L'Avanç 92

L’extrema dreta entra a les Corts valencianes

Giner aguan-ta en el PPper unarequalificacióUn projecte de parclogístic a Vallada quenecessita l’aprovació delConsell, possible peçaclau per a que el presi-dent de la Diputació noabandone el PP. pàg. 12

COMARQUES

S’escenificael naixementd’un mónmultipolarLa conferència interna-cional ‘Axis for Peace’ha reunit diversos lídersinternacionals contra laingerència nordamerica-na. pàg. 6

INTERNACIONAL

Subvencions mi-lionàries a l’Opus iels Legionariospàg. 14

+ Notícies

ENTREVISTA

Feliu Venturapàgs. 16 i 17

ZAPLANISTES CARRASCOSA INSINUA QUE CONEIXIA L’OPERACIÓ D’AVANTMÀ

Retirada de símbols franquistesCoincidint amb l’aniversari de la mort de Franco, uns activistes han retirat gran part de les pla-ques franquistes que encara eren visibles a molts edificis de Benimaclet. pàg. 19

25 DE NOVEMBRETardor 2005

3 euroswww.lavanc.com

#92

Menorca, primer territori lliure detransgènicspàg. 24

L’enfrontament entre zaplanistes i campsistes provoca la primera deserció dins les filerespopularrs cap a la formació ultra de l’advocat Juan García Sentandreu pàg. 11

Demana’l amb L’Avanç

EL DISC DE LAMÚSICA EN VALENCIÀNo t’oblides d’endur-te un exemplar del teu quiosc

!

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TàfolCruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart,Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero,Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: EmiliOlmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César Lledó, JoanAntoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés

Franquícies -A Haro Tecglen-

EMILI OLMOSProfessor i POETA

CD dels músics i cantants valencians

02 L’Avanç informació, 25 de novembre de 2005

OPINIÓOVIDI MONTLLOR

“Arribarà el matí que el plor serà d'alegria.

Només per aquest fruit. Jo donaria la vida.”

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17 CP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

El proper 4 de desembre Fran-cisco Franco Bahamonde farà113 anys. Per al berenar festiu

d’El Pardo han rebut invitació JoanCarles I, Benet XVI, Francisco Camps,Fujimori, Na Rita Barberà, MonsenyorRouco Varela -que portarà les 113 es-pelmes beneïdes-, García Sentandreui Zaplana -que no han aconseguit invi-tació per a Tomás Puchol-, Buix i JoséMaría Aznar. Pinotxet ha excusat la vi-sita per motius de salut. L’equip demetges habitual manifestà que el Cau-dillo gaudeix d’una salut de ferro i quela seua vida no perilla en els propersdos segles. La setmana passada va fer30 anys que el Generalísssim deixà lavida pública i es jubilà. Potser algunespersones sota l’òptica absent del dic-tador hagen imaginat que per les lati-tuds on acostumem a viure s’hainstal·lat una democràcia quan simple-ment tenim una pseudocràcia de sete-na categoria. El dictador més misera-ble que hem patit en els darrers se-gles -no hem d’oblidar a Primo de Ri-vera i Aznar- s’alçà contra el governlegítim i democràtic de la II Repúblicaen companyia de Mola i Goded, i enguanyar la guerra pulveritzà qualsevolconat republicà fins a les més atrocesconseqüències. Molt intel·ligent, però,el Tio Paco -com se li coneix popular-ment- pensà que un dia deixaria elpoder i inventà estratègies per manaramb més força que les pedres. En els40 anys de putrefacte govern il·legalno fou molt amant de la monarquia, jaque el fill d’Alfons XIII -que hauria es-tat Joan II- representava una posturaprogressista des de l’òptica franquis-ta, però al 1969 -per si moria, és a dir,com a testament de mala llet- nomenàprínceps d’Espanya als immigrants EnJoan Carles -nascut a Roma- i Na So-fia -grega-. És cert que no havien arri-bat en pastera i que s’acolliren a algu-

na Llei d’Estrangeria inesperada peròel nomenament encarrilava en plenadictadura un futur no republicà quanFranco desapareguera. A partir del1975 haguera calgut desterrar-lo, peròcap polític s’atreví, i fruit d’aquestaineptitud el tio Paco quedà enganxatcom els insípids xiclets ianquis als ditsde moltes persones amb poder. Peraixò avui en dia polítics dretons o po-lítiques que han aprés la democràcia ales pel·lícules vomiten frases de ne-crofàgies salvatges on regurgiten pa-raules del més ranci franquisme. Aixícomprendrem ara per què alça tsuna-mis l’Estatut Català. Està clar que, ambFranco viu, és un fort atreviment ca-rodrovirià parlar de nació catalana. Pelcontrari Camps, al dictat de Franco,declara que Espanya és una naciód’Europa amb una llengua universal,el castellà, -ací Franco s’encabotà enquè diguera espanyol, però guanyà lavena democràtica campista- i que té lasort de comptar amb llengües autonò-miques autòctones. El valèncià és unallengua profundament espanyola, ma-nifestà el nostre Cabdill Francisco. Hiha un vídeo pirata a mans de la COPEon s’ha detectat que Franco assistí, ca-muflat, a la mani del 12 de novembreen companyia de 406.999 franquistesmés. El problema és que els dirigentsdel PEP -Partit Eclesiàstic Popular-parlen de milió i mig de manifestantsmentre Canal Nueve -ai Camps!- diudos milions. Arribaren 260 autobusosdes de la Comunitat Campista a Ma-drid. Il·lusió i molta emoció, -manifes-tava una valencianeta- aquesta Nit nohe pogut dormir, és com si anàremd’excursió. Vull que els meus fills re-ben els valors que em donaren els ma-ristes. Aquest home sí que és honesten les declaracions. Però la LOE nomargina els religiosoparlants, la ra-bieta de fons és brutalment diferent.

L’Església -en el sentit catòlic- és l’in-vent més repressiu dels darrers 900 se-gles -per parlar de l’era agrària medi-terrània-. Tu faràs allò que jo vulga i joet vigilaré -amb microxips sofisticats,és a dir el superDéu que tot ho sap-però a més Mamà-Estat pagarà la ju-gada. La Unió Europea li ha cridat l’a-tenció a l’Estat Espanyol perquè repmoltes subvencions en matèria agríco-la -i altres- però ha detectat que no obli-ga a pagar impostos a certes organit-zacions: frares, catedrals, monges, rec-tors, ermites, arquebisbeses, esglésiesi similars. Sense comptar els bilionsd’euros usurpats de l’erari públic enpagaments a rectors, escoles concer-tades i altres. El problema de fons ésque l’església cobrava el delme -la de-sena part de la collita- i aquest costumde furtar s’acabà legalment al segleXIX. Un desconegut Franco ha ac-ceptat inclús la vaga de fam del rectorde Massamagrell, perquè davant l’ava-rícia comunista és just que el caputxíes jugue la vida per requalificar un so-lar i així vendre’l a una constructora,especular amb la benedicció de Nos-tre Senyor, i construir finalment unaesglésia nova debades. Però l’autènticproblema de fons és la manca de jus-tícia, i no parle de la disolució de la sec-ta, empresonament del Papa, confis-cació de béns i desaparició del País delVaticà o la construcció d’adossats a laplaça de Pere entre la gent pobra del’univers. L’autèntica lacra que tenimpendent és iniciar el procesament deFranco. Per què jutjàrem a Tejero i almegadictador no? No podrem passarpàgina en la història si aquest judicino té lloc ja i se li condemna a Francoa un bon grapat de segles entre rei-xes, a demanar disculpes a familiarsd’assassinades, indemnitzar-les i a re-tornar tot allò que el miserable ferrolàfurtà. Escorpins i volcans!

En aquest disc que avui presentem trobareu un ampli ventalld’estils musicals que van des de l’ska més fresc i juvenil finsels nostres cantautors més consagrats passant per la músicapopular, el rock, pop i les músiques del món.

Aquesta varietat musical es correspon amb la realitatpolítica i cultural del País Valencià, un país ple de contrastoson les flors s’obrin pas aprofitant les escletxes del cimentd’una cultura oficial uniformadora i aculturitzant.La polífonia, al cap i a la fi, és un simptoma de normalitatdins un país; i el País Valencià malgrat tot, és polifònic.El País Valencià es mou. I el mouen, entre d’altres, elsmúsics -més de 200 grups i autors-, les escoles en valenciàque tots els anys reuneixen centenars de milers de personesen les seues trobades, forçant l’administració a crear méslínies d’ensenyament en valencià. I els editors ques’encaboten en editar en la nostra llengua malgrat elsentrebancs que els hi posa l’administració.I també sorgeixen nous projectes de comunicació comalternativa a una televisió pública que ens ignora i a unsgrups mediàtics que només utilitzen la llengua com eina depolèmica.

Aquesta realitat adversa caracteritzada per unes institucionsque en el millor dels casos ignoren la nostra cultura quan nol’ataquen frontalment és el dia a dia amb el què ens trobemtots aquells que volem fer país a la nostra terra.Aquest mes de desembre farà sis anys de l’eixida al carrerdel número zero de L’AVANÇ. La iniciativa la començàremun grup de joves amb moltes ganes de treballar pel país,molta ingenuïtat i 200.000 pessetes al banc. Preteniemcobrir un forat dins la comunicació. Crear un periòdicindependent, valencià i naturalment en valencià ambl’única intenció de recuperar l’ètica i l’esperit crític i deservei a la societat del periodisme. Ningú no donava resper nosaltres. Sis anys més tard, ja no som tan joves ni taningenus. Al banc hi ha algun euro més, no massa, peròcontinuem amb les mateixes ganes d’informar i de treballarpel país. Avui en dia som la prensa escrita en valencià mésvenuda als quioscos. La nostra pàgina web és també la mésvisitada dins de l’àmbit de la informació al País Valencià.Mai durant aquests sis anys, hem rebut cap suport nisubvenció per part de les nostres institucions, cappublicitat de la nostra Generalitat ni de cap de les seuesConselleries. Podem dir amb orgull que tot el que hem fetl’hem fet malgrat ells.

Hem aconseguit entre d’altres coses i conjuntament amb elCol·lectiu Ovidi Montllor introduir la música feta envalencià dins les agendes dels polítics. En només unsmesos de feina hem aconseguit que tant la televisió com laràdio publiques introduesquen música feta en valencià enles seues graelles, com també que centenars d’ajuntamentsprogramen aquesta música. Un xicotet pas endavant per ala societat valenciana.

Només ens queda que agrair als ajuntaments quecol·laboraren amb l’edició del Llibre dels Músics i CantantsValencians, la seua aposta per la vertebració de la culturavalenciana i encoratjar-los a que continuem avançant cap unPaís Valencià més digne.

Molt s’ha parlat de la revolta dels jóvens en els suburbis detota França. Des de la dreta que veu en la immigració i elxoc de civilitzacions la causa de la destructora revolta, a

l’esquerra benpensant que atribuïx l’esclat al desmantellament del’Estat del Benestar i al neoliberalisme. Quan, sobre açò últim és evi-dent que a França, fins en els suburbis, hi ha un nivell de coberturasanitària, d’educació, de salaris... que en conjunt i en un món demisèria i explotació els convertix en privilegiats. Són privilegiatsfins i tot en comparació amb la major part del món desenvolupat oamb les condicions que van haver de suportar els seus pares fa tren-ta anys. Però malgrat els seus “privilegis”, la seua situació en rela-ció amb altres classes socials i inclús amb altres sectors de la pròpiaclasse treballadora francesa és molt pitjor i genera profundes con-tradiccions.L’esclat en els suburbis, inclús tenint un caldo de cultiu socioeconò-mic, té una causa política i ideològica. En essència, en la labor del’Estat francés d’erosió fins a la desintegració –política que no mate-rial- de la classe treballadora per mitjà de la desideologització i des-politització d’aquesta, i en l’educació tendent a la uniformitzacincultural de tots els francesos per a esborrar els seus orígens i la seuapertinença de classe. Els jóvens dels suburbis nos’identifiquen amb res ni ambningú. Ells no són ni alge-rians, ni immigrants, ni fran-cesos... ni burgesos, ni treba-lladors, ni lumpen. I qui no téidentitat ni passat no pot ela-borar, ni tan tan sols imaginar,un futur. La revolta senseobjectiu, sense esperança. Amés, no hi ha a França instru-ments polítics útils per a edu-car socialment i políticament;les organitzacions d’esquerrao són marginals, o les mínima-ment representatives oscil·lenentre la col·laboració amb el sistema i aquelles que reneguen de mésd’un segle de lluita pel Socialisme buscant nous discursos i formesorganitzatives que lògicament desdibuixen fins a eliminar tota alter-nativa. Els jóvens dels suburbis desconeixen, fora d’estereotips, lahistòria de la seua classe i del seu poble i en eixes condicions elabo-rar objectius polítics pot costar un segle o dos més de Capitalisme.La dreta francesa aprofita la crisi per a remarcar el discurs xenòfobi neoliberal mentres la socialdemocràcia seguint l’exemple alemanys’entrega sense condicions. L’esquerra radical, “la nova esquerra”nascuda a l’empar dels valors burgesos només un segon més tardque el marxisme revolucionari, està tan sorpresa com alleujada deveure com el seu discurs i estètica fresca, nova, divertida... és invi-sible per als suburbis.França és només la punta de l’iceberg. L’Imperialisme en tot el pla-neta practica des de fa dècades la mateixa política i els fruitscomencen a arribar. Pareix que una vegada més, com en laRevolució francesa i després la Comuna de París, França va un pasper davant en el desenvolupament social capitalista.Però açò no és el fi, tan sols hem tocat el fons. L’experiència de larevolta dels suburbis és això, una experiència de la que els jóvensfrancesos han tret col·lectivament conclusions que ara per ara sónimperceptibles fins i tot per a ells. I l’Estat francés, com tota empre-sa capitalista que busca el màxim benefici en el menor temps, agu-ditza la repressió i l’explotació a l’abric dels cotxes cremats, acon-seguint així alimentar les contradiccions que esclataran en pròxi-mes lluites amb major grau de maduració.

MIGUEL BAILACHBaixem a l’alcalde popular de Massamagrell perconsentir les agressions que patí la seu d’EUarran la manifestació pro Pelotazo evangèlic alqual s’oposa EU i tota l’oposició municipal.Actituds poc democràtiques a les quemalauradament ens té acostumats el PP.

INICIATIVA CIUTADANAPugem als desconeguts que el passat 20 denovembre es dedicaren a retirar plaques ambsimbologia franquista d’alguns immobles deBenimaclet. L’administració no ho ha fet. I és quemolts dels nostres governants encara mantenenlligams amb aquella ideologia.

03OPINIÓL’Avanç informació, 25 de novembre de 2005

Els sense futur

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

Els jóvens dels suburbis nos’identifiquen amb res niamb ningú. Ells no són ni algerians, ni immigrants, ni francesos... ni burgesos,ni treballadors, ni lumpen. I qui no té identitat ni passat no pot elaborar, ni tan solsimaginar, un futur.

PAU ALABAJOScantautor i secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor

de Músics i Cantants del PV

La música en valencià està pas-sant per un moment dolç. Emfa l’efecte que podem parlar

amb optimisme d’un sector de la nos-tra cultura que cada vegada sembladeparar al públic més sorpreses sa-tisfactòries. Si analitzem la diversitatde gèneres, per exemple, crec que enstrobem en condicions d’afirmar quemai anteriorment havíem aconseguitreunir una heterogeneïtat tan ricad’estils i tendències: des del folk méstradicional al metall progressiu, pas-sant pel soul, el jazz, la cançó d’autor,el pop, l’electrònica i, per descomptat,l’ska. Un símptoma més de la saluda-ble situació que viu la música en la nos-tra llengua és el fet de no haver-nosquedat ancorats en la dècada dels se-tanta. Senzillament, no hem deixatd’evolucionar: les primeres i les novesgeneracions de músics hem tractat denodrir-nos dels corrents més modernsi avantguardistes del planeta, hemavançat cap al mestissatge sense com-plexos ni prejudicis; i això significa, enpoques paraules, abjurar del nostre hi-potètic paper de màrtirs i utilitzar l’i-dioma com una eina natural de co-municació creativa, amb absoluta nor-

malitat. Resulta un tant paradigmàticcomprovar que un grup com ObrintPas (que compta amb unes xifres devenda espectaculars, ara per ara sen-siblement superiors a les de tots elsgrups valencians que canten en cas-tellà o en qualsevol altre idioma) norep el més mínim suport de la Conse-lleria de Cultura de la Generalitat Va-lenciana ni es beneficia de les minsesajudes de l’Institut Valencià de la Mú-sica. Em sembla un fenomen igual-ment paradoxal que projectes de la re-llevància inqüestionable d’Al Tall, ambtrenta anys d’història a les esquenes,no tinguen un lloc de privilegi dins dela televisió de “tots” els valencians.Simplement inexplicable! Dic una obvietat si afirme que els nos-tres creadors es veuen condemnats ala més injusta marginalitat mediàtica,com a conseqüència d’una tria lingüís-tica que s’allunya dels cànons cultu-rals globalitzats (em referisc al sentitcapciós de l’adjectiu) que regeixenl’escena musical del moment. Sí, sen-yores i senyors, cantar en valencià ésun hàndicap! ¿Però què podem fer percombatre aquestos prejudicis? ¿Qui-nes mesures podem posar en pràcti-

ca perquè el sector continue creixenta bon ritme? Al meu parer, seria moltimportant constituir un circuit de sa-les estable on periòdicament es pro-gramara música en valencià, amb laqual cosa els nostres intèrprets tin-drien la possibilitat de presentar en di-recte els seus treballs discogràfics endiversos punts del País, enfrontant-sea un públic receptiu, gens indiferent,que sap a priori allò que es trobarà.Una altra proposta positiva per tal deprotegir el nostre patrimoni seria fixarlegalment una quota mínima per a lesradiofórmules i els espais televisius devideoclips. Posem un exemple il·lus-tratiu: si una ràdio emet 60 minuts demúsica, un 15% (posem per cas) hau-ria de ser obligatòriament (prescrip-tivament) en la nostra llengua. LaLlei d’Ús i Ensenyament del Valenciài la Llei de Creació de Ràdio TelevisióValenciana recullen una voluntat so-cial de normalització lingüística, peròno preveuen mesures efectives quegarantisquen uns resultats palpables.La diglòssia no és cosa de broma, haarribat el moment de convertir les bo-nes paraules en fets consumats.

www.paualabajos.com

Trencant barreres

És l’hora dels de baix

DAVID SEGARRA SOLERPERIODISTA

Si la revolució francesa va acabaren guillotines, la revolució rus-sa en estalinisme, la socialde-

mocràcia en neoliberalisme i els mo-viments d’alliberament nacional en larecolonització. Caldrà reflexionar enque es va fallar. Després de l’éxit delsmoviments progressistes en arribara conquerir el poder al llarg del segleXX, el fracàs de les seues polítiquesper canviar el sistema econòmic i po-lític va conduïr a una profunda deses-perança. Tal i com va afirmar Marga-ret Tatcher, no hi havia alternativa alsistema. A les antípodes ideològiques,el sociòleg Immanuel Wallersteinplanteja que l’errada de partida delsmoviments populars va ser l’anome-nada estratègia dels dos pasos: pri-mer conquerir el govern i després uti-litzar el poder de l’Estat per transfor-mar el sistema des de dalt cap a baix.La realitat és que el segon pas mai esva complir i els nous dirigents, prom-te es van convertir en “nomenklatu-ra” i elit que reproduïa els mateixos

esquemes. A Veneçuela, la revolucióbolivariana pateix aquest conflicte.Chávez guanya elecció rere elecció,però el principal freny als canvis de-mocràtics és la pròpia estructura bu-rocràtica de l’Estat que se li oposa. Defet, al 2002 les principals estructuresde poder van llançar el Colp d’Estatque només va poder ser aturat ambuna massiva participació ciutadana idels quadres mitjans i baixos de l’Es-tat. Per això els moviments socialsexigeixen la implementació d’una de-mocràcia participativa amb novesestructures de decisió i control ciu-tadà sobre el Govern i sobre l’Estat.En el conflicte entre les elits i les ma-jories, només els interessats són elsgarants de la democràcia i el canvi. Dela mateixa manera, al 2007 allò impor-tant no és que Esquerra Unida, elBloc, els Verds o Esquerra Republica-na arriben al govern valencià. Allò ver-taderament important és si els vo-tants, els militants i els moviments debase autonòms seran capaços d’a-

rrencar del govern valencià milloresreals per a la població. La lliçó histò-rica és aquesta: no pot haver canvisprogressistes si no existeix un controlper part de la base cap a la dirigèn-cia, de baix cap a dalt. que controle latasca de govern i que cree òrgans departicipació. I això és aplicable als go-verns, als partits, als moviments, a lesassociacions culturals i també als mit-jans de comunicació. La rebel·lió delsde baix, de les majories, no és per no-menar nous líders per a que ens tor-nen a enganyar. Escola Valenciana oel col·lectiu Ovidi Montllor de músicsen valencià són dos clars exemplesd’organitzacions horitzontals i autò-nomes que trenquen amb partidis-mes, sectarismes i elitismes. La crea-ció d’estructures de poder ciutadà ésl’única garantia d’avanços sòlids. Pot-ser així és com podrem construïr unpaís i una societat nova i millor, exi-gint i construïnt allò revolucionari avuien dia: democràcia. O siga el poderdels de baix.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 25 de novembre de 2005

ALTRES VEUS

Per als pobles indígenes elterritori constituïx l’espainatural on es desenvolupa

la vida en les seues múltiplesexpressions. El territori és el llocessencial, la unitat ecològicafonamental on es reproduïxencom a societats diferenciades.Per tant, l’exercici dels seus dretscol·lectius no es pot entendre almarge de la seua pròpia visió. Segons la concepció d’aquestspobles, el territori és font de sabi-duria i coneixements, de cultura,espiritualitat, identitat i tradi-cions, integrant en un tot cohe-rent i equilibrat allò històric, allò

mític i el coneixement de la natu-ralesa i els seus ecosistemes. Aquesta manera d’entendre elterritori i els coneixements natu-rals, mètodes i tècniques de ges-tió d’aquests que li són propis hapermès als pobles indígenes unaprofitament sostenible delsrecursos que la naturalesa oferixa les comunitats. En definitiva, la visió de vida iidentitat d’aquests pobles estàíntimament lligada a la seua con-cepció del territori. Per tant, elsseus ecosistemes, la biodiversitati tots els coneixements lligats alseu maneig i conservació sónrecursos estratègics per a la seuaseguretat i pervivència.

No obstant això, aquests territo-ris, amb tots els seus recursosnaturals estratègics, són conver-tits en mercaderies per les corpo-racions nacionals i internacionalsque operen en el marc de la glo-balització amb una inusitadaviolència. Actualment sobrenexemples que demostren fins aquin punt la pressió que exercei-xen les grans companyies petro-lieres, energètiques, mineres, defusta, farmacèutiques, alimentà-ries i biotecnològiques sobre ellsestà posant en perill la super-vivència mateixa de pobles sen-cers. Enfront d’aquestes amenaces, elspobles indígenes estan protago-

nitzant en tot el món processosde lluita i resistència. El gran rep-te, no obstant això, és fer efectiul’exercici dels seus drets col·lec-tius sobre els seus territoris,entenent per tal la capacitat decontrolar i conservar els recursosdisponibles en els ecosistemes i,sobre aquesta base, desenvoluparalternatives de autogestión social,econòmica, política i cultural deles comunitats, a partir de lespròpies institucions i autoritatstradicionals. En definitiva, l’exer-cici dels drets col·lectius sobre elsseus territoris és l’alternativa devida dels pobles indígenesenfront del model de mort impo-sat per la globalització.

Per una cooperació solidària amb els poblesindígenes: terra i territori com a drets

Rafael MauriACSUD-LAS SEGOVIAS

des de Buenos Aires

Argentina és avui un polvorí dereunions i projectes darrere de launió llatinoamericana. Saben,

igual que els veneçolans amb Chávez alcapdavant, que si no continuen caminanttan precipitadament com fins a ara elcamí de la integració, l’avenir els domi-narà una vegada més. Avui dilluns es reunien, en Port Ordaz,Kirchner i Chávez per a signar múltiplestractats que, si bé eren tots comercials,excedien aquest aspecte i posaven demanifest, una vegada més, el rerefons po-lític que campeja per aquestes terres desdel cim de les Amèriques en Mar delPlata al començament d’aquest mes denovembre. Aquest rerefons apunta aconcretar el vell projecte d’unió conti-nental que tant costà als próceres verna-cles i als no tant. De fet ja en la dècadade 1940, el llavors president argentí Pe-rón (a pesar de totes les connotacionsnazi-feixistes que se li han atribuït sem-pre) va intentar formar un eix des d’Ar-gentina incloent Xile i a Brasil. Segurament el més important que reflec-teixen els acords signats avui en Port Or-daz excedeixen el marc econòmic i pro-jecten un Mercosur molt més fort quel’actual, amb un Uruguai que Veneçuelacontempla unit en l’esforç a l’Argentina,la qual cosa assoliria a més neutralitzarels últims desapegaments de Paraguaique així intenta coquetejar amb els inte-ressos yankys de dominació en la regió. Kirchner va dubtar molt abans de viat-jar aquest matí a Veneçuela ja que Chá-vez es va despatxar el cap de setmanacontra el genocida Bush en termes incò-modes fins i tot per a l’argentí (la relaciópolítica del qual amb el yanky va quedarmolt freda des de Mar del Plata). De to-tes maneres, el que tots els participantsen la reunió d’avui van destacar és l’en-fortiment que aquesta suposa per als paï-sos involucrats. Mentre, l’amo del nordes manté en silenci, preparant-se segu-rament per a la pròxima reunió de l’OMC(Organització Mundial de Comerç) quees realitzarà en Hong Kong al desem-bre. Tots saben que allí es posaran sobrela taula tots els temes candents avuitant per als yankys (patents, subsidisinterns i liberalització de fronteres co-mercials) com per als llatinoamericans(productes primaris sense valor agregati violació permanent dels seus espaiseconòmics) i els europeus (que seguei-xen rumiant en silenci com continuar ve-nent la imatge solidària i condescendentque han decidit sostenir últimament capals països del Tercer Món). Desembre serà, segurament, altra opor-tunitat per a veure quants punts suma-ran els sud-americans en el seu avançcap a una posició de major força darre-re de la unitat continental tan desitjadai necessària.

Units odominats!

L’AMÈRICA

JOSEFINA

JUSTE *La França de baix

Des de fa uns mesos, televi-sions i ràdios de tot el mónestan intentant entrevistar-

me, perquè els done la meua opi-nió sobre els successos que estansacsant els barris pobres de les ciu-tats de França. Desgraciadament,no puc respondre a totes les peti-cions, i per això he decidit donar lameua opinió en la meua pàginaweb. A pesar que vull mantindre’mlluny de la política, és difícil man-tindre’s fora dels desordres dels po-lítics. I quan eixos desordres ence-nen l’odi de tota una joventut, hede fer un gran esforç per a no en-valentir als que promouen la violèn-cia i per a quedar-me callat. Nico-las Sarkozy, que apareix com unaestrela en el món mediàtic del país,i que, des de fa uns anys, ens ali-menta amb detalls sobre la seuavida privada i ambició política, nopot impedir crear successos cadavegada que en els sondejos IPSOSbaixa el seu nivell de cotització.Esta ocasió, Nicolas Sarkozy s’haenfrontat a tot allò que defén la Re-pública Francesa: la Liberté, l’Éga-lité i la Fraternité d’un poble. Lesdeclaracions que fa el Ministre d’In-terior, futur candidat a president,reflectixen no sols la seua falta d’-habilitat en la política i en l’àmbitde les relacions humanes –estreta-ment unides–, sinó la part pura-ment demagògica i egocèntrica d’a-quest futur petit Napoleó. Si els ba-rris pobres exploten avui una altravegada, no serà pel tedi de la gentque pateix les condicions en quèhan de viure diàriament genera-cions senceres d’immigrants.

Malauradament, la lluita entre elsjoves de les ciutats i els policies deSarkozy que s’enfronten oberta-ment no és una lluita política. Elscotxes en flames són reaccions es-pontànies i epidèrmiques a la faltade respecte del Ministre d’Interioramb les seues comunitats. A Sar-kozy no li agrada eixa gent i vol alli-berar-se d’eixa gentola a base decolps i ho ha dit alt i clar a les onzede la nit en una ciutat que estavacalent. La resposta està en el ca-rrer. La tolerància zero funciona endos sentits. És inacceptable que unpolític (però, és de veritat un polí-tic?) es permeta desequilibrar unasituació tensada per anys d’ig-

norància i injustícies, i es permetaamenaçar obertament a tot un sec-tor de la societat francesa sense en-trar a tractar els problemes verta-ders. A l’actuar com un home deguerra, ha obert una bretxa que es-pere que acabe amb ell. L’odi encénl’odi des de fa molt de temps i, a pe-sar d’això, Sarkozy continua pen-sant que la repressió és l’únic moded’impedir la rebel·lió. Eixa voluntatd’imposar les seues idees a qualse-vol preu em porta a pensar en al-tres dirigents contemporanis. Isent esgarrifança per l’esquena. Lahistòria ens ensenya que la faltad’obertura i filosofia entre diferentscomunitats engendren odi i enfron-

tament. La Intifada dels barris po-bres de Paris s’assembla als enfron-taments entre els xiquets palestinsarmats amb pedres i tirador i elssoldats israelians armats amb Uzis.La història es repetix per tot arreu.El soroll i la fúria són els únics mit-jans de molta gent per a fer sentirla seua veu. Els atacs terroristesque apareixen en diverses seccionsdels periòdics són el resultat. Mais’ha guanyat cap guerra utilitzantel terror per a esclafar el terror. No-més servixen per a mantindre’s enel temps. Nicolas Sarkozy és un ad-mirador de la màquina de comuni-cació de George Bush. Es serveixdels mitjans de comunicació per aencimbellar la seua imatge i mani-pular la població. Com Bush, no de-fensa un ideal, únicament respon ales pors que ell mateix introduïx enels caps de la gent. Si fóra per ell,França estaria militant en la Caçaal terror posada en marxa pels ame-ricans. Estic segur. Nicolas Sarkozyvol ser president de la nostra repú-blica i “ningú s’interposarà en eixecamí”. Si aquest home no cometcap errada en la seua estratègia pera aconseguir la presidència, efecti-vament, res s’interposarà en el seucamí i, en definitiva, la seua volun-tat totpoderosa podrà ser satisfeta. Què la història es repetix? Clar quesí. Sempre. L’ambició pel Poder il’egocentrisme dels que es creuenamos de la veritat acaben sempreen una dictadura. Sarkozy és, cer-tament, un petit Napoleó. No sé sité la força suficient com per a con-vertir-se en un gran Napoleó, el quesé és que demà serà impossible uti-litzar l’excusa que no estàvem al co-rrent.

Mathiu KassovitzACTOR I DIRECTOR

En resposta a l’article d’o-pinió publicat en aquestmateix periòdic ((refe-

rint-se a Levante-EMV*)) en laseua edició del 2 de Novembre,El caso del profesor Ben Ami: an-tisemitismo ranpante, signat perAgustín Remesal i Carmen Posti-go, i al voltant de les diferents ma-nifestacions de condemna ques’han produit arran l’acte de boi-cot a Shlomo Ben Ami, Mauletsvol aclarar algunes qüestions. En cap moment de la protesta esva intentar agredir al Sr. Ben Ami,només es van produir crits i es-pentes arran de la intervencióviolenta dels guàrdies de segure-tat de l’edifici de La Nau, que pro-vocaren ferides en un ull a unajove i diversos contusionats en-tre els assistents a la protesta.Malgrat això, el Sr. Ben Ami encap moment va ser agredit, commolts mitjans de comunicacióhan destacat en els últims dies. La protesta anava dirigida exclu-sivament a la presència, apadri-nada per l’organització dels Pre-mis Octubre i de la Universitat deValència, del Sr. Ben Ami a LaNau. Aquest individu, més enllàde la seua condició de professori intel.lectual israelià, autor de di-versos llibres, com ara ¿Cuál es elfuturo de Israel? (Ediciones B),va ser ministre de Seguretat en-tre 1999 i 2001 i ministre d’as-sumptes exteriors durant el go-vern laborista d’Ehud Barak. Cal-dria recordar que durant l’any2000, mentre el Sr. Ben Ami ocu-pava el càrrec de Ministre de Se-guretat, les forces d’ocupació i elscolons israelians van assassinarun total de 297 civils palestinsinocents. Quinze d’aquests assas-sinats foren execucions extraju-dicials. Com indicava el col.lectiuPalestina Lliure en un comunicatprevi a la celebració de la con-ferència, el Sr. Ben Ami és perso-na “non-grata “perquè defensa elprojecte sionista, d’ideologia ra-cista i excloent que promulga unEstat exclussivament per jueus ique fomenta la discriminació, amés de negar el Dret al Retorndels refugiats palestins expulsatsde les seus terres quan ell, nas-cut a Tànger (Marroc), es bene-ficià del “Dret Històric” d’establir-se a Palestina”. Els crits llençatscontre el Sr. Ben Ami eren benacordes amb la realitat –si ens fi-xem en ella. Més enllà de les di-verses consideracions estricta-ment relacionades amb el conflic-te palestino-israelià, que ara trac-

tarem, resulta indignant que elsPremis Octubre donen veu a uncriminal de guerra, el cas del qualhauria d’estar estudiat per la jus-tícia internacional. Algunes persones, com el Sr. Cli-ment, President d’Acció Cultural,així com gran part dels mitjans decomunicació s’han mostrat moltcrítics amb els fets succeïts, peròen cap moment s’ha tractat l’arrelde la qüestió: el tractament uni-lateral del conflicte per part delsorganitzadors, convidant única-ment a una de les parts en con-flicte, el representant de la qual,a més, ha estat acusat d’atacs pre-meditats i executats per part dela desmesurada i perillosa forçamilitar d’Israel contra civils pales-tins inocents, entre els quals tro-bem a xiquets, ancians i dones.Aquest acte, a banda d’excloureuna de les parts implicades en elconflicte, resultava molt deficita-ri respecte a la complexitat delconflicte. La resistència a Palestina sempreha estat acusada per un sectordels mitjans de comunicació idels intel.lectuals de practicarl’antisemitisme. Aquest ha estatl’argument favorit utilitzat contraels moviments de solidaritat ambla lluita del poble palestí i contraautors crítics amb la política ge-nocida d’Israel, com és el cas delnord-americà Noam Chomsky(que, a més, és jueu!). Agustín

Remesal i Carmen Postigo, con-sideren els fets com “un rebrotd’antisemitisme”, però, què té aveure l’antisemitisme amb el con-flicte palestino-israelià? Absolu-tament res. El moviment de soli-daritat amb la lluita del poble pa-lestí dirigeix les seues crítiques iaccions contra la política expan-sionista i genocida exercida perl’Estat d’Israel, en cap cas atacaal poble jueu. I és que, com pas-sa amb altres conflictes interna-cionals, gran part d’intel.lectualsi de mitjans de comunicació, ser-vils amb el discurs dominant,coincideixen a posicionar-se ambl’actor que es troba en una situa-ció superior de força i de poderrespecte a l’altra part en conflic-te. En aquest cas, aquest posiciona-ment s’ha produit amb l’Estatd’Israel, que exerceix una opres-sió sagnant sobre el poble pales-tí des de l’any de la seua creació,el 1948. Fou a partir d’aquest ma-teix any, quan la creació de l’Es-tat d’Israel provocà la expulsió ila fugida inducida de 800.000 pa-lestins. En l’actualitat, els refu-giats palestins arriben a la xifrade quatre milions de persones,repartides entre Jordània(1.780.000), Líban (400.582), Si-ria (424.650), Cisjordània(687.542) i Gaza (961.645).Aquests oblidats de l’Orient Mitjàpateixen una greu situació, de-

nunciada incontables vegadesper innumerables institucions iorganismes internacionals, comara l’Alt Comissionat de les Na-cions Unides pels Refugiats (AC-NUR), que és responsabilitat ex-clusiva de l’Estat d’Israel. El murde la vergonya és un altra de lespolítiques amplament denuncia-des des de la seua creació, ambles conseqüències directes per lapoblació civil palestina que aixòsuposa. Aquest mur ha estat de-nunciat i declarat il.legal en nom-broses ocasions per les NacionsUnides, però Israel, suposat oaside democràcia a l’Orient Mitjà in-compleix sistemàticament les re-solucions dictades per l’O.N.U.–en cas de no ser vetades pel mà-xim aliat d’Israel al planeta, elsEstats Units. Els atacs contra lapoblació civil palestina inocentper part de les forces d’ocupaciósón habituals als territoris pales-tins i als camps de refugiament,sent víctimes de l’armament isra-elià xiquets, joves i dones.. Elsfets de Sabra i Chatila ens recor-den el nivell de violència i demanca de respecte dels drets hu-mans que caracteritza a Israel,però aquests fets no són, malau-radament una excepció: són qüo-tidians per milers de civils pales-tins. La situació dels palestins ales presons és insostenible, perno parlar de la situació socioe-conòmica, que arran de l’impac-te de l’ocupació, pateixen els pa-lestins. A més Israel, constitueixel principal element de desesta-bilització al món àrab, com de-mostren les diferents ingerènciesals països veins de la regió, comara el cas de Líban, o la possesiód’un important programa nucle-ar amb finalitats militars, denun-ciat l’any 1986 pel famòs engin-yer Mordechaï Banunu al periò-dic Sunday Times. Els aspectes criticats de l’Estatd’Israel per diferents motius sóninnumerables i és difícil resumir-los en poc d’espai, però en tot cas,criticar la política de l’Estat d’Is-rael no té absolutament res a veu-re amb l’antisemitisme. Les acu-sacions d’antisemitisme nomésfan que desviar les mirades delmón al genocidi que, en aquestsmoments, i des de fa més de migsegle, l’Estat d’Israel està come-tent contra Palestina. Defensar el poble palestí i denun-ciar la política genocida de l’Es-tat d’Israel va més enllà de la po-lítica, és una qüestió ètica i mo-ral. *aquest article ha estat enviat al Le-vante tot i que encara no s’ha publicat

Ben Ami i el genocidi palestí

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 25 de novembre de 2005

Comissió de PremsaMAULETS

30 anys senseel Caudillo

TONI

CUCARELLA

El Partido Popular, hereu de l GloriosoMovimento Nacional, es manifestarà eldia 3 de desembre, diuen ells que a fa-

vor de la constitució espanyola i la unitat d’Es-panya. Quan es va demanar l’aprovació, en re-ferèndum, d’aqueixa constitució, la majoriadels qui ara porten els ramals del Partido Po-pular es manifestaren en contra. El Generalí-simo Aznar, quan era funcionari d’hisenda a laRioja s’espolsava uns articles contra aquestamateixa constitució que feien feredat; i els fir-mava joseantoniano. Ara, desbaratats pels fu-rors propis dels conversos, els del Partido Po-pular es declaren més constitucionals que nin-gú. Competirien públicament per demostrar-ho, com patètics forçuts de fira, si algú inven-tava un termòmetre que mesurara la calentu-ra constitucional.

Fa uns anys, un informe de la CEE sobre l’e-xistència i implantació dels grups d’ultradretaa Europa afirmava que a l’Estat espanyol n’hihavien pocs i minoritaris. No feren la prova delcotó-en-pèl al Partido Popular. Perquè els vellsi jóvens franquistes, la ultradreta espanyolaamb pedigrí, la que rebia armes de Hitler i Mus-solini contra la República, tots aquests bollienel seu perolet en el secret foguer del carrer Gé-nova de Madrid; i esperaven. La victòria d’a-quell funcionari joseantoniano amb bigot dedictador d’opereta, va esperonar-los a traureel nas pel carrer, a traure pit. L’església catòli-ca, espanyola i criminal, la que treia el generalassassí sota pal·li, s’avançava al furor amb lesmassives beatificacions i santificacions dels«mártires por la fe», molts dels noms dels qualses mantigueren escrits durant dècades a lesfaçanes de les esglésies, aquells «Caídos porDios y por España». El dia 12 de novembre, elPP i la jerarquia catòlica, a l’esmens, com yugoy flechas, van traure els seus devots al carrerper reclamar que continue el seu negoci del’ensenyament a costa del diners de tots. Di-ners per a continuar predicant el retrògrad na-cional-catolicismo a l’escoles i instituts. Vol-drien que tornaren a les aules les doctrines d’ElParvulito:

«El Alzamiento Nacional: Hace varios añosEspaña estaba muy mal gobernada. Todos losdías había tiros por las calles y se quemabanlas iglesias. Para acabar con todo esto, Francose sublevó con el ejército y després de tres añosde guerra logro echar de nuestra Patria a susenemigos. Los esapñoles nombraron a FrancoJefe o Caudillo y desde el año 1936 gobiernagloriosamente España» «La naturaleza: Con to-das la cosas que hay en el mundo podemos ha-ver dos grupos: uno, formado por las cosas quehan sido creadas por Dios y otro, formado porlas cosas que han hecho los hombres» «Lec-ción 52: Las doctrinas de Jesucristo fueren pre-dicadas en España por el apóstol Santiago.Para animarle a seguir predicando la Virgen sele apareció en Zaragoza»

A qui volen enganyar? Ni constitució ni uni-tat d’Espanya: han convocat la manifestació del3 de desembre per a plorar en massa, en co-munió nacional-catòlica, els 30 anys sense elCaudillo.

LA TRINXERA

…mentre el Sr. Ben Ami ocupava el càrrec de Ministre de Seguretat, les forces d’ocupa-ció i els colons israelians van assassinar un total de 297 civils palestins

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

DETENEN 8 INDEPENDENTISTES GALLECSLa Guardia Civil ha detingut 8 independentistes adiferents indrets de Galiza: Lugo, Vigo, Orense iCompostela. Aquestes detencions s'emmarquenen la ràtzia que des de l'estiu està patintl'independentisme gallec.

ESTAT

CARLES SENSO LA RIBERA

En l’any en que es celebra els tren-ta anys de la coronació de JoanCarles I com a monarca espanyol isetanta quatre anys després de laproclamació de la II República, lesorganitzacions republicanes hanvolgut intensificar la seua políticai la seua propaganda per fer de lamanifestació del pròxim 6 de de-sembre a Madrid una èxit de parti-cipació. En períodes com el pre-sent en que es recorda als mitjansde comunicació estatals, la transi-ció com un procés dut a cap per lamonarquia i un escàs grup de polí-tics, les organitzacions republica-nes, conseqüència del malestarsorgit del desencís de la transició,volen eixir al carrer i mostrar laseua força en augment per exposarles injustícies històriques que se-gueixen cometent-se i que han eli-minat de la Història l’important pa-per realitzat pels republicans queinstauraren, primer, la II Repúbli-ca i que lluitaren, després, contrael dictador feixista Franco.

En un manifest que els organit-zadors han volgut fer públic hanexposat que “la Constitució monàr-quica de 1978 apareix, cada vega-da amb més força, davant els ullsdels treballadors, de les capes po-pulars i dels pobles que formenl'Estat espanyol, com un frau im-mens a la història, als lluitadorsque van conquistar la II Repúblicai al progrés”. A més, expliciten quela Constitució garanteix la pre-potència i els privilegis de les cas-tes parasitàries i especulatives delfranquisme, subordinant la classeobrera i el poble a l’explotació i per-metent que els autors de tortures,repressions, crims i genocidis nohagen sofert cap tractament ex-haustiu de la justícia. S’ha de re-flexionar sobre la vigència d’unaConstitució redactada baix lespressions de l’entramat repressiufranquista i en un clima de perillmilitar intervencionista que im-posà un monarca que havia viscut,sense aparents problemes, baix latutela del dictador Franco. “Avui,trenta anys després, la burgesiamés reaccionària segueix imposantla seua política a una majoria deciutadans. En termes de vida dià-ria la situació de les classes treba-

lladores i populars no cessa d'em-pitjorar: l'habitatge, (...) les condi-cions de vida i de treball empitjo-ren dia a dia (...)”. També exposenque “la reforma dels estatuts d'au-tonomia, (...) i la dificultat o im-possibilitat de reformar el Senatperquè complisca la funció de cà-mera territorial, demostren els lí-mits d'una Constitució feta al ser-vei de l'oligarquia centralista, elvèrtex de la qual es troba en la mo-narquia borbònica, usurpadora dela sobirania popular”.

Per a les plataformes republica-nes “fa falta un nou projecte queclarifique la situació i òbriga novesperspectives als treballadors, a lescapes populars i als pobles de l'Es-tat espanyol perquè puguen unifi-car les forces republicanes peraconseguir la 3ª República”.

Des del País Valencià, la CPR haorganitzat viatges en bus que cos-

ten 20 i que eixiran des d’Elx i Ala-cant cap a Madrid el mateix dia dela manifestació. La data límit per lainscripció s’ha situat per al dilluns28 de novembre. A aquest respec-te, el País Valencià i concretamentla ciutat de València acollirà el pro-per 20 de maig de 2006 el gran actede cloenda en memòria de la II Re-pública i que uneix totes les orga-nitzacions republicanes de l’Estatespanyol, celebrant el setanta-cincaniversari de la proclamació delperíode republicà que s’instaurà el14 d’abril de 1931. València tornaràa ser la capital de la República.

+info: agora.ya.com/13m2004/13m_iniciativa4.htmlwww.rebelion.orgwww.nodo50.orgwww.indymedia.org

Manifestació per la III Repúblicadesprés de 30 anys de monarquia

ANIVERSARI DIVERSES ORGANITZACIONS VALENCIANES HI PARTICIPEN

Les organitzacions republicanes de l’Estat espanyol reben l’aniversari del regnat de Joan Carles de Borbó amb un granacte a Madrid de reivindicació de la República i denúncia de l’actual règim com hereu de la dictadura franquista

Homenatge als guerrillers antifranquistes a Santa Ceuz de Molla ANNANOTICIES

València acollirà l'any 2006 ungran acte de record de la IIRepública, que aglutinaràorganitzacions republicanes detot l'Estat espanyol aplegadessota la Plataforma 14 d'abril perla III República. Serà l'acte finalde les activitats que esdesenvoluparan en distintesciutats per a commemorar els 75anys de la proclamació de la IIRepública. En l'elecció, presaper 37 entitats fa dos caps desetmana a Madrid, ha pesat elpaper de València com capital dela República durant la guerracivil. La data escollida serà el 20de maig de 2006. La intenció ésconvocar una manifestació pels

carrers del centre de la ciutatque concloga amb unacelebració cultural i artística, iper això els organitzadors hand'aconseguir de les institucionspúbliques valencianes(controlades pel PP) que elscedisquen un dels espais ques'estan barallant: la plaça debous, el parc de l'Albereda o elsjardins de Vivers. La data del 22d'abril era una de lesplantejades també per lesorganitzacions valencianes, peròtenia l'inconvenient de coincidiramb la tradicional manifestaciónacionalista del 25 d'abril. Perun dia, la República tornarà aValència.

VALÈNCIA, CAPITAL REPUBLICANA EL 2006

11COMARQUES L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

COMARQUES

REDACCIÓ VALÈNCIA

"Estén atentos porque puede habermás cosas”. Així terminava el passat11 de novembre un article sobre Co-alició Valenciana que signava el di-rector de Diario de Valencia, JesúsSánchez Carrascosa. L’advertènciade qui continua exercint com ahome de confiança d’Eduardo Za-plana va ser més que premonitòria.Just el mateix dia que el el diari deCarrascosa publicava aquestes pa-raules es complia la profecia: un di-putat que havia passat desaperce-but fins el moment, Francisco JavierTomás Puchol, anunciava que dei-xava el Partit Popular per posar a ladisposició del grup ultra de JuanGarcía Sentandreu “el escaño delque soy titular en las Cortes valen-cianas y el acta de concejal del ajun-tamiento de Alcora, con todos los re-cursos públicos que le son inheren-tes”.

Tant Eduardo Zaplana com elsseus principals acòlits -Julio de Es-paña, Fernando Giner i Alicia de Mi-guel, entre d’altres- s’han afanyat acondemnar una decisió que consi-deren “injustificable”, però el rastredeixat per l’operació que ha conduïtl’extrema dreta a les Corts valencia-nes deixa veure l’ombra de l’expre-sident de la Generalitat valenciana iactual portaveu del PP al Congrèsespanyol. El fet que un dels princi-pals suports a l’ombra de Zaplana a

València, Carrascosa, estigués assa-bentat de l’operació, i que la conse-llera zaplanista Alicia de Miguel de-manés uns dies abans mà dura con-tra els casos de corrupció -argumentemprat per Puchol per tal de justifi-car la seua deserció- avalen la im-plicació de Zaplana en una tramaque no és nova. Des de la primeragran esvenificació del divorci exis-tent entre Francesc Camps i Zapla-na, amb la plantada a Camps de 19diputats zaplanistes durant un ple ales Corts valencianes, els rumors dedesercions a l’interior del partit capa partits situats a la dreta del PP nosón nous. L’any passat, quan 19 di-putats zaplanistes es van rebel·lar

contra Camps plantant-se a una vo-tació, des dels escons populars esvan denunciar amb la boca petitauns suposats intents de Carrascosaper aconseguir que els diputats espassaren al grup mixt.

Amb el traspàs del trànsfuga Pu-chol a Coalició Valenciana, i l’ame-naça vetlada de noves desercions enles files populars, els zaplanistes dis-posen d’una poderosa arma permenjar-li terreny a Camps.

L’ascens dels ultres“L’operació armònica” -batejada aixípel director del diari Levante, PedroMuelas, per l’afició a aquest instru-ment musical del trànsfuga Puchol-

suposa l’arribada de l’extrema dre-ta a les Corts valencianes. En un mo-ment en què les croades anticatala-nistes del Govern valencià han estataprofitades per Juan García Sentan-dreu per celebrar diverses manifes-tacions multitudinàries, la seua for-mació disposa ara d’una bona plata-forma per donar-se a conéixer i par-ticipar en el debat polític. Igualment,com a membre del grup mixt, aFrancisco Javier Tomás Puchol li co-rrespondria cobrar uns 6.000 eurosal mes i tindre assessors polítics, toti que el PP, amb majoria absoluta, haacordat rebaixar-li eixa quantitat almínim possible. Un eufòric Sentan-dreu ha manifestat als mitjans de co-

municació que batallarà per acon-seguir els diners que “nos corres-ponden”, la meitat dels quals desti-narien a una ONG propietat -curio-sament- del mateix Sentandreu.

L’oposició culpabilitza el PP del’ascens dels ultres de Coalició Va-lenciana i d’estar atiant amb lesseues disputes internes una nova ba-talla de València. Tot i això, des deles files socialistes hi ha qui es fregales mans pensant que l’ascens con-trolat de Coalició Valenciana -sensepossibilitat d’entrar a les Corts el2007- pot ser suficient per baixar-liels dos punts que segons les seuesenquestes els caldrien per trencar lamajoria absoluta del PP.

El zaplanisme fa entrar l’extremadreta a les Corts valencianes

Sentandreu i Puchol

TRANSFUGUISME EL DIRECTOR DE DIARIO DE VALENCIA, PROPER A ZAPLANA, CONEIXIA L’OPERACIÓ

EL PALLETER Eduardo Zaplana i Francesc Camps ARXIU

Els zaplanistes li fan unpols a Francesc Campsamb les insinuacions dela formació ultra del’anticatalanista JuanGarcía Sentandreu que hihaurà més desercions enel camp dels populars


REDACCIÓ VALÈNCIA

Des de la deserció de les files popu-lars del diputat Martínez Puchol s’hacreat gran espectació al voltant de lafigura de Fernando Giner, presidentde la Diputació de València i alcaldede Vallada, considerant-se en algunscercles com imminent la seua eixidadel PP i el seu pas a Coalició Valen-ciana. Segons comenten fonts pro-peres a l’entorn de l’exdirigent d’U-nió Valenciana, el futur de Giner a l’in-terior del Partit Popular podria estardirectament vinculat amb la sort delseu projecte de crar un polígon a Va-llada.

Aquest projecte, que és conside-rat pels tècnics com inviable, seria uti-litzat com a moneda de canvi pel pre-sident de la Diputació per a negociarla seua permanència en el PP. El parclogístic preveu la destrucció d’un mi-lió de metres quadrats de superfíciei la construcció en els mateixos te-rrenys d’un polígon industrial degrans dimensions destinat a la repa-ració i manteniment d’embarcacionsde luxe. El recinte intentaria aprofi-tar la suposada demanda d’aquest ti-pus de serveis que generaria la cele-bració de la Copa d’Amèrica a Valèn-cia ciutat i ocuparia la zona situadaentre l’A-7 i la via fèrria. El parc, queinclouria escoles de vela i motor, es-taria situat a pràcticament 80 quilò-metres de la costa. El polígon logísticinclou, com és norma en aquest tipusd’instal·lacions, zones verdes. Ha-vent-se inclòs entre elles, la zona del’ermita ja existent i separada per mésde dos quilometres de la zona enconstrucció. L’empresa contructoraLlanera, radicada en la mateixa co-marca, va declinar la realització delprojecte per considerar-lo inviable.

Actualment les terres on es loca-litzaria el parc són rústiques, desti-nades bàsicament al conreu de la ta-ronja i a la ramaderia. En el projecteque actualment estudia la conselleriade Territori i Habitatge s’argumentaque aquest sector està en crisi i és ne-cessari donar-li una eixida a la pobla-ció de la comarca després del tanca-ment d’algunes de les indústries lo-cals. El projecte, que segons parau-les del propi Giner hauria d’estar exe-

cutant-se actualment, encara es tro-ba en conselleria, on s’estaria nego-ciant quelcom més que la seua sim-ple tramitació.

Transvasament Xúquer VinalopóA part dels evidents problemes de

viabilitat del projecte, una altra in-fraestructura ve a dificultar més la re-alització del parc, i és el traçat deltransvasament Xúquer Vinalopóaprovat recentment pel consell de mi-nistres i que passaria per la zona delpolígon de Giner.

HISTORIAL POLÍTIC DE FERNANDO GINER

Personatge polèmic

Giner aguanta en el PP perun possible ‘pilotasso’ urbà

TRANSFUGUISME TRENCAMENT DINS EL PP

El projecte de parc logísticque en el seu dia va pre-sentar l’ajuntament deVallada que presideixGiner, per a la seua apro-vació en la Conselleria deTerritori i Habitatge,podria ser la peça clauper a que el president dela Diputació no abandoneel Partit Popular

Projecte polèmic. Fernando Giner es troba a un pas de deixar el PP. ARXIU

L’actual president de la Diputació deValència va començar la seua carrerapolítica a Fuerza Nueva, formació perla qual va ser alcalde del seu poble,Vallada (la Costera), durant la prime-ra legislatura de la democràcia. Méstard donà el pas a UV, partit del qualva ser un important dirigent fins el ma-teix dia que es passà al PP, a mitjansdels anys 90.

Entrà en el Partit Popular de la mad’Eduardo Zaplana. Després de la mar-xa d’aquest a Madrid i la divisió delspopulars valencians entre zaplanistesi campistes, Fernando Ginera ha que-dat desvinculat del partit, enfrontatclarament als campsistes que li lleva-

ren la presidència provincial del par-tit, però sense lligams amb els zapla-nistes. Convertit en un Outsider dinsdel PP i considerat com un cadàver po-lític per l’oposició.

Des del començament de la seuacarrera política no ha deixat de ser al-calde de Vallada.

Abans va ser mestre d’escola.Actualment és un dels màximsexponents de l’anticatalanisme alPP. Des de la Diputació de València,subvenciona generosament institu-cions blaveres i al mateix tempspublica tot el que pot amb ortogra-fia secessionista o en castellà sobretemàtica blavera.

Segons dirigents del seu antic par-tit, Fernando Giner és una persona fre-da i calculadora, capaç d’amagar lesseues intencions amb molta facilitat.Segons aquestes mateixes fonts, a lamateixa hora en què les rotatives im-primien la notícia del seua pas al PP,Fernando Giner firmava documents enla seu d’Unió Valenciana al costat delsseus companys que romanien aliensa la traïció.

Un dels seus principals col·labora-dors a la Diputació, Carles Recio, vaestar recentment envoltat per l’escàn-dol, en publicar-se al periòdic Levan-te, la seua vinculació amb la prostitu-ció masculina.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El portaveu d'EU-l'Entesa a la Di-putació de València, Josep Bort,considera que “l'agressió a la seud'Esquerra Unida de Massama-grell i les amenaces als càrrecspúblics” fetes per “un grup queparticipava de la manifestació endefensa del “pilotasso evangèlic”van ser “premeditades i compta-ven amb el vist-i-plau del PP”.

Aquestes sospites estan co-rroborades, segons Bort, pel fetque “a pesar que la presència po-licial era visible no van interveniren cap moment a pesar de ser re-querits pels presents. A més l'al-calde de Massamagrell, MiguelBailach, no ha delegat en cap mo-ment aquesta responsabilitat ientra directament entre les seusfuncions”.

Per al portaveu del grup d'es-querres a l'administració provin-cial “és simptomàtic que els poli-cies, que reben ordres directesde Bailach, no mogueren un ditdavant el que era una clara agres-sió premeditada (els ous no se'lsvan trobar al carrer) i les reitera-des amanaces contra els càrrecspúblics per tal de fer-los variar laseua postura”. Per això, Bort de-mana explicacions a l'alcalde da-vant els fets i rebutja el comuni-cat del PP condemnant l'agressióperquè “evidentment no és sin-cer. El que han de fer és procu-

rar que no es tornen a repetir, tre-ballar per baixar la tensió i no en-viar els seus adeptes a pressionarels regidors de l'oposició en unaactitud irresponsable impròpiad'un govern municipal”.

Bort relaciona els fets de Mas-samagrell “amb l'espiral deviolència que alenta la crispaciópromoguda pel Partit Popular iles seues mentides. EsquerraUnida de Torrent ja va patir uncapítol d'aquest tipus fa unes set-manes quan l'extrema dreta es vapresentar a un acte públic peragredir als membres de la nostraformació i rebentar un acte sobrela llei de matrimonis entre per-sones del mateix sexe. Aquestsagressors no fan més que inten-tar imposar amb la violència elque defensa el PP amb arenguesdes dels púlpits”.

ATACS

Bort acusa elPP de lesagressionscontra EU aMassamagrell

Fernando Giner preténfer un poligon destinat ala reparaciód’embarcacions de luxeper a la Copa Amèrica

El regidor d’EUrelaciona els fets ambl’espiral de violènciaque alena la crispaciópromoguda pel PP


REDACCIÓ VALÈNCIA

En plena guerra de la jerarquia del’Església catòlica contra el governde Zapatero els pressupostos delConsell de Francesc Camps per al2006 contemplen diverses subven-cions a fundacions vinculades ambels sectors catòlics més ultracon-servadors. Així, 300.000 euros ani-ran destinats a la fundació Mainel del’Opus Dei mentre que l’associacióMano Amiga dels Legionarios deCristo en rebrà 600.000. Un tractede favor que contrasta amb la mar-ginació econòmica que hi pateixenles fundacions properes a l’esquerra,i que posa una vegada més de relleuels vincles existents entre els nousquadres dirigents de la Generalitatamb els sectors més cristians del PP.

Tant la fundació Mainel comMano Amiga van quedar-se sensecap ajuda durant les convocatòriesde 2004 i 2005, donat que els pro-jectes que presentaren no van su-perar l’avaluació tècnica. Per alspressupostos de 2006, en canvi, laconselleria de Cooperació de la za-planista Gemma Amor pretén dedi-car-les un pessic important dels di-ners públics.

Malgrat que les relacions entrel’Església catòlica i el PP valenciàsempre han sigut bones, l’arribada iconsolidació del poder de Camps alcarrer Manises (seu de la Generali-tat) s’ha traduït en una major in-fluència de la jerarquia eclesiàsticai les congregacions més ultres a lapolítica i societat valencianes.Aquest és el cas de l’Opus Dei, quecompta amb el mateix Camps entreels seus simpatitzants, així com unmembre supernumerari entre els

consellers: l’encarregat de la carte-ra d’Agricultura i exdirector de Po-licia amb José María Aznar, el cons-tructor Juan Cotino.

La fundació Mainel, vinculada alcol·legi major La Alameda, formapart de “l’obra” de José María Escri-vá de Balaguer. En la memòria d’ac-tivitats del curs 2003-2004 delcol·legi, destaca una conferència deJuan Lladró, president de l’antica-talanista Real Acadèmia de CulturaValenciana (RACV) i una altra de

Fermín Palacios, secretari generaldel Sindicato Independiente i pro-per tant a José Luís Roberto, presi-dent d’España 2000, com a l’ultraJuan García Sentandreu. Així ma-teix, La Alameda acull anualmentunes jornades empresarials on hiparticipa el més granat i florit de laclasse empresarial valenciana mésconservadora.

Per la seua banda, els Legionariosde Cristo s’han fet amb el control dela primera universitat privada va-

lenciana, la Cardenal Herrera-CEU,i la seua influència en els cercles depoder valencians augmenta dia a dia.

La relació de Camps amb la jerar-quia catòlica és idílica. No en va, l’ar-quebisbe de València, Agustín Gar-cía-Gasco s’ha convertit en un delsseus principals aliats, bé siga dema-nant el vot pel PP o sumant-se a lescampanyes del Consell contra Za-patero. Sense anar més lluny, la set-mana passada el prelat va despatxar-se atribuïnt l’elaboració de la LOE a

les “pretensions d’unes minories denacionalisme-separatista que prac-tiquen el revanxisme antirreligiós”,tot i animant els feligresos a mante-nir les mobilitzacions contra la con-tra la llei. La sintonia és tan estretaque només va caldre una telefonadades de l’episcopat per censurar, ados dies de la seua celebració, el car-tell d’un festival de música que pa-trocina la Generalitat, l’Observatori2005, per considerar-lo “antirreli-giós”.

Subvencions milionàries delConsell al fonamentalisme catòlic

PRESSUPOSTOS EL CONSELL DESTINA FONS A L’OPUS DEI I ELS LEGIONARIOS DE CRISTO

Sintonia. Camps manté unes immillorables relacions amb l’arquebisbe ARXIU

ENTREVISTA16 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

HÈCTOR SERRA (L’ACCENT)VALÈNCIA

Les paraules de Feliu Ventura queara us presentem, van estar prece-dides per la presentació del discper part dels dos cantautors, comja havien fet a Barcelona anterior-ment. Durant la presentació al Te-rra, diversos mitjans de comunica-ció de València van poder conver-sar amb Lluís Llach i Feliu Ventu-ra, els quals no descarten tornar afer un projecte junts.

En un to políticament contundentambdós músics van criticar espe-cialment el projecte d’Estatut va-lencià pactat entre el PP i el PSPVi la marginació que pateix la músi-ca en valencià als mitjans de co-municació públics. Aquesta situa-ció ve marcada per diverses mobi-litzacions per part del col.lectiu demúsics en valencià Ovidi Montllor,com ara l’ocupació del Palau de laMúsica per realitzar una actuacióen directe. La marginació de la mú-sica en valencià arriba al seu ex-trem a Canal Nou, on sistemàtica-ment se silencia aquest col.lectiu.

Durant la presentació, els dos mú-sics van parlar sobre el format deldisc, que inclou un DVD amb unaactuació en directe de la gira queha arribat a diverses ciutats delsPaïsos Catalans amb una notòriaassistència de públic. La darreraactuació al Palau de Congressos deValència va evidenciar l’incontes-table èxit d’aquest nou projecte.Durant l’espectacle les cançons deljove Feliu Ventura es barregen ambtemes clàssics de Lluís Llach, comara L’Estaca o Ítaca.

El cantant de Xàtiva, que “fusionael compromís social amb el lirismedels sentiments, sense que, de ve-gades, s’endevinen els límits, par-teix d’allò personal i concret perconvertir-lo en col.lectiu i univer-sal”. A més ens presenta la Cançó“com a gènere viu i no com a pro-ducte de la nostàlgia, com a eina de

comunicació, expressió i informa-ció que es rebel.la contra les es-tructures imposades

Què vol transmetre’ns aquest noutreball vostre? Per què vau triarQue no s’apague la llum com el tí-tol de l’espectacle i del posteriortreball discogràfic?

”Que no s’apague la llum és el títold’una cançó del meu repertori quedefineix una mica el que nosaltresbusquem. És una cançó que parlade la unitat dels Països Catalans ide la unitat de la gent que lluita diaa dia per ells, per la unitat de lallengua i per la unitat de la cultura.El que pretén aquest espectacle iaquest treball és el propòsit de

mantindre encesa aquesta flama dela llengua i la cultura pròpies. Queno s’apague la llum explica tot aixòa través de les cançons que com-posen el disc, i creiem que el títolés el que millor defineix ara mateixla nostra postura davant la situaciópolítica del moment.

Què significa per a tu, Feliu, tre-ballar amb una figura consagradadins l’àmbit de la música catala-na com és Lluís Llach?

Bé, significa moltes coses. Jo alLluís Llach només el coneixia de les

portades dels discs, i de sobte, emtrobe prenent un café amb ell (ambtota la desmitificació que això sig-nifica). Musicalment, és clar que elconeixia; de fet, és un dels meus re-ferents. A nivell mediàtic, treballaramb ell m’ha servit perquè moltamés gent conega la meua música,així com que als meus espectaclesen solitari haja ampliat el públic.Junt amb Llach, he tingut la possi-bilitat de fer el que sempre he vol-gut: transmetre el missatge de lescançons al màxim nombre de gentpossible. Mentre passava tot això,també he descobert a una personacom el Lluís Llach més allunyadade l’estereotip que jo tenia. Es trac-ta d’una persona molt pròxima imolt humil que, tot i ser conscientdel pes que té com a creador i coma intel·lectual dels Països Catalans,sap comportar-se com una perso-na que està al costat dels proble-mes i de la realitat que l’envolta, iaixò és una cosa molt importantper a mi.

Durant la gira de l’espectacle,haureu tingut temps d’intercan-viar les vostres experiències i lavostra visió dels assumptes. Quèhas après tu de Lluís Llach i quècreus que ell ha après de tu?

Jo he après sobretot a comportar-me amb més soltesa dalt de l’esce-nari. Cal tindre en compte queLluís Llach coneix tot allò relatiu ala música a nivell professional, lla-vors he sabut què és tindre un com-plet control de la por escènica, elso, els arranjaments..., un controlsobre absolutament tot el que es fa.Gràcies a això, he tingut l’oportu-nitat de desenvolupar-me més pro-fessionalment dins la cançó. Quanta ell, supose que haurà de ser ellmateix qui es pronuncie, però crecque, tal i com diu a la seua cançó“Aprendre”, un artista també ha desaber fixar-se en allò que l’envoltaper continuar aprenent en el trans-curs de la vida. Llach és una per-sona que sempre aprèn.

Què aporta aquest treball a l’àm-bit de la cançó d’autor en català?

Que no s’apague la llum és un pro-jecte en comú fet per dues perso-nes que provenim de generacions

FELIU VENTURACANTAUTOR“HEM COMPARTIT IDEES, MÚSICA I PARAULES

I HEM CANTAT PER LA MATEIXA IL·LUSIÓ

QUE NO S’APAGUE LA LLUM ÉS UNA CANÇÓ QUE PARLA DE LA UNITAT DELS PAÏSOS CATALANS

“

JUAN MIGUEL MORALES

Feliu Ventura és cantautor, nascut, segons ell, a la millor ciutat del món, Xàtiva. Després de la publicació dels seus dosprimers treballs, Estels de Tela i Barricades de paper, el jove cantautor, col·laborador de L’Accent, començava una col.laboraciómolt especial amb un dels grans de la música catalana, Lluís Llach. Amb la publicació del nou disc, que inclou un DVD de lagira i amb l’última actuació a la ciutat de València, els dos músics tancaven una etapa que marcarà el cantautor. En aquestaentrevista conversem amb Feliu sobre aquesta experiència durant la presentació del nou disc Que no s’apague la llum alCentre Social Terra del barri de Benimaclet.

diferents, però que compartim ide-es, música i paraules, i cantem perla mateixa il·lusió. Aquest treballvol transmetre al públic el seu con-cepte de cançó d’autor amb la re-cuperació de la vessant crítica i dela poesia de proximitat.

Esteu contents amb el resultat deltreball? Vos heu trobat amb allòque buscàveu?

Sí. Personalment, el so del discm’agrada força, perquè transmetmolt bé l’ambient d’aquell dia d’ac-tuació a Xàtiva. Ara quan l’escolteés quan em comence a creure quehe realitzat un espectacle ambLluís Llach (per fi hi tinc la provamaterial després d’un temps degira). Pel que fa al DVD, doncs pen-se que és un regal que mostra totel que hem anat fent, cosa que téun gran simbolisme, ja que hem po-sat documents sonors de diversosllocs com són Xàtiva i Barcelona.Del primer tinc un record inobli-dable, ja que poder presentar l’es-pectacle amb el Llach a la meuaciutat va ser tot un somni fet reali-tat. El concert al Palau Sant Jordiva ser molt especial i, inclús, diriaque històric.

Creieu que tornareu a treballarjunts?

Jo diria que tant ell com jo ja estemcansats de l’espectacle, però bo,açò ho dic mig en broma. Segura-ment, més endavant apareixeranpropostes, perquè nosaltres hemcultivat una certa amistat. Mésenllà del nivell ideològic o del ni-vell musical es poden fer moltes co-ses, aleshores mai es pot dir que noa qualsevol cosa que puga sorgir.

Ara bé, presentar un espectaclenou en un any no serà possible. Vo-lem descansar del que ha estat unallarga gira i caldrà seguir perfilantels espectacles individuals de totsdos.

Quina és la teua opinió respecte alpanorama actual de la música envalencià?

La situació ara mateix és que hi hauna gran quantitat de grups ambuna alta qualitat. Vam patir vintanys de sequera per interès insti-tucional que va tindre repercus-sions sobre figures com l’OvidiMontllor, però avui dia gràcies al’esforç que estan fent els col·lec-tius i les associacions culturals (la

nostra vertadera Conselleria deCultura) per traure aquests grups al carrer i comprometre’s amb lamúsica en valencià, s’ha aconseguitmantindre viva la tradició musicaldel País Valencià. Així i tot, aques-ta gran quantitat i qualitat de grupsno rep cap atenció per part delsmitjans públics de comunicació;per això, la lluita actual dels mú-sics i dels cantants se centra en elreconeixement per part dels mit-jans i les institucions de tot uncol·lectiu que, com a mínim, ja haaconseguit fer-se visible arreu delpaís.

++iinnffoo::wwwwww..ffeelliiuuvveennttuurraa..ccoomm

17ENTREVISTAL’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

Feliu Ventura, amb influències quevan dels autors de la Nova Cançó finsa veus com les dels sudamericans Víc-tor Jara o Silvio Rodríguez, el cantau-tor de Xàtiva ja compta amb dos àl-bums en la seua curta però intensacarrera: “Barricades de Paper” i “Es-tels de Tela”, la seua música propo-sa una passejada per temes i estilsdiversos -des del sexe fins l’especu-lació, des del bolero a la músicaelectrònica, amb la unitat d’una poe-sia de la proximitat i una bona dosi desenzillesa harmònica.

Des de 1993 ha realitzat més de 400concerts arreu dels Països Catalansi ha estat cinqué millor disc de cançóde 2001 de la revista Enderrock i ter-cer classificat en el XX Festivak de To-das las Artes Víctor Jara de Xile el2002.

Per la seua part Lluís Llach duu daltdels escenaris des de l’any 1967 iamb una trajectòria suficientmentcontrastada, des que editara l’any1968 el seu primer disc, fins a l’ac-tualitat, on més recentment desta-quen treballs com “Poetes”, on des-prés de la mort del poeta i íntim amicde Llach, Miquel Martí i Pol, el can-tautor empurdanés decideix presen-tar un nou recital en el qual home-natja poetes i escriptors catalans quehan estat decissius en la seua tra-jectòria musical.

Llach ha col·laborat al llarg de la seuacarrera amb artistes com Cristina Ho-yos, el tenor Josep Carreras, PedroGuerra, Maria del Mar Bonet o el grupcors I Muvrini, entre d’altres i ha sigutnomenat per la UNESCO “artista perla pau”.

Amb aquests antecedents Ventura iLlach decideixen el passat més de fe-brer al BTM- Palau d’Esports, en el

marc del desè Festival de Cantautorsde Barcelona “Barnasant”, presentaraquest concert conjunt: “Que no s’a-pague la llum”, que ara les discogrà-fiques de tots dos artistes, Claus Re-cords i Propaganda Pel Fet, han re-collit en un disc en directe, enregis-trat a Xàtiva el passat mes de maig iun DVD del concert al Palau Sant Jor-di de Barcelona del passat 23 d’abrili altres continguts extres, entre elsquals destaquen entrevistes als doscantants, on comenten el perquè del’espectacle conjunt, la seua relació ialtres qüestions referents a la músi-ca i la societat catalana.

El títol del recital i de l’àlbum, que prenel nom d’un dels temes del segon tre-ball de Feliu Ventura “Barricades dePaper”, al·ludeix directament a unade les constants de l’imaginari crea-tiu de Llach, present en els seus qua-si ja quaranta anys de carrera musi-cal. Una inquietud que comparteixamb Ventura: la reivindicació d’un es-pai d’expressió propi dels Països Ca-talans.

Aquest disc és una bona ocasió perrecuperar un recital de dos cantantsde generacions i latituds diferents ique fruit de la bona sintonia entreambdós, s’ha pogut materialitzar enuna sèrie de concerts i un material fo-nogràfic únic.

Una bona manera perquè les novesgeneracions s’apropen a l’obra deLluís Llach i els seus clàssics com el“Bandoler”, “Venim del nord, venimdel sud” o “País Petit” i perquè alho-ra els més grans escolten les novesveus de la cançó catalana com la deFeliu Ventura.++iinnffoo:: www.propaganda-pel-fet.com

www.lluisllach.com

www.feliuventura.com

Lluís Llach i Feliu Ventura en directe

Que no s’apague la llum

LA GRAN QUALITAT DELS GRUPS EN VALENCIÀNO REP CAP ATENCIÓ DELS MITJANS PÚBLICS

“

ROSER ORTIZ

JOAN CHIRIVELLA


REDACCIÓ VALÈNCIA

“Moviment que intenta treure lesdones de la situació de submissió a l'-home per tal de poder gaudir delsmateixos drets i deures que aquests”.Si podem definir feminisme així, laciutat de València torna a situar-senovament a l’avantguarda del femi-nisme i de la defensa dels drets de lesdones i les lesbianes amb unes Jor-nades de Lluita Feminista que ocu-paran els quatre caps de setmana detardor/hivern. Interessants jornadesper seguir en el camí d’igualació dedrets i oportunitats entre dones i ho-mes que la hipocresia governamen-tal patriarcal i masclista ja dona perfeta a l’actualitat malgrat no respon-dre a la realitat que visquem. Igual-tat que s’ha de plasmar en mesuresconcretes en matèria d’ocupació, dedrets humans, de distribució de re-cursos, de paritat en la democràciaparlamentària i d’exigència que l’Es-tat de Benestar assumesca la realit-zació de tasques tradicionalmentconsiderades femenines per acabaramb la imparitat de papers que la so-cietat segueix adjudicant a dones ihomes. Aquestes jornades, que estan

estructurades en quatre blocs mo-nogràfics, ja han realitzat el primerentre els dies 17 i 20 de novembre enel que amb el títol de “Encreuaments,encontres i desencontres entre leslluites queer i feminista. Parlem so-bre identitats” han ofert a les i als as-sistents curts, conferències i sopars.

El segon bloc, amb el títol deViolència patriarcal, comença el di-jous 24 amb la projecció del curt “Ca-risma” del director David Planell i“Flores de otro mundo”, de la direc-tora Iciar Bollaín. El dissabte 26 a les18’30 hores tindrà lloc a la llibreriaSahiri (al carrer Danzas, 5) una tau-la rodona amb el títol de “Crítica a lallei integral contra la violència de gè-nere”. Al dia següent pel matí hitindrà lloc un intercanvi d’experièn-cies i la posada en comú de projectesdes de l’autonomia de grups de do-nes per a combatre la violència pa-triarcal a la Casa de la Dona al carrerPeu de la Creu, 10-2. Per la tarda, untaller d’Amor Romàntic a l’Associa-ció vegano-vegetariana La Mandrà-gora, situada al carrer Mare Vella, 15B.

Ja el dijous 1 de desembre i fins eldissabte 3, es donarà el tercer bloc

que tractarà el Feminisme i els àm-bits de la precarietat. En aquestesjornades es projectaran llargmetrat-ges com “La vida soñada de los Án-geles”, es realitzaran xerrades-de-bats que partiran amb el tema d’ini-ci de “Projecte precaris a la deriva” iun taller sobre “La huelga de cuida-dos”. Per finalitzar hi haurà una po-sada en comú i un debat entre col·lec-tius involucrats en la precarietat. Lajornada de cloenda suposarà una re-flexió final al voltant de la lluita fe-minista a dia d’avui. El dijous 15 dedesembre a les 19’30 hores, tindràlloc a La Mandràgora la projecció delcurt d’ORGIA i del llargmetratge de1997 “Una canta, la otra no” de la di-rectora Agnès Varda. Al dia següenta les 19’00 h. i a Sahiri es desenvolu-parà la xerrada-debat sobre “El fe-minisme en i més enllà dels centressocials” a càrrec de dones de l’Eska-lera Karacola del Centre Social Fe-minista de Madrid. A la darrera jor-nada es reflexionarà sobre les es-tratègies de lluita feminista des del’autonomia, amb l’exposició delsdubtes, l’intercanvi d’experiències il’anàlisi de l’estat actual de la qüestiófeminista.

Cartell. “Cal enderrocar el patriarcat per acabar amb la violència de gènere” ARXIU

València acull les Jornadesde Lluita Feminista

REDACCIÓ LA COSTERA

L'horta de Xàtiva no solamentestà patint l'agressió de l'expan-sió industrial i urbanitzadora aquè la sotmet la política especu-ladora del govern del PP: les cadavegada més reduïdes terres fèr-tils que queden en explotació hande patir també els abocamentscontinuats d'aigües fecals.

De res no han servit les quei-xes formulades davant l'Ajunta-ment de Xàtiva pels llauradors iles entitats de regants arran d'an-teriors abocaments. Aquestsdies, novament la sèquia Murtaha portat fins als bancals unadensa glopada d'aigües fecals,entre les que es barrejaven ratesmortes, preservatius i fins i tot oli

industrial. La desesperació i la indignació

dels llauradors de Xàtiva és ab-soluta. Cal tenir en compte ques'estan fent importants esforçosper aconseguir la denominaciód'origen de l'all tendre de Xàtiva,per a la qual cosa la bona qualitatde l'aigua de reg és condició fo-namental, i són precisamentaquestes terres de cultiu les mésafectades per l'abocament d'ai-gües fecals.

L'horta de Xàtiva des del Puig ARXIU

REINCIDÈNCIA NOUS ABOCAMENTS

Un altre abocamentd’aigües fecals en l’horta de Xàtiva

L’abocament afectaconreus que opten peraconseguir ladenominació d’origen del’all tendre de Xàtiva


REDACCIÓ VALÈNCIA

Aquestl dimecres 30 de novembrede 2005, a les 11:45 hores, se cele-brarà en el Jutjat penal nº 2 de Valèn-cia el judici contra les quatre perso-nes que el 17 d'octubre de l'any pas-sat bloquejaren l'eixida d'un delstrens que transportaven material dela base de l'OTAN a Bétera cap a unesmaniobres a Saragossa.

Les quatre persones que bloque-

jaren la via de servei per on anava acircular el tren militar amb pancartescontra l'OTAN i les guerres, i enca-denant-se amb tubs metàl.lics, estanacusades de "desordres públics" i elfiscal sol.licita per a totes elles unapena d'1 any de presó.

Per a protegir de la repressió aaquestes persones el Col·lectiu Anti-base considera molt important con-tinuar amb la campanya de suport isolidaritat que es va obrir l'any pas-sat poc després d'aquesta acció di-recta no violenta. Segons els promo-tors, cal demostrar tant al fiscal i aljutge com a la resta d'institucions im-plicades "que els mètodes i les moti-vacions d'aquestes persones comp-ten amb una ampla acceptació so-cial".

Per això proposen un seguit d'ac-cions:

""- Signeu a nivell individual ocol.lectiu (si formes part d'alguna

organització) i envieu la carta desuport al Jutjat, al Ministeri de De-fensa i a la base de l'OTAN. Envieu-

nos també per favor una còpia de lavostra carta per correu postal a l'a-dreça que apareix més baix.

- Firmeu a nivell individual l'au-toinculpació i envieu-la al Jutjat. Ésuna forma de suport més compro-mesa perquè teòricament vos expo-sa a ser acusats com a còmplices del'acció. Però, en la pràctica no exis-teix ni la més remota possibilitat queaixò succeisca degut a la gran quan-titat d'autoinculpacions enviades i aque els jutges no volen complicar mésels processos.

- Distribuiu aquesta informació enel vostre entorn.""

+ info:http://www.geocities.com/pararuntren/

JUDICI AQUEST 30 DE NOVEMBRE SERAN JUTJATS PER ATURAR UN TREN

Encadenades contra l’OTAN. Els activistes bloquejant la via d’accès del tren militar ARXIU

Campanya de solidaritatamb 4 antimilitaristes

REDACCIÓ VALÈNCIA

Coincidint amb l’aniversari dela mort del dictador FranciscoFranco, uns activistes han retiratgran part de les plaques amb elyugo y las flechas que encara erenvisibles a molts edificis del barrivalencià de Benimaclet.

En un comunicat fet públic des-prés d'aquesta acció s'afirma que“la mal anomenada ‘transició de-mocràtica’ no suposà en cap mo-ment un trencament amb el règimdictatorial anterior. La continuïtatamb el passat règim s’ha fet mani-festa en molts sentits. La per-manència de la simbologia feixis-ta pot resultar anecdòtica si tenimen compte que cap dels genocidesdel passat règim pagà pels seus

crims".“De fet, molts han continuat

ocupant càrrecs públics, ja sigacom a representants polítics ocom a membres de les forces deseguretat de l’estat. Tanmateix, lapresència d’aquests símbols cons-titueix un insult i una provocacióintolerable per a la memòria de to-tes les víctimes de la dictadurafranquista. És per això que, dona-da la manca de sensibilitat de lesautoritats vigents (o potser laidentificació d’aquestes amb elssímbols esmentats) s’ha optat peractuar sense més dilació”.

Desenes de plaques van ser re-tirades mentre, mitjançant car-tells, es convocava al veïnat a lasostracció de les plaques restantsen nom la de salut ideològica.

Acció ciutadana. Encara resta simbologia franquista a València

VISITA QUEIXES AL PRESIDENT DEL CONSELL

Retiren les plaquesfranquistes dels edificis de Benimaclet

“Cal demostrar que elsmètodes i lesmotivacions d’aquestespersones compten ambampla acceptació social”

El judici contra lesquatre persones que el17 d'octubre de l'anypassat bloquejarenl'eixida d'un dels trensque transportavenmaterial de la base del'OTAN a Bétera cap aunes maniobres aSaragossa se celebraràla setmana que ve


CRÍTI(CS) CASTELLÓ

Plou sobre mullat. De vegades, unlleuger ruixat, quan el cas afecta aimmigrants sense papers ni drets. Noacostuma a passar res. Però la tem-pesta esclata quan es tracta d'un agri-cultor d'Almeria o d'un brasiler al me-tro de Londres o de tres joves als quialgú va confondre amb un comandod'ETA. El 'cas Roquetas' va retornara l'agenda mediàtica allò que orga-nitzacions de drets humans i de su-port a presos vénen denunciant desde fa anys: la persistència de les tor-tures i abusos policials.

No falten documents que, en sen-tit contrari a les tesis oficials, consi-deren provada l'existència de la tor-tura a l'Estat espanyol. L'informe es-pecial del Relator Especial de l'ONUcontra la tortura de 2004 considera-va que els abusos, tortures i mal-tractaments exercits per les forcesespanyoles de seguretat són pràcti-ques “més que esporàdiques”, pro-ducte del “model de detenció” exis-tent. Un model que garanteix la qua-si impunitat. Entre 1999 i 2003 hi vahaver 178 denúncies per torturescontra la Guàrdia Civil, només nouvan acabar en condemna (Diagonal,núm. 12, pp. 38-40).

En els darrers anys diferents en-titats han expressat la seua preocu-pació per l'elevat nombre de tortu-res (tan sols al 2004 hi hagué 800),l'absència de mesures per prevenirnous casos i de voluntat per garantirque els respon-sables -amb proces-sos judicials que solen durar més dedeu anys- arriben a complir les con-demnes.

La majoria de les organitzacionsde drets humans afirmen que la tor-tura no és sistemàtica, encara quecom assenyala la plataforma Salha-keta es tracta d'una pràctica "siste-matitzada": s'aplica sobretot davantde certs delictes o persones deter-

minades.“Tant el model de detenció com

la seua pràctica", assegura el Relatorde l'ONU, "permeten que es donencasos de tortura i maltractament, es-pecialment en aquelles persones de-tingudes i incomunicades en conne-xió amb activitats relacionades ambel terrorisme". Si bé aquestes inco-municacions no poden superar elscinc dies, segons protocols interna-cionals, les actuals reformes legalspermeten allargar aquesta indefen-sió fins als deu dies (Diagonal, núm.12, pp. 38-40). Entre el 2001 i el 2005hi ha vuitanta casos documentatsde morts en dependències i actua-cions policials; moltes de les quals esdeuen als abusos dels agents.

Abusos de poder a casa nostraA Alcalà de Xivert, la policia com ésben sabut utilitza el mateix materialde treball que a Roquetas. A Caste-lló, el que s'ha anomenant "cas Se-bas" continua obert. En aquest cas,un policia estatal va assassinar a unfutbolista. Ara demanen l'indult pera l'agent, un assassí confés actual-ment en llibertat provisional. Tam-poc oblidem les maneres dels guar-daespatlles de Carlos Fabra, tambépolicies sobradament coneguts perles seues formes brusques amb lapremsa o el cas impune d'un policiamunicipal que va ruixar amb un es-prai als pares i a la seua criatura de12 mesos. I aquell policia municipalque va violar repetides vegades a laseua filla...

Les pistoles d'AlcalàAmnistia Internacional denuncià enel mes de febrer que en el municipicastellonenc d'Alcalà de Xivert lesforces de seguretat utilitzaven pis-toles Taser paralitzadores, les ma-teixes que van ser utilitzades pelsagents de la Guàrdia Civil en Roque-tes de Mar i que provocaren la mort

d'una persona. Aquestes armes d'e-lectroxoc es presenten com alter-nativa a l'ús d'armes de foc o letalsamb el fi de reduir el risc de ferideso mort. No obstant això, tenen la ca-pacitat d'infligir un dolor sever permitjà de la descàrrega de 50.000 voltsal cos en pitjar un botó, fet que lesconverteix en un instrument molt pe-rillós de tortura i maltractaments.

El policia municipal violadorEl Tribunal Suprem de Madrid ha re-baixat de 17 a 8 anys la condemna alpolicia de Castelló que va ser con-demnat per agredir sexualment a laseua pròpia filla durant un períodede set anys, ja que no considera pro-

vat que el policia utilitzés la violèn-cia per a dur a terme les violacions.La filla va patir agressions des que te-nia vuit anys fins als quinze, en quèva abandonar el domicili familiar, i hapatit greus seqüeles psicològiques.

Segons va publicar L'AVANÇ, laSecció Tercera de l'Audiència de Cas-telló va condemnar al policia local Ri-cardo Semper a 17 anys de presó i in-habi-litació, i a indemnitzar a la víc-tima amb 60.100 euros per un "de-licte continuat d'abusos sexuals iagressió sexual". El policia condem-nat va abusar de la seua filla des queaquesta tenia vuit anys fins als quin-ze, quan aconseguí fugir de casa i seracollida en una llar de dones mal-

tractades. Les agressions consistienen diversos tocaments inclosos elsgenitals i en els darrers temps vanarribar a incloure penetració.

La xiqueta intentava rebutjar lesagressions, però el pare la subjecta-va amb força.

La filla del policia ha patit greusseqüeles psicològiques pels abusospatits. Entre les conseqüències delsabusos en la víctima la sentència cita"ansietat generalitzada, estat de-pressiu, disminució de la respostaemocional, alteració de l'autocon-cepte i l'autoestima i idees d'auto-culpabilització".

Els perits que van testificar su-bratllaren amb contundència la cre-

Agressió a L’AVANÇ. Agents de paisà agredeixen un fotògraf del periòdic mentre treballava ARXIU

Més enllà del “cas Roquetas”INFORME ABUSOS POLICIALS

La mot d’un agricultor a mans de la Guàrdia Civil el passat estiu a Roquetas va tornar a posar de relleu una realitat cadavolta més difícil d’amagar: les tortures i abusos que cometen els cossos de seguretat de l’Estat espanyol


dibilitat del testimoni de la víctima,a la qual van sotmetre a dures provesper tal de comprovar la veracitat delseu testimoni. "Com més hem ana-litzat menys dubtes tenim que els fetssón certs", digué una perit. Unapsicòloga va oferir ajuda a l'agressorper tal d'ajudar a la xiqueta "però elles resistia i insistia en si es podien ono provar els fets". La sentència des-taca que hom no troba en el policia"ni una ombra de penediment".

La mare de la víctima tampoc lidonà suport i "es limitava a dir que lihavia arruïnat la vida", segons els pe-rits. Per la seua banda, el regidor depolicia ha afirmat que l'ajuntamentes limitarà a "fer allò que ens obliguela llei".

Un matrimoni ruixat per un es-prai policialUn matrimoni de Castelló denunciàa l'octubre del 2004 l'agressió d'unpolicia local que presumptament elsva ruixar amb un esprai després deposar-los una multa de tràfic i causarlesions lleus al seu fill de 12 mesos. La declaració prestada en la Comis-saria de Policia adjunta tres parts mè-dics que constaten la presència de di-versos danys lleus en els dos adults ien el seu fill d'un any. L'esmentadadocumentació indica que el marit,J.S., sofreix una irritació de llengua ilaringe acompanyada de conjuntivi-tis.

Els mateixos informes mèdics (fir-mats pels serveis d'Urgències de l'-Hospital General) constaten que ladona, M.C., també presentava símp-tomes de conjuntivitis i irritació ocu-lar derivades del possible contacteamb un gas tòxic. Per últim, el reco-neixement mèdic indica que el nende 12 mesos té rinorrea (afecció res-piratòria) generada pel "contacteamb gas irritant".

El futbolista assassinatEl policia Pablo Santos Turégano vaser condemnat a quatre anys de pre-

só per l'homicidi del futbolista Se-bastián Gómez, Sebas. La defensa vasol·licitar l'indult al Govern amb l'ob-jectiu d'endarrerir el màxim detemps possible l'ingrés a presó, se-gons fonts jurídiques. Aquesta laxi-tud de la "justícia" amb un policia ho-micida contrasta, per exemple, ambels quinze anys de condemna contrajoves bascos acusats de la crema decaixers automàtics. Diferents varesde mesurar la realitat segons qui sigal'acusat. Mentrestant, Pablo Santos Turéga-no, que en l'actualitat té 51 anys i quedes de l'any 2001 està jubilat, es tro-ba en situació de llibertat provisio-nal. Únicament va estar reclòs durantcinc mesos -des de finals d'agost de2001 fins a gener de 2002-, ja que laSecció Segona de l'Audiència de Cas-

telló va acordar la seua posada enllibertat, amb una fiança de 18.000euros a l'espera que es celebrés el ju-dici amb jurat i es dictés sentència.

Els goril·les de FabraSegons van confirmar diversos tes-timonis presencials, un dels guarda-espatlles del president de la Diputa-ció de Castelló va agredir a un re-porter gràfic que cobria la compa-reixença de Carlos Fabra davant elsjutjats de Nules per un presumptedelicte fiscal denunciat per l'AgènciaTributària. La Unió de Periodistes Va-lencians va condemnar aquestaagressió arbitrària i va exigir respec-te pels professionals de la informa-ció.

La Unió de Periodistes va assen-yalar que el respecte a la presump-

ció d'innocència del senyor CarlosFabra que cal exigir a tots els mitjansde comunicació no pot ser obstacleperquè estos mateixos mitjans pu-guen seguir informant de maneralliure d'un cas d'evident interés so-cial que no afecta a un particularqualsevol, sinó a un representant pú-blic d'elevades responsabilitats so-bre el qual pesen notòries imputa-cions judicials.

Són aquests només alguns casosrepresentatius d'impunitat policial.Les denúncies per tortures contra elscossos repressius es continuen pro-duint. Són molts els casos que enca-ra continuen sense esclarir-se. Ésmés: com sosté Jorge del Cura delCentre de Documentació contra laTortura "cap partit, sindicat policial,grup mediàtic ha sol·licitat el cessa-

ment de cap responsable polític nipolicial davant les almenys 63 per-sones mortes en comissaries i caser-nes de les Forces de Seguretat del'Estat entre 2001 i 2004".

Més aviat, des de fa anys, s'estanutilitzant els drets humans i les seuesvulneracions com una arma llancí-vola entre les diverses faccions delsaparells estatals per aconseguir finsque res tenen a veure amb la defen-sa i l'extensió dels drets humans. Anivell d'Estat espanyol, recorda Jor-ge del Cura, podem esmentar la uti-lització mediàtica que va fer el Par-tit Popular, a partir de 1996, dels su-maris del cas GAL per arribar al Go-vern aquell mateix any.

+ info:www.altrecastello.com

Agressió. Detenció de Sal·lus Herrero durant una protesta a La Punta La Punta. La policia va recolzar l’acció de les excavadores V.G..

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 [email protected]


REDACCIÓ VALÈNCIA

Els estudis i investigacions sobre laguerra civil i el franquisme portatsa terme en els últims anys ens handescobert amb tota la seva cruesal'abast de la repressió tant des d'u-na perspectiva global com en estu-dis locals i sectorials. En aquesta lí-nia algunes publicacions ens hanofert per primera vegada la possi-bilitat de conèixer les dades decentenars de castellonencs afuse-llats, assassinats en diferents cir-cumstàncies i morts en presons ocamps de concentració, violènciafísica sobre l'adversari polític. Elstreballs realitzats es limiten ge-ogràficament a la repressió exerci-da en el País Valencià (1) i a estu-dis específics sobre valencians icastellonencs morts en els campsde concentració de Mathausen iGusen (2), a causa de les impor-tants dificultats que representa enaquest país encara actualment ac-cedir a informació dipositada en ar-xius injustament vetats fins i totper als investigadors i a documentsdels quals desconeixem la seva lo-calització o la seva existència.

L'accés als arxius estatals i mili-tars continua sent un tema pen-dent d'abordar per part de les au-toritats i de l'administració, i un as-pecte de permanent reivindicacióper part d'investigadors i ciutada-nia en general. Els pocs avançosaconseguits en aquest aspecte sónresultat de la insistència i el treballdels historiadors, la major part deles ocasions, uns avanços que unitsa la difusió -a través d'Internet omodestes publicacions impreses-d'investigacions i dades per part decol·lectius, associacions de recu-peració de la memòria històrica ifamiliars de víctimes del franquis-me, ens estan proporcionant a poca poc noves dades sobre la repres-

sió franquista de castellonencs foradel País Valencià, uns afusellats, al-tres morts en el camp de batalla ienterrats en fosses militars, men-tre uns altres van trobar la mort enpresons i camps de concentració.

Pel que fa a les víctimes conse-qüència d'afusellaments i execu-cions els llistats oferts en Internetper diversos col·lectius (3) sobre larepressió a Catalunya (Barcelona,Tarragona), Madrid, Màlaga i la in-formació extreta de l'estudi delsexpedients de responsabilitats po-lítiques que es troben en l'ArxiuHistòric Provincial, ens dóna aconèixer fins al moment l'existèn-cia d'un mariner natural del Graude Castelló, Francisco Cuevas Va-cas (4), condemnat a mort en unconsell de guerra d’urgència i afu-sellat a Cartagena i de sis veïns dediferents pobles de Castelló exe-cutats en la presó de Tarragona.

Les malalties, la desnutrició, elsmaltractaments i altres vicissitudsinherents a la planificada ma-quinària repressiva franquista vafer que molts castellonencs, algunsd'ells amb condemnes d'uns pocsanys o castigats a treballs en bata-llons disciplinaris acabessin la sevavida en presons, campaments dis-ciplinaris i camps de concentració

Després de consultar diversosarticles i llistats de morts en diver-sos camps de concentració i pre-sons de la península hem localitzata tres castellonencs enterrats en lafossa del camp de concentració deCamposanco(5), municipi deGuarda de la província de Ponte-vedra, a altres quatre veïns de lescomarques de Castelló enterratsen la fossa del cementiri de Valde-noceda(6), petita localitat burga-lesa de no més de 70 habitants queva albergar una presó de càstig du-rant cinc anys amb un cementiri enel qual reposen els cossos de 151

víctimes del franquisme de dife-rents províncies, i a un veí de Pe-níscola mort en la presó de Tarra-gona (7)

Dos milicians de Castelló la ins-cripció dels quals consta en el Re-gistre Civil, van ser enterrats enfosses comunes de la Comunitatd'Extremadura i de Còrdova, altreen el cementiri de Cervera en la co-marca de la Segarra (9) conegutgràcies a un treball d'investigaciórealitzat amb les dades de l'Hospi-tal i del Registre Civil del municipii quatre en la fossa del cementiri ci-vil de Manresa (10), en la qual re-posen 296 dels 405 soldats repu-blicans que van morir en els hospi-tals de sang de la comarca, conva-lescents de les seves ferides en l'-hospital de sang de la localitat

(1)L’obra de referència mes importantes Els afusellaments al País Valencià deVicent Gabarda, també trobem diferentsestudis sectorials i locals.(2)Diferents estudis i llistats de víctimes(Amical de Mathausen, Centre d’Estudisi Investigacions del Baix Maestrat....)(3)Foro por la Memoria i Centre d’Estu-dis i Investigacions del Baix Maestrat(4)Archivo Histórico Provincial, Expe-dientes de Responsabilidades Políticas(5)Campo de concentración de Campo-sanco, de José Antonio Uris Guisantes,en “galicia-suroeste.com”(6)Asociación de Familiares y Amigos deRepresaliados en el Penal de Valdeno-ceda, http://www.carceldevaldenoce-da.galeon.com(7)Centre d’Estudis i Investigacions delBaix Maestrat(8)Registro Civil de Castellón. Secciónde defunciones(9)Els morts per la guerra civil a la Se-garra, de Jordi Oliva i Llorens, Centre Mu-nicipal de Cultura de Cervera(10) La fossa militar del cementiri deManresa, Joaquim Aloy i Bosch,www.guiamanresa.com

INVESTIGACIÓ NOVES DADES DOCUMENTALS

Altres castellonencs víctimes de la repressió franquista

POBLACIÓ/NOM DATA EDAT LLOC MORT OFICI

ALCALÀ DE XIVERT

Josep Cherta Margall 08/08/39 43 anys Tarragona ferroviari

ALCORA

Josep Cherta Margall 08/08/39 43 anys Tarragona ferroviari

ALMASSORA

Joaquín Manrique Galí 28/11/38 Manresa

Vicent Marco Aragón 06/05/39 67 anys Tarragona llaurador

José Borea Domínguez 1943 Valdenoceda

ALTURA

Agustín Yus Prieto 07/02/41 33 anys Camposanco

BENICÀSSIM

Josep Quiles Cucurella 29/09/38 Manresa

BORRIANA

Vicente Gari Simo 20/05/42 Valdenoceda

Ramón Beltrán Ibáñez 20/04/42 Valdenoceda

LLISTAT DE CASTELLONENCS MORTS ACONSEQÜENCIA DE LA GUERRA CIVIL IEL FRANQUISME FORA DEL PAÍS

CASTELLÓ

Tomás Pachés Martí 31/10/38 Manresa

Tomás Breva Valls 22/04/39 44 anys Tarragona enllustrador

Bautista Agost Breva 12/09/38 30 anys Extremadura milicià

Gaspar Peris Pascual 20/01/39 24 anys Córdoba milicià

Joan Almela García 20/10/39 22 anys Tarragona

Francisco Cuevas Vacas 24/05/40 24 anys Cartagena mariner

GAIBIEL

Ramón Moliner Martín 17/08/38 Cervera

PENÍSCOLA

Alfredo Albiol Arenas 13/04/39 24 anys Tarragona

ROSELL

Joan Rodríguez Pla 15/11/39 28 anys Tarragona

USERES

Josep Tena Beltrán 26/07/40 32 anys Tarragona Guàrdia asalt

VILAFAMÉS

José Baldayo Rovira 19/02/41 54 anys Camposanco

VILLAHERMOSA DEL RIO

Vicente Castillo Benages 30/10/41 Valdenoceda

VISTABELLA

Francisco Asensio Salvador 16/08/38 Manresa


ANTONI RICO GIRONA

Tot va començar amb l'anomenada"Operació Estany" desenvolupadapel Govern Aznar en l'anterior le-gislatura. Aquesta operació decaràcter antiterrorista utilitzadaper justificar la intervenció militara Iraq, va dur a la presó a diferentsciutadans catalans d'origen magre-bí acusats de formar part d'unacèl·lula d'Al-Qaeda. Les proves sónper tots ben conegudes: sabó derentar roba. Aquest va donar lloc alque es va conèixer com a "escamotDixan" de Banyoles. En un primermoment, tothom es va escandalit-zar per la intervenció del govern es-panyol i, fins i tot, van haver-hi di-putats del PSOE, IU i ERC que vandemanar responsabilitats políti-ques a membres del PP. Davant l'e-vidència, els detinguts van ser po-sats en llibertat.

L'ombra de l'onze de marçMohamed Benaboura, igual queYoub Saoudi, ingressaven la tardorde 2003 a la presó per una suposa-da ordre d'extradició del governd'Algèria contra ells. Paradoxal-ment, quan mesos abans havien es-tat a la presó acusats de terrorisme,

mai es va demanar la seua extradi-ció per part d'aquest país. Amb l'a-temptat de Madrid, la justícia es-panyola va tornar a ficar a la presó,malgrat que seguien sense proves,a quatre dels detinguts en l'Opera-ció Estany. A hores d'ara, no hantingut encara cap mena de judici.Les proves continuen sent les ma-teixes que en un moment donat elsvan portar a sortir al carrer per lafeblesa de les mateixes. Per adesgràcia dels detinguts, el jutgeque a partir d'aquella data va por-tar el cas va ser Garzón el qual nova fer cas de les recomanacions del'anterior jutge, Polanco, que va serapartat totalment del cas.

Mocions i campanya de suportLa situació va portar a què diferentsajuntaments nord-catalans aprova-ren mocions demanant la no extra-dició, sota cap concepte, als seuspaïsos d'origen. Girona, Salt, Ban-yoles, Figueres o Blanes van serexemple d'açò. El Parlament delPrincipat feia el mateix el 16 de de-sembre de 2004 demanant al Con-sell de Ministres espanyol l'aturadade qualsevol mena de procés d'ex-tradició. Dins la campanya de su-port, es van recollir 2000 signatu-res amb aquesta demanda.

DDoobbllee mmoorraall ddeell PPSSOOEEAquesta actitud és una de les cosesque més ha denunciat la campanyade suport als detinguts des de quees va conèixer la decisió presa a Ma-drid. El PSOE, que tant es va opo-sar a la guerra d'Iraq i que fins i totva ridiculitzar a Aznar al Parlamentespanyol per l'anomenada "Opera-ció Estany" que va dur Benabouraa la presó, ara és el responsable dela seua extradició a Algèria, país onel banyolí està condemnat a mort.Per altra banda, els mitjans de co-municació oficials han silenciat tantcom han pogut el cas. Les informa-

cions donades sobre un cas tantgreu han estat mínimes. Davantd'això, la mobilització popular haestat l'únic mitjà per fer ressò de lasituació.

Por a ser extraditMohamed Benaboura està con-demnat a mort a Algèria per el pre-sumpte assassinat d'un policia. Ell,que no va ser present en el judicique el condemnava junt a 21 per-sones més, sempre s'ha declarat in-nocent. Per la seua banda, Moha-med ha mostrat por a l'extradició jaquè, malgrat que el govern espan-yol diu tenir garanties de què noserà executat, diferents compa-triotes seus que es van lliurar vo-luntàriament a les autoritats de paï-sos com Alemanya o Itàlia acusatspel mateix cas, han patit torturesdurant vint dies a les comissaries al-gerianes i un d'ells va ser assassinatdurant els interrogatoris. Per altrabanda, un altre condemnat a mortpel mateix cas i que es troba a

França no serà extradit precisa-ment per la manca de garanties queAlgèria dóna respecte a l'execucióde la sentència.

Mobilitzacions ciutadanesLa Plataforma Aturem la Guerra deGirona, integrada pels movimentssocials i polítics d'esquerres de laciutat, ha estat l'encarregada demobilitzar, dins les seues possibili-tats, a la ciutadania contra aquestainjustícia. En els diferents comuni-cats fets públics s'acusa a ZP i el seugovern de "còmplices de la pena demort". El dimarts 8 es concentra-ven davant la subdelegació del go-vern a Girona i després acudien alplenari de la ciutat a recordar al ma-teix l'aprovació d'una moció mesosenrere contrària a l'extradició deMohamed. Diumenge 13 reunia amés de 150 persones en manifesta-ció pels carrers de Girona amb lapresència de persones conegudescom Josep Maria Terricabras i regi-dors del municipi.

MOBILITZACIONS LA PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA DE GIRONA ENCAPÇALA UNA CAMPANYA DE DENÚNCIA DEL CAS

Un algerià condemnat a mortpodria ser extraditat pel GovernEl passat 4 denovembre, s'aprovaval'extradició a Algèria delveí de BanyolesMohamed Benaboura,condemnat a mort alseu país d'origen

Manifestació pels carrers de Girona en solidaritat amb Benaboura, el passat 13 de novembre ARXIU

Un altre condemnatque es troba a Françano serà extradit per lamanca de garantiesque dóna Algèria

25-03-2003: quatre persones sóndetingudes sota la llei antiterroris-ta per ordre de Garzón: l'OperacióEstany.11-09-2003:és detingut Youb Sau-di, de Salt, per una suposada or-dre d'extradició a Algèria.Finals de setembre de 2003es re-obre el cas de l'Operació Estanyper un informe de l'FBI. El jutge Po-lanco tanca el cas i deixa els de-tinguts en llibertat.30-10-2003: en Mohamed Bena-boura, de Banyoles, és detingut peruna altra ordre d'extradició.4-11-2005: el govern ZP aproval'extradició de Mohamed Bena-boura en un termini de 15 dies.

Breu cronografia del’operació Estanyordenada per Garzón

Dades

LABORAL24 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

REDACCIÓ

L'illa de Menorca, potser la mes ra-madera de les Illes Balears, comptaamb l’únic govern del Pacte de Pro-grés al seu Consell Insular. El depar-tament d'Economia està encapçalatper la consellera del PSM AntòniaAllés Pons, i té comptències autonò-miques en Agricultura, Ramaderia,Pesca i Artesania segons la llei 8/1999d'atribució de competències en matè-ria d'agricultura, ramaderia, pesca iartesania als consells insulars de Me-norca i d'Eivissa i Formentera

Durant les darreres dècades del se-gle passat, la crisi de l'única empresatransformadora de l'illa, el Caserio, vaprovocar un canvi en el model pro-ductiu de l'illa. "D'ençà la seva funda-ció als inicis de la dècada dels 30, l'em-presa trobà la seva matèria primeraen el formatge produït a les grangesde l'illa, fins el punt que la seva pos-terior expansió féu capgirar l'estruc-tura productiva del sector agrari me-norquí, que acabà especialitzant-seen el producte transformat que, encada moment, necessitava la planta.Si primer van ser les tradicionals fo-gasses (peces de formatge), a la dè-cada dels noranta s'induí els llocs me-norquins a fer les inversions necessà-ries per a produir un tipus de qualla-da que permetia a la planta de bene-ficiar-se d'un producte més estanda-ritzat" .

No obstant, a Menorca sorgiren al-tres iniciatives industrials relaciona-des amb la llet i els seus derivats,comptant entre elles amb la produc-ció de COINGA, totes les empreses in-dustrials i artesanes inscrites en elConsell Regulador de la Producció delFormatge en D.O.P. Maó -Menorca, iara està en marxa la construcció d'u-na indústria per part de CAPSA (As-turiana) amb un acord amb COINGA;canviant,per tant, la tendència deltombant de segle.

Així, durant els darrers anys de les

vendes a indústries (Kraft) compraanualment la llet o derivats equiva-lents sobre un 22%; a COINGA ( i perCAPSA) un 36%. De les set indústriesrestants, ubicades en territori me-norquí, cap no sobrepassa el 8% deltotal de quota.

En conseqüència, pot afirmar-seque el sector ramader menorquí estroba en una situació d'elevat grau demonopsoni pel que fa al seu produc-te principal.

El sector agrari menorquí, doncs,arriba al tombant de segle amb unafortíssima especialització lletera, in-duïda històricament per una indústriaagroalimentària que n'absorbia tota laproducció, i amb un elevat grau deconcentració per part de la demanda

Es van intensificar moltes explota-cions passant de 10-12 vaques a 50-60, amb els conseqüents problemesde maneig, arribant a una situació dedependència de la importació de pin-sos. Actualment l'illa té 25.000 capsde vacú amb una quota de llet entornals 60 milions de litres.

Ôbviament, per tant, aquesta es-tructura productiva posa en perilll'explotació tradicional, degut a la ne-cessitat de producció intensiva i con-centració.

L'aparició d'una industria alterna-tiva, cooperatives, la protecció del for-matge amb la figura de la denomina-

ció d'origen, com punta de llança d'unsubsector especialitzat i capaç d'ofe-rir una major gamma de productes ide major valor afegit, la diversifica-ció cap a d'altres sectors com la pro-ducció de productes de qualitat decarn, vi, mel i la recuperació de con-reu com el de l'olivera, i la producciód'agricultura ecològica ( passant enels darrers anys d'1 operador a 47operadors inscrits en el CBAPE), hansigut algunes de les mesues poten-ciades per a la reconversió d'aquellesfinques que no resultaven rendibles.

Calia però, encetar una política de-cidida, segons declaracions de Sa-muel Gomila, Director Insular d'Agri-cultura, per a fer de l'activitat agrariad'un conjunt d'explotacions tradi-cionls, que mai seran rendible en laproducció de llet, el centre d'un mo-del territorial, que possibilitara la per-vivència al llarg dels temps d'aquestsagricultors fent d'agricultors però quealhora fòcin subjectes actius en la de-fensa del territori, no com a simples"jardiners". "Ens trobam en una illa tu-rística, declarada per la UNESCO Re-serva de la Biosfera, on el paisatge, labisodiversitat i la conservació delmedi, amb una societat compromesaamb això tal i com reconeix la matei-xa declaració, son els seus principalsreclams. No fóra injust, idò, que elspagesos -autèntics preservadors d'a-

quest medi- veiessin compensat elseu esforç diari per al mantenimentde l'equilibri territorial i de la imatgeque serveix de reclam de l'activitat tu-rística.

Aprofitant el desé aniversari de ladeclaració de l'illa com a reserva de labiosfera, el Departament ha posat enmarxa el CARB, contracte agrari dela reseva de la biosfera; iniciativa in-novadora i pionera als nostres països;publicada enel BOIB núm. 34 de 26de febrer de 2005 i que podeu con-sultar a www.cime.es, en el Departa-ment d'Economia; amb coordinació icomplementant l'acord de Pràcti-ques sostenibles del GOB (www.gob-menorca.com). Es tracta d'un ambi-ciós projecte que pretén acollir alsproductors que treballen per la pro-tecció del medi, assegurant-los ambuna ajuda econòmica importan- ambfons propis d'aquest Consell Insularde Menorca- i la prestació de certsserveis el manteniment de les seuesexplotacions. queden excloses delcontracte les explotacions extensivespel seu impacte, d'altres requisits sónser agricultor a temps complet i man-tindre els compromisos adquirits du-rant cinc anys.

Existixen dos tipus de compromi-sos, uns requisits previs a la signatu-ra del contracte, i d'altres voluntarisque es poden anar assumint. En fun-

ció d'aquests darrers es calcula la pri-ma a rebre per part de l'agricultor i esrecullen en cinc eixos al voltant de larecuperació de l'entorn, la racionalit-zació dels processos productius, l'a-profitament dels recursos naturals,l'aprofitament de les energies reno-vables i la diversificació productiva.Dins d'aquests eixos trobem mesurescom el manteniment dels murs de pe-dra seca i els boscarrons, el compos-tatge i les mesures per a previndre in-cendis, la creació de pastures natu-rals, plans de pasturatge i la creacióde reseves d'aliments, la instal.lacióde plaques solars, la cria de racesautòctones, la venda directa a la prò-pia finca, etcètera. L'agricultor had'adquirir com a mínim tres d'aquestscompromisos voluntaris, augmen-tant-se en un 10% les ajudes si espractica l'agricultura ecològica o si l'a-gricultor es jove. Totes aquestes me-sures es concreten en ajudes que po-den arribar als 5000 euros per explo-tació.

En el primer any d'aplicació delCARB s'han acollit 70 explotacionsinicialment, de les quals s'ha aprovatla concesió d'ajudes a 54 d'elles.

Els responsables del Departamentconscients de la importància del man-teniment d'un paisatge rural viu i pro-ductiu, com a eix de l'equilibri terri-torial i econòmic a l'illa de Menorca icom element que ha modelat un pais-satge que és un dels principals atrac-tiu turístic de l'illa, intenta controlarla pressió especulativa i turística en elrústic d'agroturismes i turisme rurala través del P.T.I.(pla territorial de l'i-lla); evitant l'entrada d'interessos tu-rístics aliens i despreocupats pel sec-tor agrari. És més, a Menorca i per lesreduïdes dimenssions del territori iper l'estructura del mateix, es possi-ble i compatible el turisme rural sen-se la necessitat d'allotjar-se en el solrústic.

I finalment la passada setmana do-naven llum verda a la declaració de l'i-lla com a territori lliure de transgè-nics, aposta personal del Director In-sular i de la mateixa Consellera, con-vertint-se en el primer territori delspaïsos catalans que adopta una me-sura d'aquest tipus. Es tracta d'un pasmolt important, segons fonts del sec-tor de la producció ecològica a les Ba-lears, ja que és una illa eminentmentcerealista i ramadera. Donat que lamajoria de conreus transgènics esdestinen a l'alimentació del bestiar,açò ens garanteix l'obtenció de pro-ductes d'una qualitat excepcional,ens han volgut manifestar.

Menorca esdevé el primer territori lliure de transgènics

LA MINERA YARA ES RETIRA DEL SAHRADesprés de reiterades denúnciesinternacionals per aprofitar-se de les terresocupades als sahrauis, la minera noruegaYara ha deixat l’extracció de fosfats del queera el 6é productor mundial.

ECONOMIA

Ramaderia. Menorca és l’illa de les Balears on més ramaderia hi ha

PROGRAMA CONTRACTE AGRARI DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA

El Departamentd'Economia del ConsellInsular de Menorca, quedirigeix la nacionalistaAntònia Allés Pons, estàencetant tot un seguit demesures per a fer viable unmodel agrari de xicotetesexplotacions familiars,garants de la protecció icustòdia del territori

25ECONOMIAL’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

Segons ha fet públic el sindicat els im-ports de les distintes partides pres-supostàries de la Conselleria de Cul-tura, Educació i Esport res tenen aveure amb l’”autobombo” de la Ge-neralitat en presentar-los com elspressupostos més socials de la histò-ria. Una any més el STEPV denunciael continuisme d'uns pressupostosd'educació en considerar que noaporten prou per a compensar els dè-ficits crònics del sistema educatiu va-lencià.

Afirmen que són insuficients perquè una vegada més l'aposta és perles subvencions a l'ensenyament pri-vat i el fre a l'increment de l'ofertaeducativa pública en tots els nivells iespecialment en l'etapa d'educacióinfantil. No existeix una garantia pera tota la població de poder cursar es-tudis en centres públics. Per això,afirmen, és necessari que el pressu-post d'educació arribe al 7% del PIB.

Sobre la seua injustícia, el sindicatcreu que els pressupostos no recu-llen les reivindicacions dels col·lec-tius de treballadors i treballadores re-lacionats amb l'educació referents a

la reduccions d'hores lectives, les ju-bilacions anticipades, l’increment deplantilles, la formació inicial i perma-nent, la protecció de la salut i la pre-venció dels riscos laborals

Finalment afirmen que són insoli-daris perquè no garanteixen la com-pensació de les desigualtats i l'aten-ció a la diversitat des de les primeresedats. El capítol de personal no re-cull increments per a la reducció deles ràtios en tots els nivells, ni pro-grames de reforç. Els plans i mesu-res anunciades i publicitades no con-ten amb partides específiques dirigi-des als centres i el professorat. I pera il·lustrar-ho posen un exemple: eldesenvolupament del Pla de preven-ció de la violència escolar (PREVI)només es recull en el pressupost delIVECE (Institut Valencià d'Avaluaciói Qualitat de l'Educació) amb 90.500euros destinats a convenis amb laUniversitat i el centre Reina Sofia pera fer estudis i materials a més d’unspremis per a promoure la convivèn-cia en els centres (en el sistema edu-catiu hi ha prop de 800.000 estu-diants)

Infrastructures insuficientsEn el capítol d’inversions en cons-trucció i millora dels centres docentspúblics que encara són necessàriesper a la implantació dels ensenya-ments previstos en la LOGSE el sin-dicat no treu cap senyal d’avanç. Ansal contrari, afirma que ni tan sols l’en-deutament a través de CREAESCO-LA per a la construcció de centresapareix dotada pressupostàriament

amb el capital necessari per a cons-truir en 2006 tots aquells centrespendents, any rere any, i que obsta-culitzen el desenvolupament com-plet del nou sistema educatiu, espe-cialment i directa, en l'ensenyamentpúblic. Les xifres són delatores, en elpressupost de la Conselleria per a lesprevisions d’inversions reals en no-ves construccions i adaptacions hi a2.904.407 menys que en l’any 2005(-7,3 %).

Fals increment en la despesa demanteniment de centresLes crítiques no acaben aquí. El sin-dicat afirma que un any més la parti-da del pressupost de despeses defuncionament dels centres docentspúblics reflecteix un increment en-ganyós, ja que amb ell ha d'atendre'sno sols als centres nous que han co-mençat a funcionar en 2005 i ho fa-ran al llarg de 2006 sinó també a totsel programes i despeses de funcio-nament de la Direcció General d’En-senyament. Així l’increment del enPrimària i de Secundària no arriba al30% reclamat pels centres per poderafrontar el desfasament entre les pre-visions de l'Administració quant adespeses es refereix i els incrementsde preus d'aquells béns que es ne-cessiten per al funcionament ordina-ri dels centres: Combustible, electri-citat, telèfon i especialment el man-teniment d'equips informàtics...

Tot mentre la despesa destinadaals centres concertats s’incrementasensiblement i la despesa destinadaa guarderies municipals descendeix.

REDACCIÓ VALÈNCIA

Les organitzacions professionalsagràries de la Comunitat Valencia-na, LA Unió-COAG, l'AssociacióValenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) i UPA han anunciat en uncomunicat de premsa que es mo-bilitzaran el pròxim 28 de novem-bre en diferents punts de les co-marques centrals en senyal de pro-testa per la greu crisi de preus quepateix el camp valencià i per l'aug-ment desmesurat del preu del ga-soli.

Les mobilitzacions, que es con-cretaran en concentracions i trac-torades massives per les carrete-res, es produiran de manera si-multània en les comarques d'Utiel-

Requena i la Ribera, així com en-front de la Delegació d'Hisenda, enel carrer Guillem de Castro, en plecentre de València. Totes les con-centracions començaran a les10:30 hores. Així mateix, no es des-carta estendre les mobilitzacions aaltres comarques valencianes.

Les organitzacions agràriesAVA-ASAJA, LA Unió-COAG i UPAhan convidat a les cooperatives aque es sumen als actes de protes-ta convocats per al 28 de novem-bre, unint-se la veu de tot el campvalencià per a reivindicar una so-lució a la greu crisi de rendabilitatque sofrix el sector.

Per la seua banda La Unió-COAG assenyala que el projecte depressupostos per a 2006 de la Con-selleria d'Agricultura, presentat ameitats de novembre a les CortsValencianes, no servirà per a fre-nar la brutal crisi que pateixen elsllauradors i ramaders valencians.Sobretot les derivades del Pla Mi-llorar, 1.700 milions d’euros quehavien de distribuir-se en 5 anys ique ho faran en 8.

Els 200 treballadors de la factoria dela cervesera DAMM a la localitat valen-ciana d'El Puig han encetat aquestasetmana una sèrie d'aturades de doshores per denunciar el que considerenincompliment del conveni colectiu perpart de la direcció. L’empresa catala-na va adquirir la factoria que actual-ment treballa per a fer la marca blan-ca d’una de les cadenes se supermer-cats més gran del País Valencià. Se-gons els treballadors fa dos anys queel conveni es signà i aquest està moltlluny de complir-se.

Aturades a la DAMM d’ElPuig

EDUCACIÖ ELS PRESSUPOSTOS NO S’AJUSTEN A LES NECESSITATS

L’STEPV critica el projectede pressupostos de 2006

PROTESTES ELS LLAURADORS TAMBÉ ES QUEIXEN

Mobilització agràriapels preus delcombustible

La primera valoració quel’STEPV-Iv ha fet delspressupostos d'educacióper a 2006 dóna duesclares conclusions:insuficients, injustos iinsolidaris

Dades

El proper dia 28 serà jornada de reivindicació agrària al País Valencià per la crisi derivada del preu del petroli

CGT ha feta pública una sentència enla que el Tribunal Superior de Justíciade la Comunitat Valenciana, desprésde la interposició d'un recurs de súpli-ca per part de l'empresa demandada,Eichhoff Reles, ha reafirmat la sentèn-cia favorable a CGT dictada pel jutjatsocial número Cinc de València.Aquesta declara “l'existència del com-portament antisindical de la demanda-da” en destinar a tres afiliats de CGT imembres del Comitè d'Empresa a “re-alitzar tasques de neteja i pintura con-sistents a esborrar unes pintades”.

Condemnada per fer es-borrar pintades sindicals

La plantilla de 110 treballadors de Ce-rámicas Cabreras va començat aques-ta setmana concentracions a les por-tes de la factoria ubicada a Sant Joande Moró, a l'Alcalatén, perquè no hancobrat des de fa tres mesos. El secretari del sector ceràmic de Co-missions Obreres, Vicent Ortells, hadestacat que la situació és insosteni-ble. Els treballadors han volgut huimostrat la seua protesta a l'opinió pú-blica després d'haver presentat diver-ses demandes al jutjat.

Vaga en una empresa deltaulell de l’Alcalatén

SI NO HO DIC REBENTE ! DE XAVIER ALIAGA

Aquesta novel·la del periodista xativí Xavier Aliaga faun retrat de la generació a la qual pertany, a través d’u-na parella de trenta-i-pocs en què canalitza alguns delsproblemes més actuals de la nostra societat: l’especula-ció urbanística i la corrupció política i l’actual sistemad’ensenyament.

Amb un estil àgil i precís, Xavier Aliaga literaturitza al-gunes de les qüestions més candents de la nostra socie-tat a través d’uns personatges que s’enfronten alhora amocions de censura, PAI, especulació, un sistema edu-catiu en decadència, amb una relació de parella en ho-res baixes i que pateix de la monotonia tan habitual d’a-quests dies.

Tan sols ens queda recordar el Premi de Narrativa Vilade Lloseta a Mallorca que ha rebut aquesta magníficanovel·la d’un periodista multidisciplinar, que ha demos-trat que el periodisme i la literatura no sempre estanrenyits. Esperem que aquesta “Si no ho dic, rebente”tinga una merescuda continuïtat, després d’haver estatdonant tombs durant els darrers tres anys fins a poderveure la llum i descobrir-nos un excel·lent escriptor.

L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

REDACCIÓ

Un nou cicle de música en va-lencià arriba a la ciutat de Valèn-cia, en aquesta ocasió és el “TeatreEl Micalet” qui obre les portes a“Intèrprets”, un cicle que del noua l’onze de desembre portarà alsseus escenaris tres cantautors demoda: Pau Alabajos, Òscar Briz iGerard Quintana.

Segons Abelard Saragossà “ten-dror, molta tendror: eixa és la co-lumna que vertebra les cançonsdel disc recent Futur en venda, dePau Alabajos i els Músics Furtius.Una tendror que brolla des d’unabase sonora insòlita: a la veu dePau i les guitarres acústiques d’elli d’Andreu, se sumen un cello(Hermes) i un violí (Laura), quefan que les cançons siguen comuna brisa de mar, la qual va acom-panyada de trompeta (Roberto),piano, acordió, harmònica i uns al-tres instruments melòdics, més elfonament de la bateria (Juancho) iel baix (Óscar)”.

D’Òscar Briz, cantautor de L’Al-

cúdia, Jordi Turtós ha dit d’ell quefa “cançons amb paisatge, un pai-satge propi, diferent, seductor. Unrefugi on fer niu i abrigar-se delsoroll... un univers de proximitatsamb els quals començar a regirarla nostra habitació a la recerca deles empremtes que va deixar elnostre jo real... Hi havia una vega-da un horitzó engantxat a unhome...”. Briz presentarà el seudarrer i tercer treball en solitari,que l’ha dut a desenvolupar unacarrera fulgurant dins l’escena dela cançó d’autor.

Per últim “Les claus de sal” ensdescobreixen el Quintana més ín-tim i introspectiu. Aquesta novadimensió musical dóna ales aQuintana per bastir cançons senzi-lles de factura pròpia i també perreinterpretar tercers. El de Gironarecita o canta sobre textos d'EnricCasasses, Joan Margarit i JordiGuardans, i versiona lliurementLluís Llach, Lenine, Sisa i Sushee-la Raman.

Tot sembla apuntar que les ini-ciatives privades comencen a

apostar per programar música enla nostra llengua al País Valencià,mentre les institucions públiquescontinuen mantenint el seu silen-ci.

DANSA: VUELA -T (KRISIS TEATRO)Destaquem també dins la pro-

gramació del Micalet aquest es-pectacle de dansa que tracta de labogeria d'estar boig per viure, deplorar i riure amb l'ànima, de sen-tir sense por de les mirades, deparlar en veu alta, de fer l'amor enl'aire, d'arribar al cent per cent detot, passe el que passe, perquèquè té de roín la mort, res, sempreens queda tornar a nàixer… i açòés el que fan els personatges quepassegen per este món d'imatgesque es pretén crear, moren i renai-xen contínuament, aprenent o de-saprenent, no importa , però sem-pre sense por d'arriscar ja que notenen res a perdre, sempre hi hauna segona oportunitat….

++ iinnffoo::wwwwww..tteeaattrreemmiiccaalleett..ccoomm

GERARD QUINTANA, ÒSCARBRIZ I PAU ALABAJOSCICLE “INTÈRPRETS” AL MICALET

EL PRIMER CICLE “INTÈRPRETS” REUNEIX AL TEATRE EL MICALET TRES DE LES MILLORS VEUS DEL POP CATALÀ

28 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

XAVIER MARTÍNEZ

Envenenado, West Mont-gomery Revisited i Wasn’tit ? de la Sedajazz LatinEnsemble, Miquel Cas-sany i Enclave Latin Jazzrespectivament, són lesdarreres novetats dis-cogràfigques dins l’escenajazzística valenciana, queel segell Sedajazz Recordsha llençat al mercat, i deles quals formen part unbon nombre de prestigio-sos músics valencians.

El primer d’aquests àl-bums, Envenenado de laSedajazz Latin Ensemble,ofereix en el seu segontreball discogràfic una sè-rie de composicions d’u-na gran diversitat, en unaformació de nou músicsamb Mike P. Mossman a latrompeta, Jesús Santan-dreu i “Latino” als saxostenor i baríton, Santi Na-valon i Iva´n “Melón” alpiano, Horacio “El Negro”a la bateria, Mario Rossyal contrabaix, Carlos Mar-tín al trombó i LuisitoDulzaides a les congues.

La majoria d’aquests mú-sics provenen de pobla-

cions valencianes com Se-daví, Godella i Carcaixenti d’altres de Nova York,Barcelona i l’Habana, totbarrejant les seues arrelsllatines i mediterràniesper a facturar un discd’exquisida oïda enregis-trat als estudis Red Ledde Madrid al juliol del2004.

El segon d’aquests tre-balls que presentem , ésun homenatge al guita-rrista nord-americà WestMontgomery enregistratals estudis Tabalet d’Albo-raia en dues sessions: el 9de desembre del 2003 i el12 de juliol de 2005.

Amb un títol més que evi-dent, West MontgomeryRevisited, Miquel Cassanyha volgut fer palés la seuavoluntat de reconeixe-ment d’un dels grans obli-dats del jazz.

Cassany recupera l’únicapeça de Montgomery queha fet història, Four OnSix, amb d’altes no tan co-negudes per al gran pú-blic. La formació de sep-tet de la qual s’ha reunitMiquel Cassany, en la que

destaquen Felipe Cucciar-di a la bateria, Luís Larioal contrabaix, David Pas-tor a la trompeta i PericoSambeat al saxo alt, entremoltes altres col·labora-cions de jazzistes valen-cians, rememora el millorhard bop dels anys sei-xanta, com la de les ban-des d’Art Bakley o HoraceSilver.

En tot cas aquest discserà un dels millors de ladècada, sense cap dubte,amb una precissió i unanitidessa que reten home-natge a un dels grans deljazz de la millor forma quees mereix.

I per últim la darrera no-vetat discogràfica del jazzvalencià, Wasn’t It d’En-clave Latin Jazz, contaamb la col·laboració deDavid Pastor, Jesús San-tandreu i Santi Navalón irecull la millor tradició dela fusió de jazz més tradi-cional i la música llatinad’artistes internacionalsde la talla de Chick Corea,Michel Camilo o MichelPetruciani.

Aquesta banda valencia-

na, demostra amb aquest,el seu primer treball, l’ex-periència adquirida a fes-tivals valencians i estatalsi la seua vessant didàcticacom a professors de di-verses escoles i conser-vatòris.

La bona salut del jazz va-lencià es demostra dia adia, si en la passada edicióde L’AVANÇ parlavem del’edició del segon volumde les Noves Músiquesper a Big Band i ara hofem d’aquestes tres nove-tats, molt aviat ho faremtambé del proper llença-ment discografic de XimoTebar i d’altres autors va-lencians, i que ve a de-mostrar com el País Va-lencià és la punta dellança jazzística de l’estatespanyol, encara que des-prés les institucions i elsmitjans públics no pres-ten la deguda atenció, quesi presten a altres indretson son premiats i recone-guts de l’escena jazzísticaeuropea.

++ iinnffoo::wwwwww..sseeddaajjaazzzz..ccoomm

SEDAJAZZ RECORDS LLENÇA TRES ÀLBUMS DEL MILLOR JAZZ VALENCIÀSedajazz Latin Ensemble, Miquel Cassany i Enclave Latin Jazz, són les tres darreres referènciesd’aquest segell valencià que confirmen al País Valencià com l’avantguarda jazzista de l’estatespanyol

HOMENATGE A L’OVIDI A LA POBLA DE VALLBONA

Toti Soler actua al Centre Cultural de La Pobla de Vallbona dins el cicled’homenatge a Ovidi Montllor, organitzat per aquest municipi

REDACCIÓ

Aquest divendres tindrà lloca la Casa de la Cultura de laPobla de Vallbona el concertde Toti Soler dins del “Ciclede Música en Valencià OvidiMontllor” que organitza laRegidoria d’Ús i Promoció delValencià.

L’objectiu principal d’aques-ta iniciativa és “la promociódels grups musicals que s’ex-pressen en valencià a fi d’a-costar-los així als ciutadans

de la Pobla, del Camp de Tú-ria i de la resta de municipisvalencians. No obstant això,el cicle no se centra en unúnic estil musical, ja que arre-plegarà totes les tendènciespossibles per a arribar a totsels veïns de la Pobla. Fins arahi han actuat Lluís Llach, Fe-liu Ventura i els grups Bajo-queta Rock i Sva-ters”.

El regidor de Joventut i d’Úsi Promoció del Valencià, Jo-sep Vicent Garcia, ha afirmatque amb aquest cicle musical

“responem a les demandesd’un ampli nombre de veïns iveïnes de la Pobla que al llargdels darrers 20 anys no hantingut l’oportunitat d’escol-tar els grups musicals quecanten en valencià”.

El cicle pren el nom d’OvidiMonitor, en un intent de re-tre un homenatge a aquestmúsic valencià després de lanegativa de l’Ajuntamentd’Alcoi, el seu municipi denaixement, a fer-li’n un als 10anys de la seua mort.

LUCAS MARCO

Immanuel Wallerstein (NY, 1930),sociòleg i historiador és actualmentun dels intel.lectuals més impor-tants del món. Creador de la pers-pectiva crítica de l'anàlisi del siste-ma-món, plasmada a The ModernWorld System (3 vol.) entre el 1974 iel 1988, és també autor de Movi-mientos Antisistémicos (junt a G.Arrighi i T. K. Hopkins, publicat encastellà a Akal, Cuestiones de Anta-gonismo, 1) i de Impensar las Cien-cias Sociales i Abrir las Ciencias So-ciales (ambdos publicats en castellàper l'editorial Siglo XXI), entremolts altres llibres i articles. Actua-lement Wallerstein és Senior Rese-arch Scholar a Yale, dirigeix el Fer-nand Braudel Center de Binghamtoni és investigador de la Maison de l'-Homme de París. Els seus articles depremsa, habitualment publicats peldiari mexicà La Jornada, són gene-ralment reproduits al periòdic digi-tal Rebelión, sempre amb la seua ca-racterística lucidesa.

En aquest conjunt d'articles i con-ferències que l’editorial Txalapartareuneix en aquest volum, Wallers-tein planteja la seua tesi fonamentalque guiarà el conjunt de la lectura.Segons Wallerstein, ja fa alguntemps que el nostre sistema històric,la economia-món capitalista es trobaen una crisi estructural. Ens trobemdoncs en una etapa de caos, pro-duint-se així una bifurcació. En cin-quanta anys el nostre sistema-móntal com el coneixem deixarà d'exis-tir per un de nou que podrà ser pa-regut, millor o inclús pitjor que l'ac-tual. L'actual moment, argumentaWallerstein, és un moment de transi-ció sistèmica, en el qual és més im-portant que mai el compromís polí-tic i moral per a transformar el nos-tre sistema-món en un de nou, es-sencialment més democràtic i iguali-tari. Aquesta és la tesi fonamentalde l'autor. És a partir d'aquesta tesique Wallerstein tracta diveros temesal llarg del llibre, com ara la globalit-zació, el racisme, la democràcia, l'Is-lam o la situació actual de l'esque-rra.

La decadencia del imperio, estructu-rat en tres grans parts temàtiques,aporta eines fonamentals d'anàlisisobre la realitat actual. A partir de laqüestió del declivi dels Estats Units,Wallerstein explica les causes fona-mentals de la crisi sistèmica que elsistema-món està patint, dedicant

així tota la primera part de l'obra aexplicar aquesta tesi. A partir d'a-questa clara i lúcida explicació, l'au-tor tracta temes com ara la globalit-zació, el racisme, la democràcia o elrol dels intel.lectuals, sempre amb latesi inicial com a teló de fons. Desta-ca finalment el capítol dedicat a l'a-temptat de l'11 de Setembre contraels EUA. La tercera part del llibreestà dedicada a la situació actual del'esquerra i el seu futur. En aquestapart destaca especialment el capítoldedicat als moviments antisistèmicsde l'actualitat, on Wallerstein recu-pera l'anàlisi d'aquest moviments,sempre segons la seua perspectivaanalítica del sistema-món.

El rigor i la lucidesa analítica d’Im-manuel Wallerstein es barregen enaquest últim llibre i en tota la seuaproducció amb el compromís polític.Segons escriu en la introducció d'u-na altra obra de referència, Capita-lismo histórico y movimientos anti-sistémicos (Akal, Cuestiones de An-tagonismo, 24), "la meua biografiaintel.lectual constitueix una llargarecerca d'una explicació convenienta la realitat contemporània que enspuga permetre actuar sobre ella.Aquesta recerca és al mateix tempsintel.lectual i política, ja que semprem'ha semblat que una no podia anarsense l'altra".

El plantejament de Wallerstein in-trodueix una qüestió fonamental decara als debats dels nostres dies entorn del capitalisme i la globalitzacióen els seus més importants aspec-tes. Per tant resulta una obra de mà-xima actualitat per tal d'apropar-sea l'obra d'un dels autors més impor-tant de les ciències socials.

WALLERSTEIN DECADENT IMPERIL'editorial basca Txalaparta té molt ben acostumats els seuslectors amb selectes obres d'autors sempre amb un perfilcompromès, políticament contundents i d'una detacadaqualitat. Malgrat això, no és habitual trobar un assaigd'aquesta mida. El passat mes de Setembre l'editorial feia lapresentació pública d'aquesta novetat editorial que ara uspresentem.

LUCAS MARCO

El febrer de 1970 es produeixenenfrontaments armats entre l'exèr-cit jordà del rei Husein i la resistèn-cia palestina, afincada a Jordàniades del final de la guerra àrabo-is-raeliana del 1967. El Setembre d'a-quell mateix any, el Setembre Ne-gre, milers de palestins són obligatsa desplaçar-se a Líban. És en el pe-ríode de 1970 a 1972, quan l'autorfrancès Jean Genet es troba juntals combatents i refugiats palestinsa Jordània i Líban. D'aquesta expe-riència es publicarà, pòstumamentUn Captif Amoureux, publicat aFrança el 1986 (existeix una edicióen castellà de l'editorial Debate del1988). Deu anys després Genet estroba caminant pels camps de refu-giament de Chatila a penes uneshores després de la matança de ci-vils palestins innocents a mans de lesmilícies d'ultradreta libaneses, amb laconnivència d'Israel.

Beirut, capital de Líban romania divi-dida entre els sectors oriental i occi-dental des del principi de la guerra ci-vil, el 1976. La zona de Beirut Oest es-tava sota el control del nacionalismelibanès i palestí de majoria musulma-na. El 1978 Israel ja havia ocupat elSud del país per tal d'eliminar la re-sistència libanesa i palestina del nordde la seua frontera. El 6 de Juny de1982, Israel torna a ocupar Líban uti-litzant la temptativa d'assassinat delseu ambaixador a Londres dos diesabans com a detonant. En aquestanova invasió, el general i criminal deguerra, Ariel Sharon, va decidir conti-nuar el seu avanç fins a la capital liba-nesa. Aquesta acció va provocar 18000morts i 30000 ferits, la major part delsquals civils innocents. El 14 de Setem-bre del 1982, l'ultradretà Bechir Ge-mayel, triat president de Líban el 23d'Agost amb el recolzament d'Israel iEstats Units i fill del creador del partitKataeb (Falange) era assassinat. Foua partir d'aquest fet quan les ForçesLibaneses (les milícies falangistes del'extrema dreta cristiana maronita),just després de l'entrada a Beirut deles tropes israelianes, van perpetrarun dels majors crims contra la pobla-ció civil palestina dels últims tempsamb la connivència i la mirada còmpli-ce d'Israel. Ara, vint-i-tres anys des-prés dels fets, un dels màxims respon-sables de la matança és el primer mi-nistre d'Israel, després d'haver estatministre de defensa.

Jean Genet, nascut a París, el 1910,passa tota la seua joventut envoltatd'infinits problemes de la marginalitat.Els seus primers escrits des de la pre-

só són reclamats per alguns delsintel.lectuals francesos de l'època -en-tre ells Jean Paul Sartre i Cocteau-com a exponents de la nova figura li-terària de França. Homosexual decla-rat i reivindicatiu, Genet escriu L'en-fant criminel i Le journal du voleur.Radicalment compromès amb les mésdiverses causes polítiques, Genet viat-ja, el 1969, als EUA per donar suport ala campanya per l'alliberament delspresos polítics de les Panteres Negres.Entre el 1970 i el 1972, viu amb elscombatents i refugiats palestins aJordània i Líban, experiència a partirde la qual narra diversos episodis de ladenominada Revolució Palestina.

El Comité de Solidaridad con la CausaÁrabe (CSCA) recupera aquest textde Jean Genet, Cuatro horas en Chati-la, per recordar aquelles matançes enterres libaneses. Un esgarrifós testi-moni que no deixarà indiferent ningúper la seua bellesa en la escriptura iper la seua contundència poètica, enparaules de Juan Goytisolo, de la màd'un dels millors autors de la literaturafrancesa del segle XX. El llibre està amés prologat pel catedràtic d'àrab i Is-lam de la Universitat Autònoma deMadrid, Pedro Martínez Montávez iacaba amb un text de l'escriptor JuanGoytisolo sobre la relació políticoli-terària de Genet amb els palestins. Unllibre que mereix doncs un lloc privile-giat a les nostre biblioteques perso-nals, per així poder recordar sempre lahistòria tràgica i oblidada d'aquest po-ble digne.

[Podeu trobar aquest llibre al web delCSCA: wwwwww..nnooddoo5500..oorrgg//ccssccaa]

JEAN GENET I PALESTINA

El 16, 17 i 18 de Setembre de 1982 el temps es va aturar en laperifèria de Beirut (Líban). Era, en paraules d'Edward Said, elperíode libanès del moviment nacional palestí.

L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005 29

30 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

Jugar a la corda és una deles activitats més usuals,donat que es pot practicarindividualment o en grup.En el primer dels casos, estracta de fer salts tot aga-

fant cada extrem de la cor-da amb una de les mans.En el segon cas es pot anardes de saltar-la (dos doneni la resta va entrants a bo-tar -normalment acom-panyant-ho amb unacançó-), a estirar-la, en

aquesta ocasió és fan dosequips i una ratlla a terra,al mig, i cadascun estirad’un dels extrems. Superala prova l’equip que nopassa la ratlla.

Continuem oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians perals més menuts de la casa, avui: la corda

L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005 31

DISCOS LLIBRESSURPLUSGLISSANDO*

ANNA COLLLa música pop en la nostra llengua ja fa un tempsque es va desfer del pesat llast de l’era “rock ca-talà”. Eliminats els prejudicis i els folklorismes, aviatens hem trobat amb una nova fornada de joves ban-des que aposten per la qualitat i la innovació, peraportar coses noves a la música contemporània encatalà. Parlem de Glissando* i el seu nou disc “Sur-plus”, una col·lecció de cançons que ens remeten areferències sonores que van des de Le Mans o LaBuena Vida fins a Placebo;o referències temàtiquesque van des de l’intimisme a allò surrealista. I tot,amb unes col·laboracions de luxe: gent destacablecom Miqui Puig o Èric Fuentes de The UnfinishedSimpathy, ajuden a perfilar aquest disc com una gra-ta sorpresa sonora per aquesta temporada.

ANNA COLLLes raons i formes de les guerres han anat evolucionant al llargdels temps, fins a arribar als nostres dies, on darrere dels enfron-taments i els eufemismes, s’amaguen foscos interessos econòmics.Com s’indica des de les pàgines de “El negocio de la guerra”, “enmassa escenaris, la guerra s'ha convertit en un mer negoci, en unproducte empresarial més, on els beneficis del qual poden contar-se en milers de milions de dòlars, i on en lloc de disputar-se llocsgeogràficament estratègics, competeixen per la gestió de l'ajudahumanitària, els recursos naturals o el control del narcotràfic”. Elseu autor, Dario Azzellini (Wiesbaden, 1967), llicenciat en Cièn-cies Polítiques, investigador social, escriptor, cineasta i traductor,col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Peraltra banda, ha destacat pels seus nombrosos documentals sobreLlatinoamèrica, a més d’haver publicat diversos assaigs sobre larealitat social política i econòmica de Mèxic, Colòmbia, Veneçuelai Itàlia..

EEll mmiilllloorr nneeggooccii ddeell mmóónnEL NEGOCIO DE LA GUERRA DARIO AZZELLINI

Ed. Txalaparta, 2005.Preu: 16 euros

Ed. Discmedi, 2005.Preu: 10 euros.

SUBVERSIONESHABEAS CORPUS

ANNA COLLMentre ens trobem a l’espera del proper disc delsHabeas Corpus, previst pel febrer del proper anysota el títol de “Basado en una historia real”, els ma-drilenys ens ofereixen un disc de versions en formatEP. Una mena de reconeixement cap a algunes ban-des d’allò que es va anomenar Rock Radikal Basc.Així, ens trobem amb un disc que s’obre amb “Fuer-zas de Seguridad”, el clàssic tema de Vómito, acce-lerat i dut al terreny del hardcore. Continua “Enamo-rado de la muerte” de RIP, una altra memorablecançó de l’època. Continuen amb “Cuidado Burócra-tas” dels inoblidables Cicatriz, seguint prou l’esque-ma de la cançó original. “No hay tregua” de Barrica-da, continua com un altre dels “temazos”, tot justabans de tancar el disc amb “Ellos dicen Mierda” deLa Polla Records. El CD a més conté una pista inte-ractiva amb les cançons gravades en directe. Memo-rable.

Ed. Zero, 2005.Preu: 10 euros.

ANNA COLLAlfredo Bonanno, reconegut insurreccionalista italià, es troba ala presó arran del “Procés Marini”, conegut muntatge policialque va suposar l’entrada al talego d’un seguit d’activistes anar-quistes a Itàlia. Alfredo té una condemna de sis anys per apolo-gia i propaganda subversiva. Però Bonanno no només és cone-gut per aquest “procés”; la seua ploma ha deixat escrits un bongrapat d’articles i intervencions incendiàries que no han passatgens desapercebudes dins l’escena i el debat anarquista. Des-prés que durant més d’un dècada circularen textos de Bonannoen castellà en format de libel o penjats a diferents webs, les edi-torials Klinamen i Conspiración ha fet un gran treball de recopi-lació i traducció, en una acurada edició, per tal d’aproximar-nosa la trajectòria de Bonanno, i per extensió a la lluita anarquista aItàlia.

IInnssuurrrreecccciioonnaalliissmmee aannaarrqquuiissttaaNO PODRÉIS PARARNOS ALFREDO M. BONNANO

Ed. Klinamen 2005.Preu: 9 euros.www.klinamen.org

L'Avanç 92

Documents

Transcript of L'Avanç 92