Naix un noupartit sobiranista i republicàRepública Valenciana -Partit ValencianistaEuropeu es presentarà a les estatals en la coalició “Per la RepúblicaValenciana”pàg. 16

COMARQUES

Crònica d’una mort anunciada aPakistanL’assassinat de BenazirBhutto posa al roig viu latensió política en un paísclau per a la política exte-rior dels Estats Units pàg. 06-07

INTERNACIONAL

La moda ‘fashion’oculta abusos alTercer Mónpàg. 17

+ Notícies

CULTURES

Memòria històricapàg. 24 i 25

4 DE GENERHivern 2008

1,5 euroswww.lavanc.com

#141

La renda bàsica, per a redistribuir millor la riquesapàg. 22

L’any que Francesc Campsva consolidar el seu poder

POLÍTICA! L’ESQUERRA TRACTA DE RECUPERAR-SE DEL FRACÀS

Cremà el Festivern 2008Enguany el Festivern ha superat totes les expectatives reunint a Benifairó de la Valldigna més de 6.000 persones amb els sons de grups com Obrint Pas i Soziedad Alkóhólika planes centrals

El 2007, l'any de la commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa, ha significat una passa més en el control del líderl del PP valencià dels ressorts de la política valenciana pàg. 11

02 L’Avanç informació, 4 de gener de 2008

MARTIN LUTHER KING

“Ningú se’ns muntarà damunt

si no dobleguem l’esquena.”

S. LLÀTZER I J. ANTONCol!lectiu L’ALQUIBLA

D’acord amb les estadísti-ques de l’Alt Comissionatde les Nacions Unides per

als Refugiats (ACNUR), en el mónhi ha actualment 23.000 milionsde refugiats mentre que 19milions de persones viuen des-plaçades dels seus llocs d’origenen raó de conflictes de diferentsigne. La Cimera Mundial de 2005,patrocinada per Nacions Unides,es va tancar amb el compromís deprotegir aquestes poblacions ipropiciar el seu regrés en condi-cions de seguretat. En concret,els estats del món acceptaren laresponsabilitat de «protegir a laspoblacions del genocidi, els crimsde guerra, la neteja ètnica i elscrims contra la humanitat». La nòmina de països amb des-plaçats està encapçalada perColòmbia, on segons NacionsUnides hi ha 2 milions de des-plaçats interns. En la mateixa llis-ta hi figuren altres estats comUganda, amb 1,4 milions; el Congo,amb 1,5 milions; o Azerbaidjan,amb 578 mil desplaçats. Al Sudan hi ha 2 milions de des-plaçats. I tot perquè el 2003 esdeslliurà, a l’est del Sudan, unconflicte per l’ús de les pasturesentre tribus arabitzades i habi-tants autòctons. Però aquest pro-

blema no hi és l’únic. Darfur,regió a l’est del Sudan rica enrecursos petrolífers, està en elpunt de mira no sols del Governsudanès sinó també de les mésimportants petroleres del planeta. Com que el govern del Sudan hadecidit jugar les seues cartes sen-se seguir cap guió preestablertper les petroleres americanes ieuropees, els enfrontaments hanestat el pa nostre de cada dia i l’o-rigen dels desplaçaments de 2milions de persones així com lamort de 350 mil lligades a la fam iles malalties, sense que puguemoblidar en aquesta història laviolència extrema exercida contraels habitants de Darfur per milí-cies antigovernamentals, com elsjanjaweed. La política indepen-dent del Govern sudanès, que haconcedit contractes d’explotaciódels recursos petrolers a la Xina,ha estat mal vista per les petrole-res dels EUA i de la GranBretanya. I aquestes considerenque no és compatible considerarcom a propi un recurs i que altresvinguen a robar-te la seua gestió iels beneficis que se’n desprenen. La situació es faria més compren-sible degut a que Sudan fou l’únicpaís que es quedà sol defensantSadam Hussein i la sobirania

d’Iraq abans de la seua invasió el2003 per part dels EUA i laCoalició Internacional de païsosque liderava G.W.Bush. La SudanPeace Act que signà aquest presi-dent el 2002 contemplava san-cions contra el Govern del Sudan iconcedia mitjans financers alDepartament d’Estat per a realit-zar “intervencions humanità-ries” en aquest estat. I ja hemarribat a saber l’autèntic significatd’aquest concepte si les conse-qüències d’aquest “humanismearmat” han estat, com digué elsubsecretari de Nacions Unides,Jan Egeland, en el seu informe Lasituació dels refugiats en elmón 2006 “la pitjor catàstrofehumanitària”. Uganda, Txad, RepúblicaCentreafricana, Nigèria, Algèria,són alguns dels països que hanviscut o viuen encara conflictesque, com el de Darfur, posen enqüestió el dret humanitari. Sudan és una peça clau, però noés l’única en la partida d’escacsque disputen les potències mun-dials per fer-se amb el petroliafricà. Si s’arribés, al menys, a unrepartiment més just dels recur-sos del petroli per fer que lapoblació eixira del marasme i elsubdesenvolupament...

Refugiats. El cas del Sudan

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

S'acaba el 2007 i toca fer balanç. No haestat un bon any per als i les valencianes.L'especulació urbanística i la depredació

del territori ha continuat, com en els últimsanys, destruint la nostra costa i tambél'interior. El gran negoci, afavorit per lesnostres institucions, ha continuat engolintterres a favor del ciment i l'enriquiment ràpidd'una classe empresarial que ha abandonatdefinitivament els sectors productiustradicionals del País Valencià. De sud a nord ide llevant a ponent s'han multiplicat els PAIsafectant per igual a la costa i a l'interior. Peròdes de l'estiu, gràcies a les pujades dels tipusd'interès i a l'excés d'oferta, el sectorimmobiliari ha entrat en una crisi que portaràconseqüències nefastes per a l'economiavalenciana, que no ha previst la fi del cicle dela bonança econòmica basada en laconstrucció. Una crisi que afectarà a tots elssectors i que expulsarà del mercat laboral adesenes de milers de treballadors que operenen la construcció i indústries adjacents. Imentre les nostres institucions continuenregalant-nos grans esdeveniments com la CopaAmèrica i el circuit urbà de Fórmula U. La ciutadania ha donat suport amb el seu votaquesta política de grans esdevenimentsbasada en la brabuconada i en la nul·la inversiósocial. Mentre els nostres diners s'invertixenen aquests esdeveniments com la remodelaciódel port i l'adequació dels nostres carrers alcircuit, els nostres petits continuan estudianten barracots en un sistema educatiu públicofegat per la falta d'inversió i els resultats dela qual són el dubtós privilegi d'estar alcapdavant de l'estat amb els nivells més baixosde docència. La sanitat ha estat vista com unafont de riquesa i no com un servei social imentre creixen les cues en els hospitals i elsmalalts s'amunteguen en els passadissos, laGeneralitat continua amb la seva política deprivatització de la sanitat convertint als usuarisd'aquests hospitals de gerència privada enciutadans de segona si s'és de la seguretatsocial o de primera si s'acudeix ambassegurança privada. I mentre la nostra esquerra es troba absent oimmersa en lluites intestines que acabaran perpassar-nos factura a tots. Com si d'una paròdiaes tractara els representants de l'esquerralocal batallen agrament contra els seuscompanys mentre la dreta governatranquil·lament les nostres principalsinstitucions i gaudeix passivament d'unespectacle més propi dels Monty Piton qued'una esquerra moderna i conscient de la seualabor social.

2007 un any per a oblidar

El Partit Nacionalsocialista Valencià i el seu fuhrer FranzKampf... ui, perdó! En què estaria pensant jo? Vull dir que elPartit Popular valencià i el seu líder Francisco Camps se-

gueixen encabotats en evitar que els valencians puguem veure laTV3, l’únic canal de televisió que emet íntegrament en la nostrallengua i que podem considerar, si fa no fa, plural, imparcial i objec-tiu.Sembla insòlit i absurd que en una Europa democràtica i globalitza-da com aquesta del segle XXI, un govern vulga retallar o eliminarun mitjà de comunicació que no li és afí, però açò, amics meus ésValència i el PP ja fa temps que obra segons li rota sense que passeabsolutament res. Qui ens ha de defensar? Qui farà res per impediraquesta barbàrie nazi a la que, dissortadament ens hem acostumat?El Partit Socialista de Madrid ho veig difícil. No m’han semblat maimassa inquiets ni preocu-pats per la trista sort dela cultura, la llengua o lajustícia democràtica delsvalencians. I sembla serque la Generalitat de Ca-talunya tampoc plantaràcara obertament a aquestpartit nacionalista radicalanomenat PP. Potser hilluitaran una mica, peròmai amb el fervor o lacontundència suficientsdels qui els va la vida enl’assumpte.Sembla una ironia –unatrista ironia– que mentreun ciutadà polonés, po-sem per cas, que visca ala nostra terra (o un ma-rroquí o un romanés o unbúlgar) puga accedir fàcilment a canals de televisió en la seua llen-gua i del seu país, gràcies a la tecnologia moderna dels medis de co-municació, nosaltres els valencians no podrem gaudir ni de tan solsun canal que ens permeta veure i escoltar notícies, pel•lícules oprogrames en la nostra llengua. I això ací, a la nostra casa! És unatrista ironia o una broma de mal gust?Així doncs, ho tenim clar. O plantem cara nosaltres els valencians(els valencians amb consciència cultural i política de ser-ho, vulldir) i agafem el bou per les banyes (o potser seria millor dir el dia-ble) o perdrem definitivament aquesta batalla. Crec que hauríemd’utilitzar tots els mitjans, absolutament tots, per a lluitar contrales malifetes d’aquest partit antivalencià. Si ells ens lleven la TV3perquè consideren que ens contamina amb idees democràtiques iunificadores, nosaltres deuríem lluitar contra el seu Canal 9, uncanal que sens dubte haguera segut dels gust (i el goig) del minis-tre de propaganda del III Reich Joseph Paul Goebbels. I si no ensunim i lluitem amb força contra el perill botifler no ens salvarà nin-gú, ni Jaume I, ni els almogàvers ni el mateix esperit de Sant Jordi.

El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià és molt mésque una simple tallada d’emissions televisives, és també un símbolque, de la mateixa manera que El Álamo per als nord-americansdels segle XIX, deuria servir per a recordar-nos qui i què som i quiés el nostre vertader enemic.

Potser caldrà modificar la malauradament coneguda frase d’Al-mansa i exclamar: “Quan el mal ve de la Generalitat Valenciana atot lo món alcansa”.

FONT DE MORA El conseller d’Educació continua arreplegant èxitsen la seua cartera. Enguany ha batut el record eninstituts i escoles instalades a barracons. Desprésens estranyem de la baixa qualitat de l’educaciódels nostres fills. Això si els alumnes podran gaudirdel circuit de Fòrmula 1.

FESTIVERNEl festival independent que tradicionalment secelebrava a Ontinyent, enguany prohibit perl’alcaldessa, ha continuat recollint èxits, enguanydes de Benifairó, mentre que el festival organitzatper l’alcaldessa del PP a Ontinyent apenes vacongregar 200 persones.

03OPINIÓL’Avanç informació, 4 de gener de 2008

Quan el mal ve de la Generalitat Valenciana

LA MARJAL

SICO FONS

Crec que hauríem d’utilitzartots els mitjans, absolutament tots, per a lluitar contra les malifetes d’aquest partit antivalencià. Si ells ens lleven la TV3 perquè consideren que ens contamina amb idees democràtiques i unificadores,nosaltres deuríem lluitar contra el seu Canal 9, un canal que sens dubte haguerasegut dels gust (i el goig) del ministre de propaganda del III Reich Joseph Paul Goebbels

Postals americanes

JORDI MUÑOZ

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

Que és la “mòdica” quantitat–“gasto neutro” en diu el Sr.Camps, president de la

Generalitat Valenciana per aclamació“popular”- que haurem de pagar totsels valencians, en la construcció delcircuit de la fórmula I, a la ciutat deValència. Així, amb l’ostentació isatisfacció indissimulada dels quihan “guanyat” les eleccions, s’ha pre-sentat en públic el disseny del circuïtdel proper esdeveniment. Ho ha fetel consejero d’Infraestructures, elmateix departament que, amb tantacompetència (?) i “seguretat” (?!) -43 morts i desenes de ferits, en l’“accident” de l’estació de Jesús- ges-tiona el metro de València...Cal espe-rar que, en l’ “event”, s’anirà més encompte i s’invertiran les quantitatsnecessàries... perquè cap pilot noresulte accidentat. Ara també sabemque 323 kms. hora, serà la velocitatmàxima –i per què no 400? una vega-da posats- a què podran arribar els“Fernando Alonsos” que competiranen aquelles jornades històriques, queno per casualitat serviran de cam-panya electoral anticipada als “popu-lars”, per a les properes eleccions–generals, autonòmiques i munici-pals –com l’America’s cup en les

proppassades-. També sabem que els“tinglados” històrics i recuperatsamb tanta cura, s’habilitaran en“boxes” per a les parades tècniquesdel bòlidos i que una passarel·la pea-tonal creurà el Túria a l’altura del cir-cuït, perquè la gent s’enlluerne i esquede amb la boca oberta, davant detanta meravella.D’on eixiran, però, els 60 milions de

marres que “invertirà” el governvalencià en un tal descomunal esde-veniment? Els càrrecs de laGeneralitat confessen que “no losabemos” (!), perquè no s’han atre-vit a dir que de les obres socials–noves escoles, nous hospitals,noves carreteres secundàries, aten-ció als sectors més marginats i locali-tats rurals del territori...- que és d’onsempre es retalla per a les obres fas-tuoses. Tot apunta, a més, que laGeneralitat no tastarà un mal euro,desprès de la milionària “inversió”,perquè seran els de Valmor Sportels qui gestionaran els milionarisingressos, des de 2008 al 2013. I tam-poc recaptaran –els de laGeneralitat- gran cosa, dels ingres-sos dels drets de retransmissió tele-visiva a la resta del món, també finsal 2013. Perquè tot i l’audiència pre-

vista de 500 milions –no us sonaaquesta xifra?- ara de televidents, laGeneralitat no tastarà ni un euro,dels drets que s’embutxacaràMediapro, una macroempresa mul-tinacional vinculada a un talAlejandro Agag –el gendre d’Aznar,pot ser?-I com que la cosa és de vitalimportància per a la vida dels valen-cians –més que no la salut, l’educa-ció, la cultura, la llengua, la seguretatciutadana, un nivell de vida digne iun grau de civisme i democràcia con-trastats-, les obres començaran deseguida: les del circuït i les quecaldrà fer, a més, per a l’adaptació dela dàrsena del port, per fer compati-ble la Fòrmula I i l’America’scup...Serà per diners? Tornarem asentir a l’alcaldessa de València, Sra.“Rica” Barberà, allò de “lo que hagafalta”. Doncs això: falten escoles,hospitals, centres d’atenció primària,línies segures de metro, espais verds,serveis ciutadans, platges netes imuntanyes recuperades i tantescoses més..., però ara toca el des-propòsit faraònic dels grans“events”, que sembla que és el quedona vots al PP. I mentrestant l’opo-sició està missing.

60 milions

L’altre dia anàvem per unacarretera secundària a la partde darrere de les Smoky

Mountains quan, just al límit entreTenesse i Carolina del Nord la carre-tera deixava d’estar asfaltada i pas-sava a ser una pista forestal. Ensvam aturar, pensant que ens havíemperdut i vam esperar a que passésalgú per preguntar-li. Després d’al-guns intents infructuosos (no éremels únics que no sabíem on anàvem)un home amb una pick-up vermellaens va mostrar un mapa detallat dela zona i ens va indicar com arribar ala interestatal que buscàvem. Abansde marxar, però, ens va preguntar siérem cristians. De fet, no ho som,però li vam dir que sí pel que poguésser. I aleshores ens va donar un lli-bre en què s’hi anunciava, amb totlixe de detalls, la fi del món per al’any 2014, tot just uns mesos abansde la data proposada per al referèn-dum: una llàstima, vaig pensar jo.Tot plegat, sembla, començarà el 21de desembre d’enguany amb una

guerra nuclear a gran escala peltema del petroli iranià i la seguretatd'Israel. I després tota mena dedesgràcies, la vinguda de l’anticrist ital. A la imatge hi teniu l’eix cro-nològic complet. Ens va fer una miqueta de por, peròdesprés vam riure. Aquesta mena decoses són les que et trobes en unpaís en què la religió està liberalitza-da i hi ha un autèntic mercat de reli-gions i venint d’un país en què elVaticà hi té un monopoli quasi per-fecte, la veritat és que sorprén. Peraixò, no és estrany trobar-te ambtota mena d’esglésies i grups diver-sos, des dels més ultraconservadorsa parròquies amb la bandera de l’arciris a la porta i un gran cartell on hidiu ‘Gays welcome’. Supose que nopodia ser d’una altra manera: en unlloc en què per demanar un café etfan triar fins a cinc variables dife-rents (tamany, varietat, tipus de llet,temperatura, envàs...) o per unentrepà fins a set (el model, el tipusde pa, si el vols molt, poc o mig fet,

quina de les sis salses hi vols, si hivols lletuga, quin dels tres tipus deformatge...) el mínim és poder triarla religió. Tot plegat fa que es desenvolupenformes curioses de viure el tema.Una són les megaesglèsies. L’altredia al New Yorker en parlaven: sónparròquies amb més de dos-milfidels habituals, i n’hi ha més d’unmiler en tots els EUA. La més granés una de Houston que ocupa unantic estadi dels Houston Rockets ihi assisteixen regularment unes40.000 persones. Retransmeten lesmisses per televisió, i tenen totamena d’activitats, des de clubs de‘moteros’ a grups per aprendre acomprar a eBay. A dins hi tenencafeteries (‘Sonbucks’, es diuen),auditoris, escoles per fer estudiar labíblia...i clar, mouen mil·lions dedòlars... És divertit, també, veurecom la premsa de Nova York tractaaquestes coses: s’ho miren ambdistància, com si parlaren d’un altrepaís, remot. Com nosaltres.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 4 de gener de 2008

No puc resistir-me a fer l’últim blogde l’any, però deixeu-me queexpresse l’emoció en constatar com

el PSOE valencià ha triat eixes candidatestan valencianes com Mª Teresa Fernándezi Inmaculada Rodríguez, nascuda a Madridperò que fa gala de valenciania a laCapital d’Espanya. I a ben segur que esposaran de seguida a aprendre la nostrallengua, ja ho voreu, com Trillo, el candidatdel PP per Alacant. I fins i tot faran ellobby valencià per defensar els nostresinteressos. No ens podem queixar, som unsafortunats en vore com tots els madrilenysvolen vindre a presentar-se a les nostrescircumscripcions. De fet, Gandia ja haesdevingut la “playa de Madrid”. Que hifarem a banda de donar la raó al CondeDuque de Olivares.Vull aprofitar este últim post del 2007 percontestar alguns dels nombrosos internau-tes que seguiu estes reflexions que en capcas pretenen fer doctrina o càtedra. És unafinestreta oberta al món i a tots vosaltres.Jo confie en internet, una eina magníficaper a aquells que no tenim cap altre mitjà.Les noves tecnologies ajuden. Sempre hodic, la millor font d’informació sobre elBLOC és la seua web. Encara hi ha quipren com a dogma el que diu qualsevol delsmitjans.

El BLOC, i el País tenen millors experts iintel·lectuals. La responsabilitat és la dedirigir un equip, un partit que té la deter-minació de construir un País. I en esta tas-ca estem, pas a pas. El nacionalisme polí-tic valencià ha perdut molts trens, massafites on no hem estat presents i on elsnostres adversaris han anant fent-se unsistema a la seua mida. Ja s’han preocupatde blindar-se amb barreres electorals, lleisde finançament, fundacions a mida, con-tractes de TDT, privilegis i clientelismesmúltiples, mentre nosaltres ens quedàvammirant i protestant. Ells feien i nosaltresno pintàvem fava més enllà d’algun muni-cipi emblemàtic. La política, al remat sónresultats i els bons resultats te’ls donenels vots. Darrere d’un vot hi ha una perso-na. No tenim cap altre camí que marcardiferències amb l’establishment del PP-PSOE. Ells disposen de la millor aviació(mitjans de comunicació) i la millor arti-lleria (presència a les institucions), peròal remat el terreny (com molt bé diu elmeu amic Joan Senent) l’ocupa la infante-ria. Sí els afiliats i els militants. I nosaltresen tenim força, en som molts. Així que anosaltres ens pertoca treballar amb eixesentit d’innovació (estem d’acord Ignasi igràcies per la teua confiança) i de proxi-mitat. Liderar la construcció del valencia-

nisme polític, sumant i compartit.Explicar on estem, on volem estar i quèhem de fer per a aconseguir-ho. Hi haexemples, al llarg del País de com s’han defer les coses (i on hem errat). De fet hemtriat candidats que han fet bé, molt bé, lescoses als seus municipis encapçalant can-didatures a Betxí, Muro, i Carlet: AlfredRemolar, Rafa Climent i Maria JosepOrtega. Observe que alguns internautes esqueixen dels resultats electorals d’ací id’allà i ho atribueixen a una única causa.Sempre cal analitzar en primer lloc quehem fet nosaltres, al nostre poble o ciutat.No podem ningú defugir de la nostre res-ponsabilitat.Fa molts anys, molts que treballem pelnostre País. Ningú ens ha ensenyat. Notenim els 398 assessors que té el Governdel President Camps (i que paguem tots),ni els centenars que treballen al complejode la Moncloa i per aixó cal ser una micaespavilat. Jo aprenc molt de tots vosaltres.Hi ha molts llocs on el BLOC creix (perquè?) i en altres baixa.Ara tenim un nou escenari. Hem parlat ivos he donat unes pistes. Hem parlat. El2007 ha estat un any de bona collita. Sí,sempre s’ha de aspirar a més, però hem fetun pas en la direcció que tocava…tenint encompte la situació interna com a partit que

representa el moviment nacionalista delPoble Valencià i la cojuntura externa: elsaltres també juguen. Sí, un altre consell, nopodem confondre el que volem, les aspira-cions legítimes que tots tenim, amb allòque podem aconseguir. Si no ho fem així vela frustració, el desànim i l’abandó. I no ensho podem permetre. El País Valenciànomés ens té a nosaltres, la Comunidad jaté al PPSOE. Les passes que donem han deser sòlides, fermes. Una opció electoral útilque ens permeta seguir el camí que enshem marcat. Afrontem les eleccions gene-rals amb convicció i no resignació. Amb lavoluntat de situar veus valencianes alCongrés. Fer visible el País Valencià, i amés una candidatura útil per a mobilitzaramb més capacitat els nostres col.lectius icontinuar avançant en el lideratge de l’es-pai alternatiu al PPSOE. Pronostique queel 2008 serà bo, molt bo. I el decidirem itreballarem tots plegats. Bon any 2008. Ah,i gràcies Noèlia pel teu beset, ja parlaréd’economia l’any que ve. I de tantes i tan-tes coses que m’agradaria poder expressarcada dia a este espai. Sincerament, no tinctemps. Ja m’agradaria expressar cada diael que pense. Segurament molts de vosal-tres us desencantaríeu. Sóc humà i a ban-da de la política tinc una vida privada a laqual també tinc dret.

Aquest és el títol del primer maxi-sin-gle que van publicar TorerosMuertos, el 1986: ja sabeu, bàsica-

ment el Pablo Carbonell de jove. Fa unes set-manes, per uns moments, vaig tindre laimpressió de viure un remake. Certament,un remake amb diferent calat i amb un fortcontingut polític. El Carod-Rovira: «Yo no mellamo José Luís, mi nombre és Josep Lluís».És un argument que a molts no ens vinguéde nou per múltiples raons: les més nombro-ses les relacionades amb les inacabablescorreccions als noms de familiars en valen-cià, recitats sistemàticament en castellà endiversos indrets, públics o privats. Una cone-guda em va comentar que, fins i tot, li vancorregir el seu, Remei, amb l'argument:«pero, Remei no viene de Remedios?»,remarcant així l'antecedent castellà de qual-sevol paraula o nom que es puga dir enEspanya.No em venia de nou tampoc l'escena, perque vaig assistir una vegada a un debatpúblic en el que Alfonso Pérez-Agote, per talde fer entendre l'assumpte aquest de lesidentitats nacionals, canviava el nom d'undels seus companys de taula, amb qui mésdiscutia: li deia, sistemàticament, Miguel,quan realment el seu nom era Carlos. ElCarlos acabà bastant molest.La cosa és que la lògica reacció d'en Carod-Rovira, davant el canvi del seu nom, va tin-

dre un notable ressò als mitjans de comuni-cació espanyols. Quasi tant d'èxit com vatindre la cançò que dóna títol a aquest text.De fet, podeu reviure-ho tantes vegadescom vullgau al YouTube.Tanmateix, d'aquella intervenció d'en Carod-Rovira a la TV, a mi em va cridar l'atenciómés una altra part. Part que, per cert, no hepogut/sabut trobar penjada a internet (sepa-rada de la resta de la intervenció), ni aYouTube, ni enlloc. Aquesta altra part és laque vaig trobar més provocativa, la que mésem va provocar el pensament. A mi, però,evidentment, no tant als espanyols, en gene-ral: si més no, va meréixer infinitamentmenys atenció que l'assumpte del nom, si ésque en va meréixer alguna. Ell va dir, en unmoment, més o menys alguna cosa així: «yono soy nacionalista, yo soy independentista».

La raó del meu interés en eixa formulaciótampoc no és la novetat, ja fa un temps queEsquerra Republicana de Catalunyaempra aquest discurs. L'interés el trobe enl'aparent contradicció de la formulació teòri-ca que se'n deriva. Dic aparent contradicció,tot i que la contradicció és total, si l'esquemade raonament que emprem és el derivat delmodel polític occidental, nascut del Pacte deWestfàlia, i passat pel cedàs de les revolu-cions dels segles XVIII i XIX. De fet, per a mi,la frase només té sentit, si pensem l'organit-zació política d'una manera que supere elmodel que lliga estat i nació, en un sentit i enl'altre. Ja he escrit sobre això en aquest bloc.Però és que el lligam no és de broma.Cada vegada més, les esferes públiques quepoden donar legitimitat normativa i eficàciapolítica a l'opinió pública, a la participació

democràtica, van més enllà, o es quedenmés ençà, de les fronteres tancades, dures,dels estats, tal com són. Hi ha problemesglobals, hi ha la Unió Europea, hi ha el prin-cipi de subsidiarietat, hi ha els problemeslingüístics, els mediambientals, els del tre-ball i la inversió, els de l'educació, els de lasanitat, els de les carreteres i els trens, etc.Potser siga una bona formulació tactista ode negociació, la d'en Carod, davant un estatque no tracta en peu d'igualtat amb la restauna part important de la seua població,.. noho sé. Però la solució a la convivència depobles culturalment diversos, l'encaix delsdiversos nivells d'identificació col·lectivaque tots tenim, o l'ajust d'un bon model degestió econòmica i territorial, no pense quepuga vindre de propostes que augmenten elnombre d'estats a la Westfàlia.Ja ho sé, ja: és totalment cert que els estatsexistents, i més concretament l'espanyol, dei-xen poc marge de maniobra per la creativitati l'excel·lència política, i el Carod va expres-sar molt bé a televisió el procés que porta d'u-na identitat compartida a una voluntat d'in-dependència (i, abans que ell, el XavierRubert de Ventós a diversos dels seus llibres,i abans encara el Joan Francesc Mira).És ben trist que a la política espanyola hihaja tan poc espai per als matisos: ja ho diuen Xavier Solano: «Espanya no és el RegneUnit».

“Yo no me llamo Javier”

RAFA CASTELLÓ

ENRIC MORERASecretari General del Bloc

Balanç

05OPINIOL’Avanç informació, 4 de gener de 2008

Una altra manerade comunicar

LORENA MILVAQUES

Fa alguns dies es va presentar la novaprogramació de Gandia Televisió (onper cert, algú va ignorar que al Consell

d’Administració de Gandia TV hi ha mésrepresentants que els de la Plataforma i elPSOE, els únics que van tindre l’honor de serentrevistats a la gala). Els nous responsablesde la televisió pública de Gandia han triat unlema ben explícit: "Una nova manera decomunicar". En principi trobe normal que elsnous gestors de l’ens vulguen donar-li el seutoc personal i professional a la programació.Entre altres coses, perquè és la seuaobligació.El problema ve quan ens trobem que en sismesos el nou director ha demostrat que témés de personal que de professional. Depersonal perquè el primer que ha fet ha sigutcol·locar els seus amics. Pagar els favorspolítics a tots aquells que van contribuir a fer-li la campanya al PSOE. No debades laresponsable de premsa durant la campanyaelectoral de José Manuel Orengo és ara capd’informatius, i el seu marit ha sigutcontractat com a responsable tècnic i noprecisament cobrant el mateix que la resta detreballadors. Altres professionals amb anys detreball a la televisió han sigut substituïts peramics de la direcció. Molt de personal i poc deprofessional perquè demostra un totalsectarisme, oferint íntegre el mítingpreelectoral de la candidata cunera socialistaFernández De la Vega. Un fet inèdit a lahistòria recent de les televisions públiquesvalencianes, espanyoles i, tal vegada,europees. Pel que fa als nous continguts, de nous inovedosos tenen ben pocs. Els programes sónels mateixos que en etapes anteriors, peròamb noms i cares diferents. Les úniquesnovetats, una vegada més, les trobem en lacontractació de persones directamentrelacionades amb els partits del govern de laciutat. Presentadors amb relacions directesamb els socialistes i amb els ex-populars. L’únic canvi real que s’ha introduït dins lanova programació ha sigut l’emissió depel·lícules i de sèries de dibuixos per a xiquetsi xiquetes. Una novetat que en un principi vaigtrobar encertada. Encertada si haguera servitper assentar les bases d’una programació mésàmplia i variada. Que servira per portar a lesnostres cases cinema de qualitat i en valencià.En compte d’això, ens hem trobat amb un lotde “cine clásico” de l’any de la picor, acolorit oen blanc i negre i en castellà. A l’igual que elsdibuixos. A quina altra tele ens recorda? A laque critiquen dia sí, l’altre també, elssocialistes ? Aquests programes convertixenGandia TV en un canal més pel qual passarràpidament en fer zàpping. Sincerament, en eixa nova manera decomunicar no veig cap novetat, sinó unamiqueta de caspa. Segurament els anys que elnou director de GTV ha treballat a Canal 9 lihan servit per aprendre com es manipula unatelevisió pública. I amb aquesta reflexió, jotampoc espere ferir la sensibilitat de ningú,senyor Varó.

LA SAFOR

Acabem de tornar de Madrid,hem arribat a casa cansats i enalguns casos refredats, però

amb la sensació d’haver viscut algunacosa important aquest cap de setmana. Tot va començar quan la gentd’Izquierda Castellana ens va convidara participar en unes JornadesInternacionalistes per al 1 de desembreal barri obrer madrileny de Legazpi.Se’ns plantejava en aquell moment uncert maldecap ja que estem en ple pro-cés de gravació del nou cd i des desetembre havíem interromput la gira.Finalment decidirem acceptar el repte;no havíem tocat mai en terres castella-nes i Madrid és un nom que ressonaexòtic i contundentment provocadordins del nostre subconscient...El primer que sobta en anar cap al cen-tre de la península, és que Madrid tam-poc està tan lluny, només a unes 4hores de Pego, i a banda el fet de nopagar un euro per l’autovia, animalsd’AP7 com nosaltres ho havíem denotar. Arribem a la gran ciutat i com era d’es-perar ens perdem per algun lloc entrel’M30 i l’M40. Això ens dóna l’oportuni-tat d’assistir a un paisatge gairebé dan-tesc, quilòmetres i quilòmetres deterra remenada i llesta per urbanitzar,fins on els ulls abasten, tot es pols i fin-ques de cases que s’agrupen claus-trofòbicament com a formiguers, tonsgrisos clars i marrons dominen el pai-satge. De quan en quan es veuen lesrestes d’algun antic jardí, gespa seca imales herbes combinen a la perfeccióamb el gris constructor de la vora. Esnota la mà de d’Agurirres i Gallardons,d’Opus i Legionarios de Cristo.Amb un cert retard arribem al CSO LaTraba, ens espera la gent d’organitza-ció i el Cesc Freixas que està apunt defer el seu concert. La Traba és un anticgaratge d’autobusos de Legazpi on desquè va ser ocupat s’hi realitzen diver-ses activitats, sobta veure nomésentrar les fotos del 5 últims afusellatspel franquisme, pancartes recordantCarlos Palomino i banderes de lesnacions sense estat d’Europa, inclosesl’estelada i la Ikuriña.Nosaltres acabem de provar mentreuna representant de la CUP fa unaxerrada a una sala del pis de dalt i CescFreixas comença el seu recital cantantAl vent. Algú va comentar en veu bai-xa però no veníem a Madrid?Cap a les 20 hores comença el concertde Diablo Cojuelo grup d’ska que a ban-da d’apuntar molt bones maneres, ensva sorprendre gratament amb el so dela dolçaina castellana i les seues reivin-dicacions revolucionàries i castellanis-tes. Cap aquelles hores La Trabacomençava a omplir-se i pels carrersdels voltants es veia molta gent acudintcap al concert. El cas és que sense temps ni per sopar,ens avisen que ens anem preparant,que ja va la cosa. En aquell momentsens adonem que La Traba està pràcti-cament a vessar, i que la gent està amb

ganes. A partir d’ací comença un delsconcerts més especials que hem fet,primer que res ens sorprenia que lagent coneguera algunes lletres nostresi les ganes boges de ballar des de la pri-mera cançó: tot s’ha de dir hi havia unanodrida representació valenciana i dela resta dels Països que es van fernotar. Però hi havia alguna cosa més, és nota-va a l’ambient una espècie d’electrici-tat, de ràbia, de complicitat. A la míni-ma referència que vaig fer al companyassassinat, se sentia retronar el Carloshermano nosotros no olvidamos inosaltres cridàvem com un més, i ensmiràvem als ulls i reconeixíem implíci-tament que ens estàvem emocionant.Acabem el concert amb l’adrenalinapels núvols i mentre desmuntem, lagent d’Izquierda Castellana fa un parla-ment recordant Carlos i encoratjant enla lluita contra el feixisme i un altre onparlen del dret de Castella a ser unanació respectada i no confosa amb l’im-peri que és diu Espanya i on a més licedeixen la paraula a la representantde la CUP. En acabar el parlament va començaruna d’aquelles imatges que tardaréanys en esborrar de la meua ment;2000 persones en ple Madrid totsbotant i cridant amb ràbia el Españolel que no bote, amb falla reial inclosa.Em vaig fixar bé, però no vaig voremassa dissidències, botar botaven totsi sense pensar-s’ho massa.Anem a menjar alguna cosa i ràpida-ment tornem per assistir a un delsmillors concerts de Betagarri delsmolts que hem tingut la sort de vore.La gent estava lliuradíssima i igual quehem fet sempre nosaltres, cantaven lescançons en euskera com si saberen que

vol dir cada paraula.A les 12 de la nit acabava el concert, lagent d’organització feien eixir la gentfora i es posaven a netejar el centresocial i el carrer. En tot moment vamnotar l’especial preocupació de la gentde la Traba per dur-se bé amb els veïns,allò estava ple de cartells demanant ala gent que fóra respectuosa.Acabem la nit fent unes copes perLavapiés i comentant la jugada. Des de sempre hem tingut Madrid coma referent de la majoria de coses dolen-tes que li passen al nostre poble.Madrid per nosaltres sempre han estatels pijos i pseudo-pijos que venen al’estiu a les nostres platges exigint allòde hablar cristiano, els àrbitres que lipiten penals a favor de l’equip de sem-pre i el lloc on van la majoria dels nos-tres impostos. També havíem tingut clar des de sem-pre que Madrid és una gran ciutat on hiha de tot, no som imbècils, però tindrel’oportunitat de viure experiències comles del dissabte ens dona una altraperspectiva. Segurament molta gent noentendrà el nacionalisme castellà, peròjo sí. Castellà és un país totalment des-trossat per la burgesia i els buròcrates,els pobles castellans es moren i elsjoves han de marxar o quedar-se alpoble i aguantar fanatismes religiosos,orgulls militars, atur o explotació labo-ral. Als barris obrers de les ciutats lasituació no és molt millor i els feixistesfan de les seues lliurement i amb laconnivència de l’estat. A més han desuportar com li canvien el nom a laseua llengua i manipulen la seua iden-titat per major glòria d’un imperi queno beneficia per a res a les classespopulars. Per dir-ho clarament, si anosaltres no ens beneficia ser Espanya,a ells tampoc.A l’endemà ens alcem i abans de tornarcap a casa fem un café amb llet iporras en un bar a pocs metres d’on unmilitar feixista va assassinar CarlosPalomino. Al nostre costat hi seuen dosvellets amb bigotet fatxa, d’aquells queens resultarien entranyables si fóremuns analfabets polítics, un li comenta al’altre que el pare del Guàrdia Civilmort dos dies abans a Capbreton és deLegazpi ho diu amb orgull i no nomésamb orgull ho diu amb alegria, i se liompli la boca quan diu Guardia Civil.Ja se sap com són, sempre alegrant-seper la sang vessada en nom del seuimperi. En aquells moments pensava que men’alegre molt d’haver descobert unMadrid diferent al dels dos fatxesdecrèpits, i que tant de bo amb el nos-tre concert puguem haver contribuït acanviar-li a algú la imatge també decrè-pita que els valencians donen a l’exte-rior.Ja de tornada, dalt de la furgo, algú vaplantejar que era el moment per fer-nos tots del Reial Madrid. No es vaaprovar la proposta, en tot cas s’estu-diarà simpatitzar amb el Rayo.A vore si tornem aviat.

Madrid no és Espanya

JOSEP NADALLa Gossa Sorda

00 L’Avanç Informació, 4 de gener de 200806

TXENTE REKONDO

La mort de Benazir Bhutto enatemptat ha sacsejat bona part delsfonaments polítics d'aquell paísasiàtic, però més enllà de la tragè-dia que suposa per a la seua famíliapersonal i política i fins i tot per alfutur de Pakistan, el seu violent fi-nal semblava seguir el títol de crò-nica “d'una mort anunciada”. Els in-teressos de Washington i els desit-jos de la pròpia Bhutto van forjar unescenari virtual.

I aquest guió s'ha topat de caraamb la crua realitat d'aquest com-plex i turbulent estat i ha saltat fettrossos després de l'atemptat con-tra la famosa política pakistanesa.Com si d'una tragèdia grega es trac-tés, la família Bhutto ha estat mar-cada per la mort violenta dels seusmembres, el pare de Benazir i dosdels seus germans també van morirde forma violenta, i pels escàndolsde corrupció, el seu propi marit enels carrers de Pakistan és conegut

com “el senyor 10%”.Pakistan és un país a la vora del

precipici, una delicada situació si esté en compte la capacitat desesta-bilizadora per a aquesta regió delcontinent asiàtic que suposaria unaradicalització de la societat pakis-tanesa, sense oblidar tampoc la ca-pacitat nuclear que posseeix Isla-mabad. Els enfrontaments i laviolència se succeeixen per totes lesprovíncies i el nivell d'aquests aug-menta cada dia.

Un breu cop d'ull ens permet ob-servar com fins fa poc el movimenttalibà pakistanès s'havia fet amb elcontrol dels districtes de Swat iShangla en la Província Frontereradel Nord-est, recentment recupe-rats per l'exèrcit després de duresbatalles i amb importants pèrduesde vides en ambdós bàndols. A mésaquesta intervenció de l'exèrcit haprovocat també un alt nombre demorts civils el que al seu torn com-porta un major rebuig a les forcesd'Islamabad en la zona i a una ma-

jor radicalització dels seus habi-tants.

La violència sectària també és pe-riòdica, tant entre diferents tribuscom entre membres de les comuni-tats xiítes i sunites del país. Altreszones, com Balutxistan, assisteixenal ressorgir del moviment armat quebusca la formació d'un estat propi irebutja l'autoritat del govern cen-tral, al que acusa d'espoliar les ri-queses d'aquest poble i de marginarels seus ciutadans.

També estem assistint a un nota-ble increment dels atacs suïcidescontra militars, alts càrrecs del go-vern i líders polítics, el mateix Mus-harraf ha estat objecte de més d'unatac. I tot això es veu amanit per lapresència d'una oposició dividida idesestructurada que busca acari-ciar algun dels ressorts del poderencara que això signifique portar aterme aliances contra natura. Lesdiferents postures entorn de la par-ticipació en les pròximes eleccionsdel vuit de gener (ara aplaçades fins

al 18 de febrer) o el boicot a les ma-teixes segueixen dividint a aquellaencara més.

El president Mushrraf , com la fi-gura del “general en el seu laberint”sembla de moment sentir-se segur,almenys en l'estricte sentit polític,ja que com hem vist en qualsevolmoment es pot succeir un altre ataccontra la seua vida. I per arribar aaquesta situació és clau el suportque rep de Washington, el que el ca-rrer del país percep amb humor alcridar-li “Busharraf”, i dels militarspakistanesos, el que li permet man-tenir-se ferm en el seu lloc al cap-davant del país.

La desaparició física de l'escenapolítica de Bhutto dóna lloc a unainfinitat d'especulacions i interpre-tacions com ho farà sens dubte l'a-temptat realitzat a Rawalpindi. Éscert que l'anterior atac contra Bhut-to a l'arribar al país després d'anysd'exili va donar mostres de ser unaacció planejada amb molta cura, elque fa pensar que no molt lluny d'e-

La batalla per PakistanANÀLISI! CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA

L’assassinat de l’excanciller de Pakistan, Benazir Bhutto, posa al roig viu la tensió política en un país clau per a la políticaexterior dels Estats Units en la zona, on entre tensions islamistes i un exèrcit que controla els resorts econòmics i políticsde l’estat hi ha un poble que clama per una democratització de la societat civil i política que mai no acaba d’arribar

Figura polèmica. Filla d’un polític assassinat, a Benazir Bhutto se l’acusava de la mort del seu germà i d’una gestió marcada per la corrrupció, tammateix per a molts era la candidata de la democràcia.

La violència sectària és periòdica a Pakistan, tant entre diferents tribus com entre els xiítes i sunites

La desaparició física de Bhutto dóna lloc a una inifinitat d’especulacions i interpretacions donat el seu volum d’enemics

07L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008 INTERNACIONAL

lla podíem trobar a algun membredel totpoderós servei secret,l’ISI. Iaquestes dades van passar curiosa-ment desapercebudes en la majoriad'anàlisis occidentals. En aquestaocasió serà difícil trobar l'autor in-tel·lectual de l'atemptat, ja queaquest pot obeir a un ampli ventalld'interessos que es beneficien ambla desaparició de Bhutto, a més tam-poc podem oblidar de l'alt nombred'enemics que tenia la política pa-kistanesa.

Una de les claus per entendreaquest complex trencaclosques enquè s'ha convertit el Pakistan actualés el paper que ocupen les forces ar-mades des de la fundació del país.En aquests moments, els militarspakistanesos són una importantempresa financera que ha anat cre-ant xarxes i fonts financeres per apoder desenvolupar la seua ma-quinària militar, inclòs el costós pro-grama nuclear, i controlar al mateixtemps política i econòmicament Pa-kistan.

Els generals pakistanesos no es-tan interessats en la defensa o arti-culació d'un model democràtic, per-què són conscients que això podriasignificar el final dels seus privile-gis i de la seua acomodada i pode-rosa situació, i en això coincideixentambé amb l'altre protagonista clau,el govern d'Estats Units.

Les actuacions de Washington aPakistan, com en altres parts delmón, han estat disfressades pel dis-curs de “promoure la democràcia entots els racons del planeta”, peròigual que en el passat amb Pinochet,Marcos i molts altres dictadors, ofins i tot amb el general Zia i el pro-pi Musharaf a Pakistan, el que en re-alitat busca l'actuació de la políticaexterior nord-americanes és la de-fensa a ultrança dels seus propis in-teressos econòmics, polítics o mili-tars en tot el món. Per aquest mo-tiu defensar la democràcia amb dic-tadors com els esmentats sonaria ariure de no ser pel fort sofrimentque això ha generat en els pobles alsquals diu “voler ajudar”.

Un repàs a la premsa pakistane-sa escrita en urdu ens permet des-cobrir el sentir de la població local,tremendament enutjada amb l'acti-tud del seu govern davant les pre-tensions dels dirigents de la CasaBlanca. Un exemple el trobem en la

recent visita a Pakistan de Sotsse-cretari d'Estat nord-americà JohnNegroponte, que la presenten com“part dels mateixos esforços per aprotegir els seus propis interessos”.I més endavant, entre línies, es potllegir que “l'agenda real de la visitano és acabar amb l'estat d'e-mergència i establir una democrà-cia veritable a Pakistan, sinó acon-seguir assegurar la protecció delsinteressos d'Estats Units en el futurescenari polític del país”.

Els fruits d'aquesta actuació l'es-tem veient els últims dies amb ma-jor claredat que en el passat. Lapressió de Washington ha portatamb ella un important augment delsentiment antiamericà per tot Pa-kistan, a més d'haver contribuït a unauge d'un islamisme de cort nacio-nalista. Aquest punt és important amés si tenim en compte que la rea-litat islamista del país dista moltdels discursos alarmistes i interes-sats que s'aboquen des d'EstatsUnits, sobretot des de sectors neo-conservadors.

Els partits religiosos no són unaforça homogènia, a les divisions tra-dicionals entre xiítes i sunites calsumar les diferents tendències en-tre els grups amb base en les zonesrurals o moviments més urbans. A

més, fins fa poc la tendència taliba-na pakistanesa representava un mo-viment marginal i poc nombrós. Unadada prou clarificadora és el suportque rep la major aliança islamistadel país, el Muttahida Majlis-i-Amal(MMA), que en les eleccions del2002 va aconseguir un poc més deldotze per cent del vot (si bé és certque en algunes zones va ser la forçamés votada).

El procés d’islamització de Pa-kistan ha estat estretament unit alsuport nord-americà a determinatsdirigents del país. Així, el règim mi-litar del general Zia va rebre el su-port i recolzament de l'administra-ció republicana de Reagan, ja que elvan considerar peça clau per a ex-pulsar les forces soviètiques d'Af-ganistan. La promoció de madras-ses i la radicalització ideològica deles forces islamistes va comptaramb el beneplàcit d'Islamabad iWashington i amb el suport econò-mic d'Aràbia Saudita. I ara sota elmandat de Musharraf, també ambsuport nord-americà, estem assis-tint a a l'avanç ideològic i materialde les forces de l'islamisme militant,unit a l'augment dels atacs suïcidesi a la implantació de la sharia en al-gunes zones.

Les recents maniobres des dels

EUA han portat amb elles que elscanals de comunicació entre els mi-litants talibans pakistanesos i l'exèr-cit s'hagen trencat i que la situaciós'estiga acostant perillosament a unpunt sense tornada.

A Pakistan estem assistint a unalluita sense caserna. D'una bandaestan les forces armades i els seussuports polítics i econòmics tant lo-cals com estrangers, i d'altra bandatrobem als militants islamistes, par-tits minoritaris, part de la societatcivil, i fins i tot Al Qaeda. I mante-nen una baralla de tots contra tots.I sense oblidar als EUA, un políticdels quals ha assenyalat que “la se-guretat de l'arsenal nuclear pakis-tanès és el principal interess es-tratègic de Washington”. I per a aixòno dubten a donar suport als mili-tars locals perquè mantinguen “con-trolat el centre del país” (Islamabadi Panjab).

La societat pakistanesa afrontadivisions ètniques, polítiques,sectàries i culturals, i ara a aques-tes cal afegir un moviment islamis-ta radicalitzat en ascens. Probable-ment encara no hem assistit a laconclusió d'aquesta lluita per Pa-kistan, però podem avançar queprobablement no assistim a un finalfeliç.

Les actuacions de Washington a Pakistan s’han disfressat pel discurs de “promoure la democràcia”

En realitat els EUA s’han limitat a defensar els seus interessos en la zona evitant que hi haja una democràcia real

08 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

ÀLEX ROMAGUERA

Enmig de la costa biscaïna, situata la falda del riu Artibai, emergeixOndarroa, un municipi pesquer onel sentiment identitari s’aferra ambforça a la seva vertical orografia.Des de la platja d’Arrigorri fins al’ermita de San Juan apareix l’Eus-kadi que esclata amb especial ve-hemència quan es produeix un tras-bals com la il·legalització de l’es-querra abertzale, que a Ondarroa hadeixat la majoria del poble senseveu al consistori.

A pocs quilòmetres de Bilbao,quan l’enllumenat del Guggenheimencara es reflecteix en l’horitzó,una vall frondosa ens catapulta a laBiscaia euskaldun. El trajecte s’a-tura a Durango, passa tot seguit perIurreta, Markina i Berriatura, con-tinua per una estora de caseríos or-denats calladament, fins a arribar almunicipi d’Ondarroa, centreneuràlgic de la comarca de Lea-Ar-tibai.

Banyada pel Cantàbric, aquestapoblació limítrof de les gipuscoanesDeba i Mutriku, és un mirall de luxeper entendre el conflicte basc. Da-munt el pont vell, reconstruït el1958, es divisa desenes de joves abi-llats amb samarretes similars al ta-pís que abriga aquest municipi cos-

taner. Som al 13 d’agost i se celebrala Gazte Eguna, pròleg d’unes fes-tes en les quals afloren tots els co-lors de la lluita per la independèn-cia. En poques hores, Ondarroa es-devé la síntesi d’aquest anhel exem-plificat amb el rètol dels presoscol·locat a la façana de l’Ajunta-ment, les pancartes de l’organitza-ció juvenil Segi o les imatges de Ma-marru, Joseba, Zunbeltz i Kirru, elsquatre veïns dispersats a presonsespanyoles, el rostre dels qualspengen de l’església de Santa Ma-ría, una construcció gòtica del se-gle XV amb ornaments de gran va-lor artístic. En aquest ambient, ontampoc no falten els cartells d’Et-xerat, associació dels familiars delsrepresaliats, es respira els efectesdels últims comicis locals, arrandels quals s’ha constituït una ges-tora que no reconeix la voluntat po-pular, ja que l’esquerra abertzale(representada per Acció Naciona-lista Basca) va assolir la majoria ab-soluta amb 7 dels 13 regidors, men-tre que el Pnb en va obtenir 5 i Ez-ker Batua-Aralar, 1.

Asfíxia política L’exclusió d’Anb es va iniciar el 16juny, data de constitució dels ajun-taments, quan tots els represen-tants dels partits legals, a excepció

de Germán López, del Pp, van re-nunciar a les seves actes, una acti-tud que deixava la porta oberta arespectar el dictamen de les urnes.Però davant d’aquest buit legal, laJunta Electoral de Biscaia va orde-nar la creació d’una gestora ambmembres de les formacions a lesquals els corresponia algun repre-sentant: Pnb i Eb-Aralar. Això vaconduir a converses on la dreta ha-via d’inclinar-se per incorporar Anba la gestora o deixar-la fora en vir-tut de la Llei de partits. “Finalmentva preferir la segona opció seguintl’estela marcada per Zapatero”, afir-ma Unai Urruzuno, cap de llista dela formació independentista.

Aquesta circumstància ha apro-fundit la fractura entre el Pnb i l’es-querra abertzale, plasmada en l’e-xistència de dues ikastoles, duesagrupacions culturals, dos grups dedansa i dos programes de festes itanborradas organitzades per cadasector. Segons Urruzuno, que treuferro a aquesta circumstància, ladecisió d’apartar Anb de l’Ajunta-ment d’Ondarroa la va prendre ladirecció del Pnb. Tant és així que,el 18 de juny, el cap de llista els vacomunicar que estaven desautorit-zats per l’executiva del partit i quela decisió s’havia acordat unilate-ralment des de Sabin Etxea, seu

central del Pnb a Bilbao. El mateixva passar l’anterior legislatura,quan sota les ordres de Joseba Egi-bar, el Pnb va copar altres governsque no li corresponien pels resul-tats obtinguts.

Conflicte en viuLa tensió tenyeix les façanes i lescinc barraques que l’esquerraabertzale té instal·lades al centrehistòric del poble. Totes revestidesamb fotos dels electes que han pro-tagonitzat l’anomenat lapurrak (ro-batori, en euskera). Una de les re-gidores és la dirigent de l’executivadel Pnb, Josune Ariztondo, que l’en-demà mateix, durant l’AmnistiaEguna, observa de lluny la concen-tració que Askatasuna havia con-vocat a l’Alameda per demanar larepatriació dels presoners. En unambient de ràbia continguda, Urru-zuno explica en beu baixa com la lí-nia divisòria entre els uns i els al-tres rau en la manera d’entendre lapolítica. “Quan vam plantejar queels 17 electes formessin un solequip per defensar les necessitatsdel poble, el Pnb ens va dir que ambels seus n’hi havia prou”. Darrered’això, insisteix, hi ha una diferèn-cia substancial d’actitud i d’inte-ressos macropolítics: “Si el Pnb ha-gués acceptat la nostra majoria,

s’hauria creat un precedent per alconjunt d’Euskal Herria i ens hau-ria donat la raó quan diem que, mal-grat la Llei de partits, podem estarals ajuntaments perquè l’article182.2 de la Llei orgànica del règimelectoral ho permet”.

A tot això, Urruzuno afegeix ladistància entre els respectius pro-jectes socioeconòmics. Sobretot pelque fa al Pla Territorial Parcial, res-pecte al qual l’esquerra abertzalen’ha defensat sempre la gestió mu-nicipal. “Mentre nosaltres propo-sem pisos de protecció oficial, ellsvolen convertir el port en una ins-tal·lació esportiva al servei del tu-risme”, afirma el portaveu d’Anb.De fet, algunes pancartes situadesa banda i banda del passeig fan re-ferència als interessos que la dretaté al municipi, on gestiona negocisvinculats amb infraestructures tu-rístiques i comunicacions viàries.Segons el moviment ecologistaEguzki, això ha provocat la degra-dació del port i la seva flota, delsquals s’ha beneficiat primer Madridi ara Vitòria, sense que això rever-tís en una millora dels serveis i equi-paments bàsics. Aquest ha estat elcavall de batalla d’Anb, que haviaintegrat en el seu programa l’actiudel mar i invertir en la construcciód’un polígon i de 400 habitatges so-

Ondarroa, apartheid a la bascaCRÒNICA! DEMOCRÀCIA SEGRESTADA A LA COSTA BISCAÏNA

Enmig de la costa biscaïna emergeix Ondarroa, un municipi pesquer on el sentiment identitari s’aferra amb força a laseua vertical orografia. En ella apareix l’Euskadi que esclata amb especial vehemència quan es produeix un trasbals comla il!legalització de l’esquerra abertzale, que a Ondarroa ha deixat la majoria del poble sense veu al consistori.

Majoria silenciada. Ondarroa és un de tants pobles bascs on la llei de partits hi ha col!locat alcaldes en contra de la majoria de la seua població.

09L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

cials per evitar la fugida dels jovesdel poble. Són demandes que, se-gons Urruzuno, el Pnb no ha de-senvolupat quan ha estat al govern;d’aquí que “Ondarroa hagi passatdels 10.000 habitants als 8.700 ennomés dues dècades”.

La línia de flotacióLa millora de la instal·lació portuà-ria, una de les més importants d’Eu-ropa, s’ha convertit en el principalaxioma dels agents polítics i socialsabertzales, conscients que Onda-rroa no pot créixer més per les ca-renes ni destrossar la muntanya acausa de l’impacte que suposariapel medi i el seu progrés econòmic.Així es va evidenciar al principid’any, quan la Gazte Asamblada (as-semblea de joves), els petits co-merciants i els grups ecologistesvan frenar la construcció d’un su-permercat Eroski a l’entrada del po-ble. “Una exigència que ha posat demanifest les nefastes conseqüèn-cies d’un projecte d’aquest tipus”,diu Unai Urruzuno.

El cap de llista d’Anb recorda l’o-posició dels moviments socials a al-tres problemàtiques de la zona, comara el rebuig a les obres del Trend’Alta Velocitat, a l’especulació dellitoral biscaí, a la manca d’espais departicipació ciutadana o a la re-pressió que pateixen els sectorsmés joves i la institució de munici-pis Udalbiltza, sorgida arran delsacords de Lizarra-Garazi i el presi-dent de la qual, Loren Arkotxa, vaser alcalde d’Herri Batasuna a la lo-calitat al llarg de dues legislatures.Precisament durant les festes d’On-darroa, aquest instrument que Ba-tasuna va qualificar de “contrapo-der popular” en l’estratègia d’a-vançar cap a la sobirania no va dei-xar de funcionar malgrat el debili-tament causat pel judici que tenenpendent Arkotxa i altres dirigentsen el marc de la causa instruïda perl’Audiència Nacional (sumari18/98). Durant la setmana, Udal-biltza va obrir una oficina per donara conèixer la Carta dels Drets de laCiutadania i tramitar l’anomenatDocument d’Identitat Basc els ciu-tadans que així ho desitjaven.

A tot això, Urruzuno reconeix elpaper dels sectors populars a l’ho-ra d’impulsar determinades de-

mandes locals a la zona i altres quehan quallat al si de la societat fins afigurar en l’agenda política d’Eus-kadi. En destaca sobretot la reivin-dicació de les seleccions esportivesa través de la plataforma Etsait o lacreació d’un marc de relacions la-borals defensat per Ela i Lab. “Perresoldre qualsevol conflicte la ini-ciativa ha de començar en els po-bles, no en els despatxos de les di-reccions polítiques”, afirma: “Hovam expressar després de Lizarra-Garazi, un procés elitista en el qualles agrupacions locals es van con-vertir en meres espectadores deldebat, sense adonar-nos que si vo-lem avançar en la construcció na-cional, les iniciatives de base són fo-namentals”.

Temps de lluitaTot i l’ambient de crispació, Onda-rroa ofereix un calendari festiu quealterna actes tant reeixits com elsconcerts de Potato, EH Sukarra, KiSap o dels cantautors Iker Goneagai Mikel Urdangarin, demostracionsde cultura popular, àpats multitu-dinaris de tonyina i marmitako, untorneig de pilota basca o els recitalscostumistes dels bertsolaris JonMaia, Xavier Paia i Jokin Uranga. In-gredients que endolceixen la festaen un poble on, de forma més omenys conscient, tothom participadels missatges locals amb d’altresque advoquen per superar definiti-vament el conflicte polític i, molt enparticular, la renovada aposta au-tonomista del Pnb. D’aquesta es-tratègia, en parla Urruzuno poc des-prés de la concentració que el diasegüent, 15 d’agost, l’esquerraabertzale va convocar sota el lema“Herri borondatea errespetatu(“Respecteu la voluntat del poble”):“Torna a l’època d’Ajuria Enea,quan va seguir la idea segons la qual“accedeixo el poder, em deixeu unmarge per governar i, a canvi, emcomprometo a gestionar una partd’Espanya sense sobrepassar els lí-mits”. En qualsevol cas, per a ell i laresta d’electes de la formació inde-pendentista, “el més greu no és tantla il·legalització d’Anb en municipiscom el nostre, com el servilisme aZapatero en les conserves de pau,una maniobra de la qual molta gents’ha adonat”.

Abundant en això, i referint-se aunes paraules d’Arnaldo Otegiabans de ser empresonat, el cap dellista d’Acció Nacionalista Bascacreu que els últims cops repressiusno faran recular l’independentismea la cultura de resistència de les pit-jors èpoques. “S’ha avançat prouper continuar aixecant l’edifici delpaís i, malgrat el que es digui, la fór-mula d’Anoeta de crear dues taulesde diàleg per resoldre el conflictes’ha assumit plenament al si de lasocietat”. Aquesta opinió a cavall dela rebel·lia es manté fins a l’últimajornada de les festes, submergidaen la coneguda equació “Jaiak bai,borroka ere bai” (Festa sí, lluitatambé). Prova d’això són les activi-tats que organitza el gaztetzxe, plede joves que hi arriben pel pont deSantiago Calatrava, l’altre joia de lacorona del poble. O la cercavila enhonor als quatre gudaris que es pas-seja sota el ritme dels fistolaris,acordionistes i els dos gegants delmunicipi. Com també el concurs de

disfresses que té lloc el penúltim diao el sentit homenatge a la ikurriña,a la qual la majoria de veïns ret unaurresku abans d’entonar l’EuskoGudariak i algun l’irrinzi que posala pell de gallina a qualsevol visitant.Una sèrie de rituals d’aquest uni-vers aferrat a la identitat basca, combé s’exterioritza en la manera queels grups de nois i noies viuen la fes-tivitat amb el mocador el coll i unaenergia desbordant que culminafins a la celebració de l’ArrantzaleEguna. És la diada de cloenda enquè milers de persones vingudesd’arreu de Biscaia es col·loquen a lallera del riu per contemplar l’exhi-bició dels més atrevits damunt l’ai-gua. Tot plegat, envoltat pels batecsd’un conflicte respecte al qual UnaiUrruzuno denuncia l’actitud del go-vern espanyol, a qui retreu que, enlloc d’avançar en el carril polític,“busca la rendició d’Eta sabent quela violència és l’expressió d’un pro-blema que només es pot resoldreper vies democràtiques”.

L’Ajuntament vol dur a terme tres grans projectes amb l’oposició de la majoria dels votants locals

La rebel!lia de la població es reflecteix en la celebració d’unes festes alternatives i amb major participació que les oficials

ESTAT10 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

DAVID VILA DIAGONAL

Parcs temàtics, 32 casinos, 70 ho-tels, 230 restaurants, 32 museus,500 comerços, hipòdrom, plaça debous, camp de golf i palau de con-gressos. Una ciutat nova de 100.000habitants (la segona més pobladad'Aragó) en el desert de Monegros,entre Osca i Saragossa. Unes set-manes després de la publicació d'a-quest projecte, el 12 de desembre,comencen les crítiques més enllàd'un debat tancat entre conserva-cionisme i riquesa.

L'operació parteix d'un capitalnord-americà, provinent del joc, in-teressat en Europa com àrea de ne-goci. Ja abans, el projecte va ser re-butjat a Dubai i a França. Encara queels 32 casinos acaparen l'atenció, elvolum d'instal·lacions, serveis i ha-bitatges en quantitats encara no de-finides generaria una plusvàluasubstancial del sòl. El preu actual dela terra en els Monegros ho fa possi-ble per la seua extensió, el seu rè-gim de secà i l'escassa població(21.600 habitants, 8 hab/km2). Amés, gaudeixen d'una bona posicióen el mapa i estan ben comunicats.No obstant això, altres aspectes en-fosqueixen la viabilitat econòmicaque el complex Gran Scala té per simateix.

L'única iniciativa privada visible,el consorci International Leisure De-velopment (ILD), és promotor, és adir, encara que estiga vinculat a em-preses de màquines de joc i casinosno aporta tot el capital necessari,sinó que pretén atreure'l. Sobre laidentitat i solvència d'aquests in-versors no s'ha avançat res. En totcas, vaticinen 25 milions de visitantsper a 2015 (més de la meitat del to-tal de turistes que rep anualmentl'Estat espanyol) i això, mentre llan-guideixen altres complexos similarsa Europa.

Suport institucionalAmb tot, el suport del Govern d'A-ragó (format per la coalició PSOE-PAR) segueix sent imprescindible.En aquest sentit, el Partit Aragonès(PAR) s'ha convertit en valedor delprojecte des dels primers contactes,i des del Govern d'Aragó ha traslla-dat al públic una “il·lusió” que ja lainformació disponible qüestiona. Els

responsables públics no han aclaritel seu impacte social, econòmic imediambiental per a l'actual modelaragonès, per exemple quant a ver-tebració del territori, qualitat de l'o-cupació, mobilitat o gestió de re-cursos naturals. Tampoc el seu im-pacte sobre poblacions properes ola pròpia Zaragoza; ni una sort de‘pla B’ en cas que el macro-projectetrenque. Lluny d'això, l'Executiuaragonès es troba des de l'inici com-promès plenament amb el projecte.

Promotors i Govern d'Aragó hanremarcat que tota la inversió(17.000 milions) serà privada. Noobstant això, l'acció pública hauràd'anar més enllà de la simple recap-tació, a més haurà de reduir els ti-pus impositius per activitats del joc.I semblen acceptar-se altres canvisnormatius a la carta. Segons AZA-

JER (associació que treballa pro-blemes de ludopatia), l'actual LleiAragonesa del Joc només permetriaun casino més, i a Terol. Així mateix,l'impacte urbanístic del projecte, lesmodificacions i expropiacions ques'avancen pertinents exigeixen ladeclaració del complex com d'in-terès “prioritari” pel legislatiu ara-gonès, el que permetria superar l'es-cull de municipis díscols i dotaria al'Administració de major flexibilitaten la seua acció. D'altra banda, i en-cara que no es realitzen inversionspúbliques directes en el projecte,aquestes serien imprescindibles eninfraestructures i serveis públics,que abastarien almenys una nova es-tació de l'AVE, autopistes i l'amplia-ció de l'aeroport. Això sense comp-tar amb els serveis públics d'una hi-potètica ciutat de 100.000 habitantso els imprescindibles perquè elsanunciats 35.000 treballadors co-mencen si més no a construir-la. Al-guns serveis són urgents si es pre-tén que unes tres cinquenes partsdel projecte estiguen enllestides en-torn del 2010. L'Administració ara-gonesa no ha aclarit encara el seugrau de compromís amb aquestesdespeses.

Des que es va publicar la iniciati-va, el consorci ILD ha advertit quel'oposició del “lobby ecologista” po-dia perjudicar les inversions. Es ma-nifesta així la necessitat de garantirun consens social entorn del pro-jecte, tancar el debat i desprestigiarels escepticismes per a no arruixar

les inversions.Al costat de raons sobre el fons

del projecte, l'opacitat i la seua ex-clusió del debat han motivat l'opo-sició de grups que qüestionenaquest model de desenvolupament(entre altres Ecologistes en Acció,Aragón No Se Vende i CGT). IU tam-bé va mostrar el seu rebuig i pro-gressivament altres sectors de l'àm-bit polític i social, com la ChuntaAragonesista (CHA), han reclamatprudència o una discussió seriosadel projecte, així com l'organitzacióEcologia i Desenvolupament (ECO-DES).

En els Monegros, l'oposició sor-gida s'ha agrupat en la PlataformaMonegros No Se Vende i, després del'entusiasme inicial sobre el terreny,amb què els valedors polítics delprojecte havien fundat gran part dela seua legitimitat, alguns represen-tants comarcals i petits agricultorsdespleguen dubtes i alternativesmés coherents amb el model social,econòmic i ecològic monegrí, qües-tionant que l'increment de poblacióper ella mateixa siga un objectiu quehaja d'imposar-se a la qualitat devida dels qui ja habiten aquesta te-rra.

L'Expo hipoteca els pressupostos de SaragossaL'augment de les despeses en lesobres emblemàtiques de l'Expo haoriginat grans dificultats a l'Ajunta-ment de Saragossa per a quadrar elspressupostos per a 2008. Alguns

analistes, com el Seminari Zafra d'E-conomia o la secció d'Acció Socialde CGT, comencen a anunciar la fa-llida en la qual es troben les arquesmunicipals, al que s'afegeixen lescrítiques per part de l'oposició delPP, CHA i IU als pressupostos pro-posats per la coalició del PSOE iPAR. L'Ajuntament de Saragossa jaestà pagant les conseqüències delbalafiament en l'Expo i afronta unendeutament sense precedents enel seu pressupost: 133 milions d'eu-ros per a saldar aquest compte. Elprojecte econòmic per a 2008 hipo-teca nombroses actuacions ne-cessàries i es basa en la petició decrèdits astronòmics, la paralitzaciód'inversions i la pujada dels impos-tos. L'Associació de Veïns de La Pazcritica el retard en l'obertura d'unaludoteca construïda en el barri "perfalta de pressupost per a material”.Fins a Domingo Buesa, líder local delPP, en una escenificació de cinisme,va afirmar que "no hem de repetirl'error de Sevilla, on l'exposició esva convertir en el pitjor enemic dela ciutat”. Al mateix temps, edificisemblemàtics de l'Expo, com el Pa-velló Puente, la Torre de l'Aigua o elPalau de Congressos, van augmen-tant el seu cost i retardant la seua fi-nalització. Roque Gistau, presidentd'Expoagua afirmava el passat 16 dedesembre en el Periódico de Aragónque algunes obres no obeiran a ter-minis marcats, anticipant les difi-cultats per arribar al 16 de juny de2008 amb totes les obres acabades.

Creixen els dubtes i l’oposició alprojecte de ‘Las Vegas’ de Monegros

Guimera. Els Monegros està format per pobles com aquest.

MACROCIUTAT! DESCONCERT I OPACITAT

El consorci promotor ha advertit que l’oposició del “lobby ecologista” podria perjudicar les inversions

La realització del projecte obligaria a canviar moltes al parlament aragonès moltes lleis importants

Després de ser rebutjat a Dubai i a França, elpromotor de la majormacrociutat del joc hatrobat el suport delGovern d’Aragón i unaxicoteta oposició socialque comença a créixer

11COMARQUES L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ TRIBUNA.CAT

El 2007 valencià va començar ambles calculadores a la mà. Tothomsumava i restava per veure si el PPpodia quedar lluny del Palau de laGeneralitat a partir del juny. D'uncostat, es veia un PP fort, assentatcòmodament sobre el matalàs queli proporciona l'ús descarat delsmitjans de comunicació públics enbenefici propi, el victimisme res-pecte el govern estatal i una polí-tica fonamentada en els grans es-deveniments, en el repte d'esde-venir la Florida europea. De l'altrabanda, en canvi, les expectativesde fer fora de les institucions elsconservadors tenien bases sòlides:la dèria urbanística semblava ate-morir molta gent, els casos de co-rrupció que implicaven destacatsmembres del PP anaven a més i lalluita intestina dels populars, en-tre zaplanistes i campsistes, erenfefaents.

Al capdavall, aquell 5% de gentque només es mobilitza en les elec-cions estatals, i que tradicional-ment opta pels socialistes, va que-dar-se a casa i no va donar suportun Joan Ignasi Pla que va estimar-se més no dimitir del càrrec la nitelectoral. No era una eixida airosa,pensava ell, i allargar el mal tràn-gol va dur-lo a un carreró encaramés fosc: el seu mateix entorn vafiltrar un suposat tracte de favorque el grup Prisa va publicitar ex-traordinàriament -enmig de la ba-talla amb Mediapro- i que va aca-bar amb els seus ossos a la segonafilera de les Corts valencianes, enaquest cas com a diputat ras. Pla,en set anys, va ser en tot cas inca-paç de retallar distàncies amb elPP: va pacificar un partit llastratper la divisió perenne, però no vafer-lo suggerent de cara als ciuta-dans.

De la banda nacionalista, el Blocha accedit a l'hemicicle de la plaçade Sant Llorenç gràcies a un pacteamb Esquerra Unida (EUPV) que,

vist amb perspectiva, anhelava nosols aquest retorn al Parlament,després de vint anys quedant-se ales portes del famós 5% necessariper a obtenir-ne representació.L'acord amb l'esquerra plural i elsecologistes diversos ha acabat comel ball de Torrent, ple de bastona-des, i els nacionalistes tenen unabona part de culpa, ja que de boncomençament, al segon plenari dela cambra, van forçar la destitucióde la síndica Glòria Marcos. Unamaniobra tendent a trencar Es-querra Unida que ha reeixit i que,vista amb perspectiva d'ací uns

anys, segurament tindrà una im-portància capital. No debades,Bloc i Iniciativa del Poble Valencià-fins fa poc el corrent Esquerra iPaís, constituït en partit polític i enprocés d'escissió d'EUPV- estanteixint una força de país, progres-sista i ecologista que seduesca lagent jove necessària per superar,tots sols, el mur del 5%. Una juga-da bruta, l'actual, que en tot cas es-tan convençuts que els atorgarà rè-dits substanciosos a mitjà termini.Amb una Esquerra Unida situadamolt a l'esquerra, dominada clara-ment pel Partit Comunista del PaísValencià, pensen que resultaràsenzill mossegar-los una part del'electorat que fins ara votava, perinèrcia, les sigles EUPV. Si l'es-querra transformadora i alternati-va queda per fi per sota de la fa-mosa tanca, només hi haurà la veudels nacionalistes-ecologistes, mésenllà del bipartidisme imperant.

És així com volen fer forat En-ric Morera i Pasqual Mollà, que mésenllà de les diferències ideològi-ques que pugen mantenir -l'un éssoci de CiU, i l'altre és ben propera ICV-, fan molt de cas a aquellsque els diuen que, de la mà i ambun treball a fons, poden captivar el15% de la població valenciana. El

temps dirà. Amb vista al març, el panorama

és obert. De segur que el PP guan-yarà al País Valencià, de segur queels socialistes no quedaran als 18punts que van quedar al maig prop-passat i també és segur que elPSOE no s'acostarà als popularstant com ho va fer al 2004 -quatrepunts escassos-. L'última certesa,derivada de la crisi exposada re-centment, és que l'única de les 33actes de diputat al Congrés que aracom ara no és en mans de PP iPSOE, al País Valencià, s'evapo-rarà. És més que complexe que totl'espai a l'esquerra dels socialistespuga revalidar, partit en dos, l'es-có que aquests quatre anys ha ocu-pat Isaura Navarro. Fet i fet, el sec-tor dominant a EUPV lluitarà finsa la fi per mantenir les sigles -cosaque no vol veure de cap maneraGaspar Llamazares, procliu al sec-tor nacionalista i ecologista que esperfila-, i els opositors a Marcos te-nen clar que Navarro serà la seuacap de llista al Parlament espanyol.Una crisi profunda, la d'EUPV, queés el principi de la fi del projectefederal d'Esquerra Unida.

Que guanye o perda el PSOE leseleccions estatals tindrà efectesimmediats al País Valencià, i de

quina manera. Els socialistes en-caran el congrés en què renovaranla seua cúpula amb la relativa pauque encomana ostentar el poder aMadrid o, a l’inrevés, reobrir feri-des que semblaven tancades desde finals del segle passat. Al PP,n'hi ha que fins i tot fan volar co-loms i no sols somien amb MarianoRajoy a la Moncloa, sinó que fins itot situen Francesc Camps a unahipotètica vicepresidència. Enaquest cas, s'obriria el meló suc-cessori a València, on les jugadesserien de tota mena. Rita Barberà,tot i que el temps l'ha temperada,potser encara aspira a presidir laGeneralitat, i seria el momentoportú perquè tinguera relleu a unajuntament que, en qualsevol cas,sembla colmar les seues aspira-cions. Amb un Rajoy triomfant, iper molt que fos “un pres dels na-cionalistes”, el PP tindria una oca-sió d'or per fer canvis al País Va-lencià. Una manera d'eternitzar,encara més, un poder que de foraestant es presenta absolut.

2007 ha estat l'any de la Copa deL'Amèrica, de la designació deValència com a seu del Gran Premid'Europa de Fórmula 1 (que alspròxims set anys, i començant pel2008, acolliran els carrers de la ca-pital del Túria), de l'aprovació del'estadi del València CF (que a ladècada vinent acollirà una final dela UEFA Champions League i grà-cies al qual el club de Mestallapodrà maquillar uns números rojosque fan por)... El 2007, l'any de lacommemoració dels 300 anys de labatalla d'Almansa, ha significatuna passa més en la deriva del PPcap a una acció de govern sòlida-ment basada en els grans esdeve-niments i en l'oblit tant de les fitesclau de la història valenciana comdels sectors socials que defensenuna major estima per la culturapròpia. El 25 d'abril del 2007, defet, el president Camps va optarper anar a jugar al tennis, mentrea les Corts tenia lloc l'acte institu-cional amb motiu del 300 aniver-sari d'Almansa. Un acte presiditper qui esgotava els seus dies coma president de la cambra valencia-na, el zaplanista Julio de España.El 2007, Camps va volar per da-munt de tot i de tothom, i des d'allàdalt veu els seguidors del cartagi-ner com si foren formiguetes. Ambuna placidesa de qui transita pelsnúvols.

L’any que Francesc Camps va consolidar el seu poder

Reunió del Consell. Rostres somrients en el primer Consell després de les eleccions de maig.

DRETA! EL PP DOMINA LA POLÍTICA VALENCIANA

Amb un Rajoy triomfant a les eleccions de març, el PP tindria una ocasió d'or per fer canvis al País Valencià.

El 2007, any de la commemoració dels 300 anys de la derrota d’Almansa, ha suposat un pas més per al PP

El 2007 Camps va volarper damunt de tot i detothom, i des d'allà daltveu els seguidors delcartaginer com si forenformiguetes. Amb unaplacidesa de qui transitapels núvols

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

PEPMARTÍ

El naixement del Salvador del móno la festa del solstici? En realitat, aixòpodria ser un debat fals. Quasi totesles celebracions de l’any, de contin-gut religiós, responen a un origenpagà traslladat a la simbologia cris-tiana. Les festes religioses es confo-nen amb la celebració pròpia de la na-tura. I, en aquest tema, tan fora de llocpoden estar els qui voldrien “segres-tar” la festa en l’interior de les esglé-sies com alguns pseudolaïcistes demanual que creuen progressista queen una escola no es faç el pessebre.

Totes les festes del cicle nadalenctenen un origen pagà. El mateix pas-sa amb la festivitat de Sant Nicolau,que se celebra el 6 de desembre i quecontinua la tradició romana de rega-lar joguines als nens durant les festesen honor de Saturn, que se celebra-ven a mitjan desembre. Després, lafestivitat de Sant Nicolau es va con-solidar com el Dia dels Nens, perquèaquest sant, original de l’actual Tur-quia, havia salvat un grup d’infantsd’una mort segura. Segons la tradició,un pare sense recursos havia deciditabandonar les seues filles i, per evi-tar-ho, Nicolau havia anat una nit adeixar petites peces d’or a les saba-tes de les nenes. Ací naixeria el cos-tum de deixar sabates a la nit i trobar-se, l’endemà, joguines dutes pels Reisd’Orient.

Un bisbetó a MontserratEn alguns països encara se celebra deforma rellevant, bàsicament del cen-tre d’Europa. Abans, els nens es ves-tien de bisbetó i lluïen els hàbits verdsdel sant. És curiós també l’ús del co-lor. El verd és el color que fa referèn-cia a l’arbre, al bosc i al bon temps quees desitja.

I en algun lloc de casa nostra en-cara se celebra. És el cas de l’abadiade Montserrat. Al monestir benedic-tí, cada 6 de desembre es vesteix unescolà amb el ropatge del sant i perun dia simbolitza el cap de l’abadia.

Com assenyala l’antropòleg Bien-ve Moya, “no cal abandonar la mito-logia cristiana perquè l’hem feta nos-altres, i això seria regalar les esglésiesals capellans”. La data del 25 de de-sembre com el naixement de Jesús éssimbòlica i la mateixa Església així hoadmet. Però és que els pares de l’Es-glésia saben escollir molt bé les seuesdates. Molt prop del 25, el dia 21 dedesembre, és el solstici d’hivern, quanper la ubicació del Sol respecte de laTerra hi ha el dia més curt de l’any is’inicia l’hivern. A partir d’ací, el Solavança cada dia una mica. En les ci-vilitzacions antigues, un fet així teniauna gran significació. El Sol guanyaposicions des d’aquest moment i aixòsimbolitza una promesa de vida, unrenaixement. El solstici, tant per a les

cultures grecollatines anteriors alcristianisme com per a aquest, és pro-mesa de salvació per a la Terra. Defet, Sant Salvador és una festivitatque l’Església celebra també per lesmateixes dates, el 31 de desembre.Com assenyala Bienve Moya, “la co-rona que du el Nen Jesús a Betlem ésun sol, el mateix sol radiant que llu-eix el cèsar dels romans en el seu es-cut. És el mateix”.

En realitat, l’Església no amaga l’o-

rigen naturalista de la festa. Per aixòla missa grossa del Nadal és a mitja-nit, i per això es diu la Missa del Gall,que canta a l’eixida del sol.

De l’arbre a les nadalesTots els elements característics delNadal tenen un origen pagà. Potseron això es reflecteix més bé és en l’ar-bre, un cant a la continuïtat de la ter-ra i de l’home. Ja de molt abans de l’e-ra cristiana, a l’antic Egipte i tambéentre els jueus, l’arbre era vist comun exemple poderós de vida peren-ne. En els països del nord europeu,l’avet regnava també sobre la neu i eravist com un símbol de poder sobre lesforces del clima. Ara sembla que sem-pre ha estat present a casa nostra,però el cert és que l’arbre va trigarmolt a penetrar a l’Estat espanyol ifer-se un lloc entre els estris nada-lencs. En canvi, en altres indrets delcontinent ja hi era ben present seglesabans. El color verd de l’arbre tambéés un dels més presents en la para-fernàlia nadalenca. El mateix color,per cert, dels hàbits de sant Nicolau.

Les actuals nadales tampoc no es-capen a uns orígens profans. En re-

alitat, formen part de la tradició delcançoner popular, més aviat descarati emprat sovint per ridiculitzar i criti-car. Per això va costar molt que forenautoritzades. Fins i tot durant alguntemps es va prohibir l’ús de les pan-deretes per acompanyar els cants.

Hi ha “tradicions”, en canvi, quesón molt recents. Sembla que entreaquestes hi hauria la dels dotze raïmsque es mengen en tocar les dotzecampanades de la nit de Cap d’Any.Segons alguns estudiosos, l’origend’aquest fet estaria en una bona co-llita al País Valencià al començamentdel segle XX. Però, en aquests cos-tums, el cert és que les tradicions delsdiversos llocs es van entrecreuantamb el pas del temps.

El menjar és un tret central d’a-questes festes. De fet, els actuals ban-quets familiars de Nadal neixen delsmenjars que es feien als pobles al fi-nal de la collita per celebrar-ne els fru-its.

De Sinterklaas al Pare NoelEls precedents de l’actual Pare Noelsón el sant Nicolau que ja hem es-mentat. Emigrants holandesos el van

dur als Estats Units cap al segle XVII,en record del sant que va viure al se-gle IV. Ells en deien Sinterklaas. S’a-tribueix a l’escriptor Washington Ir-ving una primera manipulació delnom en un dels seus llibres escrits alprincipi del segle XIX. D’aquí va néi-xer la pronunciació Santa Claus. A lafi del segle XIX ja es va arreglar la his-tòria del personatge, a qui es va si-tuar originàriament al pol Nord,desd’on venia a les llars nord- america-nes amb un trineu atapeït de regals.

Però la figura d’aquest personat-ge, que ja tenia poc a veure amb elsant europeu, aniria canviant de ves-tuari fins a posar-se l’actual, i naïf,vestit vermell. Coca-Cola va encar-regar un arranjament de Santa Clausper fer-lo més eficaç des del punt devista comercial i es va consolidar laimatge d’avi bonàs i una mica gras-sonet.

No és clar que al vell Pare Noel l’o-bligaren a pintar-se els vestits ambels colors de la multinacional, ja queel vermell ja el duia abans del 1931,data en què apareix el disseny de laCoca-Cola. En tot cas, sí és cert quela popular beguda va ajudar a im-mortalitzar la figura a partir d’uns es-pots publicitaris.

El ‘caga tió’ també té un origen pagèsEl caga tió és una de les contribu-cions catalanes a les celebracions na-dalenques. Històricament, es tracta-va d’un tronc que cremava a la llar deles cases i que per Nadal es trans-formava màgicament en un bé quedonava menjar i regals per als nens,sovint mal tapat amb una manta.Com sempre, elements de la naturavan de bracet del foc i de la idea defertilitat. En algunes contrades, el tióva anar evolucionant i es va conver-tir en un animal que baixava del boscdurant les festes, al qual s’havia dedonar menjar perquè cagués regals ial qual s’estomacava una mica, cor-dialment, perquè fos generós. En al-gunes comarques, el tronc va evolu-cionar fins a esdevenir un animal dequatre potes més ben dissenyat. Re-centment, en tornar a popularitzar-se una tradició que quasi havia des-aparegut de les ciutats, ha tornat apresentar-se en la forma més antigadel tronc, això sí, amb un somriure ala cara.

Com altres tradicions nadalen-ques, el caga tió està lligat a la ferti-litat de la terra i a l’abundància. Toti ser molt catalana, hi ha molts païsoseuropeus on el símbol del troncacompanya les celebracions fami-liars, sempre com a referent de ben-estar i de bona collita. És així, per ex-emple, en alguns Länder alemanys,on els noucasats tallen junts untronc.la conspiració a la qual s’afer-raven.

Nadal a l’ajuntament de València. Una tradició realment atàvica.

“No cal abandonar la mitoiogia cristiana perquè seria com donar-li les esglésies als frares”

Les nadales formen part del cançoner popular, més aviat descarat i van estar prohibides durant molt de temps

Nadal, la bellesa del miteANÀLISI! ELS ORÍGENS PAGANS D’UNA TRADICIÓ RELIGIOSA

De Saturn a Sant Nicolau, de les cançons populars a les nadales, del culte al Sol al naixement del nen de Betlem, passantpels actuals dinars familiars, tot en les nostres celebracions respon a tradicions seculars vinculades a la natura i a la terraque, malgrat la seua apropiació pel cristianisme, tenen una tradició anterior de caràcter pagà

13COMARQUES L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

L'any 2007 començava amb l'a-nunci del Consell Nacional deSTEPV-Iv d'un calendari de mobi-litzacions per dur endavant una pla-taforma reivindicativa després dedos anys de sequera negociadoraamb l'administració. La reivindica-ció se centrava en cinc aspectes ur-gents i llargament demandats: me-sures per a la convivència en cen-tres docents; per a la conciliació dela vida laboral i familiar; per a la ges-tió de les borses de treball i millorade les condicions laborals del pro-fessorat interí; l'homologació retri-butiva del professorat amb altres co-munitats autònomes i la jornadacontinuada. Així com el complimentdels acords signats (seguretat i sa-lut laboral, plantilles d'Educació In-fantil i plantilles de Formació Pro-fessional).

La resta de sindicats de la MesaSectorial van rebutjar participar dela plataforma i fer un front comú da-vant la Conselleria d'Educació.STEPV-Iv va decidir dur endavantel procés mobilitzador amb el sindi-cat CGT-CAT (ara CAT) i el sindicatd'interins AFID. Els tres sindicatsvan convocar diverses concentra-cions que van culminar en la vagadel 29 de març, seguida per una granpart del professorat valencià.

Fruit d'aquesta pressió, l'admi-nistració va posar sobre la taula unaproposta d'augment retributiu queno satisfeia les expectatives del Sin-dicat. La resta dels sindicats, en can-vi, entraren ràpidament en la nego-ciació que va acabar amb la signa-tura d'un acord el 8 de maig entrel'administració i els sindicats pre-sents en la Mesa Sectorial excepteSTEPV-Iv. L'acord deixa fora la ma-joria dels temes de la plataforma rei-vindicativa i, pel que fa a l'augmentretributiu, és insuficient, castiga elprofessorat jove o de nova incorpo-ració i estableix uns terminis massallargs.

STEPV-Iv continua mantenintviva la plataforma reivindicativa i haexigit a la Conselleria la negociaciód'un nou acord retributiu per a totel professorat i de la resta de temespendents que done una veritableresposta a les reivindicacions delsector, millore les condicions labo-rals, socials i retributives i aposteper un ensenyament de qualitat.

Pocs dies després de la signaturad’aquest acord, el DOCV publicaval’ordre de concertació dels batxille-rats. La Conselleria ni tan sols va in-formar els sindicats que aquesta or-dre estava en marxa. Tots els cen-

tres de secundària del País Valenciài tots els sindicats es van manifestaren contra d’aquesta mesura en di-verses concentracions durant elsmesos de maig i de juny, entre altresraons, perquè als centres públics hiha places suficients. Només des delcurs 2002/03 s’han perdut 165 uni-tats de batxillerat, la qual cosa fa in-justificable la concertació del batxi-llerat com no siga per l’aposta ide-ològica de l’administració valencia-na de convertir l’ensenyament pú-blic en subsidiari del privat.

Durant l’any 2007 s’han produïtmés mostres d’aquesta tendènciaprivatitzadora. En el mes de no-vembre, el Conseller d’Educació, in-formava que 180 psicòlegs de l’àm-bit privat també atendrien l’alumnatamb alguna necessitat d’atenció psi-cològica, quan hi ha serveis públics,tant en sanitat com en educació, quefan aquesta mateixa tasca i que ne-cessiten una urgent dotació de méspersonal. I en el mes de desembre,la Conselleria presentava l’esbo-rrany de decret de creació dels cen-tres integrats de Formació Profes-sional, on s’impartirà la FP reglada,l’ocupacional i la contínua. La FP re-glada és la que actualment s’impar-teix en els centres educatius, men-tre que l’ocupacional i la contínuadepenen de la Conselleria d’Econo-mia, Hisenda i Treball i hi pot inter-venir qualsevol entitat o empresaprivada que compte amb el vistiplaudel Consell Valencià de la Formació

Professional. El decret de creaciódels centres integrats de FP mantéaquesta estructura però ara en elscentres públics, de manera que s’o-bri la porta a la privatització de laFormació Professional.

També en el mes de desembre, elConseller Font de Mora, presentavaal Campus de la Penyeta Roja de laUniversitat Jaume I de Castelló, elprojecte de la Valencian Internatio-nal University (VIU), finançada ambfons públics però gestionada permans privades.

No hi ha cap tram educatiu queno haja tingut un impuls privatitza-dor en els últims anys. Des de l’E-ducació Infantil fins a la universitats’està consolidant una xarxa priva-da cada vegada més potent, mentreque la xarxa pública continua ambles mancances i els problemes desempre.

El diàleg, l’assignatura pendent de la Conselleria d’EducacióEnguany hem tornat a assistir a unapolítica d'aparador, de titulars depremsa i d’un ús partidista de l’edu-cació. El Conseller d’Educació, Ale-jandro Font de Mora, ha fet decla-racions públiques que buscaven l’e-fectisme mediàtic i que no han es-tat consultades ni consensuadesamb la comunitat educativa. Par-lem, per exemple, de l’anunci de laimpartició d’Educació per a la Ciu-tadania en anglés, de la propaganda

del bo-llibre, del fals avanç del va-lencià a l’ensenyament, de la priva-tització de l’atenció psicològica alsalumnes o de l’avançament de me-sures disciplinàries que contemplael nou esborrany de drets i deuresabans que es tramités en els òrganscorresponents.

Enguany, hem tornat a assistir auna política de menyspreu cap a lespropostes de la comunitat educati-va en matèries tan importants i ambtantes repercussions com l’ordred’admissió de l’alumnat, la cocerta-ció dels batxillerats, el decret dedrets i deures o el desplegament dela Llei d'Educació (LOE).

Tot això només ha contribuït acrear malestar entre el professorati entre la resta de la comunitat edu-cativa que, mentrestant, veuen comels centres s’inunden quan plou, notenen suficient personal adminis-tratiu per gestionar la ingent bu-rocràcia dels centres, hi ha alumnesamb necessitats educatives espe-cials sense atendre per falta d’edu-cadors, caos en les Escoles Oficialsd’Idiomes per la incompetència del’administració, l’actualització del’ordre de permisos i llicències sen-se publicar des del mes de maig, re-tards en el compliment dels acordsretributius, suspensió de reunionssobre salut laboral del professoratper incompareixença de l’adminis-tració, i un llarg etcètera que hempresenciat aquest any 2007 peròque arrosseguem any rere any.

Tampoc s'han complit els acordssobre condicions laborals del per-sonal que treballa als centres privatsconcertats signats per tots els sin-dicats en juliol de 2004.

STEPV-Iv, pel pacte en educacióEl Sindicat sempre ha defensat quecal un pacte sobre educació i més enaquest context de desplegament dela LOE i d’anunci d’una Llei Valen-ciana de l’Educació. Cal un pacteglobal, que interelacione tots els as-pectes educatius i els aborde de for-ma conjunta, sense deixar lloc a laimprovisació sinó a la previsió i obrirel debat i el consens a tota la comu-nitat educativa.

Cal, pel que fa a les condicions la-borals del professorat, recuperar elsassumptes inclosos al protocol denegociació de 2005 i negociar totsels temes que encara queden pen-dents i incorporar-ne de nous, comla jornada continuada. A més, cal unacord de legislatura amb la Genera-litat Valenciana per acabar amb laconstant pèrdua de poder adquisi-tiu del conjunt del personal que hitreballa, aquest acord ha de con-templar la clàusula de revisió sala-rial i la recuperació del poder ad-quisitiu perdut.

Altrament, continuarem assistinta una política de confrontació entreels treballadors i treballadores del’ensenyament i l’administració va-lenciana..

Pacte per l’educació. L’STE-PV defensa un pacte sobre l’educació.

BALANÇ! IMPORTANT AVANÇ EN LA PRIVATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT

El 2007 ha estat un “annus horribilis” per a l’educació pública

La Generalitat valenciana va estendre l’educació concertada a la secundària mentre continuen perdent-se centres de batxillerat, i prepara la irrupció de la privatització en el camp de la Formació Professional

Aquest any, el Festivernsupera totes les expecta-tives i reuneix a Benifairóde la Valldigna més de6.000 persones.

L’acollida del poble, queha felicitat l’organitzaciódel festival i l’ajuntamentdel poble per l’absènciad’incidents, ha estat ex-cepcional.

Bars i comerços plens,manca d’incidents i tresnits de bona música, festai activitats culturals i es-portives per rebre el nouany.

El Festivern 07/08 hasuperat totes les expecta-tives. Milers i milers depersones han omplertcompletament els dos diesde concerts a Benifairó dela Valldigna. La gran Car-pa Festivern gairebé es

queda menuda per a aco-llir els memorables con-certs de grups valenciansi d'altres vinguts d'arreudel món. Durant la ves-prada, la Carpa Cançó iNous Formats també s'haomplert del tot. La CopaFestivern s'ha disputatamb esportivitat i passióigual que el II Triatló dePingüins i la Festa Pre-sentació - ProMerut's ce-lebrats a Ontinyent. ElFestivern Cultural tambéha viscut una gran afluèn-cia i participació.

Xavi Castillo ha estat elpresentador sorpresa d'u-na nit de cap d'any plenade màgia, alegria i bon hu-mor. La Valldigna ha estatel marc ideal i les gents deBenifairó han demostrat laseua sobrada hospitalitat.

Cremà elFestivern

MÉS DE 6.000 PERSONES

Imatges: Xepo Walter Sanches.

www.bsec.ws www.flickr.com/photos/bacallarsec

www.myspace.com/bacallarsec

15EN IMATGESL’Avanç Informació, 4 de gener de 2008EN IMATGES14 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

Acaba de veure la llum un novaformació política, República Valen-ciana, partit valencianista europeu,que concorrerà a les eleccions ge-nerals en la coalició "Per la Repú-blica valenciana" amb Esquerra Na-cionalista Valenciana i Estat Valen-cià, tot preparant les properes elec-cions europees i l'objectiu de les au-tonòmiques de l'any 2011 com a re-ferent del republicanisme valencia-nista, rupturista, democràtic i pa-cífic amb la Constitució monàrqui-ca de 1978. Els seus promotors Víc-tor Baeta, Vicent Gisbert, JosepAlamar, Antonio Marín, Isacc Marini Josep Algarra entenen que l’asso-liment de la soberania del poble va-lencià, d’Oriola a Vinarós, únic sub-jecte de sobirania que contemplenper damunt del qual no pot haver-hi un altre, l’entenen necessària-ment rupturista amb la Constitucióespanyola de 1978.

Els impulsors d’aquest nou par-tit provenen, fonamentalment, delBloc Nacionalista Valencià i del seuantecesor Unitat del Poble Valencià(UPV) i mantenen estretes rela-cions d’afinitat amb el Partit Repu-blicà Català (RC) d’Agustí Soler,Carles Bonaventura i Enric Borràsi han agafat com a ensenya la ban-dera d’Esquerra Valenciana, la for-mació que van fundar als anys 30Vicent Marco Miranda i ManuelSanchis Guarner aconsseguint undiputat a Madrid gràcies a la coali-ció amb ERC.

Per a Víctor Baeta, Coordinadordel partit republicà, “un nou ciclehistòric està configurant-se i els va-

lencians no podem quedar al mar-ge. En la primera restauraciómonàrquica, els valencians vam sa-ber trencar el caciquisme biparti-dista de Cánovas i Sagasta amb elrepublicanisme de Blasco Ibáñez.Per contra, en aquesta segona res-tauració borbónica, la personalitati els interessos valencians han es-tat engolits pels dos nous partitsdinàstics, el liberal (PSOE) i el con-servador (PP) que, des de Madrid,han convertit el País Valencià enuna colònia per a ser exprimida. Lasalvatge especulació de la cons-trucció a la costa fa quasi impossi-ble a hores d’ara la realització delcorredor mediterrani i la industriai l’agricultura agonitzen. Amb

aquesta monarquia i la seua Cons-titució els valencians i el territoritenim els dies comptats. Qui ensdiga que des de dins d’aquestaConstitució els valencians podemdecidir, que podem tenir la paellapel mànec, s’enganya o ens vol en-ganyar .” I ha afegit que, “Repúbli-ca Valenciana, partit valencianistaeuropeu, partit valencianista d’es-querres, naix per catalitzar el va-lencianisme sobiranista i republicàdispers, fer-lo majoritari en les nos-tres institucions i constituir una veuvalenciana directa, sense interme-diaris, en Europa”

Per la seua banda, Vicent Gis-bert, ha declarat que “quan parlemde plena sobirania valenciana ente-nem que el poble valencià, d’Oriolaa Vinaròs, és l’únic subjecte de so-birania, per damunt del qual no pothaver un poder polític superior, laqual cosa “desqualifica” la Consti-tució Espanyola de 1978.” I ha acla-rit que, “considerem la Monarquia“representativa” espanyola, un ar-caisme llegat de la Dictadura, queno encaixa al segle XXI, en una pro-jecció europea i de futur. A més amés, el futur com a poble dels va-lencians, no pot tenir altre marc po-lític que la sobirania i la república,la qual cosa no encaixa amb laConstitució espanyola de 1978, niamb l’Estat de les Autonomies i elsEstatuts d’autonomia, instrumentsde “poder delegat” que fa servir elGovern Central, com una eina desubmissió política, econòmica i ad-ministrativa. Des de República Va-

lenciana, partit valencianista euro-peu, han asegurat que treballaranper assolir la sobirania política, so-cial i econòmica, del poble valencià,projectada cap a l’Europa del segleXXI, com a marc polític referenciali de pertinença.

Josep Alamar també present a laroda de premsa ha afegit que “elsvalencians sempre hem de pagardues vegades. Una, mitjançant elsimpostos per cobrir les necessitatsde la metròpoli: AVES radials desde Madrid en el seu camí a Europa,autovies gratuïtes, etc. i l’altra, di-rectament de la butxaca dels va-lencians per cobrir les nostres ne-cessitats (Pantà d’Alarcó, Plan Sur,A-7, etc). Des de Madrid a Valènciahi ha cinc vies de tren. D’Alacant aBarcelona hi ha trams amb una sólavia. PP i PSOE han tancat una agen-da amb Europa que ens ha deixatfora als valencians. Cal que el PaísValencià sigue un Estat sobirà mésd’Europa, amb veu pròpia, per ne-gociar directament la defensa delsnostres interessos

Víctor Baeta, coordinador de Re-pública Valenciana, partit valencia-nista europeu (RV-pve) ha sintetit-zat els objectius de la futura Coali-ció d’aquesta manera, “els republi-cans valencians anem a Madrid ambuna reivindicació clara: que el bor-bó torne les claus al poble valencià.I si l’Estat que té darrera el borbó,no vol tornar-les, cridarem a la uni-tat dels valencians, d’Oriola a Vina-rós, per canviar el pany.”

Baeta ha afegit que “l’article 99de la Constitució de 1978 conver-teixen les eleccions de març en unafarsa”. A continuació, Víctor Baeta, ha denunciat les properes elec-cions com una farsa pels següentsmotius,“els electors espanyols es-tan convençuts que dels represen-tants elegits per al Congrés dels Di-putats, aquell que tinga la majoria,ha de sorgir el nou President delGovern. Fals. L’article 99 de laConstitució de 1978 regula aques-ta elecció de manera que el Rei -unapersona no elegida per ningú i elque es pitjor que no es presentaràper ser elegida en el futur-, decideixunilateralment un candidat i siaquest, el seu candidat, no aconse-gueix la majoria del Congrés,aquest senyor no elegit per ningú isegons l’article 99, dissolt la Càma-ra i convoca noves eleccions. Es adir que ni el seu anomenat ‘puebloespañol’ es el depositari de la sobi-rania amb aquesta Constitució. Éstan escandalós aquest article queconverteix als partits que no el de-nuncien en veritables partits dinàs-tics i còmplices de l’empassada pac-tada en 1978 i que precisa, en pa-raules de Juan Carlos, el rei dels es-panyols, d’un continu ‘consens’ en-tre els partis dinàstics perquè la far-sa continue”, ha finalitzat.

PRESENTACIÓ! REPÚBLICA VALENCIANA, PARTIT VALENCIANISTA EUROPEU

Neix un nou partit sobiranista, republicà i amb vocació europeístaLa formació, lideradaper Víctor Baeta, espresentarà a lesestatals en la coalició“Per la RepúblicaValenciana”

Presentació. Els impulsors del nou partit van presentar-lo davant les Corts Valencianes

Els impulsors d’aquest nou partit provenen del Bloc i la UPV i mantenen relacions estretes amb el Partit Republicà Català

Pretenen “catalitzar el valencianisme sobiranista i republicà dispers per fer-lo majoritari en les nostres institucions

17COMARQUES L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

A finals de desembre, en diversesbotigues d’arreu d’Europa de la ca-dena G-Star van tenir lloc concen-tracions que denunciaven els trac-tes comercials d’aquesta marca de-dicada a vendre moda destinada alconsumidor jove i adolescent ambfabricants tèxtils radicats en païsosdel Tercer Món que no respecten elsmés mínims drets laborals i sindi-cals. Es tractava d’una protesta glo-bal perquè aquesta multinacionalamb matriu a Holanda ha obert bo-tigues arreu del món en els darrersanys. La delegació de G-Star aValència, al carrer Jorge Juan, tam-bé va ser objecte de les protestes.

G-Star ha estat el darrer objectiude la campanya «Roba neta» (CleanClothes Campaign, en anglès), unainiciativa d’abast mundial, impulsa-da per diverses ONG de cooperacióal desenvolupament i dedicada a ad-vertir els consumidors de les condi-cions en què es fabriquen els articlesde les marques de roba prêt-à-por-ter i de material esportiu. A l’Estatla campanya és coordinada per la fe-deració d’ONG Setem des de l’any1997, però a escala internacional«Roba neta» actua des de la fi delsanys vuitanta, pressionant les com-panyies amb accions de protesta ienviaments massius de cartes i co-rreus electrònics, i col·laborant ambsindicats i entitats dels països po-bres –on la mà d’obra és molt més

barata– per tal de vigilar i denunciarles vulneracions dels drets laboralso humans en les factories que pro-dueixen per a les grans multinacio-nals.

Fonts del Setem expliquen que«Roba neta» intenta fer que es com-plisquen a escala global les condi-cions laborals i de lliure sindicacióproclamades des de l’OrganitzacióInternacional del Treball (OIT), ambespecial cura pel que fa als drets deles dones treballadores. També esdenuncien els casos en què les grans

matrius exigeixen unes condicionsmassa dures a les fàbriques subcon-tractades pel que fa a terminis d’en-trega o preus de les comandes (cosaque acaba repercutint negativamenten els treballadors) i es malda per-què la producció sigui tan poc agres-siva com sigui possible amb el mediambient.

D’altra banda, «Roba neta» tam-bé intenta que les empreses com-pleixin i facin complir al Tercer Mónel que proclamen en els seus codisde conducta i de responsabilitat cor-

porativa, i intenta arribar a acordsamb les multinacionals del clothingper tal que siguin elles mateixes lesles que s’assegurin que els seus pro-ductes estan fabricats en condicionsdignes i pressionin els seus proveï-dors quan això no succeeix.

El cas concret de G-Star, l’últimdenunciat per «Roba neta», és, se-gons fonts de la campanya, doble-ment flagrant, perquè la marca nosolament no ha escoltat les denún-cies, sinó que ha fet mans i màniguesper silenciar-les. L’any 2005, diver-sos grups de la societat civil de l’Ín-dia van engegar una campanya perdenunciar les violacions sistemàti-ques dels drets laborals i la perse-cució sindical a dues empreses d’a-quell país, Fibres and Fabrics Inter-national Ltd. i Jeans Knit Ltd., queviuen de proveir per a G-Star.Aquestes empreses van denunciarels organitzadors de la campanyacontra elles sense que la matriu in-tervingués per res. El passat 1 de no-vembre un tribunal indi ordenava ladetenció de set activistes de «Robaneta» holandesos. Aleshores, G-Star, davant de l’allau de denúncies,decidia desentendre’s de tot i res-cindir unilateralment el seu con-tracte amb els proveïdors indis. Se-gons «Roba neta», però, aquesta de-cisió és un error, ja que suposa en-viar centenars de treballadors al ca-rrer; el que calia era haver pressio-nat els fabricants perquè respectinels drets laborals.

G-Star. La delegació valenciana és al carrer Jorge Juan.

CAMPANYA! CONTRA G-STAR

La moda més ‘fashion’ oculta abusos al Tercer Món

Moltes marques de roba es fabriquen en condicions laborals inhumanes sense que elsconsumidors siguen conscients de les tragèdies que s’amaguen rere els seus productes

Inditex. Salaris baixos,jornades laborals excessives ihores extres no pagades alMarroc. Ha milloratdarrerament en el control delsproveïdors, com va quedarpalès fa un any en l’incendid’una planta a Bangla Desh.

Mango. El 2002 es vadenunciar que en una plantaque treballava per a Mango noes respectava el dret de reuniói associació. Després d’unaforta campanya ciutadana, lamultinacional va trencar elcontracte amb la fàbrica.

El Corte Inglés. Salaris ínfimsen una fàbrica proveïdora deTànger. Gran pressió sobre elsproveïdors per escurçar elsterminis d’entrega durant les«setmanes fantàstiques». Ésuna de les grans anunciants del’Estat i els mitjans decomunicació callen.

Decathlon. Acomiadamentmassiu de sindicalistes en unafàbrica de Tailàndia, MSPSportswear, proveïdora deDecathlon i de Nike.

Levi’s Strauss. Diversesdenúncies de greus violacionsdels drets humans en fàbriquesde Bulgària, Tailàndia i Saipan(illes Marianes) entre el 1999 iel 2002.

C & A. Salaris de misèria,acomiadament de vaguistes icoaccions sexuals en plantesd’Indonèsia i de Cambodja.

H & M. Hores extres imposadesi jornades laborals draconianesen fàbriques de l’Índia, de lesilles Maurici i d’Indonèsia.

claus

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

LLUÍS ADELL

Després de sis anys consecutius, laselecció valenciana de futbol no hajugat el tradicional partit de Nadal acausa de la falta de subvencions deles institucions i de la Televisió Va-lenciana. La Federació de Futbol dela Comunitat Valenciana (FFCV) noha pogut cobrir el pressupost que re-queria, entre 220.000 i 230.000 eu-ros, ja que la rebaixa de Canal 9 pelsdrets del partit (dels 150.000 eurosd'aquests anys a 90.000 euros) i la fal-ta de resposta de Conselleria l'han fetinviable. L'acord amb la selecció d'E-quador estava tancat amb un pres-supost de 140.000 euros. Fins ara, s'havien venut de cinc a sismil entrades en els partits jugats aValència i havien tingut fins un 21 o22 per cent de share a Canal 9, cosaque reflecteix l'acceptació del públic.Segons el president de la FFCV, Vi-cente Muñoz, el fet que no jugue laselecció suposa que no es valora laFFCV i posa en perill la seua conti-nuïtat en els pròxims anys.L’actual selecció valenciana de futbolva formalitzar-se l’any 2001 desprésd’una intensa campanya d’algunesentitats cíviques. El primer partit dela nova etapa es va disputar el 28 dedesembre de 2001 en el camp deMestalla de la ciutat de València, con-tra Lituània, sota la direcció tècnicade Benito Floro i Pep Balaguer, en-cara que segons l’estudiós del futbolVicent Andrés, el 5 de juliol de 1936ja es va disputar en Utiel el primerpartit de la selecció valenciana con-tra el C.D. Utiel.El Bloc Jove va defensar les selec-cions esportives valencianes amb unaoriginal acció a les portes del Palaude la Generalitat, el passat 28 de de-

sembre. Les joventuts nacionalistesvan jugat diverses partides de futbo-lí a la Plaça de Manises per compen-sar simbòlicament el partit de la se-lecció valenciana de futbol, previstper a aquella setmana contra la se-lecció d’Equador. Les joventuts va-lencianistes han fet arribar una pre-gunta a les Corts Valencianes a tra-vés del diputat del Bloc al grup par-lamentari del Compromís pel País Va-lencià Josep Maria Panyella, que laConsellera de Cultura, Trinidad Miró,haurà de respondre per escrit els pro-pers dies.Per a Pere Fuset, Secretari General

del BLOC Jove, és “indignant quelluny de potenciar la difusió i trans-cendència dels encontres disputatsper la selecció valenciana de Futbolo per la de Pilota Valenciana, les ad-ministracions autonòmiques entre-banquen la seua continuïtat”. Fusetha advertit que “darrere la mancad’interès del PP en impulsar la se-lecció valenciana es troba una rànciaconcepció centralista que el poble va-lencià no comparteix” al temps queha recordat que mentre açò passaamb la nostra selecció “Catalunya,País Basc, Galícia, Murcia, Extrema-dura i Andalusia, sí celebren durant

aquestes dates els partits de les seuesseleccions”. Les joventuts valencia-nistes han exigit al Consell presiditper Francesc Camps que “expliqueper quins motius mentre patrocinagenerosament la selecció espanyolade basquet no és capaç de prestar elsuport polític i econòmic necessariper a les seleccions valencianes”.Així, ha recordat Fuset que aquestamanca de suport afecta també a al-tres federacions com la de l’esportautòcton de la pilota valenciana“mostrant un clar menyspreu a unasenya d’identitat de la cultura valen-ciana”.

Sense selecció de futbolMentre comunitats autònomes com Múrcia o Extremadura han tingut a les seues seleccionsjugant el partit de Nadal, la selecció valenciana s’ha quedat enguany sense poder fer-ho a causa de la rebaixa imposada per Canal 9 pels drets de retransmisió del partit

Selecció. No li interessa a Canal 9.

PROTESTA! EL BLOC JOVE ORGANITZA UNA PARTIDA DE FUTBOLÍ DAVANT LES CORTSRetalls

! El cardenal de Valènciava brillar amb llum pròpiaa la darrera manifestacióde l’Església contra el go-vern de Zapatero, acusantel matrimoni gai ni més nimenys que de “disoldre lademocràcia”. Dies abans,el 28 de desembre, l’ajun-tament de València inicia-va els tràmits, amb elsvots de PP i PSOE per no-menar-lo fill predilecte dela ciutat. Sembla una inno-centada, però no ho és.

García Gasco, elprelat més ultra

! Algú se’n recorda de lapromesa que el circuit deF1 no li anava a costar ni uneuro a la nostra butxaca?Doncs de moment la Gene-ralitat ja hi ha gastat 71,57milions d’euros, més de10.000 milions de pesse-tes, en coses com les obresdel traçat (41,2 i 9,5 mi-lions), jardineria i mobiliariurbà (5,87 milions d’euros) il’adequació dels antics tin-glats perquè servisquencom a boxes (15 milions).Tot, evidentment, adjudicata dit.

F1: ja anem pels 71 milions

! El PP li la té jurada alFestivern. A la negativa aque l’edició d’enguany secelebrara a Ontinyent calunir la negativa de l’alcal-de de Tavernes de la Vall-digna, del PP, a cedir-li al’ajuntament de Benifairó60 metres d’entaulat per al’actuació dels músics i en-viar-li policies de reforç do-nada la previsió de públic.Afortunadament, els ajun-taments de Bellreguard iOliva col!laboraren ambl’organització.

Al PP no li agradael Festivern

! La sentència del TribunalSuprem que obliga a rever-tir les obres del TeatreRomà de Sagunt, desprésd’un llarg procés judicialde 17 anys, ha caigut comun gerro d’aigua freda perqui defensaven la reformaactual. Però també podriaservir de precedent per aaltres “reformes” actual-ment en litigi, com perexemple la destrucció del’edifici de Tabacalera aValència.

De Sagunt a Tabacalera

19COMARQUES L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

La Plataforma Salvem El Cabanyalha presentat una denuncia en la Fis-calia de menors del Tribunal de Jus-tícia de la Comunitat Valenciana,arran del programa Callejeros de laproductora Mediapro que emet Cua-tro va dedicar a aquest barri, per de-nunciar les condicions d'insalubritat,l'àmbient delictiu en el que viuen i quedepure les responsabilitats perti-

nents, ja que en la majoria de les ca-ses ocupades en les que viuen sonpropietat de les empreses municipalsAUMSA i Cabanyal 2010 de l'Ajunta-ment de València. Segons es llegeixen la denúncia, la Plataforma Salvemel Cabanyal, sol·licita a la Fiscalia que,"tinga per presentat aquest escrit, perdenunciats els fets esmentats al cosde l'escrit, i d'acord amb els mateixoss'acorde l'inici de les diligència co-rresponents a fi d'acabar amb l'e-

xistència de menors que viuen en unaescola de la delinqüència i en condi-cions higièniques deplorables, aixícom depurar les responsabilitats, siles hagués, de les autoritats compe-tents que permeten que visquen enles condicions denunciades, i que amés actuen accelerant la degradacióurbanística i social del barri". Entrealtres proves, Salvem el Cabanyalaporta el vídeo que es va emetre perla cadena de televisió Cuatro en el

programa Callejeros. Consideren queen aquest programa es posa de mani-fest que la majoria de les cases ocu-pades i habitades sense condicionssanitàries, ni aigua potable, són pro-pietat municipal o d'AUMSA o de Ca-banyal 2010. Aquesta Plataforma,afirma que "en aquest entorn de de-gradació, en cases sense serveis dellum aigua potable, que viuen famíliesamb menors que no acudeixen a l'es-cola. I el que és més greu, els serveissocials de l'Ajuntament de València,teòricament atén a aqueixes famílies,que en alguns casos les hi han facili-tat ells i que en la majoria de cases sóncases de l'Ajuntament.” Alhora apun-ten que ja han interposat reiteradesdenúncies per falta de neteja, solarssense barrar, quasi tots ells propietatde l'Ajuntament o de AUMSA o de Ca-

banyal 2010. També per utilització decases ocupades, moltes d'elles en es-tat ruïnós en les quals malviuen per-sones menors, sense escolaritzar o,més aviat, assistint a l'escola de la de-linqüència, venda de drogues etc.L'Ajuntament de València que té l'o-bligació de actura en semblants cir-cumstàncies fa abandó de les seuesobligacions i els serveis socials de l'ad-ministració local "són col·laboradorsnecessaris per al manteniment de lasituació" Tots els mitjans de comuni-cació han tingut notícia en el seu mo-ment de les denúncies i escrits pre-sentats davant el propi Ajuntamentde València i davant la falta de res-postes, des de la Plataforma Salvemel Cabanyal ha cregut que ja ha arri-bat el moment de presentar denún-cia davant la Fiscalia del TSJCV.

‘CALLEJEROS’! DAVANT EL FISCAL DE MENORS

Salvem El Cabanyal denuncial'Ajuntament de València

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

L’onze de setembre de 1901, LluísMarsans i Solà, futur dirigent d’Es-tat Català, junt amb d’altres militantsde la Unió Catalanista, varen convo-car la primera ofrena floral al monu-ment de Rafael Casanova. L’acte, de-clarat il·legal, se saldà amb una tren-tena de detencions. Aquell gest, enser encara avui repetit per bé que jade forma oficial, fou la data de nai-xement d’un dels rituals i formesd’expressió simbòlica del catalanis-me modern. Era la posta en escenade la commemoració d’uns fets an-tics (la defensa de Barcelona simbo-litzada en el conseller en cap de lesinstitucions catalanes) lligats a la re-clamació d’un dret i una legislaciópròpies d’autogovern modernes.

Gairebé cent anys més tard, es ce-lebraven amb força ressonància me-diàtica i política els centenaris d’al-guns esdeveniments polítics i socialscontemporanis d’aquella primeramanifestació del 11 de setembre. Percitar-ne alguns, el II Congrés Inter-nacional de la Llengua Catalana(1986) on es refermà la unitat de lallengua, després que el primer con-grés discutís sobre la normativa delcatalà; la fundació de l’Orfeó Català(1891) que donà veu i melodia al’himne d’”Els Segadors”, al cap decent anys la seva seu del Palau de laMúsica s’ampliava; o l’Associació perunes Noves Bases de Manresa(1992), que reflexionà sobre aque-lles primeres estructures polítiquespròpies pel país que es formularensota l’assemblea del mateix nom.L’any 2001 en canvi, en fer cent anysde la Diada Nacional, ningú no hiparà compte i es passà de llarg.

L’única efemèride de l’Onze de Se-tembre que ha estat recordada foul’any 1996, en complir-se’n vint de laprimera celebració de l’Onze de Se-tembre permesa per la legislació es-panyola un cop ja mort Franco. Ales-hores, la comissió organitzadora(menys ERC, que se’n desmarcà)van acordar de celebrar-ho amb elsmateixos oradors de l’acte de 1976 aSant Boi de Llobregat i a la mateixaciutat que rebé el placet post-fran-quista, en detriment de Barcelona ones prohibí el míting. Sovint doncs, in-teressos aliens al propi fet històricsón decisius alhora de celebrar-nel’aniversari. Els fets d’aquella pri-mera Diada del segle XX, bé per mas-sa antics (la Unió Catalanista ja nohi és) o bé per massa incòmodes(moltes Diades també han acabat

després amb repressió), semblà queno anaven amb la majoria de la clas-se política. Per si no hagués estatpoc, l’ombra mediàtica dels atemp-tats de Nova York acabà de copar to-talment la Diada de 2001. La refle-xió sobre aquestes commemora-cions centenàries, visualitzen el de-bat entre la seva conveniència polí-tica i la necessitat historicista, ambl’obstacle afegit de la distància ge-neracional entre el fet i l’aniversari.

En aquest context, l’independen-tisme no pot badar. Cal que tingui encompte la seva trajectòria històricacontemporània i faci saber que tam-bé ja ha complert cent anys. L’avan-tatge que disposa és la seva conti-nuïtat en el temps, ja que almenys jafa cent anys seguits que Catalunyareclama el seu estat propi. Per tro-bar una data es podria haver escollitentre diversos fets o escenaris histò-

rics, però el què millor símbolitza elrepàs del recorregut centenari delmoviment d’alliberament és l’ani-versari del seu emblema de combat:la senyera estelada.

Orígen de la bandera independentista (*)La necessitat de la creació d’unabandera de combat, pren forma de-finitiva a través de la inspiració deVicenç-Albert Ballester, l’any 1908.En signar-se l’armistici de la prime-ra guerra mundial i amb l’esclat del’aparició de nous estats a Europa,uns joves propers a la Unió Catala-nista i pertanyents al semiclandestíComitè Pro-Catalunya, del qual Ba-llester n’era el president, aprofitarenel moment polític per internaciona-litzar el fet nacional català utilitzantla bandera de l’estel solitari. Dins d’a-quest grup, Ballester hi creà o ins-pirà la senyera estelada, perquè tanels catalans com les potències es-trangeres visualitzessin claramentles aspiracions independentistes deCatalunya. La quadribarrada tradi-cional els quedava curta en soler lluiral costat de l’espanyola que la neu-tralitzada ideològicament. “L’estela-da” en canvi, es convertiria en lanova bandera de la Catalunya insu-rrecta, fins que aquesta recuperés laindependència, moment que retor-naria, en paraules del propi Balles-ter, “de bell nou la bandera de lesquatre barres, la Bandera Catalana,sense estels, sense blaus, però ambtots els honors. Ben alta, ben dreta iben sola!.”

La bandera del triangle i l’estelpren com a model la bandera deCuba, país on Ballester hi residí tem-poralment i n’admirà la seva lluitacontra l’imperi espanyol. Els colorstenen la mateixa simbologia que elsdels ideals de la revolució francesa,posteriorments adoptats a la bande-ra dels EUA i finalment a la cubana.El triangle blau representa el blaudel cel – la humanitat – on al bell mighi llueix l’estel blanc de la llibertat.

Francesc Macià l’adoptà el 1922per a Estat Català i això la popula-ritzà enormement. Aquesta estela-da fou la utilitzada pels militants deBandera Negre que van intentaratemptar contra el rei espanyol Al-fons XIII el 1925, i pels d’Estat Ca-talà que intentaren alliberar Cata-lunya per les armes el 1926 durantels fets de Prats de Molló.

Amb la fundació l’any 1931 d’Es-querra Republicana de Catalunya,les seves joventuts JEREC (Joven-tuts d’Esquerra Republicana d’EstatCatalà) la continuen mantenint-secom la bandera del partit igual qued’altres organitzacions separatistescom el Partit Nacionalista Català,Nosaltres Sols! o Estat Català - Par-tit Proletari de Jaume Compte.

Aquesta estelada fou feta servirdurant la proclamació de la Repú-blica Catalana el 14 d’abril de 1931,i el 6 d’octubre de 1934 durant la pro-clamació de l’Estat Català a Barce-lona, Vic, Igualada i altres capitals decomarca... estigué en el front contrael feixisme durant la guerra de 1936a 1939 en el regiment pirinenc nº1,

la 556 brigada mixta i la 132 (Com-panyia Macià –Companys) i tambéen l’intent de conquerir Mallorca perla República.

El Front Nacional de Catalunya,fundat entre 1939 i 1940 durant ladictadura franquista, utilitzà a vol-tes la quatribarrada tradicional ol’estelada, mantenint esporàdica-ment l’estel en el seu anagrama,mentre els seus militants col·labora-ven amb la resistència francesa i elsserveis secrets britànics i polonesosper lluitar contra les tropes aleman-yes.

En l’alliberament de París i delscamps de concentració dels nazistambé es feu patent la seva aparició.

El naixement del Partit Socialistad’Alliberament Nacional l’any 1968,escindit del FNC, canvià els colorsde “l’estelada”, usant l’estel roig – so-cialista – i el fons del triangle blancprimer i finalment groc, per tal deressaltar-ne el propi estel. Des d’a-leshores, totes les organitzacions in-dependentistes que han nascut al’entorn o fruit d’escissions del PSANadopten majoritàriament aquestanova bandera. Des de 1979 fins avui,la Candidatura d’Unitat Popular(CUP) és l’única organització políti-ca amb representació institucionalque la inclou sempre en la seva imat-ge corporativa. L’any 1987, desprésque ERC es declarés independen-tista en els seus estatuts, acollí in-formalment l’aleshores anomenada“estelada del PSAN”, tot i mantenirla “històrica” com a bandera oficial.Avui en dia, ambdues banderes sóngairebé igual de populars.

Un centenari independentista pel 2008La data de 2008 triada per comme-morar el centenari de “l’estelada”rau sobretot en la idoneïtat del mo-ment favorable a fer-ho. Tot i que po-dríem sotmetre’ns al debat del rigorhistòric i esperar-nos deu anys més,no es comet cap falsedat científicaen plantejar aquesta data i no una al-tra, ja que ni l’independentisme mo-dern neix amb la creació de ”l’este-lada”, ni aquesta té en la idea de Vi-cenç A. Ballester la seva veritable gè-nesi. Això és així perquè si bé la pri-mera fotografia, o la més claramentvisible i conservada, d’una “estela-da” amb triangle i estel és de 1918,feta a Montserrat, existeix un pre-cedent fotogràfic anterior, amb datade 1908. Es tracta d’una primigèniasenyera independentista que enllocde lluir el triangle a l’esquerra ambl’estel, du un romb al mig (es de-dueix blau) amb una estrella blancaa l’interior. La fotografia, feta a Pa-rís, és de la seu d’una Lliga Naciona-lista Catalana, organització quefundà i presidí Salvador Díaz i Cap-devila qui en 1922 se’l veié adoptant“l’estelada” tradicional, vincle ine-quívoc amb la bandera de l’indepen-dentisme català.

1908-2008! PER LA LLIBERTAT I LA INDEPENDÈNCIA

Centenari de la senyera estelada, centanys d’independentisme contemporaniLa primera senyeraestelada compleix centanys en un moment enquè l’independentismecreix i s’estén a moltescapes socials

Símbol. L’estelada representa les ànsies de llibertat d’un poble.

El centenari de l’estelada arriba en un moment en què l’independentisme comença a estar arrelat a Catalunya

La primera bandera independentista va ser creada per Vicenç Albert Ballester prenent com a model la de Cuba

21COMARQUES L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

L’any 2008 és alhora un data d’a-niversari doble ja que el centenari de“l’estelada original”, coincideix tam-bé amb el quarantè del canvi de l’es-tel gestat arrel del naixement delPartit Socialista d’Alliberament Na-cional, l’any 1968. Aquest partit nofou solament l’impulsor que popula-ritzà aquesta bandera a partir de lesorganitzacions que se’n derivaren(PSAN-p, IPC, Nova falç, BEAN, JIR,CUPS, TL) o que impulsà (MDT,CSPS, Maulets, COS, CL), sinó queforjà els referents actuals de l’inde-pendentisme, avui ja unànims entrequalsevol organització que se’n re-clami, com el propi terme “indepen-dentisme” (abans “separatisme”), lareivindicació de la nació completaamb la corresponent implantació de

base, la terminologia de Països Ca-talans i la senzilla però inequívocaproclama d’”independència”, com aterme clar i català de voler ser un po-ble lliure.

Aprofitar la doble data comme-morativa de 1908 i 1968 per a lesdues insígnies de combat, pot ser l’o-portunitat històrica per clarificar de-finitivament entre l’independentis-me, arreu de la societat catalana i almón sencer.

La memòria històrica de l’independentismeLa realitat política actual viu uns mo-ments de recuperació i clarificacióhistòrica prou importants com per-què l’independentisme ho tingui enconsideració. La llei del Memorial

Democràtic de Catalunya i la llei es-panyola de la memòria històrica sónmanifestacions oficials que respo-nen a la pressió de la societat civil dereivindicació de la seva memòriahistòrica col·lectives amagades al-menys des del franquisme. Cal queles organitzacions que es reclamenindependentistes hi juguin el seu pa-per actiu, amb el perill que si no hofan siguin diluïdes per la historio-grafia “oficial”. La història de l’alli-berament nacional de Catalunya nonomés ha de tenir el seu lloc als ar-xius de documentació o en la els as-saigs editorials. És important que esmostrin a la societat de forma acti-va i fer-la partícip d’aquelles datescommemoratives dignes de cele-brar. Aquestes han de servir per a

convidar a sumar esforços i per aprendre consciència.

A més, la història de l’indepen-dentisme no és un fet del passat pera recordar sinó una lluita que enllaçaamb la dels nostres dies. En l’actua-litat, la situació cultural i econòmicad’atzucac que viu la nació catalanarepartida per Espanya i França endiverses “comunitats”, no és per unmotiu conjuntural sinó que és la prò-pia causa de la dependència a unsestats que l’oprimeixen.

Mai en la història, el percentatgede partidaris de la independència nohavia aflorat tant com avui organit-zativament i sociològica, sobretot alprincipat, almenys des de l’eclosióde la Crida i el MDT als inicis delsanys vuitanta, després del desencís

de les renúncies de la transició fran-quista. Cada dia més, l’independen-tisme creix per allà on els problemesquotidians actuals es fan més visi-bles per la ciutadania i on no s’hi veusolució. És per això que mostrantl’allà d’on venim podem dotar de mésarguments per aglutinar un majornombre de partidaris de la descon-nexió amb Espanya com a sol.luciódefinitiva de futur. La celebració delcentenari i de l’estelada i de l’inde-pendentisme pot ser un bon motiumés per aglutinar a aquells que se’nsenten representats i a tots aquellsaltres que se’n podrien sentir.

(*) Dades obtingudes del llibre Orígende la bandera independentista, CREIXELL,Joan, Ed. El Llamp, 1984.

22 L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

J. B. P.

En vigílies d'eleccions, ja se sap, so-vintegen les propostes agosaradesque proclamen l'equitat social i la dis-tribució de la riquesa procedents tantdels uns com dels altres. El presidentRodríguez Zapatero promet eliminarl'impost sobre el patrimoni amb l'ar-gument que beneficiarà les classesmitjanes. Potser. Però el cinc per centde la piràmide li estarà eternamentagraït. Rajoy contraataca amb unaàmplia reforma fiscal: rebaixa del'IRPF i la supressió i reducció d'al-tres impostos. És la tómbola fiscal. Elmón al revés i focs d'artifici per guar-nir el coliseu electoral.

El passat mes d'octubre, els parla-mentaris en el Congrès dels DiputatsJoan Tardà, d'ERC, i Carme García,d'IU-ICV, proposaven una iniciativaque, tot i no ser nova en la vessantacadèmica i social, sí que ho era enl'àmbit parlamentari: la renda bàsicaciutadana. Es tracta d'un ingrés pa-gat per l'Estat a tot ciutadà o resident-universal- amb independència delseu estatus econòmic o social, de lesseues preferències polítiques i sensecap condició addicional.

Els precursorsJa en el segle XVI, l'humanista valen-cià Joan Lluís Vives va esdevenir unprecursor de la intervenció estatal or-ganitzada. Després, grans pensadorscom Thomas Paine, defensor de larenda incondiciopnal, i en el segle XIXHerbert Spencer i Henry George vanpropugnar l'obtenció de la renda uni-versal ciutadana. Temps aquells en

què la reivindicació del sufragi uni-versal, davant del censitari, provoca-va el mateix estupor i resistències queles provocades avui per la propostade la renda bàsica ciutadana. Dos con-ceptes que comparteixen un mateixfonament: un dret inalienable, uni-versal i incondicional.

Els impulsors contemporanis de lamesura sempre inicien les explica-cions amb un recordatori: la renda bà-

sica no té res a veure amb altres sub-sidis inherents a l'Estat de benestar.Entre altres motius perquè aquests -PIRMI, atur, SOVI...- comporten es-tats condicionats a l'atur i la pobresa,suposen elevats costos administratiusi arrosseguen subtils components depaternalisme institucional i d'estig-matització. El finançament d'aquestarenda bàsica també aixeca polsegue-ra. I el que proposa la Xarxa Renda

Bàsica no és més que una reforma enprofunditat de l'actual IRPF. De fet,la Fundació Bofill ha elaborat un ri-gorós estudi econòmic ('La renda bà-sica de ciutadania') que demostra lafactibilitat de finançar una renda bà-sica de 5.414 euros anuals per adult ide 2.707 euros per menor. I, si bé ésun salari universal que reben rics i po-bres, és cert que els sectors més aco-modats són els que impositivament

aportarien més al fons social. L'estu-di mostrava que, després d'avaluar lesaportacions i les deduccions, el 75 percent de la ciutadania hi guanyava; en-tre el 10 i el 15 per cent quedava igual,i entre el 10 i el 15 per cent, els de lacúspide social, hi perdien.

Les abismals desproporcions derendes i de riquesa són una vulnera-ció de la llibertat de la ciutadaniamenys afortunada. I Catalunya, tot ino ser un país de desigualtats bana-neres, no se'n salva: el 10 per cent dela població que ocupa el cim gaudeixdel 38 per cent de la renda disponibleneta, mentre que el 10 per cent delsmenys afavorits es reparteix poc mésdel 7 per cent de la riquesa estatal. Lajustícia redistributiva podria co-mençar per ací.

La Xarxa Renda Bàsica forma partdes de l'any 2002 de l'organització in-ternacional Basic Income Earth Net-work (BIEN), nascuda fa vint anys al'ombra del Col·lectiu Charles Fourier,format per un grup d'investigadors id'economistes de la Universitat Catò-lica de Lovaina. L'any 2004, Barcelo-na va ser la seu del Congrés sobre laRenda Bàsica. En aquesta trobadavan assistir-hi més de 300 participantsd'arreu del món. Daniel Raventós ésun dels fundadors i actual presidentde la Xarxa Renda Bàsica i membreinternacional de BIEN. Sociòleg a laUniversitat de Barcelona, acaba depublicar 'Les condicions materials dela llibertat', editat per El Viejo Topo.El llibre és un compendi exhaustiu delconcepte de renda bàsica, sota lesperspectives filosòfica, sociològica ipolítica.

Neoliberalisme. Generador de pobresa crònica. ARXIU

ALTERNATIVES! UNA PROPOSTA AGOSARADA I POSSIBLE

La renda bàsica ciutadana, una ideaper redistribuir millor la riquesa

La proposta de repartir un salari universal entre totes les capes socials, sense tenir present el nivell econòmic, és una idea que alguns lliurepensadors del segle XIX ja havien propugnat i ara torna a aparéixer al debat polític

TONI MIRÓ PORTA A UN LLIBRE L’OBRA “25 D’ABRIL DE 1707”

La realització de l'escultura monumental d'Antoni Miróculmina amb l'edició del llibre '25 d'abril de 1707', elmateix títol que l'escultura monumental. Recull textos depoetes, escriptors i crítics d'art de les comarques centralsvalencianes. El llibre va acompanyat d'un DVD que res-segueix la trajectòria de l'artista alcoià. L'esculturad'Antoni Miró, situada a la plaça 25 d'abril de Gandia, favint-i-cinc metres d'amplada. El llibre conté un grannombre de fotografies de l'escultura i del procés de pro-ducció. També el text que el poeta Vicent Andrés Estellésva dedicar a 'Les llances' d'Antoni Miró, una obra que ésel punt de partida de '25 d'abril de 1707'. Amb aquestaescultura Gandia commemora els tres-cents anys de lapèrdua dels furs valencians, arran de la batallad'Almansa.Aquesta escultura, suposa una de les creacions mésreeixides de la vasta produccó d’aquest artista alcoià uni-versal. Malgrat que al llarg de la seua prolífica vida cre-ativa ha realitzat conjunts esculturals de grans dimen-sions, com els que poden veures al Campus de Tarongersde la al Parterre d’Alcoi o la dedicada a Pau Casals aAlemanya, peròla de Gandia és la seua obra de majorgrandària mesurant 25 metres d’ample, 8 de costat, 3’5d’alçad, pesant al voltant de 30 tones. NestorBasterretxea explica la seua visió de l’obra i de l’artistatot dient que, “Antoni Miró és un fenomenal trans-formista d’unes històries que ja foren. Recupera lamemòria amb paraules noves i silencis d’aire, que són deles distàncies llargues que separen a unes d’altres. Sobreuna àmplia rotonda circular, de gespa nova, ha creat unestrèpit metàl·lic que és un fragor compacte. Antoni util-itza una òptica deformant per compondre els llargs mursd’acer Corten, amb dibuixos entreteixits en aprestadasuccessió, d’extraordinari valor compositiu. Magistralobra”.

+ info: www.antonimiro.com

L’Avanç Informació, 4 de gener de 2008

REDACCIÓ

El polèmic cantautor es va acomia-dar dels escenaris al novembre de1990, quan va oferir el seu últim con-cert en el Teatre Principal de Valèn-cia, on el públic assistent va provocaruna sèrie d’aldarulls davant les teo-ries lingüístiques occitanistes que co-mençava a abraçar i, ara, després dequasi dues dècades d'exili “interior”,ha decidit reprendre el camí allí onen el seu moment va decidir aparcarla seua carrera.NEl cantautor valen-cià torna per petició popular, però,més encara, per gust “i plaer”, expli-ca: “Funcione per intuïció i desig, icreec que aquest era el moment detornar”. Amb el cèlebre dramaturgManuel Molins a manera de mestrede cerimònies, Lluís “El Sifoner” pre-sentà el passt 20 de desembre el lli-bre Sifoner/Lluís Fornés, que recorrela seua vida i obra a través de les pa-raules de més d'una dotzena decol·laboradors i amics. A més, acom-panyat pel pianista Josep Doménech,

va oferir en directe una selecció decançons del seu nou espectacle, “Deriuraus i de raïms”. El llibre Sifo-ner/Lluís Fornés va tenir el seu ori-gen en els dos concerts que, aquestmateix any 2007, van anticipar el re-torn del “Sifoner” a les tables. El pri-mer va tenir lloc al maig, per iniciati-va del EATIM de Jesús Pobre, i el se-güent el passat 9 d'octubre, a instàn-cies de l'Ajuntament de Pedreguer.“Els dos concerts es van acompanyarde sengles exposicions amb llibres,discos, entrades i altres objectes re-ferits al “Sifoner”. El projecte es vacompletar amb la publicació del llibreSifoner/Lluís Fornés, que inclou foto-grafies i textos de nombrosos amics”,explica el cantant. Emili Casanova,Jordi Colomina, Jaume Fuster, Salva-dor Poquet i Toni Roderic són algu-nes de les persones que signen elstextos del llibre. El nou espectacledel cantautor juga amb el vi i la cultu-ra tradicional com fil conductor, através de temes propis, adaptacionsde poemes de diversos autors i peces

populars. “Hi ha cançons noves, al-tres tradicionals i algunes del meurepertori de tota la vida. De fet, l'es-pectacle conclou amb temes bé co-neguts pels meus més veterans se-guidors com “Ai Ramon” o “25 d’abrilde 1707”, diu el cantautor, qui defi-neix la seua música com “poesia imúsica de sentiment”. Lluís “El Sifo-ner” afronta el seu retorn amb il·lusiói optimisme, però més encara amb latranquil·litat que atorga el pas delsanys. “A hores d'ara, l'única cosa quetinc clar és que no vaig a dedicar-meíntegrament a la música. Desprésd'aquests quasi vint anys de feliç exiliinterior que he dut, no tinc ni idea dequè passarà arran del meu retorn alsescenaris. De moment, pense anarsense presses, encara que tambésense pauses”, comenta. I, així, per aanar obrint boca, avança que de laprimera època de Lluís “El Sifoner”va quedar “un disc-llibre sense publi-car, i m'agradaria traure'l. Tinc unmunt d'idees, però encara no sé quèva a passar.

TORNA EL SIFONER

24 L’Avanç informació, 4 de gener de 2008

ELS AFUSELLAMENTS AL PVVicent Gabarda Cebellán

ANNA COLL VALÈNCIAPartint de l'anàlisi detallada de la secció de de-funcions del Registre Civil podem conèixer ambexhaustivitat quantes persones va afectar la re-pressió franquista fins a les últimes conseqüèn-cies: l'afusellament davant un escamot d'execu-ció. Les víctimes han estat classificades per grupsd'edat, per professions i segons l'estat civil i, quanha estat possible, se n'ha esbrinat la procedènciageogràfica. Totes aquestes xifres, esgarrifoses,han estat, però, identificades amb els seus nomspropis, en un exercici per restituir la memòria dela repressió i per dotar de cara i ulls aquellsmorts, molts dels quals havien estat «oblidats» ala força durant tants anys de dictadura. Tot i quese centra en el cas de les execucions, el llibreaporta una gran quantitat de casos singularitzatsde víctimes de la repressió que van morir a lescel!les d'una presó o «executades» per les forcesd'ordre públic, alhora que reviu el clima en què esvan produir les morts, amb una anàlisi de les lleisrepressores del règim i de la situació social enquè s'hi van aplicar. Un treball que pretén traure ala llum, identificar, les víctimes de la dictadurafranquista que reposen als cementeris i que cons-ten als registres civils del País Valencià.

EL DIA DE LES SIRENESJoan Sans i Sicart

ANNA COLL VALÈNCIAEl dia de les sirenes és la reconstrucció, en lamemòria de Joan Sans i Sicart, de la sublevaciódels anarquistes a Barcelona contra l'intent de copd'Estat dels franquistes. Al costat dels grups lli-bertaris de Badalona, l'autor va sortir al carrer ambles armes que tenien amagades al cementiri deBadalona i que havien creuat la frontera des dePerpinyà a través d'una cadena clandestina de mi-litants obrers. El dia de les sirenes, que fou el sen-yal acústic per tal que tots els obrers sortissin alcarrer a defensar la República, presenta molts epi-sodis inèdits de com els anarquistes van fer fronta la rebel!lió franquista.

Autor: Joan Sans i SicartEditorial: Pagés EditorsPágines: 160

Autor: Vicent GabardaEditorial: PUVPáginas: 456

ANNA COLL VALÈNCIAL’agost de 1936, la Generalitat de Catalunya va endegar, ambel suport de la CNT, ERC i alguns militars professionals fidelsa la República, la Comissió d’Indústries de Guerra al capdavantde la qual el president Companys col·locà l’aleshores consellerJosep Tarradellas. Durant més d’un any, la Comissió va posaren marxa una veritable maquinària de guerra, mitjançant laconversió de petits tallers metal·lúrgics en fàbriques de muni-ció, fusells, metralladores, obusos, tancs i carros blindats, aixícom bombes, granades, morters i enginys antiaeris. Aquestesarmes també van ser destinades a diversos fronts de la Repú-blica fora de Catalunya. Tarradellas va escriure, dia a dia, unsamplis informes sobre la producció de l’armament, les quanti-tats fabricades i els estudis tecnològics per idear-les. Aqueststextos han restat inèdits fins a l’actualitat, així com un recullde 230 imatges que fins ara tampoc no s’havien publicat i quesón a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat a l’abadiade Poblet.

La indústria de la guerra a CatalunyaJosep Tarradellas

Títol: JosepTarradellas Editorial: Pagés Ed.

ANNA COLL VALÈNCIAL'individualisme anarquista és un corrent dins de l'anarquis-me que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX a Eu-ropa i EE. UU., especialment a través de l'obra de pensadorsmenge Stirner o de Thoreau, i que viu la seua eclosió a la fi delXIX i principis del XX amb les aportacions, entre uns altres,d'Armand, Ryner, Warren i Tucker. Les idees individualistesarriben a la fi del XIX a Espanya de la mà de revistes com LaRevista Blanca de Federico Urales i Soledad Gustavo, i de lesprimeres traduccions de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propiStirner, en un moment que el món intel·lectual, en plena crisipels desastres colonials, està en un procés d'acostament a l'a-narquisme, en les publicacions del qual col·laboren autors derenom menge Unamuno, Azorín o Pío Baroja. Encara que noes pot parlar d'un individualisme anarquista propi a Espanya,donada l'absència de grans pensadors adscrits a aquest correntde pensament, la veritat és que les idees individualistes tenenuna gran presència en el món llibertari hispà a partir de la dè-cada dels vint i fins al final de la Guerra Civil.

El anarquismo individualistaXavier Díaz

Autor: Xavier Díaz Editorial: VirusPàgines: 392

ANNA COLL VALÈNCIAQuan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que notenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers denens corrien pels carrers,malnodrits, amb la salut precària.Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'hi-giene i de cultura, va néixer una generació de mestres que,amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i modernaadaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pe-dagogia era el respecte al'infant, els seus temps, els seus rit-mes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i cons-truir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la tau-la recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els en-voltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'op-ció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa dià-ria. Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a to-tes aquelles persones que van lluitar per construir una escolanova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

Els mestres de la repúblicaRaimon Portell & Salomó Marqués

Títol: Raimon Portell &Salomó Marqués Editorial: Ara LlibresPàgines: 176

MEMÒRIA

ENTREVISTA A LA GUERRAJosep Maria Figueres

ANNA COLL VALÈNCIAL’entrevista és el gènere periodístic més directe iatractiu pel lector, essent molt fàcil de llegir peldinamisme que comporta i pel combat que s’es-tableix entre el periodista que vol saber i l’entre-vistat que només vol dir una part o una visió. I dela lluita en surt un diàleg. Ara, de la mà de JosepM. Figueres, que ha recuperat les cròniques delperiodisme de la Guerra Civil, ens acostem al pe-ríode més dramàtic del segle XX mitjançant laveu dels personatges més interessants del mónen armes. Se’ns presenten polítics i homes re-presentatius que contesten en diverses entrevis-tes, pràcticament totes les qui donaren al llargdel conflicte. Així s’apleguen les de Josep Tarra-dellas, Frederica Montseny, Lluís Companys, Hila-ri Salvadó, Andreu Nin, Jaume Miratvilles, JoanPeiró, Joan Comorera, Pau Casals, Pere Bosch iGimpera, Joan Casanovas i Carles Pi i Sunyer enun treball de recuperació periodística i històricaque esdevé un viatge en el temps en un originalaplec de les cent entrevistes aparegudes en lapremsa de la guerra civil a Catalunya.

Autor: Josep Mª FigueresEditorial: L’Esfera delsLlibresPáginas: 360

25

VALÈNCIA 1931-1939José Mª Azkàrraga & Lucila Aragó

ANNA COLL VALÈNCIAEditat pel servei de Publicacions de la Universitatde València, amb la col!laboració dels Vicerecto-rats de Cultura de la Universitat i de la Universi-tat Politècnica de València, de la Fundació d'Es-tudis i Iniciatives Sociolaborals de CC.OO., de laFundació Societat i Progrés, i la Filmoteca Valen-ciana. Es tracta d'una edició ampliada i milloradade la Guia que es va publicar publiquem al webque es va obrir per commemorar el 70 aniversaride la república, aquesta vegada en format llibre,amb més de 550 il!lustracions, 17 plànols, mésde 775 adreces, rutes republicanes per la ciutat.El volum s'acompanya d'un DVD amb pel!lículesoriginals de l'època, i testimoniatges de perso-nes que van viure aquells anys, i amb un exem-plar de la Guia Popular editada en 1937 ambmotiu de la capitalitat republicana, reeditada araen una impressió facsímil.

Autor: Azkàrraga & AragóEditorial: PUVPáginas: 356

L’Avanç informació, 4 de gener de 2008

CASTELLÓ SOTA LES BOMBESGrup per la Recerca de la MemòriaHistòrica

ANNA COLL VALÈNCIAAquest llibre, publicat per l'editorial Onada, és un tre-ball d’investigació històrica i de recopilació de mate-rial fotogràfic i documental al voltant dels bombar-deigs que va patir la ciutat durant la guerra civil i laxarxa de refugis que va construir l'ajuntament i elsciutadans per a la seua protecció. Maribel Peris, res-ponsable d'Història Oral del Grup va presentar l'acteexplicant els objectius de la publicació, el treball i latrajectòria del Grup. Juan Luis Porcar, responsablede l'arxiu va explicar el treball de recerca i la recollidad'informació documental, arxivística, fotogràfica i dematerial gràfic, per finalitzar Jordi Caballero, respon-sable de Mitjans Audiovisuals va explicar breumentel contingut del catàleg i va reflexionar sobre la im-portància en la recollida de testimonis i la conserva-ció del patrimoni històric de la guerra civil. La projec-ció d'un powerpoint sobre l'exposició "Castelló sotales bombes" i d'un reportatge sobre el refugi de laplaça Tetuán va tancar un acte que va reunir a mésde 60 persones interessades en la matèria

DELATORSEnric Canals

ANNA COLL VALÈNCIADes del mateix moment de l’entrada a Barcelonade les tropes franquistes, el gener del 1939, va co-mençar un procés de repressió trufat de denún-cies, delacions, testimonis de càrrec… que van serla base de milers de procediments judicials mili-tars, en la seva majoria de caràcter sumaríssim.Això va portar a la mort per afusellament de mésde vuit mil republicans i a la presó a desenes demilers de persones. Delators aprofundeix per pri-mera vegada en el caràcter d’aquestes denúncies,moltes d’elles infundades, d’altres meres reven-ges personals, odis per la precedent repressió re-publicana de l’estiu de 1936, i d’altres, també, fruitde les ànsies per obtenir prebendes i escalar so-cialment en el nou règim. El llibre reconstrueix ex-tensament alguns dels casos. Recull testimonis desupervivents de l’època, familiars i veïns, i ajuda aentendre el clima de desconfiança i desunió quees va instal.lar a la societat fruit del caràcter civil irevolucionari de la guerra del 1936-1939..

Autor: Enric CanalsEditorial: L’Esfera delsLlibresPágines: 344

Autor: GRMHEditorial: Onada

ANNA COLL VALÈNCIALa Guerra Civil espanyola va incidir de ple en una generacióde joves que s’allistaen per defensar la legalitat republicana,uns joves que van pagar molt cara l’efervescència del moment.Molts hi van perdre la vida. D’altres van perdre la seva joven-tut en un cruel periple per presons, camps de concentració ibatallons de treballadors. Les noves autoritats franquistes novan escatimar esforços per tal que els republicans purguessinel crim d’haver defensat la legalitat del govern de la Segona Re-pública. Tàrio Rubio, que va néixer l’any 1920 a la vila de lesUseres, va ser uns dels centenars de milers de republicans que,en un moment o altre, van patir la crua i dura repressió del nourègim. Tàrio Rubio explica en aquest llibre, en primera perso-na, les seves vivències a les presons, camps de concentració ibatallons de treballadors franquistes. Les seves memòries fanpatent les penalitats que es van veure obligats a patir tots elsque van acabar sent, en un moment o un altre de la seva vida,presoners de Franco: la repressió, la gana, les nul·les condi-cions de vida, els maltractaments físics, el bombardeig cons-tant de propaganda franquista… En definitiva, un llibre quelluita contra l’oblit de la nostra història més recent, amagada inegada durant dècades.

Per les presons de FrancoTàrio Rubio

Títol: Tàrio Rubio Editorial: Memòriadel Segle XXPàgines: 168

ANNA COLL VALÈNCIASalvador Seguí, el Noi del Sucre, ha estat amb poca mena dedubtes, una de les figures més rellevants del moviment obrercatalà del primer terç del segle XX i, alhora, la seva imatge haquedat fixada en la nostra memòria col·lectiva com la de la llui-ta de la classe treballadora per la seva emancipació. Tot i així,però, l’obra escrita de Seguí ha esdevingut pràcticament inac-cessible per als lectors, ja que en els darrers trenta anys aques-ta ha merescut poca atenció tant per part d’historiadors i es-tudiosos com d’editorials.Escola de rebel·lia recull, d’una banda, una petita novel·la es-crita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció“La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de con-ferències i entrevistes realitzades pel Noi del Sucre entre el1918 i el 1919. La novel·la de Salvador Seguí ens permet apro-par-nos als diversos aspectes de la vida diària dels sindicalis-tes catalans, i les conferencies pronunciades per Seguí al Con-grés de la Confederació General del treball de Catalunya el1918, al congrés de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el 1919 ensmostren l’activitat organitzadora i el pensament sociopolíticde Salvador Seguí en la seva totalitat.

Escola de rebel·liaSalvador Seguí

Autor: Salvador Seguí Editorial: El JoncPàgines: 128

ANNA COLL VALÈNCIAUna nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últimstresors de la República, que durant els darrers mesos de gue-rra havien estat ocults a la Mina Canta, a La Vajol. Set camionscarregats d’or i de valuoses obres d’art procedents del Museodel Prado. Però només sis van aconseguir travessar la fronte-ra francesa. El setè camió no va arribar mai... Assumpta Mon-tellà, l’autora de La maternitat d’Elna, ens descobreix en aquestapassionant llibre d’investigació la història dels tresors quel’agònica República de Negrín va intentar salvar de la desfetaa través del mite del setè camió, barreja de llegenda i realitat,que encara avui continua viu a la memòria dels empordanesos.

El setè camióAssumpta Montellà

Autora: AssumptaMontellàEditorial: Ara Llibres

26 L’Avanç informació, 4 de gener de 2008

PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

La Unió amb Sergi Tarín Unió de Periodistes|www.unioperiodistes.orgLa Unió de Periodistes Valencians ha enviat unacarta al president de la Generalitat en la qual limanifesta el seu malestar per la forma com vaactuar fa uns dies davant la pregunta d’uninformador durant una compareixença de premsaen companyia de la presidenta de la Comunidadde Madrid.Aquest és la segona vegada en un anyque la Unió fa arribar una carta a Camps.

Ràdio

El Tribunal Superior de Justícia anul!la les oposicions a Ràdio 9 de 2003Ràdio 9| www.rtvv.es

L a sentència considera que laconvocatòria va conculcar elsprincipis d’igualtat, mèrit icapacitat, i dona la raó alplantejament de CCOO.Aquest sindicat ha denunciat enmoltes ocasions davant l'opiniópública que el projecte polític delPP per a Radiotelevisió Valencianaés convertir al mitjà de comunicaciópúblic dels valencians en un mitjàsubsidiari, dependent i controlat pelGovern valencià. L'objectiu políticdel partit en el Govern és disposar

d'una plantilla de treballadorssupeditada als seus designis iconsolidar el nepotisme. El directorGeneral de RTVV, Pedro García, elConsell d'Administració i laSecretaria General de RTVV haurande assumir les responsabilitatsoportunes, perquè la justícia hadictat que les oposicions van serfraudulentes. Des de CCOO han fetuna valoració de les manifestacionsfetes recentment pel DirectorGeneral on anuncia futures provesde selecció per a adequar la

plantilla a les necessitatsproductives de RTVV tot afirmantque pel seu propi raonament, “elSenyor Pedro García estàreconeixent que les darreresoposicions de 2003 no van adequarla plantilla de treballadors a lesautèntiques necessitats productivesde RTVV. En conseqüència, l'interésde la convocatòria era estrictamentpolític i no empresarial”. Tambéapunten des d’aquest sindicat quequalsevol procés selectiu que esfaça en el futur ha d’estar regit per

criteris de trasnsparència inecessitats productives del’empresa. I no pot organitzar-seamb la voluntat de conformar unaplantilla de treballadors afecta alPP. Per últim des de CCOO afirmenque “els directius, especialment elsresponsables de Recursos Humans,amb Vicente Sanz al capdavant,estan deslegitimats per a organitzarels nous processos després que hanvist anul·lades les oposicions de2003 per irregulars, arbitràries imanipulades”.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 7 al 21de gener de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.