L'Avanç 98

28
El País Valencià torna a ser moneda de canvi El darrer intent de tripijoc amb Terra Mítica Antonio Magraner Duart, notari amic íntim de Zaplana, malda per fer una permuta amb els terrenys públics adjacents al parc públic pàg. 18 COMARQUES Torna el debat sobre el xoc de civilitzacions La publicació de les cari- catures de Mahoma a un diari dretà danès ha pro- vocat les protestes al món àrab i islàmic pàg. 06 i 08 INTERNACIONAL L’esquerra indepen- dentista retroba l’unitat al carrer pàg. 16 + Notícies ENTREVISTA José Félix Rivas pàgines centrals ESTATUT EUFÒRIA DINS DEL PARTIT POPULAR Banca ètica, estalvi net i responsable Les cooperatives de crèdit ètic cerquen trencar amb les dinàmiques tradicionals de les entitats fi- nanceres capitalistes esdevenint una alternativa neta pels estalvis pàg. 19-20 17 DE FEBRER Hivern 2006 1,5 euros www.lavanc.com #98 Xàtiva recorda el bombardeig feixista amb un homenatge pàg. 18 Quadern SONS INDEPENDENTS Yellow Swans, Tara Jane O’Neil, Negro, Jana Hunter o Castanets ens visitaran aquest mes de febrer a Sons, el Cicle de Músiques Independents de Castelló. L’aprovació definitica de “l’estatut de la vergonya” a Madrid provoca un allau de crítiques cap al secretari general dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla pàg. 9-12

description

COMARQUES El darrer intent de tripijoc amb Terra Mítica INTERNACIONAL ENTREVISTA ESTATUTEUFÒRIA DINS DEL PARTIT POPULAR Xàtiva recorda el bombardeig feixista amb un homenatge pàg. 18 Les cooperatives de crèdit ètic cerquen trencar amb les dinàmiques tradicionals de les entitats fi- nanceres capitalistes esdevenint una alternativa neta pels estalvis pàg. 19-20 L’esquerra indepen- dentista retroba l’unitat al carrer pàg. 16 pàgines centrals José Félix Rivas 17 DE FEBRER

Transcript of L'Avanç 98

Page 1: L'Avanç 98

El País Valencià torna a ser moneda de canvi

El darrerintent de tripijoc ambTerra MíticaAntonio MagranerDuart, notari amic íntimde Zaplana, malda per feruna permuta amb elsterrenys públics adjacentsal parc públicpàg. 18

COMARQUES

Torna eldebat sobreel xoc decivilitzacionsLa publicació de les cari-catures de Mahoma a undiari dretà danès ha pro-vocat les protestes almón àrab i islàmicpàg. 06 i 08

INTERNACIONAL

L’esquerra indepen-dentista retrobal’unitat al carrerpàg. 16

+ Notícies

ENTREVISTA

José Félix Rivaspàgines centrals

ESTATUT EUFÒRIA DINS DEL PARTIT POPULAR

Banca ètica, estalvi net i responsableLes cooperatives de crèdit ètic cerquen trencar amb les dinàmiques tradicionals de les entitats fi-nanceres capitalistes esdevenint una alternativa neta pels estalvis pàg. 19-20

17 DE FEBRERHivern 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#98

Xàtiva recorda el bombardeig feixistaamb un homenatgepàg. 18

Quadern

SONS INDEPENDENTSYellow Swans, Tara Jane O’Neil, Negro, Jana Hunter oCastanets ens visitaran aquest mes de febrer a Sons,el Cicle de Músiques Independents de Castelló.

L’aprovació definitica de “l’estatut de la vergonya” a Madrid provoca un allau de crítiques capal secretari general dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla pàg. 9-12

Page 2: L'Avanç 98

Original i còpia

02 L’Avanç informació, 17 de febrer de 2006

OPINIÓJOSÉ LUÍS LÓPEZ ARANGUREN

“Els valors morals es perden

sepultats pels econòmics”

VICENT ÁLVAREZMembre del CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

No deixa de ser paradigmàtic que mentre el PP manté unaguerra oberta contra el PSOE en tot l’estat, ací al País Valen-cià el PSPV es dedique a apuntalar la política dels conser-

vadors. Durant aquests dos últims anys els governs autonòmics en mans delPP, i el del País Valencià el què més, s’han dedicat a ficar pals en elseixos de les rodes del govern central amb temes com l’AVE, el terror-isme, el Patrimoni històric, l’Estatut català, les competències, el fi-nançament, etc… en un decidit atac sense treva que té com únic ob-jectiu desgastar el govern de Zapatero, anant, en alguns casos, fins itot en contra dels interessos econòmics del país, com per exemplel’obsessió de Camps per no contribuir al desenvolupament i verte-bració de l’eix mediterrani en contra de l’opinió dels empresarisautòctons, aprofundint en les rancúnies entre regions i inventant-sepols de desenvolupament com l’oblidat eix Madrid-Balears-València,l’únic interès del qual era que les tres comunitats pertanyien a ladreta espanyola. El PP estatal i el del País Valencià en particular han mantingut unaactitud prepolítica en la majoria d’assumptes d’interès general, ambuna oposició tallant sense possibilitat de pacte ni consens. Una acti-tud que té poc de política i molt de guerracivilista i que li ha dut enalguns casos fins i tot a corejar les proclames colpistes llançades desde les clavegueres de les casernes i aplaudir les consignes d’un ultrauniformat com ara Losantos. El PP valencià que molt ha contribuït a aquest estat d’excepciódemocràtic, s’ha caracteritzat per la unilateralitat de les seues ac-cions. Si abans del 14M es dedicava lustrar les nefastes polítiquesd’Aznar, amagant el dèficit de l’estat amb el nostre territori, ara percontra es llança a reclamar tot allò que el govern de Josemari li va ne-gar i entrant en una guerra oberta contra el govern central en moltscasos contraproduent per al País. Arribats a aquest punt que la política de la dreta espanyola es mutaen política de terra cremada, el PP autòcton col·labora del exabrupteamb consellers colpistes com Alejandro Font de Mora o sinistres per-sonatges com Esteban González amenaçant i acusant als “nostres”enemics ja siguen catalans ja siguen britànics ja siguen socialistes,mentre el nostre aflautat President assegura i reassegura que por-tarà l’aigua de l’Ebre. Si a tot això li afegim el genocidi cultural, ladepredació salvatge del territori, el control exaustiu dels mitjans decomunicació, la política del pelotazo i la corrupció generalitzada delsnostres governants, tindrem la radiografia exacta de l’estat actual deles coses. Però al cap i a la fi és la dreta espanyola, la de sempre. El que ja no ens queda tan clar és l’actitud del PSPV i del seu secre-tari general en particular, en aquesta orgia d’avalar totes i cadascunade les polítiques del PP.No entenem que un partit els cognoms del qual són País Valencià,bandege aquest terme de l’estatut. Tampoc que avale el secession-isme lingüístic, fins a ara en mans de grupuscles de l’extrema dretamés ignorant i antivalenciana, i ho eleve a rang estatutari i que jugueamb els sentiments de més de 200.000 valencians per a acabar deix-ant-los fora de l’arc parlamentari. Cap tenir en compte que si actual-ment s’apliqués la barrera del 5% a Catalunya, el Partit Popularcatalà pasaria a ser extraparlamentari.En definitiva, que mentre el PP no ha pactat amb el PSOE cap llei, jasiga la nova LUV, la concessió de TDT o el reglament de funciona-ment intern de les Corts Valencianes, el PSPV si que ha avalat l’es-tatut valencià, el qual ignora a la meitat de la població, votants delPSOE inclosos i només satisfà les aspiracions de la dreta espanyola.Cap preguntar-se, llavors, d’on pensa treure els vots el PSOE valen-cià. En cas que el PP perda la majoria absoluta, amb qui pactaran elssocialistes? i finalment perquè els valencians hauríem de votar alPSPV, que no deixa de ser una fotocòpia arrugada del PP, podentvotar a l’original?

El 16 de febrer és una datahistòrica de gran significatpolític, i que ens pot servir

de referent a tindre en compte. Eneixe dia, de l´any 1936 triomfava aEspanya el Front Popular, unaaliança ampla de les esquerresespanyoles d´altres opcionsrepublicanes i sindicals. Aquell vaestar un pacte electoral que per-metia un acord programàtic, man-tenint alguns desacords o diferen-cies en temés com era, per exem-ple, el de la nacionalització debens de producció.

Aquella data, també, al nostrepaís va significar, la victòria delFront Popular amb unes llistes enles quals polítics i persones relle-vants de la vida intel·lectual hiestaven. Hi havia presència delrepublicans, de sindicalistes, demaçons, socialistes, comunistes,marxistes radicals, valencianistes,entre altres. Molt visible va ser alcap de la llista per València delRector de la Universitat JoanPeset, el qual pagaria amb la seuavida la seua incorporació a la llistaesquerrana, al ser afusellat al1941.

Quan parlem de pactes en elpresent, algunes coses del passatens poden ajudar. El FrontPopular fou el resultat de moltescoses: de fer front a una dretamolt forta, de la necessitat de con-solidar la República, obrint el pas

a reformes, i també, en algunscasos de propostes que veien elmoment com el del inici de la rev-

olució social, llibertaria per uns,socialista per altres. Vista en per-spectiva la situació presentavauna contradicció forta entre quiesperava la revolució, qui voliaquedar-se amb una República decentre –esquerra, i aquells altresque apostaven acabat amb la rev-olució i la República, òbviamentaquest darrers conspiraven ipreparaven el colp d´estat, por-tant-se el gat a l´aigüa després.

Al meu entendre, els pactes, iles aliances son necessàries, comva ocórrer al 36, observen si mésno el que representa la “ santaaliança” de la dreta espanyola,tota feta una pinya en defensa delsinteressos i ideals de sempre, arabé, les aliances demanen una cer-ta dosi de coherència, el problemarau sempre en veure fins on arribaeixa coherència i fins on no.

Ara hi ha gent pensa que caluna acord programàtic molt alt, ique això no és viable, ensrepeteixen allò de “programa, pro-grama i programa”, formulació quepodria tindre un poc de sentit,sinó repararem com la seuaexigència no és més que la reafir-mació de la seua veritat absoluta.

Aquella experència, del 16 defebrer, ens dona alguna que altralliçó, i no esta de més de tard entard rebre lliçons, sobre tot si ten-im present el 2007, data de la citaelectoral propera.

A 16 de febrer

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TàfolCruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart,Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero,Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: EmiliOlmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César LledóFOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: LaiaMiralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana dePublicacions Periòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17CP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Page 3: L'Avanç 98

Ni el més ingenu dels estúpids es creu realment, que ací, aEuropa i en “Occident”, existisca llibertat d’expressió. Peròuna vegada més, en aquesta ocasió arran de les ximples vin-

yetes daneses, ens volen convéncer d’això, o almenys que fem comsi així fóra.Molt al contrari, les grans empreses de comunicació, formant oligo-polis, gestionen la llibertat d’expressió no per a oferir informació ob-jectiva, sinó per a defendre l’ordre polític, econòmic i social establitutilitzant mitjans tan eficaços com la propaganda, la desinformació ila censura. Només una cosa els condiciona en la seua labor, guanyardiners; i és que lògicament cobren pels seus serveis. Així, parlar delliure accés als mitjans de comunicació, d’igualtat d’oportunitats alsmass media per als distints grups polítics i socials, del control de-mocràtic sobre les empreses de comunicació ja siguen públiques oprivades... sona a broma. Només els mitjans alternatius aspiren atrencar el bloqueig informatiu i la manipulació de la realitat.Aquestos últims dies, ambun cinisme que frega la con-ya, els polítics i mitjans delsistema han volgut deixarben clar el superiors, eldemòcrates que som els po-bles occidentals front alsislàmics. Amb el que estàcaient, i la conjuntura sem-pre és important, s’acusaals musulmans, amb les vin-yetes i la seua defensa, deterroristes. D’acord, els bro-mistes no mereixen castic,és cert. Però, què fem amb els què sí que han sigut castigats per an-tisemitisme, per injúries a la monarquia, per insults a la bandera oper apologia del terrorisme o pertinença a banda armada sense ha-ver comés més delicte que expressar la seua opinió. És clar, expli-car-los que la llibertat d’expressió l’exercita qui mana, i si no a callar.L’aparell de propaganda s’ha posat en marxa a fi d’insistir sobre laidea del xoc de civilitzacions, del salvatgisme del contrari i fins i totde la carència de sentit de l’humor dels pobles inferiors. Pareix queencara que del Marroc a Indonèsia, passant per Egipte, Aràbia Sau-dita o Pakistan existisquen dictadures imposades i sostingudes per“Occident”, que hi haja un genocidi sostingut a Palestina o que in-vadisquen, bombardegen, torturen... a Iraq o Afganistan, els musul-mans no tenen res millor que fer que cabrejar-se per unes vinyetes.La ridiculització és tan basta com insistent. Podem esperar, assen-tats, que els mitjans de comunicació informen de les manifesta-cions diàries contra les ocupacions militars, els bombardejos, lesdictadures... Jugada redona dels fatxes, primer es descollonen ambles vinyetes dels “moros” i després els ridiculitzen per a mostrar elsuperiors que som i l’inevitable xoc de civilitzacions. “Guerra entrepobles, Pau entre classes”.Els mitjans progres a la seua, enarborar la bandera de la llibertatd’expressió i plantar cara a la por i les amenaces. Quins valents,quin exemple de compromís amb la realitat. Si ells són els garantsde les nostres llibertats, de les formals, que són les úniques ambque comptem, estem liquidats, llevat que els paguem més que lesseues multimilionàries empreses. Propose un parell de vinyetes per a qui sàpia dibuixar. Un iraquiàtrencat de riure llegint les vinyetes daneses, en sa casa de Faluyamentres bombardegen la ciutat. L’altra, un periòdic europeu expli-cant de manera objectiva i en la primera plana el que implica la Di-rectiva Bolkestein. Tot tan real com la llibertat d’expressió.

Aquell febrer de 1956 -Al meu alumnat de 2n de Secundària

EMILI OLMOS Professor i POETA

JOAN IGNACI PLARepeteix en aquesta secció el secretari ge-neral del PSPV, per burlar-se dels valenciansamb un tema tan important com l’Estatut.Contribuïnt al secessionisme lingüístic i almanteniment de l’antidemocràtica barreradel 5%.

SIMÓ AGUILARHa mort l’històric activista cultural Simó Agui-lar, qui destacà pel seu recolzament a la músi-ca en valencià a través del “Club A la NostraMarxa”, com a director de la revista “Marxa Po-pular Fallera”, i moltes altres iniciatives. Et tro-barem a faltar company.

03OPINIÓL’Avanç informació, 17 de febrer de 2006

Llibertat demanipulació

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

Corrien dies d’efervescènciesdesbocades, les autopistes, cin-turons de seguretat o cascos

motorístics eren desconeguts, el darrermaqui acabava de morir a les muntan-yes i el franquisme amb l’ajuda indele-ble de l’església apretava encara ambforça l’accelerador quan una primeraquinzena de fred brutal col·lapsà la vidad’arbres, persones i animals. Per Eu-ropa la situació era desesperant, abun-dants rius gelats com el Sena o el Rin,carreteres inaccessibles, trens immo-bilitzats al bell mig del camp, ciutats de-sabastides, pobles on llançaven ali-ments en paracaigudes, llops que s’a-propaven famolencs a la vora de ciutatso aeroports com el d’Estambul, teula-des que ultrapassaven el pes sosteni-ble i queien o es foradaven com li passàal mismíssim canceller d’Alemanya -Adenauer-, caps de govern com el fran-cés Guy Mollet que parlaven de plagade fred i ruïna econòmica. Animalsmorts, arbres -com els tarongers i lli-meres del mediterrani francés- com-pletament gelats, un miler llarg demorts per terres d’Europa. La gent esdefensava de la forma més inespera-da, com aquell parisenc que no atinavaa arribar a casa de fred i optà per en-cendre uns diaris al carrer i unes bran-ques quan escassos segons després seli juntà mig centenar de persones com-partint el gèlid moment insistent delvent. Però mirem latituds més prope-res, al Pirineu aragonés la temperatu-ra arribà a 50 per baix de zero, a Reino-sa el nou vehicle de transport esdevin-gué el trineu i servia per dur queviureso portar les mortes al cementeri. PerSòria les gallines o la cervesa embote-llada es gelava, encara que també hi ha-via qui no s’immutava, com aquell for-ner que després de repartir el pa ana-va al riu per fer el seu bany diari i entrencar el gel s’introduïa a l’aigua men-

tre 12 graus negatius el miraven sor-presos. Per molts pobles i ciutats les ca-nonades d’aigua esclataren, l’electrici-tat es va interrompre. A Andalusiaabundoses oliveres o a la comarca de l’-Horta insistents tarongers reberen elcolp mortal fruit d’aquell aire àrtic, seci indòmit que penetrava per l’est. Elscels rasos i la persistència diària i con-tinuada de gelades també ajudaren. ASant Joan de Penyagolosa -19. Però siens apropem un poc més podríem arri-bar al meu poble maestratenc, Tírig. Acíes gelaren quasi totes les oliveres. Lagent no se n’eixia. En qüestió d’horesla vida havia acabat. Un cementeri d’o-liveres inundava l’agonitzant moment.El cànter petà i deixà al descobert unesquelet blanc de la seua pròpia silue-ta. Calia apropar-se tant al foc que etcremaves mentre l’esquena supuravagel. Els iaios actuals narren els fets. Grà-cies Marta Tomàs per les entrevistes.El 1955 va ser un any atípic, plogué moltpoc, després a la tardor caigueren al-gunes pluges que acompanyades d’unoratge benigne feren brostar les olive-res que estaven en bones condicions,la saba començà a circular per les ve-nes i després crac! la destralada de fe-brer. Només es salvaren els arbres vells,aquells que en rebre l’impuls benignede primavera falsa no brostaren. Gitar-se una Nit tremolant de fred entre man-tes incalfables i despertar amb milersd’oliveres mortes era l’abisme. Calia en-llestir la feina amb rapidesa, extraurede la terra els esquelets, tornar a plan-tar arbres -que van ser principalmentametlers- esperar un o dos quinquen-nis a què cresqueren. Els casaments s’a-turaren per impossibilitat econòmica.El poble, que tenia 1200 habitants i vi-via la ruralitat del moment, és a dir, eco-nomia agrària de subsistència, passà a900. Parlar d’aquestes coses a la vorad’un ordinador amb el rebost ple, la tele

encesa i la casa escalfada resulta quasiun insult perquè fa 50 anys mai podrí-em haver arribat a imaginar una bene-volença econòmica tan insistent i vora-ginosa com l’actual. En les classes deSocials jo explique al meu alumnat queestudiar història serveix per no repetirels mateixos errors del passat, podríemaleshores analitzar les conseqüènciesd’aquells freds indesitjables i mirar comes troba el termòmetre ara. Moltes tiri-janes, valencianes o espanyoles hague-ren d’emigrar a terres properes o llun-yanes -França, Alemanya-. Com expli-car a la gent centreuropea que aquellagelada capriciosa era el motiu d’un viat-ge sense retorn? Què sentien quan notrobaven treball o les tractaven amb ra-cisme? I quan ningú entenia els valen-cià a Berlín? Per què en una ocasió unavalenciana furtà? I aquell dia que lapremsa en grans titulars digué, un es-panyol mata una dona a París. Per quèla persecució posterior? Per què totesles valencianes, catalanes o extremen-yes tenien la culpa d’aquell assassinat?Per què la por a què et lleven el treballles estrangeres quan realment estanfent els treballs més humils que ningúvol? Per què no hi ha la benvingudaquan toquen la península després d’an-gunioses hores en pastera? Per què aningú li importa que moren a l’estret ono puguen viure Àfrica endins? De qui-na gelada vindran? Caldrà recordar quea Àfrica també neva o fa fred? I la Con-ferència de Berlín del 1885 quan lespotències europees es repartiren Àfri-ca? I tot el segle XX d’espoli europeubrutal al continent africà? S’havien tor-nat carabassa els llops immigrants del1956 quan arribaren a l’aeroport d’Es-tambul? Com és que envaïren les pis-tes sense tindre bitllet d’avió? Vénenles immigrants a Europa per lluir els da-rrers models de la moda africana? Morti gana!

què fem amb els què sí quehan sigut castigats per antisemitisme, per injúries a la monarquia, per insults a la bandera o per apologia del terrorisme o pertinença a banda armada sense haver comés més delicte que expressar la seua opinió

LA PETARDÀ

Congrèsdel Bloc. Ens comentenque en el darrer congrés del Bloc Nat-xo Bellido va presentar una esmenaper al reconeixement de la Nació Va-lenciana. La proposta va ser refusadaper la majoria del congrés, i és que ma-lauradament aquest topònim apareixmassa vegades relacionat amb el fei-xisme blaver.

Etern taronja. Continuem amb elCongrès del Bloc. Un altre moment àl-gid del debat va tindre lloc quan un

sector presentà una esmena que pre-tenia perpetuar el color taronja com acorporatiu de la formació valencianis-ta. Algú comentà que el vertader colordels valencians era el carabassa, la qualcosa va donar peu a una pintorescapolèmica sobre el color que idenficaals valencians. Alguns espectadors enscomenten que allò semblava més unareunió d’estilistes que un congrés po-lític.

El missatger és el culpable. Con-

tinua el serial de marginació a L’A-VANÇ. Segons fonts sovents, a Bancai-xa (un banc amb aparença de caixad’estalvis que ara respon al nom deBancaja) no li agrada gens aquest pe-riòdic, així doncs, ha vetat participaren qualsevol projecte editorial que tin-ga res a veure amb nosaltres, ni quesiga en forma de simples distibuïdorscom ja vam fer amb el calendari Jau-me I. Es veu que al seu president, JoséLuís Olivas, troba una major “funció so-cial” en tapar forats a Terra Mítica.

Page 4: L'Avanç 98

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 17 de febrer de 2006

ALTRES VEUS

El temps segueix passant ihem de seguir insistintsobre “la instal·lació de

les papereres en la ciutat deFray Bentos, en la ribera orientaldel riu Uruguai”, tema que ahores d’ara sembla amanit,avorrit i sense moltes sortides ala vista...almenys no lestradicionals que implicarien, pera alguns, la marxa enrere delgovern uruguaià de Tabaré, per auns altres l’acceleració delmateix i seguir pel camí de lainstal·lació de les papererescontaminants, per a uns altresmés, l’aprofundiment i rupturade Brasil Argentina amb Uruguaia l’aprofundir aquest últim elsacords comercials bilateralssignats pel llavors presidenturuguaià Luis Batlle amb elssempre presents Estats Units deNord Amèrica, ....i així podríemseguir amb algunes opcions més.Però del que no es parla és queel MERCOSUR (Mercat Comúd’Amèrica del Sud) es troba feritde gravetat i que de la seua saluti vitalitat depèn molta de la vidad’Amèrica del Sud. Els ianquissegueixen intentant trencar laincerta unitat que els països delsubcontinent estan construint,per a això segueixen negociantbilateralment acords comercialsamb tots els què puguen resultaraliats a l’hora d’imposar l’ALCA(els països d’Amèrica Central jahan signat, acorralats per lamisèria extrema de les seuespoblacions) i instal·lant basesmilitars per onsevulla (ací estanper a donar testimoniatgeArgentina, Paraguai, Xile, Perú,Equador, Brasil i la lliuradaColòmbia). Alguns sectors delgovernant Front Ampli uruguaià(ex tupamaros) no estan d’acordamb el plantejament d’altresfronteamplistes que no dubten al’hora de plantejar-se aprofundirl’aliança amb els nord-americans.Veus properes al brasiler Lula i al’argentí Kirchner intententancar files entorn del uruguaiàTabaré per a transmetre-li que eldestí, de vegades, sol sertrampòs i presentar-se com unafalsa opció de desenvolupament,i que l’únic tema que ha d’estarpresent en aquests moments enles seues agendes, en les seuesments, en les seues lluites, és launitat de tots els sud-americans,abans que obliden per a quindestí estaven treballant.

* Josefina Juste (ex profesora Universitat“Mares de Plaça de Maig”).

De quin destíparlem

L’AMÈRICA

JOSEFINA

JUSTE *

La política de privatització de serveis pro-pugnada pel GATS (Acord General so-bre el Comerç de Serveis, en el marc de

l’OMC) està posant en risc el dret de les pobla-cions a gaudir dels recursos bàsics. Els moviments socials de la província de Misio-nes (Argentina) estan obstinats en la lluita pera la conservació dels recursos naturals de lazona i contra els plans de privatització de l’ex-plotació d’aquests recursos i dels serveis ambells relacionats. Recentment s’han constituïten una Assemblea Regional en defensa de la so-birania popular i en contra de la construcció denoves mega-represses. El procés de privatització de l’aigua va asso-ciat al finançament de represses en tot el món.Entre els països que formen la Triple Frontera(Argentina, Brasil, Paraguai) la construcció dehidroelèctriques és un problema comú queafecta a la població de la zona i a les comuni-tats indígenes directa i indirectament, destruintla pesca i impossibilitant el seu maneig de lamedicina i de les terres. No obstant això,aquests projectes estan recolzats pels governsnacionals que, d’aquesta forma, desconeixenla sobirania popular que en els diferents paï-sos s’ha expressat en contra de la construcciód’aquestes mega-represses. No obstant això, hiha molts més interessos que es mouen enaquesta zona i la converteixen en un puntneuràlgic en el panorama mundial de la priva-tització de serveis.

La Triple Frontera és una espai geogràfic degran rellevància estratègica, no solament perla seua posició, sinó sobretot per la seua rique-sa natural: en aquesta zona està la major partde la selva encara intacta –la Selva Paranense-amb la seua immensa biodiversitat, i en el seusubsòl es troba l’Aqüífer Guaraní, una de les re-serves d’aigua dolça més extenses al món. No és difícil adonar-se que els interessos queací es mouen són amplis i importants, co-mençant pels què tenen a veure amb l’aigua iel seu ús com a font d’energia. Aquests interes-sos semblen estar estretament lligats als orga-nismes internacionals i a les grans empresesprivades que veuen en l’aigua la seua futura fontde guanys. La presència del Banc Mundial im-pulsant una reconfiguració del maneig de con-ques que afavoriria la transferència dels serveishídriccs cap al sector privat, semblaria ser unademostració d’aquesta teoria. En aquest panorama, els reiterats anuncis dela presència –en cap moment demostrada- decèl·lules del Qaeda en la zona i la recent cons-titució d’una base militar nord-americana per-manent a Paraguai, apuntarien a confirmar elque segons Pérez Esquivel s’està imposant coma nou motiu de conflicte internacional: la futu-ra guerra per l’aigua. La Triple Frontera estàsent avui dia un dels escenaris d’aquest enfron-tament entre interessos privats i la defensa d’undesenvolupament local sostenible i de la sobi-rania popular sobre els recursos naturals.Acsud-Les Segovias PV, participant en el pro-grama de Turisme Just en Misiones, dóna su-port a la lluita d’aquests moviments socials.

Triple frontera: lluites socialsi privatització de recursos

Paola SartiACSUD-LAS SEGOVIAS

Sense caure en el derrotisme, no puc dei-xar d’expressar unes opinions pròpiesque pot ser puga compartir algun lector

al voltant de la qüestió de la llengua i l’adscrip-ció nacional d’aqueix grup humà que som elsvalencians.Des del Compromís de Casp, no conec a la histò-ria del País cap altre cas més flagrant d’autotraï-ció i autoodi com el que suposa el pacte per unnou Estatut (més bé caldria parlar d’ ”estatu-tet”). Els propis valencians, legítima i democrà-ticament representats per les Corts, hem donatllum verda a una Llei que, al meu pareixer,consuma la secessió lingüística a nivell jurídic,ens aboca a l’aculturització definitiva i serà unidoni instrument per a finalitzar l’irreversibleprocés diglòssic, amb el seu estadi superior desubstitució. Aquest ignominós pacte, pel qualmai perdonaré al PSPV-PSOE i al seu planer imediocre lider, si és que ho és, reflexa una cer-ta i indubtada realitat: els valencians ens sen-tim més espanyols (millor diria castellans) queels estremenys, hem llançat conscientment enapenes 60 anys la nostra llengua a l’ostracis-me, arraconant-la, amagant-la, condemnant-la

a l’extinció imminent (on no s’ha produit ja), ia més, hem conreat un arrelat odi-enveja capals nostres “alter ego” catalanoparlants queviuen i treballen més enllà de la Sènia.Estimats Camarades pancas, hem de reconer-xer-ho. Als Attards, Brosetes, Lizondos, i arasemble que també als Sentandreus (quin cog-nom tan català) els eixí bé la “chuá” ( ara totspodrem escriure com “buigam”, sense estarreclosos a la dictadura de les normes ortògra-fiques: Visca l’anarquia lingüística!!!!). El divi-deix i venceràs ha tornat a ser una bona estratè-gia del procés imparable, irreversible i ara sem-bla que ja definitiu, de castellanització de les te-rres del Sud. La Nació Castellana, a la qual ad-mire per la seua universal cultura, sempre mésdinàmica demogràficament que no pas la nos-tra, i més conscient i orgullosa de si mateix, haarrebatat (o li ha sigut entregada ) per semprea la catalanitat aqueix territori que els nostreslegitims representats han convingut en anome-nar Comunidad Valenciana. Els valencians, pa-radigma del poble acomplexat per la seua pres-sumpta inferioritat, hem fet nostre i hem elevata rang de Llei Orgànica el discurs castellanitza-dor que és el blaverisme. Donem vergonya, i elpitjor és que no és vergonya aliena sino propia.

El compromís de Camps i l’idioma “apichat”

Ximo Raga EstarlichLLAURADOR VALENCIÀ

Deus i falles

PERE

FUSET

Rita Barberà, alcaldessa de la meua moltestimada Ciutat de València estàencantada de ser un ninot de falla. Clar

que, tot i que parega mentida, ella no és unadivinitat. Rita és humana i per extensió, desuro, cartró pedra o de paper.L’alcaldessa més popular del país accepta ambaparent bon humor ser carn de la críticafallera. Però tot té un límit i d’entre totes lesescenes que s’han presentat enguany al’Exposició del Ninot de València, per al PP,n’hi ha una que el sobrepassa. I quin típus d’animalada serà esta? Un homeamputant-se els collons mentre es depila?Alguna estampa de geriàtric, amb un realismetant aconseguit que fa sospitar que es pothaver emprat un motlle humà? Algun d’eixosninots refregits de borratxos, punkies opirotècnics que any rere any ens saluden pelscadafals? No, tres monges contemplaven unconsolador. Humor sobre la religió, i no sobrequalsevol...La Junta Central Fallera, que es carrega aixíqualsevol possible intent anterior per renovarla imatge casposa de l’organisme, ha deciditsubstituir el consolador per un ciriot. Pensant-ho bé l’escena queda fins i tot més fallera,però arriba tard, doncs en principi els artistesno han de lluitar contra la censura franquistadels anys 50. Les falles ja han tractat la religió ambanterioritat. L’any passat un ninotd’homenatge a Joan Pau II va mèreixer algunscomentaris a la premsa que criticaven lapossibilitat que el Papa puguera còrrer elmateix destí que altres ninots. La indignaciófou major encara amb una altra escena, deldisticte valentí d’el Marítim, que presentava lafigura d’un Jesucrist confessor. L’esglèsia forçàel seu indult, i no precíssament per votaciópopular com és menester. Altres figures moltsimilars acabaren essent devorades per lesflames la nit de Sant Josep. Com si d’unaescena més de “Missió Impossible II”, falles ireligió, s’uniren en el purificant foc.Comparar en els paràgrafs que resten estessituacions amb el que està passant en relacióamb caricatures del déu dels musulmans perpart de diverses publicacions europees ésarriscat. Molts aspectes s’entrecreuen en uncomplex mapa amb dos eixos, la llibertatd’expressió i el respecte a altres cultures icreences que sovint tractem amb un acusatetnocentrisme occidental. Clar que fins i totels Drets Humans són per alguns respectablesexperts en filosofia, un “etnocentrismeoccidental”...Deixem per tant les reflexions més profundesper al debat obert dels ben pensants lectors icentrem-nos en la nostra problemàtica local.La pregunta és. ¿s’atreviran les falles dereproduïr la figura del profeta o el déu delsmusulmans? I si ho fan, rebrà el mateixtractament per part de la crítica que quan estracta el catolicisme? Perdoneu-me laincoherència discursiva, però com diu la dita“o tots moros o tots crsitians” Clar quetractant-se del que es tracta seria millorconvidar a perdre els complexos a uns i aaltres i tancar el debat amb un “tots fallers”.

POLIFÒNIC

Page 5: L'Avanç 98

Pel que es veu a hores d’ara, lapròxima comtessa electoralautonòmica (o potser hauria de

dir autocòmica) comença a fer lamateixa olor a podrida que les anteriors.Tot i trobar-nos-en a un any vista, sem-bla que va a resultar molt difícil poderbastir una alternativa viable que pugaenfrontar-se –ni que fos a nivell aritmèti-cament electoral– al campsdegolfismedominant. Si ens hem de refiar dels par-tits que en poden fer de fonaments, lacosa és presenta manifestament fràgil,per no dir-ne d’encefalograma pla.Durant els darrers tres anys, el partitprincipal de l’oposició s’ha dedicat a evi-denciar que les diferències amb l’ameri-cas–camps del cement i de l’asfalt sónescasses, per no dir inexistents.

Ausades la maniobra mediaticoerràticaque acabem de patir sobre el tema delseu estatut blavencià, amb lesvacil·lacions calculades sobre unsquants punts i unes quantes comes pertal d’escenificar una discrepància enunes qüestions amb les quals no s’hihauria d’haver jugat tan alegrement: lesantidemocràtiques barreres electorals–que com sabeu només existeixen alPaís Valencià– i el vergonyós secession-isme lingüístic que prediquen de maneratan irresponsable. Per la seua banda, la situació que presen-ten davant l’opinió pública els possiblesvaledors de l’anomenat pacte de la xaval-la (calderilla) està posant de manifest,una vegada més, que és gairebé impossi-ble que s’hi arribe a bon port: n’hi ha,tant en EU com en el Bloc, una borratx-era tan gran que impedeix veure amb

diàfana claredat que les faves estan mésque comptades. Sembla que no volenadonar-se’n de la gran responsabilitatque tenen si, com s’augura, torna a man-ar l’actual dreta espanyolista. Haurien depactar sense dubtar-ho, ni que fos nomésper pura supervivència dels seus respec-tius partits o per tornar a provar una fór-mula que ja els va resultar beneficiosaanys enrere (1987), i que ara seria comel salvavides, no sols dels seus càrrecspolítics –que també es troben en perill–,sinó també, i molt més important, de lapossibilitat de construir una alternativaque il·lusione de debò, sense complexos,en un marc de participació i representa-tivitat de totes les forces polítiques quevulguen implicar-se –Els Verds, ERC,Esquerra valenciana, etc.– i que tenen, sifa no fa, un mateix objectiu bàsic: evitaruna nova desfeta.

2007: Evitem una nova desfeta

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 17 de febrer de 2006

Voro Torrijos i TàrregaELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Criminals d’ahircòmplices d’avui

TONI

CUCARELLA

AXàtiva, fa alguns anys que es ret un ho-menatge a les víctimes de bombardeig del’estació, esdevingut el 12 de febrer de

1939. Més de cent morts i vora quatre-centespersones ferides va ser el balanç oficial d’un delsfets més sagnants de la història de Xàtiva.Aquell dia, passades les deu del matí, cincavions Savoia, aportació del feixisme italià alcolp d’estat militar contra la legitimitat republi-cana, descarregaven les seues bombes sobrel’estació quan acabava d’entrar un comboi ambsoldats republicans que se’n tornaven cap acasa. El final de la guerra era cosa de dies. Peraixò aquell bombardeig no tenia altre motiu queel desig del franquisme d’intentar exterminar elmajor nombre possible de republicans. O potser,com han apuntat alguns historiadors, el feixismeprovava armament nou perquè ja tenia clara laintenció de convertir Europa en un camp de ba-talla. Siga com siga, aquell bombardeig va ser unacte criminal sense pal·liatius. Bona part de lesvíctimes foren familiars dels soldats que els es-peraven a l’estació.Fa temps que les forces polítiques democràti-ques de Xàtiva intenten erigir un monument enrecord de les víctimes en l’entorn de l’estació. Ila cosa semblava que havia pres una embranzidadefinitiva quan el Consell de la Joventut de Xàti-va va assumir el projecte i fins i tot va encarre-gar el monument. No comptàvem amb la ideolo-gia del Partido Popular d’Alfonso Rus, alcalde deXàtiva i president provincial del PP. Ell i els seusregidors s’han negat a donar suport al monu-ment en record de les víctimes. Segons ha de-clarat Alfonso Rus públicament, tot això de laguerra cal oblidar-ho i passar pàgina. Tanmateix,val a dir que ell i els seus còmplices del PP sónplenament conscients de la naturalesa políticad’aquella atrocitat, però intenten tapar amb si-lencis i excuses de mal pagador un acte criminalque perpetraren els seus avantpassats polítics siel PP és hereu d’Alianza Popular i AP va fer fun-dat per franquistes recalcitrants. Hauran d’ex-plicar per quina raó les víctimes del bombardeigfeixista són polítiques i en canvi per a ells no hosón els “mártires por la fe” que l’Església Catòli-ca, Apòstolica, Espanyola i Criminal ha elevatals altars, si uns i altres són de la mateixa gue-rra, tot i que de bàndols polítics diferents. Denou queda al descobert la infinita hipocresia delPP si recordem que quan els “mártires” forenbeatificats una representació oficial de l’Ajunta-ment de Xàtiva, formada solament per represen-tants del PP, va assistir, de vint-i-un botó, a l’ac-te de la solemne beatificació. Per a Déu i elsseus representants polítics a Xàtiva encara hi havencedors i vençuts. Aquell bombardeig és encara recordat amb cal-freds de dolor i terror per les persones que elvisqueren, i això que la majoria que encara po-den fer-ne esment eren xiquets quan va pro-duir-se aquell acte criminal. Perquè tothom aXàtiva, exceptuant els miserables del PP, sem-pre han considerat aquell bombardeig un actecriminal. No han pogut oblidar els cossos des-trossats escampats arreu de l’estació, entre lesbranques dels arbres. Encara guarden en lamemòria molts dels seus noms i les famílies aquè pertanyien.

LA TRINXERA

Una urgent oportunitat per a la llengua

Quan un parlament s’embarca aredactar un nou Estatut d’Autono-mia, hauria de ser per proposar

solucions als grans problemes de la soci-etat, no per amagar-los sota l’estora. Imenys encara, per agreujar-los. Ara bé, esveu que en llengua i en ensenyament, elsvalencians vivim en el millor dels monspossibles: en el nou text pactat pel PP i elPSPV, no hi ha quasi canvis respecte a l’Es-tatut de fa 23 anys, el de 1982. I quan n’hiha, són floritures tan solemnes com inútilso retrocessos alarmants.Vegem-ho. Les novetats que proposen eslimiten a tres punts: 1) l’obsessiva intro-ducció –fins a 7 vegades!– dels sintagmes“llengua valenciana” i “idioma valencià”,que encara pot donar més base legal alsecessionisme; 2) la menció de l’AcadèmiaValenciana de la Llengua i 3) una repeti-ció que “Tots tenen dret [...] a rebrel’ensenyament de i en l’idioma valencià”:després de més de vint-i-tants anys de Lleid’Ús i Ensenyament del Valencià, es veuque encara cal recitar, com a gran conse-cució legal, allò que aquesta ja establia!El canvi sobtat del PSPV de retornar alnom “valencià” sense els substantius “id-ioma” o “llengua” és sens dubte una de-cisió correcta però del tot insuficient. Coma ensenyants compromesos amb la llen-gua, volem deixar ben clar que “valencià”sense més precisions no és cap pas enda-vant ni molt menys cap solució: significaeternitzar el conflicte que hem tingut, qua-si dia a dia, aquests vint-i-tants anys d’Es-tatut amb “valencià” a seques. O és queningú no recorda que només en els dosdarrers anys hem hagut d’aguantar lescampanyes atiades pel PP contra el mem-oràndum de llengües a Europa, la traduc-ció del tractat de la Constitució Europea,el currículum de les escoles oficials d’id-iomes, la normalització dels codis de llen-gua en la Biblioteca Nacional espanyola,el dictamen de l’Acadèmia Valenciana dela Llengua, l’ús de les llengües al Senat ola censura dels llibres de text, del model

de llengua i dels autors literaris no valen-cians, per citar només alguns exemples?És una solució, això del “valencià” a se-ques?Potser per a alguns polítics i les seues es-tratègies de partit, sí. Per als ensenyants,de cap manera. Perquè mentre ells con-tinuen eternitzant el conflicte, nosaltreshem de donar la cara a les aules i suplircontra corrent la feina que ells no han fetquan tocava. Nosaltres hem d’explicar,vencent tabús i prohibicions, la història ila realitat de la llengua catalana i hem dedesmuntar els discursos mítics i xovinistesque llancen els polítics, començant pelmateix president de la Generalitat i el seuGovern, reproduïts per mitjans tanpoderosos com la televisió. Discursos queel cap de l’oposició i el seu partit esguarden molt de contradir. Té gràcia que des del País Valencià al-guns es miren amb menyspreu la posicióquasi teocràtica de certs estats nord-amer-icans que obliguen a ensenyar el crea-cionisme, aquella teoria que diu quel’evolució és una invenció propagada pelsantireligiosos i antipatriotes americans ique, en comptes de biologia evolutiva, calensenyar la Creació de Déu. Doncs això ésel que passa en la nostra societat enmatèria de llengua. Els nostres polítics,per acció o omissió, han instaurat el crea-cionisme lingüístic, un discurs irracionalque, apel·lant al patrioterisme més pri-mari, serveix per a sacralitzar el “valencià”i desviar l’atenció d’altres problemes dela societat, començant pel desús oficial dela llengua per part dels poders públics. I ni el principal partit de l’oposició ni elseu cap no baden boca. De fet, Joan I. Plasempre ha acabat retractant-se de qual-sevol afirmació d’unitat de la llengua –pertímida que fos– davant els anatemes dels“creacionistes” valencians. Els polítics iles lleis –l’Estatut també– tenen sentit siresolen problemes públics. I nosaltrescomencem a estar cansats de ser els quihem d’afrontar, contra la propaganda ofi-cial, allò que ells no solucionen com cal ion cal.

S’ha de dir sense embuts que la irrespon-sabilitat i la inoperància d’alguns políticsdits d’esquerra, que pretenen ser alter-nativa de govern, és ara més manifesta quemai. Ara tenen disponibles tots els ele-ments acadèmics i jurídics per a impulsarel reconeixement de la doble denominacióequivalent valencià i català. Tenen el dic-tamen de la institució “acadèmica”que ellsmateixos han creat per a “vetlar pel valen-cià”: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua,on s’afirmen coses com “hi ha dos denom-inacions igualment legals per a designaresta llengua: la de valencià, establida enl’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Va-lenciana, i la de català, reconeguda en elsestatuts d’autonomia de Catalunya i lesIlles Balears, i avalada per l’ordenamentjurídic espanyol [...] i la jurisprudència”.Tenen la sentència 75/1997 del TribunalConstitucional que confirma la validesa ju-rídica de l’equivalència de les denomina-cions “valencià” i “llengua catalana” delsEstatuts de la Universitat de València, re-spectuoses amb la Constitució i l’Estatut.Tenen 9 sentències del Tribunal Superiorde Justícia valencià: 3 que avalen aquestamateixa redacció en les universitats d’Ala-cant, Jaume I i de València i 6 que oblig-uen la Generalitat Valenciana a admetrela llicenciatura de Filologia Catalana coma prova de coneixement de valencià.Tenen, en fi, la millor conjuntura política,amb el PP en plena automarginació i dia-triba apocalíptica. I disposen de la majo-ria de la societat civil i els sindicats (elCompromís per l’Estatut), de la resta departits polítics de l’esquerra valenciana idel Congrés dels Diputats. Si no és ara, quan s’arromangaran Pla i elPSPV? I no els ho demanem només percoherència i respecte, sinó també per lalucidesa tàctica de tancar en beneficipropi un conflicte que, com el de l’aigua,el PP els llança a la cara cada dos mesostitllant-los, com fan els creacionistes,d’antipatriotes i blasfems. Com a en-senyants, els demanem que facen l’esforçd’aprendre: si no dels mestres, almenysde l’experiència.

Isidre Crespo Redondo, Manel Rodríguez Castelló i58 signatures més

Page 6: L'Avanç 98

06 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

LA LENTA DECADÈNCIA D’UN VENÇUTJosé María Aznar afirmava en una entrevista publi-cada al periòdic pinochetista xilè El Mercurio quees considerava un actor clau per aturar “l’onada degoverns populistes” a l’Amèrica Llatina, en referènciaa Cuba, Bolívia i Veneçuela.

INTERNACIONAL

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Paral·lelament a les protestes delmón musulmà, i aprofitant les deri-ves violentes cap a l'ambaixada da-nesa que algunes mobilitzacionshan protagonitzat a països com Lí-ban, ha tornat al primer plànol del'escena mediàtica el debat sobre elxoc de civilitzacions, just després dela victòria de Hamàs a les eleccionslegislatives a Palestina, amb la de-sastrosa situació de l'Iraq i en plenaofensiva diplomàtica contra l'Iran.Dinamarca, país governat per unacoalició de liberals i conservadors,gràcies al recolzament de l'extremadreta, ha mantingut una defensaferma de la provocació.

Samuel Huntington, intel·lectualorgànic estadounidenc del neocon-servadurisme que inspira a l'admi-nistració Bush, va teoritzar el xoc decivilitzacions a principis dels anys90. El món àrab i islàmic pateix unasituació de desconeixement totalper part d'Occident, mentre els paï-sos occidentals veuen com les po-blacions musulmanes augmentendestacablement en els darrers anysamb l'arribada de nous fluixos mi-gratoris. La publicació de les pro-vocatives caricatures de Mahomahan beneficiat ambdúes qüestions:el debat sobre el xoc de civilitza-cions i el desconeixement d'una re-gió extremadament diversa i com-plexa.Arabistes, sociòlegs, escriptors i re-presentants de la comunitat islàmi-ca a l'Estat espanyol discrepen delconsens que s'ha creat al voltantdels fets.

Els arabistes opinenPer a la professora de Sociologia delmón àrab de la Universitat Autòno-

ma de Madrid (UAM), Gema MartínMuñoz l'assumpte de les caricatu-res li sembla "molt greu pel missat-ge que transmeteixen". "Es tractad'un element de provocació irres-pectuòs amb una de les religionsmés importants del món", explica lasociòloga. L'arabista de la UAM Pe-dro Martínez Montávez es declara"agnòstic" i creu que s’ha de tenir unprofund respecte a les doctrine sre-ligioses si elles respecten als que nohi creuen". La llibertat d'expressió iel respecte als principis religiososhan de trobar maneres d'enteni-ment i compromís", opina MartínezMontávez. Martín Muñoz explicaque "des dels atemptats de l'11-S esgeneralitza sistemàticament la sos-pita que tot musulmà té una poten-cialitat terrorista". "S'ha de tindreen compte que la situació política ala regió és un polvorí. Els conflictesde Palestina, Iraq i Afganistan hangenerat una gran acumulació de rà-bia, odi i frustació i açò coincideixamb un moment delicat amb la crei-xent hostilitat cap a l'Iran i la victò-ria de Hamàs". El professor Martí-nez Montávez afegeix, "en el mo-ment actual, les masses àrabs estanen circumstàncies de màxima de-sesperació per la incapacitat delsseus règims per encetar reformes

necessàries i perque són conscientsde la revitalització de models neo-colonialistes occidentals". "El neo-colonialisme liderat pels EstatsUnits i per l'administració Bush i elterrorisme islamista", continua l'a-rabista, "són dos processosparal·lels i que s'interrelacionen:ambdós contribueixen a aquest cli-ma". Gema Martín Muñoz destacaque "estem en un marc polític demolta tensió i episodis com aquestnomés afavoreixen l'extremisme is-lamofòbic a l'Occident i antiocci-dental al món islàmic ja que la ma-joria se sent ostatge d'un dels dos".

La comunitat islàmica opinaKamal Rahmouni, secretari generalde l'Associació de Treballadors Im-migrants Marroquins (ATIM), Has-him Cabrera, responsable de cultu-ra de Junta Islàmica i Mansur Escu-dero, ex secretari de la Comissióislàmica de l'Estat espanyol coinci-deixen en assenyalar que " ha estatuna provocació que explotaran elselements radicals". Rahmouni opi-na que "hi ha malestar entre els mu-sulmans perque es relaciona l'sla-misme amb el terrorisme. No justi-fica una acció violenta però els ques'han sentit ofesos tenen dret a ma-nifestar-se dintre de les lleis". Per a

l'ex secretari de la Comissió Islàmi-ca és "un insult i una provocació pelsgairebé 1.500 milions de musul-mans". "Sembla que interessa unaversió estereotipada i demoníaca del'Islam per prendre decisions en unfutur proper. Sembla un plà i una es-tratègia per enfrontar", sosté Escu-dero. "Açò es resumeix senzilla-ment: ignorància mútua i instru-mentalització política", declara Has-him Cabrera

Günter GrassL'escriptor alemany Günter Grass,bon coneixedor de Dinamarca, afir-ma que "es tracta d'una provocacióconscient i plannificada d'un periò-dic de dretes, són radicals de la dre-ta i xenòfobs". Per a Grass del quees tracta "és d'una resposta fona-mentalista a una acció fonamenta-lista. No es tracta d'una controvèr-sia entre dues cultures sinó d'unacontrovèrsia entre una no culturacontra una no cultura". "D'on treul'Occident eixa arrogància per im-posar el que s'ha de fer i el que nos'ha de fer?" es pregunta l'escriptor."Recomane a tothom mirar els di-buixos: recorden els d'un famòs pe-riòdic alemany dels temps nazis,Der Strümer. Publicà caricaturesantisemites del mateix estil".

Torna l’artificial debat sobre el xoc de civilitzacions

POLÍTICA INTERNACIONAL EL XOC DE CIVILITZACIONS TORNA AL PRIMER PLÀNOL DE L’ESCENA MEDIÀTICA

La publicació d'unacaricatura de Mahomaa un periòdic de dretesdanès, mostrant elprofeta amb unabomba al cap, haprovocat les protestesde la comunitatmusulmana al mónàrab i islàmic,especialment elssunites, i a algunspaïsos europeus.

El passat Desembre de 2003,Dieudonné, famòs humoristafrancès, va aprofitar un direc-te a la televisió per satiritzar,difresat de jueu ortodoxe, lapolítica d’Israel.

L’artista va patir una autènticacaçera de bruixes per part del’Estat francès i es produí unaintensa polèmica a l’escenamediàtica, degut en bonamesura al pes de la comunitatjueva al sector de l’audiovisualfrancès.

Front a la censura que es vapracticar amb els espectaclesde l’humorista negre -acusatde feixista i de racista- es vaorganitzar l’espectacle a lesportes dels teatres que el vancensurar. Actualment Dieu-donné continua la seua carre-ra al cinema i al teatre.

El cas de Dieudonné plantejaun pregunta clau: en quinscasos defensa l’Occident la lli-bertat d’expressió?

Censura

ARXIU

Page 7: L'Avanç 98

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

El drama camperol.. El Govern guatemaltenc li ha declarat la guerra a l’ocupació de finques ARXIU

REDACCIÓ VALÈNCIA

Després de retirar les tropes espan-yoles presents a l’Iraq, el govern deJosé Luís Rodríguez Zapatero vamantindre tropes desplegades a l’-Haití i a l’Afganistan en una suposa-da missió humanitària. L’Afganistan,país destruit al llarg de la seua histò-ria recent per nombroses guerres in-ternes i d’agressió, ha protagonitzatalgunes de ls episodis de protestesviolentes per la publicació de les ca-ricatures de mahoma a un periòdiceuropeu. Els soldats espanyols s’hanvist obligats a protegir la seu del co-ordinador regional de les Forces In-ternacionals d’Assistència per a laSeguretat (ISAF), de l’OTAN a l’O-est d’Afganistan, a la localitat d’He-rat.

Els 25 soldats que van acudir a pro-tegir l’ISAF van ajudar la policia lo-cal a dispersar a diversos centenarsde manifestants que s’havien con-centrat al lloc dels fets. Per la seua banda Gaspar Llamaza-res, dirigent d’Esquerra Unida -únicgrup parlamentari que es va oposara la denominada missió de recons-trucció aprovada pel parlament-afirma que “la dissolució de mani-festants no és precisament huma-nitària i no té res a veure amb la mis-sió de reconstrucció”. En referènciaal president del govern espanyol,José Luís Rodríguez Zapatero, Lla-mazares va declarar que “parlar del’aliança de civilitzacions, i per unaaltra banda estar a l’Afganistan fenttasques no precissament humanità-ries, és, com diu el ministre de de-fensa, José Bono en la lluita antite-rrorista, una incongruència”. A més, des de l’Associació Unifica-da de Militars Espanyols (AUME)denuncia que les tropes a l’Afganis-tan “no compten amb material an-tiavalot ni la preparació per actuaren la dissolució de manifestacions”. Afganistan continua sent un altredels conflictes oblidats d el’escenapolítica internacional.

AFGANISTAN UN ALTRE CONFLICTE OBLIDAT

Soldats espanyolsautoritzats a larepressió violenta

ANNA COLL VALÈNCIA

Després de deu dies d'ocupació dela cèntrica Plaça de la Constitucióde la capital grups de camperols in-dígenes han arrancat un compromísde negociació per part del governd’Óscar Bérger, que es tradueïx enla suspensió dels desallotjamentsde les comunitats 14 de febrer, SanLuis las Anonas, Mixbilrixpu i Sal-cuin fins que s'aclarisca la titulari-tat dels propietaris, i la devolució ales famílies camperoles de les fin-ques El Maguey i San Basilio.

Els camperols, organitzats en elComité d'Unitat Camperola (CUC),van ocupar aquest espai emblemà-tic de Ciutat de Guatemala per aprotestar contra "la política repres-siva d'aquest govern contra les de-mandes indígenes i camperoles, laimpunitat de finquers i autoritatsquan es violen els nostres drets i lainexistència d'un compromís del'estat amb el desenvolupament ru-ral".

L'èxit de la iniciativa es el puntculminant d'un procés de mobilit-

zacions que va començar en abril de2005 amb l'ocupació del Fondo deTierras; la Secretaría de AsuntosAgrarios en novembre de 2005; di-ferents trams de carretera i les ac-cions penals contra el president dela República i els ministres de l'In-terior i Finances. Cal afegir a totesaquestes accions les ocupacions deterres i la resistència als desallotja-

ments, en la major part dels casosimpulsades pel CUC.

Malgrat la possibilitat oberta denegociació, el govern dretà d’ÓscarBérger i l'oligarquia agrària mante-nen la política de repressió contraels camperols, com es fa palés ambels desallotjaments realitzats el pri-mer de febrer a les finques Moccà iLas Cabañas (Alta Verapaz) i a l'as-sentament Bellos Zorizontes (Pa-llín).

El CUC ha denunciat la "brutali-tat" d'aquestos desallotjaments."En el cas de la finca Moccà i LasCabañas, les famílies camperoleshabitaven 55 anys aquest lloc i, enpocs minuts, van ser cremats habi-tatges i destruïdes possessions quehavia costat més d'una generacióadquirir", asseguren fonts de l'or-ganització camperola.

Els treballadors d'aquestes te-rres treballen des de fa dècadescom a colons en la producció decafé a canvi de sous ínfims i de-nuncien els deutes que amb ells hancontragut els propietaris de les te-rres, Roberto i William HempfpeadSmith, d'orige alemany.

En acabar el desallotjament deles finques, la policia, amb l'auto-rització de la fiscalia, va emportar-se en un camió eines per al conreude les terres, animals i queviures, iels terratinents van deixar les par-cel·les en mans de la seguretat pri-vada. Una hora després dels fets, elscamperols van tornar a ocupar lesterres, amb la qual cosa manifesta-ven la seua voluntat de resistir finsel final.

GGUUAATTEEMMAALLAA POLÍTICA DE REPRESSIÓ CONTRA ELS INDÍGENES

Continua la lluitacamperola a GuatemalaCamperols guatemaltecsparalitzen quatredesallotjaments i forcenla devolució de duesfinques. El govern deBerger i els latifundistesmantenen la política derepressió contra elsindígenes

L. MARCO VALÈNCIA

Les primeres eleccions a Haití sen-se l’anterior president Jean-Ber-trand Aristide han provocat mani-festacions per part dels seguidorsdel candidat René Préval, amb unmort per trets dels cascos blaus del’ONU segons diverses fonts perio-dístiques. Els comicis del passat 7de Febrer no han donat la victòriadefinitiva al candidat amb millorsperspectives electorals al país méspobre del continent americà, laqual cosa obliga a la cel·lebraciód’una segona volta. Amb el 90% del’escrutini Préval es queda amb un48.76% dels vots, a un pas de la ma-

joria absoluta, seguit de l’expresi-dent Leslie Manigat -11.83%- i deCharles Henri Baker, amb el 7.93%dels vots. Els manifestants, entre crits de“frau” i robatori” van ocupar l’Ho-tel Montana a Puerto Príncipe, lacapital haitiana, on el Consell Elec-toral Provisional té el seu centre depremsa.

El país passa per una greu situa-ció amb elevats index de violènciai amb l’augment de la misèria de lapoblació, part de la qual va veureen el seu moment com Aristide apli-cava algunes polítiques socials, elque explica els enfrontaments ar-mats d’haitians pro-Aristide contrala força multinacional d’ocupació li-derada pels Estats Units i perFrança i que compta amb la parti-cipació de militars espanyols.

En la propera edició de L’Avançs’inclourà una retrospectiva delpaís i un article d’anàlisi sobre laseua actualitat marcada des de l’ex-terior.

ELECCIONS SENSE EL DERROCAT ARISTIDE

S’agreuja la situacióa l’Haití amb elprocés electoral

Amnistia Internacional hadenunciat “la impunitat delsresponsables de matançesgeneralitzades durant elconflicte civil que va patirGuatemala durant 30anys”.

Aquesta violència es dirigiaprincipalment a “defensorsdels drets humans,professionals del dret,periodistes i activistescamperols que defensavenels drets de les comunitatsindígenes”

“Durant el període previ a laprimera volta de leseleccions de Novembre de2003, la violència políticava tornar a experimentar unnotable increment”, afirmaAmnistia Internacional.

Drets humans

El país passa per una greu situació amb elevats index deviolència i ambl’augment de la misèria de la població

Els soldats que vanacudir a protegir l’ISAFvan ajudar la policialocal a dispersar a diversos centenars demanifestants concentrats

Page 8: L'Avanç 98

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

La sàtira no és cosa de soldatsvirils i valerosos sinó d'alegresi sorneguers desertors. El re-

trat fastigós dels austríacs en lesimatges de la propaganda italiana enla guerra del 15-18; després, els ame-ricans negroides i salvatges de lapropaganda alemanya en la segonaguerra mundial, fins als jueus de laiconografia nazi i feixista. On hi haguerra, hi ha propaganda de guerra.Serveix per a ennoblir a una partdeshumanitzant a l'altra, per a cre-ar, i que resulte de sentit comú ac-ceptar la terrible categoria d'"ene-mic", que ho és, precisament per serdeshumà i per la qual no es pot sen-tir cap pietat humana Fa falta unaforta dosi de banalització perquè unagran quantitat de persones acabe in-terioritzant la categoria "enemic".Seixanta anys de brutal ocupacióisraeliana en Palestina, bombarde-jos, desenes i desenes de milers demorts a l'Afganistan així com a l'Iraq,guerres lliurades amb el pretext d'un

no ben especificat monopoli dels va-lors de llibertat i democràcia occi-dentals respecte als pobles que lessofreixen. Però és difícil identifi-car "l'enemic" d'aquestes guerres, iquan es provoquen tanta mort i des-trucció, és insuficient donar-los elrostre del Ben Laden o Saddam detorn. Cal banalitzar, s'ha de crear unacategoria més àmplia i més genèri-ca: "l'amenaça islàmica", ben emfa-titzada per uns mitjans igualmentatents a esborrar de la memòria lesmatances, els horrors de la guerrareal. El dibuix d'un Mahoma lleig i

barbut amb una bomba llesta per aexplotar per turbant és ni més nimenys que la representació gràficad'aquesta banalitat d'un lloc comúhàbilment construït i induït en l'i-maginari col·lectiu d'una opinió pú-blica a la qual es vol convèncer de la"justeça" de la guerra perquè aixíno s'opose a ella. En fi: és propa-ganda bèl·lica conscient o "incons-cientment" produïda i usada per es-tar com estem en guerra. No té gensque veure amb la llibertat d'expres-sió, ni de bon tros amb la sàtira. Ba-nalitat, llocs comuns i sàtira són ter-

mes inconciliables. La propagandade guerra és negra, tètrica, mortífe-ra; la sàtira és joc i també escàndol,però perquè es mofa de la sacralitatdel poder; no perquè combrega ambels deliris militars i els homicidis.Clar que no es pot prohibir la pro-paganda bèl·lica si no es prohibeixenles guerres. Però tampoc és per asorprendre's ni indignar-se si certsmissatges violents obtenen i provo-quen reaccions violentes en "l'ene-mic", més encara si per a aquest úl-tim, l'enemic som nosaltres, l'ame-naça "d'Occident", categoria tan ba-

nal i genèrica com la "islàmica" enuna absurda però mortal lògica queno pot sinó perpetrar odi i violèn-cia. Llavors, als estimats opinion-makers, polítics, periodistes, i fins adibuixants de vinyetes als quals elsagradaria veure publicats en tots elsperiòdics els dibuixos de Mahomaper a demostrar el liberals que som,però també, se sobreentén, per amostrar els músculs de la nostra "lli-

bertat", jo els dic que no. La sàtirano està feta per a exhibicions deforça, la sàtira està feta per a donarpel sac, per a desinflar els músculs,no per a mostrar-los. La sàtira no éscosa de soldats virils i valerosos, sinód'alegres i sorneguers desertors i jovull seguir sent-lo.

*Vauro és un conegut dibuixant italiàque treballa a Il Manifesto, entre altrespublicacions d'esquerres

+info:www.peacereporter.net

OPINIÓ

L’enemicEl dibuix de Mahoma és propaganda bèl·lica conscient o

"inconscientment" produïda i usada per estar com estem en guerra

La propaganda de guerra serveix per banalitzar i deshumanitzar l’enemic. En les fotos, pancarta de Coalició Valenciana contra Carod-Rovira i un cartell nazi argentí ARXIU

VAURO*

Page 9: L'Avanç 98

09L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

COMARQUES

ANNA COLL VALÈNCIA

Joan Ignasi Pla viu les seues horesmés baixes com a secretari generaldels socialistes valencians. Fins elpunt que mai hi havia hagut tantesveus a l’interior del partit demanant-li la dimissió. Després d'anunciar quedonaria suport a la rebaixa electoraldel 3 per cent i a la reducció de lesal·lusions a "idioma valencià" en l'Es-tatut, el seu pols amb el Partit Po-pular ha acabat esdevenint un fracàsi una desautorització en tota regla dePla per part de Ferraz, fins el puntque tots els mitjans de comunicaciócoincideixen a afirmar que Zapate-ro va ordenar-lo que tornés a pactaramb el PP fóra com fóra. Les veus crítiques amb Pla a l’inte-rior del PSPV-PSOE provenen detots els sectors del partit. Per l’ es-querra lamenten l’oportunitat per-duda amb les concessions fetes alPartit Popular, mentre que des de l’a-la dretana se li censura la gestió po-lítica de tot plegat.Segons ha publicat el diari Levante,durant la reunió de l’executiva ce-levbrada l’endemà de l’aprovació de

l’Estatut, la meitat li va retreure quehaja actuat pel seu compte i minat lacredibilitat del partit. Bàsicament,per haver-li donat falses esperancesals seus hipotètics socis de govern -Esquerra Unida i el Bloc- en un as-sumpte que ja es donava per tancatabans que decidiraen solitari llençar-se a la piscina, i per l'amenaça noconsumada de trencar amb el PP. Dels 31 integrants de l’executiva -sisno van assistir, en algun cas com asenyal de protesta- quasi una dotze-na de dirigents van prendre la pa-raula per a retraure-li al líder socia-lista que haja actuat pel seu compte,sense comptar per res amb ells. Mi-guel Mazón, Enrique Vila-real, NuriaEspí, Eugenio Burriel, Francesc Bai-xauli i Jeanette Segarra van criticarl'estratègia seguida. Uns altres vanoptar per un silenci que de vegadesdiu més que les paraules. Va ser elcas del president del partit, DiegoMacià; la diputada Cristina Moreno,o l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte.Dues de les intervencions més duresvan ser les del portaveu oficial de l'e-xecutiva, Manuel Mata, i la del por-taveu adjunt del grup socialista, el te-

levisiu Andrés Perelló, tots ells en-quadrats dins del sector més fidel aPla. Els comentaris de la premsa va-lenciana són generals: pràcticamentno hi ha cap periodista que haja es-coltat en privat cap opinió favorableenvers l’estratègia seguida per JoanIgnasi Pla, i són moltes les veus so-cialistes que qüestionen, després del’episodi de l’Estatut, la idoneïtat dePla per dirigir el partit i representar-lo en les eleccions de 2007. Si fortaha sigut la reacció dins les files so-cialistes, de cismàtica podria qualifi-car-se la resposta donada per les for-ces a l’esquerra dels socialistes, quehan rebut el pacte definitiu amb elPartit Popular com una bufetada.Tant Esquerra Unida com el Bloc -vi-tals per al PSPV-PSOE si espera go-vernar algun dia la Generaltat valen-ciana- han coincidit en considerarPla com a persona “non grata”, i hanavançat que no signaran cap pactede govern amb els socialistes siaquest continua en el càrrec. La sen-sació queda plenament resumida enuna frase del director de Vilaweb, elvalencià Vicent Partal: “No podemcomptar mai més amb ells”.

Candidats alternatiusEl principal problema d’un hipotè-tic recanvi de lideratge en el PSPV-PSOE ve donat per la proximitat dela propera contesa electoral. A unany i escaig de les eleccions de 2007,seria molt difícil que un candidat al-ternatiu poguera funcionar, i elsnoms que conspiren a l’ombra de

Pla -principalment el ministre d’In-fraestuctures Jordi Sevilla i el se-cretari valencià d’Organització Vi-cent Sarrià- guaiten una segona de-rrota de l’actual secretari a les ur-nes abans d’arriscar-se a ser ells elsque passen per la crema. Tot i quel’afer de l’Estatut podria avançar es-deveniments.

Tothom contra Joan Ignasi PlaUn líder qüestionat. Al secretari general dels socialistes valencians li plouen crítiques per totes bandes ARXIU

L’espantada final dels socialistes en la negociació de l’Estatut valencià a Madrid ha provocat una pluja de crítiquescontra Joan Ignasi Pla, tant des de les files dels seus possibles socis de govern per al 2007, com des de pràcti-cament tots els sectors del PSPV-PSOE. S’oloren temps de recanvi?

Candidat. Sevilla es postul·la com opció alternativa a Pla

Page 10: L'Avanç 98

10 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

Suïcidi estatutari

Camps té tota la raó. El poble valencià ha fethistòria amb l'aprovació de l'Estatut al Con-grés. Un dia per assenyalar al calendari durant

molt temps, i no només al nostre País, també a la res-ta del continent. Una fita que no oblidarà la legislaciómundial. Per primer cop en moltes dècades el parla-ment d'un estat europeu ha aprovat una norma quecontradiu la ciència, la realitat i el sentit comú.

El pare de la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià,Ciprià Ciscar, ha format part amb l'il·lustre filòlegcartaginès, Federico Trillo, de la invenció d´un nouidioma. Una llengua que, segons podem deduir de lesseues intervencions, només existeix des de Vinaròs aOriola, i res té a veure amb el que parlen al nord o al'est del País Valencià. I tot això, amb una complaentmirada del líder dels socialistes valencians, Joan Ig-nasi Pla, satisfet de no se sap què.

Aquests dies algú emprava un encertat paral·lelis-me amb el que passa a Kansas. A l'estat nord-ame-ricà l'administració ha decidit que els nens i neneshan d'aprendre La Creació segons el Vell Testamentcom si es tractés d'una veritat científicament com-provada. La notícia va recórrer el món com a exem-ple del que passa quan el fonamentalisme religiós esfa amb el poder polític.

A casa nostra, les veus discrepants s'han sentitben fluixet, apagades per uns mitjans de masses ins-truïts per fer-nos engolir qualsevol cosa. Per obligar-nos a combregar amb les rodes de molí de la ignoràn-cia feta norma.

Ens podran dir que tenim els dirigents que merei-xem. Que més del 90% de Les Corts va donar el vist-i-plau a la reforma i al Congrés el percentatge ha es-tat semblant. Però mai sabrem quants valencians se

senten realment identificats en el text estatutari per-què ningú mai no el votarà.

La bestiesa lingüística aprovada ha deixat a l'om-bra la resta de la reforma. Però creieu-me si us dicque no té ni cap ni peus en tota la seva extensió.

La carta de drets que els socialistes es dediquen apassejar com a conquesta social no és més un com-pendi de bones intencions buides de contingut nor-matiu, com recorda el PP una i altra vegada. No hemavançat ni un pam cap a la igualtat de gènere, ni gau-direm d'eines per abastar un treball digne, l'accés ahabitatge no serà realment un dret que puguem re-clamar i els serveis continuaran privatitzar-se finsextingir de facte l'administració pública. L'educaciócontinuarà reclosa en barracons i pressa de l'esglésiai la sanitat omplirà, encara més, les butxaques delsaprofitats.

Dels drets col·lectius o de País no cal ni que par-lem. El nostre País continua sent una comunitat sen-se nom supeditada als designis de Madrid, amb sím-bols acomplexats hereus del franquisme, i un siste-ma de finançament submís amb el poder central, al'espera dels seus designis. En definitiva, la De-mocràcia ha tornat a perdre la partida, convertida enun formalisme bipartidista sense espai per a la parti-cipació ni per a la consulta en referèndum. I el terri-tori continuarà cimentant-se, mentre l'aigua (que jano tenim) es transvasa directament als camps de golfacompanyats de milers d'adossats amb piscina indi-vidual.

En definitiva, una llei feta a la mida d'un govern dedretes, tan gandul i amb tan poca imaginació quepromet copiar de la resta, sempre que li puga inte-ressar als seus amics.

ISAURA NAVARROProfessor i POETA

Confiança perduda

L'altre dia, fullejant la premsa, em vaig trobar un titular que resu-meix ben a les clares la sensació que el pacte de l'Estatut, per-petrat entre el PP i el PSOE, ha deixat entre els nacionalistes

valencians i, també, en molts sectors progressistes del país. Aquest ti-tular és el de confiança perduda i, certament, dóna en el clau. Con-fiança perduda en el PSPV-PSOE després que l'anunci de Joan IgnasiPla de donar suport a la rebaixa del 3% i a l'eliminació del terme idio-ma quedara, finalment, en no-res per la recomanació de ZP. Confiançaperduda en el líder dels socialistes perquè ha preferit un pacte inex-plicable amb Camps -ja em diran quin salt de qualitat representaaquest Estatut que consagra la tara més flagrant de l'anterior redac-tat, el 5%; dóna un pas preocupant en la indefiniciólingüística i, per si no n'hi haguera prou, dificulta el desenvolupamentde la llei de comarcalització- abans que no fer possible un Estatut deprogrés a fi que comptara amb el suport d'Esquerra Unida i el nostre,el del BLOC; la tercera força política del país. Al capdavall, confiançaperduda amb el secretari general dels socialistes, que tenia una opor-tunitat immillorable, amb la reforma de l'Estatut, de demostrar que elcanvi polític l'any 2007 és possible. Pla ha optat per no complir ambles expectatives creades.Certament, Joan Ignasi Pla ha preferit plegar-se a l'estratègia de Za-patero, capitalitzant un Estatut de vergonya de la maneta de Camps,deixant en un mal lloc la seua paraula pública, també això que cone-guem per política valenciana i, sobretot, als seus més que probablessocis en el canvi del 2007, als quals va voler llançar un missatge decomplicitat i que, amb la renúncia final, ha acabat per decebre. Fetque ha acabat per generar més desencant en aquells segments de lanostra societat que havien plantejat l'Estatut com una oportunitat percréixer com a país, per obrir el nostre àmbit d'acció política a totes lesrealitat socials que han sorgit en els últims anys, com ara la globalitza-ció, la immigració, la realitat autonòmica, la nostra realitat com a país.Ací, el PP i el PSOE han optat per oferir, com diu el tòpic, noves glò-ries a Espanya, per presentar-nos als valencians com un model a se-guir front al suposat desastre català, que res era més prioritari queaixò, que marcar el camí de la resta de reformes encara que això ana-ra en contra nostra. Quina paradoxa, no creuen, trobar-nos que seràgràcies a l'Estatut català que el nostre finançament autonòmic millo-rarà! Ho ha reconegut, fins i tot, el PP en boca de José Manuel Vela,secretari autonòmic d'Economia.Més enllà d'aquesta contradicció, no puc oblidar-me d'Alfonso Gue-rra, president de la Comissió Constitucional, permetent-li a PP iPSOE el colp d'estat en l'ús indecent de les esmenes dels nacionalis-tes per introduir la transaccional que va traure de l'Estatut la referèn-cia al 5%. En aquesta ocasió, Guerra va donar el vist-i-plau al merca-deig polític, com ho va fer l'any 1982 amb les esmenes que van reta-llar l'Estatut que ara mor. Com no volen vostès que la sensació no sigauna altra que hem perdut la confiança amb els socialistes (amb el PP,fa temps que la vam perdre)!Dit açò, tanmateix, els nacionalistes no hem perdut la confiança en elcanvi polític del 2007. És cert que, amb la reforma de l'Estatut, JoanIgnasi Pla ha desistit d'aquest objectiu i ha preferit situar-se al costatdel PP, al costat dels qui no creuen en aquest país. Nosaltres, la gentdel BLOC, volem fer fora el PP de la Generalitat l'any 2007, però vo-lem fer-ho amb garanties. Aquesta és la nostra obligació i la nostrail·lusió.

ENRIC MORERASecretari general del BLOC

Page 11: L'Avanç 98

11COMARQUES L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

Ni Camps ni Pla: País Valencià

Habemus Estatutum! Els dos grans partits espanyols que esreparteixen les Corts Valencianes han pactat un nou Estatutper als valencians que si destaca per alguna cosa és per la

seua vocació de genuflexió i submissió a Madrid. PP i PSOE (com enl'any 1982 UCD i PSOE) s'han besat apassionadament i s'han posatd'acord en què els valencians ja tenim l'autonomia més puta que bo-nica (cosa gens estranya si tenim en compte que tots dos tenen unmodel identitari equivalent per al País Valencià: som una “región deEspaña” amb una certa “peculiaridad regional” basada en quatre tò-pics folklòrics). Que el PP traga l'estora, s'agenolle i ofrene glòries aEspanya no ens estranya gens (és el que porta fent la dreta provin-ciana i coenta de València des de sempre, llevat d'honroses excep-cions). Però i el PSOE? Ah! Ací ens hem de detindre una mica...Fins ara el PSOE valencià volia fer veure que tenia certa “sensibili-tat nacional”. I durant 25 anys ha estat fent l'ullet als sectors valen-cianistes (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, assistència oportu-nista a manifestacions d'Acció Cultural, etc), vaticinant plagues icatàstrofes nacionals en cas que guanyara la dreta. I molta gent s'hacregut de bona fe que des de la seu de Blanqueries, ouija en mà, elsjerifaltes valencians del PSOE invocaven de tant en tant l'esperit delPSPV per protegir el poble valencià dels perills de la dreta espanyo-lista. I no. El PSPV va faltar l'any 1978, en fusionar-se amb el PSOE,i està ben mort i enterrat. El capítol de la reforma de l'Estatut bé hodemostra: el PSOE ha preferit pactar un nou cagalló legislatiu (enafortunada expressió de Joan Fuster) amb la dreta reaccionària ibèstia del País Valencià, en comptes de fer un Estatut digne amb lesforces d'esquerres i valencianistes, com ERPV. I per a més inri, rega-lant-li a Camps la legislatura i convidant-lo a que s'assente comfor-tablement en el Palau de la Generalitat unes quantes legislaturesmés...El resultat de la jugada? La consagració legal del secessionisme lin-güístic amb l'expressió idioma valencià (fins i tot ja estan demanantels del PP la creació d'una Filologia Valenciana separada de la Cata-lana); la no assumpció de competències vitals per al futur del nostrepaís com la immigració o els ports i aeroports; el manteniment del'antidemocràtica barrera del 5% en la llei electoral (una llei intoca-ble, perquè calen 2/3 de les Corts per reformar-la); el mantenimentd'un finançament insuficient per al País Valencià, que continua fentde Madrid la sangonera que xupla els nostres recursos, etc. El PSOEde Pla li ha rigut les gràcies a la dreta cavernícola i antivalencianadel PP i ha legitimat un Estatut regressiu, molt més infame que el de1982 (que ja és dir...). Per a ERPV açò ja són paraules majors. Pernosaltres el PSOE valencià ja ha travessat la ratlla...De cara a les eleccions del 2007, podem enraonar amb altres forcespolítiques què cal fer. De fet, ERPV vé proposant des de fa mesosque parlem d'una possible confluència dels partits que quedem foradel bipartidisme i en un cas se'ns ha demanat paciència (EU) i en unaltre se'ns ha dit directament que no (Bloc). Ara bé, el que no abo-narà Esquerra és una estratègia de vot útil al PSOE amb la tonadetade “tots junts contra el PP”. El model del PSOE és el mateix que eldel PP: el “sano regionalismo” i l'eliminació de qualsevol vestigi decatalanitat del País Valencià. El que té Esquerra Republicana és eld'un País d'Europa.El model del PP-PSOE és un model colonial, de subordinació a Ma-drid, amb les greus conseqüències que té això per a l'economia i elbenestar dels valencians, parlen la llengua que parlen. Front a això,ERPV treballa per l'Estat Valencià del Benestar: un país lliure i so-cialment just, federat amb Catalunya i Balears. Això no ho tindremni amb el PSOE ni amb el PP. Per tant, ni Camps ni Pla: País Valen-cià!

RAÜL GARAYSecretari d’imatge i comunicació d’ERPV

L’estatutet

Sembla que en aquests darrers temps les aigüesde la política venen més revolicades i brutesque mai, els dos grans partits estatals, PSOE i

PP, estan barallats d'allò més, per comprovar-ho nohi ha més que escoltar qualsevol mitjà d'aquells quees propaguen per les ones hertzianes, les tabarresquotidianes de la caixa tonta, els moderns periòdicsdigitals que cavalquen pels fils de la xarxa mare detotes les xarxes, o allò tan definitiu del negre sobreblanc a tota mena de premsa escrita als grans mitjansestatals, regionals i fins i tot a les "aleluies" gremialsi/o locals.

La gran notícia i reiterativa continua sent allò del'estatut dels catalans -ens en donen per dalt, perbaix i pel costat que trieu-, i com no, la gran broncamuntada al seu redós que ha portat als dos grans par-tits ,PSOE I PP -tanto monta monta tanto- a encabro-nar-se amb aquell discurs tan valencià i aclaridor del"Diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat".

Ja venia la cosa envitricollant-se des de les passa-des eleccions generals que va guanyar Zapatero, ique els del PP encara no ho han digerit, ni entés, nis'ho han acabat de creure malgrat el temps que hapassat, i embolicats en un discurs autista van quemosseguen a tort i dret. Que si no tenim prou aigua imalgrat l'eixut que està el territori "España se hun-de", que si "se ha roto el pacto antiterrorista"; que siels catalans ja no s'aconformen amb "la paella i el Mi-calet" i ara ja van a per tot, començant pel gas i lallum, que si aquell tren d'alta velocitat del qual el PP

havia inaugurat les primeres travesses a l'horta sud(a l'endemà les desmuntaren i les tornaren) no se sapencara si serà tren o panderola...

Doncs bé, amb tot aquest panorama, en l´únicacosa que PSOE i PP s'han posat malauradament d'a-cord als darrers temps -com aquells que s'alcen delllit per a fer mal- ha sigut en la reforma de l'estatutetvalencià, que sense pols ni remolí, el passat dijous 9de febrer s'aprovava en un devaluat parlament espan-yol, atesa la poca presència de diputats i l'escàs llus-tre dels convidats presents. Ni estava l'antic presi-dent Zaplana; ni al cap de l'oposició, l'eternament en-fadat Rajoy; ni aquell que hauria d'estar, pel seu cà-rrec de màxima autoritat política valenciana, l'actualPresident Camps. Conseqüentment amb aquest de-sinterés del valencians, tampoc el President Zapaterofeu acte de presència. Com si ningú volguera aparèi-xer en una foto per a la posteritat, recordatòria d'unamaniobra pròpia de taüls, que intenta consumar lasecessió linguística i la falsejada representació de-mocràtica a les corts valencianes on a les passadeseleccions autonòmiques -per posar un exemple deltamany de la immoralitat- fou invalidat el vot de mésde 200.000 electors valencians, la qual cosa denota lafalta d'altura moral, de cultura democràtica i de res-pecte, dels qui haurien de donar exemple.

Us imagineu un menyspreu com eixe a les cortsespanyoles el dia que s'aprove l'estatut dels catalans,o dels andalusos, o dels aragonesos, o de...

Quin femer!

RAFA ARNAL Editor i ESCRIPTOR

Page 12: L'Avanç 98

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

ANNA COLL VALÈNCIA

Encara que els Reis ja han passat, alcarrer Manises (seu de la Generali-tat valenciana) han rebut un immi-llorable regal de part dels socialistesvalencians. Si ja va ser profitosa larendició del PSPV-PSOE a les Cortsvalencianes, sense presentar pràcti-cament batalla, el desafiament i laposterior espantada de Joan IgnasiPla durant la tramitació del text aMadrid li ha caigut a Francesc Campscom la grossa de Nadal.

En el Partit Popular estan eufò-rics. Fins i tot s’atreveixen -com hafet el portaveu del Consell EstebanGonzález Pons- a rebaixar les críti-ques cap a Pla i esmenar-li la plana aqui gose censurar-lo per l’Estatut.Mentre que el secretari general delssocialistes valencians travessa per undels seus pitjors moments polítics, eltripijoc li ha servit al “molt honora-ble” per reforçar la seua imatge i dis-senyar l’escenari que li permeta unarevàlida a les eleccions de 2007.

Tant la brunete mediàtica com lapremsa més propera als socialistescoincideixen a assenyalar que el pre-sident de la Generalitat valencianaha estat el principal beneficiari d’unEstatut que, en paraules del perio-dista del Levante Jesús Civera -genssospitós de simpatitzar amb els po-pulars- “li ha salvat la legislatura aCamps”. Al marge de la Llei d’Urba-nística Valenciana -aprovada a co-rrecuita per la pressió de la Unió Eu-ropea-, la reforma estatutària valen-ciana és l’únic actiu tangible que pre-senta el govern de Camps, paralitzatper les lluites internes del Partit Po-

pular i immers en una perillosa es-tratègia reivindicativa front a Madridi el “perill català” que estava reavi-vant les brases d’un perillós -per alsseus interessos electorals- blaveris-me polític.

L’Estatut s’ha retocat per deixar-lo en unes coordenades semblants ales del text de 1982: hegemonia ide-ològica dels plantejaments identita-ris de la dreta i un autonomisme a re-cer de les veritables locomotores au-tonomistes (Catalunya i Euskadi, laqual cosa no significa més que unaaltra coordenada ideològica “popu-lar”: el “regionalismo bien entendidode los valencianos”. Camps jugarà el2007 en el propi camp, i amb unes re-gles de joc a la mida dels seus inte-ressos.

Malgrat que la semifinal s’ha guan-yat amb un gol del contrari en prò-pia porteria, li ha servit a FrancescCamps per erigir-se com un delsprincipals actius del Partit Popular.Ferm candidat a formar part del sa-nedrí de Mariano Rajoy, l’operacióEstatut li ha servit per augmentar elpes de la seua ombra envers unEduardo Zaplana cada volta més gi-baritzat.

Moneda de canviA canvi de què han pogut bescanviarels socialistes la seua fermesa davant

l’Estatut? La disposició inicial de Plaa trencar el pacte amb el PP i l’epi-sodi de l’espantada final neutralit-zen, almenys al País Valencià, la ren-dabilitat que en pensava traure el go-vern de Zapatero, presentant l’Esta-tut com un exemple de contradiccióinterna dels populars i la prova queestan oberts a signar pactes amb elpartit de Rajoy. De fet, a excepció deldiari El País, la majoria dels mitjanshan passat d’atribuir-li a l’Estatut unapaternitat compartida, a assenyalarCamps com el seu principal impulsori, en tot cas, el nucli dur de Ferrazcom l’executor. Així, un partit com elpopular, que sempre havia estat re-ticent a retocar l’Estatut aprovat el1982, s’ha convertit en el principalbeneficiari d’una reforma feta a midadels seus interessos electorals.

BipartidismeLes violes cap a Francesc Campscom a estadista han arribat en algunscasos a uns extrems aberrants.Aquest és l’exemple d’El Semanal Di-gital, un diari electrònic que formapart de Mediamed, l’empresa -us en-recordeu?- que s’ha beneficiat de ta-pat d’un tercer canal de televisió au-tonòmica privada al al País Valencià.El seu director, Antonio Martín Be-aumont, ha assenyalat el líder del PPvalencià com “el nuevo Cánovas”

(pare de la Restauració i precursordel caciquisme), a l’impedir gràciesa la barrera autonòmica del 5 percent -que mitjançant el pacte amb elssocialistes ha desaparegut de l’Esta-tut però és manté a la Llei Electoral-que “la política valenciana depengade grupúscles pancatalanistes mino-ritaris” -en referència a EU, el Bloc iERPV- i establir “un sistema biparti-dista perfecte”. Més perfecte encaraper als interessos de la dreta si tenimen compte que sense eixa barrera elPartit Popular no hauria aconseguitmajoria absoluta a les eleccions de2003.

En realitat la barrera del 5 percent no és cap invent de Camps. Vaser una proposta de Fernando AbrilMartorell durant el debat estatutaride 1982, amb l’objectiu d’impedirl’entrada a les Corts valencianes d’u-na corrent nacionalista escindida dela UCD. Vint-i-cinc anys després,aquell text harebut uns retocs de mí-nims, i els nacionalistes valencianscontinuen fora de les Corts.

Torna la batalla dels signesLa matança del porc ja ha començat,fins i tot abans que l’animal siga ofi-cial. A la setmana del saïnet madri-leny el conseller de Cultura i Educa-ció, Alejandro Font de Mora, ha de-senterrat una vella fòbia popular, i

anuncia una nova bateria d’accionsjudicials contra la denominació “llen-gua catalana” emparant-se en elscanvis del text consensuat amb elssocialistes, que defineix la llenguapròpia com a “idioma valencià”. Així,a l’igual que va fer Eduardo Zaplana,el govern de Camps pretén obligarles Universitats a crear una llicen-ciatura de Filologia Valenciana dife-renciada de la catalana. Una deman-da que va ser rebutjada pel TribunalConstitucional amb una argumenta-ció que no varia amb el nou Estatut,doncs les referències a “l’idioma va-lencià” ja apareixien en en el text de1982, amb la diferència que el queabans formava part d’una construc-ció verbal (“Els idiomes propis de laComunitat Valenciana són el castellài el valencià”) ara és un sintagma no-minal. Aquesta xicoteta diferènciade matís,amb una major efectivitatidentitària que legal (què no és poc!),va ser proposada pel Partit Populari fou recolzada pels socialistes durantles negociacions al País Valencià.Precisament, quan mesos abans, enla inauguració de la ponència esta-tutària, Pla i Camps havien acordatsolemnement que no anaven a “notocar els símbols identitaris” pelsquals es regia l’Estatut de 1982. Elprimer a trencar el consens va ser elPP,i els socialistes ni se n’adonaren.

Glamourós Camps. El líder del PP se serveix de la Ciutat de la Llum per fer-se la foto amb Antonio Banderas

Francesc Camps ix reforçat amb el consens de l’Estatut

ANÀLISI EL PP “NO PERMETRÀ GRUPS CATALANISTES A LES CORTS”

El president de laGeneralitat valenciana,Francesc Camps, haaconseguitpatrimonialitzar l’Estatutvalencià amb els ullsposats a repetir lamajoria absoluta a lesfutures eleccions de2007

Mentre el secretari generaldels socialistes valencianstravessa un dels seuspitjors moments, FrancescCamps està eufòric

Amb “idioma valencià”,el PP va trencar elconsens amb el PSOE deno tocar els símbolsidentitaris de l’any 1982

Page 13: L'Avanç 98
Page 14: L'Avanç 98

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

LAIA ALTARRIBA / LUCAS MARCO

Després del cop d'estat de 2002i de l'atur petrolier i patronal, Ve-neçuela conta amb un creixementeconòmic important com mostral'augment del 8% del PIB aquestany. Com s'ha desenvolupataquesta etapa de recuperació? S'ha donat tot un debat sobreaquesta recuperació. Jo crec que elspreus petroliers han ajudat, però enl'economia veneçolana no hi ha ne-cessàriament correspondència en-tre creixement dels ingressos pe-troliers i creixement en la mateixamagnitud del PIB a causa d'un ele-ment important: en el passat partdels recursos que arribaven estransvasen de nou a l'exterior. Comque no es quedaven dins l'aparell

productiu intern, no generavencreixement intern. Aquesta etapade recuperació es va deure, entrealtres coses, a la política de recu-peració i estabilització dels preusque va dur a terme Veneçuela mit-jançant l'OPEP. A més, aquest pro-cés de creixement es va veureacompanyat d'un accés dels sectorspopulars de menors ingressos acerts serveis com el consum. Quangaranteixes certes satisfaccions bà-siques com la Misión Barrio Aden-tro [projecte sanitari en els barrispobres] o l'educació, els seus pocsrecursos els poden dedicar a altresdespeses. Tenim una recuperaciódel producte amb una recuperaciódel consum privat de les famílies.

Com s'han desenvolupat els pro-

grames socials en relació a aques-ta etapa de creixement i a la qües-tió de la producció de petroli? S'ha donat un augment de la parti-cipació per una banda de la pobla-ció, històricament molt colpejadaen les principals satisfaccions comés l'accés a certs béns del cistell, pera la qual cosa s'ha creat una xarxaalternativa de distribució com ésMercal. Aquesta xarxa ha tingut unefecte ben interessant sobre elspreus perquè ha pressionat alsgrans grups distribuïdors que man-tenien oligopolis a fer oferta i a com-petir, tractant fins i tot de copiarl'esquema de comercialització. L'a-groindustria, després de menys-prear en un primer moment la ini-ciativa, ha tractat d'introduir pro-ductes a través de la xarxa de dis-

tribució de Mercal. Tot això ha duta una recuperació en els índexs delconsum. A més, s'ha donat tambéuna recuperació de l'ingrés dels tre-balladors i del salari real. Tenim unasituació de recuperació acompan-yada d'un creixement del consum id'unes altes taxes d'inversió. El pro-blema és la qualitat del creixement.Es produeix una millora substancialdel consum de les famílies i, a més,la capacitat d'expansió d'aquestcreixement es veu acompanyadaper una reorientació de la renda pe-troliera a través del FONDESPA[Fons Petrolier]. Aquest fons, quees convertirà en el Fons per al De-senvolupament Petrolier a partird'una reforma de la Llei del BancCentral aprovada per l'AssembleaNacional, destina aquests alts re-cursos petroliers a inversió pro-ductiva i social. L'any passat va in-vertir en la millora de la xarxa elèc-trica, ja que el neoliberalisme ens vadeixar unes desastroses infraes-

tructures, com en el cas de la xar-xa elèctrica. FONDESPA va ser cre-at amb criteris d'inversió producti-va i d'inversió social. Altra qüestióimportant és la sobirania i la segu-retat alimentària, a més de la qües-tió de l'ocupació. Pense que aquestdesenvolupament és sostenible i esrepetirà al 2006.

De cara als pròxims anys, com esplanteja la política econòmica? El plantejament estratègic des del'economia es basa en els cinc equi-libris estratègics: econòmic, polític,social, territorial i internacional.Tots aquests elements estan, a més,interrelacionats. En el cas del pe-troli, que pertany a l'equilibrieconòmic, hi ha una proposta desdel 2001 que planteja la internalit-zació de l'activitat petroliera, queserà clau en l'economia dels prò-xims anys. En la producció es plan-teja la internalització de la cadenad'hidrocarburs per a arrossegar al-

JOSÉ FÉLIX RIVASDIRECTOR DEL BANC CENTRAL DE VENEÇUELA“SOCIALISME DEL SEGLE XXI ÉS UTILITZAR LA

RENDA DEL PETROLI PER QÜESTIONS SOCIALS

DESTINEM ELS GRANS RECURSOS PETROLIERS A INVERSIÓ PRODUCTIVA I SOCIAL

JJoosséé FFéélliixx CCuueevvaass.. L’actual president del Banc Central de Veneçuela ha estat viceministre de Planificació amb Chávez XAVIER MARTÍNEZ

El passat mes de febrer José Félix Rivas va assumir la direcció del Banc Central de Veneçuela. Qui fins fa unsmesos era viceministre de Planificació, ens parla de les prioritats estratègiques que té el govern bolivarià deVeneçuela per aprofitar la renda que els dóna el petroli i revertir-la en desenvolupament social i productiu. Amés, aquest economista conversa amb L'AVANÇ sobre els aspectes econòmics de la proposta de Chávez deconstrucció del socialisme del segle XXI

Page 15: L'Avanç 98

tres sectors dintre de la cadena quepuguin incorporar producció na-cional tant de les grans empresescom de la petita i mitjana empresa.Es tracta de canviar els proveïdorsja que tenim la matèria primera enel nostre propi país. Abans, amb lavisió transnacionalitzant que pre-valia en la gerència de PDVSA, estenia preferència a comprar a lesempreses d'alt nivell, internacio-nals... Hi ha plans de trencar ambaquesta gran tara que és l'estructu-ra econòmica orientada cap al Nord,territorialitzar activitats, com lesrefineries que s'estan proposant.

Quina relació existeix entreaquesta política econòmica i laproposta que fa poc va llançar el

president Chávez de construcciódel socialisme del segle XXI? El que plantegem és la utilització dela renda del petroli per a qüestionssocials, ja que existeix un gran deu-te social acumulat, i per a la partproductiva. És una pregunta bencomplexa... és un concepte que estàen construcció i que genera una dis-cussió ben interessant. El creixe-ment que s'està donant, està trans-formant-se en desenvolupament,però de vegades ens trobem ambqüestions estructurals com és laqüestió de la propietat, en el cas dela terra, o la distribució de la rendapetroliera. Hi ha un plantejamentque no és nou: l'economia social isolidària. En la reforma institucio-nal i legal que es dóna amb aquest

govern hi ha una preponderànciadels diferents components de l'e-conomia social o popular. Som l'ú-nic país de l'Amèrica Llatina queconta amb un marc institucional ilegal per a les microfinances. S'in-tenta potenciar també les expe-riències de cooperativisme que jaexistien abans de l'arribada del nougovern. A més, existeixen també al-tres modalitats de l'economia so-lidària com són les preses i la recu-peració de fàbriques per part delstreballadors convertits en els prin-cipals actors de la gestió, com araels casos que s'han donat a Argen-tina. Totes aquestes experiènciesfins al 1998 es troben molt focalit-zades, a partir del 1999 es tracta dedonar-los suport

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

SSeeuu ddeell BBaanncc CCeennttrraall ddee VVeenneeççuueellaa aa CCaarraaccaass

DDaalltt.. José Félix Rivas en un moment de l’entrevista

BCV

LA INTERNALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT PETRO-LIERA SERÀ CLAU EN L'ECONOMIA FUTURA

LAIA ALTARRIBA

Page 16: L'Avanç 98

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

REDACCIÓ BARCELONA

Figueres, Girona, Olot, Banyoles, Ber-ga, Manresa i Valls són algunes de lesciutats en què es van organitzar auto-busos per assistir a la manifestació quela Campanya Unitària per l'Autode-terminació (CUA) havia convocat alcentre de Barcelona. La majoria, però,van fer-hi cap pel seu compte. I alguns-pocs- venien del País Valencià, les Illesi la Catalunya Nord.

En total, més de 5.000 persones se-gons els organitzadors (3.000 segonsla Guàrdia Urbana de Barcelona), vanomplir els carrers del centre de Bar-celona per reclamar el dret a l'auto-determinació en uns moments en quèl'actualitat política està marcada pelsprocessos de reforma estatutària tantal Principat com al País Valencià i, enmenor mesura també a les Illes Bale-ars.

Imatge d'unitatA diferència d'altres convocatòries del'Esquerra Independentista, com laque es fa cada onze de setembre a lacapital catalana en motiu de la Diada,aquesta vegada no va haver-hi blocsde diferents organitzacions ni pancar-tes o banderes corporatives, sinó quetots els assistents van marxar, estela-des en mà i d'una manera lúdica peròalhora reivindicativa, sota una únicapancarta i sota un mateix lema: "Prouestatuts. Som una nació. Autodeter-minació". Característica, aquesta, quefeia temps que no es veia a les marxes

independentistes. A més, cal destacarla transversalitat generacional dels as-sistents, entre els que hi havia forçacares conegudes de l'independentis-me que feia anys que no es deixavenveure en aquesta mena d'actes.

La manifestació, que va transcórrersense incidents, va sortir de la PlaçaUniversitat i va seguir el recorregut ha-bitual d'altres ocasions (carrer Pelai,carrer Fontanella i Via Laietana), peròacabant a la Plaça del Rei, darrere lacatedral de Barcelona, cosa gens ha-bitual i que sens dubte va contribuir al'hora de projectar una imatge com-pacta de la convocatòria.

Els parlaments van anar a càrrecd'una portaveu de la campanya, queva apel·lar a la unitat popular com aúnica manera de bastir una alternati-va política real de l'esquerra indepen-dentista. Va reincidir en el rebuig aqualsevol procés de reforma estatutà-ria (també a l'aprovat pel Parlamentde Catalunya el 30 de setembre) i lainviabilitat de qualsevol intent d'en-tesa entre els Països Catalans i Es-panya. Tot seguit, va prendre la pa-raula l'exsenador Lluís Maria Xirinacs,que va incidir en el caràcter no de-mocràtic d'un estat que no reconeix eldret a l'autodeterminació de les na-cions que el composen, i va celebrarl'existència d'una nova generació queqüestiona els pactes de la transició. Acontinuació, l'exsenador, que no va fercap referència al seu recent empre-sonament, va llegir el manifest con-sensuat per la campanya.

Silenci mediàtic i efectes col·lateralsEl poc ressó mediàtic obtingut per un

moviment ben allunyat de la correc-ció política, amb un missatge espe-cialment incòmode en el context ac-

tual no va impedir el relatiu èxit deconvocatòria. Tot plegat va provocarque des d'alguns sectors es comen-

cés a parlar del possible creixementd'un sector organitzat a l'esquerrad'ERC. Algunes mostres de força del'esquerra independentista probable-ment actuarien com a reforçamentdels sectors d'ERC que volen dur finsa les últimes conseqüències el rebuigal pacte estatutari.

ERC, Polanco, i el 18 de FebrerEn aquest sentit, el caire que prengala manifestació del proper dissabte18 de Febrer serà determinant peracabar de definir les postures. L'èxito fracàs de la convocatòria, així com elmissatge que la societat civil vulga -ipuga- transmetre sens dubte tindranuna gran influència en les decisionsque prenguen els partits a partir d'a-ra, i molt especialment ERC. La im-portància que pels republicans téaquesta manifestació la demostra l'es-forç de mobilització que estan fent(Esquerra prepara uns 300 autobu-sos), amb l'objectiu de convertir-la enuna prova de força davant del pacteMas-ZP.

La plataforma Tenim el dret a deci-dir, convocant de la marxa, a la quals'hi han adherit més de 400 entitats detota mena, va denunciar la "contra-programació" impulsada per la Lligade Futbol Professional, que ha canviatl'horari dels partits de Barça i Espan-yol per fer-los coincidir amb la mani-festació. Segons Mònica Sabata, por-taveu de la plataforma convocant, feia18 anys que no es jugava un partit delBarça un dissabte a les 18:00h, horaripoc rendible per als propietaris delsdrets televisius. En aquesta ocasiósembla que Polanco -l'amo dels drets-té altres prioritats que les econòmi-ques.

UUNNIITTAATT PER PRIMERA VEGADA EN MOLTS ANYS ES DEIXEN LES DIVISIONS AL MARGE

L’esquerra independentistaretroba l’unitat al carrerMés de 5.000 personessegons elsorganitzadors, i 3.000segons la GuàrdiaUrbana van assistir eldissabte 11 de febrer ala manifestacióconvocada per laCampanya Unitària perl'Autodeterminació alcentre de Barcelona. Lamarxa tenia lloc unasetmana abans de laque impulsa el CIEMEN.

Manifestació. S’hi va plegar una senyera independentista gegant QUIM PUIG

ES MANTENEN LES MOBILITZACIONS

”Pel dret a decidir” i per “l’autodeterminació”

Si bé el número d'assistents, tot i quedestacable -i superior, en tot cas, a lesexpectatives més pessimistes-, no potser titllat d'històric, d'alguna maneradissabte dia 11, a Barcelona, es varespirar un cert ambient d'eufòria en-tre els membres de l'esquerra inde-pendentista en veure el caire que vaprendre l'acte central de la Campan-ya Unitària per l'Autodeterminació. La impressió general era que, si esfan les coses bé, aquesta manifesta-ció podria suposar un abans i un des-prés en la trajectòria política d'aquestmoviment, tant afectat per lluites caï-nites i divisions internes al llarg de totala seua trajectòria. Entre els assis-tents hi havia molta satisfacció en veu-re que, si més no per una vegada, lescoses s'estaven fent bé i ben aviat escomençaven a collir els primers fruits:Desfilaven pels carrers de Barcelonavelles i noves cares del moviment, sen-se símbols externs de divisió -ni blocs,ni pancartes dels uns o dels altres. Iencara més: la imatge gràfica estavacuidada, el lloc per acabar la marxa -la Plaça del Rei-, ben triat i fins i tot essentia la megafonia (!). El dia 11 es va visualitzar que la com-

pactació de l'atomitzada esquerra in-dependentista en un procés unitari,capaç de generar un discurs elaborati amb una capacitat de convocatòriarelativament gran, unida a la cura pelsdetalls tècnics i estètics no és noméspossible, sinó que dóna resultats. Poc a poc sembla com si la nova ma-nera de fer política dels moviments so-cials anés quallant en un movimentque arrossega moltes hipoteques pelseu passat i que semblava resistir-sea abandonar un estil més propi delsanys setanta del segle passat: grups,grupets i grupuscles en un procés dedivisió interna sense fi, amb acusa-cions creuades de traïció o renúncia ano es sap ben bé què, amb molt pocacapacitat per teixir complicitats ambagents externs al nucli dur del movi-ment i, sobretot, amb identitats degrup molt fortes i marcades, que ac-tuen -és cert- d'element cohesionadorperò que són alhora la gran força mo-triu del caïnisme intern i de l'aïllamentextern. En canvi, dissabte es va veure una al-tra cara del moviment: el discurs quees va fer és un discurs amb voluntatmajoritària que, sense llenguatges crít-

pics, vol ser entés per la societat a laque s'adreça i que reforça -sense per-dre profunditat- els elements comunsper sobre de les divergències. L'absència de símbols de grup forts -blocs, pancartes, adhesius i logos di-versos-, substituïts en aquesta ocasióper la barreja de gent i l'estelada coma símbol comú és una altra de les mos-tres d'això que dèiem. Ningú hauria ditque la gent que baixava per la via Laie-tana era la mateixa que cada any, perl'11 de setembre, fa una exhibició gai-rebé pornogràfica de les pròpies misè-ries. L'optimisme de la voluntat, però, nopot obscurir el pessimisme de la raó ical ser prudents: serà aquest un can-vi estable, o respon a una conjunturamot concreta? enlloc és escrit que estracte d'un camí fàcil, però més li val-dria a l'esquerra independentista queel camí que ha engegat, fos un camísense retorn. La marxa enrere, ara,seria un nou fracàs col·lectiu, i el cro-nista té la sensació que la capacitatde resistència a nous fracassos es tro-ba ja tant minada que els efectes se-rien devastadors. És el que té generarexpectatives.

Aquesta vegada no hi va haver blocs diferents, ni pancartes ni banderescorporatives

La política catalanas’assembla cada copmés a una partida d’es-cacs a moltes bandes

Page 17: L'Avanç 98

17COMARQUES L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

CARLES SENSO LA COSTERA

Una nova proposta de protesta con-tra les polítiques governamentals apa-reix al País Valencià. Diferents col·lec-tius i associacions d’índole reivindi-cativa han organitzat el que ells hananomenat “ocupació de la Plaça del’Ajuntament de València” per aquestdissabte 25 de febrer, a partir de lesonze del matí, amb la intenció de pro-testar contra la destrucció del terri-tori que està sofrint el País Valenciàamb la política especuladora portadaa terme pels governants de la dretavalenciana. Des de Compromís pelTerritori i amb el lema “Pel nostrefutur, defensem el territori”, es volembastar una unió de totes les asso-ciacions ciutadanes del País Valenciàper crear una alternativa territorialracional, democràtica i respectuosaamb el medi ambient i el patrimonicultural que pose fi a la actual dinà-mica especulativa i destructiva queha patit la terra ens els darrers anys. Compromís pel Territori està format,entre d’altres, per associacions comSalvem la Bossarta, Xúquer Viu, Mon-tesa, Territori Viu, No Alta Tensió, Sal-vem Portxinos, La Valldigna sosteni-ble. Fòrum ciutadà, Col·lectiu de laVall de Vernissa, Per l’Horta, Banu-saidi, Protecció agrícola, Plataforma

pels pobles de la Safor o Plataformaper Russafa. La coordinadora volcomformar-se com una assembleaciutadana oberta, al voltant d’unaidea/manifest, per a moure’s col·lec-tivament en defensa del territori, na-tura, recursos i patrimoni cultural va-lencians. Des de la seva creació,aquesta unió de plataformes ha vol-gut exigir a les Administracions lo-cals, nacionals, estatals i europees lano aprovació, la suspensió o la para-lització de projectes, urbanístics o no,que no acrediten o no hagen acredi-tat la suficient transparència infor-mativa, així com els requisits d’acordprevi amb els ciutadans afectats id’àmplia acceptació social, tant en elsobjectius concrets del projecte comen el seu impacte ambiental i cultu-ral; una nova normativa legal, elabo-rada amb la participació ciutadana,que tinga com a objectius clars frenar

l’especulació i fer prevaldre la pro-tecció del medi, del paisatge i del pa-trimoni cultural sobre els objectiusconcrets dels projectes, i que, a més,procure vies efectives de participacióciutadana i l’obertura d’un ampli de-bat social amb l’objectiu de delimitarles línies mestres d’un model territo-rial, social, econòmic i energètic queresponga a les necessitats reals de lapoblació, racionalitze els sectors pro-ductius, limite l’activitat urbanística,impedesca l’especulació, protegescai respecte de forma efectiva el medinatural i el patrimoni cultural fo-mentant l’ús racional dels recursosnaturals i energètics.

ProgramaCom s’ha volgut fer públic al manifestque han difós per a la manifestacióunitària del dissabte 25, “es tracta d’u-na primera ocasió de trobada de

col·lectius i plataformes de tot el PaísValencià en defensa del territori, delsrecursos i de la participació ciutada-na, on, com a protagonistes, tindremel nostre espai i temps per a ex-pressar-nos i compartir experièn-cies al llarg del matí”. Hi ha progra-mades diverses activitats per omplirun matí que espera ser força cons-tructiu en la formació d’un platafor-ma unitària a tot el País. Així, a les 11hores tindrà lloc el parlament de ben-vinguda i la presentació dels actes.Tot seguit es farà la lectura del mani-fest de Compromís pel Territori a cà-rrec de Carme Miquel i un recorregutfins el Palau de la Generalitat on eslliurarà un document que acumularàtotes les reivindicacions que volen serateses. Cada plataforma tindrà el seuespai reservat. La concentraciócomptarà amb la presència de grupsd’animació de tabals i dolçaines.

MIQUEL RAMOS VALÈNCIA

En plena polèmica sobre les cari-catures de Mahoma i l’alardeig oc-cidental de la llibertat d’expressió,la Junta Central Fallera ha deciditcensurar un ninot que l’artista ToniFornés havia realitzat per a la falladel barri de Sant Isidre. La imatgede dues monges amb un consoladora la mà ha sigut considerada no aptaper ser exposada a l’annual exposi-ció del ninot prèvia a les falles, quecada any mostra les obres que com-peteixen per ser indultades de lesflames el 19 de març. Per contra,s’ha fet canviar l’instrument sexualper un ciri, despullant de tot signi-ficat la paròdia que l’artista voliatransmetre.ç

La falla de Fornés, natural deValència i dedicat a les falles des defa dotze anys, porta com a títol“¿Què son estos trastos?”, i tractade recrear l’època del movimenthippie i l’explosió cultural de la se-gona meitat del segle XX. L’artistaha denunciat que a l’exposició delninot existeixen imatges prou mésfortes que la seua en quant a conti-gut sexual, i lamenta la censura pa-tida, que considera inacceptable enuna festa com la valenciana, que sa-tiritza tots els aspectes de la socie-tat, inclosa l’Església i la religió.

La comissió de la falla Sant Isidreha recolzat en tot moment l’obra il’artista, i ha anunciat que plantaràel ninot tal i com estava inicialment,amb el consolador en mans de tresmonges. La polèmica no ha arribatmés enllà, en part perquè l’artistaha volgut tancar-ho ràpidament, tali com va manifestar en una entre-vista a Las Provincias, on també vacriticar la utilització per part d’al-guns polítics d’aquest esdeveni-ment per criticar l’alcaldessa.

CONVOCATÒRIA ACTE MULTITUDINARI DEL COMPROMÍS PEL TERRITORI

Concentració unitària a Valènciaen defensa del territori

INTEGRISME

La censuraarriba a laJunta CentralFallera

Compromís pel Territoriha convocat per aquestdissabte 25 de febreruna manifestació quepretén ser la punta dellança de la unitatd’acció de diversoscol·lectius contra lapolítica de depredacióurbanística de la dretavalenciana

Pel Xúquer. Les comarques tenen una cita a València en defensa del territori

Page 18: L'Avanç 98

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 25 de novembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

Terra Mítica s’ha convertit en elprincipal camp de batalla entrecampsistes i zaplanistes.El projec-te faraònic de l’era Zaplana dispo-sa tan sols d’un mes per a trobar 83milions d'euros i satisfer el deuteacumulat amb prop de 500 credi-tors, entre ells una vintena d'enti-tats financeres, bancs i caixes, queacumulen el deute principal. LaGeneralitat valenciana -verbigrà-cia, els campsistes- volen aconse-guir eixos diners mitjançant la re-qualificació dels 216.000 metresquadrats de terreny adjacent a Te-rra Mítica, que es van a subhastarper a treure fons i aixecar la sus-pensió de pagaments que arrosse-ga el parc des de maig de 2004. En-front hi ha l’oposició frontal de l’a-juntament de Benidorm -controlatpels zaplanistes- que defensa ambungles i dents la titularitat pública

dels polèmics terrenys.El pla especial sobre els terrenys

ja està signat i segellat en la Con-selleria d’Urbanisme de RafaelBlasco.Solament esperava, per afer-se oficial, que passés la revàli-da parlamentària al Congrés delsDiputats el nou Estatut autonòmicvalencià, així que es farà públicamb tota seguretat durant aques-ta setmana.

Qui més perd en la fórmula fi-nalment aprovada sembla ser queés el notari de Benidorm, AntonioMagraner Duart, íntim amic de Za-plana -l’actual portaveu del PP alCongrès treballà al seu despatxcom a passant- i empresari turís-tic, partícip del capital d'altres doscomplexos lúdics, Mundomar iAqualandia, situats a Benidorm.

A través de la seua empresa pro-motora immobiliària, Mayve, el ju-rista-empresari Magraner tenia in-tenció de fer un canvi de cromos

amb els terrenys de Terra Mítica,ara llests per a subhasta, ocupant-los amb les instal·lacions dels seusparcs, i oferir un “forfait” de tresatraccions, copiant-se el modelnord-americà d’Orlando a Disney-landia. La CAM alacantina, accio-nista majoritària amb Bancaixa i laGeneralitat a Terra Mítica, avalal'estratègia de Magraner qui, ca-sualment, forma part del conselld'administració de l'entitat finan-cera.

Darrere d'aquesta operació Ma-graner i companyia tenen negocimilionari a la vista: en els terrenysque deixarien lliures els seus dosparcs d'atraccions, traslladats alcostat de Terra Mítica, es cons-truirien hotels, apartaments i al-tres serveis turístics, amb la bene-dicció de l'ajuntament. Ara, si vo-len mantenir l’operació, hauran depagar els terrenys al seu preu demercat.

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 [email protected]

DEUTE EL PARC HA DE PAGAR 6 MILIONS EN UN MES

Un amic de Zaplana aspira atreure-li més suc a Terra Mítica

Bronca interna. Terra Mítica s’ha convertit en el principal camp de batalla de zaplanistes i campsistesMobilitzacions. Endavant i Alerta Solidària protestant per l’agressió

REDACCIÓ LA COSTERA

Un any més, la replaça de l’esta-ció de Renfe de Xàtiva ha tornat aacollir l’acte en record de les vícti-mes del bombardeig feixista del 12febrer de 1939, un dels fets mésatroços i sagnants de la història deXàtiva. Aquell dia, a mitjan matí,cinc avions Savoia italians deixarencaure les seues bombes sobre l’es-tació de trens, just en el moment enquè hi feia entrada un comboi ambsoldats republicans que regressa-ven a casa, ja que la guerra ja es do-nava per acabada amb la derrota re-publicana. El bombardeig va causarmés de cent morts i prop de quatre-cents ferits, la majoria dels quals po-blació civil que havia anat a esperarfamiliars que portava aquell comboi.

Tanmateix, l’alcalde a Xàtiva Al-fonso Rus, president provincial delPP, i els regidors del seu partit, s’-han negat a donar suport a la ini-ciativa del Consell de la Juventut deXàtiva per a erigir un monument en

memòria de les víctimes. AlfonsoRus argumenta que cal passar pàgi-na en tot allò referit a la guerra. Tan-mateix, la resta de partits polítics dela ciutat són favorables a la cons-trucció del monument, que ja ha es-tat encarregat a l’artista MiquelMollà. La diputada d’Esquerra Uni-da al Congrés Espanyol, Isaura Na-varro, ha presentat una moció no dellei perquè el Ministeri de Foment,del qual depén Renfe, done la seuaconformitat a la instal·lació monu-ment, a pesar de l’oposició munici-pal del PP.

Aquesta era la situació el passatdia 12, en què la replaça de l’estacióde Xàtiva va tornar a omplir-se perescoltar els parlaments dels diver-sos partits que donaven suport al’acte d’homenatge organitzat perIzquierda Republicana del País Va-lencià. Després del parlaments, l’ac-te va concloure amb la interpreta-ció de la Moixeranga i l’Himne deRiego, a més de la tradicional soltade coloms.

REPRESSIÓ FEIA UNA ACCIÓ PER LA LLENGUA

Xàtiva no vol oblidarel bombardeig feixista

Page 19: L'Avanç 98

19L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

TÒFOL CRUZ

“Banca” i “ètica”, tot i que podensemblar termes allunyats, avui endia trobem experiències que cer-quen trencar amb les dinàmiquestradicionals de les entitats finance-res capitalistes. La banca ètica tro-bem com és als anys 70 quan co-mença a desenvolupar-se, quan desde diversos col·lectius socials esllença un qüestionament cap al queera l’enfocament de l’economia i lesfinances, i alhora, com a clients, esposa de relleu la necessitat d’exer-cir un control sobre els propis es-talvis, evitant que les entitatsbancàries dipositen part dels teusdiners en empreses amb les que notens perquè identificar-te. És aixícom aviat ixen ja les primeres ex-periències, cercant dos objectiusbàsics: d’una banda aconseguir fi-nançament per activitats econòmi-ques o projectes que tinguen un im-pacte social positiu, i per altra ban-da, i allò fonamental per sobreviurecom a banc, que això genere uns be-neficis econòmics. Quan parlem definançar iniciatives que tinguen unimpacte social positiu, ens referimper exemple a projectes d’empre-ses sorgides de sectors exclosos,empreses vinculades a la millora delmedi ambient, comerç just, agricul-tura ecològica, cooperatives d’in-tervenció social, etc.

Però no tot es redueix als objec-tius; com a tot projecte transforma-dor, també cal assenyalar les for-mes. I ací ens trobem amb el fun-cionament. A grans trets, un dels as-pectes que hauria de caracteritzarl’anomenada banca ètica (o solidà-ria) és la transparència. Les perso-nes inversores són informades de lasituació i circulació dels seus diners,és a dir, l’entitat informa sempredels projectes on es bolquen ajudes.

A Catalunya trobem com la ban-ca ètica ja porta uns anys desenvo-lupant-se a partir de diferents ex-periències. I és per això que des deL’Avanç hem decidit aproximar-nosa dues d’aquestes iniciatives parlantamb dos persones vinculades aaquestes (veure pàgina 20). D’unabanda amb David Fernández, mem-bre de Coop57, que com elles i ellsindiquen, és tracta d’una “coopera-

tiva de serveis que destina els re-cursos propis a donar préstecs aprojectes d’economia social quepromoguin l’ocupació, fomentin elcooperativisme, l’associacionisme ila solidaritat en general, i promo-guin la sostenibilitat sobre la basede principis ètics i solidaris”; van co-mençar a Catalunya, i fa ja eixit unainiciativa de Coop57 a Aragó. I peraltra banda, parlem amb Ignasi Bo-leda, president de l'associació Oi-kocredit Catalunya, entitat que vanéixer a Catalunya l'any 2000 perdonar suport a la cooperativa Oiko-credit.

Banca ètica, alternativa neta pelsestalvis i suport per a les iniciatives

ECONOMIA

Coop57. Assemblea d’aquesta cooperativa de banca ètica catalana

FINANCERES SOLIDÀRIES DINERS RESPONSABLES I TRANSPARENTS

COOP57

Col·laborar amb la indústria de la guerra o l’especulació immobiliària són només alguns dels braços de la banca tradicional. Exercir uncontrol en aquestes entitats sobre els teus estalvis tampoc és gaire senzill. Tanmateix, sembla que hi ha altra forma diferent de durendavant les entitats financeres lluny de la lògica capitalista. Parlem de la banca ètica.

En el cas de Coop57, per poder esdevenir soci o sò-cia, cal fer una aportació mínima obligatòria al capi-tal de 300,51 euros. El termini de l’aportació pot serd’un o de tres anys renovables, amb la idea, òbvia,que com més recursos disposem, més projectes po-drem finançar a mitjà i llarg termini. Els socis i sòciescol·laboradors poden fer, tantes vegades com vulguen,altres aportacions voluntàries. Els socis i sòcies col·la-boradors reben un interès per la totalitat de lesseues aportacions, que fixa anualment l’assemblea.Per l’any 2005, per exemple, les aportacions a 1 anyhan remunerat un interès de l’1,90% anual, mentreque les aportacions a 3 anys pujaven a un 2,15%anual. Aquests interessos s’actualitzen al final decada any, amb la deducció de la retenció fiscal co-rresponent. El soci o sòcia col·laboradora, té l’opcióde cobrar-los, mitjançant un ingrés al compte que hifacilita, o de deixar-los a la Coop57 i augmentar així

la seua aportació voluntària. Aquesta mateixa perso-na sòcia col·laboradora pot sol·licitar la devolució par-cial o total, per avançat, de les aportacions fetes. Enaquest cas, tal com s’indica des de Coop57, es pe-nalitza la remuneració dels interessos dels últims me-sos, però mai s’actua sobre el capital aportat. Per talde garantir la devolució de les aportacions, el 25% deltotal de les aportacions de Coop57 no es poden des-tinar a préstecs. Estan dipositades en comptes d’es-talvi per poder fer front a qualsevol eventualitat.Per últim, tal i com s’assenyala des de la mateixa en-titat, “sense menysprear el tipus d’interès, la moti-vació principal dels nostres socis i socis i sòcies col·la-boradors no és l’afany de lucre, sinó el convencimentque cal controlar la destinació dels nostres estalvisper superar així la paradoxa de poder estar contribuinta finançar iniciatives contradictòries amb els propisprincipis ètics i solidaris.”

FUNCIONAMENT D’UNA BANCA ÈTICA

Coop57La banca ètica éstransparent: elsinversors saben en totmoment on es destinenels seus diners

Page 20: L'Avanç 98

ECONOMIA20 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

T.C.

Treballeu amb socis, col·lectius oempreses de fora de Catalunya oAragó?No. En a nostra tasca econòmica esfomenta i defensa un model de de-senvolupament local, participatiu iautònom. És el cas de la constitu-ció de Coop57 Aragó, la primera ex-periència de creixement en xarxad'un instrument financer ètic i so-lidari. Han estat 19 entitats arago-neses de l'economia social les queja han recollit més de 70.000 euros.És a dir, és el propi teixit associatiuqui genera les pròpies eines.

En l'àmbit de la reflexió social,però, de l'intercanvi d'experiènciesi l'impuls de xarxes d'economia so-lidària, comptem amb una ampla re-alitat catalana, estatal i internacio-nal des d'on s'impulsen les financesètiques i alternatives. Aquí es po-dria citar, per exemple, la relacióamb Fiare, la banca popular èticaitaliana i l'objectiu d'implantar unmodel de banca ètica en els propersanys.

Com ha estat el motiu i procés d'o-brir un Coop57 a Aragó?Neix de la voluntat de les pròpiesentitats aragoneses de disposar d'a-quest tipus d'eines col·lectives perfomentar l'economia social. Esta-ven interessats en la nostra expe-riència i volien implicar col·lectiusi entitats aragoneses per construiruna xarxa local. Paral·lelament,vam tenir el nostre debat quin mo-del de creixement haurien d'adop-tar els instruments financers ètics.Aquest debat es va cloure a finalsde l'any 2004 en base als principisfundacionals i fonamentals de co-

herència, solidaritat, transparènciai participació. I finalment vam re-soldre que hi hauria un sola perso-nalitat jurídica, un sol cop Coop57,però amb un ampli marge d'auto-nomia.

Quina mena de persones o enti-tats s'apropen al vostre projecte?Cooperatives de treball, entitats so-lidàries, projectes de l'economiasocial en l'àmbit de la inserció la-boral, l'educació, la llengua i el paíso l'ecologia, així com iniciatives nas-cudes dels moviments socials. Lespersones individuals que decidei-xen fer-se sòcies col·laboradoressón persones conscienciades sobrela realitat de l'economia oficial i l'al-ternativa i la necessitat d'impulsarla segona. O bé persones que for-men part de les entitats sòcies. Obé que volen transparència i soli-daritat per als seus estalvis i unsfins i usos solidaris, ètics, cohe-rents.

Penseu que iniciatives com la vos-tra arriben bé a la població en ge-neral?Pensem que arriben i, sobretot, quequan aconseguim arribar, les per-sones són molts receptives i parti-cipen de seguida. Però hem d'arri-bar moltes més i molt més lluny.Aquesta és una de les nostres tas-ques actuals.En la mesura que és un projecte al-ternatiu i que qüestiona els fona-ments de l'actual sistema econò-mic, n'hi ha moltes traves i molts si-lencis. I darrerament moltes adul-teracions: ja n'hi ha bancs conven-cionals que en parlen de falsos"comptes ètics o solidaris" mentrefinancen i formen part de la indús-tria de la guerra o de les multina-cionals que agreugen els mecanis-mes de dominació-dependènciaNord Sud.Malgrat tot, el creixement ha estatcontinu des de que vam néixer.Això només ha començat, són lesprimeres passes per intentar bastiri enfortir una economia alternativa.

Com ha evolucionat el vostre vò-lum d’associats i activitats durantel vostre funcionament?El 1999 concedíem préstecs per untotal de 156.000 euros. Hem tancatel 2005 amb uns préstecs conceditsa projectes d'economia social de1.480.000 euros. I els préstecs hanestat possible gràcies als socis quehan optat per l'estalvi solidari. Lesaportacions dels socis han passat de259.000 euros el 1999 a 1.891.000euros quan hem tancat el 2005. I en-cara queda un llarg camí.

+info:www.coop57.coop

T.C.

Treballeu amb socis, col·lectiuso empreses de fora de Catalun-ya?L'any 2000, quan es va crear l'as-sociació i en ser la primera a totEspanya, vàrem decidir cobrir totl'Estat i això és el que fem: tenimsocis inversors de tot l'Estat (par-ticulars i entitats). L'any passat esva constituir Oikocredit Euskadi,que ha passat a cobrir aquesta re-gió.

Com ha estat el motiu i el pro-cés d’obrir un Oikocrèdit a Ca-talunya?Abans de l'any 2000, diverses en-titats -bàsicament ONG's- es vanplantejar poder oferir al nostrepaís aquesta alternativa a l'inver-sió i va veure què existia a Euro-pa. No va ser fins l'any 2000 queles entitats Setem Catalunya, Jus-tícia i Pau, Entrepobles, Veteri-naris sense Fronteres, MedicusMundi, Escoles Pies i Alternativa-3 van recolzar la creació de l'as-sociació. Posteriorment hem re-but el recolzament d'altres enti-tats com Intermon-Oxfam Cata-lunya. De totes formes, la gestióde l'associació és independent detotes aquestes entitats que hi do-nen suport.

Quina mena de persones o enti-tats s'apropen al vostre projec-te?En realitat la massa social de l'en-titat -i per tant la tipologia de l'in-versor- és molt diversa. Per uncostat tenim les entitats (bàsica-ment congregacions religioses,ONG's i associacions) que repre-

senten aproximadament el 5%dels socis i per altra banda els par-ticulars que son la gran majoriadels socis (95%). En quant als im-ports invertits també son molt va-riats, ja que la inversió mínima son200 euros i, lògicament, la majo-ria son superiors i algunes poquesmolt superiors: en general es trac-ta d'inversions que poden situar-se entre 1000 i 6000 euros .

Penseu que iniciatives com lavostra arriben bé a la poblacióen general?Es molt difícil arribar en generala la gent, ja que tots reben un allaud'informació. La nostra millor for-ma d'arribar a la gent és mit-jançant organitzacions (ONG's,publicacions, associacions, sindi-cats,...) que a la vegada facin arri-bar l'existència d'aquesta alter-nativa a la gent que pot estar sen-sibilitzada per interessar-se perun tema com aquest. Crec que ésmolt interessant que la gent co-negui la banca ètica per tal quedesprés s'interessi per les dife-rents alternatives que pots trobaren el mercat.

Com ha evolucionat el vostre vò-lum d’associats i activitats du-rant el vostre funcionament?Hem passat dels 43 socis i una in-versió de 206.874 euros, al finalit-zar el primer exercici de l’entitat,l’any 2000, a acabar l’any 2005amb 550 socis i una inversió de3.595.364 euros. L’evolució com-pleta es pot seguir a la nostra pà-gina web.

+info:www.pangea.org/oikocredit

DAVID FERNÁNDEZCOOP57“JA N'HI HA BANCS CONVENCIONALS QUE

FINANCEN "COMPTES ÈTICS" MENTRE FOR-MEN PART DE LA INDÚSTRIA DE LA GUERRA”

IGNASI BOLEDAOIKOCREDIT“LA GESTIÓ DE L'ASSOCIACIÓ

ÉS INDEPENDENT DE LES ENTI-TATS QUE HI DONEN SUPORT

Page 21: L'Avanç 98

FESTA D’ELEFANT RECORDS AMB LES TRES BIEN ENSEMBLE, WOULD BE GOODS I DJ POLAR

Aquest divendres 17 de febrer a la sala El Loco deValència se celebrarà una festa del segell Elephant Re-cords amb la presència de “Les Tres Bien Ensemble”,“Would Be Goods” i Luis Calvo (DJ Polar), alicients mésque de sobra per a tots els amants de la música Indie, alque cal sumar el regal del CD “Que viva Le Pop editatper Elephant amb la col·laboració de Fortuna Pop”, ambl’entrada del concert.

Per a Les Tres Bien Ensemble, tot comença a la fi de Ge-ner del 97, amb la trobada de Suzette i Philippe desprésd'un concert del grup en el qual per aquell temps milita-va la primera “Me duele el Corasson”. Ambdós descobri-xen que comparteixen adoració pel pop francòfon méselegant i seductor, des de Michel Polnareff fins a Kateri-ne, passant per l'inevitable Serge Gainsbourg i el seu sè-quit de veus fràgils i perverses a parts iguals (FranceGall, Jane Birkin, Brigitte Bardot). Era inevitable queacabessin formant un grup junts, un grup en el qual perdescomptat totes les cançons estarien interpretades enfrancès. El nom de la banda ve de la cançó “Michelle”,dels BEATLES: “Michelle, dt. belle, sont donis mots quivont très bé ensemble" - “Michelle, estimada, són parau-les que van molt bé juntes”, deia McCartney.

Per últim els “Would be Goods”, grup de culte del popanglès que compartirà cartell amb “Les Tres Bien En-semble” en sis concerts conjunts (tres a Espanya, tresen el Regne Unit), en la qual serà la seua primera visitaal nostre país. El grup liderat per Suzette actuarà al cos-tat del grup liderat per Jessica Griffin en tres festes Ele-fant al mes de febrer: el dijous 16 a Barcelona (Apol·lo),el divendres 17 a València (Boig Club) i el dissabte 18 aMadrid (El Sol). Posteriorment, al juny, ambdós grupscompletaran la segona part de la gira conjunta amb sen-gles concerts a Londres, Nottingham i Oxford. Per a l'o-casió també col·laboraran Elefant Records i FortunaPop!

L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

REDACCIÓ CASTELLÓ

Yellow Swans, Tara Jane O’Neil, Negro,Jana Hunter o Castanets són alguns delsnoms que ens visitaran aquest mes de fe-brer. Propostes de qualitat, arriscades ide ressó internacional als escenaris de laPlana. Parlem del Sons, Cicle de Músi-ques Independents de Castelló. El SONScom el propi col·lectiu organitzador indi-ca ,“és un cicle de música independentque es desenvolupa al llarg de l'any en laciutat de Castelló. Amb el Sons pretenemcrear una dinàmica de concerts basada enla qualitat i originalitat dels artistes i sem-pre buscant la sorpresa de l'espectador”. Iaixí ho han demostrat a les seues darre-res edicions, portant als escenaris de laPlana propostes sonores que trenquen elsesquemes habituals de la indústria musi-cal. Organitzat en cicles trimestrals, elSons ha trobat la fórmula per dur a unaciutat xicoteta, a escenaris singulars iacollidors, bandes de gran reconeixementa l’escena independent internacional, i al-hora, mantenir uns preus d’entrades mésque honrats: més de la meitat dels con-certs han estat gratuïts, gràcies al suportd’entitats com la Universitat Jaume I.Noms com Piano Magic, South San Ga-briel, Mark Eitzel, Damon & Naomi o MattElliott són alguns que han passat per acíal darrer any.

FFEEBBRREERR CCAALLEENNTTDes del Sons, el mes de febrer es pre-

para calent. Trencant la que ve sent la lí-nia habitual del cicle de músiques inde-pendents, últimament més centrat a lavessant més tranquil·la del pop o o el rockd’autor, per febrer ens proposen una sèriede propostes més arriscades. D’una ban-

da, el proper dissabte 18 de febrer, a laSala Ricoamor c/Alcalde Tàrrega, estaranYellow Swans: un duo resident en Oa-kland (Califòrnia), format per Pete Swan-son i Gabriel Mindel Saloman (ambdósamb àmplia experiència en fosques ban-des de la costa Oest) i interessat a la im-provisació, l'ús d'instruments elèctrics ielectrònics i la construcció/reconstrucciódel so a través de les seues desinhibidescoordenades musicals: Hardcore, Dub,Death Metal, Hip Hop, soroll, Jazz, Folk i,sobretot, la llibertat creativa explotada almàxim. Des dels seus inicis al 2001 hanrealitzat nombrosos enregistraments icol·laboracions, entre elles crear un segellanomenat Collective Jyrk, on han publi-cat tant discos propis com joies en vinil iCDs de gent com Ghost to Falco, Xiu Xiu,Nice Nice, etc. Després d’auto-produir-sediversos CD-R, singles i EPs en diversesdiscogràfiques, "Bring the Neon WarHome" va ser el seu primer àlbum pròpia-ment dit, un llançament al qual van col·la-borar Jamie Stewart (Xiu Xiu) i AdamForker (Jackie O' Motherfucker). Hanestat definits com “la resposta post-apo-calíptica al minimalisme”, com “nihilismepost-rock” o “un accident de cotxe en elqual segueix sonant death metal a menysrevolucions dintre del plàstic fos i els fe-rros retorçats”. Altres, senzillament, vo-len veure “la banda sonora perfecta per ala brutalitat del món urbà”. El segell ma-drileny Acuarela acaba d’editar el seu EP“Drift”. Si t’agraden bandes com WolfEyes, Black Diu, Coil, Excepter, o AnimalCollective, a ben segur Yellow Swans noet decebran. Per altra banda, el ciclecontinuarà amb els concerts de Jana Hun-ter i Castanets, el proper 22 de febrer,Centre Municipal de Cultura de Castelló,

essent l’entrada gratuïta. Castanets arribaper presentar el seu segon disc “Firstlight’s freeze”, una col·lecció de cançonsentre el folk i la música indie. Per la seuabanda, Jana Hunter, des de Texas, acabade treure disc sota el nou segell de De-vendra Banhart i Vetiver, i presentarà ei-xes cançons seues que alguns han em-marcat dins del pshyco-folk; amb una veude gran personalitat i un potencial tren-cador ben destacable.

Finalitzarà el cicle de febrer amb lesactuacions de Tara Jane O’Neil i Negro,també al Centre Municipal de Cultura Id’entrada gratuïta. Tara Jane O’Neil queja va treure disc amb Acuarela, el “YouSound, Reflect” (2004), arriba a Castellóper despullar la seua particular formad’entendre el folk d’autoria, cançons inti-mistes i emocionals amb una més quedestacable veu. En definitiva, tot un se-guit d’actuacions que faran les delícies detotes aquelles persones que segueixen deprop l’escena independent internacional,o bé, que aposten per propostes musicalsinnovadores i singulars.

18 febrer EL HIJO + YELLOW SWANSSala Ricoamor c/Alcalde Tárrega, 24.Castelló.19:00 hores 8 euros

22 febrer CASTANETS + JANA HUN-TER Centre Municipal de Cultura c/ An-toni Maura, 4. Castelló. 20:00 hores En-trada gratuïta

24 febrer TARA JANE O'NEIL + NE-GRO Centre Municipal de Cultura c/ An-toni Maura, 4. Castelló. 20:00 hores En-trada gratuïta

+ INFO:www.septiembrerecuerdos.comwww.acuareladiscos.com

SONS OMPLI DE MÚSIQUES INDEPENDENTS CASTELLÓ

ALGUNS DELS PARTCIPANTS AL FESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT “SONS” DE CASTELLÓ

Page 22: L'Avanç 98

22 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

EXPOSICIÓ

ELS PAPERS RETORNATS

DAVID SASTRE BARCELONA

En aquesta mostra representativaes poden veure 119 documents,dels quals 82 pertanyen als origi-nals retornats i 37 són reproduc-cions d'alguns dels documents quetornaran en una segona fase, enca-ra per concretar. En aquest sentit,Pasqual Maragall va apuntar que aCatalunya "no li hagués calgut "aquesta exposició, perquè "un po-ble que no hagués perdut la seva lli-bertat, mai no hauria tingut una ex-posició com aquesta", que acull totauna sèrie de documents "perdutsen un malson que tant de bo mai nos'hagués produït", en clara al·lusió ala Guerra Civil.

D'entre els originals exposatsdestaca l'Estatut de 1932 aprovatper les Corts Generals Espanyoles,una carta oficial d'agraïment delPresident Companys al Presidentde la República Mexicana per l'es-forç d'acollida d'exiliats republicansper part d'aquell país, documentsque donen fe de la condició maçò-nica del President Companys i cre-dencials de guerra de la desapare-guda Conselleria de Defensa. Entreels documents reproduïts desta-quen varis pòsters propagandístics icarnets d'afiliats als sindicats de l'è-poca. A la mostra també s'explicacom l'exèrcit franquista va operarper tal de confiscar aquests docu-ments amb la finalitat de recopilarinformació sobre entitats i individusque defensaven la causa de la repú-blica.

En el discurs d'inauguració insti-tucional al Palau Moja, Pasqual Ma-ragall va dir que "Avui Catalunya esretroba amb un tros de la seva prò-pia història, amb si mateixa" ambtots aquests documents ja arxivatsa l'ANC. En el mateix parlament elPresident de la Generalitat va des-tacar "la gran tasca realitzada perentitats públiques i privades i la jus-tícia històrica aconseguida, tot i ladificultat en tot el procés del retorni els despropòsits patits". Maragallva ressaltar per sobre de tot duescondicions per les quals ha estatpossible en gran mesura el retorndels documents espoliats per lestropes franquistes: el compromís ila perseverança de qui els reclama-va, com la Comissió de la Dignitat.

A la inauguració, on també hi vanestar presents Ernest Benach, Pre-sident del Parlament de Catalunya,Caterina Mieras, Consellera de Cul-tura, i Joan Clos, alcalde de Barce-lona, es van poder veure personali-tats com Joan Rigol, membre de la

Comissió de la Dignitat, Joan Ran-gel, Delegat del Govern Central aCatalunya, Joan B. Cuyas, historia-dor, Jaume Sobrequés, director delMuseu d'Història de Catalunya i Fe-rran Mascarell, regidor de Culturade l'Ajuntament de Barcelona.

El difícil i definitiu retornEl retorn d'aquests papers, dema-nats des de la restauració de la de-mocràcia, no ha estat pas mancatde dificultats. Fa més de vint-i-cincanys se'n feia el primer intent de re-clamació per part de Josep Benet,diputat del Parlament de Catalun-ya. La primera petició oficial no latrobem històricament fins al 1995per part del govern de CiU, en-capçalat per Jordi Pujol. Al marçd'aquell any el Govern Central delllavors president socialista FelipeGonzález, va acordar restituir elsdocuments a la Generalitat de Cata-lunya, tot i que mai es va fer efecti-va aquella promesa per part de l'e-xecutiu socialista. Malgrat aquestprimer intent, no és fins al 19 de ge-ner d'aquest any que trobem el pri-mer comunicat oficial per part del

Govern Central Espanyol amb ins-truccions per la seva devolució aCatalunya. Aquell dia la pròpia Mi-nistra de Cultura va comunicar viacarta a la Consellera de Cultura iTurisme de la Junta de Castilla yLeón, Silvia Clemente, que els 500lligalls amb documents espoliatsdurant la Guerra Civil a la Generali-tat de Catalunya i arxivats a de l'Ar-xiu de la Guerra Civil de Salamancas'havien de tornar a la Generalitatde Catalunya.

Després d'un últim recurs de l'a-juntament de Salamanca que obligàals funcionaris del ministeri de Cul-tura a aparcar les camionetes a 50metres de l'Arxiu mentre recollientota la documentació en carretilles,els papers van viatjar sense escortaoficial fins a la seu del ministeri aMadrid, on es va comprovar i certi-ficar que en les caixes es trobava elcontingut íntegre dels documentspertanyents al govern català. Apro-fitant aquesta escala, els docu-ments van romandre bloquejats du-rant uns dies davant la incertesa ju-rídica d'una suspensió cautelar, unaincertesa que l'Audiència Nacional

va esvair el 26 de gener autoritzantdefinitivament el trasllat dels lligallsa l'Arxiu Nacional de Catalunya. Elspapers finalment arribaven el 31 de

gener d'aquest any, més de sis dè-cades després de la seva confisca-ció per part de les tropes franquis-tes.

EFE

El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va inaugurar el passat dissabte 4 de gener la mostra “El retorndels documents confiscats a Catalunya” al Palau Moja de Barcelona, en el que va considerar un acte d'altíssim contingutsimbòlic després de més de 25 anys de reclam i un gran assoliment pel país. L'exposició, que romandrà oberta fins al 12 demarç, és una mostra dels 500 lligalls arribats a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Page 23: L'Avanç 98

L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006 23

TÒFOL CRUZ CASTELLÓ

El passat 4 de febrer, el mateix dia quecumplia 85 anys, moria Betty Friedan,possiblement una de les veus més signifi-catives dins del feminisme al segle pas-sat. Autora de “La mística de la femini-tat” (1963), es pot considerar que juntamb “El segon sexe” (1949) de Simonede Beauvoir, ha estat un dels textos fe-ministes referencials de l’ultim mig segle.Friedan s’emmarcava dins del que es vaconsiderar la Segona Onada feminista,als anys 60 i 70. És en aquests anys quana molts països occidentals es dóna perreconeguda una suposada igualtat legal, iles dones disposen també d’igualtat dedrets. Tanmateix, hi ha alguna cosa queno funciona. Allò que Friedan assenyala-ria “un problema sense nom”: moltes do-nes que havien treballat durant la gue-rra, o havien anat a la universitat, es tro-baven que en casar-se, havien de limitarla seua vida a l’espai domèstic: a treballara casa i a tenir cura del seu home, filles ifills. Esdevenint la vida de les dones en“una passiva i infantilitzada domestici-tat” que convertia a milions de dones enpersones insatisfetes i sense estímuls.De cara a l’exterior, tot semblava anarbé, hi havia una “suposada igualtat” –quetancava, clar, a les dones a casa- però larealitat és que, com va assenyalar Frie-dan, “cap dona té un orgasme abrillan-tant el sòl de la cuina”.

Així, l’autora nord-americana ens pre-sentava des del seu assaig, una denúnciad’aquest estat de les coses: un sistemaeducatiu desigual per xiquets i xiquetes,la discriminació laboral, els missatges se-xistes, les teories freudianes, etc. Tot unseguit de qüestions que tot i que avui po-den semblar senzilles de veure o denun-ciar, cal veure com en aquests anys enca-ra no havien estat posades damunt lataula o assenyalades en una agenda polí-

tica.L’any 1966 va contribuir a fundar l'Orga-nització Nacional per a les Dones(NOW), la que va ser una de les organit-zacions feministes més potents d'EstatsUnits, i un dels màxims exponents delfeminisme liberal. En aquest sentit, po-dem considerar com el feminisme liberales caracteritzava per definir la situacióde les dones com una de desigualtat -i nod'opressió i explotació- i per postular lareforma del sistema fins a assolir la igual-tat entre els sexes. Les liberals comença-ren definint el problema principal de lesdones com la seua exclusió de l'esferapública, i propugnaven reformes relacio-nades amb la inclusió de les mateixes enel mercat laboral. Alhora, des d’un prin-cipi van treballar aspectes com promou-re a les dones per a ocupar llocs públics.Aquest posicionament es distanciavaamb el que estava sent el discurs del fe-minisme radical, més difós entre l’esque-rra i les joves que no pas les posicions li-berals, i amb un fort protagonisme du-

rant aquestes dècades.Nascuda l’any 1921 a Peoria (Illinois), alsdarrers anys havia centrat els seu es-guard i preocupacions a continuar inves-tigant en aspectes relacionats amb l’eco-nomia i les politiques socials, així com lesseues influències a sectors com les do-nes o les persones majors. En aquestsentit, en una entrevista recent assenya-lava que “assolir una paritat de gènerepel que fa als ingressos és la principalprioritat per a assolir la igualtat en laseua totalitat. La igualtat econòmica ésuna gran necessitat per a les dones. Te-nir una ocupació que brinda ingressossignifica que la dona pot tenir a més unaforça més igual en el procés polític. Peròels ingressos no constituïxen l'únic bene-fici que les dones troben en el treball.Més enllà del monetari és imprescindibleformar part del treball continu d'una so-cietat. No obstant això, els ingressos sónalguna cosa tan important en la societatactual que d'ells depèn la igualtat o l'ex-clusió.”

S’HA MORT BETTY FRIEDMAN REFERENT FEMINISTA MODERN

AL MARGEN VALÈNCIA

En 1986 un grup de militants lliber-taris, més o menys desencantatsamb les direccions que tots els movi-ments –inclòs l'anarquista- estavenprenent, va obrir un local, un ateneullibertari, en el Barri del Carme deValència. Es pretenia crear un espaion la cultura i les idees poguerencontinuar buscant alternatives altedi i l'ordre que els nous temps im-posaven. No sabem si tot això s'haaconseguit, però des de llavors AlMargen ha sigut un refugi, un oasi,per a totes les gents que han arribatamb ganes de treballar, de debatre,de proposar. Han sigut vint anys decompromís, de lluites, de reflexions,de projectes, de somnis; també defracassos, de derrotes, de decep-cions. Però, una vegada i una altra,ens hem tornat a alçar, a llepar-nosles ferides i hi ha tornar a somiar unmón millor i més divertit. A mig camíens vam canviar de local; El Carme,el nostre vell barri de sempre s'afo-na. Vam passar del carrer de Baix alcarrer Palma, però seguim amb lesmateixes inquietuds; continuem fentles mateixes coses: debats, exposi-cions, teatre, cine, música, excur-sions, ràdio, literatura i –com és na-tural- reivindicant i revisant el nos-tre pensament llibertari. Ens apun-tem contra tots els bombardejos i afavor de tots els bombardejats. Vamestar en els primers passos de la FiraAlternativa, de la Mostra del LlibreAnarquista, dels Pintem del Carme,de qualsevol projecte destinat a per-dre diners i guanyar amics. Encaraens va quedar temps per a editaruna vintena de llibres, per a traureuna revista que ja dura 14 anys, pera convocar un certamen de relatsque ja va per la seua VIII edició, per

a tindre en peu una biblioteca i unapàgina web. Mai no oblidem oferir lanostra solidaritat als què lluiten, alsque anhelen la llibertat entre reixes,als que construïxen utopies… Ara,en el nostre XX Aniversari, estem re-passant la nostra història, veient elsamics i els somnis que ens hem dei-xat en el camí. Però volem celebrar-lo, compartir la nostra alegria i elsnostres dubtes amb tota la gent queens coneix, que coneix aquest ate-neu llibertari, i amb la que encara es-perem conéixer. Serà tot un mesd'activitats, modestes si es vol peròsummament interessants. Hem co-mençat el dia 2 de febrer, però espe-rem aguantar fins al 25. T'apuntes?Clar que sí! Encara ens queden totesaquestes activitats pendents: Dijous,16 de febrer: 19´30 h. Recuperant laMemòria Hsitòrica:Projecció del ví-deo “El Canal dels Presos” i Xarradade la Fundació Salvador Seguí. Di-vendres, 17 de febrer: 19´30 h. Inau-guració exposició: “20 anys en lahistòria de l’Ateneu” 22´00 h. Cine:Cicel Radiografia Social en colors:“Roig”, de Krzysztof Kieslowski. Dis-sabte, 18 de febrer: 23´00 h. Teatre:Fragments de “La Vida de Brian”.Dijous, 23 de febrer: 19´30 h. Debat:Lleis Públiques en làmbit privat. Di-vendres, 24 de febrer:22´00 h. Cine: Viure reciclant “Els Espigoladors I L'Espigoladora”,d'Agnes Vardà. Dissabte, 25 de fe-brer: 19´30 h. Tarde de Contes: Pre-sentació llibre VII Certamen i basesVIII 21, 30 h. Festa XX AniversariSopar (cal reservar el tiquet) Actua-cions de: Caldito i Del dichoa al he-cho: Bar, marxa, amistat, bon “rot-llet”…

+info:http://www.nodo50.org/almargen

ATENEU LLIBERTÀRI“AL MARGEN” SÓN VINT ANYS

Page 24: L'Avanç 98

24 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

XARXA URBANA VALÈNCIA

València ha viscut profundes trans-formacions en els últims cinc anys.Els seus antics problemes i agutsdèficits contrasten amb els barrisnous i els grans projectes urbanís-tics, i en el seu renovat paisatgehumà es conjuguen diverses ètnies,mentalitats, orígens, cultures i ac-cents que l'enriqueixen i la conver-teixen en una ciutat dinàmica, ober-ta i emprenedora. Pensant en aixòsorgeix Xarxa Urbana. Neix com unnou espai comunicatiu per a facilitarl'intercanvi, el coneixement mutu, laretroalimentació i el contacte entreaquells que generació rere genera-ció han habitat en la ciutat del Turiai aquells que la van escollir per aconstruir altre projecte de vida. Dis-tribuït gratuïtament, aquest periò-dic serà una autèntica Xarxa Urba-na, una xarxa per a estrènyer llaçosi crear vasos comunicants per aconèixer-nos i reconèixer-nos en ladiversitat. Així, la societat civil, ex-pressada en moviments veïnals, co-merciants de barris, immigrants,grups de dones, artistes, mestres,estudiants, persones majors, coope-rativistes, empleats, discapacitats,treballadors autònoms, gestors cul-turals, artesans, empresaris, grupspolítics i molts altres, tindran aXar-xa Urbana. Xarxa oberta, pluricultu-

ral, democràtica i participativa, nexeentre tots els nous actors urbans deValència. Xarxa Urbana part de lanecessitat de posar en contacteunes realitats amb unes altres, unacultura i dues llengües nadives ambl'amalgama cultural, que es vivènciaen els carrers. Coneixements, expe-riències de vida, reivindicacions veï-nals, serveis, projectes i totes aques-tes realitats ciutadanes que estanabsents dels grans mitjans de comu-nicació, són la seua matèria primera.En el seu primer lliurament hi ha di-versos temes a destacar: ensenya-ment de l'àrab en un col·legi deValència; una mirada històrica i ac-tual del mercat central; un reportat-

ge sobre la València multiculturalamb les veus d'alguns nous habi-tants, un suplement sobre Campa-nar recupera cròniques, personat-ges i història de l'antic i tranquil po-ble, avui barri densament poblat;entrevista a la presidenta de la Fe-deració d'Associacions de Veïns deValència, etc. La presentació va serel passat dijous el Centre Excursio-nista. Amb la participació de RafaXambó i Francesc Martínez de laUnió de Periodistes i Miquel ÀngelFerris, Coordinador de Xarxa Urba-na (a la foto).

contacte: [email protected]

NEIX UN NOU PERIÒDIC LOCAL A VALÈNCIA : XARXA URBANA

JM TORRES VALÈNCIA

El realitzador britànic MikeLeigh, renova en ‘Todo o nada’,el seu compromís amb les clas-ses menys privilegiades de la so-cietat britànica actual. Aquestavegada assistim, i ens involu-crem, a la realitat que envolta lesvides d'un taxista anomenat PhilBasset (Timothy Spall) i la seuadona, Penny Basset (LesleyManville), caixera d'un super-mercat. Ambdós pares de Rachel(Alison Garland), netejadora enuna residència d'ancians i deRory (James Corden), exemplede jove en l'atur. La vida de tots,

es vora transformada davant l'a-rribada d'un fet tràgic que can-viarà les seues vides. Un film in-teressant, amb una direcciód'actors insuperable, que capta ala perfecció la sordidesa de lavida, dels quals difícilment arri-ben a fi de mes, però que alhoradestaca, el que hi ha en l'ésserhumà de digne i solidari. La mi-rada de Leigh és realista, no pre-tén demostrar res i a més, ho fa,amb una precisió del tot commo-vedora. En la línia de la seua an-terior i excel·lent treball; ‘Secre-tos i Mentiras’, ‘Todo o Nada’ res-salta per la seua honestedat i laseua coherència.

LES DIFICULTATS DEVIURE DE MIKE LEIGHA “ALL OR NOTHING”

RÀDIO MALVA VALÈNCIA

Ràdio Malva porta 8 anys des de la Mal-va-rosa oferint els micròfons de l’emisso-ra, entre altres possibilitats, als PoblatsMarítims, per a qui vulga difondre elsseus pensaments sobre la situació delbarri. Contra l’ampliació de l’avingudaBlasco Ibáñez i les regates d’aquells queblanquegen euros i dòlars però mai en-tren a la presó perquè no està feta per aesta classe de gent. Opinant tant delsabusos d’aquells que es creuen més legi-timats per a fer-ho, com de les resistèn-cies de qui es creu més feble pel motiuque siga. Mitjançant entrevistes, debats,poesia, música...i també activitats al ca-rrer. Fent d’altaveu per als col·lectius so-cials. Defensant una convivència fona-mentada en la comunicació horitzontal.Buscant les causes i conseqüències, elspros i els contra de cada tema, per talquè cadascú puguem construir una opi-nió pròpia i comprendre millor el món alqual vivim. Interpretant la cultura comun fet popular, gens elitista, necessariper créixer individualment i col·lectiva-ment, es tinga l’edat que siga. Intentantfomentar l’autoorganització sense i con-tra els grans capitals, tot i que sense es-

perar cap meta final a la cantonada. Eldret a opinar, en cada moment de lesnostres vides quotidianes, comença percadascú de nosaltres. Ara bé, allò cert ésque sempre arriba algú altre i t’empren-ya fins als nassos. Per exemple, cada vol-ta que reformen una llei sobre la llibertatd’expressió ens retallen tot allò que po-den i que ens deixem retallar. Fins a hui,hem vist (a la freqüència modulada en-tre molts exemples) com van precintaralgunes ràdios lliures (anys 80), tot i quetornaren a emetre en poc de temps. Ambla nova llei, que van aprovar al teatre deles seues corts, el passat 5 de juny vol-drien fer de nosaltres, com sempre, unscu-cuts de rellotge. Res de nou. Hem decontinuar raonant, indignar-nos i ac-tuar... però sorpren dre’ns?! Si de cas, elfet que siga ara i no abans. Amb lesllicències d’emissió acabaran amb la, finsa hui, considerada situació d’al·legalitatper tal d’estendre la il·legalitat sanciona-da. Açò ens hauria de fer recordar queles lleis no les fan mai per defensar laciutadania (encara que algú es vulgacreure allò de “l’interés general”). Mésbé pensen primer en les seues empresesi els seus interessos; de fet, l’esborrany elredacten els propis empresaris. Dictadu-

ra del Capital. També en diuen mercanti-lisme. No es tracta tant, en conseqüèn-cia, de ser escèptics com de no confor-mar-se amb el seu esquema. L’altra llei,l’estatal, desitja que vol reconéixer lesemissores que no som governamentals nid’empreses privades però amb unes con-dicions tan desiguals (però tant!) quedeixen clar la intenció de recordar-nos elseu pacte a la “Transició”: “tot ciutadà tédret a expressar-se lliurement... peròsempre que les crítiques al PensamentÚnic les facen vostés en veu baixeta...tan sols en veu molt baixeta” Això ésconformar-se amb poc? O més bé és unaaltra lectura que tampoc vol cuestionar-se el principi mercantilista? Igual quesucceeix amb la creixent indústria mili-tar oculta, l’especulació immobiliària, lespresons, amb les conseqüències del ra-cisme, el patriarcat, el classisme o tants

altres temes socials quotidians. Parlemde la negació constant de les llibertatsindividuals i col·lectives sota el seu “lliu-re comerç”, per part de les institucionsque ens diuen representar tan “de-mocràticament”. Nosaltres hem tornat aemetre des de fa poc, al 105.0 de la FM,després d’un parèntesi, massa llarg d’ex-plicar ací. Només escrivim estes paraulesper recordar que als “barris perifèrics” hiha gent que continuem amb ganes de direl que pensem. I açò ha segut possibleperquè també hem aprés a ser autodi-dactes. I també, per què vegem la false-dat quan ens diuen allò de què per tindre“dret a ser més lliure” has d’invertir mésdiners i acceptar un comportamentmenys beligerant respecte dels depreda-dors i tirans socials... Hem de comprar,doncs, les nostres llibertats? I quin preupagaríem a la llarga? O millor dit, quina

mena de llibertats reals tenim.? Per aixòens estimem més recordar les diversesformes d’expressió possibles. I això síque és natural. La contrainformació (re-flexions participatives) encara serveixper a resistir a les seues injustícies, com-batre les seues mitges veritats i els nos-tres errors. Per tal de no oblidar la recer-ca d’una coherència quotidiana, que maiserà completa, però que és necessàriaper no acabar institucionalitzats ni atu-rats pel derrotisme. Una ràdio per exem-ple, és un mitjà més per expressar opi-nions, com tants altres. Ni millor ni pit-jors. El que conta són els resultats de lafeina que es fa. Allò prioritari no té perquè ser arribar a quanta més gent millor.Si més no, de sempre, tindrá més impor-táncia el que es fa, el com es fa i el per-què es fa, i amb qui, a cada barri., que nouns proyectes en els que només s’identi-fiquen els convençuts de sempre, perbona que siga la intenciò. El teixit socialdel que sempre parlem, s’aconsegueixmantindre millor en el tu a tu. O no?. Percert, el dissabte 4 de març, a la LlibreriaAssociativa Sahiri (carrer Danses núme-ro 5) junt al Mercat Central, voldríemparlar de tot açò. Primer vorem la pel·lí-cula “Radio Favela” a les 18.00 hores. Idesprés del debat obert hi haurà un so-par de xuclar-se els dits per recolzar l’au-togestió d’aquests projectes inconfor-mistes.

Assemblea oberta dimarts de 20 a 22 hores a l’avinguda Malva-rosa número 10 baix. 96 371 15 29 [email protected]

RÀDIO MALVA, DRET NATURAL A OPINAR

Page 25: L'Avanç 98

L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS

19.30. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de divendres.

20.45. CasaBlanca. Redifusió delprograma de divendres.

21.30. L'Info. Notícies de València,Espanya i el món. Presenten: JuliEsteve i Lucía Calvo.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIMARTS

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dilluns.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dilluns.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIMECRES

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dimarts.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dimarts.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIJOUS

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusió

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió

21.10. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIVENDRES

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusiódel programa de dijous.

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dijous.

21.10. Watts.

21.30. L'Info. 22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo. Entrevistesd'actualitat. 23.30. Infoborsa.

23.35. Casablanca. Presenta:Blanca Gras. Programa dedicat a lainformació cinematogràfica i alscurts.

00.15. L'Info. Edició de mitjanit.

00.50. La nit d'InfoTV.

DISSABTE

18.00. CasaBlanca. programadedicat a la informaciócinematogràfica i a l'emissió decurtmetratges. Presenta: BlancaGras (redifusió).

18.40. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels més interessants.

21.45. Els Reportatges d'InfoTV.

22.15. Me n'InfoTV. L'humor de PauBlanco.

22.30. Les Entrevistes d'InfoTV. Lesentrevistes de la setmana.

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIUMENGE

18.30. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels debats mésinteressants.

20.30. La setmana. Totes lesnotícies de la setmana.

23.00. Les Músiques d'InfoTV. Lesactuacions més interessants detota la setmana.

00.15. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

NOTES

Durant la resta de les 24 hores deldia, InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistesd'InfoTV, Els debats d'InfoTV iMeninfoTV, que recuperen elsmoments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula, el microespai dedicat a lanostra llengua.

InfoTV ofereix durant la setmanaemissions especials com laretransmissió de l’homenatge aBasset, els partits del GandiaBàsquet de la lliga LEB 2 o lessessions de la Generalitat.

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

18:00 - 18:30 Radio Ciencia

20:00 - 22:00 La Maldición deMalinche

23:00 - 01:00 El Perito Pirómano

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Nuevaradio

18:30 - 20:00 Docu RK

20:00 - 21.30 La Poesia/El taller delos etc.

21:30 - 22:00 Radiociencia

23:00 - 01:00 La Descoberta

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club de amigos delcrimen

22:00 - 00:00 Klartelera

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

18:30 - 20:00 Altaveu

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

AGENDA

Convocatòries

ESTATUT

L’estatut de laVergonya i entrevistes

MÚSICA

Videoclips Aquarel·la

SOMRIU

L’antiheroi Càlico ialtres curiositats

ESPECULACIÓ

Construcció senselímits; construcció uncercle viciós ?

MICHAEL MOORE

La crua realitat

REVISTA DE PREMSA

Premsa Alternativa ireportage sobre “XarxaUrbana”

IMMIGRACIÓ

Conflicte dels queviuen sota els ponts

INTERNACIONAL

Reportatge especialdibuixos Mahoma; LaVida de Brian

ECOALIA

Nou espai d’ecologia

CURTS

Secció especial decurtsmetratges

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

Page 26: L'Avanç 98

26 L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

Per a jugar-hi cal fer dosequips, ja mitjançant qual-sevol fórmula de repinyar,com ara fer peus, o sim-plement amb una distri-bució a sorts. És desprésquan es delimiten els tresespais del joc. Dues ratllessepararan el territori decada grup, entre les qualsquedarà la zona neutral.

El joc comença amb l’eixi-

da de la persona que tingael torn, qui es dirigirà al te-rritori oposat per tal de re-alitzar el senyal o palma-deta a la mà de qui volenque ens perseguesca. Apartir d’açò, correrem capal nostre espai. Si aconse-guim arribar-hi sense queens toquen, caldrà fer lamateixa operació peròamb el canvi d’equip pro-tagonista. En cas de ser to-cat de camí cap a la nos-tra zona, o si travessem la

ratlla oposada, passarem aformar part de l’espai del’altre equip, i podrem tor-nar al nostre si una perso-na del nostre grup ens aga-fa de la mà i correm ambella cap a la nostra zona,després d’haver fet la pal-madeta.

La partida s’acabarà se-gons el que s’haja pactat:retenció de tot l’equip opo-sat, o en el moment ques’estime convenient.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: Moros i Cristians

Page 27: L'Avanç 98

L’Avanç Informació, 17 de febrer de 2006 27

DISCOS LLIBRESROGER MASMÍSTICA DOMÈSTICA

ANNA COLLRoger Mas (Solsona, 1975) continua amb la seuasingular carrera. L’acabat 2005 ens ha deixat el seucinquè disc: “Mística domèstica”. Una obra rodonaon el solsoní ens obre a les genials possibilitats delseu eclecticisme creatiu i interpretatiu. Partint de lacançó d’autor i mirant cap al pop, Mas ens sedueixde principi a fi: unes vegades personal, altres vitalis-ta, altres surrealista, altres cru. I el que sura per totel disc és un desig d’innovar i cercar nous potencialsper la cançó, que a ben segur acabaran per situaraquest disc en una de les més destacables aporta-cions a la cançó en la nostra llengua. Ahí estan te-mes com “L’home i l’elefant”, “Si tu m’ho dius” o“La ciutat de l’astoret” per només destacar tres. Re-alitzat sota la producció de Raül Fernàndez (Refree),el disc demostra que la seua trajectòria farcida decol·laboracions de luxe amb gent com Eduard Cani-mas, Gerard Jacquet, Jaume Sisa, Pau Riba, MiquelGil, Lídia Pujol, Cris Juanico o Pomada, no ha estatcasual. Necessari.

TÒFOL CRUZNoam Chomsky (Filadelfia, 1928) és un dels pocs intel·lec-tuals que han portat una més que respectable trajectòria, ique a dia d'avui no ha necessitat caure al circ de les patèti-ques entregues davant la galeria. Creador de la teoria de lagramàtica generativa, sovint considerada com la contribuciómés significativa en el camp de la lingüística teòrica delsegle XX, o de la classificació dels llenguatges formals entermes del seu poder generatiu, Chomsky no només ha des-tacat pel seu treball lingüístic.

El seu posicionament polític -declarant-se ell mateix com asocialista llibertari en un lloc com els EUA-, l'ha dut a carac-teritzar-se per un ferm activisme, una explícita denúncia dela política exterior nord-americana o un qüestionament delpaper dels mitjans de comunicació de masses als nostresdies. Ara bé, si aquests detalls podem considerar que formenpart del Chomsky més conegut, trobem com la darrera edi-ció sorgida sota el segell de Columna, ens mostra una altravessant menys coneguda del professor de Filadelfia. Parlemdel llibre "L'educació; la millor forma per formar personeslliures i amb criteri", una interessant compilació de textosescrits entre els anys seixanta i l'actualitat, on Noam vaposant damunt la taula diferents qüestions relacionades ambels sistemes educatius del nostre temps.

Des de les pàgines de "L'educació", es posen de relleu aspec-tes com el sistema educatiu nord-americà, es llencen apuntsal voltant de l'elaboració dels plans d'estudi, aproximacionsa les teòries educatives llibertàries, es posa de relleu elpaper de les persones educadores i intel·lectuals, o la neces-sitat d’implicar la comunitat educativa amb la societat a laque pertany, així com també eixen aspectes tan vigents alsnostres dies com les perilloses relacions entre les universi-tats i les grans empreses.

En definitiva, ens trobem amb una més que interessantaportació per totes aquelles persones interessades o vincula-des al món de l’educació, un excel·lent document que nonomés realitza acurades anàlisis, sinó que a més llença refle-xions per no oblidar que l’agenda del debat educatiu i delscol·lectius d’ensenyants ha de continuar oberta i crítica.

PPeerr ll’’eedduuccaacciióó lllliiuurree ii aammbb ccrriitteerriiL’EDUCACIÓ NOAM CHOMSKY

Ed. columna, 2005.Preu: 18 euroswww.columnaedicions.com

Ed. K Industria, 2005.Preu: 10 euros.www.rogermas.netwww.kindustria.com

MANTA RAYTORRES DE ELECTRICIDAD

ANNA COLLLa banda de José Luis García, Nacho Alvarez, FrankRudow i Xabel Vegas apareixen ja amb el seu sisèdisc. Els asturians, esdevinguts en una de les ban-des estatals amb més projecció internacional a nivellindependent, continuen amb la seua particular formad’entendre el rock contemporani: obert d’esguard,inquiet i a la recerca constant. I això, els ha dut entred’altres coses, a assolir un so propi, compacte i creï-ble: el so de Manta Ray. Post-rock, post-punk, mos-trant-se intens, cru, físic, estimbador per uns mo-ments; per altres, esdevé atmosfèric i introspectiu.“Torres de electricidad”, sota la producció de KakiArkarazo (Negu Gorriak, Chucho, Hank, Anari,...) imasterització de Roger Seibel (Calexico, Yo La Tengo,Tortoise,...), descarrega tota la potència que circulaper les torres, per continuar traçant eixa singular igran trajectòria anomenada Manta Ray.

Ed. Acuarela, 2006.Preu: 11 euros.www.acuareladiscos.comwww.mantaraysite.com

Page 28: L'Avanç 98