Bloc IV.

El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.

Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA

1). Trets generals de la societat d'Antic Règim.

ANTIC RÈGIM

És el nom amb que es coneix el conjunt de trets polítics, socials, jurídics i econòmics de l'Europa dels segles XVII i XVIII. En general s'identifica amb l'absolutisme monarquic en termes politics, amb una societat estamental social i jurídicament desigual amb una economia agraria de baix rendiment en quant a l'economia.

Característiques de l'Antic Règim

• Demografia amb escàs creixement vegetatiu amb una elevada natalitat compensada per una mortalitat catastròfica.

• Economia de subsistència de caràcter agrícola amb eventuals i períodes de crisi, (males collites, fam, malalties... ).

• El sector primari, (el camp), aglutina les 3/4 parts de la població activa.

• Escassa indústria de tipus artesanal, poc productiva, amb poc nivell d'especialització i amb poques innovaciones per implementar i millorar els processos de producció.

• Comerç poc desenvolupat basat fonamentalment amb l'intrcanvi amb les colònies

• Poc desenvolupament de les ciutats.

• Estructura de la propietat encara de caràcter senyorial.

La societat estamental

• Organitzada i dividida en estaments impermeables entre sí als que es pertany per naixement.

• Minima mobilitat social, és una societat estàtica.

• La divisió social es corresponia amb una divisió jurídica que privilegiava uns estaments en detriment dels altres.

• És doncs una societat desigual en la que la noblesa i el clergat ostentaven uns privilegis jurídics.

La noblesa

• Élite social privilegiada.

• Eren una minor ia, però posseien la major part de la terra.

• Vivien de rendes i a més tenien importants exempcions fiscals.

• Ocupaven els alts càrrecs p o l í t i c s , m i l i t a r s i e n l'administració.

• Ostentaven privilegis jurídics per la seva condició i origen.

El clergat

• L'alt clergat compartia els privilegis de la noblesa.

• Igual que la noblesa, posseïa un gran patrimoni i terres.

• Rebien elevades rendes i seguien cobrant el delme.

• Tenien el control ideològic, moral i educatiu de la societat.

2). Característiques generals de la Il.lustració.

Conceptes fonamentals del pensament Il.lustrat

• Confiança en la Raó

• Naturalesa com a model

• Llibertat

• Progrès

• Felicitat

• Optimisme

3). Autors més importants de la Il.lustració.

Rousseau, Voltaire, Montesquieu, Beccaria, Adam Smith

Jean Jacques Rousseau

• Defensa la bondat natural de l'ésser humà.

• Defensa la sobirania nacional que ha de recaure en el poble.

• És el principal teòric del contractualisme social.

Voltaire

• Molt crític amb el poder i l'església.

• Utilitza la ironia per qüestionar l'autoritat.

Montesquieu

• Elabora la teoria de la separació de poders iniciada per Locke.

• Planteja una visió crítica de la societat.

Cesare Beccaria

• Proposa una revisió dels codis penals entenent el delicte com una violació del contracte social.

• Exigeix el reconeixement del dret a la defensa de qualsevol acusat.

• C r e a e l c o n c e p t e d e proporcionalitat de la pena.

• S'oposa frontalment a la pena de mort en la mjoria de delictes.

• Igualment, planteja l'abolició de la tortura i de l'arbitri judicial.

Adam Smith

• És considerat el pare del liberalisme econòmic.

• Segons ell, l'Estat no ha d'intervenir en les relacions dels agents econòmics.

• El mercat i l'economia es regulen sols en funció de les lleis de l'oferta i la demanda.

5). El despotisme Il.lustrat

Despotisme Il.lustrat

• En la segona part del segle XVIII, la majoria dels monarques europeus tractaran de fer compatibles les noves idees il.lustrades amb l'absolutisme.

• Iniciaran una sèrie de reformes, (educatives, socials, infraestructurals), per tractar de millorar el nivell cultural i la qualitat de vida del poble pla, però sense modificar les estructures polítiques d'Antic Règim.

• Aquestes reformes es feien però, sense comptar amb el poble ni les seves demandes.

• En general, les reformes suposaran un intent de modernització d'Europa, però fracasaran per no atrevir-se a modificar profundament les estructures legislatives i jurídiques en les que es basava la societat d'Antic Règim.

4). La revolució nord-americana i la creació dels Estats Units d'Amèrica.

6). Causes i conseqüències de la Revolució Francesa La revolució entesa com una

revolució burgesa

Conseqüències de la Revolució Francesa

• Va ser la primera revolució burgesa basada en els principis il.lustrats a Europa

• Va acabar amb l'absolutisme i va suposar la implantació del liberalisme.

• S'implanta un model polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders i el reconeixement de les llibertats individuals.

• Es modifica el tipus d'estructura de la propietat agrícola, els grans latifundis es converteixen en explotacions més petites.

• La revolució es converteix eun referent polític i ideològic a tot el continent europeu, inspirant les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX i al continent americà, inspirant els processos d'independència de les colònies.

www.labanyeravoladora.com