que havíem fet des delprincipi. De tota manera som bas-tant heterogenis pel que fa a es-tils i simplement intentem donar-li a cada cançó el que ens dema-na. Com a novetats en aquest disctenim Jordi Martí al baix i a Mar-cos i Albert vents d'Obrint Pasque han participat en la creaciód'algunes cançons. També ressen-yar la col·laboració de Rodrigo dePirat's.

Continueu editant els vostres dis-cos o heu fitxat per algunadiscogràfica? Perquè?Hem decidit continuar ediant elsnostres discos perquè ho hem fetdes del principi i sempre hem tin-gut la sort de tindre concerts perdavant, fet que ens ha permés po-der afrontar les despeses d'unagravació digna. D'altra banda ésevident que les dicogràfiques es-tan en una situació de crisi certa-

ment greu i el que et poden oferirtampoc és massa. El que si quehem fet i mitjançant la gent deProducciones Malditas és contac-tar amb una distribuïdora com K-industria que ens permet cobrir ladistribució més comercial, totmantenint alguns punts de distri-bució alternativa que teníemabans.

On us podrem veure aquest estiu?Bé estarem donant voltes amunt iavall dels Països Catalans aquestestiu. Entre d'altres llocs esta-rem als festivals Viña de Paiporta,Feslloch, Acampada Jove i Arrels.Anirem a Alcorcón a presentar eldisc a la gent de Madrid, estarema Santiago pel dia de la Patria Ga-lega i tocarem per primera volta aMenorca.

Després de vora deu anys damuntdels escenaris, com veieu l'actualsituació de la música en valencià?La millora pel que fa a la quanti-tat, qualitat i diversitat de gentque fa música en la nostra llenguaés ben evident. Sobretot el quesorprén és la il·lusió amb què tantels grups com el públic s'estanprenent tot aquest reviscolamentcultural. Sorprén gratament i méspensant en altres fronts on el que

regna és l'apatia. D'altra bandasempre està la part negativa pelque fa a les institucions i als massmedia, que és el que diguem totsquan ens entrevisten. Però penseque tot i que cal continuar dema-nant els nostres drets també calcontinuar construint circuit alter-natiu, al cap i la fi és la nostra mi-llor força.

Quines coses han canviat a LaGossa Sorda i a la música en va-lencià des de que vareu a co-mençar a tocar? Bé supose que en algun momentdel camí tots ens vam adonar quela cosa anava seriosament, que hihavia un públic i que havíem demillorar la nostra oferta. Ara hi hamés competència entre grups,però per sort continua haventbastant bon rotllo i ens ajudem enallò que podem. També hem vistcreixer al recer de la música envalencià algunes estructures deprofessionals de diferents camps,sobertot pel que fa a la producióartistica i d'espectacles que tre-ballen per donar-li seriositat almoviment. La música en valenciàcomença a tindre mercat i això enla majoria de casos és bo, tot i quecom en tots els llocs hi ha aprofi-tats.

Sempre heu fet bandera del vostrepoble i heu estat molt implicats entotes les lluites socials i polítiquesde Pego de la darrera dècada. Qui-nes coses han anat canviant en elsdarrers anys, després que Pascualhaja pasat per la presó, el projectede camp de golf...?La situació política actual a Pegoés bastant depriment, si bé va ha-ver una onada d'aire fresc quan lagent va aconseguir tombar CarlosPascual, els partits polítics no hansabut aprofitar aquesta situaciói han adquirit molts dels vicis quetant se li van criticar al règim an-teriror. L'únic projecte seriós defutur que s'ha posat damunt de lataula és el de Pegogolf. O siga, elmateix que ja havia proposat Car-los Pascual en el seu temps i ara amés amb la crisi immobiliria s'hanquedat sense cap proposta. Aixòha significat que molta gent que valluitar d'una forma o altra contrael règim de Pascual s'haja vist de-sencantada i amb molt pocail·lusió de fer res. De tota manerapense que s' ha de confiar en lagent jove que no ha deixat que s'-paguen les brases i continua om-plint de resposta i color els carrersdel poble.

+info:www.lagossasorda.com

LA GOSSA SORDAACABEN DE PUBLICAR EL SEU DARRER DISC “SAÓ”“"Simplement intentem donar-li a

cada cançó el que ens demana"


REDACCIÓ

La Generalitat valenciana ha noti-ficat la seua voluntat de sanció perles emissions de TV3 des del repe-tidor de Perenxisa (del qual és ti-tular ACPV i que cobreix la ciutatde València i la seua àrea metropo-litana) i des dels d’Alginet i la Llo-sa de Ranes (dels quals és titularla Fundació Ramon Muntaner, ique donen cobertura a les comar-ques de la Ribera Alta i la Coste-ra). En cada cas la voluntat de laGeneralitat és d’imposar una doblesanció: d’una banda, el tancamentdels esmentats repetidors (fet quedeixaria sense TV3 la ciutat deValència i les comarques de l’Hor-ta, la Ribera Alta i la Costera), id’una altra una multa (de 300.000 a ACPV i de 100.000 a la Funda-ció).Continua doncs la voluntat del Go-vern valencià de tancar les emis-sions de TV3 al País Valencià i, almateix temps, imposar a ACPV un

fort càstig econòmic, com ho de-mostra el fet del fraccionamentdels expedients sancionadors(l’expedient primer pels repeti-dors de Carrasqueta, Mondúver iBartolo, i ara un segon a la mateixaentitat, ACPV, pel de Perenxisa),la qual cosa implica diferents san-cions econòmique, enlloc d’unúnic expedient global i una únicamulta, i evidencia la nul·la voluntatdel govern de Camps de diàleg.Amb aquest desenllaç s’està com-plint, per tant, tot allò que ACPV jahavia vaticinat en el seu moment,quan va començar l’assetjamentdel govern de Camps cap a aques-ta entitat i les emissions de TV3 alPaís Valencià.Amb tot, ACPV presentarà un re-curs d’alçada per esgotar la via ad-ministrativa i, en cas de no prospe-rar, recorrerà després davant delTribunal Superior de Justícia, comvam fer en el primer expedient.Tot plegat evidencia que el supo-sat gir del Govern Camps cap a

una possible entesa amb Catalun-ya no té base, no només pel fet quepocs dies després el mateix presi-dent Camps va corregir les seuespròpies paraules sobre un possibleacord sobre finançament amb Ca-talunya, sinó també per aquestsfets, que demostren que no nomésno es fa cap gest positiu d’aturadade l’assetjament sobre ACPV i lesemissions de TV3 al País Valencià,sinó que es continua el procés detancament d’aquestes i de càstig

econòmic a l’entitat.

Contra Acció CulturalErra qui crega que la Generalitatdel PP li té un odi especial a TV3.L'odi africà és contra Eliseu Cli-ment i l'entitat que representa. Sipel camí han de deixar una genta-da sense veure 'Polònia', què hi fa-rem, mai han sigut un defensorsescrupulosos de la llibertat d'ex-pressió. El paripé que orquestra-ren el conseller Rambla, de la Ge-

neralitat valenciana, i el consellerTresseras, de la de Catalunya,anunciant un principi d'acord so-bre les emissions de la televisió ca-talana al País Valencià, no semblaafectar gens ni mica al litigi que elGovern manté amb Acció Cultural.El PP ataca l’entitat cultural ambl’excusa de Canal 9, i aprofitant-sedel buït legal al voltant de les emis-sions valencianes de TV3, preténofegar-la econòmicament amb unseguit de multes quantioses.

NOVA MULTA A ACCIÓ CULTURALPER TV3

L'Avanç 152

Documents

Transcript of L'Avanç 152