De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Règim (1714.1787)

7/30/2019 De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Rgim (1714.1787)

1/62

De la Nova Planta

a la crisi de l'AnticRgim (1714-1787)Joaquim Albareda SalvadPID_00147746


2/62

FUOC PID_00147746 De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Rgim (1714-1787)

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


3/62

FUOC PID_00147746 De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Rgim (1714-1787)

ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 7

1. La Nova Planta................................................................................... 9

2. El creixement hum.......................................................................... 133. El creixement urb............................................................................ 16

4. El creixement econmic................................................................... 19

5. La tinena de la terra i les transformacions agrries.............. 226. El desenvolupament de la indstria............................................. 26

7. Una societat en transformaci....................................................... 30

8. L'ascensi de la burgesia.................................................................. 349. Els estaments privilegiats................................................................ 40

10. El temps de la Illustraci............................................................... 43

11. De la resistncia a la reivindicaci poltica................................ 48

Glossari......................................................................................................... 55Bibliografia................................................................................................. 58


4/62


5/62

FUOC PID_00147746 5 De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Rgim (1714-1787)

Introducci

Al principi del segle XVIII, Catalunya va veure estroncat el desenvolupamentdel seu sistema poltic secular, el qual va ser substitut, per la fora de les armes,

per un rgim netament absolutista. Per malgrat la repressi aclaparadora que

va imposar el rgim borbnic i la inexistncia d'institucions representatives, hi

ha indicis persistents d'una determinada conscincia d'identitat dels catalans

i d'evocaci de les llibertats perdudes el 1714, que s'expressa al llarg del segle,

tant en forma de dissidncia poltica, com de projectes de futur.

En els mbits demogrfic i econmic, Catalunya va experimentar profundes

transformacions (que tenien les seves arrels en processos iniciats al final del

segle anterior), que la van situar en bones condicions per a accedir al procs

d'industrialitzaci cap a mitjan segle XIX. No va ser, precisament, a causa d'una

pretesa poltica beneficiosa del despotisme illustrat.

Les transformacions agrries, industrials i comercials van donar lloc, alhora, a

una societat que, malgrat que continuava estructurada en estaments, conso-

lidava una nova organitzaci en classes, fonamentada en la riquesa i no en

el privilegi. La mobilitat social, ascendent i descendent, n'era un tret carac-

terstic, com tamb ho era la progressiva diferenciaci social. El dinamisme

d'aquesta societat s'observa no solament en l'expansi del fenomen urb, sintamb en els esforos per a dotar-se d'infraestructures que donessin resposta

a les exigncies del desenvolupament econmic. En aquest sentit, la Junta de

Comer, impulsada pels comerciants i industrials, s paradigmtica.

En aquesta societat canviant, i malgrat que les directrius del despotisme

illustrat espanyol apuntaven cap a altres camins, Catalunya va desenvolupar

una Illustraci aplicada, d'acord amb les seves prpies estructures econmi-

ques i socials. Figures rellevants, com ara Jaume Caresmar i Antoni de Cap-

many, van redescobrir el passat de Catalunya amb l'objectiu d'afrontar un fu-

tur especfic i diferenciat en el conjunt d'Espanya, marcat per la presncia pre-eminent de la indstria i del comer, projecte en el qual va collaborar, asse-

nyaladament, Francesc Rom i Rossell.

Aquests projectes, de carcter reformista, sense posar ja en dubte la nova es-

tructura poltica constitueixen una fita indispensable per al desplegament de

la conscincia diferencial catalana del segle XIX.

Cada cop ms, per, es va agreujar l'ofegament que la dinmica societat cata-

lana, mancada de vies de representaci poltica i oprimida pel pes de la milita-

ritzaci, patia en les encarcarades institucions de govern borbniques. D'altra

Lectura recomanada

Les definicions del glossa-ri han estat extretes princi-palment deJ.Mestre (dir.,1996).Diccionari d'histria deCatalunya. Barcelona: Edici-ons 62. A ms d'una explica-ci ms aprofundida, hi po-deu trobar les referncies bi-bliogrfiques bsiques de ca-dascun dels articles.


6/62


banda, tamb s'accentuaven les contradiccions entre un model de societat que

avanava cap a la industrialitzaci i unes estructures de l'Antic Rgim que ve-

ien arribar la seva fi.


7/62


Objectius

Els objectius que han d'assolir els estudiants a partir del treball d'aquest mduldidctic sn els segents:

1. Conixer l'estructura poltica i el funcionament de la Nova Planta.

2. Conixer l'abast i les bases del creixement demogrfic i de les transforma-

cions urbanes.

3. Conixer la persistncia de les institucions feudals i el rgim de tinena

de la terra.

4. Conixer el procs de les transformacions econmiques (agrries, comer-

cials i industrials) produdes al llarg del segle, tenint present la interacci

entre les diverses activitats econmiques i l'especialitzaci regional que en

va resultar, com tamb el procs de consolidaci del mercat.

5. Entendre la progressiva estructuraci de la societat en classes, per damunt

de la jerarquia estamental. Alhora, constatar la mobilitat social i la dife-

renciaci social en funci de la concentraci de la riquesa.

6. Saber explicar el grau creixent d'accs a la cultura escrita entre les clas-

ses mitjanes i populars, d'acord amb les necessitats del desenvolupament

econmic, com tamb conixer l's de la llengua catalana en la cultura

popular i en l'alta cultura.

7. Saber explicar l'impacte de les idees illustrades a Catalunya i el seu carc-

ter diferencial respecte del programa del despotisme illustrat espanyol.

Conixer-ne les personalitats ms importants, les seves aportacions i les

principals institucions que van impulsar aquestes idees.

8. Conixer el grau d'acomodaci dels catalans en el rgim borbnic i els

elements de conscincia d'identitat que van perviure al llarg del segle, que

s'expressen en forma de dissidncia o de projectes de futur.

9. Conixer les contradiccions del sistema de l'Antic Rgim que anunciaven

la seva fi.


8/62


9/62


1. La Nova Planta

Anorreades les institucions catalanes, Felip V tenia les mans lliures per a mo-delar el marc institucional a la seva mida, per a construir-ne un de netament

absolutista sense entrebancs constitucionals que li dificultessin l'acci. Era la fi

de la monarquia composta dels ustries i del pactisme. La dinastia nova, per,

lluny d'imposar un estat modern i un sistema burocrtic avanat va consolidar

un rgim dinstico-patrimonial, el qual va emprendre bsicament reformes

orientades a consolidar els seus interessos i, ben poc, els dels sbdits (Ruiz Tor-

res, 2008, pg. 68-69). A Catalunya, a diferncia del que havia succet al Pas

Valenci i a l'Arag, on les noves institucions borbniques van ser imposades

precipitadament, l'elaboraci del decretdeNovaPlanta, entre el 1714 i el

1716, va ser lenta i minuciosa. En la redacci van participar el jurista Francesc

Ametller i l'intendent Jos Patio.

El superintendent Patio va descriure aix els catalans en la seva memria al Consell deCastella en una mostra inequvoca de la desconfiana envers els catalans que perviu alllarg de tot el segle:

"Que el genio de los naturales es amante de la libertad, aficionadsimo a todo gnero dearmas, promtos en la clera, rijosos y vengatibos, y que siempre se deve recelar de ellos,aguarden coiuntura para sacudir el iugo de la justicia; son muy interesados, y que entodas las hedades pasadas ha sido su conato en las cortes conseguir por ley municipal laremisin de pechos y tributos, de suerte que ninguna cosa sienten tanto como el poderser cargados con imposiciones y tributos por la sola Real autoridad. Son apasionados a

su patria, con tal exceso que les haze trastornar el uso de la razn, y solamente ablanen su lengua natiba."

S. Sanpere i Miquel (L'Aven, 1905, pg. 671).

La nova estructura de poder es fonamentava en una pirmide institucio-

nal, que garantia el control poltic i militar de Catalunya sense obstacles,

tal com va exposar Joan Mercader (1985). La Nova Planta, ms enll de

la castellanitzaci institucional, va comportar dos fets nous: una con-

tribuci fiscal nova i una militaritzaci profunda (Gimnez, 1999).

Portada del decret de Nova Planta.

Al capdamunt de l'estructura, el capit general representava el rei i esdevenia la

mxima autoritat del pas. Acumulava les funcions de l'antic virrei, de coman-

dant suprem de l'exrcit i de governador de Catalunya. La Reial Audincia, en

substituci de l'antic tribunal suprem de justcia que portava el mateix nom,

assumia aleshores funcions governatives i estava presidit pel capit general.

Capit general i Reial Audincia constituen, plegats, el RealAcuerdo, en un

intent d'equilibrar el poder civil amb el militar, i encarnaven la representaci

de la sobirania reial a Catalunya.

Poder militar davantpoder civil

Durant aquest perode el po-der militar va predominar abastament sobre el poder civil.


10/62


Per sota de la cpula, les antigues vegueries i sotsvegueries van ser substitudes

per dotze corregiments, que assumien la governaci territorial i que eren pre-

sidits per la figura del corregidor, d'origen castell, i pels tinents de corregidors

o alcaldes majors. El crrec de corregidor va ser ocupat, majoritriament, per

militars al llarg de tot el segle.

En els municipis, el sistema de representaci i d'elecci per insaculaci va que-

dar substitut pel model castell de l'ajuntament de regidors. Eren de carcter

vitalici i de nomenament reial a les ciutats que eren caps de corregiment i de

renovaci anual en la resta de poblacions, on el nomenament corresponia al

capit general a proposta de la Reial Audincia. La venda de crrecs a partir

de 1739, seguint el model castell, va acabar d'agreujar el problema. La desa-

parici de l'organitzaci municipal autctona va accentuar l'aristocratitzaci

de l'administraci local, ja que en quedaven apartats els grups locals fins ales-

hores representats, vinculats als gremis, fet que finalment va provocar un di-

vorci evident entre les autoritats i la carcassa oficial i una societat cada cop

ms dinmica.

Els corregiments (1716-1833)

Font: "Edad moderna". A: Histria de Catalunya(pg. 349). Barcelona: Avui.

En el terreny de la fiscalitat i de l'administraci del patrimoni reial es van

introduir transformacions no menys radicals:


11/62


1) La Superintendncia va absorbir les funcions i els recursos de la Tresoreria

Reial, de la Batllia General de Catalunya i del Tribunal del Mestre Racional i

es va apropiar els bns, les rendes i altres fonts d'ingressos de la Generalitat i

del Consell de Cent.

2) El desembre del 1715 es va aprovar el Reial Cadastre, que pretenia gravar lariquesa enfront del sistema tradicional de contribuci indirecta. La tributaci

es feia per tres conceptes:

a) El cadastrereial, que gravava els bns immobles i els ingressos procedents

de rendes no vinculades a l'activitat professional, com ara els censos i els cen-

sals.

b) El cadastrepersonal, que gravava els ingressos relacionats amb l'activitat

professional, i distingia els professionals que treballaven per compte propi dels

que ho feien per a d'altri. Els eclesistics i els que gaudien de privilegi militar

n'eren exempts.

c) L'anomenat cadastreganancial o industrial, que gravava l'activitat comer-

cial dels mercaders, comerciants, notaris i agremiats amb botiga.

Si b al comenament el Reial Cadastre va constituir una crrega molt feixuga

per a la societat catalana i va ser imposat amb tota mena de coaccions, des

d'allotjaments intimidatoris a casa dels morosos fins a detencions, el seu im-

pacte en la poblaci va tendir a minvar al llarg del segle, a mesura que la po-blaci creixia i que l'expansi econmica esdevenia una realitat.

Amb tot, conv no oblidar que el cadastre noms constitua una branca de la

contribuci fiscal global, que el 1724 suposava a l'entorn del 45% de la recap-

taci, mentre que el gruix ms important el formaven les rendes del tabac, de

la sal, de les duanes, dels drets de portes, del dret de bolla, del paper timbrat,

els allotjaments de tropes i els drets patrimonials. No ens ha d'estranyar, per

tant, que l'autor annim del Proyecto para establecer el antiguo magistrado de

Catalua reclams la creaci d'una contribuci nica, una cosa que es donava

per feta amb la implantaci del cadastre.

La minva en la recaptaci motivada per la supressi de la bolla, l'impost so-

bre els teixits, el 1769, es va compensar amb un impost indirecte sobre el con-

sum de productes ultramarins i del pas i amb l'aranzel del comer lliure del

1778. Per tant, cal discutir el seu prets carcter modernitzador en el sentit

de contribuci nica i socialment progressiva i, encara ms, dinamitzador de

l'economia catalana del segle XVIII.

El programa repressiu del nou rgim no abraava solament les institucions.

En el seu drstic projecte unificador, l'assimilaci lingstica i cultural hi tenia

tamb el seu paper. El decret de Nova Planta va imposar que les causes de

la Reial Audincia es resolguessin en castell, mentre que documents d'ordre


12/62


intern insistien en la necessitat d'implantar el castell progressivament i de

manera discreta. Ara b, conv recordar que a partir del segle XVI hi va haver

un fenomen perceptible de diglssia entre la noblesa, la burgesia comercial,

els advocats i juristes. Un fenomen, com ha demostrat Joan-Llus Marfany,

pel qual el castell esdevenia el vincle d'expressi en determinats usos socials,

especialment en l'mbit escrit, per raons de prestigi social i cultural, mentreque el catal era reservat als usos domstics (Marfany, 2001 i 2008).


13/62


2. El creixement hum

Malgrat l'exili, numricament significatiu, dels austriacistes la poblaci cata-lana gaireb va doblar els seus efectius en el segle XVIII: si es calcula que el

1717 hi havia entre 600.000 i 700.000 habitants, el 1787 la xifra se situa entre

1.000.000 i 1.200.000. L'augment ms notable va tenir lloc a les comarques

de ponent i del sud (el Segri, les Garrigues, el Baix Camp, l'Alt Camp, l'Urgell

i el Baix Peneds). Les zones amb menys creixement van ser la pirinenca i la

prepirinenca, com la Garrotxa, juntament amb el Valls Oriental.

El creixement demogrfic del segle XVIII es va caracteritzar per la dava-

llada de la mortalitat extraordinria i pel descens de la mortalitat or-dinria adulta, per no de la infantil.

A la primera meitat del segle encara es constata la incidncia de la mortalitat

epidmica: malgrat que la pesta va desaparixer, el paludisme, el tifus i la ve-

rola van provocar diverses crisis demogrfiques. Per a finals de segle la me-

dicina va iniciar els primers passos decisius en el combat contra la mort. El

doctor Antoni Salv i Campillo va defensar l's de la vacuna de la verola, que

va ser introduda el 1800 pel doctor Francesc Piguillem.

El creixement demogrfic del final del segle XVII es va veure frenat per la Guerra

de Successi, amb un moment especialment crtic els anys 1706 i 1707. Per

a partir de la dcada 1730-1740, les crisis es van reduir ostensiblement (1725,

1754, 1763-1764) fins a la darreria del segle, en qu es van intensificar (1784,

1794-1795, 1800-1802...).

D'altra banda, la mortalitat adulta minvava i es registrava un augment de

l'esperana de vida que, al final del segle, rondava els trenta anys. La mortali-

tat infantil, que significava la meitat del total de les defuncions, si b sembla

que va disminuir en el primer any de vida, no es va veure afectada per aquesta

tendncia entre el primer i el quart. La reducci de la mortalitat infantil es

va fer esperar fins a entrat el segle XIX i, de manera definitiva, fins al principi

del XX.

Per all que va caracteritzar la demografia catalana del segle XVIII va ser el

dinamisme de la nupcialitat. Com ha recordat Jaume Dant (J. Albareda, dir.,

1995), van ser el nombre de persones casades, la durada del matrimoni i del

perode frtil i la fecunditat els factors que van determinar l'evoluci demo-

grfica, d'acord amb les transformacions econmiques que es van produir aCatalunya. La minva notable del nombre de solters i, sobretot, la tendncia a

avanar l'edat del matrimoni van tenir un impacte molt favorable en el crei-

Mortalitat

La disminuci de la mortali-

tat infantil en el primer any devida s un fet segurament re-lacionat amb la reducci dela mortalitat maternal en elpart o el postpart grcies a unaatenci millor.


14/62


xement general, encara que amb diferncies importants entre les comarques,

segons el grau de desenvolupament i la conjuntura. El nombre de fills per

famlia se situava al voltant de cinc.

Tot plegat va incidir en un notable increment de la natalitat, especialment en

el perode entre el 1720 i el 1740, entre el 1750 i el 1760 i durant el darrerquart del segle, cosa que va comportar un gruix important de poblaci jove a

la pirmide per edats del 1787.

Cal veure, finalment, com es va distribuir en el territori aquesta poblaci crei-

xent al final del segle. Josep Fontana (1988) ha distingit, de manera molt gr-

fica, tres franges entorn de Barcelona:

La poblaci al final del segle XVII

Font: "Edad Moderna". A: Histria de Catalunya(pg. 351). Barcelona: Avui

1) La primera franja s costanera, del Baix Camp al Maresme, amb densitats

de ms de 50 habitants per km2.

2) La segona franja s interior, del Priorat a la Garrotxa amb l'excepci de

l'Urgell, i inclou la costa del nord del Maresme, amb densitats entre 25 i 50

habitants per km2.


15/62


3) La resta, amb menys de 25 habitants per km2, sn les zones segents: les

terres de l'Ebre, l'Anoia, el Bages, el Bergued, el Ripolls, la Cerdanya...

Per si les terres de l'Ebre i de l'entorn de Lleida van ser objecte d'una repobla-

ci al llarg del segle, encara que estaven lluny de les densitats litorals, les co-

marques pirinenques van experimentar una autntica desertitzaci en benefi-

ci del litoral. Pel que fa a l'evoluci de la demografia, estretament relacionada

amb els factors econmics, tenim:

1) La Catalunya interior del nord-oest, que no disposava de ms terres per a

alimentar el creixement, es va estancar o va perdre poblaci.

2) Entre Lleida i les terres de l'Ebre es va produir un creixement demogrfic

grcies a les terres buides.

3) A la costa, les transformacions en l'agricultura i la indstria van fer possible

un creixement ms gran, que va tenir els millors exponents a les ciutats de

Barcelona i Reus, les quals atreien xifres importants de nous pobladors.


16/62


3. El creixement urb

L'anlisi de la redistribuci de la poblaci s'ha de completar amb una refern-cia al procs d'urbanitzaci, caracterstic d'aquest segle. Les quatre ciutats de

ms de 5.000 habitants del principi del segle s'havien convertit en catorze el

1787. Barcelona havia triplicat la seva poblaci i va assolir ms de 100.000 ha-

bitants. Deu poblacions en tenien uns 10.000; tretze, entre 3.500 i 8.000 ha-

bitants, i quaranta, de 2.000 a 3.500 habitants. Es va articular, doncs, conclou

J. Fontana, un teixit complex que ordenava les relacions entre camp i ciutat, i

establia una jerarquitzaci de funcions. Segons Albert Garca Espuche (1998),

el centre de gravetat, pel que fa a les decisions econmiques, ja s'apropava a

Barcelona al principi del segle XVIII.

La capital, en relaci amb el segle XVI, esdevenia una ciutat cada cop

menys productiva. La producci havia tendit a descentralitzar-se pel

conjunt del territori aprofitant, sobretot, els avantatges d'una m d'obra

ms barata. Aquesta va ser la base del sistema de ciutats articulat per

Barcelona, com a centre director, marcat per l'especialitzaci de funci-

ons i nascut de la iniciativa dels agents econmics.

Per la tendncia de l'acostament del centre de gravetat a Barcelona es vaveure limitada pel carcter descentralitzat del creixement econmic (sobretot

l'agrcola, comercialment menys dependent de Barcelona).

El viatger Joseph Townsend, descrivia aix Matar:

"Matar s un florent port de mar, amb 9.679 nimes [...] la ciutat dna feina a dinoutelers corrents i a setze de punt; s'hi fan moltes puntes al coix i estampats de fil perexportar a Amrica [...] En aquesta ciutat amb prou feines es veu un home desocupat [...]arreu de Catalunya admiren a cada pas la diligncia dels habitants, els quals, treballantde sol a sol, donen fertilitat a una terra que, excepte per a la vinya, s naturalment de lesms improductives; per en arribar a Matar resteu completament encisats: les masiessn ms aviat jardins..."

G.W. Ribbans (1955, pg. 28).

El creixement demogrfic va repercutir, evidentment, en les estructures urba-

nes, en una transformaci que va quedar soldada, en paraules de A. Garca

Espuche i M. Gurdia, als creixements dels dos segles precedents, llevat de les

transformacions que es van deure a l'actuaci de les noves autoritats militars,

com va succeir a Barcelona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Figueres o Roses, on es

van produir intervencions de gran envergadura.

Contingut complementari

Les deu poblacions que el1787 tenien uns 10.000 habi-tants eren Tortosa, Reus, Llei-da, Matar, Olot, Vic, Tarrago-na, Valls, Manresa i Girona.


17/62


Sovint, per, la necessitat de creixement urb es va contraposar als condicio-

naments militars, com va succeir a Lleida i Tarragona, on els municipis van

maldar per obtenir eixamples interiors o exteriors en aquestes ciutats tancades.

A Barcelona, la construcci de la Ciutadella el 1715, amb l'objectiu de controlar

la ciutat, va comportar l'aterrament d'un miler de cases al barri de la Ribera, elms dinmic en termes econmics, i va mutilar la plaa del Born. Les principals

intervencions dels capitans generals van ser les de la Barceloneta iniciada

el 1753 i la urbanitzaci de la Rambla projectada el 1772. El 1775 es van

enderrocar les muralles interiors i el 1788 s'havia enllestit el carrer Nou de la

Rambla, que deixava pas a la urbanitzaci del Raval.

A Figueres, les autoritats militars van elaborar un autntic pla general geom-

tric i, a Roses, l'enginyer militar Juan Martn Cermeo l'autor del projecte de

la Barceloneta va dissenyar una nova poblaci el 1772.

Tanmateix, el creixement urb, general en el segle XVIII catal, tenia relaci

amb la dinmica econmica iniciada al final del segle XVII, especialment de

la indstria i del comer, tal com va succeir a Matar, Vilanova, Sitges, Reus,

Igualada, Olot i Barcelona, ciutats on el negoci immobiliari i de la construcci

van assolir un pes i una autonomia creixents, perqu el sl per a edificar i els

habitatges esdevenien cada cop ms escassos.

Gravat de la ciutat de Manresa, segons B.Espinalt (1786-1789).

Per aix, conclouen A. Garca Espuche i M. Gurdia, va ser l'atomitzada inicia-

tiva privada la que va portar el pes decisiu de les transformacions urbanes a lesciutats catalanes. El paper dels municipis va ser el de controlar a posteriori el

creixement tot vetllant pel compliment de les normatives, amb una presncia

dbil, mentre que el de les autoritats militars es redua a les ciutats estratgi-

ques: les intervencions del reformisme absolutista van ser allades i escasses.

A les ciutats on la pressi demogrfica era superior especialment en les tan-

cades, ja que tenien dificultats per a crixer en extensi, l'escassetat d'espais

edificables va fer multiplicar la casa de vens en perjudici de la casad'escaleta,

habitada fins aleshores per una sola famlia, fet que va comportar un empitjo-

rament notable de les condicions d'habitabilitat. Amb tot, la casa unifamiliar,baixa, amb pati posterior, amb menys de cinc habitants, va predominar fins

a l'any 1800 a les ciutats obertes com ara Sabadell, Palafrugell, Matar, Sant

Feliu, Badalona, Terrassa, Granollers, Vilafranca o Vilanova.

A la darreria del segle, les autoritats municipals van emprendre mesures regu-

ladores de l'urbanisme, de la circulaci i de la higiene, especialment dels nuclis

urbans, on residia la burgesia, sense que es produssin grans intervencions ur-

banstiques i amb un pes moderat de l'arquitectura monumental. El mateix es

pot dir de les vies de comunicaci, que van experimentar millores modestes,

malgrat el considerable trnsit que hi circulava. D'altra banda, cal destacar la

Intervencions escasses

A Barcelona, desprs de la in-tervenci de la Ciutadella i dela correcci posterior de la Bar-celoneta, els militars van dei-xar pas a la iniciativa dels par-ticulars.


18/62


construcci d'una multitud d'esglsies, entre les quals destaquen la catedral

nova de Lleida, la de Vic i la parroquial de Sant Esteve d'Olot, acompanyada

de la florida de les manifestacions d'art barroc en el seu interior.


19/62


4. El creixement econmic

Com ha recordat Josep Fontana (1993), si b la desfeta del 1714 va posar fi ales llibertats catalanes i va frustrar els objectius poltics de les classes dirigents

que havien encapalat el projecte del 1705, a la fi del segle XVIII s'havien salvat

els aspectes econmics del projecte modernitzador, cosa que ajuda a enten-

dre l'arrencada del procs industrialitzador en el segle XIX, malgrat tota mena

d'obstacles als quals no va restar aliena l'acci poltica del govern, ms desp-

tica que illustrada. Certament, ni Felip V va ser el millor rei que ha tingut Ca-

talunya ni les transformacions que va experimentar el pas van ser deutores de

les reformes de la dinastia nova com sostenen Carlos Martnez Shaw i Marina

Alfonso (2001). Les coses sn fora ms complexes.

En efecte, el quadre de conjunt d'aquesta societat tan dinmica, que va tenir

com a base del progrs econmic l'especialitzaci de l'agricultura i l'expansi

de la indstria i dels intercanvis comercials, pot sintetitzar-se en el segent

esquema de la producci i dels intercanvis de l'economia catalana:

"[...] una zona, a l'oest, que produeix blat i en ven a la de l'est; la Catalunya dels teixitsde llana, que vesteix el pas i envia part de la producci a l'interior de la Pennsula; laque produeix aiguardent, que exporta a l'estranger i a les colnies americanes i, amb lesseves compres de blat i de teixits, anima l'activitat de les dues anteriors; i la muntanya,finalment, que proporciona sobretot homes i ramats."

J. Fontana (1988, pg. 71).

Aquest procs de transformacions, que va assolir el zenit entre el 1760 i el 1790,

va ser definit sintticament per Pierre Vilar (1973, pg. 21) amb l'expressi

"Catalunya s'havia acostumat aproduir no per consumirsin per vendre". El seu

abast va impressionar els viatgers de la segona meitat del segle, que van coin-

cidir de manera gaireb unnime en la definici del catal com a homo oeco-

nomicus: des de Francisco Nifo, que veia Catalunya com unapetita Anglaterra,

fins a Arthur Young (1970, pg. 43), que afirmava que els catalans eren "la

gent ms activa d'Espanya", Alexandre Laborde (1974, I, pg. 266), que en vaexaltar l'"activitat infatigable [i] pacincia a tota prova", o Henry Swinburne

(G.W. Ribbans, 1955, pg. 31), que va definir Barcelona com "una ciutat fei-

nera i esplendorosa" i els catalans com "una raa treballadora de mena".

El port de Barcelona en el segle XVIII, segons ungravat alemany de l'poca.


20/62


Aquest retrat dels catalans va ser elaborat, sovint, en contrast amb altres pobles peninsu-lars. Per exemple, Joseph Townsend diu:

"[...] aix que doneu l'esquena a Catalunya, a cada pas recordeu que us trobeu en un altreregne... Quan ens acostem a Barcelona, tot s'anima, i la carretera s'atapeeix de cavalls,mules, carros i gent que van, en tropell, al mercat amb llurs gneres. No es veu una talactivitat ni una tal vida mercantil en cap de les altres provncies."

G.W. Ribbans (1955, pg. 24).

Aquesta s l'opini de Christopher Hervey:

"Catalunya s la millor part d'Espanya, tant pel que fa al camp com per les virtuts i elcapteniment del poble... Els costums de la gent se semblen ms als de Frana i Itlia queals d'Espanya."

G.W. Ribbans (1955, pg. 46).

Joseph Marshall va arribar a dir:

"Si Catalunya fos una naci protestant, posseiria totes les qualitats de la mateixa Holanda.s cert que aquesta s la millor part d'Espanya, per el que m'interessa subratllar s elcarcter de la gent."

G.W. Ribbans (1955, pg. 44).

Finalment, Francisco de Zamora va coincidir a remarcar l'activitat econmica

del pas, i en especial de les ciutats costaneres i el seu entorn: Barcelona, Ma-

tar, Calella, Arenys de Mar... Al seu torn, la resposta al qestionari de F. de

Zamora, tramesa des del corregiment de Barcelona, parava esment en un fet

rellevant com era l'increment del consum i, en general, de l'enlairament de les

condicions de vida, si ms no en determinats segments de la societat.

Aix, en parlar dels productes consumits, deia:

"[...] son muchos los gneros y artefactos extranjeros que se gastan en Barcelona, y sereciben casi todos por manos de los franceses, ingleses y otras naciones comerciantes deEuropa [sobretot els vestits]."

F. de Zamora (1973, pg. 454).

I, en fer referncia als costums del pas, completava el retrat de la societat:

"[...] el carcter y genio reinante en lo general del partido es trabajar, cumplir sus empeos,vestir bien, principalmente en los das de fiesta, lucir en las ocasiones, divertirse en sus

das y querer sobresalir entre los de su clase. Las costumbres en los pueblos y casas delabradores son inocentes, sencillas y naturales. En Barcelona cada da se van adulterandoms con el lujo, el mayor trato, las modas extranjeras, los adelantamientos del comercio,el amor de la comodidad y de la libertad, y el olvido del antiguo retiro y gravedad."

F. de Zamora (1973, pg. 463).

All que ens interessa remarcar, finalment, s el fet que va posar de relleu

elDiscurso de la Junta de Comer: "En otras provincias est el dinero como

estancado en pocas manos, sin que apenas el menudo pueblo le conozca por

su figura, pero en Catalua es un humor que circula y se extiende por todos

los miembros de su provincia, respecto de que ser muy raro el que haya que

no deba a su aplicacin e industria el modo de adquirirlo en ms o menoscantidad, segn su estado y proporcin se lo permiten." (Lluch, 1997, pg. 53).

Catalans, segons B. Espinalt, (1786-1789).


21/62


Analitzem, doncs, les estructures d'aquesta societat i les transformacions

econmiques que la van canviar substancialment al llarg del segle.


22/62


5. La tinena de la terra i les transformacions agrries

La societat de l'Antic Rgim a Europa es caracteritzava pel manteniment

de les institucions feudals si b el seu vigor i la capacitat de control

variaven significativament segons la zona.

P. Vilar (J. Nadal Farreras, dir., 1983, pg. 410) recorda que el 1789 alguns

pobles de la muntanya encara deien: "Nosaltres som del senyor en Tal". Era una

societatjerrquica, encapalada per la noblesa i definida pel privilegi, amb

una gran fragmentaci poltica i una multitud de senyories que comportaven

la percepci de diversos tipus de drets sobre els vassalls:

1) D'una banda, els dretsjurisdiccionals, procedents de l'administraci de

justcia en el territori.

2) De l'altra, els mltiples dretsterritorials, com ara els segents:

a) Les qusties, un tribut que percebia el senyor.

b) Els monopolis de qu gaudia el senyor: de molins, ferreries, forns, etc.

c) Els drets procedents de l'apropiaci de rendes eclesistiques, com ara els

delmes, de part del senyor.

d) En darrer lloc, els ingressosprocedentsdelespropietats del senyor, que

tenia llogades o arrendades.

Si b era freqent que un mateix senyor percebs les rendes de la terra i les

jurisdiccionals, no sempre era aix, ja que hi havia pagesos propietaris que

solament havien de satisfer els drets jurisdiccionals.

L'emfiteusi1 va regular l'accs a la terra. Mitjanant aquest contracte, el dret

sobre la terra, la propietat, era dividit:

1) D'una banda, el dominieminent corresponia al senyor, el qual establia un

pagament d'entrada i un cens fix, en diners o en espcie, i tamb altres drets.

2) De l'altra, el dominitil corresponia al pags i comportava un contrac-

te indefinit que podia transmetre als successors, amb llibertat d'acci sobre

l'explotaci de la terra i sobre la venda dels seus drets.

(1)L'emfiteusi tenia formes diferents

en el territori catal.


23/62


s evident que els senyors, en graus diferents segons les zones, van quedar

progressivament allunyats de l'explotaci de la terra, fins al punt que el seu

mxim ingrs el constitua el delme.

Lloren Ferrer (J. Albareda, dir., 1995) ha sintetitzat les diverses formes d'accs

a la terra en el segle XVIII catal. A la Catalunya Vella, la sentncia de Guadalupe(1486) havia deixat pas als pagesos a l'accs massiu al domini til de la terra,

amb contractes d'emfiteusi que els eren clarament favorables, sobretot perqu

eren indefinits i els censos eren baixos, fixos i sovint pagats en diners, cosa

que feia que, amb el pas del temps, es devaluessin.

El mas era l'explotaci caracterstica d'aquesta zona amb extensions d'unes

cent hectrees de terra a l'interior i d'unes trenta a la costa, al bell mig de la

qual es trobava la masia, sovint envoltada per les masoveries, arrendades a al-

tres pagesos. El mas va tenir un paper fonamental en el procs d'especialitzaci

de l'agricultura perqu els emfiteutes cedien terres ermes i boscos a l'explotaci

a canvi de censos en diners o en espcie, cosa que els estalviava la inversi.

Aquesta cessi va donar lloc a diverses formes contractuals, com ara la rabassa

morta a les rees vitcoles i els subestabliments a les terres gironines.

En altres comarques, les formes emprades van ser la parceria, la rompuda i

les bogues. El fet ms rellevant, per, s que totes finalment beneficiaven els

possessors del domini til del mas, ja que aquests pagaven censos baixos al

senyor, mentre que percebien una part de les collites dels rabassaires, subem-

fiteutes o masovers, sobre els quals requeien tots els costos de producci i elpes de fer rendible el treball amb la seva autoexplotaci.

Lectures recomanades

Les formes d'accs a la ter-ra en el segle XVIII a Catalu-nya han estat ben estudiadesper L. Ferrer (1987), M. Du-ran (1985), G. Feliu (1990),R. Congost (1990), E. Vice-do (1991), E. Tello (1994) i F.Valls (1996), entre altres estu-dis recents.

Com ha recordat Josep Fontana (1988), malgrat l'ambigitat del concepte de

propietat, a la prctica quedava clar que qui tenia el domini til era el propi-

etari, tal com reflecteixen els cadastres. I, de fet, aquesta va ser la propietat

que es va consolidar com a plena a la Catalunya del segle XIX. Malgrat aix,

no sempre els pagesos de mas van esdevenir pagesos acomodats, ja que les

conjuntures crtiques, els pagaments de dots i l'endeutament podien abocar-

los a la runa, procs que condua a la concentraci progressiva de la terra en

poques mans.

A l'altra meitat de Catalunya, recorda Lloren Ferrer, hi predomina un pobla-

ment concentrat, amb ms parcellaci del sl i ms presncia de la petita pro-

pietat en rgim d'emfiteusi. A la Segarra, propietat i explotaci coincidien en

la mateixa persona i no hi havia parceries ni subestabliments. Aquest rgim

d'explotaci generava, sovint, problemes de subsistncia al pags, que es veia

obligat a endeutar-se constantment. Com que els interessos s'havien de pagar

en diners, es veien forats a comercialitzar en condicions desavantatjoses una

part del producte obtingut.

Faana nord del mas Sanmart (Bages),edificada durant el segle XVIII.


24/62


Els censals o prstecs sense data de retorn i les vendesacartadegrcia es

van convertir en una excellent font d'ingressos per als hisendats, la petita

noblesa, els comerciants i l'Esglsia. Aquest procs especulatiu va dificultar

l'especialitzaci.

Una dinmica semblant va tenir lloc a les terres de ponent, caracteritzada,per, pel despoblament i pel fet que els senyors no havien cedit la terra en

forma de masos. Per tant, van ser els senyors els que van portar a terme la

colonitzaci agrria mitjanant llicncies de conreu i establiments emfitutics

a perpetutat. Si b es va consolidar una petita propietat pagesa, tamb es van

beneficiar dels establiments comerciants, ciutadans honrats i advocats. Les ter-

res de Lleida es van especialitzar en la producci de cereals.


Les vendes a carta de grciaeren vendes per un valor inferi-or al real amb dret a recuperarel que s'havia venut al mateixpreu.


Una llicncia de conreu era unperms per a conrear la terrafins que el senyor volgus.

A les comarques de Tarragona no es donava, tampoc, una estructura de mas,

sin una petita propietat fragmentada, uns pagesos acomodats i uns contractes

de concessi per a plantar vinya de curta durada, de 8 a 13 anys, transcorreguts

els quals el propietari recuperava la terra. El control de la destillaci, en mans

de pagesos acomodats o de comerciants, generava ingressos importants.

En conjunt, tant a la Catalunya Vella com a la Nova, l'organitzaci de la

producci es fonamentava en la petita explotaci pagesa, la qual havia

de fer front a les parts de fruits pagades a l'amo del mas, al delme pagat

al senyor, a les talles del municipi, al cadastre de l'Estat i, finalment, a

les pensions dels censals.

Enfront d'aquesta dinmica que podia portar el pags a la runa, conclou L.

Ferrer, es van desenvolupar diverses estratgies:

1) L'endeutament constant, que implicava fins i tot els ajuntaments, per a fer

front a despeses collectives derivades de la guerra o de males collites.

2) El casament entre hereu i pubilla per a refer petites explotacions.

3) El treball complementari, especialment en el txtil.

Aquestes sn les estructures de tinena de la terra. Vegem-ne els resultats de

l'explotaci. s evident que la producci agrria va crixer al llarg del segle

XVIII i que aquest fet es va deure, fonamentalment, als aspectes segents:

1) L'explotaci de noves terres. Boscos i erms cedits a subemfiteutes i rabassai-

res a la Catalunya Vella, la repoblaci de terres a crrec dels senyors a la zona

de Lleida o la recuperaci de zones pantanoses a la costa sn bons exponents

d'aquest procs d'extensi dels conreus.

Alamb per a la producci d'aiguardent delsegle XVIII.


Les pensions dels censals erenpercebudes, en una gran part,per l'Esglsia, que n'era el pres-tamista principal.


25/62


2) L'expansi tamb es va deure a factors intensius:

a) L'increment de l's del regadiu, mitjanant petites installacions i canalit-

zacions.

b) Malgrat que les tcniques de conreu no van millorar substancialment, elguaret era subtitut progressivament pel cultiu de faves, llegums i cereals de

primavera.

c) Noves rotacions en algunes comarques (Girona, Vic, Baix Llobregat) o en

zones de regadiu (on plantaven mongetes, blat de moro, alfals...).

d) El bou era substitut progressivament per la mula o el cavall.

Tanmateix, hi ha tres elements que van ser decisius en aquest procs:

1) L'increment de la productivitat grcies a l'autoexplotaci dels nous rompe-

dors de terra (rabassaires, subemfiteutes, arrendataris...), sobre els quals es va

fonamentar l'expansi.

2) L'especialitzaci comarcal en el cultiu ms favorable: cereals a les terres de

Lleida, a la plana de Vic i a les comarques de Girona; vinya a la costa i al Bages;

oliveres a les terres de l'Ebre i a les Garrigues; garrofers2 a la costa de Tarragona;

ametllers i avellaners a l'Alt Camp; tarongers a Tortosa, i llenya al Solsons.

(2)Les garrofes eren imprescindibles

per a alimentar els animals de tir.

3) La diversificaci dels conreus. Si b va continuar el predomini dels cereals

perqu constituen un dels fonaments de la dieta mediterrnia, es van estendre

els cultius de llegums, farratges3, verdura, fruita, blat de moro, mongetes, arrs,

a ms de la vinya, l'olivera, el garrofer, l'ametller i l'avellaner, entre altres.

Josep Fontana ha remarcat el paper fonamental de la vinya com a accelerador de lestransformacions econmiques:

"La vinya ha estat un dels fonaments essencials del creixement econmic de Catalunya,molt ms important, en aquests moments, que les fbriques de teixits de cot, no sola-ment perqu sense els ceps no hi hauria hagut mai els telers, sin perqu ha proporcio-nat el producte essencial dels intercanvis de l'economia catalana amb l'exterior: el quepermetia de comprar la fibra de cot necessria per a la indstria."

J. Fontana (1988, pg. 61).

(3)Els farratges eren imprescindibles

per a alimentar el bestiar estabulat.


26/62


6. El desenvolupament de la indstria

Jaume Torras (1984) ha explicat les implicacions que el procs d'especialitzacivitcola va tenir per al desenvolupament de la producci industrial catalana.

Des del punt de vista de l'oferta de productes manufacturats, aquelles zones

que es van especialitzar en el cultiu de la vinya, a conseqncia del seu carcter

intensiu, veien reduda la disponibilitat de la m d'obra per al treball indus-

trial. A ms, en aquestes zones es desenvolupaven diferents tipus d'activitats

complementries relacionades amb l'elaboraci i l'envasament de vins i aiguar-

dents, per exemple la destillaci i diverses feines auxiliars, com la piperia i el

transport. Per tant, a les comarques tarragonines i a la costa de Llevant no es va

desenvolupar la indstria txtil, llevat d'indstries ms noves i d'organitzaci

ms simple, com ara la de les mitges i puntes.

D'altra banda, l'expansi del conreu de la vinya va activar notablement el co-

mer interior, a ms de l'exterior, ja que les comarques que s'hi van especialit-

zar consumien productes elaborats a altres indrets i s'incrementava, d'aquesta

manera, la demanda total. Com que els productes circulaven ms i en major

quantitat, es feien evidents els avantatges dels productes competitius que pro-

cedien d'altres comarques, fet que estimulava l'intercanvi enfront de la pro-

ducci casolana adreada a l'autoconsum.

A les comarques prepirinenques i de la Depressi Central, de tradici

cerealcola, l'increment demogrfic va trobar una via d'ocupaci en les

activitats industrials.

En aquestes zones, les confraries d'ofici, en concret les de paraires i de teixidors,

gaudien d'un protagonisme especial. S'havien especialitzat en la fabricaci de

teixits de llana, mitges, faixes, gorres i mantes. La zona de Centelles, Moi i

Castellterol provea de teixits tot Catalunya i els mercats de l'Arag i Castella.

Tamb van destacar en la producci txtil el Bergued, el Ripolls, la Garrotxa,

la plana de Vic, el Valls i l'Anoia.

Francisco de Zamora va explicar el carcter imprescindible de la manufactura per a lasubsistncia a la plana de Vic:

"El modo de mantenerse tanta gente en poco terreno es que en las villas y lugares casitodas son gentes de oficio, y los dems, empleados en fbricas de pelaires. Y stas, ademsde esto, todava se emplean en la agricultura, y en cualquier tiempo del ao que hayabuena sazn todos salen al campo, y al invierno y en das de lluvia trabajan en sus casas.[...] Yendo corrientes las fbricas de pelaires, todos viven acomodados. Pero si no andanbien las fbricas, especialmente las de pelaires, todo son trabajos, porque la tierra quetengo referida est poseda por los dueos de las masas, que son muy ricas, y la gente dedentro de las villas y lugares no tienen ms que sus manos e ingenio."

F. de Zamora (1973, pg. 62-63).

Confraria d'ofici

Una confraria d'ofici, a ban-da d'organitzar el treball delsagremiats, constitua el vehi-

cle de transmissi de coneixe-ments tcnics que garantienla producci de gneres de ca-racterstiques normalitzades,cosa essencial per a la comerci-alitzaci.


27/62


En el marc de la producci de draps fins de Terrassa i Igualada, hi va haver una

marcada concentraci de la producci en mans d'uns quants paraires, fruit

d'un procs de diferenciaci a l'interior del gremi.

Aquests paraires es caracteritzaven per la independncia que mantenien res-

pecte al capital mercantil, grcies a la seva capacitat d'establir una xarxa co-mercial prpia per a la venda de teixits i per al provement de llanes, fets que

els reforava la capacitat d'acumulaci. Eren el que J. Torras (2007) ha ano-

menat, en parlar dels Torell d'Igualada4, uns fabricantssensefbrica pel

carcter descentralitzat de l'organitzaci productiva, ja que una bona part del

procs de treball es feia fora de les seves installacions (botiga, tint i mol). La

protoindstria, treball descentralitzat controlat per comerciants, va tenir un

paper de primer ordre. La indstria de la seda, que tenia un dels seus principals

centres a Manresa, amb una producci abocada als mercats catal, espanyol i

americ, tamb va desenvolupar un tipus d'organitzaci industrial concentra-da en poques companyies de velers.

(4)Els Torell d'Igualada venien ma-

joritriament els seus teixits a Cas-tella i la resta a l'Arag i Catalunya.

Altres indstries importants eren la del ferro5, amb una trentena de fargues,

que comprenien la manufactura d'armes i claus de Ripoll i la dagueria de Sol-

sona; la del paper, amb una demanda creixent al llarg del segle, concentrada

a les conques de l'Anoia i del Francol; i la de l'adobat de pells a Vic, Iguala-

da, Olot, Girona, Manresa, Tremp, Lleida, Valls, Vilafranca i Reus, que havia

de donar resposta, tamb, a un increment de la demanda dels seus derivats,

especialment sabates, tant als mercats de Catalunya i d'Espanya com de les

colnies americanes.

Cal fer una referncia especfica a la penetraci dels productes catalans en els

mercats espanyols. El fet que aquests fossin ms accessibles desprs del 1714

per la desaparici de les prohibicions d'estrangeria i per l'eliminaci, per b

que intermitent, de les duanes interiors no implicava, per, protecci enfront

de la competncia estrangera, de la qual solament es van beneficiar els teixits

de cot des del 1728. L'xit cal buscar-lo, segons J. Torras (M.T. Prez Picazo,

ed., 1996), en l'organitzaci de les disporesmercantils, xarxes molt tancades

de traginers, botiguers i negociants catalans establerts arreu d'Espanya des de

mitjan segle XVIII, que reduen els riscos de les operacions, en una poca en

qu el transport i la circulaci d'informaci eren extremament dificultoses.

Als traginers i marxants els van succeir, tot seguit, els corresponents fixos i els

comissionistes, establerts, fins i tot, en centres comercials de segon ordre. A ells

es va deure, probablement, l'xit de la introducci de determinats productes

industrials en els mercats espanyols, fenomen estudiat per Assumpta Muset

(M.T. Prez Picazo, ed., 1996).

D'altra banda, dues activitats puixants es concentraven al litoral i, fonamen-talment, a Barcelona:

(5)La indstria del ferro va patir una

davallada a mitjan segle XIX.


28/62


1) La construccinaval, tamb important a Arenys de Mar, Matar, Canet

de Mar i Sitges.

2) La indstriacotonera. Les indianes, teixits de cot estampat procedents

d'sia que arribaven per la via de Marsella, o imitats a Europa procedents

d'Amsterdam, tenien difusi a Catalunya des de mitjan segle XVII.

Barcelona, doncs, era el centre d'arribada de la matria primera ja semielabo-

rada o elaborada i disposava del carb, imprescindible per a la fase final de

l'estampat, i esdevenia, a ms, el centre organitzador de les relacions comerci-

als exteriors. Les mesures prohibitives governamentals del 1728 (tot i que in-

termitents) van estimular uns homes d'empresa a produir aquells teixits, que

fins aleshores arribaven de l'estranger, en les fases ms rendibles del teixit i

l'estampat, comprant fil de cot de la Mediterrnia oriental als comerciants

maltesos.

Cap al 1740, la manufactura d'indianes ja s'havia consolidat, sota la

forma de manufactura centralitzada, s a dir, de fbriques en el sentit

actual, grcies a la inversi de capital comercial en aquesta activitat, tal

com ha explicat James Thomson (1994). La concentraci, l'acumulaci

de capital i la divisi de les tasques de treball, que trencaven les pautes

organitzatives dels antics oficis, preparava el cam de la mecanitzaci.

J. Thomson ha remarcat la importncia del domini dels colors en l'estampaci:

"[...] tots els fabricants intentaven constantment variar i millorar els seus colors; aquestaera l'essncia del seu art [...] els secrets de les noves frmules es guardaven amb moltde compte i es passaven als hereus: l'any 1772, Francesc Ribas es va referir al que teniacom al seu nico patrimonio. Un informe sobre la indstria preparat l'any 1784 perun tal doctor Masdevall indica que a totes les fbriques els ingredients de coloraci iels mordents els preparava un hombre solo encerrado en un quarto para conservar elsecreto que cada Fbrica tiene."

J. Thompson (1990, pg. 221).

A la darreria del segle XVIII hi havia un centenar de fbriques d'indianes i de

pintats, que donaven feina a 12.000 o 13.000 treballadors. D'altra banda, alfinal de la dcada dels setanta la indstria s'estenia per Catalunya en comar-

ques de tradici txtil. Tal com han recordat Jordi Nadal (1991) i lex Snc-

hez (1992), l'estampat de teixits europeus de lli i la fabricaci d'indianes es

complementaven molt b en funci de les conjuntures i de les expectatives

comercials, tal com es dedueix de l'anlisi de la fbrica Rull.

En tot cas, sembla evident que els estampats de lli van generar un procs

d'acumulaci de capital que va facilitar l'arrencada del cot. Les indianes es

venien, sobretot, en el mercat catal i espanyol i, en una proporci del 10%,

a les colnies d'Amrica, on es venien, bsicament, els teixits pintats de lli enuna proporci del 90%.

Detall de La botiga d'indianes, de GabrielPlanella.


29/62


Tanmateix, durant l'etapa compresa entre el 1787 i el 1832, marcada per la

inestabilitat, a conseqncia de la saturaci del mercat americ pels teixits an-

glesos, i per les guerres amb Frana i Anglaterra, els comerciants es van retirar

de la indstria, que va quedar en mans d'industrials genuns, els quals, proce-

dents dels gremis, van impulsar l'expansi de la filatura amb una mquina a

l'estil de lajennyanglesa, la berguedana.

Aquesta etapa, fonamentada en la producci manual, es va prolongar excessi-

vament, malgrat la progressi lenta de les mquines de filar accionades mec-

nicament, les mule-jennies, tal com ha recordat Jordi Nadal (1985). Aleshores,

la indstria del cot es va projectar cap al mercat peninsular, aprofitant les

vies comercials de la draperia de la llana, i es va adaptar tcnicament a les

noves exigncies d'un procs productiu complet, que abraava de la filatura a

l'estampaci, afavorit per un provement millor dels cotons americans, de lle-

vant i espanyols. L'explotaci de l'energia hidrulica, per posar en moviment

les mquines, a l'interior del pas, en va facilitar la difusi.

s evident que el volum d'intercanvis, a l'interior de Catalunya i en els

mercats espanyol i americ, requeria uns sistemes de comunicaci cada

cop ms efectius.

Reproducci d'una berguedana.

Nria Sales (1991) ha recordat el protagonisme del cam de bast, del traginer,

de la mula i del rambler en la intensificaci dels intercanvis. Els camins carre-

ters6 eren els ms transitables, tot i que el seu estat era realment precari, tal

com havien constatat els viatgers estrangers, sorpresos del trnsit que hi circu-

lava malgrat tot.

Per mar, Catalunya disposava d'una flota d'acord amb les exigncies del co-

mer, que representava prop de la quarta part de l'espanyola. A mitjan segle,

constava de 114 vaixells i 558 barques per a la navegaci de cabotatge, a ms

de 1.500 de pesca, cosa que permetia als seus propietaris oferir els serveis als

comerciants de Cadis. Propietaris, constructors de la barca, comerciants, in-

versors i fins i tot la tripulaci participaven en les operacions comercials mar-times: la barca, instrument del capital, sovint era dividida en setze "parts", i a

cada viatge els beneficis es repartien entre la barca (el capital) i lagent(patr,

mariners i grumets), explica P. Vilar (J. Nadal Farreras, dir., 1983).

Tal com diuen Carlos Martnez Shaw (1988) i Josep Maria Delgado (1988), a la

darreria del segle es va produir una concentraci de la propietat dels vaixells

en mans d'una burgesia mercantil i dels gremis de mar i, en conseqncia, una

proletaritzaci de la marineria. Alhora, es va desenvolupar la construcci naval

arreu de la costa i es va introduir el sistema de pesca del bou, ms rendible

que el tradicional.

(6)Els camins carreters cobrien les

rutes Barcelona-Lleida-Saragos-sa-Madrid, Barcelona-Tarragona-

Valncia i Barcelona-Girona-Per-piny.


30/62


7. Una societat en transformaci

D'acord amb Josep Fontana (1988), podem dividir la societat catalana del finaldel segle XVIII en les categories segents:

1) Les capes ms elevades (estaments privilegiats, funcionaris, militars, profes-

sions liberals, comerciants, fabricants i pagesos rics) significaven prop del 10%

de la poblaci.

2) Menestrals i botiguers representaven el 15% de la poblaci.

3) Els pagesos englobaven el 20% de la societat.

4) El 40% eren jornalers.

5) El 10% eren criats.

6) La resta estava formada per pobres crnics i gent marginal.

El mateix historiador, per, ha advertit del carcter enganys d'aquesta des-

cripci de la condici dels homes, esbiaixada per les diferncies de les fortunes.

El cert s que cada vegada ms, a les velles divisions de carcter esta-

mental, fossilitzades, s'hi sobreposaven noves relacions de classe fruit

de les transformacions econmiques que experimentava la societat ca-

talana, que permetien, per exemple, que un fabricant o un comerciant

gaudissin d'una riquesa molt superior a la d'un noble o d'un militar.

El resultat d'aquestes transformacions van ser els processos de diferenciaci

social que es donaven tant al camp com a la ciutat i que van comportar, en

expressi de Pierre Vilar (1964-1968, vol. IV, pg. 625), dissimetriesgeogr-

fiques (zones que s'enriquien i zones que s'empobrien) i dissimetriessocials

(enriquiment de determinats grups i misria de la majoria).

A la base d'aquesta societat hi havia els camperols, amb una estructura poc

homognia, que J. Fontana classifica en tres grups:

1) Els pagesos que disposaven de prou terra per a viure, encara que fossin

emfiteutes.


31/62


2) Els que treballaven la terra en condicions precries: rabassaires, masovers,

parcers o b pagesos amb explotacions insuficients que es veien obligats a tre-

ballar de jornalers o b a prendre ms terra en parceria o rabassa.

3) Finalment hi havia els assalariats, com ara els jornalers o els mossos.

La tipologia no era esttica, perqu una conjuntura difcil podia convertir, en

pocs anys, una famlia pagesa en jornalera. s evident, per, que les transfor-

macions econmiques produdes en el feudalisme tard van donar lloc a un

procs accentuat de diferenciaci entre els pagesos que va convertir alguns en

rics i en ms pobres els altres.

Els emfiteutes van ser els principals beneficiaris de la puja dels preus agrcoles,

ja que les seves crregues eren estables i van esdevenir la base d'una burgesia

agrria. En canvi, els camperols que treballaven terres amb contractes revisa-

bles, com ara els masovers o els arrendataris subjectes a contractes de curta du-

rada, van patir un enduriment de les condicions i es van veure obligats, sovint,

a compaginar les activitats de la terra amb el treball manufacturer a domicili.

Per, encara, per sota d'ells, un grup nombrs subsistia acceptant formes de

treball ms desavantatjoses, com ara les parceries i les rabasses. Altres esdeve-

nien mossos contractats anualment o b jornalers7. Les diferncies variaven i

es podien accentuar segons el territori, en funci de les condicions d'accs a

la terra per part dels camperols.

Els artesans constituen el grup social ms nombrs a les ciutats. Es trobaven

enquadrats en les corporacions d'oficis (gremis i collegis), constitudes per una

multitud d'oficis tradicionals que s'agrupaven en carrers i places, als baixos

dels edificis on vivien. Funcionaven mitjanant petites unitats productives,

caracteritzades pel treball manual i un utillatge simple, sovint propietat dels

mateixos menestrals.

La famlia tenia un paper central en la seva organitzaci: proporcionava la

m d'obra del taller-botiga i el capital eventual per a traspassar a l'hereu i pre-

parava les estratgies familiars (amb una notable tendncia a l'endogmia).

L'explotaci de petites parcelles de terra podia ser un bon recurs per a com-

pletar els seus ingressos modestos, ja que, a mesura que avanava el segle, el

seu poder adquisitiu tendia a minvar, com ha dit Ramona Huguet (1990).

A l'interior del grup es va desenvolupar una jerarquitzaci econmica que va

consolidar una autntica elit formada per adroguers, apotecaris i argenters, que

s'apropava als estrats socialment ms benestants. s a dir, la mateixa gradaci

que es produa a l'interior del gremi entre mestres, fadrins i aprenents es veia

reproduda entre les corporacions segons el component de treball manual de

cada ofici, a partir de la premissa que el treball manual era envilidor.

(7)Entre els jornalers hi havia dones

i infants.


32/62


D'aquesta manera, els oficis es dividien de la manera segent:

1) Els collegis agrupaven oficis d'activitatsliberals, com ara corredors de

llotja, adroguers, apotecaris, llibrers, pintors, cirurgians, argenters o notaris.

Els artesans que pertanyien als collegis eren artistes.

2) Els gremis aplegaven els oficismecnics, entre els quals s'establia tamb

una escala de consideraci social. Els artesans dels gremis eren menestrals.

Aquesta divisi es reflectia en la jerarquia social urbana barcelonina, tal com

ha explicat Pere Molas (1975).

D'altra banda, no podem passar per alt el paper de la dona en diverses activitats

productives: com a puntaires, en la sala d'anxoves, la confecci de xarxes, el

treball del corall, el cosit i el brodat de mitges, els encaixos, la cura del bestiar, la

filatura, etc., tal com destaquen els viatgers de l'poca, especialment, Francisco

de Zamora (1973).

Les ciutats acollien un flux constant de camperols empobrits que esde-

venien pobres mendicants o jornalers, categoria a la qual tamb es po-

dien veure abocats els artesans de baixa qualificaci, com els aprenents

i alguns oficials; una massa, en definitiva, en via de proletaritzaci, a

conseqncia de l'escassa possibilitat d'ascens social a l'interior de les

corporacions d'oficis.

Ben al marge de l'enquadrament corporatiu s'hi trobaven els treballadors

d'activitats noves, com la indstria del cot. La rpida expansi d'aquest grup

social, amb un notable component femen, era mal vista per les autoritats i

pels grups socials ms conservadors, ja que es considerava com una amenaa

potencial a l'ordre social. La seva qualificaci a l'poca de vagos, encara que

sembli un contrasentit, t la connotaci de gent que es troba fora del sistema

d'enquadrament i del control social (Josep Fontana, 1988). Sovint eren reclu-

tats en lleves foroses per a treballar a les drassanes o remar a les galeres, com

els gitanos, que tamb eren perseguits.

Illustraci del llibre de passanties del gremid'argenters de Barcelona.

La pobresa, com ha demostrat Montserrat Carbonell (1997), lluny de ser un

fenomen marginal en el segle XVIII, marcat pel creixement econmic, va es-

devenir un fet central, fruit del creixement demogrfic i dels desequilibris so-

cials i territorials ja que les famlies treballadores s'hi veien abocades en els

moments ms crtics del cicle familiar (especialment quan els fills eren petits

i quan els pares eren vells). Aquesta centralitat de la pobresa est confirmada

tant per la procedncia geogrfica d'arreu de Catalunya de les dones acollides

a la Casa i l'Hospital de la Misericrdia de Barcelona, com a partir de la sevaanlisi ocupacional.

Anlisi ocupacional

L'anlisi ocupacional de lesdones acollides a la Casa il'Hospital de la Misericrdia deBarcelona en aquest perodeindica que fins als anys setantaprocedien del sector agrcola i,a partir d'aleshores, del manu-facturer.


33/62


En les conjuntures crtiques, una part dels components de la famlia especi-

alment les dones es veia obligada a emigrar, a ingressar en institucions assis-

tencials, que sovint esdevenien fbriques de treball forat fins que algun pa-

rent els en treia, a recrrer al crdit d'un mont de pietat o, en els casos extrems,

a caure en la indigncia. El bar de Mald es va fer ress, en el seu Calaix

de sastre, de captures de pobres que practicaven la mendicitat, els quals erenconduts a l'hospici pels mossos d'esquadra.


34/62


8. L'ascensi de la burgesia

s en els rengles centrals de la societat on trobem ms dinamisme i una mo-bilitat indiscutible. Es tracta d'un sector ampli, caracteritzat per una activitat

econmica independent, lligada al comer, a la indstria o a una professi

qualificada, en el qual podem veure com en un parell de generacions un me-

nestral arribava a ennoblir-se, encara que era molt ms freqent el procs in-

vers, de conversi d'artesans en proletariat industrial.

Aquest grup social heterogeni tenia un component com: la possessi d'algun

tipus de propietat. La botiga, com explica magistralment Pierre Vilar (1964-

1968), es trobava al centre d'aquest procs d'acumulaci de capital i d'ascensi

social, del que van sorgir una multitud de companyiescomercials8, que di-

versificaven les seves inversions en activitats com ara els arrendaments de ser-

veis, els negocis martims, les importacions i exportacions, les assegurances o

la indstria.

Josep Fontana (1988) ha constatat el fenomen de la diferenciaci econmica a

l'interior d'aquest collectiu a Barcelona l'any 1800: el 9% acumulava la meitat

dels negocis; el 37% acumulava el 36%; i el 54% no sumava ms del 13%. Per

sota d'ells, agremiats, botiguers i menestrals es trobaven en un procs evident

de decadncia.

Disposem de mltiples exponents del procs d'ascensi social protago-

nitzat per un sector de la burgesia catalana durant el segle XVIII, el qual,

sovint, va anar acompanyat de la diversificaci de les inversions econ-

miques i de la tendncia a l'ennobliment.

A partir de l'assoliment del privilegi, els trets caracterstics van ser els segents:

1) Un creixent conservadorisme econmic.

2) Un grau important de consum i de luxe.

3) Finalment, una poltica matrimonial endogmica.

El nucli barcelon va ser el ms paradigmtic. Vegem-ne alguns dels casos ms

rellevants:

La famlia Glria va ser especialment activa. D'orgens menestrals (eren vellu-

ters), van esdevenir grans comerciants. D'altra banda, Bernat Glria va inter-

venir en el mn de la indstria naval, el dels canvis martims i el de les asse-

(8)Les companyies comercials so-

vint eren de base familiar, amb al-guns socis.


35/62


gurances i va crear una de les primeres fbriques d'indianes a Barcelona, que

va rebre privilegis reials. Va proveir de vestuari la Intendncia de Catalunya.

El 1748 va assolir el ttol de ciutad honrat (Roberto Fernndez, 1982).

Esteve Canals, fill d'un pags de Sant Esteve de Riells, va esdevenir botiguer

de draps i, finalment, fabricant d'indianes, per la qual cosa va rebre, tamb,privilegis reials. El seu fill, Joan Pau Canals, va ser ms un erudit que no pas

un home d'empresa (Roger Alier, 1974 i M.A. Cilleruelo, 1988, I), ja que es

va dedicar a l'estudi del conreu de la roja per al tint del cot per encrrec de

la Junta de Comer. Va ser nomenat director i visitador del ram de Tints del

Regne i inspector del ram de la roja (1764) i va rebre el ttol de bar de Vall-Roja

el 1780.

Els Alegre tamb formen part d'aquesta fornada de burgesos: Miquel Alegre va

deixar de ser botiguer de tall per a intervenir en els arrendaments de drets i avi-

tuallament, en la importaci i l'exportaci de productes alimentaris, en el ne-

goci de mar(construcci de barques, assegurances, comer martim), en la im-

portaci de teixits estrangers i en operacions de descompte i de prstec. Man-

tenia relacions comercials amb botigues d'arreu de Catalunya i d'Amsterdam,

Gnova, Cadis i Madrid. El seu nt Miquel va crear una fbrica d'indianes i

va ser nomenat ciutad honrat el 1754. El descendent d'aquest, Mari, va es-

devenir bar de Castellet.

Del mateix entorn eren els Gurdia, una famlia de paraires procedents de

Castellterol que s'havien enriquit amb el negoci del gla. Desprs d'una eta-pa en qu eren botiguers de tall, Jaume Gurdia va passar a ser mercader de

teles i fabricant d'indianes, i va assolir la ciutadania honrada el 1754. Melcior

Gurdia va repoblar la senyoria d'Almacelles, cosa que el va fer mereixedor del

privilegi de noble el 1774.

Un altre exponent va ser Erasme de Gnima, que procedia de Moi, d'una

famlia de teixidors de lli. A Barcelona, va entrar com a tcnic de tint a la fbrica

d'indianes dels Magarola, de la qual va ser director desprs de casar-se amb

la filla del fabricant. El 1780 va crear una fbrica prpia. Venia els estampats

a l'interior d'Espanya i a les colnies americanes i va participar en la fragataSant Erasme, que transportava teixits al continent americ i importava cot i

productes vegetals per al tint. Un smbol evident de la seva puixana va ser

l'edifici que es va fer construir al carrer del Carme, com tamb el finanament

de l'Hospital de Sant Lltzer. El 1791 va rebre el privilegi de noblesa i el 1802

Carles IV i el seu fill Ferran van visitar la fbrica.

El bar de Mald va quedar impressionat per la puixana d'Erasme de Gnima en parlardel gran rellotge amb campanes que va installar en el seu edifici:

"[...] ab les que, i ja actualment tenim a un rellotge ms a Barcelona, si que est no d'iglsia,

s que de fbrica, de don Erasme, que vui dia s l'home del sigle."

Rafael d'Amat i de Cortada, bar de Mald. Calaix de Sastre.

Portada de Recopilaci de las reglas principalssobre lo cultiu... de roja o granza(1766), de Joan

Pau Canals.


36/62


La famlia Rull, originriament hortolans, tamb va fer una progressi espec-

tacular. Joan Rull, d'ofici veler, era tcnic de colors i tints a la fbrica de Manuel

Ortells. El domini d'aquests coneixements privilegiats li va permetre casar-se

amb la filla del fabricant d'indianes Baltasar Camarasa i crear, ms endavant,

una fbrica prpia. Com ha recordat lex Snchez (1984), en uns trenta anys,

Rull havia passat del gremi a la indstria i de la menestralia a la burgesia.

Finalment, esmentarem els Milans, que procedien d'Arenys de Munt. Segimon

Milans va iniciar les activitats comercials a Girona, d'on es va traslladar a Barce-

lona. El fill Bonaventura va esdevenir ciutad honrat. Les generacions segents

van continuar la dedicaci al comer, que tenia com a base el provement del

mercat catal, per tamb del mercat espanyol i el de la Mediterrnia. Alhora,

van participar en arrendaments fiscals, en la construcci naval, en el negoci

de mar, en negocis amb la monarquia, en les assegurances, en l'arrendament

de terres, en la inversi immobiliria i en una fbrica d'indianes, al costat de

Bernat Glria. Van assolir la baronia de Ribelles i van adquirir un castell.

Al costat d'aquests noms ms emblemtics, podem afegir els dels fabricants

d'indianes Josep Canaleta, Francesc Ribas, Joan Pongem, Sebasti Angli, Fran-

cesc Segu, Lloren Clars, entre altres. De caracterstiques semblants era la

burgesia mataronina, una bona part de la qual, de fet, es va establir a Barcelo-

na (famlies Matas, Pongem, Esmandia, Velada...), com ha exposat Pere Molas

(1975).

Molts d'ells van tenir un paper rellevant a la Junta Particular de Comer cre-ada el 1758, els dirigents de la qual van demostrar una voluntat decidida de

canalitzar els esforos collectius i, sobretot, de regular el desenvolupament de

l'economia del Principat fins al punt que van ambicionar de suplir el poder

poltic liquidat el 1714, segons Roberto Fernndez (1982).

Jaume Vicens Vives (1974), en parlar d'aquesta burgesia barcelonina dels

anys que ell anomenava anys de les realitzacions (1745-1760), va fer

notar l'existncia de dues generacions:

1) La primera generaci, desprs del 1714, formada per la gran burgesia

comercial, representada per la Companyia de Comer de Barcelona i

les ndies, una companyia privilegiada creada per la burgesia mercantil

barcelonina el 1756.

2) La segona generaci, formada per comerciants enriquits que van in-

tervenir en les principals fbriques d'indianes, representada per la Com-

panyia de Filats de Cot, creada el 1772.


37/62


Per, de fet, per Pierre Vilar, van ser pocs els comerciants que, en un moment

o altre, no van participar en la fabricaci d'indianes, de la mateixa manera que

hi van renunciar amb facilitat per a dedicar-se a altres activitats ms rendibles:

"Vers el 1760, l'empresa no s la fbrica, sin un conjunt de companyies on figura unafbrica."

P. Vilar (J. Nadal Farreras, dir., 1983, pg. 408).

Lectures complementries

Si desitgeu obtenir ms informaci sobre la Companyia de Comer de Barcelona i lesndies i la Companyia de Filats de Cot, podeu llegir, respectivament:

J.M.Oliva (1987). Catalua y el comercio privilegiado con Amrica. La Real Compaa deComercio de Barcelona a ndias. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

.Snchez (1988). "De la Compaa de Hilados a la Comisin de Fbricas. El asociacio-nismo empresarial en Catalua durante la crisis del Antiguo Rgimen (1722-1820)".Pe-dralbes (nm. 8, vol. I, pg. 385-394).

No tindrem una visi prou completa d'aquest procs d'ascensi social si

passssim per alt altres tipus de burgesies de fora de Barcelona. Un nucli de

primer ordre va ser el de la burgesia del Camp de Tarragona, concretament de

Reus. Els March procedien d'una famlia de pagesos d'Esparreguera, on Josep

March tenia una botiga de teles. Els seus germans Salvador i Francesc es van

traslladar a Reus, on van exercir de velers. A Salvador, el matrimoni amb la

filla d'un paraire li va facilitar l'ascens. Un dels descendents, Bonaventura, es

va dedicar als negocis i el 1796 va rebre el ttol de bar. Tamb es va dedicar als

arrendaments de drets senyorials (de la casa Medinaceli-Cardona), al comer

d'aiguardent, a participar en diverses companyies, en assegurances martimes,en barques, una botiga i una fbrica d'indianes. El sumptus palau de la Ram-

bla barcelonina s el millor distintiu de la seva riquesa.

Un altre exponent s Pere Bofarull, boter d'ofici. Va crear una fbrica

d'aiguardent, va comerciar amb seda valenciana i va exportar mocadors, a ms

d'invertir en propietats i ocupar crrecs municipals. El palau Bofarull testimo-

nia la seva puixana. El 1774 va ser ennoblit, i els seus fills van continuar els

negocis.

Aquestes famlies i altres que es van enlairar socialment van crear un cercle de

relacions familiars quasi tancat i amb un predomini econmic i social abasse-

gador: eren amos de les vinyes i de les olles de destillaci, fabricaven les btes

per al transport, participaven en les embarcacions comercials i en les compa-

nyies asseguradores i, finalment, ocupaven crrecs en l'administraci munici-

pal (Laure Pagarolas, 1990).

Tanmateix, a l'interior de Catalunya, trobem burgesies dedicades a altres tipus

d'activitats. Els negocis dels Cortadellas de Calaf es relacionaven amb el co-

mer colonial, es dedicaven a activitats industrials i agrries, combinant nego-cis vells amb negocis nous: administraci de delmes a Terol, intervenci en els

arrendaments dels drets del ducat de Cardona, producci de sab, aiguardent,

Sala de ball del palau dels Bofarull.


38/62


vi i oli, participaci en el comer de productes agraris i manufacturers en els

mercats catal, aragons i colonial, tal com explica Josep Fontana (1974). Cal

remarcar, tamb, la importncia dels negocis del blat i de les mules, juntament

amb els arrendaments senyorials, com tamb la presncia de l'ombra senyorial

en el conjunt de la seva activitat (Nria Sales, 1991).

Els Padr d'Igualada van fonamentar la seva activitat en la compra de censals i

en la percepci de les rendes que generaven, a ms de l'explotaci de propietats

rstiques. A ms, el fet que els Padr estudiessin la carrera de dret responia

a les necessitats de les activitats econmiques prpies, a banda del fet que

defensaven els interessos jurdics dels Medinaceli-Cardona i d'altres senyors

en aquella zona (Josep M. Torras i Rib, 1976).

Finalment, tenim l'exemple dels Coma de Solsona, famlia dedicada a l'art de

foc(ferrers o canoners) (Ramon Planes, 1987). Jeroni Coma va participar en

arrendaments dels drets dominicals del duc de Cardona. El seu fill Francesc va

prendre part en companyies de comer de robes i mercaderies. Un descendent

seu, Mari, va estudiar lleis i va ser assessor del duc de Cardona. Va portar a

terme una mplia rompuda de terres a la Rebollosa, que el 1781 li va reportar

el ttol de cavaller. Tamb va invertir en altres activitats: una companyia que

explotava una fbrica d'aiguardent i un mol d'oli i una altra amb botiga a Mo-

llerussa, dedicada al comer de ferro, des d'on venien acer portat a Barcelona i

claus fins a la zona de ponent. Tamb comprava llana i cnem, que feien teixir

a Solsona, i provea la Companyia Comer de Barcelona i les ndies i l 'exrcit.

Desprs d'aquest reps a la trajectria de diversos burgesos, podem plantejar-

nos fins a quin punt aquests, en la seva tendncia general a l'ennobliment,

donaven l'esquena als seus orgens comercials. De fet, el cam era planer gr-

cies a la integraci, des del segle XVI, de l'oligarquia ciutadana i l'aristocrcia

tradicional, fet que va donar lloc a una classe dirigent nova i unificada, una

oligarquiaoberta, tal com han explicat James Amelang (1986 i 2008) i Pierre

Vilar (1990).

Ms enll de la preeminncia social, del fet de poder dur espasa,d'emprar el don i el de davant el cognom, de l's ostents de l'escut

d'armes, hi havia raons utilitries prou atractives per a la burgesia.

L'accs a la ciutadania honrada comportava exempcions i privilegis, els

quals van resultar revaloritzats pel rgim borbnic, que va reservar el

poder municipal a les diverses categories de la noblesa i, concretament,

als ciutadans honrats i possedors del privilegi militar. A ms, quedaven

exempts del pagament del cadastre personal i de les crregues derivades

dels allotjaments de tropes.


39/62


Un cop assolit un determinat estatus econmic i social, la tendncia d'aquest

grup ascendent a optar per les activitats econmiques de caire rendista tamb

t la seva lgica: es tractava d'invertir en activitats de menys risc, a banda que,

sovint, l'adquisici de propietats rurals responia a la necessitat d'incrementar

els bns a fi d'obtenir hipoteques i altres tipus de crdits. Cal retenir, per, que

el resultat final condua ms cap a un aburgesament de la noblesa que no a unennobliment de la burgesia (J. Fontana, 1988).


40/62


9. Els estaments privilegiats

L'estament nobiliari tenia una estructura heterognia i jerarquitzada, encapa-lada pels gransd'Espanya, una noblesa absentista emparentada amb famlies

castellanes. La seguia la noblesa titulada i, a continuaci, diverses categories

que configuraven una autntica plebsnobiliria. Cal fer esment, tamb, de

la presncia de funcionaris en aquest estament, com ara corregidors, jutges,

odors, militars... En conjunt, per, la proporci de nobles era molt menor a

Catalunya que a la resta d'Espanya (J. Fontana, 1988).

Malgrat l'ascensi social de la burgesia, hi havia uns lmits evidents a la

integraci entre la vella aristocrcia i la nova noblesa. La poltica matri-monial endogmica n's un bon testimoni, com tamb ho sn l'actitud

altiva dels nobles cap als burgesos ennoblits pel fet que mantenien les

activitats econmiques, que continuessin relacionant-se en els seus an-

tics cercles socials i el grau elevat de consum i d'ostentaci en qu vivien.

La noblesa es va esforar a mantenir la distinci social que la diferenciava, com va cons-tatar el bar de Mald, sempre atent als afers gastronmics, en aquest fragment sobre elcasament del marqus de Castelldosrius amb Maria Antnia Peguera:

"S'anaren posant estovalles finssimes, i luego se posaren los tovallons, ab sos plats i, encada u, pa de crostons, ab ses culleres, forquilles i ganivets. Posat tot aix, s'orden lasimtrica composici de guisados, salses, fiambres, pastels, confitures."

Rafael d'Amat i de Cortada, bar de Mald. Calaix de Sastre.

Per s evident que aquest sentiment de rebuig es fonamentava, en gran ma-

nera, en una realitat evident: la progressiva decadncia econmica de la no-

blesa, que es mantenia al marge dels negocis, mentre que la burgesia s'enriquia

i, el que era pitjor, exhibia la seva opulncia en palaus luxosos, en festes i en

cotxes, competint sense complexos amb els nobles.

En darrer lloc, dins els estaments privilegiats, cal parlar dels eclesistics. El

1787 eren uns 12.000 membres, entre la clerecia secular i la regular frares

i monges, repartits en una proporci semblant. Per les diferncies socials

internes eren molt marcades, per exemple, entre els membres de la jerarquia i

els del clergat rural ms baix, o b entre els eclesistics seculars i els regulars,

ja que alguns convents eren grans propietaris agrcoles.

La relaci que mantenien amb la societat tamb era diferent, cosa que t

l'origen en l'extracci social dels seus individus. J. Fontana (1988) ha recordat

que si entre els rectors i beneficiats de l'Esglsia rural sovintejaven els cabalersde les famlies locals, els ordes religiosos solien nodrir-se en l'estament nobi-

liari.


41/62


L'art a l'edat moderna (s. XVI-XVIII)

Font: "Edad Moderna". A: Histria de Catalunya(pg. 354). Barcelona: Avui

La parrquia, segons Joaquim Maria Puigvert (1986), era una instituci de

carcter ambivalent:

1) D'una banda, constitua una pea fonamental de l'engranatge administratiu

de l'Esglsia i del control social.

2) De l'altra, facilitava vies de promoci i privilegis a sectors benestants de la

poblaci (mitjanant la direcci de les obreries i les confr

De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Règim (1714.1787)

Documents

Transcript of De la Nova Planta a la crisi de l'Antic Règim (1714.1787)