L'ANTIC RÈGIM

31
(s. XV I– XVIII) L’antic règim

description

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA 2014 Descripció dels principals trets econòmics, politics i socials que van caracteritzar l'Europa de l'Antic Regim . Nota: Es recomanable descarregar la presentació per poder visualitzar les animacións i activar els "links" d'ampliació de la informació.

Transcript of L'ANTIC RÈGIM

Page 1: L'ANTIC RÈGIM

(s. XV I–XVIII)L’antic règim

Page 2: L'ANTIC RÈGIM

Índex

1.- Introducció:

2.- Característiques de l’Antic Règim

L’ANTIC RÈGIM ( S. XVI – XVIII)

2.1- L’organització Social: Societat Estamental

2.2- L’economia de l’Antic Regim: Economia Agrària

2.3- L’organització Política: L’Absolutisme monàrquic.

3.- La Cultura a l’Antic Regim: La Religió explica el món.

Page 3: L'ANTIC RÈGIM

1.- L’Antic Règim: Introducció

INTRODUCCIÓ:

Anomenem Antic Règim al Sistema econòmic, polític, social i cultural existent a Europa des de el Renaixement (s. XV) fins el segle XVIII

El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduït pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de la revolució i a la qual, la mateixa revolució havia de posar fi.

Però …com era aquesta societat a la que els francesos volien posar fi amb la revolució ?

Quines característiques socials, econòmiques i polítiques tenia aquesta societat, a la qual els revolucionaris francesos van anomenar Antic Règim ?

Page 4: L'ANTIC RÈGIM

2.- L’Antic Règim: Característiques

CARACTERÍSITQUES DE L’ANTIC RÈGIM

L’Antic Règim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida existent a Europa abans de la Revolució presentava com a principals característiques econòmiques, polítiques, socials i culturals les següents:

Una economia i una població estancada

Una societat estamental: Privilegiats i NO Privilegiats

Un sistema polític absolutista: Monarquia Absoluta

Una cultura dominada majoritàriament per la religió

Page 5: L'ANTIC RÈGIM

2.1- L’Antic Règim: L’Organització Social

L’ORGANITZACIÓ SOCIAL

L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement)

Aquesta forma d’organitzar la societat havia estat heretada de l’Edat Mitjana, i en ella es podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funció diferent dins de la societat:

1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %)

2- El Clergat Encarregats de pregar i assegurarla protecció divina (1 %)

3-El Tercer Estat:

La majoria de la població (90 – 95 %) S’encarrega de produir per tots els bens materials que la societat necessita ( pagesia, burgesia, classes populars)

Page 6: L'ANTIC RÈGIM

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESILGUALTAT CIVIL, és a dir, no tots els individus que formen la societat són considerats iguals.. La qual cosa divideix la societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats.

DESIGUALTAT CIVIL

PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATSMinoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat)

El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és adir no es podia canviar de grup o estament.

Page 7: L'ANTIC RÈGIM

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

LA NOBLESA

Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis.

El seu poder i riquesa es basava:

La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes)

Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes...Access a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església ...

Exempts de pagar impostos

Cal Diferenciar

Noblesa de la Cort

Noblesa de Províncies

Menys rendes i més modesta

Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts càrrecs a l’administració i a l'exèrcit. Porta una vida de luxe i ostentació

Page 8: L'ANTIC RÈGIM

Imatges de la Noblesa

Page 9: L'ANTIC RÈGIM

Imatges de la Noblesa

Page 10: L'ANTIC RÈGIM

Imatges de la Noblesa

Page 11: L'ANTIC RÈGIM

EL CLERGAT

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

És l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos.

DIVIDIT

Alt Clergat:

Baix Clergat

- Bisbes- Abats- Cardenals

- Sacerdots

- Monjos- Frares

Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus privilegis.

Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis.

VIUEN DELSINGRESSOS

Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església

Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats urbanes de les quals reben rendes o impostos.

Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.

Page 12: L'ANTIC RÈGIM

Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis.

Podem Diferenciar

EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS)

Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment.

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia

Page 13: L'ANTIC RÈGIM

ELS CAMPEROLS ( PAGESIA )

Constitueixen el grup més nombrós de tota la població del Antic Regim.

Exemple: França 1789. Població 25 milions

Viuen i treballen al camp. Realitzen tasques agrícoles i ramaderes.

Pateixen pèssimes condicions de vida: Dieta pobre i poc variada. Gran mortalitat i curta esperança de vida.

La major part dels impostos requeien sobre ells (reials, eclesiàstics, senyorials ...)

Manca de formació cultural: Analfabetisme.

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

20 milions eren pagesos

Page 14: L'ANTIC RÈGIM

Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries.

2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social

Page 15: L'ANTIC RÈGIM

La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic ...

Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel creixament de la població i la pujada dels preus dels aliments.

LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )

2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social

Page 16: L'ANTIC RÈGIM

Imatges: Classes Populars Urbanes

Page 17: L'ANTIC RÈGIM

Es el grup dominant dins del Tercer Estat.

Viuen a les ciutats i és dediquen als negocis augmentant de forma continuada la seva riquesa. Alguns arriben a ser més rics que els nobles.

Gaudeixen de bones condicions econòmiques i bones condicions de vida però no tenen privilegis.

No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la societat per obtenir un major reconeixement social.

LA BURGESIA

2.1.- L’Antic Règim: L’Organització Social

Tenen formació cultural.

Page 18: L'ANTIC RÈGIM

Imatges: Burgesia

Page 19: L'ANTIC RÈGIM

Una legislació pròpia diferent a la dels privilegiats.

Les Carregues Fiscals: Sols ells els paguen el impostos

Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:

L’ Oposició als privilegis i el desig d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat davant la llei)

LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT

2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social

Page 20: L'ANTIC RÈGIM

L’ECONOMIA DE L’ANTIC REGIM

Les activitats econòmiques principals eren l’agricultura I la ramaderia

- ECONOMIA AGRARIA (RURAL)

(80% - 90% població viva i treballava al camp)

2.2- L’Antic Règim: Economia

La Riquesa residia en la terra PROPIETAT VINCULADA(Títol nobiliari, Església, municipi, corona)

Agricultura Tradicional Tècnicament endarrerida i Productivitat molt baixa

La producció ramadera també era insuficient.

L’Endarreriment Tècnic i la Baixa Productivitat

ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA

Page 21: L'ANTIC RÈGIM

LA PRODUCCIÓ DE BENS (roba, calçat, estris…)

Basada en el treball artesanal

També era escassa ( poca producció )

La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa família pagesa, però també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes manufacturats.

2.2- L’Antic Règim: Economia

Es podien diferenciar tres elements de producció:

1- Família pagesa: Ella mateixa elabora els productes de consum quotidià que necessitava.

2- Ciutats: Hi ha producció artesana controlada pels gremis

3- Manufactures (s. XVIII): Establiments on s’elaboren articles de luxe per les classes privilegiades. (precedent fàbrica)

Page 22: L'ANTIC RÈGIM

El gremi tenia una reglamentació molt estricte: Determinaven la quantitat de productes a realitzar, els materials a utilitzar i el preu de venta.

2.2- L’Antic Règim: Economia

Els gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici.

ELS GREMIS

El gremi també actuaven com una mena d’associació d'assistència i ajuda entre els seus membres en cas de dificultats: malaltia, defunció, orfandat....

No permetien la lliure competència Jerarquia: Mestre, operari i aprenents.

Page 23: L'ANTIC RÈGIM

2.2- L’Antic Règim: Economia

Les manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies, on hi treballaven artesans a canvi d’un salari.

LES MANUFACTURES

Sols realitzaven articles de luxe, com tapissos, catifes, porcellanes.... destinats als grups privilegiats de la societat: La monarquia, la noblesa o el clergat.

Aquest establiments són considerats el precedent de les fàbriques, abans de que es produís la Revolució Industrial degut i que hi treballaven gent a canvi d’un salari..

Però no poden ser considerades fabriques pròpiament dites, donat que la feina era manual i artesanal i no s'utilitzaven màquines.

Page 24: L'ANTIC RÈGIM

2.1- L’Antic Règim: Economia

EL COMERÇ

També era escàs i poc desenvolupatInsuficient Producció (aliments i bens)

Insuficiències en el transport

Cal diferenciar:

1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal.

2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però és desenvoluparà molt durant el segle XVIII (caràcter marítim)

Page 25: L'ANTIC RÈGIM

ABSOLUTISME

Concentració dels poders

en mans del rei

El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme. Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.

Els monarques absolutistes reben la seva autoritat de Déu, del qual es considera que són representants aquí a la Terra

El seu poder es justifica

per designació divina

2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Política

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Luis XIV ( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva

persona per designi diví.”

Page 26: L'ANTIC RÈGIM

El rei estarà auxiliat per un gran aparell burocràtic (funcionaris) que formen el que anomenen ESTAT

2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política

Page 27: L'ANTIC RÈGIM

2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Política

El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els membres de la cort.

El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de Paris

Page 28: L'ANTIC RÈGIM

Imatges: Monarquia Absoluta

PALAU DE VERSALLES

Page 29: L'ANTIC RÈGIM

Imatges: Monarquia Absoluta

Page 30: L'ANTIC RÈGIM

La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat.

3.- L’Antic Règim: La Cultura

Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).

La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò que la societat necessitava (tercer estat).

Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ.

Milers de persones van morir per mostrar una idees diferents a les explicacions del món donades per l'Església cristiana. .

LA CULTURA