L'Avanç 147

27
El segon assassinat del revolucionari Andreu Nin El descobriment d’unes restes a Alcalá de Henares que podrien ser d’Andreu Nin ha tornat a posar d’actualitat la figura d’aquest pensador. pàg. 08 ESTAT La Xina i els EUA miren cap al Tíbet i Taiwan El Tíbet es troba atrapat en una lluita entre tercers, amb els EUA desestabilit- zant Xina, i aquesta man- tenint la seua “unitat” a qualsevol preu pàg. 06-07 INTERNACIONAL Autocrítica en el Bloc després de la solsida pàg. 12 + Notícies EN IMATGES Maig del 68 francès planes centrals 7 D’ABRIL Primavera 2008 2 euros www.lavanc.com #147 Les pellícules que va censurar la dictadura de Franco pàg. 23 Clam europeu per una moratòria urbanística INICIATIVA CONTRA ELS ABUSOS DE LA NORMATIVA VIGENT Andorra, el paradís fiscal dels Pirineus La UE exigeix a Andorra un model tributari clar i més transparència respecte als comptes que els ciutadans comunitaris han dipositat en els seus bancs, però el Principat vol mantenir el secret bancari. pàg. 18-19 Mentre la crisi immobiliària castiga les constructores i promotores valencianes, diversos eurodipu- tats tornen a unir la seua veu per demanar una moratòria urbanística al País Valencià pàg. 16

description

INTERNACIONAL INICIATIVACONTRA ELS ABUSOS DE LA NORMATIVA VIGENT EN IMATGES ESTAT Les pellícules que va censurar la dictadura de Franco pàg. 23 Autocrítica en el Bloc després de la solsida pàg. 12 planes centrals Mentre la crisi immobiliària castiga les constructores i promotores valencianes, diversos eurodipu- tats tornen a unir la seua veu per demanar una moratòria urbanística al País Valencià pàg. 16 Maig del 68 francès 7 D’ABRIL Primavera 2008 2 euros www.lavanc.com

Transcript of L'Avanç 147

Page 1: L'Avanç 147

El segonassassinat delrevolucionariAndreu NinEl descobriment d’unesrestes a Alcalá deHenares que podrien serd’Andreu Nin ha tornat aposar d’actualitat la figurad’aquest pensador. pàg. 08

ESTAT

La Xina i els EUA miren cap al Tíbet i TaiwanEl Tíbet es troba atrapaten una lluita entre tercers,amb els EUA desestabilit-zant Xina, i aquesta man-tenint la seua “unitat” aqualsevol preu pàg. 06-07

INTERNACIONAL

Autocrítica en el Bloc desprésde la solsidapàg. 12

+ Notícies

EN IMATGES

Maig del 68 francèsplanes centrals

7 D’ABRILPrimavera 2008

2 euroswww.lavanc.com

#147

Les pel!lícules que va censurar la dictadura de Franco pàg. 23

Clam europeu per unamoratòria urbanística

INICIATIVA! CONTRA ELS ABUSOS DE LA NORMATIVA VIGENT

Andorra, el paradís fiscal dels PirineusLa UE exigeix a Andorra un model tributari clar i més transparència respecte als comptes que els ciutadans comunitaris han dipositat en els seus bancs, però el Principat vol mantenir el secret bancari. pàg. 18-19

Mentre la crisi immobiliària castiga les constructores i promotores valencianes, diversos eurodipu-tats tornen a unir la seua veu per demanar una moratòria urbanística al País Valencià pàg. 16

Page 2: L'Avanç 147

02 L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

CHARLES BUKOWSKY

“La diferència entre democràcia i dictadura consisteix en què en

una democracia pots votar abans d’obeir les ordres.”

ENRIC MORERA Diputat a les Corts i SECRETARI GENERAL DEL BLOC

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL·LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatal’a (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Més d'una dècada duen els veïns del barridel Cabanyal lluitant contra aquestaaberració que suposa la prolongació de

l'avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, destrossantel vell poblat mariner per a construir uns quantsblocs de ciment i rajola. D'una banda tenim als veïns, pertanyents a lesclasses populars d'aquesta ciutat, genttreballadora, alguns d'ells descendents d'aquellsmariners que portaven el peix fresc a la nostraciutat. Les seues cases, distribuïdes de formaparal·lela a la línia de costa, recullen el benfeciòvent de llevant que tantes alegries porta a l'estiui que tempera el fred de l'hivern. Són cases, en laseua mayoria, de dues plantes encara quepetites, com pertoca a famílies humils. La únicaintenció d’aquests ciutadans, continuar vivint enel barri en el què van néixer i van créixer osimplement en el què van triar per a viure. D'altra banda tenim al nostre ajuntament, quepretén a l'estil Robin Hood, però al revés, llevar-los les seues cases perquè uns quants amicspromotors puguen fer l'agost construint blocs demés de deu altures plens de pisos, que tot i sermés petits que les anteriors cases, no valdran elmateix que pagaran als indígenes del barridurant l'expropiació. Valdran més de 20 vegadesmés del que van a pagar. O siga que en el solarque deixen 10 cases es construirà un edifici de,posem per cas, deu altures. A dos pisos perplanta ens ixen 20 pisos. Als 10 veïns elsexpropiaran a un preu aproximat de, com a molt,10.000 euros. És a dir que amb 100.000 euros jatenim el solar on construir els 20 pisos quevendran per, com a mínim 250.000 euroscadascun. El negoci és rodó. Ho sap la nostrabenvolguda alcaldessa, ho saben els seus amics(els constructors) i ho saben els veïns. Després estan els partits polítics. Encara queaquests de normal no conten en aquestes coses.Només baixen a la via pública cada quatre anys ila resta del temps, si hi ha hagut sort, a escalfarcadires oficials. I finalment ens trobem amb la justícia, perdóvolia dir amb el poder judicial, que, no calrecordar són coses distintes i en bastants casosfins i tot oposades. Doncs bé, aquests tribunalsque, curiosament, no estan compostos perpersones pertanyents a les classes populars, handecidit que els amics de la nostra alcaldessa,amb els quals comparteixen un gust refinat pelsbons menjars i els cotxes ràpids i cars, estanlegitimats per a omplir-se les butxaques a costad'aquells veïns fent bona aquella frase de Platóque proclamava que la justícia no és altra cosaque la conveniència del més fort. I mentre els veïns del barri del Cabanyalcontinuen buscant la Justícia.

I la justícia?

Què ha passat? També aCatalunya, les forces cata-lanistes estan preocupa-

des. Fins i tot el President Pujol haadvertit que Catalunya pot desa-parèixer. Els resultats electoralssón molt preocupants. El biparti-disme també avança a Catalunya, ifins i tot al País Basc. Iniciativa haperdut vots i un diputat. ERC haperdut molts vots i molts diputats,i CiU ha perdut vots però ha man-tés els seus 10 diputats. Ha guan-yat el PSC per golejada i de retrucli ha donat la victòria al Zapatero.Els Montilla, Maleni,Corbacho…s’han imposat. PasqualMaragall i Heribert Barrera haviendemanat el vot en blanc. Ha guan-yat el vot a la por al PP i així ensva. Estic d’acord amb l’anàlisi quefeia Enric Juliana a La Vanguardiael passat dilluns de Pasqua deresurrecció. Abans que cante elgall la nit de Nadal, Zapatero hauràtraït novament Catalunya i elscatalans. Dels valencians quevoleu que vos diga: no pintem res.No només a Madrid, tampoc aCatalunya. Ni estem ni se’ns espe-ra. Per favor prou de soflamesestèrils. Només per la situació alnostre País, si foren conseqüentsamb el que diuen, justificaria unanova situació de cooperació entreforces catalanistes. Tot i que esprompte caldrà seguir l’evolució.Des d’ací necessitem sumar i coo-peració efectiva, no paternalista nide fer pena. No entenen que des-prés de 300 anys es pot tornar arepetir la història. Tenint presentel que li va passar al general Basset

(crec que és el símbol més apro-piat) vaig acudir a Montserrat aintentar trobar-me amb l’amicBausset. Havia acompanyat a lameua cunyada a fer un treball detesi doctoral a Collbató. Allà hi hauna empresa que fa orgues,Blancafort. Ara mateix estan tre-ballant en l’orgue de Montserrat.Fer un orgue és complexe i unafaenada artesanal que al rematprodueix una música que ensapropa al cel. A més està sufra-gant-se la seua construcció persubscripció popular. Els 4.000 tubsde què consta tocaran una únicamelodia. Que voleu que vos diga,crec que el símil és apropiat. ElBloc ha de créixer fins a 4.000 afi-liats, amb les aportacions de tots idecidir col·lectivament la músicaque hem d’interpretar per a queagrade, compte amb suports i sonebé. Vaig decidir acudir-hi. Elsvalencians no tenim un referentespiritual com Montserrat ho ésper als catalans i el conjunt decristians. Constate com el PPvalencià va usant elements de lanostra identitat. Sí, de formasuperficial però efectiva. Ahir vaninaugurar el refectori del monestirde La Valldigna. Enhorabona. Aixívan guanyant una patina de valen-cianisme. Vaja que no tenimMontserrat, ni Poblet on està sote-rrat el nostre Rei fundador, però sique tenim germans valencians aMontserrat. Mentre em dirigia a laresidència dels monjos vaig coinci-dir amb Damià Oliver que passavael dia amb la seua germana i elsnebots. Montserrat és un lloc que

convida a la pau i la reflexió. Feiauna vesprada freda i els núvolsxocaven contra les pedres de lesmuntanyes. Pensat i fet, vam con-tactar amb un bon amic. Allà vaigpoder saludar a Josep MiquelBausset, companys de preocupa-cions i activitat a les Joventuts delPNPV que des de fa quasi trentaanys forma part de la comunitat demonjos de Montserrat. Ell és unamica major però allà anàvem fentamb Cristòfor Aguado, JoanviCandel, Agustí Colomer, Josep A.Blesa, Marc Dolç, Guillem Rausa,Francesc Ferrer, Francesc Morera,vaja una bona colla. Gent compro-mesa amb el País i que sempre haestat pel projecte, assumint amblleialtat els vaivens que hem hagutde fer front. Hi ha un bon grapatde dirigents del BLOC que vénendel PNPV,i si hi ha algun elementsque els puga identificar és els seucompromís i lleialtat al projectenacionalista i al de País. Vam par-lar una estona, li vaig fer un prec.Tots nosaltres tenim un projecte,que no és estrictament polític, unprojecte que va més enllà. El nos-tre és un projecte nacional, de re-construcció nacional. Tenim unaarrel fonda. Som una planta adap-tada al medi que ha suportattemps de sequera i privacions.Ara, el camp està preparat per aun treball col.lectiu. Si sembrembé, plantem bona llavor, la treba-llem i reguem quan cal, en equip,tindrem una bona collita. Sé quedes de Montserrat, Josep MiquelBausset ens acompanyarà en elsseus pensaments i ajuda espiritual.

Montserrat

Page 3: L'Avanç 147

L'article 99 de la Constitució espanyola de 1978 garanteix alspoders fàctics que van escollir Juan Carlos com a Rei,anul·lar una majoria no desitjada si el resultat de les

eleccions no els convinguera. Siga el que siga el resultat de leseleccions del 9 de març, segons aquest article, solament el Rei potproposar, unilateralment, el candidat a la Presidència del Governd’Espanya. Els diputats que sorgiran de les properes eleccions,que se suposa que són els dipositaris i representants de lasobirania del ‘pueblo español’, no poden proposar a cap personaper a ser elegida President del Govern d’Espanya. Encara més, siun persona compta amb la majoria dels diputats per a ser elegitpresident del govern, això no és suficient. Cal que esta personasigue el candidat d’un ciutadà que mai ha estat elegitdemocràticament i, cosa pitjor, mai es presentarà a cap eleccióper a ser elegit: el Rei.Després de les eleccions del 9 de març el futur President delGovern d'’Espanya només ho pot ser la persona elegida com acandidat pel Rei. Si no és el candidat del Rei, encara que tinga lamajoria del Congrés darrera seu, no podrà ser-ho. O és la personaque vol el Rei o no potser una altra.L’'article 99 preveu quepot succeir que elcandidat del Rei no fosel que la majoria dediputats vulguen.Llavors hi ha una sèried’apartats, el 3 i el 4,que vénen a propiciar elcanvi de voluntats. Elcanvi de decisió–s’imaginen vostès lespressions a què seransotmesos els representants del ‘pueblo español’-, pot venir perpart dels diputats que dobleguen en ares del ‘consens’ aacceptar el –o un– candidat del Rei. Però si ‘sus señorías’ esmantenen ferms i no dobleguen, l’article 99 ho deixa clar: el Rei,una persona que no té previst presentar-se a cap elecció,dissoldrà les Càmeres i convocarà noves eleccions. És a dir, elRei pot, amb aquest article, anul·lar una majoria no desitjada.Així doncs, allò de ‘la sobirania nacional reside en el puebloespañol’ no deixa de ser una altre frase més sense sentit del’estat de dret vigent.Els defensors de la Constitució, per superar la ignomínia quesuposa que una persona no electa neutralitze els diputats electes,apel·len a una altra ignomínia encara més gran: amb una argúciapròpia de picaplets ens proposen que la majoria del Congrés, perevitar la dissolució de les Càmbres, vote en contra de la seuavoluntat i ho facen pel candidat del Rei i, a continuació, diuen,apliquen amb èxit l’article 114 apartat 2, on el candidat inclòs enla moció de censura adoptada pel Congrés ha de ser nomenatPresident pel Rei. Massa oprobi per aconseguir una cosa moltsenzilla com hauria de ser l’escollir un President de Govern querepresente a la majoria després d’unes eleccions generals.Però tothom tranquil. Tot està sota control. La perfecta comunióentre el Rei i els seus fidels partits dinàstics, el PSOE i el PP, ambd’altres també dinàstics –en vies d’extinció per a major glòria delbipartidisme de la segona restauració borbònica –, ens evitaranqualsevol ensurt.Podem dir que l’article 99 és el paradigma que resumeix l’esperitde la gènesi que va donar llum a l’empassada que va ser laConstitució de 1978 i que es pot resumir en aquesta ditaespanyola: “Lentejas, si quieres las comes y si no, las dejas”.

EL CONSELL VALENCIÀ En lloc d’intentar protegir el nostre mediambient, el nostre govern estudia desprotegirper tal de construir en arees ZEPA (Zonad’Especial Protecció de les Aus). Canviaran ladita: Animal que vola… al formigó.

ESTUDIANTS D’ARQUITECTURAUn grup d’estudiants de la UniversitatPolitècnica de València, està arreplegantsignatures contra la destrucció delCabanyal. Esperem que aquest futursarquitectes mantinguen la sensibilitat quanja siguen professionals.

03OPINIÓL’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

L’article 99

LA MARJAL

VÍCTOR BAETALa València dual

Després de les eleccions del 9de març el futur President del Govern d'’Espanya només ho pot ser la persona elegida com a candidat pel Rei. Si no és el candidat del Rei, encara que tinga la majoria del Congrés darrera seu, no podrà ser-ho.

COL·LECTIU D’UNITAT POPULAR

Hi ha una València que enshan venut com el centredels grans esdeveniments:

La copa d'Amèrica de vela ,on elsciutadans i les ciutadanes hempogut veure, de primera mà comels rics viuen i gaudeixen de lavida, mentre altres, bocabadats,admiren la sort d'aquests perso-natges, sempre de festa i saraus.La València de la fórmula ú, con-tinuadora de les festes i de l'es-peculació urbanística sense límitsi sense cap exigència de llicèn-cies d’impacte ambiental, desorolls... ni cap altra exigència, jaque ha estat considerada pelspolítics com un obra d’interèsgeneral (malgrat que en generalno te interès), que ha acabat ambtota l'horta ara plantada de for-migó i habitatges buits.Però també està la València de laZAL que ha destrossat una cultu-ra agrària i una forma de viuredels veïns i veïnes de La Punta,els quals han tornat a “sa casa”convertida en moderna unifami-liar de 90 m això sí sense presa, 8anys després.La València que retrata Canal 9amb Camps i Barberá bronzejatsinclòs al mes de gener, i laValència dels pensionistes quemalviuen amb 400 euros de pen-sió després de tota una vida tre-ballant.La València dels grans monu-ments de Calatrava i la Valènciade les persones dependents queencara estan esperant els recur-sos que la llei de Dependència elsgaranteix, en cas que algun dia escreen.Hi ha, doncs, altra València, la deveritat que resta amagada darre-re d'aquest aparador de rebaixeson viuen la majoria dels ciuta-dans i ciutadanes i que amb elsseus impostos han fet possible lesfotos de la València en festa per-manent, i on les deficièncieshistòriques d’infraestructurescontinuen sense solució: falta d’espais oberts per a gaudir el ciu-tadans i ciutadanes; falta de llocsd’encontre ciutadans interes-sants i vius, de centres sociocul-turals i centres juvenils; faltad'escoles infantils públiques perals menuts; falta d'escoles públi-ques amb dotacions escolars iesportives; falta de centres desalut primària amb serveis desalut especialitzada deficientsamb temps d’espera vergonyosos;falta de un bon servei públic detransport, que no siga solament

per a portar-nos als centrescomercials sinó per a comunicarels barris entre sí i per descomp-tat més barat, amb infrastructu-res per a transports alternatiuscom la bicicleta…En definitivauna València que lamentable-ment, pot “presumir” d’un centrehistòric dels més grans, més ruï-nosos, més sorollosos i més brutsd’Europa.La València vertadera és la quedestrueix el patrimoni històric (laModel, la Tabacalera...) o ame-naça la seua pròpia identitat (l’intent d’enderrocar una gran partdel barri del Cabanyal, la destruc-ció de la Punta, del Pouet etc.) iel que comporta d’agressions capa la identitat cultural i humanadels seus habitants. La Valènciaque tanca els repetidors de TV3;la València que privatitza la sani-tat; la València autonòmica quemenys inverteix en despesasanitària i la penúltima en llitshospitalaris; la dels governantsque no els ixen els colors dientque ensenyarà en les escolesEducació per a la Ciutadania enanglés; la dels que aconsegueixenque les escoles que construeixCiegsa li resulten més cares queles de qualsevol altra autonomia ila dels que neguen informaciósobre eixos diners públics mal-gastats, inclús als representantspolítics dels ciutadans; laValència dels governants sensecomplexes que utilitzen Canal 9

com si fora el seu “cortijo”; la delsque li regategen els diners a lesuniversitats públiques i transva-sen diners a les privades; la priva-tització encoberta dels transportspúblics, la València que mancade previsió, de poca inversió enmanteniment i mesures de segu-retat que va fer que perderen lavida 43 persones al metro deFGV; la València que ignora l’as-sumpció de responsabilitats perpart dels polítics; la València coi-xa d'habitatge i de treball digneper a milers de joves, treballado-res i treballadors... Podríem estar escrivint hores ihores sobre aquesta “altraValència” menys atractiva publi-citàriament però més real i pro-pera als ciutadans i ciutadanes. I també podríem parlar de la polí-tica valenciana bipartidista quedeixa fora de la representació enles institucions a milers de ciuta-dans i ciutadanes, i que esdevéprovinciana i sucursalista del'Estat espanyol, fent del nostreun poble secundari i sense iden-titat, convertint les nostres terresen objecte d'especulació i la nos-tra llengua i cultura en un fetfolklòric i marginal, i com a einamanipuladora de les consciènciesde la ciutadania.Entenem que és el moment decomençar a construir una verta-dera força social d’ esquerra, unavertadera Unitat Popular a la ciu-tat de València que no tinga por adir les coses pel seu nom, queanteposi els interessos dels tre-balladors i les treballadores delsciutadans i ciutadanes a altresinteressos, que tinga la llenguacatalana i la cultura com un fetfonamental per la reconstrucciónacional del nostre poble (dividitper Espanya com a model d'es-tat irreformable). En definitivafer política amb el consens delssectors més conscients de la nos-tra societat aportant un missatgeque arribe a la ciutadania, i a lavegada incomodar i desemmas-carar als professionals de la pol-trona, siguen del color quesiguen.Des d'aquest Col·lectiu per laUnitat Popular no sols donaremla nostra opinió sobre la situació ila política que a la ciutat es fa ,sinó que donarem alternatives i ala vegada volem contribuir a laconscienciació de la necessitatd'una alternativa política d'es-querres, unitària i popular quepose fre a la situació actual.

Page 4: L'Avanç 147

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

Submergits en plena subhasta elec-toral, hem relegat a les golfes delsdiaris dues notícies succeïdes a la

ciutat de Castelló i que, precisament per-què no són noves, em semblen de la ma-jor importància: l'atac a un establimentd'hostaleria i l'agressió a un jove vinculata col·lectius antiracistes a mans, totesdues, d'un grup de neonazis. Potser esta-ríem d'acord a considerar-les matèria po-licial sense més i, en conseqüència, no hihauria inconvenient a destinar-les, totesdues, a la secció de successos. Però, siobràrem així, cauríem en un error gravís-sim. Per una raó fonamental: perquèaquestes agressions no són cap fet aïllatsinó un graó més en una escalada deviolència perpetrada per grups neonazisorganitzats i dirigida, bàsicament, contraaquells que, des de l'esquerra i des del na-cionalisme, discrepen de les línies quemarca el discurs oficials. I la violència po-lítica exigeix una resposta que vaja mésenllà de l'àmbit policial: una resposta po-lítica. Al País Valencià la violència feixis-ta no és nova. Ja saben vostés que en elsanys tèrbols de la Transició Democràtica–de tan funestes conseqüències per alPaís Valencià- la dreta que es volia post-franquista va alimentar sense pudor laviolència de grups d'extrema dreta –re-convertits a l'anticatalanisme furibund-amb la intenció de tallar les ales de l'inci-pient nacionalisme valencià. I que, en elsanys següents, no ha deixat de fer-ho, nique siga adoptant formes més subtils. Nocal dir que aquesta escalada violenta noha trobat una resposta adequada per partde les instàncies policials i judicials, demanera que, encara a hores d'ara, restenimpunes moltíssimes agressions a centres

cívics, partits polítics, llibreries o perso-nes. I algunes d'elles de la rellevància deJoan Fuster o Manuel Sanchis Guarner.Una vergonya, tot plegat. I un risc, tam-bé: la sensació d'impunitat amb què ac-tuen aquests grupuscles, no tinguen capdubte, encara els ha envalentit més.Així les coses, no ens ha d'estranyar que,amb freqüència variable però amb unaconstància irrebatible, les accions violen-tes de l'extrema dreta no deixen de pro-duir-se a terres valencianes. Crida pode-rosament l'atenció, per tant, la nota expli-cativa que va fer pública la Subdelegaciódel Govern, arran dels fets de Castelló, ien la qual s'afirma que no hi ha constànciaque les dues agressions esmentades forenobra de l'extrema dreta i que, en tot cas,ho consideraven un cas completament aï-llat. Crida l'atenció i fa ràbia que, mentreen certes zones de l'Estat espanyol la sim-ple dissidència és considerada delicte, lesautoritats minimitzen la violència feixistai no actuen contra els moviments polítics–d'ideologia clarament anticonstitucional,

tots ells- que els donen suport. Perquè sihi ha res fóra de dubte és que no són fetsaïllats. ¿Com van a ser fets aïllats més de50 agressions a seus o representants decerts partits polítics, o desenes d'atacs alsCasals Jaume I o les intimidacions cons-tants a persones vinculades a l'esquerra oel nacionalisme? L'informe Raxen del Mo-viment contra la Intolerància va registraren 2006 al voltant de 600 incidents i acti-vitats de racisme i intolerància al País Va-lencià, l'autonomia més afectada peraquesta mena de violència. I el seu porta-veu, Esteban Ibarra, va declarar que en capcas es tractava de casos aïllats, sinó que laxifra provava que existeix una estructuraorganitzada que du a terme accions i queté l'objectiu d'anul·lar els drets dels col·lec-tius més vulnerables.Si és així, per què no actuen les autoritats?Per què propicien la impunitat de la violèn-cia feixista? Potser el frenesí d'actes decampanya no deixe temps a les nostres au-toritats per a llegir. Jo els recomanaria,però, que feren un forat i li dedicaren unamica d'atenció a un llibre. Es diu "L'ou dela serp" i el va escriure Eugeni Xammar enla dècada dels 20. En ell, com a bon perio-dista que era, reporta els primers incidentsviolents que protagonitzaren a l'Aleman-ya de la República de Weimar els escamotsdel partit nazi. Uns incidents que, en ge-neral, les autoritats qualificaren de fets aï-llats, sense importància. I ja sabem com vaacabar la història.

*Vicent Usó és periodista i reconegut escrip-tor de Vila-real (la Plana). Creador prolífic,destaca tant pels guardons rebuts, com pelseu compromís amb la llengua, cultura i teixitassociatiu del país. Més info: www.vila-real.com/vicentuso

L’ou de la serp

En la línea de recuperar la memòriahistòrica calia ,també, fer justícia atres científics, professionals de la

medicina i la salut pública, representatiusd’una sanitat que no va poder ser, en pa-raules del Professor de la Universitat d’A-lacant Josep Bernabeu. Doncs bé, aquestos dies s’ha fet la presen-tació pública de tres llibres, producte d’u-na iniciativa feta al si del Consell Valenciàde Cultura, amb la qual preteníem exempla-ritzar l’esforç reformador de la II Repúblicaen al camp de la salut pública. El resultat eltenim ja a l’abast, es tracta de tres obres ambmolts comuns denominadors. En primerterme, els autors tres universitaris, a més amés del ja esmentat acadèmic, estaríem elcatedràtic jubilat de Cadis José Gomez San-chez, i el també catedràtic de la Universitatde València, Josep Lluís Barona. Altres elements comuns els podem trobara l’objecte dels llibres, es tracta de l’acti-

vitat de tres metges, dos valencians de nai-xement, altre d’ adopció, així com el fetsde que tots tres serien objecte de la re-pressió, patint-ne, allò que s’ha anomenatl’exili interior, a més a més de la presó i al-tres càstigs. En un breu comentari comaquest, sols podem remarcar punts moltsgenerals, especialment insistir en un marcsocial i històric de les reformes sanitàries,amb la seua interrupció per la guerra i ladictadura.El professor Barona ens ha aportat un es-tudi molt suggerent sobre José Chabas,metge nascut a Dènia, Doctor per la Uni-versitat de València, el qual durant moltsanys, va jugar un paper molt important enla lluita contra la tuberculosis, així com enla creació d´institucions, publicacions i in-vestigacions, en relació a les mesures pre-ventives sanitàries.Per altre costat, la figura silenciada delque fou responsable de la sanitat republi-

cana durant part de la guerra, Doctor Es-telles Salarich, ha estat objecte de tracta-ment per part del Professor Berenàveu,l’activitat el qual fou un exemple de com-promís socials, tenint ben present com eltema de la salut es bàsic per una societatmoderna i un estat del benestar. Final-ment, i com tercer llibre, esta el dedicatal professor Urtubeny, degà de la facul-tat de Medicina, durant la guerra civil, elqual presenta una aportació valuosa alcamp de la histologia, i seria expulsat dela vida acadèmica desprès de la victòriafranquista.Amb aquestes tres publicacions estemcontribuint a fer justícia, a recuperar lamemòria històrica, cosa important t per ala normalitat d´una societat que volavançar en la reforma i la reconciliació de-mocràtica. Tanmateix, val la pena rehabi-litar trajectòries científiques marginadescom aquestes.

Recuperant la memòria de la sanitat republicana

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

L’aturada de la Soja

JOSEFINA JUSTE

El mes de març a Argentina oferí més d'u-na sorpresa, va ratificar més d'un dubte iva verificar una sospita. La sorpresa va

ser veure als petits i mitjans productors fent-losel treball brut als grans terratinents i a les mul-tinacionals dels cerials; el dubte era saber sitots els sindicats reaccionarien per igual, ja quehi ha alguns més progressistes i obreristes queuns altres i, se suposava, no es deixarien engan-yar; i la sospita sobre les aliances de classe ques'estaven produint va quedar al descobert quanes va veure a sectors de la classe mitja, que jahavien ixit a manifestar-se quan les mobilitza-cions en 2001 contra l'establiment del “corrali-to” financer, manifestant-se una vegada més enel carrer en suport dels productors que anavenarribant de tot l'interior del país convergint engrups piqueteros sobre la plaça de Maig. Lapresidenta Kirchner no va saber maniobrar itampoc cal culpabilitzar-la ja que no és l'origendel problema, però devia haver pres actitudsque no va prendre, com per exemple declararel control de canvis per a alguns sectors i de-nunciar als què realment s'estan beneficiantamb els reintegraments estatals a l’agricultura:no ho va fer i, a més, va ser feble, la qual cosaen algun moment haurà de pagar. Mentre l'aturi els talls de ruta condien per tot el país desa-bastint als sectors més desprotegits, el capitalcallava una vegada més no podent creure quetot els seguís ixint tan bé mentre, diverses as-sociacions rurals de les què agrupen als petits imitjans productors i altres que lluiten infruc-tuosament pels drets dels treballadors ruralsautònoms es preguntaven com havien arribat adonar suport aquest atur en una baralla que noreflectia les seues lluites i necessitats de sem-pre. La lluita segueix i l'única cosa que recla-men els sectors més combatius alhora quemenys escoltats com el Partit Socialista delsTreballadors (PST) és: 1) la derogació de la llei(de Videla) 22.248 i tota la normativa que es-clavitza als treballadors del camp; 2) plena lli-bertat d'organització per als treballadors; 3) noa l'augment de les retencions als petits chaca-reros; 4) impostos progressius als grans pro-pietaris i productors; 5) expropiació immediatadels 1000 grans propietaris agrícoles que pos-seïxen en conjunt 35 milions d'hectàrees; 6)expropiació dels grans monopolis exportadors;7) monopoli nacional del comerç exterior per aevitar que s'especule amb els preus internacio-nals; 8) que els petits productors perceben unpreu d'acord amb les seues necessitats; 9) queel poble treballador puga adquirir aliments apreus accessibles; 10) estatització, sota el con-trol obrer, de llavors, agroquímics i fertilit-zants, i 11) expropiació immediata i sense in-demnització dels acaparadors de carn, olis, fa-rines i sucre. Molt del que succeïx avui ésherència de la política que va implementar ladictadura establerta el 24 de març de 1976 (dela qual es van complir 32 anys fa pocs dies) imolts dels quals apareixen al costat dels va-guistes actuals són íntims d'aquells (els Martí-nez de Hoz, les empreses CARGILL, DREYFUS,CONTINENTAL, NIDERA). Caldrà preguntar-se per les lluites dels 30.000 desapareguts i re-prendre-les.

L’AMÈRICA

Vicent Usó *

Page 5: L'Avanç 147

05OPINIÓL’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

Duopoli polític

RAFA CASTELLÓ

Propose que canviem el motbipartidisme pel de duopoli, per tal dereferir-nos al sistema polític que està

configurant-se al País Valencià. Ja que ensagrada utilitzar metàfores de l'economia perparlar de política, anem a ser conseqüents.El concepte de duopoli, i els models del seufuncionament, mostren de manera nítidacom es desenvolupen les estratègies delsagents. Mentre que el de bipartidisme amagaen la benvolent estabilitat, una tendènciaque perjudica els ciutadans.El duopoli és un mercat en el que només hiha dues empreses que ofereixen el producte.És un cas concret d'oligopoli. En aquestasituació, les empreses adquireixen un podersobre el mercat, per tant, un poder sobre elsconsumidors (ciutadans), que provoca uncreixement dels preus (increment delspoders atorgats: creixement del controlpartidari i disminució del control ciutadà) iuna caiguda de la producció (reducció de lespolítiques de transformació social). Això hoaconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió,és a dir, de la col·laboració entre empreses,que evita la seua competència.Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix,Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fatemps que ho sabem, veritat? En condicionsde duopoli, si les empreses tenen elsmateixos costos, es divideixen el mercat aparts iguals (l'empat tècnic electoral estàservit), com a resultat del que s'anomenaequilibri de Nash, situació segons la qual capjugador es beneficia de canviar d'estratègia,mentre els altres no canvien la seua.En definitiva, el duopoli ens mostra unasituació de mercat en la qual elsconsumidors (ciutadans) obtenen menys acanvi de més. Si és una situació quecritiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per quèestem disposat a acceptar-la en la política?¿Per què no ho denunciem al Tribunal de laCompetència de la Unió Europea?El PSOE i el PP, tan liberals ells,col·lideixen, col·laboren, per evitar lacompetència política: mireu si no amb quinarapidesa es posen d'acord pel que fa a lescondicions econòmiques i publicitàries desuport a partits (temps televisius,subvencions electorals, accés a espais,debats, etc.). Col·laboren, però també, enl'elaboració discursiva i executiva dedeterminades polítiques d'estat, del'estructura política, del sistema de partits,etc. Com a resultat, els ciutadans vivim unapolítica cada vegada més allunyada delnostre control, paguem un preu més elevat, ia canvi rebem menys polítiquestransformadores, menys polítiques quecanvien realment les nostres condicions devida.Quan hui acabe el recompte dels vots,haurem comprat en un mercat duopòlic. I elmés segur és que el resultat de la nit sigamés duopoli i menys competència política. Ila pròxima vegada que votem pagarem més(atorgarem més poders) i rebrem menys acanvi (menys polítiques transformadores), iaixí successivament. ¿És intel·ligentautolesionar-se d'aquesta manera?

DE PROPJOAN MARTÍ I COLOMER

Plataforma NO A LA MAT

Les malalties que es produeixenamb els nivells legals d'emissionsde molt alta tensió tarden anys a

desencadenar-se, i aquí radica la grandificultat: no tenen un efecte imme-diat. Però cap càncer no apareix ni peratzar ni per càstig diví.Un dels aspectes que s'han tractatmenys en relació amb la línia de moltalta tensió (MAT) és de quina manerapot afectar la salut de les persones. Noentrarem en altres consideracions decom pot impactar en altres aspectes,mediambientals, paisatgístics, activi-tats agrícoles i forestals, activitats deturisme rural, etc., ja que s'ha escrit idebatut força en relació amb totsaquests altres temes.Sorprèn que en el suplement de larevista Info-Catalunya núm. 7, publicatper la Generalitat de Catalunya (estiudel 2005), s'afirmi, fent referència a lalínia Sentmenat-Bescanó-Baixàs, queno té cap efecte sobre la salut i que ésuna línia d'interès prioritari. Tot això,acompanyat d'una foto en què es veuun nounat dins una incubadora, trans-metent, intencionadament i implícita-ment, un missatge demagògic i parti-dista. Sorprèn, però, encara més saberque s'han repartit més de dos milionsd'exemplars d'aquesta revista, i que elseu cost ha superat els 75.000 euros,que hem pagat tots els ciutadans ambels nostres impostos.Sabem que el fenomen físic de la gene-ració dels camps electromagnètics(CEM) de baixa freqüència (50 Hz) alvoltant de les línies elèctriques és cau-sat per l'existència d'una tensió entreels conductors i un corrent que hi cir-cula. Aquestes pertorbacions es com-porten com ones formades per uncamp elèctric (relativament estable ifàcil de distorsionar) i un de magnètic(inestable i difícil d'aïllar).Aquest darrer, el magnètic, és el queactua a l'interior del cos humà, alterantmoviments elèctrics en l'intercanvi dela membrana cellular, deformantestructures cellulars (nombrosos tre-balls científics ho avalen: Wertheimer iLeeper, l'Institut Karolinskad'Estocolm, Green...). Els efectes pro-duïts en els éssers vius pels CEM depe-nen de la intensitat del camp generat,la distància i la durada del temps d'ex-posició. Per això es recomana deixaruna distància, en una línia de 400.000volts, de 400 metres de seguretat acada costat. És fàcil d'imaginar, doncs,l'impacte visual i paisatgístic quetindrà una amplada de 800 metres. Sitenim en compte els quilòmetres dellargada d'aquesta línia, aquest impac-te serà considerable. Sorprèn, també,que aquesta distància de seguretat estingui en compte quan la línia passaper nuclis poblats i que, en canvi,només és deixin cent metres de distàn-cia quan es tracta de cases o masiesaïllades. És que als seus inquilins noels afectarà tant?L'Organització Mundial de la Salut

(OMS) va definir (1993) la salut com lasuma de factors mediambientals queporten la persona a l'absència demalaltia i a la qualitat de vida; un per-fecte equilibri entre els àmbits físic,psíquic i social.Hi ha establerta una escala de valorslímit d'exposició als CEM, regulada peldecret 1006/2001. El màxim està fixaten 100 microtesles. Aquests valors nosón iguals en tots els països de laComunitat Europea. A Itàlia i Suïssa,per exemple, són molt inferiors alsnostres. Tothom ha de tenir en comp-te, però, que aquests nivells legals dequè parla l'administració no són sinò-nims de seguretat sanitària.Les malalties que es produeixen ambels nivells legals d'emissions tardenanys a desencadenar-se, i aquí radica lagran dificultat: no tenen un efecteimmediat. El càncer s'origina quan unacèllula comença a créixer descontrola-dament i no respecta el codi genètic dela persona. Per això el Grup ReportBEIR (reconegut per l'OMS) el 2005insistia que «la irradiació del teixitcellular provoca la formació de radicalslliures, H2O2 entre molts altres, a par-tir de la dissociació de les molèculesd'H2O, que ataquen químicamentl'ADN, amb el resultat d'alteracionsque poden provocar càncer».Cap càncer ni cap malaltia no apareixni per atzar ni per càstig diví.Simplement, la nostra societat no ésconscient dels riscos de la industrialit-zació sobre la salut. El càncer és unamalaltia d'origen multifactorial, i sónmúltiples els factors inductors. Latendència de l'administració és dir queno passa res; però l'evidència científicademostra que el càncer té, en el seuorigen, un percentatge molt elevat (60-70%, segons el Lancet en un estudiepidemiològic del 2004) en factorsmediambientals que incideixen sobreel genoma humà. Segons l'OMS, lesetapes i grups de persones més vulne-rables als contaminants són: l'etapafetal, l'edat infantil i la juvenil, lesdones i la gent gran. Però en el conei-xement de les sinergies (efectessinergètics) entre substàncies quími-ques i amb contaminants d'origen fisi-coquímic, o bé entre interaccions físi-ques amb altres factors mediambien-tals, com els metalls pesants, quepoden provocar càncer, s'avança lenta-ment. L'aspecte preventiu de la medi-cina no es promociona prou perquè elsrecursos tan sols s'apliquen a tractarmalalts (només cal mirar el rànquingque ocupem en investigació en la UE).Així, en la Resolució de Benevento(Italia), del febrer del 2006, laComissió Internacional per laSeguretat Electromagnètica va ferpalès que:1. Noves evidències acumulades indi-quen que hi ha efectes adversos per ala salut com a resultat de l'exposiciólaboral i pública als CEM, en els nivellsd'exposició actuals. És necessari, tot i

que encara no s'ha realitzat, un exa-men comprensiu, independent i trans-parent de les proves puntuals queassenyalen aquest risc potencial emer-gent per a la salut pública.2. Els recursos i mitjans necessaris perfer aquesta investigació són totalmentinadequats.3. Hi ha evidències que les fontsactuals de finançament desvirtuen idesvien les anàlisis i la interpretaciódels resultats de les investigacions, enel sentit de posar èmfasi que hi ha unmínim risc per a la salut de les perso-nes.4. Els arguments segons els quals elsCEM de baixa intensitat no podenafectar sistemes biològics són molt dis-cutits i no representen el conjuntactual de l'opinió científica.5. Els estudis epidemiològics i de labo-ratori -in vivo i in vitro- demostren quel'exposició i el contacte permanent amblínies elèctriques de baixa freqüènciapoden fer augmentar el risc de càncer(leucèmies) en nens i induir altresmalalties (recomano els articles de laBritish Medical Journal, del juliol 2005,dels metges Gerald Daper, Tim Vincentet cols., i de la British Journal of Cancerdel 2006, de Foliart De et cols.).6. S'ha d'adoptar una normativa marcper a l'exposició pública i laboral alsCEM, amb el principi de precaució, talcom ordena la mateixa CE en els trac-tats de Maastricht i Amsterdam.Altres efectes dels CEM són: l'efectecorona (ionització de l'aire situat alvoltant del cable de la línia, i la produc-ció d'ozó, amb augment de conjuntivi-tis i crisis asmàtiques), migranyes,acúfens, alteració d'aparells electrò-nics incorporats al cos ( marcapassos,etc.), en el que ara reconeix i defineixla mateixa OMS (2006) com a «hiper-sensibilitat als camps electromagnè-tics». En el congrés celebrat a Pragal'octubre del 2004, diversos científicstambé van confirmar aquests fenò-mens.Més important que l'anterior és l'acu-mulació en el camp ionitzat de matèriaradioactiva, productes descendents delgas radioactiu radó, omnipresents enles capes baixes de la biosfera i queionitzats són atrets per la diferència depotencial elèctric que genera l'efectecorona. El coneixement científic ten-deix actualment a corresponsabilitzarels elements radioactius que es formend'alguns efectes cancerígens registratsen zones properes a les línies d'altatensió (definides en funció de la inten-sitat de camp electromagnètic).Per tant pensem que les administra-cions no poden parlar tan lleugeramentsobre quins seran els efectes de la MATsobre la salut i sobre el territori.Per quines raons no volen obrir unautèntic debat democràtic, imparcial icientífic? Potser per amagar negocis,exclusivament comercials, amb guanysmilionaris només per a uns quants?...No anem pas bé.

La MAT i la salut

Page 6: L'Avanç 147

00 L’Avanç informació, 7 d’abril de 200806

TXENTE REKONDO*

Els tres “enemics” a combatre perpart de l'Organització de Coopera-ció de Xangai (SCO), els tres “ist-mes”, serien “el fonamentalisme re-ligiós, el separatisme i el terroris-me”, i aquesta filosofia està moltpresent en la política que desenvo-lupa Beijing amb l'acompanyamentd'altres països veïns. En aquestaocasió són les “dues tes” les qualssemblen treure el cap amb força al'escenari xinès encara que per di-ferents motius, Tíbet i Taiwán.

Les protestes organitzades al Tí-bet i les recents eleccions presi-dencials a Taiwan estan marcant leslínies de l'actualitat xinesa, deixanten un segon lloc les conclusions del'anual Assemblea Nacional Popu-lar (ANP), on s'han assenyalat al-guns indicis del que serà l'esdeve-nir del gegant asiàtic.

En l'illa taiwanesa, la victòria deDt. Ying, candidat del Kuomitang(KMT), ha suposat una excel·lentnotícia per a Beijing, ja que ha su-posat al mateix temps la derrota delPartit Progressiu Democràtic(DPP) i el final de l'era de ChenShui-bian

Bona part de la població de Tai-wan es mostrava cansada dels vuit

anys de mandat del DPP i sobretotentre les generacions més joves noes veu amb molt bons ulls la políti-ca de distinció ètnica que ha fet elDPP, diferenciant entre els “bens-hengren” (nadius taiwanesos) i“waishengren" (immigrants). La co-rrupció, la caiguda de l'economia del'illa i l'augment de l'atur i de la in-flació també han actuat en contradel DPP.

Durant tota la campanya els te-mes centrals han girat entorn de laidentitat i la seguretat nacional i larecuperació econòmica. Sense obli-dar la relació directa que tot aixòguarda amb la relació amb la Repú-blica Popular Xinesa. Sobre la tau-la estaven dues propostes, la delDPP que remarcava l'existència de“dues nacions separades que hande mantenir relacions entre estats”i la del Kuomitang, que advoca perun major acostament cap a Beijingcom sortida més plausible per a lailla.

En l'àmbit econòmic, que in-flueix molt en la balança final, lesrelacions amb Beijing es presentenclaus. Així, el nou president defen-sa l'apertura immediata de vols ae-ris entri Taiwan i el continent xinès,obrir el mercat taiwanès al capitalxinès i les fronteres a una mà d'o-

bra més barata, i sobretot atreurel'enorme potencial turístic que re-presenten els ciutadans xinesos delcontinent.

Evidentment la victòria de Dt. haestat rebuda amb certa esperançaentre els governants de Beijing, so-bretot pel to més conciliador quedemostra, i curiosament el candi-dat del Kuomitang també era el fa-vorit de Washington. Els dirigentsde la República Popular Xinesa sónconscients que l'efecte va dominarde la declaració d'independència deKosovo pot influenciar el debat ac-tual, però també sap de bones fontsque el govern del Kuomitang no técap intenció de declarar una inde-pendència “de iure”.

Els pròxims mesos el nou governtaiwanès haurà de plantar cara aimportants reptes, com són “el pro-blema de l'etnicitat i el debat entornde la identitat nacional, la corrup-ció que també pot afectar a lesseues pròpies files i cimentar un sis-tema judicial independent”. El KMTs'ha fet amb la presidència, el queunit a les tres cambres dels esconsen el Parlament i dos terços delsajuntaments i administracions ur-banes, li confereixen un importantcontrol sobre la política de la illa.

Per la seua banda, les protestes

dels últims dies al Tíbet també es-tan ocupant bona part de les notí-cies de la majoria de mitjans occi-dentals. Els incidents que van co-mençar a Lhasa, capital de la RegióAutònoma del Tíbet, s'han estès aaltres comunitats tibetanes en lesprovíncies veïnes de Sichuan, Qing-hai i Gansu. Paral·lelament el DalaiLama s'ha negat a realitzar una cri-da a la calma.

El que més crida l'atenció enaquesta nova crisi és l'actitud dedoble rasadora que demostra l'ano-menada comunitat internacional, isobretot la probable planificació in-teressada de la mateixa al costat delsuport d'actors estrangers. Així, elsilenci que es té sobre la realitat delpoble uighur contrasta amb la cam-panya mediàtica que es desenvolu-pa entorn del règim religiós presi-dit pel Dalai Lama.

El dirigent tibetà ha assenyalaten diferents ocasions que el que re-clama és “una veritable autonomia”per al Tíbet, i no la independència,mentre que des del govern de Bei-jing es declara una predisposiciócondicionada per a mantenir con-verses amb el líder espiritual. Noobstant això, sembla que el propiDalai Lama i el cercle de col·labo-radors volen aprofitar la proximitat

Xina mira cap al Tíbet i Taiwan

Khala. La revolta dels monjos budistes contra la poblaciò xinesa ha centrat l’opinió pública internacional

ANÀLISI! ENTRE DUES AIGÜES

Una vegada més el poble tibetà es troba atrapat en una lluita on s'imposen els interessos de tercers, amb els EUA bus-cant desestabilitzar Xina, i aquesta intentant mantenir la seua “unitat” a qualsevol preu, i amb un actor local, com és elDalai Lama, que intenta perpetuar aquest règim religiós-feudal que cada vegada compta amb més detractors interns

El nou govern taiwanès haurà de plantar cara a la corrupció i superar el problema de l’etnicitat i la identitat nacional

El que més crida l’atenció del darrer incident al Tíbet és el doble rasador de la premsa internacional i la presència d’agents externs

Page 7: L'Avanç 147

07L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008 INTERNACIONAL

MADDALENA PAROLIN

Un jove txetxè es troba en la presóa Espanya sobre la base d'una ordrede detenció russa i corre el risc quese l'extradite a Rússia. La societatcivil es mobilitza amb una crida a fa-vor seu: Murat Gasayev és untxetxè-ingusheti de trenta-cinc anysla sol·licitud del qual d'asil polític aEspanya, presentada el 2005, s'hatransformat en detenció i empreso-nament sobre la base d'una ordre dedetenció russa. Murat corre el riscara que se l'extradite a la FederacióRussa on el 2004 ja havia estat de-tingut i torturat. L'acusació es basaen el testimoni d'un conegut seu queva retirar posteriorment les seuesdeclaracions afirmant que havia fa-cilitat el nom de Murat sota tortura.La Federació Russa cerca Murat Ga-saev per cometre actes de terroris-me contra uns edificis governamen-tals a Ingushetia entre el 21 i el 22de juny de 2004.

En aquells temps, Murat s'haviaanat a Nazran. Uns mesos desprésdels enfrontaments – segons el queva declarar als tribunals espanyols ia la Cort Europea dels Drets Hu-mans d'Estrasburg – cinc homes dela forces especials que duien el ros-tre ocult van detenir Murat duranttres dies en la seu central del ServeiFederal de Seguretat a Ingushetiaon el van torturar abans de pujar-loa una furgoneta i deixar-lo en el rasals afores de la ciutat.

Posteriorment, Idris Matiev, unjove que coneixia a Murat només devista, va ser obligat a confessar quehavia pres part en un atac terroris-ta al costat de Gasayev i altres qua-tre homes. Més tard es va desdir deles acusacions: segons el que afirmael seu advocat, així com l'organitza-ció russa de drets humans Memorial,se li va obligar a signar una confes-sió ja que durant l'interrogatori se liva amenaçar amb violar a la seuamuller. D'aquest cas també s'haviaocupat Anna Politkovskaja en el pe-riòdic Novaja Gazeta. No obstantaixò, aquesta circumstància no sem-bla interessar a les corts espanyoles,així com els nombrosos testimonisque demostren que el dia dels actesterroristes, Gasayev es trobava en elseu domicili, i tampoc el fet que totala seua família estiga perseguida ique molts se n'hagen anat o dema-nat asil en l'estranger.

L'organització russa dels dretshumans Memorial ha documentatmolts casos de persones que han es-tat declarades culpables de delictesrelacionats amb l'atac de juny de2004. Memorial ha trobat dades quesuggereixen la utilització durant lesinvestigacions (dirigides per la uni-tat d'investigació de la Direcció ge-neral de la Fiscalia de l'Estat en eldistricte federal sud) de mètodes detortures i amenaces, a més de la ne-

gació de l'accés a un judici amb lesdegudes garanties. Al llarg dels úl-tims anys, Amnistia Internacional haentrevistat també a diverses perso-nes les declaracions de les qualscoincideixen amb les conclusions deMemorial i que es refereixen a casosd'homes d'origen txetxè o ingushe-tià acusats i condemnats per delic-tes relacionats amb el terrorisme, apartir de “confessions” i testimonisextrets sota tortura.

No obstant això les nombrosesdenúncies (com afirma, al març de2007, Nurdi Nukhazhiev, el Respon-sable dels Drets Humans a Txetxè-nia) i a pesar que el clima en la Re-pública Txetxena resulta més serè,són rares les investigacions que per-meten castigar als responsables detortures, de tractes inhumans i de-gradants, el que ha generat un climad'impunitat i d'inseguretat en la re-gió.

A principis de 2008, l'AudiènciaNacional ha aprovat la sol·licitudrussa d'extradició de Murat Gasa-yev, sobre la base de les garantiesofertes per les autoritats russes, se-gons les quals Gasayev no serà con-demnat a mort, ni empresonat sen-se dret de defensa, i podrà rebre lesvisites del Comitè de Nacions Uni-des contra la Tortura durant la seuadetenció.

L'Assemblea General de l'ONU iel Relator Especial ONU sobre lesqüestions de la tortura han eviden-ciat més d'una vegada, que aques-

tes “garanties diplomàtiques” noeximeixen als Estats de les seuesobligacions en virtut del dret inter-nacional de no enviar a cap personaa un país en el qual corre el risc deser sotmesa a tortura o a violacionsde drets humans. L'expulsió cap apaïsos que solen aplicar torturescom mitjà per a arrencar falses “con-fessions” en el Tribunal va en contrade la Convenció Europea de pre-venció de la tortura i altres tracteso penes inhumans o degradants, queEspanya també ha signat i que estàen vigència des de 1989.

El Comitè Europeu per a la Pre-venció de la Tortura (CPT) ha ex-pressat diverses vegades una fortapreocupació per l'ús de tortura, detractes inhumans i degradants i dedetenció il·legítima a les mans de lesautoritats a Txetxènia. A més la CortEuropea de Drets Humans d'Es-trasburg disposa de molts antece-dents de condemna de la FederacióRussa per casos de tortures aTxetxènia.

En el cas de Gusayev, el recurspresentat a Estrasburg al febrer noha canviat la situació: les mesurescautelars que impedien legalmentl'extradició de Gasayev han estat re-vocades.

En tota aquesta situació, el paperde l'Estat espanyol no resulta moltclar. Segons algunes fonts semblaque existeix un dossier secret de lesautoritats espanyoles que conté in-formació sobre Gasayev i la seua

vida (les seues relacions socials i laseua fe religiosa) en els mesos an-teriors a la seua detenció, basat enescoltes telefòniques.

En els mesos anteriors, en favorde Murat han intervingut famososdefensors de drets humans comSvetlana Gannushkina, Oleg Orlov,president de l'organització huma-nitària russa Memorial, Ella Pamfi-lova, presidenta del consell presi-dencial per al desenvolupament dela societat civil i dels drets humans,el defensor dels drets humans SaidEmin Ibragimov a Estrasburg i la Fe-deració Internacional d'Hèlsinki.

Amnistia Internacional s'està mo-bilitzant en tot el món, la secció es-panyola ha arribat en pocs dies amés que 35.000 signatures, i tambéEstats Units, Alemanya i Noruega.A més està promovent una acció ur-gent dirigida al Ministre de Justíciaespanyol Mariano Fernández Ber-mejo, a la Vicepresidenta del Governespanyol María Teresa Fernándezde la Vega i a les diferents ambaixa-des espanyoles.

Un amic de Murat està difonent lamateixa crida a Itàlia i conta, ambamargor: "Murat està en la presó jades de fa més d'un any acusat de te-rrorisme i altres absurditats, men-tre que ell, en realitat, ha fugit d'In-gushetia perquè en aquella època,joves com ell acabaven en la presódesprés de les tortures. Qui ha estata Txetxènia coneix molt bé, comocorren aquestes malifetes".

El cas GasayevDENÚNCIA! UNA VÍCTIMA DE LA REPRESSIÓ DE PUTIN

L’actual president de Rússia persegueix les veus crítiques.

dels Jocs Olímpics d'Estiu per ainternacionalitzar la seua situa-ció.

I en aquest context és on al-guns no dubten a apreciar la màinteressada de la CIA, qui des defa temps manté llaços de col·la-boració molt estrets amb l'en-torn del Dalai Lama i amb el Mo-viment per un Tíbet Lliure. Sónde sobres coneguts els interes-sos desestabilitzadors que desde Washinton s'han mantingutenfront del règim xinès, utilit-zant per a això les justes de-mandes del poble tibetà.

Ja en el passat, els alçamentsde 1959, l'entrenament de grupsarmats tibetans als EUA durantla dècada dels anys seixanta, lacol·laboració dels govern d'Es-tats Units i Índia amb algunsagents tibetans, la revolta de1987 són antecedents clars queapunten en aquesta direcció.Per aquest motiu les manifesta-cions que van començar el pas-sat 14 de març es poden englo-bar en aquesta teoria.

En l'actualitat, des d'algunsàmbits del poder en la CasaBlanca s'observa l'auge xinèscom un evident perill per als in-teressos nord-americans no no-més a Àsia, sinó que també aÀfrica o Llatinoamèrica. Peraquest motiu s'ha vist una opor-tunitat en aquests moments perrellançar les demandes tibeta-nes i posar en perill un dels ma-jors reptes que va a afrontar Bei-jing en els pròxims mesos, la ce-lebració de les Olimpíades.

La presència de qualificatsquadres xinesos, amb experièn-cies a reprimir les demandes se-paratistes del poble uighur, i detropes d'elit de l'exèrcit xinèsindiquen la determinació deBeijing d'acabar amb les protes-tes de forma ràpida i a qualsevolpreu. D'altra banda, el governxinès intentarà evitar queaquest tipus de protestes obsta-culitzen el pas de la torxa olím-pica per Tíbet el pròxim mes dejuny i sobretot que tot això ge-nere un nou moviment interna-cional que done suport el boicotals Jocs Olímpic.

Una vegada més el poble ti-betà es troba atrapat en una llui-ta on s'imposen els interessos detercers, amb els EUA buscantdesestabilitzar Xina, i aquestaintentant mantenir la seua “uni-tat” a qualsevol preu, i amb unactor local, com és el DalaiLama, que intenta perpetuaraquest règim religiós-feudal quecada vegada compta amb mésdetractors en el seu propi poble.La interferència d'aquests pro-tagonistes no hauria de ser im-pediment perquè el poble tibetàpuga exercitar lliurement el seudret d'autodeterminació, senseingerències ni condicions, i almateix temps siga capaç de de-senvolupar un nou sistema quetrenque amb els privilegis i de-sigualtats que suposa el sistemaclerical dels monjos budistes.

*Gabinet Basc d'Anàlisi Internacio-nal (GAIN)

Page 8: L'Avanç 147

08 L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

PEP MARTÍ

La dreta mediàtica espanyola, ambFederico Jiménez Losantos al davant,vol assassinar Andreu Nin per sego-na vegada. Ara, llançant-lo contra l'es-querra, aprofitant que s’han desco-bert unes restes òssies a Alcalá de He-nares, que podrien correspondre alpensador i dirigent polític víctima delsestalinistes, que el van assassinar enplena Guerra Civil, el 1937.

Nin va ser detingut a la Rambla deBarcelona al juny de 1937 per agentsa sou de l’NKVD, els serveis secretsde l’URSS, i conduït posteriorment aMadrid. Allí va ser interrogat, tortu-rat i assassinat. Va acabar així una tra-jectòria marcada per la rebel·lia in-tel·lectual i política. Els esdeveni-ments del maig de 1937 a Barcelona,quan va esclatar amb violència la llui-ta soterrada entre el PCE i el seugermà català, el PSUC, d’una banda,i el bloc de la CNT i del POUM de l’al-tra, van accelerar l’operació per eli-minar Nin.

Stalin de propNascut al Vendrell, Nin va viure entreel 1892 i el 1937. El caràcter minori-tari dels seus postulats no ha de ferperdre de vista que es tracta d’una deles figures més atractives del pensa-ment d’esquerres català. I, més enllàdel seu país, també de la Península.És un exponent genuí de la Catalun-ya popular. D’orígens molt modestos,de caràcter fort, va fer de mestre

–molt influenciat pel seu pas per unaescola laica– i va passar per una breuestada pel PSOE. Però aviat es va sen-tir atret per la puixança de la CNT, laqual va voler acostar a la Internacio-nal Comunista.

Impactat per la Revolució d’Octu-bre, els anys vint va viure a Moscou.Una estada decisiva, ja que va viurede prop la malaltia de Lenin –mort algener de 1924– i, de seguida, la lluitaentre els seus companys de direcciócomunista per aconseguir el poder.Nin es va implicar a fons en aquestabatalla. Probablement, ací comença-ria a fer amics amb vista al futur: enles batusses internes entre un pode-rós Stalin i Trotski, Nin no va dubtara fer costat a aquest, que finalmentperdria el seu torcebraç i quedariaapartat. Més tard, Trotski s’exiliaria, i

acabaria assassinat a Mèxic el 1940.El Nin que va tornar de l’URSS el

1930 ja no era el mateix. Havia vistStalin i els seus mètodes molt de prop.Mantenia la seua ideologia comunis-ta, però des de la seua oposició al querepresentava l’estalinisme. Des d’a-leshores el perseguiria l’etiqueta detrotskista, definició –de fet, en aque-lles circumstàncies, una acusació–inexacta. Nin sempre va anar per lliu-re i va discrepar de Trotski moltes ve-gades. Una d’aquestes, quan el diri-gent rus va demanar als seus segui-dors que practicaren l’entrisme dinsdel PSOE, cosa que Nin es va negar afer. Compartien tots dos, això sí, laseua visió que Stalin estava traint larevolució.

De la unió de l’Esquerra Comunis-ta i del Bloc Obrer i Camperol en sor-giria el POUM (Partit Obrer d’Unifi-cació Marxista) el 1935. Nin va ser-nela figura més prominent, amb permísde personalitats carismàtiques comJulià Gorkin i Joaquim Maurín. Quanva esclatar la guerra, Nin va ser du-rant uns quants mesos conseller de laGeneralitat.

Admiradors sorprenents Des que s’ha fet pública l’aparició deles possibles restes de Nin, la caver-na mediàtica s’ha llançat amb afany avindicar la figura del polític marxista.Durant molts dies, Federico JiménezLosantos clamava justícia històricades dels micròfons de l’emissora epis-copal. La COPE s’ha convertit en el

gran reivindicador de la memòria delfundador del POUM. Jiménez Losan-tos ha repetit que Andreu Nin era unintel·lectual brillant, i que el van ma-tar els soviètics amb l’ajuda dels co-munistes espanyols. El que passa ésque hi ha afegit autèntiques falsedatshistòriques.

En l’escalf dels darrers dies de lacampanya electoral, Jiménez Losan-tos va arribar a preguntar-se si la capde llista del PSC al Congrés per Bar-celona, Carme Chacón, diria algunacosa sobre els suposats ossos de Nin.No ho faria, segons el locutor, "porquelo mataron ellos". Certament, en lamort de Nin, hi van intervenir agentsde l’NKVD i persones vinculades alPCE, però dur la responsabilitat alPSC...

En realitat, Nin va desaparèixer enun moment en què els agents de laUnió Soviètica es movien amb lliber-tat per Espanya. Però ni el Govern dela República ni els partits democrà-tics com el PSOE, Izquierda Republi-cana i ERC van tenir res a veure ambaquell fet. Està demostrat que minis-tres del Front Popular, com el socia-lista Julián Zugazagoitia, home deJuan Negrín, i el basc Manuel de Iru-jo, es van interessar per la seua sort.I que el mateix Negrín, en preocupar-se pel destí de Nin, va tenir un xocamb Alexander Orlov, la peça claudels serveis soviètics que va ser l’e-xecutor de l’Operació Nikolai per eli-minar Nin.

El tema de Nin sempre ha atret la

dreta extrema. Els és útil per tornarla pilota als sectors progressistes quereclamen, amb justícia, recuperar lamemòria històrica. El gran referentde la memòria de la dreta en el temade la Guerra Civil és Paracuellos. PeròNin els facilita l’atac contra el GovernZapatero. César Vidal, l’altre apolo-geta de la COPE, també ha passejaten el passat al cadàver de Nin per lesones.

José García Domínguez, un altrecol·laborador de la COPE i articulistade Libertad Digital, escrivia fa algunsdies l’article "Un cadáver inoportuno".Hi deia, entre altres coses: "Alguiendijo que la memoria es un gran ce-menterio. Hoy, en Alcalá, hay un ca-dáver sin identificar llamando a supuerta". Estan malalts.

De l’assassinat ja se’n sap quasi totVa ser un programa d’investigació

de TV3 dirigit per Dolors Genovès elque, el 1993, va fer llum sobre els as-pectes més obscurs del segrest i mortd’Andreu Nin. Ho va fer amb l’accésals arxius històrics de l’URSS. L’his-toriador Ángel Viñas també ha estu-diat el cas i ha donat detalls del paperque va tenir en el crim l’agent soviè-tic Alexander Orlov, un estalinista mi-serable a les ordres de l’NKVD. A ho-res d’ara, per tant, és absurd volerenarborar les restes de Nin com si fo-ren un mort que ningú no vol re-conèixer. Ja fa temps que l’assassinatdel dirigent del POUM ha estat de-senterrat. I una Fundació Nin molt ac-tiva preserva la figura i la seua obra.

El segon assassinat d’Andreu NinUn polític incomprés. Tot i que s’acostuma a situar Andreu Nin dins del trostkisme, la realitat és que va mantindre enceses disputes amb Leon Trotsky i s’hi va desmarcar

El descobriment d’unes restes a Alcalá de Henares que podrien ser d’Andreu Nin, dirigent del POUM i comunistaantiestalinista, ha tornat a posar d’actualitat la figura d’aquest pensador. Ara, la ‘caverna’ mediàtica vol utilitzar el seunom contra l’esquerra

Jiménez Losantos ha arribat a acusar el Psoe de ser un dels responsables de la desaparició del polític

Des de fa anys César Vidal es referia des de la Cope a l’episodi de la mort del dirigent marxista

Page 9: L'Avanç 147

09ESTATL’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

FRANCESC RÀFOLS

Les companyies elèctriques estanobligades des del mes de febrer pas-sat a informar el consumidor sobrel’origen de l’energia utilitzada. Unacircular de la Comissió Nacionald’Energia de data 7 de febrer d’en-guany –publicada al BOE del 21 defebrer i que, per tant, ja ha entraten vigor– estableix com s’han d’ex-pressar aquestes dades en la factu-ració domèstica. Greenpeace hamostrat satisfacció pel reconeixe-ment d’aquest dret, però lamentaque la CNE "haja rebaixat els crite-ris sobre l’impacte ambiental de l’e-nergia en el nou etiquetatge elèc-tric".

Les disposicions contingudes enaquesta circular tenen l’objectiu de"subministrar informació fidedignai homogènia als clients finals sobrel’electricitat que consumeixen, enun format uniforme, amb inde-pendència de l’operador que li hagivenut l’energia". Una altra dada quetambé s’hauria de facilitar als abo-nats és l’impacte sobre el medi am-bient que ocasione l’energia gasta-da en funció del seu origen.

Sobre l’origen d’aquests recursoscaldrà especificar clarament elsítems següents: renovables (tantles pures com les híbrides), coge-neració d’alta eficiència, cogenera-ció, cicles combinats de gas natu-ral, carbó, fuel i gas, nuclear i altres.Les empreses també hauran d’in-formar de la contribució de cadafont energètica primària en el con-junt del subministrament distribuïtper l’empresa comercialitzadoradurant l’any anterior, així com tam-bé el seu impacte ambiental asso-ciat, segons es fixa en la dita circu-lar.

Acontentar les empresesL’organització ecologista Greenpe-ace ha expressat satisfacció peraquesta mesura, que reclamava desde feia temps. En un comunicat, as-segura que aquesta mesura adop-

tada pel Ministeri d’Indústria, Tu-risme i Comerç –del qual depèn laCNE– és resultat de la campanya«Volem saber... per poder elegir»,engegada l’any 2003 per ecologis-tes, consumidors i sindicats. Tot ique la normativa ja està en vigor,això no es plasmarà als rebuts de lallum fins al pròxim mes d’abril. Mal-grat això, Greenpeace es queixaque la CNE «hagi rebaixat els cri-teris per qualificar l’impacte am-biental de l’energia a la factura per

tal d’acontentar les grans empresesconsumidores d’energia, contràriesque l’etiquetatge elèctric reflectei-xi les seves repercussions ecològi-ques».

En la proposta inicial de regula-ció de l’etiquetatge elèctric, ja es re-collien moltes de les propostesplantejades per Greenpeace i la res-ta de les entitats impulsores de lacampanya «Volem saber...». Elsecologistes afirmen que aquestamesura que ara ha d’entrar en fun-

cionament «és una necessitat per-què els consumidors puguin conèi-xer i –en el seu cas escollir– l’origeni l’impacte ambiental de l’energiaque consumeixen, informació im-prescindible en un mercat elèctricliberalitzat».

José Luis García Ortega, respon-sable de la campanya de canviclimàtic i energia de Greenpeace,explica que «ara tindrem un eti-quetatge elèctric estàndard, amb laqual cosa els consumidors podran

rebre informació fiable sobre l’ori-gen de l’electricitat que compren,condició necessària per exercir elseu dret a elegir». El portaveu eco-logista hi ha afegit que a partir d’a-ra «les companyies elèctriques quepretenguin enganyar el consumidoramb energia falsament verda ho tin-dran més difícil».

Risc de mercadeigUn dels perills dels quals alerta Gre-enpeace amb la nova normativa ésun possible mercadeig de certifi-cats d’origen de l’electricitat. Se-gons aquesta organització, «unaempresa que intenti edulcorar arti-ficialment l’etiqueta de l’energiaque ven, per fer-la semblar mésneta del que realment és, podriafer-ho simplement adquirint garan-ties d’origen que alterarien la com-binació de fonts que es reflecteixena la factura sense haver canviat enres l’energia realment subministra-da».

Un altre aspecte que Greenpea-ce critica de la nova normativa ésles categories que s’hi preveuen so-bre les diferents fonts possibles. Enun informe presentat davant laCNE, l’entitat proposava, en primerlloc, especificar, en el cas de lesenergies renovables, si són de pro-ducció solar, eòlica, de biomassa, o,entre d’altres, minihidràulica. Tam-bé suggereix que en l’apartat sobrel’impacte ambiental de l’electricitatconsumida s’indiquin al rebut elsefectes del diòxid de carboni –so-bre el canvi climàtic– i, amb relacióa la nuclear, la manca de solució so-bre els residus radioactius d’alta ac-tivitat –amb una activitat superiora 100.000 anys– del combustibleutilitzat.

D’on ve?Tot i les mancances denunciades,Greenpeace reconeix que el regla-ment finalment aprovat recull lesprincipals exigències plantejadesper l’organització. Els tres elementsbàsics són un llistat estàndard de lesfonts energètiques a incloure, unformat rànquing per informar sobrel’impacte ambiental i uns contingutsuniformes per a tot l’Estat d’obligatcompliment per a tots els operadors.Les dades sobre els efectes ecolò-gics de les diferents fonts energèti-ques s’expressen de menor a majorincidència tot i que el llistat no seràexhaustiu. Finalment, tot això es-tarà supervisat per un organisme in-dependent, com la CNE.

Quilowatts amb 'pedigrí'

Cofrents. Una de les centrals nuclears més qüestionades de l’Estat.

ENERGIA! DESINFORMACIÓ AL CONSUMIDOR

FIRMA DEL AUTOR FOTOGRAFIA

Una circular de laComissió Nacionald’Energia (CNE) estableixla informació que ha derebre la ciutadania sobrel’origen de l’electricitatconsumida. Greenpeacetroba el pla aigualit i pocambiciós

Page 10: L'Avanç 147

10 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

ANTIFEIXISTES.ORG.El proper 12 d'abril es complei-

xen 15 anys de l'assassinat del joveantifeixista i militant de Maulets deBurjassot Guillem Agulló i Salva-dor, que ha marcat la història re-cent de la lluita contra el feixismeal País Valencià. Des d'antifeixis-tes.org hem decidit retre-li home-natge amb aquest dossier especial,rescatant tot l'arxiu de notícies so-bre el judici i tot el que ha envoltataquests anys el cas, i recordar quela seua memòria, igual que la seualluita i la nostra constància, conti-nuen ben vives. Malauradament, labogeria nazi i feixista també conti-nua, així com la impunitat delsagressors, com demostren els da-rrers episodis de violència arreudel país. L'autor material de la mortde Guillem, Pedro Cuevas Silves-tre, continua militant activamentals moviments neonazis, i està al'espera de judici pel Cas Panzer, elmés gran contra l'extrema dreta al'Estat. El jutge del Cas Agulló nova considerar cap motiu polític al'assassinat de Guillem, i Cuevastan sols va acomplir 4 dels 16 anysals que fou condemnat. Diversosactes commemoraran l'aniversari itornaran a cridar ben fort la frase

que ha marcat tota una generació:GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT

NI PERDÓ!LA LLUITA CONTINUA! Fa 15 anys i sembla que fou ahir.

Els qui vam viure la mort de Gui-llem no l'hem oblidat ni un sol dia.No ens deixen. No podem i no de-guem, ja que l'actualitat tristamentens retorna al passat, a aquellsanys d'Acción Radical, dels con-certs nazis i les caceres a immi-grants, homosexuals i rojos. Les ve-lles ferides que no es curen bé maicicatritzen, i la de Guillem és unaque resta encara ben oberta. Ensagradaria poder dir que allò delsskinheads nazis, de les pallisses iels atacs queda ben lluny, que fouuna moda passatgera dels '90 queva seduir a uns quants joves senseexpectatives que acabaren per de-sertar d'aquella bogeria. Però no ésaixí. I no ho és perquè en el seu mo-ment no es va prendre seriosa-ment, no es va voler admetre elproblema, es reduïa tot a barallesjuvenils entre tribus urbanes, esdespolititzava i s'esquivaven lesresponsabilitats, i ara tenim el queés conseqüència d'aquella hipo-cresia.

En només 17 anys, segons pu-blica el darrer Informe Raxen que

elabora Movimiento Contra la In-tolerancia, s'han produït 75 assas-sinats coneguts a mans de l'extre-ma dreta per motius de discrimi-nació i odi al diferent. Aquesta xi-fra, a la que se sumen les nombro-ses barbaritats que constantmentvan coneixent-se a través de lapremsa protagonitzades per feixis-tes i neonazis, hauria de servir sen-se cap dubte perquè l'Estat pren-guera mesures eficaces d'una ve-gada. Amagar la pols sota l'estora,aquesta és la política dels respon-sables, perquè no volen admetre-ho, perquè no els toca a ells, per-què tenen altres preocupacionscom els grans esdeveniments oconservar la simpatia de la monar-quia. Llavors si que s'apliquen. Cre-men fotos del rei i en dos dies de-tenen els responsables, els jutgeni els cau una pena pròpia de l'edatmitjana. A València, un grup de na-zis apunyala un jove que quasi perdla vida, a Castelló li graven unaesvàstica a la cara a un altre jove, iara apareixen videos d'ultres agre-dint i humiliant immigrants aOrriols, i no passa res. Només en elcas de la punyalada es detenen a 5neonazis, que son deixats en lli-bertat el mateix dia, no suposen unperill, han estat apunt de matar un

jove perquè sí, però no passa res,tonteries de xiquets. De les cons-tants agressions a Castelló no sesap res, cap detingut, igual que deles bombes contra ERPV, BNV iCEAR.

15 anys després, el panorama noés gens esperançador pels defen-sors de la llibertat. Els partits ul-tres comencen a tindre regidors alsajuntaments, els camps de futbolcontinuen sent un paradís pelspsicòpates, i les caceres continuen.Però, quin interès té l'Estat en con-servar aquesta situació de setge,d'impunitat i de terror? Serà per-què als polítics i jutges de torn noels esguita la sang? Es pensen queals seus fills, als seus germans i co-sins no els pot passar res? Es pen-sen que qualsevol dia no és el seufill qui ha estat apunyalat al barridel carme? Què això només els pas-sa als rojos, als punkis, als separa-tistes, als homosexuals o als immi-grants? què faran doncs quan si-guen ells o els seus les víctimes?

L'assassí de Guillem, Pedro Cue-vas, fou caçat ara fa 3 anys per laGuardia Civil dins el marc de l'O-peració Panzer ja que formava partde la organització neonazi FrenteAntisistema (FAS), a la que van in-cautar armes de tot tipus, fins i tot

15 anys sense Guillem Agulló

Dolor i indignació. Manifestació a Castelló després de l’assassinat del jove independentista i antifeixista ARXIU

ANÀLISI! UN ASSASSINAT DE L’EXTREMA DRETA

Aquest 12 d’abril es compleixen 15 anys de l’assassinat del jove antifeixista i independentista de Burjassot. Tot i que ladreta mediàtica i el jutge van considerar aleshores que el crim no tenia una motivació política, el pas del temps hademostrat el contrari: l’assassí Pedro Cuevas actualment està vinculat al partit neonazi Alianza Nazional

En només 17 anys, segons publica el darrer informe Raxen, hi ha hagut 75 assassinats ultres a l’Estat

L’assassí de Guillem, Pedro Cuevas, va ser caçat ara fa tres anys en el marc d’una operació contra un grup neonazi

Page 11: L'Avanç 147

un llençagrenades. Dos anys des-prés, a les darreres eleccions mu-nicipals, el seu nom apareixia a lacandidatura del partit neonaziAlianza Nacional per la localitat deXiva, on viu el líder d'aquesta for-mació, Juan Manuel Soria, tambéimplicat al Cas Panzer. La premsase'n va fer ressó: l'assassí de Gui-llem, que no fou considerat que tin-gués motivacions polítiques permatar Guillem, apareixia sotal'esvàstica 14 anys després. Els fetsens donaren la raó. Un crim políticen majúscules, però clar, ara jaCuevas havia complit la seua pena.Però ara, què passarà amb els na-zis del FAS? Seran considerats as-sociació il·lícita o banda armada?segons la Guardia Civil, s'organit-zaven per apallissar immigrants,venien armes per internet i pos-seïen material bèl·lic amb gran ca-pacitat destructiva. El judici estàal caure. Hi ha una nova acusaciópopular, aquesta vegada de la pla-taforma Acció Popular Contra laImpunitat, de la que formen partajuntaments, partits, Ongs i asso-ciacions culturals. Molts ulls atentsa les pel·lícules que ens vullguencontar jutges, periodistes i advo-cats defensors.

El judici del Cas Agulló ja fouuna vergonya. A través del diari LasProvincias, llavors en mans de la ul-tra Mª Consuela Reyna, es crimina-litzà la figura de Guillem, de tot elmoviment independentista, elsokupes del Kasal Popular, l'antifei-xisme i tot aquell que advertia delperill neonazi. L'acusació populares va retirar per la gran farsa quees cuinava als despatxos dels jut-jats de Castelló. Estàvem bojos,veiem fantasmes, érem inclús igualque els nazis, però de l'altre ex-trem. Un discurs malaurat que desdels governs i responsables de tornes repeteix cada vegada que oco-rre una desgràcia similar. Quan as-sassinaren a Carlos Javier Palomi-no a Madrid el passat novembre,irremeiablement, miràrem enrere ivam vore el cas d'en Guillem. I elsmateixos discursos, les mateixesparaules buides i les mateixes men-tides. I què ha passat des d'alesho-res? Que els neonazis i feixisteshan vist que a l'Estat espanyol te-nen carta blanca per fer el que vull-

guen, i així han continuat, amb méspunyalades, més atemptats i méscaceres, sense cap represàlia.

La llei a més, mima els racistes.Absolen un dels màxims difusorsd'aquestes tesis, Pedro Varela, pro-pietari de la Llibreria Europa, i per-meten que porte a oradors com Da-vid Duke, vetat a la resta de països"civilitzats". La Llei de Partits no al-cança als qui defensen la qüestióracial als seus programes, ni als quiassenyalen els immigrants com elmajor problema de l'Estat, perme-tent que gran part de la joventutdesencantada acabe seduïda pelsdiscursos apocalíptics i discrimi-natoris, i quan apareixen videos dejoves neonazis intentant cremardos immigrants que dormien en uncotxe, ens preguntem com algú pottindre aquestes cruels i males ide-es. A Pamplona detenen 50 ultresde Yomus armats amb ganivets,pals, petards i boles de billar. Ha-

vien provocat disturbis contra elsseguidors de l'Osasuna, i la policiaels va caçar. Els van pujar a l'auto-bús i els van tornar a València, adormir tranquil·lament a casa.

Per molt que s'amague amb eu-femismes de gamberrisme, vanda-lisme o rivalitat entre tribus urba-nes, el problema està ací. El perillquè qualsevol de nosaltres i vosal-tres siga víctima de l'odi, toleratper uns i promogut per altres con-tinua. Però on està el límit? Quantsmorts fan falta sobre la taula per-què els responsables polítics i ju-dicials es prenguen en serio aquestcàncer? Només amb la creació dela Fiscalia especialitzada en delic-tes d'odi que promouen diversesongs, dotarien d'una protecció ne-cessària a totes aquelles víctimesque avui dia estan totalment de-semparades, que fins i tot ni de-nuncien per por a represàlies, persentir-se indefenses davant els vio-

lents. Mentre, les xifres van crei-xent, i el País Valencià continua alcapdavant de l'Estat en agressionsfeixistes. Fets aïllats que si elsajuntem, formen quasi un conti-nent, per molt que intenten ama-gar-ho.

És per això que cal reivindicar elsimbolisme que el Cas Agulló te.Pel gran frau que significà a la "de-mocràcia" que intenten vendre'ns,a les llibertats i a la justícia, i per lavigència dels seus ideals, dels nos-tres, i del nostre compromís amb lalluita contra els imbècils que pre-tenen retornar-nos a les cavernes icolpejar-nos, com si no haguerentingut prou amb els darrers 70anys. Així, fins que no s'acabe d'a-rrel amb els qui promouen i exe-cuten l'odi, no pararem. Continua-rem lluitant amb totes les nostresforces, sense perdre la il·lusió ni elsomriure, sense oblidar i sense re-trocedir.

11COMARQUESL’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

Pedro Cuevas. Moment de la seua detenció en l’operació Pànzer.

Jovent al carrer. Joves de Burjassot protestant per la mort del seu company.

El judici del cas Agulló va ser una farsa, mentre des de la dreta mediàtica es criminalitzava la figura de Guillem

Cal reivindicar el cas Agulló com a símbol de frau a la democràcia i de la vigència dels ideals pels quals va lluitar

EL GAT INVISIBLE

Page 12: L'Avanç 147

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

El fracàs, a les passades eleccionsestatals, de la candidatura del Blocamb Iniciativa del Poble Valencià i ElsVerds-Esquerra Ecologista, ha encésles alarmes en la formació d’Enric Mo-rera. La llista que encapçalava l’ex-di-putada Isaura Navarro va aconseguirun escàs 1,1% dels vots i no tan solsno va aconseguir representació par-lamentària, sinó que va ser més quedoblada per la candidatura d’Esque-rra Unida (2,7% dels sufragis), amb laqual es disputava ser la tercera forçapolítica, uns resultats que es repetei-xen fins i tot en aquells indrets on lamajoria dels col·lectius locals d’EUhan passat a engrossar les files d’Ini-ciativa. A l’igual que va ocórrer ambla candidatura del Compromís a lesautonòmiques, la suma de partits noha pogut tallar la sagnia de vots, ob-tenint uns resultats pitjors que quanel Bloc va presentar-se en solitari el2004.

Les xifres han trasbalsat les basesi l’executiva del partit, preocupadesper una repetició de la tendència devot a les eleccions municipals i au-tonòmiques de 2011, considerades elveritable camp de batalla de la for-mació.

La solsida electoral li ha donat oxí-gen als sectors més crítics amb la ges-tió del secretari general Enric More-ra, que aquests dies copen els fòrumsi blogs de l’entorn valencianista. Elscrítics, entre els quals hi ha bona partdels col·lectius de Castelló, el correntBloc Valencianista i els promotors delBloc de Convergència, exigeixen unretorn a la política ‘taronja’ que va en-cimbellar l’anterior secretari general,Pere Mayor, que aspirava a convertirel Bloc en una formació transversal,purament valencianista, que ocupésun espai alternatiu al que represen-ten socialistes i populars. Respecte alpacte amb Iniciativa, exigeixen la rup-tura o una reformulació a la baixa.

La direcció del partit no arriba tanlluny. En l’informe crític que va pre-sentar en el Consell Nacional el pas-sat 5 d’abril reconeix que la formacióha estat “massa condicionada perdinàmiques externes”, especialmentla “divisió del grup del Compromís” iel “conflicte viscut a Esquerra Unida”,un llast que va conduïr a formalitzarla coalició electoral “massa tard, a l’es-tar condicionada pels ritmes de nos-tres socis”. Consideren positiva la uni-tat d’acció amb Iniciativa, tot i adme-tre que “l’oferta electoral era moltconfosa, sense un posicionament clar,que ha llençat missatges contradicto-ris i no sempre adequats a la gent a laqual es dirigien”.

Per a debatre totes aquestes qües-tions, l’executiva ha convocat a totala militància, a proposta del crític En-ric Nomdeudeu, a participar una Con-venció d’Idees que se celebrarà el mesde juny i que servirà d’avantsala alCongrès on es disputarà el lideratgedel partit

Divorci civilitzatEn compte d'expulsar els tres dipu-tats d'EU del grup parlamentari delCompromís, el secretari general de laformació nacionalista, Enric Morera,ha proposat signar un acord de con-vicència fins que s'acabe la legislatu-ra, de mode que el divorci siga "civi-litzat". Però la formació de Glòria Mar-cos exigeix que se li retorne el càrrec

de portaveu a la seua coordinadorageneral i que s'expulse a les diputa-des "trànsfugues", en referència a lesque han marxat a Iniciativa. Malgrataquest desencontre evident, les set-manes posteriors a les eleccions es-tatals, que han tingut uns resultats pè-sims per a tots els actors de la crisi delCompromís, han vingut acompanya-des per una calma tensa, però calmaal cap i a la fi, a l'interior del grup. Enel ple extraordinari que va servir pernomenar senador territorial a l'ex al-calde de Borriana i imputat per di-versos delictes de corrupció, AlfonsoFerrada, tots els sectors enfrontatsvan escenificar-se una protesta con-junta que podria servir de precedenta un pacte de no agressió.

Secretari general. Enric Morera en una roda de premsa.

La solsida electoral li ha donat oxígen als sectors més crítics amb l’executiva, que aquests dies copen internet

L’executiva ha convocat per al mes de juny una Convenció d’Idees on es debatran l’estratègia i la política d’aiiances a seguir

PolíticaREFLEXIÓ! L’HORA DE LES IDEES

El Bloc fa autocrítica desprésde la solsida de les estatals

Els impulsors del corrent Bloc deConvergència han renunciat des-prés d’eleccions a constituir-se ofi-cialment dins el Bloc. Assegurenque la decisió ja estava presaabans dels resultats i que aquestsno han tingut res a veure. La renún-cia a formalitzar la seua presènciaen el Bloc es deu, segons afirmen,als “impediments” que els hauriaposat l'executiva dels nacionalis-tes. En una nota de premsa penja-da a la seua web, <www.blocdecon-vergencia.org>, insinuen la seuapossible marxa del Bloc, tot afir-

mant que “en eixe context hempres la decisió d'abandonar el tre-ball intern al Bloc i començar elnostre camí obrint-nos a la societatvalenciana per sumar valencianis-tes siga dins o fora del Bloc”. “Huiper hui - segueixen- consideremque el treball intern dins del Blocha perdut sentit. Les persones quepensen com nosaltres estan majo-ritàriament fora del Bloc. I amb l'ac-tual direcció del Bloc resulta im-possible que els altres valencianis-tes puguen pensar en entrar. ElBloc està més preocupat a integrar

els membres de l'esquerra amb seucentral a Madrid”. El Bloc de Con-vergència va nàixer “per la derivaideològica cap a posicions més ex-tremistes, essencialistes i maxima-listes” presa per la formació en elsdarrers anys. Els seus impulsorspretenien constituir “un corrent d'o-pinió moderada que posara la con-vergència de tots els valencianis-tes de les diferents tradicions en elcentre del seu missatge polític”.Ara diuen plegar, “davant la majo-ritària incomprensió que hem rebutdel nostre partit”.

! Una dels tres membresque el Partit Comunistad'Espanya ha escollit per aformar part de la comissiópolítica que farà la transicióa Esquerra Unida fins laseua IX Assemblea ha estatla secretaria general delPCPV, Marga Sanz, que jaes va enfrontar a Llamaza-res en les primàries del pas-sat novembre, i que va per-dre per 37,5 % front el 62,5% de l'actual coordinadorgeneral d'EU. Alhora com arepresentant per València lafederal d'IU també enviaràGlòria Marcos, coordinado-ra d'EUPV, independentperò amb el recolzamentdel Partit Comunista i l'Es-pai Alternatiu. Sanz, provi-nent del PCPE, està consi-derada pel sector renovadorde Gaspar Llamazares comuna persona extremada-ment escrupolosa durant elprocés de primàries i mésdialogant que altres sectorsmés durs del PCE. De fet elsaltres socis de la coalició deCompromís pel País Valen-cià i que finalment han sor-tit d'Esquerra Unida per fun-dar Iniciativa havien propo-sat que Sanz ocupara la di-recció d'EUPV davant la in-transigència de Glòria Mar-cos davant el BLOC i ellsmateixos, pel seu tarannàmés dialogant. A hores d'a-ra és la única secretària ge-neral dels comunistes va-lencians des de la transicióque encara roman a l'orga-nització, ja que els seus pre-decessors o bé han mort,com l'històric Palomares ohan abandonat el partit,com Botella i Ribó per inte-grar-se a Iniciativa de PobleValencià i alhora l'única mà-xima dirigent del PCPV queno ha estat triada diputadaa les Corts Valencianes. Ladavallada d'Esquerra Unidaa les passades eleccionsautonòmiques la va deixarfora de l'escó al que aspira-va. Fins i tot abans de quel'exdirigent de CCOO delPaís Valencià, Antonio Mon-talbán acceptés encapaça-lar la llista d'EUiR a les elec-cions generals, tothomapostava per Sanz com acartell electoral per Valèn-cia, després de no haver po-gut ser-ho per Madrid ensubstitució de Llamazares.Amb aquesta decisió delPCE s'obre de nou el camíde Marga Sanz per rellevarGaspar Llamazares al cap-davant de la coalició, sobre-tot si es té en compte el fac-tor femení com a punt de re-novació al capdavant d'IU.

Marga Sanz denou candidata?

Es congela el Bloc de Convergència

La direcció de la formació nacionalista convoca una Convenció d'Idees per abans d'estiuen què s'analitzarà la desfeta electoral i es decidirà l'estratègia a seguir en el futur

Page 13: L'Avanç 147

COMARQUES L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008 13

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Ha nascut una nova formació‘nacionalista’ a l’Estat espanyol is’anomena -amb el permís de Ma-riano Rajoy- ‘Partido Popular de laComunidad Valenciana’. Els anysde cohabitació en el govern valen-cià amb els socialistes a la Moncloahan provocat la paradoxa que unpartit essencialment espanyolistacom és el PP haja acabat basant elgruix de la seua estratègia políticaal País Valencià en l'enfrontamentpermanent amb l'Estat. El seu lí-der, el president de la GeneralitatFrancesc Camps, combina els ticsanticatalanistes i la cantarel·la de“l’España se rompe” dels seus su-periors amb uns aires mes propisde polítics com Jordi Pujol.

La fórmula sembla funcionar-libé. Té l’electorat rendit als seuspeus -un de cada dos valenciansvota Partit Popular-, i està aconse-guint, com ja va fer l’ex presidentcatalà, confondre en una única en-titat els interessos particulars delseu partit amb els interessos gene-rals dels valencians.

Això, per a malson de l’oposició,no ha fet més que començar. Con-vertit després del 9-M en un delsbarons més importants del PP,Camps ja no té ‘zaplanes’ ni ‘aznars’que li barren el pas, i les seues de-claracions polítiques dels darrers

dies evidencien l'aspiració a fer dela vida política valenciana, fins anova ordre, un crit permanent icontrolat contra ‘Madrid’, més en-cara si cap que en la legislatura an-terior

Ara toca el finançamentA la semptiterna demanda deltransvasament de l’Ebre, el PP va-lencià prepara tot un ventall de re-clamacions que li haurien provocatl’infart a l’ex president espanyolJosé María Aznar.

El finançament autonòmic s’haconvertit en l’eix central del seudiscurs. Fins el punt que l’endemàmateix de les eleccions, fent seuuna part de l’argumentari propi departits que el mateix PP no dubta-ria a qualificar com a 'nacionalistes

excloents', el president anunciavasolemnement que el seu govern nomantindria cap tipus de relació ins-titucional amb La Moncloa fins queno se solucionés l’assumpte. Pocimporta que el PP haguera rebut-jat incloure la millora del finança-ment a la reforma de l'Estatut.L’important és que ara disposa d’unargument per repetir una campan-ya de mobilització com la del “aguapara todos”.

El nou model de finançamentque proposa el PP no contempla nide lluny la sobirania financera oequilibrar les balances fiscals. Peròté una lectura fàcil i bona efectivi-tat propagandística: la població va-lenciana ha augmentat en els da-rrers anys, i això deuria vindreacompanyat amb un incrementequivalent dels diners provinentsde l'Estat, “com ja es fa a Catalun-ya”. Si la Generalitat baixa la seuadespesa en educació i sanitat no ésper voluntat pròpia: el govern cen-tral l’ha obligada.

Per corregir aquest “nou greugede govern de Zapatero als valen-cians” el PP es planteja obrir totsels fronts de lluita possibles, con-vertint totes les institucions sota elseu control -ajuntaments, diputa-cions, Corts, Generalitat- en una“caixa de resonància de les seuesdemandes.

Hi ha més greuges a la llista: lesinfraestuctures de comunicació, ladotació de cossos policials, les in-versions en grans esdevenimentscom la Copa Amèrica o la Fórmula1... material de sobres per centrarel discurs polític dels propers tresanys en un memorial de greuges aMadrid. Mentre, els socialistes va-lencians es llepen les ferides elec-torals a l’espera que Ferraz els dic-te l’estratègia a seguir, i fins i tot espermeten el luxe d’acusar el PP va-lencià “d’actuar com si foren na-cionalistes”.

Com Rita Barberà. El president es fa la foto amb la fallera major. ARXIU

ESTRATÈGIA! CAMPS REFORÇA EL PERFIL REGIONALISTA

La gavina del PP juga a lareivindicació ‘valencianista’

Més fort que mai de cara a Gènova, el president de la Generalitat prepara una legislaturamés reivindicativa que l'anterior fent seu un argumentari propi de partits nacionalistes

Page 14: L'Avanç 147

Recull de cartellsde maig del

1968 a París

EN IMATGES14 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008 15EN IMATGESL’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

La imaginació al poder

Page 15: L'Avanç 147

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

Eurodiputats conservadors i so-cialistes han demanat una moratò-ria urbanística al País Valencià finsque es modifique la Llei Urbanísti-ca Valenciana (LUV) per a impedirabusos per part dels promotors i ga-rantir els drets de propietat. Els par-lamentaris han reclamat la inter-venció del Govern d'Espanya si laGeneralitat valenciana seguix ne-gant-se a complir les exigències dela Comissió Europea i de l'Euro-cambra. L'executiu comunitari ja vadenunciar la LUV davant del Tribu-nal de Justícia de la Unió Europeaal juny del 2007 per considerar quevulnera la normativa comunitària enmatèria de contractació pública iestà ara a l'expectativa de sentèn-cia. Per la seua banda, l'Eurocam-bra ha enviat tres missions al PaísValencià i ha aprovat quatre resolu-cions en què ja reclamava la mo-ratòria urbanística fins que es mo-dificara la legislació.

L'eurodiputat conservador brità-nic Neil Parish, el laborista MichaelCashman, i el verd David Ham-merstein, han reiterat aquesta peti-ció d'una moratòria en una roda depremsa oferida abans del nou debatsobre l'urbanisme valencià en la co-missió de Peticions de l'Eurocam-bra, i en el qual s'analitzarien al vol-tant de 40 denúncies. En la roda depremsa han participat també el pre-sident de l'associació "Abusos Ur-banístics No", Enrique Climent, il'alcalde de Parcent, municipi de laMarina Alta, Máximo Revilla. Cash-

man, que és el vicepresident de lacomissió de Peticions, ha demanatque la moratòria s'aplique específi-cament a les expropiacions de sòl ia la demolició de cases edificadesil·legalment. "Açò és essencial si esvol que l'economia espanyola, i es-pecialment la construcció, es recu-pere. En estos moments hi ha unafalta de confiança en el mercat queestà desbordat per un excés d'ur-banització", ha dit Cashman. Ha res-saltat que el Govern valencià ha de-

soït fins ara totes les recomanacionsde la UE en matèria d'urbanisme iha reclamat la intervenció del Go-vern central per a resoldre la situa-ció. Per la seua banda, l'eurodipu-tat conservador britànic ha dit quela moratòria "és una bona idea, nosols des del punt de vista mediam-biental i dels drets de la propietat,sinó des del punt de vista del mer-cat, perquè no té sentit que Espan-ya, i a aquesta zona en particular,continue construint i construint

mentre els preus cauen. És una si-tuació boja", ha dit Neil Parish. Hainsistit en el fet que aquestes recla-macions estan abonades per tots elsgrans grups polítics i per moltes de-legacions nacionals. Ha admés, noobstant això, que els seus col·leguesdel PP espanyol no compartixenaquest punt de vista. "Hem parlatamb els nostres col·legues del PP iels hem dit que hem de resoldre estasituació i que no es pot pretendreque el problema no existix", ha res-

saltat Parish.També s'ha mostrat favorable a

una moratòria urbanística DavidHammerstein, tot i que ha puntua-litzat que no hauria d'afectar els de-rrocaments d'edificacions il·legals."Jo faria una moratòria sobre elsprojectes que seguixen lleis que es-tan davant del Tribunal Europeu deJustícia. Si demà es modifiquen leslleis urbanístiques valencianes d'a-cord amb les recomanacions de laComissió i del Parlament, no tinccap problema que es faça un pla ur-banístic", ha dit. En tot cas, ha as-segurat que "no cal una moratòrialegal perquè ja hi ha una moratòria'de facto'" i ha ressaltat que el sec-tor "ha caigut per la seua pròpia es-peculació desbocada". Per la seuabanda, el president de la plataforma"Abusos Urbanístics No" ha dit queels problemes d'abusos urbanísticsal País Valencià "persistixen" perquèles lleis urbanístiques els han pro-piciat amb la seua "permissibilitat"."S'ha d'aprofitar la situació actualde l'economia espanyola, i en parti-cular de l'economia valenciana, ques'ha ressentit totalment ja que elmercat de la construcció ha des-cendit a nivells que no es coneixiendes de feia molts anys, per a apro-var d'una vegada una moratòria ur-banística que permeta la discussió ila consulta als ciutadans per a mo-dificar aquestes lleis que han propi-ciat aquests excessos", ha reclamatEnrique Climent, que ha destacatque el Govern valencià rebutja es-coltar les demandes de la platafor-ma.

INICIATIVA! PER EVITAR MÉS ABUSOS

Clam europeu per una moratòriaurbanística al País Valencià

Mentre la crisi immobiliària castiga les constructores i promotores valencianes, eurodiputats progressistes iconservadors uneixen la seua veu per demanar una moratòria urbanística que frene la destrucció del territori

Page 16: L'Avanç 147
Page 17: L'Avanç 147

18 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

R. DE C.

Andorra, Liechtenstein i Mònacosón els tres últims paradisos fiscalsdel continent europeu, segons l’Or-ganització de Cooperació i Desenvo-lupament Econòmic (OCDE). Però,què hauria de fer Andorra per aban-donar aquesta llista negra? Doncs, elprimer pas ineludible –i que l’OCDEexigeix amb celeritat– és que el Go-vern del liberal Albert Pintat elabo-rés una llei d’impost de societats per-què els comptes de les empreses queoperen a Andorra tinguen un controli unes garanties de netedat. Tot i queel president Pintat ha anunciat queaquesta llei s’aprovaria abans d’aca-bar la legislatura actual, el més ca-lent és a l’aigüera quan només que-da un any per anar a les urnes. Fontsdel Ministeri d’Economia assegurenque aniran a les eleccions amb un es-borrany d’avantprojecte, fet que in-dica que es deixarà per a la properalegislatura. «Horitzó 2011», deia Pin-tat en les seues declaracions a l’ho-ra d’explicar que Andorra estava fentels deures que li exigeix la Unió Eu-ropea, sempre que torne a revalidarel suport ciutadà a les urnes.

Model suísAndorra segueix el model suís a

l’hora d’aplicar la fiscalitat als ciuta-dans no residents i, en aquest sentit,des del 2005 està en vigor una re-tenció del 15% sobre els rèdits ban-caris a totes aquelles persones co-munitàries que tenen un compteobert en renda fixa en qualsevol en-titat bancària del Principat. Aquestpercentatge s’anirà incrementant alllarg del temps. Així, el 2009 passaràa ser del 20% i, el 2011, arribarà al35%. En concepte d’aquest impost,l’Estat andorrà ha recaptat uns 26milions d’euros el 2007, dels quals 20han tornat al país d’origen dels no re-sidents i, la resta, més de 6 milions,s’han quedat a Andorra en concep-te de «despeses de gestió».

Llista negraPerò, paral·lelament a aquestes me-sures, l’OCDE reclama a Andorraque, per sortir de la llista negra deparadisos fiscals, ha d’aplicar dos al-tres aspectes: el primer, un modeltributari clar. Actualment el Governestà reconduint la imposició indi-recta –esquarterada en aquests mo-ments en múltiples fórmules: impostde serveis indirecte (ISI), impost demercaderies indirecte (IMI)...– peracabar unificant-ho en un de sol ques’anomenarà impost general indi-recte (IGI) i que no és altra cosa que

una mala còpia de l’IVA espanyol.Entre d’altres qüestions, perquèaquest IGI que s’aplica a la prestacióde serveis a Andorra per part d’unaempresa i que repercuteix en el preufinal del producte que compra elclient no es retornarà quan es faciuna exportació. És a dir, als turistesque vinguin a comprar productes ipaguin la part corresponent de l’IGIen passar la frontera no els serà re-tornada la part proporcional.

D’altra banda, hi ha el necessariintercanvi d’informació, és a dir,obrir el secret bancari. Aquest és elgran talismà andorrà i pel qual s’ob-tenen els beneficis més importantsper part de les entitats bancàriesque, de retruc, paguen al Govern enfunció dels beneficis. Si s’obreaquesta aixeta, l’economia andorra-na es pot veure molt perjudicada, jaque podria sortir a la llum un llargllistat de persones que evadeixen alfisc en el seu país d’origen.

Els grans capitals ja s’acontentenen haver de pagar el percentatge quemarca la fiscalitat de l’estalvi dels noresidents, perquè és anònim i no esfa en funció de qui i quant té en eldipòsit, sinó del total computat peraquest sistema. La manca de trans-parència, doncs, és la base dels gransrèdits bancaris que acaben susten-

tant el Govern per l’obligació de tri-butar. Albert Pintat ja ha dit per ac-tiva i per passiva que no s’obrirà elsecret bancari i que com a màxims’acceptarà l’intercanvi d’informacióquan hi haja un procediment judicialobert per frau fiscal d’un altre tipusque no siga l’evasió fiscal, com, perexemple, la corrupció o el tràfic dedrogues. És el model suís en el quals’emmiralla Andorra i que no accep-ta les demandes d’informació de ti-pus administratiu, és a dir, quan unEstat, sense un procediment judicialobert, demana dades d’evasió fiscal.Les autoritats andorranes afirmenque, si l’OCDE accepta aquest mo-del per a Suïssa, per què no ha de servàlid per a Andorra?

A tot plegat, s’hi afegeix el pro-jecte d’obertura a les inversions es-trangeres. Actualment a Andorra no-més hi poden operar empreses fora-nes en projectes empresarials ando-rrans participant-hi en el 33% del to-tal dels actius. Això vol dir que unaempresa estrangera sempre ha debuscar socis andorrans per prestarserveis al Principat. Aquesta legisla-ció ha provocat nombrosos fraus, en-tre els quals l’anomenat prestanoms:un andorrà «cedeix» el seu nom per-què l’empresa puga ser registrada acanvi d’una substanciosa quantitat

Andorra, el secret bancari per normaNo només esquí. El principat d’Andorra s’ha convertit en el destí del blanqueig de diners de moltes fortunes espanyoles i franceses. ARXIU

La Unió Europea exigeix a Andorra un model tributari clar i més transparència respecte als comptes que els ciutadanscomunitaris han dipositat en els seus bancs, però el cap de Govern, el liberal Albert Pintat, segueix entestat a mantenirel secret bancari. Bona part de la riquesa del Principat depén de la seua condició de paradís fiscal

L’OCDE situa Andorra, Liechteinstein i Mònaco com els tres últims paradisos fiscals del continent europeu

El secret bancari és el gran talismà andorrà pel qual s’obtenen els beneficis més importants per part dels bancs

ANÀLISI! EL PARADÍS FISCAL DELS PIRINEUS

Page 18: L'Avanç 147

19ECONOMIAL’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

de diners.

Inversions estrangeresEn teoria, això s’acaba amb la lleid’inversions estrangeres que s’had’aprovar al mes de juny com a molttard i que preveu una obertura totala tots els sectors que no tenen im-plantació a Andorra i una oberturagradual als que ja tenen presència.Però nombrosos experts opinen ques’està començant la casa per la teu-lada, ja que no es pot fer una ober-tura al capital forà i a empreses es-trangeres que s’implanten a Ando-rra si abans no hi ha un impost de so-cietats.És a dir, el compromís amb l’OCDEde no fer pràctiques fiscals perjudi-cials topa directament amb el procésde reformes tributàries que està fentel Govern andorrà: s’obre el mercata la inversió estrangera, però no hiha impost de societats; i es fa una re-tenció fiscal als no residents senseintercanvi d’informació si aquesta ésrequerida pel país d’origen (a menysque hi haja requeriment judicial perfrau fiscal com ja hem explicatabans). A tot plegat, s’hi suma la ine-xistència d’un IRPF, és a dir, la re-tenció fiscal a les persones físiques.Amb aquesta situació, la pressió fis-cal de les empreses per tots els im-postos indirectes que actualment es-tan vigents voreja el 19% del PIB. Unimpost de societats i un possibleIRPF acabaria sumant el 39% depressió fiscal, una dada que moltsexperts economistes qualifiquen depoc atraient per a les empreses defora. Quin sentit té començar perobrir les societats andorranes al ca-pital estranger sense tenir assegu-rada la sortida de la llista negra del’OCDE, de la llista de paradisos fis-cals, o els convenis de doble imposi-ció?

Com passar l'aduanaSi algú vol tenir un compte bancaria Andorra, no tindrà gaires proble-mes. Només cal que s’adrece a undels cinc bancs del país per diposi-tar-hi els diners. No li preguntarand’on provenen, ni si els ha obtingutde comissions urbanístiques o perfrau fiscal al seu país d’origen. Aixòsí, se l’avisarà que se li reté el 15%dels rèdits del dipòsit, i que es fa per-què des del 2005 existeix a Andorrala normativa de fiscalitat de l’estalvi

als no residents com una de les me-sures exigides des de la Unió Euro-pea per pal·liar l’evasió fiscal. Tam-bé se li informarà que, a partir del2009, la gravació augmentarà fins al20% i, el 2011, fins al 35%. Percen-tatges, aquests, que, per a les gransfortunes, no representen una tribu-tació excessiva, però al petit empre-sari o treballador que vol evitar el fiscespanyol ja no li surt a compte obrir-se una línia d’estalvi de renda fixa enaquest petit país dels Pirineus.

Aquest ciutadà també sabrà que,com a compensació a aquesta tribu-tació, el secret bancari està garantiti que en cap cas les entitats finance-res lliuren llistats d’evasors fiscals alpaís d’origen. Tot siga dit de passa-da, si l’entrada del diner es fa enmetàl·lic, primer haurà de superarl’escorcoll de la duana espanyola,que només permet l’entrada en efec-tiu de 6.000 euros. Si el cacen ambmés diners, tot el que excedisca d’a-questa quantitat es quedarà en dipò-sit a l’administració duanera.

És evident que, com en tot, hi habancs que operen amb més rigor iètica que d’altres, i que no deixen en-trar a les seves arques qualsevol ti-pus de diners. De fet, Andorra té sig-nats acords internacionals per llui-tar contra els diners provinents d’in-fraccions greus i una Llei de coope-ració penal internacional i de lluitacontra el blanqueig de diners o de va-

lors producte de la delinqüència in-ternacional, això des de l’any 2000,o la Unitat de Prevenció de Blan-queig (UPB), que fa poc va viure unacrisi amb la destitució del seu cap.L’experiència, però, mostra que,mentre algunes entitats treballen so-bretot pel país, d’altres han creat laseua font de riquesa a base d’aquestsdipòsits multimilionaris provinentsde l’exterior.

Andorra disposa d’una institucióque té com a funció principal vetllarpel bon funcionament del sistema fi-nancer: és l’Institut Nacional An-dorrà de Finances (INAF), reformatl’any 2003, però la seua actuació pas-sa desapercebuda. De fet, des de l’o-posició s’ha criticat amb duresa quel’INAF no fa els deures i que en ca-sos com els de Valora (en què sí queva actuar, però tard) o en la fusió fa-llida d’Andbanc i de BIBM la seua ac-tuació ha estat deficient. Se l’acusad’estar al servei del Govern i de nofer servir els mecanismes que té perintervenir.

Els bancs també estan associats.Agrupació Andorrana de Bancs(ABA) té per objecte: «representarels interessos col·lectius dels esta-bliments de crèdit, la informació delsseus membres i del públic en gene-ral, l’estudi de qualsevol qüestió d’in-terès, la redacció i proposta de lesrecomanacions oportunes per tald’afavorir l’exercici de la professió

de la banca i la cooperació entre di-versos establiments de crèdit». Itambé hi ha l’Associació d’EntitatsFinanceres d’Inversió (ADEFI), queagrupa les entitats autoritzades aAndorra sota aquesta denominació ique exerceix la representaciócol·lectiva i, suposadament, assegu-ra la transparència en l’aplicació deles condicions contractuals i tarifesals clients. D’aquestes, a Andorran’existeixen al voltant d’una desena.A més, també es poden trobar alPrincipat cinc entitats de gestió depatrimonis i una entitat financera nobancària de crèdit especialitzat.

El llistat legislatiu que des del1989 fins ara s’ha anat despleganthauria de ser suficient per garantirla transparència en el mercat finan-cer andorrà. Però això no és així, jaque Andorra continua sent un delstres estats considerats paradisos fis-cals i, per tant, això vol dir que en-cara no hi ha suficients garanties perals estats cooperants. De fet, casoscom l’operació Malaia a Ciempozue-los (Madrid), en el qual la FiscaliaAnticorrupció va investigar l’ingrésde 800.000 euros en comptes ban-caris andorrans per part de l’exal-calde Pedro Torrejón i de 116.000per l’anterior, Ramon Tejeiro, posenen evidència la permissivitat de lesautoritats andorranes en l’evasió fis-cal i en l’entrada de capital provinentde la corrupció.

Indiferent. El cap del govern andorrà, Albert Pintat, vol mantenir el secret bancari.

Doble sobirania. El president de França i el bisbe d’Urgell comparteixen la condició de caps d’estat d’Andorra. L’Església no ha fet res perquè Andorra deixe de ser un paradís fiscal.

La fiscalitat andorrana sobre els dipòsits de no residents és alta, però a les grans fortunes els paga la pena pagar

Casos com l’operació Malaia a Ciempozuelos posen de relleu la permivisitat andorrana per a l’evasió fiscal

Page 19: L'Avanç 147

ECONOMIA20 L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

MANEL ROS

Com és sabut, la globalització econò-mica està aguditzant els processos deprivatització, de liberalització delsmercats i de flexibilització en l’àmbitlaboral. Això dóna marge a les granscorporacions per fer i desfer amb lacomplicitat de les institucions finan-ceres (BM, FMI, G-8 o OMC), gràciesa les quals poden expandir-se menys-tenint els drets i les necessitats bàsi-ques de les poblacions on solen ope-rar. Entre els beneficiats d’aquestespràctiques legals però profundamentinjustes que s’aprofiten del deute ex-tern, dels paradisos fiscals i de les me-sures desreguladores dels agentseconòmics trobem les entitats bancà-ries, algunes amb gran influència enla vida de les comunitats.És el cas del Banco Bilbao Vizcaya Ar-gentaria (BBVA), el qual diversesONG denuncien pel fet de desenvo-lupar activitats que perjudiquen elmedi on projecta les seues polítiques.Així ho van escenificar tres militantsaltermundistes el passat 14 de marça Bilbao, coincidint amb la junta d’ac-cionistes celebrada al Palau Euskal-duna, durant la qual es van ruixaramb pintura vermella en senyal deprotesta pel finançament del BBVA acompanyies que malmeten les re-gions de l’Amèrica Central i que, se-gons diversos estudis, posen en pe-rill la supervivència de centenars demilers de persones, la majoria de po-blacions indígenes.La principal queixa contra el BBVArau en el finançament de projectesque causen un gran impacte ecològic

i humà, com els de les petrolieresRepsol YPF, Petrobras o l’energèticaIberdrola; i l’interès per donar suporta instal·lacions d’oleoductes que pro-voquen greus estralls mediambien-tals, entre els quals els d’OCP (Equa-dor), Gasyrg (Bolívia), Camisea (elPerú) o el de gas liquat (Bloque 88),situat en plena Amazònia; a part dela inversió a la megafactoria de cel·lu-losa de l’empresa espanyola ENCE al’Uruguai o les mines excavades enzones rurals de Xile o del Perú.

Aquestes i altres pràctiques quedenrecollides en l’informe de la campan-ya "Exigeix responsabilitat al BBVA ial Banc Santander", que l’ONG Setemrealitza al conjunt de l’Estat amb elpropòsit de recriminar a les dues en-titats financeres l’incompliment delsacords sobre responsabilitat socialcorportativa (RSC) que tenen subs-crits, entre els quals els estàndardsde Global Compact i del PNUMAaprovats al seu moment per les Na-cions Unides en el marc del seu pro-

grama sobre medi ambient. La cam-panya del Setem, consistent en la re-collida de signatures i la tramesa demissatges en línia, assumeix els ar-guments del Tribunal Permamentdels Pobles contra el BBVA, a travésdel qual 27 associacions humanità-ries pressionen la institució finance-ra perquè reconduisca la seua políti-ca al continent americà, on s’ha con-vertit en el segon banc en volum denegoci.De tot el reguitzell de queixes, el Tri-

bunal posa èmfasi en el finançamentdel BBVA d’empreses relacionadesamb la fabricació i disseny d’armes(Indra, ACIO, CESCE, Gamesa, His-desat, Thales o Raytheon), en parti-cular les bombes de raïm, prohibidesperquè afecten indiscriminadamentla població civil. Però també la com-pra de voluntats polítiques per a l’ex-pansió del banc en països de l’Amè-rica Llatina, o el blanquieg de capi-tals provinents del narcotràfic, pelqual el BBVA va ser investigat per l’F-BI i pel Banc d’Espanya i jutjat a l’Au-diència Nacional entre els anys 2001i 2005.L’altra gran imputació al BBVA és laclausura de comptes d’organitza-cions humanitàries, així com l’abúsen el cobrament de comissions rela-cionades amb l’ajuda al desenvolu-pament. Dos aspectes que van moti-var l’acció el dia 14 a Bilbao, que ve-nia precedida per altres iniciatives deboicot pel finançament d’aquest bancde projectes energètics contami-nants. Segons els activistes, amb elfinançament d’onze plantes tèrmi-ques a Texas, de dues centrals nu-clears a Mèxic i a Romania o de fà-briques que es nodreixen de la des-forestació de grans superfícies, elBBVA promou instal·lacions que con-tribueixen al canvi climàtic i a l’alte-ració dels cursos fluvials i atmosfè-rics. A aquests efectes, cal afegir-hiuna política salarial que promou lasubcontractació, els salaris baixos iuna repressió sindical sense prece-dents, fins al punt que el BBVA ha es-tat la primera institució financera aser condemnada per mobbing sobreuna plantilla que, mentrestant, veucom els consellers perceben sous mi-lionaris. Raons de pes perquè tant elSetem com les entitats del TribunalPermament dels Pobles s’hagin com-promès a desemmascarar la «irres-ponsabilitat social corporativa» queel poderós banc desplega en el marcd’un model de globalització que per-met actuacions profundament injus-tes.

BBVA, el gran depredador

BBVA. Tornen els conqueridors espanyols de l’Amèrica del Sud.

ANÀLISI! LES MANS BRUTES DEL CAPITALISME ESPANYOL

Creix el rebuig a l'entitatfinancera per les seuespràctiques contra lesorganitzacionshumanitàries i lescomunitats empobridesde diversos països del’Amèrica Central

CAMPANYA D’OBJECCIÓ FISCAL 2008

Informa’t al 96 383 44 40

Confederació General del Treball del País ValenciàAv. del Cid, 154-Baix

www.cgtpv.org

Page 20: L'Avanç 147
Page 21: L'Avanç 147

L’Espai País Valencià inaugura seu a Gràcia

Neix Espai País Valencià, un lloc de trobada, de cultura,de literatura, de poesia, de danses tradicionals valen-cianes, una xicoteta llibreria on trobar petits tresors, unlloc per gaudir d’una biblioteca d’aproximadament 300volums de literatura catalana, feta a Catalunya, el PaísValencià o les Illes, un lloc que donarà peu a tertúlies,presentacions de llibres, xerrades, recitals poètics, mú-sica d'autor i teatre en xicotet format.Després de dos anys, Espai País Valencià, un Espai “vir-tual” format per persones, s’ha convertit en un Espai fí-sic.

Situat al Carrer Verdi, 174 Baixos, a la cèntrica Vila deGràcia, ben comunicat per metro (línia verda, Lesseps) iautobusos (74, 24, 31, 116). A 200 m. de la BibliotecaJaume Fuster.

Aquesta bona situació a la ciutat el converteixen en unlloc amb moltes possibilitats per realitzar els objectiusde difusió cultural que es proposem. Espai País Valen-cià inaugurarà la seu el proper dissabte 5 d'Abril, i con-vida a les activitats que ha organitzat, inici de la IV Set-mana Cultural, “El País Valencià a Barcelona” amb unavariada programació d'activitats culturals que confor-men el compromís d’Espai País Valencià amb la socie-tat dels Països Catalans.

A partir de les 19 h i durant tota la vesprada-nit es du-ran a terme activitats a la seu d'Espai País Valencià:projeccions, exposició de cartells, dolçaines i tabalsamb la Colla Borumballa...A les 21 h es presentarà la 4ta Setmana Cultural "ElPaís Valencià a Barcelona" i seguidament es gaudiràd'una picadeta i a les 22 h es podrà veure l'espectacle"Deixeu parlar la terra", a càrrec de “A manta”(CAT/PV)

L’Espai País Valencià és una entitat constituïda la tar-dor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valen-cianes residents al Principat de Catalunya i a totsaquells i aquelles que no sent valencians vulguen con-tribuir a la recuperació cultural i nacional del País Va-lencià

+ info: www.espaipaisvalencia.org

L’Avanç Informació, 7 d’abril de 2008

REDACCIÓ Dos anys després del seu anteriorcd “Garrotades”, i després d’unagira de 90 concerts, La Gossasorda tenen el plaer de presentar-nos a la nova criatura. “Saó” és elseu tercer disc on a banda de con-tinuar amb cançons d’ska amb dol-çaina, aposten també per altressonoritats, el reggae pren mésprotagonisme i apareixen tambéestils com la rumba i el hard-core.Per aquest nou treball, han comp-tat amb la incorporació de JordiMartí (ex-Farenhate), que substi-tueix Xitxo al baix. El disc haestat gravat i produït per JaumeFaraig als estudis RPM deValència, i hi col·laboren Rodrigode Pirat’s Sound Sistema i MarcosÚbeda i Albert Benavent ventsd’Obrint Pas, DJ Chola i Borja

Penalba. El disc va ser presentatel passat 28 de març a Pego on elgrup de ragga de Barcelona Pirat’sSound Sitema i el grup de mestis-satge de Gandia La Raiz els vaacompanyar en l’escenari. El con-cert va estar emmarcat dins delsconcerts de Ràdio Pego en elquint aniversari del programa Illad’Encanta i estigué organitzat pelcol·lectiu Arrels. La presentació aCatalunya serà el proper 5 d’abrila Navàs (El Bages) en el marc dela la Fira de Primavera, concertorganitza’t per la Colla deGeganters de Navàs. “Saó” és l’es-tat òptim per a que la terra pugaser llaurada i donar fruïts. LaGossa Sorda volen contribuirhumilment a la pluja d’idees i delluites, a la tempesta ciutadanaque haurà de salvar la Terral, país

i planeta. Un viatge del poble a laciutat, de la soledat de l’individudel segle XXI a la necessitat de laresposta col·lectiva, del lament ala festa. Els propers concerts deLa Gossa Sorda seran els propers5 d’abril a Navàs, 12 d’abril aBurjassot “15 anys sense Guillem”,el 25 d’abril a Sollana dins la Giraper la llengua, el 26 a Alacant alconcert d’ACPV, el 2 de maig aCocenaina dins la Gira per la lallengua, el 3 de maig a Atzanetadel Maestrat, el 17 de maig a lesBorges del Camp, el 25 de maigSanturzi, el 20 de maig a Altea, el28 de maig Onda i el 31 de maigBeniarjó.

+ info:www.myspace.com/gossasordawww.lagossasorda.org

CONCERT DE PRESENTACIÓ DE “SAÓ” EL NOU DISC DE LA GOSSA SORDA, EL PASSAT CAP DE SETMANA A PEGO. FOTO: MSF

SAÓ

TORNALA GOSSASORDA

Page 22: L'Avanç 147

L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008 23

PEP MARTÍEsmentar avui la censura remet aquelcom d’antic, superat i vergon-yós o a la percepció d’una mordas-sa oculta sota uns altres noms(manipulació, principalment), i, sibé ha existit des dels inicis de lacivilització, no va obtenir notorie-tat fins a anar de bracet del cine-ma, que més que cap altra mani-festació cultural aconseguia arri-bar a gran quantitat de públic.Ateses la seua naturalesa (unaimatge val més que mil paraules) ipopularitat, el cinema aviat va sersotmès a censura per diversos po-ders.

Honor i cel!luloideTot i que la fama de la censura es-panyola reposa en la practicadadurant la dictadura franquista, caldir que els cops de tisores ja s’ha-vien fet notar en el període repu-blicà. A Luis Buñuel, que ambJuan Antonio Bardem i Luis GarcíaBerlanga es convertiria en un delsmaldecaps habituals dels censors,el Govern li va prohibir el seu do-cumental 'Tierra sin pan' (1932),que retratava la misèria de la regióde Las Hurdes, en considerar-lo unatac al país i a la seua gent. El ma-teix rampell calderonià va impul-sar el Govern a amenaçar la Para-mount de no exhibir en el futurcap dels seus films al territori na-cional si no retirava de la circula-ció 'The devil is a woman' (El dia-blo es una mujer, 1935) i en cre-mava el negatiu, molest perquè ala pel·lícula, ambientada a Espan-ya, la Guàrdia Civil era ridiculitza-da. S’ha discutit si la productora vacedir o no a les pressions ('The de-vil is a woman', efectivament, vadeixar de projectar-se arreu delmón), però el cert és que el filmens ha arribat sa i estalvi, possible-ment gràcies a la seua protagonis-ta, Marlene Dietrich, que va con-servar-ne una còpia en propietat.Institucionalitzada la censura des-prés del triomf feixista en la Gue-rra Civil, la seua pròpia rigidesa devegades era superada per la delsamos als quals servia. Un exempled’això és 'El crucero Baleares'(1941), film que exaltava el vaixellfranquista del mateix nom, enfon-sat durant el conflicte, però que nova agradar a les autoritats navalsperquè no estava "a la altura que elepisodio requería", per la qual cosava ser destruït. Més perllongades imenys discretes van ser les bata-lles entre els censors i alguns delsmillors directors de l’època. A'Bienvenido, Mr. Marshall' (1952),del tàndem Bardem-Berlanga, elsvigilants de la moral van amputaruna escena de caràcter oníric ieròtic en què a una mestra d’esco-

la se la disputaven uns esportistesnord-americans. Més considera-bles van ser els embolics fruit de'Los jueves, milagro' (1957) i d’'Elverdugo' (1963), treballs signatsper Berlanga.El primer, apa-rentment unasàtira sobreels qui trafica-ven amb falsosmiracles, vaser tan tallat icorregit per lacensura ecle-siàstica que eldirector va de-manar, senseèxit, que elresponsabledels canvis fi-gurés als crè-dits del filmcom a coautor.El segon, un al·legat contra la penade mort, va irritar prou alguns per-sonatges del Govern perquè pro-posaren de fer el buit a la pel·lículai negar suports i subvencions en elfutur als autors que no es compor-taren "correctament". Bardem nova ser més afortunat amb 'La ven-ganza' (1957), que inicialment

s’hauria d’haver anomenat 'Los se-gadores', títol vetat per la sevaconnotació catalanista. En conte-nir el film una denúncia de l’explo-tació que patien els camperols, la

censura va exigiral director in-cloure un aclari-ment al principien el qual cons-tés que la pobre-sa descrita co-rresponia alsanys trenta, osiga, abans delfranquisme.

Cinema purga-toriEl desig de revi-sar la realitat perno pertorbar lapau social obses-sionava el règim.

Una pel·lícula que mostrava lamanca d’habitatges mitjançant eldrama d’una família desnonada, 'Elinquilino' (J. A. Nieves Conde,1957), va ser retirada dels cine-mes, mutilada i tornada a exhibirun cop se’n va modificar el final,tot afegint-se als motius de tant derebombori el fet que en el film "los

buenos no llevan corbata y los ma-los sí", segons va dir un ministre. A'Juguetes rotos' (Manuel Sum-mers, 1966), que explicava la si-tuació de persones que havien es-tat famoses en el passat, van tallar-li escenes de suburbis, mendicitat idones en biquini, la imatge d’unhomosexual..., i la frase "más cor-nadas da el hambre". 'La respues-ta' (Josep M. Forn, 1969), basadaen una novel·la de Manuel de Pe-drolo, va ser prohibida i arranjadaper eliminar referències a les pro-testes estudiantils d’aquells anys.'Canciones para después de unaguerra' (Basilio Martín Patino,1971), una evocació d’Espanya apartir del 1940 feta amb imatgesdocumentals i música popular (ique implicava un judici sobre elGovern), va rebre el veto de l’almi-rall Carrero Blanco, aleshoreshome fort del Govern franquista.Menció a banda mereixen algunesproduccions estrangeres víctimesde les ires dels censors, com 'TheGreat Dictator' (El gran dictador,1940), allunyada de les pantallesper causes evidents, i 'Casablanca'(1943), només visible després deretocar uns diàlegs de la pel·lículaen els quals el protagonista, encar-

nat per Humphrey Bogart, es de-clarava partidari de la Repúblicaespanyola. Coproduccions com 'Vi-ridiana' (1961) assolirien una altu-ra mítica, fora dels seus mèrits ci-nematogràfics, mercès al fet que elresultat del binomi Buñuel-temareligiós va ser suficient perquèalgú recomanés que no es projec-tés al país.

Remake?Quan es va restablir la democràcia,la censura es va abolir per decretel 1977 i va ser possible veure sen-se que hi hagués cap daltabaix elque fins aleshores havia estat anti-patriòtic o pecaminós, molta gentva descobrir de quina manera sel’havia obligada a viure en un estatd’infantesa permanent i no desit-jat. Avui, aquests vells exercicis re-pressius poden semblar grollers,irrepetibles en l’actualitat, peròaixò no significa que el fenomenhaja estat definitivament abolit iarxivat. Moltes evolucions han tin-gut com a nord la subtilesa, i pot-ser, igual que el dimoni, la censura,per tal de sobreviure, ha après queha de fer creure a tothom que jano existeix. O que no és res de l’al-tre 'jueves' (Ui, perdó!).

LES TISORES DEL FRANQUISME

I EL CENSOR DEIA: “TALLEU!”Es compleixen trenta anys de la supressió oficial de la censura en la cinematografia espanyola, sotmesa durant quatre dècades a l’accióinquisitorial dels censors al servei de l’Estat franquista, una pàgina de la història situada entre la brutalitat de la repressió i el ridícul.

La pel!lícula de Marlen Dietrich ‘The Devil is a Woman’ va ser prohibida i perseguida perquè defensava la II República

Page 23: L'Avanç 147

24 L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

Fotos: Juanjo Femenia i Mar Cervera Text: Mar CerceraConcert presentació 3er disc de la Gossa Sorda. Lloc: Poliesportiumunicipal Pego. Dia: 28 de març. Hora 23 hores. Amb motiu del 5éaniversari del programa Illa d'Encanta, Radio Pego organitzà el pas-sat divendres 28 de març un d'eixos concerts que no s'obliden. LaGossa Sorda presentava nou disc i com era d'esperar, al poliesportiude Pego no hi cabia més gent. Acompanyant-los a l'escenari dosgrups que amb el seu particular estil avançaven els nous caminsque ha començat a explorar la banda de Pego. Des de Gandia, LaRaiz, posà el punt de mestissatge a la nit. Els de la Safor engegarenels motors, sorprenent al públic amb una força i un ritme queno deixà a ningú sense ballar. La fussió donà pas als locals. La Gos-sa Sorda, que des que al 2006 publicaren Garrotades, han estatfent guaret fins que la terra ha assolit la Saó necessària i d'ella habrotat, com ho fa la bona llavor, el seu tercer disc. I quin millor llocper presentar la nova creació que el seu poble. Amb el públic en-tregat, els de la Gossa, feren el primer test als nous temes i recor-daren vells èxits. A l'escenari estrenaren temes, fixatges i col!labo-racions. Els vents d'Obrint Pas i la veu de Rodrigo, un dels compo-nents de Pirat's Sound Sistema, acompanyaren a La Gossa Sordaen l'estrena de Saó. Finalment i des del barri de Sants, el grup deragga Pirat's Sound Sistema repassaren els seus temes més exi-tosos. Amb el reagge més autèntic, els de Barcelona, encisarenal public i posaren el punt i final a la vetllada.

Assaonats per la Gossa Sorda

Page 24: L'Avanç 147

L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008 25

PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

Crítiques al documental d’Albert SoléL’ex presa política del franquisme, locutora de RàdioPirenaica i companya del PSUC de Jordi Solé Tura,Victòria Pujolar, ha denunciat censura en les seuesintervencions al documental Bucarest, la memòriaperduda. En una carta pública, Pujolar explica que vaconcedir una llarga entrevista a Albert Solé, el fill delpolític i realitzador del reportatge, per tractar l’etapa enquè el seu pare va ser responsable de l’emissora catalanaa l’exili i de la que ella mateixa n’era la veu femenina deles emissions setmanals.

Ficció

Canal 9 estrena “Evolució”, la nova sèrie d’humor d’Albena Teatre Canal 9| www.rtvv.es

Canal 9 va estrenardilluns passat, 31 demarç, la sèrie diària«Evolució», un nouformat d'humor quepodrà veure's en horaride màxima audiència dedilluns a dijous a partirde les 21.45 hores. Eldirector de la sèrie,César Martí; un delsproductors, CarlesAlberola i el director deprogrames de ficció i

documentals de RTVV,Jordi Hidalgo, vanpresentar aquesta novasèrie que estàambientada en diferentsèpoques de la història,com l'Edat Mitjana,l'Imperi Romà i laPrehistòria. La idea de«Evolució» és traslladarels problemes quotidiansd'avui dia a una èpocadistinta, mostrant lessituacions diàries d'una

manera nova ivisualment atractiva,amb una durada de 20minuts. En «Evolució»s'ha cuidat d'una maneraespecial l'atmosfera decadascuna d'aqueixesèpoques, a través d'unintens treball dedocumentació visual queha permès la recreaciódels escenaris principals,mitjançantambientacions en les

quals es combinenl'enregistrament enestudi i en exteriors. Enla redacció dels guionss'ha tingutl'assessorament d'ungrup d'experts enhistòria que han guiat laprecisió de cadascuna deles referències per areflectir de la maneramés fidedigna possibleels diferents ambients isituacions, van explicar.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 7 al 21 d’abril de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

Page 25: L'Avanç 147

26 L’Avanç informació, 7 d’abril de 2008

ANNA COLL VALÈNCIAEl gener de l’any 78 la CNT es trobava en el millor momentde la seua història des de la finalització de la guerra civil,tan sols a Catalunya tenia ja més de 100.000 afiliats i laseua repercusió s’havia fet palés amb les vagues, mítings,manifestacions i jornades llibertàries com les del Parc Güell.Un incipient moviment llibertàri que calia aplacar per tots elsmitjans i que el Ministre de l’Interior, el falangista RodolfoMartín Villa, es va encarregar personalment de desfer. Laidea era molt senzilla, infiltrar un deliqüent habitual i prepa-rar un atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelonaque es puguera atribuïr a la CNT i al moviment llibertàri.Aquest breu llibre de Xavier Cañadas, un dels militants lli-bertàris que va patir 8 anys de presó per un atemptat queno va cometre, explica les seues vivències i tots els puntsfoscos que els mitjans de comunicació no han explicat maisobre el cas Scala. Un perfecte entramat dels serveis secretsde l’estat, en el que van morir 4 treballadors de la sala defestes i que va dur a la presó uns quants militants anarquis-tes i va desprestigiar i desmontar, gràcies a l’aquiesència dela premsa la CNT.

El Caso ScalaXavier Cañadas Gascón

Editorial: Virus.Preu: 10 !Pàgines: 115web: viruseditorial.net

Queremos LibertadMumia Abu-Jamal

Editorial: VirusPreu: 20 !Pàgines: 365web: viruseditorial.net

LLIBRES

ANNA COLL VALÈNCIACoincidint amb la revisió de la seua condemna i la substïtu-ció de la pena de mort per la condemna perpètua, l’edito-rial Virus publica en castellà el darrer llibre de Mumia Abu-Jamal. A aquest darrer llibre, una revisió de la seua tèsidoctoral, Mumia Abu-Jamal narra la seua militància al PartitPantera Negra, des de la seua adolescència, l’any 1968 esva convertir en membre fundador i lloctinent del Ministerid’Informació de la rama de Filadelfia fins la infiltració poli-cial, els assasinats de companys, les escissions i la poste-rior desactivació del Black Panther Party. Amb un gran es-forç des de dins de la presó i una bona dòsi de crítica i au-tocrítica, Mumia Abu-Jamal dibuixa la història d’un dels mo-viments més importants de transformació social que ha tin-gut els EUA en el darrer segle i com des d’un primer mo-ment la CIA i l’FBI van centrar els seus esforços en des-truïr-lo. Sense la seua militància al Partit Pantera Negra noes podria entendre el muntatge policial i judicial per con-demnar-lo a mort i sense l’existència del Partit Pantera Ne-gra no es podrien entendre algunes de les conquistes so-cials de la comunitat negra arreu del mon.

Page 26: L'Avanç 147
Page 27: L'Avanç 147