01. L'ANTIC RÈGIM

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

Història del Món Contemporani

IPB / Joan Corbalán

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM

ÀNTIC RÈGIM

Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics , que van caracteritzar a Europa i les colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.

Econòmicament: Agricultura de subsistènciaSocialment: Societat estamentalPolíticament: Monarquia absolutista

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL

1.1. La propietat de la terra• Terres privades (alous): petita

part.• Terres vinculades: major part

(corona, títols nobiliaris, església, municipis…). Es pot treure rendiment econòmic, exercir jurisdicció... però no es poden vendre.

• Senyoria territorial: reserva senyorial (terres més productives per a ús directe del senyor i on es trobaven les principals dependències) i masos, petites parcel·les suficients per a famílies lliures o serfs).


1.2. Els drets senyorials• Territorials: prestacions personals i monopolis senyorials (molins,

ferreries, explotació de boscos i rius...).• Jurisdiccionals: com les regalies (per exemple, rebre jurament de

fidelitat i homenatge dels súbdits, jutjar causes civils i criminals, encunyar moneda, aplicar impostos (matrimoni o maridatge, sobre el bestiar, sobre els ingressos municipals...).

• Econòmics: drets de pas, peatges, ponts i camins, dret de circulació de mercaderies, permisos de mercat...

• Delme: tots els pageos estaven obligats a pagar la desena part l’Església.


1.3. Una producció insuficient• Agricultura de subsistència: policonreu; producció molt

baixa malgrat la molta mà d’obra, es dedica a l’autoconsum. El poc excedent es comercialitza en mercats locals i fires.

• Tipus explotació: camps oberts (openfields) guaret; terres comunals, tècniques rudimentàries.

• Producció ramadera: insuficient.• Eren molt freqüents les crisisde subsistència (males collites)que generaven fam, desnutrició i sovint protestes(revoltes del pa).

1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL


1.4. Una població estancada• Cicle demogràfic antic: taxes de natalitat (35-40 %º)i

mortalitat (30-40%º) molt elevades (especialment mortalitat infantil). • Esperança de vida molt baixa també.• Conseqüència: estancament demogràfic.



1.5. La indústria tradicional i les manufactures• La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem

tres tipus: • Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana). • La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La • producció es realitza a les cases dels camperols. • Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors

en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de luxe.



1.6. La insuficiència dels transports

• Xarxa comunicacions escassa: camins i carreteres; carro i diligència.

• Navegació marítima i fluvial.



1.7. El comerç interior i el comerç colonial

• Comerç interior: a les fires. Els intercanvis interns són escassos i complicats (com són les

comunicacions? I l’excedent? I els drets de pas?). Inexistència d’un mercat intern unificat.

• Comerç colonial: A partir del segle XVI, és el comerç predominant. Va destacar el

comerç triangular, que va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial (augment de companyies de comerç, institucions financeres.




1.7. El comerç interior i el comerç colonial

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL

2.1. Els estaments• Es donava una organització social estamental. Un estament

és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter impermeable (grups tancats).

• Existien 3 estaments/estats/ordres: clergat, noblesa i tercer estat o estat pla.

• Desigualtat: privilegiats • i no privilegiats


2.2. Els privilegiats:

EL CLERGAT• Primer estament privilegiat (1% de la població). • No paga impostos i rep el delme.• Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors

jurisdiccionals.• El clergat no era un grup homogeni.

LA NOBLESA• Segon estament privilegiat (2-3% de la població).• Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris).• Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.• Tampoc era un grup homogeni.

2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL


2.3. Els no privilegiats:Tercer estat (90/95%): interès comú (oposició règim feudal

igualtat civil). Discriminació legal i econòmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals.

No eren un grup homogeni: grans burgesos, treballadors urbans, artesans, camperols propietaris, jornalers...

2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM3. L’absolutisme monàrquic

3.1. La monarquia de dret divíEs donava una monarquia absoluta (arbitrarietat), fonamentada

ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”.Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té

límits terrenals.(Restriccions: Llei divina, dret natural i lleis de cada regne;

parlaments).Consell d’Estat, secretaris (com ministres), governadors,

funcionaris i buròcrates.


3.2. Els inicis del parlamentarisme

• En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, va sorgir el parlamentarisme. El poder del monarca estava limitat per un parlament.

• Aquests parlaments tenien limitacions:-->Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%).-->Els habitants de les colònies no hi eren representats.-->Es mantenia l’esclavitud.

3. L’absolutisme monàrquic

01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM4. La crisi de l’Àntic Règim

4.1. L’esperit de la Il.lustració • Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis

feudals heretats d’època medieval.• Però la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i

discrimina (econòmicament i políticament).• La Il·lustració aportarà la ideologia: -Newton i Locke (XVII i XVIII).-La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat.-El Progrés: S’arriba amb la ciència i permet el progrés indefinit.-La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i

autèntic.-La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.


4.1. L’esperit de la Il.lustració

• La Il·lustració suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bàsics d’aquell).

• El principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia.

4. La crisi de l’Àntic Règim


4.2. La crítica a l’Antic RègimLa Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.Políticament.

Els il·lustrats defensen idees totalment contràries a l’absolutisme. Volen un model d’organització política isocial basat en la llibertat i la igualtat (liberalisme).Aquestes idees van ser la base del liberalisme polític, que va acabar amb l’Antic Règim.

Locke: l’estat ha de garantir les llibertats individuals.Montesquieu: divisió de poders.Rousseau: contracte social; soberania nacional.Voltaire: llibertat de consciència (de pensament, religiosa).



4.2. La crítica a l’Antic RègimEconòmicament:

-A la primera meitat del s. XVIII es desenvolupa la fisiocràcia, que defensa que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. -A la segona meitat apareix el liberalisme econòmic. La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat.L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica.

El seu principal teòric és Adam Smith.



4.3. El despotisme il·lustrat

Experiències reformistes amb monarques “il·lustrats”, però absoluts:

Absolutisme centralitzadorRacionalització de l’administracióFoment de l’educacióModernització econòmicaEra impossible una millora substancial sense

alterar les bases de l’Antic Règim.


01. L'ANTIC RÈGIM

Education

Transcript of 01. L'ANTIC RÈGIM