TEMA 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)

Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)

1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME 2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA (1788-1808)

3. LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814). 4.- LES CORTS DE CADIS. LA CONSTITUCIÓ DE 1812 4.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833).

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA I TRIENNI LIBERAL.

5. LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES

1. ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME).

ANTIC RÈGIM LIBERALISME/ESTAT LIBERAL

POLÍTICA -Monarquia absoluta.-Sobirania reial: el rei té els tres poders.-Estat patrimonial i propietat de la Corona (súbdits).

- Sobirania nacional (sufragi).- Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans.- El rei ha de jurar la Constitució (no està per damunt d’ella).- Divisió de poders.

SOCIETAT - Societat estamental (per naixement), dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).

- Societat de classes (per riquesa): burgesia i proletariat.

ECONOMIA - Economia fonametalment agrària.- Obstacles al comerç i circulació de béns immobles (propietat vinculada o amortitzada).- Economia i monopolis senyorials.- Els gremis controlen la producció artesanal.

- Activitat econòmica lliure (oferta i demanda).- Desamortització i desvinculació de les propietats.- Abolició dels monopolis i supressió dels gremis → llibertat de producció, circulació i contractació.

Guerra de Successió1700-1713

CausesTestament Carles II...Felip D’Anjou...BORBONS ...Arxiduc Carles..ÀUSTRIES...En perill L’EQUILIBRI EUROPEU...UNIONISTA-PLURALISTA

DesenvolupamentGuerra europea

Aliança de l’ Haia (GB,Ho-Au) BorbonsCarles:emperador d’Àustria. GB i Ho deixen l’aliança

Guerra civil Corona d’Aragó----Carles (temor al centralisme borbònic)

Conseqüències Tratado de Utrecht 1713

*Equilibri*Felip rei d’Espanya i renuncia a la corona francesa*Pèrdues territorials (Flandes,Milà,Nàpols,Gibraltar, Menorca...*”Navío de permiso” i “Derecho de asiento”*Espanya:potència de 2n ordre.

Decrets de “Nueva Planta”

Abolició dels furs de València i Aragó (1707)Mallorca (1715) Catalunya (1715)Es respecten Navarra i País Basc

Reformisme

Borbònic

Centralisme polític-administratiu Consells secretariesIntendent-províncies-capitanies generals

Reformisme econòmicReforma Agrària insinuadaRepoblacionsSupressió privilegis Mesta...etcManufactures reialsLliure comerç amb Amèrica (1778)

Reformisme religiós i culturalRegalismeExpulsió de jesuïtesSocietats econòmiques d’amics del país

Revisionisme i “Pactos de Familia”Recuperació de territorisAliança amb FrançaEnfrontament amb Anglaterra

FELIP V (1700-1724)LLUÍS I (1724)FELIP V (1724-1746)FERRAN VI (1746-1759)CARLES III (1759-1788)CARLES IV (1789-1808)

IES GUADASSUAR

Invasió napoleònicaCarles IV

1.- Cronologia i etapes

1788 1808 1814 1833Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francès

Cadis: primera experiència liberal

Despotisme il·lustrat Absolutisme

1820-23Trienni liberal

1

2. LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTAEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) .

I) La Revolució Francesa.

Entre 1792 i 1795 declara la guerra a França, amb derrotes constants. És la Guerra Gran o la Guerra contra la Convenció Republicana És la Guerra Gran o la Guerra contra la Convenció Republicana

L’esclat de la Revolució Francesa (1789) determinà el regnat de Carles IV. Per això es posa en pràctica una política d’aïllament, és el pànic de Floridablanca el pànic de Floridablanca queque

Estableix:Estableix:•La censura de qualsevol publicació il.lustrada i la prohibició de llibres relacionats amb

França o la RF i l’arribada de tècnics estrangers

La crisi de l’Antic Règim està relacionada amb fets simultanis en el temps:I) La Revolució Francesa i les seues conseqüències

II) La descomposició de la vella societat, (de l’A.Règim)

El 1792 es proclama la República en França i els il.lustrats que havien col.laborat amb Carles IV són destituïts (Jovellanos, Aranda, etc) en benefici de Manuel Godoy

El pànic de Floridablanca

Manuel Godoy, ministre de Carles IVfins 1808

La Guerra Gran, 1792-1795

A partir de 1795, el primer ministre Godoy canvia el signe de la política exterior i signa aliances amb França (Tractat de San Ildefonso), que continua amb Napoleó,

La guerra canvia d’enemic, ara contra Anglaterra, i dona lloc a derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797) i Trafalgar (1805) i la pèrdua

del control de les colònies americanes

La família de Carles IV. el príncep Ferran, segon per l’esquerra

Les derrotes exteriors paralitzen el comerç americà i redueixen els ingressos de la Monarquia espanyola. Godoy inicia la desamortització d’alguns béns de l’Església,

comunals i dels jesuïtes (per a reduir el deute de l’Estat). Tot i tenir el vist i plau del Papat, l’Església espanyola s’oposa.

II) LA descomposició de la vella societat

Les males collites es multipliquen des de 1780 i finalitza l’etapa del creixement Econòmic (Crisi de subsistències entre 1795 -1808)

La fam i els impostos per a sufragar les guerres multipliquen el malestar popularamb l’administració godoyista

La política autoritaria, personalista i neoil.lustrada de Godoy multiplica la oposició dels privilegiats que s’apropen al príncep Ferran (futur Ferran VII)

3. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-14).3.0.- Els orígens immediats de la guerra. (1807-1808)3.1. La monarquia de Josep I. 3.2.El desenvolupament de la guerra. Episodis bèl.lics.3.3. Resistència antifrancesa. La guerrilla

I) A l’octubre de 1807, Godoy i Napoleó signen el Tractat de Fontainebleau que

preveu la invasió de Portugal i el repartiment del territori entre Espanya,

França i el mateix Godoy.

3.0.- Els orígens immediats de la guerra (1807-1808)

II) Procés d’El Escorial (1807): el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a destituir a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert

i delata als que havien conspirat junt a ell per aconseguir el perdó de son pare.

III) Motí d’Aranjuez (març de 1808Motí d’Aranjuez (març de 1808): la presència de tropes franceses, (pel tractat de Fontainebleau) escampa

el temor a una invasió del país i els interessos de la noblesa i el clergat provoquen un motí a Aranjuez (on es trobava el rei )

que força l’eixida de Godoy del govern i l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran (Ferran VII)(Ferran VII)

Abdicació de Carles IV

“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

Napoleó no reconeix al nou rei i sabedor de les diferències entre pare i fill, elsconvoca a Baiona per apropiar-se del país i del comerç colonial. Vol situar el seu

germà Josep en el tro espanyol. Confia en unes reformes més o menys liberals per a mantenir

la nova família reial. Carles IV i Ferran VII cediren els seus drets en Napoleó i aquesten el seu germà Josep. Són les abdicacions de Baiona

l Carta de Ferran VII a Napoleó demanant ajuda a finals de 1807

Art. 1: S.A.R. el príncipe de Asturias se adhiere a la cesión hecha por el rey Carlos de sus derechos al trono de España y de las Indias en favor de S.M. el emperador de los franceses....y renuncia, en cuanto sea menester, a los derechos que tiene como príncipe de Asturias a la corona de España y de las Indias.Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napoleón (Bayona, 10 de mayo de 1808)

Mi venerado padre y señor: Para dar a V.M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión, y para acceder a los deseos que V.M. me ha manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favor de V.M. deseando que pueda gozarla muchos años.Abdicación de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 6 de mayo de 1808)

Art. 1: S.M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino un manantial de disensiones, tanto más funestas cuanto las desavenencias han dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por la presente, todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S.M. el emperador Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer el orden...... Abdicación de Carlos IV en Napoleón (Bayona, 5 de mayo de 1808)

Les abdicacions de Baiona

La ruta de les tropes franceses a finals de 1807 i principis de 1808

Els fets del 2 i 3 de Maig de 1808

Amb un país ocupat pels francesos, la família reial a Baiona, es desencadena unmotí popular en Madrid els dies 2 i 3 de Maig de 1808

Davant el caos i l’absència del rei en Madrid (estaven a Baiona), la població de la capital es revolta contra l’exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió

Les notícies d’aquest fet provoquen revoltes populars semblants per tot el país i l’organització d’una resistència popular, començant la guerra

“Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y ha cometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombre de tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante de confundir con ellos a unos miserables (...). Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando lo siguiente:

(...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas.(...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada.(...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas.

Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808.Joachim MURAT

Els afusellaments de la Moncloa segons Goya

La càrrega dels mamelucs per Goya

Carles IV anuncia les abdicions

3.1. La monarquia de Josep I (1808-13).

Napoleó i Josep I elaboren una Carta Atorgada per a Espanya: l’Estatut de Baiona (1808), que pretenia acabar amb l’Antic Règim (igualtat de tots els espanyols davant la llei,

impostos per a tots, abolició de la Inquisició,...) i anava acompanyada de desamortització, desvinculació i fi del règim senyorial

L’estatut estableix la monarquia moderada limitada hereditària com a forma de govern. El rei pot governar al marge de les Corts però ha de respectar els drets i llibertats

Individuals (escassos).

No pot considerar-se una Constitució, sinó una Carta Atorgada, perquè ha estat el sobirà qui l’ha redactada, al marge de la voluntat d’un Parlament

"Españoles: después de una larga agonía vuestra nación iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todos sus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechos eternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión es renovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os haré gozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentéis quebrantos, desórdenes y convulsiones. Españoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quiero asegurarme por mí mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondré todos mis derechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempo una constitución que concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Españoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros últimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.” Napoléon Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.

Napoleó anuncia l’Estatut de Baiona (1808)

L’Estatut de Baiona

Josep Bonapart havia de: Restablir la situació financera, organitzar la nova administració i guanyar la guerra, però

no tenia autonomia i es trobava sotmés a Napoleó

El nou monarca tenia el suport dels afrancesats

Una minoria d’intel·lectuals il·lustrats que veien en Josep I un monarca fort que podia dur a terme les reformes

necessàries per acabar amb l’Antic Règim i modernitzar el país sense necessitat d’una revolució liberal. Entenien que Napoleó representava algunes idees de R.Francesa com la igualtat civil,

el dret a la propietat, entre d’altres

També ací es poden incloure: membres de la noblesa de Cort,de la burocràcia i l’administració i sectors dels privilegiats

temerosos que la guerra discutira la propietat de la terra ipels quals Bonapart representava seguretat.

Josep Bonapart o Pepe Botella

El suport de la població a Josep I

Goya fou pintor de Josep I

3.2.- Desenvolupament de la guerra. Episodis bèl.lics1a fase (juny - novembre 1808): fracassos francesos, ja que l’exèrcit francès és incapaç

d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior (Bruc), no pot arribar a València des de Madrid i és derrotat a Bailén en el seu intent d’ocupar Andalusia

→ replegament a la submeseta Nord i la vall de l’Ebre, abandonant Madrid

2a fase (novembre 1808 – juny 1812): reacció francesa amb l’arribada de Napoleó amb noves tropes, avançant amb victòries constants contra patriòtics i anglesos (Saragossa,

Tudela, Uclés, Talavera, Ocaña,...) → l’exèrcit francès controla tota la península, excepte Cadis, i els patriòtics es centren en els atacs de les guerrilles

3a fase (juny 1812 – desembre 1813): les dificultats a Rússia obliguen Napoleó a desplaçar allí una part de l’exèrcit, situació que aprofiten els patriòtics i anglesos (Wellington) per vèncer a Los Arapiles (1812) i obligar a la retirada de l’exèrcit francès, derrotat

novament a San Marcial (1813) → Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valençay, desembre 1813)

El tractat de Valençay significa la fi de laguerra i tornada de Ferran VII (1813 finals)

3.3.- La resistència antifrancesa. Les guerrilles

Per a designar l’oposició de tots aquestos grups de vegades S’empra el terme front patriòtic.

En la lluita contra el francés no trobarem unanimitats: *per una part dels defensors del vell ordre (gran part noblesa i el clero)

pels quals Napoleó representa alguns delsideals de la Revolució Francesa;

*les classes populars es mobilitzen contra l’actuació de l’exèrcit francés (que viu sobre elterreny amb tota mena saquejos i extorisions) i rebutgen

la vella administració godoyista i esperen que la tornada del rei captiu signifique la prosperitat. A més, es veuen també incitats per l’acció propagandística de l’Església

que identifica a Napoleó com el dimoni.; *els liberals, una minoria, que diposita les seues esperances en les Corts de Cadis per

a construir un estat liberal.

La població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer i en una Junta Suprema Central més tard

Amb un desavantatge militar clar front a l’exèrcit francès, els patrotes utilitzen la resistència en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten

l’oponent) i la guerrilla.

Exemples de guerrillers: “El Empecinado” o el Cura MerinoEl Empecinado” o el Cura Merino

La guerrilla.

Es tracta de grups de civils armats (bàsicament classes populars urbanes peròsobretot rurals) dirigits, de vegades, per un militar que realitzen atacs

sorprenents a l’exèrcit francés, emparant-se en el coneixement del medi físic (que els permet organitzar emboscades) i retirar-se ràpidament.

tenen el suport de la població civil i el seu objectiu primordial es dificultar l’acciódels francesos.

Conclusió: en la lluita militar contra els francesos trobarem *els anglesos establertsprop de Lisboa i les restes de l’exèrcit espanyol, *les guerrilles i *les Juntes locals que

Finalment desembocaràn en una Junta Central i les Corts de Cadis.

- Digues, fill: què ets tu?- Sóc espanyol per la gràcia de Déu.- Quines obligacions té un espanyol?- Tres: ser cristià, i defensar la pàtria i el rei.- Qui és el nostre rei?- Ferran VII.- Qui és l’enemic de la nostra felicitat?- L’emperador dels francesos.- Qui és aquest home?- És un malvat, un ambiciós, el principi de tots els mals i el final de tots els béns i el resum i dipòsit de tots els vicis.- És pecat assassinar un francès?- No, pare: és una obra meritòria alliberar la pàtria d’aquests violents opressors.Catecisme espanyol del 1808.

L’Església aportà el lideratge ideològic en la lluita contra el francés

El ban de l’alcalde de Móstoles,arranc de la guerra

No apareciendo en Navarra un hombre que perteneciendo a las clases de títulos, de mayorazgos o de riqueza, tuviese alguna nombrandía y prestigio para levantar de reunión.... formáronse algunos grupos pequeños de patriotas para causar todo el mal posible a los franceses... Y que más podía pedirse en aquellos primeros tiempos a unos hombres que la mayor parte no conocíamos más manejos que el de la laya, el azadón y la podadera, ni más negocio que el de recoger el producto que nuestras pequeñas posesiones nos rendían....Porque en toda acción y principalmente siendo de sorpresa, según mi táctica, conviene para vencer, y vencer ponto con poca pérdida, gastar poca munición: el golpe primero que aurda y la bayoneta enseguida.Mis voluntarios, perdido el contacto, pudieron sustraerse de caer en manos de los franceses conservándose en parajes de difícil acceso y experimentando grandes privaciones.Espoz y Mina. Memorias (1810)

Testimoni del guerriller Espoz y Mina

Mapa de l’acció dels guerrillers

4. LA REVOLUCIÓ LIBERAL: L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS (1810-13). LA

CONSTITUCIÓ DE 18124.1. La formació de les Corts.4.2. La tasca legislativa de les Corts. 4.3.- La Constitució de 1812

En conclusió, com s’ha vist, quan el 1808 l`absolutisme s`enfonsa no ho fa per una qüestió de crisi dinàstica, sinó que aquesta és el punt culminant de la descomposció de la vella societat que s`havia anunciat des de finals del segle (crisi de subsistències, motins, etc). Serà la Guerra de la

Independència /Francés el que obrirà la porta a un primer assaig revolucionari, que es troba representat per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.

Ara, convendria assenyalar quines van ser les característiques de la Revolució liberal. Es tracta d`un fenòmen polític que consisteix en la presa del poder i la construcció d`un aparell político-

institucional per a poder implantar una nova organització social. Això, significa l`establiment de l`Estat liberal, definit per la divisió de poders, la sobirania nacional, l`imperi de la llei i un conjunt de drets i llibertats (mínimes), però també l`establiment de la igualtat civil , la llibertat dels agents econòmics i la defensa de la propietat . Tot açò resultava incompatible amb el privilegi estamental (la desigualtat civil) i la monarquia absoluta. L`agent, el grup social que dirigirà la revolució serà la burgesia, una classe social encara en formació cap a 1800, però que s`oposava a l`estructura

estamental i l`absolutisme monàrquic. Què això desembocara en la democràcia (sufragi universal) no sols no era inevitable, sinó, que en el cas espanyol, després de l` exemple revolucionari francés on això donà lloc a l`etapa jacobina, s`intentarà desmarcar de qualsevol imitació.

Ací, en Espanya, el primer intent de creació de l`Estat liberal es va produir durant la Guerra de la Independència i no serà fins després de la mort de Ferran VII (1833), quan definitivament s`acabe

amb l`Antic Règim.

La Revolució liberal. Què és?La Revolució liberal. Què és?

La Revolució liberal• Antic Règim• Tot poder polític prové de Déu• Concentració de poders en el

monarca.• Privilegis. Desigualtat segons

l’origen. Societat estamental• No hi ha drets ni llibertats

• Estat liberal• Sobirania Nacional• Divisió de poders.• Constitució redactada per un

Parlament• Igualtat civil• Alguns drets i llibertats (Dret a la

propietat)• Dret a vot (sovint és censatari o

restringit). Sols masculí• Apareix el concepte de ciutadania

La revolució liberal pretèn la destrucció de l’Antic Règim i la construcció d’un estatbasat en la sobirania nacional i la protecció alguns drets (igualtat civil i propietat).

En Espanya, començà l’any 1808, amb l’enfonsament de la monarquia absoluta

4.1. La formació de les Corts. Les Juntes de Defensa sorgides després del 2 de Maig trien els seus representants

en les Juntes Provincials i aquestes una Junta Suprema Central que reconeix al rei Ferran VII però assumeix l’autoritat en la seua absència,

fugint de Madrid a Sevilla i Cadis

En gener de 1810 la Junta Central convoca a Corts i es dissol,nomenant-se un Consell de Regència de cinc membres

Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits pels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària

En setembre de 1810 comencen les Corts, amb la imposició per part dels liberals d’una cambra única i vot individual (front a la representació estamental) i del principi de sobirania nacional (les Corts representen a la nació i elaboren lleis)

L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent

substituïts per persones que vivien a Cadis

La formació de les Juntes

ESPAÑOLES: La Junta Suprema Gubernativa, depositaria interina de la autoridad suprema, ha dedicado los primeros momentos que han seguido a su formación a las medidas urgentes que su instituto y las circunstancias le prescribían. Pero desde el instantes de su instalación creyó que una de sus primeras obligaciones era la de dirigirse a vosotros...El opresor de Europa vio ya llegado el momento de arrojarse sobre una presa que tanto tiempo codiciaba, y de añadir el florón más brillante y rico a su ensangrentada corona...Las provincias de España, indignadas, con un movimiento súbito y solemne se alzaron contra los agresores y juraron perecer primero que someterse a tan ignominiosa tiranía.Proclama de la Junta Central. Aranjuez. 26-X-1808

Por su origen las Juntas eran un poder revolucionario. Pero por su composición... por su identificación con la legitimidad fernandina, por la ausencia en ellas e proyectos e ideas políticas claras unánimes, las Juntas era un poder provisional, transitorio y, en todo caso, ambivalente... la Junta Central Suprema... fue un gobierno débil, incapaz y muy moderado, la antítesis de un gobierno revolucionario...La revolución española no nació, pues, de las ideas o de conflictos entre el poder y la sociedad; nació como consecuencia de una situación de guerra y la guerra determinó el curso de los acontecimientos. Se trató de una guerra desordenada y caótica, librada en múltiples frentes... y en la que, junto a las formas usuales de la guerra tradicional, aparecerían como novedades la guerra de guerrillas y la resistencia popular en ciudades sitiadas (Zaragoza, Gerona).Josep Fontana: La Crisis del Antiguo Régimen, Barcelona, Crítica, 1982.

La formació de les Juntes

Los diputados que componen este Congreso, y que representan la Nación española, se declaran legítimos en Cortes generales y extraordinarias y que residen en ellas la soberanía nacional.Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, congregadas en la Real Isla de León con la voluntad general, pronunciada del modo más enérgico y patente, reconocen, proclaman y juran fidelidad al legitimo Rey al Señor D. Fernando VII de Borbón; y declaran nula de ningún valor ni efecto la cesión  hecha en favor de Napoleón, no sólo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos e ilegales por faltarle el consentimiento de la Nación. No conviniendo queden unidos el Poder legislativo, el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes soberanas,  que se reserva el ejercicio del Poder legislativo en toda su extensión.(...) El Consejo de Regencia (...) reconocerá la soberanía nacional de las Cortes y jurará obediencia que de ellas emanaren, a cuyo fin pasará, inmediatamente que se lo haga constar este decreto, a las Cortes que le esperan para este acto y se hallan en sesión permanente.Decreto de las Cortes de Cadiz, 24 de NOVIEMBRE de 1810.

Mapa de la formació de Juntes

¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana,sin admitir otra en estos Reinos?¿Juráis conservar en su integridad la nación españolay no omitir medio para liberarla de sus injustos opresores?¿Juráis conservar a nuestro muy amado SoberanoDon Fernando VII todos sus dominios, y en su defecto a suslegítimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos seanposible para sacarlo del cautiverio y colocarlo en el trono?¿Juráis desempeñar fiel y lealmente el encargo que la naciónha puesto a vuestro cuidado, guardando las leyes de España,sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellasque exigiesen el bien de la nación?¡¡¡¡¡SÍ, JURAMOS!!!!!

4.2. La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol (I).

S’imposen les idees liberals per a acabar amb l’Antic Règim i es decreten la sobirania nacional, la llibertat d’impremta, la llibertat de contractació i treball (supressió dels gremis), l’abolició de la Inquisició, l’inici de la desamortització, la desvinculació,...

La legislació gaditana. La tasca de les Corts de Cadis. (1811-1814)

Establiment de la llibertat d’

expressió (impremta)

No per a qüestionsreligioses

Abolició delsgremis.

Llibertat d’empresa

Supressió de laMesta.

dret dels pobles a

cercar les terres

Abolició del Tribunal de la Inquisició

Primeres mesures desamortitzadores (béns eclesiàstics)

Abolició del règim senyorial

L’abolició del règim senyorial, decret de 1811, implicava la fi dels privilegisperò demandava als llauradors que aportaren proves sobre la terra que venien

treballant si volien quedar-se-la. Molts pobles decidiren no pagar cap renda feudal.

Donat que no hi ha títols de propietat aleshores, la gran noblesa en el sud i sudest del país podrà consolidar béns/terres.

(Açò és veurà en el tema 7)

Qué és una Constitució?Es tracta de la màxima o superior d'un país.

En tota Constitució es trobaran 3 Elements fonamentals:

*drets i llibertats;*la divisió de poders;*la forma de govern.

Les Constitucions es diferencien dequalsevol altre document polític pel fet que ha estat elaborat per un Parlament

elegit per la Nació i no pel sobirà, rei, etc,com si ocorria amb l'EStatut de BAiona

Vocabulari bàsic del liberalisme

Sobirania NacionalPrincipi bàsic del liberalisme i la democràcia

establert en un principi per la Il.lustració, essencialment per Rousseau, segons el quall'origen del poder polític prové de la voluntat

de la nació, formada per ciutadans lliures i iguals, que trien un Parlament (dipositari de

La sobirania ) del qual emanen,provenen lesinstitucions de l'Estat.

Aquesta concepció de l'Estat s'enfrontava radicalment a la monarquia absoluta on

el poder procedia de la divinitat (per la Gràcia de Déu) i als privilegis de la noblesa i del clero i per tant al model

de societat estamental.

Divisió de podersCaracterística definitoria de qualsevol règim liberal i

democràtic, establerta per l'il.lustrat Montesquieu (L'Espérit de les lleis, 1748) segons el qual, el poder polític ha d'estar dividit en tres àmbits o esferes independents, front a la concentració de poders de la monarquia absoluta (per tant és un element revolucionari). Aquestos tres poders de l'Estat segons Montesquieu són: el legislatiu, executiu i judicial.

El legislatiu s’encarrega de l’elaboració i aprovació de les lleis (és el Parlament elegit per la Nació); l’executiu, el govern, encarregat del desenvolupament i aplicació de les lleis; el judicial, format pels tribunals de justícia s’encarrega de sancionar la violació de les lleis i la preservació dels drets i llibertats.

Liberalisme

Ideologia/Concepció del món que entén que tota societat està formada per individus (amb uns drets i llibertats). Aquestos s’organitzen políticament i d’aquesta manera naix l’ESTAT, amb unes institucions que tenen per objectiu defensar els drets i llibertats individuals com ara la llibertat d’expressió, la igualtat civil o el dret a la propietat, entre d’altres.

Liberalisme (2)Per tant, els liberals entenen que l’Estat s’ha de basar en :*la divisió de poders (front a la m.absoluta)*la sobirania nacional (oposada a la m.absoluta i el privilegi

estamental)*uns drets i llibertats (expressió, moviment, igualtat civil, propietat) Tanmateix, considerarà, durant i després de la Revolució Francesa,

que sols els grans propietaris han de participar políticament (sufragi censatari) i que els drets socials col.lectius no s’han de reconéixer (dret d’associació, de vaga, a l’asistència sanitària,etc).

Així, l’Estat liberal es presenta com un estat de dret, sotmés a la llei i basat en la igualtat civil i la divisió de poders, front a l’absolutisme i el privilegi, però no és un estat democràtic si per això s’entèn el sufragi universal i els drets socials i col.lectius….

Els principals autors: John Locke, Montesquieu.

4.3. La Constitució de 1812

La Constituciódel 1812

Coneguda com “La Pepa”, és la primera constitució espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX

Es tracta d’un pacte entre la burgesia liberal i sectors absolutistes i de l’Antic Règim (reconeixement dels drets de l’església catòlica)

Característiques

Sobirania nacional

Àmplia declaració de drets (igualtat legal, propietat privada, de petició, llibertat civil, llibertat

d’impremta, garanties processals,...)

Igualtat per als territoris americansDivisió de podersDret de vet del monarcaCorts unicameralsSufragi universal masculí i indirecte

Exèrcit nacional amb servei militar obligatori. Fundació de la Milícia Nacional

Ensenyament primari públic i obligatori

Confessionalitat catòlica de l’Estat

La Milícia Nacional

Grup de voluntaris (milicians) encarregats de la defensa de la Constitució de Cadis

( i per tant del liberalisme). Tots els seus membres eren iguals i els seu cap i els oficials eren electius. La màxima autoritat depenia de l’Ajuntament (alcalde).

Conclusió.

Aquestes lleis sols estaran en vigor fins 1814 i no a tot el territori, però seran recuperades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837. Tingué una gran

Influència en Amèrica i en el sud d’Europa (Grècia, Nàpols o Portugal)

Per tant, tota la legislació de Cadis marca el camí del liberalisme que seguirà Espanya durant tot el segle, però en lluita amb un Antic Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis

5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-33).

5.1. El retorn a l’absolutisme (1814-20).5.2. El Trienni Liberal (1820-23).5.3. La dècada ominosa (1823-33).

5.1. La Restauració absolutista (1814-20) Ferran VII torna a Espanya per València i les Corts l’adverteixen

de que no el nomenaran rei fins que no jure la Constitució

*La noblesa i el clergat (que volien tornar als privilegis de l’Antic Règim) i oposats als canvis establerts en Cadis;

*Una bona part de l’exèrcit, vinculat a l’absolutisme (General Elío)*els diputats absolutistes que rebutgen la legislació de Cadis i redacten

El Manifest dels Perses; *una part de les classes populars que creu que la tornada del rei significa la fi

de les corrupcions godoyistes i de la crisi anterior a 1808. Per això el nom “El Deseado”

*a nivell internacional destaca la derrota de Napoleó (1814) i la restauració de l’absolutisme arràn del Congrés de Viena i la fundació de la Santa Aliança

Els motors dela Restauració

El Manifest dels Perses.

Per tant, al Maig de 1814, a València, Ferran VII signa el decret que anula tota l’obra liberal

Això significa:

El restabliment de totes les institucions de l’Antic Règim

S’inicia una persecució sistemàtica als liberals (i també els afrancesats) presents en l’administració, l’exèrcit, la cultura, etc. 12.000 famílies van fugir a Europa.

Por tanto, habiendo oído lo que unánimemente me han informado personas respetables por su celo y conocimientos, y lo que acerca de cuanto aquí se contiene se me ha expuesto en representaciones, que de varias partes del reino se me han dirigido, en las cuales se expresa la repugnancia y disgusto con que así la constitución formada en las Cortes generales y extraordinarias, como los demás establecimientos políticos de nuevo introducidos, son mirados en las provincias; los perjuicios y males que han venido de ellos, y se aumentarían si yo autorizase con mi consentimiento, y jurase aquella constitución; conformándome con tan decididas y generales demostraciones de la voluntad de mis pueblos, y por ser ellas justas y fundadas, declaro que mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución ni a decreto alguno de las Cortes generales y extraordinarias, a saber, los que sean depresivos de los derechos y prerrogativas de mi soberanía, establecidas por la constitución y las leyes en que de largo tiempo la nación ha vivido, sino el de declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún valor y efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubieran pasado jamas tales actos, y se quitasen de enmedio del tiempo alguno, y sin obligación en mis pueblos y súbditos, de cualquiera clase y condición, a cumplirlos ni guardarlos. Y com quien quisiera sostenerlos atentaría contra las prerrogativas de mi soberanía, declaro reo de lesa majestad a quien se atreviera o lo intentara, yque, como tal, se le imponga la pena de vida.Dado en Valencia a 4 de mayo de 1814. YO, EL REY.

La Restauració de l’absolutisme el 1814

La Restauració a Europa el 1814

La derrota de Napoleó a mans de les potències absolutistes (Austria, Prússia i Rússia) i Anglaterra (liberal) significa la restauració de les monarquies absolutes. (es parlava del legitimisme)

En el Congrés de Viena, 1814, les potències absolutistes es comprometen a recuperar les monarquies absolutes i evitar qualsevol lectura liberal (revolucionària) i per això funden la Santa Aliança, un acord o tractat que intervindrà (militar i diplomàticament) en aquells països països amenaçats pel liberalisme/Revolucions.

Això a Espanya, per tant suposava la recuperació, si més no formal de l’estructura de l’Antic Règim.

Absolutisme (tb és sinònim de pensament reaccionari)

“Ideologia” que es va conformar en la lluita contra les idees il.lustrades i més tard contra la Revolució Francesa, que va

implicar l’enderrocament de l’Antic Règim. Aquest fet venien a interpretar-lo com a conseqüència d’una conspiració dirigida per una minoria d’intel.lectuals (la masoneria, els il.lustrats…) contra

la societat volguda per Déu. Característiques:

I)Tot poder polític prové de Déu i ningú no pot qüestionar-ho i per això la unió entre política i la divinitat;

II)la defensa incondicional de la societat estamental, perquè és la volguda per Déu i per tant defensada pel clero;

III)negació total i radical del pensament racional, de la lliure discussió i dels drets i llibertats individuals. Qualsevol cosa que

se’n surta d’ací porta a la REvolució i per això governar, és, essencialment, governar.

Com a principals autors: els francesos De Maistre i De Bonald

LA SANTA ALIANÇA

“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe-rador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar-ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitatvertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes esprestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors:considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa-mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit-zen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre elsdits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

Páïsos signants de la Sta. Aliança (morat)

Prohibició de la llibertat de premsa

Restabliment de la jurisdicció senyorial

(privilegis de la noblesa):

D’aquesta manera els militars liberals organitzen pronunciaments per a obligar al rei a acceptar la Constitució, però fracassen tots fins a 1820 (Espoz y Mina, Díaz Porlier, Lacy)

I) El país, acabat d’eixir d’una guerra i II) sense els recursos d’Amèrica, perquè les colòniesestan independitzant-se i d’aquesta manera el deute de l’Estat continua creixent;

III) Molts llauradors es neguen a pagar les rendes feudals.

Tanmateix, la reconstrucció del país dins de l’estructura de l’Antic Règim es fa molt difícil. Per què?

La solució proposada pel govern es va limitar a reformes administratives , com la deGaray (1817), que no atacaven l’estructura del privilegi

Un manifest del general liberal Porlier i la geografia dels pronunciaments liberals fins 1820

5.2. El Trienni Liberal (1820-23) (I). L’1 de gener de 1820, el coronel Riego proclama la Constitució de Cadis a Cabezas de San

Juan (Sevilla) i, davant la passivitat de tots, el Rei jura la Constitució, es converteix en monarcaconstitucional, nomena un nou govern, amnistia els liberals i convoca eleccions a Corts

Les eleccions donen la victòria als liberals, que formen govern

(…) Mientras Yo meditaba maduramente, con la solicitud propia de mi paternal corazón las variaciones de nuestro régimen fundamental que parecían más adaptables al carácter nacional y al estado presente de las diversas porciones de la monarquía española, así como más análogas a la organización de los pueblos ilustrados, me habéis hecho entender vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución, que entre el estruendo de las armas hostiles, fue promulgada en Cádiz el año 1812. (…) He jurado esta Constitución por la cual suspirabais y seré siempre su más firme apoyo (…). Marchemos francamente, y yo el primero por la senda constitucional

Manifiesto Regio de Fernando VII ( 10 de marzo de 1820)

El decret de Ferran VII que accepta el restabliment de la Constitució de 1812

““El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española, El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española, promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a los promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a los derechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones derechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones de su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer de su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo este desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo este pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que se pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que se encuentra. encuentra.

Soldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como Soldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como jefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer una jefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer una guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos, guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos, dejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es dejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es de vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aun de vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aun también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienen también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienen oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones y oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones y gabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os gabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros os arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros os arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil, arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil, que podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La que podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América"Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América"

Proclama del ejército de Cádiz en 1820Proclama del ejército de Cádiz en 1820

La proclama de Riego, 1820.

El pronunciament de Riego, 1820

5.2. El Trienni Liberal (1820-23) : les mesures.

Restauren la majoria de les reformes liberals de Cadis (Constitució inclosa),

*Reducció del delme a la meitat*Venda de les terres de l’Església, municipals i comunals (Desamortització)

*Supressió dels víncles (ara les propietats es podien vendre lliurement)*Eliminació de la jurisdicció o privilegis de la noblesa i dels drets sobre

la terra (obligava els nobles a presentar títols de propietat). No s’aplicarà.

*Liberalitzen la indústria i el comerç. Supressió dels gremis.*Establiment d’un impost sobre la propietat de la terra

D’altres mesures:*restabliment de la Milícia Nacional; *Supressió de la Inquisició

Mesures agràries

Mesures econòmiques i comercials

Tanmateix l’experiència liberal troba molts problemes:

I) La divisió entre moderats i liberals radicalsLa divisió entre moderats i liberals radicalsMentre els radicals eren partidaris de recolçar-se en la Milícia

Nacional i la incipient premsa així com desenvolupar la Constitució de 1812;

els moderats defensaven un model semblant a l’anglés on la Corona mantenira amplis poders i la noblesa esdevinguerala propietària de les seues terres i els minúsculs propietarisi arrendataris es convertirien en jornalers. El problema del

deute es resoldria amb les desamortitzacions

II) La decepció d’un sector del camperolat amb la legislació liberal sobre la terraLa decepció d’un sector del camperolat amb la legislació liberal sobre la terra que No arriba fins 1823, quan ja s’ha produït la intervenció de la Sta. Aliança.

En altres casos, l’empobriment i la propaganda eclesiàstica faciliten la formació de Les primeres partides guerrilleres en l’interior de Catalunya i el P.Basc.

III) La força dels poders privilegiats (sobretot el clero) i la negativa del Rei a signar les Lleis establertes per les Corts (recordeu el veto suspensiu del monarca segons la Constitució)

IV) Finalment, i a petició de Ferran VII, la Santa Aliança es reuneix en Verona a finals de 1822 i decideix acabar amb l’experiència liberal espanyola. Així, envia un exèrcit, els 100.000

Fills de Sant LLuís, dirigit pel Duc d’Angulema que tindrà per objectiu el restablimentde l’absolutisme

Els camperols es veuen perjudicats i es revoltaran contra el nou govern liberal: no els donen terres ni els rebaixen els impostos, els antics senyors ara són propietaris plens que els poden

tirar de les terres si no paguen i tenen dificultats per pagar els arrendaments perquè són més cars i s’han de pagar en metàl·lic i no en part de la collita

Bien públicos y notorios fueron a todos mis vasallos los escandalosos sucesos que precedieron, acompañaron y siguieron el establecimiento de la democrática Constitución de Cádiz en el mes de marzo de 1820; la más criminal traición, la más vergonzosa cobardía, el desacato más horrendo a mi real Persona, y la violencia más inevitable, fueron los elementos empleados para variar esencialmente el Gobierno paternal de mis reinos en un código democrático, origen fecundo de desastres y desgracias. (…)La Europa entera, conociendo profundamente mi cautiverio (…), determinaron poner fin a un estado de cosas, que era el escándalo universal , que caminaba a trastornar todos los tronos y todas las instituciones antiguas, cambiándolas en la irreligión y la inmoralidad.He venido a decretar lo siguiente: son nulos y de ningún valor todos los actos del Gobierno llamado Constitucional (…) que ha dominado a mis pueblos desde el 7 de marzo de 1820 hasta hoy 1 de octubre de 1823.Manifiesto Regio, 1 de octubre de 1823 (publicado como Real Decreto el 8 de octubre)

5.3. La dècada ominosa (1823-33) Així, Ferran VII restableix formalment l’Antic Règim el 1823

Decret de Ferran VII

La intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. L’exèrcit espanyol es va rendir sense presentar batalla i a diferència de 1808,

El Duc d’Angulema envità els saquejos i les confiscacions.

•Ferran VII enceta una feroç repressió contra els liberals de l’administració, l’exèrcit i la intel.lectualitat amb afusellaments, (2044 assassinats el 1824)

empresonaments i exiliats, escampant el terror per tot el país.

Conseqüències de la Restauració de 1823

Tanmateix, la tornada de l’Antic règim no pot ser tan radical i el governfrancés i el Duc d’Angulema pressionen Ferran VII perquè adopte una línia

més moderada (creuen que el radicalisme absolutista pot genera una revolució incontrolada) i per això:

*No es restableix la Inquisició

*No convoca els órgans de govern “ultres” com el Consell d’Estat i nomenaMinistre d’Hisenda a López Ballesteros, pròxim a la burgesia industrial

catalana, partidari de protegir el téxtil i realitzar una reforma fiscal

*La jurisdicció de la noblesa no es recupera

*Els Voluntaris Reialistes, (milicies absolutistes)no dirigiràn la repressió contra els liberals (passa a l’Estat)

La resposta dels absolutistes es organitzar-se políticament al voltant del germà del Rei, D. Carlos i naix així el carlisme, també conegut amb el nom

d’apostòlics, defensant una tornada incondicional a l’Antic Règim.

Qui són els carlins?

Membres de la noblesa (especialment rural), el clero (sobretot) i caps de l’exèrcitPoden considerar-se els dirigents.

Artesans empobrits per la decadència dels oficis i sobretot llauradors empobrits (destaca en el Carlisme el seu caràcter de moviment rural) . Tots ells conformen els

Voluntaris Reialistes, un grup armat (paramilitar) sorgit durant l’etapa final del Trienni en forma de partides guerrilleres. Després de 1823, intentarà organitzar

la repressió als liberals. Tots ells són les masses

En l’origen dels apostòlics/carlins hi trobem:*la propaganda eclesiàstica, que identificarà en la Constitució de Cadis i en unaRestauració que no ha estat integral les causes de la crisi afecta els llauradors;

*el descens de preus del blat (des de 1817)*els impostos sobre la terra que va establir el Trienni i que la Restauració de

1823 no anula;*allà on els llauradors no tenen alternatives, on l’empobriment de primer

terç del segle ha estat més intens i on els mercats americans s’han perdut, es ons’escampa el carlisme com a protesta

(interior de Catalunya, País Basc i Navarra i nord .de Castelló);(*les raons ja esmentades en la rectificació de la Restauració de Ferran VII )

El seu lema es resumeix en:DIOS, PATRIA, REY, FUEROS (la llei tradicional o furs, les institucionsde govern medievals catalanes abolides per Felip V i els furs de Navarra

I el P.Basc)

El 1827 es produeix la primera revolta en Catalunya: la Revolta dels Malcontents (Agraviados) que serà durament

reprimida

•Continua el greu problema econòmic: les colònies s’independitzen definitivamentEl 1825 i els ingressos de la Corona es redueixen i el deute se dispara. Els privilegiats

Es neguen a pagar. Els ingressos continuen provenint d’impostos indirectes.

Les colònies americanes s’independitzen definitivament el 1825. Només Cuba,

P.Rico, Filipines i Sto. Domingo.

A partir de 1825 el rei es veu obligat pels problemes econòmics a pactar amb la burgesia liberal moderada (govern Cea Bermúdez): no es restaura la Inquisició, es promulga un aranzel proteccionista per al tèxtil català i es nomena a un liberal ministre d’Hisenda,

López Ballesteros que intenta realitzar una reforma fiscal que acabe amb el caos

•En conclusió: la monarquia absoluta es troba acorralada per l’ oposició liberal (que organitza revoltes i pronunciaments, Tarifa, 1824, Alacant 1827 finalment fracasats)

però també pels ultres. Els intents de reformar l’absolutisme fracasen.

El conflicte dinàstic. En 1830 naix Isabel, primera filla de Ferran VII, i aquest promulga la Pragmàtica Sanció,

que abolia la Llei Sàlica, establerta per Felip V i segons la qual no podien regnar les dones

Els partidaris de Don Carles faran que el rei moribund torne a instaurar la Llei Sàlica en 1832, però al seu testament Ferran VII deixava el tron a Isabel

(de 3 anys d’edat) i com a regent a la seua dona Maria Cristina

Els partidaris de Carles, anomenats carlins, s’oposen a Isabel i nomenen rei a Don Carles (Carles V), començant així la Iª Guerra Carlina a l’endemà de la mort

de Ferran. El desencadenant és l’alteració de les lleis fonamentals del regne, de La llei Sàlica.

No és sols una guerra dinàstica, sinó social: els absolutistes i partidaris de l’Antic Règim (car-lins) front a una regent, Mª Cristina, que necessitava l’ajuda dels liberals per conservar el poder

La gran noblesa, veient que la Restauració absolutista era inviable, s’aproparà als Isabelins, buscant un compromís que garantisca la propietat de la terra.

6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPANA (I).

A Amèrica s’havia produït un creixement econòmic important al segle XVIII que havia beneficiat la burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica)

Els criolls es queixen de tracte discriminatori (tenen càrrecs menors), pagar forts impostos i del control espanyol i tenen l’exemple de la independència dels EUA

Quan, amb les guerres napoleòniques, Espanya perd el control d’Amèrica, aquests grups es convertiran en independentistes, ajudats per Gran Bretanya en alguns casos

Des de 1808 s’obri el procés d’independència: no reconeixen a Josep Bonaparte ni la Junta Suprema Central i San Martín proclama la independència d’Argentina (1810) i Bolívar,

Hidalgo i Morelos reclamen la independència de la resta de colònies Quan torna Ferran VII, en lloc d’intentar pactar, envia l’exèrcit a lluitar contra els independentistes: les victòries dels americans són constants i les independències dels diferents països es succeeixen entre 1816 (Argentina) i 1824 (Perú i Bolívia)

→ sols Cuba i Puerto Rico continuen sent colònies

En la pràctica, els nous països americans seran políticament independents,però seran dependents econòmicament d’Anglaterra i Estats Units