Cinc anys després deltancamentd’EgunkariaNombrosos sectors exigeixen el sobreseïmentdel cas, pel qual set persones hauran dedeclarar com a presump-tes col!laboradores d’ETApàg. 08-09

COMARQUES

Kosova, unaindependènciasota controlinternacionalLes noves institucionskosovars estaran controla-des pels organismes inter-nacionals, i particularmentper la Unió Europeapàg. 06-07

INTERNACIONAL

Sueca-LiteratoAzorín, l’abús queno cessapàg. 16

+ Notícies

ECONOMIA

Crisi globalpàg. 20-21

3 DE MARÇHivern 2008

2 euroswww.lavanc.com

#145

Saragossa 2008,tot s’hi val amb l’excusa de l’Expopàg. 10

Un assessor del PP treballàper als ultres de Guatamala

IDEÒLEG! ANTONI SOLÀ ÉS L’IMPULSOR DEL LEMA DE LA CAMPANYA DE RAJOY

Més escola, més en valenciàEscola Valenciana celebra la V Nit, on presentarà les seues activitats anuals i reconeixerà la tasca que es-tan realitzant entitats i persones per a la normalització del valencià en diversos àmbits. planes centrals

Quadern

NIT DE MUNLOGSEl grup d’Alboraia torna als escenaris acompanyat de Pinka. El lloc, la sala Matisse de València. Músicssense Fotogràg hi van ser amb ells. Tenim les fotos.

Membre del nucli dur de la campanya dels populars, prèviament havia assessorat al Partido Patriota de l’exgeneral colpista Otto Pérez Molina i al PAN de Felipe Calderón a Mèxic. pàg. 12

02 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

PLATON

“La justícia no és altra cosa

que la conveniència del més fort”

SALVADOR BLANCOANTONIO TERRONES RECUPEREM LA MODEL

El 16 de febrer a les 11,30hores anem a reunir-nosdavant la porta principal de

la presó Model de València, per rei-vindicar el patrimoni de tots i totesels valencians i valencianes, queuns bàrbars volen destruir.Construïda a principis del segle XX,la presó Model de València, és unexemple dels pensaments més pro-gressistes, materialitzats en unmonument arquitectònic, de recu-peració dels delinqüents mitjançantl’aprenentatge en tallers d’oficis amés d’humanitzar l’espai peniten-ciari amb cel·les i patis il·luminatsper llum solar. Aquesta construccióera, en el seu temps, un avançdavant les presons fosques i inhu-manes del segle anterior.La dictadura franquista va conver-tir la presó Model justament en totel contrari. Centenars de homesforen empresonats per defensar lallibertat i la democràcia, desprésde la Guerra Civil, i van sofrir tortu-res, humiliacions i mort.Des de Recuperem la Model dema-nem el reconeixement d’aquestespersones, amb una placa comme-morativa, que hauria de estar dinsdel recinte.Ara, uns nous bàrbars instaurats alAjuntament de València i a laConselleria d’Hisenda, volen cons-truir quatre torres ( tres de noualtures i una de setze altures), així

com fer una galeria subterrània pera comunicar els edificis nous i elsde la pròpia presó, produint com aconseqüència, l’elevació del sòldels patis fent impossible un espaiverd (amb arbres frondosos) d’es-plai per als ciutadans, a més d’en-derrocar la muralla actual, quan espodria conservar obrint algunesportes per donar accés al jardí i al’edifici; i fer més grans les fines-tres, del edifici carcerari, desvir-tuant el monument. Desgraciada-ment no és nou aquests atemptatsal patrimoni de tots els valencians,ja ho van fer al Pouet, a la Punta iestan intentant-ho a l’edifici de laantiga Tabacalera i des de fa anysal barri del Cabanyal.En nom d’una modernitat malentesa, provinciana i ridícula, volendesfer-se d’edificis o barrisemblemàtics per deixar l’empentade la seva ignorància i irracionali-tat, en benefici de uns quants quefaran un bon negoci.El Col·legi d’Arquitectes, la Síndicade Greuges, el Consell Valencià deCultura i historiadors de laUniversitat de València , han fetinformes on recolzen la proteccióde la presó Model i deixen palesa labarbaritat que, les dues adminis-tracions, volen fer. Les dóna igual, ells continuen en laseua desfeta, i per portar-la enda-vant faran el que calgui, com ja

feren al desprotegir la Model, bai-xant el grau de protecció, curiosa-ment en connivència les dues admi-nistracions (Ajuntament iGeneralitat), perquè les obres pre-vistes, les torres famoses encara noexecutades, alteren el monument ino permeten declarar la presóModel Bé de Rellevància Local. Es adir que incomplint les lleis, que ellsmateixos aprovaren, van retardar ladeclaració de Bé de RellevànciaLocal, per a després aprovar laconstrucció de les torres i així por-tar endavant la desprotecció. Comes veu tot va ser ben planificat .Paelles gegants i circuït de fórmulaun és la nova moda; la intel·ligènciai la cultura a la foguera, el que estracta és de guanyar diners des-truint, inclús, el patrimoni de laCiutat.La superfície de l’antiga presó éssuficientment gran com per fer ofi-cines administratives (nosaltres noens oposem a destinar una part del’edifici a alguna conselleria) i laresta per fer un ús social per albarri i per la Ciutat. Però, perquèaixò passés, hauríem d’estar gover-nats per persones sensibles a laconservació del patrimoni i lahistòria de la Ciutat i amb seny perfer ús d’aquest, però desgraciada-ment no és així.Sols ens queda que la justícia impe-disca aquest atemptat.

En defensa del patrimoni: Recuperem la Model

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

La Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va començar les seues emissionsl’any 1989 com a conseqüència de l’Estatut d’Autonomia de la Comu-nitat Valenciana i perquè fóra representativa de la nostra societat en el

seu conjunt i en la seua diversitat. En la Llei de Creació es fa referència ex-plícita a la promoció i protecció de la llengua pròpia; a la veracitat, imparcia-litat i objectivitat de les informacions; a la separació entre les informacions iles opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure ex-pressió d’aquestes; a la protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitantl’exaltació de la violència i l’apologia de fets i conductes atemptatòries contrala vida, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. En la mateixa llei tambés’estableix que la RTVV ha de garantir el respecte al pluralisme polític, cultu-ral i lingüístic, religiós i social, així com al valor de la igualtat i a la resta deprincipis recollits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia i en la legislacióbàsica de l’Estat (capítol 1, art. 2). La ràdio i la televisió públiques valencianes incompleixen, des de fa prou detemps, tots i cadascun dels principis que acabem d’esmentar. El fet és tansorprenent que seria massa suau dir que resulta intolerable per a la societatcivil: a més, repugna la intel·ligència pel que suposa de provocadora gosadiamentidera, que desatén els principis més elementals de la convivència. EnCanal 9 es parla bàsicament en castellà i a favor d’una sola tendència política:la del PP. Els professionals valencians del sector audiovisual han demostrat suficient-ment la seua capacitat, i malgrat això, sovint veuen com les seues propostesqueden supeditades a programes de productores afins al PP. Ens trobem es-pais d’ínfima qualitat que exhibeixen models de comportament antisocials. Els treballadors de Canal 9 i Ràdio Nou, les associacions de periodistes i elssindicats fa temps que adverteixen sobre una política d’ocupació laboral ar-bitrària, que busca fer prevaler les fidelitats en perjudici de la qualitat deltreball. Per altre costat, en el Consell d’Administració se senten veus cadavegada més alarmants sobre la dilapidació econòmica de RTVV. Mentre, elsíndexs d’audiència continuen baixant. Canal 9 és hui un instrument totalment al servici del Partit Popular i, quasiexclusivament, una font d’ingressos per a l’empresariat audiovisual afí aaquest grup polític: és prou mirar els telenotícies per comprovar que són elmillor instrument de propaganda del partit governant a la Comunitat Valen-ciana. Per a la RTVV l’oposició senzillament no existeix, com no existeixenles polítiques que no siguen les del President Camps o les de les institucionsque usdefruita el seu partit. El PP és ben conscient de la importància que té la televisió per tal de fer em-passar els seus missatges i la seua propaganda no raonada a la societat valen-ciana. Un cos social que els convé manipulable com més millor. En conseqüència, el Partit Popular no ha volgut sentir les crítiques, i a horesd’ara pretén seguir fent la mateixa cosa sense reparar en danys ni en fraus:als treballadors, a l’erari públic i, per damunt de tot, a la ciutadania que tédret a ser informada veraçment per la televisió pública. Els ciutadans que hem promogut aquest manifest no som ingenus: cone-guem la tendència dels polítics a usar els mitjans de comunicació –públics iprivats– segons els seus interessos. Molta gent està desenganyada. Malgrattot la democràcia i la nostra dignitat ciutadana exigeixen que fem front alsabusos que ens afecten: al mal ús dels diners públics i a la utilització partidis-ta, i en conseqüència fraudulenta, d’uns servicis públics de capital importàn-cia com són la ràdio i la televisió. Per tot això ens hem proposat actuar amb fermesa i demanar als nostres po-lítics que no permeten la continuïtat de la deterioració del principal mitjà decomunicació valencià. Volem veure més cares i escoltar més opinions en elsnostres programes i informatius, i ja des de hui estarem vigilants i denuncia-rem davant l’opinió pública i els estaments corresponents les irregularitatsque es cometen amb total impunitat. Per això demanem, també, la creaciód’una Comissió d’Experts que estudie els problemes i promoga un pacte po-lític i social que permeta el compliment dels objectius que marca la llei i,igualment, l’arribada a una solució pactada del caos econòmic.

Manifest per una televisió publica i plural

Si per mitjà d'un referèndum l'Ulster s'integra al Regne Unit, elSàhara al Marroc, les colònies juevas en Palestina a Israel, Gi-braltar al Regne Unit o Ceuta i Melilla a Espanya no significa-

ria que s'haguera desenvolupat el dret a l'autodeterminació. Per noparlar si Benidorm es proclamara anglesa, Mallorca alemanya oCastelló, dins de dos generacions, romanesa. Serien clars casosd'imperialisme a través d'una estratègia etnicista per a aconseguiruna majoria numèrica amb l'objectiu d'apropiar-se de part o totl'espai físic d'un altre poble. I és que les nacions es caracteritzenentre altres coses per tindre un marc geogràfic definit, la qual cosano impedix que hi haja altres pobles en ell i inclús que esta minoriasiga majoritària en localitats o regions. Tan sol si s'observen elsexemples mencionats com una foto fixa es pot justificar la secessiód'eixos territoris del seu marc nacional.La independència de facto de Kosovo, gràcies als bombes d'uraniempobrit i els míssils de l'OTAN sobre les ciutats sèrbies, exemplifi-ca a la perfecció les secessions impulsades per les potències impe-rialistes. Estem davantd'un pas arrere per aldret a l'autodeterminaciódels pobles, un avanç deles polítiques militaristesi la creació en últimainstància d'un no-estat.Ara Kosovo, convertidaen zona d'ocupació mili-tar, no té un govern real-ment autònom, la seua població no compta amb instruments de so-birania, i la seua depauperada economia –a banda de condicionantsnegatius d'origen- seguirà així ja que és el millor argument de l'O-TAN per a justificar la seua permanència.Que alguns regionalistes i nacionalistes de diversos llocs aplaudis-quen la sui generis independència de l'enclavament balcànic nomésrespon en uns casos a la seua desvergonyida ignorància, i en altres ala seua continuada col·laboració amb l'imperialisme. Només un estú-pit pot concloure que la independència de Kosovo ajudarà a aconse-guir els objectius nacionals d'altres pobles. Només un estúpit elaboraconclusions polítiques basant-se en paral·lelisme infantils falts detota anàlisi objectiva de la realitat i al desenvolupament històric deles nacions. Només un estúpid pensaria que Bush al ser del Partit Re-publicà recolzarà una alternativa republicana en l'Estat espanyol.Hi ha nombrosa i brillant anàlisi sobre la que ja és la major base mi-litar d'EE.UU en el món, sobre la situació colonial de Kosovo i elatropell de l'ONU i les lleis internacionals, sobre el que a conclòscom una neteja ètnica de serbis a Iugoslàvia i sobre la segregacióètnica com a base del projecte imperialista anglosaxó. Però tan im-portant com açò és recordar que si s'hagueren complit els desitjosde la hui majoritària població de Kosovo, el territori s'integraria aAlbània; en conclusió cal descartar que els bombardejos sobre Sèr-bia, ocupació i segregació de Kosovo responga als interessos delsalbanesos. I el més important per als que vivim en l'Estat espanyol,els mateixos motius que Estats Units i la seua cort europea tenenper a destrossar Iugoslàvia els tenen per a mantindre una Espanyaunida i monàrquica com a potència imperialista secundària perònecessària per a la seua penetració en el Mediterrani i Llatinoamè-rica.Kosovo, convertit com Israel en un portaavions nord-americà alsBalcans, servirà als fins per als que ha sigut concebut: base militar ielement de desestabilització en la zona, govern titella amb conegutsvincles amb el narcotràfic i el crim organitzat, i nova càrrega de pro-funditat en el projecte imperialista europeu -la Unió Europea-.

HIPOCRESIA Baixem a Rosa Díez i Maria Sangil per hipocrites.Demanen la detenció dels estudiants que elsescridasaren a Galícia i no s’enrecorden que ellesjunt a Gotzone Mora, feren exactament el mateixcontra Josu Jon Imaz. No vulgues per als demés elque no vulgues per a tu.

FALLES SI ABUSOS NOPugem al col!lectiu veïnal per fer front al tancatmón de les falles, i sobre tot, a aquelles com ladel carrer Sueca, que tenen al poder de la seuabanda. Els veïns han aconseguit retardar elmuntatge de les llums més de quinze dies.

03OPINIÓL’Avanç informació, 3 de març de 2008

Kosovo, l’independentismefeixista!

LA MARJAL

CESAR LLEDO

Només un estúpit pot concloure que la independència de Kosovo ajudarà a aconseguir els objectius nacionals d'altres pobles

Un altre compromís

GUILLEM FONT

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

És evident que, en tant enquant Joan Carles I fou“successor” de Franco, ha

estat ben vist per la dreta herevaseua. Encara que s’ha sabut, que elrei s’ha trobat més a gust ambFelipe Gonzàlez que no amb Aznar.I resultà patètic l’intent del segon,de marginar la institució monàrqui-ca en temes de representació insti-tucional, a favor del seu lluïmentcom a president del govern.Contradictòriamen, però, es valguédel rei per als seus deliris de gran-desa, en fer-lo aparèixer al casa-ment de la seua filla, a l’Escorial, alcostat precisament de convidatstan impresentables comBerlusconi... Ara torna aquellaposició dual dels “populars” enversla monarquia, que els situa en unaderiva “republicanoide” un pèlestrambòtica, alhora que hipòcrita.Per una banda demanen mà duracontra els que cremen fotos delrei...mentre el locutor més afí a laseua ideologia exigeix l’abdicaciódel monarca...en favor del príncepque, pot ser, el consideren més“governable” per als seus interes-sos partidistes. O alhora que el sr. Rajoy es posa unretrat del monarca al darrere seu,per donar-li “cobertura” de “presi-dent” del govern, en la seua arengaals ciutadans -en la vespra del 12d’octubre-; la sra. Aguirre, presi-

denta de la comunitat de Madrid,s’ha destapat demanant en presèn-cia del rei, un tracte “humà” per allocutor de la COPE, que ha exigit ladimissió del monarca. Perquè sem-bla que a la casa reial –com algovern de l’estat i a diversesinstàncies i persones rellevants- noli ha fet gens de gràcia l’ “acudit”de Jimènez Losantos i li ho hanretret.I si en faltava alguna, el sr. Camps–que no Campos-, presidente–que no president- de laGeneralitat valenciana, habituat ala demagògia fàcil, ha volgut araquedar bé amb la casa reial, hono-rant Joan Carles, amb la més altadistinció de la Generalitat, com adefensor de les “llibertats valen-

cianes”, mentre ell les trepitjaimpunement: la llibertat d’escollirescola en valencià, per exemple,quan la demanda de les famíliesestà molt per damunt de l’oferta dela conselleria (mal) ditad’Educació, que el que fa realmentés boicotejar l’ensenyament en lallengua de València. O la llibertatde cursar l’assignatura d’Educacióper a la Ciutadania, que ja éscomuna als països europeus i queel PP ha escamotejat a les comuni-tats on governa, per por a què l’a-lumnat es forme en llibertat i res-ponsabilitat, com a futurs ciuta-dans i ciutadanes. O la llibertat desintonitzar emissores –com araTV3-, que sembla fer-li nosa iposar en evidència el tarannà pro-vincià i excloent del bodrio deCanal9. Així que l’espectacle de la manipu-lació interessada de la monarquia,per part dels “populars” i la posiciódual i contradictòria del PP enversla figura de Joan Carles I, es a la vis-ta de tots. Mentrestant els ciuta-dans faríem bé en recórrer al reicontra els falsos demòcrates, con-tra la censura inquisitorial i contraels atacs a les llibertats, que practi-quen alguns conversos a lademocràcia, que entenen el poder iel practiquen –quan l’aconseguei-xen-, com una “patent de cors” con-tra tots els que no pensen com ells.

PP i la monarquia

Ara sí. Tard, molt tard, peròla crisi del Compromís haacabat: els comunistes

espanyols d’una banda i els ecoso-cialistes i valencianistes d’unaaltra. Sempre és millor la separacióque la “convivència” a galtades (laimatge donada, de fet, no ha sigutgens edificant). Només resta perresoldre, per a no continuar confo-nent els ciutadans, el GrupParlamentari de les Corts i potsercontar les setmanes que quedenperquè els ortodoxos, amb els quiha pactat, se’n desfacen deLlamazares i controlen del tot IU.Allà continuaran devorant-se, en lamillor tradició comunista, fins queels electors els donen l’esquenadefinitivament.

Al País Valencià hi ha tres anys perbastir una alternativa nacionalistavalenciana i progressista al PP quepuga il·lusionar molta gent. Nodiré jo que donar suc de taronja alsdonants de sang estiga malamentperò cal alguna cosa més. Escoltarels ciutadans, sumar persones icol·lectius, estar present d’unamanera constructiva en tots elsdebats públics del país i bastir unprojecte realista i suggeridor per al2011 trobe que en són algunes.Les eleccions generals del marçvinent seran només un primer test:Esquerra Unida presenta AntonioMontalban (Còrdova, 1946), sindi-calista establert a València desdels 70 i que encara no sap parlarvalencià. Tot un símptoma! Bloc-

Iniciativa-Esquerra EcologistaIsaura Navarro (València, 1973),diputada al Congrés aquesta legis-latura. Es podrà discrepar amb ellade la conveniència de tal iniciativao del sentit d’aquell vot però ningúno pot negar que ha treballat devalent i bé. Es mereix repetir peròla Llei d’Hont i altres lleis, mediàti-ques i polítiques, no li ho posarangens fàcil.De fet, és possible que tots elsdiputats del país siguen del PP idel PSOE. Una nova iniciativa éscomplicat d’explicar en un mes.Tanmateix allò més trist seria queel bipartidisme s’establira a lesCorts Valencianes a la properalegislatura. Francisco Camps i sen-se oposició. Us n’imagineu?

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

Requiem a lapluralitatinformativa

PACO GARCIA LATORRE

Creiem que amb la sortidad'Alfredo Urdaci dels infor-matius de la TVE1 s'havia

acabat l'època del NODO, de lesmentides i de la manipulació infor-mativa que el Govern de dretesd'Aznar i companyia feien de la ca-dena pública. Però els temps tot homadura i PSOE, TVE i el acòlits deCamps en Canal 9, tots juntets, hantornat a reviure. Debats que no ho són, tertúlies pre-fabricades a la mida dels grans par-tits, elecció d'una temàtica a gust delconvidat, laminació d'altres opcionsque poden fer ombra i coartamentde la llibertat d'expressió, són les ei-nes que tant PP com PSOE estanemprant en esta campanya electo-ral, on els mas media dels mitjans decomunicació afins, uns per disposi-ció del poder i uns altres dels diners,han deixat als espectadors (elec-tors) sense l'oportunitat de conèixerquines opcions es presenten al PaísValencià la propera legislatura. De la dreta era una cosa previsible,però d'un Govern socialista, que fabandera de la pluralitat i de la lliber-tat d'expressió com a elements bà-sics d'una democràcia madura i con-solidada no s'ho esperaven. A la fi, Zapatero i Rajoy se'n llevenben poc, el despotisme que elsacompanya han fet que la ciutadaniaja no es crega res del que diuen, jaque una vegada han recollit el vots,fan el que volen, i fins a la pròxima. Estem assistint a la mort paulatinade la pluralitat informativa, on elsneoliberals i els socialdemòcrateshan signat un pacte de silenci, unpacte, on l'agressió directa a la restad'alternatives polítiques és un fetmés que evident. Vetant la seuapresència en espais televisius, noconcedint-los entrevistes en emisso-res de ràdio, dualitzant i bipolarint-zant els encontres entre els candi-dats a les generals de març. Tota una estratègia que, en con-nivència oculta, arrossega una càrre-ga de profunditat que no es altraque, silenciar l'opinió de decenes demilions d'electors per a que no pen-sen, sols escolten i al final tinguenque triar entre blanc o negre, sensedeixar-los l'oportunitat de distingirque hi ha més games de color. S'ha començat a escriure l'epitafid'un rèquiem per la pluralitat infor-mativa, una lletra impresa que tren-ca amb tot el sentit d'una democrà-cia moderna, una lletra que va co-mençar dictant-la Aznar i que, si lescoses no canvien, acabarà rubricant-la Zapatero.

DE PROP

Passejant per les nostres terres gaudim demoltes sensacions i satisfaccions, tanmateix,en moltes ocasions, però, et venen temors i

desànim. El poble valencià encara te una gran pa-trimoni rural que deuria conservar, no fa gaire unamic em va deixar un estudi, elaborat per la Uni-versitat de Leicester a Gran Bretanya, sobre elscorrals de l´ interior de La Marina, que em va ferpensar, i és que la gent de fora s´ en adona de quel-com que nosaltres tenim abandonats i sobre els qualja ni reparem.A tot el territori valencià, particularment a les co-marques de Castelló, tenim mostres molt significa-tives de patrimoni rural, creat per la gent que ensva precedir, així podem contemplar entre altres:sistemes de regs, amb assuts, seguies, molins, ca-mions, vies pequaries, sènies, masos, alqueries, riu-

raus, eres, corrals... i tantes i tantes coses més.La veritat és que en algunes comarques, la gran ri-quesa que es va crear esta prou deixada de la made déu, hi ha, també altres en les quals el boom im-mobiliari ha fet una destrossa total. Des de diver-sos àmbits minoritaris, es ve plantejant com con-servar els recursos rurals en benefici de genera-cions futures, per mantindré la nostre cultura po-pular, tot i tenint present les realitat i les noves ne-cessitats.La tasca que ve fent-se des dels equips università-ries o altres col·lectius, per catalogar, inventariar,i seleccionar el nostre patrimoni és molt positiva.Sense major implicació per part del municipis, però,així com sense més finançament públic, i sensibili-tat de la gent, poc es podrà aconseguir. Hi ha exem-ples prou encoratjadors, el d’alguns col·lectius ciu-

tadans, cas de fotogràfics i escriptors, que ens hanacostat a l’abandonament de l’interior rural, així perexemple, el recent llibre editat pel CVC sobre el po-bles abandonats hi és una mostra..Com algunes veus apunten, el turisme cultural potajudar, la compra i habilitació d’espais rurals per lagent de la ciutat, també, ara bé, cal una especialatenció a nivell local, puix la gent del pobles no va-lora les coses. Cal recuperar activitat rural, gene-rar, doncs, estímul, educació, així com promourealgunes activitats que posen en evidencia el valorde les coses i la terra.. En quest sentit, algunes ex-periències com la que es fa a Vilafamés sobre el 1900poden resultar positives, encara que insuficients.Salvem, doncs, el nostre ric i imaginatiu patrimonirural, a llarg termini això ens beneficiarà cultural ifins to, econòmicament.

El nostre patrimoni rural és valuós

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

Trelew, ciutat recolzada sobre l'oceà Atlàn-tic, perduda en la sudenca província argen-tina de Santa Cruz, torna a despertar sorpre-

sa: gairebé 36 anys després del que es va conèixercom “la massacre de Trelew”, han estat detingutsdos ex militars que, fa molt anys, van ser militars enla base del mateix nom. El 22 d'agost de 1972 Ar-gentina va clarejar gelada per l'intens fred típic d'a-questes dates i per la notícia que tots els periòdics,ràdios i televisions difonien en cadena: havien mort16 guerrillers presoners en la base Almirall Zar deTrelew i altres 3 estaven greument ferits. Des delmateix moment es va saber que els presoners ha-vien estat executats, situació que ningú va intentarnegar: l'escamot colpejava dur i les forces conjun-tes de militars i policies reprimien. Solament es vaintentar matisar els fets: els presoners havien estat

confinats en aquella base militar de la fi del món ihavien intentat escapolir-se, motiu pel qual se'ls ha-via aplicat la “llei de fugida”, o siga, els hi va execu-tar en el lloc sense intentar la seua captura. Els de-tinguts eren en la seua majoria dirigents i militantsdestacats de tres organitzacions guerrilleres dife-rents (Ana María Villareal de Santucho, esposa delcap i fundador de l'Exèrcit Revolucionari del Poble– ERP – es trobava entre ells). La base, que pertan-yia a la marina, havia estat triada tant per la seuallunyania dels centres importants de difusió comperquè estava aïllada de la resta del país, a pesar dela qual cosa els guerrillers van organitzar la seua fu-gida cap al Xile del llavors president Salvador Allen-de. En ser detectats per les forces militars operati-ves en l'aeroport local, van haver de lluitar per a pos-sibilitar la sortida d'alguns d'ells, però la gran majo-ria involucrada en l'operació es va quedar en terrasense poder escapar del que es convertiria en un

parany mortal. Els militars al comandament vanrebre ordres de no fer presoners, la qual cosa va se-gellar la destinació dels supervivents. A pesar de latornada a la democràcia, els assassinats de Trelewvan quedar sempre impunes i aquestes detencionsvénen a posar sobre la taula tant el debat sobre laprescripció dels delictes de lesa humanitat (ja queels fets mai van ser ocultats pels militars) com la ne-cessitat que els supervivents del camp popular pu-guen exercir la memòria com un dret. La llei d'obe-diència “deguda” va emparar als assassins fins queva ser derogada pel govern de l'expresident NéstorKirchner, a pesar de la qual cosa els militars involu-crats van seguir sentint-se segurs: estaven en la pe-rifèria del conflicte. L'exercici de la memòria va fertambé el seu, obrint el camí i donant com resultatles detencions d'aquests militars, a pesar d'haver ar-gumentat la seua avançada edat i el seu estat de sa-lut. Tota una lliçó: justícia i memòria.

No hi ha justícia sense memòriajosefina Juste

EXPROFES. UNIV. “MADRES PLAZA DE MAYO

Aprincipis dels anys 90, amb l’acabament dela primera autovia de Llíria, les expectativesde prosperitat i creixement que es van obrir

per al Camp de Túria van ser notables. L’Institutd’Estudis Comarcals del Camp de Túria (IDECO)ja en aquells moment, i dins del procés de reflexióal voltant de la nostra comarca que suposaren elsseus dos primers congressos, analitzava l’impactesocial i econòmic que anava a suposar l’autovia, aixícom també els perills de no planificar un desenvo-lupament ordenat, que el mateix institut va refle-xar magníficament al seu tercer congrés amb un tí-tol més que ajustat a la realitat: El Camp de Tú-ria, una comarca diluïda. Les aportacions d’a-quest congrés sigueren replegades al quadern Lau-ro (2002) on professors com Josep M.Jordan o Jo-sep Sorribes reflexionaven davant allò que ens ve-nia al damunt als veïns i veïnes del Camp de Túriaamb la nova autovia. Utilitzant unes frases del pro-pi Jordan, “tot ha anat encara més de pressa delprevist. Al capdavall, sembla que la comarca esdilueix enmig d’un procés d’urbanització sal-vatge. Resulta engolida per aquesta”.Engolida, arrasada en diríem altres en favor d’uncreixement irresponsable– un informe recent de laUniversitat de València indica que els avanços enbenestar i desenvolupament humà dels valenciansles dues últimes dècades s’han traduït en un cost

ambiental desorbitat - que a portat a la nostra co-marca a un desequilibri extraordinari en relació ales necessitats d’infrastructures, serveis bàsics comeducació, sanitat, benestar, pèrdua del territori i elque és molt pitjor i ho descrivia a aquell congréscomarcal Josep Sorribes “a un engoliment delCamp de Túria, i de la seua pròpia personali-tat dins l’ àrea Metropolitana de València”.És més que previsible que la nova autovia ara ja am-pliada a tres carrils, torne a convertir-se en el ma-teix que als anys noranta del passat segle, en unpotent motor de desenvolupament incontrolat, peròaquesta vegada amb l’agreujant que tots sabem jaels efectes de l’anterior ocasió. Si remunteu l’autovia des de Burjassot fins a Llíriaobservareu l’exemple de desenvolupament de lanostra comarca, amb una seguida inacabable de no-ves vivendes i polígons en procés que formen uncontinu fins a La Pobla de Vallbona i que suposa-ran un augment de població segons els càlculs dela Plataforma per un Camp de Túria habitable queens situaria en uns 500.000 habitants, sense comp-tar amb tot el desplegament de polígons indus-trials que es prepara.Tot açò amb el vist i plau del Consell de la Genera-litat que ha permés d’una forma irresponsable l’ex-tensió d’un model de desenvolupament extensiuque comença a fer aigües per tots els costats, comho demostren els alarmants índex d’augment de ladelinqüència en les àrees residencials similars com

serien el Baix Segura i concretament, Torrevella.Eixe és el futur que espera a la nostra comarca? Els propis tècnics de la conselleria d’Infrastructu-res i Transports reconeixen que aquesta és la últi-ma, que l’autovia de Llíria no es podrà ampliar més.No “en caben” més carrils. Que farem quan en sisanys -que són els càlculs que fan els tècnics- es tor-ne a col·lapsar? Sense una planificació de les infrastructures ade-quada, que supose la millora sensible de les comu-nicacions de tot tipus entre els pobles del Camp deTúria, al mateix temps que ens acoste a Valènciaamb unes freqüències molt més curtes de pas i unaugment significatiu del transport públic; sense unaplanificació dels serveis bàsics com són els educa-tius amb previsions reals de població, coordinantels departaments urbanístics i educatius d’ajunta-ments i conselleries; o els sanitaris, tant pel que faa la millora de les dotacions de centres de salut comdel futur hospital de Llíria que ja naix menut per ala nostra comarca i la Serrania; en definitiva, senseuna planificació global de quina comarca volem dei-xar als nostres fills una vegada el boom urbanísticpasse i ens quedem amb tots els problemes derivatsd’eixa falta de planificació, difícilment podrem evi-tar eixa dissolució de la qual ens parlaven fa unsanys els experts. En mans de tots està impedir-ho, tant pel futurdels nostres pobles, com pel futur d’una comarcavertebrada i amb personalitat pròpia.

Ni amb cent carrils per bandaRafa Cotanda

REGIDOR DEL BLOC A LLIRIA

05OPINIOL’Avanç informació, 3 de març de 2008

No voldria tindre una descortesia, ni fer-me de malvoler, però l’atorgament delpremi reina Sofia d’accessibilitat a Aldaia

és una fal·làcia d’allò més incomprensible. Si aixòvol dir que aquesta població de l’horta és la mésaccessible de totes les ciutats de l’estat espan-yol entre 10.000 i 100.000 habitants, la pregun-ta és la següent: i com deuen ser les altres? Ésincreïble però, si les autoritats ho diuen ... ! Jase sap: primer s’ho guisen i després s’ho mengeni, de pas, ens emmirallen i ens enredren!. Resulta una mica decebedor que, després de 20anys de legislació al respecte, el paradigma delsavanços en relació a aquesta qüestió tan impor-tant per a l’habitabilitat de les ciutats, siga unapoblació com Aldaia. I us assegure que en parleamb coneixement de causa.Des de l’aparició de les «Normes per a l’accessi-bilitat i eliminació de barreres arquitectòniques»(DOGV 12 desembre de 1988) fins avui, tota lalegislació publicada ha resultat ser paper mullat.Durant tots aquestos anys, les autoritats muni-cipals s’han fet els lloguis i han desatès els prin-cipals aspectes d’aquesta legislació. S’han pas-sat per l’entrecuixa unes normes que, de segur,hagueren suposat un important capgirament dela situació desastrosa que patim a hores d’ara.

Però, feta la llei, feta la trampa!. De què serveixuna legislació tan coherent com l’esmentada siningú no la compleix, ni ningú la fa complir?. Pera què unes normes que exigeixen donar priori-tat a les persones vianants i no als vehicles mo-toritzats en la planificació urbanística i arqui-tectònica quan la principal preocupació dels con-sistoris és afavorir la circulació dels cotxes i in-crementar les places d’aparcaments, en detre-niment de la millora de l’accessibilitat vianant.No hauria de ser més coherent planificar la re-ducció dels automòbils particulars i la millora deltransport públic?. I, mentrestant, no deu ser méspositiu sancionar i evitar la invasió de cotxes delsespais vianants?. O que els col·legis eliminen elsaparcaments als patis d’esbarjo i tingueren unsitineraris totalment segurs per a fer possible l’ac-cés de l’alumnat a peu?. O l’elevació de tots elspassos zebra al nivell de les voreres, que hauriende ser com a mínim de dos metres d’amplitud?.O no tocaria ja superar els paranys que signifi-quen els escocells (clots) al voltant dels arbres?.I un llarg etcètera que posa de manifest les misè-ries d’un premi que correspon més a donar-lirellevància a la visita electoral de De la Vegaaquesta setmana, que a la realitat.En el cas d’Aldaia, vinguen vostés i jutgen. Lesbones intencions de l’ajuntament no voldria po-sar-les en dubte, però els fets diuen més que les

paraules. Com a norma general, la nostra pobla-ció també ha sofert una sèrie de modernitzacionsurbanístiques que han estat marcades, en la ma-joria dels casos, per una escala de prioritats sem-pre favorable als vehicles motoritzats. Resulta incomprensible un premi a l’accessibi-litat per a una població que pateix unes deficièn-cies estructurals tan evidents i negatives comara la fragmentació del casc urbà, que està divi-dit en tres parts totalment desconnectades pera les persones que no van amb cotxe. En el casdel Barri del Crist, és molt cridaner: l’únic accésactual és el motoritzat. No hi ha cap itinerari via-nant des del centre d’Aldaia; ni tan sols existeixuna trista vorera en condicions.I si ens anem cap al sud, la cosa encara pintapitjor. Les vies del tren fan que les persones ambmobilitat reduïda, la gent menuda i la gent granhaja de suportar uns nivells d’inaccessibilitat in-tolerables. Travessar d’una part del poble a l’al-tra resulta tota una aventura. Les passarel·les iles escales són tot un desafiament, per l’altura ipel desnivell. Però, paciència, que una vegada iuna altra la solució a aquest problema ens latornaran a vendre per a tractar d’obtenir rèditelectoral. Mentrestant, haurem de sofrir cele-bracions i parafernàlies perquè, per als de sem-pre, tot és vàlid en campanya, i si és amb els di-ners de tothom, millor.

Ja tenim les eleccions Generals a la volta degener i els partits polítics dia sí, dia també,ens bombardegen amb tota mena de propos-

tes d'allò més sucoses. Algunes d'elles saben queno són viables però no passa res, en una cam-panya electoral tot està permés. Al cap i a la fi enpassar uns mesos ningú se'n recordarà d'allòque ens van prometre.La darrera enquesta del CIS (Centre d'Investiga-cions Sociològiques) ens apunta que quasi hi haun empat tècnic entre PP i PSOE. Els socialistesnomés li portarien 1,5 punts d'avantatge als po-pulars. Aquests resultats tant ajustats preocupaforça a aquests dos partits espanyolistes, que hanconvertit aquesta campanya electoral en unaautèntica subhasta. En una subhasta a veure quidóna més, qui fa una oferta més agosarada, quiés capaç de convéncer l'electorat, qui la diu mésgrossa, qui capta l'atenció del sectors d'indecisosque cada vegada és major. Així, si el president Za-patero promet extendre les ajudes per fill a400.000 famílies, el líder del PP Mariano Rajoypromet 2,2 milions de lloc de treball. Si els popu-lars diuen que reduiran l'IRPF un 16%, els socia-listes volen crear 300.000 places d'educació in-fantil. Si la vicepresidenta del Govern, María Te-resa Fernández de la Vega, els assegura als em-presaris que el corredor mediterrani és una in-fraestructura prioritària per al Govern (quina ca-sualitat ! ara se'n recorda la vicepresidenta, quanels socialistes van tindre un bon grapat d'anys persolucionar aquest tema. La manca d'un corredorferroviari mediterrani li ha fet perdre al País Va-lencià milions i milions d'euros), el candidat delPP, Esteban González Pons, ens diu que si el pro-grama dels populars no incloguera el transvasa-ment de l'Ebre ell no seria candidat.A més a més, i mentre aquesta subhasta va pu-jant de to, la Confederació Episcopal Espanyo-la(CEE) va fer públic un document amb la in-tenció de “ oferir als catòlics i a tots els qui de-

sitgen escoltar-los, algunes consideracions queestimulem l'exercici responsable del vot”Aquest document d'una manera molt sibil·lina,com sempre fan els bisbes, és una vergonya pera l'església i apunta clarament a quin partit calvotar i a quin altre no, malgrat que el bisbe de Bil-bao i president de la CEE, Ricardo Blázquez, de-clarava que “ l´Evangeli no s'identifica ambcap projecte polític”. En tractar-se de l'avorta-ment, el divorci o els drets dels homosexuals, elsbisbes tiren foc per la boca. Per a ells tots sónpecadors que aniran directament a l'infern, uninfern que com ens va recordar fa unes setmanesel mateix Papa Benet XVI se'n parla poc darre-rament, però que “ existeix i és etern”. Ui, qui-na por!!Fet i fet, però mentre aquesta subhasta continuaràtota la campanya electoral, i socialistes i popu-lars afilaran les seues propostes, val a dir que amb-dós partits han aconseguit polaritzar tota la cam-panya al seu voltant. I aquest bipartidisme no éspositiu per als valencians i valencianes. Els ga-llecs, els bascos, els catalans, els aragonesos, elscanaris, tots ells tenen els seus partits que a Ma-drid intenten defensar els seus interessos, Però,i a nosaltres ? Qui defensarà els nostres interes-sos? El president Zapatero en un dels seus mítinsva dir que “ Espanya mereix una altra dreta”i que “ la radicalitat de Rajoy l'inhabilita pergovernar l'Espanya plural”. Segurament té raó,doncs al llarg d'aquesta legislatura ja hem pogutcomprovar com se les gasten els Rajoy-Acebes-Zaplana, sota la mirada atenta del líder espirituali ideològic senyor Aznar. Però de la mateixa ma-nera que ell demana una altra dreta per a Espan-ya, els valencians i valencianes també demanemuns partits polítics valencians, de casa nostra, quedefensen els interessos del País valencià. Un paísque econòmicament està molt lluny de ser el Le-vante feliz: som la quarta autonomia amb majordèficit fiscal (-228 milions d'euros en el període

1991-2005); la tercera amb més persones enrenda baixa (84,5% pobres per cada ric); la Ge-neralitat té un endeutament galopant i som l'au-tonomia que més diners deu als laboratoris far-macèutics (590 milions d'euros).A nivell laboralels resultats són també força significatius. Cadatreballador valencià rep de la Seguretat Social 427euros menys del que cotitza i el 48,5% no està qua-lificat. El tancament d'empreses valencianes alllarg del 2007 va ser de 1.598, un 50,3% més queel darrer anys. Aquesta situació en precari fa queel 43% de les famílies valencianes no puga eixirni tant sols una setmana de vacancers a l'any. Eninvestigació som la setena autonomia en despe-sa de projectes d'I+D en relació al PIB. Medioam-bientalment som la quarta amb més residus peri-llosos i la primera amb més llars afectades per con-taminació acústica, sense parlar de la destrucciódel territori per l'especulació urbanística.A mésa més els nostres jubilats cobren una pensió mit-jana de 620,16 euros al mes, 145 menys que la mit-jana estatal.Però si econòmicament va com va, anivell cultural si que som el Levante feliz: el 12,8%de la població valenciana és analfabeta o no teestudis; el 55% dels valencians no van a cap tipusd'esdeveniment cultural en tot l'any; el 40% delsestudiants d'ESO no continuen cap estudi més;el 57% dels valencians no ha llegit cap llibre en eldarrer any I l’index de lectura en valencià és d’unvergonyós 3,6%.Tot açò, i molt més, no ens ha desorprendre si tenim en compte que la despesaeducativa valenciana sobre el PIB (3.555,5 eu-ros) no arriba a la mitjana estatal (3.946 euros).Això sí, la “caixa tonta” ens té bocabadats i somla tercera autonomia més addicta a la televisió.Tot açò, i molt més, és l'herència que ens han dei-xat. De socialistes i populars ja en tenim prou. Araens cal que els valencians també tinguem elsnostres representants a Madrid, doncs a hores d'a-ra ja no hi ha ningú que es crega que el PSPV o elPPCV tinguen veu pròpia al Congrés i al Senat.

Amb veu pròpia a Madrid

VICENT LUNAUNIVERSITAT DE VALENCIA

De ZygmonBauman aDuran Lleida

JORDI MARTIFONT

Bones notícies per a lanostra llengua ara que jatenim (amb poca cosa ens

alegrem) dos assajos de ZygmuntBauman traduïts al català. Eldarrer que acabo de llegir és“Temps líquids”, publicat perViena Edicions i traduït per RaülGarrigasait, però abans laUniversitat de València haviaeditat “Identitats líquides”, unalectura recomanable al cent percent per a qui li agradi cremar-seles pestanyes intentant entendretot això de la identitat, el fetnacional, etc., al segle XXI, queés on som ara. Els llibres deBauman sembren intranquil·litat,o a mi m’intranquil·litzen, alhoraque esperonen a pensar, abuscar respostes complexes i notancades a preguntes queformen part del nostre dia a diatot i que a voltes ens puguinsemblar d’un altre planeta,preguntes que configuren lanostra vida i fan tremolar lesnostres seguretats. I no parla delque pensa sinó del que hi ha.El sociòleg hi dibuixa el nostremón d’avui sota les sevesconegudes premises que diuenque les actuals formes socials noesdevindran marcs de referènciavital per a ningú ja que durarantan poc com les que lessucceiran i que l’única formasocial que es mantindrà al llargdel temps, al llarg dels nostresdies, serà el canvi. Així, el canviesdevé la constant de l’actualfase de la modernitat, d’aquestamodernitat que ell qualifica delíquida i que esdevé la nostraúnica realitat.Alguns ho volem encarar camíd’altres realitats que, lluny dedogmes, canviïn en un sentitalliberador, igualitari i de justíciasocial. D’altres hi fan front ambel retorn a la caverna, al’autoritat, a la disciplina... Diuenque s’han equivocat i tots sabemque no és veritat i que el tros dellibertat de què disposem aral’hem guanyat a pesar d’ells, elsl’hem arrabassada alhora querepartíem, una mica, els seusprivilegis. Per això ara omplenels carrers de missatgesxenòfobs (la por que tantsbeneficis els ha donat) idemanen que torni l’antic règim(on tot ho manegaven i tot homanaven). Que se’ls emporti lariuada! ...líquida.

A PEL

Accessibilitat virtualVoro Torrijos i Tàrrega

ELS VERDS- COMPROMIS PER ALDAIA

00 L’Avanç informació, 3 de març de 200806

JOSEP SORT*

El passat diumenge 17 de febrerl'Assemblea de Kosovo va procla-mar la independència. Benentès, estracta d'una Independència sui ge-neris, donat que en tot moment, lesnoves institucions kosovars estarancontrolades o sota la vigilància delsorganismes internacionals, i parti-cularment de la Unió Europea, queacaba d'aprovar el desplegament dela missió EULEX. formada per 1.800policies, jutges i administradors,que vetllaran pel compliment delspunts inclosos en el Pla Ahtisaari,que és la base política d'aquesta in-dependència sota supervisió inter-nacional. Un d'aquests punts, po-dríem dir que de caràcter clau, és elrespecte escrupulós als drets de lesminories, i particularment, de la mi-noria sèrbia, que avui en dia la com-ponen un total d'uns 100.000 indi-vidus, enfront els 2 milions de ciu-tadans d'origen albanès. Altres mi-nories presents actualment a Koso-va són els Gorani, els Bosniaks, elsTurcs i els Roma, si bé tots ells te-nen un pes molt inferior.

Malgrat que compta amb un su-port clarament majoritari, aquesta"Independència sota control" no ésacceptada per tothom. Per a deter-

minades organitzacions albanoko-sovars, tals com Vetevendojse (Au-todeterminació), o associacionsd'antics combatents de la UCK, eldia 17 de febrer, Kosova continuaràno sent plenament sobirana, atèsque les organitzacions internacio-nals, d'acord amb el Pla Ahtisaari,continuaran tenint una capacitat deveto legislatiu i de destitució de lesinstitucions representatives koso-vars, a l'hora que gaudiran d'una to-tal impunitat, perquè no podran sercontrolades i no hauran de retrecomptes davant les institucions re-presentatives kosovars. Si bé és certque aquest posicionament, va guan-yant adeptes, sobretot entre els an-tics combatents, que es preguntensi va valdre la pena tot el sacrificique feren per aconseguir aquestaindependència. O entre els joves,molts d'ells universitaris, que veuenen el líder opositor, Albin Kurti, laimatge d'un intel·lectual claramentcompromés en la construcció d'unaKosova moderna, plenament de-mocràtica i responsable de les sevesdecisions, sense dependre de nin-guna instància forastera, sigui sèr-bia o internacional.

Contràriament, el recentment es-collit Primer Ministre de Kosova,Hashim Thaçi, considera que el PlaAhtisaari, ofereix prou garanties per

tal que els kosovars puguin, semprede forma coordinada amb Washing-ton i Brussel.les, gaudir d'una me-rescuda seguretat i estabilitat, quepermeti refer la malmesa economiai obrir expectatives econòmiquesque tallin en la mesura del possible,l'enorm flux emigratori que dessag-na la joventut kosovar.

Thaçi, de tot just quaranta anys,és una personalitat tan respectadapels kosovars, com odiada pels ser-bis. Antic comandant i líder del'UCK, la guerrilla independentistaque es va enfrontar amb l'exèrcitserbi, tenia com a nom de guerra, LaSerp. Els seus enemics, encara elconsideren un terrorista, i de fetl'han condemnat a 10 anys de pre-só, que naturalment no ha complert.Per altra banda, com altres coman-dants de l'antic UCK, també hi haveus que alerten dels seus contac-tes amb determinats cercles mafio-sos, tan importants i poderosos aKosova, si bé no s'ha pogut establiruna connexió sòlida, més enllà dedeterminades connexions familiars,tan comunes en una societat on elsclans encara continuen tenint unaenorme pes en la vida quotidiana deles persones.

Al marge d'aquestes considera-cions, cal també assenyalar el nota-ble rebombori internacional que su-

posa l'accessió a la independènciad'un territori com Kosova. Per unabanda, Sèrbia, en la seva oposició,compta amb el suport, fins ara, in-condicional de Rússia. També ambla comprensió, menys compromesa,però, de la Xina. En aquest sentit,el President rus, Putin, s'ha con-vertit en els darrers mesos, en el de-fensor principal de la Teoria del Do-minó, segons la qual, el precedentkosovar, pot afectar a multitudsd'altres conflictes nacionals, creantun efecte desestabilitzador de con-seqüències imprevisibles. Putin, nos'ha estat d'assenyalar casos com elcatalà, el basc, l'escocès, entremolts altres.

A favor de la independència deKosova, s'han posicionat des d'unprincipi, els Estats Units. Es pot benbé dir, que Kosovo -i per extensió,Albània- són els territoris europeuson tant Bill Clinton com George W.Bush, compten amb més admira-dors i suports, fins al punt que ja te-nen carrers amb el seu nom a la ca-pital, Pristina. Les raons d'aquestsuport a la independència de Koso-va, són més de naturalesa estratè-gicomilitar, que econòmiques, do-nat que ja en l'actualitat ha construïten territori kosovar una base mili-tar de grans dimensions que li per-met tenir a l'abast tota l'àrea balcà-

Kosova, després de la independència

Independentistes. La majoria dels kosovars va eixir al carrer per celebrar la proclamació sobiranista.

ANÀLISI! CLAUS I REACCIONS EN LA PROCLAMACIÓ DEL NOU ESTAT EUROPEU

El passat diumenge 17 de febrer l'Assemblea de Kosovo va proclamar la independència. Benentès, es tracta d'una Inde-pendència sui generis, donat que en tot moment, les noves institucions kosovars estaran controlades o sota la vigilàn-cia dels organismes internacionals, i particularment de la Unió Europea

La independència de Kosova estarà supeditada al control de la Unió Europea i els Estats Units

El president de Rússia s’ha convertit en el principal defensor de lateoria del dominó, contrària a la sobirania

07L’Avanç informació, 3 de març de 2008 INTERNACIONAL

nica i la vall del Danubi, a l'hora queimpedeix que els kosovars, en unareacció de frustració, es girin cap al'islamisme fonamentalista, possibi-litat no gens descartable, tenint encompte que ja s'han donat alguns,comptats, casos.

A l'interior de la Unió Europea, eltema de Kosova ha donat lloc a unaclara escissió entre els estats favo-rables al reconeixement del nou es-tat, la gran majoria, i els que, pen-sant més en clau interna, la rebut-gen de forma contundent. Dins delprimer grup, trobem vint-i-u del ac-tuals vint-i-set membres, inclososels quatre grans: la Gran Bretanya,Alemanya, França i Itàlia. Tots ellses mostren partidaris d'un inde-pendència controlada de Kosova,posant un gran èmfasi en la defen-sa dels drets de les minories. Tam-bé consideren que no es pot estig-matitzar Sèrbia o convertir-lo en unEstat Pària, per evitar que acabiorientant-se cap a Rússia. Pels so-cis comunitaris, Sèrbia ha d'acabarformant part de la Unió Europea,com a garantia d'establitat i cohe-sió, però abans ha de procedir a larealització de profunds canvis i re-conversion estructurals -llenguatgede sobres conegut- i ha de col.labo-rar amb el Tribunal Penal Interna-cional en la captura dels criminalsde les guerres de Iugoslàvia delsanys noranta.

Pel que fa als socis europeus ques'oposen al reconeixement d'unaKosova independent, aquests sónsis, concretament: Xipre, Grècia,l'estat espanyol, Romania, Bulgàriai Eslovàquia. Tots ells presentenconflictes ètnics, de minories na-cionals o de nacions sense estat,susceptibles de prendre el cas ko-sovar d'accessió a la independènciade forma unilateral, és a dir, senseel consentiment de l'estat afectatper la pèrdua del territori en qües-tió, com un precedent que amenaçala seva inegritat territorial.Quan s'a-compleixen els primers dies de ladeclaració d'independència aprova-da per l'Assemblea de Kosova, lesespases continuen alçades. Per unabanda, vint-i-dos estats ja han for-malitzat el reconeixement del nouestat.

D'entre els quals, grans potènciescom els Estats Units, el Regne Unit,Alemanya, França o Itàlia. Trenta-un estats més han anunciat la sevaintenció de reconèixer-lo immedia-tament o a curt termini.

Per altra banda, els serbis, amb elsuport cada cop més compromès deRússia, semblen haver radicalitzatel seu posicionament contrari a l'ac-ceptació de la independència de laseva antiga província, i han prota-gonitzat mobilitzacions, protestes iatacs que han donat lloc a una mort,120 ferits i uns 200 detinguts, apro-ximadament. La postura sèrbia, amés a més de Rússia, també hacomptat amb el suport d'estats coml'espanyol, Romania, Eslovàquia,Grècia, Xipre o Sri Lanka. Val a dirque, Bulgària, inicialment contràriaa la independència, finalment ha op-tat per acceptar-la, si bé sota con-dició que es respectin els drets deles minories. Significativament,però, és el primer estat que passsad'un posicionament a un altre.

Si el diumenge l'atenció mundialse centrava en els carrers de la ca-pita kosovar, Pristina, al llarg de lasetmana posterior l'atenció s'hadesplaçat a la capital sèrbia, Bel-grad, i els territoris de Kosova Nord,de majoria sèrbia, i adjacents a lapròpia República de Sèrbia, fet quefacilita, relativament, la comunica-ció entre les dues regions.

A Kosovo nord, habitat majorità-riament per serbis, s'han succeït elsactes de protesta i rebuig a la de-claració d'independència. Si ja lamateixa nit de diumenge, i el dillunssegüent esclataven fins a tres arte-factes explosius a la ciutat de Ko-sovska Mitrovica, capital d'aquestterritori, sense cap mena de dubteels fets més greus tingueren lloc eldimarts, 19 de febrer, quan cente-nars de manifestants serbis, moltsdels quals procedents de la Repú-blica Sèrbia, travessaren la fronte-ra amb Kosova i atacaren dos postsfronterers entre ambdós territoris,situats a les localitats de Jarinje iBrnjak, que destruïren i cremaren.També es destruïren una dotzena decotxes del SPK. No es registrà capferit, però un periodista japonès,que vestia roba amb el logo de l'O-NU, va ser agredit. Els efectius delServei de Policia de Kosova (SPK),

van haver de ser rescatats per he-licòpters de la KFOR de l'OTAN.Amb aquesta acció els serbis voliendeixar clar que no reconeixien lafrontera. De seguida, unitats de te-rra de la KFOR, van tallar les prin-cipals carreteres de la zona, van tan-car la frontera, impediren l'entradade persones amb passaport serbi aKosova i muntaren un dispositiu deprotecció al voltant de la poblacióde Cabra, l'única de majoria alba-nesa al districte de Zubin Potok aKosova Nord. Fou en aquesta po-blació, on el 2004, esclataren els in-cidents que culminaren amb unsforts enfrontaments que produïren19 morts i una onada d'atacs als en-claus serbis arreu de Kosova. La re-acció posterior del govern de Bel-grad, considerant lògica l'actuaciód'aquests grups, molts dels qualseren antics combatents, va indignarles cancelleries occidentals. Per laseva banda, el comandant en cap dela KFOR, el general francès XavierBout de Marnhac, no va dubtar aatribuir als líders serbis nordkoso-vars de l'atac.

Paral.lelament a aquests atacsconcrets, a Kosovska Mitrovica, ciu-tat dividia entre el cantó nord (ser-bi i altres minories, però on tambéviuen uns centenars d'albanesos) iel sud (albanès en la seva pràcticatotalitat), i la delimitació dels qualsla marca el riu Ibar, tots els dies, desde la declaració de la Independèn-cia kosovar, en el nord, han tingutlloc manifestacions de protesta con-tra aquella i on s'han sentit critscontra els Estats Units i a favor delscriminals de guerra Mladic i Karad-zic. Cada dia, la manifestació co-mença a les 12:44 hores, en re-ferència a la resolució 1244 aprova-da pel Consell de Seguretat de l'O-NU el 1994, i que contempla que Ko-sova és un territori de sobirania sèr-bia, però sota el protectorat de l'O-NU. El nombre de participants va-ria entre dos mil i vuit mil individus,molts d'ells amb una estètica que re-

corda clarament als skin-heads id'altres duen uniformes o peces deroba chètnik. Normalment, desprésd'originar-se en diversos punts delsector nord de Mitrovica, els mani-festants van confluint i s'acaba propdels ponts que travessen l'Íbar i queels separen del sector sud, de ma-joria albanesa. Tot i que no sempreha passat, al llarg de la darrera set-mana, algunes d'aquestes manifes-tacions han acabat amb llançamentd'objectes contundents contra lesforces policials de la UNMIK i mili-tars de la KFOR, que en bloquegenel pas. Des de l'altra banda del pontestant, els albanesos esperaven ex-pectants per si els serbis aconse-guien travessar-lo, la qual cosa, nocal dir-ho, hagués donat lloc a im-mediats enfrontaments intercomu-nitaris. Fins al moment, però, no-més se sap d'un càmera de televisiói d'un periodista americà, van seragredits mentre cobrien algunes deles concentracions, a més d'uns qu-nants contusionats de caràcter lleu.Val a dir que la situació en aquestaciutat és, sense cap mena de dubte,la més precària, com ho prova el fetque la pròpia UE va decidir retirardels edificis que hi ocupa, els seusempleats civils, una mesura que nova acabar d'agradar a les autoritatskosovars.

Però els esdeveniments que méshan atret l'atenció mediàtica globali que han originat un important in-cident diplomàtic, van tenir lloc, ala capital sèrbia, a Belgrad, arran lagran manifestació convocada pelspartits polítics, el 21 de febrer, deprotesta contra la declaració d'in-dependència. Malgrat que s'haviaprevist la presència d'un milió depersones, al final la xifra d'assistèn-cia oscil.lava entre els 250.000 i els500.000 ciutadans. Els principals lí-ders polítics serbis (Tadic, Kostuni-ca...) s'adreçaren a la gernació totprometent que mai renunciarien aKosova. Un cop finalitzats els par-laments, però, uns quants milers

dels participants, la major part delsquals joves i alguns amb evidentssignes d'embriaguesa, anaren al ba-rri diplomàtic de la capital i ataca-ren les ambaixades del Regne Unit,Alemanya, Croàcia i Eslovènia. Elsincidents més greus, però, es pro-duïren a l'ambaixada dels EstatsUnits, que fou cremada i assaltadaparcialment.

Va ser allà on morí un dels assal-tants, Zoran Vujovic. Nascut a Ko-sova, Vujovic va haver d'abandonar-la el 1999 conjuntament amb la sevafamília, als 12 anys d'edat. Als 21,moria en circumstàncies no aclari-des. El seu cos, totalment carbonit-zat, va ser identificat gràcies a lesproves d'ADN. Per molts analistes,la seva curta vida és la personalit-zació del drama de milers de perso-nes i famílies senceres, obligades aabandonar llurs cases i a refer laseva vida de nou.

Al marge de les ambaixades, tam-bé van ser assaltats locals comer-cials i franquícies de conegudes ca-denes de menjar ràpid americanes,fet que donà lloc a l'aparició d'as-saltadors, davant una aparent pas-sivitat policial.

Les reaccions internacionals al'assalt de les ambaixades va ser im-mediata. La més contundent, la delsEstats Units, que va denunciar elmigrat nombre de forces policialsenviades per protegir les ambaixa-des i en va criticar la seva actuaciórepressiva per considerar-la tarda-na. Per la seva banda, la Unió Euro-pea, ha decidit com a primera me-sura, congelar la negociació per al'ingrés de Sèrbia. Això no obstant,la policia sèrbia respongué que 35dels seus agents van resultar feritso contusionats i que havia procedita unes 200 detencions sobre el te-rreny i que en els dies següents se'nportarien més a mesura que s'anes-sin identificant els responsables iparticipants en els assalts i actes desaqueig.

*www.llibertat.cat

Tots els socis europeus que s’oposen al reconeixement de Kosova tenen conflictes nacionals interns

A Sèrbia s’estan succeïnt les manifestacions al carrer i les protestes contra la creació d’un estat que no reconeix

08 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

“Amb l’Audiència Nacional pel mig, ja es pot ser d’ETA sense saber-ho”

DIRECTA

Ara fa 5 anys, quan esclatavala guerra il·legítima d’Irak,esclatava alhora la guerra

il·legal contra Egunkaria, l’únicdiari del món escrit íntegramenten euskera. El 2008, la guerracontra Iraq segueix fent estralls. Ila guerra contra ‘Egunkaria’ tam-bé. La lògica embogida de l’anti-terrorisme li demana a MartxeloOtamendi 14 anys de presó. Totplegat sense l’acusen de ser d’E-TA que ell ho sàpiga, sense unasola prova que ho acrediti i sotala revenja d’Estat que va anunciarla sentència kafkiana del 18/98.

A vostès els acusen de finançarETA?No.

Que ETA els finança?No.

Que es reuneixen amb ETA?No.

Que reben ordres d’ETA?No.

Que tenen una relació directeamb ETA?Tampoc.

I aleshores de que els acusenexactament?És una bona pregunta, però difícild’explicar. Com es pot ser d’ETAaleshores? Explicar la lògica de lano lògica és impossible. Sempredic una obvietat: per ser soci delBarça o demanes l’ingrés o etconviden a fer-ho. No hi ha més.

Què ha passat?Que en la nebulosa del ‘tot és lamateixa cosa’ ja hem arribat alpunt on pots ser d’ETA sense sa-ber-ho ni tu mateix. Sense quecalgui demostrar-ho ni aportar niun sola prova, en aquesta desfi-guració absoluta de la pertinençaa grup armat. A l’Audiència Na-cional tot ja és possible. I ets d’E-TA sense que es concreti en res.

L’Audiència Nacional prem l’ac-celerador de la turborepressió?Els advocats així ho acrediten: uncanvi de fase. En l’etapa anterior,

en els ‘afers bascos’, quedava unestret marge de defensa jurídica isabies dels limitats marges de joc.L’escàndol és que ara ja no hi hacap marge i la veda és oberta.Han esmicolat el poc que queda-va de sistema garantista. Tot s’hival. I els és igual el recorregutque calgui fer per arribar a lasentència desitjada.

Per dir que ets d’ETA s’haura d’a-portar alguna prova?En el nostre cas, el jutge arriba aafirmar que el diari no semblavapas d’ETA, però que ho fèiem perdissimular. I nosaltres sense sa-ber-ho! I quan l’acusació és gra-tuïta, la defensa és impossible. Ésun acte de fe inquisitorial. Escom dir que et saltes un semàforen vermell en nom d’ETA i hasd’intentar demostrat que no vaser així. No hi ha cap base pro-batòria. Ho han intentat tot i nohan trobat res.

El proper 20 de febrer farà 5 anysdel tancament. Què sent i evocael seu director d’aquell túnel deltemps?

Depèn de cadascú. A mi a vega-des se m’oblida. Que estic en lli-bertat provisional, que em dema-nen 14 anys de presó, que esticpendent de judici, que Egunkariaés mort. Però quan hi penses:amb indignació. I amb tants dub-tes per la falta de garanties i laimpunitat que envolta el cas.

I a efectes judicials com està elsumari?Pendent d’assenyalar les datesdels judicis. En un sol sumari quehan segregat en dos: un procedi-ment abreviat “financer” i un su-mari polític, en més de 100.000fulls.

Comencem pel procedimentabreviat?Inclou un suposat delicte de fraud’IVA i de inflar números davantel Govern Basc d’IVA. Al serveid’ETA? No pas, ni tan sols sugge-reixen que el suposadament de-fraudat aniria a ETA. No diuen niaixò. Fins i tot la fiscalia demana-va que això és jutgés a Tolosa o al’Audiència Provincial de Guipús-coa. Perquè era un delicte ordi-

nari que no s’encabia en les com-petències de l’Audiència Nacio-nal. Ara els demanen a cadascú26 anys de presó i multes multi-millonàries. I fiscalia ha acabatafegint-se provisionalment a lapetició de l’AVT i Dignidad y Jus-ticia, en un episodi de connivèn-cia fiscal amb les tesis ultres. Entot cas, allò important és que laHisenda foral i el Govern basc ne-guen tots dos delictes. És a dir, lavíctima del suposat delicte negael delicte.

I el sumari polític?A set persones de la direcció deldiari ens demanen entre 14 i 16anys de presó per pertinença. Enaquest cas, l’acusació és noméspopular, però la doctrina Botin [sinomés hi ha acusació popular nohi ha judici] té això, que només seli aplica al senyor Botin. La fisca-lia addueix que no hi ha cap de-licte.O sigui l’Estat tanca Egunkaria icinc anys després diu que no hiha proves, que no presenta cà-rrecs i es queda tan panxa-con-tent davant el cadàver d’un diari?Així rutlla tot. Això és el resumdel cas Egunkaria.

I a vostè li demanen?Per no saber que sóc d’ETA, emdemanen 14 anys de presó perpertinença en grau de direcció.

La sentència del 18/98 és tot unavís?A nosaltres sempre ens deien: “elvostre està arreglat”, “allò va seruna bestiesa del PP”. Després dela sentència del 18/98 la gent s’a-propa, no ho veu tan clar, i et diu“està fotuda la cosa”.

I quina lectura fas?Doncs d’una consigna políticaprèvia de anem a estomacar-los. Iuna voluntat de les policies dedemostrar qui mana. La sentèn-cia del 18/98 no és res més que laplasmació jurídica del ‘A porellos’. Ja estava prescrita, predic-tada: no hi ha cap altra lògica.

I quina és la fulla de ruta de l’Es-tat?La socialització de la impotència,la desmobilització i la resignació.Sense dubtes. Aquesta és la lliçódel 18/98. Que facis el facis, por-

MARTXELO OTAMENDIEXDIRECTOR D’EGUNKARIA“

09ESTATL’Avanç informació, 3 de març de 2008

tis qui portis a testificar, noaconseguiràs res perquè lasentència ja està feta. Que not’esmercis a abocar esforçosjurídics: tot el que facis no ser-virà per a res perquè està vostèa l’Audiència Nacional. I ni esdespentinen...Hem vist el cas Igor Portu re-centment amb episodis detrenta versions oficials si-multànies i la banalització i jus-tificació de la tortura. Comestà la seva denúncia per tor-tures?La meva es va arxivar a Ma-drid, i tenim el recurs presen-tat contra l’arxiu al Constitu-cional. La que està mésavançada és la denúncia d’Iña-ki Uria que s’investiga a Donos-ti. Per la jutgessa, hi ha proumotius per anar a judici. LaGuàrdia Civil ha presentat re-curs per a que es jutgi a Ma-drid i no pas al País Basc. Esveu que a Madrid sempre hi hacua per certificar que els mal-tractaments soferts per ciuta-dans bascos són autolesions.A una de les darreres ciutada-nes basques que va denunciarmaltractaments a l’AudiènciaNacional, el jutge li va espetar“Això li expliques als teusamics d’Amnistia Internacio-nal”.

Arribareu fins a Europa?Sí, però amb la mateixa sensa-ció que queden ja pocs jutges‘pata negra’. Capaços de con-tradir els estats i dir “qui la fala paga”. Magistrats que orde-nin que li portin proves i nopas paràgrafs literaris i quebandegin la degradació de lainstrucció i els principis pe-nals.Hem tornat al passat via il·le-galitzacions, dret d’emergènciai prohibicions?Lògica de càstig de tots a lapresó. Avui ja és el dia on hi hael major nombre de presos bas-cos. Tot plegat amb l’avís deGarzon planant, que si es no-mena una nova mesa nacionaltambé enfilarà la presó. En lavessant política, la jugada deZP és de profit electoral. Eldiscurs és “ja els engarjolo jo”.No cal votar el PP per ficar-losa tots a la presó.

Mana la raó d’Estat finalment?Aquesta és la conclusió: que ésigual qui governi i qui sigui elministre de torn, la guàrdia ci-vil és qui ordena i mana. AmbEgunkaria això s’ha vist senseembuts.

I on està la confiança?En la capacitat d’aquest pobleper superar les dificultats. I enque alguna cosa sortirà o pas-sarà. I esperant un nou cicle.Ara estem preparant una cam-panya de reconscienciació, derecuperar la indignació popu-lar dels dies del tancament. Vo-lem revertir aquest sentimentd’impotència. I, contra tots elselements, anem a guanyar.Perquè ho necessitem.

ÀLEX ROMAGUERA VALÈNCIA

El passat dimecres 20 de febrercentenars de persones es van ma-nifestar a Euskadi per defensar lainnocència dels set treballadors i di-rectius d’Egunkaria a qui l’Audièn-cia Nacional ha citat com a pre-sumptes col·laboradors d’ETA. Unaacusació que el magistrat Juan delOlmo havia utilitzat cinc anys abansper tancar el rotatiu basc i la qual,al desembre del 2006, la Fiscalia vadesestimar en considerar que nohavia quedat demostrada. Amb toti això, els fundadors del diari IñakiUria, Juan Mari Torrealdai, Peio Zu-biria, José Mari Auzmendi, XabierAlegría, Xabier Oleaga i el seu anticdirector, Martxelo Otamendi, hau-ran de comparèixer pròximament aMadrid després que la Sala Penal del’alta instància hagi assumit la peti-ció de l’Associació de Víctimes delTerrorisme (AVT) i de Dignitat iJustícia – entitats pròximes al Par-tit Popular– de tirar endavant el ju-dici, alhora que ha rebutjat el recursde súplica presentat per les perso-nes processades. Un recurs que in-sistia en el dictamen del MinisteriFiscal, el titular del qual, Miguel Án-gel Carballo, va considerar acredi-tat que «ni el diari és font de fi-nançament d’ETA, ni tampoc uninstrument de cabals il·lícits proce-dents de la banda». Per tot plegat,Carballo va decidir no presentar capacusació, va demanar l’arxivamentdel cas per manca de proves i,avançant-se als esdeveniments, vaqualificar d’«improcedent» la cele-bració d’un eventual judici oral delsimputats; extrem que la sala pri-mera de l’Audiència Nacional no hatingut en consideració, cosa que«confirma l’interès del poder judi-cial perquè hi hagi una sentènciacondemnatòria», afirma Laura Min-tegi.

Amb una vintena de personali-tats de la vida política i social d’Eus-kadi, la coneguda escriptora com-pareixia el passat dia 12 en roda depremsa per denunciar la caça debruixes contra la identitat bascaauspiciada pels sectors de la judi-catura on avui s’atrinxera el PP. «Elque es col·loca en la diana dels jut-ges no tan sols és un diari, sinó elconjunt de l’activitat cultura bas-ca», assegura Mintegi.

La temença per la decisió de l’Au-diència Nacional de mantenir ober-ta la causa malgrat el criteri de laFiscalia ja va ser expressada al mesde gener, arran de la condemna delTribunal Suprem a la mesa del Par-lament de Vitòria i el seu anterior

president, Juan María Atutxa, perno haver dissolt el grup SozialistaAbertzaleak. Una decisió que, se-gons l’opinió dels imputats d’Egun-karia, feia «augmentar els nostrestemors de ser condemnats senseproves». Així ho manifestava JuanMari Torrealdai, expresident delconsell d’administració i un dels im-putats en el procediment engegatcontra el diari, per a qui «l’impulspolític continua prevalent en l’Ad-ministració de justícia i en l’Au-diència Nacional», raó per la qual«no veiem cap garantia d’un judicijust, sinó tot el contrari».

Per a Torrealdai i la resta dels en-causats, la persecució contra Egun-karia s’inscriu en l’estratègia delssectors més reaccionaris de la ma-gistratura de criminalitzar els orga-nismes lligats a l’èuscar presentant-los com a «part d’ETA». La mateixafórmula que s’ha aplicat per em-presonar els màxims dirigents del’entramat social de l’esquerraabertzale a través del macrosumari18/98. «És necessari aturar aques-ta cadena d’excessos; no pot ser quetambé en el cas d’Egunkaria ens tro-bem amb una nova sentència con-demnatòria. Ho devem al nostre fu-tur», va asseverar Laura Mintegi elpassat dia 13.

Precisament, les concentracionsamb motiu del cinquè aniversari deltancament del diari, una de lesquals va tenir lloc a la plaça de SantJaume de Barcelona, fan evidenciarl’estupor de la societat basca davant«les ocasions perdudes per tancaraquest cas de manera justa», enbona part a causa de l’actitud delGovern del PSOE d’afegir-se a l’es-piral repressiva i «deixar-se endurper aquesta cursa d’excessos sense

precedents». En espera dels escritsde l’acusació i de la data del judici,els set representants d’Egunkariaconfien que la mobilització iniciada,amb el lema «Egunkaria lliure»,«encengui les alarmes» i aturiaquesta deriva antidemocràtica.

L’‘efecte Otamendi’La clausura d’Egunkaria, l’únic ro-tatiu escrit íntegrament en èuscarabans de ser substituït per Berria,quedarà en la memòria col·lectivade la societat basca per diversosmotius. En primer lloc, perquè

s’havia tocat un dels vaixells insíg-nia de la personalitat d’aquest po-ble mil·lenari, reconegut alhora perla innovació dels seus contingutsperiodístics i la seva presentacióestètica. Però també perquè, de re-sultes de l’operació policial al parcMartin Ugalde, d’Andoain, s’haviadetingut figures rellevants de la in-tel·lectualitat basca, entre les quals,el director del rotatiu, Marxelo Ota-mendi, que davant les càmeres varelatar els maltractaments patitsdurant el seu terrible pas per les de-pendències policials.

Una sola línea. marco de la foto 0,3. FIRMA DEL AUTOR FOTOGRAFIA

JUDICI! ATAC A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

‘Egunkaria’ vol “llibertat” cincanys després del tancament

Amb motiu de l’aniversari de la seua clausura, nombrosos sectors exigeixen el sobreseïment del cas, pel qual set persones hauran de declarar com a presumptes col!laboradores d’ETA

ESTAT10 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

LEO VARGAS. Des que el desembre de 2008 vaaprovar-se la candidatura de Sara-gossa per a la celebració de l’Expo-sició Internacional que se celebraràentre els propers 14 de juny i 14 desetembre amb el lema “Aigua i De-senvolupament sostenible”, podrí-em definir la situació d’aquesta urbscom de “crescendo”.

Abans que res, un “crescendo” detriomfalisme des de les institucionsal voltant del paradís de cartró i pe-dra que estan construint en el mar-ge esquerra del riu Ebre. "Tots somExpo, Saragossa eixirà per fi en elmapa, una ciutat que progressa".

A l’hora de la veritat, el “Tots somExpo” expressa una realitat molt di-ferent. Front el paper que, des d’al-guns mitjans, se li atorga als ciuta-dans com a protagonistes de l'es-deveniment, eixe rol ha quedat re-duït al de simple tafaner, especta-dor d’allò que ocorre en la gestió demilions d’euros i de grans espais ur-bans. S’ha emprat una matèria comés la gestió dels recurs hídrics, ambla qual la població aragonesa estàespecialment sensibilitzada, i s’hadonat per fet que existia “cartablanca” per a la dilapidació de di-ners i recursos públics.

Perquè un segon “crescendo”, iel més evident, és el de les xifresque van engruixant-se progressiva-ment.

Una de les xifres més clares haestat la pujada del cost de la vida i,molt especialment, de l’habitatge.Mentre en la resta de l’Estat elspreus de l’habitatge s’estabilitzen,a Saragossa en els últims tres anyshan pujat en algunes zones fins un30 per cent, a més de ser aquesta laciutat que va batre els rècords depreus l'any 2006.

Tampoc no són lleus els sobre-costs de l’Expo i les seues infraes-tructures.

En el riu Ebre s’han construït elPavelló-Pont i l’anomenat Pont delTercer Mil·leni, obres que ja han du-plicat el seu cost inicial i un perfec-te exemple de gestió desastrossa,

perquè es va decidir on s’anaven aconstruir sense tenir en compte siera el lloc més adequat, cosa que lesha convertit en les edificacions ambel rècord europeu de profunditat encimentació.

Altres obres, com l’assut que s’hafet en el riu Ebre, han passat de 21a 44 milions d’euros de cost i a méssuposen eventuals riscos per als ba-rris de les vores del riu, en elevarl'altura del mateix i deixar per da-vall fonaments d’habitatges, localsi garatges.

I la guinda del pastís de les des-peses saltava en el ple de l’Ajunta-ment de Saragossa quan es donavaa conéixer, en el recent ple de l'11

de febrer, que el deute generat perla mostra per al consistori podriaabastar els 300 milions d’euros i espagaria en 30 anys. Una vertaderahipoteca per a la ciutadania en Sa-ragossa, que pot embossar la inver-sió en altres aspectes durant anys.

I, sens dubte, no podem obviarque aquest “crescendo” d’endeuta-ment és fruït d’un “crescendo” d’o-bres a la major glòria dels senyorsde la rajola d’ara i de sempre que,junt a les grans empreses i entitatsfinanceres d’Aragó, són els respon-sables directes de l’Expo de Sara-gossa, en la qual la classe política haactuat com a simple intermediària.

Perquè cal entendre l’Expo com

a causa y conseqüència: conse-qüència del creixement desmesu-rat de la ciutat de Saragossa, on laconstrucció d’habitatges superaamb molt el creixement poblacionali la indústria de la rajola reclamavauna empenta encara major.

Saragossa ha crescut en els úl-tims set anys un 14 per cent en ex-tensió i encara continua creixent,front a un 0,4 per cent en població.Segons els plans previstos, de fet,en un període de 15 anys en el qualestem immersos, la ciutat podriadoblar la seua extensió.

El discurs proExpo sembla estarcarregat de bones intencions, donatque es pretén que l’Expo no es con-

vertisca en una màquina de perdrediners, com han estat la majoria d’a-quests macroevents, al llarg dels úl-tims anys, on han arrossegat pèr-dudes milionàries, com en els casosde Sevilla, Barcelona, Lisboa o Han-nover.

Per això s’ha buscat una fòrmulainsòlita. De fet, els patrocinadors dela mostra en la pràctica són benefi-ciaris directes de la mateixa. Així,entitats com Ibercaja o la Caja deAhorros de la Inmaculada rebran acanvi del seu suport a la mostra edi-ficis en la mateixa per un cost ridí-cul, perquè no paguen cap de les in-fraestructures annexes i es troba-ran en plena zona d’expansióeconòmica de la ciutat i amb fla-mants accesos a costa de l’erari pú-blic.

En la pràctica això suposa que lagran inversió pública acabarà perrevertir directament en la iniciati-va privada, ja que a més bona partdels edificis es destinaran a un parcempresarial i d'oficines, la venda deles quals ja estan gestionant les im-mobiliàries Jones Lang i King Stur-ge.

D’allò que va ser el Soto i Huertade Ranillas, espai periurbà naturaldels pocs que quedaven en el termemunicipal, ja no queda res. El ma-teix riu Ebre, al seu pas per Sara-gossa, ha estat víctima d’una actua-ció urbanística molt agressiva. Lamotoserra i el formigó han fet es-tralls en les riberes del Ebre i s’hanportat per davant també l’arberedade Macanaz. Els interessos d’Expo-agua han fet que fins i tot s’haja des-muntat part de la solera del medie-val pont de pedra, front al Pilar. Totval amb l’Expo, o almenys eixe és eldiscurs que subjau en les actua-cions que s’estan dunt a terme.

Mentrestant queda el paper de lacrítica, d’altre model de ciutat, queanimem a que conegau de primeramà, al marge de les despeses i elsfaustes dels cacics de sempre, re-convertits en falsos ecologistes..

ANÀLISI! EL GRAN PROJECTE DEL PSOE ARAGONÉS

Torre de l’aigua. Icona de l’Expo de Saragossa.

Saragossa 2008,tot val amb l’ExpoEls paral!lelismes entrel’Expo de Saragossa i lapolítica de ‘gransesdeveniments’promoguda pel PartitPopular al País Valenciàsón evidents: problemesmediambientals,sobrecostosespectaculars i unapolítica d’aparadord’esquenes a laciutadania

ESTAT12 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

A.R.

Mariano Rajoy utilitza el mateixlema electoral que la dreta de Gua-temala i un material de campanyamolt semblant al que va servir perportar Felipe Calderón a la pre-sidència de Mèxic. No és una ca-sualitat, ja que el responsable de to-tes aquestes campanyes és el ter-rassenc Antoni Sola Reche, de 35anys, catalanoparlant, que ha as-sessorat desenes de dirigents polí-tics de tot el món i que, des del ju-liol passat, és el principal consultoren estratègia electoral del candidatdel PP a la presidència del Governespanyol.

Costa trobar bons lemes de cam-panya, però Antoni Sola sembla queno s’hi ha trencat gaire el cap ambel que figura en els cartells de Ra-joy: «Con cabeza y corazón», ja quel’any passat havia llançat el de«Mano dura, cabeza y corazón» pera l’exgeneral Otto Pérez Molina,candidat a la presidència de Guate-mala per l’ultradretà Partit Patriò-tic (PP), que, tot i el bon assesso-rament del terrassenc, va resultarderrotat en la segona volta. El su-perassessor de Rajoy ha reciclatl’eslògan del PP guatemalenc per alPP espanyol, si bé ha eliminat l’ex-pressió «mano dura» perquè aquífaria butllofes.

Antoni Sola també va dirigir lacampanya que el 2006 va portar Fe-lipe Calderón, candicat del PAN, ala presidència de Mèxic. La cam-panya dels panistes va ser tan agres-siva que els opositors del PRD, li-derats per Andrés Manuel López

Obrador, van demanar l’expulsió deSola del país en aplicació de la seuallei d’estrangeria. El PRD va de-nunciar la «condició migratòria» delconsultor electoral, si bé les autori-tats mexicanes van indicar que noestava en situació de «turista» sinócom a «visitant remunerat/profes-sional», motiu pel qual podia seguirtreballant en aquell país. Posterior-ment, a Sola se li va concedir la na-cionalitat mexicana.

El terrassenc va esdevenir una fi-gura mediàtica a Mèxic per les seuespolèmiques als mitjans de comuni-cació i pel fet de convertir-se en l’a-se dels cops del PRD, ja que els seusseguidors li atribueixen l’autoriadels espots televisius en els quals es

desacreditava López Obrador i que,segons la seua opinió, fomentavenuna «campanya d’odi». Algunsmembres del PRD van comparar elsseus mètodes amb la propaganda deFranco, de Hitler o de Pinochet.

Guerra d’espots políticsEl Periódico de México publicava,en l’edició del 28 d’abril de 2007,que Sola, al qual qualifiquen de«consultor polític estel·lar de Feli-pe Calderón», estava «enterbolint»la campanya electoral de Yucatánarran d’una delirant guerra d’espotspolítics. El rotatiu destavaca quel’ús intensiu d’Internet per «difon-dre rumors o alterar la campanya del’adversari és una de les seues ca-

racterístiques».El periodista mexicà Álvaro Del-

gado recorda que, en les presiden-cials de 2006, uns universitaris vanincrepar Calderón mitjançant pan-cartes i que aquest últim els va res-pondre amb una altra pancarta enla qual es llegia «Respecte a la plu-ralitat». Tot havia estat preparat perSola. Els lemes utilitzats contra Ló-pez Obrador –«Un perill per a Mè-xic»– recorden algunes de les fra-ses més utilitzades pels dirigentspopulars: «Zapatero és un perill pera l’economia»... Segons la revistamexicana Proceso, pels cursos deconsultoria política que va impartira Mérida (estat de Yucatán), Sola vacobrar prop de 4.000 dòlars diaris.

Sola porta anys vinculat al PP, jaque es va formar en la sevua àrea detelegènia al principi dels anys no-ranta, coincidint amb l’arribada deJosé María Aznar. És militant delpartit. També ha estat un dels im-pulsors del portal Hazteoir.org. L’a-gitació, les tàctiques confrontativesi provocadores, la desqualificaciódel contrari i les tàctiques socialsmobilitzadores són algunes de lesestratègies.

Vinculacions catòliquesLa sòcia de Sola, Gloria Ostos, ha es-tat al darrere de l’organització d’unbon nombre de les manifestacionsconvocades contra el president Za-patero. La consultoria Osto & Solaassessora la Confederació Catòlicad’Associacions de Pares de Famíliai Pares d’Alumnes, al mateix tempsque va preparar el VI Congrés Catò-lics i Vida Pública. I per Mèxic es co-menta la suposada proximitat d’An-tonio Sola a l’organització «secreta»El Yunque, el refugi militant de l’ul-tracatolicisme. L’expresident me-xicà Vicente Fox i l’anterior secre-tari de Governació Carlos Abascalsón dos dels seus representants.

La consultoria comandada perSola i Ostos té un altre col·labora-dor destacat: Gabriel Cortina, elqual també està afiliat al PP, va co-ordinar la campanya contra la LOEi, segons informacions de la SER,exerceix com a portaveu de l’orga-nització ultracatòlica Tiempos MásNuevos i d’un col·legi de Pozuelo(Madrid) que fomenta la «segrega-ció per sexes a l’escola i l’homofò-bia».

La gestió de Sola comença a ge-nerar intranquil·litat a la seu popu-lar del carrer Génova. En butlletinsdigitals pròxims al PP es critica ques’aprofite de la condició d’assessorde Rajoy per promocionar la seuaempresa. La revista Tiempo va pu-blicar un reportatge elogiós de Solaal gener passat que no va agradargens ni mica a les altes esferes po-pulars.

ELECCIONS! L’IDEÒLEG ÉS UN DELS IMPULSORS DE HAZTEOIR.ORG

El Partit Popular recicla l’eslògan de la ultradreta de GuatemalaEl seu ‘superassessor’de campanya, elterrassenc Antoni Sola,ja va utilitzar un lemasemblant en lacampanya del’exgeneral Otto PérezMolina

‘Bon vivant’. Mariano Rajoy és un amant dels plaers de la vida.

V NIT DE L’ESCOLA VALENCIANA14 L’Avanç Informació, 3 de març de 2008 15V NIT DE L’ESCOLA VALENCIANAL’Avanç Informació, 3 de març de 2008

“Alimara 30 anys”, l’espectacle de la V NitEl grup Alimara va nàixer l'any 1975 i la seua tasca s'ha centrat en la investigació, res-tauració i difusió del folklore del País Valencià, sobretot dels balls, cançons, festes icostums que es trobaven perduts o en greu perill de desaparició.

Des del primer dia, Alimara es va proposar que la gent tornara a valorar i estimar elfolklore donant-li la importància que havia tingut com a vehicle de relació i comuni-cació entre els nostres avantpassats.

Així es van crear els espectacles, on a més de ballar i cantar, es mostraven els cos-tums i l’ocasionalitat de cada festa; tant si es tractava d’una romeria, una ronda ounes noces, com si es posava música a les diferents faenes agrícoles, marineres idomèstiques.

Amb el muntatge “Alimara 30 anys”, el grup ha volgut fer una recreació d’alguns ballsi cançons dels seus espectacles al llarg de les tres dècades que porten actuant.

Els premiatsA la V Nit de l’Escola Valenciana s’atorgaran 4 guardons:

Guardó a l’Ús Social del Valencià. Club de bàsquet Pamesa ValènciaGuardó Extraordinari . Andreu AlfaroGuardó a la Trajectòria Individual . Vicent PascualGuardó a la Iniciativa Cultural Col!lectiva . L’Associació Tractat d’Almisrà

2007 en xifresA la V Nit d’Escola Valenciana es presentarà un audiovisual que condensa els projectesque s’han dut a terme durant l’any 2007. El Voluntariat pel Valencià, el Premi Sambori,la campanya de matriculació o la col!lecció audiovisual l’Àlbum en són una mostra. Acíteniu les xifres d’algunes de les iniciatives.

Nous projectes per a 2008

Les Trobades, el buc insígnia d’Escola Valenciana

El roig és el color de les Trobades d’enguany, el color dels cartells, deles samarretes i de les xapetes que envairan els carrers de 19 po-blacions que acolliran les festes per la llengua a partir d’Abril. Xavier

Mariscal ha dissenyat una v de “Valencià”plena de xiquets i xiquetes que tenen cla-

ríssim que el valencià és futur.

Club de bàsquet Pamesa ValènciaEstà realitzant una tasca extraordinària per a la normalització de l’úsdel valencià en tots els seus àmbits d’actuació, molt especialment enel camp de l’oci, el temps lliure i l’esport. Un exemple és l’ús del va-lencià a la megafonia dels partits i a la pàgina web del club. El Pame-sa València es comunica en valencià i que això ho faça una entitatamb la projecció social que té aquest club fa que es convertisca en unmodel de normalitat lingüística per a l’afició esportiva valenciana.

Trobades16 Trobades, 700 centreseducatius, 1.500 tallers or-ganitzats, 200.000 assis-tents..

La GiraFestival itinerant de músi-ca en valencià: 18 con-certs, 62 actuacions, 45grups, 15.000 assistents.

Cinema9 pel!lícules, 300 centreseducatius, 80 projeccions,40.000 alumnes assis-tents.

Associació Tractat d’AlmisràL’any 2008 està marcat per una data històrica molt significativa, el 800 aniver-sari del naixement de Jaume I. Des de fa més de 30 anys l’associació Tractatd’Almisrà ret homenatge al rei que va fundar l’antic Regne de València repre-sentant un episodi històric que va ocórrer al Camp de Mirra. Allí Jaume I i el reide Castella signaren un pacte de divisió territorial, en el qual Xàtiva quedava de-finitivament dins del Regne de València. Per l’esperit de recuperació de la nos-tra memòria històrica, Escola Valenciana vol premiar el treball d’una associacióque cada 25 d’agost representa un tros ben significatiu de la nostra història.

La inauguració de dues noves seus a Alacant i a Castelló.Un pas endavant pera una entitat que téla seua raó de ser ales comarques i queara pretén tindremés presència a lesprincipals ciutats delPaís Valencià.

La creació de l’Oficina de drets lingüístics.Per a commemorar el25 aniversari de la Lleid’Ús i Ensenyamentdel Valencià s’establiràenguany una oficina dedrets lingüístics per aassessorar i donar su-port jurídic a totes lespersones a les qualsse’ls nega el dret a viu-re en valencià.

La dvdteca d’Escola Valenciana.Pel!lícules en valencià perals centres educatius. Sí,com un videoclub ambpel!lícules per a xiquets ijoves en valencià. Es trac-ta d’acostar el llenguatgeaudiovisual als centreseducatius facilitant unaàmplia gamma de pel!lí-cules que tenen una ver-sió en la nostra llengua.

Acosta’t al territori.Amb aquest projecte esdonarà un servei de viat-ges culturals per a cen-tres educatius amb iti-neraris per les nostrescomarques i guies queho expliquen tot en lanostra llengua.

Materials didàctics. La col!lecció Tallers de Cultura Popular, uns materials enfocats ala recuperació de les nostres tradicions, ja compta amb la publi-cació del segon volum, dedicat als Gegants i Cabets. Gràcies al tre-ball coordinat amb Edicions 96, l’alumnat dels centres d’ensen-yament en valencià tindran al seu abast una carpeta didàctica moltcompleta elaborada per l’Associació Gegants i Cabets d’Ontin-yent . També van a sumar-se dos títols més a la col!lecció audiovi-sual l’Àlbum. A l’abril de 2008 estarà disponible un multimèdia so-bre Ausiàs March. I a la tardor, per a contribuir a l’homenatge dels800 anys del naixement de Jaume I, la col!lecció l’Àbum comp-tarà amb un altre volum sobre la figura del fundador de l’antic Reg-ne de València.

Andreu AlfaroLa V Nit se celebra a Godella i allí mateix té el seu taller un dels nostresartistes més universals, l’escultor Andreu Alfaro. Pel seu compromís ambel País Valencià i per ser un home universal arrelat a la seua terra, Es-cola Valenciana ha volgut atorgar-li el guardó extraordinari.

Vicent PasqualEnguany que s’acompleixen 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament delValencià, Escola Valenciana vol guardonar la trajectòria de Vicent Pas-qual, una persona que des de fa anys ha centrat el seu treball en la nor-malització de la nostra llengua des del món de l’educació. Un mestre demestres, que ha elaborat tota classe de materials educatius centrats enl’ensenyament del valencià i un expert en didàctica de llengües.

Fragment d'un dels cartells de la representació del Tractat d'Almisrà, disseny de Navarro Ferrero.

Cartell dissenyat per Xavier Mariscal per a les Trobades 2008

16 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Ara fa tot just un any els veïns delcarrer Sueca del barri valencià deRussafa portaven quinze dies de ba-talla contra els abusos de la seua co-missió fallera. Enguany el conflictes’ha desencadenat més tard, peròpersisteix. De res van valdre les pro-testes i les tímides promeses que vanocupar uns dies la llarga precam-panya electoral de l’any passat. Elsmembres de la Falla Sueca-LiteratoAzorín, una de les comissions mésantigues de la ciutat, compta comatractiu especial, a banda dels mo-numents fallers, amb un espectacled’il·luminació que abasta bona partd’aquest cèntric carrer de Russafa.

Els fallers i l’Ajuntament del cap-i-casal apelen a la tradició dels granscarres il·luminats per a permetre lainstal·lació de bastides en els edifi-cis colindants, una tradició que entot cas es conserva en poques falles,com les del carrer Convent Jerusa-lem o en la novíssima Nou Campa-nar i que crea una competició entreles comissions per veure qui fa delcarrer on es planta la seua falla elmés espectacular, sense reparar enles molèsties que provoquen alsveïns i en les conseqüències que espoden esdevenir si no es repectenles mínimes normes de seguretat.

L’any passat, farts de tenir que su-portar l’inici de les festes un mes imig abans de la data oficial des de fadècades, els veïns del carrer Suecainiciaren una sonora mobilitzacióper tal d’aturar el que han qualificatd’abús per part de la falla que presi-deix Bernardo Morosoli amb la com-plicitat del regidor de festes de l’A-juntament de València Fèlix Crespo.

Fins i tot, segons apunten elsveïns del carrer Sueca, la immensamajoria de fallers de la Comissió Li-terato Azorín-Sueca no viuen al ba-rri i no han de suportar les molèstiesque implica enganxar les bastides ales canonades de gas, com ja va suc-ceir el 2007, o les d’aigua com s’hantrobat enguany, sense la seua prèviaautorització. De fet, i amb la previ-sió que els tornara a passar el ma-

teix, les comunitats de veïns dels nú-meros 35 i 37 d’aquest carrer ja vanadreçar fa unes setmanes un escrita l’Ajuntament per tal d’avisar-losque no anaven a autoritzar que s’en-ganxara, de nou, la infraestructuranecessària per muntar la llumenàriaa les seues finques, per a que així liho comuniqués a la falla.

Algunes fonts consultades peraquest periòdic manifesten el seuescepticisme davant l’actuació de lacorporació municipal per sol·lucio-nar el problema, ja que, segons afir-men, Crespo és un habitual del Ca-

sal VIP d’aquest falla, amb el que l’u-neix una excel·lent rel·lació. “Ésmolt normal veure el regidor de fes-tes de l’Ajuntament participant enles verbenes de la falla i de copes ala carpa VIP”. “Com ens anem acreure que l’Ajuntament vol arribara un acord amb els veïns i la falla, sia nosaltres ni ens escolten i amb ellss’en van de copes ?”, afirma un co-merciant d’aquest tradicional barri.

La seguretat tampoc no semblaser una de les preocupacions d’a-questes falles a l’hora de muntar lesbastides de llum. En les passades

festes, com que l’Ajuntament nopossava fre als abusos, els veïns vandenunciar davant la Fiscalia la ins-tal·lació d’un dipòsit de combustiblede més de 5.000 lítres, sense cap me-sura de seguretat i a l’abast de tot-hom i situat a molts pocs metres d’onhabitualment s’encenen focs i esllancen coets i amb el que amb unasimple espurna es podria haver pro-vocat una catàstrofe, sobretot si esté present que apenes deu metres hiha una botiga de material pirotecnic.A pesar que la comissió fallera i l’A-juntament asseveraren que la ins-

tal·lació era del tot legal, la fiscaliava ordenar la seua retirada

Els veïns, enguany, han criticatque la falla del seu barri haja engan-xat els llums a les seues finques mal-grat que "no tenen autorització" ihan advertit que acudiran als Tribu-nals, perquè "no hem de demostrarque ens hem negat a què enganxenels llums, sinó que ells són els quehan de demostrar que els ho hempermés, i tenim clar que no". Així,han assenyalat que el "problema" ésque la comunitat de veïns va decidirque "no s'hi podia enganxar i així itot ho ha fet" i els membres de la fa-lla "diuen que no se n'han assaben-tat", però "igual que quan una per-sones fa obres a casa seua ha de de-mostrar que té permís per a fer-lesno hem de demostrar que ens hemnegat, sinó que la Falla ha de de-mostrar que li ho hem permés". Enaquest sentit, una de les veïnes delcarrer, va telefonar la policia iaquests van afirmar, segons les ma-teixes fonts, que "efectivament, si notenen permís no tenen perquè en-ganxar", tot i que els agents "no po-den intervindre perquè es tractad'un assumpte civil”. Aquesta ma-teixa veïna va manifestar, desprésd'"un xicotet enrenou", que acudiriaals tribunals, mentre que fonts veï-nals destacaren que "presentaremtantes denúncies com calguen". Dela mateixa manera, han consideratque en aquesta falla "no tenen me-sura" i que es tracta d'un assumpteque "cal parar d'alguna forma". Així,han indicat que els veïns diuen quesi no poden enganxar els llums a lesseues finques, "no podran fer unacosa tan animal com la que van ferl'any passat, amb 750.000 bombetesen un carrer de 16 metres d'amplà-ria".

El que queda clar després de par-lar amb els afectats és que les fallesdel 2008 seran d’allò més calentes.Fa uns dies, en una assemblea a laqual van assistir diferents mitjans decomunicació estatals, els veïns, al-guns d’ells històrics fallers d’altrescomissions del barri, van plantejarun calendari de mobilitzacions en-tre la que es contemplava la denún-cia de més d’una cinquentena depersones davant la fiscalia, de totesles irregularitats que comet la fallaSueca-Literato Azorín amb el vist iplau, i de vegades l’escorta oficial dela policia municipal, de l’Ajuntamentde València i perquè no es trepitjenels seus drets fonamentals.

Falla Sueca-Literato Azorín, l’abús que no cessa

Falla especialitzada. Des de fa anys Sueca-Literato Azorín aspira a ser la falla més il!luminada de València.

CONFLICTE! LA FALLA TORNA A ENGANXAR BASTIDES ALS EDIFICIS COLINDANTS SENSE PERMÍS

El veïnat es torna amobilitzar i anuncia unabateria de protestes alcarrer i denúnciescontra més de 50persones a la Fiscalia

La indosincràsia valenciana fa queens prengam la vida amb un sentitde l’humor d’allò més peculiar.Mostra d’això son les mateixes fa-lles. L’any passat un personatgeanomenat Tio Masclet apareixia albell mig de la festa fallera per a do-nar el seu punt de vista sobre elconflicte de la llumenària de la co-missió Sueca-Literato Azorín a Rus-safa. Una caricatura del faller méshistriònic, la màxima aspiració delqual és poder tallar els carrers du-rant uns quants dies a l’any i ser“amo i senyor” d’un espai que con-sidera naturalment seu per fer pae-

lles, muntar carpes, verbenes o llu-menàries finançades per l’ajunta-ment. Un Tio Masclet que apela alssentiment d’allò més valencià ifolklòric per reafirmar-se en el seufallerisme radical mal entés. Perso-natge, no obstant això, que va re-bre vora 200.000 visites al portalyoutube i que des de l’anonimats’ha converit en un personatge im-prescindible d’unes festes quesempre han aspirat a riure’s delmón, criticant i denunciant els abu-sos de poder. Enguany els abusoscontinuen, i molta gent espera quetorne el Tio Masclet.

El Tio Masclet, una sàtira del fester incívic

COMARQUES L’Avanç informació, 3 de març de 2008 17

TRIBUNA*

Afecta l'Aragó, Catalunya, el País Va-lencià, Múrcia i l'est d'Andalusia.Vora la meitat de la població de l'es-tat es veu afectada, d'una o d'una al-tra manera, pel projecte de transva-sar (o no) aigua del riu Ebre del nordcap al sud. Més concretament, laidea espanta els ciutadans aragone-sos i de les Terres de l'Ebre, i des-perta entusiasme entre bona partdels habitants de les comarques va-lencianes i alacantines, a més deMúrcia, que és on més volada ha presla defensa del “Agua para todos”. Eltransvasament de l'Ebre, doncs, s'haconvertit en un dels eixos de debatprincipals entre socialistes i conser-vadors, a àmbit estatal i, encara més,a escala valenciana.

Ja ho va dir el president del Go-vern espanyol, José Luis RodríguezZapatero, durant el debat amb el lí-der de l'oposició, Mariano Rajoy:“Vostè ha enganyat els ciutadans dela Comunitat Valenciana i Alacant[sic]”.

El PP, en efecte, ha fet números.Al 2004, la paraula “Ebre” ja no apa-reixia al seu programa electoral,però en aquest 2008 el president va-lencià, Francesc Camps, va afirmarque “òbviament”, el transvasamenttindria una menció expresa en elcatàleg de bons propòsits dels po-pulars. Una demanda, la de l'aiguade l'Ebre, que ha permès al PP d'a-rrasar a les circumscripcions deValència, Alacant i Múrcia, als últimsanys. Una demanda que, en canvi,no sols ha descavalcat del poder alsconservadors a l'Aragó, sinó quetambé li ha fet perdre diputats moltvaluosos en la cursa cap a la Mon-cloa. Tant a Osca com a Terol, el 2-1en favor del PP ha mutat en un 2-1de color socialista. I a Saragossa, onfins al 2003 aquest partit governavala capital sobradament, els socialis-tes també avantatgen d'un diputatla representació del PP al Congrésespanyol. Tenint en compte que eldiscurs proaigua ha calat tant a allòque els populars anomenen el “Le-vante español”, tenint en compte

que la bossa de vots no amenaça depatir cap forat per aquestes contra-des i que, com a molt, podria per-dre'n per dalt, de tant plena que va,els populars han conclòs que méss'hi val de picar l'ullet a les despo-blades circumscripcions aragoneseson el tercer diputat, al 2004, va anarde molts pocs vots. A Terol, de pocmés de 200; a Osca, d'uns 8.000.

María Teresa Fernández de laVega, número 1 del PSOE per Valèn-cia, no s'ha estat d'enorgullir-se, du-rant tota la precampanya, de la po-lítica hídrica del seu executiu. Afir-ma que els valencians, amb les des-saladores, tindran més aigua i per asempre, mentre que l'Ebre, força as-secat darrerament, no hauria pogutenviar el líquid element fins d'ací unsanys i sempre que hagueren estatcobertes les demandes dels arago-nesos i els catalans. No sols això. Dela Vega també ha comminat els con-servadors ha posicionar-se senseembuts en aquesta polèmica, de tantque l'han acusada d'haver estat, ellamateixa, qui va derogar el transva-

sament previst al famós Pla Hi-drològic. Igualment, tant EsquerraUnida com la coalició integrada perBloc, Esquerra Ecologista i Iniciati-va del Poble Valencià han mostrat elseu enèrgic rebuig a tota mena detransvasaments. Únicament el PPcontinua fent el discurs proEbre.

La perseverança dels populars va-lencians no va acompanyada de fetsconstatables. En tot cas, el PP entènque les mentides, repetides cent ve-gades (i més encara, mil vegades)sempre acaben tenint un rèdit elec-toral. El PP continua assegurant quees transvasarà aigua de l'Ebre, i hofan descaradament, després que di-lluns passat, al debat bipartit, Zapa-tero li etzibara a Rajoy que no era ca-paç de prometre, després de tantsanys defensant-ho. Els conserva-dors, com va fer Manuel Pizarro re-centment, es remeten al Pacte del'Aigua de l'Aragó, que preveu de ce-dir excedents sempre que estiguencobertes les infrastructures acorda-des entre tots els partits, inclòs el PPa l'oposició. Unes obres que van molt

endarrerides i que no s'acabarien,com a mínim, fins l'any 2015. Des-prés d'aquesta data, i sempre depe-nent del cabal que duga en aquellmoment l'Ebre, podria començar aqüestionar-se la possibilitat de fer eltransvasament. No abans. I, per aca-bar-ho d'adobar, la infrastructuraque comporta el transvasament noés gaire fàcil d'enllestir. Si a això su-mem que només es transvasaria ai-gua els anys en què el riu anara ple,i que a més pel 2012 ja hi ha previstque totes les dessaladores funcionena ple rendiment, el transvasamentde l'Ebre és un paradigma de la po-lítica victimista del PP valencià... idel PSOE aragonès, que no s'estàd'alertar que el PP el té a l'agenda(encara que el PP aragonès, preci-sament, es negue de ple per interèspropi i haja topat en moltes ocasionsamb els seus coreligionaris valen-cians i murcians).

L'Ebre és un paradigma de la ma-nipulació, doncs. I una paradoxa,també.*www.tribuna.cat

Les mentides de l’EbreRius de vots. El transvasament de l’Ebre s’ha convertit en un paradigma de la manipulació.

COMARQUES18 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

Un centenar i regidors del Bloc,Iniciativa del Poble Valencià i ElsVerds-Esquerra Ecologista han fir-mat aquest cap de setmana el ma-nifest "Compromís de Sueca", queobliga als gestors públics de les tresformacions polítiques a treballar enla defensa de la música i els músicsen valencià. L'acord, rubricat en unacte celebrat a la Casa de la Cultu-ra de la capital de la Ribera Baixa,ha servit per a "manifestar públi-cament el compromís dels alcaldes,regidors i candidats del Bloc-Ini-ciativa-Verds en la promoció, difu-sió i protecció des de les adminis-tracions públiques de la música va-lenciana feta en valencià".

La diputada valenciana i cap dellista de Bloc-Iniciativa-Verds alCongrés per València, Isaura Nava-rro, va tancar l'acte manifestant "elseu compromís ferm" de que por-tarà les "reivindicacions, preocu-pacions i il·lusions" dels professio-nals de la música en valencià alCongrés "per a involucrar a totesles administraciones públiques enla obligació de promocionar el nos-tre patrimoni musical i els grups,els cantants i els artistes que em-pren el valencià perquè és l'ex-pressió viva de l'orgull, el senti-ment i l'esperança d'un poble en elfutur". "Com a gestors públics és lanostra obligació indefugible la pro-tecció i promoció de la riquesa mu-sicals dels valencians.

Isaura Navarro va explicar que"només serà possible que es pose lamúsica valenciana a l'abast de tot-hom a través de polítiques cultu-rals locals i comarcals que, des dela dotació de recursos i el dissenyde programacions" i va recordarque el Ministeri de Cultura "no potseguir d'esquenes a la promociódels artistes valencians i anem a

exigir que Madrid també destinefons per a difondre la riquesa cul-tural que suposa la música en va-lencià".

En l'acte, al poble natal de JoanFuster, també van participar l'al-calde de Sueca i número 4 en la llis-ta del Bloc-Iniciativa-Verds al Con-grés per València, Joan Baldoví, elpresident del Col·lectiu OvidiMontllor de Músics en Valencià itambé membre de la candidaturadel Bloc-Iniciativa-Verds al Con-grés per València, Rafa Xambó, i elsecretari general del Bloc, EnricMorera. També van acudit els ex di-putats autonòmics d'Esquerra Uni-da Dolors Pérez i Pasqual Mollà, la

diputada autonòmica de Compro-mís pel País Valencià, Mireia Mollà,i els alcaldes d'Agullent, Xeresa, Al-balat dels Tarongers i Favara, en-tre d'altres.

Promoció, protecció i difusióde la música en valenciàEn els set punts del manifest sig-nat a Sueca els alcaldes i regidorses comprometen a "la creació d'unespai cultural valencià propi, quefaça compatible la tendència uni-versalitzadora de la cultura amb lesnostres arrels i tradicions, i amb lanostra visió del món. Si la culturaés l'expressió de la riquesa i varie-tat del pobles, entenem que el po-

ble valencià ha de seguir aportantvalors culturals al conjunt de la hu-manitat a través de polítiques cul-turals locals i comarcals que, desde la dotació de recursos i el dis-seny de programacions, posen lamúsica valenciana a l'abast de tot-hom". A donar suport al Col·lectiuOvidi Montllor de músics i cantantsen valencià, mitjançant campanyesde promoció dels seus creadors,"donant cabuda en les nostres pro-gramacions culturals locals als mú-sics en valencià". A destinar unapart substancial de les despeses decultura i festes dels seus pobles ala contractació i difusió de la músi-ca en valencià, amb l'objectiu deconvertir els seus pobles i comar-ques en referents de la nostra llen-gua i cultura. A estendre la promo-ció de la música en valencià a lapremsa, ràdio i televisions locals icomarcals, així com a "la potencia-ció i difusió del nostres creadorsmusicals mitjançant la indústria au-diovisual, els mitjans de comunica-ció i les noves tecnologies de la in-formació d'abast local" .

Alhora es comprometen a afavo-rir la independència creativa delsmúsics i cantants en valencià ambprogrames de formació, difusió isuport econòmic a la creació, aixícom a la millora dels equipamentsculturals vinculats a la música va-lenciana. A donar suport a les pràc-tiques musicals alternatives sovintno representades en els canals imitjans de producció, difusió i co-mercialització majoritaris i he-gemònics, per tal com representenformes creatives, innovadores idinàmiques tan legítimes com lesdominants. I per últim es compro-meten a la promoció de la música idels músics valencians en les tele-visions i les ràdios locals i comar-cals i a millora-ne la recepció en elmercat discogràfic.

Foto de família. La música en valencià ha esdevingut una reindicació més de l’esquerra. PRATS I CAMPS

Els signants es comprometen a la creació d’un espai cultural valencià propi i modern

L’acte recupera l’esperit dels ‘compromisos’ socials, culturals i polítics que van signar-se en la legislatura valenciana anterior

PRESENTACIÓ! UN PAS MÉS CAP A LA NORMALITAT CULTURAL

Signen el Compromís de Sueca endefensa de la música en valencià

Càrrecs electes del Bloc, Iniciativa i Verds-Esquerra Ecologista signen un manifest de set punts que en quèexpressen el seu compromís a treballar en la defensa de la música i els músics en valencià

00COMARQUES L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

JOAN PALOMÈS B.

AhEn un brevíssim lapse de tempsla borsa espanyola ha batut dos ca-tastròfics rècords consecutius: lasetmana passada, l'Ibex-35 -les 35principals empreses que cotitzen alparquet- s'enfonsava un 5,19 percent; i el 21 de gener -dilluns negre-el valor borsari d'aquestes corpora-cions es reduïa en 101.000 milionsd'euros, gairebé un 20 per cent dela seua cotització des que es va ini-ciar el pendent, la major davalladade la història de la borsa. Com a pre-mi de la consolació s'addueix, però,que les caigudes són constants entotes les borses europees i l'EuroS-

toxx 50, la setmana passada, baixa-va gairebé un 4 per cent. I la crisi,diuen, sense venir...

És llegendària la capacitat del po-derós sector financer, en general,per emmascarar les crisis econòmi-ques i influenciar amb els seus en-canteris els mitjans de comunicació.La premsa especialitzada, nomésper a iniciats, embolcalla apòcrifesinterpretacions sobre les pujades iles baixades, les anades i les torna-des, que reconforten i tranquil·lit-zen la classe accionarial, un terç dela població. I l'arrelat sentiment gre-gari que mou el sector inversionis-ta és prou conegut.

La paraula recessió esdevé tabú

i, en el cas espanyol, la proximitatde les eleccions no ajuda gens nimica a dir les coses pel seu nom.Mentrestant, el sector immobiliari,en un temps dinàmic i arrogant -un18 per cent del PIB- boqueja esta-bornit per manca d'oxigen. El ne-cessitat oxigen, altrament dit liqui-ditat, que els bans no estan dispo-sats a cedir: bé perquè esperen elstemps de les vaques magres, bé per-què ni els bancs en disposen, de li-quiditat. Cal recordar una reunió almes de novembre passat del G-14,el lobby del totxo, quan el seu pre-sident, Fernando Martín, i el presi-dent de Martinsa-Fadesa, tot i ne-gar qualsevol fissura en el sector,

amenaçava amb una "pujada verti-ginosa" del preu de l'habitatge i ad-vertia de la necessitat d'una revisiódel preu del sòl en consonància ambla "situació" del sector. Avui, desco-berta l'enganyifa especuladora, lafeina està a apaivagar la brama quediu que l'esclat de la bombolla im-mobiliària incendiarà l'economia fi-nancera i s'estendrà per l'economiareal, la de carn i os. Commou, però,l'intent infructuós -aturat pel vice-president Solbes- de l'OficinaEconòmica de Presidència de faci-litat una línia de crèdit públic delmolt estatal ICO a les escanyadespromotores immobiliàries. Es parlad'uns 10.000 milions d'euros proce-dents de les butxaques ciutadanes.Poca broma. I és que el forat no ésper riure: més de 300.000 milionsd'euros de deutes acumulats; comtampoc no ho són les conseqüènciessocials de la previsible i gradual fa-llida del sector de la construcció: l'a-tur podria créixer exponencialmenti afectar notablement una poblacióespecialment sensible, els immi-grants. Les oficines de l'Inem, tam-bé saturades d'estrangers: municióper a la xenofòbia.

La crisi americanaAquestes terres ibèriques no repre-senten més que una exòtica i asso-lellada província del capitalisme pe-rifèric. Les novetats ens arriben tard

i el que estem patint és la malaltis-sa dependència i la fragilitat es-tructural d'una economia que no fagaire anomenaven orgullosamentglobalitzada i neoliberal. Ignacio Ra-monet, en l'edició de febrer de LeMonde Diplomatique, parla "d'unacrisi que marca la fi d'un model: elde seixanta anys de supremacia deldòlar i d'una economia fonamenta-da en el consum nord-americà". Ladavallada americana, de facte, es re-muntava a l'estiu passat quan es vancomençar a sentir els efectes de

A un pas de la recessió globalWall Street. El centre bursàtil dels Estats Units tem una que la crisi immobiliària provoque una fallida financera.

La fallida immobiliària i la crisi creditícia originades als Estats Units han collpit les financesglobals. Els pronòstics del Fons Monetari Internacional sobre el creixement econòmic mundial nopoden ser més ombrívols per als països industrialitzats; el motor de l’expansió seran, doncs, elspaïsos en desenvolupament, mente a l’Estat espanyol banca i govern tracten d’amagar la crisi

0,8%: Segons l’FMI, la taxa decreixement dels Estats Units per al2008 serà d’un minso 0,8 per cent.El de la zona euros, un poc més: un1,6 per cent. La dels païsosemergents supera en 5 o 6 punts leseconomies industrialitzades.

11,4%: El creixement mésespectacular -i sostingut des de faanys- és el de la Xina. Durant l’any2007, la seua economia ha crescutun 11,4 per cent, un 0,3 per centmés que l’any passat i la xifra méselevada dels darrers anys.

72%: Si el 2000 el consum dels nord-americans representava un 67 percent del PIB, set anys desprésaugmentava fins a un 72 per cent.Per això, una recessió, amb laconsegüent contenció del consum,podria ser fatal per a l’economiaamericana.

Balanç

20 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

Les transaccions petrolieres enmoneda que no és el dòlar repre-sentaven un 8,1 per cent l'any2005. Dos anys més tard, un 18per cent. El dòlar, moneda refugidurant 50 anys, ja no és cap garan-tia.Certament, plantejar actualment larenúncia del dòlar com a monedade reserva mundial provocaria undesastre en el comerç i les finan-ces globals. Però hi ha indicis queapunten a un procés gradual de

substitució cap a altres monedes:l'euro, principalment, però tambéel iuan, el ruble o el dinar.L'Iran a decidit renunciar definitiva-ment a la moneda americana en lavenda del seu petroli, tot i que feiatemps que havia començat a diver-sificar la seua cistella de divises.El 30 de novembre, Alexander Med-vedev, vicepresident del monopolirus Gazprom, va declarar en la reu-nió a Nova York la intenció de laseua companyia de canviar la polí-

tica monetària: prioritzarien el ru-bre, davant l'euro i el dòlar.El Consell de Cooperació del Golf -principals exportadors del petrolide l'Orient Mitjà- ja ha "insinuat" lapossibilitat d'encunyar una novamoneda petroliera: el dinar delGolf.Quant als xinesos, amb unes reser-ves declarades de 830.000 milionsde dòlars, ja fa un any que van deci-dir diversificar les seues reservesde divises.

El dòlar podria deixar de ser la moneda refugi

l'esclat de la bombolla immobiliàriai de les hipoteques subprime, dosfenòmens perversament vinculats.Ja aleshores, la Reserva Federal(Fed) dels Estats Units i els bancscentrals de la Unió Europea, delJapó, del Canadà, de Suïssa id'Austràlia van intentar apagar elfoc amb injeccions de liquiditat enels seus sistemes financers. Les da-des més conservadores xifren en500.000 milions els dòlars llançats ala foguera. Una xifra que coincideixamb el pressupost assignat a la ma-quinària bèl·lica del Pentàgon per al'any fiscal del 2008: 583.000 milionsde dòlars; un altre dels motius,diuen, de l'astènia del gegant capi-talista. Des de llavors, les xifrescomptables i estadístiques han con-tinuat tossudes la deriva negativafins al punt que, avui, no hi ha co-lumnista o analista financer delsmitjans nord-americans que no hajamencionat en alguna ocasió aquellmemorable crac del 29 que va pro-piciar, entre altres trames, l'adveni-ment del feixisme a Europa.

Deixant de banda les angoixesdel Dow Jones -la setmana passadahi va haver un dijous negre-, les re-percussions més sagnants i mani-festes recauen, com sempre, en elssectors de les classes mitjanes i bai-xes. Mike Whitney, analista inde-pendent, denunciava en un articlea CounterPunch el vergonyós papertingut per Henry Paulson, secreta-

ri del Tresor, per afanyar-se a aju-dar els grans -però greument ferits-bancs inversors per desfer-se de laferralla hipotecària, convenient-ment disfressada per poder endos-sar-la als petits inversors particu-lars, que, finalment, no s'ho van em-passar. Paral·lelament, hi ha tres mi-lions i mig de propietaris d'habitat-ges que s'enfronten a la perspecti-va d'esdevenir morosos i perdre lacasa si no reben suport governa-mental. El pla de rescat del secre-tari del Tresor només preveu as-sistència per a 140.000 hipotecats.I els embargaments hipotecariss'han disparat un 75 per cent res-pecte l'any 2006: un 1 per cent deles llars americanes.L'altre pilot de la nau és el presidentde la Reserva Federal, Ben ShalomBernake, el qual tampoc ha estatgaire encertat en aquestes darreressetmanes. La decisió d'anar rebai-xant els tipus d'interés no ha millo-rat gaire la situació dels hipotecatsi tampoc no ha propiciat el desen-callament de les vendes d'habitat-ges; el mercat de valors continuaperillosament inestable, i els bancsno han resolt ni de bon tros el ge-gantí endeutament ni la necessitatde liquiditat. D'altra banda, l'es-tratègia de la Fed de bolcar dinersen efectiu als bancs a punt d'enfon-sar-se s'ha demostrat com una me-sura greument ineficient i onerosa.

L'amenaça de la inflacióEl dòlar està més dèbil que mai.L'actual sistema bancari, en caigu-da lliura. I la temuda estagflació -es-tancament més inflació- treu el nasamenaçant d'arrossegar les econo-mies en tot el món occidental.

Joseph Stiglitz, premi Nobel d'e-conomia i execonomista en cap delBanc Mundial, escrivia en un recentarticle a The New York Times queun dels principals problemes del'Administració de Bush ha estatl'obsessiva retallada dels impostosper solucionar els problemes econò-mics. "El 2001, l'Administració de

Bush va utilitzar la recessió única-ment com a excusa per retallar elsimpostos als nord-americans ambles rendes més elevades. Les reta-llades pretenien estimular l'econo-mia i només ho van fer fins a un certpunt. Per mantenir l'economia enfuncionament, la Reserva Federales va veure obligada a abaixar els ti-pus d'interès a un nivell sense pre-cedents, per després mirar cap a unaltre cantó mentre els Estats Unitss'estimbaven amb el préstec irres-ponsable".

S'entén, doncs, la defensa nu-mantina del manteniment dels tipusd'interés, tot i les ferotges pres-sions, per part de Jean-Claude Tri-chet, president del Banc CentralEuropeu, potser l'única institucióindependent d'això que anomenemUnió Europea.

Fons sobirans de riquesaUn dels molts damnificats europeusde les subprime, els suïssos d'UBS,per primera vegada en la històriahan tancat en números vermells. Sil'any 2005 presentaven uns benefi-cis rècord de 8.700 milions d'euros,aquest any passat les pèrdues neteshan arribar a 2.800 milions d'euros.El cas d'UBS es paradigmàtic. A lafi de desembre anunciaven l'emis-

sió d'accions per un valor de 8.000milions d'euros que ja tenien doscompradors: l'un, la Corporació In-versora del Govern de Singapur, queesdevé el principal accionista ambun 9 per cent, i l'altre, un inversorsaudita. Un rescat, aquest, molt si-milar al de Citigroup per una enti-tat inversora del Govern d'Abu Dha-bi, que es va quedaqr un 5 per centdel gegant americà.

I mentre els anys noranta els Es-tats Units s'embrancaven en unaguerra criminal a l'Orient Mitjà -cri-minal i costosa-, els anomenats paï-sos emergents s'han dedicat a re-copilar ingents quantitats de capi-tal procedents dels massius su-peràvits comercials -la Xina o Sin-gapur- o de la venda de petroli i gas-Rússia, l'Iran, Mèxic, Veneçuela,Kuwait, Qatar... Són els fons d'in-versió sobirans (sovereign-wealthfunds, SWF), pletòrics de liquiditati propietat dels estats, que estavenentrant a la borsa i ara podran com-prar bans. Quan el neoliberalisme,no fa pas gaire, pretenia presentarla fi de la història, ningú no imagi-nava que la seua salvació vindria,precisament, d'allò que tant blas-mava: els estats.! ! !

+info: www.lavanc.com

Construcció. A l’Estat espanyol patronal i Govern tracten de minimitzar a l’opinió pública els efectes de la crisi.

Constructores. Moltes es veuran forçades a tancar.

21ECONOMIAL’Avanç informació, 3 de març de 2008

Entre el 24 i el 29 d'octubre de1929 es produïa una brutal caigu-da dels valors de les accions quecotitzaven a la borsa de Wall Streetque va desembocar en la Gran De-pressió. La ruïna i el tancament demoltes empreses van enviar mi-lions de persones a l'atur i la crisies va traslladar a Europa, encaraconvalescent de la Gran Guerra. Elfeixisme i el nazisme estaven ser-vits. Cal remuntar-se fins a unsquants anys abans. Anys d'exu-berància i de superproducció queprodueixen un boom especulatiu.Els bancs ofereixen tipus d'interès

molt baixos i la sobreabundànciade diner comença a entrar a un bor-sa que prometia guanys fabulosos.La Reserva Federal va incrementarl'oferta de diners en més d'un 60per cent entre el 1921 i 1929, queanirà als mercats financers i provo-carà l'expansió del crèdit. El creixe-ment és desmesurat, però artifi-cial. La bombolla esclata i el pànicdels petits i grans inversors es des-ferma: tothom vol vendre, però lesaccions són ja paper mullar. L'ín-dex Dow Jones no recuperarà elseu nivell de cotització fins al1954.

El fantasma del crac del 29

El deute acumulat de les empreses immobiliàries espanyoles és de 300.000 milions d’euros

El dòlar ja no és cap garantia en les vendes petrioleres amb la irrupció en el mercat d’altres divises

IV Festival de poesia Poefesta a La SaforUn any més, la poesia surt al carrers a la comarca deLa Safor per celebrar el Festival de Poesia d’Oliva. Unafesta literària que, des de la seua primera edició, i ja envan quatre, ha reunit els poetes més importants de lanostra literatura. Enguany, l’esdeveniment es presentacom una cita cultural plenament consolidada dins leslletres catalanes al mateix temps que obren fronterescap a altres literatures. I és que no només es gaudiràde la presència dels millors poetes de la nostra llengua,sinó que assistiran veus importants de la literatura cas-tellana, gallega i italiana. De Barcelona a Màlaga i d’ACorunha a Roma, els poetes convidats oferiran un es-pectacle inoblidable on la paraula serà la protagonistaamb l’acompanyament musical d’una veu i una presèn-cia de luxe, la cantant Marina Rossell. Enguany, enmigd’aquesta festa de la paraula, també presenten un pro-grama amb diferents activitats literàries a la ciutat, es-trenen l’entrada de la poesia als instituts, que ompliràles aules de versos amb activitats poètiques destina-des als més joves. Destaquen també el músic i dj Gui-llamino i el poeta Josep Pedrals amb l’espectacle En-dolls, a mig camí entre el hip-hop i la poesia, una novafórmula per difondre la paraula que obre camins noustant a la poesia com a la música. Obra d'avantguarda.Un programa, doncs, amb un format i un contingut ex-traordinari que de segur que, com cada any a l’entradade la primavera, vestirà la poesia de festa al tornar alTeatre Olímpia de la ciutat i consolidar-se, un any més,com un dels actes culturals de més nivell celebrat alPaís Valencià.

+ info: www.poefesta.com

L’Avanç Informació, 3 de març de 2008

REDACCIÓ

Un any més, coincidint amb les fes-tes falleres, l’Associació d’EstudisFallers edita la Revista d’EstudisFallers, una oferta diferent i comple-mentària de la resta de publicacionsfalleres. La Revista d’Estudis Fallersconté enguany aportacions a lareflexió i l’estudi sobre la festa desde diverses disciplines i que abordenaspectes molt diversos. En l’apartatde “Reflexions”, es dedica un dossiermonogràfic a arreplegar algunes deles intervencions efectuades en lespassades converses Les Falles, a laNau al voltant de la sostenibilitatambiental i social de la festa fallera.Així, es recullen diversos articles delquímic Joan Francesc Álvarez, delbiòleg i tècnic en educació ambien-tal Víctor Belloch , Amando García,catedràtic de física aplicada de laUniversitat de València i vicepresi-dent de la Societat Espanyolad’Acústica, Emilio Tamarit, presi-dent de la Falla Lepant-Guillem deCastro i de Daniel Buj, president de

la Interagrupació de Falles. La sec-ció “Materials d’Estudi” oferiex eltreball de Joan Castelló Lli, periodis-ta i membre de l’Associaciód’Estudis Fallers, sobre les 500 fallesde la Secció Especial, imprescindibleper a copsar la importància social,econòmica i festiva de la secció d’orde les falles; i un article de SalvadorCiscar Juan, investigador local imembre de la Comissió d’EstudisFallers Torrentins, que aporta novesdades als estranys successos delmarç de 1957, quan una espècied’insurrecció fallera va acabar ambla destrucció de les falles de Torrenti uns greus aldarulls públics. El blocd’“Estudis” recull enguany dos tre-balls més, de perspectiva molt dife-rent: la investigació de la periodista isociòloga Emma Gómez Nicolau, quefa un retrat del sorgiment i decadèn-cia de la Falla del Port de Borriana,com a vehicle dels mecanismes demanipulació de la festa amb objecti-us d’especulació urbanística; i ensegon lloc, l’article de Gil-ManuelHernández, professor de laUniversitat de València u també

membre de l’Associació d’EstudisFallers, que fa un detallat estudi deles actes del debat que tingué llocen l’assemblea de presidents defalla, pocs dies després de la riuadadel 1957, sobre la conveniència o node plantar falles l’any següent. Tanca el capítol d’articles el del gua-nyador de la tercera edició delpremi Enric Soler i Godes al millorarticle d’un llibret de falla de lacomarca de l’Horta, un text delperiodista Fernando Bellón sobre lainfluència que l’estètica fallera exer-cí en l’obra de l’artista valenciàJosep Renau, de qui s’acaba de com-memorar el centenari del seu naixe-ment.Finalment, l’apartat de ressenyesrepassa les publicacions, llibres,revistes, diaris i cedés, sobre Fallesmés destacades de l’últim any. Itotes estes aportacions, com és habi-tual, estan encapçalades en la porta-da per una nova proposta gràfica deVíctor Valero, il·lustrador i artistafaller.

+ info: www.estudisfallers.org

L’EDICIÓ D’ENGUANY DE LA REVISTA D’ESTUDIS FALLERS S’HA PRESENTAT AQUESTA SETMANA A NA JORDANA

UNA MIRADADIFERENT ALES FALLES

24 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

Text: Omniscient. Megapíxels: Juanjo FemeniaMSF va visitar el passat 22 de febrer el quart concert del circuitMarock, que se celebrava en el Pub Missing de Xaló. Hi vam trobarles propostes de Tsunami i Víctor Lara. Com ja comentàrem en l’e-dició anterior, el passat mes d'Octubre va començar la segona edi-ció del circuit amb molt bona acollida. S'han presentat a concurs42 maketes, d'on el jurat en va escollir 24. Aquests van ser elsgrups selecionats per a realitzar el cd recopilatori d'aquest any:121db // A kuadros // Amanida peiot // Anaflexia // Andergrau //Arrós caldós // Aspencat // Bakanal // Broke // Carcoma // Con-fort // El nido del cuco // Estado mental // Homo no sapiens //Jesus Lara // Los pataconas // Marabu // Simmetry // One pa-per left // Silkel Aliaga // Skalissai // Sombras de Bohemia //Suqube // The rockweilers. Si voleu conèixer el calendari del cir-cuit podeu consultar la pàgina www.marockland.com

Segueix el Marock

Text: Mar Cervera. Amb la càmera: Lydia PatricioMúsica rock en català i a València! Sembla mentidaperò aquesta curiosa conjunció d'astres es donà dijouspassat a la Sala Matisse. I és que en contades ocasionsla capital del Túria acull un concert d'aquest tipus. I elpúblic, fent cas a la invitació dels serveis de política lin-güística de les dues universitats públiques de València,omplí la sala amb ganes d'escoltar els temes que elsgrups Pinka i Munlogs havien preparat per aquella nit.L'encarregat d'obrir la festa fou el grup de Xàbia. ElsPinka, deutors del rock endurit amb base melòdica,han esdevingut un dels grups més peculiars del rock encatalà i amb els peus ferms a l'escenari de la Sala Ma-tisse mostraren que encara hi ha cabuda per al rockdins el panorama musical valencià. La vessant mésdura del rock deixà lloc al powerpop del Munlogs. Elsd'Alboraia, que des de la primera cançó feren ballar elpúblic, repassaren els seus temes més destacats iacabaren el concert amb algunes versions de clàssicsanglesos, com una de la coneguda "Video killed theradio star", aconseguint que el públic acabara can-tant amb ells.

Tornen els grans

www.myspace.com/musicssensefotografwww.flickr.com/photos/musicssensefotografwww.flickr.com/photos/rebombori

L’Avanç informació, 3 de març de 2008 25

Text: Polp amb penques. Fotografia: Juanjo FemeniaEl Dia de la Llengua materna a Benissa, promogut pel regidor del BlocXavi Tro el pasta divendres 22 de Febrer, va tindre tres excepcionals ar-tistes sobre l'escenari de la seu universitària de la localitat. Pau Alabajosva obrir la nit després d'un repetitiu debat sobre l'estat de la música envalencià. El cantautor de Torrent va quallar una bona actuació en la quees van deixar vore algunes pinzellades del seu proper disc d'imminentaparició –Teoria del Caos-. Alabajos a priori sembla ser que s'endinsamés en la poesia i en les instrumentacions, allunyant-se del rock queapuntava en algunes peces del primer cedé. El nou disc és una espera-da joia que ha passat per les mans del prestigiós productor i guitarristaToni Xuclà i que compta amb la col!laboració de Ruper Ordorika en untema.La nit s'animà amb la presència del cantautor denier Sergi Contrí,acompanyat pel ja inseparable Joan Senchermés a la guitarra. Contríva controlar de principi a fi el tempo de l'actuació, l'excitació del públic–que va corejar i aplaudir les seues cançons- i un repertori preparatper acabar aportant bones dosis de felicitat a l'audiència amb pecesmolt estimades a la Marina Alta com "Recorde", "Comptant Sarganta-nes" i "Ara". Plenitud de veu tot i arriscar-se sense motius (45 minutspotents sense tastar un glop d'aigua) i la humilitat de la senzillesa ar-tística per a l'altre gran valor de la cançó valenciana.La nit la tancaren els alcoians Verdcel amb l'espectacle en format re-duït de Paisviatge. Una execució exquisida de les cançons, la teatra-lització i l'audiovisual però que acaba per ser repetitiva per al públicque ja els ha vist en directe. La rigidesa del guió els apropa més alteatre amb textos i posada en escena que al pop, el folk o el rock, onl'espontaneïtat és la clau de la comunicació i de la reciprocitat entrepúblic i banda. Caldrà vore el nou espectacle que ja estan presen-tant per a saber si trenquen amb el guió i parlen més amb el público s'arrisquen a ser un grup amb la caducitat d'una sola actuació.

La música, a debat

Text: Tirant lo Blanc. Movent l’obturador: Juanjo FemeniaEl passat divendres 15 de febrer el saló d'actes de la Casa de Cultura de Xàbia es va obrir al'aire lliure de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés i seu Llibre de Dénia. La guitarrade Miquel Pérez Perelló, el xelo d'Alicia Giner i la flauta d'Alicia Garcia sonaren al ritme deles paraules dites per Tomàs Llopis, rapsoda elegant de veu d'actor veterà. La descripciód'Estellés dels racons de la comarca conduïren per moments el públic a una sensació me-diterrània; tot i ser un lloc tancat, la poesia es va inventar un cel, un litoral, unes muntanyesi tothom va poder recórrer de la cadira estant els més bells indrets de la Marina.

Estellés descriu la Marina Alta

26 L’Avanç informació, 3 de març de 2008

PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

Exxon Mobil Vs. Veneçuelawww.dailymotion.com/guarataroEn el context de la demanda de 12.000 milions dedòlars que ha presentat Exxon contra l'Estatveneçolà, TeleSur presenta un documental querecull la història de la companyia. Dirigit pelcolombià William Parra i amb guió del valenciàDavid Segarra. Aquest documental exclusiu deTeleSUR recorre la historia de Exxon Mobil, desdel seu naixement sota l'impuls de Rockefeller.

Comunicació

Impulsen un manifest per denunciar el dèficit democràtic a RTVVRàdio Televisió Pública Plural| www.rtvpublica.org

Un grup de professors hapresentat al Col·legi Major RectorPeset de València el manifest "Peruna RTVV plural i democràtica.Del mal ús i abús de la ràdio i dela televisió públiques valencianes",en què es denuncia el "greu dèficitde democràcia" que hi ha al PaísValencia i es reivindica el "dretdels ciutadans a ser informatsveraçment i sense censura". Entreels primers signants figuren JesúsOlavarría, Ramón Lapiedra, JoséMaría Bernardo, Isabel Rius,

Gustau Muñoz i Josep LluísBarona. A l'acte de presentació dela iniciativa han assistit lacatedràtica d'Arqueologia de laUniversitat de València CarmenAranegui; la professora d'HistòriaModerna de la Universitat deValència, Isabel Morant, i laprofessora d'Història del'Arquitectura i Urbanisme de laUniversitat Politècnica deValència Trini Simó. Tots ells hancoincidit a reclamar la creaciód'una Comissió d'Experts "que

estudie els problemes i promogaun pacte polític i social quepermeta el compliment delsobjectius que marca la llei i,igualment, arribar a una soluciópactada del caos econòmic" que,al seu parer, impera en la ràdio itelevisió públiques. Segons elsconvocants, al País Valencia hi ha"un greu dèficit de democràcia enla gestió dels mitjans decomunicació públics, com s'havingut denunciant tantes vegadesdes de distints col·lectius i

entitats socials, i moltespecialment en els últims dies".Per als impulsors del text, "elsciutadans hem estat desposseïtsdel nostre dret a tindre unaradiotelevisió que sigarepresentativa de la pluralitatsocial i que ens informeveraçment i sense censura". Peraçò, "ens hem constituït en uncomité cívic per a exigir que elsgreus problemes de la RTVV noqueden una vegada més ocults isense resolució", han explicat.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 3 al 17 de març de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.